Memòria Habla en el silencio by EU ERAM

TĂtol del treball: Habla en el silencio Alumne: Claudia Bolte Borrat Assignatura: Treball de fi de Grau Grau Audiovisual i MultimĂ¨dia Tutor: Francesc Font Data: 30/01/2017

ÍNDEX Resum ....................................................................................................................................... 6 Paraules clau .......................................................................................................................... 7 Introducció ............................................................................................................................. 7 Objectius: ................................................................................................................................. 8 FASE 1: Idea i elecció del tema ................................................................................................... 8 1.1. Identificar el tema : La comunicació verbal i no verbal ....................................................... 8 1.2.1.1. Trastorns de llenguatge: ............................................................................................................... 10 1.2.1.2. Sociologia: ........................................................................................................................................... 12 1.2.1.2.1. La persona social .................................................................................................................... 12 1.2.1.2.2. La persona anti-social .......................................................................................................... 14 1.2.1.2.3. La sociologia amb l’exterior i la família ........................................................................ 16 1.2.1.2.4. Nivells de socialització ......................................................................................................... 20 1.2.1.3. Autisme: ............................................................................................................................................... 22 1.2.1.3.1. Conductes de comunicació ................................................................................................. 22 1.2.1.3.2. Nens i nenes amb autisme .................................................................................................. 24 1.2.1.4. Vinculació de les emocions amb les expressions físiques: ............................................ 30 1.2.1.4.1. Com repercuteixen els bloquejos a la pell ................................................................... 33 1.2.1.4.2. Com es pot sanar la pell ....................................................................................................... 34 1.2.1.4.3. Les emocions en forma de dolor ...................................................................................... 36 1.2.1.4.4. Comunicació amb il·lustracions ....................................................................................... 38 1.2.1.5. Bloquejos emocionals i psicològics: ......................................................................................... 40 1.2.1.5.1. Un bloqueig emocional es converteix en barrera ..................................................... 43 1.2.1.5.2. Com es reconeix un bloqueig mental ............................................................................. 45 1.2.1.5.3. Les causes d’un bloqueig emocional/mental ............................................................. 46 1.2.1.5.4. Les conseqüències d’un bloqueig emocional/mental ............................................. 52 1.2.1.5.5. El bloqueig mental com oportunitat de canvi ............................................................ 54 1.2.1.5.6. El tractament dels bloquejos mentals o emocionals ............................................... 55 1.2.2. Factor de fluïdesa ...................................................................................................................................... 56 1.2.3. Factor de flexibilitat: ................................................................................................................................ 59 1.2.4. Factor d’elaboració ................................................................................................................................... 60 1.2.5. Factor de la innovació ............................................................................................................................. 61

FASE 2: Planificació i realització ............................................................................................. 63 2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball .................................... 63 2.1.1 Preproducció ................................................................................................................................................ 65 2.1.1.1.Dramatització ..................................................................................................................................... 65 2.1.1.2. To i atmosfera .................................................................................................................................... 70 2.1.1.3.Fotografia ............................................................................................................................................. 75 2.1.1.4.Vestuari ................................................................................................................................................. 79 2.1.1.5. Disseny gràfic .................................................................................................................................... 82

2.2. Desenvolupament ............................................................................................................................. 87 2.2.1 Producció ....................................................................................................................................................... 87 2.2.1.1. To i atmosfera .................................................................................................................................... 88 2.2.1.2. Fotografia ............................................................................................................................................ 90 2.2.1.3. Vestuari ................................................................................................................................................ 91 El vestuari dels personatges ha estat molt seguit de les idees inicials que s’havien comentat. Primerament parlarem del vestuari d’en Miguel, seguidament de l’Amie i, finalment de l’assistent social, en Jorge. ................................................................................................ 91 2.2.1.4. Disseny gràfic .................................................................................................................................... 93 2.2.1.5. Disseny web ....................................................................................................................................... 98 2.2.2 Post-Producció ............................................................................................................................................ 99 2.2.2.1. Edició ..................................................................................................................................................... 99 2.2.2.2. Etalonatge ........................................................................................................................................ 100 2.2.2.3. So .......................................................................................................................................................... 101

FASE 3: Autoavaluació, millora i prospectiva ................................................................. 102 1.1. Autoavaluació i prospectiva: ..................................................................................................... 102

Conclusions ........................................................................................................................ 104 Bibliografia: ....................................................................................................................... 105 Webgrafia: .......................................................................................................................... 107 Agraïments ........................................................................................................................ 109 Annexos .............................................................................................................................. 109 Guió Literari ...................................................................................................................... 110 5

Resum

La comunicació emocional és el contingut principal en el que es centre el treball; procurant així, aplicar-los amb rigor al rodatge del curtmetratge titulat Habla en el silencio. Els coneixements introduïts en la recerca realitzada a la fase 1, propicien les diferents vies de comunicació verbal i no verbal amb la diversitat de trastorns de llenguatge que en alguns casos comporta, com seria l’autisme; un tema tractat en el treball.

No obstant, a la primera fase es fa una recerca sobre les profunditats de comportament emotiu/psicològic de l’ésser humà en societat i amb sí mateix, amb la intenció d’aportar coneixements de la comunicació no verbal sobre nosaltres mateixos; un canal de llenguatge ple de contingut on el cos, la ment i l’ànima parlen tot i no ser escoltats. Les expressions físiques (dolors físics), les expressions gràfiques...; no deixen de ser factors imprescindibles per entendre la nostra ment i la finalitat dels nostres desitjos més profunds.

A la segona fase del treball s’ha procurat adjuntar els objectius principals del projecte en relació als valors fonamentals del guió. Valors perduts per a molta gent i necessaris per a tothom: aprendre a escoltar, empatitzar amb els demés, veure més enllà de les aparences, confiar en un mateix perquè els altres ho facin... L’argument de la historia és un nen petit que té un trastorn de comunicació i, per qüestions que es desconeixen, ha d’anar a viure amb la seva tieta, una jove amb altres problemes de comunicació i seguretat amb sí mateixa. Trobar la manera de comunicar-se un amb l’altre, serà la resposta al seves pròpies pors i inseguretats davant la societat.

Finalment, la tercera fase ha sigut la recta final on el treball agafa un color i una forma pròpia. Els processos d’etalonatge i so, varen ocupar gran protagonisme, per dur a terme la finalitat preestablerta.

Paraules clau ·Bloquejos emocionals

·Comunicació verbal

·Sociologia

·Dolors Físics

·Expressions gràfiques

·No comunicació verbal

·Infància

·Autisme

·Bloquejos psicològics

Introducció La relación humana puede ser un infierno, o puede ser una pràctica espiritual. Eckhart Tolle.

Habla en el silencio reflexa la visió d’una persona en relació amb el món extern i, de com pot ser totalment distorsionada segons les carències emocionals, bloquejos mentals duts a terme pel passat i, alimentats dia a dia interiorment.

El treball intern és un patró treballat en els personatges del curtmetratge; és el gran procés creatiu de cada persona per netejar, dolcejar i esfumar les pors que determinen els nostres passos, sigui per la via que sigui.

La sociologia no deixa de ser el gran camp que ens aporta informació sobre la comunicació i les relacions entre les persones, el món i un mateix. No entendre els missatges que ens transmeten els estímuls, instints o la veu interior, no ens converteix en ignorants o desconeguts de la veritat, simplement hem de trobar la manera de connectar i ampliar el gran ventall de possibilitats. 7

Objectius: El principal objectiu d’aquest projecte és crear una posada en escena que evidenciï la complexitat en circumstàncies desfavorables de la capacitat de relació interpersonal. El projecte vol mostrar com el silenci, a vegades, pot expressar i dir molt més que el ressò de les paraules quan venen plenes de pors i inseguretats. Es vol oferir l’oportunitat de no cometre l’error de creure en les aparences, sempre cal mirar més enllà del que coneixem i compartim. No sempre som capaços de veure tot i mirar, ni sentir tot i escoltar, ni entendre tot i intentar-ho.

Es vol oferir una historia de dues persones amb els mateixos problemes de carències emocionals però amb una via de comunicació diferent; la qual cosa, provoca una gran distancia entre ells. Molta gent té el que necessita, però es incapaç de veure-ho per la tela fina gris d’un passat difícil abraçat de pors. M’agradaria que la historia resultés gratificant i no quelcom pesat ni dens; Que l’espectador pugui compartir el patiment de l’Amie i l’angoixa silenciosa d’en Miguel, que sentissin una afinitat amb ells per diferents motius, que entenguessin que el principal motiu d’aquest projecte és la comunicació entre els éssers humans barrejat amb les emocions; ja que el gran propòsit del projecte és el doble fil amb el que juga la historia: la doble interpretació d’una situació.

FASE 1: Idea i elecció del tema 1.1. Identificar el tema : La comunicació verbal i no verbal En aquest treball final de carrera voldria evocar els coneixements externs i interns de la comunicació verbal i no verbal de l’ésser humà. El treball tindrà els continguts d’una investigació davant dels temes principals del projecte: 8

Comunicació, autisme, bloquejos emocionals/mentals, expressions gràfiques i l’expressió física del dolor. Seguidament també estarà constituït per un curtmetratge d’un guió que es va començar el maig del 2016 on es troben els anteriors temes esmentats; i finalment, una presentació de cares al jurat per tal de posar en qüestió l’actitud humana en vers la veritat de les nostres eleccions, la reacció que ens causen les persones i les adversitats i, com ens adaptem a una veritat.

1.2. Crear i comunicar noves idees i propostes 1.2.1. Procés de creació: La comunicació verbal i no verbal

La comunicació és el procés per el qual es transmet una informació entre un emissor i un receptor. Els elements que hi ha en la comunicació: ·Emissor: El que transmet la informació. ·Receptor: El que individualment o col·lectivament, rep una informació. ·Codi: Conjunt o sistema de signes que l’emissor utilitza per codificar el missatge. ·Canal: Element físic per on l’emissor transmet la informació i que el receptor capta pels sentits corporals. ·Missatge: La pròpia informació que l’emissor transmet. ·Context: Circumstàncies temporals, espacials i socioculturals que envolten el fet o l’acte comunicatiu i que permeten comprendre el missatge en la seva justa mesura. Els elements de la comunicació es relacionen entre si:

Un emissor envia un missatge a un receptor a través d’un canal i dels signes d’un codi, i d’acord al context en què es situa aquest acte.

Dins de la comunicació també tenim la comunicació no verbal. Podem comunicar-nos sense dir cap paraula ni escriure-la. Les accions són activitats de comunicació no verbal que tenen igual d’importància que la paraula i les il·lustracions. La comunicació no verbal inclou expressions facials, tons de veu, patrons de contacte, moviments… En la comunicació no verbal s’inclou les accions que es realitzen i les que deixen de realitzar-se. En les organitzacions, la comunicació no verbal es dóna per les assignacions d’espais físics, la manera en que es sent la gent, la seva manera de vestir…

1.2.1.1. Trastorns de llenguatge: Cal comentar com a dada important, que l’ésser humà, dedica un 6% a escriure, un 11% a llegir, un 21% a parlar i un 30% a escoltar.

A continuació, vull especificar que dins de la comunicació, hi han els trastorns de llenguatge, que seria com una part negativa de la no comunicació però, l’esmento perquè en el guió Habla en el silencio, és important en els tres personatges.

Un trastorn de llenguatge és una insuficiència que dificulta trobar les paraules adequades i construir oracions clares al moment de parlar. També pot dificultar entendre lo que les persones diuen. Hi ha nens, que el seu vocabulari és molt bàsic i gramaticalment, les seves oracions són incorrectes i incompletes. Mentre que els seus companys parlen i fan bromes. 10

1.2.1.1.1. Varietats de trastorns del llenguatge

És important recalcar, que un trastorn del llenguatge no és el mateix que una dificultat per escoltar o un trastorn per parlar. Els nens amb trastorns del llenguatge, no tenen problemes per escoltar o pronunciar paraules. Varietats de trastorns del llenguatge: ·Dificultats del llenguatge receptiu que implica incapacitat per entendre lo que els altres estan dient. ·Dificultats del llenguatge expressiu que implica incapacitat per expressar pensaments o idees. ·Trastorn mixta del llenguatge receptiu-expressiu que implica incapacitat per entendre i utilitzar el llenguatge parlat. 1.2.1.1.2. Signes de dificultats del llenguatge expressiu

Un trastorn del desenvolupament és molt més comú en nens. Aquest retràs no està relacionat amb el seu nivell d’intel·ligència, de fet, els nens amb trastorns de desenvolupament del llenguatge, per lo general, tenen una intel·ligència per sobre de la mitja. Normalment tenen aquests problemes abans dels quatre anys.

