Memòria Alex Cases Documental by EU ERAM

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

ÍNDEX I pàg. 0. PRESENTACIÓ

4 4 4

1. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

6 6 8 9 10 10 11 13 14 15 17

1.1. EL DOCUMENTAL 1.1.1. Característiques 1.1.2. Perspectiva històrica del documental 1.1.2.1. Els inicis 1.1.2.2. Dziga Vertov 1.1.2.3. Robert Joseph Fleherty 1.1.2.4. John Grierson: escola británica 1.1.2.5. Free Cinema 1.1.2.6. Escola nordamericana 1.1.2.7. Cinéma Verité i Direct Cinema 1.1.3. Tipologies del documental 1.2. EL REPORTATGE 1.2.1. Característiques 1.2.2. Perspectiva històrica del reportatge 1.2.3. Tipologies de reportatge

18 18 20 21

1.3. SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE DOCUMENTAL I REPORTATGE

1.4. RELACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ TEÒRICA AMB LA PROPOSTA

0.1. RESUM 0.2. PARAULES CLAU 0.3. OBJECTIUS

FASE 1 2. IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA 2.1. IDENTIFICACIÓ DEL TEMA

2.2 CREAR I COMUNICAR NOVES IDEES 2.2.1. Procés de creació d’idees 2.2.2. Factor de fluïdesa 2.2.3. Factor de flexibilitat 2.2.4. Factor d’elaboració 2.2.5. Factor de la innovació 2.2.5.1. El leitmotiv 2.2.5.2. Veu en off 2.2.5.3. After effects

28 28 28 30 30 31 31 31 32

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

ÍNDEX II pàg.

FASE 2 3. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ

3.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball 3.1.1. Objectius relacionats amb el guió 3.1.2. Objectius relacionats amb el rodatge 3.1.3. Objectius relacionats amb el muntatge 3.2. Desenvolupament 3.2.1. Circumstàncies externes 3.2.2. Les fases del documental 3.2.2.1. Preproducció 3.2.2.1.1. Protagonistes 3.2.2.1.2. Contacte i investigació 3.2.2.1.3. Pressupost 3.2.2.1.4. El guió literari 3.2.2.1.5. Localitzacions 3.2.2.1.6. Planificació de rodatges 3.2.2.2. Producció 3.2.2.2.1. Material per als rodatges 3.2.2.2.2. Rols de l’equip de treball 3.2.2.3. Postproducció 3.2.2.3.1. Softwares utilitzats 3.2.2.3.2. Edició i etalonatge 3.2.2.3.3. Disseny de so 3.2.2.3.4. Veu en off 3.2.2.3.5. Traducció 3.2.2.3.6. Guió tècnic

33 33 33 33 33 34 34 35 35 35 36 36 37 39 40 41 41 41 42 42 43 43 44 44 45

FASE 3 4. AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROSPECTIVA 5. RESULTATS I CONCLUSIONS 6. BIBLIOGRAFIA

7. ANNEX

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

0. PRESENTACIÓ 0.1. RESUM El cinema documental neix amb la idea de documentar la realitat aportant coneixement de móns desconeguts, del comportament dels éssers humans, d’apropament a altres cultures… Partint d’una investigació teórica sobre el documental i el reportatge, es durà a terme la realització d’una peça audiovisual en forma de documental de 45 minuts que mostra la realitat actual de tres joves que viuen amb passió la seva feina. El documental s’utilitza com a eina de reflexió del món que ens envolta i també d’experimentació del propi mitjà.

0.2. PARAULES CLAU

INVESTIGACIÓ DOCUMENTAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL REALITAT SUBJECTIVITAT MÓN LABORAL REFLEXIÓ

0.3. OBJECTIUS

La proposta parteix d’un objectiu molt clar, que és el de realizar un documental. Per arribar a aquest primer objectiu tan general, és convenient partir de tres objectius més específics, que es mouen de la teoria a la pràctica i, finalment, a la relació que s’estableix entre l’una i l’altra. Els tres objectius que pretén aconseguir el treball són els següents: 1. Fer una investigació del gènere documental i el reportatge, a través de fonts bibliogràfiques, per entendre’n les seves característiques i diferències: Inicialment, es farà una recerca de la història del documental, tot analitzant cada una de les seves etapes i explicant la seva evolució al llarg del temps. A més, es durà a terme un recull de la classificació del gènere documental, partint de diferents aspectes. Finalment, es posaran en contrast les característiques més essencials del reportatge per desglossar quins elements de similituds i diferències hi ha entre el documental i el reportatge. 4

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

2. Realitzar una peça audiovisual en format de documental/ reportatge. Aconseguir aquest objectiu suposarà experimentar i posar a prova les diferents parts del procés de realització del producte. Així, doncs, caldrà desglossar les diferents etapes del procés ( preproducció, producció i postproducció ): informar-‐se del context, fer un story-‐board, conèixer les localitzacions i empatitzar amb els protagonistes, documentar-‐se de com s’estableix una bona relació entre entrevistador-‐entrevistat, redactar el relat, determinar un guió de rodatge, el temps que es dedicarà a cada una de les fases, postproducció, el tema auditiu i la música, etc. 3. Aprofundir en el documental final elaborat per tal de determinar quines característiques de gènere i classificació el defineixen. Aquest objectiu és el que relaciona els dos anteriors. Caldrà valorar les característiques del documental realitzat i identificar quin gènere, classificació, tipologia prima i ha tingut més influència en el resultat final de la proposta. v 5

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

Tal i com s’enuncia en uns dels objectius del treball, el primer pas és copsar les característiques pròpies del gènere documental i del reportatge per tal d’entendre’n les diferències i els límits que permeten separar-‐los. És per aquest motiu que s’ha fet una breu introducció teòrica de cadascun dels dos gèneres.

1.1. EL DOCUMENTAL

1.1.1 Característiques •

ORIGEN

Abans que res, és important esmentar que el concepte “documental “ és originari de document. Així, doncs, la seva essència són les fotografies, els mapes, els arxius o qualsevol altra prova que serveixi per demostrar una realitat. 1 La qualificació de la paraula documental aplicada al cinema va ser utilitzada per primera vegada per John Grierson, quan el cinema portava trenta-‐cinc anys fent documentals. 2 • DESCRIPCIÓ Quan es parla de gènere documental, cal distingir entre el documetal cinematogràfic i el documental televisiu, que és “el resultat d’una variació del cinematogràfic per le exigències del mitja televisiu. Aquesta variació afecta al llenguatge, l’expressió i la naturalesa del seu mercat “ 3 Aquest gènere explora i investiga un tema de la realitat amb profunditat. No es limita a mostrar-‐lo, sinó que intenta descobrir també tot el que està ocult. No es limita a informar, sinó que el fet d’aprofundir provocarà un coneixement, una reflexió i una comprensió més eficaç que la simple i freda presentació dels fets. 4 Habitualment s’hi presenten els temes i personatges de forma directa, de primera mà (amb càmeres als escenaris de l’esdeveniment) fugint dels relats indirectes propis de les entrevistes o converses en un estudi televisiu. Són obres que se centren en les formes més elaborades del llenguatge cinematogràfic, tant en l’estètica dels seus paràmetres visuals, enquadraments, il·∙luminació, moviments de càmera, etc. com en les relacions dels seus plans i escenes del muntatge. 1 IBÁÑEZ, Arturo, Guía de cortos y documentales, 2010 des de http://www.guioteca.com 2 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 21 3 BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 19 4 BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 18

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

En el documental s’aplica una representació subjectiva de la realitat i es dóna protagonisme a la innovació formal-‐narrativa, i la personalitat de l’autor és un element decisiu en la construcció de la mirada sobre la realitat. Són obres que poposen un relat o un discurs sobre la realitat, però en les quals es dóna importància al punt de vista original, personal i que s’identifica amb el seu autor.5 És una ficció construïda a partir d’elements captats. L’elecció de l’enquadrament o pla, l’ordre de muntatge, la banda sonora, etc, són elements que conformen l’estil, la visió i la representació de la realitat que hi ha darrera un director. 6 A més, exigeix creativitat, buscant la bellesa, mitjançant tècniques de muntatge o nous angles de càmera. Per tant, no està obligat a seguir una estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç), ja que els primers documentals no van ser construïts dramàticament: Nanook of the North de Flaherty només presenta les vicissituds de la vida quotidiana de l’esquimal Nanook, la seva esposa, els seus fills i els seus gossos 7 Amb l’arribada de la televisió i la cultura de l’entreteniment, aquesta fórmula va esdevenir habitual, fins i tot, obligatòria en els documentals fets especialment per a la televisió. Però el documental és més lliure quant a la seva estructura i és permès, fins i tot, realitzar treballs experimentals, impensables en un format de reportatge. En general, la responsabilitat creativa recau en una persona: el director o el realitzador, i és reconegut com l’autor. A vegades, aquesta funció pot ser compartida en parts iguals entre, per exemple, un productor i un direcor o, fins i tot, entre productor, director i guionista. Els temes, així mateix, són tan amplis i diversos com tot aquell que pot oferir-‐nos la pròpia vida, la realitat i el seu entorn. Pot referir-‐se a fets d’actualitat o a fets coneguts per la ciència, la història i , de vegades, podrà especular sobre el futur o l’evolució. • PROCÉS Realitzar un documental no hauria de ser un acte d’apretar “REC” i asseure’s a esperar. Un director necessita d’una hipòtesi i té una càmera per enregistrar aquest procés en què la confirma o la desmenteix. Els documentals cinematogràfics són obres que aprofundeixen en la realitat amb uns temps de producció llargs, estades prolongades en el camp, tant durant la preparació com durant el rodatge, així com també períodes llargs de muntatge, que aporten innovació i creativitat en els modes de la narració explorant totes les seves possibilitats: intercanvis de punts de vista, simultaneïtats i retrocessos temporals dels fets i experimentació en la banda sonora, donant més importància als modes

5 BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 16 6 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 16 7 GUBERN Roman, Historia del cine, 1998. 243

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

imaginatius i observacionals que als expositius i dialogats, més propis del documental tradicional. 8 El realitzador de documentals cinematogràfics (i el seu equip) habitualment treballen en el tema durant llargs períodes. Al contrari que en els noticiaris i reportatges, els documentals estan més a prop dels llibres que de les revistes o diaris. En general, un realitzador de documentals de 50 minuts no podrà produir-‐ne més de dos per any. Això és així perquè el documental exigeix al director una fase prèvia d’investigació i documentació llarga i intensa, així com una presència constant i intensa en les llargues fases del rodatge i el muntatge. El documental és variable quant a la durada: des d’uns pocs minuts per a un programa setmanal (30 minuts, dirigit per Eduardo Sanjuan, TV3), 9 fins a vàries hores en el cas d’un documental-‐serial (Planeta Humano, 8 capítols de 60 minuts, Nicolas Brown, BBC) 10

Fig 1 Portada del programa 30 minuts de TV3.

