2
públic
dissabte, 7 de gener del 2012
Societat
www.publico.es/catalunya
pve de la pàgina anterior
de l’agricultura catalana i les seccions de crèdit són necessàries; per això s’haurien de protegir més, perquè regulades ja ho estan”. Ara bé, perquè puguin funcionar de debò “s’hi ha de creure, a nosaltres ens ha costat molt d’esforç arribar on som”, afirma. El problema de fons, per Gavaldà, “és que hi ha molts cooperadors, però pocs cooperativistes”. No és un joc de paraules enginyós: “No val a dir ja ho farà la junta; un s’ha d’implicar i participar i això, malauradament, es perd”, reflexiona l’historiador. Capçanes seria l’exemple de cooperativistes purs. Antoni Duro, director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, amb seu a Tortosa, creu que “els dipòsits s’haurien de garantir”. Ara bé, Duro també recorda que a la banca tradicional no fa tants anys que ho fan i que el límit són 100.000 euros. “Les cooperatives són un circuit paral·lel de finançament precisament perquè el sistema financer no hi vol entrar; hi ha un forat que elles cobreixen i ho haurien de fer amb més garanties”, afirma Duro. La fórmula podria ser a mida, com ara “algun tipus d’assegurança que cobrís episodis puntuals com ara el de l’Aldea”. Per aquest economista, les cooperatives “fan un servei molt valuós, perquè el sector agrari té un risc superior a la mitjana i unes estructures empresarials diferents”. Arrelament al territori
El fet que no s’hagi produït cap efecte contagi i una retirada en massa de dipòsits en altres seccions de crèdit, tot i l’immens rebombori mediàtic que ha aixecat, és un indicador que “estan molt arrelades al territori i compleixen la seva funció, però s’hauria d’estudiar algun tipus d’arbitratge per protegir-les millor”. En canvi, Joan Caball, coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, postil· la que “si es pensa en les seccions de crèdit amb mentalitat
Les cooperatives actuen en lloc del sistema financer, que no vol entrar El sector agrari té un risc superior a la mitjana i una estructura singular de banquer, no anem bé”, però reconeix que “les cooperatives són un model d’èxit que s’han d’adaptar al segle XXI” . Confiança de doble cara
L’economia té més d’humanitats i psicologia que no de ciència i, en el cas de les cooperatives, “la confiança té una doble cara”, reflexiona Duro. D’una banda, “és clau per explicar perquè funcionen bé les cooperatives i, de l’altra, en alguns casos s’abaixa la guàrdia, es confia en aquelles persones perquè les coneixen però potser no tenen prou capacitat financera o gestora”. L’economista defensa la cooperativa com “un catalitzador de petits clústers que donin serveis, sobretot de manufactura comercial, crear marca i ajudar també a la internacionalització” i està convençut que l’Aldea “sortirà del mal pas perquè és viable i el model de la cooperativa té molta fortalesa, però els dipòsits s’haurien de garantir” En aquest mateix context, a la cooperativa de Vilafranca ja es va descobrir un forat de quatre milions d’euros l’any 2007, per motius ben diferents que l’Aldea. El Govern ja va aplicar canvis per regular millor les cooperatives. Així, es va posar moltes traves a l’endropiment financer (confiar en els guanys futurs d’una operació a curt termini per pagar-la), es va prohibir usar els actius com a garanties o pignorar-los, i es va limitar les aportacions dels socis col·laboradors o adherits, aquells que no tenen una relació directa amb la cooperativa o bé són productors ja jubilats. D
Dissolució i liquidació a Montblanc L’assemblea de socis de la cooperativa de Montblanc ha acordat la dissolució de l’organització i la seva secció de crèdit, així com vendre la seu a l’Ajuntament. L’edifici, obra del modernista César Martinell, es reconvertirà en un centre turístic. Un 27% de socis va assistir dimecres passat a l’assemblea general, on un centenar va votar a favor de la venda, dos es van oposar i tres es van abstenir. Les cau-
ses de la dissolució són que la cooperativa ha perdut la seva funció vinculada a l’activitat agrícola, ja que els productors han envellit i ja no porten prou productes per transformar ni comercialitzar la cooperativa. L’Ajuntament ja va aprovar la compra de l’immoble modernista per 1,2 milions d’euros, encara que l’Institut Català de Finances haurà de completar l’operació amb un crèdit de 800.000 euros.