Alguns dels signes de dificultats del llenguatge expressiu: ·Tenen un vocabulari limitat comparat amb nens de la mateixa edat. ·Substitueixen paraules general com “coses, això…” per “ah”. ·Tenen problemes per aprendre noves paraules. ·Ometen paraules claus i confon els temps verbals. ·Repeteix molt certes paraules quan parla. ·Es mostra desesperat per la seva incapacitat per comunicar pensaments. ·Es capaç de pronunciar paraules i sons, però les oracions no solen tenir sentit. 11

1.2.1.2. Sociologia: És important saber que l’ésser humà perquè desenvolupi tot el seu potencial necessita contacte social. Com es lògic, dins de la comunicació hi ha la persona social i la que no ho és.

1.2.1.2.1. La persona social Els que són socials, des de la infància ja potencien les connexions neuronals interactuant amb el món i el mitjà social. I com a societat, el contacte amb altres societats ens enriqueix i fa que el nostre cervell augmenti els seus nivells de complexitat. Relacionar-nos amb els altres fa que augmentem el mapa mental. Les estructures cerebrals que més utilitzem es reforcen i s’interconnecten amb més proporció, degut a la plasticitat del nostre cervell.

Ser social i tenir un bon desenvolupament d’empatia amb el món, et permet: 1. Comprendre’t millor a tu mateix. 2. Et comuniques millor amb els demés. 3. Tens amics i els coneixes millor. 4. És més fàcil participar en activitats divertides. 5. Pots tenir més rendiments a l’escola i menys problemes amb els companys.

Una pel·lícula que reflexa una gran incomunicació degut a la situació dràstica de falta de tracta, és Buscando a Eric del director Ken Loach. És una pel·lícula on la incomunicació dels personatges i la pèrdua interior que comporta, torna a ser protagonista de la historia; no vull deixar de banda, que també té un paper molt important “l’empatia”. Per fer una breu sinopsis de la pel·lícula, Eric Bishop té una vida personal complicada. Cuida dels seus fillastres, (joves amb problemes) i ajuda a la seva 12

filla cuidant de la néta. La seva incapacitat per comunicar els seus sentiments l’aïlla i l’impedeix fer vida social. A través del seu ídol, Eric Cantona i dels seus companys, aconsegueix superar la situació.

pel·lícula

persona

reflexa

pot

com

superar

una la

incomunicació i aprendre unes habilitats socials que no havia desenvolupat o havia perdut. Eric viu immers en una situació familiar que el supera. L’Eric Cantona, l’ajuda a dir NO, a aprendre una

Buscando a Eric, 2009. Director: Ken Loach. Productora: Rebecca O’brien

habilitat important: l’assertivitat. Defensar els seus drets per sobre de tot i no deixar-se trepitjar. Una altre qualitat important a destacar de la pel·lícula és el treball en equip, sense això, l’Eric no hagués pogut superar la situació. En definitiva, l’empatia dels seus companys fa que trenqui el bloqueig emocional de la nocomunicació i la seva pròpia autodestrucció amb els seus fillastres. L’home pot ser una individualitat, però no pot arribar a desenvolupar-se com a persona si no es relaciona amb els altres. Necessitem dels altres per arribar a la vida, per sobreviure, per educar-nos, per progressar en tot sentit i per transcendir per l’amor. L’home està dotat per naturalesa de facultats que el porten a viure en societat i el fan apte per això: llenguatge (per intercanviar els sentiments i els pensaments), la diversitat de sexes…

1.2.1.2.2. La persona anti-social De la mateixa manera que em comentat breument la persona social, ara parlaré una mica del que implica ser una persona anti-social. Aquest trastorn pot ser és causat per diferents factors, molts d’ells són genètics, però també té molta importància l’entorn de la persona, especialment el dels familiars directes. Com deia Louise Hay en el llibre “Sana tu cuerpo1” <Con el fin de eliminar para siempre un trastorno, hemos de trabajar primero en disolver la causa mental>.

També es pot produir per la manifestació de processos químics anormals en el sistema nerviós i possibles danys en les parts del cervell que poden despertar un comportament agressiu i impulsiu. Un dels símptomes més comuns és l’absència de l’empatia i el remordiment, també una visió de l’autoestima distorsionada, una constant recerca de noves sensacions, la deshumanització de la víctima o la falta de preocupació a les conseqüències. L’egocentrisme, la megalomania, la falta de responsabilitat, l’excés d’hedonisme (la recerca dels plaers) o la motivació per experimentar sensacions de control i poder també són molt comuns.

Dels símptomes comuns que poden haver-hi, es troba el síndrome d’aïllament. Aquest síndrome és també nombrat com una fuga o evitació caracteritzar per la seva peculiaritat d’aïllament, però es manifesta com una tendència a evadir o evitar el contacte amb les exigències socials. Pateixen rebuig o menyspreu per la societat, per tant, per mig d’aquesta incomoditat utilitzen un mètode de defensa per evitar afrontar els problemes de les relacions properes. També estan constantment lluitant per sortir de si mateixos, tot i que ells realment tenen un desig gran de poder aconseguir aquestes relacions, però només es donarà lloc a elles si els que pateixen el síndrome, senten empatia.

1 Louise Lynn Hay, és una escriptora i oradora d’EEUU, considerada una de les figures més representatives del moviment del nou pensament i precursora dels llibres d’autoajuda. El fragment és del llibre Sana tu cuerpo, pàgina 18 primer paràgraf.

Acabem de mencionar qualitats que són el clar exemple de les actituds que tenen els protagonistes de la pel·lícula Mejor Imposible del director James L. Brooks. Mejor imposible és una pel·lícula que es centra en la relació de tres personatges, Melvin un escriptor neuròtic, Carol una dona que viu condicionada per la malaltia del seu fill i Simon, pintor homosexual veí de Melvin. És una pel·lícula on es reflexa la falta de comunicació amb la que parteixen els tres però, que a la vegada aquesta

incomunicació

els

impedeix a ells a sentir-se plens per dins i compresos per l’exterior.

Mejor imposible, 1997. Director: James L. Brooks. Productora: Bridget Johnson, Kristi Zea

Melvin no té capacitat per relacionar-se amb la gent, té actituds agressives amb els altres per estar per sobre d’ells, i els altres es deixen fer sense defensar els seus drets. Tampoc té cap mena d’empatia amb la gent ni les seves situacions, al contrari, mostra menyspreu. Carol té una actitud assertiva, és una dona que defensa els seus drets, no es deixa fer per l’agressivitat d’en Melvin. Sense desvelar el final de la pel·lícula, Melvin, canvia les seves actituds envers el món i va adquirint unes habilitats socials que no tenia.

Les habilitats socials són conductes que ens faciliten la relació amb els demés. Són destreses adquirides o apreses, no un qualitat de la personalitat. Sempre es pot canviar, aprendre a ser millors persones, a socialitzar-nos. La assertivitat és una habilitat social que ens permet expressar millors els nostres sentiments, emocions i defensar els nostres drets respectant als altres.

Tot això, ens porta de nou a unes dades importants a tenir en compte respecte a la comunicació i no comunicació de l’ésser humà. En aquest cas, totes les coses negatives que comporten no ser una persona social: 1. No ets capaç de comunicar bé les teves necessitats o sentiments als altres. 2. Pot resultar més difícil fer nous amics o conservar el que es té. 3. T’apartaràs de les coses importants o divertides que passen al voltant. 4. Als altres els costarà entendre’t. 5. Potser que estigui més temps sol, que perdis amics i que tinguis problemes amb els adults.

Avui en dia existeix la falta de comunicació entre moltes persones, els actes antisocials, la personalitat antisocial… aquesta última es pot definir com una auto motivació individual que va en contra de la moral, de les exigències legals a la societat en aquest moment determinat i que incompleix amb elles.

En general, la no comunicació, la desigualtat social, la misèria i la desocupació, afavoreix la conducta antisocial dels seus familiars i fins i tot, dels més socials. L’antisocial d’origen individual és provocat per un desequilibri patològic i és una incapacitat personal d’assumir deures i complir amb ells. Per exemple, quan en l’educació del nen i de l’adolescent ha faltat la unitat harmònica de l’afecte, l’exigència i el desenvolupament intel·lectual, afavoreix la conducta antisocial. 1.2.1.2.3. La sociologia amb l’exterior i la família Considero que és necessari parlar una mica sobre la sociologia per enfocar millor aquest debat entre la comunicació i no-comunicació que vivim a diari en aquest món.

La sociologia és el gran camp que ens aporta molt respecte a la comunicació i les relacions entre les persones i el món i un mateix. Segons Salvador Cardús en el llibre de La mirada del sociòleg 2, <La societat és el context de totes les meves experiències. Fins i tot de la meva experiència del món i de l’experiència que tinc de mi mateix>. La sociologia és l’estudi de les societats humanes i dels fenòmens religiosos, econòmics, artístics…que passen en elles. Tracta sobre la visió de que una persona és necessària per una altre, de que cada un de nosaltres participem, o hauríem de participar, en la transmissió de l’herència cultural humana.

En la sociologia, l’especialització és necessària, però també es transmeten tècniques especials d’elevació social; però en el fons la ciència sociològica tendeix a lo <general> a lo Inter humà del home. En aquest sentit el sociòleg és un generalista abans que un especialista. Lo <Inter humà> pressuposa la norma de lo <humà> que converteix la sociologia en ciència auxiliar d’aquelles disciplines que s’ocupen de l’home.

Mai cal perdre de vista l’interès del sociòleg, tot i que no es nega a l’interès filosòfic en la investigació de l’home, es limita a aquest com a una persona social. <Si lo social y lo humano fueran idénticos, no habría comportamiento antisocial o asocial, ni libertad humana; más bien entonces el hombre y la sociedad humana se atribuirán a la acción de una causa material o espiritual, la cual ni es aprehensible científicamente, ni puede verificarse a partir de la experiencia humana (el hombre como epifenómeno de la materia o de un espíritu objetivo) .> Sociologia intoducción i fundamentación, Jakobus Wössner 3.

2 Salvador Cardús és un sociòleg, periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques. El fragment és del llibre La mirada del sociòleg , pàgina 31, 2n paràgraf, 1era linia. 3 Jakobus Wössner va ser un austríac sociòleg i teòleg catòlic d’origen alemán i professor de la universitat de Erlangen. El fragment és del llibre Sociologia introduccióny fundamentación, pàgina 78, segon paràgraf.

La dependència de l’individu respecte de les relacions socials pressuposa certes disposicions internes en els socis d’acció, les quals possibiliten que un determinat número d’homes no només s’entenen entre si, sinó que també poden actuar junts de cara a certes finalitats. També aquí té validesa el fet de que el pensament i la consciencia humana mostrin una forta determinació social. Abans de posar al descobert tals esquemes d’actitud mental, senyalem mitjançant un experiment que s’ha fet famós com el pensar i jutjar de l’individu està determinat per lo social (el grup).

A casi totes les societats la família és el centre de la vida més important per a l’individu. És el més important grup primari amb el que s’entra en contacte l’individu. Intimitat i relacions immediates, prodigues en sentiment i duradores, són la família. Segons Pau Mari i Klose4 en el llibre de L’Edad del cambio, <La Sociología española demuestra a lo largo de los años una sensibilidad especial hacia el papel que desempeña la familia en el sistema del bienestar>. La família és essencial per la satisfacció personal de l’home, també és on estan les bases de les institucions. En ella no només es regula la tendència sexual, sinó que ella també és l’únic grup dins del qual esdevé la reproducció biològica de la societat.

A més a més, les normes de la societat arriben al nen com un desig o prohibició

dels

pares

que

tenen

disposició

com

mitjà

sanció la donació o privació del carinyo; són socialitzades de tal manera que el seu seguiment no només obeeix a la por sinó que el deixar de complir-les produeix també mala consciència, així el nen s’avergonyeix d’haver desagradat als seus pares. Amb això el seguiment de les normes queda totalment assegurat

emocionalment.

Fdsffsfds

fdsfsdf

4 Pau Mari i Klose és un professor de sociologia a la Universitat de Zaragosa. Doctor en Sociologia a la Universitat Autònoma de Madrid. El fragment és del llibre L’Edad del cambio, pàgina 2, 4 tercer paràgraf.

<La antropóloga social Mary Douglas, señaló que una de las preocupaciones de los seres humanos es la interminable tarea de “imponer” el orden creado por el hombre>. Pensando sociológicamente 5 Zygmunt Bauman.

Aprofito per aportar una altre pel·lícula on la falta de comunicació i els bloquejos emocionals afecten directament al pilar important del que estem parlant, la família. Parlem de Litlle Miss Sunshine dels directors Jonathan Dayton y Valerie Faris. La mare i el pare són oposats, mentre ell es dedica a impartir un curs sobre l’èxit i pensa en la competició, la mare intenta mantenir l’equilibri a la família i que estigui unida. El fill no parla i es comunica amb tots a partir de gestos, senyes i anotacions en una llibreta.

