FRISFRAS Memòria - Maria Palacios by EU ERAM

Resum ............................................................................................................................... 3 Paraules clau .................................................................................................................... 3 Introducció ....................................................................................................................... 4 Objectius generals ............................................................................................................ 5 FASE 1. IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA .................................................................................... 8 1.1 Identificar el tema ................................................................................................... 8 1.1.1 El disseny gràfic ................................................................................................ 9 1.1.2 El comerç electrònic ....................................................................................... 24 1.1.3 Benchmarking ................................................................................................ 31 1.2 Crear i comunicar noves idees i propostes ........................................................... 42 1.2.1 Procés de creació ........................................................................................... 42 1.2.2 Fluïdesa .......................................................................................................... 43 1.2.3 Flexibilitat ....................................................................................................... 47 1.2.4 Elaboració ...................................................................................................... 49 1.2.5 Innovació ........................................................................................................ 53 FASE 2. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ ............................................................................. 55 2.1 Establiment dels objectius que orientin l’operativitat del treball .......................... 55 2.1.1 Objectius ........................................................................................................ 55 2.1.2 Diagrama de l’estructura del projecte ........................................................... 56 2.1.3 Temporalitzar les diferents fases ................................................................... 57 2.1.4 Programari i maquinària necessària per al desenvolupament ....................... 58 2.2. Desenvolupament ................................................................................................. 59 2.2.1 Els productes .................................................................................................. 59 2.2.2 Disseny de la marca ....................................................................................... 63 2.2.3 Disseny de la web ........................................................................................... 65 2.2.4 Producció audiovisual .................................................................................... 71 2.2.5 Comunicació, anàlisi i posicionament ............................................................ 76 FASE 3. AUTOAVALUACIÓ, PROSPECTIVA I MILLORA ..................................................... 79 3.1 Conclusions ............................................................................................................. 79 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 82

RESUM FRISFRAS és una botiga de venta on-‐line de vinils personalitzats, i molt més. A FRISFRAS és el client qui crea el producte final, customitzant1 al seu gust diferents elements (text, tipografia i iconografia). El producte està pensat per decorar espais de casa i objectes quotidians, com parets, material d’oficina, objectes de la llar... La web www.frisfras.com mostra la primera promoció de vinils, per al llançament del negoci.

RESUMEN FRISFRAS es una tienda de venta on-‐line de vinilos personalizados, y mucho más. En FRISFRAS es el cliente quien crea el producto final, customizando a su gusto diferentes elementos (texto, tipografía e iconografía). El producto está pensado para decorar espacios de casa y objetos cotidianos, como paredes, material de oficina, objetos del hogar... La web www.frisfras.com muestra la primera promoción de vinilos, para el lanzamiento del negocio.

ABSTRACT FRISFRAS is an online store selling customized vinyl, and more. On FRISFRAS is the client who creates the final product, customized to your liking different elements (text, typography and iconography). The product is intended for home decorating spaces and everyday objects such as walls, office equipment, household objects... The web www.frisfras.com shows the first class of vinyl, to launch the business.

PARAULES CLAU

Personalització, disseny gràfic, vinils, marca, comerç electrònic, on-‐line, e-‐marketing, il·∙lustracions, emprenedoria.

1 Customitzar: adaptació del terme anglès customize, que es refereix a modificar quelcom d’acord amb les referències personals. 3

INTRODUCCIÓ Actualment per comprar qualsevol article el mercat ofereix infinitat de productes, però són poques les ocasions en que tenim la oportunitat de triar les seves característiques i personalitzar-‐les per crear un nou producte, únic i diferent. Aquest projecte ofereix una solució creativa: que el client pugui participar en el procés d’elaboració final, afavorint així el vincle amb el producte. FRISFRAS és una nova proposta de marca comercial, que ofereix un servei de personalització de la comunicació a través d’un producte: el vinil adhesiu. Aquest producte està pensat per al seu ús com a element decoratiu que pot aplicar-‐se sobre diferents superfícies (parets, material d’oficina, objectes de la llar…) i donar-‐los així un toc personal. El fet de personalitzar el propi disseny, crea un vinil pel comprador que majoritàriament serà únic i exclusiu atès que respondrà a les característiques individuals de cada client. En el desenvolupament d’aquest projecte té un gran pes tant el disseny gràfic com el comerç electrònic. Per això, en una primera fase aprofundirem en els estils que han influenciat el disseny gràfic per tal d’entendre la seva evolució i així poder generar un estil propi per FRISFRAS, i per altra banda s’han desenvolupat els conceptes més importants per ampliar els coneixements sobre el comerç electrònic i tots els processos a tenir en compte alhora de crear-‐ne un.

OBJECTIUS GENERALS • • • •

Dissenyar productes decoratius en l’entorn del disseny gràfic Aplicar una metodologia on cada client pugui personalitzar el seu producte Crear una marca comercial de productes gràfics amb identitat pròpia Desenvolupar una activitat d’emprenedoria de comerç on-‐line

Dissenyar productes decoratius en l’entorn del disseny gràfic L’objectiu principal del projecte és dissenyar productes gràfics perquè el client pugui aplicar com a decoració en diferents objectes. Aquests dissenys s’imprimiran en vinils adhesius i podran anar enganxats en parets, sostres, terres, finestres, armaris, llibretes, utensilis de cuina (pots, tasses), gerros, testos, rellotges de paret, pissarres, cantimplores, fundes de mòbil i tauletes, espelmes i en molts més altres objectes sempre que tinguin una superfície que permeti l’aplicació d’un vinil. A través dels vinils el client podrà comunicar missatges, emocions, mantres personals o motivacions que puguin generar un vincle emocional. Per reforçar la marca i unir els elements que formen el producte final, s’ha de presentar en un bon packaging i incloure unes instruccions d’aplicació si el vinil ho requereix. Per tal de fer un correcte disseny, es farà ús de programes de disseny com l’Adobe Illustrator i l’Adobe Photoshop, i la impressió es farà a amb un plotter de tall amb vinils adhesius. Aplicar una metodologia on cada client pugui personalitzar el seu producte Cada client podrà escollir el seu producte i personalitzar-‐lo com més li agradi començant des de zero o a partir de diferents composicions de text i iconografia proposades. El disseny personalitzat del vinil s’haurà de fer a través d’un plugin incorporat dins la web, que permetrà al client dissenyar el seu producte d’una forma molt intuïtiva. Podrà seleccionar opcions com el missatge, la tipografia, formes bàsiques i icones d’elements quotidians. Crear una marca comercial de productes gràfics amb identitat pròpia El conjunt d’aquests vinils amb identitat pròpia dóna peu a crear una marca que els englobi i els doni un nom comercial per tal de que siguin identificables dins el mercat. Això permetrà distribuir els productes sota un mateix concepte i identitat corporativa.

Per aconseguir crear la marca, primer s’haurà de realitzar un procés de naming, i quan s’hagi definit el nom, caldrà començar a crear el logotip i dissenyar la identitat corporativa que representarà la marca. Desenvolupar una activitat d’emprenedoria de comerç on-line El canal de venta escollit és el comerç on-‐line. Això facilitarà el procés de compra, donat que la personalització dels productes es farà a través de la web. El procés de compra s’haurà de finalitzar en el mateix suport, amb el pagament on-‐line i l’enviament del producte al client. A fi de facilitar la personalització dels productes, s’haurà de tenir en compte el disseny de la web, fent-‐la intuïtiva i oferint explicacions durant tot el procés per ajudar al client. D’aquesta manera podrem garantir una bona experiència de compra i augmentar la usabilitat de la web. La realització del comerç on-‐line es farà a partir d’una web amb una plantilla del gestor de continguts Wordpress.

FASE 1. IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA 1.1

IDENTIFICAR EL TEMA

Aquest projecte té com a objectiu el disseny i venda de productes gràfics amb identitat pròpia, on sigui el client qui es pugui personalitzar al seu gust, el producte final. El principal canal de venda serà a través de la web, que tindrà un comerç electrònic incorporat. FRISFRAS, en aquesta primera fase inicial, s’enfoca a la venda de vinils per decorar, tot i que està prevista l’ampliació de productes en posteriors fases del negoci amb l’objectiu d’acabar oferint un servei de comunicació personalitzada a través d’un ampli ventall de possibilitats. Alguns dels productes previstos per aquestes fases són documents digitals, tasses, targetes postals, calendaris, o altres aplicacions en papereria o material d’oficina. L’elecció del tema s’ha fet a partir de dues motivacions: • La necessitat d’omplir un buit en el mercat dels recursos personalitzables, i que són una demanda creixent per part dels consumidors. • El desig d’oferir al mercat un producte exclusiu que uneixi comunicació i personalització a través del disseny gràfic.

1.1.1

El disseny gràfic

Un dels objectius en l’elecció del tema és dissenyar uns productes gràfics amb estil propi que generin la oportunitat de crear una marca personal. Per aquest motiu és necessari situar la importància dels diferents estils que han influenciat al disseny gràfic així com també entendre la seva evolució i establir uns referents. Podem definir el disseny gràfic com el procés intel·∙lectual d’analitzar, organitzar, i projectar amb l’objectiu de presentar una solució visual als problemes de comunicació. Així doncs, el dissenyador gràfic s’encarrega de resoldre unes necessitats.

L’evolució del disseny gràfic Els avenços tecnològics que s’originen entre el s. XVI i s. XIX generen la creació de corrents artístiques que podem trobar aplicades, a partir del s. XIX, dins l’àmbit del disseny gràfic. La invenció de la impremta aconsegueix el desenvolupament econòmic i l’alfabetització a Europa. La continua creació de llibres ajuda a propagar els drets de l’ésser humà donant-‐li la possibilitat de crear les seves pròpies opinions i apropant el coneixement a la població. Les conseqüents revolucions socials i religioses trenquen amb la creença de l’Edat Mitjana, on l’Església i Déu giraven entorn de qualsevol acte realitzat i sorgeix el Renaixement a partir de l’estudi dels antics escrits de la cultura grega i romana. El Renaixement retorna a l’ésser humà la capacitat d’utilitzar la raó, la llibertat d’investigació científica i la llibertat per entendre el món i a ell mateix com a humà. Al 1827, les màquines impressores ja aconseguien imprimir 4000 fulles per hora i pels dos costats. Es comencen a crear màquines per fer paper i així rebaixar els costos d’impressió i multiplicar la producció, que arriba a doblar-‐se. Cap a l’any 1830, la impressió experimenta un gran canvi i s’inicia una nova etapa de “coneixement i educació per donar pas al poder de comunicar de forma massiva”.2 La gran demanda d’anuncis impresos que genera aquesta expansió del disseny gràfic provoca la creació de cases comercials dedicades a la impressió de cartells. En aquell moment, el perfil de dissenyador encara no existia i el propi client i l’impressor acordaven quins elements havien d’aparèixer. La gran quantitat de possibilitats d’elements com la tipografia, els acabats i les il·∙lustracions produeixen una etapa de saturació d’aquests elements sense cap justificació. A causa de la rapidesa dels avenços tecnològics i la revolució industrial, es crea el moviment artístic de les Arts i Oficis que promou el renaixement del disseny i la producció manual, rebutjant la producció en massa dels anys anteriors. En aquest sentit, els llibres apareixien com un objecte d’edició limitada. 2 Emna Garcia Reyes (2012), Historia del diseño, (Mèxic: Red Tercer Milenio). 54 9

Paral·∙lelament, al 1826, Joseph Niepce fa la primera fotografia de la història amb el títol “Vista des de la finestra a Le Gras”. La invenció de la fotografia també genera a la història del disseny gràfic un gran canvi. A partir del 1840, es fa ús d’imatges dins de la publicitat i dels llibres, obtenint una gran llibertat d’expressió i major possibilitats gràfiques que alhora ajuden als il·∙lustradors i dissenyadors.

Els estils que influencien el disseny gràfic

Com tota disciplina, el disseny gràfic ha estat influenciat pel seguit de moviments artístics que han anat sorgint amb el pas dels anys. El principi d’aquestes influències, el trobem a finals del s. XIX i principis del s. XX, un moment en la història on el disseny comença a agafar importància entre la població per satisfer la necessitat de comunicació d’aquella època. Aquestes influències provenen principalment de les primeres i segones avantguardes.

Arts And Crafts, 1860-1910 Apareix a Gran Bretanya al 1860 i es desenvolupa fins la I Guerra Mundial. És un moviment artístic que sorgeix amb una clara base ideològica, lligat al disseny i les arts decoratives. Neix per contrarestar els efectes de la industrialització establerta a l’època victoriana durant el s. XIX. Aquest sistema inspirat en la filosofia de John Ruskin (1819-‐1900), va promoure la producció artesanal tradicional mantenint la creença que lo fabricat manualment tenia més qualitat a lo fabricat amb màquines. William Morris (1834-‐1896), artesà, impressor, poeta, escriptor, pintor i dissenyador, és conegut per preservar les arts i oficis medievals de la producció en massa industrial. Al 1891, funda la impremta Kelmscott Press, on publica alguns dels productes més importants del disseny gràfic. “Segons Morris, tant el dissenyador com l’obrer, tenien que adequar-‐se a la finalitat, respectar la naturalesa dels materials i els mètodes de Fig. 1: Strawberry Thief, 1883, producció i defensar l’expressió individual”.3 William Morris Consegüentment, s’inicia una època d’evolució del disseny gràfic, es creen noves teories, conceptes, i es perfeccionen les habilitats, tant tècniques com manuals.

