Andrea nicolás - l'educació sexual i afectiva a travès dels contes

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Andrea Nicolás González Audiovisuals i multimedia, ERAM Universitat de Girona 22/07/2016 Tutora: Judit Vidiella

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Los cuentos no son para dormir a los pequeños, son para despertar a los grandes.

(Francois Vallaeys)

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Índex 1.

INTRODUCCIÓ Pàg. 1 1.1 El tema Pàg. 1 - 2 1.2 Perspectiva personal Pàg. 2 2.

RECERCA Pàg. 2 2.1 Introducció a la recerca Pàg. 2 - 3 2.1.1 Noves aportacions Pàg. 4 - 5 2.1.2 Preguntes de recerca Pàg. 6 2.1.3 Objectius de la recerca Pàg. 6 3.

REFERENTS. Perspectiva i enfocament Pàg. 6 3.1 Referents narratius Pàg. 6 - 10 3.1.1 Autors Pàg. 11 -13 3.1.2 Adaptació a les etapes de la maduresa Pàg. 13 3.1.4.A Infantesa (A partir del 8 anys) Pàg. 13 -14 3.1.4.B Adolescència (A partir dels 12 anys) Pàg. 14 3.1.4.C Maduresa Pàg. 15 3.1.3 Aportacions personals Pàg. 15 -16 3.2 Referents visuals Pàg. 16- 17 3.2.1 Autors Pàg. 18 - 24 3.2.2 Aportacions personals Pàg. 24 -25 4.

CREATIVITAT Pàg. 25 4.1 Resolució de conflictes

Pàg. 25 - 27 4.2 Recursos Pàg. 27 - 28 4.3 Cronograma Pàg. 28 4.4 Metodologia Pàg. 29 4.4.1 Narrativa Pàg. 29 -30 4.4.2 Disseny Pàg. 30 -32 5.

PROVES PILOT Pàg. 32 5.1 Infància Pàg. 32 -36 5.2 Adolescència Pàg. 36 - 38 5.3 Maduresa Pàg. 38 - 39 6.

PROMOCIÓ Pàg. 40 6.1 Estudi de mercat Pàg. 40 6.2 Promoció Online Pàg. 40 - 42 7.

PRESSUPOST Pàg. 43 - 44 8.

CONCLUSIÓ Pàg. 45 - 46 9.

BIBLIOGRAFIA Pàg. 46 - 48

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Índex annex 1.

TAULES Pàg. 50

1.1 Anàlisi de contes Pàg. 50 1.2 Característiques del disseny Pàg.51 2.

PERSONATGES Pàg. 52

2.1 Contes infantil Pàg. 52 - 53 2.2 Còmic adolescent Pàg. 53 2.3 Conte adults Pàg. 53 3.

MOCK UPS Pàg. 54 - 59

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

1. INTRODUCCIÓ 1.1

El tema

La constitució de les identitats sexuals, és un procés dinàmic que s’estén al llarg de tota la vida i que defineix bona part de la condició subjectiva de les persones. Fa possible que l’individu s’accepti, s’assumeixi, es reconegui i actuï com a ésser sexual. Donat que en l’àmbit social es confon amb freqüència orientació sexual amb identitat de gènere, o es relacionen amb-dues en forma determinant, és necessari precisar els diferents element que inclouen la identitat sexual. Aquesta està composada pels següents aspectes:

A la societat actual encara avui, fins i tot als països amb més obertura de mires, l’acceptació social de les diversitats afectives i sexuals és una utopia. En alguns països, les persones que queden encasellades en un grup que anteriorment no era ben admès, a dia d’avui poden sentir-se més lliures. Molts medis audiovisuals mostren aquest pas endavant en quant a l’acceptació, per compartir amb la societat que existeix una revolució que provocarà el canvi.

Aquestes imatges però, es veuen contradites en el moment en que els medis mateixos, mostren al món com el dia a dia gira entorn de la violència de gènere, discriminació a les persones amb discapacitat, diversitat afectiva i sexual i els estereotips que envolten aquests col•lectius...

La integració social existeix i tot i que és cert que s’ha avançant en quan a desigualtats i en la legislació pels drets i diversitats, encara existeixen actituds que demostren com continuen les diferenciacions en alguns col•lectius. Encara queda molt per fer i tot i els canvis que es comencen a percebre en l’educació, és aquí on s’ha de treballar dur per aconseguir una victòria. Un dels col•lectius més destacat que pot trobar-se patint aquesta discriminació és el LGTB. Moltes entitats lluiten per aconseguir els drets que mereixen i tot i que amb els anys ha millorat, no tothom està disposat a acceptar aquesta diversitat. Tot i que hi ha altres grups que poden arribar

1

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

a patir una segregació, en el cas d’aquest projecte es treballarà amb el concepte de la diversitat sexual i afectiva.

El concepte en el qual gira el projecte, és interessant pel simple fet que tot es pot educar.

La societat d’ara és reticent a aquests temes per què no ha rebut una educació liberal, on tothom sempre i quan no faci un mal col•lectiu, ha de ser acceptat. Degut a una experiència personal i familiar, he pogut viure pràcticament en primera persona aquesta discriminació silenciosa que la societat vol fer veure que no existeix però que és sempre present. És rellevant educar per aconseguir aquest repte social i el primer esglaó que cal tenir en compte per iniciar aquest canvi són els infants. Cal ajudar a la mainada a créixer a nivell social i humà i per tal, cal fer una recerca en com s’eduquen aquests valors d’acceptació en l’entorn educatiu de l’escola i de casa i també ens les representacions del món i la identitat presents als contes. Tot i que aquests cada cop tenen més visibilitat als centres escolars i en el material educatiu, encara no s’acaben d’integrar plenament a nivell social.

1.2

Perspectiva personal

Tot i considerar-me una persona heterosexual, em sento molt pròxima a causes que promouen l’acceptació social, no tan sols en quan a diversitat sexual. Basant-me en una experiència personal he pogut comprovar com per als nens no existeixen els tabús i aquests, pregunten i opinen sobre temes pels quals senten curiositat, sense cap censura. He estat molt propera al Síndrome de Down i conec de primera mà com la societat els marca com a limitats o incapaços en molts aspectes, per tant és un grup exclòs, tot i que la realitat és que som diversos però amb els mateixos drets i igualtats. És la societat la culpable de limitar-los, sí aquesta no marca uns límits físics o mentals tothom pot desenvolupar el seu potencial.

Si des de ben petits ensenyem als infants que les persones som diverses i que la societat és diversa sense establir categories de valor, es pot aconseguir una millora en qualitat de vida per a aquests col•lectius marginats i un avanç important pel que fa als valors humans.

2. RECERCA 2.1 Introducció a la recerca. Rellevància Els valors són les regles de conducta i actituds acordades socialment segons les quals ens comportem i que estan d’acord amb allò que considerem correcte. Al néixer, els nens no són ni bons ni dolents. Amb l’ajuda dels pares, educadors i els que conviuen amb ells, aprenen a diferenciar el que està bé del que no, a dir, fer, actuar i viure.

Els infants necessiten conèixer històries i referents que fomentin la igualtat i els ajudi a comprendre la diversitat sexual, afectiva i racial del món en el que viuen, per molt que la política tanqui els ulls davant la societat i la seva diversitat. El fet és que existeixen noves formes de família i aquestes, comencen a fer-se visibles cada cop més i el col•lectiu LGTB és cada cop més present a la societat. Aquests dos fets plantegen als infants noves preguntes i obliguen per tant als adults a donar noves respostes. Com anteriorment s’ha dit, a nivell polític i legislatiu, tot i que s’ha avançat en alguns àmbits com el del matrimoni, no es proposen tots els canvis necessaris per tal d’afavorir l’educació en la diversitat afectiva. S’intenta fer creure a través dels mitjans de comunicació com els individus que es trobin en una situació de diversitat són acceptats per la resta de la societat quan realment, a qui s’ha d’educar en aquests conceptes són als més petits. Tot i això, cal reforçar la mirada dels adults per educar-los en aquesta missió de tolerància i que inculquin aquest valor en els infants.

2

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

La teoria queer; la qual compta amb teòrics com Paul B. Preciado (Anteriorment Beatriz Preciado) o Paco Vidarte, proposa una decontrucció dels gèneres. L’individu és una persona i les concepcions de “home” i “dona” són culturals i canviants al llarg del temps, les societats... No vol basar l’existència en normalitzar i ser acceptats seguint les categories socials. Molts cops s’espera de cada un que actuem i pensem com a home o dona per la forma en que la societat està organitzada, no per diferències biològiques. Aquests estereotips queden sobreentesos a la nostre cultura i se’ns imposa des de que naixem, generant codis de comportament tant per dones com per homes. Els més petits són conscients que són nens i nenes per què se’ls hi ha dit. S’ha de tenir consciència de què es cada un però no s’ha de diferenciar activitats o elements per gènere.

Aquestes petites coses acaben agrupant a les persones en nens, que no poden plorar, han de protegir a les noies i no van mai de rosa i nenes, sentimentals, que somien en formar una família i han de ser sempre correctes. Simplement han de ser infants, sense restriccions ni prejudicis.

A causa d’aquesta construcció que s’està fent de la societat, quan esdevenen adolescents o inclòs adults, tot i que cada cop menys, exclouen a aquells que són diferents a ells o actuen diferent al que pertoca pel seu gènere. En els casos més greus, fins i tot acaba derivant en bulling. Un estudi sobre la discriminació per orientació sexual i/o identitat de gènere a Espanya (Ferrándiz; Generelo; Gómez, 2012) anuncia que un 76% dels qüestionats s’ha sentit discriminat per la seva orientació sexual o identitat en un centre d’estudis.

“L’inici del assetjament escolar homòfob sol aparèixer molt aviat. No sempre coincideix amb el descobriment de la homosexualitat o la bisexualitat d’algú, sinó que va associat, per comportaments disconformes amb el que s’espera de cada gènere. Molts són els que refereixen experiències d’ assetjament des dels primers anys d’escolarització.” Diu un informe de FELGTB i COGAM “Acoso escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes lesbianas, gais y bisexuales” (2012, pàg.11).

El cas més recent i mediàtic va succeir el passat desembre, quan Alan, un jove transsexual, va decidir acabar amb la seva vida a causa de la situació insuportable d’assetjament que estava vivint. Cal canviar el sistema d’educació des de la base per tal d’assegurar un futur humà en que tothom sigui acceptat, deixant de banda els prejudicis i les etiquetes.

Il·lustració “Yo tambien soy Alan” per reforçar la campanya en contra de la transfòbia a l’escola 3

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

2.1.1 Noves aportacions Les famílies que es conformen actualment, ja no segueixen per norma general lael model heteropatriarcal. Aquestes estan canviant i cada cop és més probable trobar infants que conviuen amb dues mares, dos pares o famílies monoparentals. Cal adaptar-se a aquests temps i per això, cal fer un canvi en l’educació dels menors, per tal que entenguin que aquestes situacions són cada cop més habituals i igual d’acceptables i respectables que la família tradicional.

Tot i els problemes als que es veuen exposats els pares i mares solters amb mainada, el col•lectiu més perjudicat, sobretot en quan a l’acceptació social, són famílies amb pares homosexuals. Aquests encara són objecte de prejudicis i els principals afectats són els infants derivats d’aquestes relacions. La societat fa preguntes i cal respondre, unes respostes que no sempre són les adequades o no existeixen i per tant, no s’està educant de forma adequada.S’ha comentat com per tal d’educar, cal fer-ho des de la base, des dels més petits per convertir-los en persones obertes a l’acceptació i normalització de la diversitat. En aquest cas, la LIJ (Literatura infantil i juvenil) intenta afegir el seu granet de sorra amb històries infantils que parlin sobre relacions afectivo-sexuals entre persones del mateix gènere i així, poc a poc, crear infants sense prejudicis i ampliar els models i referents d’identificació.

El projecte en el qual s’està treballant proposa una visió diferent dels contes dels més menuts. Treballar a base d’històries un seguit de valors per què els infants puguin interioritzar certs conceptes humans i socials i convertir-los futurament en adults capaços d’afrontar situacions des de la tolerància. Però també per generar un material educatiu i lúdic per a famílies, educadors/es i terapeutes que pot estar a les escoles, centres cívics, biblioteques, etc. És necessari reforçar els valors en quant a la diversitat afectivo-sexual en els més petits i per fer-ho, el projecte proposa tractar aquest àmbit amb un punt de vista modern, adaptat a les èpoques d’ara. Amb un llenguatge subtil però que tracti al lector com un amic, que el deixi passejar per la història trobant una narrativa fresca i dinàmica. Es proposa l’ús de paraules i frases que els nens d’avui dia utilitzen i per tant, apropar la història a l’actualitat.

El tema de l’acceptació de la diversitat ha estat molt tractat i hi ha una llarga llista de referents i autors als quals se’ls hi pot atribuir grans mèrits, dins fins i tot de la literatura infantil i juvenil. Quan pràcticament s’ha treballat en tot en aquest àmbit, el projecte a banda del tracte més modern, aproparà al infant a viure la història, a sentir-se protagonista deixant de banda el seu gènere o gustos. Per tant, l’argument parlarà de la diversitat sexual de forma explícita però no violenta. Procurarà que els nens i nenes llegeixin aquests fets i acabin la lectura emocionats per l’aventura i sabent que els personatges, simplement estimaven a algú del seu mateix gènere sense ser aquest el fil narratiu de l’argument.

Es deixarà de banda les històries massa ensucrades on el més important és l’amor que es processen els protagonistes i que l’infant entengui que es normal. En el conte “Max” de Javier Termenón, es viu una d’aquestes situacions on l’argument es centra en la relació afectiva entre el protagonista i dos companys de classe. Una prosa senzilla i clara però amb un argument carent d’alt i baixos d’emocions. També s’aparcaran els arguments on de forma indirecta es parla del tema però no queda escrit de forma explícita. Es treballarà amb uns conceptes directes i clars introduïts dins la història com un més a més. S’aporta de nou per tant la sinceritat, els conceptes claus i directes, el tractament de l’infant com a nen i nena actual, sense prejudicis.

4

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Per parlar del següent concepte que el projecte aposta com a iniciativa en aquest tema, cal fer referència al tema del sexisme. Més endavant, es tractarà el tema que les dones sempre han estat en un segon pla i és ara quan comencen a sorgir veritables protagonistes; dones que no esperen a un príncep blau que les salvi per casar-se amb ell. El fet de reivindicar la posició femenina a la història i per tant, en la literatura no pot portar a l‘argument a cometre l’error de transmetre aquests paper del que les dones es desfan davant d’ una figura masculina. A la revista Babar, Lidia Díaz diu: “És important estar alerta del risc de caure en el extrem oposat de desplaçar els elements que eren posats negativament a les nenes o en un altre figura femenina, carregant-los sobre el nen o un personatge masculí. L’experiència ens ha mostrat que per propiciar la inclusió, és fonamental valorar la diversitat, reconèixer les diferències i evitar la exclusió.” (2005, online) Reivindicar el paper de la dona maltractant la figura del home és caure altre cop en recursos que provocarien a la llarga una diferenciació. És per això que el projecte proposa tractar els dos gèneres per igual. Aquest no servirà per fer una crida al feminisme però tampoc reforçarà el paper de l’home com a salvador d’aquesta. Per tant, el projecte aportarà una nova visió dels personatges, no caure en els típics tòpics de contes de princeses i cavallers. Tractar als dos gèneres per iguals i per tant, evitar situacions en que cap d’ells es vegi malmès. Es tractarà per tant el tema de la inclusió social des del punt de vista de la diversitat afectivo-sexual, tractant els personatges d’una forma neutral, amb un personatge que no esperi ser salvat per un altre, si no que evolucioni gràcies als seus propis mèrits.

Cal treballar en l’educació de la societat i tot i la múltitud de títols que hi ha en quant a diversitat dins la literatura infantil i juvenil, el que proposa de nou els contes que es crearan serà: - Apropar als petits a entendre aquests conceptes afectius sense centrar la trama principal en una història d’amor entre personatges del mateix gènere.

- Tractar el tema de l’homosexualitat sense tabús i integrant-ho a la història com un fet comú i acceptat.

- Deixar de banda els tòpics en els gèneres.

