memoria - imatges que parlen by EU ERAM

MEMÒRI ADELPROJ ECTE

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

Al u mn a :I s a u r aCr e u s T u t o r :Ma r cPl a n a

T r e b a l lFi n a ld eGr a u-S e t e mb r e2 0 1 4 Pr o j e c t e :L l i b r ei l · l u s t r a t . Qu èd i r i as ie tp a r l é s q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

MEMÒRI ADELPROJ ECTE

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

SUMARI ABSTRACT

PARAULES CLAU

OBJECTIUS

METODOLOGIA

FASE I

INTRODUCCIÓ

1. LA IL·∙LUSTRACIÓ: DESCRIPCIÓ I POSICIÓ DINS LES ARTS GRÀFIQUES

1.1 DESCRIPCIÓ 1.2 LA IL·∙LUSTRACIÓ, UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ 1.3 LA IL·∙LUSTRACIÓ COM A DISCIPLINA: ENTRE LES BELLES ARTS I LES ARTS APLICADES

10 10 10

2. MARC CONCEPTUAL: LA HISTÒRIA DE LA IL·∙LUSTRACIÓ

2.1 ORÍGENS DE LA IL·∙LUSTRACIÓ 2.2. LA IL·∙LUSTRACIÓ DESPRÉS DEL RENAIXEMENT 2.3 LA IL·∙LUSTRACIÓ CONTEMPORÀNIA

12 13 14

3. EL MÓN DE L’IL·∙LUSTRADOR: L’ACTITUD, ELS MATERIALS I LES TÈCNIQUES

3.1 L’ACTITUD DE L’IL·∙LUSTRADOR 3.2 CRITERIS PER ESCOLLIR ELS MATERIALS I ELS MITJANS 3.3 TIPOLOGIES DE MATERIALS I MITJANS 3.4 TÈCNIQUES DEL LLENGUATGE VISUAL

17 18 19 20

4. OPCIONS DE MERCAT

4.1 PROJECTES PERSONALS 4.2 IL·∙LUSTRACIÓ DE MODA 4.3 IL·∙LUSTRACIÓ PUBLICITÀRIA 4.4 IL·∙LUSTRACIÓ PER A LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA 4.5 COL·∙LABORACIÓ AMB UN ESTUDI DE DISSENY 4.6 IL·∙LUSTRACIÓ EDITORIAL

24 24 25 25 25 26

5. LA IL·∙LUSTRACIÓ COM A NARRACIÓ

5.1 CREAR NARRACIONS VISUALS 5.2 GÈNERES IL·∙LUSTRATS

28 29

CONCLUSIONS

FASE 2

INTRODUCCIÓ

1. LLIBRE IL·∙LUSTRAT

1.1 ELS CONTES 1.2 LES IL·∙LUSTRACIONS 1.3 FITXES D’ANALISI DE LES IL·∙LUSTRACIONS FINALS 1.4 DISSENY EDITORIAL

35 39 42 55

2. WEB

3. BOOKTRAILER

4. XARXES SOCIALS I VERKAMI

5. CARTELLS I PÓSTERS

6.PRESSUPOST

7. CALENDARI DE TASQUES

FASE 3

AUTOAVALUACIÓ MILLORA PROSPECTIVA

71 73 74

BIBILIOGRAFIA

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

ABSTRACT El motiu d’estudi principal que ocupa aquest projecte es centra en el camp de la il·∙lustració. Aquest es veurà plasmat amb la realització d’un llibre de contes il·∙lustrats. D’aquesta manera, al llarg del treball s’anirà revelant informació envers aquest món: el seu recorregut al llarg de la història i el seu lloc dins el sector de les arts aplicades d’avui en dia; les aptituds, estils i perfils d’aquests professionals; els materials, mitjans i tècniques que s’utilitzen i els sectors de mercat que en fan demanda. Per arribar finalment a la conclusió sobre l’essència de la il·∙lustració, que a la pràctica es veurà representada dins el producte final: el llibre il·∙lustrat. En definitiva, una recerca teòric-‐pràctica cap a la creació d’un mitjà de comunicació i l’expressió, lligat a un perfil i un estil, propi de cada autor. El principal motivo de estudio que ocupa este proyecto se centra en el campo de la ilustración. Éste se verá plasmado con la realización de un libro de cuentos ilustrados. De esta forma, a lo largo del trabajo se irá revelando información sobre este mundo: su recorrido a lo largo de la historia y su lugar dentro del sector de las artes aplicadas actuales; las aptitudes, estilos y perfiles de estos profesionales; los materiales, medios y técnicas que se utilizan y los sectores de mercado que los demandan. Para llegar finalmente a la conclusión sobre la esencia de la ilustración, que a la práctica se verá representada dentro del producto final: el libro ilustrado. En definitiva, una búsqueda teórico-‐práctica hacia la creación de un medio de comunicación y expresión, ligado a un perfil y un estilo, propios de cada autor. The main reason of study in this research project focuses on illustration. This will be reflected with the realization of an illustrated book. Thus, throughout the task will be revealing information about this world: its history and its place in the field of nowadays applied arts; skills, styles and profiles of these professionals; the materials, methods and techniques to use and the market sectors that require the illustrators. To finally arrive to the essence of the illustration, this in practice will be represented in the final product: the illustrated book. Definitely, a theoretical and practical research towards the creation of a form of communication and expression, tied to a profile and style of each author. PARAULES CLAU Il·∙lustració, Editorial, Narrativa, Comunicació Visual, Arts Gràfiques

FASE1.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

OBJECTIUS Objectius generals -‐ -‐

Elaborar un llibre de contes il·∙lustrats que unifiqui de forma equilibrada i harmònica el text i la imatge en una mateixa línia de narració. Oferir una línia d’expressió personal, aconseguida a través de la recerca d’un perfil propi i d’autor.

Objectius específics -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐ -‐

Mostrar les capacitats tècniques i expressives del món que envolta a la paraula il·∙lustració. Entenem així, tot el seu passat, present i posterior futur. Evidenciar la hipòtesis inicial: la professió d’il·∙lustrador té un lloc dins la era digital. Analitzar i fer conèixer tots aquells professionals que tenen o han tingut un lloc dins el món de la il·∙lustració. Reconèixer les estructures de narracions i contes procedents de grans escriptors per tal de redactar i millorar els propis contes. Concebre un conjunt de possibles passos, pautes i necessitats per tal d’arribar al producte final, el llibre. A partir de tot allò recercat, ja sigui en l’estil d’altres il·∙lustradors o en la teoria trobada a la bibliografia. Dissenyar i programar una landingpage (pàgina web de presentació), per tal de publicitar el llibre i fer-‐ne difusió. Enregistrar i editar un booktrailer per tal de ser penjat a la web i difondre’l.

METODOLOGIA Es corroborarà que existeix un mercat per a la il·∙lustració dins l’actual era digital, no només mitjançant la teoria, sinó també elaborant el llibre il·∙lustrat mitjançant tècniques tradicionals amb tècniques digitals – del paper a l’ordinador. La investigació i recerca del món de la il·∙lustració, servirà per a buscar una línia i un estil de treball gràfic adequat per als contes del llibre. La mirada a les obres d’importants artistes dins aquesta professió permetrà conèixer un gran ventall de mitjans i tècniques que s’adaptaran a les necessitats del projecte, tot practicant amb diversos mètodes d’il·∙lustració. A partir de l’adquisició de coneixements sobre les aptituds i perfils dels il·∙lustradors professionals, es cercarà un perfil de comunicació propi, que permeti ésser narrador i il·∙lustrador al mateix temps. D’aquesta manera trobar la unitat entre la imatge i el text que doni com a resultat un tot harmònic i ben composat. L’últim pas per a la producció del producte final és l’edició de tot el llibre, amb els corresponents formats, marges, materials i polítiques de pàgines. A partir d’aquí la web i el booktrailer serviran com a plataforma de publicitat d’aquest producte.

FASE1 .

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l Â· l u s t r a n t

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

INTRODUCCIÓ

El món que ens envolta està plagat d’eines, mitjans i dispositius digitals que han aterrat a casa nostra per fer-‐nos la vida més fàcil. D’aquesta manera la comunicació a distància és possible de forma instantània, eficaç i gairebé gratuïta; sense la necessitat d’haver de concentrar-‐se per aconseguir escriure amb bona cal·∙ligrafia una carta per a aquella persona estimada. S’ha construït una gran biblioteca digital que conté una immensa diversitat de documents i informació, accessible a qualsevol persona des de la comoditat de casa seva. Els llibres que s’hi emmagatzemen han substituït la textura de les seves pàgines de paper per xips i bits, tot canviant les fortes prestatgeries que els sostenien per flonjos núvols virtuals. Dins aquesta digitalització també s’hi han submergit els creadors d’imatges. Explotant l’ús de programaris com Photoshop o Illustrator, que permeten corregir les errades del seu tremolós pols pitjant dues tecles; evitant així la catàstrofe de la gota de tinta que cau sobre la làmina gairebé acabada. Una era digital plena de comoditats i rapideses que podrien justificar una possible pèrdua de les convencionals tècniques i suports de creació artística. On es veuria afectada la disciplina de la il·∙lustració clàssica i tradicional, basada en el dibuix. Semblaria que els recursos clàssics d’il·∙lustració s’acaben, per convertir-‐se a mers productes freds i digitals. Però, dins aquesta immediatesa de la tecnificació actual, cada vegada existeixen més plataformes i suports que demanden una gran diversitat d’estils i perfils de comunicació visual. Entre aquestes encara hi té cabuda, amb les seves corresponents taques de tinta, marques de grafit esborrat i sobresaturació de pigment, la il·∙lustració clàssica? El cert és que nombroses novel·∙les il·∙lustrades surten a la llum amb molta força i èxit al mercat. Començant per llibres infantils, passant pels còmics i les novel·∙les gràfiques o arribant a la reedició de grans clàssics de la literatura que posteriorment s’han il·∙lustrat per a donar-‐los-‐hi un valor afegit. Tots ells, elaborats amb il·∙lustracions realitzades a mà, a la manera tradicional. Dos pols aparentment oposats, un a favor de la tecnologia, l’altra fent valer els mètodes analògics. Una paradoxa que porta a pensar que possiblement ambdues disciplines poden conviure juntes, annexionar-‐se, per a crear més i millors imatges. La pregunta que es presenta a partir d’ara és si la figura de l’il·∙lustrador, dins el món actual, té encara un pròsper camp per recórrer a nivell professional. I si és així, quin paper hi juguen les tècniques i mitjans d’il·∙lustració tradicional dins una societat tecnificada? I és aquí on rau el motiu de la recerca d’aquest treball, per tal d’informar-‐se sobre el món d’aquesta disciplina. Conèixer d’on ve, on va, com s’ha anat adaptant als canvis i quines són les sortides laborals que existeixen per a l’il·∙lustrador d’avui dia. Veure treballs i projectes elaborats per a professionals del sector, per a finalment intentar verificar la hipòtesi inicial, la verificació que l’il·∙lustrador professional té sortides laborals dins el mercat tecnificat. Què la il·∙lustració clàssica ha sabut trobar el seu perfil dins l’actualitat, per a continuar comunicant visualment, amb força, dins l’era de la digitalització i les noves tecnologies.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

1. LA IL·∙LUSTRACIÓ: DESCRIPCIÓ I POSICIÓ DINS LES ARTS GRÀFIQUES 1.1 Descripció* Estampa, dibuix o gravat que es col·∙loca en un text o un imprès per fer-‐lo més atractiu a la vista i per explicar i ampliar-‐ne el contingut. Component gràfic que complementa o realça un text. 1.2 La il·∙lustració, un mitjà de comunicació Es podria considerar il·∙lustració, en el seu estat més simple i bàsic, a totes aquelles formes que omplen una pàgina i li proporcionen un bon aspecte, sense necessitat de transmetre coneixement sobre el tema que s’il·∙lustra. Malgrat tot, aquesta funció decorativa no hauria de ser la única finalitat. Una bona il·∙lustració hauria d’aconseguir que el receptor pugui obtenir més informació del que té davant seu, per així comprendre i conèixer el tema que es tracta amb més profunditat. Per tant, l’essència d’una il·∙lustració, més enllà de la simple funció decorativa, radica en el pensament; les idees i els conceptes que formen la columna vertebral del que una imatge intenta comunicar. El receptor-‐lector interpreta i desxifra el contingut del missatge visual des del seu punt de vista i crea un context cultural, un significat. Durant la construcció d’aquest significat intervenen conceptes com ara la visió, la lectura, la intuïció, l’anàlisi, la percepció, l’intel·∙lecte, la cognició, els valors, les emocions, l’edició, la selecció i la recerca de la coherència. Així doncs, la funció de l’il·∙lustrador consisteix en donar vida i dotar de forma visual a un text o missatge. Han de combinar el propi pensament analític-‐crític amb un pensament creatiu fort i desenvolupat amb estètica i harmonia, per així poder crear imatges que tinguin alguna cosa a dir. El missatge que es transmet també és condicionat pels mitjans, les tècniques i les habilitats que l’il·∙lustrador utilitza. De la mateixa manera que també és important posseir un estil i un enfoc que puguin considerar-‐se únics (Wigan 2008). Les grans il·∙lustracions són com grans històries o narracions, són aquelles que aconsegueixen enllaçar un disseny excel·∙lent amb un mètode i un pensament creatiu. 1.3 La il·∙lustració com a disciplina: entre les belles arts i les arts aplicades Els límits de la il·∙lustració es troben en algun lloc a mig camí entre l’art i el disseny. No es considera una ramificació de l’art pròpiament dita, ni tampoc una disciplina independent deslligada del disseny. Aquesta imprecisió crea controvèrsia entre els teòrics, cosa que es pot denotar en el to i les opinions de llibres que tracten la tècnica de la il·∙lustració. Al llibre Principios de la Ilustración (Zeegen 2006) es revela que, fora del panorama acadèmic, es pot intuir una certa reticència per part de molts artistes a reconèixer la importància del paper de la il·∙lustració. És tan poca la seva rellevància dins les Belles Arts que la comunitat de dissenyadors es permet atribuir-‐se la funció d’il·∙lustradors i la carrera d’il·∙lustració. Al mateix llibre, s’assegura que a dia d’avui la il·∙lustració no és reconeguda en molts països d’Europa com a disciplina i que per aquesta raó no existeixen cursos específics dins aquesta àrea. Contant només amb assignatures dins el calendari acadèmic d’estudis de disseny o d’art, la il·∙lustració s’aprofundeix poc a les aules. Es critica aquesta manca d’identitat tot dient que “la il·∙lustració no ha estat mai reconeguda com a pròpia ni pels artistes, que la consideren massa capriciosa, ni pel dissenyadors, que la veuen massa artística” (Zeegen 2006, 65).

* Descripció extreta de diccionaris.cat, portal web creat per Larousse Editorial, editora de les marques Larousse i Vox. Sota aquestes, ha publicat diversos diccionaris bilingües i monolingües en català.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

D’altra manera, Andrew Hall (2011), al seu llibre Ilustración, veu la il·∙lustració com a una branca del disseny gràfic i assegura que està reconeguda dins aquesta disciplina. Defineix la professió de l’il·∙lustrador com a una especialització dins el camp del disseny i l’equipara amb el tipògraf, el fotògraf o el director d’art. Així, Hall nega qualsevol possible manca d’identitat d’aquesta disciplina, tot catalogant-‐la i argumentant la seva posició dins el camp del disseny. Fins i tot proporciona una sèrie de preguntes que poden ajudar a l’espectador a dictaminar si una imatge es comporta com a obra d’art o com a art aplicada1 . És cert que la il·∙lustració navega en un espai imprecís entre considerar-‐se una disciplina pura o bé englobar-‐se dins un àmbit tant ampli com el disseny gràfic. Existeixen molts punts d’inflexió i debat respecte aquestes dues disciplines, possiblement més o menys equivalents segons el país on se’n parli. Un debat que cal posar sobre la taula, però que aquesta recerca no té cap pretensió de tractar amb detall.