3 Philip B. Meggs (2009), Historia del diseño gráfico, (España: RM Verlag). 167

Art Noveau, ca. 1891-1910 El desenvolupament del disseny gràfic i l’expansió del disseny evoluciona a Europa i es basa en el moviment Arts and Crafts britànic. Incloïa totes les disciplines del disseny, des de l’arquitectura, el disseny de mobles i productes fins a la moda i el disseny gràfic. Pren com a finalitat incorporar l’art a la vida quotidiana sempre amb bases artístiques i estètiques. Es diferència per utilitzar formes vegetals amb una estètica naturals, abstracte i curvilínia, sempre estilitzada. Les ondulacions determinen els traçats, que defineixen i decoren les formes. Es freqüent trobar flors (com lliris i roses), aus i formes femenines. L’Art Noveau aconsegueix estendre’s ràpidament fora del seu lloc d’origen, influenciant Alemanya (on s’anomenaria Jugendstil), Itàlia, Bèlgica, Àustria, Espanya i Nord-‐ Amèrica. La seva evolució influenciarà a l’arquitectura moderna, el disseny gràfic i industrial, el surrealisme i l’art abstracte. Tanmateix, aquest moviment representa la llibertat d’expressió i innovació que es va permetre als artistes en aquella època. Al 1881, s’eliminen les restriccions de censura i s’aprova que els cartells fossin col·∙locats a qualsevol lloc. Això permet desenvolupar una industria enorme, el cartell. Fig. 2: Pippermint, 1899, Jules Chéret Jules Chéret (1836-‐1932), pintor i artesà litogràfic, que destacava per només barrejar els tres colors primaris i accentuar una impressió amb línia negra. A la vegada, crea efectes d’ombrejat i textures fetes a base d’esquitxades o rascades. Chéret estava convençut que els cartells litogràfics substituirien als cartells tipogràfics que es feien en aquella època, tot i que no aconseguir convèncer als anunciants. Al 1866 adquireix un finançament per muntar una impremta a Paris que es dedica a dissenyar cartells. Va tenir tant èxit, que a finals de segle ja havien produït més de 1000 cartells diferents. Henri de Toulouse-‐Lautrec (1846-‐1901), impressor, dibuixant i pintor, freqüentava els cabarets de Paris on dibuixava i desenvolupava un estil il·∙lustratiu que captava la vida nocturna. Simplifica les formes simbòliques per formar imatges expressives i Fig. 3: La Goule au Moulin Rouge, comunicatives. Chéret reconeix que amb el cartell de 1891, Toulouse-‐Lautrec Lautrec de “La Goule a Moulin Rouge” (1891) havia obert nous camins en el disseny de cartells. 11

Jugendstil, 1896-1910 L’Art Noveau arriba a Alemanya al 1896 i se li anomena Jugendstil, nom que feia referència a la revista Jugend (joventut). Tot i que tingués fortes influencies franceses i britàniques, el gran interès que tenien per l’art medieval, els va fer mantenir la textura tipo Gutemberg i no reemplaçar-‐la pels estils romans del renaixement. Cada número de la revista Jugend tenia una capçalera diferent, que s’adequava amb la portada. Així doncs, es va poder veure el logotip de la revista de formes molt diverses. Durant el primer any, la seva distribució va arribar a les trenta mil unitats setmanals. L’evolució que va tenir les tècniques d’impressió, van provocar un augment d’interès dels alemanys cap el disseny gràfic i el disseny de productes.

Fig. 4: Primer número de la revista Jugend, 1896

Escola De Glasgow, 1890 Va ser una escola d’ensenyament d’art (1975-‐1905) que tenia l’objectiu de millorar la qualitat del disseny del país, a través d’un sistema d’educació que proporcionava formació de disseny a la societat. Aquest nom també fa referència al grup Glasgow, un cercle de quatre artistes influents i estudiants de l’escola (també anomenats “els quatre”) que es van desenvolupar en els camps de l’arquitectura, el disseny d’interiors i la pintura. Els artistes que en van formar part van ser Charles Mackintosh (1868-‐1928), Margaret Fig. 5: Girl in a tree, MacDonald (1864-‐1933), Frances 1900-‐05, Franceses MacDonald MacDonald (1873-‐1921) i Herbert MacNair (1868-‐1955). Aquest grup crea un estil únic, que s’oposa a la línia principal de l’Art Noveau, on la complexitat simbòlica i les formes estilitzades de color homogeni uneixen els elements florals i curvilinis amb una estructura rectilínia. Fig. 6: The Scottish Musical Review, 1896, Charles Mackintosh

Secessió Vienesa, 1897

Neix a Àustria l’abril de 1897, convertint-‐se en un moviment oposat a l’Art Noveau floral que es va portar a terme a França, Anglaterra i Alemanya. Les principals aplicacions que va tenir aquest estil, van ser en els cartells, la revista “Ver Sacrum” (Primavera Sagrada), que va publicar des de 1898 fins 1903, i en la pintura. Es caracteritza per ser un estil net i llegible amb tipografies de pal sec. Es recorre a l’ús de formes simples i planes, donant èmfasi en les formes geomètriques. Gràcies a la revista “Ver Sacrum”, on l’equip editorial canviava constantment, totes les publicacions buscaven Fig. 7: Fromme’s Kalender, l’experimentació i l’excel·∙lència gràfica que van permetre 1912-‐13, Koloman Moser desenvolupar una exploració de la fusió del text amb la il·∙lustració i els ornaments. També destaca per la utilització de l’espai en blanc que delimita els marges amples dins la composició de la pàgina i que generen una elegància visual amb l’alineació horitzontal i vertical dels elements. Artistes com Gustav Klimt (1862-‐1918), Koloman Moser (1868-‐1918), Joseph Maria Obrich (1867-‐1908), i Joseph Hoffmann (1870-‐1956), van participar del moviment. L’influencia de l’art modern Les dues primeres dècades del s. XX van canviar radicalment la forma de pensar dels artistes. Amb la primera guerra mundial, l’art visual i el disseny experimenten unes revolucions creatives que qüestionen els valors inculcats fins aquell moment, la manera d’organitzar l’espai i fins i tot el paper de l’art i del disseny dins de la societat. Alguns d’aquests moviments moderns també s’anomenen Primeres Avantguardes i corresponen als moviments que van aparèixer del 1905 fins al 1945. La paraula avant-‐ garde s’utilitza per definir les polítiques progressistes i partint d’aquest concepte, s’estén a la cultura per englobar els moviments caracteritzats per qüestionar tot el que era tradicional i acadèmic, per buscar la provocació social i per experimentar mitjançant les obres d’art. Alguns d’aquests moviments moderns com el cubisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme, el De Stijl, el suprematisme, el constructivisme i l’expressionisme, van exercir una influència directe en el llenguatge gràfic de la forma i la comunicació visual d’aquest segle.4 El Fauvisme tot i formar part de les Primeres Avantguardes, no esta inclòs en aquest treball per no tenir una influencia directa dins el disseny gràfic. 4 Philip B. Meggs (2009), Historia del diseño gráfico, (España: RM Verlag). 248 13

•

Cubisme, 1908-1914

Sorgeix al 1908 com una forma artística i independent de la naturalesa i les formes, desafiant a quatre-‐cents anys de tradició pictòrica. Aquest moviment es caracteritza per representar els espais amb una perspectiva diferent a la reproduïda fins aleshores, la perspectiva múltiple. Les formes clàssiques de la naturalesa es representen a partir de figures geomètriques que mostren totes les parts d’un objecte en el mateix pla. Aquesta geometria genera il·∙lusions espacials i és per això que les obres poden produir una confusió bidimensional. Pablo Picasso (1881-‐1973), pintor i escultor espanyol, es considera un dels creadors i màxims exponents del moviment. Desenvolupa una representació amb possibilitats infinites de Fig. 8: Les senyoretes del formes inventades. Picasso esta clarament carrer Avinyó, 1907, Pablo influenciat per la cultura africana i en el pintor Picasso postimpressionista Paul Cézanne (1839-‐1906). Altres artistes representants i influents en la creació d’aquest estil són: Juan Gris (1887-‐1927), i George Braque (1882-‐1963). Fernand Léger (1881-‐1955), és un artista que s’agrupa al voltant de Pablo Picasso i que es pren la màxima de Cézanne sobre el cilindre i l’esfera amb més serietat que els altres cubistes. Léger influencia al disseny gràfic amb les seves representacions casi pictogràfiques de la figura humana. Fig. 9: La fin du monde, 1919, Fernand Léger •

Futurisme, 1909

L’any 1909, el poeta Filippo Marinetti (1876-‐1944) funda una nova corrent revolucionaria a Itàlia. En el manifest futurista que ell mateix publica, proclama l’entusiasme per la guerra, l’època de les màquines, la velocitat i la vida moderna. Estableixen una revolució contra la tipografia clàssica i s’exclou l’harmonia com a qualitat del disseny. Les pàgines tenen una composició dinàmica i no lineal com la majoria dels dissenyadors gràfics havien fet fins aleshores. Aquest moviment influencia amb les seves tècniques violentes i revolucionaries que seran adoptades pels dadaistes, els constructivistes, i els De Stijl.

Fortunato Depero (1892-‐1960), és un dels artistes que aplica les idees del futurisme dins el disseny gràfic i publicitari on produeix diferents cartells tipogràfics. Al 1927 publica Depero futurista on fa una recopilació de les seves experimentacions amb la tipografia, els anuncis i altres obres. Dins d’aquest moviment també destaquen altres artistes com Carlo Carrà (1881-‐1966), Luigi Russolo (1885-‐1947), i Giacomo Balla (1871-‐1957). Fig. 10: Depero Futurista, 1927, Fortunato Depero

•

Dadaisme, 1917

El moviment dada neix en un cabaret de Zurich al 1917. Un jove poeta hongarès Tristán Tzara (1896-‐1963), és qui inicia aquest nou moviment d’art, que s’estén també a la pintura i a la música de joves independents. Aquest moviment proclama l’anti-‐art i rebutja tota tradició buscant la llibertat total. Es revela contra els horrors de la guerra, la dictadura de la societat europea, la frivolitat de la fe cega en el progrés tecnològic o la influència de la religió, i els codis morals convencionals. Comunament se’ls hi atribueixen paraules com escàndol, protesta o absurd. Tenen una tendència cap a l’atzar, fet que els permet desfer-‐se de les normes utilitzades, fins aleshores, en el disseny tipogràfic. No van ser reconeguts Fig. 11: Portada de La com a creadors d’art tot i que van produir un art visual septième face du dé, 1917, Marcel Duchamp significatiu que va ser de gran aportació al disseny gràfic. El pintor Marcel Duchamp (1887-‐1968) es converteix en el millor representant visual del moviment. Destaca pels seus ready-‐made, on treia de context un objecte qualsevol per situar-‐lo en l’àmbit artístic. John Heartfield (1891-‐1968), dadaista berlines, orienta les seves activitats artístiques per despertar la consciència social i promoure un canvi a la societat. Heartfield introdueix el collage com a arma de propaganda i treballava directament amb les copies que trobava a revistes i diaris. Fig. 12: Portada de Deutschland, deutschland Altres artistes representants d’aquest über alles, 1927, John Heartfield moviment són, Max Ernst (1891-‐1976), Raul Hausmann (1886-‐1971) i Jean Arp (1887-‐1966). 15

•

Surrealisme, 1924

Sorgeix al 1924 a Paris, en un període d’entreguerres. És un moviment que busca representar el món dels somnis, la intuïció humana i l’inconscient explorat per Freud. El fundador va ser André Breton (1896-‐1966) a l’escriure el “Manifeste du surrealisme”. Amb la devastació molt recent que provoca la Primera Guerra Mundial, els surrealistes rebutgen el racionalisme i les formalitats que dominaven en aquell moment. Profunditzen en els sentiments de l’ésser humà, buscant la veritat interna a la vegada que s’allunyen dels convencionalismes i les regles socials i morals. Fig. 13: Persistència de la memòria, 1931, Salvador Dalí Per ells, una obra es qualsevol forma d’expressió on la ment no exerceix cap tipus de control. Per representar aquest nou món-‐realitat utilitzen formes abstractes o figures simbòliques i així és com el subconscient o el món dels somnis pren forma. Podem observar que el surrealisme es divideix en dues vessants: Per una costat, Masson, Miró o Klee que “creen universos figuratius personals a partir de l’automatisme més pur”; 5 i per l’altre banda, Ernst, Taguy, Magritte o Dalí, que s’interessen més per un “surrealisme figuratiu on les obres exhibeixen un realisme fotogràfic, però allunyat de la pintura tradicional”6. Ernst (1891-‐1976), un dels principals exponents del moviment per utilitzar tècniques com el frottage, “utilització de “frotados” directament sobre paper per obtenir formes i textures diverses, que en moltes ocasions donen com a resultat imatges suggestives” 7 . També utilitza altres tècniques com el collage, la decalcomanía (decalco), i el fumage. Joan Miró (1893-‐1983), pintor espanyol i representant del surrealisme abstracte, crea un món propi, característic per la falta de traçats, el rebuig a la perspectiva, el modelat, el clarobscur o l’acabat minuciós. Crea expressions espontànies de la vida interior, sent els seus temes principals la inconsciència i l’oníric. Salvador Dalí (1904-‐1989), pintor espanyol i un dels màxims exponents d’aquest moviment. Els seus quadres representen figures impossibles fruit de la seva imaginació. El caracteritzen Fig. 14: Interior Holandès I, 5 20 Surrealismo: Pintura surrealista (sense any), Editorial. 8 de juny 2015.

