Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit by EU ERAM

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Sumari Abstract……………………………………………………………………………………...6 Paraules Clau……………………………………………………………………………….6 Objectius………………………………………………………………………………….....7 Metodologia………………………………………………………………………………...7

Fase I - L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural 1. 1. La música i el vídeo…………………………………………………………...10 Què és un videoclip?...........................................................................10 La relació entre la música i la imatge…………………………………....12 La industria musical………………………………………………………..13 El video art i l’expressió amb imatges en moviment…………………...14 2. L’evolució del videoclip………………………………………………………....17 Antecedents i orígens……………………………………………………...17 El naixement del videoclip………………………………………………...18 Ladies and Gentleman, Rock’n’Roll……………………………………..19 Desenvolupament artístic del gènere…………………………………....20 La irrupció d’internet……………………………………………………....21 3. La Influència cultural del videoclip…………………………………………...23 La funció estètica del videoclip…………………………………………..23 Influència i identitat………………………………………………………...23 Els ídols de masses i la seva projecció visual…………………………..25 Expressió corporal i dansa………………………………………………..27 Viralització i noves formes de difusió…………………………………....27 Experimentació i nous formats…………………………………………..29 4. Conclusions i proposta de treball pràctic……………………………………31 5. Bibliografia……………………………………………………………………...…32

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Fase II - Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit 1. Introducció…………………………………………………………………….......36 Objectius…………………………………………………………………....39 Fonamentació dels marcs teòrics………………………………………..39 Estructura del treball……………………………………………………....41 Planificació i organització………………………………………………...42 Temporalització de les fases……………………………………………..43 Concreció dels recursos………………………………………………….44 2. Pre-producció…………………………………………………………………….45 Primeres idees……………………………………………………………..45 Conceptualització de l’obra……………………………………………...45 Preproducció musical…………………………………………………….46 Preproducció audiovisual………………………………………………..47 Preproducció literaria………………………………………………….....55 3. Producció………………………………………………………………………..56 Enregistrament audiovisual……………………………………………..56 Enregistrament musical………………………………………………….58 Redacció lírica…………………………………………………………....59 4. Postproducció…………………………………………………………………...60 Edició videogràfica……………………………………………………....60 Edició musical…………………………………………………………....60 Annex dels elements…………………………………………………….61 5. Annexos………………………………………………………………………….62 4

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Fase III - Autoavaluació, millora i prospectiva 1. Conclusions i valoració dels objectius…………………………………....….64 2. Avaluació del procés de creativitat…………………………………………...67 Factor de fluïdesa……………………………………………………...…..67 Factor de flexibilitat……………………………………………………..…67 Factor d’elaboració……………………………………………………..…67 Factor de la innovació……………………………………………….……67 3. Autoavaluació i millora…………………………………………………………68 4. Prospectiva i disseminació del projecte……………………………….……69

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Abstract Aquest projecte consisteix en una exploració del gènere audiovisual del videoclip, estudiant-ne l’origen, la seva evolució i el seu impacte sociocultural en els darrers anys, així com les noves formes de representació artística del format i el futur d’aquest. El projecte culmina amb la realització d’un EP visual per tal d’explorar les noves possibilitats expressives i comunicatives del videoclip en un context de modernitat i de noves formes de consumició de contingut audiovisual i entreteniment. Este proyecto consiste en la exploración del género audiovisual del videoclip, estudiando su origen, su evolución y su impacto sociocultural en los últimos años, así como las nuevas formas de representación artística del formato y su futuro. El proyecto culmina con la realización de un EP visual para tal de explorar las nuevas posibilidades expresivas y comunicativas del videoclip en un contexto de modernidad y de nuevas formas de consumición de contenido audiovisual y de entretenimiento. This project consists on an exploration of the audiovisual medium of the music video, studying its origins, evolution and sociocultural impact in the last few years, as well as the new types of artistic representation of the medium and its future. The project ends with the realization of a Visual EP as for to explore the new expressive and communicative possibilities of the music video in a context about modernity and new ways of audiovisual and entertainment consumption. Paraules clauVideoclips, audiovisuals, música, cultura popular, art, comunicació. Palabras clave Videoclips, audiovisuales, música, cultura popular, arte, comunicación. KeywordsMusic videos, audiovisuals, music, popular culture, art, communication. 6

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Objectius Analitzar el gènere audiovisual del videoclip. Estudiar els seus orígens i funcionalitat promocional i econòmica. Reflexionar sobre el medi, el seu impacte i influència sobre la societat actual. Crear una hipòtesi sobre el futur del videoclip tenint en compte la seva evolució.

Objectius específics Crear un EP visual que explori les noves formes comunicatives i expressives dels videoclips, inclosa la creació de la totalitat del contingut, des de la confecció de la música, escriptura de la lírica, realització audiovisual, i direcció d'un equip de treball per tal de poder-ho portar a terme. Dissenyar i programar una pàgina web promocional del projecte. Elaborar un pla promocional a través de xarxes socials per publicitar i difondre el projecte.

Metodologia Inicialment s'estudiarà el gènere del videoclip, els seus orígens, el que el defineix en un primer moment, com aquest evoluciona i es transforma i, fins a quin estat pot arribar. Un cop fet això es buscarà l'impacte social i cultural que han causat globalment per tal d'entendre la seva magnitud. Això condiciona el contingut del projecte final que exemplificarà el tipus de contingut adequat al medi. En l'última part purament acadèmica es buscarà dintre l'avantguarda del mitjà, per tal d'entendre quina direcció pot prendre futurament.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural En la part pràctica, es desenvoluparà el concepte, s'escriurà i produirà música d'on neixi l'obra, es guionitzarà, es crearà tot l'imaginari propi de la peça audiovisual i es crearà un equip capaç de dur-lo a terme, juntament amb les altres tasques pròpies de la preproducció d'un projecte. Un cop rodat es passarà a fase de postproducció on s'editarà el material obtingut. Per últim, es difondrà l'obra a petita escala, presentant-se per un circuit de concurs o festivals i fent-ne difusió per xarxes socials i en funció de l'interès que generi es decidirà el futur del projecte.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Fase I Idea

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

1. La música i el vídeo Introducció Generalment, a l'hora de pensar en el format del videoclip, s’acostuma a fer l'associació, encara, d'aquest medi amb el canal televisiu MTV, el qual, quan va néixer, es va convertir en el primer canal televisiu en emetre les 24 hores els nous llançaments musicals del moment, acompanyant-los d'un vídeo promocional. El que no es té en compte, normalment, és el fet que quan es va produir el llançament d'aquest canal televisiu, es disposava de 250 videoclips que s’anaven emetent un rere l'altre. Tot i que comparar aquesta xifra, de 250 vídeos, amb la quantitat actual de videoclips pugui semblar insignificant, s'ha de tenir en compte que llavors no hi havia un medi de consumpció massiu com els que hi ha actualment i, per tant, la seva producció era limitada i necessitava algun medi de distribució. Però, com eren aquests vídeos? S'assemblaven al format que ara coneixem? Què necessita un videoclip, per ser considerat un videoclip? Quina aportació han tingut al món de la cultura popular? Aquest tipus de preguntes és el que intentarem respondre als següents apartats.

Què és un videoclip? Segons la RAE un videoclip és "Un curtmetratge en què es registra, normalment amb fins promocionals, una única cançó o peça musical." Oxford, per altra banda, diu "Una actuació gravada en vídeo d'una cançó popular, normalment acompanyada de ball i d'imatges interpretant la lletra de la peça.". D'això en podem treure, en combinació, que un videoclip, per tal de ser considerat com a tal, necessita ser un vídeo sobre una cançó (habitualment de música popular, tot i que també podria ser d'una peça musical no coneguda), que acostuma a tenir

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural una motivació promocional i, que habitualment presenta imatges relacionades amb la lletra o la música i/o ball. Actualment, amb el pas del temps, hem vist com la majoria d'aquestes informacions poden ser contradites o incompletes, una busca ràpida per Google ens permet veure que també hi ha videoclips d'altres estils de música que no són populars (entenent per música popular "Música comercialment popular, particularment accessible, des del 1950 i, a vegades, contrastada amb rock, soul i altres formes de música popular"), trobant, per exemple, videoclips de música Jazz i, per tant sense lletra que pugui il·lustrar les imatges o, fins i tot, videoclips de grups de música amb paraules aleatòries posades una després de l'altre, sense voler expressar res concret, només jugant amb la fonètica (com la banda musical Sigur Rós). Els requisits fonamentals, però, sempre són els mateixos, el vídeo i la música, incloent-hi doncs, tots els estils de cada disciplina artística, independentment del fi o el contingut. Aquesta afirmació, però, pot crear una mica de confusió i ambigüitat entre el medi del videoclip i el videoart per exemple, on, en casos com amb l'obra de Pipilotti Rist podria causar debat. La seva versió de Wicked Game (I'm a victim of this song (1995)), què la diferència del videoclip de Chris Isaak de, també, Wicked Game, a part de l'estil visual? El fet que l'obra de Rist estigui pensada i destinada a ser experimentada en una sala de museu en una projecció immersiva? I, no es podria projectar, també, un videoclip comercial per ser experimentat de la mateixa manera? Quina és la diferència entre que Rist mostri una dona trencant la finestra d'un cotxe (Ever is over all, 1997) o que ho faci la Beyoncé (Hold up, 2016)? Aquest debat complementaria plenament amb la pregunta sobre què és art? On, potser, la voluntat del fet de fer art o d'expressar-se artísticament ja pot ser suficient per assolir que l'obra sigui considerada art, o bé, que encara que no hi

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural hagi voluntat de fer art, hom pot produir-lo sense ser-ne conscient. Si substituïm la paraula "art" per "videoclip" podem aconseguir una reflexió igualment vàlida.

La relació entre la música i la imatge A l'hora de trobar quina relació pot tenir la música amb la imatge podem partir de diverses hipòtesis. La primera seria que la seva relació pot ser arbitraria, no justificada, aleatòria. Una persona, com a artista, pot decidir unir dos elements i posar-los junts, combinats, per tal d'experimentar amb ells, sense que aquests puguin tenir res en comú, més enllà de l'experiència que creen al presentar-se de manera conjunta. Des d'un punt de vista psicològic podem pensar que la forma més evident de relacionar la música i la imatge, o bé, la vista i l'oïda, podria ser a través d'una relació sinestèsica. La sinestèsia és "la producció d'una percepció d'un sentit o part del cos a partir de l'estimulació d'un altre sentit o part del cos diferent". Ja ho esmentava Charles Baudelaire en el seu famós recull de poesia Les fleurs du mal (1857), en Correspondaces " Il est des parfums frais comme de chairs d'enfants, Doux comme les hautbois, verts comme les prairies, Et d'autres, corrompus, riches et triomphants. Ara bé, tot i que la sinestèsia com a fenomen psicològic és una patologia poc comuna entre la població, hi ha certes associacions culturals que es poden fer entre els sentits, ja que a ningú li sobta parlar d'una "situació amarga" o un "record dolç". De la mateixa manera que Wolfgang Köhler va descobrir l'any 1929 que es pot relacionar certes formes visuals amb el nom de "Takete" o "Baluba" segons si aquestes presenten formes punxegudes o arrodonides. Culturalment és comú fer altres associacions entre sentits, sense que presentin una patologia sinestèsica en si mateixa, anomenant-se, a vegades, a aquest fenomen "ideastesia".