1 Veure les preguntes i un exemple d’aplicació d’aquestes a annex 1 pàg. 4

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

2. MARC CONCEPTUAL: LA HISTÒRIA DE LA IL·∙LUSTRACIÓ La narració visual és un dels temes centrals dins la història de l’art universal. Ja sigui per la necessitat de comunicar-‐se, d’expressar idees, conceptes o sentiments, des de sempre l’home s’ha servit d’imatges per registrar les seves proeses. Així, és just dir que l’art de la il·∙lustració no és un concepte novedós, ans al contrari, els seus inicis es remunten gairebé als orígens de l’ésser humà. 2.1 Orígens de la il·∙lustració Al observar las pinturas de Pompeya, las pinturas rupestres de los aborígenes australianos o los maravillosos frescos de Italia, comprendemos un momento de la historia y las creencias de aquella población. Milton Glaser. La educación del ilustrador (Zeegen 2008, 20)

Existeix una extensa història al voltant de la il·∙lustració i la narració d’històries a través d’imatges que es remunta a les pintures rupestres d’Altamira i Lascaux, als jeroglífics egipcis i als manuscrits maies, asteques, grecs, perses i romans. Observant les pintures rupestres dibuixades en coves, malgrat no s’acabi de saber la seva funció exacta, s’evidencia la presència d’uns possibles inicis de la il·∙lustració a l’època prehistòrica. Aquestes escenes de caça demostren la necessitat primària dels primers homínids per comunicar i dibuixar el seu entorn. L’aparició oficial de la il·∙lustració, però, es considera paral·∙lela als inicis de l’escriptura. Les arrels d’ambdues s’adverteixen en pictogrames i jeroglífics desenvolupats per cultures antigues com l’egípcia. Entre els llegats que s’han trobat de l’Antic Egipte existeixen una gran quantitat de pergamins i parets de piràmides on s’il·∙lustraven escenes per tal d’acompanyar els jeroglífics, que eren tractats com a signes fonètics. Imatges amb una estètica pròpia de les seves convencions socials i culturals, fruit de la seva necessitat de comunicar-‐se. Els antecedents i els precursors de la il·∙lustració narrativa actual es poden trobar en creacions com la Columna de Trajano (Roma 113 d.C.), els manuscrits il·∙luminats medievals, els tapissos de Bayeux (1100 d.C) i la Capella Sixtina de Miquel Àngel, els quadres narratius de Brueghel i del Bosco, els gravats a fusta de Durero, les xilografies japoneses, les al·∙legories, els emblemes i els llibres de cordill del segle XVII. Els manuscrits i pergamins grecs i romans acompanyaven els seus textos mitjançant il·∙lustracions millorades, que introdueixen conceptes i tècniques noves com la proporció i la perspectiva. A l’Edat Mitjana, els llibres il·∙lustrats s’usaven en cerimònies i exhibicions. En una època on molt poca gent sabia llegir, aquestes il·∙lustracions eren molt bons auxiliars per a la comprensió d’un text. L’escrivà escrivia el text, mentre que el pintor posava les miniatures, feia les inicials i decorava els marges. Algunes vegades, les il·∙lustracions ocupaven tota una pàgina. D’altres les imatges eren més importants que les paraules, les pintures eren purament descriptives, o com a mínim això volien aconseguir. A l’artista se li demanava, no només decorar, sinó explicar el text, crear imatges que tinguessin una funció pràctica (Fernández-‐Coca 2012). Durant el Renaixement (segle XV) es renoven les idees clàssiques i es fa una exploració intel·∙lectual de les arts i les ciències que situa al home com a centre de l’univers. S’introdueixen i desenvolupen nous sistemes de dibuix, així com també estudis d’anatomia,

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

de proporció, geometria i composició. Un ús magnífic de la línia, el to i la claretat de l’observació. El dibuix renaixentista propicia l’establiment d’acadèmies i ha estat fonamental en l’educació d’artistes d’Occident durant segles. Tots ells es van inspirar en l’art medieval, la narrativa i la reflexió social. D’aquesta manera va néixer la il·∙lustració, una nova tradició dins el dibuix, molt personal i creativa. Leonardo Da Vinci, té un lloc veritablement important dins la història de la il·∙lustració, els seus estudis han ajudat a millorar aquest art i aquesta tècnica. Als seus llibres científics, considerava que les paraules havien de servir per explicar les imatges, i el propòsit de les imatges era comunicar la informació. 2.2. La il·∙lustració després del Renaixement El dibuix està connectat amb un conjunt de tradicions i convencions representatives, dins la cultura, en una ubicació geogràfica i en un moment de la història. Mitjançant l’anàlisi semiòtic i contextual es pot examinar com han afectat a la seva creació, la seva forma i la seva funció factors de diverses tipologies: socials, ideològics, polítics, rituals, religiosos, simbòlics, econòmics, estètics, comunicatius o tecnològics. La línia interpretativa comporta, a la vegada, moltes connotacions i pot ser espontània, expressiva, versàtil, dinàmica, subtil, immediata o personal. Així, durant els orígens de la il·∙lustració, aquesta servia com a via de comunicació, ensenyament i adoctrinament entre una societat majoritàriament analfabeta. A mesura que les ideologies i les societats van anar canviant i evolucionant, sobretot en èpoques de canvis i conflictes com la Revolució Industrial o les dues Guerres Mundials, els objectius i les necessitats dels il·∙lustradors també canviaven. Així van sorgir les il·∙lustracions de crítica i reflexió social o l’art marginal i de carrer. 2.2.1 Reflexió social La il·∙lustració va ser un mitjà excel·∙lent per a canalitzar la sàtira i la reflexió social. Durant els segles XVII i XVIII a Xina i Japó es van crear les aquarel·∙les opaques sobre pergamí i els llibres gravats en planxes de fusta, amb contingut de crítica social. A Europa, la vida rural i campestre, els contes populars i tradicionals i els atacs satírics a l’autoritat van ser recollits en publicacions periòdiques il·∙lustrades. Aquestes primeres narracions il·∙lustrades amb contingut social i crític, anomenat art popular o Folk Art, van inspirar la tradició documental i satírica de la il·∙lustració que s’esdevindria més endavant. Durant el segle XIX la població urbana va augmentar vertiginosament, així com també els índexs d’alfabetització i els nous invents: la premsa de vapor, els llibres de butxaca, les publicacions periòdiques i les noves opinions polítiques. La demanada d’informació gràfica va generar que comencessin a sorgir nombroses publicacions, com Le Charivari o The Illustrated London News. Durant l’edat d’or de la Il·∙lustració (1840 a 1900), molts il·∙lustradors professionals es van forjar una reputació gràcies als seus enginyosos dibuixos de sàtira documental. L’agitació polèmica i gràfica va continuar fins ben entrat el segle XX amb el dadaisme, el surrealisme, el constructivisme, el situacionisme i el Fluxus. La il·∙lustració gràfica també ha estat usada per les dictadures com a instrument de propaganda; així, els nazis caricaturitzaven els jueus de dimonis. A l’època contemporània de la il·∙lustració (del 60 fins a l’actualitat), la reflexió, la sàtira i la crítica han estat presents a moltíssimes obres i imatges. Als 60 el moviment antibèlic contra la guerra del Vietnam i la contracultura van generar milers d’exemples de poderosa reflexió social. A finals dels 70 el moviment Punk va tenir una poderosa repercussió en el disseny gràfic i la il·∙lustració, com es pot apreciar a les portades de discos de músics de l’època. Als 80 els collages, els pòsters de gènere i la reflexió satírica sobre el món de l’art. Recentment, els murals fets amb plantilles per Bansky o els segells postals de James Cauty.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

2.2.2 Art marginal L’art visionari (art naif), l’art popular i l’art marginal o outsider han exercit sempre una poderosa influència dins la llarga història de la il·∙lustració. Els trets característics de l’art marginal són el horror vacuii (el dibuix omple la totalitat de l’àrea de treball disponible), la fisonomització, l’ús intensiu i meticulós de la línia, l’absència de diferenciació i l’ús de suports mixtos. Els seus antecedents històrics engloben treballs d’Arcimboldo, Bomarzo, Gaoya i El Bosco. La tradició visionaria de l’art naif i obsessiu continua amb Rousseau, Morris Hirschfield, Adolf Wölfli entre d’altres. El 1945, Jean Dubuffet va crear el terme Art Brut per descriure totes aquelles obres d’art que no imitaven de cap de les maneres l’art que es podia veure a museus, galeries o salons, ja siguin pintures, dibuixos, estàtues i estatuetes o bé objectes diversos de tota classe. Obres que tractaven els orígens més antics de l’ésser humà i la inventiva més personal i espontània. Els dibuixos creats per societats primitives, malalts mentals, presos, artistes populars i nens van influir alguns artistes de avantguardes europees. L’antologia del genet blau, publicada a Munich el 1912, incloïa obres populars, tribals, naifs i infantils, conjuntament amb les d’artistes com Kandinsky i Matisse. Els expressionistes abstractes nord-‐americans s’inspiraven en els desenvolupaments de la psicoanàlisi i en tot allò ritual i intuïtiu. L’obra d’artistes com Pollock, Klein i Calder va influir decisivament a les arts gràfiques dels 50 i 60 (Wigan 2008). Els dissenys i les il·∙lustracions abstractes trobaven un lloc dins les revistes de ciència ficció i llibres de butxaca, fins i tot a alguns dissenys tèxtils. L’ús controlat de la línia i la resolució delicada van arribar a ser fonamentals en el nou context de mitjans dels 70 amb la aparició dels graffitis i l’art urbà underground. 2.3 La il·∙lustració contemporània Una realitat considerada contemporània és aquella que s’explica com a moderna, actual, es mostra en sintonia amb les tendències i fins i tot està de moda. Partint d’aquesta base, qualsevol de les imatges que a l’audiència li costés reconèixer o recordar quedarien emmarcades en un passat llunyà. Delimitar el moment en que va néixer la il·∙lustració contemporània no resulta fàcil. Malgrat tot, la majoria dels que varen créixer durant els anys seixanta i setanta consideren que els primers il·∙lustradors realment contemporanis provenien d’una nova generació de creadors de la imatge, la d’aquella mateixa època. Als 60 i 70 es van obrir camins a mous mercats per a la il·∙lustració: el món de la moda, el disseny, la indústria musical i també la editorial, amb la literatura infantil. Noves revistes, targetes, pòsters, novel·∙les de butxaca i tot un ventall de regals van prosperar a grans velocitats. Els anys 60 van experimentar un increment sense precedents del consumisme, enfocant la vida amb optimisme i entusiasme. Sorgien moviments juvenils i amb ells la necessitat d’un llenguatge gràfic visual que els identifiqués. Era l’inici d’una nova època i les imatges il·∙lustrades van ajudar a definir-‐ne la seva aparença. Es creen així conceptes com Psicodelia, Op Art i Pop Art que van situar les arts visuals en una bona posició. Probablement van ser els Beatles el que van oferir a la cultura popular algunes de les imatges il·∙lustrades més memorables. Portades de discos creades per a diversos artistes com Klaus Voorman, Heinz Edelman, Alan Aldridge o Peter Blake; que varen consolidar l’estatus dels Beatles com a directors creatius avantguardistes, a part de músics. Durant aquests anys també destaquen portades de Martin Sharp per a la revista Oz; pòsters de Bob Dylan o còmics de “El gat Fritz”. Tots ells exemples que van marcar un abans i un després d’aquesta dècada i que van crear una gran diferència entre les generacions de la pre-‐guerra i la de la post-‐guerra.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Els anys 70 són considerats com a la dècada “oblidada pel gust”, on es comença a crear una nova sensibilitat gràfica. Sota la influència de les drogues, els il·∙lustradors creaven obres amb estètiques de fantasia i de ciència ficció. La primera meitat dels 70 va ésser un període amb un gran volum de creació de llenguatge gràfic. Les músiques dures de carrer, acompanyades del Punk van provocar grans canvis en el paisatge visual. Conjuntament amb aquests nous sons, energètics, urbans i realistes, va arribar un enfoc pur i dur del disseny, on el treball gràfic que es realitzava es basava en el “talla i enganxa” o més ben dit, el collage (Wigan 2008). Al llarg dels anys 80 i 90 la popularitat de la il·∙lustració va patir diversos daltabaixos. Els 80 van ser anys prolífics, però arribats als 90 semblava que s’estaven vivint els últims moments de la tradicional disciplina de la il·∙lustració. L’existència d’aquest declivi ens podria fer qüestionar si es podria catalogar com a l’inici d’una nova era. Una era on la il·∙lustració tradicional podria deixar d’existir, per donar pas a altres professions i especialitzacions; una era que podria haver-‐se allargat en el temps fins a dia d’avui. Per tant, podríem pensar que els anys 90 havien segellat la fi de la història de la il·∙lustració, però el cert és que no va ser així, ans tot el contrari. Efectivament, l’era digital naixia, i amb la seva arribada, la il·∙lustració va patir un renaixement, una renovació que oferia un gran ventall de possibilitats, fins aleshores impensables. Aquesta tecnificació va permetre que la il·∙lustració continues essent prolífica fins a l’actualitat, eliminant qualsevol tipus de predicció que pogués dur a pensar en l’extinció de la professió d’il·∙lustrador (Zeegen 2006). 2.3.1 La nova generació d’il·∙lustradors Arribava una era digital i amb ella una nova generació d’il·∙lustradors, amb una nova perspectiva, alguna cosa a dir i els mètodes i mitjans per fer-‐ho. Van començar a disposar del control i a crear imatges per a un perfil de gent que pensava com ells, negant-‐se a treballar per a clients clàssics o massa avorrits. Mica en mica, les revistes independents, la indústria discogràfica, la premsa, i les companyies de moda van començar a contractar els serveis d’aquesta generació de professionals. Els dos moments considerats com a claus del renaixement de la il·∙lustració es situen al Regne Unit i als Estats Units. El primer es va originar quan la revista Teh Face va contractar a un il·∙lustrador com a director d’art. D’un dia per l’altre, l’aspecte de les publicacions va canviar radicalment. A les seves pàgines van començar a aparèixer imatges urbanes, atractives i diferents, creades per nous il·∙lustradors. Es va començar a equilibrar el nombre d’imatges fotogràfiques i de il·∙lustracions. La segona localització, emmarca el fet de com la companyia Levi’s va ser molt ràpida en captar aquest nou moviment. Van encarregar a il·∙lustradors la creació de campanyes publicitàries per a les seves línies de moda urbana, que trencarien esquemes i retratarien la roba amb la mateixa habilitat que un fotògraf. 2.3.2 Els vertaders canvis de la il·∙lustració actual En la lluita per captar el mercat i mantenir-‐se al capdamunt de la onada, la llista de clients que acollien la il·∙lustració amb els braços oberts va anar creixent dia a dia. Aquesta revolució es va produir per nombroses causes, així al llibre de Ilustración (Hall 2011) s’exposa: La primera, l’edat dels nous creadors de la imatge. Es tractava d’una generació molt jove, però amb un gran domini de la tecnologia, probablement degut a la seva precoç introducció als ordinadors, més aviat que cap generació anterior, la qual cosa va fer que es sentissin poderosos. La generació anterior, en canvi, continuava en el mateix punt (les generacions canvien cada 5 anys en aquesta disciplina, aproximadament). La inexistència de lligams entre una i altra generació o la poca intenció de complaure als seus antecessors o d’encaixar en un ordre existent, permet la llibertat d’experimentar als nous il·∙lustradors.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Una altra explicació del canvi venia de la multitud de possibilitats de les que disposaven gràcies a la combinació de les tècniques digitals i les analògiques. La naturalesa variada dels seus mètodes de creació de la imatge només podien encaixar amb la naturalesa variada dels temes i els motius explorats per aquests nous il·∙lustradors. S’assegura que aquells que estableixen els seu propis paràmetres i objectius solen investigar temes personals que han arribat a convertir-‐se en projectes amb quotes reals. Altres, treballant com a dissenyadors, han sortit a la recerca de possibles clients, investigant projectes pels que senten certa afinitat. Un canvi de control que ha suposat un nou gir dins la revolució. Els temes explorats per aquesta nova generació d’il·∙lustradors no són nous, però el canvi s’havia fet necessari a la disciplina. No tots els treballs que apareixen segueixen la teoria que la millor il·∙lustració ha de contenir una gran idea, sinó que per a molts és més una qüestió d’aparença i sentiment, que la transmissió d’una idea enginyosa. El que manté lligada tota aquesta varietat de temes i mètodes de creació de la imatge es la convicció de la importància de la creació d’un nou món visual diferenciat. Els il·∙lustradors que treballen en aquest espai on es fonen l’art i el disseny han reinventat i rejovenit la il·∙lustració mantenint l’analògic del traç dibuixat i del poder del llapis, però afegint-‐li un gir digital. Així doncs ens podríem preguntar què és el que espera l’il·∙lustrador del segle XXI de la seva professió. Malgrat possiblement la resposta la trobem dins les pàgines que se succeiran, el llibre Principios de la ilustración (Zeegen 2006, 74) avança que el què més desitja l’il·∙lustrador d’avui dia és comunicar, crear imatges i comprovar que aquestes funcionen sobre el paper.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

3. EL MÓN DE L’IL·∙LUSTRADOR: L’ACTITUD, ELS MATERIALS I LES TÈCNIQUES Hoy en día estamos presenciando casi una revolución en el mundo de la ilustración y tanto los veteranos como los jóvenes, los profesores y los alumnos necesitan un manual de referencia para ejercitarse en los nuevos métodos. Henry Blackburn. The art of ilustration (Wigan 2008)

3.1 L’actitud de l’il·∙lustrador Existeix un bon nombre de llibres referents a la il·∙lustració que dediquen, com a mínim, un dels seus capítols a descriure quina ha de ser l’actitud de l’il·∙lustrador, o el creador d’imatges, a l’hora de treballar. En són exemples el llibre Ilustración de Andrew Hall (2011, 58-‐74) o bé el llibre El arte de la ilustración. Del concepto al éxito de Antonio Fernández-‐ Coca (2012, 259-‐264). Es curiós que, malgrat tots aquests volums estiguin tractats des de punts de vista més o menys diferents – ja sigui per procedència geogràfica, cultural o per estil artístic – la gran majoria d’ells coincideixen bastant en aquest aspecte. La principal de les premisses que tot il·∙lustrador ha de tenir en compte és que l’habilitat de pensar visualment ha d’exercitar-‐se diàriament. L’il·∙lustrador està aprenent tota la seva vida, romanent obert i receptiu a les novetats. La matèria d’estudi són les persones i el seu context sòcio-‐cultural. Ser observador, saber escoltar i mirar el món són aspectes necessaris. És fonamental que estiguin al dia de les tendències i els debats contemporanis, com també del context històric, teòric, social, cultural, polític i professional. Tot il·∙lustrador té un procés determinat de treball en el que utilitza les seves habilitats i la imaginació, de la mateixa manera que formes pròpies de pensar i actuar, de recercar i manipular tècniques, tecnologies i eines. Per tal d’ampliar aquest context cultural en el que es mouen, una segona premissa, proposada pels professionals d’aquest sector, suggereix l’experimentació i el joc amb les idees, la forma, el color, la composició i els materials continguts. Avui dia, constantment s’estan generant canvis (en qualsevol àrea d’investigació), fet que genera grans impactes a totes les formes de comunicació visual que existeixen. És aquest el motiu pel qual és molt important estar constantment investigant noves tècniques alternatives i experimentant amb nous mètodes de producció d’idees i de dibuix. La recerca de la il·∙lustració intel·∙ligent, ambiciosa, rigorosa i significativa conceptual-‐ ment ha de ser constant i continua. Sempre, adoptant les noves tecnologies amb criteri. Malgrat aquesta recerca i investigació cap a l’originalitat i la innovació, al llibre Pensar Visualmente es reconeix que “No existeix una fórmula per a la il·∙lustració; el secret és trobar una visió pròpia i ser honest amb un mateix. L’experimentació permet a l’il·∙lustrador repensar, reinventar i redescobrir una visió personal única. Al temps que treballen resolent problemes visuals aliens, els il·∙lustradors dibuixen sobre les seves pròpies inquietuds i aficions. Les obres més vitals desafien i transcendeixen els estereotips i les limitacions de les convencions socials comunes” (Wigan 2008, 43). Així doncs, entenem que la majoria dels treballs que realitza un il·∙lustrador exigeixen interpretar, decorar, clarificar o intensificar les idees, temes i conceptes aportats per algú altre. Molt pocs il·∙lustradors aconsegueixen viure, impulsar-‐se i donar-‐se a conèixer amb l’elaboració de projectes completament propis. L’artista treballa amb les obligacions i instruccions d’un encàrrec extern, amb uns objectius, uns formats, un pressupost i unes dates d’entrega assignats. Per tant, a l’hora d’acceptar un projecte és important que l’il·∙lustrador percebi que la seva personalitat i les seves preocupacions queden reflexades en