Fig 2 Portada del programa Planeta Humano de BBC

1.1.2. Perspectiva històrica del documental 11 L’estreta relació entre cine i realitat es presenta ja en les primeres produccions fílmiques, que eren pures i senzilles pel·∙lícules de fets quotidians. L’interès per l’actualitat dels Lumière, Gaumont, Pathé, Edison i Porter confirma una actitud a través de la qual es vol donar a conèixer com és la realitat.

Fig 3 La Sortie des usines Lumière à Lyon.

8 BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 17 9 30 Minuts ens ha explicat i ens explica el món que ens envolta, des de la realitat més pròxima a

la més llunyana, viatjant també a la història necessària, procurant treballar sempre amb rigor i profunditat. I amb la vocació de fer-‐lo més entenedor. www.tv3.cat 10 Planeta Humano es una miniserie documental de de la BBC (2011) que consta de vuit episodis narrats per John Hurt. Com totes les espècies, l’home s’ha adaptat a tot tipus d’entorns naturals, y també els ha canviat. Cada episodi examina com canvia la nostra relació amb la naturalesa des del desert a les jungles, els oceans, etc. www.filmaffinity.com 11 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009.

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Segons Gubern 12 , era un reproducció pura i simple de la matèria bruta sense elaborar, per exemple, l’arribada d’un tren, la sortida dels treballadors de la fàbrica, (Lumière). La història del cine documental ha produït diverses variants, entre les que destacarem el film-‐enquesta; el noticiari d’actualitats; el cine antropològic i etnogràfic; el cinema du réel; el cinema-‐ull del soviètic Dziga Vertov; el documental expositiu; el documental poètic; el cinéma-‐verité; el direct cinema norteamericano; el film-‐track, que és un cine propagandístic o militant; i, més recentment, el documental reflexiu i performatiu. 13 1.1.2.1. Els inicis La utilització del cinematògraf com a testimoni de la realitat social va ser conduïda durant molts anys a través del cine-‐reportatge i del curtmetratge documental. Es tractava d’una gravació tal qual dels fets, en general sense anar més enllà en les seves causes. Fig 4 Cinematògraf. Extret d’internet. Els germans Lumière mai es van considerar documentalistes, ni tan sols es consideren cineastes. Però la seva pràctica i la dels seus empleats va donar al cine la possibilitat de reproduir la realitat. Encara que el cinematògraf va ser considerat una màquina de precisió, se li va atorgar la virtud de l’ objectivitat. Fig 5 Fotografia dels germans Lumière. A l’estat espanyol, Fructuós Gelabert és la persona que s’hauria de considerar el precursor del documental i de la indústria cinematogràfica. Visita de Sra. Maria Cristina y Sr. Alfonso XIII a Barcelona (1898) i Arribada d’un tren a l’estació de ferrocarril del Nord a Barcelona (1898) són films memorables que formen part d’una llarga llista d’obres (més de cent), entre les que hi apareixen escenes de trucs, drames, documentals turístics, esportistes, científics, industrials, que fan de Gelabert un gran pioner del cinema. Fig 6 Fotografia de Fructuós Gelabert. 12 GUBERN Roman, Historia del cine, 1998. 243 13 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 21

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.1.2.2.

Dziga Vertov

El primer autor que es va adonar de les infinites possibilitats del cine com a eina per descobrir i donar proves de la realitat social va ser el soviètic Dziga Vertov. El 1918 va entrar a formar part de la secció de noticiaris a Moscou i va redactar una sèrie de cròniques cinematogràfiques i documentalistes en forma de llargmetratge. El 1922 va organitzar el kinoki, un grup documentalista que va permetre a Vertov experimentar amb les seves idees sobre el cine. D’aquesta manera va aparèixer el moviment del Kino-‐Glaz (cine-‐ull), que estava en contra de l’argument previ i del drama cinematogràfic, i que entenia que l’ull de la càmera era la forma més precisa i eficaç per presentar els esdeveniments de la vida diària, ordenats a través del muntatge. Tot seguit, s’exposen les pròpies paraules de Vertov que fan referència al cine-‐ull: [ Jo sóc el cine-ull, sóc l’ull mecànic. Sóc la màquina que mostra el món tal i com és.

Em situo en un constant moviment. M’aproximo als objectes i m’allunyo, em col·loco a baix i per dalt, penetro en ells, em moc sobre un cavall que fuig al galop, corro 14 davant dels soldats que corren, volo i m’elevo en avió ].

L’evolució tècnica dels equips necessaris per al rodatge cinematogràfic va permetre a Vertov tirar endavant les seves teories i realitar un cine dinàmic, ràpid, i molt enganxat a la realitat. La insistent actitud crítica, molt arrelada a l’avantguarda i a l’experimentació el va portar a enfrontar-‐se a les idees estètiques del realisme de la societat del període estalinista i, com és de suposar, mai no en va tenir el recolzament. Per a Vertov, apostar pel cine documental era una opció Fig 7 L’home de la càmera de política, ja que considerava que el cine narratiu de ficció Dziga Vertov. Extret d’internet. era una producció burgesa que s’havia d’eliminar. En plena acció del realisme soviètic, Vertov va realizar L’home de la càmera. La pel·∙lícula, criticada des de la burgesia, proposava una reflexió sobre la feina del cineasta documentalista i el seu compromís amb la societat. Vertov pretenia captar la vida de l’imprevist, volent que la càmera no modifiqués la naturalesa de la vida i el gest. 1.1.2.3. Robert Joseph Flaherty El nordamericà Flaherty va ser el fundador i primer experimentador d’un tipus de documental oposat a la teoria i a la tècnica de Vertov. Flaherty aplica al cinema el 14 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 21

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

principi socioetnogràfic de l’observació participant, basada en l’estricta comunicació entre l’observador (director en aquest cas) i l’observat (el protagonista de la narració). Així, doncs, Flaherty realitza una comunicació humana i poètica. L’interlocutor haurà de ser actor, però sempre un actor sense simulacions ni voler aparentar en cap cas; haurà d’oblidar-‐se de la càmera i de l’equip de rodatge i centrar-‐se en la vida normal de cada dia. Per aconseguir aquests resultats, el cineasta haurà de preveure una llarga i tranquil·∙la observació, que li servirà per anar realitzant el guió. A la filmació, la presència de la càmera haurà de ser molt discreta i evitarà qualsevol factor que interfereixi en la fluïdesa i el desenvolupament del que està passant. Després d’observar i estudiar els processos que volia documentar, volia transmetre la seva visió, la interpretació d’allò que havia viscut, i no dubtava en fer una elaborada posada en escena i un acurat muntatge al voltant d’aquesta idea. La seva visió de la natura gira entorn d’una experiència iniciàtica al Canadà. D’una d’aquestes experiències en va sortir Nanook of the North North (Nanuk, l’ esquimal, 1920-‐ 1921). La presència de la càmera no limitava l’espontaneïtat. Nanook és actor de la seva vida i en cap moment adopta Fig 8 Cartell de Nanook, el primer film documental.

comportament fals.

Aquest documental volia transmetre el procés de lluita per la supervivència i, quant a la narració, escollia el punt de vista del seu protagonista, Nanook el caçador més popular de la tribu d’esquimals itivimuit. Nanook és la figura central, és el caçador que lluita per sobreviure i ens permet compartir la seva vida. Flaherty busca el conflicte home-‐naturalesa: [La única forma de comprender a los esquimales era vivir entre ellos, y el resultado de esa convivencia habría de dar lugar a su obra más importante como explorador-‐director. Para ello, Flaherty se pasó en total unos diez años en el Ártico (…) Los intereses de Flaherty eran demasiado especializados; amaba a los pueblos que, de una forma u otra, habían logrado no verse contaminados por la industrialización y la sociedad moderna. Se mantuvo alejado de la principal corriente del cine documental, que por lo general se ocupa de los complejos problemas de las sociedades «civilizadas» y artificiales y se enfrentó a críticas que le acusaban de exceso de romanticismo al mostrar la relación del hombre con la Naturaleza.] 15 15 MARTÍNEZ-‐SALANOVA SÁNCHEZ, Enrique. Robert Flaherty. Explorador, Ingeniero de Minas, Cineasta. 35.

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.1.2.4.