1928, Joan Miró

http://www.arteespana.com/surrealismo.htm

7 Emna Garcia Reyes (2012), Historia del diseño, (Mèxic: Red Tercer Milenio). 90-‐91

els seus rellotges tous, les altes i desgastades figures sobre un llunyà horitzó o les vistes de Cadaqués. Influeix positivament al disseny gràfic amb les seves perspectives que donen peu a donar una profunditat enorme a la pàgina impresa i amb l’enfoc naturalista de la simultaneïtat que s’ha utilitzat en infinits cartells i llibres. • Expressionisme, 1905 A principis del s. XX, neix a Alemanya una nova forma d’expressió que se li anomena Expressionisme. Aquest nou moviment intenta expressar els sentiments de l’artista on la realitat objectiva passa a segon pla i les obres representen l’interior de la seva consciència. Es critica l’atmosfera sociopolítica que va presagiar l’esclat de la Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències. És una nova forma d’entendre l’art pels artistes, amb diferents ideologies o influencies. Constantment es recorre a l’ús de rostres distorsionats i tristos, amb colors forts, purs i contrastants. Les línies són corbes i trencades, i la forma s’esquematitza per generar agressivitat i angoixa. Aquest moviment pren com a referència part de la filosofia nihilista de Nietzsche, els quadres de Van Gogh (1853-‐1890) i l’angoixa que transmet “El Grito” per Edvard Munch (1863-‐1944). Es distingeixen dos grups artístics que són els principals exponents del moviment, “Die Brücke” que significa el pont, sorgeix al 1905 i esta liderat principalment per Ernst Ludwig Kirchner (1889-‐1938) i Erik Heckel (1883-‐ Fig. 15: Composició IV, 1911, Wassily 1970); “Der Blaue Reiter” que significa El Kandinsky Genet Blau, sorgeix al 1911 i s’encapçala per Wassily Kandinsky (1886-‐1944) i Paul Klee (1879-‐1940). Wassily Kandinsky (1866-‐1944), és el gran teòric que defensa un art que generi una emoció a l’espectador a partir de la composició de formes, línies i color en una obra. Al voltant del 1910 rebutja la figuració amb l’objectiu d’influir espiritualment en l’ànima de l’espectador. Kandinsky i Klee influencien al disseny gràfic amb les seves innovadores teories sobre el color i la forma, que van arribar a ser molt importants pel disseny a partir dels seus anys com a professors de la Bauhaus. Käthe Schmidt Kollwitz (1867-‐1945), pintora, escultora i escriptora, representa amb els seus cartells expressionistes les condicions miserables dels Fig. 16: ¡Los supervivientes hacen treballadors i el patiment de les dones i els nens. la guera a la guerra, 1923, Käthe Schmidt Kollwitz

Plakatstil, 1906 S’inicia a la dècada del 1900 a Alemanya i significa “estil de cartell”. Es caracteritza per l’ús de la tipografia gruixuda (coneguda com negreta) i els colors plans. També simplifiquen la forma i les composicions es centren en un sol objecte. Així doncs, es renova la manera de dissenyar cartells publicitaris, apartant-‐se de la complexitat de l’Art Fig. 17: Stiller, 1908, Lucian Noveau. La reducció a una forma minimalista i la Bernhard constant recerca de la simplificació, anticipen el moviment constructivista. Lucian Bernhard (1883-‐1972), professor i dissenyador gràfic, d’interiors i de tipografia, és conegut per ser un dels principals creadors d’aquest estil. Estableix un disseny de cartells on apareixia el nom del producte amb la seva imatge representades per formes de colors planes. En els seus primers anys, desenvolupa un estil de tipografia de pal sec que dibuixa amb pincellades amples. Bernhard repeteix aquest procediment al llarg del seus anys com a dissenyador i arribar a produir més de tres-‐cents envasos per sixanta-‐ sis productes diferents. Altres artistes representants d’aquest moviment són Hans Rudi Erdt (1883-‐1918), Julius Gipkens (1883-‐ 1968) i Julius Klinger (1876-‐1950). Fig. 18: cartell dels automòbils Opel, 1911, Hans Rudi Erdt

Constructivisme i Suprematisme, 1913 I 1915 Dos moviments que neixen a Rússia paral·∙lelament i es desenvolupen principalment en l’art, el disseny i l’arquitectura. Les idees i teories del cubisme, el futurisme i l’art abstracte, influencien als artistes russos, que ho deriven, amb gran rapidesa, cap innovacions pròpies. El suprematisme promou l’abstracció geomètrica per representar el no res i l’univers, buscant la sensibilitat de l’espectador a partir d’aquesta abstracció. Kasimir Malévich (1878-‐1935), crea una abstracció geomètrica elemental, que es considera nova, objectiva i pura. Només busca la representació dels sentiments rebutjant la funció utilitària i la representació gràfica dels objectes. Fig. 19: Suprematisme 1, 1915, Kasimir Malévich

Al 1920 sorgeix una ruptura ideològica dins el moviment respecte el paper de l’art dins el moviment comunista. Per Malévich i Kandinsky l’art ha d’estar al marge de les necessitats socials perquè segueixi sent una activitat merament espiritual. Pel contrari un grup de 25 artistes encapçalats per Vladimir Tatlin (1885-‐1953) i Alexander Rodchenko (1891-‐1956), renuncien a l’art per l’art i creen el constructivisme, per promoure el disseny industrial, la comunicació visual, i les arts Fig. 20: Libros, 1924, Alexander Rodchenko aplicades al a les necessitats de la societat comunista. Aquests artistes s’inspiren en la producció tècnica des d’un punt de vista estètic, rebutgen l’ornament tradicional i se’ls associa a la producció industrial. Lissitzky (1890-‐1941), pintor, arquitecte, dissenyador gràfic i fotògraf que contreta l’ideal constructivista exercint una profunda influencia dins el disseny gràfic. Combina els elements del suprematisme per transformar-‐los en un simbolisme polític dins els cartells que dissenya. A partir de diverses publicacions i encàrrecs d’editorials, aconsegueix difondre els ideals del suprematisme i el constructivisme dins de l’Europa occidental. Fig. 21: Golpead a los blancos con la cuña roja, 1919, Lissitzky Neoplasticisme, El De Stijl, 1917 Neix a Holanda al voltant de l’art abstracte. El pintor i arquitecte Théo van Doesburg (1883-‐1931), funda i dirigeix la revista d’art del mateix nom De Stijl. En el grup s’inclouen artistes com Piet Mondrian (1872-‐1944), Jacobus Johannes Pieter Oud (1890-‐1963) i Gerrit Thomas Rietveld (1888-‐1964). Els seus principis es basen en que la bellesa és la puresa absoluta de l’obra, busquen una expressió de l’estructura metàl·∙lica de l’univers, així com l’harmonia universal. Així doncs, rebutgen la representació naturalista i l’expressió subjectiva, representant les formes a partir de línies, plans i cubs. L’equilibri asimètric i la tensió entre els elements que aconsegueixen dins de les composicions, donen lloc a l’harmonia absoluta. Defensaven que l’art pur havia de ser substituït per l’art aplicat per tal d’impregnar a la societat a través de diversos suports. “Amb aquest sistema, l’art no estaria sotmès al nivell de l’objecte quotidià sinó que l’objecte quotidià s’elevaria al nivell de l’art.”8 8 Philip B. Meggs (2009), Historia del diseño gráfico, (España: RM Verlag). 300 19

Piet Mondrian (1872-‐1944), les seves pintures inspiren la filosofia del moviment. Treballa sobre el cubisme i transcendeix cap a l’abstracció i el neoplasticisme. Les seves obres es caracteritzen per tenir un traçat simple limitat a línies verticals i horitzontals. Només utilitzava els colors primaris, el blanc i el negre rebutjant la textura en les superfícies. Fig. 22: Composició C, 1935, Piet Mondrian

Théo Van Doesburg (1883-‐1931), elimina les línies corbes del disseny tipogràfic i li dóna preferència a la tipografia sans serif. Les seves composicions eren asimètricament balancejades i disposades sobre una xarxa oberta. Aconsegueix difondre els ideals del De Stijl a un públic més ampli, partir de la revista amb el mateix nom que dirigeix i publica fins a la seva mort.

Fig. 23: Formatge Gouda d’Excel·∙lència, 1919, Theo Van Doesburg

La Bauhaus, 1919-1933 És una escola d’art, disseny i arquitectura que neix al 1919 a Alemanya i que tanca les seves portes al 1933 a causa dels constants conflictes que van generar els nazis per tal de tancar-‐la. L’arquitecte Walter Gropius (1883-‐1969) rep l’encàrrec del govern de fondre i reformar dos centres d’ensenyament artístic existents a Weimar. Des de l’inici, es planteja una nova forma d’ensenyament, diferent al que fins aquell moment, imitació repetitiva de models existents, havien tingut. Es basen en “l’ensenyament del dibuix analític, l’estudi de color i les textures, la teoria de la forma i les lleis de la composició”.9 Gropius, busca unir les idees de tots els moviments d’art i la tecnologia per fusionar-‐les i aplicar-‐les amb l’objectiu de resoldre els problemes de disseny provocats per la industrialització. El treball dels alumnes i professors converteix la Bauhaus en un dels referents d’ensenyança del disseny, i d’ella sorgeix l’estètica moderna del s. XX. Durant la seva curta vida (1919-‐1933), l’escola tingué tres directors: Walter Gropius (del 1919 al Fig. 24: La Bauhaus Dessau, 1925), Hannes Meyer (del 1927 al 1930) i Mies Van 1925-‐1926, Walter Gropius der Rhoe (1930 al 1933). 9 Isabel Campi Valls, (2008), Què és el disseny?, (Barcelona: Edicions 62). 63

Art Decó, 1920 S’utilitza per donar nom a les obres geomètriques populars de les dècades de 1920-‐1930. Sorgeix com un estil merament decoratiu, alhora que expressa l’era moderna de la màquina. Se’l considera un estil burgés i limitat a la classe social alta, gent que podia pagar pels objectes fets amb materials nous i cars. Les idees cubistes inspiren als dissenyadors gràfics, que incorporen la manera d’organitzar l’espai i les imatges sintètiques dins de les seves obres. Es caracteritza per l’ús de línies rectes, formes geomètriques i estilitzades, zig-‐zags, mitges circumferències i circumferències completes. També es fa ús de materials com l’acer, el plom, l’alumini i fustes Fig. 25: The Nerve Center of London's Underground, 1930, exòtiques importades. Edward McKnight Kauffer El cubisme i les formes mecàniques industrials es converteixen en un recurs important pels dissenyadors gràfics, que entre els més destacats trobem Edward McKnight Kauffer (1890-‐1954) i un immigrant rus A. M. Cassandre (1901-‐1968). També André Groult (1884–1966), Pierre Chareau (1883-‐ 1950) i Jean Dunand (1877-‐1942). Edward McKnight Kauffer (1890-‐1954), incorpora el llenguatge del cubisme i futurisme dins la portada dels cartells, demostrant el fort impacte comunicatiu que generen aquests ideals. A. M. Cassandre (1901-‐1968), revitalitza l’art francès dels cartells amb la seva bidimensionalitat i l’ús dels colors plans simplificats en formes geomètriques que en alguna ocasió poden arribar al cubisme sintètic. Fig. 26: cartell del diari L’intransigeant, 1925, A. M. Cassandre

Estil Tipogràfic Internacional, 1950 Aquest moviment, enfocat al disseny gràfic, sorgeix a Suïssa i Alemanya durant la dècada del 1950. També anomenat Estil Suís, però que poc a poc s’expandeix internacionalment per Europa i Estat Units fent que s’acabi coneixent com a Estil Tipogràfic Internacional. Aquesta internacionalització i la claredat del moviment, fa que guanyi seguidors a tot el món i que la seva influència encara duri avui en dia. Influenciat per la De Stijl, la Bauhaus i les tipografies del anys 20 i 30 del s. XX, trobem que la tipografia es converteix en l’element principal del disseny. Ernst Keller (1891-‐1968), professor de l’Escola de Zurich d’Arts i Oficis, es converteix en el responsable d’aquest moviment per basar la seva feina en dos principis gràfics, la llegibilitat i la simplicitat, continuant amb els principis de la Bauhaus i la Nova Tipografia de Jan Tshichold (1902-‐1974). Algunes de les característiques són la unitat de disseny que s’aconsegueix mitjançant l’organització asimètrica dels elements que la composen en una retícula matemàtica; una fotografia i un text de Fig. 27: Zurcher Painters, 1957, forma clara i fàctica, sense l’exageració de la Emil Ruder propaganda i la publicitat comercial, i l’ús d’una tipografia de pal sec, composada per una configuració justificada a l’esquerra.10 Així doncs, es basen en buscar la senzillesa i l’ordre sota la reducció d’ornaments, prioritzant la comprensió i organització. L’expressió artística i personal es deixa de banda per donar lloc a la utilització de la fotografia en blanc i negre, en lloc d’il·∙lustracions. També es crea una tipografia neta i de pal sec, utilitzada perquè causi major impacte visual. D’aquesta manera, les tipografies sans serif guanyen popularitat entre els dissenyadors, que a partir de la tipo Akzidenz Grotesk, dissenyada per Berthod al 1896, creen tres grans tipografies, la tipografia Univers, dissenyada per Adrian Frutiger (1928), la tipografia Neue Hass Grotesk, dissenyada per Max Miedinger (1910-‐1980) i que posteriorment passarà a anomenar-‐se Helvètica, i la tipografia Folio, dissenyada per Walter Baum (1921-‐2007) i Konrad Bauer (1919-‐1990). El cartell és una de les peces més importants d’aquest moviment, que gràcies a la necessitat de comunicació d’aquella època, es descobreix una manera potent de comunicar sense necessitat de sobrecarregar. 10 Philip B. Meggs (2009), Historia del diseño gráfico, (España: RM Verlag). 356

Emil Ruder (1914-‐1970), professor de tipografia a l’escola d’Arts i Oficis de Basilea, proclama que s’han de tenir en compte dues qualitats molt importants alhora de fer una comunicació eficaç, la llegibilitat i la fàcil lectura del text. Per donar harmonia, varietat i dinamisme als dissenys, fa ús de la retícula per introduir tots els elements dins d’una composició. Armin Hoffmann (1920), també professor de disseny gràfic a l’escola d’Arts i Oficis de Basilea, es reconegut pels seus cartells on tenia com a objectiu la comunicació per sobre de tot. D’aquesta manera, fa poc ús del color i juga amb el contrast de la tipografia amb els elements del disseny. “Al 1959 es converteix en un dels fundadors de la revista “Neue Grafik”, responsable de que la difusió de l’Estil Tipogràfic Internacional a nivell mundial.”11