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

aquest. S’ha d’analitzar si els projectes són acceptables per a un mateix des del punt de vista ètic i si les pròpies capacitats analítiques i intuïtives seran les més idònies a l’hora de generar-‐los. L’il·∙lustrador que sigui fidel a aquests principis aconseguirà contextualitzar els seus treballs (ja siguin personals o encàrrecs) dins l’abundant, variat i ampli món de la il·∙lustració. Aconseguint així, establir un diàleg crític i personal dins el mercat. Que un il·∙lustrador gaudeixi d’una carrera professional llarga i abundant en el temps dependrà dels enfocs originals que dugui a terme i de la seva capacitat per a desenvolupar un llenguatge visual personal i creatiu. Si desitja identificar i articular una direcció personal dins el món de la il·∙lustració ha d’adoptar una posició crítica sobre l’art i composar la pròpia síntesi de processos, habilitats, tècniques, mitjans i idees. També serà important que comprengui el funcionament, els objectius i els processos dels projectes il·∙lustratius que li encarreguen interlocutors externs. 3.2 Criteris per escollir els materials i els mitjans Recol·∙lecció de recursos i imatges Mark Wigan (2008) descriu als il·∙lustradors com a col·∙leccionistes obsessius, sempre recercant imatges que els serveixin com a referència. L’arxiu o la biblioteca d’imatges creades pot provenir de recerques per Internet, referències de vídeo o fotografia, imatges trobades a biblioteques, etc. Molts il·∙lustradors consideren la càmera digital, conjuntament amb el seu quadern d’esbossos (Logbook o llibreta d’idees), com a una nova eina essencial, des de la qual poden importar moltes imatges directament a l’ordinador. L’escàner també és considerat un aparell clau per a l’il·∙lustrador, un mitjà veloç i eficaç que els permet processar el material recopilat i crear amb aquest murals on es vagi veien l’orientació del projecte. D’aquesta manera, totes les imatges poden col·∙locar-‐se a la pantalla, per estimular el desenvolupament d’idees. Tot això els aporta material de referència visual que enriqueix les seves obres o desencadena noves associacions. Una caixa d’eines multidisciplinària que permet generar idees i seleccionar, editar, provar i desenvolupar processos i esbossos. Mitjans híbrids Les estratègies i metodologies per a crear narracions visuals varien. Els il·∙lustradors experimenten amb una gran varietat de suports i eines, mitjançant combinacions i mescles encaminades a realitzar el seu propi segell visual. Cap mitjà està obsolet a l’hora d’experimentar, qualsevol cosa és utilitzable. Les idees, la habilitat i el criteri es combinen amb l’ús innovador dels mitjans que tenen a la seva disposició. Els mètodes de treball avarquen un gran ventall de plantejaments experimentals i intuïtius com el collage. Existeix una demanda enorme de material elaborat a mà, dibuixat, cosit, retallat, imprès manualment o esculpit. Molts il·∙lustradors fan ús de la seva imaginació per a crear imatges expressives abstractes que generin algun tipus d’emoció. Una altra alternativa és el dibuix d’observació, on la imatge que s’il·∙lustra prové de referències reals. Trobem el cas del reportatge (dibuix in situ), l’ús de referències fotogràfiques o dibuixos creats a partir de referents televisius o cinematogràfics. L’ordinador s’utilitza sovint per a modificar matisos i polir el resultat, per a manipular el material, per a enviar-‐lo i per a comunicar-‐se amb agents, directors d’art i clients. La mescla de suports i formats utilitzats pels il·∙lustradors a tot el món mostra l’amplia i abundant varietat de mitjans que predomina actualment.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

El fi justifica els mitjans La clau de l’èxit d’una il·∙lustració es basa en l’essència del missatge, l’art i la destresa per comunicar-‐lo. El mitjà o els materials utilitzats per transmetre el missatge condicionen l’adequada comprensió i lectura de la il·∙lustració. L’il·∙lustrador ha de conèixer el context pel qual està treballant, de la mateixa manera que la naturalesa històrica o cultural de cadascun dels materials i l’ús que normalment se’n fa d’ells. De no ser així, en cas d’error, les idees que es volen comunicar es veurien distorsionades i el mitjà, en comptes d’ajudar a la comprensió podria actuar com a una barrera. Una solució gràfica exitosa és aquella que s’aconsegueix representar amb una execució adequada i amb l’ús dels mitjans més apropiats. 3.3 Tipologies de materials i mitjans El dibuix El dibujo es fundamental para el soporte de la ilustración. Una vez que has modificado muchas de las nociones generalizadas de ‘lo que el dibujo es’ puedes continuar con la tarea de explorar un lenguaje visual. Al manipular un medio seleccionado, encontramos respuestas. El proceso comienza a menudo con tan solo un lápiz y un trozo de papel. Dibujar el mundo que nos rodea nos hace descubrirlo. Michael O’Shaughnessy (Wigan 2008, 33)

Per a un il·∙lustrador, el dibuix és l’eina fonamental del seu pensament visual. És l’eix de tota il·∙lustració, sense la capacitat de dibuixar i representar correctament, l’il·∙lustrador es troba mancat pel component més important de la seva caixa d’eines. El dibuix permet interpretar el món gràficament a la vegada que s’idea i s’inventa nous mons imaginaris, propis de cada artista. Essent una activitat complexa i multifuncional, el dibuix fa visible els pensaments i articula d’una forma perceptible les nostres idees i emocions. En ocasions, serveix només com a procés preparatori per al que després serà el resultat final, que es completa mitjançant altres formats i tècniques. Bo i així, és considerat com a una disciplina i una forma d’art visual amb dret propi. En plena era digital, els il·∙lustradors tenen a l’abast una gran quantitat d’eines que els permeten crear imatges cada vegada més complexes, amb multiplicitat de capes i possibilitats; eines que requereixen una gran habilitat i molta tècnica. Malgrat tot, sense tenir un bon domini del llapis, un il·∙lustrador pot arribar a ser tan dèbil com un dissenyador sense coneixement de la tipografia; com un escriptor sense vocabulari; com un director de cinema sense càmera. La fotografia Abans que la digitalització dels mitjans arribés al camp de la il·∙lustració, els professionals d’aquest sector utilitzaven la fotografia com a eina de referència, per a poder recordar totes aquelles imatges que els hi semblaven interessants. Per als que dibuixen al natural, la càmera és una ajuda excel·∙lent per a la memòria. Molts tracten de registrar tota la informació que sigui possible (localitzacions, posicions de pla, perspectives, posicions dels personatges i caracterització dels mateixos), així, quan arriben a l’estudi poden acabar el projecte a partir de les referències fotogràfiques que han agafat. Al resultat final no es notarà, però al mig del procés, la imatge fotogràfica haurà representat un paper fonamental. Un altre ús de la fotografia al món il·∙lustratiu és possible amb la tècnica del collage i el fotomuntatge. Abans de l’arribada de les solucions digitals, aquesta feina es duia a terme tot

FASE1.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

reproduint i imprimint imatges fotogràfiques que posteriorment es retallaven i s’enganxaven en algun suport, conjuntament amb altres imatges. Sovint, els especialistes en collage no només utilitzen les fotografies, sinó que també fan ús de tota una sèrie de materials i objectes diversos. Paral·∙lelament els artistes que treballen el fotomuntatge construeixen models i ambientacions com ho faria un fotògraf per tal de crear l’efecte desitjat. Posteriorment, els elements es retallen i s’enganxen en noves posicions dins d’imatges diferents. Arribats a la revolució de la tecnologia, la creixent popularitat de programes vectorials ha permès que les fotografies s’utilitzessin com a plantilles per a traçar il·∙lustracions sense recórrer a l’ús dels mètodes tradicionals. De la mateixa manera, el collage i el fotomuntatge s’estalvien els passos d’imprimir, retallar i enganxar analògicament. Ara és possible convertir una imatge fotogràfica a vectors, contrastar-‐les amb el blanc i negre del photoshop, dissenyar per capes, amb la ploma, els pinzells, els calcs interactiu, entre d’altres milers de possibilitats. Combinació de mitjans: l’ordinador com a propulsor de la il·∙lustració digital La il·∙lustració no és una disciplina limitada al ús d’uns mitjans específics, ans al contrari, constantment s’estan explorant i recercant una gran varietat de nous mètodes, creant imatges a partir de qualsevol cosa o sobre qualsevol material que pugui ser apropiat. Encara que el dibuix sigui l’arma fonamental de tot il·∙lustrador, present a la majoria dels treballs, és molt comú què el que destaqui en una obra sigui l’ampli ventall de mitjans utilitzats. Fet que mostra la naturalesa eclèctica dels creadors d’imatge actuals (Zeegen, 2006), anomenada així pels autors de Principios de la ilustración. Els il·∙lustradors busquen tota mena de mitjans per tal d’elaborar treballs amb metodologies de diverses disciplines, per combinar-‐los; i així donar resposta a les exigències d’un projecte. D’aquesta manera, no és estrany trobar imatges que combinin mitjans digitals, analògics, tradicionals i fotogràfics, dibuixos realitzats a partir de plantilles, conjuntament amb dibuixos o pintures artesanals. La digitalització ha donat fortalesa a l’il·∙lustrador en els últims quinze anys. Durant els anys que van precedir la revolució digital, la única opció pels il·∙lustradors era crear treballs preparats per a fotografiar-‐los o esgrafiar-‐los. La tecnologia digital va oferir als il·∙lustradors la oportunitat d’escollir els mètodes de reproducció, els processos de impressió i les mostres de paper o treballar per a mitjans totalment digitals com la web o la televisió. Els mitjans i els coneixements als que tenien accés els il·∙lustradors digitals, així com la facilitat de comunicació que proporcionava el correu electrònic i la tecnologia mòbil, van facilitar que canvies la metodologia de treball dels il·∙lustradors. De la mateixa manera, van millorar aquesta hibridació de mitjans, la invenció de nous estils, enfocs i processos il·∙lustratius. L’ordinador ha contribuït a situar la il·∙lustració al mateix nivell que d’altres disciplines. La gran quantitat de possibilitats digitals, lligada als coneixements tècnics adquirits per la majoria d’il·∙lustradors, ha assegurat una relació més igualitària amb el disseny2. Els il·∙lustradors, amb l’ajuda de la digitalització, estan retornant a les arrels del seu ofici. 3.4 Tècniques del llenguatge visual Com ja s’ha repetit en diverses ocasions, quan s’il·∙lustra, tant si el projecte és de creació pròpia com si no, és important tenir en compte el missatge que es vol transmetre, a qui va dirigit, la intenció i el públic. En l’elaboració d’aquest missatge, no només hi intervenen el

2 Veure capítol 1.3. La il·∙lustració com a disciplina: entre les belles arts i les arts aplicades.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

pensament creatiu i els mitjans o materials, també es requereixen una sèrie de tècniques i procediments que acabaran de donar un estil propi a la il·∙lustració. També evidenciaran l’habilitat i l’estil tècnic de l’il·∙lustrador. Entre els elements fonamentals del llenguatge visual i pictòric es troben: l’ús del color, la textura, el contrast, la il·∙luminació, els matisos tonals, la forma, les relacions de escala i mida, la juxtaposició, la perspectiva, la jerarquia de conceptes, l’equilibri, la destresa, la superposició, l’ús de la línia, la composició i el punt de vista. Tots ells poden alterar el to i l’atmosfera de la il·∙lustració. La metàfora, la comparació, la sinècdoque, la metonímia i la sintaxis, són conceptes lingüístics als que recórrer a l’hora de crear un llenguatge visual propi. L’ús de comparacions visuals també contribueix a transformar la il·∙lustració. A continuació, es proposen una sèrie de tècniques il·∙lustratives, segons les quals, es transmeten unes o altres emocions, uns o altres significats, s’expressen una diversitat de tons i ambients. Entre ells ens centrarem amb el retrat, la caricatura, el reportatge (o dibuix del natural), el collage, l’art decoratiu i l’art urbà. 3.4.1 El retrat El retrat implica l’intent de representar l’aparença d’algú amb la finalitat de crear la il·∙lusió d’un rostre. Els retrats poden ser figuratius i/o abstractes. Aquestes representacions funcionen com a mostra del context social, polític, històric i cultural de les persones que s’il·∙lustren o bé com a record visual de l’artista, del tema pintat i d’un moment en el temps. La representació del caràcter i la personalitat d’un individu requereix per part de l’artista una interpretació i un punt de vista. Al estudiar un retrat es qüestiona sobre la impressió que el model volia projectar i fins a quin l’artista ho ha realçat o traït, de la mateixa manera que ens hem de preguntar quina és la funció del retrat. Dins l’actual cultura postmoderna, tan saturada d’imatges, alguns dels conceptes claus del retrat, com per exemple la identitat, la representació, el gènere, l’estatus o les relacions de poder són incertes, ambigües i fragmentades. L’expressió d’un rostre pot suggerir un ampli registre de sentiments i emocions. 3.4.2 La caricatura La caricatura és la distorsió o l’exageració dels trets més cridaners d’una persona: s’ha de preservar la similitud amb el model, però la percepció de l’individu es transforma. La paraula caricatura deriva del llatí “caricare” i vol dir recarregar. El propòsit de la caricatura és ridiculitzar a una persona a través de l’humor i la sàtira. Es serveix d’allò polèmic per ofendre. La tècnica utilitza la fisonomia, ja que es centra en aquells trets facials o expressius que indiquen la personalitat o el caràcter de la persona, el seu humor i el seu estat d’ànim. Les caricatures es van posar de moda al segle XVII. Durant el segle XIX la publicació de caricatures va augmentar amb la posada en circulació de publicacions periòdiques. L’anglès William Hogarth, gravador, retratista i pintor històric, va exercir una influència reconeguda en aquest camp. Les seves observacions i comentaris sobre la injustícia social, els vicis, el luxe i la hipocresia van alterar a la societat anglesa del seus temps. Al segle XIX els retrats caricaturescos polítics van aconseguir una virulència fins aleshores desconeguda durant la república de Wiemar, amb la feina de dos dadaistes berlinesos: George Grosz i John Heartfield. Els seus dibuixos sobre la corrupció, decadència, els veterans de guerra, la pobresa i el terror van aparèixer a diversos diaris. S’atacava l’ascens del partit nazi i a Hitler, d’altres a les injustícies, a la corrupció, la monarquia reial, etc., moltes continuen sent un tret distintiu de la nostra cultura visual. Existeixen molts caricaturistes que desenvolupen una il·∙lustració conceptualment rigorosa, humorística i plena de força. Les noves tecnologies permeten una millora pel que fa a la

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

divulgació d’aquestes, noves oportunitats que surten a les pàgines web, animacions i a la televisió. 3.4.3 El reportatge Al segle XIX els il·∙lustradors de reportatge eren coneguts com a artistes singulars i registraven tota classe d’esdeveniments, des de guerres fins a grans expedicions o desastres. Però amb l’aparició de la càmera fotogràfica molts d’ells aviat van ser substituïts per fotògrafs. Malgrat tot, encara es conserven, molt lleument, la figura d’aquests reporters -‐ il·∙lustradors; per exemple les il·∙lustracions de judicis a les sales de tribunals. Les revistes també van mantenir l’herència del reportatge il·∙lustrat i durant els anys 50 i 60 alguns il·∙lustradors van realitzar assajos gràfics per a les seves publicacions. Ara, els assajos gràfics tornen a ser populars, com s’aprecia a les observacions d’autors-‐ il·∙lustradors com Paul Davis, Joe Sacco i Sue Coe. Els editors de les revistes han donat l’oportunitat als il·∙lustradors d’elaborar treballs on es reflecteixi allò quotidià. Tant és així que avui dia podem trobar un gran nombre d’autoedicions il·∙lustrades procedents d’arreu del món. 3.4.4 Collage Els inicis del collage es troben als mosaics que desenvolupaven a les antigues Babilònia i Egipte. També es poden veure les primeres pràctiques d’aquesta tècnica en pergamins de poemes xinesos o japonesos o als panells religiosos del segle XV. No va ser fins a la Revolució Industrial, però, amb tots els avenços tecnològics que va comportar, que el collage es va consolidar com a tècnica coincidint amb el naixement de la fotografia. El seu ús es va estendre entre molts dels moviments de avantguarda. Les obres cubistes de Picasso, Branque i Juan gris es servien d’aquesta tècnica tot fixant trossos de diaris, paper de paret, teixits, fustes, entre d’altres, sobre pintures i relleus. Del collage d’aquelles èpoques en va néixer la tècnica del fotomuntatge, que es va convertir en una arma poderosa per a satiritzar qüestions socials i polítiques. La aplicació dinàmica del fotomuntatge als tríptics i cartells de propaganda política va ser important pels artistes russos dels anys vint. Aquesta tècnica va ser explorada més endavant per la Bauhaus, on els mètodes docents promovien el disseny abstracte i l’ús original dels materials. L’estil de la Bauhaus, el constructivisme i el De Stij més tard serien assimilats per il·∙lustradors i dissenyadors gràfics, que usaven l’estil del fotomuntatge del moviment modern per a promocionar els seus productes fins a dia d’avui. El surrealisme, el neo-‐dadaisme i el post-‐modernisme van evolucionar aquesta tècnica, fet que els va convertir en una influència per a il·∙lustradors, dissenyadors, arquitectes i publicistes d’avui dia. S’utilitzen les fotocopiadores, impressores a color, escàners, càmeres digitals, ordinadors i aplicacions de software com photoshop. Els creadors d’imatges contemporanis realitzen composicions amb eines tant tradicionals com digitals i deixen un espai per a la serendipitat. Els il·∙lustradors que s’inspiren en l’art marginal, visionari i popular en general substitueixen la segona per la tercera dimensió. Per a aquesta classe d’il·∙lustradors tot tipus d’objectes, materials, restes i desperdicis posseeixen un component màgic al combinar-‐se per a comunicar idees i emocions. 3.4.5 Art urbà – Graffitis La paraula “graffiti” deriva del terme italià graffito, “gravar”, “marcar”. Els graffitis es plasmen en murs i parets des dels temps de l’antiga Roma. L’aplicació expressiva de les firmes (tagging) i la pintura mural amb esprais a les parets dels carrers i els trens de metro de la ciutat de Nova York van arribar a convertir-‐se en la manifestació visual de la subcultura