- Utilitzar un llenguatge actual per crear una relació més empàtica i propera amb el lector Per finalitzar, proposa una visió innovadora. La mateixa història podrà llegir-se des de diversos punts de vista, cada un d’aquests destinats a les diferents etapes de la maduresa d’una persona: Infància, adolescència i maduresa. D’aquesta manera, el projecte es podrà convertir en un material pedagògic i educatiu que no tan sol obrirà noves perspectives a un infant; serà una aventura per l’adolescent i els adults (pares, mares, educadors...).

Una nova eina literària per ajudar als menors (infants i joves) a acceptar: Sigui a ells mateixos, a l’entorn o a que els pares mateixos acceptin la situació. O simplement, una lectura més, un llibre d’aventures on els personatges simplement estimen i viuen com volen, darrere d’una narrativa amb caràcter i moderna que pugui fer gaudir a tots els públics.

5

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

2.1.2 Preguntes de recerca

2.1.3 Objectius de la recerca

- Quins referents existeixen?

- Com s’encara estètica i narrativament el tema?

- Com educar a través dels contes?

- Com divertir amb la lectura davant el poder de la tecnologia?

- Quines aportacions fan les principals editorials LGTB? - Principals editorials infantils en tractar la diversitat afectivo-sexual?

- Autors en el tema LGTB. - Autors en el tema d’acceptació social infantil.

- Quins relats i històries expliquen?

Com? - Ajuden els referents estètics clàssics (princeses, cavallers...) a tractar el tema?

- Com generar un tipus d’estètica i narrativa que sigui atractiva per tots els públics?

- Aconseguir marcar una pauta en quan a estètica i narrativa i trobar els seus punts forts i dèbils - Trobar informació sobre l’acceptació social, sobretot la infantil i aprendre a encarar-ho sobretot narrativament.

- Conèixer com encaren el tema LGTB cap als diferents públics - Crear un material pedagògic per pares i educadors.

- Què l’infant es senti atret pel material i fins i tot identificat.

3. REFERENTS. Perspectiva i enfocament 3.1 Referents narratius Per tal d’encarar bé aquest tema, s’ha realitzat una recerca de referents a nivell de narració i d’il•lustració.

Pel que fa a referents narratius, la cerca s’ha centrat en diversos àmbits. S’ha treballat entorn a la literatura infantil, un gènere amb quantitat d’obres que poden usar-se com a referència. Aquest gènere va sorgir quan van aparèixer casos de llibres adults que semblaven més dirigits pels infants. És tal el nombre de autors, il•lustradors i obres en aquesta secció que la tria de models a seguir a dins d’aquesta es fa impossible. Tot i això , El petit príncep(Saint-Exupéry, 1943) és sense dubte el referent més important. Una història encantadora i màgica per a nens amb un transfons adult.

La literatura infanti i juvenil ha esdevingut un gènere fort i és lògic que hagin aparegut editorials centrades en aquest producte. Alfagara infantil i juvenil, on els títols infantils més venuts són: El conejito que no quiere dormirse (Carl Johan Forssén, 2015), Peppa Pig (Neville Astley i Mark Baker, 2004) i diversos contes de la Patrulla Canina (Keith Chapman, 2013) o SM; El misterio de los arbitros dormidos (Roberto Santiago, 2013), El pollo Pepe (Nick Denchfield, 1998) o Pupi futbolista (María Menéndez, 2012) són alguns noms. D’altre banda, apareixen revistes com Babar, Imaginaria o CLIJ centrades tan sols en aquest gènere, on entre altres coses escriuen articles que han ajudat a reforçar el projecte en quan a àmbit teòric.

6

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Portada de revistes, de dreta a esquerre : Babar, Imaginaria i CLIJ

Un concepte que defineix molt bé la relació d’aquest gènere amb la intenció d’aquest projecte és una paradoxa que va dir Jacqueline Rose: “La literatura infantil s’escriu per a nens pels adults que imaginen a aquests nens que es configuren com a constructors dels mateixos adults.” (1994) A partir d’aquí, la recerca es centra en conceptes més específics en l’àmbit narratiu: L’educació de l’infant a través dels contes i l’educació sexual i afectiva en la literatura. Des de temps enrere, la literatura s’ha usat com a element educatiu i pedagògic. Aquesta ajuda al nen a treballar la imaginació i la creativitat i a adquirir conceptes socials i humans que cal reforçar en l’àmbit educatiu familiar i docent.

Hi ha una sèrie de referents clàssics que treballen totes aquestes característiques mitjançant les seves històries o els seus personatges emblemàtics. Per exemple, Teo (Violeta Denou, 1977), un petit infant pèl-roig que viu un seguit d’aventures i ensenya valors als infants fins als set anys. La història d’aquest personatge gira entorn uns 150 títols escrits en diversos idiomes per tant, es pot dir que ha aconseguit un èxit mundial en quant a literatura infantil. Va ser un dels pioners en educacar en valors dins la literatura, situa al infant dins del seu entorn diari i a partir d’aquí treballa a través de situacions quotidianes l’aprenentatge dels més petits.

La igualtat s’educa no tan sols de forma directe, si no també amb mesures indirectes, en aquest projecte a través de les lectures. Cal incidir en els valors i actituds que es troben en la base de les conductes discriminatòries amb la finalitat de fer-los visibles i eliminar-los. L’equip d’Investigació de la Universitat de Castella la Manxa diu: “La lectura solament serà educativa quan el nen s’identifiqui amb la història i els personatges, quan es fascini per la lectura i descobreixi tota la capacitat narrativa.” (2008, online) Com a referent narratiu en l’àmbit de l’educació a través de la lectura podriem citar Egales, una editorial madrilenya centrada en la lectura dirigida al col•lectiu LGTB o Nube Ocho, una editorial infantil on cada un dels llibres que la conformen reforça els conceptes d’igualtat, acceptació i valors. Les dues editorials publiquen conjuntament la sèrie Egalité, que agrupa històries on fomenten la igualtat amb tres relats: El lapicero mágico (Luís Amavisca i Alícia Gómez, 2012 ), Mi papá es un payaso (José Carlos Amores i Natalia Hernández, 2013) o La princesa Li (Luís Amavisca, Elena Rendeiro, 2012), un conte sobre la diversitat en el que una princesa enamorada d’un altre noia estrangera, és obligada a casar-se per tradició amb un home. Aquest últim tot 7

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Llibres que composen la col·leció Egalité

i el missatge que vol enviar als infants, continua en la línia de treballar amb personatges estereotipats, en el cas de la princesa ha de casar-se amb el príncep que governarà el regne.

La gran majoria de contes que s’han treballat, per tal de donar cos a les referències, estan tractats d’una forma massa infantil i simple i això es dona en la majoria de casos en que l’argument és protagonitzat per animals personificats o s’utilitza els personatges clàssics per tractar el tema.

Aquest tracte no és incorrecte però quan es vol dotar a la narrativa d’un aire més adult, per empatitzar amb els infants actuals que conviuen amb la tecnologia, cal també utilitzar uns personatges més madurs. Treballant a partir d’aquest referents anteriors i d’altres de més clàssics com les obres de Charles Perrault (París, 1628 – 1703) o els germans Grimm (Jacob, 1785 – 1863; Wilhem, 1786 – 1859; Berlín) , es pot comprovar com en un 70% dels casos, els personatges són animals, demostrant la hipòtesi anterior on l’ús d’aquests és abusiu. (Veure annex pàg. 50) Continuant en la mateixa línia, s’ha de tenir en compte el tracte dels dos gèneres i procurar no caure en estereotips. La Ventafocs, la Blancaneus, La Bella dorment... envien un missatge: Les dones o són bones, submises i obedients com les seves protagonistes, o cruels i perverses i reben càstigs per això. En el cas de les bones, són caracteritzades per símbols de treball domèstic, cura dels nens o ajudant de l’home. Una víctima que serà salvada per un heroi o com al premi que s’entrega a aquest per haver vençut en la seva missió valerosa. L’home per la seva banda, associat al lideratge i l’autoritat. El personatge patern sovint és definit com a intel•ligent, amb relacions més riques amb els seus fills que no pas la mare.

Un article recent (Carmen Fought y Karen Eisenhauer, 2016) parla sobre el paper de la dona en els films de Disney, la productora més famosa a nivell d’animació que treballa a base d’estereotips sexistes. En aquest, es pot comprovar com en els primers clàssics, els dos gèneres comparteixen un 50% de diàleg mentre que, a mida que s’avança en els anys (Època del anomenat “Renaixament” de Disney), les línies dels homes creixen fins a un 75%, en el cas de la Pocahontas o Mulan per exemple.

De la mateixa manera, el rol de les dones en aquestes produccions poques vegades es veu relacionat amb papers poderosos, humorístics o respectables. Fought senyala “No hi ha dones liderant al poble per anar en contra de la Bèstia, ni al bar bevent i cantant cançons ni dones donant instruccions a altres dones. Qualsevol cosa que no sigui busca marit a les pel•lícules de Disney està feta per homes”. És important destacar tots aquests fets ja que la indústria dels clàssics de Disney ha estat la principal culpable en crear aquestes diferències de gènere; en fer creure a nens i nenes quines havien de ser les seves expectatives reals a la vida darrere de la màgia de ser princesa o lluitar amb dracs.

8

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

La literatura infantil és el reflexe del món dels més petits, a través d’ella aprendran hàbits i costums, reproduiran actituds i entendran la realitat i el seu paper social. L’educació és una de les estratègies amb més força per canviar els prejudicis sobre els rols de l’home i la dona a la societat. S’han d’eliminar els estereotips en els texts escolars i cal conscienciar en aquest sentit a tots els educadors/es per assegurar així que nens i nenes fan una selecció informada i no en base a tradicions amb prejudicis sobre el gènere i la sexualitat i diversitat afectiva. Les mares també poden gaudir de llegir el diari al sofà amb la seva filla mentre el pare cuina o fa la compra amb el fill. Consisteix en no donar les coses per suposades, de no continuar acceptant tot perquè es considerat normal si creiem que no és just o raonable.

Dins de la literatura catalana, apareixen les populars Tres Bessones (Roser Capdevila, 1983), aquestes conegudes principalment per la seva sèrie televisiva, van tenir una col•lecció de contes anterior. Les aventures d’aquestes nenes segueixen sempre la mateixa estructura: Un escenari familiar on les petites fan trapelleries, la Bruixa Avorrida les castiga enviant-les a un conte de fades on les bessones canvien la història per acabar-la de la millor manera, rient-se de la Bruixa i tornant al escenari principal. Cal tenir en compte a aquest referent per qüestions de modernitat i d’estereotips. La seva popularitat les ha dut a ser unes germanes internacionals (més de 150 països han gaudit de les seves aventures) i per tant, molts nens i nenes han rebut els seus valors socialitzadors i educatius.

Les Tres Bessones, representen a una societat moderna i actual, un nou col•lectiu d’infants més autònoms i descarats però sobretot, representen al col·lectiu de dones que ha evolucionat amb el temps.

S’ha comprovat que les germanes, mai apareixen com a personatges secundaris, o són protagonistes o el comparteixen amb els personatges dels contes, tot i que tenen molta rellevància en el desenvolupament de la trama, ja que són elles qui transformen la versió de les històries. Pel que fa a actituds i qualitats, les tres són intel•ligents, imaginatives i independents.

Contràriament a altres nenes, no adopten actituds passives ni responen a estereotips conformistes i dependents. Les tres bessones són un nou model de nenes en la literatura moderna La roba també és una característica a tenir en compte i es que aquestes, van patir una evolució quan es va fer el traspàs de contes a sèrie televisiva. Actualment, tothom coneix a les bessones amb el seu mono gris i amb un llaç de diferent color per a cada una en el cabell però anteriorment, les nenes tenien un vestuari més variat i adequat als estereotips del moment (vestits, colors femenins...). Aquesta evolució s’entén com a símbol de modernitat respecte a estereotips anteriors. Dit d’un altre forma, la imatge de la sèrie fixa un model de nena respecte a la roba i complements, que es mantenen inalterables a la resta de produccions que les té com a protagonistes. És per tant, un referent ideal ja que mostra una nova actitud per a les nenes en quant a trencament d’estereotips i un aspecte més modern i rejovenit dels referents literaris infantils.

9

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

També s’inclou com a referent en la recerca el llibre de Jorge Bucay, “Déjame que te cuente”(2002). Una sèrie de contes per pensar i ensenyar, amb una narrativa educativa i entretinguda. No està destinat a infants molt petits però és interessant per agafar referències. Una frase molt aprofitable d’aquest llibre diu: “La única otra manera de comprender un hecho sin vivenciarlo directamente, es teniendo una clara representación interior simbólica del suceso. —Una fábula, un cuento, o una anécdota — puede ser cien veces más recordada que mil explicaciones teóricas, interpretaciones psicoanalíticas o planteos formales.”(Bucay, 2002, pàg.8) L’autor del llibre diu una frase que es pot aplicar en diversos contextos, però en el cas del projecte és ideal per veure i creure que la teoria pura pot ser oblidada i per tant, no aplicada a la pràctica: A través dels contes, d’una història que provoqui emocions, els infants recordaran més fàcilment allò que han après de forma indirecte.

La diversitat familiar serà un tema també a tractar ja que les noves conjugacions de famílies és un tema actual i pel qual encara queda molt per fer. Aprofitant per tant el tema de la diversitat afectivo-sexual en infants i adolescents, és important tenir referents en quan a temes familiars.

D’aquesta manera es pot tenir constància de què existeix al mercat editorial i aconseguir una harmonia entre tots els temes a tractar. “Un mundo de familias” (Marta Gómez i Carla Nazareth,) és un àlbum il•lustrat en el que s’explica les històries que envolten als peculiars cognoms (Nòmada, Macedònia, Arca...) de cada una de les diverses famílies que apareixen. Tot i que la proposta és interessant, Familiario (2014) de la mà de Mar Cerdà, dona un toc tendre a les noves famílies que apareixen avui dia. En aquest conte-joc, l’infant podrà crear diverses famílies combinant les il•lustracions que hi ha en cada pestanya, destinada als pares i fills i amb infinites possibilitats de crear-les al seu gust, incloent les mascotes.

Finament, un últim referent és Familium (Raimon Casals, Glòria Canyet i Bel Bellvehí, 2011) que en canvi treballa a nivell infantil i adolescent i per tant, la seva proposta és més pròxima al col•lectiu amb el que es vol treballar en aquest projecte. Familium està destinat a infants a partir de 6 anys i consisteix en un conte-joc en el que, a partir d’uns relats de famílies el petit ha de saber trobar-la en unes il•lustracions. Familium 2.0 (2013) en canvi, es destina als adolescents i a la comunitat educativa on el principal objectiu es fomentar el diàleg i els vincles, tenint en compte la intel•ligència emocional i la importància de perdre la por a obrir-se i construir-se a un mateix.

Conte joc “Familiario” (Esquerre) i llibre “Familium” (Dreta) 10

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Portada i pàgina del llibre “Familias”

3.1.1 Autors Per tal de dur a terme una bona selecció de referents, s’ha fet una divisió de categories per aconseguir una informació molt més especifica dels autors més importants o destacables pel projecte.

Cal comentar abans de tot, que la gran majoria de contes i llibres que conformen la LIJ (Literatura infantil i juvenil), solen tenir un transfons educatiu. Poques són les històries que no pretenen ensenyar una lliçó o educar als més petits sense que ells se n’adonin de l’aprenentatge.

Per començar en un àmbit més general, s’han buscat referents narratius que poden resultar interessants dins de la literatura infantil i juvenil. Un dels títols que no pot faltar i que s’ha esmentat anteriorment és “El petit príncep” (Saint-Exupéry, 1943). Un conte molt dolç protagonitzat per un petit nen vingut de les estrelles que topa amb un pilot, narrador de la història, estavellat al desert. Aquest és el referent més important per dur a terme aquest projecte i és que el llibre, està categoritzat per a un públic infantil però té un transfons adult molt interessant; critiques a la societat i al món adult camuflades entre la tendresa d’un conte pels més petits. Aquest doble sentit de l’argument és una característica molt atractiva per utilitzar com a referent al projecte o si més no, com per tenir constància dels exemples de narrativa que existeixen. Com ja s’ha dit, està dirigit a infants i tot i que el relat s’acompanya d’il•lustracions, el contingut narratiu es extens i per tant, no serà comprensible per menors de sis anys.