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

La indústria musical La indústria musical, de la mateixa manera que passa en altres indústries, utilitza en publicitat l'associació d'idees o conceptes que no estan directament relacionats entre si per tal d’influir en el consumidor. Com quan una marca de perfums insinua que utilitzant el seu producte seràs més atractiu o que una marca de cotxes et farà sentir plaer en conduir el seu vehicle o que consumint certs aliments de marques comercials tindràs un estil de vida més esportiu. Aquesta associació d'idees en el camp de la indústria musical s'ha transmès a través dels estímuls visuals, ja sigui en presentacions en viu de la banda, o en cartells publicitaris, en disseny de portades de CDS o vinils i, òbviament, també amb videoclips. La indústria musical vol definir els seus artistes per tal que s'adaptin a cert nínxol de mercat, de manera que The Beatles eren els nois guapos que conquistaven les noies adolescents fins al punt que els seus crits no deixessin escoltar la música en concerts com al Shea Stadium i, oposadament, The Rolling Stones eren "Their Satanic Majesties", acompanyats de jaquetes de cuir i actitud rebel. Quan The Beatles deia " Let it be" The Rolling Stones deien "Let it bleed". Així doncs, actualment, la manera més confortable i eficient de situar i definir una banda musical és a través dels videoclips, fent que es presenti a Madonna com una dona rebel, a Billie Eilish com una adolescent alternativa o que artistes com Miley Cyrus o Ariana Grande es converteixin d'adolescents innocents a noies que reivindiquen la seva sexualitat. Els videoclips s’han convertit en una forma de reforçar la “persona” que les celebritats creen al seu voltant, servint d’eina promocional, presentant una certa estètica i món visual, exterioritzant la seva posició social, cultural i política. En resum, es pot dir que la indústria musical està completament lligada al seu component visual, en part gràcies al creixement dels canals de televisió musicals de les últimes dècades, i d'un canvi cap a una societat cada cop més abocada a la

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural imatge que ha suposat una sobre circulació d'estímuls visuals. Fet que, conseqüentment, la introducció d'internet ha suposat una nova forma de distribució i reproducció de videoclips, però que, per altra banda, ha causat que els usuaris tinguin eines per a la redistribució de contingut segons els seus propis interessos o necessitats.

El video art i l’expressió amb imatges en moviment Els videoclips, per definició, encara són una eina de màrqueting, però, a la vegada, amb el pas del temps i l'evolució del medi ha provocat que actualment puguin ser simultàniament una forma d'art. El seu espai és entre l'art i el comerç, sent, a vegades, una simple documentació de les performances musicals de les bandes o artistes en escena però, també, de la creativitat visual i de la imaginació, creant nous mons i estils completament amplificats sobre el que la música originalment suggereix. Els videoclips viuen en un paradigma entre una forma de capitalisme, entre les esferes populars i d'identitats culturals i, a la vegada, també, entre una forma d'art, a primera fila de l'avantguarda audiovisual i digital, com molt bé demostren artistes com Coldplay que acostumen a utilitzar les últimes tècniques audiovisuals als seus videoclips. Aquesta avantguarda audiovisual, però, també pot reforçar l'aspecte capitalista, en comptes de l'artístic, ja que actualment han sorgit bandes com Ok Go que tenen com a objectiu utilitzar aquests medis per crear continguts visualment espectaculars amb la finalitat última d'acabar viralitzant els seus vídeos. L'evolució del camp del màrqueting i dels sistemes de comunicació han portat al sector comercial del vídeo a aspirar, com a èxit màxim, a la viralització en xarxes com YouTube, Facebook o Instagram, abastant un públic molt més nombrós que en cap altre moment de la història. Això ha provocat que s'estudiï quina és la fórmula per convertir una campanya en viral i, per tant, afectant el producte audiovisual, provocant una estandardització dels continguts i una sèrie de requisits esperats per a la difusió òptima.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Això, en certa manera, provoca una distorsió del vessant artístic, fent que el medi de distribució alteri l'obra. Aquest fenomen no és nou, ja que en el mateix camp de la música, sempre les composicions han estat condicionades per l'evolució tecnològica aplicada a la distribució comercial. Quan s'enregistrava en suports de cera, s'escollien instruments amb freqüències i harmònics més fàcilment audibles, o les limitacions temporals del vinil, que només permetia enregistrar certs minuts. Més endavant aquests condicionants van deixar d'existir amb l'aparició dels CD que permetien donar més flexibilitat pel que fa a minutatge enregistrable. Actualment, però, aquest paradigma retorna, amb l'excés de facilitat d'accés a la música i als continguts en general, es fa necessari, des d'un punt de vista comercial, influir en les composicions de manera que cridin l'atenció el més ràpid possible perquè l'usuari la consumeixi i no passi a una altra peça, creant una espècie d'equivalent al fast food musical, música ràpida de consumir i amb poc temps de vida un cop és comercialitzada. En l'altra banda de l'espectre hi trobem el videoart, un gènere artístic sorgit als voltants dels anys 60 amb la irrupció de tecnologies d'enregistrament i visionat d'imatges en moviment accessibles pel públic general. Anteriorment, el cinema ja feia anys que havia sorgit i evolucionava, a través, també, de la tecnologia, però també trobant el seu propi llenguatge, el seu espai cultural i la seva forma de difusió i consumpció. Els medis per poder contribuir a la creació audiovisual, però, seguien sent molt limitats i lligats a la indústria i a la producció cinematogràfica. Va ser amb la introducció de sistemes de vídeo en càmeres domèstiques com la Sony Portapak a base de cinta magnètica que artistes com Nam June Paik van començar a experimentar amb el medi. Aquesta càmera estava formada per una unitat de càmera de vídeo connectada a través del sistema de vídeo compost a un enregistrador de cinta magnètica. Anteriorment existien únicament sistemes a base de pel·lícula cinematogràfica, tot i que si hi havia formats encarats als consumidors,

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural com el format de 8 mm de Kodak, introduït el 1932, o el format de 16 mm també de Kodak introduït el 1923. El sistema de 8 mm permetia amb una càmera d'una mida molt reduïda i amb cartutxos de pel·lícula ja preparats poder gravar fàcilment imatges en moviment, de la mateixa manera que amb el format de 16 mm, tot i que aquest format comportava carregar manualment els cartutxos de la càmera amb la pel·lícula, que ocupava més espai i, per tant, tenia una mida major, era més difícil de transportar i implicava ser operat per un equip més professional, utilitzant-se per a enregistrament de notícies o per pel·lícules amb menys pressupost o experiència de l'equip. A més, ambdós sistemes implicaven tractar la cinta de pel·lícula posteriorment, pel procés de revelatge i fixat, de la mateixa manera que és necessari amb el format estàndard de 35 mm o el gran format de 70 mm. És gràcies a aquesta revolució tecnològica que, juntament amb Nam June Paik, tota una generació d'artistes com Joan Jonas, Vito Acconci, Martha Rosler i Shigeko Kubota, Bruce Nauman, entre d'altres, van començar a experimentar amb el vídeo, des d'una perspectiva artística i no cinematogràfica, la qual, tot i que també als seus inicis tenia un component d'experimentació molt elevat per tal de trobar les fórmules expressives i narratives que funcionessin, ja feia dècades que s'havia establert. Amb el temps van anar afegint noves introduccions tecnològiques relacionades amb el vídeo, com les pantalles, la televisió, i sistemes de difusió en directe, a la vegada que relacionaven el medi artístic del vídeo amb d'altres ja existents prèviament, com les performances o les instal·lacions.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

2. L’evolució del videoclip Antecedents i orígens Resulta complicat indicar en quin moment de la història de l'art es va començar a experimentar amb la relació entre el que és visual i el que és sonor. No obstant això, el moment que presenta més similituds pel que fa al format amb l'actual gènere del videoclip és el moment en què va aparèixer el cinema sonor. Als voltants del 1900 van començar a aparèixer sessions de cinema amb la inclusió de so, a part de les representacions musicals en viu que es feien per acompanyar les pel·lícules anteriorment. De totes maneres, la tecnologia no va permetre poder enregistrar i visualitzar pel·lícules sonores regularment fins al 1923, quan es va produir al Teatre Rivoli de Nova York, una sessió de curtmetratges sonors utilitzant la tecnologia de Phonofilm de Lee de Forest i Theodore Case. Més tard, van seguir la gira per altres sales de cinema independents nord-americanes, ja que Hollywood no permetia que a les seves sales s'hi fes ús de tal tecnologia. L'any 1927 es produeix el llançament de la primera pel·lícula sonora comercial, The Jazz Singer de Alan Crosland. Aquesta va ser la primera de les pel·lícules en ser categoritzada dintre el moviment de les Talkies o pel·lícules sonores, ja que durant uns anys van coexistir amb les pel·lícules mudes, sacsejant la indústria del cinema. Uns anys més tard, el món de l'art també començava a experimentar amb l'audiovisual tal com el coneixem ara, amb artistes com Oscar Fischinger, que experimentaven amb la relació entre la música i la imatge, com en la seva obra Komposition in Blau , que mostra una sèrie de formes pròpies de pintura abstracta, que amb el moviment i l'animació intentaven mimetitzar la música que l'acompanyava. Més tard, Fischinger, va col·laborar també en la pel·lícula Fantasia de Disney, moment en el qual el món del cinema i el de l'art col·laboren dintre una mateixa obra. 17

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

El naixement del videoclip Va ser amb la introducció de màquines com la Panoram o la Scopitone, uns tipus de Jukebox que estaven presents a bars i cafès de l'època, que els videoclips van començar a tenir un canal de distribució cap al públic general. Aquestes màquines projectaven pel·lícula de 16 mm directament a una pantalla amb so sincronitzat, tan en blanc i negre com color en el cas de la Scopitone. Amb els anys van anar tenint cada cop més popularitat i eren més freqüents, sobretot als Estats Units i França (lloc on la Scopitone va ser creada). Els artistes populars de l'època van tenir, finalment, juntament amb la televisió (a partir dels 30 es van començar a emetre els primers canals televisius nord-americans), un lloc on arribar al seu públic i començar a difondre la seva imatge sense haver de realitzar concerts. Artistes com Elvis Presley i The Beatles, entenien la importància d'aquest medi, fins al punt que aquests segons, van crear una pel·lícula titulada A Hard Day's Night (1964) per oferir per primer cop una visió per propera i íntima de la banda de cara als seus seguidors. Amb el temps, és justament aquest aspecte el que mira d'aconseguir el videoclip, mostrar una cara personal, creativa, inspiradora o controvèrsia dels artistes com a eina publicitaria. Amb els anys, èxits com el videoclip de Queen Bohemian Rhapsody, que van contribuir a fer que ambdós singles i àlbums fossin venuts massivament i les companyies discogràfiques es van anar interessant a normalitzar la producció de videoclips com a mitjà comunicatiu i de màrqueting. Això també va comportar que la complexitat i la innovació d'aquests cada cop fos major, amb la incorporació d'elements estètics més propis del dadaisme i surrealisme en videoclips de The Beatles i de The Monkees, fins al punt que Mike Nesmith, part de la banda de The Monkees, proposés a Warner Brother dedicar un programa només a la música sota el nom de Pop Clips. Aquesta idea de programa amb el temps va acabar-se desenvolupant fins al que va ser MTV.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Ladies and gentlemen, rock and roll Amb aquestes paraules s'estrenava el primer canal de música televisiu el 1981 als Estats Units. El llançament de MTV al públic americà va suposar una revolució en la manera de consumir música, ja que per primer cop, existia una manera de consumir des de casa, fàcilment, els videoclips. Això va suposar, per primer cop, la introducció del format evitant-ne la percepció de producte promocional per tal de vendre's la música de l'artista, i el començament de l'aportació del món del videoclip al món de la cultura popular. El canal de música va començar la seva emissió amb la cançó Video killed the radio star de The Buggles, una declaració d'intencions perfecta per introduir i explicar què suposaria la inauguració d'aquest canal pel futur de la indústria. Per una banda, com ja deixa veure el títol de la cançó, aquesta parla de la nostàlgia de l'era de la ràdio i per altra del canvi que s'aproxima d'una cultura cada cop més visual. El vídeo, per a l'època, va ser considerat innovador, amb un ús extens d'efectes visuals que ja mostraven les possibilitats tècniques i artístiques que podria suposar l'impuls d'aquest format. A més a més, paradoxalment, la banda que va compondre i enregistrar aquest tema, el duo The Buggles, format per Geoff Downes i Trever Horn, mai va arribar a tocar en directe. La seva música va existir únicament en gravacions musicals i de vídeo. Això per si mateix també es pot llegir com una declaració d'intencions de les possibilitats de creació audiovisual, ja que fins llavors era impensable que una banda que no seguís una trajectòria "estàndard" pogués assolir aquests nivells de popularitat. Això va obrir un camí que amb els anys ha estat explorat per altres bandes com, per exemple, Gorillaz, que a través dels seus videoclips i art en els seus àlbums va crear una imatge il·lustrada completament fantasiosa i amplificada sobre la realitat. Per primer cop, l'aparició i popularització de MTV va fer que la música i els videoclips comencessin a influir a la població en aspectes no només d'entreteniment, sinó també polítics o culturals. L'any 1983 Michael Jackson creava

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural el videoclip de Thriller , de 14 minuts de durada i un gran pressupost en la producció audiovisual. El seu gran èxit va contribuir a fer que la televisió pública americana comences a normalitzar l'emissió de música d'artistes afroamericans, ja que anteriorment, el canal havia rebut crítiques sobre les hores d'emissió d'aquests videoclips i la quantitat que en mostrava, acusats de minimitzar la quota de pantalla que aquests ocupaven.