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

hip-‐hop. Al marge de les convencions socials, el moviment underground, art del carrer, es va convertir en un camp fèrtil per a l’experimentació. Als 80, els pioners van explorar nous enfocs i contextos per a aquest art. Immersos en les subcultures urbanes underground, es van pintar i decorar murals, es va autoeditar i es va exposar les seves obres a sales alternatives i a bars nocturns, també a galeries d’art comercials. El moviment engloba referències com l’etiqueta outsider (marginal), Folk Art (art popular), dada, fluxus, situacionisme, graffiti, anarquisme, skate, semiòtica, psicologia, còmics, joguines i musica que va del hip-‐hop al punk rock i l’indie... i continua evolucionant. Molts artistes qüestionen críticament la censura, el poder i les institucions, i desafien la ideologia del paradigma contemporani. 3.4.6 Il·∙lustració decorativa L’ornamentació ha estat sempre un element integrador de la il·∙lustració. La il·∙lustració decorativa i ornamental dels anys 60 i 70 s’inspirava amb William Morris i el moviment Arts and Crafts de finals del segle XIX. Es dissenyaven i fabricaven productes com paper pintat, baldoses, tapissos i llibres. Influenciats pels estils victorians, rococó, art nouveau i el surrealisme; per treballs de Dulac, Mucha i Toulouse-‐Lautrec, els artistes que realitzaven il·∙lustració decorativa seguien la màxima de “l’art per l’art” que imperava a finals del segle XIX. Amb els cartells imaginatius i psicodèlics, la il·∙lustració traspassava nous ombralls d’excés ornamental. Van sorgir molts autors de cartells, caràtules de discos i d’aparadors de botigues. La música dels Beatles va posar la banda sonora a moltes de les icones gràfiques i visuals de l’època. Aquests últims anys, la il·∙lustració s’ha fet molt popular i fins i tot s’ha prioritzat per sobre de la fotografia en molts contextos. Aquest renaixement es deu a l’emergència d’editors independents i micromercats, enllaçada a una reacció generalitzada contra l’estil modern, el disseny gràfic digital i la fotografia dels 90. Els sectors comercials com la publicitat, la moda, la industria musical, el disseny i la industria editorial es centren ara en allò personal, allò càlid, humorístic, abstracte i decoratiu per a vendre i publicitar els seus propis productes i marques. La decoració de línies fluides i patrons entrellaçats torna a estar de moda. La cal·∙ligrafia fluida pròpia dels segles XVII i XVIII i de l’art japonès ha tornat. Existeix també una fascinació postmoderna retro cap a l’art gràfic dels 60,70 i 80, cap al manga i anime japonès.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

4. OPCIONS DE MERCAT El panorama dels negocis relacionats amb el disseny, la publicitat i l’edició en el que l’il·∙lustrador es mou han patit un canvi molt gran durant les últimes dècades, segons el llibre El arte de la ilustración, del concepto al éxito (Fernàndez-‐Coca 2012). El paper desenvolupat per la comunicació gràfica a la nostra vida diària no ha estat mai tan intens, complex i exigent com ho és actualment, a principis del segle XXI. Per intentar competir, les empreses que pretenen vendre els seus productes i publicacions han començat a entendre que no en tenen prou amb una imatge que identifiqui la seva marca per tal de fer-‐se notar dins l’extens mercat. La il·∙lustració té un punt més al seu favor, no només perquè mostra un treball interesant i fresc, sinó perquè és la clau per a crear imatges que representen alguna cosa més del que donaria a entendre una fotografia. La il·∙lustració té la capacitat de captar una forma de ser, un punt de vista. Pot reflectir un estat d’ànim, i pot narrar una història; això proporciona una certa profunditat, contingut i significat a un producte. D’aquesta manera, als il·∙lustradors se’ls hi obren una gran quantitat de portes i projectes provinents des dels camps més diversos del mercat. Alguns més explotats que d’altres, l’il·∙lustrador no només pot treballar amb projectes propis, sinó que és benvingut en equips d’estudis de disseny, el busquen les discogràfiques, les empreses de moda tèxtil, de publicitat, per la televisió, les xarxes socials o les webs i, lògicament, dins el camp editorial i l’edició de llibres. Tot donant quatre pinzellades sobre les feines que desenvolupen els il·∙lustradors dins de cada camp, ens centrarem en el món editorial. La raó d’aquesta importància no només es regeix pels objectius pràctics d’aquest treball de recerca, sinó també per les grans oportunitats que se li presenten a l’il·∙lustrador dins aquest camp. 4.1 Projectes personals Els articles i entrevistes realitzades a il·∙lustradors demostren que a qualsevol professional del sector li sedueix la idea de treballar sense les pressions dels encàrrecs. Reconeixen que pot arribar a ser frustrant adonar-‐se que els encàrrecs comencen a convertir-‐se en repetitius o poc transcendentals. Per a tots ells és vital mantenir-‐se un pas per davant de la competència. Una forma de seguir progressant amb la il·∙lustració és seguir treballant de forma independent amb blocs de dibuix, creant nous treballs i invertint el temps en la documentació i exploració de noves formes de visualitzar i noves formes d’expressió. Molts projectes comercials deriven de projectes personals dels il·∙lustradors. Tot comença quan un il·∙lustrador es proposa treballar pel seu compte en noves àrees, normalment diferents de les que està habituat. Sovint aquesta exploració personal ve donada per una disminució d’encàrrecs, i per tant d’ingressos, que duen als artistes a recercar altres vies per millorar la seva economia. 4.2 Il·∙lustració de moda Les funcions principals que desenvolupen els il·∙lustradors es basen en la realització de croquis per a visualitzar sobre el paper l’estructura i les teles dels vestits que es dissenyen i en la documentació de la feina dels dissenyadors per a les revistes. Des de l’aparició de la fotografia, als anys trenta, els il·∙lustradors de moda han perdut molt de terreny d’acció. Les oportunitats per aconseguir algun encàrrec dins aquesta disciplina cada vegada són més escasses. A vegades, els directors d’art busquen una interpretació més fresca i personal de les tendències de la temporada i contracten a il·∙lustradors en comptes de recórrer a la comuna fotografia. Aquest tipus d’encàrrecs solen provenir de revistes de moda mensuals, concretament de les més qualificades o per realitzar portades de revistes

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

de moda masculines. Com més avantguardista i independent és una revista, més s’espera de les il·∙lustracions que tinguin un enfoc clarament direccional. Seguint un camí similar als dels grans fotògrafs de moda, molts il·∙lustradors s’inicien en la creació d’imatges per a revistes, a preus molt assequibles. Tot per intentar fer-‐se un camí dins aquest camp i així aconseguir passar a crear publicitat per a marques de moda amb majors pressupostos i honoraris. Una feina que es mostra més atractiva i amb més continuïtat, encara que només sigui per a dues temporades. 4.3 Il·∙lustració publicitària La publicitat és un sector de difícil accés, fins i tot alguns il·∙lustradors independents el cataloguen com a un territori inadequat per a ells. Encara que els honoraris siguin més elevats que a la resta dels sectors, és només una compensació per als horaris esgotadors, les entregues a curt plaç, la manca de presa de decisions creatives per part de l’il·∙lustrador i l’obligació de fer allò que s’ordena. Per tant, l’increment dels honoraris és directament proporcional a l’augment de la pressió. En un encàrrec publicitari, l’il·∙lustrador no està mai present en les presentacions al client. Les reaccions del client, els possibles canvis i modificacions dels borradors o dels arts finals són transmesos per un executiu de comptes. Cosa que pot comportar frustracions, malgrat això molts il·∙lustradors reconeixen sentir-‐se atrets per aquest sector. Ja sigui per l’oportunitat de produir idees creatives que s’allunyen de la normalitat, pel repte que aquestes proporcionen o per veure la pròpia feina exposada al carrer (valles, autobusos, televisió, internet...) la publicitat atrau a l’il·∙lustrador, innegablement . El potencial que suposa que un treball s’exhibeixi a un amplia gamma de mitjans, sumant els honoraris elevats i a projectes de bon perfil manté, malgrat les dificultats, un gran atractiu. 4.4 Il·∙lustració per a la indústria discogràfica De la mateixa manera que la il·∙lustració pot donar a forma un text, les seves funcions també estan capacitades per a donar informació visual a la música. Aquestes imatges gràfiques han influït molt en la manera com ens referim a la música que escoltem, perquè creen identitat i personalitat visual al producte. Crear imatges per a merchandising, els fons i el disseny de l’escenari, a més d’animacions per a vídeos promocionals del grup són totes les àrees que poden obrir-‐se per a aquells que treballen en els aspectes gràfics d’un artista musical. Abans les companyies discogràfiques creaven les caràtules dels àlbums col·∙locant una simple fotografia de l’artista. Actualment el disseny de portades cada vegada és més sofisticat, per a projectar una imatge gràfica de l’artista. No és freqüent que un il·∙lustrador treballi per a un mateix grup de música al llarg de la seva carrera, però pot passar. Normalment, les millors discogràfiques solen tenir departaments d’art, que creen totes les portades i les promocions dels grups. Algunes d’aquestes grans companyies, però, prefereixen externalitzar el seu disseny, treballant amb una firma de disseny o amb una selecció de petites agències a les que se’ls hi encarrega tota la planificació i la producció de cada projecte. 4.5 Col·∙laboració amb un estudi de disseny Molts aspectes de la indústria de la comunicació estan compartimentats en departaments molt especialitzats, com ara la publicitat, les revistes, els diaris o el món editorial; però també existeix un gran nombre d’empreses de disseny que ofereixen serveis més amplis. Els estudis independents i les empreses de disseny gràfic superen amb diferencia el nombre d’agències de publicitat o editorials i són una bona font de treball per a l’il·∙lustrador. Poden ploure encàrrecs per a qualsevol tipus de projectes: crear imatges d’informes anuals,

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

treballar en el disseny de logotips, produir il·∙lustracions per a cartells, entre moltes altres aplicacions dins d’una llista interminable. 4.6 Il·∙lustració editorial La feina editorial és la vessant més fonamental i abundant de la il·∙lustració. Amb un nombre cada vegada més alt de revistes i llibres que surten al mercat, la premsa i l’edició de llibres representa una bona via per als il·∙lustradors. 4.6.1 Premsa Per a l’editor del suplement d’un diari o una revista és imprescindible usar il·∙lustracions. La fotografia s’usa per a representar una imatge com a un fet, mentre que la il·∙lustració pot aplicar-‐se per presentar un punt de vista personal o una idea. És aquest contrast entre la il·∙lustració i la fotografia el que dóna tants bons resultats als projectes editorials. Cada vegada existeixen més diaris i revistes que publiquen una gran quantitat d’articles temàtics i d’opinió. Aquest increment comporta que cada mes estiguin disponibles més d’un centenar d’encàrrecs d’il·∙lustració. Els il·∙lustradors que aconsegueixen treballar amb èxit en aquest sector poden mantenir-‐se ocupats. 4.6.2 Edició de llibres El llibre és considerat com al primer mitjà de feina per als il·∙lustradors. La relació entre el llenguatge escrit i la imatge il·∙lustrada sempre ha estat molt especial. Per a molts il·∙lustradors hi ha quelcom especial en l’acte de crear il·∙lustracions per a llibres, potser degut a l’especial afinitat que senten per a aquest objecte. Molts col·∙leccionen llibres il·∙lustrats i la majoria els utilitzen sovint, ja sigui amb la intenció de buscar imatges de referència o per a localitzar fets i informació. Començant pels manuscrits religiosos il·∙lustrats creats entre els segles VII i IX i continuant amb la invenció de la impremta de 1455. Fins a l’aparició de la càmera i la fotografia el 1839, la il·∙lustració era la única forma amb la qual es podien obtenir imatges impreses. Malgrat tot, des de que es va impulsar la reproducció fotogràfica, la popularitat de la imatge il·∙lustrada va anar disminuint. Avui dia es contracta a il·∙lustradors per a crear contes infantils complets, per a escriure i il·∙lustrar històries, o bé per a produir les il·∙lustracions de les cobertes i/o contracobertes. Aquestes dues àrees poden proporcionar encàrrecs molt gratificants artísticament, encara que no econòmicament (simplement pel factor que relaciona el temps invertit contra els honoraris obtinguts). La comprensió del context artístic i comercial d’un llibre, la translació del text a una imatge i la creació del disseny general que atregui a l’audiència són, doncs, aspectes claus per a l’èxit de la il·∙lustració de llibres. Els conceptes sòlids units a un estil visual cridaner poden irrompre amb força i envair les llibreries més importants. La funció de les il·∙lustracions creades per a llibres és molt important, doncs ajuden a que un text agafi vida. Dins el món editorial, els sectors que han mostrat un major interès per la feina dels il·∙lustradors són els llibres infantils, els títols de ficció i, algunes vegades, els manuals tècnics encara que aquests últims facin servir cada vegada més les fotografies. Val a dir, que mica en mica s’està apostant més per a les reedicions il·∙lustrades de grans clàssics, d’escriptors com Charles Dickens, Kafka o Poe. De la mateixa manera, també s’està començant a eliminar els prejudicis que consideren els còmics o àlbums il·∙lustrats com a producte dirigit únicament al públic infantil. Cada vegada sorgeixen més còmics i llibres il·∙lustrats destinats als adults, molts d’ells de gran qualitat, en son exemples la sèrie de còmics Persèpolis, de Marjane Satrapi (Pel·∙lícula guanyadora al festival de Cannes) o la novel·∙la gràfica Maus, d’Art Spiegelman (Premi Pulitzer)

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

4.6.3 El procediment de treball d’un encàrrec editorial Normalment, el procediment de treball d’un encàrrec editorial es divideixen en quatre fases: l’encàrrec o briefing, la documentació, els esbossos previs i la il·∙lustració o art final (Seddon i Herriott 2010). Encàrrec (Brief): Una vegada iniciat el procés, un encàrrec sol constar de dos passos: la creació d’un esbós a mà alçada (sketch o llapis) i el desenvolupament de l’art final. Cada il·∙lustrador encara d’una forma diferent l’inici de la seva feina, però tots coincideixen en que la lectura i la comprensió del brief és fonamental. L’escriptor/il·∙lustrador que treballa tant en el text com en la imatge del conte infantil, disposa encara de més temps per treballar. La primera fase del procés, que també es posa en marxa a partir d’un brief inicial, comporta la creació de nombrosos esbossos dels personatges, aquests es presenten a les fires amb l’objectiu de captar la reacció davant la idea, l’estil i l’enfoc del llibre. La direcció que prendrà el llibre vindrà marcada per la resposta rebuda en aquesta primera etapa i també per una sèrie d’influències a les quals s’anirà sometent a mesura que avanci el procés d’elaboració. Documentació: El repte més gran i la part més divertida de la feina de l’il·∙lustrador consisteix en entendre el tema dels textos i crear-‐ne una interpretació visual. En un període relativament curt, en el qual els il·∙lustradors han de convertir-‐se en experts del tema que estan il·∙lustrant. Part del procés es basa en estudiar a fons cada tema i adquirir un major coneixement del contingut. Esbossos: No tots els il·∙lustradors treballen de la mateixa manera: a uns els agrada produir esbossos acabats i nets, d’altres gargotejar les seves propostes. Però independentment de com es presentin els esbossos, l’important és que la major part del treball es resoldrà dins aquesta primera fase. Una gran idea només funciona si comunica, la presentació dels esbossos és la primera prova de foc a que es sotmet un concepte. Els esbossos que es demanen per a llibres il·∙lustrats han de ser versions definitives molt definides del que serà l’obra final. Els esbossos han de detallar la posició de cada element en una imatge així com incloure dibuixos molt acabats de cadascun dels personatges centrals del llibre. Il·∙lustració definitiva: El moment d’executar la il·∙lustració final és crucial en qualsevol treball editorial. Les sorpreses positives són les úniques que acceptarà un director d’art el dia de la data límit d’entrega d’un encàrrec.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

5. LA IL·∙LUSTRACIÓ COM A NARRACIÓ Mi intención como ilustrador es dejar que la historia hable por si sola, con mis ilustraciones como una mera música de fondo, un estilo de música apropiado siempre en sintonía con las palabras. Maurice Sendak (Wigan 2008)