Aconseguir una narrativa ideal per a tots els públics és complicat per això, el projecte es destinarà a infants amb una bona fluïdesa en la lectura. Interessa que els petits puguin llegir contes amb una prosa consistent però, un punt a tenir en compte, la narrativa que es busca no ha de ser explícita.

11

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Per exemple, anteriorment s’ha comentat com les aventures d’en Teo són totalment educatives.

Les lliçons que donen son tan explícites i la narrativa tan senzilla que, clarament, es veu com està destinat a menors que comencin a endinsar-se en la lectura o petits que tan sols miren les il•lustracions. Aquest per tant, es podria incloure dins la literatura educativa i pedagògica. Altres títols que es poden trobar dins d’aquest gènere poden ser una col•lecció de contes molt especials dins la literatura catalana; En Pau i la Laia (Assumpte Verdaguer, Pilarín Bayes i Adelina Palacín, 1988), dos germans que a través de les seves activitats diàries, envien un missatge educatiu als nens. Les seves aventures es divideixen en una col•lecció per a infants d’entre 7 i 9 anys; centrant-se més en les festes catalanes i amb una narrativa més densa i per menors de 6 anys, amb lletra de pal i per educar en valors i activitats més bàsiques.

Llibres de “La Laia i en Pau”

Dedicats a infants amb una lectura més fluida, Charles Perrault és l’autor d’una col•lecció de contes que es van recollir dins de Les Contes de ma mère l'Oye (Contes de la mare oca), on tots pretenen ensenyar una lliçó educativa als més petits mitjançant les històries. Els títols que compren aquesta col•lecció són: La bella dorment, El gat amb botes, La Caputxeta vermella, Barba Blava, Les fades, La ventafocs, Patufet i Riquet. Aquestes històries es poden considerar un referent en quant a la fusió de la realitat amb elements màgics i fabulosos com les fades o la personificació dels animals.

Els personatges d’aquestes narracions ajuden al lector a experimentar relacions i experiències que encara no ha tingut l’oportunitat de viure o que ha d’evitar. Així, es donen múltiples situacions i interpretacions lligades a la moral, el que és bo i el que és dolent. S’ha de tenir en compte que tot i la popularitat d’aquestes històries que han traspassat els anys, mostren un transfons violent i cruel a nivell físic i psicològic, per exemple en el cas de la Ventafocs o com mor el llop a la Caputxeta.

Un altre característica que cal evitar és en el cas dels estereotips en els gèneres. Evitar el rol de la princesa que ha de complir les seves obligacions i casar-se amb el príncep que la salva, per convertir-se en reina i que l’home sigui qui pren les decisions del regne. Això sumat a figures 12

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

paternes irresponsables, madrastres que odien per naturalesa o un matrimoni per tenir un final feliç i idíl•lic, envien indirectament un missatge incorrecte al lector. El tracte dels personatges és important adequar-lo al projecte ja que un ús incorrecte dels seus perfils por provocar contradiccions en l’argument o el missatge que s’envia.

Pel que fa a la diversitat sexual i afectiva dins de la literatura infantil i juvenil, s’han esmentat abans diversos títols que sorgeixen de la col•lecció Egalité. Uns títols senzills amb personatges simples, arguments sense sorpreses per procurar un missatge directe al lector i fins i tot, treballant amb estereotips per tractar el tema. Diferentes, de Angels Ponce i Miguel Gallardo (2012), és una guia il•lustrativa per nens compresos entre 4 i 8 anys i pels pares; treballa de forma original i motivadora la diversitat i les discapacitats. La seva proposta esta destinada a infants i els seus educadors, una característica a compartir amb el projecte i per tant, es pot utilitzar com a referent en aspectes narratius sobre com treballa amb les dues etapes de maduresa. De la mateixa autora, Què li passa a aquest nen? (2005) és una guia il•lustrada per adults i educadors que ajuda a aquests a fer entendre als més petits com s’ha de conviure adequadament amb altres infants discapacitats.

Es pot concloure per tant en que els autors dels clàssics es tindran presents ja sigui per la màgia que envolta a la seva narrativa o per evitar els errors estereotipats de les històries.

Les lliçons que pretenen ensenyar als lectors més petits són un gran referent a seguir, ja que aquestes no s’inclouen de forma explícita a la narració. A aquests elements s’hi sumen petites característiques de la literatura actual, amb una narració amb un toc més modern dels contes d’ara, els personatges i relacions simples que sorgeixen a les narracions, deixant de banda les dels referents clàssics (Relacions més violentes entre fills i madrastres per exemple.).

3.1.2 Adaptació a les etapes de la maduresa A) Infantesa (a partir de 8 anys) El primer dels llibres que s’il·lustrarà serà destinat a infants que ja tinguin una capacitat de lectura fluida i d’enteniment, és per això que s’adreçarà a nens i nenes d’a partir 8 anys. En aquesta etapa de maduresa, els petits comencen a desenvolupar un pensament formal amb capacitat de raonar des d’algunes posicions lògiques per extreure deduccions. Amb aquesta, el petit lector es torna exigent i necessita respostes a allò que es qüestiona, deixant de banda els elements màgics que són ben acceptats. Tot i això, comença a tenir un domini per percebre els límits entre fantasia i realitat, no gaire precisos quan l’edat és més propera als 7 anys.

La curiositat fa que el nen s’interessi per allò que l’envolta vivint una etapa de ple interès pel món exterior, una característica que el fa prendre consciencia del concepte d’amistat, una influència decisiva pel descobriment del que significa amistat i justícia. És a partir d’aquesta edat quan presenten l’interès per la primera literatura fantàstica i d’aventures, convertint-se en un dels principals motius preferits. Tot i que el nen o nena comença a presentar una autonomia en la lectura i compren textos curts, cal crear una narrativa descriptiva i ràpida, ajudada per una tipografia gran amb il•lustracions que a mida que l’infant creix (9 – 10 anys) pot disminuir les dimensions del text i de les imatges. L’argument ha de ser clar, àgil i dinàmic alternant diàlegs amb l’acció d’una forma equilibrada i amb un ambient i personatges ben descrits des de l’inici.

Es comença a despertar interès pels temes esmentats anteriorment: Ficcions històriques i fantàstiques, grups d’amics on l’infant trobi personatges amb els quals s’identifiqui i els pugui

13

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

utilitzar com a model positiu de conducta i valors... També cal tenir en compte que sempre que es plantegin problemes en l’argument, aquests han de tenir resposta.

L’etapa d’infantesa consisteix en una etapa de ràpida evolució, la diferència de coneixements entre un menut de 7 anys i un de 8 és abismal i s’ha de tenir en compte que el primer llibre de la col•lecció ha de ser apte a partir dels vuit però no pot resultar avorrit a nens i nenes de deu anys. Serà important trobar un equilibri i per tant, es treballarà amb la dinàmica de text + il•lustració. Per afavorir la lectura, la tipografia serà clara i entenedora, suficient gran per als menuts d’aquest grup de lectors però amb una aventura interessant per a tots.

B) Adolescència (a partir dels 12 anys) La segona proposta per la col•lecció que es realitzarà al projecte, està destinada als adolescents a partir de 12 anys. Durant aquesta etapa ja s’adquireix de forma gradual una personalitat a través del sentimentalisme, les aventures, les amistat i influències anteriorment comentades, l’audàcia i l’adulació del jo. L’adolescent pot afrontar-se a la realitat i comença a fer-ho també amb el món abstracte. L’infant comença a quedar-se enrere i el nen o nena deixa pas a l’adolescència i a l’etapa de la pubertat, una etapa on la persona pot perdre l’equilibri aconseguit anteriorment i perdre la seguretat que configurava abans el món infantil. Durant aquesta etapa l’esperit crític es desenvolupa i es pot tornar contra ell mateix o el seu entorn.

La literatura per a aquestes edats ja pot comprendre narracions més extenses, amb acció i unes dades exactes. Comença a ser conscient que un llibre no tan sols interessa l’argument si no que és essencial valorar quin és el punt de vista del autor i que es vol dir. Els personatges posseeixen un caràcter més personal i evolutiu, han d’estar ben formats ja que la incursió en el món interior d’aquests proporciona material per reflexionar i per un anàlisi dels seus propis conflictes interiors.; ajuda a conèixer-se millor.

La portada ha de resultar atractiva però ja no són necessàries les il•lustracions, cal captar la seva atenció i un cop s’ha aconseguit, l’estil que segueixi la narrativa és important, ja que no tan sols es una història més o menys divertida, s’entra ja en temes més complexos que el lector pugui extreure d’aquesta. El pre-adolescent busca models a seguir, uns herois amb els que s’identifiqui, seguint en la línia que deixa enrere d’infant. Les aventures solen ser un terreny encara segur per cobrir aquesta necessitat, pot conèixer, aprendre i imitar. L’argument i el seu desenllaç resultarà més interessant com més imprevist.

Quan ja es supera l’etapa de pre-adolescència, el lector es troba en l’adolescència plena, 14 i 15 anys on es mostra una fase completa de desenvolupament literari. La capacitat per extreure conclusions o veure més enllà de una història està en el seu punt àlgid i cal elaborar bé la narrativa i els personatges que la comprenen. Durant aquesta etapa, els imprevistos causen un punt interessant en la lectura i ajuda a que aquesta resulti atractiva, sobretot en el seu desenllaç.

Aquests conceptes cal tenir-los en compte però el projecte, proposa treballar amb un fanzine, una història totalment il•lustrada, seguint la història que s’ha presentat en l’etapa d’infantesa però adaptada a aquesta nova. Treballant amb els imprevistos i amb uns personatges que mostrin un món interior amb alts i baixos emocionals, vivint aventures deixant de banda, fet no descartat, els elements màgics per aportar més realisme.

14

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

C) Maduresa L’etapa de la maduresa compren aquella en que la persona es considera ja adulta, es proposa d’una edat a partir de 18 anys però en el cas del projecte, aquest tercer component de la col•lecció es destinarà per pares, mares, educadors/es, pedagògics... Ja s’ha comentat com l’etapa de plenitud lectora és a partir dels 15 i per tant, en aquest punt es parlarà més del tipus de conceptes que es pretenen ensenyar en aquest llibre que no pas com evoluciona la persona en l’edat adulta.

En aquesta tercera part del projecte, destinat al públic anteriorment comentat, el principal objectiu és que una persona adulta entengui per quina situació pot estar passant l’infant (una situació que no necessàriament s’ha de referir a la negació o no acceptació) i ajudar-lo en aquest camí o simplement, fer que un infant entengui o conegui la diversitat afectiva i sexual. Interessa que l’adult sigui capaç de gaudir d’una història d’aventures il•lustrada com si ell mateix fos un infant ja que tan sols d’aquesta manera podrà entendre als personatges que la visquin i per tant, sentir-se proper a aquest concepte de diversitat i acceptar, entendre o aprendre a explicar-lo a un petit.

El fil argumental de la col•lecció seguirà sempre el mateix transcurs, els tres llibres giraran entorn al mateix argument però canviarà el punt de vista i/o l’estil de la narrativa i la il•lustració (En el cas del llibre per edat adolescent). En aquest tercer, es continuarà treballant amb el concepte inicial de text i il•lustració però òbviament, no es composarà amb la mateixa línia que els anteriors. Tot i que el format serà en àlbum il•lustrat, la narrativa serà menys lleugera que en el cas del llibre per a infants però la il•lustració, seguirà el mateix estil.

3.1.3 Aportacions personals Anteriorment s’ha parlat de què aportarà el projecte en quant al tema de la diversitat sexual que pogués resultar diferenciador de la gama de productes que ja existeixen. El tret diferenciador serà la col•lecció de tres llibres adequats per cada etapa de la vida d’una persona, d’aquesta manera s’aconseguirà una aproximació amb els lectors i el mateix tema es podrà tractar en diferents targets d’edat. Abans s’ha comentat que el tipus de narrativa serà subtil però a l’hora moderna, adaptant la llengua al argot que els individus poden utilitzar al carrer, sempre i quan s’ajusti a un vocabulari respectuós i entenedor. D’altre banda, en quant a trets més tècnics, el projecte es diferenciarà d’altres contes de diversitat per diversos motius. Primerament, es treballarà amb humans, aquests poden viure situacions en què puntualment apareguin personatges animals, tot i que això tan sols és una hipòtesi, però és important treballar amb la figura humana. Això es deu a que la gran majoria de contes, sobretot quan es destinen a nens menors de deu anys, els personatges solen ser animals. Aquest fet no és un error però actualment, els nens i nenes viuen una era tecnològica en la que cada vegada més es senten atrets per videojocs i aparells electrònics. Cal atreure’ls a la lectura i la millor manera és buscant un element d’ identificació. Treballant amb animals s’infantilitza la lectura i a dia d’avui, els infants creixen molt ràpid. Es necessita cridar l’atenció d’aquests i amb els personatges humans, es pot aconseguir un punt d’identificació i empatia entre aquests i el lector.

A mida que s’ha avançat en la recerca de referents, les característiques que conformen el projecte han evolucionat. Per una part, el llenguatge subtil que alguns autors utilitzen pot ser adequat per la creació del conte però es vol aconseguir una història que provoqui una motivació dins del lector. Es busca aventura, qüestionar-se a un mateix i acceptar situacions. La majoria de referents expliquen una història en la que a través d’un fet quotidià es sobre entén que el

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

protagonista s’enamora o té una relació amb algú del mateix sexe. El que es proposa amb el projecte és que això sigui el centre. L’acceptació d’aquesta situació ha de ser l’incident conductor de la història i no un més a més sempre tractant el tema amb delicadesa i sense provocar estranyesa en el lector. Tot i que es vol fer protagonista a aquest esdeveniment cal fer-ho de forma que el lector no s’adoni d’aquest fet de forma directe. No cal parlar de relacions o de diversitat sexual-afectiva de bon principi ni tractar el tema com a únic en la lectura. La història seguirà un fil argumental on a solució final serà l’acceptació.

Es proposa també l’ús de personatges humans. Tot i que no tots els referents tenen aquesta característica, molts treballen amb animals, fet que infantilitza massa l’estètica i l’argument. Es busca un toc modern tant a nivell narratiu com en il•lustració. Un món i personatges colorits i simpàtics que visquin situacions en las que puguin parlar com ho fan els nens d’avui dia. Una prosa cuidada però a l’hora molt identificada amb el dia a dia d’avui. D’altre banda i com a element més innovador, es proposa treballar el mateix fil argumental vist des de tres vessants: L’infant menor de 10 anys, l’adolescent i el pare/mare/educador. El conte tindrà tres versions adequades per cada públic en la que s’explica una història per acceptar-se a un mateix, a l’entorn o simplement gaudir-la. Un argument adaptat per cada consumidor sense necessitat d’avorrir-se per una narrativa massa infantil o unes il•lustracions poc adequades per cada edat.

3.2 Referents visuals La il•lustració és un camp on es pot desenvolupar un art figuratiu d’alta qualitat dins de diverses modalitats, des del clàssic concepte d’il•lustració com a interpretació visual a la lliure creació d’un univers propi, cada artista pot exercir-lo a la seva pròpia manera.

La il•lustració editorial, que és la que interessa per a aquest projecte, es defineix com un dibuix o imatge que acompanya, decora o documenta el text d’un llibre de forma gràfica. Les imatges són associades amb paraules i per tant, es poden produir com a missatge.

En aquest apartat s’ha fet una recerca a nivell d’il•lustració, per aconseguir trobar una estètica moderna i adequada per dotar al projecte d’un estil propi i actual. Per començar, s’ha de tenir en compte els grans referents estètics a nivell mundial en l’àmbit infantil i és per això, que es torna a fer referència a la indústria dels clàssics Disney ja que aquesta, s’ha encarregat de treballar amb els estereotips anteriorment comentats i dotar a les seves històries d’un segell d’identitat a nivell estètic. Tot i que es pugui estar en contra de alguns conceptes socials que la productora popularitza, la seva tècnica a nivell estètic és impecable i atractiva, s’encarrega de donar una aparença als seus personatges molt adequada al caràcter de cada un. Les seves famoses princeses per exemple, que fan referència al tema de la bellesa, la dolçor i l’amor, mostren una estètica molt femenina i delicada afí al caràcter de cadascuna i sempre seguint una bellesa cultural i ètnica a la qual pertanyin cada una d’elles, tan sols cal veure Mulan, seguint un ideal de bellesa asiàtic, Pocahontas representant el poble indi o Yasmin de la cultura àrab molt esterotipada. A mida que s’avança amb el temps, aquestes també han patit una evolució deixant enrere (tot i que no del tot) l’essència de princesa desemparada, necessitada d’un salvador, per donar a conèixer un nou format de dona més independent i autònoma, com el cas de Brave; la princesa Merida, una noia pèl-roja on ja físicament es veu el nou caràcter de les princeses modernes.