Descobriment d’una placa pel centenari del Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà l’any 1912. miquel guillot
Un segle molt 2.0 a Falset-Marçà Reportatge
L’entitat fa un any que explota amb èxit una botiga virtual ESTHER CELMA
TARRAGONA
3 “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. O, dit de manera menys poètica que el conegut vers de J. V. Foix, zero problemes a viure a fons la modernitat amb les arrels. L’agilitat cada vegada més ràpida del present pot i ha d’aprofitar l’experiència del passat i a la inversa. A la cooperativa Falset-Marçà ho saben de manera gairebé intuïtiva i intenten fer-ho sota el guiatge professional. La cooperativa celebra enguany el seu centenari immersa en tot un procés d’amarar-se del món digital i d’esborrar, cada cop més, les fronteres amb el món físic. En última instància, cooperativa prové de cooperar i aquesta és, justament, la base d’internet i la nova economia col·laborativa. “És al·lucinant, internet obre un munt de portes i et situa al món” resumeix, entusiasta, el president de la cooperativa, Josep Maria Cots. Als seus 63 anys, va ser un dels primers 350 socis a llançar-se de cap a les xarxes socials per explicar què és la cooperativa, què fan, què venen, on són i qui són. “Som gent del Priorat que estimem la terra i la nostra terra i això és el que volem transmetre als nostres productes”. Explica que en un món global toca globalitzar-se per-
què “competeixes amb tot el món, però també tot el món pot comprar-te a tu, ja no hi ha fronteres”. La cooperativa fa un any que va obrir una botiga virtual. La va engegar l’empresa digital Enraona –un altre nom, com cooperativa, que és tota una proclama d’intencions– dirigida per Bernadette Farriol i Antonio Vicién. El projecte els va engrescar fins al punt que la Bernadette, a més d’ocupar-se de la botiga electrònica, s’enfronta cada dia a les situacions reals de vendre vi. S’han difuminat les fronteres entre real i virtual, entre físic i digital, entre pedres i bits. Un missatge únic
“No té sentit parlar de botiga o de botiga electrònica; tot són punts de venda d’un mateix producte, tot té la mateixa personalitat i tots hem de transmetre aquesta personalitat, tant se val si des de darrere un taulell o amb l’Skype”, explica la Bernadette. Per això, tant se val també si s’ofereixen els productes de la cooperativa des de les agrobotiges de Falset, de Marçà o de Cambrils o des d’una pantalla d’ordinador, de mòbil o de tauleta. Al darrere “hi ha d’haver un missatge únic i una resposta clarament humana, sincera i que transmeti els valors de la cooperativa”, resumeix aquesta comunicadora digital que intenta guiar el món vell perquè s’enamori del nou. “Volem que els socis entenguin el valor i el poder de les xarxes socials i involucrar-los perquè les utilitzin a favor de
La cooperativa fa cent anys en un procés d’amarar-se del món digital ‘Cooperar’ és la base d’internet i de la nova economia col·laborativa S’han difuminat les fronteres entre real i virtual, entre físic i digital, pedres i bits
la cooperativa”, diu amb el to segur i convincent dels que creuen en allò que fan. Quan van començar a explicar als socis el projecte d’usar les noves tecnologies de forma natural, individualment però com un sola veu, “molta gent gran primer deia que uix uix, això no és per mi”, confessa Cots. Però “ara entre néts, fills, nebots i una mica entre tots, a poc a poc es va perdent la por, sempre costa arrancar; però internet és fantàstic i es van veient els resultats”, afegeix content. D’eines noves n’hi ha moltes. A banda de la botiga virtual, la cooperativa comunica a través d’un blog, del mur de Facebook, del timeline de Twitter, dels vídeos penjats a Youtube i Vimeo, de les històries compartides a Slideshare; es geolocalitza amb FourSquare i amb Google, comparteix enllaços interessants a Delicious i, per descomptat, forma part de la xarxa de professionals Linkedin, per dir-ne uns quants. “Cada eina té el seu ús i el seu moment; no es tracta que tothom les usi totes, sinó que les sàpiguen fer servir per posicionar la cooperativa”, puntualitza Bernadette. Totes aquestes eines tenen, però, una base en comú: cal estar atents, saber què diu la gent, què volen, què pensen i saber, com a mínim, contestar. La cooperativa prepara el llibre A camí dels 100 anys per celebrar aquest primer segle de vida farcit de projectes, de bits i vi. D