Hi ha un continu debat durant la pel·lícula

amb

comunicació

verbal i la comunicació no verbal. La

verbal

inseparable interacció

del

afirma discurs

normal

que

és

comporta

missatges sobre el que parlem. La

Little Miss Sunshine, 2006. Directors: Jonathan Dayton i Valerie Faris. Productors: Marc Turtletaub, A. Berger, Ron Yerxa, P. Saraf, David Friendly

majoria de vegades coincideix i recolze a la verbal. La comunicació no verbal és important perquè marca les opinions i judicis dels altres abans de parlar-hi, apart de ser l’indicador de com ens sentim. En la verbal existeix una gran diferencia entre discurs i la llengua. La llengua és l’estructura del llenguatge i el discurs és la forma en què utilitzem aquest llenguatge. El discurs utilitza contextos informals i amb personatges de confiança i la llengua en un aspecte formal. La comunicació verbal és bàsica per l’intercanvi d’informació principal i de rellevància entre els personatges. 5 Zygmunt Bauman va ser un sociòleg, filòsof polac d’origen jueu. La seva obra va començar a la dècada del 1950 en qüestions del socialisme, la globalització i l’holocaust. El fragment esmentat és del llibre Pensando Sociológicamente, pàgina 47 4rt paràgraf.

Els tipus de comunicacions són bàsiques avui en dia, i necessita una de l’altre per poder exemplificar-se i coexistir millor en la interacció amb les demes persones. Aquesta pel·lícula reflexa una gran motivació, actitud positiva i la importància de la comunicació i el recolzament amb les relaciones familiars.

El fet de considerar la família com l’agent primordial de la socialització no es deu al fet que sigui el primer agent a actuar sobre l’infant, sinó al caràcter qualitatiu de la seva influència. D’altre banda, si parlem de la família com a agent de socialització és perquè no solament són agents socialitzadors els membres de la parella en la seva qualitat de pare i mare, sinó que cada membre del grup domèstic, és a la vegada socialitzador i socialitzat.

La socialització mai no es unidireccional: el marit exerceix influència sobre la dona i a l’inrevés, la mare sobre els fills, l’infant sobre els pares… Tot i aquesta multi direccionalitat de la socialització en el si de la família, la influència més significativa és la dels pares sobre els fills. En aquest sentit cal insistir en el fet que l’acció socialitzadora dels pares disposa a més dels mecanismes intencionats de la socialització, de reaccions espontànies i no intencionades. Els pares són agents socialitzadors no solament quan es proposen uns objectius concrets i explícits i unes estratègies calculades; ho són sempre que interaccionen amb els fills.

1.2.1.2.4. Nivells de socialització La definició literal de la <socialització> segons el llibre Sociologia intoducción i fundamentación, Jakobus Wössner 6, diu: “La socialización es una interacción entre determinadas personas, generalmente dentro de grupos, con el fin de transmitir al individuo modelos internos y externos de comportamiento.”

6 Jakobus Wössner va ser un austríac sociòleg i teòleg catòlic d’origen alemán i professor de la universitat de Erlangen. El fragment és del llibre Sociologia introduccióny fundamentación, pàgina 288, segon paràgraf, primera línia.

Hi ha diferents nivells de socialització:

-El primer actua quan l’individu encara no s’ha produït cap socialització. Es tracta d’un organisme recent nascut. Sens dubte aquesta situació es dóna en la família i no pot trobar-se en cap altre lloc. En aquest nivell es parla també de socialització primària. -En el segon nivell de socialització es refereix a membres de la societat que ja hagin passat per la socialització primària i han de ser sotmesos a una socialització següent. Aquesta classe de socialització pot classificar-se de secundària. -En el tercer nivell de socialització es refereix a la anomenada resocialització. On s’intenta inculcar a un individu noves formes de pensar i conducta que a vegades oposen a les anteriors.

Els intents de resocialització, bé es basin en la coacció o en la lliure acceptació del individu, exigeixen alguns dels elements següents:

·Control total sobre l’individu: Aquest és aïllat de la societat i de la seva vida passada. Només la institució que resocialitza té accés al individu que ha de ser resocialitzat. L’individu és mantingut en una dependència total. ·La repressió del status ocupat en el passat: S’ignora tot status anterior que proporcioni reconeixement, orgull, complaença i prestigi. ·Repulsa al valor moral de ser un mateix. No només ignora el seu status anterior, sinó que també les seves actituds passades de l’individu considerades com falses per complet, inferiors i vergonyoses. ·Participació de l’individu en la seva pròpia resocialització. L’individu està animat a una participació activa en el procés de resocialització i mitjançant un anàlisis i crítica de si mateix.

sss

·Sancions extremes. Amb freqüència en la resocialització s’utilitzen sancions extremes: tortura negativa i psíquica, aïllament social, sancions positives en el sentit de promeses de bens temporals. ·Intensificació de la pressió de grups primaris i recolzament dels mateixos. Poques vegades en la resocialització s’aconsegueix un canvi del sistema de valors i normes d’una persona pel fet de que un guàrdia, amb ajuda de sanacions, procuri aconseguir la reeducació.

1.2.1.3. Autisme: L’autisme és un trastorn neurològic complex que sol durar tota la vida. És part d’un grup de trastorns coneguts com a trastorns de l’espectre autista. L’autisme fa mal a la capacitat d’una persona per comunicar-se i relacionar-se amb altres. També està associat amb rutines i comportaments repetitius. Els símptomes poden ser lleus com molt severs.

Els primers indicadors que denoten l’autisme són la mirada, els gestos, les relacions de reciprocitat, les peticions, les paraules... Tenen dificultat per expressar els sentiments i compartir interessos, tenen falta de coherència en el discurs i d’adaptació al interlocutor. L’entonació i les altres senyals no verbals estan alterades. De tota manera, vull centrar-me sobretot en l’autisme dels nens i nenes petits, ja que un dels personatges del guió va relacionat amb l’autisme. Cal dir en primer lloc, que desgraciadament són més els nens i nenes cada dia que pateixen més autisme.

1.2.1.3.1. Conductes de comunicació Es pot observar en ells múltiples i variades conductes de comunicació que apareixen en moments molt precoços del desenvolupament. En tenim quatre a comentar: sss

1. La intenció de comunicar alguna cosa. Els nens quan són petits desenvolupen una conducta comunicativa la qual la seva funció es fer-se entendre a través dels gestos, senyalant amb el dit el que desitgin. En aquesta acció hi ha una intenció de comunicar i d’integrar-se amb el seu entorn. També mitjançant vocalitzacions, expressions, crits… podem veure com hi ha una comunicació intencionada i dirigida a una persona amb un estat d’ànim. Aquestes senyals ben interpretades per l’entorn i els adults fan que hi hagi una comunicació entre ells i el nen.

2. Conductes d’imitació. Des de molt petits els nens i les nenes solen imitar les coses que les persones del voltant fan. Això fa que el que passa al voltant comenci a ser comprès per a ells. A més, aquestes conductes d’imitació s’adquireixen en la interacció social que es produeix a través de jocs amb els adults, amb altres nens…Tots ells tenen una funció comunicativa, el s’hi serveix per comprendre diferents situacions del seu món social.

3. La utilització de gestos comunicatius. Els gestos es desenvolupen a l’edat en què els nens són més petits, quan encara no utilitzen el llenguatge parlat. A mesura que creixen, tenen un coneixement de l’entorn i comencen a desenvolupar la interacció social. Pels petits els gestos i les expressions compleixen una funció comunicativa per comprendre als altres amb lo que senten, el que volen, el que rebutgen i el que entenen. Senyalar un objecte, portar el dit d’un adult al que vol…

El llenguatge no és només un mecanisme de comunicació entre individus, sinó que també ho és amb un mateix. L’infant aprèn a comunicar i retenir amb el llenguatge significats socialment reconeguts, però és també mitjançant el llenguatge com aconsegueix pensar de manera abstracta, i en aquest procés

sss

adquireix la capacitat de projectar-se ell mateix més enllà de les situacions immediates. És el caràcter impersonal del llenguatge el que proporciona a l’infant la possibilitat de convertir-se en objecte per a ell mateix, i així és com es pot contemplar i jutjar no solament amb els seus propis ulls, sinó també amb els dels altres. <Entre els conceptes i el llenguatge el vincle és estret i constant. No solament els conceptes s’expressen amb unes paraules, sinó que les paraules donen també origen als conceptes o n’obren l’accés >. La mirada del sociòleg 7 de Salvador Cardús.

4. La utilització de la mirada i l’acció compartida. La mirada és una de les conductes de comunicació més poderoses. S’inicia quan un és capaç de fixar la mirada en un objecte i seguir la seva trajectòria. A través de les mirades s’inicien unes interaccions socials i experiències compartides.

La mirada compleix varies funcions comunicatives en la relació social. Són fonamentals les següents: -Regula el comportament de l’altre persona. A través de la mirada es pot expressar les emocions i estats interns: alegria, perill, pors… -Serveix per compartir experiències. És a dir, a través d’una mirada es pot arribar a una altre persona i fer-li sentir la sensació de la situació que s’està vivint o del que li produeix un objecte i que aquesta sensació sigui compartida. Quan parlem d’un nen amb autisme hem de saber que aquestes conductes no estan desenvolupades del tot. Solen estar distorsionades o absents, per lo tant el llenguatge verbal i la relació social també es veu afectada.

7 Salvador Cardús és un sociòleg, periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques. El fragment és del llibre La mirada del sociòleg , pàgina 54, 4rt paràgraf.

1.2.1.3.2. Nens i nenes amb autisme Les primeres manifestacions de l’autisme són abans dels tres anys. Els primers símptomes es poden observar quan un nen és molt passiu, es aliè al seu voltant i es mostra poc sensible a les persones o objectes que li envolten.

Això fa que els pares agafin por de que el seu fill sigui sor als sons i les paraules. Tot aquests símptomes no són retards ni desviacions en el desenvolupament del llenguatge, sinó alteracions en les habilitats comunicatives considerades bàsiques. No adquireixen les pautes d’anticipació característiques del desenvolupament dels primers mesos, ni les formes de reconeixement social o les reaccions típiques dels bebès (estirar els braços quan veuen a la mare que el ve a buscar). Les accions del nen es fan cada cop més limitades, no té curiositat per explorar els objectes o elements pròxims a ells.

Els seus conductes de comunicació en forma de crida estan molt alterades o simplement, absents. Determinades conductes funcionals de gran importància en el desenvolupament com les pautes de joc, imitació… no s’arriben a adquirir, o es perden progressivament.

A vegades, aquests símptomes també venen acompanyats de problemes d’alimentació, falta de son, excitabilitat inexplicable i difícil de controlar. De forma simplificada podem dir que els nens amb autisme, es caracteritzen perquè en ells coexisteix les alteracions i comportaments com: 1-Alteració en el desenvolupament de la interacció social. 2-Alteració de la imaginació.

3-Alteració de la comunicació. En el seu gran aïllament, també va barrejada la indiferència, aversió cares a l’afecte i al contacte físic amb els demés.

1-Alteració en el desenvolupament de la interacció social: El nen i la nena amb autisme, poden dirigir-se a altres persones per aconseguir satisfacció d’algunes necessitats com: gaudir de les pessigolles, jocs de moviment… però mantenen molt poc contacte visual i desenvolupen una vinculació molt limitada. En altres ocasions mostren acceptació passiva de les aproximacions que fan els altres, però tenen escassa iniciació de contacte social i dificultats per compartir algun tipus d’interès amb els altres, per lo que no poden desenvolupar relacions normals basades en la imitació i la reciprocitat.

Això és el que li va passar al protagonista de la pel·lícula Sonrise a miracle of love del director Gleen Jordan, davant les aproximacions dels seus pares. Sonrise a miracle of love és una pel·lícula de drama documental basada en fets reals. En el nen se li va diagnosticar una discapacitat permanent coneguda com autisme clàssic, classificada com esquizofrènia de petit i un retràs mental. En conseqüència d’això, els seus pares van crear una teràpia de jocs i distracció terapèutica anomenada The Son-rise Program.

Sonrise a miracle of love, 1979. Director: Gleem Jordan. Productora: Richard Rosenbloom

Els seus pares, varen dedicar tot el seu temps al seu fill per poder-lo ajudar a evolucionar. Els tractaments que li donaven els metges no resultava, així que els pares, que no es donaven per vençuts, van voler treballar directament amb ell, el pare va arribar a vendre la seva empresa per tenir més hores.

Finalment, entre la dedicació de la seva mare i el seu pare, la teràpia creada per ells va ser un èxit, als 6 anys ja era un nen feliç, viu i brillant. Alguns nens poden implicar-se passivament en activitats col·lectives per iniciar una interacció amb els demés, però tendeix a ser d’una forma peculiar i repetitiva. No solen mostrar interès per la resposta dels altres i els hi resulta difícil

entendre

les

normes

que

regeixen

les

interaccions

socials

convencionals.