Fig. 28: Old and New Forms in Japan, 1959, Armin Hoffmann

Psicodèlia, 1960 Sorgeix a la dècada del 1960 i s’expandeix fins a la meitat dels anys 70. Considerat com un moviment de contracultura, el terme psicodèlia és utilitzat per primer cop pel psicòleg britànic Humphry Osmond i significa “manifestant la ment”. Aquest tipus d’estil, normalment venia induït per drogues al·∙lucinògenes, que eren la font d’inspiració del moviment. L’objectiu que tenien, era representar el món on la consciència posa els seus límits i la ment no és capaç d’accedir per si sola. S’utilitzen colors brillants molt contrastants per construir formes que es reflecteixen, giren, es barregen o s’entretallen entre elles, seguint la mateixa fisonomia que podem veure en un calidoscopi. Es fa ús de les corbes fluides i sinuoses de l’Art Noveau i del reciclatge d’imatges de la cultura popular a través de la manipulació, com era habitual en el pop art. Els principals clients eren concerts de rock and roll i de balls. Wes Wilson (1937), dissenyador gràfic, es considerat com l’artista que introdueix la psicodèlia en els cartells de concerts. “Les lletres que inclou en les seves obres [...] omplen tot l’espai disponible en el pòster, amb línies fonent-‐se entre elles, formant figures, utilitzant colors oposats...”.12 El lettering que utilitza marca la forma de Fig. 29: Bill Graham Presents, l’obra i normalment la lectura es fa difícil d’entendre. 1966, Wes Wilson

11 Estilo Suizo (2013), Editorial. 8 de juny 2015. http://www.cultier.es/estilo-‐suizo/ 12 El origen de los carteles psicodélicos de los 60, (2014), Juanjo Villalba, 8 de juny 2015. http://www.yorokobu.es/el-‐origen-‐de-‐los-‐carteles-‐psicodelicos-‐de-‐los-‐60/ 23

1.1.2 El comerç electrònic FRISFRAS es presenta al mercat com una botiga on-‐line pensada com a comerç B2C, que oferirà productes directament al client particular. La gestió del negoci es farà completament a Internet (disseny del producte, compra i pagament), el que evitarà disposar d’un punt de venda presencial. El negoci aprofita així els avantatges que el comerç on-‐line comporta: accés les 24 hores al dia, els 7 dies a la setmana, a tota la península (zona de distribució proposada), i amb uns baixos costos d’estructura. Per poder arribar al concepte del comerç electrònic i tenir més base en la identificació del tema, cal veure el significat de la transacció. La transacció Del llatí transactio, transacció és un terme definit per la “Real Academia Española” (RAE) com l’acció i efecte de transigir, és a dir, acordar voluntàriament amb alguna altra part, un tracte, un conveni o un negoci.13 En el món de l’economia, el comerç o les finances, una transacció és una operació de compra venta. Quan algú ven un producte a un comprador, esta portant a terme una transacció. Quan s’utilitza la transacció en un canal informàtic, com pot ser internet, es denomina transacció electrònica. Actualment hi ha milions de transaccions diàries per aquest mitjà, que estalvia temps i diners a l’usuari i l’empresa on es realitza la transacció. Més endavant en l’apartat del comerç electrònic es detalla el tipus de comerços i transaccions habituals avui dia. En els darrers anys, hi ha hagut diferents interpretacions i significats del comerç electrònic o e-‐commerce. El comerç electrònic està definit pels experts com la “utilització de la informàtica i les telecomunicacions per canalitzar els fluxos d’informació i operacions de negocis existents entre una empresa i els seus interlocutors”.14 D’acord amb l’OMC, (Organització Mundial de Comerç), defineix el comerç electrònic com la “distribució, comercialització, venda o lliurament de béns i serveis per mitjans electrònics”, és a dir, un conjunt d’intercanvis que donen lloc a activitats comercials. Com diu A. Fonseca, el més significatiu és que en aquestes transaccions comercials, “no hi ha relació física entre les parts, sinó que les comandes, la informació i els pagaments, es fan a través d’un canal de distribució electrònic”.15 13 “Transacción”. Real Academia Española (RAE), 2012. 8 de juny 2015. http://lema.rae.es/drae/?val=transacci%C3%B3n 14 Pablo Lara Navarra i José Ángel Martínez Usero (2002), Comercio electrónico: la fidelización del

usuario”. (El profesional de la información 11) 410. 15 Alexandre Fonseca (2014), Fundamentos del e-‐commerce. (E-‐book Amazon). 10

La Unió Europea, en la comunicació de “La comisión de 18 de abril de 1997”, el defineix com un “model basat en el tractament electrònic i de transmissió de dades que engloba activitats molt diverses, que van des de l’intercanvi de bens i serveis a la entrega en línia d’informació digital, passant per la transferència electrònica de fondos, activitat bursatil, la contractació publica, etc.”. D’aquesta manera, el comerç electrònic el podem entendre com un concepte multidisciplinari que afecta la manera en què es desenvolupen les interaccions, negociacions amb els clients, els pagaments i les relacions amb la cadena de proveïdors. Segons l’Associació Francesa per al Comerç i els Intercanvis Electrònics (AFCCEE, Association Française pour le Commerce et les Échanges Électroniques), el comerç electrònic és el conjunt de relacions intangibles que mantenen els agents econòmics. Aquesta definició engloba qualsevol transacció, sia per Internet, telèfon, xarxes bancàries, etc., i qualsevol mètode de pagament independentment que s’utilitzin per diners físics o electrònics. Gràcies a aquest nou mètode es transforma la forma de fer negocis i s’ofereixen avantatges competitius i accés al mercat mundial. Aquestes facilitats ajuden a preveure les necessitats dels clients i permet oferir nous productes i serveis, donant més opcions i millors preus. La reestructuració dels processos de compra i venta que produeix el comerç electrònic, obre un ventall de possibilitats als compradors i proveïdors al generar-‐se un major nombre d’oportunitats per obrir nous negocis. No solament s’inclou la compra i venda electrònica de béns, informació o serveis, sinó també l’ús de la xarxa per activitats anteriors o posteriors a aquestes com són la publicitat, la cerca d’informació sobre productes, proveïdors, etc., l’atenció al client abans i després de la venda, etc. 16 Per tal que el comerç electrònic es desenvolupi, cal crear un ambient de confiança per a tots els participants, disposant de mecanismes i sistemes de protecció contra la pirateria, falsificació i delinqüència. Les activitats del comerç electrònic estan classificades en dues categories ben diferenciades: “L’e-‐commerce indirecte: comanda electrònica de béns tangibles amb entrega física. L’e-‐commerce directe: comanda en línia, amb pagament i entrega de béns i serveis intangibles”.17 16 Jordi Herrera, et al. (2003), Tecnologia del comerç electrònic, (Barcelona: Editorial UOC). 15 17 Pablo Lara Navarra i José Ángel Martínez Usero (2002), Comercio electrónico: la fidelización del usuario”. (El profesional de la información 11) 411. 25

Tipus de comerç electrònic Podem classificar el comerç electrònic en diferents tipus segons els “agents econòmics que hi intervinguin i del tipus de relació establerta”.18 Els principals usuaris que utilitzen aquest canal de venta són les empreses, els consumidors i les administracions publiques, per tant, el comerç electrònic es classificat de la següent manera: A2A ADMINISTRACIÓ A2B O B2A A2C O C2A EMPRESA CONSUMIDOR B2C B2B C2C • Comerç administration-to-administration (A2A) És la relació entre les administracions públiques (estatal, autonòmica, municipal) assumint una importància capital. Aquesta relació no és pròpiament de comerç electrònic o, si més no, no sempre ho és. • Comerç business-to-administration (B2A) En els procediments de contractació pública o de compres per a l’Administració, l’Administració passa a ser el client. Aquesta categoria cobreix totes les transaccions entre les empreses i les organitzacions governamentals. •

Comerç business-to-business (B2B)

Engloba les transaccions comercials entre empreses. Es podria considerar com l’evolució del negoci entre empreses utilitzant oportunitats que proporciona la globalització, interacció i reducció de cost dels moderns mitjans de comunicació. Els marketplaces (centres de mercat B2B), són centres que permeten establir vincles comercials entre empreses, relacionant compradors i venedors, intercanviant idees, publicitat, executant transaccions comercials i coordinant inventaris, lliuraments, etc. • Comerç consumer-to-consumer (C2C) És el que posa en contacte diferents usuaris per a la compravenda d’articles. Un exemple serien totes les webs de subhastes que actuen d’intermediàries per posar en contacte diferents usuaris amb necessitats complementàries, les aplicacions peer-‐to-‐ peer que permeten compartir informació entre diversos usuaris de la xarxa. 18 Jordi Herrera, et al. (2003), Tecnologia del comerç electrònic, (Barcelona: Editorial UOC). 16

•

Comerç administration-to-consumer (A2C)

•

Comerç Business-to-consumer (B2C)

Aquest tipus de comerç electrònic considera les relacions del ciutadà amb l’Administració. En l’àmbit de l’Estat espanyol, l’exemple més clar ha estat el lliurament de declaracions de renda per Internet. Engloba les transaccions comercials entre una empresa i els usuaris finals. Actualment, és el sistema que més creix i el podem trobar en la majoria d’empreses grans, que el tenen com a canal alternatiu a les vendes que fan a les seves botigues físiques o en altres empreses més petites que l’utilitzen com a canal principal de les vendes. Aquest sistema permet crear nous vincles amb nous clients i amb els antics que no puguin anar a les botigues. També és una oportunitat per als emprenedors que no poden disposar d’una botiga física, ja que facilita la venta per tota la xarxa. Aquest sistema d’e-‐commerce és la base del tema escollit per aquest treball.

El màrqueting a internet Per tal de poder promocionar la nova botiga definida en aquest projecte, cal tenir en compte el concepte d’e-‐marketing o màrqueting electrònic, que ha anat evolucionant conjuntament amb l’e-‐commerce. Podríem dir que l’e-‐marketing deriva de la definició general del màrqueting tradicional, un conjunt de principis i pràctiques que busquen l’augment del comerç, especialment de la demanda. Cal fer una planificació de màrqueting per assegurar qualsevol desenvolupament d’un comerç electrònic. Ara per ara, posicionar-‐se en un sector del mercat, diferenciar-‐se de la competència i fidelitzar al client, són els objectius que tota empresa ha d’assolir perquè el negoci sigui rentable. Aquests objectius s’hauran de resoldre donant una resposta ràpida i eficaç als canvis accelerats de la demanda, la especialització, la intangibilitat del producte, la globalització del producte, la possibilitat de comparar preus, etc.

-‐

Tècniques de personalització Per fer una diferenciació eficaç davant de la competència, les estratègies de màrqueting tendeixen a utilitzar la personalització per satisfer la necessitat del consumidor el més aproximat possible. Les cookies (galetes), són arxius de codi que l’usuari inclou en una pàgina de la web perquè s’executi cada vegada que un client accedeix. El que fa el codi, es enregistrar totes les accions que fa el client, les seves cerques, el temps que esta en una pàgina, els seus gustos o interessos... 27

-‐

L’advertising, és la publicitat que només veuen un cert tipus de persones diferenciades per sectors de gustos, tendències, edat, sexe, etc. “Es refereix a l’aparició de baners depenent del perfil de l’usuari”.19 El CRM, es refereix a un sistema que ajuda a segmentar el mercat. Recopila informació dels clients a través dels seus moviments o compres realitzades anteriorment. Actualment hi ha empreses que només es dediquen a oferir solucions CRM per empreses mitjanes i grans amb molts clients. La fidelització del client Per tal que un e-‐commerce funcioni amb regularitat, és molt important que tingui clar que al client se l’ha de fidelitzar. A més a més, és més econòmic fidelitzar als clients que ja es tenen, que buscar-‐ne de nous ja que no s’han d’utilitzar tants recursos com poden ser les impressions d’anuncis, invertir en SEO (Search Engine Optimization, també anomenat posicionament en buscadors), SEM (Search Engine Marketing), etc. Les eines que es caracteritzen per girar entorn a la RM (gestió de la relació amb les persones) són les següents: •

VRM, visitor/vendor relationship managment.

•

CRM, customer relationship managment.

•

MRM, marketing relationship managment.

És la gestió de les relacions amb els visitants anònims de la web. El VRM és el visitant anònim. Aquests són possibles perquè els serveis i productes d’un lloc web no són suficients per fidelitzar a un usuari si no es troba identificat pel sistema. Per solucionar aquesta carència d’informació, s’intenta donar resposta a través dels logs, cookies i marques que estableixen patrons a partir de la informació que obtenen d’aquests visitants anònims. Són les encarregades de llegir la informació i posteriorment la creuen amb dades d’organització que permetent estudiar el comportament per establir un patró. És la gestió de les relacions amb els clients. Un CRM és un usuari registrat. Aquesta informació serveix per poder enfocar-‐se cap a la satisfacció del client, ja que podem conèixer el seu grau de satisfacció amb el servei i optimitzar-‐lo de la millor manera per desprès mantenir-‐lo fidelitzat. És el desenvolupament de les estratègies globals de màrqueting per oferir campanyes personals i rellevants sobre les necessitats d’un usuari. Aquestes estratègies són possibles gràcies a la informació que s’obté de les diferents gestions de les relacions amb els clients. Reconèixer des d’un principi la necessitat i requeriment del comprador, ha de ser l’objectiu d’un comerç electrònic per al seu correcte desenvolupament. Les estratègies 19 Alexandre Fonseca (2014), Fundamentos del e-‐commerce. (E-‐book Amazon). 59

globals de màrqueting permetran enfocar la comunicació cap a ells, assegurant satisfer la necessitat generada i facilitant la decisió de compra del client.