Desenvolupament artístic del gènere Es pot considerar l'època dels anys 80 com el moment en què s'acumulen una sèrie de factors per tal de potenciar el format del videoclip. És durant aquesta època que el format assoleix una popularitat i prestigi creixent. En certs sectors de la indústria hi ha un interès per acostar-se cada cop més a l'estètica cinematogràfica, tal com queda palès en Thriller de Michael Jackson, però també en altres vídeos i artistes populars de l'època. És en aquest moment que directors de cinema s'interessen per dirigir, també, videoclips, com en el cas de Martin Scorsese amb Bad també de Michael Jackson, o Spike Jonze i Michel Gondry, amb nombrosos treballs per artistes populars. Juntament amb l'influència del cinema, el món de l'art també aporta interès per crear estètiques i productes originals i innovadors. Per una banda el vídeo art amb creadors com Nam June Paik, Andy Warhol, Martha Rosler i Bill Viola resulta una font d'experimentació i d'inspiració. Però també per la fusió d'aquest estil artístic amb d'altres, com en l'obra de Merce Cunningham, amb el seu interès per la coreografia, relacionada amb qüestions com el temps i l'espai, d'una manera similar que el muntatge de vídeo afecta aquest. Durant aquest període diverses col·laboracions com la de Merce Cunningham i John Cage, en Beach Birds for Camera mostren una intencionalitat d'experimentar i relacionar conceptes com mai abans hi havia hagut en els mitjans audiovisuals. Per la banda comercial, el creixement i expansió de MTV durant la dècada dels 90, passant no només del mercat estatunidenc, sinó al mundial, amb la incorporació de

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural MTV a Amèrica llatina o Índia, acaba per instaurar les bases del videoclip tal com el coneixem en l'actualitat. Amb una única diferència, la tecnologia encara no estava preparada per l'última gran revolució dels mitjans audiovisuals, l'arribada del vídeo a internet.

La irrupció d’internet La World Wide Web (o en català, xarxa d'abast mundial) va ser llançada pel públic general el 1991. Abans d'això, durant un parell de dècades s'havien anat desenvolupant les tecnologies pròpies dels protocols d'internet en si mateix, és a dir, de l'intercanvi d'informació a través d'una xarxa entre ordinadors. Aquest fenomen va revolucionar tots els aspectes de la vida moderna i la va esculpir de la manera com la coneixem actualment. Com tota tecnologia, va ser amb el pas dels anys que es va desenvolupar el seu potencial. Al principi les capacitats i velocitats de transferència d'informació només permetien compartir arxius molt poc pesats i, per tant, això excloïa molta informació visual i auditoria, permetent, quasi únicament, l'intercanvi de text o d'imatges o arxius d'àudio en molt baixa resolució. L'any 2005 YouTube va ser creat i, això en si mateix, va ser una altra revolució en la manera d'utilitzar internet. Les velocitats de transferència de dades i la tecnologia d'enregistrament d'imatges en l'àmbit domèstic, estaven a un punt on era suficient per al públic general produir i publicar el seu propi contingut. Google de seguida va veure el potencial que això tenia i va comprar el lloc web el 2006. A la dècada actual del 2010 YouTube assoleix uns nivells de popularitat enormes, entrant dintre la llista de les 10 pàgines web més visitades del món any rere any. La creació d'aquesta pàgina web ha permès que creadors independents puguin competir a escala d'audiència amb artistes establerts per la indústria musical. També ha canviat la concepció de l'ús del vídeo relacionat amb la música, els videoclips ja no només són una eina promocional, ara també es poden crear altres

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural formats de vídeos per a aquest mateix fi, permeten fer arribar al públic una versió més personal i propera dels artistes. En quants als videoclips en si, l'existència i popularitat de YouTube significa que un artista ja no està condicionat a ser publicat o emès en un canal de televisió popular, sinó que simplement amb aquesta web per si sola, ja pot assolir nivells d'èxit mai vistos fins al moment. Video killed the radio star , parlava de la nostàlgia de la desaparició de la popularitat a través de la ràdio i, actualment, es pot dir que Internet killed the video star, ja que, no només ja no és necessari els medis de vídeo tradicionals com el cine o la televisió, sinó que el públic espera i té expectatives de poder trobar i consumir contingut en diversos formats a través d'internet.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

3. La Influència cultural del videoclip La funció estètica del videoclip Fins ara hem vist com els videoclips, gràcies als avanços tecnològics i a l'interès dels consumidors, ha passat de convertir-se en quelcom anecdòtic, a convertir-se en un gènere artístic i cultural amb identitat pròpia, bevent de diverses fonts estètiques, culturals i comercials per tal d'arribar a consolidar-se i normalitzar-se dintre la societat actual. Però, en l'àmbit estètic, quines característiques són pròpies del videoclip? O, estèticament i, com a producte cultural, quina influència genera aquest sobre la societat? També podem preguntar, com utilitzen els artistes i la indústria musical el videoclip per representar-se i diferenciar-se visualment? Com es tracta la identitat artística en imatges? I, per últim, quin espai ocupa aquest medi dintre de la societat digital i com es desenvolupa? Totes aquestes preguntes són les que s'intentaran respondre dintre els següents apartats, fent un repàs de les diverses formes que poden adoptar els videoclips i per a quin motiu són realitzats d'una certa manera i no una altra.

Influència i identitat Si ens remuntem al voltant dels anys 60, en els primers anys dels videoclips, en analitzar quina influència tenien aquests, no es pot afirmar que per si sols tinguessin un impacte notable sobre el públic, més enllà del fet en si mateix de ser consumits esporàdicament. Posem el cas de The Beatles, per exemple. Els efectes que es podrien anomenar, com l'admiració del públic cap als integrants de la banda, fins al punt de copiar la seva estètica, conèixer les seves cançons, aspirar a convertir-se en un músic del mateix estil o conèixer tota la vida personal dels músics... No es

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural pot dir que fos gràcies als seus videoclips, tot i que de ben segur aquests van augmentar el "momentum" i van alimentar la seva popularitat formada a través dels shows en directe i de la televisió. Mirem ara el cas més actual de Beyoncé i el llançament de la seva cançó Formation. La inesperada estrena d'aquesta cançó va ser gestionada com una campanya on jugaven diversos factors per a augmentar-ne l'impacte, tots orbitant al voltant de la publicació del videoclip. L'estrena del videoclip, sense previ anunci, va agafar desprevingut als milers de seguidors de l'artista que no tenien notícies ni rumors de l'existència d'aquesta cançó. El vídeo en si mateix conté referències explícites a la cultura afroamericana i és un exercici de crítica social en un context on els mesos anteriors sorgia el moviment de Black lives matter arran de la violència policial contra la comunitat negra dels Estats Units i de la deixadesa de la política cap a certes zones del país amb vinculacions amb l'artista. El mateix dia de l'estrena del videoclip, per emfatitzar encara més el missatge, Jay-Z, el marit de la Beyoncé, anunciava que realitzava una donació d'1,5 milions de dòlars cap al moviment de Black lives matter també, fent-ne referència explícita i posant el focus mediàtic en aquest sector de la societat. L'endemà a aquests esdeveniments de la campanya, se celebrava la final de la National Football Legue, la Super Bowl 50, probablement un dels espectacles amb més expectació i abast en tots els Estats Units. Aquesta final presenta un half-time, una mitja part, coneguda per incorporar petites actuacions musicals en directe dels artistes més populars del moment. En aquest cas Beyoncé va interpretar Formation , amb una posada en escena amb múltiples referències a Black Panthers una organització política que reivindicava també els drets a la comunitat negra, celebrant els 50 anys de la seva creació. En el cas de la vestimenta de la mateixa Beyoncé també s'hi podia observar una forta influència a l'estil de Michael Jackson,

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural conegut com el rei del pop i essent, per tant, una de les persones més influents dintre la comunitat afroamericana, a la vegada que controvertida, pels seus nombrosos i progressius canvis d'imatge intentant-se adaptar a la norma blanca-centrista dels Estats Units. Tot això combinat va provocar una fortíssima influència mediàtica, a més de totes les visualitzacions que ja de per si portava la popular artista, donant força als moviments polítics i socials que donava suport i llançant un missatge molt clar al seu país i al món, posant al centre d’atenció una part problemàtica de la societat en la qual era necessari un canvi i progrés. Altres exemples de la influència del videoclip a l'esfera de l'opinió pública podria ser el cas de Childish Gambino amb This is America, un altre cas de crítica social, reivindicant la situació de la comunitat negra als Estats Units. En aquest vídeo es pot veure a través d'uns pocs plans seqüència llargs, que van seguint els personatges, com el cantant, inicialment ballant amb una actitud festiva i lúdica treu una arma i dispara a persones afroamericanes. Aquest contrast, durant tot el videoclip, mostra la hipocresia de la societat nord-americana i fa una crítica amarga sobre el món de l'entreteniment i de l'oblit sobre temes discriminatoris reals que sofreixen part de la gent, sovint involucrant la pèrdua de vides, tal com es pot veure en el videoclip, en mans de la policia. Tots aquests elements combinats amb el contingut líric de la cançó van fer que es convertís en un èxit amb més de 500.000.000 de reproduccions a YouTube i que tornes a treure el tema a l'esfera pública tal com van fer els altres exemples explicats anteriorment.

Els ídols de masses i la seva projecció visual Com hem vist, els videoclips han suposat una eina de màrqueting i promoció, així com a la vegada d'influència social i d'actualitat, però queda un altre aspecte on els videoclips tenen un ús rellevant; en la projecció visual i artística, en la creació, evolució i transformació de la "persona" dels artistes.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Músics com David Bowie o Michael Jackson, en part, gràcies a la seva llarga carrera, van poder explorar diverses versions de si mateixos. Diferents estils musicals, diferents tendències i influències, però també diferents estètiques i maneres d'expressar-se i mostrar-se al món. Una de les maneres més impactants i memorables d'experimentar i plasmar aquests canvis va ser amb els videoclips i ambdós artistes són clars exemples d'un procés d'exploració i evolució de la manera com es perceben a si mateixos. En el cas de Michael Jackson la vida pública el va perseguir durant tota la seva vida, d'ençà que era un nen fins a la seva mort. Aquesta hiperestimulació de la necessitat de fer pública la seva vida privada el va portar a ser més conscient que d'altres artistes en com era la seva imatge i, entre altres factors, això el va portar a certs complexos que encara van propiciar més la seva busca d'identitat. Des de la irrupció del nen prodigi de família humil afroamericana acompanyat dels seus germans, passant per l'adolescent símbol de la música disco i de la comunitat negra, a una jove estrella musical amb aptituds prodigioses de ball i cant, amb una imatge cada cop més occidental amb l'ajuda d'operacions estètiques, al mediàtic artista polèmic i polaritzador involucrat amb al·legacions criminals i turmentat per un passat que mai va superar. Altres artistes com Björk o FKA Twigs utilitzen també els seus videoclips com una espècie d'autoretrat en moviment d'una manera similar en com ho hauria fet Frida Kahlo, explorant i accentuant la seva "persona" amb la utilització de caracterització i vestuari, relacionat amb els conceptes de l'obra musical i la visual, donant unitat i presentant la proposta de projecte des d'un vessant polifacètic, creant un personatge de la seva pròpia identitat segons el tema i la idea artística que volen expressar.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Expressió corporal i dansa La música, al llarg de la seva existència, ha tingut sempre una relació molt estreta amb el ball, actuant com a iniciador d'una resposta física en les persones, independentment de l'estil, des de les músiques folklòriques de tribus arreu del món als directes de la cultura rave o en el mainstream de la música popular. Aquesta relació ha influït que des dels inicis dels videoclips, aquests hagin fet un especial èmfasi en el ball, no només per la seva relació kinestèsica anteriorment mencionada, sinó també com a una altra eina per fer connectar l'artista amb el públic i dotar-li d'una personalitat i identitat concreta que empatitzi amb un sector concret dels consumidors. Per altra banda, una de les claus de les "estrelles", no només en el camp musical, se sosté en la percepció de què aquestes persones posseeixen certa habilitat o característica especial. En el cinema, sovint, aquesta característica es banalitza i es redueix a l'atractiu de la persona, però en la música aquesta admiració neix molts cops de l'habilitat sobre el domini d'un instrument, o de la veu, per exemple. En aquest context, el ball es converteix en una altra habilitat que desperta admiració pel públic i, els músics, sovint treuen profit d'això, lluint-se i augmentant la grandiositat de la seva percepció com artistes. Relacionat amb els dos punts anteriors, els videoclips han suposat una plataforma per a la visualització de coreografies, senzilles i fàcils d'imitar per tal que entre el públic es popularitzés el fet de ballar-ho i fent que la popularitat general de la cançó i de l'artista en general es vegi encara més magnificada.