Disney sempre ha tingut un gran nombre de seguidors darrere i la seva proposta estètica és important marcar-la com a un referent a tenir en compte. Treballar d’una forma tan personalitzada els personatges, sobretot els principals dona molt de caràcter a la obra i tot i les males crítiques que pot generar aquesta indústria en quan a situacions o actituds d’aquests, sempre han estat un model a seguir i una inspiració per a molts artistes.

16

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Princeses de Disney

D’altre banda, un altre gran productora a nivell d’animació és la japonesa Studios Ghibli, coneguda per les seves històries plenes de missatges per conscienciar a la societat, ja sigui amb la naturalesa o per recolzar el paper de la dona com a lluitadora i independent. Les seves històries són màgiques i la seva tècnica d’animació dota d’una fluïdesa molt única a cada personatge però el que realment és atractiu de veure és l’ambientació de cada un dels seus films. La bellesa que aporta a cada paisatge, el tracte de colors i la màgia que desprenen és formidable i ha estat també una inspiració a nivell mundial en molts aspectes per a molts artistes ja que, cada frame de les seves obres estan realitzats a mà, acompanyat d’algun retoc digital, fet que fa únic cada detall i cada segon d’animació.

Fotograma de “La Princesa Mononoke” de Ghibli Studios 17

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Fotograma de “Ponyo en el acantilado” de Ghibli Studios

3.2.1 Autors Per tal de fer una bona recerca, s’ha decidit agrupar els autors en dos seccions: La primera, tractarà del disseny i il•lustració de personatges, és important aconseguir trobar un estil propi pel projecte i a banda, que els protagonistes adquireixin un caràcter i to a través de la forma.

El segon grup és l’ambientació; no tots els il•lustradors són capaços de tractar personatges i escena i per això, s’ha fet una recerca d’autors més especialitzats en aquesta combinació o tan sols en l’ambientació (paisatge i llum). D’aquesta manera, es podrà utilitzar com a referent el tractament de colors, llums i com el personatge es pot adaptar a aquest espai.

A) Il•lustració de personatges Hi ha personatges que per la seva força han arribat a ser icones de la cultura popular; el cas per exemple de la família Simpson (Matt Groening, FOX, 1989), personatges que han estat acollits per generacions. Els personatges, posseeixen la força d’arribar a ser coneguts per tot el món i aquest fet, es deu a la forma en la que van ser concebuts, són dotats de pensament i emocions i fan que el públic arribi a pensar que tenen vida.

La creació de personatges està íntimament lligada a la comunicació visual, per tant és considerada una branca més del disseny gràfic, implicant altres disciplines com la il•lustració, psicologia, història, anatomia... Alguns d’aquests personatges que es veuen tots els dies en diversos mitjans, aparenten tenir un traç senzill i/o formes simples i el procés de creació d’aquests implica prendre una sèrie de consideracions per generar la proposta del personatge i assegurar que és ben rebut pel públic. Per tant, com en tot disseny, el camí a seguir és laboriós i cal fer una documentació prèvia.

18

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

A més dels personatges destinats a animació, videojocs, sèries de televisió que arriben a ser de culte per part de l’audiència...existeixen personatges dissenyats i portats al públic pels seus mateixos creadors, utilitzant-los en diferents suports com la il•lustració, productes de merchandasing, animacions comercials, etc. Aquests, sempre han d’aconseguir que el personatge aconsegueixi una identificació amb el públic.

Al crear personatges s’ha de tenir en compte factors pràctics, un disseny vistós i detallat no funciona si no és útil pel personatge i el que comunica. S’ha de tenir clar el procés a seguir en un projecte d’aquest tipus i sobretot, el resultat que s’està buscant, per tant, serà important determinar què serà el personatge i què no, per establir un perfil concret d’aquest. Aquesta labor és necessària sobretot en el projecte que s’està duent a terme amb la creació dels llibres ja que, el perfil que es doni als personatges pot determinar la història, en aquest cas, il•lustració i narrativa anirà molt lligat en tot moment.

Per tal d’assegurar un bon resultat a nivell estètic la recerca s’ha centrat en professionals en l’àmbit del disseny de personatges, ja sigui amb tècniques manuals o digitals i sobretot, que posseeixin un perfil adaptable al resultat que es busca al projecte. No és interessant buscar un referent Steampunk, per exemple, si el que es vol aconseguir és un apropament amb un públic familiar (en gran part) i tractar temes de diversitat afectiva i sexual. Es busquen referents seguint per tant unes premisses; que siguin divertits però a l’hora dolços i infantils, senzills però que tinguin caràcter i que l’estètica pugui funcionar bé en qualsevol tipus de personatges (femenins, masculins, animals...).Per exemple, la il•lustradora Anita Jeram, nascuda a Anglaterra en el 1965, dona vida a personatges molt dolços i alegres. A partir d’animals, recrea escenes quotidianes de la vida acompanyades d’un petit missatge que explica cada imatge. Tot i que el fet de treballar amb figures animals no és el que es busca pel projecte, la simpatia que desprenen i la bellesa i delicadesa de la seva tècnica, fa tenir-la en compte com a referent. Treballa amb una fusió de tècniques manuals, per la base dels dibuixos i acabats en digital.

Il·lustracions de Anita Jeram 19

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Tot i això, els animals s’ha comentat en apartats anteriors que no és el perfil de personatge que es busca, tot i que no es descarta l’aparició d’algun d’ells per donar fantasia a la història, el que interessa és la figura humana i per això, Colin Jack és un bon referent.

Dels diversos autors que es nombren en aquest apartat, és potser l’il•lustrador més proper al estil de conte infantil més trapella. Totes les tècniques són adaptables a aquest àmbit però aquest, dota a les seves creacions d’un aire infantil i diferent. Tan els animals com els humans que sorgeixen de les seves mans, tenen una estètica més còmica, unes expressions més trapelles que poden quedar ideals per un projecte com el que es proposa en aquest treball. És un referent important per tenir en compte a l’hora de donar expressions als personatges ja que la resta d’autors, tot i tenir coses remarcables, les expressions facials sempre són molt neutres o molt similars en totes les seves feines. Un aspecte a tenir en compte també és el seu tractament de personatges i és que l’artista treballa amb figures humanes però també animals, monstres i robots, tots amb expressions encantadores i amb un estil molt personalitzat.

Il·lustracions de Colin Jack

La recerca porta també a fer una mirada al panorama nacional, on artistes com “Srta.M” o “Martuka” centrades sobretot en il•lustració editorial i infantil, deixen el seu granet de sorra d’una forma mol tendre i personal: un treball molt manual amb una paleta de colors molt pastel.

Les dues mostren uns personatges molt simpàtics però cada una marca un estil propi, “Srta. M” per exemple, utilitza sobretot les tècniques manuals per la seva feina, realitzada amb elements tan simples com colors de fusta, ceres, llapis de grafit... Unes il•lustracions que tot i el retoc digital, mostren més el treball manual d’abans, una característica que dona un toc molt especial i senzill a la feina i un toc de tendresa al projecte. “Martuka” en canvi, proposa una base manual però hi ha uns posteriors retocs sobretot a nivell de colorimetria, en format digital. Tot i això, els personatges que presenta son simpàtics i sempre alegres, amb unes formes simples i unes composicions molt agradables.

20

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

El disseny de personatges és un món molt personal i obert a la imaginació, cada autor és totalment diferent i tot i que és habitual trobar-ne els que imiten l’estil de les anteriors comentades Disney o Ghibli, també hi han amb estils més propis. Es podrien nombrar molts referents amb feines espectaculars però s’ha de tenir en compte que no qualsevol tipus d’estil pot arribar a funcionar en aquest projecte. Els que en aquest apartat s’han anat comentant són un petit recull dels més afins a una il•lustració més infantil i simpàtica però, cal remarcar que cap ha mostrat personatges dins d’escena. En aquest cas, l’artista “Hyamei” per exemple, amb una estètica similar a la de la gran productora de princeses, aconsegueix aquesta adequació de personatges i el disseny de l’espai i ambient d’una forma magnífica. Un estil molt fresc on tots els elements estan en harmonia. Pocs són els il•lustradors que es proposen dissenyar els dos components per dotar a la imatge d’un caràcter total. Un element destacable de la seva feina és el tracte sobretot de la il•luminació, com a continuació es mostra, sobretot és remarcable quan fa les composicions d’escenes.

Il·lustracions de Hyamei

21

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Es pot comprovar com té una tècnica molt impecable a l’hora de crear les composicions però és pot ser l’estil menys adequat pel projecte. Cal agafar alguns aspectes que poden ajudar a donar un cos i resultat final als dissenys, com per exemple el tracte de la llum o els grans ulls dels seus personatges. En aquest apartat s’ha pogut fer una primera mirada al món de la il•lustració i sobretot la que està més encaminada a infantil o editorial, una mirada que ha ajudat a plantejar-se primeres qüestions en quant a forma i tècnica. Aquests conflictes inicials es sumaran a d’altres que aniran sorgint en el següent apartat, destinat al disseny paisatgístic.

B) Il•lustració de paisatges En aquest àmbit és on es hi ha més inexperiència, la recerca per tant ha estat iniciada pràcticament sense cap referent ja que, al tenir pocs coneixements d’aquest tipus de disseny, no es tenia constància tampoc de cap autor remarcable.

Per començar, la recerca es va generalitzar molt des d’un inici, treballant amb patrons de recerca tant bàsics com il•lustració de paisatges, disseny de paisatges, ambientació, etc. Gràcies a aquesta primera presa de contacte amb aquest àmbit, s’ha pogut descobrir autors amb obres esplèndides com Yoko Honda, Isabella Fernandes o Yolanda Mosquera. Tres autores però, que no comparteixen gaires similituds i que per tant, marquen una segona ronda de recerca més específica. Per tal d’enfocar-la el millor possible, aquest cop es crea un llistat de característiques que seria atractiu tenir al projecte o si més no, per ajudar a inspirar a l’hora de crear; aquesta queda formada per : colors vius, línies senzilles, tocs fantasiosos i adequades per il•lustració infantil i adulta.

Un cop definits aquests trets, la recerca queda més centrada i els autors següents proposen uns treballs més adients al que es vol aconseguir amb el projecte. Per exemple, Emmanuelle Collin aconsegueix treballar a nivell paisatgístic amb uns colors pastel, plans però amb detall a l’hora d’il•lustrar que aconsegueixen un resultat no gaire complicat però molt atractiu i dolç de veure. A continuació es mostra un petit exemple del seu treball, en la il•lustració de la dreta és remarcabe l’ús de la paleta del blau en diferents tonalitats i com aquest funciona sense veure’s saturat amb el mateix color. És maco el contrast que provoca amb el taronja de la guineu i per tant, l’harmonia de la imatge entre colors i composició és molt adequada per treballar-la al projecte.

Un estil similar és el que presenta Lucie Brunelliere, una autora dedicada també a la il•lustració infantil que, a banda dels personatges, crea també uns ambients tendres i senzills, amb unes línies clares i unes distribucions ideals per afegir posteriorment el text.

22

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Il·lustracions de Brunelliere (Esquerre) i Collin (Dreta)

Tot i que en algun cas treballa amb degradats, la similitud tècnica amb l’anterior Collin, fa que de les dues s’agafin característiques molt iguals per aportar al projecte. Per aquest motiu, la recerca ha intentat buscar altres extrems. Sí Collin i Brunelliere es situen en un extrem d’il•lustració molt tradicional, amb colors pastel i amb molta tendresa, Lisa Jane Smith és un terme mig i Joey Chou és totalment oposat. Dos noms que cal comentar ja que el seu estil és molt interesant i, tot i que són molt diferents s’apropen molt al que es vol aconseguir com a resultat final.

En el primer cas, Lisa Jane Smith treballa amb línies traçades molt simples i tot i que el treball segueix sent molt tradicional, l’estil presenta petites diferencies amb els referents anteriors. Per començar s’afegeix un clar traçat en negre que dona un aire molt més còmic a la il•lustració i els colors són molt senzills i poc saturats. Aquest últim tret no interessa tant en quant al conte d’infants però amb el d’adults pot ser atractiu ja que proposa un ambient més seriós dins d’una il•lustració que es pot aplicar a les dues etapes.

Il·lustracions de Lisa Jane Smith

23

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Finalment, Joey Chou és potser el referent més distant de l’estil que s’ha tractat fins ara però el que aporta un caràcter molt adequat per qualsevol edat i amb molta vida i dinamisme en els colors. El tractament de les seves il•lustracions és totalment digital, un tret molt remarcable ja que en aquest cas l’experiència fa tenir més domini en il•lustració digital que no pas en tradicional. Es nota el treball amb tableta gràfica i com les composicions són una mena de collage entre textures i colors, una característica que es veu molt diferenciada en les capes que conformen els dibuixos. Es veu que continua la mateixa línia que fins ara, una forma senzilla i fàcil d’imitar que es un tret que es buscava en la llista inicial de recerca.

Tot i que hi ha molt autors interessants i la recerca ha permès començar a obrir horitzons en quant a nivell paisatgístic, aquests són els referents que més han ajudat per començar a tenir una idea clara del que es vol aconseguir amb l’ambientació dels contes.

Il·lustracions de Joey Chou

3.1.2 Aportacions personals La inexperiència en el disseny de paisatges i ambientació provocava que aquest àmbit fos dels últims en ser tractat i quasi oblidat en el projecte però poc a poc i a mida que s’avançava a nivell teòric, les primeres qüestions començaven a sorgir. El disseny de personatges quedava clar i era necessari trobar una estètica ambiental que quedés en harmonia amb aquest i per tant, la recerca ha estat vital per crear una base de disseny de paisatge.

Es proposa per tant inspirar-se en els referents que s’han trobat i treballar amb diverses característiques d’aquests i aconseguir una fusió que resulti en uns arts finals adequats, com anteriorment s’ha comentat, per totes les edats a les que es destina el projecte. El primer que es proposa és treballar sense traçat, degut a que els personatge ja en tindran sí s’afegeix també al ambient es pot provocar una saturació de línies massa marcades i per tant, es pot confondre informació. Cal recordar com sobretot en la il•lustració infantil, és adequat l’ús de detalls però no és la prioritat que aquests saturin la imatge, per aquets motiu treballar amb traçat pot ofegar-la.

Cal treballar amb profunditats i per a això, el treball de Joey Chou amb les capes ben marcades i el de Emmanuelle Collin amb l’ús d’una mateixa paleta de colors en diverses tonalitats, serà bàsic per crear-les. Treballar amb colors poc estridents com proposaven la majoria dels referents és atractiu però la proposta de Chou amb l’ús de textures sembla molt adient per imitar el collage, molt típic de treballs infantils i que pot ser interessant per als lectors infants. Tot i això, no serà necessari aquesta característica en el llibre 24

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

d’adolescents i adults ja que aquests necessiten una il•lustració treballada i directe però que representi bé l’etapa en la que es troben i el collage, no és la tècnica més adequada per a això.

Un tret que cal tenir en compte es la distribució dels components del paisatge, a l’hora d’afegir text aquest ocupa un espai i per tal que sigui llegible, sobretot per a infants, cal destinar un lloc dins de la il•lustració per a aquest i per tant, un espai buit amb un color pla de fons o amb una escassetat de detalls que a l’hora de maquetar, s’omplirà amb la narració.

Finalment, la última característica que es proposa és imitar l’estil senzill i pràctic dels referents, degut a no acostumar a dissenyar paisatges i ambients, cal aconseguir una estètica que no sigui rebuscada, ja no pels lectors si no per intentar definir un estil que es trobi dins de les possibilitats tècniques i que per tant, no endarrereixi al projecte per intentar innovar en un àmbit que es presenta com a novetat personal.