Sempre s’han usat les imatges per a explicar històries. Ens ho demostren antics precursors de la il·∙lustració narrativa com el tapís de Bayeux, del segle XI o les pintures de Miquel Àngel a la bòveda de la Capella Sixtina. Moltes grans obres de la literatura han estat interpretades i realçades amb imatges. Els il·∙lustradors al llarg dels anys han contribuït a clarificar moltes obres literàries, de la mateixa manera que n’han escrit i produït les seves pròpies. William Blake afegia als seus llibres dibuixos decoratius fets per ell mateix. Llibres que editava van tenir una gran influència per a molts altres llibres il·∙lustrats amb imatges, les novel·∙les gràfiques i els còmics d’avui dia. Hi ha il·∙lustradors que conceben històries visuals únicament a partir de la seva imaginació, on expressen els seus records, punt de vista, observacions o fan plantejaments molt personals. D’altres en canvi, encaminen l’expressió personal perquè el concepte destaqui sobre la forma i el estil al temps que creen imatges que instrueixen, eduquen, adverteixen o aclareixen un text. D’altres, moguts per la necessitat d’autonomia, especialment en els camps del llibre infantil, el còmic, la novel·∙la gràfica i animació, també escriuen el text. Alguns fins i tot auto editen la seva feina, la comercialitzen i la distribueixen en una amplia varietat de suports i contexts. 5.1 Crear narracions visuals Les narracions poden situar-‐se en molts contextos – històrics, contemporanis, mitològics i futuristes. Els il·∙lustradors col·∙laboren amb els autors de narracions i guions tot intentant ampliar el tema que tracten amb imatges, per tant, una documentació adequada intensificarà el realisme, el detall i la continuïtat d’aquestes. Per complementar la investigació visual, s’han de llegir i rellegir a consciència les històries o els guions i prendre notes. Les imatges es construeixen mirant, sentint i pensant. L’il·∙lustrador s’ha d’assegurar que les il·∙lustracions són les apropiades per a l’essència de la història, per al ritme de les paraules i les frases. La destresa del dibuix lineal manual i la habilitat tècnica per a utilitzar una amplia varietat de mitjans donaran a l’artista flexibilitat a l’hora de seleccionar el suport apropiat per a cada projecte. Escollir i composar “la imatge” La selecció i edició de les imatges són crucials. Es tracta d’escollir aquelles imatges que capten moments essencials, de màxim clímax, amb els quals es desencalla i s’explica la narració. El llibre Imagenes en secuència ens fa un resum de les millor tàctiques i tècniques per tal d’escollir i composar la o les imatges més adequades. Els il·∙lustradors utilitzen la gramàtica visual bàsica d’elements de disseny com l’escalat, el color, la composició, el contrast, la repetició, la textura, la línia, la perspectiva, la juxtaposició, la metàfora visual i la sintaxis, per donar emocions i enginy. Algunes narracions visuals interpreten els textos sense utilitzar tipografia, tot i que n’existeixen moltes que integren imatges i tipografia. El tipus de lletra, el seu gruix i la llegibilitat han de ser els apropiats ja que han d’harmonitzar amb l’esperit de la història, el disseny global i amb el ritme i l’estil de les il·∙lustracions.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Es fonamental establir el to i l’atmosfera de la història. Això s’aconsegueix mitjançant la manipulació del punt de vista i del nivell o la direcció de la mirada del lector. Manipulant l’enquadrament de la imatge, el primer pla, el segon pla, el fons, la profunditat de camp i l’ús de l’espai negatiu i positiu, es potencia la comunicació visual. També intervé el tipus de pla i l’angle amb que es presenta, que proporciona un o altre significat segons s’esculli. A més a més, s’ha de tenir en compte el llenguatge corporal dels personatges, els seus gests, l’expressió facial, les relacions entre ells, els objectes i la seva col·∙locació són elements de molta importància. L’espectador-‐lector ha d’identificar-‐se i empatitzar amb els personatges i les situacions de la història. El retrat dels factors psicològics i el realçament de la tensió dramàtica també s’aconsegueixen amb l’ús de siluetes, la il·∙luminació, l’enfoc, el retallament, la superposició i la vinculació d’imatges, l’escorç i l’exageració, els angles dramàtics o les perspectives forçades. Altres temes a tenir presents són el disseny del tot (producte), la caracterització, el sentit del lloc, l’ambientació, el drama i l’ús de l’espai blanc perquè les imatges respirin. La diversitat i la vitalitat poden aconseguir-‐se amb formats de pàgina verticals i horitzontals, el flux i la posició de les imatges, els marges i medianes, el sagnat, les dobles pàgines, les vinyetes i els panells. Els elements del disseny han de coordinar-‐se de forma global, combinant l’equilibri i l’harmonia amb la varietat i l’inesperat per evitar així la monotonia. 5.2 Gèneres il·∙lustrats Els gèneres i subgèneres literaris que el creador d’imatges pot interpretar inclouen la literatura infantil, la comèdia, la biografia, la autobiografia, els limericks (quintilles humorístiques), els assajos, les faules, els contes de fades, els haikus, la poesia, l’aventura, les històries de misteri, el crim, la novel·∙la policíaca, la fantasia, el terror, el suspens, la novel·∙la d’espies i conspiracions, el pensament polític, la ciència ficció, la novel·∙la històrica romàntica, les sagues familiars, la filosofia, la sàtira, les històries de l’oest i els reportatges sobre viatges. Així, existeixen moltes opcions de mercat dins el camp editorial per a l’il·∙lustrador, cosa que no implica l’abundància de projectes per a cada gènere. A continuació s’expliquen tres gèneres amb molt passat històric, que actualment ofereixen un gran nombre de projectes als il·∙lustradors creatius i que també els permeten escriure ells mateixos la narració. El còmic, les novel·∙les gràfiques i la literatura infantil donen via lliure a il·∙lustradors – escriptors que necessiten comunicar i expressar, una llibertat que compta amb molta oferta dins el mercat d’aquesta professió. 5.2.1 El còmic i les novel·∙les gràfiques El còmic requereix una interacció entre el text i la imatge, l’ús de certs convencionalismes i la fusió entre lectura, visualització i interpretació. El còmic avarca molts subgèneres i temes, entre ells, la biografia, històries romàntiques, el reportatge, el terror, la autobiografia, el periodisme, l’assaig, la ciència ficció, les històries de l’oest i el crim. Existeixen còmics setmanals, diaris i electrònics, tires còmiques de premsa i llibres amb tapa dura. Els còmics de superherois segueixen gaudint de molta popularitat i actualment tenen molts subproductes com pel·∙lícules o series de televisió. També estan presents dins les il·∙lustracions editorials, com vinyetes humorístiques de premsa i dins el camp del manga i les novel·∙les gràfiques. Els inicis considerats com a primitius del còmic es revelen a l’obra de Randilphe Tôpffer, un il·∙lustrador suís que publicava tríptics i llibres satírics entre el 1830 i 1840. De la mateixa

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

manera, les primeres novel·∙les gràfiques, descrites en aquella època com a novel·∙les sense paraules, van ser creades pel belga Frans Masereel, il·∙lustrador polític i autor de gravats en fusta. Durant els anys 30 i 40 es va produir milers de quaderns anomenats Tijuana Bibles o Bluesies. Consistien en petites historietes de personatges que protagonitzaven paròdies satíriques i pornogràfiques, totes elles publicades als diaris de l’època. A la dècada dels 50, EC (Entertaining Comics) va generar una gran quantitat de còmics escabrosos de sèrie B, inspirats amb la ciència ficció i sovint amb reminiscències de les obres d’Edgar Allan Poe. Als anys 60 i 70 es va començar a gestar el moviment anomenat Comix (còmic underground), del qual més endavant en sorgirien les industries editorials de còmics alternatius. Els mini còmics, els còmics a la xarxa i els fanzines són també un producte d’aquesta comunitat que defensa la filosofia de “fes-‐t’ho tu mateix” (). El 1976, Gary Groth i Kim Thompson van fundar Fantagraphics Books que realitzaven reedicions de còmics clàssics i presentaven artistes de avantguarda. Durant els 80, un nombre d’editorials independents van promoure l’aparició de còmics intel·∙ligents i alternatius. La revista RAW (creada per Art Spiegleman i Françoise Mouly), la revista Escape o The Ganzfeld en són exemples. Cada vegada més els còmics estan cultivant més i millors èxits i comencen a ser ben considerats per la crítica. Un bon exemple d’aquesta bonança és l’obra Maus, de Spiegelman que va guanyar el premi Pulitzer el 1992. 5.2.2 Llibres infantils En una època en la que, dia a dia, consumim una gran quantitat d’imatges des de qualsevol direcció, l’art d’il·∙lustrar llibres infantils ha estat gairebé una revolució. Aquest món, invisible al món dels adults, ha presenciat en els últims anys la afluència d’una generació d’artistes gràfics, que usen una gran quantitat de tècniques (tradicionals, digitals i la combinació d’ambdues) per a complementar la feina dels escriptors de llibres infantils. Als artistes, cada vegada més atrets per la il·∙lustració dels llibres infantils, els fascina el gran potencial del disseny creatiu. Sovint, els llibres per nens són escrits i il·∙lustrats per la mateixa persona. Els editors concedeixen als il·∙lustradors certa llibertat per experimentar, per donar la seva visió personal i més original. Perquè l’autor aconsegueixi un llenguatge personal propi, necessita crear un món creïble, personatges consistents i atractius, una atmosfera i una comunió entre les paraules i les imatges. És important tenir sempre en ment el grup d’edat al que va dirigit el llibre i la funció concreta que aquest complirà. Tradicionalment, l’objectiu d’aquests llibres ha estat entretenir i educar. Animar als nens a participar dins les narracions que normalment transmetien missatges ideològics, religiosos o morals, a la vegada que utilitzaven la seducció, la fantasia i la diversió. Existeix un gran registre de temes entre els quals s’inclouen els contes antropomòrfics (els objectes o els animals són els protagonistes), faules, proverbis, poesia, cançons infantils, contes populars, contes de fades i llibres per desenvolupar la comprensió lectora. Actualment però, segons explica el llibre Imágenes que cuentan : nueva ilustración de libros infantiles (Salisbury 2007), els llibres infantils desenvolupen una funció molt més important que el simple auxili de la lectura. La il·∙lustració de llibres infantils està començant, poc a poc, a crear un art i un disseny de la més alta qualitat. L’expressió “alfabetització visual” s’ha anat estenent al llarg dels últims anys, i sol fer referència a la relació dels nens amb els àlbums il·∙lustrats o textos visuals. Es refereix a la destresa de veure, dibuixar i formular un judici estètic, més que la capacitat de descodificar les imatges en paraules-‐significats.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Els il·∙lustradors creen llibres amb gran varietat de llenguatges visuals, que inclouen influencies de motius d’art popular o d’art brut, de l’impressionisme, el expressionisme, l’abstracció, el surrealisme, els estils realistes o naif, les tècniques del còmic o dels dibuixos animats. Es busquen imatges originals amb força, disseny, personatges consistents, tècnica i histories que estimulin la imaginació. Els personatges de les il·∙lustracions de les obres infantils han de ser atractius i estar representats a consciència de principi a fi. Els formats avarquen des de llibres de plàstic amb elements tàctils interactius, llibres amb desplegables, llibres amb pestanyes, llibres de tela i llibres de cartró. La enquadernació, el paper, el format i la tecnologia del paper també s’han de contemplar. Aquesta cura pel detall també comprèn la col·∙locació adequada de les imatges respecte al text per complementar la fluïdesa narrativa. Tots els elements de disseny i la fabricació del llibre s’han de tenir en compte per elaborar la història de forma adequada. Així doncs, el llibre infantil il·∙lustrat destaca per la bellesa, la sofisticació i el color de les seves imatges, que s’aconsegueix amb diferents mitjans i tècniques que oscil·∙len des de tot allò digital fins al collage amb retalls de papers, el cosit i la creació amb retalls de tela, aquarel·∙la, aiguada, oli, pastel i llapis de color. Existeix una gran varietat de llibres il·∙lustrats dirigits al públic infantil, ficció o no ficció, llibres únicament il·∙lustrats, llibres amb formats o materials especials, novel·∙les i contes, llibres divulgatius i educatius. Un gènere que es troba en ple renaixement i redescobriment.

FASE1.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

CONCLUSIONS Finalment, la hipòtesi inicial queda demostrada, l’art de la il·∙lustració gaudeix avui dia d’un interès renovat: des de llibres infantils, novel·∙les gràfiques, animació, llibres, joguets, videojocs i moda, a la publicitat, el disseny, els mitjans de comunicació i Internet. Els il·∙lustradors produeixen continguts tan conceptuals com narratius per a múltiples mitjans i contextos. Ja sigui de forma independent, representats per agents o com a col·∙laboradors de col·∙lectius, els il·∙lustradors afronten la revolució digital i global de les comunicacions mitjançant la combinació de nombroses tècniques i formats tradicionals i digitals. El pas dels anys i els nous invents que han portat a canviar maneres de treballar i tècniques antigues també han intervingut dins la professió de l’il·∙lustrador. La digitalització no ha estat un enemic per a l’il·∙lustrador, sinó més aviat un aliat, gràcies a aquesta actualment es gaudeix de infinitat de possibilitats i mètodes d’expressió dins aquest camp. És cert, la tècnica ha canviat, més ben dit ha evolucionat i ha millorat la producció, però l’essència d’aquesta continua essent la mateixa: comunicar. Així doncs, la il·∙lustració tot sovint complementa i realça un text, llegíem al primer capítol, on es mostrava la definició del diccionari. Fent valer la principal de les característiques que defineix la paraula il·∙lustració, enfrontem aquesta recerca cap a un camp més pràctic. Aquest és formularà a partir de la il·∙lustració de 10 contes curts, imatges que realçaran i faran més comprensibles cadascuna d’aquestes narracions. Deu relats amb deu imatges que seran editats i composats en format de llibre il·∙lustrat.

FASE2 .

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l Â· l u s t r a n t

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

INTRODUCCIÓ L’objectiu inicial que es proposa acomplir en aquest projecte final de grau sorgeix de la necessitat de comunicar. Elaborar un projecte propi que permeti expressar una sèrie de idees, conceptes, sentiments i emocions. Aquests en un principi es cataloguen dins el marc, precisament, de la comunicació entre individus, de les relacions personals. Escollit un tema, un “què” explicar, de “què” parlar, s’entra dins una carrera a contrarellotge per escollir un “com” es comunicarà. En un inici, principis de març del 2013, es proposa un curt animat en 2D; idea que és metamorfitza a un anicomix (animació de vinyetes de còmic) i que finalment (finals de juny del 2013) es dissol. Es descarta l’audiovisual, l’animació i el motion graphics per donar pas a un suport expressiu més arcaic, el llibre. Aquest format obre les portes del projecte cap al món del disseny editorial; a la vegada que desencadena la necessitat de documentar-‐se entorn al món de la il·∙lustració. Per primera vegada es verbalitzen les paraules il·∙lustració i narrativa dins una mateixa frase. Es descobreix que el “com”, el motiu de la recerca, és la il·∙lustració i el seu món; se sap que el “què”, es tractarà narrativament i gràficament; el producte pràctic final comença a conceptualitzar-‐se i a anomenar-‐se de moltes maneres diverses: un llibre amb dibuixos, una novel·∙la gràfica, un àlbum d’il·∙lustracions; més tard un llibre de contes il·∙lustrats. Arribats a aquest punt, il·∙lustracions i narracions evolucionen conjuntament, cadascuna dins la seva línia, interrelacionant-‐se en alguns moments. Professionalment, dos barrets per posar-‐se, el de narrador i el d’il·∙lustrador. Dos perfils que dins la història de la il·∙lustració sempre han anat de la mà. Dos perfils que al creuar-‐se de forma adequada poden crear un missatge molt més potent que si s’expliquen per separat. D’aquesta manera, l’objectiu d’aquest producte final, d’aquest llibre de contes il·∙lustrats, no és cap altra que la recerca d’una via de comunicació, que les paraules, els silencis i les il·∙lustracions formin un discurs. Què el tot esdevingui més que la suma de les seves parts.

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

1. LLIBRE IL·∙LUSTRAT El llibre il·∙lustrat com a producte final requeria de dos ingredients bàsics: el text i les il·∙lustracions. Per tal que la narració de fons mantingués una unitat i el missatge arribés de forma clara al lector, ambdós formats havien de tenir un to i un estil similars. Per aconseguir-‐ho existien dues maneres de fer-‐ho. La primera consistia en redactar els textos, preparar-‐los i corregir-‐los, per després buscar una tècnica il·∙lustrativa i unes imatges que s’hi adiguéssin. La segona era tot just el contrari, realitzar les il·∙lustracions i posteriorment buscar un estil d’escriptura que fos ajustat. Es va optar per la primera opció, ja que, tal i com s’ha vist a la part de documentació, normalment els il·∙lustradors professionals reben l’encàrrec d’una editorial. Aquesta els hi presenta una sèrie de textos que ells han de llegir i analitzar, fer les seves interpretacions i representar-‐les gràficament, il·∙lustrar-‐les. Sempre, amb els consells i les pautes de l’escriptor de l’obra. És important deixar constància que al llarg d’aquest procés creatiu, abans de prendre les decisions definitives redactades dins els següents apartats, han existit nombroses proves i versions de contes, il·∙lustracions i dissenys. Totes elles, però, no han estat a l’envà, sempre es retocava un material amb la finalitat d’aconseguir la unitat del producte final, del fil argumentatiu i narratiu del llibre. Es podria dir que la metodologia seguida passava per buscar el bon resultat a partir de les constants proves i de la recerca de millorar constantment allò que ja s’havia millorat. Així doncs, després de tantes iteracions, a continuació s’explica el procediment que es va utilitzar per a escriure els textos, elaborar les il·∙lustracions i finalment el muntatge editorial d’ambdós.

1.1 ELS CONTES Al principi d’aquest projecte el “què”, les relacions comunicatives entre individus, manava per sobre de qualsevol tipus de gènere. Es van plantejar el format del text com a assaig, novel·∙la, un conte llarg o un recull de contes breus. En aquests inicis, l’únic procediment es basava en l’escriptura constant. Així doncs, paraula rere paraula; anècdota darrere anècdota; personatge rere personatge; s’anaven escrivint pàgines amb diverses varietats de discursos, estils i tons. Es creava un gran ventall de possibilitats per tal de trobar aquella forma narrativa que s’adeqüés al projecte que s’estava buscant. Aconseguit un gruix de material narratiu important, el camí del producte final apuntava cap a la forma del conte breu o microconte. Un estil que permetia al lector deixar volar la seva interpretació, omplir els buits i les el·∙lipsis que el fil argumental deixava inacabat. Permetia que la il·∙lustració pogués parlar per si mateixa i funcionar com a un ent expressiu, donant-‐li més importància que una simple imatge d’acompanyament.

La forma i els referents En el moment en que es decideix escriure en format conte, és necessària la recerca de referents i estils d’escriptors que treballin correctament aquest gènere. Així, s’inicia la lectura de contistes com Joan Barril, Julio Cortázar, Borges, Poe, Txehov o Joyce. D’aquests, sentint-‐los més o menys a prop de l’estil buscat, se’n destaquen dos que han estat importants dins el procés. Joan Barril, escriptor i periodista, té un ampli recull de contes curts, la gran majoria d’ells, escrits per a ser publicats a diaris. Barril tracta els seus contes amb un Realisme Màgic, explicant temes molt reals des d’un punt de vista o a través d’una anècdota inversemblant o

FASE2.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

fantàstica. Juga amb la metàfora i l’assimilació d’idees per fer arribar al lector l’essència de cadascun dels seus contes. Aquest realisme màgic s’agafa com a principal referent per tal de redactar els contes d’aquest projecte. Sense voler copiar ni plagiar el to i la manera de redactar de Barril, s’agafa com a exemple la formalitat d’estructura dels seus contes. Així doncs, algunes de les anècdotes que es narren als llibres apareix un personatge que es tanca dins una caixeta; un monstre que s’amaga sota el llit; un homes que viu sol a les muntanyes; un fantasma que recorre passadissos i carrers. De la mateixa manera, trobem personatges el nom dels quals va acompanyat d’algun adjectiu qualificatiu, que explica la personalitat del mateix, que dóna pistes del món interior d’aquests. D’altra banda, Julio Cortázar3, escriptor no només de contes -‐ també amb un estil de Realisme Màgic -‐ sinó també de novel·∙les, escriu els primers d’una forma més extensa i descriptiva, per narrar subtilment el subtext que acabarà desembocant cap al final. Un dels seus contes, la casa tomada, pren importància dins el to del projecte. Aquest, narra la incomunicació de dues persones a través de l’estat de la casa on viuen. Mica en mica es van tancant les portes de la casa, paral·∙lelament la comunicació entre els dos personatges protagonistes també va minvant. Una metàfora i un concepte que s’ha intentat tenir present a l’hora d’escriure els propis contes. L’ús de l’objecte per a presentar subtilment el que acabarà passant. Una nena que busca una caixeta on més tard s’hi tancarà; una noia que es capfica amb un despertador que marcarà les seves ànsies cap a la recerca de la perfecció; un llit que serveix d’amagatall per un monstre interior.