Viralització i noves formes de difusió El desenvolupament i, en gran part, el naixement d'internet però també de YouTube ha suposat un increment de la facilitat i l'espontaneïtat de la viralització i el fet de compartir informació per part del primer o fenòmens visuals o auditoris pel segon. 27

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural De cop, amb les dues plataformes convidades, una persona normal i corrent, gravant un vídeo parlant a la càmera des de casa i penjant-ho a la plataforma de YouTube, podia ser vista per milions de persones arreu del món com en el cas de Boxxy o originalment Catherine Wayne. D'aquí se'n deriva el sorgiment dels vlogs, una versió visual dels blogs tradicionals on es narra el dia a dia de persones comunes, en primera persona, amb una audiència de milers o milions de persones. Aquests aspectes aplicats en els videoclips, els proporcionen les eines per facilitar-ne la viralització, tal com ha ocorregut en múltiples ocasions. Si mirem la llista, per exemple, dels 10 vídeos més vists a YouTube, trobem que 9 d'aquests són videoclips. La fórmula d'utilitzar música fàcilment assimilable i memorable, amb uns visuals que criden l'atenció i que li donen una segona capa de significació, facilitant-ne ser recordats i potenciant la figura dels intèrprets (habitualment del o de la cantant), amb un últim ingredient sovint present als vídeos més populars que és la dansa, l'element que convida al públic a participar-hi i a sumar-se a l'experiència de l'univers de l'artista i la cançó, consisteix tot plegat en un còctel excel·lent per a la viralització. Això ha quedat plasmat recurrentment en diversos videoclips, però potser especialment en el cas del fenomen Gangnam Style de PSY. Aquest cas presenta una particularitat que li va afegir un element de sorpresa en què acabés sent viralitzat, l'idioma de la cançó no és l'anglès. Tot i que el coreà per si mateix ja té una gran audiència de natius a Corea del Sud amb 48.400.000 persones que el parlen i amb un total de 77.264.890 persones que saben l'idioma a tot el món, aquest nombre segueix sent petit si el comparem amb el nombre de persones que saben l'anglès arreu del món, 1.132.366.680 persones. Gangnam Style, però, tenia uns altres ingredients que van facilitar la seva popularitat. Per exemple, la utilització de l'humor en el vídeo, on es parodia l'actitud de les persones coreanes riques en el barri comercial de Gangnam a Seül i, també, la incorporació d'un ball extravagant, molt fàcilment reconeixible i divertit, ambdós elements propis i exclusius dels videoclips.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Experimentació i nous formats Els videoclips, tal com s'ha explicat anteriorment, al llarg de la seva existència ha tingut un fort component d'experimentació i encara avui dia, sovint presenten narratives poc ortodoxes i visuals imaginatius i estimulants no presents en altres formats audiovisuals. Això no obstant, la seva experimentació, actualment, es presenta no només en el contingut d'aquest, sinó també en la forma. Ja no només es tracta d'experimentar amb què es veu o s'escolta, sinó com es visualitza i presenta. El videoclip de Happy de Pharrell Williams, per exemple, és el primer videoclip que té una duració de 24 hores. Aquest videoclip es va presentar juntament amb una web interactiva on es pot veure el videoclip sencer, amb la cançó en loop durant les 24 hores i amb la inclusió de diversos personatges anònims i coneguts al llarg de la seva duració. D'aquesta manera l'usuari pot saltar fàcilment entre les parts sense haver-lo de mirar sencer. Altres videoclips com Just a reflektor de Arcade Fire o Like a Rolling Stone de Bob Dylan (realitzat 50 anys després de l'estrena de la cançó original), presenten, també, webs interactives però que depenen completament de la interacció dels usuaris, controlant certs aspectes gràfics i sorgint-ne cada cop diverses variacions de la mateixa obra. Si parlem d'innovació i de nous formats en els videoclips també és necessari parlar dels últims àlbums de la cantant Beyoncé. Ja en el seu penúltim disc d'estudi, titulat també Beyoncé , l'artista va decidir realitzar un vídeo per cadascuna de les cançons. Tot i que no era la primera vegada que això es feia, sent la primera Eat to the beat de Blondie al 1979, i la primera vegada també, que això s'encarava com un projecte ja des de la preproducció en Olivia physical de Olivia Newton-John (sent la primera també que un àlbum visual es convertia no només en una eina de promoció, sinó també en un producte per si mateix, venut en format només àudio o

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural audiovisual), aquest format mai es va popularitzar excessivament i mai havia tingut l'impacte d'una artista amb una alta popularitat com la de la Beyoncé. L'àlbum va ser un èxit i pel següent, Lemonde, Beyoncé va presentar aquest cop una evolució de la mateixa idea. Aquest cop no només va realitzar un videoclip per cada cançó tal com s'havia fet anteriorment en els altres casos, sinó que ho va presentar en un format on tots estaven muntats juntament, un darrer l'altre com si es tractés d'una pel·lícula, batejant-ho com a un "àlbum visual". Es podria parlar de certs referents d'aquest nou format com la pel·lícula Hard Day's Night de The Beatles o The Wall de Pink Floyd, però aquests casos sí que eren presentats com una pel·lícula en si mateixa, no com un nou format a cavall del vídeo art, videoclip i pel·lícula. L'impacte va ser tal que en els últims anys ja s'ha vist com altres artistes populars imitaven la fórmula, com en el cas de Florence and the machine amb The Odysseyo amb Kanye West amb Runaway.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

4. Conclusions i proposta de treball pràctic Al llarg d'aquesta recerca teòrica en el marc dels videoclips, hem parlat dels seus antecedents, dels orígens, de com van sorgir, de les influences que han permès que arribessin a adoptar la forma amb la qual els coneixem actualment i de la manera com han anat evolucionant, fins a arribar a convertir-se en l'actual paradigma d'un producte comercial i artístic simultàniament, influent en l'àmbit econòmic promocionant i representant la indústria musical però també actuant com un agent d'opinió públic i d'actualitat en un àmbit sociocultural. La influència de MTV en aquest format audiovisual és obvia, tot i que en el moment de la seva creació el canal era percebut com una oportunitat però també com una amenaça, condicionant la música a la creació de productes visuals molt costosos de produir i distribuir, a més d'eliminar una certa ambigüitat dels espectadors envers la música dels seus artistes preferits, podent imaginar la part visual al seu gust d'una manera similar en què un lector llegeix un llibre. Amb el temps, però, clarament, el canal musical, ha aportat moltes coses positives a aquest mitjà audiovisual. El temps ha confirmat que el videoclip és un medi ple de possibilitats expressives i amb un futur encara per explorar, obert a l'avantguarda d'experimentació i a la tecnologia del moment, fent avançar la indústria audiovisual i motivant el sector a mantenir-se fresc. Per a la part pràctica d'aquest treball, he decidit seguir amb la línia oberta per Beyoncé i fer la realització d'un àlbum visual, en aquest cas un EP (extended play) visual i conceptual. Es procedirà a escriure tres cançons que conduiran una a través de l'altre d'una forma semi narrativa (sense seguir estructures narratives tradicionals del cinema però si amb una unitat conceptual que uneixi tots els punts). 31

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Bibliografia Guide. (2019). How MTV changed the world with its industry of cool. [online] Disponible

https://www.sbs.com.au/guide/article/2017/02/13/how-mtv-changed-world-its-indu stry-cool [Accés 10 Març 2019]. ASALE, R. (2019). videoclip. [online] «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Disponible a: https://dle.rae.es/?id=bmPcwTz [Accés 10 Març 2019]. Oxford Dictionaries | English. (2019). music video | Definition of music video in US English

Oxford

Dictionaries.

[online]

Disponible

https://en.oxforddictionaries.com/definition/us/music_video [Accés 10 Març 2019]. Oxford Dictionaries | English. (2019). pop | Definition of pop in US English by Oxford Dictionaries.

[online]

Disponible

https://en.oxforddictionaries.com/definition/us/pop [Accés 11 Març 2019]. YouTube. (2019). Pipilotti Rist - i'm a victim of this song (wicked game). [online] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=ELy0ulAosAA [Accessed 11 Març 2019]. YouTube. (2019). Chris Isaak - Wicked Game(Official Video). [online] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=dlJew-Dw87I [Accés 11 Març 2019]. YouTube. (2019). Pipilotti Rist - Ever is Over All. [online] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=a56RPZ_cbdc [Accés 14 Març 2019]. YouTube. (2019). Beyoncé - Hold Up (Video). [online] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=PeonBmeFR8o [Accés 14 Març 2019]. 32

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Oxford Dictionaries | English. (2019). synesthesia | Definition of synesthesia in US English

Oxford

Dictionaries.

[online]

Available

at:

https://en.oxforddictionaries.com/definition/us/synesthesia [Accessed 16 Mar. 2019]. Baudelaire, C. (1857). Les fleurs du mal. Paris: Auguste Poulet-Malassis. Arnold, G., Cookney, D., Fairclough, K. and Goddard, M. (2017). Music/video: histories, aesthetics, media. 2nd ed. New York: Bloomsbury. Mugaas, H. (2010). The Year Video Art Was Born. [online] Guggenheim. Disponible a : https://www.guggenheim.org/blogs/the-take/the-year-video-art-was-born [Accés 4 abril 2019]. The Art Assignment YouTube. (2019). The Case for Video Art. [online] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=YcXpAHVAxwY [Accés 8 abril 2019]. Ethnologue. (2019). Ethnologue: Languages of the World. [online] Disponible a: https://www.ethnologue.com/ [Accés 2 maig 2019]. Music/Video : Histories, aesthetics, media. (2017). 1st ed. New York: Bloomsbury Academic. Richardson, J. (2015). The Oxford handbook of new audiovisual aesthetics. Oxford: Oxford University Press. Shaviro, S. (2017). Digital Music Videos. Vernallis, C. (2004). Experiencing music video. New York: Columbia University Press.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Vernallis, C. (2013). Unruly Media. Oxford Scholarship Online. Marks, C. and Tannenbaum, R. (2014). I want my mtv. New York: Plume.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Fase II Eina