John Grierson: escola brtitànica

El britànic John Grierson va reunir una sèrie de joves autors que van fer possible el naixement de l’escola britànica. L’any 1926 Grierson va fer servir per primera vegada la paraula documental, en un article publicat en un diari d’Estats Units, i que feia referència a la segona pel·∙lícula de Robert Flaherty. Explica que havia nascut una manera de filmar en la qual destaca la reivindicació del realisme, per captar les coses tal i com són. Per tant, comença una nova relació entre el món i el cinema. Grierson escull un mot per descriure aquesta nova mirada, anomenat document. A diferència de Flaherty, Grierson busca el conflicte home-‐societat. Paul Rotha, Harry Watt, Arthur Elton, Basil Wright i Alberto Cavalcanti són alguns dels col·∙laboradors més importants de l’escola. Tots junts formaren un equip que tenia com a principal idea fer tot el possible per acostar-‐se als problemes més importants del moment, investigar situacions negatives o informar als ciutadans de polítiques contràries als seus interessos. En definitiva, volien desenvolupar un diàleg amb la ciutadania en el qual tots se sentissin iguals i valorats. La principal idea de l’escola griersoniana era demostrar que en el documental es poden harmonitzar valors estètics i valors subjectius (és a dir de suggestió i de comunicació). Així, doncs, els portava a explicar tota una cara del món que era ignorada i que la crisi de 1929 revelarà de manera brutal. Els cineastes, arran d’aquest moment, deixaran al documental un espai per a la presa de consciència del món, dels seus nivells de realitat, que no quedaven representats ni pels noticiaris, massa superficials, ni per la ficció, massa artificial. Vertov té una gran influència sobre l’esperit documentalista de Grierson, ja sigui per les lliçons de muntatge que ensenya, i també de Flaherty, pel sentiment poètic del món i per tenir en compte a les persones. El cineasta vol convèncer l’espectador que fins i tot les coses més trivials del nostre univers estan plenes de sentit. De tots els films realitzats per l’escola britànica de documentalistes cal destacar-‐ ne, tant a nivell artístic i formal, com a nivell de tesi i contingut, Night Mail (1936) i North Sea (1938) de Watt; o The face of Britain (1935) de Rotha. Els col·∙laboradors de Grierson van desenvolupar els seus films en tota la seva grandària als anys de la Segona Guerra Mundial. En aquells anys, el cinema documental va adquirir molt de protagonisme, ja que des del govern se li va demanar que fos una eina de crida i solidaritat contra l’agressió nazi. Aquest cinema va saber transmetre d’una forma Fig 9 Night Mail de Harry Watt.

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

impecable l’horror i la desesperació d’un món a punt de caure en un precipici. El gran element innovador de l’escola de Grierson va ser que, per primer cop en el cinema occidental, es mostrava la classe treballadora. El fet que a les peces audiovisuals s’introduís el punt de vista dels treballadors servia per donar-‐los dignitat i donar-‐los importància, com també representava una novetat en el cinema britànic. Els interessava destacar la gent normal en el seu entorn laboral i, sobretot, mostrar l’esforç i la cooperació. Els treballadors esdevingueren els protagonistes i els herois de les pel·∙lícules. Un fet molt poc habitual en el cinema britànic de l’època, la qual cosa donava a l’obra una força revolucionària. [ El grupo apostaba por el documental social, imágenes de la vida real civilizada, muy diferente a lo que se había realizado hasta el momento, donde había mayor interés por mostrar regiones lejanas y las costumbres de pueblos primitivos ] 16 El propi Rotha, membre del grup, criticava el seu company Grierson perquè no s’atrevia a declarar-‐se obertament marxista quan el seu cinema en parlava.17 Grierson recomanava als membres del grup que evitessin l’estètica i es concentressin en el contingut, ja que primer eren comunicadors i després autors de pel·∙lícules. Afirmava que: [ La recerca de l’art per l’art és reflex d’un luxe egoista i de la decadència estètica, i crec que és imprescindible el sentit de responsabilitat social que converteix el documental realista en un art preocupat i difícil. Aposto per un documental que promogui l’educació de la ciutadania i procuri una vida millor, i també que ofereixi una bona informació que reforci una societat democràtica. ]18 1.1.2.5.

El free cinema

A la Gran Bretanya es va tenir molt en compte la manera d’actuar de Grierson, un cinema documental que reflecteix les condicions de vida de la comunitat. D’aquí que el 1956 apareixi un nou moviment anomenat Free Cinema, del qual en formaven part un grup de joves realitzadors no tradicionals. Segons explicaven, tenien la intenció de tornar a instaurar el contacte amb la vida, deixar de banda l’estètica, no només estudiar les persones, sinó també deixar que s’expressessin. 19 Tony Richardson, Karel Reisz, Lindsay Anderson, els Osborne, Printer o Wesker són alguns dels protagonistes d’aquest moviment. En els seus films es prioritzen els problemes dels protagonistes de la vida de cada dia, la gent anònima del camp i de la ciutat, les zones oblidades, els ghettos no únicament racials, també socials. 16 DokuArt. Biblioteca y centro de documentación. 1. Des de www.catalogo.artium.org 17 GRIERSON John, la escuela documental inglesa. 18 SELLÉS QUINTANA Magda , Trípodos, núm 16: El documental. 2004. 67 19 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 34

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Fig 10 Saturday night and sunday morning, de Tony Richardson.

1.1.2.6.

L’obra més important del Free Cinema fou el primer llargmetratge amb actors i actrius, Saturday night and sunday morning (1960) de Karel Reisz, on explica la història d’un obrer amb la finalitat que els problemes siguin coneguts per tota la societat. Ja sigui pel seu particular enfocament dels temes com per la seva peculiar tècnica de filmació, el free cinema es relaciona amb el mètode d’observació utilitzat per Flaherty.

L’escola nordamericana

Nascuda enmig de l’època Roosevelt, Paul Strand i el grup Frontier Films van posar unes bases que s’orientaven cap a un documentalisme que reflectís de manera fidel els problemes de la vida social. Alguns films de la primera etapa s’acosten als problemes del món rural, relacionada amb els projectes de reestructuració econòmica del New Deal i als traumes socials que comportaven. Totes les propostes fílmiques estan desvinculades de la dependència comercial del món de Hollywood. Aquest tipus de documental es dirigeix directament als espectadors, quasi sempre mitjançant una veu omniscient que explica els fets que documenta. L’important és fer arribar el coneixement d’uns fets, així com un punt de vista o opinió. És a dir, tampoc no volen ser neutrals. La idea bàsica era la realització d’un assaig històric i polític sobre els Estats Units, vist com una combinació de democràcia i autoritarisme, amb un gran compromís cívic i posant en joc la utilització de múltiples materials cinematogràfics. Esdeveniments reals reconstruïts amb actors professionals, fragments de noticiaris, seqüències extretes de documents d’arxiu, etc. havien d’integrar-‐se en un discurs dramàtic vertebrat per la Declaració dels Drets Universals.20 L’entusiasme dels realitzadors no va aconseguir superar la gran quantitat de dificultats que hi havia per evitar la realització del film. En els transcurs de la Segona Guerra Mundial, el documental dels Estats Units, tot i que es va concentrar en objectius propagandístics, va enregistrar excel·∙lents aportacions. El documental es va convertir en un gènere imprescindible per a la televisió i gairebé va desaparèixer de les pantalles del cinema fins a la dècada dels noranta, quan va tornar a sortir amb força. En grups petits de tres o quatre persones (director, operador, tècnic de so...) i amb una living camera (càmera petita que enregistra amb material de presa hipersensible i que evita portar focus i altres accessoris) que, en aquells moments, proporcionava una gran mobilitat i permetia uns bons mètodes de rodatge. Aquests progressos 20 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 35

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

tècnics van caracteritzar una fase molt significativa del cinema verité i li van donar creativitat. Els seus treballs d’enquesta estaven destinats a la televisió i es van convertir en unes radiografies dels personatges estudiats i de la societat del seu país. 1.1.2.7.

Direct cinema i Cinéma verité 21

Es diu que a partir dels anys seixanta es van iniciar dues modalitats de representació de la realitat en el documental, la d’observació (o direct cinema) i la participativa (o cinema verité). La primera es distingeix per no voler la intervenció del realitzador; s’enregistren els fets que s’observen sense utilitzar la veu en off, tampoc no es fa servir la música que no tingui res a veure amb l’escena, ni titulacions. La segona modalitat, inspirada per la idea del cinema veritat (Kino-‐Pravda) de Dziga Vertov, pregunta i interactua amb els subjectes que vol documentar i també utilitza imatges d’arxiu per contextualitzar els fets que documenta. És una modalitat que dóna visibilitat als instruments tècnics que utilitza el documental, la veu del director, la presència de la càmera... Els avenços tècnics que aparegueren en el cinema a finals dels anys cinquanta van permetre l’enregistrament sonor sincronitzat i la utilització d’equips lleugers en els rodatges. D’aquesta manera els directors es podien plantejar la possibilitat d’enregistrar totalment els fets en directe, cosa que va suposar el naixement d’una nova modalitat. A la modalitat d’observació és important la no intervenció del realitzador en els fets que vol documentar. Sovint no inclou veu de narrador, ni imatges d’arxiu, ni música, ni efectes, ni cap altre element que no provingui del moment de la filmació. Aquest tipus de documental vol establir una distància entre el que s’observa i el que és observat. La presència de la càmera en el lloc de l’esdeveniment vol suggerir un compromís amb el que està passant. S’espera que l’espectador percebi els fets com si fos en el lloc, com si veiés una reproducció de la vida tal i com és, sense intermediaris. El documental participatiu o també anomenat cinema verité és aquell tipus de film en què el director intervé o interactua amb els fets que vol enregistrar. El director manifesta la seva presència i la de l’equip tècnic que l’acompanya. La tecnologia audiovisual dels anys seixanta que ja permetia la captació sincronitzada, va fer possible que el realitzador pogués enregistrar en directe la seva veu. Aquest tipus de documental subratlla les imatges de testimoniatge o d’intercanvi verbal amb els autors. Habitualment s’ofereixen interpretacions diferents sobre el mateix tema i el director pren partit per una mitjançant el muntatge. Aquest nou enfocament pretenia qüestionar la pretesa objectivitat del cinema d’observació. Els directors, en adonar-‐se que no es podia aconseguir per la forma d’operar del dispositiu tècnic, motivats per una responsabilitat ètica, es van proposar visibilitzar-‐ lo. 21 BREU Ramon, El documental como estrategia educativa, Editorial Graó, 2010. 38