2-L’Alteració de la imaginació En els nens amb autisme o altre trastorn del desenvolupament s’aprecia un deteriorament de la capacitat imaginativa, de tal manera que el seu patró d’activitats contrasta amb el desenvolupament normal del joc que pot tenir qualsevol altre nen en aquesta edat. Molts nens utilitzen els joguets sense treure’n partit, els manipulen per tenirne simplement sensacions. Destaca la seva competència per utilitzar els objectes o jocs de manera purament manipulativa en contrast amb aquell que requereixen creativitat. L’ús de la imaginació per imitar i simular la realitat i poder arribar a activitats més simbòliques.

Molts d’aquests nens i nenes a través de l’educació i ensenyant-lis a jugar, poden arribar a progressar fins a utilitzar objectes reals, en aquestes ocasions, l’alteració s’aprecia per una limitació en el repertori de jocs, i en la dificultat que tenen per passar a jocs més complicats i basats en la fantasia. També són escassos els moments en què mostrin interès per compartir activitats amb els altres i tenen grans dificultats per entendre el pensament, els interessos i les emocions de les altres persones.

3-Alteració de la comunicació Els nens amb autisme presenten un deteriorament qualitatiu en l’àmbit de la comunicació tan verbal com no verbal. Si no fixem en les pautes que segueix el desenvolupament de la comunicació en els nens petits, veurem com la comunicació no verbal està alterada.

Apareixen alteracions en relació a: -La intenció comunicativa: no hi ha interès per comunicar-se ni donar resposta als actes dels altres, són inexistents o molt pobres aquells indicadors no verbals que informen que el nen vol interactuar per mantenir una comunicació.

Vull afegir una pel·lícula en aquest apartat, ja que és important esmentar que tot i que hi ha la possibilitat de que un nen amb un autisme no reaccioni a l’afecte familiar, pot reaccionar a l’afecte d’un animal.

Después de Thomas és la historia d’una família amb un nen que té un nivell d’autisme elevat. La relació de la jove parella al principi es cau. El petit no sap el que són els sentiments. El pare creu que només els veu com objectes que li donen el que necessita i la seva mare sent que no es suficient

Después de Thomas, 2006. Director: Simon Shore. Productor: Beryl Vertue.

pel seu fill i que quan l’abraça, ell l’odia. Al final els pares compren un gos de la raça labrador que li canviarà la vida al petit de la casa. Una pel·lícula basada en fets reals.

Gracies al gos, Kyle, el nen amb autisme, va desenvolupar el seus coneixements emocionals i mentals i va poder portar una vida normal. Avui en dia te 21 anys i l’esforç dels seus pares i el seu recolzament han aconseguit que porti la vida d’un noi normal de la seva edat. Es comunica amb la gent, té un grup de música, ajuda a nens amb necessitats especials i va a la universitat. El gos que el va cuidar, va morir el 2006, però ara, el segon labrador que hi ha a la casa, ajuda a superar el mateix símptoma a la seva germana de 9 anys amb el mateix problema de comunicació, tot i que no tan desenvolupat com ell.

-L’ús funcional de gestos comunicatius. Els alumnes amb trastorns greus en la comunicació tenen alteracions per fer-se entendre a través de gestos comunicatius com senyalar…Quan un trastorn és molt greu els gestos estan absentes o apareixen però en un context inadequat i sense relació amb l’objectiu comunicatiu que pretenen aconseguir.

-L’ús de la mirada i el contacte visual és un altre dels aspectes alterats. El s’hi costa tenir la mirada amb l’interlocutor, es resisteixen a mirar de cares, mantenen la mirada perduda sense donar l’oportunitat de començar una comunicació. No poden tenir l’atenció uns segons sobre una persona. Quan hi ha suficient competència en la parla sol ser característic la ecolàlia (Pertorbació del llenguatge que consisteix en repetir d’una manera involuntària una paraula o frase que acabi d’escoltar) o repetició d’eco del que els altres diuen i la repetició de paraules, frases fetes o converses.

1.2.1.4. Vinculació de les emocions amb les expressions físiques: La pell recobreix tot el cos i delimita el que està en el nostre interior i el que està en el exterior, és a dir, la individualitat. És una capa protectora que delimita amb precisió l’espai vital. El cos reflexa l’estat anímic inconscientment. Si una persona és dolça també ho serà la pell. Si és molt gran la sensibilitat, també ho serà la pell. Al contrari també passa el mateix; si sóc més dur amb mi mateix i amb el món, la meva pell també ho serà. Si està irritada, és perquè hi ha algú o alguna cosa de la meva vida que m’irrita. Eckhart Tolle deia en El poder del ahora

<Si te es difícil sentir tus emociones,

empieza a enfocar la atención en el campo energético interno de tu cuerpo. Siente el cuerpo desde dentro. Así estarás en contacto con tus emociones>. Al igual passa amb les inseguretats, fa que la pell sigui humida mentre que la pell que transpira molt està evacuant les emocions. La qualitat de les relacions amb el món exterior estarà representada per l’estat anímic.

La pell es relaciona amb totes les funcions del nostre cos. La seva reactivitat és espontània, ja que capta la informació externa de forma molt sensible i està en unió directe amb el cervell. El llenguatge de la pell també es distingeix pels colors. És receptora dels plaers com dels dolors. Tenim la pell que ens envolta externament però, la que tenim a l’interior del nostre organisme també sent (la que cobreix els nostres muscles i òrgans) s’anomena Fàscia i aquesta memoritza les emocions.

La pell és flexible, elàstica i resistent, formada per tres capes: 1. Epidermis – capa externa. 2. Dermis – rica en fibres de col·lagen i fibres elàstiques. 3. Hipodermes – capa més profunda, trobant-se amb les cèl·lules adiposes.

8 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. Al 2008 el New York Times es va referir a ell com “l’autor espiritual més popular d’Estats Units”. El fragment és del llibre El poder del ahora pàgina 26, 2n paràgraf.

És un embolcall molt sensible, no només al tacte sinó també als camps electromagnètics que ens envolten. Sense veure físicament a una persona, podem sentir la seva presencia. Tocar la pell és percebre en tan sols uns segons, una multitud d’informació que procedeix del altre: llisa, peluda, càlida, freda, humida…

Consegüentment, la pell és el reflex d’una personalitat, d’un estat emocional i de salut. En un contacte carnal amb l’altre, en la pell ens fa efecte, reaccionem sistemàticament amb l’emoció, sigui per una atracció o una repulsió. El contacte de dues pells és sempre una sensació directe, única, la alquímia de dues ànimes que es transforma en l’energia dels dos. Aquí el cervell perd tot el control. Eckhart Tolle deia en El poder del ahora9 <Acostúmbrate a hacer un seguimiento de tu estado emocional y mental mediante la autoobservación>.

Quan la pell no esta bé és reactiva, pateix símptomes que davant determinades situacions es rebel·la creant grans, herpes, micosis, dermatitis… cada una posseeix una causa que desencadena l’activació, però principalment i sobretot, a nivell emocional.

A banda d’això, i del que pot arribar a expressar el nostre físic, vull mencionar una pel·lícula centrat en el llenguatge corporal.

La pel·lícula de Wall-E del director Andrew Stanton, és un clar exemple del llenguatge corporal i nutritiu pels nens petits. Per fer-ne una petita sinopsis, Wall-E és un robot de neteja que segueix actiu al planeta Terra tot i que va ser abandonada per la humanitat segles enrere. Es troba amb EVE, una avançada robot-sona que ha sigut enviada a la Terra per buscar vida; s’enamora d’ella.

9 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. El fragment és del llibre El poder del ahora pàgina 41, 1er paràgraf.

La pel·lícula té diversitat de lliçons a aprendre: els perills de la dependència de

tecnologia,

problema

del

consumisme i la gestió de residus. Però la

lliçó

més

important

està

comunicació

entre

els

robots

protagonistes

que,

realitza

exclusivament mitjançant el llenguatge

Wall-e 2008. Director: Andrew Stanton. Productor: Jim Morris

corporal i l’entonació dels seus sons. Wall-E ajuda a profunditzar la comunicació no verbal a través de les microexpressions i dels gestos amb els que interactua. Arriben a un punt a crear un vincle afectiu.

És molt important treballar amb els nens aquest tipus de llenguatge, que puguin observar la importància de les expressions, jugar amb ells a identificar les emocions a través dels moviments i gestos de la cara. Cal treballar la intel·ligència

emocional

amb

els

nens,

però

sobretot

expressar-se

corporalment sense necessitat de veu.

Un altre valor important a destacar és l’amistat. Wall-E té com amic a un escarabat del planeta terra. Ensenya als nens lo important que és sentir-se acompanyat, comparteix les seves vivències i desenvolupa un sentiment de preocupació i afecte que es mostra en tot moment a la pel·lícula.

Promoure les relacions socials dels nens i nenes (dels vostres fills), amb els altres nens de la seva edat i adults, és vital perquè es desenvolupin adequadament. L’amistat a la infància, el sentiment de ser acceptat i de formar part d’un grup és completament necessari per l’autoestima i la felicitat.

32 s

Així doncs, com a darrer tret de la pel·lícula, és que es centra amb la contaminació de la Terra. Un missatge clar de preocupar-se per l’entorn, la naturalesa… Ensenyar als nens a reciclar i a preocupar-se per la vida.

1.2.1.4.1. Com repercuteixen els bloquejos a la pell La persona “pell”: persona paradoxal – Pateix un mal estar que vol dissimular, però la seva pell ho mostra molt clar.

Quina es la característica pròpia d’aquesta reacció? El rebuig a mostrar-se tal com és, replegament sobre si mateix, timidesa, sentiment de vergonya… Li agradaria amagar-se però els seus problemes de la pell atrauen l’atenció dels demés. És l’indici de la necessitat de reconeixement i aprovació per part de l’altre que no ho rep de manera directe, i per això, indirectament la seva fàscia es reactiva revivint la memòria que li recorda a la causa gestant del sentiment del rebuig. Algunes part del cos són fàcils de dissimular, però altres estan al descobert. Per consegüent, totes las vivències es tradueixen a la pell amb enrogiment, grans, lunars, plaques…fins i tot pot arribar a generar una olor.

Quan patim un bloqueig emocional, es relaciona amb la valoració d’un mateix amb l’exterior. És l’embolcall de l’ànima, representa la imatge de l’ésser que té de si mateix. Qualsevol problema en la pell es relaciona amb la vergonya que la persona afectada sent de si mateix, li concedeix massa atenció a lo que els demés poden pensar d’ella, així com els seus propis judicis. No es permet ser ella mateixa i ser rebutjava fàcilment. Moltes vegades es sent ferida en la seva integritat. Una persona molt sensible amb lo que passa al seu exterior, captarà masses critiques i prejudicis dels altres que li acabaran repercutint a si mateix.

33 s

Quan patim un bloqueig mental, és perquè tenim algun problema o ens molesta alguna situació i provoca en nosaltres una molèstia, és important escoltar-se i acceptar-se. Cal ajudar-se a si mateix fent una llista amb les qualitats i cada dia agregar-ne una més. Eckhart Tolle deia en El poder del ahora10 <La buena nueva es que puedes liberarte de tu mente, que es la única verdadera liberación. Y puedes dar el primer paso ahora mismo >. El valor prové de la qualitat del cor, de la persona especial que som per dins, i no dels que passa a fora. Finalment és cap a fora (en el exterior del nostre físic) que ja expressem amb la pell el resultat dels nostres valors interiors.

1.2.1.4.2. Com es pot sanar la pell El mecanisme emocional que activa una crisis de psoriasi (malaltia crònica de la pell que evoluciona en forma de brots i es caracteritza per l’aparició de taques vermelles amb escames, es localitzen als colzes i genolls provocant una cremor i picor), podria desencadenar-lo quan l’individu s’enfronti a una situació que ha de posar el “pit en fora” com a solució, el seu cos mental i emocional envia un missatge a la seva pell perquè s’activi aquest mecanisme de defensa com escut, per por a afrontar i opta per ocultar-se, per així autojustificar-se i poder escapar evitant enfrontar-la. En aquest cas s’ha de guanyar a la resistència apoderant-se de la por al rebuig, enfrontant sigui quina sigui la situació i tenir la valentia de viure lo que s’hagi de viure sense excuses. Eckhart Tolle deia en Habla el silencio11 <Las vidas de la mayoría de la gente están dirigas por el deseo y el miedo>.

Quan s’està bé en la pròpia pell es nota. El tacte, la força… la persona i la pell estan flexibles i radiants. Quan se està mentalment i emocionalment bé, la 10-11 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. Al 2008 el New York Times es va referir a ell com “l’autor espiritual més popular d’Estats Units”. El primer fragment és del llibre El poder del ahora pàgina 19, 1er paràgraf. El segon fragment és del llibre Habla el silencio pàgina 58, 4rt paràgraf.

salut física i la pell es mostra clara i il·luminada, sense asprors. La nostra pell revela els nostres estats d’ànim a través de reaccions emocionals espontànies.