El tema El tema principal d’aquest llibre, el “què” que mou l’acció de cadascun dels contes i que marca la unitat, es descriu dins el marc de la COMUNICACIÓ. A partir d’aquest concepte i del seu antònim, incomunicació, s’uneixen els deu contes, es crea un lligam narratiu entre ells. A mesura que s’escriuen els contes, es fa un anàlisis d’aquest per trobar-‐hi el tema o per intensificar-‐lo amb una reescriptura. Mica en mica es fa palès l’aparició del concepte MONSTRE per a designar una incomplitud, una angoixa, un temor o una por, que caracteritza a cada personatge. Un monstre que impedeix a cada personatge comunicar-‐se, parlar, expressar les seves necessitats o sentiments. Així doncs, es recerca la base teòrica d’aquest monstre a través de llibres com El camino del Artista4 de Júlia Cameron. Aquest, un dels llibres més venuts arreu del món, aposta per a ensenyar un camí cap a la creativitat pròpia, més saludable, més comunicatiu. Cameron, explica que cadascú de nosaltres porta a dins el que ella anomena “un Censor”, un diable interior que ens porta a auto sabotejar-‐nos, a deixar de dir o fer coses perquè considerem que no les farem o direm bé. Un ésser mental que ens porta a sentir-‐nos vulnerables, a mantenir les nostres capacitats a l’ombra per por de fer el ridícul, actuar erròniament o equivocar-‐nos. Un Censor, un monstre, que va apareixent al llarg dels anys, que creix a través de les normes socials, adoptades a casa, a l’escola o a l’ambient en el qual ens movem. Un monstre que duen a dins tots els personatges d’aquest llibre de contes. Així el tema principal comença a identificar-‐se i a acotar-‐se, donant com a pistes paraules que més tard serviran per a utilitzar-‐les com a conceptes creatius. Uns conceptes que ajudaran a que la gràfica i les il·∙lustracions prenguin forma. Vulnerabilitat, Silenci i Monstre, són les tres paraules que es tindran en compte a partir d’ara.

Veure exemples de Barril i Cortàzar a l’Annex 2 pàg. 7

4 Veure cites d’aquest llibre a l’Annex 3 pàg. 15

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

La unitat narrativa dins els contes De la mateixa manera que un guió s’escriu pensant en els tres actes i en una estructura, cada conte havia de constar de tres parts que desenvoquessin a un desenllaç final. Bo i així, la literatura gaudeix d’avantatges respecte al cinema. En un guió és important que les imatges segueixin una linealitat per tal de no despistar a l’espectador. A la literatura, dins l’acció dels contes es pot fer una parada per iniciar una descripció i reiniciar l’acció un paràgraf més tard. Així doncs, a força de versions i de reescriptures5 es busca aconseguir que els contes comencin presentant breument la situació, el personatge i l’objectiu que aquest té. Posteriorment, es marca un dia exacte on transcorre algun incident que indueix a un canvi. Dins la narració d’aquest incident es para el temps en moments indicats i s’aprofita per parlar d’un passat, per entrar dins el cap del personatge o per descriure un ambient. La història es va succeint fins que el personatge arriba a un canvi, a un punt de gir que desenvoca a una frase final. Per exemple, al conte dels homes no poden plorar; és important presentar un personatge que no ha plorat mai, així s’esdevé el canvi quan al final acabava deixant anar una llàgrima. Després de la presentació comença el dia on existirà un canvi, l’acció total es transcorre en molt poc temps, però és necessari parar i presentar la relació que aquest home té amb la seva filla, amb la seva dona i amb la seva mare; és imprescindible descriure’l, a través dels seus actes, com un home amb molts problemes a l’esquena. Tots aquests factors fan que el lector empatitzi amb el protagonista, entengui els maldecaps que té i així l’emocioni el fet que aquest permeti que li caigui una llàgrima al final del relat. Aquesta barreja d’acció present amb descripcions dels interiors dels personatges, accions passades o descripcions de l’ambient, ajuden a crear un tensió i una emoció dins la història. Creant una expectació i doten cada relat d’unitat pròpia. Formant part de l’estructura, també estan presents recursos narratius com les metàfores, com el fet de comparar un despertador amb un amant; les repeticions, present a el conte Temps Fugit quan es repeteix una vegada rere l’altre la paràlisis de la protagonista; les frases paradoxals, com la càlida espurna de gel de neva; o bé l’adjectiu que acompanya al personatge i que dóna pistes sobre el seu caràcter.

La unitat narrativa entre els 10 contes A mesura que anaven sorgint històries i relats, aquests s’anaven sumant al recull que es publicaria. En un inici no existia un nombre límit de relats, no es posava un número determinat perquè tampoc existia una justificació per aquest. Al entrar dins la fase 2 del projecte, hi havia 10 contes sobre la taula, que s’estaven reescrivint formalment perquè tinguessin unitat i fossin correctes formalment. Aleshores va començar a aparèixer la pregunta de com s’ordenarien dins el llibre. La necessitat de respondre a aquesta pregunta va portar a buscar una unitat narrativa global d’aquestes deu històries. Sense forçar-‐la, es va trobar. Partint altre vegada del tema de la COMUNICACIÓ i de la importància d’afrontar-‐la, es van ordenar els contes segons el desenllaç d’aquests. Així obteníem 4 contes on el final duia a la incomunicació dels protagonistes. Teníem: 1 El so del silenci: una noia que no parla 2 Temps Fugit: una noia que no es mou

5 Veure totes les versions i reescriptures dels contes a l’Annex 4 pàg. 18

FASE2.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

3 Un món encantador: un home que s’enfada i no ho vol transmetre 4 Perfecció: Una noia amb una obsessió per la feina, la raó i el treball acaba guanyant per sobre de les emocions i les necessitats. Una noia que busca la perfecció de la seva feina per agradar a la societat competitiva. (Busca ser acceptada per la societat) Oposadament, també existien quatre contes que eren una antítesis d’aquests primers: 1 Neva: persones que parlen 2 perduts: una noia que es mou fora de la seva zona coneguda 3 Els homes no poden plorar: un home que acaba plorant per expressar el malestar de tants anys 4 Normalitat: Un home de fora que s’adona que allò que la societat creu normal no és tant normal (s’allunya de la societat) Finalment, dos contes que explicaven el nucli del tema, considerant-‐los el clímax del llibre. 1 L’últim desig: una dona que es mor i s’adona que la imatge que ha donat durant tants anys (a través de les seves accions i paraules) no és la que realment ella volia donar (No es comunica adequadament amb el món) 2 Monstres: Una nena que tota la vida ha dut el censor, el monstre que l’angoixava dins seu. D’aquesta manera es troben nexes entre contes, sorgeix un ordre intern on hi ha un plantejament, un nus i un desenllaç. Passem de la NO comunicació a un inici subtil de comunicació, és a dir, es produeix un canvi. Finalment, l’ordre establert serà el següent: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

El so del silenci Temps fugit Un món encantador Perfecció L’últim desig Monstres Normalitat Els homes no poden plorar Perduts Neva

El títol Una vegada els contes gaudien d’unitat, tant individualment com en el seu conjunt, que el tema estava formulat i més o menys enfocat i descrit i que existien tres paraules clau com a conceptes creatius, es necessitava un títol per al llibre. Aquest, que s’havia formulat al inici de tot, quan encara no hi havia res clar, agafava forma i legitimava el contingut interior del llibre. El tema era la comunicació i l’argument del conjunt dels contes la recerca d’aquesta. Així el títol, formulat com a pregunta retòrica quedava:

QUÈ DIRIA SI ET PARLÉS Una pregunta que deixava clara l’existència d’un narrador amb discursos a explicar i dialogar, però la incomunicació de qual impedia que es verbalitzessin. Per tal d’introduir

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

també la causa d’aquest silenci, l’ésser que impedia aquesta comunicació, es proposen una sèrie de subtítols d’entre els quals el final resulta:

Deu contes a l’ombra d’un monstre Deu discursos narrats en forma de conte que no surten a la llum perquè existeix un monstre, un censor, un opressor que impedeix la comunicació. És en el subtítol on també s’indica la representació gràfica que agafarà el monstre dins les il·∙lustracions (veure el següent apartat sobre les il·∙lustracions). L’ombra com a metàfora de la foscor del monstre intern; l’ombra com a metàfora de les pors que sempre ens persegueixen i que s’oculten a la foscor.

1.2 LES IL·∙LUSTRACIONS Un cop els contes estaven més o menys tancats i amb una base sòlida, es va començar a pensar en quantes il·∙lustracions hi haurien per conte, en la tècnica i l’estil que aquestes seguirien, els colors que s’utilitzarien i la composició que haurien de tenir per poder encaixar dins el disseny editorial. L’objectiu principal de les il·∙lustracions era que aquestes donessin més informació de la que s’exposava al text, que no només acompanyessin el missatge sinó que també el realcessin i intensifiquessin les emocions que es volien transmetre. Partint d’aquest objectiu, es planteja realitzar una il·∙lustració per a cada conte, una imatge que englobi l’essència de cada relat i que sigui capaç d’intensificar-‐la. A continuació s’expliquen les conclusions estètiques a les quals es varen arribar a partir dels tres conceptes anteriors, monstres, vulnerabilitat i comunicació; i també a partir de l’estil i el to que havien agafat els contes.

Recerca de l’estil i la tècnica de les il·∙lustracions Inicialment es va realitzar una cerca de tot tipus d’il·∙lustradors, amb estils, perfils i tècniques diverses, per tal de poder documentar-‐se sobre quina podria ser la millor opció per a l’estil narratiu del que es disposava. Així doncs, es va crear un logbook6, una llibreta de recerca on recopilar tot tipus d’imatges que fossin d’interès, amb les corresponents anotacions i anàlisis de cadascuna d’elles. A mesura d’anar mirant i provant, es varen arribar a una sèrie de conclusions. L’estil de realisme màgic que caracteritza les històries demanava un mínim realisme a les il·∙lustracions. Una decisió que s’adequava també a les capacitats de dibuix pròpies, sempre i quan existís un model de referència per guiar el dibuix. Fruit dels pocs coneixements i la poca varietat de tècniques que es coneixien i dominaven, l’estil realista basat en la contemplació del natural (i no de la imaginació) va ser la primera decisió important que es va prendre dins d’aquest format d’expressió. La segona decisió, era el material que s’utilitzaria per a elaborar els dibuixos. Es va escollir el grafit, en forma de llapis de mines o bé de llàpissos d’ombres. La justificació d’aquesta elecció la portava escrita el subtítol del llibre, l’ombra del monstre i la foscor que aquest provocava demanava que les il·∙lustracions siguessin en blanc i negre, contemplant-‐se l’aparició de taques d’aquarel·∙la de tons grisos per a donar un toc de color desaturat a les imatges. Decidida la tècnica i l’estil que seguirien les il·∙lustracions per harmonitzar i encaixar amb els textos; faltava plantejar-‐se quina seria la composició de cadascuna dins les pàgines. D’aquesta manera, paral·∙lelament a la pluja d’idees d’escenes que poguessin representar la

6 Veure els escanejats del logbook a l’Annex 5 pàg. 49

FASE2.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

il·∙lustració, també es treballava amb el disseny de pàgines del llibre (veure punt 1.3). Un disseny que va dictaminar que les il·∙lustracions haurien d’estar composades en la verticalitat.

Esbossos i idees7 Els deu contes a l’ombra d’un monstre havien de dur representat gràficament aquest ésser. Una representació que agafava textualment l’ombra del títol i que s’havia d’introduir dins de cada imatge. Així doncs, cada il·∙lustració seria tractada amb jocs de penombres, ombres i punts de llum; fent present el monstre a la foscor, donant l’alliberació d’aquest monstre al arribar a la llum. Un recurs expressiu que donava molta emoció i sentiment a la imatge dibuixada. Per tal de mantenir aquesta incomunicació, aquesta vulnerabilitat i aquesta por al desconegut, es va plantejar realitzar imatges on la subtilesa i l’anonimat dels rostres es repetís i fos una recla a seguir dins de cada escena. Els rostres no es veuen bé, la figura humana subtil i amagada, per tal de no donar cara i individualitzar el personatge, per tal de donar peu a la imaginació del lector, perquè aquest pugui identificar-‐se amb l’individu que està a l’ombra.

Base fotogràfica Elaborats els esbossos finals, era necessari realitzar una simulació d’aquests amb un referent real. D’aquesta manera, es van buscar models i dates per a una sessió fotogràfica; o bé fotografies de referència extretes de bancs d’imatges on-‐line, amb les quals es faria un collage que s’adeqüés a l’esbós ideat. Per a realitzar el collage no hi havia problema de pressupost ni de producció; a la xarxa es troba una gran quantitat d’elements que podien proporcionar la imatge real recercada. Per fer les sessions fotogràfiques, en canvi, es requeria de models que s’adeqüessin al caràcter del personatge del conte. Malgrat la fotografia només era un referent que es podia reinterpretar quan es dugués a terme la il·∙lustració, es va plantejar que els models havien d’entendre el conte que representaven i empatitzar amb ell, d’aquesta manera la fotografia seria més expressiva i seria més fàcil elaborar la imatge final. Pel que fa a l’espai i l’ambient on es farien les fotografies8, la majoria eren llocs buits, amb algun objecte en concret, com un sofà, un mirall o un llit de nen petit. Si mancava aquest objecte, sempre es podia fer un trucatge fotogràfic per tenir una referència. De la mateixa manera, no es necessitava una il·∙luminació perfecte, ja que aquesta després es manipularia en funció de l’expressivitat que busqués el dibuix. Finalment, es va fer firmar a cada actor o actriu un contracte de cessió de drets d’imatge9, i es va comprovar que totes les imatges extretes d’Internet estaven lliure de drets, o que es permetia la seva manipulació i versió.

Il·∙lustracions finals Les il·∙lustracions finals es van realitzar a partir de la interpretació de la imatge de referència, no buscaven el hiperrealisme, però si apropar-‐se a la forma i la composició real. No s’ha

Veure els esbossos a l’Annex 6 pàg. 59

8 Per veure les fotografies i collages, anar a l’Annex 7 pàg. 75 9 Per veure els contractes de cessió de drets d’imatge veure Annex 8 pàg. 88

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

d’oblidar que la fotografia real només servia com a model, per no haver de treballar les formes des de la imaginació. Si la il·∙lustració de l’home encantador a la fotografia se’l veia massa jove, aquesta es va retocar col·∙locant més ombrejants que donessin la sensació d’arrugues. Cadascuna d’elles, tal i com s’ha explicat amb anterioritat, es dibuixava amb un llapis de mines 0.5 i s'ombrejava amb llapissos d’ombres 2B i 4B. Es va treballar amb un format de pàgina DIN A4 o DIN A5 segons la precisió que es necessités de la il·∙lustració.

Recursos tècnics Adobe Photoshop CS6 Adobe Illustrator CS6 Càmera fotogràfica Nikon D3000 Càmera fotogràfica Canon 6D Paper blanc de 100g Paper especial per acrílics de 300g marca Canson Pinzells rodons Acrílics opacs Llapis de mines faber castel 0.5 Llapissos d’ombres HB, 2B i 4B

Recursos humans Noemí Roset Jaume Serradelarca Yolanda Roig Martí Creus Regí Jan Dubé MªÀngels Maresma Campos Albert Dubé

1 . 3 .

FI TXADECONTES Un i t a tg r Ã f i c ain a r r a t i v a

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

PORTADA

MODEL FOTOGRÀFICA: MªÀngels Maresma DESCRIPCIÓ IMATGE: Una nena tapant-se amb un llençol. Està amagant-se del seu monstre. OBJECTIUS A COMUNICAR: Es vol donar pistes a l’espectador del monstre del qual parla el títol. Aquesta imatge, quan arribem al conte de MONSTRE, podrem trobar-li una relació. És la mateixa nena del llençol que l’arrossega, adonant-se que el monstre no està fora, sinó a dins seu.

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

EL SO DEL SILENCI

MODEL FOTOGRÀFICA: Noemí Roset DESCRIPCIÓ IMATGE: La protagonista asseguda al terra, recolzada contra una cantonada, amb les cames creuades i el cap mirant a terra. Es tapa les orelles amb les mans, ben fort. Darrere seu una gran ombra fosca, molt més gran que ella (més o menys el doble). A les parets i al terra es dibuixa textura de fusta, simulant que la protagonista està dins la caixa. Pla picat, per intensifucar la petitesa.

OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir el tancament dins la caixa. D’aquesta manera la imatge dóna pistes al lector a la vegada que va descobrint el final. Mostrar l’estat animic de la protagonista. La imatge ha d’influir en el lector, informant-lo de la tristesa de la protagonista a la vegada que llegeix

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

TEMPS FUGIT

MODEL FOTOGRÀFIC: Imatge collage/ fotografia Behance DESCRIPCIÓ IMATGE: Una nena recolzada a la finestra (ens mostra que és un infant el os de peluix). La foscor de l’interior de la casa li tapa gairebé tota la cara. A l’exterior hi ha més llum. Les persianes pengen en diagonal, una mica trencades.

OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir que la protagonista s’ha quedat glaçada en el moment que jugava a l’STOP. Es representa el personatge, al relat adult, en forma d’infant, per donar aquesta sensació de congelar el temps La paralisis és el seu monstre. L’interior de la casa i el rostre de la protagonista, estan ombrejats i enfosquits, l’exterior és clar i lluminós. D’aquesta manera, l’ombra del monstre és representa com la paralisis dins de la casa i el moviment a l’exterior il·luminat és la solució.

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

UN MÓN ENCANTADOR

MODEL FOTOGRÀFIC: Jaume Serradelarca DESCRIPCIÓ IMATGE: El protagonista mirant l’escenari que l’està fent enfadar. Només veiem mig rostre, enfadat i a l’ombra. La porta serà clara i blanca.

OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir el que està veient el protagonista. Altra vegada per mantenir la intriga del secret final. No es mostra el que passa a dins Ensenyar sentiments d’ira. El personatge està a l’ombra i la silueta de mig rostre s’amaga a l’ombra, evitant ser descoberta. Si entrés per la porta, els sentiments furiosos que amaga serien exposats al descobert, per tant s’il·luminarien.

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

PERFECCIÓ

ATREZZO: Fulls de paper i carpetes, làmpara de peu, diversos despertadors i rellotges analògics, un despertador digital DESCRIPCIÓ IMATGE: Una paret carregada de rellotges analògics, tots marquen les 6 en punt. A baix, muntanyes de papers i carpetes apilats, sobre el que s’intueix que és un escriptori. Una lampareta de taula il·lumina l’escenari fosc, deixant al descobret un despertador analògic que marca les 4 en punt. la resta de la sala està a les fosques, tot a l’ombra.

OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir la imperfecció de la perfecció. S’intenta aconseguir a partir de la representació de rellotges coordinats a la mateixa hora. Tots ells contrarestats amb un rellotge digital que està retrasat dues hores (és un objecte imperfecte dins l’escena).

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

L’ÚLTIM DESIG

MODEL FOTOGRÀFICA: Yolanda Roig DESCRIPCIÓ IMATGE: Una dona es mira en un mirall de peu. La imatge que aquest retorna és borrosa i poc nítida. Fons blanc i amb ombres darrere el mirall OBJECTIUS A COMUNICAR: La dona no es reconeix quan observa la imatge que els altres (el mirall simula la visió general de com la veu el seu voltant) li donen d’ella. No es reconeix i per això es veu borrósa i fosca.

OBJECTIUS A COMUNICAR: El llençol que arrossega és el monstre que duu a dins i que l’acompanya des de petita. Malgrat estar cansada d’aguantar-lo, encara camina cap a l’alliverament d’aquest. Es sugereix l’inici dels punts de gir del llibre, fins ara s’han presentat contes on al final guanya el monstre, per primera vegada la il·lustració comunica un punt d’esperança.

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

DESCRIPCIÓ IMATGE: La protagonista arrosega pesadament, arossegant els peus i amb el cap cop un llençol negre (ombrejat), cap a una claror que no sabem d’on prové. Imatge ocupa dues pàgines.

I MATGESQUEPARLEN

MODEL FOTOGRÀFICA: MªAngels Maresma

MONSTRES

FASE2.

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

I SAURACREUS

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

NORMALITAT

MODEL FOTOGRÀFIC: Jan Dubé DESCRIPCIÓ IMATGE: Un nadó de mesos juga amb un telèfon mòbil. Darrere seu, joguines i peluixos que deixa de banda. Pla cenital OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir aquesta comunicació digital com a normalitat (). Un nen amb un dispositiu mòbil a les mans, de ben petit s’hi acostuma i creixerà normalitzant l’aparell.

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

ELS HOMES NO PODEN PLORAR

MODEL FOTOGRÀFIC: Martí Creus DESCRIPCIÓ IMATGE: Un home assegut en una butaca, mirant a l’infinit. Tota la sala està a les fosques, només una llum que entra per l’esquerra inferior del pla deixa entreveure una mica el rostre del protagonista. OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir l’inici d’aquesta cominicació, donant ènfasi al rostre d’on hi cau una llagrima. Mostrar els monstruosos problemes del protagonista amb la foscor, tot el que s’ha autogestionat fins ara, que ha carregat a l’esquena, amagat dins l’obscuritat de l’habitació.

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

PERDUTS

MODEL FOTOGRÀFIC: collage: finestra d’un avió, textures de núvols DESCRIPCIÓ IMATGE: Una finestreta d’un avió. Es veu un paisatge al final de tot que deixa intuir una ciutat. Uns núvols negres de pluja i tempesta tapen la vista i l’entorvoleixen. Dins de l’avió és clar. OBJECTIUS A COMUNICAR: Sugerir el sentiment de dubte al tornar. S’aconsegueix amb uns núvols que creen una cortina que no deixa veure correctament la ciutat de destinació.

Sugerir un inici de comunicació.Cada caixa és un individu que s’obre a parlar amb el món, per això li cau un floc de neu.

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

OBJECTIUS A COMUNICAR: Enllaçar l’últim conte amb el primer. Representar les caixes indicar obrir la caixeta que s’ha tancat al principi de tot.

DESCRIPCIÓ IMATGE: Conjunt de caixes diverses (diferents mides, posicions i formes), obertes totes. Flocs de neu cauen dins de cadascuna de les caixes

I MATGESQUEPARLEN

ATREZZO: Caixes de diverses formes i mides obertes.

NEVA

FASE2.

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

I SAURACREUS

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

I SAURACREUS

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

CONTRAPORTADA

ATREZZO: Llençol DESCRIPCIÓ IMATGE: Un llençol a terra, rebregat, com si algú que s’hi ha tapat l’hagués abandonat allà. OBJECTIUS A COMUNICAR: El monstre del qual es tapava la nena de l’inici ja s’ha conegut, per tant ja no té la necessitat d’amagar-se’n més, sinó de plantar-li cara. Per això, ja no necessita el llençol per tapar-se.

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

1.4 DISSENY EDITORIAL El disseny editorial treballa amb una gran diversitat de textos i gèneres. Cada vessant; ja sigui premsa i diaris, revistes i magazines, llibres de text, articles d’opinió, llibres infantils o llibres per adults; comprèn una sèrie de temes i missatges molt diversos, que s’ha de tenir en compte a l’hora de composar-‐los i editar-‐los. Així doncs, no segueix un mateix disseny de pàgines o de portada una revista del cor que un diari o un llibre per criatures. D’aquesta manera, el disseny del llibre que ens ocupa ve pautat per la seva pròpia naturalesa: un llibre de contes il·∙lustrats per adults. A la vegada, aquest es concreta més quan s’analitzen els contes i les il·∙lustracions que el comprenen; així com els temes que tracta la narració. Per tal de documentar-‐nos sobre quin és l’estil d’edició que segueixen llibres similars a aquests, si és que existeixen, s’ha decidit analitzar el mercat i els productes que s’han creat. Es divideixen les conclusions de la recerca en tres blocs, el primer serà la política de portada, el segon la política de pàgines i finalment el format i les dimensions.

Referents de portades La majoria de llibres amb il·∙lustracions a dins solen dur a la seva portada una il·∙lustració. Aquesta, pot ser generada única i exclusivament per a fer servir a la tapa de davant o bé pot estar reciclada d’alguna de les imatges de l’interior. Pel que fa al primer cas, trobem llibres com Las fieras complices (Horacio Quiroga) o El Perseguidor (Julio Cortázar); ambdós contenen una imatge en blanc i negre que està contrastada amb caixes de color (o el fons de color).

Pel que fa al segon cas, trobem el llibre de Júlia, la niña con sombra de chico o bé La Metamorfosis (Kafka). Aquests reciclen la imatge de portada, tot fent un collage de diverses imatges de l’interior o només col·∙locant un element de la imatge completa.

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

En conclusió, les portades solen comprendre imatges que suggereixin l’estil i el to que tindrà la narració de l’interior i les imatges de dins. També hi ha casos que generen un element que insinua quelcom, aquest es sol trobar dins la història narrada. Imatges a part, tota portada duu sempre el títol del llibre (el subtítol si s’escau), l’autor i l’il·∙lustrador (si és que són diferents); així com també l’editorial. Les tipografies usades per a escriure els títols són molt diverses i solen perseguir sensacions similars al que vol transmetre la narració interior. També existeixen les tipografies neutres, que són simplement utilitàries i no persegueixen cap segona lectura del text (Júlia, la niña con sombra de chico per exemple).

Referents de pàgines interiors Les pàgines interiors d’un llibre il·∙lustrat solen estar composades a partir d’una retícula, més o menys simple (si la comparem amb una retícula d’un diari o d’una revista). Aquesta pautarà l’espai que ocupen les imatges, els marges de distància o les caixes de text. També s’ha de tenir en compte la tipografia o tipografies utilitzades, així com també la disposició de les il·∙lustracions o bé la possible incorporació d’elements decoratius.

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Imatges a una pàgina ocupant tot l’espai o bé grans marges on el text i les il·∙lustracions ocupen un lloc central. De la mateixa manera, també es juga amb la repetició de dibuixos a les contraportades o bé amb detalls a sota el títol o al final de les pàgines.

Referents de format i dimensions El format dels àlbums il·∙lustrats i llibres d’il·∙lustracions pot ser de totes mides i alçades, segons el pressupost o la importància de les il·∙lustracions. Partint d’un A4 o d’un A5 els editors amplien o allarguen les fulles per aconseguir una composició correcta de les imatges i el text; o bé per reduir costos d’impressió.

1.4.1 CONCEPTUALITZACIÓ DEL FORMAT, LA PORTADA I CONTRAPORTADA Fixant-‐se en el referents gràfics i formals d’altre llibres il·∙lustrats, es planteja un format de llibre de 210 x 180 mm (format DIN A5 una mica més ample). Aquest s’adequa al format i orientació de les il·∙lustracions, per poder-‐les encaixar dins la retícula creada per a les pàgines interiors (veure punt 1.3.2). D’altra manera, s’escull unes dimensions petites per a seguir amb la filosofia del concepte vulnerable explicat anteriorment, així com també per reduir costos d’impressió.

Proposta de portada Amb una portada de tapa dura, i seguint l’estil en blanc i negre de les il·∙lustracions es planteja una portada monocromàtica. Els gràfics i el contingut ocuparan la part central del quadre, deixant 40mm a banda i banda de la composició. A la part superior apareix el títol, subtítol i l’autor. Les tipografies del títol i dels subtítols són les mateixes que les que podrem veure a l’interior del llibre. Una Adobe Caslon Pro Bold per als títols, una Times New Roman per al subtítol i el nom de l’autor. A sota s’aposta per una il·∙lustració, ideada i realitzada expressament per a aquesta portada. Una portada és la porta d’entrada al contingut interior, així que s’ha de crear l’expectativa que a dins no només s’hi trobaran històries sinó també imatges.

Proposta de contraportada Aquesta onzena il·∙lustració, tractada amb el mateix estil, la mateixa tècnica i la mateixa monocromàtica, consisteix en un personatge femení, tapat amb un llençol d’on només es deixen entreveure els peus. Darrere una lleure ombra que s’expandeix cap amunt, fins a

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

tocar el títol de l’obra. Sense haver llegit el contingut interior, el lector no comprendrà la importància d’aquesta, una pista que transporta cap al nucli de la narració, cap al conte de Monstres. Així doncs, el personatge embolicat amb el llençol no és altre que la nena que té por del seu monstre de sota el llit; un pànic que la porta a tapar-‐se cap i tot per protegir-‐ se’n. Al cap i a la fi, una imatge que busca explicar de forma subtil la presència dels monstres, a la vegada que ensenya l’estat interior de la nena que duu el monstre a dins. La contraportada segueix els mateixos motius estètics que la portada. La mateixa retícula, un cos de text a la part superior i una imatge en blanc i negre a la part inferior, aquesta, altre vegada, una il·∙lustració. A la part superior, es redacta una sinopsi breu d’unes cinc línies. A sota, una il·∙lustració que mostra el mateix llençol que al principi, aquest cop sol, abandonat i rebregat, sense gaire ombrejat. Representa que s’ha decidit plantar cara al monstre i sortir de dins la cúpula de protecció per comunicar-‐se amb el món.

Proposta de contracobertes Seguint el mateix concepte de les ombres, darrere les cobertes de la portada i la contraportada es juga amb una composició que s’omple d’una trama de línies sobreposades. Aquest tipus de trames s’utilitzen per a simular ombres i zones fosques en alguns d’estils d’il·∙lustracions, cosa que encaixava amb el recurs gràfic de la representació del monstre.

1.4.2 CONCEPTUALITZACIÓ DEL DISSENY DE PÀGINES INTERIORS Disseny de la retícula i la composició de pàgines interiors Jugant amb el blanc i negre característic de totes les il·∙lustracions es va buscar fer un enllaç amb els tres conceptes creatius: vulnerabilitat, comunicació i monstre. Així, per mostrar aquest silenci provocat per la incomunicació, la gran majoria de les pàgines interiors respiren molt d’espai blanc buit per tal de representar-‐lo. Les caixes de text, les imatges i qualsevol altra informació gràfica estan col·∙locades dins una retícula senzilla que manté uns marges de 40 mm a dreta, esquerra, a dalt i a baix. Fora d’aquesta retícula no s’hi plasma cap informació, deixant un gran espai buit altre vegada. Reiterant el silenci del buit, el disseny de la retícula creada busca transmetre el concepte de vulnerabilitat. L’espai destinat a col·∙locar la informació funciona com a zona de confort dels personatges, aquell espai del qual no poden sortir perquè el seu monstre interior els ho impedeix. Els marges blancs, el món exterior per conèixer, o amb el qual comunicar-‐se. Aquests espais buits també es perceben al principi de cada conte, que comença amb la pàgina de la esquerra en blanc. A la pàgina dreta, un espai entre títol i cos de text, que permet col·∙locar-‐hi una taca de pintura grisa aquarel·∙lada, simulant l’ombra del monstre que s’esdevindrà a continuació. Al girar la pàgina, a la part esquerra s’esdevé la continuació del text, a la dreta, la il·∙lustració del conte en qüestió. Tots els contes segueixen aquest patró excepte dos: el conte de monstres, nucli de la narració global i present a la portada i contraportada; per altre banda el conte de neva, desenllaç de tota la unitat narrativa del llibre. Ambdós contes, més breus que la resta, s’enllesteixen a la primera doble pàgina (la que conté la part esquerra en blanc); a la següent doble pàgina, una il·∙lustració horitzontal, que s’omple fins als marges superiors i inferiors de tota la retícula.

FASE2.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

Tipografia El cos del text de tots els contes utilitza la tipografia Times New Roman, en un cos de 9 punts. La menudesa d’aquesta es justifica darrere el concepte, altre vegada de la vulnerabilitat dels personatges, de la feblesa d’aquests. La tipografia escollida és molt típica a la majoria de novel·∙les i contes, per la llegibilitat que ofereix la serifa de cadascun dels seus caràcters. Els títols, es van intentar conjuntar amb el cos de text. Es buscava una tipografia més robusta, una Adobe Caslon Pro Bold. La negreta dóna poder al text, la serifa ampla l’aferra la lletra a la seva posició. Un títol que dóna nom al monstre que es representa a sota, que pesa sobre el cos del text menut i vulnerable, bo i així conservant la subtilesa i la sensibilitat de l’obra.

Recursos tècnics Adobe Photoshop CS6 Adobe Indesign CS6 Adobe Illustrator CS6 Escàner Photosmart Plus B210 series

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

2. WEB10 Per tal de promocionar el llibre i el seu contingut, es va decidir elaborar una web del projecte. Aquesta havia de complir dues funcions importants. La primera, explicar al usuari una sinopsi del que es trobaria dins el llibre, d’aquesta manera se l’introdueix a les il·∙lustracions i als relats. La segona, donar la possibilitat a l’usuari de poder obtenir aquest producte. Així doncs, els objectius d’aquesta web són INFORMAR i VENDRE. Les pàgines web que persegueixen ambdós objectius, actualment, solen programar-‐se i dissenyar-‐se com el que s’anomena landing page o pàgina d’entrada. Aquestes es caracteritzen per tenir una sola pàgina d’inici, dividida en diversos mòduls on hi ha tota la informació possible. (veure captures de pantalla de pagines web de referència a l’annex). De la mateixa manera, últimament és molt comú desenvolupar pàgines web responsives, la qual cosa permet visitar-‐les des de qualsevol dispositiu (ja sigui mòbil, tableta o ordinador). Aquestes s’adapten a la pantalla de la interfície i permeten navegar-‐hi sense problemes de visualització o d’accessibilitat. Així doncs, es decideix fer una landing page per a aquest projecte, dividida en tres mòduls. Dos d’ells es destinen a informar sobre el projecte. El tercer mòdul s’utilitza per a permetre a l’usuari comprar i/o descarregar-‐se el llibre. A continuació es descriu què hi anirà a cada mòdul11. Encapçalament: Enllaços que dirigeixen a behance, facebook, verkami i a un mail de contacte. 1r Mòdul: Un vídeo promocional booktrailer on una veu en off narra la sinopsis del llibre i es va construint una imatge. El vídeo es reproduirà automàticament i en loop, l’usuari tindrà la opció d’aturar-‐l’ho quan cregui necessari. 2n Mòdul: Tres caixes d’imatge en petit. Al clicar sobre cadascuna d’elles apareixerà una il·∙lustració amb l’inici del corresponent conte. Només es poden visualitzar els tres primers. 3r Mòdul: Una imatge del llibre amb dos botons al costat. Un d’ells enllaça a una pàgina de contacte on l’usuari podrà encarregar el llibre. El segon permetrà a l’usuari descarregar-‐se les primeres pàgines del llibre.

Recursos tècnics Adobe dreamweaver CS6 Sublime text 2

10 Visitar l’enllaç www.quediriasietparles.cat per poder veure la web i el seus continguts.

11 Per poder veure el wireframe i el disseny de la web anar a annex 10 pàg. 99

FASE2.