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

1. Introducció Ells, Nosaltres i Totes les Coses Que No Ens Deixen Dormir a la Nit és un EP visual i conceptual dividit en tres capítols centrat en la introversió, l'extraversió i en totes aquelles pressions pròpies de la societat actual que afecten a cadascú. Aquest és un projecte audiovisual i musical dividit en tres capítols que parla sobre ells, les persones que representen la facilitat de connectar, fluir i gaudir de les coses amb una actitud d'extraversió i, sobre nosaltres, les persones que mostren dificultats per encaixar dintre d'un món encarat a premiar l'extraversió i a arraconar la introversió. El projecte contraposa aquests dos perfils i els ajunta en un context per explicar, a manera de conclusió, que realment no som tan diferents uns dels altres perquè tots estem sotmesos a les dificultats de viure en un món sovint molt exigent i propens a generar frustracions si no s'encaixa amb unes expectatives preestablertes. El projecte presenta dos vessants principals; la musical i l'audiovisual. És a través de la música i la lírica on es presenten els personatges i la seva manera de ser, reflectint-se en l'estil i en la composició d'aquesta, adaptant-se segons el tema que tracta. Musicalment, els temes passen per l'indie pop electrònic, amb l'ús de sintetitzadors i sons processats, a, també, tons intimistes i tranquils, inspirat en el folk modern. Els visuals estilísticament mostren l'alienació, a través d'un "look" comercial amb moviments suaus, colors vibrants en el primer videoclip a passar a prendre una forma més cinematogràfica, analògica, orgànica que reflecteix la manera com se senten els personatges del segon videoclip. 36

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural El tercer videoclip agafa com a protagonista la llum, la qual pren vida, a través del moviment i, es mostra sobre els personatges com si es tractés d'un "Deus ex Machina". El projecte es desenvolupa en dos nivells conceptualment; l'acadèmic i el personal. L'acadèmic és referenciat amb alemany i llatí, dues de les llengües més importants en la tradició del coneixement europeu, s'expressa tot el que fa referència al projecte relacionat amb la teoria del "jo" de Carl Gustav Jung. Aquesta teoria parla d'una sèrie d'arquetips presents en totes les persones, representants al llarg de la història de la humanitat en una sèrie de símbols (que no signes) que representen quelcom inefable, fent referència a certes intuïcions que intenten descriure els arquetips de l'inconscient col·lectiu dels humans. D'aquesta manera doncs, les persones tenim un seguit de "capes" on es desenvolupa el nostre conscient i el nostre inconscient, aquests són (entre d'altres), la persona (persona), l'ànima (anima), l'ombra (schatten) i l'individuo en si mateix; el jo (selbst). La persona representa aquella màscara que ensenyem a la societat per tal de ser acceptats i conviure conjuntament, és la manera com ens presentem a nosaltres mateixos. L'ombra és aquella part de la nostra psique que ens condueix a experiències negatives, sovint sent damnificats per tals. L'ànima és el canal entre la consciència i la inconsciència. Finalment, el jo, és la persona en la seva totalitat, tot el conjunt d'aquests elements, dintre de la consciència i la inconsciència, fent referència sovint amb la figura de déu, com a símbol de la idea abstracta de persona. En l'àmbit personal el projecte fa un repàs per certes percepcions i pensaments propis relacionats amb la manera de conviure en societat actualment. D'aquesta manera presenta els personatges d'"ells" i "nosaltres" definint-los en les categories

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural d'extraversió i introversió, fent referència, a la vegada, a part del pensament de Carl Gustav Jung, que també va teoritzar sobre aquest mateix tema. Jung deia que "ells" viuen amb contacte amb el conscient i, sovint, accepten la "persona" com a la totalitat del seu "jo", ignorant les altres parts de si mateix. Per altra banda, "nosaltres" està en recerca de l'inconscient, més en contacte amb "l'ànima", sent conscient de l'existència d'aquesta per intentar entendre el "jo" i desinteressant-se per la "persona". Així doncs, personalment i representat en francès i català, aquest projecte no només parla d'aquests dos perfils psicològics sinó que també fa un comentari sobre la vida en societat actual, parlant sobre com aquesta sovint ens pressiona i influeix negativament, externament, per culpa de certes tradicions o costums socials. Aquestes poden ser externes com pressions estètiques, publicitaries, de comportament, etc. o internes com d'autoreconeixement, d'ego o autoestima. Aquestes pressions sovint poden conduir els individus a estats mentals problemàtics, donant lloc a l'aparició de malalties psicològiques i, en aquest sentit, aquest treball fa un intent de visibilitzar i d'iniciar una conversa sobre aquestes malalties i els problemes de convivència col·lectiva que sovint les condueixen. La relació entre l'aspecte acadèmic i el personal ve de la connexió entre els conceptes de Carl Gustav Jung. Els personatges "d'ells" representen en l'àmbit personal l'extraversió i en l'àmbit acadèmic la "persona", com a aquella presentació desitjable a assolir com a individu. Els personatges de "nosaltres" personalment són la introversió i acadèmicament és l'ànima. "Totes les coses que no ens deixen dormir a la nit" és acadèmicament "l'ombra" i, personalment, a més de ser les conseqüències de l'ombra en un terme psicològic, també és la crítica social anteriorment explicada. El projecte en si mateix, en la seva totalitat, és una abstracció del "jo" tant en un pla acadèmic com personal, ja que com a autor, forma part de la meva obra i de la meva aportació en un sentit artístic.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Objectius L'objectiu principal d'aquest treball és la realització d'un EP visual conceptual, és a dir, realitzar tres cançons dintre un mateix marc conceptual, que expliquin certes idees i, després, realitzar-ne el respectiu videoclip de cadascuna. Un cop fet això l'objectiu és ajuntar-ho de manera coherent per tal de tenir una sola obra audiovisual que parli d'un tema en concret. En un segon terme, els objectius, ja a un nivell més personal, són la de realitzar una obra que pugui exposar clarament un tema necessari de ser explicar, i de connectar amb el potencial públic perquè se sentin apel·lats o identificats emocionalment, tant en l'apartat musical del treball com en el visual. En un tercer terme, també hi ha com a objectiu assolir certa fluència tècnica, assolir un nivell de realització tècnica i artística a l'alçada d'un projecte de final de grau però també d'un projecte personal que ha estat present i desenvolupant-se dintre meu durant un període de temps extens. Per últim, en un quart terme, es pretén exercitar, millorar i assolir habilitats relacionades amb la gestió d'un equip multidisciplinari, de manera similar a la que succeiria en un espai de treball professional.

Fonamentació dels marcs teòrics En el marc teòric d'aquest treball s'ha parlat de com els videoclips actualment relacionen la imatge i la música, de com han evolucionat estilísticament i de quin tipus d'efecte pot tenir el producte audiovisual en si mateix des d'un punt de vida sociocultural. És important saber la història d'aquest medi, entendre d'on ve per tal de poder comprendre perquè els videoclips utilitzen certs tipus d'imatges, estils o estètiques, 39

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural quina és la finalitat última de realitzar aquestes obres i com es pot assolir aquesta finalitat. En aquest cas, s'intentarà realitzar una obra que parli d'aquelles dificultats pròpies de la vida en societat, que fa que certa gent es pugui sentir pressionada per coses que per si mateixes no haurien de tenir uns efectes negatius sobre les persones, que són fruit de males praxis socials i de costums generacionals injustificades que han anat sobrevivint al pas dels temps sense ser qüestionades. És a dir, traduït en el vocabulari del projecte, de "totes les coses que no ens deixen dormir a la nit". El motiu de l'elecció d'aquest tema és perquè, d'aquesta manera, no només es realitza un projecte personal, sinó que també es parla d'un tema que socialment és necessari ser assenyalat i discutit. Es posa de manifest certs problemes que no formen part habitualment de l'esfera de l'opinió pública o, si sí que hi són presents, que encara no s'han establert completament en aquesta. La intenció és incidir i contribuir en temes d'actualitat per seguir amb la tendència actual dels videoclips de formar part, cada cop més, en la cultura popular. Aquest objectiu no sempre es pot assolir, ja que el món de la música està molt sotmès a l'acceptació i al gust popular, si un artista no té suport d'una audiència, aquest per si sol no pot tenir "l'altaveu" de fer arribar el seu missatge. No obstant això, independentment de l'abast de l'obra o de l'èxit, és important que aquest missatge estigui present per formar part d'aquesta cultura popular o social, ja que, és amb l'acumulació i repetició de la reivindicació d'aquestes idees, que eventualment s'aconsegueix portar el tema a debat a l'esfera pública.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Estructura del treball El treball s’estructura de la següent manera: Conceptualització de la idea. Una de les parts més importants d'aquest projecte és trobar i desenvolupar un concepte que sigui suficientment clar i complet com per tenir la substància per mantenir l'interès i el valor durant tota la duració del treball. Realització de la part narrativa i literària. Per tal de dotar de context i estil al projecte, per poder-ne intuir la direcció artística, és adequat treballar des de la gènesi d'aquest en l'aspecte narratiu i líric. La idea és que, si aquest apartat està suficientment treballant, poc importa el producte final que es realitzi, ja que aquest podria prendre diverses formes, en aquest cas d'un EP visual, però també sent possible transformar-ho en algun llibre, curtmetratge o pel·lícula, o un projecte artístic en general. La naturalesa multidisciplinària d'un EP visual implica que el projecte i la narrativa funcioni en diversos plans i disciplines artístiques. Realització musical. En un videoclip, per definició, la música n'ocupa un rol central protagonista; sense música no hi ha videoclip. Això no obstant, donada la tendència actual de deslligar els videoclips de l'aspecte purament promocional i de màrqueting, actualment no és necessari partir d'una peça musical per fer el videoclip, sinó que es pot plantejar el projecte en global des del vessant conceptual i artística i treballar en els diversos elements que conformen el videoclip en paral·lel. Realització audiovisual. La part visual és el segon element imprescindible per la creació d'un videoclip, juntament amb la música. Aquest, hauria de tenir concordança conceptualment amb l'aspecte sonor, però també n'hauria d'amplificar o variar el missatge per tal d'aportar una capa més de significació i d'interès. Aquesta també, és la part amb més càrrega de treball i la més costosa de produir amb certa fluència tècnica.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Realització del disseny. Qualsevol projecte té una necessitat de ser dissenyat per tal de presentar i comunicar l'obra o producte d'una manera adequada i atractiva. En aquest cas, la càrrega pel que fa al disseny, recau sobre el disseny audiovisual inherent al mateix videoclip, present en títols i crèdits, però també en la realització de productes físics associats a la comercialització del projecte, com per exemple en fer còpies físiques de l'àlbum, amb el seu corresponent llibret de presentació. Distribució i promoció. Tant des de la visió musical, com la de projecte audiovisual i, també en la comercial, és necessari publicitar l'obra per generar una audiència que la consumeixi. També, a part de promocionar-ho, és necessari que hi hagi medis o plataformes perquè els usuaris tinguin accés a la visualització d'aquesta.

Planificació i organització La realització d'un projecte d'aquesta magnitud comporta la implicació d'un equip de treball en la majoria de les fases i, per tant, de la seva conseqüent planificació i conceptualització. Les primeres dues fases, la de conceptualització de les idees i la de realització narrativa i literària, són les úniques que són realitzades individualment, ja que conformen el nucli dur del projecte i, tant des d'un vessant artístic i personal com pràctic, és necessari realitzar-les a l'inici i en solitari. També, és important tenir-ho ben definit abans de començar a treballar amb la resta d'equip per poder comunicar adequadament la direcció del projecte i els objectius. En la part musical, la composició original de les peces musicals són pròpies. No obstant això, és gràcies a la figura del productor que aquestes cançons passen d'estar compostes en una versió bàsica, a ser enregistrades i vestides, amb tots els instruments i acompanyaments instrumentals i sonors necessaris per aconseguir un producte musical final complet i interessant. En aquest cas, l'equip encarregat de la realització musical està format per mi i per dos productors, també en l'aspecte

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural performatiu i d'enregistrament instrumental i vocal, així com en l'edició, mescla i masterització. Pel que fa a la realització audiovisual, és necessària la participació d'un equip de treball més nombrós. Per les condicions de volum de treball, juntament amb el temps limitat de realització i, també, per un interès personal cap al departament de fotografia en particular, decideixo que aquests videoclips han de ser dirigits per altres persones. En un primer lloc doncs, és necessari trobar les figures pilars de la producció audiovisual; dos directors, un cap de producció i un ajudant de direcció per la correcta realització del projecte. Més endavant, en el moment de rodar l'obra, es contacta i reuneix a la resta de l'equip; de càmera, d'il·luminació, de producció, de direcció, d'art, de vestuari, de maquillatge i artístic performatiu. La postproducció d'aquest projecte és realitzada sense la inclusió d'un equip, en solitari. Pel disseny del projecte, es realitza una col·laboració amb una dissenyadora, per tal d'aportar un treball més professionalitzat i complet. Aquestes tasques de disseny es deixen per al final de l'obra, per acabar de donar-li forma i unitat. La distribució es fa inicialment en solitari, tot i que, per la naturalesa de la indústria, si hi hagués un interès suficient, aquesta podria ser adoptada per a una discografia o empresa de management.