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

El període comprès entre finals de la dècada dels cinquanta i principis dels seixanta, fou testimoni d’aquest debat sobre què podia entendre’s per reflectir la realitat. La qüestió que es plantejava era com captar allò que és real en el moment mateix en què es manifesta? Els nous cineastes prengueren consciència de la intervenció del seu propi discurs en les obres. La realitat havia de ser objecte de debat, ja que no es podia pretendre creure que la càmera la captava de manera objectiva. Se sentia la necessitat de procurar que la càmera interferís el mínim possible en l’enregistrament dels fets que es volien documentar. Els creadors del cinéma-‐vérité postulaven un enregistrament quasi mecànic de la realitat que excloïa qualsevol element de ficció i, a través de l’enquesta, intentaven penetrar en el fons de la intimitat quotidiana. Tenien el convenciment que tota persona situada davant la càmera acabaria revelant la seva veritable personalitat, acabaria confessant-‐se sense reserves ni contemplacions. La mirada que els espectadors dirigien al món que els envoltava, en la segona part del segle XX , va canviar considerablement en comparació amb l’etapa anterior.La novetat essencial d’aquesta evolució de la mirada fou que els documentalistes van cedir la paraula als individus: ja no només proposaven al públic la seva pròpia visió del món. v 16

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.1.3. Tipologies de documental Abans que res, caldria esmentar que és molt difícil classificar el gènere documental segons un únic paràmetre, ja que existeixen moltes classificacions subjectives depenent molt del tema o de les fonts consultades. Per tant, a continuació es mostrarà una taula sintetitzant la classificació del gènere documental des de diversos punts de vista i segons diversos autors: MIQUEL FRANCÉS

BILL NICHOLS

WILL WYATT

JAIME BARROSO

Segons LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT 22

LA FUNCIÓ 23

Segons LA INTENCIÓ 24

expositiu

entreteniment

interpretatius

científic

participatiu

educatiu

directes

social

observació

informatiu

narració personalitzada

cultural

reflexiu

commercial

investigació

politic i ideològic

poètic

Segons

propagandístic entreteniment

Segons LA TEMÀTICA 25

estètic/experimental

d’interpretació

perfil / retrat

educatiu

docudrames

informatiu

22 Documentando el documental: Bill Nichols y los modos de representación. Des de

http://www.inter-‐doc.org i des de http://agifreu.com (Tesi doctural d’Arnau Gifreu) 23 Des de BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 77 24 Des de BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 78 25 Documentando el documental: Bill Nichols y los modos de representación. Des de http://www.inter-‐doc.org

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.2. EL REPORTATGE

1.2.1. Característiques •

ORIGEN

Si el documental ve de “document”, la paraula reportatge té la seva arrel llatina “reportare” que significa transmetre, comunicar; en resum, reportar informació sobre un event. 26 •

DESCRIPCIÓ

El periodisme audiovisual incorpora un nou subgènere caracteritzat per la finalitat informativa i per la urgència de l’actualitat. Aquest gènere rep el nom de reportatge, i sempre tractarà un tema actual. L’evolució de la tecnologia i la pressió dels telespectadors, que demanaven un producte cada vegada més elaborat en l’aspecte visual, va provocar un desenvolupament més personalitzat que no pas el dels periodistes que simplement es desplaçaven al lloc de la notícia. Per tant, es podria afirmar que el reportatge és una notícia desenvolupada. Els reportatges, en general, poden dividir-‐se en dues tipologies: els de caràcter informatiu, que busquen el treball amb objectivitat per sobre de tot, i per tant, cuiden l’entrevsita i la investigació d’un mateix tema amb la major neutralitat possible. I els reportatges de denúncia o més ben dit interpretatius, on és l’equip periodístic el que surt a buscar i trobar la notícia. El reportatge s’identifica amb la modalitat de representació de la realitat testimonial, amb l’explicació de la realitat anunciada pel periodista, fet que contribuirà al seu caràcter “espectacular pel que té una combinació de múltiples formes (entrevista, enquesta, testimoni, animació, etc.), d’originalitat (treballa a partir de fets ja coneguts sobre els que es desvetlla el que altres no van arribar a mostrar) i d’innovació (absoluta llibertat formal) i de tractament per reunir quantes tècniques siguin oportunes).” Barroso, 1996; 406. Aquest gènere ha de vetllar per la claredat. La seva funció principal és que el públic entengui el que es mostra. Per això, la seva estructura és molt més clàssica que la d’un documental (normalment utilitza estructura narrativa: plantejament, nus i desenllaç), ja que busca entregar els continguts d’una forma didàctica i atractiva, deixant per al final les conclusions.

26 IBÁÑEZ, Arturo, Guía de cortos y documentales, 2010 des de http://www.guioteca.com

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Per la seva necessitat de claredat, el reportatge sempre es guia a través d’una veu en off que condueix el relat dels fets i utilitza l’entrevista a càmera com a principal mode de presentar els seus personatges. •

PROCÉS

En el reportatge prima la finalitat informativa i el treball col·∙lectiu, el d’un equip de periodistes que busquen una veritat i està obligat a dur a terme una investigació sobre una temàtica de certa actualitat. Aquest gènere periodístic pretén subratllar les circumstàncies i l’ambient que emmarquen un fet. El procés del periodista consisteix en les següents tasques: -‐ reunir dades -‐ conèixer les causes i analitzar les conseqüències -‐ presentar antecedents -‐ contraposar punts de vista i interpretacions -‐ ubicar les opinions dels protagonistas i dels testimonis dels fets Quant a la durada, també és variable igual que el documental. Pot ser de pocs minuts ( de 2 a 2,30 minuts ) en el cas dels reportatges inclosos en els telenotícies o pot oscil·∙lar entre els 15 i els 60 minuts en el cas d’informatius especials o programes de reportatge, per exemple INFORME SEMANAL .

Fig 11 Caràtula d'Informe Semanal.

Informe Semanal es va emetre per primera vegada el 31 de març de 1973. Inicialment es va titular Semanal Informativo i incloïa també un petit butlletí de notícies a l’inici del programa. És l’espai de televisió espanyola més veterà de Tv1.27 27 www. rtve.es

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.2.2. Perspectiva històrica del reportatge

A diferència del documental, que presenta una clara evolució del gènere amb uns períodes totalment definits, el reportatge forma part del gènere periodístic. Per tant, el reportatge en si mateix s’ha d’inscriure dins la preceptiva periodística i la seva evolució histórica no existeix separada del periodisme. Els textos periodístics es divideixen en textos d’informació i en textos d’opinió i, per tant, existeixen dues tradicions: la llatina i l’anglosaxona. El reportatge i l’entrevista pertanyen a la tradició anglosaxona. A difèrencia de la noticia, que prové de les gacetes del segle XVII, aquests conceptes es van inventar als Estats Units el segle XIX. • INICIS Quant al reportatge periodístic, en principi vas ser un gènere pròpi de les revistes gràfiques o els magazins (Life, Look, Time, Paris Match…). A més, va aparèixer en algunes revistes científiques com el National Geographic Magazin. Tot i que la publicació paradigmática és el Time. Tant és així, que als Estats Units es denomina Timestyle a l’estil propi del reportatge.28

Fig 12 Portada de National Geographic Magazin, juny 1985

28 Des de http://pendientedemigracion.ucm.es

Fig 13 Portada del Time, maig 2015

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Però a mitjans de la Segona Guerra Mundial apareix el reportatge audiovisual com una eina per informar sobre els avenços de la guerra. Aquesta nova possibilitat d’informar ja no nomès es va preocupar de respondre als sis interrogants típics de la noticia (què, qui, com, quan, on, per què), sinó que va servir com un mitjà per aixecar o deixar caure els ànims d’un país.29 1.2.3. Tipologies de reportatge Segons Barroso, hi ha quatre formats a l’hora de presentar la realitat :30 Magazins o revistes d’actualitat

Grans reportatges

Són un espai televisiu que incorpora diferents temes amb tractament del gènere periodístic del reportatge. Solen oferir diferents reportatges en un mateix programa. Exemple: qualsevol reportatge d’actualitat en el moment de l’emissió. Informe Semanal.

És la fórmula més característica del periodisme internacional i de la feina dels corresponsals i enviats especials. En general, els temes estan relacionats a grans catàstrofes: guerres, terratrèmols, tsunamis… Exemple: l’11-‐S , atac de les torres bessones.

Són programes molt ben documentats amb testimonis inusuals perquè són pràcticament inaccessibles. La diferència amb els anteriors és el seu elevat grau de rigorositat en la recopilació d’informació, testimonis, dades d’arxiu… Exemple : la drogoaddicció, prostitució.