La pell també reacciona en relació d’altres òrgans: el fetge, el pàncrees i els pulmons. Si aquests no funcionen bé, té la seva causa emocional i acaba perjudicant a la pell. La pell és el complement emocional en el cas de problemes especials com: el rebuig, por al contacte físic o social, complex de inferioritat, des valorització, vergonya, timidesa…

Sanació en el terme físic i alimentari: Per una pell bonica, fresca i agradable al tacte és necessari que els òrgans funcionin bé, per sobre de tot el fetge, ronyons i pàncrees. El tabac és un dels principals problemes, fa que la pell agafi un to grisós, altera la oxigenació dels teixits perdent el seu color natural. Cuidar el que es menja, el cos és savi i sabrà que haurà d’evitar i que necessita consumir. Quan els ronyons no funcionen bé, la pell no recupera ràpidament la seva forma. Perd una mica l’elasticitat, li falta brillar i desprèn una olor aspra. Quan el fetge i el pàncrees no funcionen bé, la pell està humida. Tot i netejarse es perd la brillantor i fa una olor forta.

En el pla emocional: La persona (la seva pell), ha de mantenir-se recta, amb les espatlles cap enrere i el pit endavant. És important mirar als demés als ulls i atrevir-se a fer-ho durant un moment. Aquest exercici ajuda a ocupar el seu propi espai. Si es fa, es recomanable fer-ho primer amb les persones que no li intimidin, més endavant, fer-ho amb gent que li provoqui més por. A causa d’això, és important tenir en compte que al sentir-se davant d’algú, mantingui el contacte del terra sota els seus peus. 35

L’edat del cos, el dolor físic al cervell, les diferencies en antecedents ètnics o socials, l’autisme…són alguns exemples de les diferencies entre els cossos que tenen ments dividides. Però cap d’aquests estats físics són barreres entre si, ja que la comunicació real i tots els seus beneficis que flueixen d’ella passen pel nostre centre de l’amor i el d’altres persones. L’educació, l’entrenament, l’edat o la condició dels nostres cervells no afecta aquesta comunicació verdadera.

Reconec que aquesta declaració no és una veritat evident per tots, però la pràctica directe i consistent de l’amor porta totes les proves d’aquesta veritat que es poden desitjar, i, després d’un temps tots els arguments de que les ments no estan en comunicació semblaran ximples.

1.2.1.4.3. Les emocions en forma de dolor S’ha investigat la relació evident entre el dolor crònic i l’estrès o diversos traumes no superats. Un estrès que no es gestiona, un estrès que no es cuida, pot deixar la seva marca en el cos. Si hi ha alguna cosa que et fa mal físicament, és que no estàs escoltant les teves emocionals. Dolors de cervicals, de cap, sensació d’afogament, nus a l’estómac… Casi tothom ha viscut algun d’aquests símptomes.

Moltes persones creuen que prenen medicaments aconseguiran arreglar i assolir el problema, però les pastilles l’únic que fan és emmascarar el problema i el dolor emocional. Cal trobar quins són els problemes emocionals que causen aquest dolor físic. Cal entrenar i gestionar de manera correcte les emocions per poder-se conèixer profundament i connectar amb la verdadera identitat i essència.

36 s

Hi han diferents dolors emocionals i les seves possibles causes: -Mal d’esquena: Estàs a càrrec de moltes responsabilitats: a la feina portes massa pes i moltes persones depenen de tu. La casa, els nens… no saps renunciar al que no pots acabar i t’ho emportes a casa. Ets un exemple de fortalesa, però a quin preu? Consell: treu-te responsabilitats, no acaparis més del que creus capaç de portar. Cal saber diferenciar entre el que s’ha de fer i el que es vol fer. Redueix el “què haig de fer”.

-Mal de cap: Els teus pensaments s’acumulen a la ment, sempre necessites més temps per acabar el que tens per fer. No expresses els teus sentiments, calles, fas el que se’t diu i no comparteixes la teva opinió. Penses que plorar és de dèbils, que pots amb tot i més, i que les aparences són importantíssimes. Penses massa i a vegades t’enfades de donar-li tantes voltes a les coses. Consell: No t’esforcis a ser qui no ets. Dóna’t temps i reflexiona totes les teves possibilitats. Per assimilar noves situacions cal temps. El canvi es necessari, forma part de la teva vida.

-Mal d’estómac: Estàs en una situació incòmoda, no ets sents segur. No ets capaç de digerir ni acceptar certs esdeveniments de la teva vida. No t’agrada la improvisació, ni les actituds diferents a les teves. Ets una persona rígida a la hora de cedir. Ets una persona que no li agraden els canvis i en fas muntanyes de grans de sorra. Consell: Acceptat, accepta als altres i admet que hi ha diferents punts de vista sobre la realitat. No tens la veritat absoluta. Viatja, amplia la teva visió. No tot és negre o blanc. No vulguis controlar-ho tot i comença a veure quina responsabilitat tens al respecte de les situacions que vius a la teva vida. No canviïs als demés, canviat tu. No visquis de expectatives, viu la vida real.

37 s

-Mal de coll i cervicals: No trobes el teu lloc en el món. Et preocupa el futur i a on estaràs d’aquí uns anys. La teva família és el tresor més gran però a la vegada la teva major preocupació. No ets capaç d’expressar els teus sentiments com tu voldries. Tens alguns problemes per comunicar-te o per fer que t’escoltin. No t’acceptes a tu mateixa, et jutges pel passat i no perdones certes situacions que et van passar o estan passant. Consell: No et sentís culpable, perdona’t i perdona als que t’han ofès, només així podràs avançar a la vida. Practica de manera conscient la respiració, nota com entra i surt i el seu recorregut pel teu sistema respiratori. Si necessites parlar d’algun tema, fes-ho, veuràs que tot perd gravetat quan es comparteix.

Eckhart Tolle deia en El poder del ahora12 <Sigue la respiración con tu atención, el aire que entra y sale del cuerpo. Inspira y siente el abdomen expandirse y contraerse ligeramente con cada inspiración y espiración>.

Un gran pare de la medicina moderna, William Osler diu “És molt més important conèixer quin tipus de pacient té la malaltia que conèixer el tipus de malaltia que té cada pacient”.

1.2.1.4.4. Comunicació amb il·lustracions Els dibuixos són una de les millors formes d'expressió dels nens. A través dels seus traços podem saber com són, el que pensen i el que senten. Els pares amb aquests dibuixos han d'aprendre a entendre'ls per poder conèixer la ment del seu fill i la seva concepció que té del món. Per al nen, els seus dibuixos són l'expressió correcta dels seus sentiments i emocions. Qualsevol traç pot ser suficient per descriure el seu món. Gràcies a l'anàlisi dels seus dibuixos podem comprendre el que el nen vol dir sobre la seva interior i el món que l'envolta. 12 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. Al 2008 el New York Times es va referir a ell com “l’autor espiritual més popular d’Estats Units”. El fragment és del llibre El poder del ahora pàgina 74, 3er paràgraf.

A través del dibuix podem conèixer la part més inconscient del nen, per això hem d'observar els missatges que ens transmet i no la perfecció de les seves creacions. No se li ha d'obligar a dibuixar, d'aquesta manera pot expressar-se amb llibertat a més d'estimular la seva imaginació i creativitat.

Per poder aprendre sobre el caràcter, personalitat i necessitats del nen que hagi realitzat durant un període de temps, ja que amb només un dibuix, no podrem fer una interpretació completa. És per això que és important que en cada dibuix, posem el seu nom i data per fer una evolució.

Colors utilitzats Els colors pastissos o suaus ens indiquen afectivitat rica, sensibilitat, timidesa. En canvi els colors forts ens parlen de sentiments intensos, que poden referirse tant a l'amor com a l'agressivitat. -Vermell: Energia, activitat, excitabilitat, agressivitat. -Groc: Energia, adaptació, coneixement, curiositat, expressivitat, generositat, ambició. -Taronja: necessitat de contacte social i públic, sociable, impacient. -Blau: Control de si mateix, harmonia, tranquil·litat, introvertit. -Verd:

Equilibri,

tranquil·litat,

repòs,

curiositat,

coneixement,

maduresa, sensibilitat, intuïció. -Rosa: Vulnerable, necessitat de suavitat i tendresa. -Violeta: Tristesa i inquietud però també de pau i harmonia. -Marró: Responsabilitat, serietat, estabilitat, seguretat, paciència, organització. -Negre: Representa l'inconscient (no el mal), confiança en si mateix, adaptabilitat. També podria ser por, ansietat, sofriment ... Segons la col·locació del dibuix al paper -Fila Superior: representa la seva intel·ligència, la seva imaginació, la seva curiositat per descobrir coses noves. s

-Fila Mitjana: és la realitat. -Fila Inferior: ens dóna informació de les seves necessitats tant físiques com materials. -Columna De l'esquerra: és el passat. Els pensaments del nens giren entorn al passat i no viu el presenta ni pensa en el futur. També es dibuixen aquí les coses vinculades amb la mare. -Columna Central: és el present. Si tot el dibuix està en aquesta zona ens revela que és un nen obert a tot el que passa al seu voltant. Normalment són nens lliures de ansietats i tensions. També dibuixen en aquesta posició les coses que s'identifiquen amb el mateix. -Columna De la dreta: és el futur. Indica que el nen dedica molta energia i posa moltes esperances en el futur. El matí representa alguna cosa especial per a ell. També es dibuixen aquí les coses vinculades amb el pare.

Tot i que les seves creacions són molt simples podem obtenir informació si analitzem la forma dels traços i els colors utilitzats: · Cercles i traços circulars: és un nen obert, relaxat, extravertit, entusiasta, alegre. · Línies en diverses direccions: ens indica energia, ímpetu, tensió, preocupació, por, enuig. · Línies en forma de cabdell: trauma, es tanca en si mateix, necessita ajuda, es protegeix del món extern.

1.2.1.5. Bloquejos emocionals i psicològics: La vida quotidiana és una realitat feta bàsicament de certeses i no pas de dubtes. En contra del que sovint tendim a creure, la vida humana no és <un mar de dubtes> més aviat és <un mar de certeses>, enmig del qual sorgeixen, alguns dubtes. El dubte s’aprèn, però la certesa és anterior al dubte. Segons s

Machado13 <Aprende a dudar y acabarás dudando de tu propia duda>. Molt sovint tendim a associar el dubte a la ignorància, i el coneixement a la certesa.

Un pressupost essencial per la vida social i per les informacions amb ella relacionades, és el llenguatge. Aquest no és només un mitjà per entendre’s propi de l’espècie humana, sinó essencialment també el mitjà d’aprendre. Els sentiments humans no es donen prèviament de forma mecànica o instintiva, sinó que estan sotmesos a l’evolució.

La capacitat d’aprendre, l’ús de llenguatge i l’adquisició de sentiments criden l’atenció sobre el fet de que l’home posseeix un organisme plàstic, al principi sense estructurar, però que pot ser orientat cap a determinades finalitats. Aquesta possibilitat de diverses estructuracions també implica a la vegada la llibertat i responsabilitat humana. Sense aquest axioma no serien possibles la cultura i la societat, el canvi social, el progres i el comportament desviant de les normes. L’home posseeix un potencial psicofísic limitat de propulsió i una capacitat limitada de suportar càrregues. Tal com deia Ortega i Gasset

<Soy yo y mi

circunstancia>.

Si la sociabilitat és la possibilitat, capacitat i necessitat comuna a tots els homes de referencia a altres, en conseqüència entenem per persona social el complex de comportament o d’acció que dins d’una determinada societat o cultura es produeix en els homes individuals per l’aprenentatge i l’experiència. Aquest potencial és la suma d’experiències i processos d’aprenentatge que cada individu ha de fer perquè pugui arribar a ser un subjecte en l’acció social.

13 Antonio Machado era un poeta, dramaturg i narrador espanyol, poeta emblemàtic de la Generació del 98. Va evolucionar cap a un intimisme simbolista amb faccions romàntics, que va madurar en una poesia de compromís humà, i, de contemplació taoista de l’existència. 14 José Ortega i Gasset és un filòsof espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital. Situat en el moviment noucentisme.

Quan es parla de persona social o de personalitat sociocultural, no es designa amb això l’home en la seva totalitat, sinó només la suma de maneres de comportament i actituds que ell ha de tenir per correspondre a les expectatives del seu mitjà social i cultural. Amb això queda dit a la vegada que, segons la cultura, segons les utilitats i costums, la religió… hi ha diversos tipus de personalitat sociocultural. Aquí es posa en manifest que no pot deixar-se a l’individu la qüestió de si vol o no vol aprendre i acomodar-se. Més aviat la societat coacciona pels processos d’aprenentatge i acomodació imposada a l’individu per què la seva cultura es transmeti de generació en generació. L’individu ha d’adoptar les formes d’acció de la vida social vàlides i reconegudes com rectes en una societat. La suma d’aquestes formes de comportament i acció adoptades és la personalitat sociocultural.