4. Creativitat En el següent apartat de creativitat, es comencen a realitzar petits passos per tal que el projecte agafi forma en els dos nivells: narratiu i visual. La prioritat d’aquest punt es centrarà sobretot en la resolució de conflictes o possibles conflictes que puguin aparèixer durant l’avanç de cada una de les feines. Per tal d’aconseguir un bon resultat final cal primerament, una organització que quedarà reflectida en format de calendari en aquest mateix punt. A partir d’aquí, cada element que conformi el treball agafarà forma en un moment precís marcat per les dates i d’aquesta manera s’assegurarà un nivell òptim per l’art final.

Seguidament, es tractarà el tema de la narrativa i el disseny en apartats diferents i es plantejaran aquelles qüestions abans esmentades i es proposaran solucions adients.

Finalment, per enllestir l’apartat de creativitat, es duran a terme les primeres proves pilot en els dos àmbits comentats anteriorment, amb les solucions proposades també en els primers punts.

4.1 Resolució de conflictes Anteriorment s’han nombrat un número d’objectius a assolir i per tal d’arribar a cada una de les fites amb un bon resultat, cal solventar primer un nombre de conflictes que han anat sorgint a mida que ha avançat el projecte.

La recerca de referents han obert noves qüestions a nivell tècnic sobre el projecte, pel que fa a la narrativa per exemple, serà necessari trobar un estil idoni per tal d’explicar i educar en tot allò que interessa.

S’haurà de treballar una bíblia de personatges, per tal de donar a cada un una identitat única i aconseguir per tant, una empatia del lector cap a aquest (Veure Annex pàg.52 - 54). És recomanable crear aquest contingut abans de començar amb l’argument de la història, així en les diverses situacions que visquin els personatges es podrà saber com reacciona i actua cada un d’ells. Dins d’aquest apartat també caldrà especificar quins valors ensenyarà cada personatge sí això és el que interessa mostrar, fet que obra un altre conflicte a resoldre.

El caràcter educatiu que ha de posseir el projecte, no és apte a qualsevol tipus de narrativa o disseny (com es veurà més endavant) i amb les primeres proves pilot dels dos àmbits es començarà a seguir un camí que proporcioni aquesta harmonia pels dos. Pel que fa al primer, narrativa, s’haurà d’aconseguir educar en valors i per tal de fer-ho, s’ha d’evitar un vocabulari

25

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

que es contradigui. Per exemple, el personatge no pot menysprear a un altre sí el que es vol fomentar és el respecte o la igualtat. Aquests dos, sumant-hi altres aspectes com les noves famílies o una nova visió dels gèneres deixant de banda els estereotips, atorguen al projecte una fita ambiciosa a assolir a nivell narratiu sense caure en paranys pel propi ús del llenguatge o el fil argumental.

D’altre banda, es planteja un segon punt conflictiu produït pel llenguatge i es que, anteriorment s’ha comentat que l’ús d’un vocabulari fresc i actual pot proporcionar un apropament força interessant entre personatges (història) i lector. L’aproximament entre els infants actuals i la tecnologia és un fet innegable i cada cop més inevitable, el fet que els nens i nenes estiguin en contacte fins i tot amb la xarxa d’internet, ha provocat que aquests creixin d’una manera diferent a la de temps enrere. Els petits creixen més ràpid i els seus models a seguir han passat a ser famosos “Youtuber’s” (normalment joves que es graven en diferents ocasions i ho pengen com a vídeo-blog a la plataforma d’internet Youtube.), personatges de videojocs o dibuixos amb una estètica molt modernitzada i adulta, com el cas de “Monster High” per exemple tot i que hi han excepcions. Per tant, es proposa fer un ús del vocabulari, aproximat al que veuen en aquests contextos d’aquesta forma l’infant es sentirà més pròxim a la lectura i més adient amb el dia a dia actual. S’ha de tenir en compte però que la mateixa història haurà d’encarar-se a altres públics, les altres propostes de contes dins d’aquest projecte toquen un públic adolescent i adult.

Aquest últim és el més tolerant, a l’hora d’adquirir un llibre il•lustrat acompanyat d’un altre pels més petits, ja té una idea preconcebuda que l’estil general que presentarà serà infantil i simpàtic amb la diferència que, en el cas del llibre per pares, mares i col•lectiu educatiu, l’argument serà destinat a ells, en com ajudar a l’infant en el seu camí d’autoconeixement o per acceptar el seu entorn.

El problema principal sorgeix quan la trama s’ha de destinar a adolescents, es proposa per tant parlar sense censura i fins i tot, fer alguna petita referència a temes més adults com el sexe; un concepte que sembla molt tabú i més en aquestes edats en que tot el seu entorn es distorsiona.

Cal remarcar però que l’objectiu en aquest cas, no és realitzar un conte o fanzine d’educació sexual. Es proposa també treballar amb un personatge principal, a nivell del conte infantil i fins i tot l’adolescent, del qual el lector no conegui el gènere, d’aquesta forma podrà sentir-se identificat tal i com ell vulgui, s’haurà de fer un bon treball narratiu ja que s’haurà de treballar amb paraules neutres. Tots els altres personatges que apareguin si que tindran un gènere que els permetrà identificar-se i així, es facilitarà el camí a l’hora de trencar amb els anteriors estereotips o educar en altres valors a banda de la tolerància amb la diversitat afectiva i sexual.

A nivell de disseny, el principal conflicte és l’ús de estereotips. Es vol evitar l’ús d’aquests en els personatges, sobretot en els femenins que són els que normalment surten més mal parats però es planteja una pregunta: Els personatges estereotipats són els que més han marcat al públic, per què no seguir treballant amb ells i aconseguir una aproximació amb els lectors? Les mítiques princeses Disney són conegudes i recordades arreu del món però aquestes, representen un ideal femení molt poc realista o els superherois, Batman, Superman... homes forts, valents que lluiten contra el mal, també molt reconeguts però que fan referència a una figura masculina poc usual. Per tant, en el conflicte entre utilitzar aquests personatges o no s’aposta per fer-ne ús i a banda, fer una deconstrucció d’aquests mateixos. Cada home i dona és diferent i tot i que poden existir alguns que segueixin les característiques que presenten els personatges anteriorment comentats, d’altres i quasi la majoria s’allunyen d’aquests. Les nenes recorden les princeses i els nois els herois però es pot ensenyar que, les primeres poden valer-se per sí mateixes i que no totes volen ser la princesa del conte. Dels herois, es pot fer referència a que no tots són 26

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

homes amb planta i forts, si no que guanyen per ser intel•ligents o no volen tenir aquests càrrec.

Ensenyar que ells també fan feines de casa i elles surten a buscar aventures, que els contes d’abans s’han modernitzat i els principals rols que s’establien han canviat.

Per assegurar un bon art final, s’ha tingut en compte que no totes les tècniques d’il•lustració són ara per ara dominables i per tant, en un principi es treballarà amb una base feta manualment i amb uns posteriors retocs digitals, no es descarta l’ús d’aquarel•la però no es busca treballar amb tècniques molt complexes. D’altre banda, seguint en el camp de la il•lustració, sempre és atractiu aquelles imatges carregades de detalls i amb una il•luminació molt realista però per encarar el projecte, s’aposta per treballar amb pocs detalls. No cal carregar personatges, sobretot en el conte destinat als infants, de molts detalls que no aportin cap mena d’informació.

D’aquesta manera, entre altres coses, el petit podrà memoritzar al personatge i dibuixar-lo en el seu temps lliure un fet que el farà més empàtic amb aquest. Pel que fa als espais, sempre i quan no robin massa protagonisme als personatges, es podrà detallar una mica més per assegurar un bon context i relació entre ambient i els individus que hi surtin.

Finalment, apareix un conflicte que s’ha dit abans però que a nivell de disseny es fa més complicat: el personatge principal sense gènere definit. Aquesta característica implica per tant, treballar amb un personatge molt neutre, amb expressivitat però que es mostri tant femení com masculí, d’aquesta manera l’infant podrà empatitzar amb ell i decidirà ell mateix sí vol que sigui un nen o una nena. En el cas d’il•lustrar personatges femenins, normalment és amb llargues melenes, galtes vermelloses, pestanyes per obviar aquesta feminitat i unes faccions més fines; tot i que siguin infants els personatges, la cara sempre sol ser més refinada quan són nenes.

Els personatges masculins solen mostrar-se amb els ulls més petits i sense pestanyes, cabells curts, celles més gruixudes i unes faccions facials més rudes: mandíbules lleugerament més quadrades per exemple. Un plantejament bàsic dels dos gèneres ajuda per la creació d’aquest protagonista sense sexe, caldrà per tant formar-lo a partir de diverses proves pilot, combinant elements tant masculins com femenins per arribar a un resultat que mostri un personatge neutre però a l’hora expressiu. Els altres individus que surtin durant la història, ja s’ha comentat que tindran un gènere associat i per tant, respondran davant de les normes bàsiques que s’han proposat anteriorment per femenins i masculins, tot i això, s’intentarà seguir una mateixa línia estètica per a tots.

4.2 Recursos Per afrontar aquest projecte cal comptar amb una sèrie de recursos tecnològics i humans. Pel primer grup, es compta amb un programari divers; òbviament es treballarà amb el processador de textos Word del pack Office per tal de poder escriure les històries del projecte. Aquestes, seran expressades amb il•lustracions, primerament es crearan a mà i per tant, es compta amb utillatge divers en material de papereria, llapissos de colors etc. Per digitalitzar el procés, es farà ús d’un escàner amb una resolució mínima de 2400 ppp, d’aquesta maner assegura una bona resolució d’imatge per tal de fer els posteriors retocs digitals. Aquests, a nivell de retoc de color, nivells o il•luminació es faran amb Photoshop, del pack Adobe i no es descarta treballar amb Illustrator per realitzar petites composicions de traçats. Finalment, InDesign, del mateix pack anteriorment comentat, serà l’emprat per la maquetació del projecte i aconseguir un bon art final per portar a impremta.

Des de bon principi, el projecte està recolzat per l’escola universitària ERAM i amb el professorat corresponent per donar suport en tot moment en quan a qüestions teòriques o pràctiques 27

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

del treball. Però a nivell humà, es compta també amb ajudes externes, com per exemple, la il•lustradora Manoli López “Srta.M” que treballa professionalment en aquest món i ha contribuït amb els seus consells a que poc a poc aquest projecte tingui cos, sobretot en el procés de digitalització.

4.3 Cronograma El primer pas ha estat la narrativa, aquesta s‘ha dut a terme en aproximadament dues setmanes, desprès de fer la recerca de referents prèvia. La primera setmana, s’ha fet l’estudi dels personatges juntament amb el disseny d’aquests per procurar escollir a l’hora una estètica adient.

Les històries s’han anat realitzant en la setmana següent, les primeres proves pilot han ajudat a continuar formant l’ambient dels contes a nivell visual i per tant, en tot moment s’ha pogut treballar els dos àmbits de forma molt lligada. Tot i el contratemps d’algunes d’aquestes proves (mal encaminades, dissenys no adequats, etc) la forma de treballar pel projecte ha permès que no sempre es tornès a començar de zero en quan una característica o element fallava. Per això, en el moment en que la història del conte d’adult no funcionava, s’ha pogut tornar a refer sense el problema de redissenyar personatges, per exemple.

El primer conte a realitzar-se ha estat el d’infants el primer motiu és per què, al desitjar que tots els contes estiguessin lligats en quan a argument, ha semblat adient començar per la primera etapa de la vida i per tant, l’argument del conte pels més petits ha estat la base per crear els altres dos que formaran la col•lecció. Per tant, el disseny d’aquest també ha estat el primer. En quan l’argument ha estat llest, s’ha dividit aquest en diversos apartats per tal de marcar què hi ha d’haver en cada pàgina i quins personatges o situacions apareixeran en format visual.

Els personatges que ja estaven dissenyats s’han incorporat sobre del entorn que pertocava i finalment, s’ha pogut començar a maquetar.

Aquesta fase s’ha dut a terme en una setmana per tal de fer les comprovacions pertinents per assegurar-se dels detalls en quan a contrastos de text i il•lustració o les proves d’impressió. Un cop aquest va estar enllestit, es va treballar en els altres dos restants seguint el mateix procediment de creació.

28

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

4.4 Metodologia A continuació, es farà referència als dos grans àmbits del projecte, narrativa i disseny on es parlarà sobre les diverses metodologies que s’aplicaran en cada un per tal de donar forma al resultat.

4.4.1 Narrativa La recerca de referents que s’ha dut a terme anteriorment, ajudarà per tal d’encarar amb una base sòlida a nivell narratiu el projecte. De cada autor o proposta es pot extreure diferents característiques que formen bons arguments per exemple, els contes clàssics eduquen en valors però ho fan entre línies, el que es recorda d’aquests és la història, trames i personatges però el conjunt ensenya una valuosa lliçó. El primer dels referents, Saint-Exupéry amb la seva obra “El petit príncep”, va més enllà i allò que pretenia ser un llibre per a petits, acaba ensenyant les lliçons de les que es parlava als adults. Fet aplicable per cada conte que composarà el projecte, una història infantil amb un transfons educatiu i fins i tot adult. Un altre referent que s’utilitzarà per composar la història és Charles Perrault, interessa que l’infant visqui aventures i situacions que encara no ha viscut i per tant, aprengui a afrontar-les o evitar-les i s’emporti una nova experiència a través de la lectura.

El lector, s’ha proposat ja diversos cops, ha de sentir-se identificat i crear una empatia entre ell i el personatge, per tant, a partir dels grans referents que s’han treballat anteriorment, es formarà una història d’aventures, per trobar-se a un mateix o per gaudir simplement de la màgia de la lectura. Per tal de no perdre aquest caràcter empàtic, es treballarà amb diversos personatges però sempre procurant no agrupant a molts en un mateix context. És interessant protagonitzar l’ aventura per dos infants però aquests mai es trobaran amb escenaris en que convisquin amb més de dues figures més. D’aquesta manera, el petit lector podrà centrar l’atenció en els pocs que hi surtin en cada moment i assumir més informació d’ells i l’entorn d’aquests.

La proposta que feia anteriorment la Roser Capdevila amb les populars “Tres bessones” és la més interessant sobretot en concepte de personatges. La proposta dels infants més autònoms i deixant enrere els estereotips, ja que en aquest cas son noies, és atractiu i un punt a tractar dins de la història que tocarà el projecte. Es parla per tant, de crear com a mínim un personatge principal que compleixi aquests requisits d’autonomia i independència, que aporti la modernitat necessària al projecte que es cerca des de l’inici. Per tant, l’actitud d’aquest ha de mostrar-se segura i capaç de resoldre conflictes o intentar-ho ja que també tindrà un punt divertit i trapella per tal de donar-li un aire infantil i que el lector s’identifiqui. Tot aquests elements que composaran al personatge, es veuran reforçats gràcies a la narrativa ja que serà actual i fresca per atraure als infants d’ara, totalment tecnològics.

Finalment, queda en conflicte el factor educatiu, cal assegurar quins valors es volen ensenyar o quines actituds cal que assimilin els petits. El principal a treballar és el fet de l’acceptació/ integració social del col•lectiu LGTB, a través de la història l’infant ha de ser capaç d’adonar-se que algun personatge li atrau el sexe contrari o es sent d’aquest sense que sigui un fet en el que hi decaigui gaire atenció d’aquesta manera, els nens i nenes lectors assumiran i integraran aquestes formes de viure i estimar sense que ells se n’adonin i veient que tot està dins de la normalitat. Per tant, un altre valor que hi anirà de la mà serà el respecte, cap a un mateix i cap als altres, aprendre per tant a valorar-se tal i com és un i també a aquells que els envolten.

29

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

A l’hora de narrar, és important tenir clar aquests factors educatius, què i com es vol ensenyar ja que si no hi ha una llista definida de valors es pot caure fàcilment en voler educar en molts d’ells. Cal evitar aquesta mala pràctica per que, l’argument de la història si no pot tenir una fita diferent o amb masses conceptes a assolir per el petit, que acabarà saturat d’informació. Per evitar aquesta saturació, s’ha realitzat un mapa mental per aclarir en un format visual aquests conceptes i saber tot el que s’ha de tractar, a nivell valors i personatges, dins de la narrativa.