Reportatges d’investigació

Reportatges de Tradicionalment, els temes de societat no es consideren d’informació, societat sinó d’entreteniment, però actualment són presents en moltes cadenes televisives. Es poden considerar a mig camí entre l’espectacle i la xafarderia. Exemple: programes on parlen de famosos i dels seus afers quotidians.

29 IBÁÑEZ, Arturo, Guía de cortos y documentales, 2010 des de http://www.guioteca.com 30 BARROSO Jaime, Realización de documentales y reportajes, Editorial Sintesis, 2009. 82

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Segons F. Mota31, podem distinguir les següents tipologies de reportatge: D’esdeveniments

D’acció

De cites

Reportatge curt

Reportatge especial

Es presenta una visió estàtica dels fets. El periodista és un observador que escriu des de fora de l’esdeveniment. Aquests s’agrupen per ordre d’importància. És idoni per a la descripció, ja que es presenten els fets simultàniament. En cada paràgraf es desenvolupa un fet, de mode que el reportatge es pot ampliar o escurçar amb relativa facilitat en cas que fos necessari. Visió dinàmica dels fets com alguna cosa que està passant. El periodista segueix el ritme de l’evolució, ja que escriu des de dins de l’esdeveniment. És un model recomanat per a la narració. El relat segueix l’evolució temporal de la realitat. A més, no només apareixen fets, sinó també incidents, descripcions dels protagonistes, etc. A la introducció es sintetitza l’essència de la notícia, es van afegint detalls i s’amplia tot el que s’ha escrit inicialment. És el que coneixem com a entrevista. S’alternen les paraules textuals del personatge amb descripcions o narracions per part del periodista. No hi ha normes preestablertes, però es considera aconsellable seguir certs criteris, com guiar el diàleg sense forçar-‐ lo, animar l’interlocutor i intercalar les preguntes que interessen, no fer preguntes desconcertants. Són relats que actuen com a nexe de continuïtat entre fets importants i la seva missió és, per tant, mantenir viva l’atenció del públic; per això, insisteix en els detalls ambientals i d’interès humà. Una peça indiscutible és el tie-‐in, sempre que es plantegi estrictament com un reportatge de continuïtat o de pronòstic. Els últims anys està tenint un gran desenvolupament i acceptació; l’exemple més característic és el denominat gran reportatge. S’anomena així per la seva extensió i el seu contingut. Estudia i analitza detalladament un fet de gran repercussió, i que és el resultat i exemple d’una situación pròpia d’una zona, regió, país, etc.

31 Des de www.xtec.cat

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

1.3. SIMILITUDS I DIFERÈNCIES ENTRE DOCUMENTAL I REPORTATGE En aquest apartat es mostraran les principals diferències entre el documental i el reportatge en forma de taula :

Tenint, doncs, en compte la taula anterior, els trets més rellevants a l’hora de diferenciar els dos gèneres serien els següents: ACTUALITAT : El cine documental no es regeix obligatòriament per l’actualitat. És potser aquest punt el que marca amb major claredat la línea que separa el documental del reportatge, ja que aquest últim sempre ha d’estar pendent del que està passant aquí i ara en el món. SUBJECTIVITAT : En contraposició, el documental opta per una mirada subjectiva, amb el relat sense anunciador explícit i amb la mirada de representació pròpia de la observació no intrusista del model observacional. ARGUMENT PREESTABLERT : Per altra banda, el reportatge cinematogràfic consisteix en explicar i mostrar amb detall i criteri personal un fet noticiós. A diferència del documental el reportatge sí que requereix un argument preestablert, ja que ja se sap que succeïrà. Per preparar el guió és necessari combinar informació i investigació. 23

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

PROTAGONISTES : Una altra diferència clau en el documental és l’existència de protagonistes sobre els que es recolza l’argument. METODOLOGIA : El documental fa un tractament de la información més reposat, amb la càmera més estable, enquadraments amb una composició més acurada, amb la música com un element important, buscant escenaris més suggerents, poètics i el llenguatge és d’un nivell estètic i literari. En canvi, el reportatge utilitza un estil directe, amb la càmeraa l’espatlla, la manera d’operar típica dels noticiaris, sense recursos cinematogràfics i evita els canvis de ritme. Sempre hi ha so ( veu en off o entrevistes). La utilització de recursos artístics, estètics o literaris poden desemmascarar els fets. INVESTIGACIÓ EXHAUSTIVA: Un reportatge periodístic està obligat a una acurada investigació de totes les dades. Tot i que en el documetnal podríem esperar el mateix, és un principi bàsic del reportatge, amb el qual es posarà en joc la qualitat del producte.

1.4. RELACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ TEÒRICA AMB LA MEVA PROPOSTA

Vistes les característiques del documental i el reportatge en els apartats anteriors, i tenint en compte que un dels un dels objectius del treball era conèixer i distingir els límits entre aquests dos gèneres, s’ha cregut convenient incloure al final del primer apartat del treball, aquest punt de relació entre la teoria i la pràctica. Es tracta de relacionar el treball pràctic que es presenta ( la realització d’un documental ) per conèixer exactament quines característiques del gènere documental i del reportatge hi podem trobar. La idea inicial per a la part pràctica era fer un “documental” en sentit ampli, però es desconeixia, abans de fer la recerca d’informació, si hi havia un límits clars entre el que és reportatge i documental. Per tant, tot seguit es relacionaran les característiques que presenta la meva proposta de treball: RELACIÓ AMB EL REPORTATGE: • ORIGEN Tenint en compte només la procedència de cada paraula ( documental/ reportatge), es pot dir que el meu treball és més un reportatge que un documental, ja que 24

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

“reportare” significa transmetre i comunicar informació, mentre que “ documental” és una obra que demostra la realitat amb fotografies, mapes... El que es pretén amb el treball és transmetre ( no tant demostrar ) com viuen tres persones que han escollit oficis poc comuns. • ENTREVISTA El reportatge es recolza sempre i només amb les entrevistes i la veu en off, trets que presenta el meu treball. • CÀMERA La gravació dels fets en els reportatges es caracteritza per utilitzar la càmera a l’espatlla, com és el cas de la majoria de gravacions realitzades al treball, llevat del cas d’una entrevista que es va realitzar amb càmera fixa i trípode ( més propi del documental ). RELACIÓ AMB EL DOCUMENTAL: • SUBJECTIVITAT Concepte propi del documental i del meu cas, ja que el tractament de la informació i del tema és des del punt de vista personal : s’ha escollit enfocar el tema del documental focalitzant la passió amb què viuen els tres protagonistes la seva feina i s’han escollit tres joves amb feines poc comunes des del meu punt de vista ( un pastor, un acròbata i un músic de carrer ). Si el documental l’hagués dirigit i pensat una altra persona podria haver escollit altres oficis o dins dels mateixos oficis, altres persones. • TRAMA NARRATIVA En el cas del documental, no és necessari presentar l’obra ordenada segons els principis ( plantejament-‐ nus –desenllaç). En la proposta que es presenta, la trama no és cronològica ( tot i que cada història o relat de cadascun dels tres personatges sí que tenen aquests tres temps ). Es van alternant segons el que diuen i expliquen els personatges o tenint en compte el ritme, les imatges ... i s’ha decidit a la part de postproducció. • MÚSICA La música és un element essencial en el documental que es presenta. Permet reforçar imatges i transmetre emocions. S’ha buscat sobretot música amb instruments acústics i amb melodies tranquil.les, suggerents, pausades per arribar més directament a l’espectador, per conduir-‐lo a un moment més emotiu i més intens. 25

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

•

ESCENARIS POÈTICS

Tot i que els escenaris on s’han realitzat les gravacions són reals, sí que s’ha buscat a més que siguin poètics, en el sentit de buscar també la bellesa i connotacions artístiques. Tenint en compte els apartats anteriors, el treball final que es presenta pertany al gènere documental. Tot i que l’obra presenta tres característiques del reportatge, es pot dir que dos també poden ser del documental ( cas de la càmera a l’espatlla i de les entrevistes ) ja que sí que són necessaris sempre en els reportatges, però no en són exclusius perquè el documental també els pot utilitzar. Finalment, en un intent de buscar la tipologia de documental ( i tenint en compte que no hi ha una unanimitat a l’hora de definir les classes de documentals: cada autor fa una classificació subjectiva, tal i com es mostra a la pàgina 16 ), podem dir que el documental que es presenta podria classificar-‐se de les següents maneres : • REFLEXIU -‐ segons la representació de la realitat ( Bill Nichols ). • De PERFIL / RETRAT – segons la intenció ( Will Wyatt ). • Segons les tipologies de documental que fan Barroso i Francès, és més difícil incloure la meva proposta. Considero que, segons la funció i temàtica, no crec que sigui merament d’entreteniment ni informatiu per mencionar les dues categories que més s’hi aproximen. v