Res de tot allò que anomenem personal no existiria sense els altres. Començant pel nostre nom, amb el qual ens identifiquem, però que ens ha estat donat i fins i tot imposat, i continuant per les nostres maneres de fer, de pensar i de sentir. Tant els meus comportaments com les meves idees i els meus sentiments són, en molt bona part, conseqüència de la influència que els altres han exercit sobre nosaltres.

Com elements de mentalitats i actituds podem mencionar els següents: valors i orientacions de valor, principis socials, judicis de fets, judicis de valor, prejudicis, estats emocionals… són mediadors de tals esquemes de mentalitat, no només l’educació i formació en la cara paterna, escola… sinó que també, per exemple, la opinió pública i la propaganda. Com exemple d’un fet estructurat de tals esquemes interns de mentalitat, adduirem el etnocentrisme (actitud de grup, raça o societat que pressuposa la seva superioritat sobre els demés i en fa de la cultura el seu propi criteri exclusiu per interpretar i valorar la cultura i els comportaments dels altres). s

Contràriament, la suma i l’ordre intern de mentalitats i actituds sota l’aspecte del saber i del sentir, són l’esquema director pel que l’home i els grups particulars realitzen experiències, processos d’aprenentatge i canvis.

Aquest esquema de direcció i elaboració en l’individu particular i en la <consciencia de nosaltres> dels grups, pot anomenar-se el seu cathexis. En la cathexis (mentalitat i actitud) personal o específica de grups lo essencial és el fet de que es dona una consistència d’esquemes cognoscitius i emocionals per la que es possibilita una acomodació òptima al medi ambient o a la seva interpretació. Per la cathexis s’integren estímuls, senyals… del contorn físic o social (sistema extern) en el sistema intern de l’home o de grups.

Si no es dóna aquesta possibilitat, o sigui, si grups e individus particulars no reben en virtut del seu cathexis, cap satisfacció de les necessitats, cap premi en la elaboració del seu contorn social o natural, llavors aquest contorn exerceix una pressió pel canvi de la cathexis.

1.2.1.5.1. Un bloqueig emocional es converteix en barrera La persona no sempre aconsegueix superar el bloqueig emocional, moltes vegades es converteix en un obstacle que li impedeix continuar pel camí que tenia escollit i clar. Es transforma en una creença limitada i s’expressa a través del

dolor,

estar

enfadat,

tristesa,

culpa

por.

hjhjkhjhjhhkhjhjhjhkhjhjhkjhjkhkhjhhhkjhj Un exemple per entendre-ho millor és imaginar-se a una persona que ha sigut abandonada per la seva parella i no acaba d’acceptar la ruptura. Això fa que no aconsegueixi refer la seva vida sentimental.

Perquèfpassafaixò?

huhuhuhuhuhuhuhhhhuhuhuhhuhuhhuihuihuihihhuhui

En molts casos, la persona prefereix quedar-se en la seva zona de confort, prefereix escollir el passat i amargar-se en ell que afrontar la realitat. Tot i que el passat sigui dolorós o no li faci cap bé, és preferible això que tenir el coratge d’agafar la realitat per les banyes i afrontar el futur. Les persones haurien de saber, que no es pot créixer en aquesta vida sense enfrontar els bloquejos emocionals perquè aquests actuen com si fossin barreres que ens limiten des del punt de vista emocional i cognitiu. Els dolors interns, les ferides sense cuidar, sense netejar, totes aquelles coses que mai es van dir, i en sentit general, tot el que queda guardat i té alguna carga emocional, ens fa molt de mal. Tots aquests dolors i retencions internes, provoquen problemes a la salut (una hernia discal, ser més sensible amb la pell…), altres vegades es té problemes per relacionar-se, es genera frustració i una falta d’autoestima. El bloqueig emocional és com una roca pesada que carreguem en cada pujada d’una muntanya i ens impedeix caminar lliurement. A vegades, aquesta pedra t’obliga a parar en el camí per poder pensar, reflexionar, per recuperar forces i, si ens animem, netejar-nos perquè la roca no sigui tan grossa quan la tornem a carregar. Tot i que hi haurà un moment, que el teu propi interior t’impedirà caminar més amunt si no et desentens de la roca. És important que entenguem que desconnectar-nos momentàniament del problema és útil per a protegir-nos, però si amb el pas del temps, no treballem aquella mancança, morirem per dins. Un bloqueig mental és una resistència provocada per la negació d’algun pensament o emoció. És una espècie de mecanisme de defensa que es posa en

funcionament quan la nostre ment vol mantenir-nos lluny d’aquells sentiments que pot fer-nos mal. La primera manera de manifestar-se, és la sensació de no pensar amb claredat respecte allò. Provoca que no podem solucionar els problemes que en altres moments hagués sigut fàcil. Altres moments sembla que deixi immòbil a la persona per la sensació de sentir que no podem avançar.

Així és que, aquesta sensació de cansament i estrès, pot perdurar al llarg del temps com si haguéssim viscut un trauma. El bloqueig mental sol venir amb el bloqueig emocional creant així, emocions negatives com la tristesa, la por i fins i tot, la culpa. El problema que la gent no sap, és que com més bloquejats estiguem, menor serà la nostre capacitat per sentir i pensar en llibertat, per lo tant, si no sortim ràpid d’aquella situació, correm el risc de caure en un cercle viciós i molt dolorós.

1.2.1.5.2. Com es reconeix un bloqueig mental Pot variar molt d’una persona a una altre, depèn de la causa que va generar el problema. Alguns dels símptomes són: -Pla

psicològic:

pèrdua

d’energia,

esgotament,

tensió

interna,

insatisfacció, patiment, impossibilitat de portar els plans endavant. -Pla físic: mal de cap, nàusees, problemes en la pell, trastorns gastrointestinals i una vida sexual insatisfactòria.

Totes les càrregues mentals i emocionals que portem a sobre, també ens impedeixen completar un desenvolupament humà i assolir una verdadera maduresa. No poder arribar a tenir una profunda empatia amb la nostre historia i amb nosaltres mateixos. s

Tots arribem a aquest món amb una font immensa de vida, amb qualitats, virtuts i defectes que només en un entorn adequat i sa podrem desenvolupar i madurar. Amb un entorn ple d’afecte, protecció i amor.

L’ésser humà neix desprotegit, indefens, vulnerable, necessita sens dubte un adult al costat. Hi ha una relació de dependència entre un i l’altre, en què els pares donen d’aliment els sentiments i valors que creguin pertinents i amb els que el nen desenvoluparà els seus primers pilars d’afecte.

Degut a la ignorància i la negligència emocional amb la que es creix i s’educa, moltes persones estan bloquejades en més d’un aspecte sense que ho sàpiguen. La nostre individualitat disminueix, comencem a reaccionar de forma mecànica i sense una autèntica sensibilitat.

1.2.1.5.3. Les causes d’un bloqueig emocional/mental 1. Trastorns psicològics: Algunes patologies, com l’ansietat, el trastorn de pànic, la depressió, les fòbies i el trastorn per l’estrès posttraumàtic poden provocar un bloqueig mental més o menys intens ja que en aquestes condicions les emocions agafen el comandament de la situació i impedeixen pensar en claredat. Quan un bloqueig mental o emocional és un símptoma d’ansietat, sol fer les seves aparicions en les situacions més inoportunes. Per exemple: quan t’has de presentar a un examen i et quedes completament en blanc. Eckhart Tolle deia en Habla el silencio15 <La condición humana, perdidos en el pensamiento>.

15 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. Al 2008 el New York Times es va referir a ell com “l’autor espiritual més popular d’Estats Units”. El fragment és del llibre Habla el silencio pàgina 13, 1er paràgraf.

En algunes ocasions el bloqueig mental apareix com un símptoma de la fòbia social. La persona no aconsegueix interactuar amb els demés, esta completament paralitzada.

2. Falta de connexió amb les emocions: Les emocions són una via per expressar el que sentim i pensem, hem de connectar amb el nostre interior per saber què hi ha, quins colors dibuixen el nostre interior, i d’aquesta forma també, traiem un dels dimonis interiors que puguin estar governant en aquell moment.

La major part de les ferides, és no haver sigut estimat per lo que un era, i no hi ha manera d’abordar-la sense una verdadera feina de dol. La gent fa precisament el contrari, es defineix del seu destí infantil i això és lo que emmalalteix i destrueix. Totes les distorsions i bloquejos deixen de ser necessaris en quan la vella ferida pot ser viscuda; ens allibera de la por, de la culpa i de la il·lusió infantil.

3. Traumes no resolts: Tot el que ens passi es queda gravat en la nostre memòria, tot i que no sempre capaços d’accedir a aquesta informació. Quan les situacions han sigut particularment doloroses des del punt de vista emocional i no les han assumit, el més mínim detall pot reactivar el trauma i conduir-nos a un bloqueig mental. Molts adults submisos que pateixen un bloqueig emocional o mental, no poden evitar convertir-se en la obedient marioneta d’altres persones perquè han perdut tota la seva orientació interior.

4. Creences errònies adquirides en la infància: A vegades hi han casos en què a la infància una persona s’ha sentit depreciada, des valoritzada, humiliada. Hi ha frases que poder no recordem 47

que ens poden haver dit els professors, pares…: “ets burro, no serveixes, no arribaràs a res…”, impedeixen que en un futur, la persona arribi on vulgui.

Les persones que a la seva infància han hagut de seguir les ordres, creences, principis dels pares (que molts ho anomenen educació), sense tenir la llibertat de dubtar ni qüestionar el seu comportament, són éssers que busquen lo essencial en lo invisible i passen per alt lo visible com una cosa “no essencial”. Quan a un nen que no se li permet viure amb llibertat, els seus primers sentiments seran la gana, la ira, la pèrdua… <Sóc com sóc, sóc el que sóc i sóc qui sóc gràcies als altres ( i potser a vegades per culpa dels altres)> La mirada del sociòleg 16 de Salvador Cardús.

5. Sentiment de culpa: La culpabilitat és una de les sensacions més doloroses que existeix ja que ens té atrapats en el passat, a un error que vam cometre i no arribem a superar. Això fa que es creï mancances d’un mateix i de la poca credibilitat en el seu rendiment: “no sóc suficientment bo, no mereixo que em passin coses bones…”. Les marques d’una educació basada en la por, vergonya i en la inculpació mai desapareixen del tot fins que no en siguem conscients de la seva existència i detectem els seus mecanismes.

La por només ens ensenya a ser desconfiats, a amargar els sentiments i a mentir. La culpa silencia la veu del nen que vam ser i bloqueja els seus sentiments. La tortura dels sentiments de culpa reflecteixen l’esforç incessant per trair els sentiments propis i no poder trencar amb les constants maniobres d’adaptació i docilitat que vam aprendre massa aviat. s16 Salvador Cardús és un sociòleg, periodista, escriptor i doctor en Ciències Econòmiques. El fragment és del llibre La mirada 48 del sociòleg , pàgina 31, 3er paràgraf i 6n línia.

6. Idealització del jo: Quan una persona té una imatge massa idealitzada d’un mateix o una gran tendència al perfeccionisme, pot patir bloquejos emocionals o mentals que el porten a pensar que no arribarà a on creu que vol, que no es capaç d’arribarhi i ha de fer el que faci falta, actuant així d’una manera constantment insatisfactòria perquè mai li semblarà suficientment bo el resultat del seu rendiment. Té gran por al fracàs.

El exotisme, és aquell que s’aproxima i va amb el que triomfa o té més possibilitats d’èxit. Qui actua com a tal en la nostre societat, s’alimenta d’aquestes pors i culpes infantils; molts s’agafen a la màscara de la perfecció o a una fatxada feliç per fer i sentir lo que s’espera d’ells.

7. Situacions molt rígides: En ocasions patim un bloqueig emocional puntual, que no té res a veure amb les nostres creences, valors o en alguns traumes infantils. Aquest bloqueig es manifesta degut a una situació actual que s’estigui vivint, genera tanta tensió que no podem suportar-ho per creure que no estarem a l’altura de les expectatives, i el nostre cervell, davant d’aquesta sobretensió, es desconnecta.