-‐

La usabilitat Una web que esta ben organitzada, és intuïtiva, genera confiança i facilita els processos de compra i la recerca dels productes, sempre guanyarà més punts perquè l’usuari acabi efectuant la compra. Dins del camp de desenvolupament web, la usabilitat és la disciplina que estudia la forma de dissenyar llocs web perquè els usuaris puguin interactuar amb ells de forma més fàcil, còmoda i intuïtiva possible.20 Seguint aquest principi, els clients hauran de trobar la informació de la manera més agradable i senzilla per tal de facilitar la compra. Per aconseguir-‐ho s’hauran de tenir en compte uns punts molt importants dins del funcionament d’una web enfocada al comerç online: Un disseny atractiu facilita la venta. Com a qualsevol botiga del comerç tradicional, un comerç online ha d’oferir productes atractius per introduir els clients a comprar. Alhora s’ha de transmetre una sensació agradable i de seguretat, tenint en compte que el client no podrà provar el producte abans de fer la compra. Aquests aspectes es poden compensar oferint informació detallada del producte amb imatges de qualitat. Informació actualitzada i útil. La informació que conté una web, també és important en relació a l’èxit del comerç. L’usuari vol veure que es recent i actualitzada, ja que el més probable és, que si la troba desactualitzada, això li creï una sensació de desconfiança per part del poc interès de la empresa. Ajuda on-‐line. Com més informació oferim al client, menys ajuda necessitarà per trobar el que busca. Aquesta ajuda pot ser en forma de preguntes i respostes sobre temes que poden generar dubtes o confusió. També poden servir per ensenyar al client com fer la compra o oferir informació relacionada amb els canals de distribució, enviaments i pagaments. Ràpida recerca del producte i navegació actualitzada. El catàleg de productes haurà de ser el més simple i lògic com sigui possible, per tal de que l’usuari pugui trobar el producte que busca, en un petit marge de temps i de la manera més fàcil. El carro de compra. Quan un procés de compra és excessivament complicat i llarg, l’usuari acaba abandonant la comanda. Així doncs, s’haurà de dissenyar un procés de compra curt i transparent on el client tingui la sensació de tenir el control total de la transacció. “Una vegada confirmat, el client hauria de rebre un correu electrònic amb totes les dades de la comanda”.21 20 Yusef Hassan Montero, (2002), Introducción a la Usabilidad, 8 de juny 2015. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/introduccion_usabilidad.htm 21 Alexandre Fonseca (2014), Fundamentos del e-‐commerce. (E-‐book Amazon). 70

-‐

Canvis dins del carro. En la majoria de les compres, l’usuari voldrà canviar la quantitat total d’articles en el carro abans de confirmar la comanda així que se li haurà de possibilitar des del mateix carro. També si es facilita un enllaç del producte i una petita descripció, l’usuari s’assegura que ha escollit els productes correctes. Informació sobre els costos totals. La majoria de comandes es cancel·∙len en el moment que el client troba costos d’enviament inesperadament alts que prèviament no s’havien comunicat. Així doncs, “s’haurà d’indicar tant aviat com sigui possible en el procés de compra, els costos d’enviament, [...]. Fer-‐ho crea una atmosfera de seguretat i transparència que prevé desagradables sorpreses posteriors”.22 Mostrar la disponibilitat i el temps d’entrega. Igual que amb els costos d’enviament, el temps d’entrega també s’ha de facilitar a l’usuari des d’un començament. Això facilitarà que moltes comandes no siguin cancel·∙lades quan veuen que el que volen comprar tardarà molt en arribar. També és útil facilitar des del principi, si el producte esta disponible, i si no ho esta, que informi del dia aproximat en el que estarà en estoc. No s’han de demanar més dades del client de les necessàries. Per evitar molestar a l’usuari, només s’han de demanar les dades estrictament necessàries per realitzar la venta. A més a més, un procés llarg de confirmació de dades, fa que moltes vegades acabi en una cancel·∙lació, ja que l’usuari es preguntarà el perquè es volen tantes dades i acabarà desconfiant del comerç. Incloure un mapa web. Aquest apartat ajuda a l’usuari a situar-‐se dins la web, ja que veurà tots els apartats que s’inclouen, d’una manera esquemàtica i ordenats per ordre de jerarquia. Així també s’ajuda al client a trobar el que busca.

22 Alexandre Fonseca (2014), Fundamentos del e-‐commerce. (E-‐book Amazon). 70

1.1.3 Benchmarking

L’anàlisi de benchmarkin s’ha basat en una recerca de diferents comerços online que puguin oferir el mateix tipus de servei que vol proposar aquest projecte. Com les característiques a analitzar són múltiples, s’han buscat les tres webs més semblants i que puguin servir de referència per realitzar l’estudi de mercat. Aquestes dades ens donen informació sobre com es desenvolupen altres projectes semblants, quins són els seus mètodes i que és el que ofereixen i com ho fan. Els criteris s’han tingut en compte a partir de la informació obtinguda dins el marc teòric del comerç electrònic. Les característiques analitzades a cada portal web són les següents: -‐ Idiomes -‐ Nombre de productes totals -‐ Opció de personalització -‐ Target dels productes -‐ Botiga on-‐line pròpia o gestor d’e-‐commerce -‐ Disseny de la pàgina/accessibilitat -‐ Despeses d’enviament i dies -‐ Imatges reals o mockups, quantes fotos per producte -‐ Informació sobre la devolució -‐ Informació sobre l’aplicació del producte -‐ Xarxes socials i seguidors

Madeofsundays www.madeofsundays.com Idiomes Anglès i Espanyol. Nombre de productes totals La botiga es divideix en els diferents productes: • Decals & Stickers, amb 56 productes • Decoration, amb 1 producte El client sap en tot moment quants productes hi ha a cada pàgina, i dóna l’opció d’escollir quants vol visualitzar, o amb quin ordre.

Opció de personalització La botiga dóna opció a personalitzar dos productes amb el nom escollit que es vulgui. A dins del menú es poden trobar amb l’etiqueta “Custom decals” per a que sigui més fàcil.

Target dels productes Els productes s’ofereixen a dues franges: nens (de 0 a 14 anys) i adults (de +15). Podem trobar la secció de nens dins del menú amb l’etiqueta Kid’s Room.

Botiga on-line pròpia o gestor d’e-commerce Made of sundays té les dues opcions. Principalment trobem la web amb el domini .com, però a l’escollir l’idioma espanyol, la web et porta al portal www.etsy.com. Disseny de la pàgina/accessibilitat La pàgina té un bon disseny i una fàcil navegació. Trobar la informació no requereix grans clics ja que esta incorporat en el menú principal. Els productes es mostren d’una forma clara, i molt neta. A la mateixa pàgina se’ns indica el preu, amb les despeses d’enviament. També unes fotos de referència i l’opció de poder escollir el color dels productes. A partir de la pàgina About us s’explica quina és la història de la botiga, apropant el client als creadors de la marca, acompanyada d’imatges.

Despeses d’enviament i dies A la mateixa pàgina on hi ha la informació sobre el producte, trobem una pestanya que diu shipping info. A dins se’ns especifica el cost de l’enviament i els dies segons la destinació.

Nombre de fotos per producte Tots els productes tenen una foto sobre una posada en escena i la resta de fotos són dels diferents colors que l’usuari pot escollir. Normalment la posada en escena es tracta d’una paret blanca amb un taulell de fusta el qual a cada producte van canviant els objectes.

Informació sobre la devolució La pàgina ofereix un menú en el que ràpidament es troba l’etiqueta shipping & returns. A baix de tot trobem la següent explicació sobre la devolució.

Informació sobre l’aplicació del producte Al mateix menú trobem també l’etiqueta que diu installing wall stikers. A dins s’explica mitjançant un vídeo l’aplicació del vinil sobre una superfície.

Mètodes de pagament Aquesta botiga on-‐line dóna l’opció de pagar a través de Paypal, targetes de crèdit/dèbit o mitjançant una transferència (només possible des d’uns bancs en concret que els especifica en una llista). Xarxes socials i seguidors

Made of sundays esta present a Facebook i Instagram. També tenen un blog amb el nom Taste of Sundays. Tenen els següents seguidors: • Facebook: 1.029 • Instagram: 4.051

Chispum www.chispum.com Idiomes Anglès, Espanyol, Català i Francès Nombre de productes totals La botiga es divideix en moltes categories i subcategories de productes, entre elles les principals: • Vinils • Tattos • Pissarres • Wallpapers Reposicionables • Bosses • Draw&Play La web no informa al client quants productes hi ha a cada apartat i els productes de cada apartat es carreguen a la mateixa pàgina, sense haver d’anar passant. Opció de personalització Generalment, la botiga només dóna l’opció de seleccionar la mida i el color. Tanmateix, en els productes més venuts, es pot escollir l’idioma del text.

Target dels productes Els productes que ofereixen estan adreçats a nens (de 0 a 14 anys) i adults (de 15 a 99). Podem trobar la secció de nens dins del menú de vinils amb l’etiqueta “Nens”. Els tattos també tenen els seus dissenys dedicats a nens.

Botiga on-line pròpia o gestor d’e e-commerce Tenen la seva pròpia web a www.chispum.com

Disseny de la pàgina/accessibilitat La pàgina té un disseny net, en blancs i negres, però no una fàcil navegació. El menú esta configurat de tal manera que totes les opcions de la pàgina queden al mateix lloc i amb la mateixa importància, de tal manera que es fa difícil diferenciar les diferents possibilitats que s’ofereixen.

Des de la mateixa pàgina inicial se’ns indica el preu de cada producte quan passem e ratolí per sobre. La pàgina del producte ens mostra una gran imatge amb informació del producte al costat. També l’opció de poder escollir el color dels productes, la mida, la quantitat i si volem embalatge de regal. Per altra banda, no s’especifica quin són els enviaments dins d’aquesta pàgina. Només informen que per compres majors a 100€, els enviaments són gratuïts.

Despeses d’enviament i dies Les despeses d’enviament no es proporcionen en cap cas fins que et registres a la pàgina en el moment d’anar a pagar un producte.

Només trobem la informació sobre els dies, dins d’un menú situat al footer on s’explica el següent:

Tot i així, pels enviaments internacionals si que s’expliquen les tarifes i els dies per a cada territori.

Nombre de fotos per producte Normalment els productes es mostren a partir d’una posada en escena amb el vinil integrat a la paret de la casa. Els productes més venuts disposen de més d’una foto. La resta en sol tenir una.

Informació sobre la devolució La pàgina on s’explica la política de devolució, esta dins del menú situat al footer, a la pestanya “Servei al Client”.

Informació sobre l’aplicació del producte Al mateix menú del footer, trobem una pestanya que es diu “ajuda”. A dins s’explica mitjançant uns vídeo l’aplicació del vinil sobre una superfície, l’aplicació d’un vinil gran i com desenganxar un vinil. A més a més, trobem una pàgina de 10 preguntes freqüents sobre la botiga i els productes.

Mètodes de pagament Aquesta botiga on-‐line dóna l’opció de pagar a través de Paypal o targetes de crèdit/dèbit.

Xarxes socials i seguidors Chispum esta present a Pinterest, Twitter, Instagram i Facebook. També tenen un blog amb el nom Muacs. Tenen els següents seguidors: • Pinterest: 702 • Twitter: 992 • Instagram: 3.237 • Facebook: 14.688

Hommu www.hommu.com idiomes Anglès i Espanyol. Nombre de productes totals La botiga Hommu, es divideix en les següents categories amb un total de 130 productes: • Vinils grans (46 productes) • Vinils mitjans (59 productes) • Mini vinils (23 productes) • Vinils de pissarra (7 productes) • Personalitzables (productes demanats per encàrrec) Opció de personalització Tenen una secció dedicada als clients que no volen comprar un producte fet, sinó que volen personalitzar al seu gust un espai com l’oficina, el comerç, la cuina o amb estètica infantil. Funciona de tal manera que els clients envien un disseny o fotografia del que volen i ells mateixos els hi fan un disseny en vinil.

Target dels productes En totes les categories dels productes, trobem que es distingeix els productes de nens amb l’etiqueta de “Niños”. Per tant, els seu target esta dividit en nenes (de 0 a 14 anys) i adults (de +15). Botiga on-line pròpia o gestor d’e-commerce 39

Tenen la seva pròpia web a www.hommu.com

Disseny de la pàgina/accessibilitat Tenen un disseny de web simple però alhora tot encaixa amb harmonia. La informació és fàcil de trobar a partir del menú principal, que divideix els vinils amb categories segons on van aplicats o com són, per exemple vinils grans, vinils mitjans o vinils de pissarra. Des de la mateixa pàgina inicial ja informen del preu del producte. També ofereixen la opció de vista ràpida per poder veure la foto del producte en gran sense haver de carregar la pàgina amb la informació més detallada. Les despeses d’enviament no s’indiquen fins que no cliques al botó afegir al cistell que executa un pop-‐up amb la informació sobre la compra. L’enviament és gratuït i t’indiquen també els impostos que hi ha sobre el preu final. Segons el tipus de vinil, també ofereixen la possibilitat d’escollir entre diferents colors.

Despeses d’enviament i dies Com les despeses d’enviament dins de la península són gratuïtes, no s’indica en cap lloc el preu exacte. Dins de la pestanya “Condiciones de compra” situada al footer, es troba un escrit on s’explica que per les demés destinacions, el preu es generarà dins el carret de la compra, quan el client indiqui la direcció de l’enviament.

Si que indiquen el termini en el qual faran l’enviament, que és de 7 a 10 dies laborals, ja que els productes no estan en estoc i s’imprimeixen quan el client fa la compra. Imatges reals o mockups, quantes fotos per producte Cada producte té una foto d’una posada en escena, que en alguns casos es repeteix canviant només el disseny del vinil. Segons el producte que ofereixen, tenen la mateixa foto amb els diversos colors que pot oferir el producte.

Informació sobre la devolució A la mateixa pestanya de “Condiciones de compra”, seguit de les despeses d’enviament i els dies, s’explica la política de devolucions que tenen. Informació sobre l’aplicació del producte En el menú principal, hi ha una pestanya molt fàcil de trobar amb el nom de “Dudas”. Allà resolen els dubtes més típics entre els clients, entre elles com instal·∙lar un vinil a través d’un vídeo tutorial. També especifiquen que dins l’embalatge del producte inclouen unes instruccions per instal·∙lar-‐lo sense cap problema.