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

FASE 1 2. IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA 2.1. IDENTIFICACIÓ DEL TEMA El punt de partida i la principal motivació per realizar el documental és la voluntat d’expressar i donar un punt de vista sobre un tema que, segurament, genera opinions diverses : la passió per la feina. Sense anar massa lluny, escoltant persones properes de l’entorn es pot constatar que una gran majoria no treballa del que realment li agradaria. Segurament, en un determinat moment de la vida no tothom pot escollir la feina en funció dels seus interessos i passió, sinó que hi ha circumstàncies externes que exerceixen certa pressió i s’acaba fent una feina que realment no té res a veure amb la satisfacció personal. Seria el cas d’algú que continua un negoci familiar perquè ja té el camí obert i li proporciona seguretat ja que no ha de prendre cap decisió arriscada. Altres poden buscar feina primant els horaris o una mínima seguretat econòmica que permeti pagar una hipoteca, adquirir béns materials o no tenir maldecaps un cop finalitzada la jornada laboral a canvi d’una feina que aporta poca satisfacció personal. Però, ¿s’hauria de considerar, doncs, un privilegi treballar del que realment apassiona a una persona? ¿Val la pena encara que sigui a canvi de renunciar a tenir un horari tancat, incerteses i riscos? L’emoció i entusiame per fer una feina és el punt de partida del documental que planteja i exposa la vida de tres persones que han escollit un camí costós, ple d’entrebancs, sabent que econòmicament pot ser difícil, però amb un únic punt d’unió: la passió per aconseguir el que més els agrada, encara que sigui començant el camí des de zero en un cas, fent un camí difícil perquè es depèn de les altres persones en un altre cas o sabent que l’èxit es mesura en un espectacle d’unes hores de durada. A través del documental, es tracta de retratar un moment de la vida de tres persones joves que han escollit la seva feina deixant de banda l’única voluntat de guanyar diners, de tenir una seguretat o un camí ja obert. En aquest cas, l’únic que mou els protagonistes per a continuar evolucionant, tot i les dificultats laborals i econòmiques, és la passió innata. Aquesta creació porta com a nom “Camminus” paraula ja que fa referència als camins que han de seguir els tres personatges principals en les seves vides 27

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

respectives. S’ha agafat una paraula que mantingui relació amb la idea de camí, però d’arrel antiga (celta-‐llatí) perquè són llengües ancestrals, una arrel, igual que la passió que porten a dins els protagonistas. A més, també per mostrar el fet que els camins d’abans no estaven asfaltats i no eren planers, fàcils… ja que per arribar a les destinacions s’havien de fer moltes més corbes igual que la vida dels protagonistes.

2.2. CREAR i COMUNICAR NOVES IDEES I PROPOSTES 2.2.1. Procés de creació d'idees

El primer moment de presa de consciència del treball genera el dubte de decidir quin tipus de treball dins el món audiovisual podria oferir la possibilitat d'ampliar coneixements i alhora experimentar les possibilitats que ofereix aquest mitjà. A l'hora de prendre la decisió de fer un documental, cal dir que hi ha alguns factors externs que varen entrar en joc, a més i com a base de l’interès personal pel rodatge i les possibilitats creatives que genera tot el procés de postproducció. Els factors externs són els següents: • El fet que els últims anys el gènere documental hagi tingut accés als cinemes comercials i, per tant, més possibilitats de veure aquest tipus de cinema i amb bona qualitat d’imatge i so. • El fet que alguns documentals han tingut molt de ressò a les xarxes socials, per exemple “ Ciutat Morta”, que va generar l’expectativa de conèixer uns fets i la possible corrupció del tractament policial i judicial a Catalunya. • El fet que a Olot se celebra anualment una Mostra Internacional de documentals, raó per la qual es genera la possibilitat de veure els millors documentals de l’any d’àmbit internacional i amb el valor afegit de la presència de directors que parlen de la seva experiencia. • La possibilitat de fer una recerca teòrica sobre el documental per tal de conèixer les característiques, les diferents tipologies… com a base per prendre contacte amb aquest gènere. • I, per últim, la possibilitat real de fer una pel.lícula sense pressupost: amb actors no professionals, amb els avantatges tècnics de càmeres de video manejables, interès per aprendre a entrevistar i relexionar sobre el tema de la feina d’alguns joves. 2.2.2. Factor de fluïdesa Un cop decidit el format audiovisual, es comencen a generar diferents idees i conceptes que van formant un camp obert de possibilitats de creació. En aquesta etapa es van barrejant i sobreposant imatges, temes a tractar, busca de fets per relatar, possibles personatges, músiques suggerents … i molts dubtes ja que la ment està oberta a moltes propostes simultànies i per explorar. 28

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

A continuació s’exposen els dos treballs paral.lels realitzats : visionat de documentals i recull cronològic de totes les idees. A. Visionat de documentals : La decisió de visionar documentals sorgeix de la necessitat de copsar idees del tema, detalls tècnics i maneres de configurar el relat. A continuación se’n recullen cinc per la valoració més interessant que van suposar : Títol del Direcció Tema Valoració documental país i any La mina del diablo

La sal de la tierra

Kief Davidson i Richard Ladkani Estats Units, 2005 Wim Wenders França, 2014

Ciutat Morta

Xavier Artigas i Xapo Ortega Catalunya, 2014

One minut for conductors

Ángel Esteban i Elena Goatelli Espanya, 2013

Goodnight Sarajevo

Edu Marín i Oliver Algora Espanya, 2014

Explotació infantil a Bolívia a través d’un jove de 14 anys que treballa a les mines a Bolívia.

M’ha interessat molt el relat dels fets i l’emoció que desprenen.

Repàs d’esdeveniments històrics i socials vistos per un fotògraf. Cas 4F : l'ocultació dels fets del cos policial i el cos judicial d’una noia innocent que és acusada.

Molt interessant per la bellesa de les imatges i la força de la veu en off.

La pressió de joves directors d'orquestra que es presenten a una prova a Trento on només tenen un minut per demostrar la seva vàlua. Història d’un periodista de ràdio durant la guerra de Bòsnia. Actualment viu a Catalunya i retorna per uns dies a la seva ciutat natal

Vaig tenir l'oprtunitat de veure la presentació del seu director en directe i poder parlar amb ell. Ho valoro molt positivament ja que em va parlar de la dificultat tècnica per deixar descansar l'espectador de tanta sobreinformació. Interessant per veure com es van alternant I seguint diferents personatges I histories.

M’ha interessat pel tractament de la imatge ( tot molt fosc, emboirat ) i emocionen la duresa i vivències del protagonista.

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

B. Recull de totes les idees sobre possibles temàtiques del documental del projecte final, ordenades cronològicament : • •

•

Documental a Gàmbia sobre música, aprofitant una estada de 15 dies al país. Documental entre Gàmbia i Santa Coloma de Farners (La Selva ) ja que durant el viatge vaig conèixer una parella , l'Alieu ( gambià ) i la Montse ( catalana ) que fa anys que viuen junts a Catalunya, però eren a Gàmbia per preparar el seu casament seguint les tradicions gambianes. Documental sobre alguna persona jove amb una feina poc convencional.

2.2.3. Factor de flexibilitat És el moment de ser capaç de resoldre els dubtes inicials, de valorar totes les idees diferents i identificar-‐ne o escollir-‐ne una de concreta per tirar endavant el projecte. A continuació, s'exposa el procés que es va seguir fins arribar a una idea definitiva, tenint en compte que es partia de la idea de buscar un jove amb una feina poc convencional: • Introducció de més d'un personatge al documental. • Tria de persones compromeses amb la seva feina i amb la passió innata com a objectiu de vida: contacte amb una noia que es dedica al culturisme, idea de buscar un pastor jove, idea de contactar amb un tatuador. • Finalment, contacte amb un pastor jove de la Garrotxa, amb un músic de carrer que inicialment vivia a Barcelona i un acròbata que viu a Barcelona, però és de la Garrotxa.. 2.2.4. Factor d'elaboració Inicialment, es fa el primer contacte amb els tres joves escollits per explicar-‐los el projecte i demanar-‐los la seva participació en el documental. A més, se'ls demana informació de la seva feina en el moment actual i la continuïtat de la mateixa feina en un futur proper. Aquestes dades són la base per poder valorar si el tema del documenmtal pot quedar reflectit tal i com s'espera: La passió innata per la feina amb les dificultats i avantatges per fer el seu camí. Es valora el fet que volen participar en el documental i que se senten reflectits en el tema. A partir d’aquest moment, comença tot el procés de planificació i realització del documental, detallat a la fase 2. 30

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

2.2.5. Factor d’innovació

És difícil parlar d’innovació quan és la primera vegada que es fa un projecte. Tot i això si sempre es fa el que se sap fer, si no es té la valentia de fer alguna cosa desconeguda malgrat el resultat no sigui del tot òptim no es pot innovar. A l’hora de fer el treball m’he plantejat aplicar tècniques i idees noves per mi i així sortir del camí més fàcil i planer fent només el que ja s’està segur que sortirà bé. A continuación s’exposen alguns d’aquests recursos: 2.2.5.1. El leitmotiv Un recurs creatiu que ajuda a reforçar el tema és la introducció de “camins “ ( la idea del camí de la vida ) que actuarà com a “leitmotiv”. El títol Caminnus és la primera aparició del recurs i anirà repetint-‐se al llarg del film com a element suggerent i evocador de la realitat, de les decisions dels tres protagonistes pel fet d’haver escollit una determinada feina i la passió o dificultats amb què la viuen. Per tant, s’hi han introduït imatges reals de camins, imatges dels protagonistes caminant i, a més, aquesta idea es reforça a través de les paraules dels propis protagonistes. És a dir, durant algun moment de les entrevistes se’ls ha preguntat directament en quin moment del seu camí creuen que estan, deixant-‐los així un espai per a la seva propia reflexió, que pot coincidir o no amb la idea que se n’ha format l’espectador. Els moments en què apareixerà el leitmotiv pretenen ser un moment de pausa i reflexió també per a l’espectador que se sentirà acompanyat de música, veus en off i imatges que van suggerint el fet d’avançar, de caminar sol amb els dubtes i certeses que porta el camí escollit. I, a més, actua com a lligam de les tres històries de vida i feina. 2.2.5.2. Veu en off La veu en off s’introdueix en el documental amb la finalitat de proporcionar un moment de reflexió per a l’espectador. S’ha buscat poesia relacionada amb el concepte “camí” per tal de reforçar les imatges que suggereixen que els joves segueixen el seu camí malgrat les dificultats que els van sorgint. Concretament els textos són fragments de poemes dels següents autors: ·∙ Charles Bukowski 32” Roll the dice” ·∙ Mario Benedetti 33 “¿Qué les queda a los jóvenes?”,”Alguien” i “Curriculum” S’ha escollit una veu femenina per les veus en off, per tal de no confondre les veus dels protagonistes i la veu de reflexió. 32 Charles Bukowski (1920 – 1994), poeta i escriptor nordamericà, nascut a Alemanya. 33 Mario Benedetti (1920-‐2009), escriptor i poeta uruguaià.