Com ho viu un nen aquest món fosc del bloqueig? Un nen quan viu en un clima de soledat i indiferència o desaprovació, amaga els seus verdaders sentiments: la plorera, la ràbia, la tristesa, la por… davant del dolor. Aprèn a bloquejar la seva capacitat de sentir per no patir, perquè no li queda més remei que adaptar-se i silenciar el seu dolor. Aprèn a desconfiar de les seves percepcions i a mentir perquè necessita negar la dolorosa realitat que circumda per conservar la il·lusió de que és estimat perquè, de lo contrari, no podria sobreviure. Aprèn a bloquejar la seva capacitat de pensar. 49

Així els nens aprenen a callar els seus sentiments i a reprimir el seu dolor, i amb ell, enterren també la seva vitalitat infantil.

La espontaneïtat vital es va retallant per aquesta adaptació forçada, lo que després surt és el cansament que dura tota la vida per aquesta pràctica tan generalitzada del “no donar-se compte”, del no saber o no registrar lo que un vol de veritat, sent i necessita.

Una gran pel·lícula pels nens petits on es nodreix la intel·ligència emocional i a on ensenyen que totes les emocions són necessàries per avançar i estimar-se a un mateix, és Del revés dels directors Peta Docter i Ronnie del Carmen. La pel·lícula Del revés, és un gran exemple de film pels petits per interactuar amb les seves emocions i els personatges principals; que són a la vegada les emocions més primàries d’un ésser viu: alegria, tristesa, por, fàstic i ira. És perfecte per treballar l’educació emocional, no només pel que es fa amb els altres, sinó també pel que es fa amb un mateix. Un altre fet especial que té aquesta pel·lícula, és que cada emoció té la seva importància i no es pretén forçar la felicitat si ha de sorgir la tristesa en aquell moment; les sanacions cal fer-les amb l’emoció que pertoqui.

Per ajudar als nens a descobrir i identificar

les

emocions,

podem

buscar objectes físics que simbolitzin cada emoció amb les que volem treballar perquè es faci més fàcil per ells el significat de lo abstracte.

Del revés, 2015. Director: Pete Docter, Ronnie del Carmen. Productor: Jonas Rivera.

És un gran recurs didàctic per treballar les emocions a l’aula, en aquesta pel·lícula s’explica d’una manera molt simple i gràfica com es formen els 50

records, quins records conservem, quins són els records essencials, com es forma, com canvia i com influeix en l’autoestima, la personalitat d’una persona. També s’explica què és el subconscient, els somnis, el pensament abstracte, la memòria a llarg termini, la figura de l’amic imaginari, la imaginació, la formació de creences, la importància del dol.

Com ho viu una persona quan es fa adult el bloqueig? Una vida emocional congelada, confusió, desorientació interior en situacions decisives de la nostra vida, dificultat per pensar i sentir amb claredat, una consciencia anestesiada per l’autoengany, actituds forçades…totes les marques de bloquejos, de forats emocionals on hauria de florir una vida autèntica, rica i amb sentit. Els adults que coneixen i viuen amb la seva historia, recuperen un nou espai de llibertat quan accedeixen a una autèntica comprensió emocional d’ells mateixos. Quan hi ha empatia cap al nostre destí infantil, experimentem una llibertat interior, una seguretat inqüestionable i una força per emprar de manera creativa la nostre historia en lloc de patir, i seguir sent víctimes inconscients del passat.

En molts de nosaltres encara viu un nen amb pors i ple de culpes. Aquestes pors mai varen ser escoltades, acceptades ni viscudes de forma conscient.

La percepció de qui som realment, de lo que sentim i necessitem ens permet orientar-nos millor en el dia d’avui i poder distingir lo d’ahir. La pau i l’alegria que moltes persones desitgen, no venen de fora…el camí cap a la maduresa i amor pur, es el d’una profunda empatia cap a un mateix, des d’una bona introspecció. Empatitzar amb nosaltres mateixos, recuperem la nostra capacitat original d’estimar i de comunicar en llibertat. La confiança, el respecte i la lleialtat torna a ser el nostre ser verdader. 51

1.2.1.5.4. Les conseqüències d’un bloqueig emocional/mental El bloqueig emocional pot arribar a ser una situació molt angoixant. La persona sent que no pot avançar. Tal com hem dit anteriorment, si no s’agafen mesures per superar el bloqueig, pot arribar a generar depressió o fins i tot, la pèrdua de sentit de la vida. No es veu una sortida i sense una actitud positiva la persona es fondrà. Es rendeix.

Totes les nostres limitacions psicològiques són conseqüència d’experiències massa primerenques. El patiment anímic dels adults és producte de ferides molt concretes que varen tornar vulnerable la seva dignitat i integritat en els moments claus de la seva estructuració psíquica.

Les experiències de la infància són els comportaments d’adult. Jean Paul Sartre17 ho va sintetitzar en una fórmula magistral <l’homme est ce qui’il fait de ce qu’on a fait de lui>, traduïda <Sóc allò que faig a partir del que els altres han fet de mi>.

El passat amb la càrrega emocional i els bloquejos que això implica, no poden eliminar-se ni elaborar-se mentre es negui el patiment experimentat.

No és possible ajudar a una persona a curar les seves ferides si es nega a veure-les. I per molt que aquesta persona negui que té aquestes ferides dins, el dolor quedarà viu i tancat en el soterrani més fosc de la seva ànima.

Són molt pocs els que afronten els fets dolorosos viscuts a la seva vida i en la seva infància. I en aquesta sanació cap a la infància, se’n donen compte de la verdadera historia sense idealitzar-la. 17 Jean Paul Sartre va ser un filòsof, escriptor, novel·lista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès, exponent de l’existencialisme i del marxisme humà.

En cert punt del camí, moltes persones comencen a sentir-se víctimes. Aquest rol fa que potenciï la sensació de pèrdua de control i sumar foscor a l’espiral de negativitat.

A la llarga el bloqueig mental també pot generar problemes amb l’aprenentatge, no és tan fàcil absorbir informació nova. Si la persona ha de desenvolupar un treball creatiu, el bloqueig mental pot arribar a ser aclaparador, ja que limita la fluïdesa de les idees.

Perquè?

Perquè mentre la societat segueix ignorant les penúries de la infància, els adults romanen sols i aïllats amb la seva historia sense saber què fer. I una de les pitjors parts d’aquest procés és que alguns, pateixen depressions, prenen medicaments o drogues per no sentir.

Tot això desencadena els problemes interns, i aquestes persones que escullen no afrontar, són els que un dia tindran un fill i creixerà amb una energia molt remoguda pel dolor del passat dels seus pares, i sense tenir-ne cap culpa ni decisió, respirarà aquell aire de por. I encaminarà la seva vida amb un núvol grisós que no li deixarà percebre del tot l’autenticitat de la felicitat.

Com diu Savater, potser el repte actual és proposar i assumir un tipus de pare amb autoritat suficient per gestionar la por en la qual es fonamenta el principi de realitat, però també amb el clima d’afecte i tendresa que ha caracteritzat el paper de les mares dins la família.

<Un pare que no renunciï a ser-ho però que sàpiga alhora maternitzar-se per evitar els abusos castradorament patriarcals dels sistema tradicional.> El valor de educar Savater18 .

Com es pot recuperar l’autoestima si un no s’allibera dels seus bloquejos?

No hi ha ningú en aquest món que no vulgui valorar-se i estimar-se. Els bloquejos són fruït d’una historia que s’hauria de conèixer emocionalment per comprendre com aquesta persona ha pogut convertir-se en qui és.

1.2.1.5.5. El bloqueig mental com oportunitat de canvi

El bloqueig mental és una senyal de l’alarma que tenim que fer-li cas. En molts casos, tenim bloquejos emocionals que ens protegeixen dels sentiments, pensaments o emocions que no estem preparats per afrontar en aquell moment.

Eckhart Tolle deia en Habla el silencio19 <La mente busca alimento incesantemente, y no solo para el pensamiento; está buscando alimento para su identidad, para su sentido del yo. Así es como el ego (el yo separado) viene a la existencia y se recrea continuamente a sí mismo>.

En altres casos, aquest bloqueig pot estar indicant que la manera en que estem executant alguns aspectes de la nostra vida no estan sent la més adequada. En aquests casos cal reflexionar sobre el que el nostre interior ens diu. O sigui, que en el fons, un bloqueig emocional també pot ser una

18 Fernando Savater és un filòsof i intel·lectual espanyol. Novelista i autor dramàtic, destaca en el camp d’assaig i el d’article periodístic. El fragment és del llibre El valor de educar, pàgina 68. 19 Eckhart Tolle és un escriptor alemán resident a Canadà. Reconegut per llibres com El poder del ahora i Una nueva tierra. Al 2008 el New York Times es va referir a ell com “l’autor espiritual més popular d’Estats Units”. El fragment és del llibre Habla el silencio pàgina 27, 1er paràgraf.

oportunitat per canviar i millorar com a persona. No es tracta d’ocultar res sinó d’afrontar la vida i ser més forts dia a dia amb l’experiència.

1.2.1.5.6. El tractament dels bloquejos mentals o emocionals Els bloquejos emocionals ens impedeixen créixer, ja que ens tenen sotmesos a la por. Per eliminar un bloqueig emocional o mental fa falta que afrontem la carga emocional i descobrim quin és el seu origen. Cal mirar d’on prové la seva patologia, cal fer-ne una teràpia si un mateix no es veu en cor de fer una introspecció. I un cop entres dins teu, cal esbrinar quines són les millores eines amb les que evolucionar.

Com deia Louise Hay en el llibre Sana tu cuerpo20 <Debemos entrar en el interior para disolver la causa mental. A esto se debe que la Voluntad y la Disciplina no funcionen: porque se limitan a luchar contra el efecto externo>.

Què s’aconsegueix netejant-se i ajudant-se a trencar els bloquejos? -Comprendre’s a si mateix i la causa de l’origen del bloqueig.

-Enfortir l’autoestima i augmentar la seguretat d’un mateix. -Aprendre a expressar les emocions de manera més correcte. -Aprendre a escoltar els missatges del cos. -Més claredat mental.

Necessitem tenir sanació mental y psicològica, no només per viure feliç un mateix, sinó també pels que ens envolten. Com deia Louise Hay en el llibre Sana tu cuerpo21 <En lo profundo del centro de mi ser hay una fuente infinita de amor. Ahora permito que este amor aflore a la superficie. Este amor llena mi

20 Louise Lynn Hay, és una escriptora i oradora d’EEUU, considerada una de les figures més representatives del moviment del nou pensament i precursora dels llibres d’autoajuda. El fragment és del llibre Sana tu cuerpo, pàgina 18, 2n paràgraf. 21 1 Louise Lynn Hay, el fragment és del llibre Sana tu cuerpo, pàgina 76 primer paràgraf.

corazón, mi mente, mi conciencia, mi ser, e irradia en todas direcciones, y retorna a mi multiplicado>.

Som éssers socials, no som illes. Tot i en les decisions més individuals i personals, estem influenciats amb els altres. El ambient social, l’horitzó en que es mou la societat, marca també el nostre propi horitzó espiritual. Les societats humanes també tenen les seves hores altes i baixes.

I a cada hora tots estem marcats per un to psicològic en què viu la societat. És important tenir sanació física, mental, espiritual i anímica per tal de viure bé amb un mateix i amb el món.

1.2.2. Factor de fluïdesa Vaig començar a treballar amb el guió a finals del maig del 2016; amb l’ajuda i les directrius del meu professor del TFG, Francesc Font. Es van elaborar diferents versions amb diversitat d’interpretacions. Al principi tot i tenir la idea clara, acabava fent el mateix error de sempre: reiterar-me en explicar les coses massa detallades. Feien falta menys paraules i més expressió interpretativa i moviments de càmera. A continuació presento un exemple primari del guió per entendre millor un dels errors més comuns en “Habla en el silencio”.

1 era versiĂł: Massa escrit per dir quelcom que es pot dir amb una pĂ gina:

7ena versió: dient el mateix que anteriorment sense tant d’escrit i, a la vegada, deixant més intriga alhora de saber de qui es parla:

En aquesta versió he utilitzat la paraula “intriga” per dirigir-me a ella. El fet de que repeteixi la paraula és perquè ha sigut un altre error aplicat en el guió. No provocava una pregunta a l’espectador alhora de saltar d’una escena a una altre, sempre resolia el misteri en el mateix instant. Això només provocava una falta d’intriga i d’acció necessària per mantenir despert als visualitzadors.

“Si no deixem al final de cada escena una pregunta, un misteri, un dubte per descobrí a l’espectador, no sentirán que estan dins del film” Francesc Font.

No he comentat anteriorment que, a dia d’avui s’han fet fins a set versions del guió, en els quals, va anar variant també el títol. Al inici es deia Habla por dentro, Silencioso grito desesperado i finalment, Habla en el silencio. La raó per la qual vaig decidir aquest títol és perquè significa, en primer lloc: Una ordre: parla en el silenci, parla amb el silenci. En segon lloc és a la vegada, la revelació del curt respecte la postura d’en Miguel: ell parla en tot moment des del silenci.