Xarxes socials i seguidors Hommu esta present a Pinterest, Twitter, Instagram i Facebook. També tenen un blog amb el nom “De Matsuyama a Lemmijoki”. Tenen els següents seguidors: • Pinterest: 159 • Twitter: 520 • Instagram: 748 • Facebook: 4.140

1.2

CREAR I COMUNICAR NOVES IDEES I PROPOSTES

La idea de FRISFFRAS sorgeix en veure que els productes personalitzats tenen molta acceptació perquè es tracta d’un producte únic adaptat a cada client.

Els productes tindran un caire decoratiu per la casa i s’aplicaran a objectes quotidians als que incorporaran els vinils, com element gràfic, per diferenciar-‐se. L’objectiu és innovar amb nous objectes on s’incorpori un element gràfic i que l’usuari se’ls vagi trobant al llarg de la seva rutina diària. La personalització provoca que el producte sigui més proper al client, al ser ell qui escull els missatges i elements gràfics que vulgui.

La web intentarà donar la informació necessària perquè el client no tingui dubtes. D’aquesta manera es vol assegurar la confiança del comprador. Al fer el disseny de la web s’haurà de tenir en compte la usabilitat per tal de facilitar tot el procés i generar una bona experiència de compra. Els catàlegs de productes hauran de ser fàcils de trobar, i que la eina de personalització sigui intuïtiva i tingui explicacions per tal de que el client no abandoni la compra.

L’experiència de compra que tindrà l’usuari s’ha de cuidar fins al mínim detall, per això el producte es presentarà en un bon packaging, que inclogui unes instruccions d’aplicació si el producte ho requereix. També està previst, com a valor afegit, sorprendre al comprador amb un obsequi en format de làmina amb missatge motivador o amb un mini-‐vinil amb el seu nom o frase.

1.2.1 Procés de creació En el procés de creació s’han seguit les següents tècniques creatives per ajudar a proporcionar idees i solucions. Pluja d’idees Utilitzada en varies ocasions com el procés de naming, el disseny de les formes disponibles, el contingut de la web o el packaging. La principal funció d’aquesta tècnica és la de generar idees durant un temps determinat. L’objectiu és arribar a escriure totes les idees possibles, encara que siguin inviables ja que totes les idees son benvingudes i la crítica no s’accepta en aquest primer procés. D’aquesta manera es talla la lògica i s’obre la creativitat que permetrà solucions diferents a lo comú.

Els mapes mentals Que han ajudat a estructurar el projecte i organitzar-‐lo. La finalitat dels mapes mentals, és la d’explorar un problema i generar idees per buscar la solució. En aquest cas, s’ha utilitzat per determinar els àmbits de cada apartat, com la botiga o els productes.

1.2.2 Fluïdesa

Seguidament es presenten els diferents esborranys i esbossos del projecte. Els mapes mentals representen les primeres idees del projecte i el disseny dels productes.

El disseny dels productes estan basats en formes diverses que l’usuari podrà escollir per personalitzar-‐se el seu vinil. Per arribar a decidir quines formes triar, vaig fer un procés de pluja d’idees sobre famílies d’objectes que poguessin ser versàtils i alhora variades per oferir major possibilitat de personalització.

El procés de naming i logotip, s’ha fet també a partir de pluja d’idees. A continuació hi han algunes de les llistes amb possibles noms, i una proposta de logotip amb dos noms diferents.

Finalment el nom escollit per a la marca és FRISFRAS i seguidament es troben els diferents esbossos fets a mà i les tipografies que s’han provat per trobar l’adequada.

Els següents esbossos mostren els primers passos del disseny de la web, que es van utilitzar per pensar l’estructura i els apartats principals.

Per acabar, es mostren els esbossos que han servit per crear l’ordinador de paper que surt dins l’espot comercial de FRISFRAS.

1.2.3 Flexibilitat A partir de la primera pluja d’idees sobre quines formes incloure en el procés de personalització, s’ha acabat decidint, com a primera proposta, incloure les famílies següents: menjar, calendari, temps, etiquetes, amor, bafarades i formes bàsiques. A continuació es poden veure els primers esbossos sobre els elements que es podrien incloure en cada família.

A partir del nom escollit per a la marca, FRISFRAS, faig diferents esbossos i proves gràfiques per tal de trobar el logotip final.

1.2.4 Elaboració A continuació es mostren diferents propostes de productes finals que l’usuari podria acabar creant a partir de les opcions de personalització.

Mitjançant un dels últims dissenys com a proposta de logotip, acabo formant el disseny final, que es complementa amb el descriptor “Personalitza’t” i utilitza una gama cromàtica taronja.

1.2.5 Innovació FRISFRAS ofereix un servei personalitzat de comunicació que utilitza el disseny gràfic com a suport. A diferencia del que podria ser una agencia de publicitat, FRISFRAS s’enfoca a un ús personal i íntim del consumidor on ell mateix acaba l’elaboració del producte final. En una primera fase, aquest projecte s’enfoca només a la personalització de vinils, però seguint el mateix concepte de comunicació personalitzada, en un futur podria oferir també la personalització d’altres productes com, felicitacions d’aniversari, targetes postals, emoticones, calendaris, agendes i altres objectes d’ús quotidià. Per tal de fer diferencial aquest projecte, he pensat en altres possibles solucions on aplicar un vinil que no sigui la paret, que és l’ús més comú. La intenció és trobar objectes que permetin la incorporació d’un element gràfic i que formin part de la rutina diària de l’usuari. S’ha de tenir en compte, que l’adhesiu del vinil no resisteix a totes les condicions que pateixen alguns objectes així que una tassa per exemple, no seria eficient utilitzar-‐la perquè en el procés de neteja acabaria perdent amb el temps l’adhesiu i cauria el vinil. Possibles objectes a personalitzar a partir d’un vinil poden ser, pots de cuina, testos, llibretes, gerros, cantimplores, fundes de smartphones i tablets, cantimplores, rellotges de paret, espelmes, vidres, miralls, roba, etc.

FASE 2. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ 2.1 ESTABLIMENT DELS OBJECTIUS QUE ORIENTIN L’OPERATIVITAT DEL TREBALL El correcte desenvolupament d’un projecte recau en la seva organització i estructuració prèvia. Per fer-‐ho s’han definit des d’un començament els objectius específics, tenint en compte les parts més importants del projecte. Més endavant també es recull el cronograma, que temporalitza les fases de creació dins d’un calendari, i el diagrama general que esquematitza el projecte a partir de la preproducció, la producció i la postproducció.

2.1.1 Objectius • • • •

Desenvolupar un suport web que permeti la personalització de cada vinil d’una forma fàcil i intuïtiva. Dissenyar uns productes base que deixin oberta la personalització adequada per a cada client. Assolir una identitat corporativa que encaixi amb el projecte i uneixi tots els elements, des dels productes, el logotip, la web, el packaging o els audiovisuals complementaris. Produir un espot publicitari i un vídeo tutorial que mostri la instal·∙lació d’un vinil a casa.

2.1.2 Diagrama de l’estructura del projecte

En aquest diagrama es tenen en compte les diferents fases que s’inclouen dins de la preproducció, la producció i la postproducció per tal de seguir un correcte ordre per realitzar el projecte.

2.1.3 Temporalitzar les diferents fases El cronograma inclou dins d’un calendari, que va des del desembre del 2014 fins el setembre del 2015, la temporització de les fases que s’aniran produint a l’executar el projecte durant aquests mesos.

Amb la finalitat d’organitzar millor les tasques de cada fase he utilitzat dins de l’organització, la tècnica de gestió To do, doing, done board, en la que les tasques es posen organitzades amb post-‐its segons si s’han de començar, estan portant-‐se a terme o ja estan finalitzades. D’aquesta manera, visualment podem saber les tasques pendents i organitzar millor la seva gestió.

2.1.4 Programari i maquinària necessària per al desenvolupament Disseny • Tauleta gràfica: Wacom Intuos Pro Small • Software: Adobe Illustrator • Software: Adobe Photoshop • Software: Adobe Lightroom Audiovisuals • Software: Final Cut Pro X • Software: Adobe After Effects • Software: Cinema 4D • Càmera: Nikon d7100 Web • Gestor de continguts: Wordpress • Plugin: Woocommerce • Plugin: Fancy Products Designer • Plantilla Wordpress: Storefront • Software: Sublime Text • Extensió web: Firebug de l’explorador Firefox Arts gràfiques • Plotter: Secabo c60IV • Vinils de tall • Paper transfer • Software: Sign Cut

2.2. DESENVOLUPAMENT 2.2.1 Els productes L’objectiu dels productes que ofereix FRISFRAS serà la de comunicar missatges, emocions o pensaments, mantres, motivacions personals, etc. El fet que cada client es pugui personalitzar aquest missatge i el disseny que l’acompanyarà, fa que siguin productes especials, únics i exclusius. La col·∙lecció23 s’organitza en tres categories segons la mida dels vinils, i s’anomenen dins la web, vinils grans, vinils mitjans i vinils petits. Aquestes inclouen vinils que poden aplicar-‐se sobre parets, terres, finestres, miralls, roba, armaris, llibretes, utensilis de cuina, testos, rellotges, pissarres...

Per tal de facilitar el procés de personalització, el catàleg ofereix uns dissenys acabats llestos per comprar però tots ells podran ser personalitzats des d’un punt de vista simple (al client ja li agrada el disseny i només canvia la frase) o des d’un punt de vista més complex (el client agafa com a base el disseny i canvia les formes, la frase, el tipus de tipografia o l’estructura).

23 Annex 1 59

En quan als dissenys que inclou el personalitzador, són formes que es divideixen en categories per tal de formalitzar uns grups en concret segons les seves característiques. Aquestes categories són formes bàsiques, formes d’etiquetes, formes decoratives, formes relacionades amb la família i l’amor, formes de menjar i utensilis de cuina, formes sobre el temps i formes de bafarades.

Vinil de tall

El vinil és un plàstic anomenat “Cloruro Polivinilo” que es descobreix al 1920 quan Waldo Semon estava estudiant el cautxú. Des de llavors, la seva utilització ha anat evolucionant fins que a la dècada dels 80 pareixen els plotters de tall i es comença a utilitzar el vinil per al disseny d’interiors. Aquest material és el que s’utilitzarà per imprimir els dissenys personalitzats de cada client.

El Plotter Per poder retallar el vinil, es necessita un Plotter de tall. El Plotter és un dispositiu de sortida que es connecta a l’ordinador i que mitjançant una fulla de metall exerceix força sobre el vinil amb una gran precisió per tal de tallar-‐lo pel lloc indicat. Els primers Plotters apareixen a principis del 1970 i s’utilitzaven per traçar plànols arquitectònics i dibuixos d’enginyeria a partir d’un tallador que resseguia la forma assenyalada. Cap al 1980, el Plotter evoluciona i permet tallar materials com el vinil, oferint un ventall molt ampli de possibilitats en quan a disseny i les seves aplicacions en l’espai. El model que s’utilitzarà per imprimir els dissenys d’aquest projecte, és un Plotter Secabo c60iv, que permet una amplada màxima de 60 cm però una altura infinita. El programari també és una eina important ja que s’encarregarà d’enviar el disseny en format vector al Plotter perquè aquest talli pel lloc correcte. El que s’utilitzarà en aquest projecte és el programa Signcut que ve inclòs dins els Plotters de la marca Secabo. Un cop el Plotter ha retallat tot el disseny, amb un bolígraf que incorpora una punta de cúter es realitza l’eliminació dels trossos que no van inclosos dins el disseny, és a dir, es treuen els espais negatius. Aquest procés pot variar la seva durada segons si la forma retallada és simple o complexa, ja que en l’últim cas, s’incrementen els espais negatius a eliminar. El paper transfer Aquest material, que pot ser de PVC, paper o polièster, permet transferir el vinil a la superfície final. S’ha d’enganxar per la part adhesiva sobre el vinil i pressionar des del mig amb una espàtula per evitar les arrugues i bombolles d’aire que es puguin quedar atrapades. Un cop enganxat, es retira el paper de protecció que porten tots els vinils a 61

la seva part adhesiva, d’aquesta manera ens queda la cara adhesiva del vinil al descobert, aguantat pel paper transfer. Per acabar, s’enganxa el paper transfer a la superfície on va aplicat i repetint el mateix procés amb l’espàtula, es pressiona des del mig per tal d’evitar les arrugues i bombolles d’aire, un cop enganxat s’enretira el paper transfer i el vinil quedarà enganxat a la superfície. Packaging L’embalatge del producte és un tub de cartró dur que protegeix el vinil i assegura que arribi en correctes condicions al client. Donat que el tub de cartró és bastant comú, he aplicat un vinil per tal de fer diferent tot el conjunt del producte. Es tracta del logotip de FRISFRAS acompanyat d’una trama d’algunes formes que s’ofereixen dins el personalitzador en els paquets d’objectes.

2.2.2 Disseny de la marca Per tal d’englobar la col·∙lecció de dissenys, s’ha creat una marca amb el nom de FRISFRAS i un descriptor que es diu Personalitza’t. Identitat corporativa A continuació es presenta el logotip de la marca on dominen les tonalitats taronges i blanques. El nom FRISFRAS queda recolzat sobre el descriptor, on xoquen les corbes del FRISFRAS amb les rectes del Personalitza’t. Existeixen quatre versions de logotip segons la posició i l’aplicació que tingui.

Logotip quadrat, versió en positiu i en negatiu.

Logotip estirat, versió en positiu i en negatiu.

Colors corporatius El primer grup de colors són els que representen la marca i la que conduiran tots els missatges corporatius cap aquesta cromàtica. El segon grup, s’ha utilitzat pel disseny de la web.