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

2.2.5.3. After Effects

S’han utilitzat diferents tècniques en la fase de postproducció per tal d’enriquir el muntatge final i les sensacions que es volen transmetre: ·∙ Time-‐lapse: utilitzat com a recurs visual per evidenciar el pas del temps (dies) entre les diferents escenes i els personatges. ·∙ Tracking: utilitzat per situar les localitzacions de l’acció en els moments importants: corral del pastor, trobada del músic de carrer amb el luthier, dia i lloc de l’estrena de l’espectacle de l’acròbata, etc. ·∙ Slowmotion: utilitzat per intensificar els moments més bells del documental i que flueixen juntament amb la música.

v 32

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

FASE 2 3. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ 3.1. ESTABLIMENT DELS OBJECTIUS QUE ORIENTIN L’OPERATIVA DEL TREBALL Per tal d’ordenar mínimament els objectius, se separen en tres parts: els que fan referència al guió, al rodatge i al muntatge. 3.1.1. Principals objectius relacionats amb el guió : • • • • •

•

3.1.2. Principals objectius reacionats amb el rodatge: • • • • •

Conèixer el dia a dia de la feina de cada protagonista. Decidir quins fets es volen explicar en el documental. Recollir informació teòrica sobre com entrevistar els personatges. Planificar cada entrevista pensant en preguntes específiques per a cada persona i també preguntes comunes a tots tres. Conèixer i decidir si hi ha altres persones properes als protagonistes que puguin ser entrevistades. Pensar espais que actuïn de transició en el relat dels fets.

Parlar amb cadascun dels protagonistes per saber quins fets no habituals i interessants es poden produir. Planificar els desplaçaments pel rodatge d’escenes quotidianes. Planificar els desplaçaments pel rodatge de les entrevistes. Planificar abans de cada rodatge aspectes tècnics : el tipus de localitzacions per rodar les escenes, la il.luminació… Planificar col.laboració esporàdica d’algun ajudant pel rodatge d’alguna escena.

3.1.3. Principals objectius relacionats amb el muntatge • • • •

Establir l’ordre del relat dels fets Escollir efectes tècnics Escollir música Buscar tècniques narratives alternatives ( veu en off )

v

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2. DESENVOLUPAMENT Cal tenir en compte alguns aspectes a l’hora de parlar del desenvolupament del treball. 3.2.1. Circumstàncies externes : És inevitable que sorgeixin factors imprevisibles que modifiquen el desenvolupament i la planificació establerta. En alguns moments retarden tota la planificació feta i, a més, cal tenir en compte que hi ha tres protagonistes; per tant, és difícil en el sentit que la modificació d’un fet planificat suposa una cadena de modificacions posteriors. -‐ La meteorologia : en el cas del pastor, el vaig acompanyar als Alps francesos a comprar les cabres. en un dia de molta pluja; per tant, les imatges i el so de la pluja no són òptims ja que dificulten l’enregistrament del diàleg, però evidentment aquests fets no es podien tornar a gravar en un altre moment. 14 Fotograma viatge als Alps Fig -‐

Fig 15 Fotograma cel amb núvols

La llum: en algunes escenes, la il·∙luminació era molt escassa o nul·∙la en algun cas. Per no interferir en l’acció real, no es podía portar material d’il·∙luminació ja que en tot cas s’haguès modificat i distorsionat la realitat.

Fig16 Fotograma cambra formatges

-‐

Canvis inesperats en un dels personatges : el músic de carrer, en un moment, decideix abandonar la feina de músic perquè no té prou diners i va a treballar en un supermercat. També al final decideix marxar a Irlanda perquè no se’n surt econòmicament. Aquests fets van succeïr un cop ja tenia els rodatges finalitzats, per tant va suposar, tornar a gravar i incorporar aquestes noves escenes importants amb el conseqüent canvi en el muntatge i l’ordre de les escenes. A més, cal afegir que no hi ha la possibilitat de tornar a enregistrar aquest protagonista, perquè segurament no tornarà a aparèixer per Catalunya Fig17 Fotograma entrevista Jordan 34

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

-‐

No predisposició dels protagonistes a parlar : el músic de carrer no vol parlar el moment que decideix anar a buscar feina a un supermercat o ja en l’última gravació, degut a l’emoció del moment. Fins i tot, planteja de no ser un dels protagonistes del documental perquè considera que ha fracassat. En aquest cas, es va haver de convèncer el músic per deixar que apareguès en el meu projecte, ja que si no, no s’haguès pogut realitzat el treball perquè dues històries no eren viables. Fets imprevistos que modifiquen tota la planificació : lesió de l’acròbata; per tant, s’han de suspendre totes les gravacions d’assajos previstes i refer tota la planificació degut als 3 mesos d’inactivitat. Fig18 i 19 Fotogrames sessió de rehabilitació

3.2.2. Les fases del documental Les fases del documental seria el segon aspecte a tenir en compte a l’hora de parlar del desenvolupament del treball. Per tant, es distingiran les tres fases de tota producció.

3.2.2.1. Preproducció

És la fase més important del procés. Comprèn des del moment en què neix la idea i finalitza en el moment previ a la gravació: elecció dels protagonistes, contacte amb ells i investigació de la seva feina, coneixement de les localitzacions per poder planificar i la planificació dels rodatges. 3.2.2.1.1. Protagonistes : Un cop decidida la idea, cal pensar en els protagonistes. Els personatges escollits són fruit d’una primera decisió: escollir quins oficis podrien mostrar la idea de treballar amb passió i per passió. Per tant, es va pensar en oficis o maneres de viure poc habituals, minoritàries i arriscades per la situció de crisi econòmica que s’està vivint. La idea de trobar un músic de carrer ja era una de les inicials i s’ha mantingut. També s’havia comtemplat la possibilitat d’algú que fes esculturisme, un tatuador, un pagès jove… però un cop fet el primer contacte no va semblar que fossin els oficis més addients ja que no hi havia cap projecte o història que fos interessant i, per tant, calia buscar altres oficis. Finalment, doncs, s’ha escollit un pastor i un jove acróbata. 35

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

El dubte inicial era decidir quants oficis i persones es podien presentar en 45-‐50 minuts i que permetés aprofundir una mica en com viuen la seva decisió. La idea d’encaixar tres propostes és la que es va veure més adequada per la durada del documental. 3.2.2.1.2. Contacte i investigació: Es fa el primer contacte per conèixer el dia a dia de cadascun d’ells, com és la seva feina i quins projectes a curt i a llarg termini tenen previstos. A partir, d’aquest moment, ja es té la idea del relat o històries. 3.2.2.1.3. Pressupost: Per la producció d’aquest documental, s’ha de tenir en compte que en ser un treball final de grau, no es busca la part lucrativa, per tant s’ha hagut d’ajustar al mínim cost possible no podent contractar ajudants, sinó comptar amb l’ajut puntual i voluntari de persones properes. La totalitat de les despeses corresponen als desplaçaments per a les gravacions i les compres de material. Desplaçaments Núm. Km. / cost gasolina Cost peatges TOTAL euros Alps francesos _ 1 907 km 22.65 € 114,85 Côte Saint André 92,20 € Girona -‐ Riudaura 18 121 km -‐ 180,00 10 € Girona -‐ Barcelona 10 204 km 19,70 € 357, 00 16 € Girona -‐ La Bisbal 2 59 km -‐ 12,00 6 € Olot – St Pere P. 1 142 km -‐ 12,00 12 € Girona – St Feliu G 2 66 Kms -‐ 12,00 6 € Girona-‐ Banyoles 2 43 Kms -‐ 10,00 5 €

697,85 € Material Compra d’un disc dur extern de 2 TB Western Digital Micròfon Sennheiser MKE 400

Cost 83,85 € 174,00 €

257,85 € TOTAL DESPESES DESPLAÇAMENT I MATERIAL

955,70 €

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2.2.1.4. El guió literari:

Es formarà a partir dels tres relats que expliquen els protagonistes, que evidentment, a l’hora del muntatge final apareixerà amb una estructura diferent ( no serà inci-‐nus-‐desenllaç de cada història ). Les tres històries tenen en comú el fet de reflectir un model de vida escollit per cada protagonista, però només se’n mostra un moment concret. No es pretén explicar detalladament l’evolució llarga que fa cada protagonista, sinó copsar en quin moment es troben de la seva vida i què els aporta el fet d’haver escollit una feina poc comuna. Cada personatge té entremans un projecte. Per tant, cada història per separat presenta una mínima estructura d’ inici, nus i desenllaç. RELAT 1 : EL PASTOR Marc Muntanya, pastor de 30 anys que va néixer i viu actualmente a Riudaura ( La Garrotxa). Comença la seva vida laboral de pastor, però amb la idea de dedicar-‐se a muntar un petit negoci de fabricació i venda de formatges de cabra. No té prou diners per comprar dues cabres de la raça Saanen i finançar-‐se el viatge fins als Alps francesos. Decideix fer un verkami per recaptar un fons econòmic de 1.200 euros. En 48 hores del verkami, aconsegueix més diners dels que demanava i podrà comprar-‐ ne fins a 9 exemplars. Ofereix la recompensa del verkami al seu propi corral : ganivets de fusta fets per ell i tast de formatges. A la trobada, vénen els mecenes, i es fa una festa per entregar la recompensa i a més hi convida un músic i un poeta escocesos.