Aquest mapa mental ha servit per donar unes bases inicials i sòlides al projecte ja que, ha permès veure de què calia dotar a la narrativa, en aquest cas. A partir dels valors que interessen educar, es dissenyen els personatges a nivell psicològic per reforçar-los; cada un d’ells representarà un valor o ajudarà per la seva actitud a aprendre algun. Anteriorment s’ha parlat de la bíblia de personatges i aquest punt és on s’ha definit la psicologia de cada un, el valor que representen i quina relació tenen entre ells. D’aquesta forma, definint i tenint clar les aparicions de cada un i la manera en què influeixen en la història, l’argument es forma pràcticament sol.

4.4.2 Disseny Els referents en quant a disseny de tot el que engloba l’argument han ajudat a marcar unes pautes per l’estil que es vol definir en el projecte.

Començant per la creació de personatges, els referents eren amplis però s’ha decantat per agafar-ne uns que proposessin una estètica vistosa i divertida però a l’hora, que no presentes gaires dificultats tècniques o molt detallades. Això es deu a que en la fase de documentació, es parla sobre utilitzar la informació (narrativa i visual) sense detalls innecessaris per al lector.

En qüestió tan sols de forma, s’agafen les característiques dels personatges vistos anteriorment en els referent que poden agradar al públic i que normalment, funcionen. Per exemple, l’ús de personatges amb els ulls molt grans; tot i que és un tret que es pot relacionar fàcilment amb els referents japonesos (Manga); Disney també en fa ús i per tant, molts artistes que s’inspiren en la productora. Aquest tret, aporta simpatia als personatges i sobretot, una expressivitat que cal trobar en aquest projecte. El que realment es vol amb el disseny d’aquests és aconseguir que el lector, els reconegui a la llarga sense necessitat de llegir el nom o la procedència d’aquest.

Es tracta d’aconseguir una estètica que sigui recordada i reconeguda i sobretot, que representi el caràcter de cada personatge sense necessitat de la narrativa.

30

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

A banda dels referents que s’han vist abans, cal tenir en compte el factor educatiu que engloba al projecte i aquest, cal també reflectir-ho en el disseny. Tot i que el principal concepte en que es vol educar és en diversitat afectiva i sexual, s’ha tocat el tema també dels estereotips de gènere, sobretot en els contes clàssics i com s’assumeixen rols erronis.

La intenció amb el disseny és trencar amb les estètiques idealitzades que solen associar-se amb depèn quin tipus de personatges per exemple, les princeses rosses amb ulls blaus, altes i primes o els cavallers alts i forts. Per tant, la proposta consisteix en treballar amb una paleta de colors diferent a la que s’està acostumat, utilitzar per exemple colors de cabells extravagants per tal que el lector, no el pugui associar a ningú. Aconseguir que aquest no es senti violent o poc al•ludit en quan a l’aspecte físic del personatge però que el vegi similar a ell i arribi a empatitzar. Fent us del exemple de la princesa, aquesta serà humana però serà més grassoneta o baixeta, amb un cabell atípic per mostrar que les princeses no sempre han de ser rosses i femenines.

Per tal de treballar amb el disseny, la metodologia a seguir ha estat molt lligada a la narrativa.

La creació de la bíblia de personatge a ajudat a definir també una estètica per a cada un dels que hi sortiran (o interessa que surtin). Seguint moltes de les pautes que s’han establert a partir de la recerca en la fase anterior, s’ha aconseguit establir un criteri estètic desprès de algunes proves pilot tan a nivell de disseny com a l’hora de la tria de la tècnica per la coloració.

La tècnica d’il•lustració (No la de coloració), queda definida en la mateixa línia durant els tres contes que dormen el projecte però cada un proposa un disseny diferent. D’aquesta manera es pot definir bé l’etapa a la que va dirigit cada llibre i s’aconsegueix un resultat atractiu i adient per a tothom. En el cas del llibre d’infants s’ha treballat amb una estètica amb colors plans i saturats i amb contrastos molt definits, en alguns casos acompanyat amb textures. Aquest tret, en la primera fase de referents es va esmentar i queda molt relacionat amb l’etapa de la infància. D’altre banda, es treballarà a nivell tipogràfic amb formes arrodonides sense arribar a utilitzar lletres lligades ja que al lector que va dirigit aquest conte, ja ha entrat en una etapa que comença a llegir fluidament.

L’adolescència en canvi, serà tractada en un format més similar al còmic. Imitant els tradicionals que han estat sempre en tinta negre, es treballarà amb el mateix estil d’il•lustració que definiria al projecte però amb un aire més adequat per als joves. En aquest cas, la tipografia serà molt senzilla, una helvètica de pal amb contrastos amb lletres amb molt de cos, per tal d’emfatitzar paraules o expressions, tal i com són els còmics. La novetat que presentarà serà la proposta del llibre en format digital.

Finalment, l’etapa d’adult es tractarà amb una paleta de colors molt bàsica, en aquest cas la proposta es utilitzar tan sols un color per cada il•lustració i aquest, pot anar variant en dependència de l’evolució dels personatges intentant trobar una connexió entre colors i estat emocional-psicològic. D’altre banda, per dotar a aquest conte d’un aire també més madur, les composicions de pàgines es presentaran molt simètriques. En l’etapa d’infància es pot trobar il•lustracions de dues pàgines, il•lustracions d’una pàgina acompanyada de text a la pàgina següent... en canvi, en aquest conte es proposa la simetria (Il•lustració a dalt i text a baix) a cada pàgina per intentar reforçar la suposada estabilitat i maduresa de l‘edat adulta; definir un ordre que s’assoleix quan es creix i que per tant, quan s’és petit no existeix, d’aquí el canvi de composicions en el llibre infantil o la proposta de les vinyetes en l’adolescència.

31

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Cal dir que els dos àmbits de narrativa i disseny han anat molt lligats en tot moment, sempre s’ha avançat pels dos cantons. Quan l’argument començava a adquirir una forma els dissenys dels primers personatges ja començaven a fer-se veure i d’aquesta forma, mai ha quedat un àmbit més endarrerit que l’altre. Un mètode que es seguia per l’ajuda de la il•lustració i que aquesta anés en harmonia amb la narrativa era, a partir de l’argument ja enllestit de cada conte, dividir aquest en diverses parts. D’aquesta forma, es podia veure ràpidament el que es necessitava mostrar en cada pàgina i per tant, quins dissenys farien falta per complementar les línies de narrativa que quedaven compreses. Amb aquest mètode, es feien els primers esbossos o proves pilot al cantó de cada divisió de paràgrafs de com quedaria la pàgina en l’art final.

5. Proves pilot A continuació, es mostren les proves pilot o la metodologia d’aquestes en cada un dels àmbits que construeixen el projecte. Seguidament, es treballarà l’apartat de proves pilot dividint-lo en les diferents fases de maduresa que es treballen al projecte.

5.1 Infància (Veure llibre “El viaje de Mumay y Paty”) Tenint en compte que l’etapa de la infantesa és la primera, s’ha realitzat en primer lloc la història del conte per a nens. Les proves pilot que s’han dut a terme han estat poques, la història s’ha centrat en una petita aventura de dos protagonistes de 9 anys que viatgen per unes illes en la recerca d’un tret diferencial que els protagonistes no tenen i els demès sí: una llum que els ajuda a viure millor. Es tractava de crear a partir d’aquesta aventura diverses trames per tal que el lector conegués el que és el respecte a si mateix i als altres, introduir a la seva vida els conceptes d’homosexualitat i bisexualitat sense que aquesta fos res estrany i a partir d’aquí, trencar amb certs estereotips.

Amb la creació de diversos personatges aquests conceptes queden clar però la primera prova, tractava també el tema del trans-gènere; la nena protagonista finalment es tallava el cabell per tal de sentir-se com realment és; un nen. Aquest concepte es plantejava més complicat del que es mostra ja que és un tema poc tractat i sempre que es fa, s’ensenya com una evolució fàcil de l’individu; òbviament és un tractament erroni per què no sempre és un canvi senzill. A continuació, el fragment en que es produeix el canvi del personatge: Pero…¡Qué sorpresa! Paty se había cortado el pelo y ¡Brillaba!

- Al llegar a casa me corté el pelo ¿Te gusta? Así fue como empecé a brillar – Empezó su amiga - ¿Sabes qué, Mumay? Que me gusto más así, nunca me han gustado las faldas o el pelo largo… ¡Y lo he descubierto en nuestra aventura! ¡Soy un chico! A partir de ahora llámame Pat Desprès de la primera prova, es decideix obviar per tant aquest final i treballar tan sols amb la diversitat afectiva i sexual. Aquest contra-temps per tant, va regirar tota la història del conte dels adults i es que en aquesta, es tractava tan sols la transsexualitat de la Paty (nena protagonista) i com els seus pares ho accepten i poc a poc ho superen, aportant per tant facilitats en el camí del trànsit de la seva filla a convertir-se en nen.

Les proves de disseny han estat més extenses per tal de trobar l’estètica adequada ja que no totes les tècniques i formes són adequades o es poden realitzar fàcilment. Es va decantar seguir moltes característiques dels referents que s’han anat comentant però per tal de comprovar 32

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

sí funcionaven o no, es van fer proves de disseny de personatges en diversos estils.

Les proves pilot dels personatges van ser pràcticament les definitives, canviant alguns petits detalls els personatges van agafar forma ràpidament gràcies a la psicologia tan marcada que s’ha anat plantejant de cada d’un d’ells en el procés de materialització del projecte.

Personatges

La qüestió tècnica més problemàtica ha estat el procés de coloració ja que en aquest àmbit, no hi havia experiència. Es van fer proves pilot amb els personatges principals, molt bàsiques sobre dissenys amb línies poc marcades o amb traçats ràpids. Aquestes primer es van realitzar amb colors de fusta i tot i que el resultat no era del tot dolent, no es descartava l’ús d’altres tècniques per donar més cos i vida als dissenys.

Il·lustració a mà de personatges

Es proposa l’ús d’aquarel•les, una tècnica de pintura diluïda amb aigua però que davant la inexperiència, es presentava complicada. La combinació dels colors bàsics es va convertir en un problema per adquirir els que es volien per a cada moment i l’ús de l’aigua, aplicant diferents quantitats ajuda a aconseguir les diverses tonalitats, un tret que també es va presentar complex. Tot i això, es van realitzar proves i fins i tot, treballant amb aquesta tècnica fusionada als colors de fusta.

33

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Personatges en aquarel·la

La proposta més interessant va ser decantar-se pels colors de fusta ja que la casa Faber Castel, té una gamma d’aquests que un cop es pinta amb ells es pot diluir amb aigua, donant un efecte d’aquarel•les, sense presentar les complicacions de la pintura. El resultat que aporta és realment interessant i la quantitat de colors dona molta vitalitat al disseny, a continuació es mostra un exemple d’aquest mètode sense els posteriors retocs digitals que acabaran de donar la màgia adient a cada escenari:

Il·lustració a mà del llibre infantil

34

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Tot i que el resultat es prou satisfactori i es va escollir com a mètode per treballar amb el projecte, les proves en digital sense passar per un procés de colorimetria manual aportaven un art final molt més viu i alegre, una característica que es volia per a aquest projecte. D’altre banda, l’experiència en quant a il•lustració digital també s’ha de comptar i el resultat es veu molt més professional i adequat al que es volia assolir. Es mostra per tant el procés que ha viscut un dels personatges principals en quant a la presa de decisions tècniques, es pot comprovar com sempre es treballa a partir d’un esbós manual tot i que finalment es digitalitza:

Procés d’il·lustració i color

Finalment, la maquetació d’aquest llibre en concret segueix la línia més típica dels contes infantils; el text queda integrat dins la mateixa il•lustració. S’ha procurat per tant, deixar espais més buits en aquesta per tal de facilitar la lectura. Aquest disseny de pàgina es suma a altres més habituals de pàgina de tan sols text acompanyada d’una pàgina paral•lela amb il•lustració o petites il•lustracions amb línies curtes.

Aquesta proposta de diferents dissenys de maquetació dins del mateix llibre tracta de diferenciar el llibre infantil de la resta. Tot i que les il•lustracions segueixen la mateixa línia en el llibre per petits i el de per adults i les històries estan relacionades, calia marcar una pauta per tal que no semblessin el mateix llibre destinat a un mateix públic. En aquest cas, s’ha apostat per dissenys de pàgines on la il•lustració és la protagonista combinant diverses composicions de pàgines que dona un estil més desordenat i salvatge, adient a la psicologia general dels infants.

A més, s’hi sumen l’ús de la paleta variada de colors i el treball amb textures que finalment, tot i la negativa inicial del seu ús, s’ha apostat per usar-les i apropar-se més a aquest estil de conte infantil.

35

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Imatge estructura del llibre infantil

5.2 Adolescència (Veure “La decisión de Edit”) La creació narrativa de l’etapa d’adolescència va ser possiblement la més complicada d’elaborar. Aquesta etapa sempre és plena d’inseguretats i viure-la com a un individu del col•lectiu LGTB la fa més complicada quan sobretot un no és acceptat per l’entorn o per si mateix. Intentar trobar un argument que ajudés a qualsevol jove a fer el pas endavant o a no sentir-se un estrany per descobrir-se a un mateix, ha estat una principal causa de mal de caps ja que és una etapa delicada en la que el món es comença a presentar tal i com és realment.

El primer que es va voler tractar va ser el tema principal al qual gira el projecte, la diversitat afectiva i sexual. Presentant com a protagonistes de la història a les dues mares d’un dels personatges principals de conte per a infants, traslladarà al lector a l’època en que elles eren adolescents i vivien les mateixes inseguretats que els joves d’ara. Una d’elles, l’Edit és una noia en una relació més o menys estable amb un noi però amb l’aparició de la Matilde, una alumna nova que no té por d’amagar que li agraden les noies, la primera dubtarà sobre la seva condició sexual.

S’obrirà un camí de preguntes i dubtes que tot jove en aquesta situació pot viure i s’intentaran resoldre donant a entendre que tothom té dret a viure com vulgui i a ser feliç.

36

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Dins del tema principal es trobaran altres de forma més subtil però que el lector serà capaç de detectar: El sexe i el bulling. El primer sembla ser un tema molt tabú tot i l’època en la que estem i l’adolescència és on es comencen a fer les primeres preguntes i sobretot, on sorgeix la curiositat i necessitat d’experimentar. En la història es veurà com l’Edit i el seu xicot busquen el moment perfecte per la seva primera vegada, un moment que molts adolescents comencen a viure i que pot ajudar a que aquests es sentin identificats amb la parella. Tot i ser una relació heterosexual, el moment final tractarà el tema de les relacions en aquest cas lèsbiques, d’aquesta manera es proposa no deixar cap lector fora d’aquest moment.

Les xarxes socials que tan presents es troben en aquests moment i sobretot per als joves, que viuen enganxats a la vida d’internet, faran el paper que molts cops per desgràcia fan també en el dia a dia real: el bulling. Degut a una foto d’un petó entre dues noies, la Matilde patirà un ciber-assetjament que provocarà la ruptura de la parella. D’aquesta forma es vol tractar com la víctima d’un bulling es comporta i tot i no ser gaire dramàtic, el lector ho viurà en la seva pell i no en la del assetjador.Les proves pilot en quan a la narrativa han estat diferents dels processos que s’han seguit per els altres dos contes, en aquest cas tot i que s’ha creat una història a nivell narratiu no es tan rica com els altres casos. La narració que es pot trobar als annexos ha servit com a guia per tal de distribuir la història en les vinyetes i no s’ha creat com un text que es pugui llegir fluidament.

Pel que fa al format escollit, aquest serà el més diferent de la col•lecció i es que per tal d’apropar-se als joves, la història es presentarà com a còmic i en format digital, intentant agafar l’estil dels mangas ja que en molta presenten personatges molt expressius amb els canvis de grandària(de personatge real a “chibi” en dependència de la situació) o les faccions exagerades. Es proposa per tant, seguir en la línia que segueixen els còmics asiàtics treballar en blanc i negre, d’aquesta manera el lector sentirà que és un còmic per al seu públic ja que si fos ple de colors, potser podria identificar-se amb una lectura més infantil. En quan al personatge, es va decidir finalment treballar amb l’Edit, un personatge femení de la qual el lector coneixerà el seu sexe pel simple fet que al ser un projecte que tracta la homosexualitat, es veurà obvi que és una noia en el moment en que sent interès per l’altre protagonista. Cal comentar això ja que anteriorment, es va fer una proposta inicial en la que tant en el conte infantil com en l’adolescent, el protagonista fos androgin. Les primeres proves pilot de les dues noies protagonistes es van dur a terme quan es treballava en el conte infantil ja que les dues apareixen a la història breument en la seva etapa adulta. Anteriorment ja s’ha vist com són però en aquest llibre, les dues són adolescents i per tant, el seu disseny canvia per tal que sigui adient a l’edat que representen (16-17 anys).