Tipografia El logotip esta composat per dues tipografies. La principal que s’utilitza pel FRISFRAS i és l’Autour One, i la secundària que s’utilitza pel descriptor i s’anomena Neutra Text. A la tipografia principal se li ha afegit un efecte 3D simulat amb una ombra. Principal: Autour One

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ññ Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Ww Xx Yy Zz

Secundaria: Neutra Text

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ññ Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Ww Xx Yy Zz

2.2.3 Disseny de la web El comerç electrònic ens permet un món de possibilitats alhora de vendre, que gràcies als seus avantatges ens ajuda a convèncer i accedir més fàcilment a un client. Tot i així, també té certes barreres que poden frenar a l’usuari en el procés de compra. El principal motiu pel qual pot fracassar una empresa, és que no aporti cap valor afegit, seguit d’una falta de comunicació adequada amb el mercat, per errors de producció, logística o distribució que solen ser fruit de la inexperiència o d’una mala gestió empresarial.24

-‐

Avantatges Accés a múltiples mercats i obert 24h i 365 -‐ dies a l’any. Això vol dir que hi ha una activitat continuada. El comerç electrònic ofereix la possibilitat de poder accedir a un comerç mundial i permet realitzar compres durant tots els períodes de l’any perquè no existeixen barreres horàries de cap tipologia. Comparació dels productes i opinions. -‐ L’aparició de fòrums, blocs, pàgines especialitzades, etc., ens dóna l’oportunitat de conèixer les diferents opinions i experiències i ens permet escollir el producte més adequat.

-‐

Oferta de serveis personalitzada. Les -‐ múltiples oportunitats que ofereix el comerç electrònic, permeten personalitzar i configurar els productes en funció de les necessitats dels usuaris.

-‐

Productes més econòmics. Hi han molts -‐ factors que afecten al preu dels productes a internet. Aquests permeten disminuir el preu respecte un comerç tradicional. Entre aquests factors trobem, la competència global, la venta directa al consumidor, la reducció dels marges i la reducció dels costos del personal i infraestructura.

Desavantatges Falta de contacte físic amb el producte. Les transaccions són de caràcter no presencial, el que genera un cert grau d’incertesa. Els productes només es poden veure a través de fotografies, per tant, “s’ha d’oferir més informació, fotografies, vídeos o vistes en 3D dels productes, així com les opinions dels usuaris”. 25 Falta de seguretat i fiabilitat. Al no haver-‐hi una botiga física, l’usuari pot tenir una falta de seguretat. El més important ha de ser oferir la possibilitat de contactar amb l’empresa col·∙locant les dades d’una manera visible i tenir dins la web una pàgina especial on les preguntes més freqüents estiguin contestades. Problemes de pagament. En molts casos encara no és segur introduir al 100% un número de targeta si no es té cap coneixement sobre la web. Un 50% dels compradors desconfia del procés de compra i pagament online. “El client ha de tenir la possibilitat de pagar amb el que li inspiri major confiança”.26 Problemes de distribució. Es produeixen quan hi ha un retràs en la recepció de la compra, quan s’entreguen les comandes amb desperfectes o quan no es rep el producte. Per tant, l’empresa s’ha d’assegurar que el canal pel quan s’enviaran les compres és fiable i si té alguna assegurança en cas de que pugui passar algun d’aquests casos.

24 Alexandre Fonseca (2014), Fundamentos del e-‐commerce. (E-‐book Amazon). 51 25 ABC Tecnología (2014), Estas son las barreras del e-‐commerce en España. 8 de juny 2015. http://www.abc.es/tecnologia/redes/20140806/abci-‐barreras-‐ecommerce-‐espana-‐ 201408052046.html 26 Ídem.

El disseny de la web s’ha fet pensant des de la vesant de la usabilitat per tal de facilitar el procés al comprador.

Home Des d’un inici la home mostra un slider que contindrà fotos o vídeos relacionats amb FRISRAS, les ofertes, els nous productes, etc. Seguidament trobem els productes diferenciats per categories i més a baix els productes més recents. Per acabar el footer, que conté un menú secundari, les xarxes socials i la informació de contacte. Pàgina home de la web www.frisfras.com Botiga A la botiga es mostren tots els productes que conté la web. Mitjançant el sidebar el comprador pot filtrar-‐los per preu, per categoria o pot veure els productes més ben valorats. També s’inclou un enllaç de les últimes fotos publicades a l’Instagram. Pàgina de botiga de la web www.frisfras.com Producte Quan s’entra dins el producte, trobem fotografies de referència, amb una petita explicació i el preu. Just a baix, hi ha el personalitzador, amb el disseny del producte que el comprador pot modificar totalment. Per últim, s’inclouen tres productes a l’atzar que tenen relació amb el de la pàgina. Des del sidebar de la dreta també es pot anar a altres productes a partir de les categories i etiquetes, com també veure els productes més valorats. Pàgina de producte de la web www.frisfras.com

Apartat d’ajuda al client Per tal d’assegurar una bona experiència de compra, s’han inclòs dins la web, unes pàgines d’ajuda 27 dedicades especialment a resoldre els dubtes més freqüents, explicar pas a pas el funcionament del personalitzador o quin és el procés per enganxar un vinil. Pantalles finals Pantalla d’inici Pantalla botiga

27 Annex 2.

Pantalla del producte

Wordpress La web de FRISFRAS s’ha realitzat amb el gestor de continguts Wordpress. Aquest gestor esta enfocat a crear qualsevol tipus de web oferint les majors possibilitats i facilitats. Tant el poden utilitzar persones que no sàpiguen codi a partir de temes predeterminats com programadors especialitzats que poden fer des de zero el disseny de la web, ajustant-‐se únicament a les seves necessitats. Al ser de codi obert i de fàcil ús ha generat que actualment sigui el gestor de continguts més utilitzat. El funcionament de Wordpress es complementa amb els plugins, els temes i els widgets. Els plugins són petits softwares que augmenten les possibilitats de la web i s’utilitzen per millorar les diferents àrees que pugui tenir. FRISFRAS porta incorporat el plugin Woocommerce, que s’encarrega de generar el codi necessari per tenir una botiga on-‐ line, i el plugin Fancy Product Designer, que serveix per a que cada client es pugui personalitzar el seu producte. En quan als temes, son plantilles predeterminades que ja porten una estructura i disseny incorporats per tal de facilitar l’inici a persones que no saben codi PHP. www.frisfras.com esta basat en la plantilla gratuïta anomenada Storefront28, especial per a comerços on-‐line i molt senzilla en quan a disseny, fet que ha possibilitat la personalització amb CSS per ajustar-‐la a l’estil corporatiu de FRISFRAS. Per acabar, els widgets són petits blocs d’informació que s’incorporen als sidebars, headers o footer per tal d’oferir una navegació més fàcil. Aquests ajuden a aconseguir un major control sobre els continguts de la web. FRISFRAS utilitza, dins el sidebar dret, widgets com el buscador de productes, filtrar el producte per preu, l’enllaç a les diferents categories, els productes més valorats i les entrades més recents de l’Instagram i del Pinterest. Fancy Product Designer FRISFRAS fa ús d’aquest plugin per poder oferir el servei de personalització als clients. Així doncs, Fancy Product Designer genera un codi pel qual es creen les diferents opcions amb les quals podem dissenyar els productes personalitzables. Funciona a partir de capes on s’inclouen els elements i cada una pot tenir característiques diferents, com ser una imatge o ser un text. Quan introduïm una d’elles, podem ajustar la configuració que voldrem que el client pugui adaptar al seu gust. Aquestes opcions les podem ajustar de la mateixa manera que el client es trobarà el personalitzador a la web, així podem veure a l’instant com queden els elements que es van incloent. Al finalitzar, el mateix plugin Woocommerce reconeix el dissenys fets pel Fancy Product Designer i al crear una pàgina de producte, ja apareix per defecte l’opció per poder escollir quin producte personalitzat volem incloure.

28 Annex 3 69

La imatge mostra el Back-‐end per dissenyar el producte, on trobem les opcions per configurar cada capa, tant manualment com amb el visualitzador en viu del disseny final, que es troba a la part superior.

El Front-‐end per dissenyar el producte que es troba el client es simple i senzill. Quan es clica sobre algun dels elements, s’obre una finestra al costat amb les diverses opcions que poden escollir i canviar.

A partir de la pestanya “Afegeix elements”, el client podrà afegir les formes que vulgui, diferenciades per famílies.

2.2.4 Producció audiovisual El desenvolupament de l’espot comercial de FRISFRAS, s’ha basat en utilitzar la tècnica del stop motion i incloure el motion graphics per acabar de donar els tocs definitius en l’edició final. El vídeo té la finalitat de presentar la marca FRISFRAS als seus consumidors i ho fa amb la clàssica referència a la recepta de cuina. Per tal de personalitzar necessitem tres gran ingredients molt importants, el primer de tots, el missatge que vulgui comunicar el client, el segon, la tipografia i per últim les icones o elements gràfics que s’incloguin en el disseny final. Aquests tres, més un quart ingredient, que és la “màgia” del FRISFRAS, acaben creant el producte. El resultat, es mostra finalment en un menjador qualsevol amb altres productes de la marca que omplen la composició. Referències Per tal de pensar el guió de l’espot, he tingut en compte diferents vídeos de referència que utilitzen la tècnica del stop motion i el motion graphics: 71

Mälmo Festival – Stop Motion Films29

Calendarios 2015 de Mr, Wonderful31

Stop Motion Showreel for Artenge30

SBS Channel Ident: Mr. Whippy32

Hobium -‐ Stop Motion Project 33

SBS Channel Ident: Mr. Whippy 34

29. Mälmo Festival – Stop Motion Films. https://vimeo.com/75304832 -‐ 23 d’agost 2015. 30 Stop Motion Showreel for Artenge. https://vimeo.com/104913431 -‐ 23 d’agost 2015. 31 Calendarios 2015 de Mr. Wonderful. https://www.youtube.com/watch?v=y77foJdQxEI -‐ 23 d’agost 2015. 32

SBS Channel Ident: Mr. Whippy. https://vimeo.com/5367689 -‐ 23 d’agost 2015.

33 Hobium – Stop Motion Project. https://vimeo.com/117199802 -‐ 23 d’agost

2015.

34 SBS Channel Ident: Mr. Whippy. https://vimeo.com/5367689 -‐ 23 d’agost 2015.

Guió i storyboard A continuació es presenta el guió amb el storyboard del vídeo que s’ha seguit per el seu correcte desenvolupament. Curiosament, cada persona té una forma especial de comunicar-‐se i això ens fa ser únics i singulars. Però, si tu pots comunicar-‐te, perquè els teus racons preferits no poden?

6’’

Transició amb una mà que aixeca el paper i deixa pas al següent pla.

1’’

Ordinador amb la pàgina oberta de www.frisfras.com. Zoom in cap el thumbnail del producte.

6’’

Cursor apareix i va en direcció cap al botó per clicar a “Personalitzar”.

3’’

Apareix mitjançant animació les paraules “Ingredients necessaris”.

4’’

El confeti passa per la pantalla i serveix de transició per canviar de pla.

5’’

Primer ingredient: “El teu missatge” (Bafarada amb un missatge). Segon ingredient: “Una mica de tipografia” (Lletres soltes que tinguin diferents tipografies). Tercer ingredient: “Unes quantes il·∙lustracions”, (Dibuixos que es poden trobar al personalitzador). Quart ingredient: “I el més important! Una mica de FRISFRAS, (Confeti de colors que representa la creativitat).

10’’

Es fusionen els ingredients

5’’

Barreja dels ingredients

2’’

El pla s’obre pel mig

1’’

Apareixen en random diferents dissenys i acaba apareixent producte final

3’’

Mà canvia de pla i mou un fons a un altre

4’’

Transició cap al menjador

3’’

Apareix el vinil aplicat a la paret

4’’

Direcció d’art Per construir l’atrezzo utilitzat per l’espot s’han utilitzat majoritàriament cartolines i papers amb textura que han servit per fer els fons de colors, construir l’ordinador de paper o formar els dissenys de les bafarades, formes i etiquetes. Per acabar de complementar cada pla, s’ha jugat amb dolços de colors i galetes per fer referència a la metàfora de recepta de cuina.

2.2.5 Comunicació, anàlisi i posicionament Actualment, donar-‐se a conèixer online pot semblar difícil si tenim en compte el gran nombre de comerços on-‐line que existeixen. Per tant, cal que ens ajudem d’algunes eines que ens facilitin el procés per començar a buscar clients i, un cop s’iniciïn les compres, ens informin de les estadístiques dels nostres compradors. FRISFRAS s’ha donat d’alta a les xarxes socials de Facebook, Instagram, Pinterest i Vimeo per tal de donar-‐se a conèixer i enganxar al públic usuari d’aquestes. Facebook ens permetrà tenir una “segona web” on anar publicant tots els nous productes, continguts o notícies de FRISFRAS. El mateix Facebook ofereix les estadístiques de les persones que visiten la nostra pàgina, el nombre de seguidors i totes les interaccions que ells fan amb els continguts que publiquem. Instagram, tindrà la funció d’anar mostrant fotografies dels productes de FRISFRAS i posicionar-‐los mitjançant els hashtags. A Pinterest podrem trobar en diferents galeries tots els productes de FRISFRAS, que s’aniran difonent amb els pins que facin els usuaris de la xarxa. A Vimeo quedarà emmagatzemat el contingut audiovisual. El mateix Vimeo també ens ofereix les estadístiques de les visites que tenen els vídeos i els “m’agrada” que van aconseguint.

www.pinterest.com/frisfras/ www.facebook.com/pages/Fris-‐Fras/959173447475061 www.instagram.com/fris.fras/ www.vimeo.com/frisfras/ Saber el nombre de persones que visiten la nostra pàgina web, a quina hora ho fan, quant temps s’estan i quines són les pàgines que més miren, ens facilitarà la gestió de la web, ens permetrà centrar-‐nos en els punts estratègics i, si fos el cas, conèixer el motiu per el qual els usuaris marxen i poder-‐hi incloure millores. Tot això és possible amb el Google Analytics, que analitza les 24h la web que li indiquem i tradueix totes les dades en estadístiques i percentatges.