Fig. 20 Fotograma extret del documental

RELAT 2: EL MÚSIC DE CARRER Jordan Fernández de 26 anys nascut a Argentina, ha viscut a Menorca fins fa dos mesos que s’ha traslladat a viu en albergs de Barcelona i Girona a l’inici de les gravacions. És músic de carrer i toca al metro de Barcelona els caps de setmana i diversos carrers de Girona entre setmana.Fa dos mesos que viu a Catalunya i està molt motivat amb la seva feina, però mica en mica veu que li costa molt poder viure. 37

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Decideix agafar una feina convencional ( supermercat ) que abandona en poc temps ja que no li agrada i ell vol viure de la música. Decideix associar-‐se amb diferents músics i ja no toca al carrer, sinó que fa actuacions en bars. Finalment, i d’imprevist, decideix abandonar perquè és molt complicat aconseguir viure de la música per les dificultats i entrebancs burocràtics i policials de tocar al carrer. La seva intenció és anar a veremar un mes per fer diners i pagar-‐se el viatge a Irlanda per probar sort com a músic de carrer.

Fig. 21 Fotograma extret del documental

RELAT 3: L’ACRÒBATA Jordi Serra de 29 anys nascut a Olot i actualment viu a Barcelona on forma part d’una companyia de circ anomenada “La Persiana”. Ha estudiat circ a Brussel·∙les i Barcelona. S’està preparant intensament per l’estrena del nou espectacle ”Vol de Ment” que tindrà lloc el mes de juliol a La Bisbal d’Empordà. Treballa juntament amb una companya i compten amb el suport d’un director artístic i diversos espais per entrenar (L’Estruch de Sabadell, el Fòrum de Barcelona i un teatre de Vic). A través d’aquest espectacle, espera obtenir ingressos que li permetin viure una any fent gires per Europa.

Fig. 22 Fotograma extret del documental

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2.2.1.5. Localitzacions: S’ha parlat amb els tres protagonistes per conèixer les localitzacions o els espais que podran tenir lloc les gravacions. PROTAGONISTA

LOCAL. HABITUALS

LOCAL. EXTRES

·∙ Corral Riudaura

·∙ La Côte Saint-‐André, Regió Rhone-‐Alpes per la compra de cabres

·∙ Luthier Barcelona per arreglar guitarra

·∙ Carrers Girona

·∙ Botiga Banyoles per assaig amb Joan

·∙ Parc del Migdia Girona per entrevista un company d’en Jordan

MARC MUNTANYA

JORDAN FERNÁNDEZ

·∙ Locutori Girona ·∙ Platja Sant Pere Pescador per plans subjectius ·∙ Port Barcelona pel comiat

·∙ Estruch Sabadell

·∙ Mútua Barcelona per escenes rehabilitació

JORDI SERRA

·∙ Teatre Vic ·∙ Parc Güell Barcelona per plans subjectius ·∙ Fòrum Barcelona ·∙ La Bisbal d’Empordà per estrena actuació

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2.2.2. Producció

Fase on es posen en pràctica totes les idees exposades en la preproducció. En aquesta fase s’incorpora el material necessari per a les gravacions, els rols de l’equip de treball i el visionat de tot el material gravat a cada jornada. Finalment, s’ordena tot el material i es seleccionen els clips bons per tal de facilitar la fase de postproducció. 3.2.2.2.1. Material per als rodatges: Tot seguit es mostra tot el material utilitzat per enregistrar aquest documental:

3.2.2.2.2. Rols de l’equip de treball: El procés de gravació i producció d’un documental és molt complex. Per això seria ideal poder comptar amb un mínim equip per poder organitzar, dividir i facilitar les diferents tasques del producte audiovisual final. En el cas del present treball, no estat possible per la durada de les gravacions (10 mesos), poder comptar amb persones que desenvolupessin aquests rols. Per tant, bàsicament totes les tasques han recaigut sobre l’autor del documental. Equip de direcció: DIRECTOR: Àlex Casas Equip d’il·∙luminació i càmera: CÀMERA I FOTOGRAFIA: Àlex Casas i Anna Orpí ASSISTENT CÀMERA: Jordi Massó, Dani Àlvarez Equip de producció: PRODUCTOR: Àlex Casas Equip de so: SO: Àlex Casas i LLuís Sánchez MÚSICA ORIGINAL: Amanda Delgado 41

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

Equip de postproducció: EDITOR: Àlex Casas DISSENY GRÀFIC I CRÈDITS: Àlex Casas GRAFISME I ANIMACIÓ: Àlex Casas 3.2.2.3. Postproducció En aquesta fase se selecciona el material gravat amb totes les preses que serviran per l’edició i el muntatge, la música, els efectes, la traducció i subtitulació de les escenes parlades en francès. Per explicar l’estructura narrativa del treball presentat, cal dir que no és tractada en forma lineal i cronològica, sinó que els relats s’ha dividit en diverses seqüències que van connectant les tres històries, a vegades perquè es parla del mateix tema i altres perquè un enllaç de seqüències permet fer avançar els fets que s’expliquen. Per tant, s’ha escollit una estructura acronològica i a vegades retrospectiva per tal de donar més subjectivitat als fets. També es manté així en suspens el final de cada història i, a més, el documental ofereix una visió conjunta del seguiment dels personatges. 3.2.2.3.1. Softwares utilitzats -‐ Final Cut Pro X: editar els clips i etalonar. -‐ After Effects: realitzar màscares, trackings, time-‐lapses i animacions de text. -‐ Photoshop: realitzar el cartell. -‐ Illustrator: realitzar vectors que serviran per animar. -‐ Ableton Live: realitzar la postproducció de so. v

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2.2.3.2. Edició i etalonatge

Per dur a terme la fase d’edició de clips i d’etalonatge, s’ha utilitzat bàsicament el software Final Cut Pro X. Ha estat una de les parts més complexes de la realització d’aquest documental, ja que es tracta d’una peça audiovisual de llarga duració. A més, el fet de crear un fil argumental per tal que l’espectador pari especial atenció i no es perdi cap detall, també ha estat una questió a tenir en compte. És per això que s’han tallat, escurçat, eliminat i afegit clips durant moltes setmanes, obtenint diverses versions prèvies del documental. Per últim, s’ha procedit a estabilitzar alguns plans que es movien en excès, degut a la filmació amb suport de càmera a l’espatlla.

3.2.2.3.3. Disseny de so

Al tractar-‐se d’un documental, la tasca de postproducció de so té una especial rellevància. És per això que s’ha realitzat amb un software especialitzat en so, com és el cas de Ableton Live 9. 43

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

En aquesta fase, s’han netejat els ambients i les freqüències més molestes amb plugins, a més d’equalitzar les veus de les entrevistes per tal que tinguessin uniformitat. Ja en la part final, s’han masteritzat els clips escollint l’opció “europeu”, desestimant la possibilitat de masteritzar-‐lo “americà”. 3.2.2.3.4. Veu en off Tenint com a referència diversos poemes relacionats amb el camí i l’essència de la vida (pàg. 28), s’ha hagut d’enregistrar una veu en off en la primera i l’última escena del documental. La gravació de la veu en off s’ha realitzat amb un micròfon en una sala insonoritzada per tal d’obtenir el màxim rendiment. S’ha intentat donar un to d’experiència i maduresa amb una equalització de la veu greu, connotant templança. 3.2.2.3.5. Traducció Ja que en el documental hi ha dues escenes amb conversacions en francès (quan en Marc va a Côte-‐Saint-‐André i l’entrenament d’en Jordi amb un professor rus), s’ha hagut de fer una traducció de Francès-‐Català. Aquesta tasca ha estat possible gràcies a la col·∙laboració d’una professional d’EUTI (Escola Universitària de Traducció i Interpretació) especilitzada en llengua francesa. Fig. 23 Fotograma amb subtítols en català / veu: versió original en francès

v

UNA MIRADA A LA REALITAT: el documental com a eina de reflexió

3.2.2.3.6. Guió tècnic

A continuació, es mostra el guió tècnic del documental final : Escena

Personatge

-‐

Marc

Jordan

Jordi

Jordan

Anna H.

Marc

Jordi i Director Jordan Marc

11 12

Jordan i Joan

Marc

Jordi

Marc

16 17

Jordan i Jordi Jordi

Marc

Jordan

Jordi Jordan Marc

Localitització

Tema

Recurs

Minuts

EXT. Dia. Banyoles EXT. Dia. Corral Riudaura EXT. Dia. Carrer Girona INT. Dia. Olot INT. Dia Fòrum Barcelona INT. Dia. Locutori Girona EXT. Dia. Corral Marc EXT. Dia. Corral Marc INT. Dia. Estruch Sabadell EXT. Dia. Platja ST.P. Pescador Girona INT. Dia. Taller Riudaura INT. Dia. Botiga Banyoles EXT. Dia. Carrer Girona EXT. Dia. Rhone-‐Alpes França INT. Dia. Olot EXT. Dia Parc Guell Barcelona EXT. Dia. Corral Riudaura EXT. Dia. Parc Migdia Girona INT. Dia. Fòrum Barcelona EXT. Dia. Corral Riudaura INT. Dia. Casa luthier Barcel. EXT. Nit. Bisbal Empordà

Intro Poema Verkami cabres França La música al carrer Risc al circ

Veu en off Slowmotion Entrevista