Temporalització de les fases El procés d'ideació comença a principis del 2018 amb l'arribada de les primeres intuïcions de la direcció del projecte. Es preveu, seguint el calendari escolar 2018/2019, tenir completada la fase d'ideació al setembre. Després, és el moment de la realització de la fase literària i narrativa, que es desenvolupa d'octubre a gener.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural El procés de realització audiovisual es concreta des del febrer al setembre, incloent-hi la preproducció de febrer a maig, la producció a juny i la postproducció de juliol a setembre. La realització musical comprèn el període més extens, des de novembre a juliol. El procés de cerca de l'equip i el posterior treball a distància amb aquest fa necessari un procés molt lent i dilatat. El procés de disseny es concreta entre juliol i agost, per tal de fer-ho coincidir amb la part final de muntatge. La part de distribució i promoció es deixa per a partir de setembre, ja que no està prevista que aquesta part formi part del treball acadèmic.

Concreció dels recursos El pressupost total d'aquest projecte és de 1000 € aportats. La naturalesa d'un projecte d'aquest tipus fa necessària la cerca de recursos externs i de col·laboracions. En el cas de la realització musical i del disseny s'encara des del principi directament amb dues col·laboracions, ja que això permet un procés més personalitzat i personal, tot i que per banda contrària comporta una dilatació temporal major. Les opcions de finançament s'atribueixen a l'equip de producció de la realització audiovisual, deixant que aquest decideixi i s'encarregui de trobar l'opció més adequada a les circumstàncies. La part de distribució i promoció, de nou, es deixa fora de l'àmbit acadèmic i, per tant, també fora del pressupost marcat pel projecte.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

2. Preproducció Primeres idees Les primeres idees del treball giren al voltant de la realització d'un projecte multidisciplinari que inclogui algun aspecte performatiu. També durant aquestes primeres idees es concreta quin tipus de projecte vull realitzar i quina utilitat pot tenir per a mi realitzar-lo. Es parteix d'una cerca dels meus interessos personals i habilitats per intentar-li donar una forma concreta. Finalment, la inspiració per les últimes dues obres de la Beyoncé fan concretar aquestes primeres idees en un EP visual, ja que això em permet treballat diversos aspectes que m'interessen. Per una banda l'orientació de la meva carrera professional cap a la indústria de realització audiovisual encarada als videoclips i publicitat. Per altra, també hi ha un component personal de realitzar la música d'aquests videoclips, en lloc de buscar un artista que la compongui o que ja ho hagi fet.

Conceptualització de l’obra La recerca d'un tema a tractar en aquest projecte es fa costosa de dirigir cap a una direcció concreta. A recomanació del professorat es segueix el mètode d'acumulació i variació, en aquest cas centrant-se en la redacció de textos sense cap mena de pretensió o intenció de limitar-ne la direcció o estil. Al cap d'un temps de seguir aquest mètode de treball s'aconsegueix fer una relació entre algun d'aquests textos i en sorgeix per primer cop el títol: Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit. Aquest títol serveix no només com a presentació del projecte, sinó també com a explicació d'aquest, ja que fa referència explícitament a l'estructura que aquest acaba adoptant.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural En aquest punt se segueixen escrivint altres textos, aquest cop intentant-los encabir dintre aquest tema, per tal de poder tenir més material, tot i que en aquest punt ja es defineix què és necessari realitzar per poder acomplir el projecte: la composició de tres cançons i realització de tres videoclips en total que cadascun d'aquests faci referència a un dels tres elements que formen part del títol. Des d'un punt de vista completament conceptual, encara, es comença a definir qui són ells, qui són nosaltres i quines són les coses que no ens deixen dormir. En aquest punt es fa la relació entre ells i nosaltres amb l'extraversió i la introversió per donar-li un coixí temàtic que en permeti el tractament visual d'aquest tema d'una manera més senzilla i menys abstracte. Es deixa certa ambigüitat per permetre als directors dels videoclips poder-hi afegir una capa més de significació amb la seva visió.

Preproducció musical El primer pas en la realització musical, va ser el procés de composició de tres temes. En acústic, en una versió molt simple, es busquen els acords, les melodies i l'estructura generals de les cançons que formaran l'esquelet d'aquestes, així com algun tret compositiu singular per donar personalitat als temes. Es busca ja des d'aquest moment realitzar tres temes d'estils diferents per tal d'emfatitzar les diferències entre "ells" i "nosaltres". Es compon primer la música i es deixa la part lírica per més endavant, un cop estigui més definit el concepte i la manera com es desenvoluparà el treball. Un cop compostes les cançons es procedeix a la recerca de productors que aportin la seva visió a la música, dirigint, enregistrant, arranjant i mesclant els temes de manera conjunta. Per tal de començar el procés, es realitza un document que il·lustri la visió global del projecte refent a la música, per començar a treballar en la producció en si mateixa. En aquest document també hi apareixen una llista de referents tant de "mood" com de sonoritat o ús d'instrumentalització.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Per assegurar la realització a temps dels temes, s'estableix un calendari amb totes les dates límit que assegurin una entrega puntual i permetin als altres aspectes del treball realitzar-se amb bones condicions.

Preproducció audiovisual Direcció i producció Segons les dinàmiques en rodatge d'una producció audiovisual es fa necessari ampliar l'equip i buscar un departament de producció que lideri i s'encarregui de la bona planificació del rodatge. Es busca primer de tot un cap de departament i en funció de com avaluï les necessitats de rodatge es deixa al seu criteri l'àmpliament d'aquest. El segon pas és la cerca de dos directors que s'encarreguin de dirigir cadascun el videoclip d'"ells" i el de "nosaltres" per separat, d'aquesta manera s'aconsegueix una varietat d'estils notable i, també, reforça la idea del món establert pel projecte, de diferenciar aquests dos perfils de persones. Per mantenir control sobre la direcció general del projecte es decideix deixar la direcció del tercer tema i tot allò que hi hagi enmig de cadascun dels videoclips a càrrec propi, donant unitat al projecte en general. Per tal de començar el procés de treball es procedeix a iniciar un seguit de reunions on s'estableix exactament quin és el contingut d'aquests videoclips, com s'explica en imatges tot el que fa referència a la fase de conceptualització i què s'hi pot afegir per augmentar-ne l'interès o la qualitat. Es defineix el món visual d'"ells" i "nosaltres" per separat, es busquen metàfores i es recerca quin estil és l'adequat en funció del tema gràcies als referents. Per començar la preproducció audiovisual en si mateixa s'elaboren els guions per tal que l'equip de producció pugui avaluar les necessitats i pugui començar a

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural treballar a aconseguir localitzacions, equip artístic, equip tècnic, recursos econòmics o col·laboracions, gestions de recursos, etc. L'estructura del projecte queda finalment definida de la següent manera: Una introducció començarà l'audiovisual, seguit del primer tema, "Venir, o com fer blanc el que és negre", que parla sobre el món d'ells, seguidament, a tall d'interludi, el tercer tema amb el seu corresponent videoclip "Viure, o com restar immòbils sota la tempesta", serveix com a pont i com a immersió a les idees del projecte, en lloc de presentar primer tots els personatges i després narrar el què. Finalment l'audiovisual acaba amb "Voler, o com caure en caiguda lliure amb els ulls tapats", el tema referent a "nosaltres". Aquesta estructura fragmentada i desordenada contribueix a amplificar el missatge que vol comunicar el projecte, afegint tensió i desorientant, jugant amb l'element de caos d'una manera expressiva. Narrativament, tal com s'explica en l'apartat d'introducció de la fase II d'aquest treball, el projecte juga sobre dos plans conceptuals, representant els conceptes acadèmics explicats anteriorment de Carl Gustav Jung, barrejat amb el comentari artístic propi sobre la vida en societat. Així doncs, un total de 9 personatges juguen un paper clau en fer aquestes distincions. Durant tota l'obra, independentment de quin videoclip es visualitzi, hi apareixen recurrentment 3 personatges, aquests representen els arquetips de la persona, l'ànima i l'ombra i en conjunt el jo a un pla teòric. Cadascun d'aquests tres personatges està connectat als personatges del videoclip que representa, els quals són part de l'imaginari artístic del projecte. Són dos mons desconnectats però paral·lels que es desenvolupen simultàniament. Com una espècie d'imatge mental dels arquetips aplicats a la societat real. Venir, o com fer blanc el que és negre Aquest videoclip presenta el món d'"ells", les persones que representen l'extraversió, la llibertat, el fet de fluir, etc. però, que de manera contraposada,