I SAURACREUS

I MATGESQUEPARLEN

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

3. BOOKTRAILER Actualment, el terme booktrailer s’està estenent dins el món editorial i literari. De la mateixa manera que el cinema elabora tràilers per a promocionar la pel·∙lícula o curtmetratge, cada vegada més la literatura utilitza aquest recurs. Tenint en compte que els llibres no solen disposar de material audiovisual i/o gràfic, fora de la imatge de portada o alguna il·∙lustració interior, apareix un gran nombre de formats per a elaborar el booktrailer. Posem per cas: 1.-‐ Existeix el booktrailer elaborat a partir de fotografies en moviment, o de textos que es mouen i creen expectació. Llibre: Recuérdame. Marina Martínez Ovejero Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=HtdfC2QCNEk 2.-‐ Els booktrailers que desenvolupen material gràfic i animacions (ja siguin en 2D o 3D), per a desenvolupar motions grafics més cridaners i atractius. Llibre: Tina's Mouth: An Existential Comic Diary. Keshni Kashyap Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=tSbjeqew_1U&list=PL67AD966D00660D5E 3.-‐ Hi ha escriptors que busquen un estil més cinematogràfic i que s’animen a enregistrar un petit tràiler com si fos una pel·∙lícula el que estiguessin promocionant. Recorren a actors i escenaris que recreïn les seves paraules. Llibre: Miss Peregrine's Home for Peculiar Children. John Green Enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=XWrNyVhSJUU

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

D’entre els tres estils bàsics, pot aparèixer una veu en off, música de fons o bé titulars i crèdits per a crear expectació. Tenint en compte que el llibre que s’ha de publicitar conté il·∙lustracions i imatges gràfiques a la portada i a l’interior, es proposa jugar amb el segon recurs de booktrailer. Utilitzar el programa after effects per a fer aparèixer la imatge de portada com si s’estigués dibuixant. A la vegada, s’escolta una veu en off que narra la sinopsis del llibre (es troba escrita a la contraportada). La imatge es visualitza en la seva complitud a la vegada que la veu en off acaba de parlar. Finalment apareix el títol i el subtítol de l’obra en portada, com si s’estigués escrivint amb un ordinador. Un zoom out i apareix el llibre sencer amb el link de la corresponent pàgina web. Aquest booktrailer anirà destinat a ser reproduït des de dues vies diferents. Per una part estarà enllaçat a la web del projecte (al mòdul 1 tal i com s’ha explicat al punt anterior). L’altre camí de reproducció es seguirà des de les xarxes socials i es penjarà a la pàgina de seguidors de facebook, des d’on podrà compartir-‐se a la xarxa per a poder enganxar possibles lectors.

Recursos tècnics Adobe After Effects CS6 Final Cut X Escàner Photosmart Plus B210 series

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

4. XARXES SOCIALS I VERKAMI Per tal de donar a conèixer el llibre i la web d’aquest; així com també aconseguir capital per a poder fer una primera, petita edició, es proposa obrir el projecte a les xarxes socials com facebook i també proposar-‐l’ho a webs de micromecenatge com verkami. Així doncs, el primer pas és obrir una pàgina de seguidors a facebook, on penjar-‐hi notícies, aconseguir seguidors i gent que comparteixi el link i també donar a conèixer el booktrailer promocional o l’inici d’alguns dels contes. Una vegada obtinguts un centenar de seguidors s’inicia la proposta de projecte a verkami (link del qual es penjarà a la web i al facebook perquè la gent pugui fer donacions). Per tal que el verkami funcioni i es pugui fer una tirada de cent còpies (aproximadament), es proposa un límit de 1000 euros en donacions. D’aquestes, els mecenes podran optar entre donar 5 euros, 10 euros i 20 euros. A continuació s’explica quines seran les recompenses segons les tres donacions: 5 euros: Un pòster DIN A4 d’alguna de les il·∙lustracions del llibre. 10 euros: Un pòster DIN A4 d’alguna de les il·∙lustracions del llibre més un mini-‐llibre amb un dels contes i la seva corresponent il·∙lustració 30 euros: Un exemplar del llibre editat 35 euros: Un exemplar del llibre editat més un pòster d’alguna de les il·∙lustracions.

FASE2.

I MATGESQUEPARLEN

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

5. CARTELLS I PÓSTERS Molts il·∙lustradors i dibuixants comercialitzen les seves imatges creant tot tipus d’articles de papereria o plasmant-‐les a diferents objectes d’ús quotidià. Així Victòria Francés, Paula Bonet o Conrad Rosed elaboren imatges que més tard s’imprimeixen a samarretes, quadres de decoració, agendes, llibretes, fundes de mòbils o altres aparells electrònics, cartells de promoció, etc. Aquest treball no aspira ni té en compte invertir diners per elaborar tants productes de merchandaising, però si que considera propi reproduir individualment les il·∙lustracions, per a poder usar-‐les com a regal, compra i/o difusió. Tal i com s’ha dit a l’apartat anterior, per donar a conèixer les il·∙lustracions i la història que aquestes contenen, es planteja imprimir cartells i pòsters en format DIN A4. El principal ús d’aquestes imatges es troba en la publicitat i la recompensa dels mecenes del verkami.

Recursos tècnics Adobe Photoshop Adobe Illustrator

6. PRESSUPOST PROJECTE (simulació encàrrec real) Isaura Creus i Serra Carrer Balmes, 9 Blanes (GIRONA) 17300 Tel. 972 33 62 68 NIF: 45833669-‐M

NUM. PRESSUPOST: 1200091

CLIENT Nº120: Editorial "X"

Data d'emissió 04/05/2014

DISSENY EDITORIAL "QUÈ DIRIA SI ET PARLÉS"

DESCRIPCIÓ DEL CONCEPTE

PREU

TOTAL

REALITZACIÓ D'ESBOSSOS Realització de les primeres idees i propostes gràﬁques

130,00€

DISSENY DE PORTADA I CONTRAPORTADA Elaboració d'una imatge gràﬁca (il·∙lustració, fotograﬁa, etc.)

275,00€

275,00$

IL·∙LUSTRACIONS I IMATGES GRÀFIQUES DECORATIVES Elaboració de les 10 imatges requerides més la realització de dissenys d'elements decoraius, etc.

1.050,00€

DISSENY DE PÀGINES INTERIORS Compra de ipograﬁes, realització de rejcules i composicions gràﬁques.

100,00€

1.555,00€

NOTA: Qualsevol partida no pressupostada o no especificada es facturarà a part

TOTAL

Condicions Aquest pressupost caducarà als 20 dies hàbils d'haver-‐se rebut. 21% d'I.V.A. no inclòs Al haver-‐se acceptat el pressupost es pagarà un 50% del total al compte corrent que se'ls hi proporcionarà. El 50% restant es pagarà al haver acabat el projecte, amb un màxim de 30 dies de retard.

7 .

CALENDARIDETASQUES T i mi n gd e lp r o j e c t e

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

Etapas proyecto FASE 1 Recerca il·lustracións Recerca documentació Escriptura memòria FASE 1 Escriptura contes FASE 2 Reescriptura de contes Escriptura FASE 2 Esbossos imatges Fotografies Il·lustració Disseny del llibre FASE 3 Escaneig i muntantge Web Booktrailer Escriptura FASE 3 FASE 4

Septiembre

Octubre

2013 Noviembre

Diciembre

37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

Enero 3

Febrero 7

Marzo

Abril

Mayo

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

Junio

2014 Julio

Agosto

Septiembre

Octubre

Noviembre

Diciembre

23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

Enero 3

Febrero 7

Marzo

2015

Abril

Mayo

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

FASE3 .

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l Â· l u s t r a n t

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

AUTOAVALUACIÓ

Arribats a l’última fase del procés, amb tota la documentació recercada i tot el material degudament produït, elaborat i editat, es procedeix a fer un anàlisi dels resultats. Així com també una valoració del procés seguit, mitjançant la comparació dels objectius marcats inicialment amb els objectius aconseguits al final. En primer lloc, cal valorar positivament la qualitat del producte principal, el llibre; tenint en compte el resultat de cadascuna de les seves parts en conjunt i per separat. Començant per la redacció dels contes, deixar constància del poc coneixement literari inicial, factor que ajuda a comprendre el valor qualitatiu del resultat final. Així doncs, si rellegim les primeres versions de cadascun dels contes i fem un anàlisi estructural de tots ells, es pot observar una millora en cadascuna de les versions. Cosa que constata una necessitat d’aprenentatge del llenguatge literari de forma immediata, així com també mètodes i estratègies narratives. Una necessitat que ha estat solventada al llarg del procés. En conseqüència, cadascuna de les històries comunica correctament allò que en un principi quedava difós. Per altra banda, s’ha de posar especial atenció a les il·∙lustracions i a la seva elaboració. La recerca de l’estil d’aquestes ha estat difícil i en certs punts del procés una mica desesperat, fins que finalment es va trobar l’estil adequat (després de mirar molt els treballs dels altres i aprendre a analitzar les pròpies aptituds personals). Així doncs, després de set anys sense agafar un llapis per dibuixar, i havent escollit un estil realista, es passen llargues hores davant de fulls de paper fent esbossats de possibles imatges finals. Aquesta part de la creació va ser també de les més feixugues, ja que es va viure de primera mà la dificultat de canviar la mentalitat de l’escriptor per poder-‐se posar a la pell de l’il·∙lustrador; canviar l’expressió mitjançant paraules per posar-‐se a comunicar a través d’imatges. Una dualitat professional que, es considera, es va poder dur a terme de forma òptima. Bo i així, la manca d’experiència com a il·∙lustradora va comportar que no es pogués complir amb les dates establertes pel calendari. En un inici, es calculava invertir un dia per a cadascuna de les il·∙lustracions, amb unes dimensions d’un full DIN A5; però l’assaig -‐ error va demostrar que aquestes mides no eren les òptimes i es varen haver de canviar a un DIN A4. Aquest canvi, va provocar que augmentés el temps invertit a cada il·∙lustració, destinant així una mitjana de dos dies i mig per a cadascuna. Un error que va endarrerir el procés i que podria haver provocat la impossibilitat de poder dur el llibre a la impremta a temps. Malgrat els imprevistos, es va poder acabar el producte amb la impressió final. Una impressió que compta amb errors provocats per les preses. N’és un exemple la no centralitat de les taques d’ombres que subratllen cadascun dels títols dels contes (estan lleument desplaçats a la dreta). Per tancar la última de les parts del llibre, cal parlar sobre el disseny editorial d’aquest. Val a dir que és una edició senzilla i monocromàtica, però que s’adequa a les necessitats comunicatives de les narracions i les il·∙lustracions. Al cap i a la fi, el tot és més que la suma de les parts, llei que ens porta a mirar el llibre des de la totalitat. Al fer-‐ho, la impressió inicial transpira una considerable harmonia, és a dir, una suma de suports unificats, entre els quals pocs ítems queden desencaixats o fora de lloc. Per tant, des de la més humil opinió personal, i malgrat moltes millores que es farien de tenir més temps i recursos, es considera que el llibre final ha assolit les expectatives que es tenien a l’inici de començar aquest treball. Un cop valorat el producte principal, es pot parlar de les plataformes i suports extres que el complementen. Analitzem la web del llibre i veiem que conté la informació bàsica per a donar a conèixer el projecte, així com també és adaptable a qualsevol dispositiu amb

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

internet. Aquesta última característica, va resultar un problema al programar-‐la, requerint aprendre el codi de les anomenades “webs responsives”, i també corregint-‐lo moltes vegades fins a obtenir el resultat esperat. En segona instància, es reconeix que el booktrailer és senzill, tot i què la seva única funció és la de tenir un suport audiovisual dins la pàgina web i per poder difondre a les xarxes. En conclusió, dels objectius proposats al inici d’aquest treball, es pot considerar que els generals han estat adquirits. S’ha creat un llibre de contes il·∙lustrats que comunica aquell “què” inicial, i amb la producció d’aquest s’ha començat a engendrar un perfil i un estil comunicatiu propi, així com també un gran aprenentatge dins la narrativa i la il·∙lustració. Dels objectius específics, mancaria una optimització de la web i l’audiovisual, així com també un elaborat estudi de màrqueting per difondre el producte.

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

MILLORA Dins la possibilitat de contar amb una continuïtat d’aquest projecte, la primera de les millores que es farien anirien destinades a millorar la tipografia dels títols del llibre. Provablement es realitzaria un curs de tipografia cal·∙ligràfica, per tal d’aprendre a realitzar les pròpies lletres i modificar-‐les adequadament segons les necessitats del projecte. D’altra manera, es milloraria l’escanejat i el posterior retoc digital de les il·∙lustracions realitzades, per poder acomplir de forma òptima les penombres i zones fosques de cadascuna de les imatges. També cal parlar de la “privacitat” del rostre dels personatges, en un inici es plantejava no reconèixer a cadascun dels models, per poder mantenir el seu anonimat i a la vegada per donar la sensació d’universalitat d’aquell individu representat. Encara que el resultat final dels dibuixos hagi estat correcte, seria convenient provar de refer les il·∙lustracions, per així aconseguir l’efecte de no identitat plantejat en un principi. Pel que fa a les narracions, existeixen dos contes, en concret Normalitat i Perduts. Es té constància que són les dues històries més fluixes dins el llibre i que podrien tornar-‐se a versionar i optimitzar, per acabar de deixar clar el missatge final que volen comunicar. Possiblement la realització d’algun curset d’escriptura creativa seria clau per a obtenir més bases literàries i poder continuar millorant l’estructura i la poètica dels contes. Finalment, una millora del booktrailer amb una veu en off cadent i sensible, acompanyada d’una bona música composada expressament per al projecte, també seria un punt a favor de millora. Es considera que aquest canvi faria augmentar el valor de la web. Una web que hauria de tenir dins la programació una sèrie de metadades i paraules clau per a poder-‐se recercar i obtenir una bona posició dins dels resultats de cerca a qualsevol buscador d’Internet.

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

I SAURACREUS

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

PROSPECTIVA Una vegada realitzada l’autoavaluació i enumerades les possibles millores, cal emfatitzar el gran canvi que hi ha hagut entre l’abans i el després de l’elaboració d’aquest llibre. Què diria si et parlés no tan sols ha estat un llibre que ha provocat el descobriment i l’estudi d’una disciplina com la il·∙lustració. Aquest llibre de contes ha ajudat a engendrar un perfil i un estil de comunicació; ha causat la necessitat d’aprenentatge de dues disciplines – la literatura i la il·∙lustració – ; ha creat una necessitat de conèixer de més a prop aquests dos mons, a la vegada que s’ha entès que van molt lligats de la mà. Així doncs, el projecte final de grau ha obert els ulls cap a un possible camí a seguir en un futur, cap a una possible professió. I a la vegada que s’anaven descobrint el perfil propi, la possible via professional i els següents estudis a realitzar, la maduresa interior també s’anava assentant. La possibilitat de comunicar mitjançant l’art aquell “QUÈ” que tant es pronuncia al llarg de la FASE 2, crea una sensació de assossegament i tranquil·∙litat, una catarsi personal que es realitza mitjançant un suport que no és el verbal. Júlia Cameron, al seu llibre El camino del artista, parla sobre la cura interior a través de la creativitat, sobre l’exterminació d’aquell monstre censor a través de la comunicació artística. Vés que no sigui aquesta la millor de les experiències viscudes en aquest treball. En definitiva, i per concloure un any i mig de feina, només cal esmentar les decisions preses en un futur immediat, arrel d’aquest projecte. La primera de totes és la necessitat de poder editar el llibre, encara que en siguin molt poques unitats. En segon lloc, la inscripció a diversos cursos d’il·∙lustració, per millorar i aprendre noves tècniques. Finalment, la convicció de continuar escrivint per poder tornar a fer un projecte similar, corregint errors passats i buscant només metes.

I SAURACREUS

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

BIBILIOGRAFIA12

LLIBRES -‐ -‐

Fawcett-‐Tang, Roger. 2004. Diseño de libros contemporáneo. Barcelona: Gustavo Gili. Fernández-‐Coca, Antonio. 2012. El arte de la ilustración. Del concepto al èxito. Madrid: Ediciones Anaya Multimedia.

-‐

Gubern, Román. 1974. Literatura de la imagen. Barcelona : Salvat.

-‐

Hall, Andrew. 2011. Ilustración. Barcelona: Editorial Art Blume.

-‐

Riat, M. 1983. Tècniques gràfiques. Una introducció a les diferents tècniques i a la seva història. Olot: Editorial Aubert.

-‐

Salisbury, Martin. 2007. Imágenes que cuentan : nueva ilustración de libros infantiles. Barcelona : Gustavo Gili.

-‐

Seddon, Tony i Herriott, Luke. 2010. Dirección de arte. Proyectos impresos. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

-‐

Wigan, Mark. 2008. Imagenes en secuencia. Animación, storyboards, videojuegos, titulos de credito, cinematografia, mash-‐ups... Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

-‐

Wigan, Mark. 2008. Pensar visualmente. Lenguaje, ideas y técnicas para el ilustrador. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

-‐

Zeegen, Lawrence i Crush. 2006. Principios de la ilustración. 2a Edició. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.

WEBS I PORTFOLIS -‐

Mark Wigan. Wigan’s world. www.wigansworld.moonfruit.com. (Consultada el 30 de març del 2014)

-‐

Crush Creative Ltd. Crush Creative. http://crushed.co.uk/. (Consultada el 25 de març del 2014)

-‐

Ganchitos & Pepsiboom. Veure: INICIO-‐ILUSTRACIÓN. http://www.ganchitosipepsib oom.com/category/ilustracion/. (Consultada el 30 de març del 2014).

-‐

Julian Callos. http://juliancallos.com. (Consultada el 5 d’abril del 2014).

-‐

INPRINT. http://www.inprnt.com. (Consultada el 10 de juny del 2014).

12 Citació estil Chicago

I SAURACREUS

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

-‐

Libros del Zorro Rojo. Veure: Ilustradores.http://librosdelzorrorojo2.blogspot.com.es/ (Consultada el 10 de juny del 2014).

-‐ -‐

Folch Studio. http://folchstudio.com/projects/. (Consultada el 23 de maig del 2014).

-‐

Luis Scafati. http://www.luisscafati.com.ar/. (Consultada el 9 de juny del 2014).

-‐

Barbara Fiore Editora. Veure: Ilustradores. http://barbara-‐fiore.com/ind ex.php/BFE/ilustradores/. (Consultada el 9 de juny del 2014).

-‐ -‐

Shautan. http://www.shauntan.net/books.html. (Consultada el 25 de maig del 2014).

Pep Montserrat. http://pepmontserrat.com/portfolio/kafka-‐y-‐la-‐muneca-‐viajera/. (Consultada el 24 de maig del 2014).

-‐

Enrique Breccia. http://www.enriquebreccia.info/. (Consultada el 10 de juny del 2014). Isidro Ferrer. http://www.isidroferrer.com/. (Consultada: 9 de juny del 2014).

-‐

Dave Werner. Designer / Director / Producer. http://okaydave.com/illustration. (Consultada el 15 d’abril del 2014).

NOTÍCIES -‐ -‐

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4835091 min 39.00 http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-‐15-‐horas-‐29-‐12-‐ 13/2269467/ min 32.30

I SAURACREUS

MATGESQUEPARLEN FASE3. I

QUÈDI RI ASIETPARLÉS

Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

De uc o n t e sal ’ o mb r ad ’ u nmo n s t r e

MEMÒRI ADELPROJ ECTE

I MATGESQUEPARLEN Elp o d e rd ec o mu n i c a ri l · l u s t r a n t

q u e di r i a s i e t pa r l e s . c a t