Quan FRISFRAS tiri endavant i es converteixi en un projecte real, s’hauria de fer una inversió al Google Adwords per fer publicitat tant de la marca com dels productes. D’aquesta manera, quan es faci una cerca des del buscador Google i aquesta encaixi amb les paraules clau que defineixen FRISFRAS, el resultat de cerques ens inclourà en els primers resultats per obtenir més volum de visites. De moment s’ha fet ús del plugin All One in Seo per tal de posicionar la web el millor possible.

FASE 3. AUTOAVALUACIÓ, PROSPECTIVA I MILLORA 3.1 CONCLUSIONS La creació de FRISFRAS, des de que vaig tenir la idea fins a desenvolupar-‐la del tot, ha estat tot un llarg procés. M’ha ajudat a aprendre a gestionar una marca comercial basada en un comerç online i alhora fer una ullada a la història del disseny gràfic per definir unes referències clares i així poder obtenir un estil propi. Des d’un començament la intenció ha estat tirar-‐lo endavant després de la seva presentació al jurat i per aquests motius aquest projecte ha representat una experiència molt enriquidora i no només un treball final de grau. En un primer moment, la idea principal era oferir vinils adhesius amb un disseny tancat, en el qual el comprador no podia decidir res. Investigant l’oferta de mercat que hi ha sobre aquest producte vaig descobrir que la competència era realment alta i que la meva marca no aportaria res diferencial a part del disseny del vinil. Aquest fet obria una oportunitat cap a on tenia que anar FRISFRAS per diferenciar-‐se dels seus competidors oferint un producte diferent. A partir d’aquesta reflexió, va sorgir la idea de que els vinils siguin completament personalitzables, no només fent un canvi de frase (que algun competidor ja ho ofereix), sinó oferint tot tipus d’opcions amb tipografies, paquets de formes i completa llibertat en la composició final del disseny. Cap al final del projecte, sorgeix una nova visió de futur per FRISFRAS, on l’oferta de productes s’amplia a altres suports, tan físics com digitals, amplificant així el concepte de comunicació personalitzada. Utilitzant la mateixa metodologia per personalitzar des de tasses, targetes postals, documents digitals, calendaris o altres elements, on la personalització pugui crear un vincle emocional amb el comprador. El concepte que ofereix FRISFRAS és un servei exclusiu per personalitzar la pròpia comunicació en diferents moments de la vida. Deixant d’un costat els aspectes legals que caldrien tenir en compte per fer real el projecte, podem situar-‐lo en un punt on ja podria començar a funcionar com a marca i donar-‐se a conèixer al mercat. Consta d’una web que ofereix una plataforma e-‐ commerce intuïtiva i segura, 23 productes en el catàleg tots ells personalitzables, un espot comercial, suport online i una marca corporativa que uneix tots els apartats per formar-‐ne un de sol, FRISFRAS. Així doncs, els objectius marcats al començament del projecte han estat majoritàriament assolits. Per altra banda, sempre hi han aspectes a millorar i l’espot comercial o la comunicació en si de la marca, podria reforçar-‐se més potenciant el concepte de producte únic i exclusiu. Tanmateix, a la web es poden millorar algunes funcions per augmentar la usabilitat d’aquesta. 79

Respecte aquest últim punt, he tingut l’oportunitat que una consultora amb experiència en projectes de disseny on-‐line, redacció de continguts i planificació de projectes, Elisabet Ceballos Aixalà, es mirés la web de FRISFRAS sense saber res amb anterioritat del projecte. A partir d’aquí, m’ha redactat un informe sobre la seva experiència de compra, destacant tan els punts positius com els negatius. Fent un resum la conclusió que extreu ella a millorar és la següent: En accedir a la web, no em queda clar que es venen vinils, ni que sigui una web de compra. Al fer scroll els botons em conviden a ‘Comprar’ o ‘Personalitzar’, però no queda clar per què. Les categories escollides per a escollir vinils és interessant, però no deixa veure les possibilitats d’aplicació (paret, roba, material oficina…); caldria fer-‐ho visible perquè pot ser una manera de cercar alternativa pel client potencial. Des de la pantalla de compra, un cop he seleccionat el producte i personalitzar, al fer clic a ‘Comprar’ es carrega al carret de compra, però no permet finalitzar la compra. Caldria disposar de dos botons, un d’Afegir a cistella’ i un de ‘Compra’, que t’enviés directament al pagament.

La resta de l'informe em proposa com canviar aquests aspectes per millorar la comprensió del comprador (fer més atractius els títols, tenir més descripcions, tan en la home com per la resta del site, i altres propostes sobre la localització dels botons o les icones de les xarxes socials). En general el que m'ha dit ho veig bé correcte i són canvis que s’haurien d’aplicar abans de que FRISFRAS sortís al mercat. Un altre aspecte en el que cal seguir aprofundint en aquest projecte, és la conversió en beneficis. El preu que hi ha en el mercat de vinils és baix, i la competència és gran. En el cas de FRISFRAS, que el seu producte és personalitzat i, per tant, exclusiu, cal tenir en compte que caldrà fer per a cada producte el següent procés: fer la composició especial del client (30min), retallar amb el Plotter el disseny (de 10 a 20 min), extreure el vinil que es descarta (de 10 a 30 min), col·∙locar el paper transfer i preparar el paquet per enviar (30min). En resum, acaba sent 1,30h de feina aproximadament per cada comanda que es faci al dia. A grans trets, serien assolibles 4 comandes repartint 6h dedicades a preparar-‐les i 2h a tasques administratives. Calculant una mitjana de compra de 20€, generarien 1800€ bruts cada mes. Per aquest motiu caldrà valorar quin és el preu al que podem oferir aquest producte exclusiu al mercat, tenint en compte diferents aspectes: • Costos de producció per unitat de producte venuda. • Costos d’estructura de la botiga on-‐line. • Preus de mercat de productes similars (vinils personalitzats). • Preus de mercat de productes substitutius (alternatives de compra que cobreixin la necessitat detectada). Sóc conscient que totes les activitats d’emprenedoria comporten al principi una implicació molt alta per acabar convertint una idea inicial en un negoci real i que aquest generi beneficis. Confio, però, que l’elaboració d’un pla d’empresa ajustat a les

característiques del negoci i del mercat, i d’un pla de màrqueting que permeti arribar al públic objectiu permeti arrencar aquest projecte i fer-‐lo créixer. Les que ara són grans empreses no van deixar-‐ho córrer en el seu moment així que considero aquesta dificultat com quelcom positiu per aprendre dels possibles errors que pugui cometre, com també a ser constant alhora de treballar per tal d’assolir els objectius marcats.

ÍNDEX DE FIGURES D’OBRES PÍCTORÍQUES Fig. 1: Strawberry Thief, 1883, William Morris Fig. 2: Pippermint, 1899, Jules Chéret Fig. 3: La Goule au Moulin Rouge, 1891, Toulouse-‐Lautrec Fig. 4: Primer número de la revista Jugend, 1896 Fig. 5: Girl in a tree, 1900-‐05, Franceses MacDonald Fig. 6: The Scottish Musical Review, 1896, Charles Mackintosh Fig. 7: Fromme’s Kalender, 1912-‐13, Koloman Moser Fig. 8: Les senyoretes del carrer Avinyó, 1907, Pablo Picasso Fig. 9: La fin du monde, 1919, Fernand Léger Fig. 10: Depero Futurista, 1927, Fortunato Depero Fig. 11: Portada de La septième face du dé, 1917, Marcel Duchamp Fig. 12: Portada de Deutschland, deutschland über alles, 1927, John Heartfield Fig. 13: Persistència de la memòria, 1931, Salvador Dalí Fig. 14: Interior Holandès I, 1928, Joan Miró Fig. 15: Composició IV, 1911, Wassily Kandinsky Fig. 16: ¡Los supervivientes hacen la guera a la guerra, 1923, Käthe Schmidt Kollwitz Fig. 17: Stiller, 1908, Lucian Bernhard Fig. 18: cartell dels automòbils Opel, 1911, Hans Rudi Erdt Fig. 19: Suprematisme 1, 1915, Kasimir Malévich Fig. 20: Libros, 1924, Alexander Rodchenko Fig. 21: Golpead a los blancos con la cuña roja, 1919, Lissitzky Fig. 22: Composició C, 1935, Piet Mondrian Fig. 23: Formatge Gouda d’Excel·∙lència, 1919, Theo Van Doesburg Fig. 24: La Bauhaus Dessau, 1925-‐1926, Walter Gropius Fig. 25: The Nerve Center of London's Underground, 1930, Edward McKnight Kauffer Fig. 26: cartell del diari L’intransigeant, 1925, A. M. Cassandre Fig. 27: Zurcher Painters, 1957, Emil Ruder Fig. 28: Old and New Forms in Japan, 1959, Armin Hoffmann Fig. 29: Bill Graham Presents, 1966, Wes Wilson

BIBLIOGRAFIA Llibres Laudon, Kenneth C. i Carol Guercio Traver (2013). E-‐commerce. Negocios, tecnologia, sociedad. Traducció de Salvador Núñez Ramos i Javier Enríque Brito. 9a edició. Pearson Educación, 2014, Mèxic. Títol original: E-‐commerce. Business. Technology. Society. Krug, Steve (2006). No me hagas pensar. Una aproximación a la usabilidad en la web. Traducció de José Manuel Diaz. 2a edició. Pearson Educación, 2006, Madrid. Títol original: Don’t Make Me Think! A common sense approach to Web usability. Herrera, Jordi, et al. (2003). Tecnologia del comerç electrònic. 1a edició. Editorial UOC, Barcelona. Fonseca, Alexandre (2014). Fundamentos del e-‐commerce. E-‐book Amazon. Cristóbal Fransi, Eduard (2004). Comerç electrònic. Anàlisi de la situació, perspectives de futur i impacte en l’àmbit econòmic i empresarial. 1a edició. Universitat de Lleida. Liberos, Eduardo, et al. (2010). El libro del comercio electrónico. 2a edició. ESIC Editorial, 2011, Madrid. Garcia Reyes, Emna (2012). Historia del diseño. 1a edició. Red Tercer Milenio S.C., Mèxic. Campi Valls, Isabel (1992). Què és el disseny?. 2a edició. Edicions 62 s.a., 2008, Barcelona. Triadó Tur, J. R., M. Pendás García i X. Triadó Subirana (2009). Història de l’art. 1a edició. Editorial Vicens Vives, Barcelona. Meggs, Philip B. (1983). Historia del diseño gráfico. Traducció d’Alejandra Devoto. 4a edició. RM Verlag, 2009, Barcelona. Títol original: Meggs’ History of Graphic Design. Articles revista Lara Navarra, Pablo i José Ángel Martínez Usero (2002). “Comercio electrónico: la fidelización del usuario”. El profesional de la información 11: 408-‐420. Articles de diaris “Estas son las barreras del e-‐commerce en España”. Editorial. ABC Tecnología. 6 d’agost 2014. 8 de juny 2015. 83

http://www.abc.es/tecnologia/redes/20140806/abci-‐barreras-‐ecommerce-‐espana-‐ 201408052046.html Web Introducción a la Usabilidad. Ed. Yusef Hassan Montero. 1 de novembre 2002. 8 de juny 2015. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/introduccion_usabilidad.htm Surrealismo. Pintura surrealista. Editorial. (Sense any). 8 de juny 2015. http://www.arteespana.com/surrealismo.htm Estilo Suizo, Editorial. 3 de noviembre 2013. 8 de juny 2015. http://www.cultier.es/estilo-‐suizo/ El Separatismo Vienés. Editorial. 10 de setembre 2010. 8 de juny 2015. https://rolaverde.wordpress.com/2008/09/10/el-‐separatismo-‐vienes/ El origen de los carteles psicodélicos de los 60. Ed. Juanjo Villalba. 8 de gener 2014. 8 de juny 2015. http://www.yorokobu.es/el-‐origen-‐de-‐los-‐carteles-‐psicodelicos-‐de-‐los-‐60/ Arte psicodélico: Alucinaciones como inspiración. Ed. Fran Marín. 1 de juny 2015. 1 de setembre 2015. http://www.creativosonline.org/blog/arte-‐psicodelico-‐alucinaciones-‐como-‐ inspiracion.html Artistas más representativos del movimiento psicodélico. Ed. Fran Marín. 2 de juny. 1 de setembre. http://www.creativosonline.org/blog/artistas-‐mas-‐representativos-‐del-‐movimiento-‐ psicodelico.html 40 efemérides en el diseño gráfico. Ed. Alejandro Rodríguez Durán. 2 de juny 2015. 1 de setembre 2015. http://www.paredro.com/40-‐efemerides-‐en-‐el-‐diseno-‐grafico/ Definición de customizar. 23 d’agost 2015. http://definicion.de/customizar/ Definición de transacción. 27 d’agost 2013. http://definicion.de/transaccion/ Marca Personal: Cómo destacar cuando haces lo mismo que otros mil. Ed. Fran Marín. 4 d’agost 2015. 1 de setembre 2015. http://www.creativosonline.org/blog/marca-‐personal-‐como-‐destacar-‐cuando-‐haces-‐ lo-‐mismo-‐que-‐otros-‐mil.html

Breve historia y momentos claves en la evolución del comercio electrónico. Editorial. Agost 2014. 1 de setembre 2015. http://www.puromarketing.com/76/22158/breve-‐historia-‐momentos-‐claves-‐ evolucion-‐comercio-‐electronico.html ¿Qué es Wordpress y para qué funciona?. Editorial. 15 de gener 2014. 1 de setembre 2015. http://wpavanzado.com/que-‐es-‐wordpress/ ¿Qué es Wordpress?. Editorial. 1 de setembre 2015. http://www.webempresa.com/que-‐es-‐wordpress.html Migrar Wordpress de Local a Remoto. Ed. Gian Oliveira. 2 de juny 2013. 1 de setembre 2015. http://www.gianoliveira.com/wordpress-‐de-‐local-‐a-‐remoto.html Demo de la plantilla web Storefront. 1 de setembre 2015. http://demo2.woothemes.com/storefront/

Diccionari “Transacción”. Real Academia Española (RAE), 2012. 8 de juny 2015. http://lema.rae.es/drae/?val=transacci%C3%B3n