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural també es mouen en camps de l'alienació, la mecanització, el sentiment de formar part d'un sistema que requereix el funcionament de cadascuna de les parts per tal que funcioni correctament. Ells són lliures i oprimits a la vegada, són la màscara que la gent es posa en societat, la persona de Carl Gustav Jung, on es mostra tot d'una manera idíl·lica però amb un cantó fosc ocult. Tal com s'ha explicat anteriorment aquest món és presentat d'una manera binària, igual que en els altres dos videoclips. Per una banda presentem tres personatges en un espai indefinit, una extrapolació de la vida en societat, concretament de la ciutat, on elements alienats funcionen com a representació de certs aspectes socials de la vida diària. Els personatges, de la mateixa manera, uniformats seguint una mateixa línia neutra, s'expressen a través del ball, interactuant amb aquests objectes i entre ells, fent una al·legoria al funcionament de les persones en contextos d'interacció social. Aquests personatges actuen el pla artístic, exposant les característiques de l'extraversió. S'estructura el videoclip en tres sets: El primer set mostra la vida diària al carrer, la qual sovint es desenvolupa individualment, anar al supermercat, passejar pel carrer, els aparadors de les botigues, etc. El segon set mostra la primera interacció social, mostrant un sopar entre dues persones en un restaurant, els personatges s'estimulen l'un a l'altre com a part de la interacció. El tercer set mostra una escena de ball en un club de nit, una de les situacions més socials en el nostre dia a dia, desenvolupant-se amb un nombre major de persones simultàniament. Voler o com caure en caiguda lliure amb els ulls tapats El segon videoclip presenta el món de "nosaltres", les persones que s'identifiquen amb la introversió, amb el pensament interior, la necessitat de desconnexió, etc. i això també pot desenvolupar-se en sensibilitat, vulnerabilitat o aïllament en un món acostumat a premiar l'extraversió. Aquest videoclip, doncs, també parla de l'ànima o del pont entre la consciència i el subconscient segons explicava Carl Gustav Jung.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Es presenten els personatges sovint per separat, aïllats en espais naturals, per tal d'expressar la necessitat de marcar distància amb la resta de les persones. Aquests personatges tenen una actitud melancòlica i introspectiva tot i que també s'expressen dintre la seva manera de comportar-se, expressat també amb el ball. Els espais naturals, a la vegada que els extrapolen de la societat de les ciutats, també els aporta confort i les formes orgàniques s'integren amb la seva manera d'entendre el món. El videoclip presenta dos tipus de localitzacions: exteriors i interiors. Els exteriors poden ser amenaçadors però també tranquil·litzants, depenen del context com es presentin, però sempre suposant un grau d'aïllament a la resta de societat. Els interiors fan referència a la vida diària, a com aquest aïllament sovint és aplicat en el dia a dia de moltes persones que no se senten a gust estan sempre exposats a la vida als carrers. El vestuari d'època aporta al videoclip, a més d'una qüestió estètica propera a la sensibilitat, una sensació de somni i onírica fent referència al subconscient, ja que és a través dels somnis que podem intuir el que hi ha al subconscient segons Carl Gustav Jung. Viure o com restar immòbils sota la tempesta Aquest tercer videoclip actua dintre el projecte com a interludi entres les parts d'"ells" i "nosaltres". El missatge principal del treball roman en aquesta part, on s'explica que a pesar de les diferències evidents entre les persones, tots vivim en societat i tots estem sotmesos a les pressions intrínseques d'aquesta. Tant a un pla extern com el rol que juga la publicitat sobre nosaltres o la influència del sector de la moda o la necessitat de generar diners per sobreviure, com en un pla intern, amb problemes mentals que això pot desenvolupar o la pressió sobre nosaltres mateixos per complir certes expectatives que potser ens venen dictades, no per la nostra voluntat, sinó per la dels altres, etc.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Visualment això s'expressa ajuntant tots els personatges dels altres dos videoclips i posant-los en un mateix context on la llum juga un paper molt important, com si personifiques la societat en si, hipnotitzant-los i afectant-los. Com a recurs gràfic la inclusió de fotografies amb missatges funcionen en reclam d'aquests problemes o pressions que fa referència el treball. L'ombra és representada en tot el que és negatiu de nosaltres mateixos però també dels altres, que ens empeny a constituir una societat corrompuda i destinada a ferir d'una manera o altra a tothom de certa manera. Fotografia Per la part de direcció de fotografia es treballa els tres videoclips per separat, reforçant en cadascun d’ells de manera estètica les idees presents a la conceptualització. Venir, o com fer blanc el que és negre Per "ells" s'estableix una estètica visual propera al "look vídeo", propi de càmeres ENG i de realització propera a l'estil de mitjans de comunicació. Es busca una sensació d'esterilitat i de polidesa, sense accents de color destacats en la majoria del videoclip, però amb una evolució de les tonalitats blaves i taronges (com a colors complementaris) durant el desenvolupament narratiu d'aquest. Així doncs, es planteja el set 1 amb una il·luminació neutre i "high key", simulant la llum de migdia com a llum principal des del cantó dret del pla, sense una aparent utilització del color destacable, tot i que ja apareixen certs elements de tonalitats blavoses i taronjoses en col·laboració amb el departament d'art. Es busca un gran contrast i llum dura per emfatitzar l'evolució temporal dintre del temps narratiu del vídeo.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural Pel set 2, es prepara la il·luminació amb tons més foscos, sense arribar al "low key", simulant l'ambient íntim d'un restaurant de classe mitjana, a la vegada, però, respectant la sensació d'esterilitat i evitant-ne les connotacions de confort càlides. Una llum suau central, utilitzant una "China ball" al mig dels dos personatges serveix de "key light" per ambdós personatges. Un seguit d'aplics, dintre de la composició del pla, donen ambientació referent al restaurant i també punts d'interès des d'un punt de vista d'il·luminació. L'evolució de la utilització del color blau es comença a fer aparent, assolit amb una combinació de temperatura de colors establerts en la il·luminació i amb la càmera. Al set 3, s'estableix una il·luminació completament "low key" amb un gran contrast de nou. S'estableix un "mood" d'ambient de nit, del món de la festa, jugant amb la utilització de fluorescents tenyits de blau i només amb el suport de llums decoratives per acabar de donar volum a l'espai. S'escull la utilització de la càmera Panasonic Lumix GH5, ja que el format reduït del sensor de micro 4/3 contribueix a aquest "look" televisiu, de la mateixa forma que ho fan els colors i el "look" que la càmera aporta. El sensor estabilitzat aporta fluïdesa i una sensació d'estabilitat molt major a la d'altres càmeres. Les òptiques utilitzades tenen una alta qualitat de renderització de la imatge i s'elimina tota aquella imperfecció pròpia d'aquests, com "flares", "ghosting", etc. Pel que fa a la il·luminació, com a conseqüència d'haver d'il·luminar un espai gran i, per tant, haver d'utilitzar moltes llums, s'escull de prioritzar el tipus d'il·luminació led per tal de tenir una gestió de la consumició d'electricitat menor. A través de filtres, gelatines de colors i la inclusió de llums dmx s'acaba de polir el "look". Voler o com caure en caiguda lliure amb els ulls tapats En aquest cas es busca una estètica més cinematogràfica. Els colors pastel, el baix contrast, el gra suau, i el grau de desenfocament elevat juguen un paper important

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural en contribuir aquesta sensació. Els colors càlids i verds de la naturalesa prenen el protagonisme, contraposant-se amb els colors freds i neutres del videoclip anterior. Els sets són jugats majoritàriament amb llum natural, amb un estudi previ de les localitzacions i de l'evolució de la trajectòria del sol s'estableix quins són els moments i les hores adequades per a la gravació de cada part. Utilitzant els rebots de la llum natural s'aconsegueix controlar el grau de contrast sobre els subjectes en les escenes. A la localització d'interiors s'estableix un esquema d'il·luminació "low key", amb un "mood" seré i misteriós, amb accents càlids, i amb contrast de color provinent de la finestra exterior. Aquest llum de la finestra de color blanquinós representa el grau d'exposició a la qual les persones del món de "nosaltres" senten a l'haver d'enfrontar-se a la vida diària. S'utilitza la càmera Blackmagic Ursa Mini Pro 4,6K, operada a mà, per tal de contribuir en aquest "look" orgànic i amb aquesta estètica delicada que la càmera ja tendeix a aportar naturalment. S'utilitzen objectius Pentax analògics dels anys 70 adaptats, per tal d'aportar un extra de suavitat i d'imperfeccions cromàtiques i d'enfocament que li donen una fragilitat i vulnerabilitat a la imatge. Viure o com restar immòbils sota la tempesta L'últim videoclip presenta una barreja de diferents tipus d'estètiques, utilitzant a vegades "looks" propers a "ells" i d'altres a "nosaltres". És amb aquesta mescla que s'expressa el sentit de propietat i unitat dintre d'aquest món global. Com a element extern, apareix la il·luminació controlada per DMX, a través d'una interfície de control de llums en forma de software per ordinador, aporten un punt de caos imprevisible, actuant com a micro agressions diàries i els estímuls negatius que es viuen durant el dia a dia.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural La utilització del medi de la fotografia aporta un contrapunt i contribueix a aquesta sensació de desordre i caos, sortint dels esquemes propis d'un videoclip comercial promocional habitual i enfocant-se estilísticament cap a gèneres més propis de l'art i l'avantguarda. La utilització durant tot el projecte de fragments rodats amb mini DV, donen varietat visual a l'obra i volen aportar una sensació de surrealisme al conjunt, però també serveix com a referència al món del vídeo, de la mateixa manera que ho feia Video Killed The Radio Star, és una menció a la història del videoclip i dels seus orígens, els quals, en gran part van ser possibles gràcies a l'aparició d'aquests formats d'enregistrament d'imatges domèstics. Art Sobre la direcció artística s'ha tractat en col·laboració aquest departament, diferent segons els videoclips. El procés va consistir en una exploració del tema i una interpretació de la visió dels directors per donar-los forma. Per a "ells" es va optar per una direcció artística molt minimalista i industrial, no es busca la bellesa sinó la raresa i la singularitat, amb materials reflectants, brillants, semi transparents i metàl·lics. La roba, per altra banda, mantenia un perfil més baix però amb un estilisme contemporani modern. Per a "nosaltres" la direcció artística buscava la delicadesa, els colors homogenis, anàlegs, amb la tria d'elements de materials orgànics com la fusta i de teles suaus i lleugeres. La roba també seguia aquesta línia però enfocant-ho cap a una direcció més estilitzada d'època, però sempre amb materials clars i suaus.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Preproducció literaria Tal com s'ha esmentat anteriorment, per tal de començar a treballar la conceptualització de l'obra, es van realitzar un seguit de textos amb la tècnica creativa de l'acumulació i variació. Aquest procés és, simultàniament, part de la preproducció literària, ja que, és a través d'aquests textos que posteriorment es realitzen les lletres dels temes, com una espècie de reformulació o sintetització del món definit en aquests textos originals.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

3. Producció Enregistrament audiovisual El rodatge dels videoclips es divideix en dos fluxos de treball diferents; uns rodatges amb equip complet i uns altres més espontanis amb equip reduït. S'estableix que per a la correcta realització del projecte es fa necessari dos caps de setmana de rodatge, un pèl primer videoclip i un altre pel segon videoclips. Pel tercer videoclip, muntat a manera d'interludi, es roda, parcialment, entre els dos rodatges dels altres dos videoclips, reservant espais de temps per poder-ho enregistrar. Aquests caps de setmana es desglossen de la següent manera: es comença a treballar-hi el divendres, amb la realització del "prelight" dels sets principals, de manera que els dies pròpiament del cap de setmana, dissabte i diumenge, queden completament reservats a l'enregistrament. Divendres 31 de maig Es comença el dia anant a recollir el material a l'ERAM per tal de realitzar el "prelight" en el set de l'habitació de la protagonista, amb els seus corresponents tres esquemes d'il·luminació, dos referents al videoclip de "nosaltres" i un últim per "totes les coses que no ens deixen dormir a la nit". Es procura deixar instal·lades el màxim de coses possibles, volant l'esquema d'il·luminació, sostingut des del sostre, per tal de deixar donar la màxima llibertat a la càmera i ampliant la conveniència en rodatge, maximitzant el temps disponible i reduint el temps necessari entre escena i escena. Dissabte 1 de juny El primer dia de rodatge en si mateix es comença per la localització de bosc a Massanes, es roda fins a les 14.00 h amb l'actriu principal, escenes de ball i de 56

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural persecució. Després es realitza el desplaçament de l'equip cap a Girona, on es comença a rodar a les 16.00 h a l'única escena en interiors del videoclip, principalment del videoclip de "nosaltres" però també de "totes les coses que no ens deixen dormir a la nit". El final de la jornada es preveu per les 22.00 h. Diumenge 2 de juny El segon i últim dia de rodatge de "nosaltres" es desenvolupa a una localització a prop de Sant Gregori, començant a les 9.00 h i acabant la jornada a les 18.00 h. Es deixa preparat tot el material per retornar-lo el matí següent a l'ERAM. Divendres 7 de juny Es recull el material de l'ERAM a les 8.30 h i es produeix el desplaçament de l'equip de "prelight" cap a la localització a Sant Feliu de Codines. Es comença el "prelight" a les 11.00 h. Durant aquesta jornada es prepara la il·luminació dels tres sets del videoclip, tots dintre la mateixa localització, també intentant deixar els esquemes d'il·luminació acabats pels següents dies començar a rodar sense preparatius extra. Es planteja la majoria de l'esquema d'il·luminació volat per tal de tenir més llibertat de moviment dintre el set. Es planteja el final de la jornada a les 21.00 h. Dissabte 8 de juny Es comença la jornada a les 14.00 h. Durant aquest primer dia de rodatge d'"ells" es realitza la gravació del segon set primerament. Un cop acabat es torna a rodar, aquest cop el set 1 i, un cop acabat es roda una altra escena del videoclip de "totes les coses que no ens deixen dormir a la nit". El final de la jornada es preveu a les 02.00 h. Es fa necessari desplaçar tot l'horari de rodatge, allargant cap al final del dia per tal de poder garantir almenys 4 hores de rodatge de nit. Diumenge 9 de juny Com que la jornada del dia anterior acaba a les 02.00 h es convoca l'equip aquest dia també a les 14.00 h. Es comença a rodar el set 3, durant la majoria de la jornada. Es deixa únicament pel final un parell d'hores per rodar els últims plans de

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural "totes les coses que no ens deixen dormir a la nit" referents als sets d'"ells". A les 22.00 h es preveu el final de la jornada i es prepara tot el material per a ser retornar l'endemà al matí a l'ERAM. La resta de plans i escenes necessàries a rodar es plantegen diferentment a com un rodatge convencional de la indústria es desenvolupa. Durant el juliol s'estableix què és necessari gravar i es deixa certa llibertat a decidir quan es roda en funció de la disponibilitat d'actors i operaris, tot i que pel cantó tècnic aquests es desenvolupen, majoritàriament, en solitari. Es busca l'espontaneïtat i la varietat d'imatges per a donar interès visual a l'obra, sense buscar una excel·lència en la direcció de fotografia donat que el projecte no té els suficients recursos econòmics per a poder-se enregistrar amb mètodes de treballs tradicionals. En total s'agrupen aquests petits rodatges i es desenvolupen en un total de tres localitzacions en tres dies diferents.