Anteriorment s’ha anat comentat com els infants estan vivint una era digital i que neixen pràcticament envoltats de nous aparells i cal apropar-los a una lectura més tradicional. D’altre banda en el cas de l’adolescència, tot i que la proposta inicial era un còmic físic, s’aposta per un possible canvi a un còmic digital. Aquesta etapa és coneguda pels alt i baixos anímics, les inseguretats i els primers passos en un món adult desconegut i incomprensible, per tant, ja que la proposta del argument girarà entorn els primers cops, l’assetjament i la homosexualitat a la pubertat, s’aposta per una lectura més íntima. Si l’adolescent llegeix una història així davant els pares, per exemple, pot ser que hagi de respondre preguntes per les que no està preparat en canvi, en format digital el pot llegir en la seva intimitat en una plataforma que irònicament ell es pot sentir més segur.

37

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Imatge estructura del còmic per adolescents

5.3 Maduresa (Veure “Me gusta Luisa”) Anteriorment s’ha comentat com un canvi en el desenllaç del argument de conte infantil, va desencadenar un canvi total en la història dels adults.

La primera prova, tractava de la vida familiar de la Paty i els seus pares. La nena des de ben petita mostra atracció per les seves amigues i els seus pares, molt tradicionals, no veuen correcte aquesta actitud i fan entendre a la seva filla que és impossible (i inadmissible) sentir atracció per algú del mateix sexe. A mida que creix, la petita justifica el seu gust per les altres nenes amb l’argument que ella és un nen, un descobriment que pels seus pares no es fa gens fàcil però que poc a poc han d’assumir per recolzar a la Paty en el canvi de gènere.

Per tant, el conte tractava d’aquest procés d’assoliment i acompanyament en el trànsit que han de fer els pares amb la seva filla i com aquesta pren la decisió d’ obrir-se i afrontar que és un nen.

Tot aquest argument però tenia pegues: El procés de trànsit d’un nen transsexual no és tan senzill com s’ha volgut tractar en la història; a la vida real no tots són acceptats tan fàcilment, per ells o per l’entorn i tractar aquest canvi d’aquesta forma es representar un petit col•lectiu dins de la transsexualitat. D’altre banda, el fet de ser transsexual no justifica que un individu sigui homosexual anteriorment, en el cas de la Paty, la nena és lesbiana i posteriorment queda argumentat perquè realment és un noi.

38

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Aquests conflictes amb l’argument van provocar que la història d’adults canviés i es centrés per tant en la base en la que es regeix aquest projecte: En la diversitat afectiva i sexual. La Paty és una nena que sent atracció pel seu mateix gènere però els seus pares són un matrimoni molt tradicional i no veuen correcte aquesta nova tendència de la seva filla, per tant, intenten lluitar contra la naturalesa de la Paty. L’argument tracta del camí que han de seguir en Pablo i la Betty els seus pares, per assumir que la seva filla és la de sempre i que els gustos pel mateix sexe són el dia a dia de molta gent, sense ser res estrany. Tot i que la segona versió seguia el mateix estil que la primera però amb els pertinents canvis, finalment es va decidir treballar amb la primera persona; la nena seria la veu narradora i d’aquesta manera el lector pot veure com ho viu ella per exemple, sentint que és la culpable de la infelicitat dels seus pares una qüestió que molts fills poden arribar a fer-se.

Un cop s’ha obtingut una narrativa amb la qual es pot treballar d’una forma definitiva, s’ha començat un procés de disseny. En el cas dels contes per a infants, va ajudar a escollir una tècnica i per tant, un cop arribats a aquest punt del projecte, ja es tenia clar que s’havia de treballar en format digital a partir d’esbossos en paper. En aquest cas però, es va presentar algun petit conflicte: Treballar amb un argument que va lligat amb els altres però diferenciant a nivell estètic el gènere d’adults amb el d’infants. Interessa treballar amb la mateixa línia estètica a nivell d’il•lustració que s’ha fet fins ara però a partir d’altres propostes de disseny, cal aconseguir aquesta diferenciació. La proposta inicial, treballant amb la segona versió de la història, consistia en una única composició, idèntica per a totes les pàgines, d’il•lustració emmarcada amb un paràgraf de text inferior. Al evolucionar la història a una tercera versió, la primera persona en la que es narra va provocar que es reduís el text i per tant, la composició amb la que es treballarà en aquest conte és més minimalista i senzilla. Una pàgina en blanc amb el text centrat acompanyat de la il•lustració pertanyent en la pàgina paral•lela. D’aquesta manera queda reflectit el món adult, amb una estètica molt ordenada acompanyada d’unes il•lustracions realitzades amb una paleta de colors reduïda. Cada il•lustració tindrà diverses tonalitats de la mateixa gamma de colors i aquesta, anirà variant en dependència de en quina etapa d’acceptació es troben els pares. Per tant, la gamma de blaus indicarà normalitat; gris, negació i ataronjats acceptació.

Imatge estructura del conte per adults

39

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

6. PROMOCIÓ 6.1 Introducció Un cop el producte està llest per la seva publicació, cal haver realitzat prèviament uns passos per assegurar que aquest arribi al màxim de públic possible. A continuació, es farà una proposta de màrqueting on es realitzarà un petit estudi de mercat editorial, per conèixer quines estarien disposades a distribuir els llibres. D’ altra banda, es parlarà també de diverses propostes per promocionar el projecte, incloent alguns dissenys de merchandasing i finalment, un breu pressupost aproximat de l’edició dels llibres i del cost del projecte complert.

6.2 Venta del producte 6.2.1 Estudi de mercat El sector editorial és la principal indústria cultural a Espanya, representant un motor econòmic important. La seva aportació al PIB suposa un 38,1% del valor econòmic relatiu al conjunt de les activitats culturals, segons les dades recollides a l’estudi “Cuenta satélite de la cultural en España: avance de resultados 2012 -2015” publicat pel Ministeri d’Educació, cultura i esport.

Amb més de 89.000 nous títols publicats anualment, es manté com a quarta potència editorial a nivell mundial. El nostre país compta amb editorials molt fortes dins del sector que han obert filials a 32 països, el 80% d’elles a Ibero-Amèrica. El passat any van iniciar la seva activitat editorial 308 noves empreses, amb aquestes el número d’editorials en actiu puja a uns 3.200 aproximadament.

En un futur pròxim resulta interessant que el projecte es tiri endavant en el món editorial i passi a formar part dels títols que anualment surten al mercat. Aprofitant el creixement del sector editorial al país, s’ha d’aprofitar el bon moment i sobretot dins de la lectura infantil i juvenil que és un sector molt popular que creix any rere any.

S’ha de tenir en compte com s’ha anat dient al llarg de tot el projecte que a dia d’avui la tecnologia està molt a l’avast de tothom i per tant, la proposta de llibres digitals també ha crescut en els últims anys. Aquest fet fa que entri en dubte quin suport és el més adequat pels títols del projecte ja que, aquest últim format ha augmentat un 1,9% respecte l’any anterior; en suport físic, ho ha fet un 3,7%.

Anteriorment s’ha comentat com els nens d’avui estan molt atrets per la tecnologia i seria interessant apropar-los a una lectura en suport físic, per tant es continua amb la idea inicial del treball dels llibres materials però s’obra una opció pel còmic destinat a adolescents ja que pot ajudar a que llegeixin sobre temes més adults i personals en un àmbit on es senten més segurs i evitant preguntes incòmodes sobre la seva lectura per part d’algú extern. Finalment, es proposen una sèrie d’editorials que treballen amb títols infantil i juvenils o en temes de diversitat, d’aquesta fora s’obren alguns camins per aconseguir la publicació del projecte. Per començar, l’editorial Egáles i Nube Oche, anteriorment citades, aporten al mercat diversos títols referents a la diversitat sexual i afectiva treballant de forma conjunta en una col•lecció anomenada “Egalité”. Aquesta en particular tan sols té a la venta títols pel públic infantil i per tant, els altres dos llibres del projecte no tindrien lloc en aquesta col•lecció però en canvi, sí a la seva productora Egáles, ja que avarca un target de públic més ampli.

40

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Tot i això, cal anar més enllà i veure més opcions per tal d’arribar a més públic. És important aconseguir contacte amb editorials importants o que com a mínim, puguin obrir un camí al projecte dins del món de les col•leccions infantils o e àlbums il•lustrats. Publicar tan sols en la primera opció es tancar-se molt en el mercat i per tant s’ha fet una recerca de grans empreses en el sector del llibre com l’editorial Planeta, que ocupa el número sis a nivell mundial i té la seva seu a Barcelona o Alfaguara, dedicada tan sols a la literatura infantil i juvenil. Aquestes són propostes ambicioses i cal comptar amb un recolzament econòmic per fer cara a aquest projecte per tant, hi ha altres propostes més humils com autogestionar-se les ventes des de una plataforma que per exemple Amazon proposa. La web s’encarrega de deixar un espai al escriptor per tal de vendre el seu producte en format Kindle sempre i quan compleixi el requisit que proposa per cada categoria. També ofereix la possibilitat de fer-ho en format físic però la proposta és mes cara ja que és l’usuari qui es gestiona la creació del llibre material i en els inicis del projecte, no es compta amb aquestes despeses.

6.2.2 Promoció online La opció que es trii per llançar el producte al mercat (amb editorial o amb Amazon o plataforma similar) cal reforçar-la igualment amb una proposta de màrqueting bàsica per donar a conèixer la feina.

En primer lloc, es realitzaria una pàgina web informativa per a pares i institucions/ccentres educatius ja que són ells els principals compradors tot i que després el producte acabi a les mans dels petits. La pàgina estarà composta d’informació bàsica per donar a conèixer la proposta dels tres llibres per a cada etapa i en què educa. En varis apartats de la web es podrà trobar això, material per a descarregar (merchandasing digital), dades de contacte...

D’altre banda, cal fer una bona feina en xarxes socials ja que aquestes han crescut molt en els últims anys i pel que fa a treballs d’il•lustració és a través d’elles on molts artistes fan la seva principal feina d’auto-venda. Principalment es treballarà amb Facebook ja que es una xarxa ideal per a la promoció i en la que es pot fer una gestió programada i en la que ja es té una experiència prèvia. Serà dirigit a tot el públic i a banda de la promoció del producte seria interessant compartir altres activitats en quan a la diversitat, l’exclusió social o la literatura en sí.

Es proposa també fer introduccions als llibres presentant als personatges o compartint processos de creació, primers esbossos etc. d’aquesta manera el públic es pot sentir més endinsat i empàtic amb les històries. Els concursos on poder guanyar un exemplar del llibre o il•lustracions personalitzades etc. Poden servir també per ajudar a guanyar públic i per prèvies experiències ja es sap que solen funcionar prou bé. Altres xarxes com Twitter, Instagram o Pinterest també poden ajudar a reforçar la promoció online però de moment es descarten ja que costa més trobar un públic fidel i cal primer fer-se lloc a la xarxa dominant, com és Facebook per més endavant començar amb certa popularitat a les demès.

Finalment, es proposa una futura creació de crowdfunding ja que d’aquesta manera, s’ajudaria a finançar el projecte i es podria arribar a parlar d’algun conveni amb escoles o centres educatius si la proposta d’arribar a alguna editorial es queda a mig camí.

41

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

6.2.3 Merchandasing Es crearà material per a descarregar des de la web o per accedir-hi directament des dels diferents perfil de xarxa de forma totalment gratuïta, aquest serà dissenyat seguint la mateixa estètica del projecte.

En primer lloc es proposa la creació de punt de llibre imprimibles per acompanyar la lectura del públic amb un marca pàgines que combini amb el llibre. Per tant, es farà un parell de dissenys diferents amb frases sobre la lectura. I pels més petits, làmines imprimibles per a col•lorejar als protagonistes dels contes. Seguidament, es dissenyarà material digital com fons de pantalla per què els usuaris puguin tenir als personatges acompanyant-los al seu ordinador, tableta o mòbil.

Com a merchandasing físic, es proposaran diversos dissenys de samarreta per a que l’usuari la pugui adquirir des de la web a un preu assequible i així ajudar també a la finançament del projecte. Al adquirir un producte sempre s’enviarà amb etiquetes personalitzades.

Merchandasing llibre infantil

42

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Finalment, cal comentar que sí el públic adquireix un pack de llibres (infants + adults o adolescents + adults), s’acompanyarà aquest amb punts de llibre, anteriorment citats i amb un petit obsequi com a agraïment per la seva compra. També és convenient apostar per un disseny de merchandasing destinat als més petits ja que es creu que els adults i sobretot els adolescents és poc probable que adquireixin una samarreta per lluir-la a diari.

7. PRESSUPOST En aquest apartat es realitzarà un pressupost bàsic per tal de conèixer les despeses reals del projecte. Aquest es farà comptant amb les necessitats que caldria assumir per tirar-lo endavant i dins d’aquestes es remarcarà les que s’han assolit per tal de presentar-lo com a treball final de grau. El pressupost es dividirà en dos apartats, la producció material del llibre i la sortida al mercat i el factor humà comptant que es faria una tirada de 50 llibres, és el mínim, per a cada un de la col•lecció.

El preu de produir 50 llibres de 100 pàgines oscil•la entre els 300€, tenint en compte que el projecte consisteix en tres llibres de 32 pàgines el preu més o menys serà el mateix però per produir-los cal fer un desglossament de preus per el material en aquest cas.

MATERIAL PREU

Pàgines Color

4,53 € Estucat mate,150gr 0,3€ x 32 pàg.=9,6€

= 14,13 €

Enquadernació Tapa dura, cola pur 5,11 € Paper laminat brillant

0,27 € Paper 300gr, PORTADA 0,50 €

= 5,88 €

TOTAL = 20,01 € Aquest és el preu total dels materials per imprimir un sol llibre, sense comptar el que pot cobrar cada impremta o editor, per tant ajustant els números a una tirada de 50 exemplars el preu pujaria a uns 1000,5€. Cal tenir en compte que sempre es redueix el preu al fer tirades de 50 exemplars i aquest que ara s’ha realitzat no s’hi ha establert el % de rebaixa. La impremta amb la que s’està treballant realment és la encarregada d’ajudar amb aquest pressupost, sobretot en tema de materials i amb aquesta, una tirada de 50 llibres (comptant tan sols un de la col•lecció) són 478,61 € (incloent el preu per la impressió).

Sortida al mercat i factor humà Comptant que darrere hi ha un recolzament professional per llençar els llibres al mercat, s’ha fet una petita recerca de quan seria el cost d’impressió i d’alta i quin seria el benefici que s’emportaria cada part participativa en el projecte, per tant:

43

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

PREU

Impressió

45 € Alta en Editorial Online 50 €

Porcentatge de beneficis

Autor 10% Editor 30% Distribuidor i/o punt de venta 60%

És a dir, sí als 478,61 € que s’han establert abans, dels quals la impremta ja hi suma el seu preu per servei, s’hi afegeix el preu d’alta en una editorial de forma online, aquest passaria a ser 528,61 €. El preu ja s’ha comentat que seria per una tirada de 50 exemplars per tant, el preu d’un llibre seria 10,5722 €.

Sí: - L’autor s’emporta un 10 % = 1,057 € de benefici per cada exemplar - L’editor s’emporta un 30 % = 3,171 € de benefici per cada exemplar - EL distribuïdor s’emporta un 60 % = 6,343 € de benefici per cada exemplar És adient vendre el producte més car per tal d’aconseguir més beneficis ja que, emportar-se una quantitat tan pobre després del dur treball és poc satisfactori. D’altra banda, sempre existeix la opció de gestionar tota l’edició i el procés de venta l’autor mateix i d’aquesta manera emportar-se tots els beneficis; una opció que resulta interessant i atractiva per fer les primeres passes en el mercat editorial.