Enregistrament musical L'enregistrament musical s'encara partint del fet que es treballa a distància amb els productors. És a dir, s'enregistren els instruments i elements musicals de cadascuna de les cançons per separat en els nostres "home studios" i es posa en comú l'evolució dels projectes a través del software Splice. D'aquesta manera, a nivell logístic, es treballa amb el DAW (Digital Audio Workstation) de Ableton Live, ja que és multiplataforma (Windows i MacOs), i la seva popularitat el fa fàcilment accessible. Amb l'ajut de plugins d'instruments digitals de marques com d'Arturia, iZotope, Positive Grid o Native Instruments s'aconsegueix un repertori tímbric i una varietat instrumental suficient. Cada cop que es proposa una nova versió de l'arranjament es penja el projecte a Splice per tal que tothom ho pugui visualitzar i editar i es treballa d'aquesta manera, anar proposant i afegint sobre la feina de cadascú.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Redacció lírica L'escriptura de les lletres es produeix un cop les cançons ja estan compostes i, per tant, es coneix les línies melòdiques que s'han d'omplir amb paraules. Això serveix de guia per a tenir una idea de la duració de les frases o el nombre de síl·labes. Les lletres es redacten en funció al món establert pels textos que es van crear a la fase d'ideació i conceptualització. A partir d'aquests, a vegades agafant-ne fragments i d'altres reescrivint, es van creant les lletres, que amb el temps es van adaptant amb les melodies, canviant paraules o fragments melòdics per tal que l'encaix sigui adequat entre aquests dos elements.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

4. Postproducció Edició videogràfica L'edició del material enregistrat s'efectua amb una combinació de diversos softwares. El muntatge del treball audiovisual s'efectua amb el programari d'Adobe Premiere Pro. Es fa una neteja dels bruts per tal de tenir només els clips i fragments substancials i es talla segons el que s'havia establert amb els directors anteriorment. La naturalesa d'aquest tipus de treball audiovisual fa necessària la realització de diversos muntatges per veure de quina manera funciona millor la narrativa audiovisual. Alguns dels elements del videoclip d'"ells" és necessari afegir-hi elements externs als gravats i, per tant, es realitza integració d'elements en la gravació. Aquests elements es realitzen amb una barreja de programari de Cinema 4D i, també, d'Adobe After Effects, amb el seu subsegüent procés de "tracking" i rotoscòpia. Per tal de treballar amb els fragments enregistrats en format mini DV és necessari fer una captura de les imatges a través del protocol firewire, digitalitzant els arxius i transformant-los en un format que el programari d'edició de vídeo pugui interpretar correctament. Per fer l'edició del color es traslladen els clips al programari de Blackmagic Design DaVinci, on es corregeixen de color, s'equilibren entre si i s'apliquen els "looks" adequats en conjunció amb la visió dels directors.

Edició musical L'edició musical, o la mescla dels temes, es deixen a criteri dels productors que disposen d'una experiència adequada per a la correcta realització del procés. Es

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural fan un seguit de versions per tal d'ajustar-ho al gust col·lectiu i prenent decisions que prioritzen unes sonoritats per sobre de les altres. Un cop fer el procés de mescla, només falta el procés de "mastering", que també el desenvolupen els productors amb l'ajuda del programari d'iZotope que disposa d'eines i guies per a la correcta realització del procés.

Annex dels elements El procés de producció es comprèn entre els mesos de juliol i agost, temps en el qual també es realitzen un seguit de "teasers" per començar la promoció de l'EP i per poder tenir material per començar a publicar a les xarxes socials del projecte. Durant les fases finals del projecte es fa necessari ajuntar tots els elements que componen aquest, tant de la part musical com l'audiovisual, necessària per al muntatge. Però també dels elements gràfics que acompanyen el projecte físicament, amb un llibret amb les lletres de les cançons i una mica d'informació del projecte en si, així com del revelatge, digitalització i impressió de les fotografies analògiques realitzades per a la promoció del projecte. També es realitza un lloc web on poder visualitzar el projecte, amb una presentació i una galeria on es mostren diferents parts de la totalitat d'aquest per tal que l'audiència entri dintre l'univers del projecte.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

5. Annexos

Ideaciรณ

Textos

Documents musicals

Kreas Girona

Mood Boards i Ideaciรณ

Pressupost General

Pressupost Totes les coses

Pressupost Nosaltres

Pressupost Ells

Esquemes d’il·luminació

Guió Tècnic

Pla de rodatge Nosaltres

Pla de rodatge

Pla de rodatge Ells

Renders Pre-light Totes les coses

Renders Pre-light Nosaltres

Renders Pre-light Ells

Fotos pre-rodatge

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

Fase III Expressió

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

1. Conclusions i valoració dels objectius Aquest ha estat un projecte llarg i costós, amb diversos moments d'inflexió, canvi i reformulació davant de certes dificultats que s'han anat presentant al llarg del camí. Personalment, he hagut d'aprendre a deixar-lo anar una mica i prendre noves formes que no tenia previst que adoptés. Hi ha participat molta gent activament i això comporta que hi hagi hagut un grau d'adaptació molt gran. Aquesta voluntat de fer el projecte flexible ja hi era des del principi i estava prevista, sempre surten coses inesperades a través de la col·laboració. En altres moments, però, el fet de renunciar a alguns elements ha costat més d'acceptar. Pel que fa a la part teòrica, he après molt del món dels videoclips, sobretot de la seva història i, només per això, ja ha valgut la pena realitzar-lo. També ha demanat un esforç de documentació i de recerca, ja que no és una branca artística o cultural gaire estudiada, hi ha pocs recursos literaris i pràcticament tots d'origen estatunidenc. Crec que aquest projecte té una dimensió molt ambiciosa i, encara que no hagi acabat tenint la forma que n'esperava, estic satisfet amb el resultat i en la forma que ha acabat desenvolupant. El pas del temps dirà realment quin valor té, ara mateix es necessita prendre distància per tal de poder-ho apreciar. Inicialment, la meva idea era administrar el treball i adoptar un rol concret, de direcció de fotografia, per poder-me centrar en aquest aspecte. Finalment, però, la càrrega de feina ha estat molt més multidisciplinari del que tenia previst inicialment i m'he vist involucrat en pràcticament tots els aspectes d'aquest treball. Això, per una part, té un aspecte positiu de control del procés, però també té el negatiu de falta de recursos per poder estar present a tot arreu. Pel que fa als objectius, crec que he aconseguit analitzar en general el moviment del gènere audiovisual dels videoclips des de molts aspectes diferents, entrant en 64

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural història, cultura popular, sociologia, art, psicologia, etc. També, respecte als seus orígens i en la funció que satisfeien en el moment de la seva creació i desenvolupament durant els primers anys. També he pogut observar, gràcies a la lectura de llibres que estudien el tema, l'impacte social que tenen els videoclips actualment, amb exemples pràctics. Sobre crear una hipòtesi sobre el futur dels videoclips, això ja resulta més complicat, però hi ha certes tendències actuals explicades en el treball que mostren quins camins poden adoptar en un futur. En quants als objectius de la part pràctica del treball, crec que he assolit l'objectiu principal de la realització de l'EP visual, tot i que ha acabat prenent una forma lleugerament diferent de la que tenia prevista inicialment. Per altra banda, crec que l'obra té una dimensió suggerent i misteriosa que pot atreure un públic potencial i que desenvolupin una curiositat per saber més sobre el projecte. Sobre la qualitat tècnica de la realització, crec que té alguns aspectes positius però, per altra banda, crec que s'hauria pogut assolir amb uns estàndards de qualitat majors. En aquest sentit la falta de recursos, sobretot monetaris i d'implicació es fan molt evidents i, tot i tenir un equip nombrós, sovint em sentia desacompanyat en el procés, sobretot en les parts en les quals per temes de jerarquia de rodatge teòricament no em tocava participar. Probablement hauria estat millor plantejar el projecte d'una manera que fos més senzilla de poder-lo realitzar sense tant suport extern. En la dimensió artística, narrativa, estic generalment satisfet, tot i que sense un aspecte tècnic que ho suporti es fa complicat expressar la totalitat del que estava previst, per tant, és possible que externa es pugui percebre més inestable del que realment estava previst. Respecte a l'últim objectiu, d'assolir una dinàmica en rodatge professional, segurament aquest és el pitjor punt, ja que en general els rodatges van ser

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural accidentats. Hi havia una falta de control per més d'un motiu, però part d'aquesta responsabilitat recau sobre mi per la naturalesa de ser un projecte personal.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

2. Avaluació del procés de creativitat Factor de fluïdesa Durant tot el procés hi ha hagut un volum d'idees molt elevat, el projecte en diferents moments ha pogut prendre moltes direccions i això fa que pel que fa a fluïdesa, hi hagi hagut una varietat notable en el procés de creació.

Factor de flexibilitat Aquestes idees, un cop establertes, a causa de necessitats i imprevistos al llarg de la realització s'han hagut d'adaptar sovint, moltes vegades afegint o traient elements que en formaven part per tal que pogués seguir desenvolupant-se amb normalitat i, en aquest sentit, la flexibilitat ha estat molt gran.

Factor d’elaboració En l’elaboració s’han aconseguit certes coses dificultoses i remarcables i en d’altres més mediocres, hi ha hagut moments de lucidesa i d’altres més dificultosos, però en el conjunt, donada la dimensió del projecte crec que el balanç és positiu.

Factor de la innovació En l'àmbit de la música en català, un projecte d'aquest tipus segurament és molt singular encara, en aquest sentit es pot dir que hi ha un gran elevat d'innovació local, encara que el projecte s'inspiri en la producció audiovisual d'altres països.

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

3. Autoavaluació i millora Personalment, dels aspectes que estic més satisfet del treball, és en la conceptualització i la visió artística de l'obra. També, per a mi, aquest treball m'ha permès desencallar alguns vessants artístics que mai havia pogut assolir, per falta de temps, motivació o dedicació i, en aquest sentit n'estic molt orgullós, de poder tenir tres temes musicals, finalitzats, sota el meu nom, de principi a fi. Evidentment, el fet que no només siguin cançons, sinó que també tinguin un vídeo cadascuna encara n'augmenta més la satisfacció personal. Per altra banda, tècnicament no estic tan satisfet del resultat, tot i que probablement, personalment, resulti molt difícil poder estar satisfet d'un projecte així, ja que mentalment, les aspiracions o les idees que desenvolupes són molt complicades que es puguin realitzar sense els medis adequats. Per tant en aquest aspecte hi ha un desajust entre les expectatives i el que realment ha estat el projecte. La gestió humana, però, ha estat el tema més complicat. Tot i ser conscient de la falta d'habilitats socials personalment, he intentat mostrar una inclinació a millorar aquest aspecte i a intentar-ho emmascarar per tal de poder tenir un equip més sòlid i motivat. Potser no és la millor idea forçar-nos a assolir papers que per naturalesa no ens encaixen i hauria estat millor centrar-se en les qualitats innates i reforçar-les, tot i que penso que sempre és bo forçar-se a un mateix i intentar millorar tot allò que no sigui positiu. En general aquest projecte m'ha provocat un desgast emocional molt elevat i sovint he pensat en abandonar-lo, ja que m'aportava més coses negatives que no positives durant el procés. Finalment, però, un cop acabat, crec que ha valgut la pena passar per tot això i estic orgullós del resultat i crec que era un pas necessari a fer per tal de poder desenvolupar el meu futur, tant professionalment com personalment. 68

Ells, nosaltres i totes les coses que no ens deixen dormir a la nit L’evolució del videoclip i la seva funció sociocultural

4. Prospectiva i disseminació del projecte El futur del projecte està vinculat totalment a la resposta del públic potencial que el consumeixi. En principi, estava encarat en ser un projecte amb inici i final en el món acadèmic, però estic obert a veure on arriba i si sorgeix l'oportunitat de difondre'l més efusivament i fer-lo públic. Crec que per una banda té potencial, directament i indirectament, tant per la part musical com per la part de currículum audiovisual i, en aquest sentit, aquesta doble oportunitat, em fa pensar que algun tipus de recorregut tindrà futurament, tot i el plantejament inicial que aquest era un projecte completament personal.