Per abaratir els costos, es tindrà en compte la opció de vendre en format ebook, d’aquesta forma s’acostarà al públic a la lectura d’una forma més econòmica i de la que es pot treure un benefici.

44

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

9. Conclusió Després d’un llarg procés per la creació de la col•lecció dels llibres, el projecte conclou amb un resultat prou satisfactori en quant a nivell tècnic.

En el inici d’aquest, es plantejaven un seguit d’objectius a assolir en diversos aspectes: En primer lloc es va parlar sobre unes fites que proposaven aproximar al lector al concepte de la diversitat, a través d’una trama que no es centrés tan sols en una història romàntica. Tractar el tema sense tabús i deixar els tòpics en els gèneres també formava part d’aquesta primera llista que a dia d’avui es pot dir que s’ha assolit.

S’ha creat uns personatges que lluiten contra els tòpics, treballant a nivell tècnic amb protagonistes andrògins com Mumay, en el cas dels infants.

Amb tot, els altres personatges del llibre pels més petits i els altres dos que conformen la col•lecció, sí que tenen un gènere definit és a causa de la necessitat del argument.

La recerca que es va realitzar a partir de certes qüestions per començar a afrontar el projecte a nivell teòric, van permetre que aquest avancés pel bon camí i per tant, assolís altres objectius que es van anar marcan. Es van acotar unes pautes estètiques i narratives a cada un dels llibres que ajuden a diferenciar-los bé els uns dels altres en corcondança amb l’estil adient que pertoca a cada etapa de la maduresa. Aquestes pautes van començar-se a descriure en el moment en que es va estudiar el sector en el mercat; un sector on hi ha força contingut però sempre molt similar: famílies monoparentals o amb pares i mares homosexuals però sempre destinats a un públic infantil. Ara, gràcies al projecte, el públic que s’acapara és molt més general, apte per a tots degut al argument principal (El viaje de Mumay y Paty) però a l’hora, cada un respectant la seva etapa.

Es van marcar també uns punts fort i dèbils als quals s’havia de fer front al llarg del treball que a hores d’ara es creu que s’han evitat i reforçat com pertocaven. Existia la problemàtica de la inexperiència en aquest àmbit editorial a nivell estètic i narratiu però ara que s’ha arribat al final, es pot dir que s’ha assolit un nivell interessant en els dos termes. El més important era treballar a gust i que el resultat final fos adient ja que en el món professional, hi ha molts artistes amb un estil únic que no segueixen les normes de l’acadèmia (proporcions perfectes, colors ben combinats, etc.) i tot i això són grans il•lustradors.

Tot i que el futur del projecte encara està per veure, hi ha ambició i seria interessant fer-lo entrar realment al mercat. Les opcions que es veuen són atractives però falta fer el gran pas i sobretot, comptar amb un suport econòmic darrere que ara mateix no es té. Amb aquest repte el que es vol assolir és un dels objectius més importats al llarg d’aquest projecte i és el de crear un material educatiu i pedagògic. Tot i que es creu que ja ho és, ara per ara no és un producte a la venta i és vol arribar a ser-ho i formar part del sector, ajudar en la lluita per la igualtat treballant en cada etapa de la vida. Per sort, cada vegada és més la veu que assoleix aquesta lluita i es creu que és el moment més adient per que un projecte així vegi la llum.

Com a futur próxim es farà un primer contacte amb editorials, seria interessant aconseguir un lloc en la col·lecció de Nube Ocho i Egáles pel conte infantil però la primera opció serà vendre-ho per a Kindle a travès d’Amazon. També, al veure els costos de producció es proposa obrir un crowdfuding a través de Verkami per fer realitat la materialització del projecte i poder vendre en format físic.

45

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

A nivell personal i parlant des de la primera persona, puc dir que he gaudit molt amb el projecte.

Des d’un principi el vaig assumir com un repte personal i tot i que ha patit evolucions des del primer cop que es va proposar, crec que sempre ha estat pel bon camí. El mercat és competitiu en qualsevol àmbit però vull fer-me nom en aquesta lluita i donar a conèixer la meva feina de la qual estic realment satisfeta. Òbviament hi ha hagut moment de tirar endavant i d’altres de llençar la tovallola però l’afecte i la tendresa que m’ha atret sempre d’aquest projecte ha fet que tirés sempre endavant. He tingut pors, sobretot a nivell tècnic ja que jo no em considero una bona il•lustradora tot i que m’agradi molt aquest món però realment ha estat un procés ple de sorpreses i he conegut parts de mi que tenia amagades.

Encara queda molt de camí per recórrer tant pel projecte com per a mi a nivell professional però tinc clar que aquí no és el final, que tot el meu treball ha servit per poc a poc obrir-me portes tot i que ara no les pugui veure i que realment, em sento molt orgullosa del que he sigut capaç de fer i més amb una proposta temàtica tan complicada i delicada.

10. Bibliografia Llibres -

Abeyà,Elisabet (1998): ¿Què seré cuando sea mayor?. Barcelona. Editorial La Galera.

-

Buckingham, David (2005) : La educación en los medios. Barcelona. Editorial Paidós.

- Bravo-Villasante, Carmen (1985) : Diccionario de autores de la literatura infantil mundial.

Madrid: Escuela Española.

- Calleja,Severino (1997) :Per què a la Mari Jose li diuen Jose Mari?. Barcelona. Editorial La Galera.

- Company, Mercè, Capdevila, Roser (1983): Som Les Tres Bessones. Barcelona. Editorial Arín.

-

Dahl, Roald (2008) : Cuentos en verso para niños perversos. Madrid. Editorial Alfaguara.

- Franz, Marie-Louise (1993) : Erase una vez: una interpretación psicológica. Barcelona.

Editorial Luciérnaga.

- Grimm, Jacob & Wilhelm (2006 [4ªedicion]): Todos los cuentos de los hermanos Grimm.

Edición completa. Madrid. Editorial Rudolf Steiner & Mandala Ediciones.

-

Perrault, Charles (2008) : Cuentos de hadas.Madrid. Editorial Rey Lear sl.

- Raspall, Joana, Jaume, Riera (1996) (1a edició) :Diccionari pràctic de sinònims.Barcelona. Edicions 62.

- Steinberg, Shirley, Kincheloe, Joe L. (2006). Cultura infantil y multinacionales. Madrid.

Ediciones Morata sl.

46

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

-

Vidarte, Paco (2007) : Ética Marica. Barcelona. Editorial Egales.

- Clij.

- Clij.

- Clij

VVAA ( 2008) Clij, cuadernos de literatura infantil y juvenil; núm. 212. Barcelona. Editorial VVAA ( 2008) Clij, cuadernos de literatura infantil y juvenil; núm. 213. Barcelona. Editorial VVAA ( 2008) Clij, cuadernos de literatura infantil y juvenil; núm. 217. Barcelona. Editorial

Articles - Cantillo, Carmen (2010). Análisis de estereotipos sexistas. Perpetuación de roles de género en la filmografía de Disney: de la ingenua Blancanieves a la postmoderna Tiana (19372009) Online.

- Castelo-Blanco,Suyan (2015) :” Identidad de genero, sexo biológico, expresión de genero y orientación sexual”. Explicando las diferencias. Madrid. Editorial Síntesis, pp. 38-42.

- Castro, Olga (2008). “Género y traducción: elementos discursivos para una reescritura feminista”. Revista Lectora, núm 14. Barcelona pp 285-301.

- Diaz Marrero, Andrés (1994): “Literatura y desarrollo intel•lectual infantil”.Ponencia del I Congreso Internacional de Literatura infanto-juvenil.Puerto Rico. Universidad de Puerto Rico.

Online.

- Escalante, Dilia Teresa , Caldera, Reina Violeta. (2008) : “Literatura para niños: una forma natural de aprender a leer” .Revista Educere. Venezuela. Universidad de Los Andes, pp.

15-30.

- Lluch, Gemma (1999): “La comunicación literaria y el tipo de lector modelo que propone la actual literatura infantil”, Educación y biblioteca, 11. Barcelona, pp. 20-27.

- Marchesi Ullastes, Alvaro (2005):”La lectura como estratègia para el cambio educativo”.

Revista de Educación. Madrid. núm. extraordinario, pp. 15-35.

- Mínguez-López, Xavier (2012):” "La definición de la LIJ ¬desde el paradigma de la Didáctica de la lengua y la literatura”.Anuario de Investigación en Literatura Infantil y Juvenil (AILIJ). Madrid. Número 10, pp 30-40.

- McKay ,Xochit (2011):“¿Eran sexistas los cuentos de antes?” Mensual.prensa.com, online. pp. 8-11.

- Pizarro, Javier (2014):”10 Libros infantiles con mucho orgullo”.Revista el Asombrario.

Edición online.

- Puentes de Oyenard, Sylvia (2005) :”Literatura infantil, apuntes y reflexiones”. ¿Qué entendemos por literatura infantil”. Madrid. Editorial Síntesis, pp. 86-95.

46

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

- Quin, Robyn, “Enfoques sobre el estudio de los medios de comunicación: la enseñanza de los temes de representación de estereotipos”, en Aparici, Roberto. (coord.) (1996): La Revolución de los medios audiovisuales. Madrid. Editorial de la Torre, pp. 224-232.

-

Rayó, Miquel (2015): “El poder civilitzador de la lectura”.Revista Babar.Online.

-

Silió, Elisa ( 2011): “El narrador del cuento tiene dos mamás”. Madrid. Online.

- Smink, Verónica (2014) “Los cuentos argentinos para que los ninos entiendan a las familias gay”.Article online.BBC. -

Soler, Eduardo (1967): “La Literatura infantil en la escuela”, Bordón, Vol. 19, p.326.

- Viteri, Maria Amelia,Serrano,José Fernando,Vidal-Ortiz, Salvador (2011) :”¿Cómo se piensa lo ‘queer’ en América Latina?”.Quito. Revista Flacso. Editorial Iconos, pp. 15-39.

- VVAA (2012):” Cerca del 6% de jóvenes espanyoles son homosexuales”.Revista Público. Madrid.[ Publicat el 16/02/2012.]

-

VVAA (2013): “Origen y evolución del cuento infantil”.Revista Léeme un cuento.Online.

- VVAA (2006)” Resolución del Parlamento Europeo sobre la homofòbia en Europa”.Europarl.eu.Brusel.les. Parlament Europeu, 02/07/2007.

Pàgines web - Asociación De Familias de Menores Transexuales Chrysallis. Disponible a : www.chrysallis.org - Diaz,Lidia (2005):”El protagonismo femenino en la literatura infantil hispanoamericana”.

Revista Babar. Disponible en: Revistababar.com/wp/el-protagonismo-femenino-en-la-literatura-infantil-hispanoamericana-reparacin-de-ausencias/ - Ferrándiz, José Luis; Generelo, Jesús; Gómez, Ana Belén (2012): “Acoso escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes lesbianas, gais y bisexuales”(COGAM/ FELGTB). Disponible a :http://www.felgtb.org/temas/ jovenes/documentacion - Galindo, Azucena (2014) : “A leer: Que todos signifique todos”.Revista Babar. Disponible en : Revistababar.com/wp/congreso-ibby-2014-en-mexico-que-todos-signifique-todos/ - Plataforma de Organización de los distintos Queeruption. Disponible a www.queeRuption.org.

- VVAA (2001): “Cuentos infantiles de valores”. Disponible a: Guiainfantil.com/1226/cuentos-infantiles-que-hablan-de-valores.html

47

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

Documentals i suport visual - Inza Concha,Armán, Manuel (2014) : “El Sexo Sentido”. Documentos TV. Madrid, TVE1.

Disponible online a www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-sexo-sentido/2616594/ - Lloyd, Christopher, Levitan, Steven (2009): “Modern Family”. ABC. EEUU. Sitcom americana, referent en el tracte , dins el marc de la normalitat, d´una família homosexual, amb un fill, juntament amb altres tipus de famílies, com un prototip més de la societat actual.

- Pérez, Sergi (2008) :”Un vestido nuevo”. Barcelona. Disponible a : https://www.youtube. com/watch?v=JMakydi0p7o

48

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

- ANNEX -

Andrea Nicolás González Audiovisuals i multimedia, ERAM Universitat de Girona 22/07/2016 Tutora: Judit Vidiella

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

1. TAULES 1.1

Anàlisi de contes

En aquesta primera taula s’ha fet un recull de diversos títols que hi ha a la literatura clàssica i d’altres que apareixen en la literatura infantil i tracten la diversitat. La funció principal d’aquesta taula serà constatar que la gran majoria de contes tenen animals com a personatges (ja siguin protagonistes o secundaris), fet que s’ha volgut evitar en el projecte.

50

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

1.2

Característiques del disseny

A continuació, un altre taula per definir les característiques principals de cada un dels llibres que formaran part de la col•lecció.

51

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

2. PERSONATGES 2.1 Infantil

MUMAYP

Personatge protagonista en el llibre infantil. És androgin ja que en cap moment es sap sí és un nen o una nena. És un personatge curiós i que desitja trobar el que el farà brillar.

MICO

És l’únic animal que trobaran en la seva aventura els/les protagonistes. Un mico amb les orelles més grans del habitual i del qual se’n riuran. Representa l’autoestima i l’acceptació d’un mateix i demostrarà com d’important és aprendre a respectar als demès

REINA

És una noia jove que ja regna en un palau. Ha decidit no casar-se per poder viure aventures i lluitar, un fet que sempre ha estat destinat als nois, trencant els típics estereotips femenins.

ATY

Amiga i veïna de Mumay. És una nena atrevida i alegre però molt cap ficada amb que tot segueixi el model de família tradicional degut a l’educació que ha rebut a casa seva.

SER LARGASPIERNAS

Un home que presenta la seva voluntat de matrimoni a la reina per ordre del pare d’aquest primer. Gràcies a que aquesta s’hi nega, es descobreix com ell és homosexual i desitja altres coses a la vida que no són regnar.

Trenca també els estereotips masculins i introdueix el tema de la

GUSTAVO

Gustavo és un gran home que viu sol a la muntanya per decisió pròpia. Gràcies a ell, els protagonistes descobriran el que és la bisexualitat, entenent que no és cap problema estimar a individus de diferents gènere.diversitat.

52

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

En aquest conte per tant, els lectors descobriran el que és la diversitat afectiva i sexual, el que és el respecte i que nois i noies poden fer les mateixes coses.

• En aquest conte, apareixen breument l’Edit i la Matilde, mares de Mumay, que s’explicaràn en el seguent llibre ja que són les protagonistes.

2.2 Adolescents

EDIT

L’Edit és la protagonista de la història. És una noia de 17 anys amb parella i fins al moment es considera una noia heterosexual. En el moment en que coneix la Matilde la seva perspectiva canviarà i s’acabarà identificant com a bisexual.

IVÁN

Parella de l’Edit des de fa uns mesos; els dos planejaven quedar-se sols un dissabte per tenir relacions per primer cop. Aquest pla finalment no succeeix tot i les ganes que ell tenia.

MATILDE

És la noia nova que comença a l’institut de l’Edit i de la qual ella s’acaba enamorant.

Pateix una situació d’assetjament a l’escola a causa de la seva condició sexual que provocarà la ruptura amb la seva parella actual.

MARTIN

El millor amic de l’Edit i obertament homosexual. Sovint se’n riu de la protagonista però sempre que pot l’ajuda i a recolza en el moment en que ella ha de prendre decisions importants.

53

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

2.3 Adults

PABLO

Pare de la Paty i casat amb la Betty. Es preocupa molt per la seva filla i intenta buscar solucions en el moment en que s’adona que ella mostra interès per les altres nenes. No tolera la homosexualitat ja que no la veu natural. Tot i això, acabarà patint una evolució per acceptar a la seva filla.

BETTY

És la mare de la Paty, una dona familiar i tradicional que es veu molt afectada per la homosexualitat de la seva filla. Sempre ha intentat que sigui una princesa i no entén en què s’ha equivocat per que la Paty hagi adoptat aquesta condició. Finalment, patirà una evolució juntament amb el seu marit.

3. MOCK UPS A continuació un seguit de mock ups on es poden veure amb més detall la maquetació interior dels llibres. Tot i això, els tres contes acompanyen al treball escrit i es poden veure en qualsevol moment en format material.

54

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

55

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

56

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

57

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

58

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás

59

L’educació en diversitat afectiva i sexual a través dels contes / Andrea Nicolás