Alhora de buscar les localitzacions, vaig voler concentrar-les a la mateixa ciutat per tal de poder treballar sense preses i no tenir problemes de desplaçament, pèrdues de temps, pàrquing… Vaig tenir la sort de poder gravar l’habitació d’en Miguel i el menjador a la mateixa casa. L’escena del parc està gravada davant la mateixa casa.

Seguidament, tenim les localitzacions del despatx d’en Jorge, gravat al ETECAM de la fàbrica COMACROS. La sala d’espera d’assistents socials (on parlen l’Amie i en Jorge amb en Miguel esperant a fora), es gravat a la UOC; porta amb porta amb l’ETECAM. I, finalment la sala d’espera per l’entrevista de feina de l’Amie, gravat al pis de dalt de la UOC, a l’escola de música. Gracies a l’amabilitat de tothom, vam poder-hi gravar sense problemes.

1.2.3. Factor de flexibilitat: El guió final es va donar per tancat aproximadament a mitjans de novembre. Varen ser 7 les vegades que va evolucionar el guió cap a millor. Així doncs, s

puc dir que des de la primera a la última, el guió no només ha evolucionat en el que respecte la qualitat i la caracterització dels personatges (refent a les seves accions i decisions pertinents que reforcen el caràcter de cadascun); sinó que també vaig poder deixar clara la direcció de les idees i conceptes més importants per ressaltar.

Vaig suprimir mil paraules per disminuir la multitud de diàleg i centrar-ho més en la interpretació i els silencis, es va eliminar tot allò que donés més informació de la normal per tal de donar una petita empenta a l’espectador per incitar-li preguntes i neguit.

Estic contenta de l’evolució del guió, de la seva concentració de suc i contingut i del que he après amb l’ajuda dels llibres, documents que se m’han fet arribar per nodrir la meva escriptura sota la supervisió del meu tutor del treball final de grau.

1.2.4. Factor d’elaboració

El rodatge es grava amb tres dies. El primer dia es graven les escenes del menjador i de l’habitació d’en Miguel, el segon dia s’enregistra l’escena de l’assistent social al seu despatx, l’escena de l’Amie esperant l’entrevista de feina a la sala d’espera i, posteriorment, es grava la sala d’espera d’assistents socials on parlen en Jorge i l’Amie mentre en Miguel espera fora. El tercer i últim dia, es grava les escenes del parc i plans recurs pel curtmetratge.

Hi haurà un equip de tretze persones: Directora, Ajudant de direcció, producció, direcció de fotografia, direcció d’art, direcció de so, ajudant de so,

script, operador de càmera, gaffer, elèctric, maquillatge i perruqueria, making of.

Es grava en dos localitzacions diferents: Casa de la Nidia (Menjador i habitació Miguel i Parc davant de casa) i Coma Cross, (Despatx Jorge, sala d’espera d’assistents socials i sala d’espera de l’entrevista de l’Amie).

1.2.5. Factor de la innovació

Assumiré els càrrecs de directora i guionista amb la companyia de la interpretació, a la pell de l’Amie. No és el primer cop que ocuparia aquestes tres posicions, la qual cosa em va animar a fer-ho tot i sabent la serietat del treball final de grau.

Anteriorment, el 2013 havia gravat un llargmetratge Sorpreses de la vida amb les mateixes condicions; cal dir per això, que no era amb un equip (personal i material) tan avançat com el Habla en el Silencio.

Vistes les cartes jugades del passat, vaig voler gravar un guió abans de tirar-me de caps al treball final de grau. El guió s’anomenava Con los pies hundidos en la arena, es va gravar al maig del 2016, en el que hi havia un equip (personal i material) formal i qualitatiu. D’aquesta manera podia tenir una consciencia de si seria propi i digne que agafés les tres postures sent un treball tan important a la meva vida.

A partir de l’auto reconeixement treballat i les il·lusions empreses en aquest nou projecte que era el treball final de carrera, vaig omplir-me de coratge per intentar donar el millor en les tres funcions sense descuidar cap detall. Amb l’ajuda del tutor del treball, vaig poder prevenir errors comesos en el últim s

projecte, Con los pies hundidos en la arena, i resguardar-me negatives evolucions.

Un altre factor d’innovació a tenir en compte, és que en aquest projecte vaig treballar amb un gos i un nen petit; la qual cosa converteix el projecte a l’instant en un risc assegurat en quant a temps i interpretació.

FASE 2: Planificació i realització 2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball En aquesta segona fase s’evoca tot el que ha sigut la planificació del procés de creació del projecte. Primerament es veurà l’organigrama de la feina realitzada en cada setmana des de l’inici del projecte. S’ha intentat respectar el temps de disponibilitat en cada apartat en la mesura que ha estat possible.

S’ha considerat oportú dividir el treball amb els següents apartats: Preproducció, producció i postproducció:

A la preproducció hi ha tot el treball previ i elaborat abans de dur a terme la producció. Entre altres coses, hi ha una entrevista que es va realitzar al director de ADN (Autisme Diversitat Funcional Neurodesenvolupament), Mario Montero. Director d’un centre d’autisme infantil de Girona per ajudar a la caracterització del nen en el guió. Hi ha totes les idees prèvies d’atmosfera, to, fotografia…del curtmetratge. Les seves possibles localitzacions, el disseny gràfic (logotip, Lettering, cartells…) i poncellades de la possible pàgina web.

En la producció s’ha parlat de l’equip de treball, de la fotografia, el definitiu to i atmosfera de la imatge, el vestuari dels personatges, el cartell amb el seu logotip i Lettering. Finalment es parla de l’edició, l’etalonatge i el so del curtmetratge.

2.1.1 Preproducció

En el procés de la preproducció hi ha hagut multitud de continguts treballats i desenvolupats que han aportat gran ajuda a la caracterització dels personatges, als seus sentiments, motivacions… Lògicament no tot el material podrà ser exposat davant de la càmera, però hi haurà la més important i la que ofereix una estabilitat a l’espectador per tal d’orientar-se amb els objectius preliminars. Entre tot el material treballat, hi haurà, òbviament, un petit repertori a disponibilitat de qui el vulgui per contrastar elements; com per exemple és l’entrevista que se li fa al director del centre d’autisme, Mario Montero. Tot el material que es veurà a continuació, són els prototips que es voldrien seguir per tal d’arrodonir el context del guió amb la fotografia, ambientació, vestuari...i donar-li una coherència a tot el projecte. Es parlarà de la dramatització dels actors, el to i l’atmosfera que es vol per curtmetratge, la fotografia de cada pla, el vestuari dels personatges, el disseny del logotip, cartellisme, lettering…i, finalment, el disseny de la pàgina web.

2.1.1.1.Dramatització Aquest apartat de la dramatització dels actors, s’ha dividit en tres apartats; que són els tres personatges que ens acompanyen en el guió. Començarem pel protagonista i el pilar pel qual es desenvolupen tots els fets: el nen petit, Miguel.

Miguel En Miguel haurà de tenir aproximadament entre 7 i 9 anys. Dos referents que actuen de la manera més idònia per la personalitat que li correspon són; en Tim Warden (interpretat per en Ben Faulkner) i en Simon Lynch (interpretat s

per en Miko Hughes). Començarem parlant d’en Tim amb la pel·lícula Testigo Silencioso.

Testigo Silencioso, 1994. Director: Bruce Beresford. Productor: James G. Robinson

És un nen que pateix autisme i es troba enmig del assassinat dels seus pares amb la seva germana gran. Ell sembla ser l’únic que sap què ha passat. En Tim com a referent és perfecte ja que té totes les aptituds que necessito per en Miguel. La primera fotografia reflexa aquella reacció típica d’un nen amb aquest trastorn: no tenir contacte visual amb la gent. La segona és la reacció de quan els altres insisteixen en captar-li l’atenció i ell respon amb negativitat i ira. La tercera és tan o més important que les altres, perquè ja no és una un símptoma d’autisme, sinó que mostra una part oculta del nen que dóna joc al personatge.

Com hem dit ara fa poc, també tenim en Simon Lynch com a referent a la pel·lícula Mercury Rising.

Mercury Rising, 1998. Director: Harold Becker. Productor: Brian Grazer

Tornem a tenir els mateixos patrons esmentats; la primera imatge reflexa el nen tancat en el seu món amb els seus quaderns i llibres, la mateixa actitud que en el món d’en Miguel, però aquest l’últim, només pinta dibuixos. s

A la segona apreciem de nou com no poden tenir contacte visual amb les persones, si més no, no fàcilment. A la tercera, tot i veure un gest d’amor, per ells no és quelcom fàcil el obrir-se emocionalment i interactuar amb els sentiments. Tot i així, podem apreciar lleugerament com la seva ment no està amb l’abraçada, sinó amb un altre cosa. Amb aquesta mirada també ens ajuda a descobrir que té quelcom amagat dins que tampoc comparteix, aquell matís que el fa misteriós.

Amie Ara toca parlar de l’Amie, la tieta d’en Miguel. Una noia que tot i tenir bloquejos emocionals, mancances d’amor des de la infància… veu una llum de força dins seu que desconeixia i que percep a partir de la incorporació del seu nebot. Començarem amb la Fiona Gallagher (interpretat per Emmy Rossum) a la sèrie Shameless.

Shameless, 2011. Creador: Paul Abbott. Productores: Paul Abbott i John Wells

La Fiona és el nom d’un personatge d’una sèrie americana anomenada Shameless. Una família completament des estructurada on el caos i les negatives condicions d’habitatge són els patrons de la casa. Ella, és la germana gran de quatre. La que tot i tenir problemes interns, fa front a la situació i aixeca la família com pot. Troba la seva fortalesa dins del caos dels que estima i es reinventa en cadascun dels actes d’amor per la seva família. Seguim amb la Jennifer Lawrence interpretant Ree Dolly a la pel·lícula Winter’s Bone. s

Winter’s Bone, 2010. Director: Debra Granik. Productores: Anne Rosellini i Alix Madigan

Ella és una altre jove amb problemes familiars, sentimentals i bloquejos emocionals que ha de fer-se càrrec dels seus germans petits. Una altre lluitadora on es reinventa en cada un dels actes d’amor pels seus germans.

Una de les actituds que tan ella com Mónica tenen en comú, és que al ser joves i inexpertes en molts temes, reaccionen davant moltes situacions amb ràbia i ira; la impotència de la seva joventut davant situacions adultes que han de fer front en solitud, les desespera. Simplement cal veure la primera fotografia el rostre de ira i tristesa que conté. En la segona com l’amor la fa tirar endavant i lluitar. I en la tercera com els dos petits se la miren, saben que només tenen a la seva germana, mentre ella, té la mirada perduda a l’horitzó.

Jorge En Jorge és l’assistent social que porta el cas d’en Miguel i el que anima i rep les rabietes de l’Amie. Per una raó u altre, ell li permet i és molt flexible amb la seva situació. No cal passar per alt, que és un assistent jove i que algunes de les seves decisions no són fomentades des d’una professionalitat. En Jorge és un home passiu però persistent amb les seves decisions i en durles a terme. Tenim a dos personatges de dues pel·lícules semblants que apliquen les actituds d’en Jorge: persistent en el seguiment evolutiu del nen en qüestió.

Tenim en primer lloc en Eugene Simonet (interpretat per en Kevin Spacey) a la pel·lícula Cadena de favores i, seguidament, amb el doctor Jake Rainer (interpretat per en Richard Dreyfuss) a la pel·lícula Testigo Silencioso.

Cadena de favores, 2000. Director: Mimi Leder. Productor: Steven Reuther, Robert Levy i Peter Abrams

L’Eugene és un home passiu, intel·ligent més pel que fa que pel que diu, per com ho fa. D’aquelles persones que, com en Jorge, fan el bé en silenci, que quan estan presents en la vida dels altres poder passen desapercebuts per la seva tranquil·litat, però que quan hi són, sempre s’aconsegueix un equilibri harmònic al voltant. L’Eugene sap escoltar, sap fer sentir còmode a la gent i que puguin sentir-se confiats. Al igual que en Jorge, també és un home reservat amb les seves inquietuds personals.

Testigo silencioso, 1994. Director: Bruce Beresford. Productor: James G. Robinson

El doctor Jake Rainer té els mateixos patrons que L’Eugene i en Jorge, però amb petites diferencies. Ell és igual de comprensiu, de tendre amb en Tim, sap mirar i veure més enllà del que té davant. Dóna aquella confiança i s

comoditat que costa trobar en les persones i que en Tim s’hi agafa i es deixa apreciar.

2.1.1.2. To i atmosfera Pel curtmetratge de Habla en el silencio, s’ha volgut recol·lectar un seguit de pel·lícules on surten uns patrons importants pel projecte que, no només reflecteixen el ritme de les imatges i de la historia, sinó que també mostren les intencions dels personatges i les seves emocions o motivacions interiors. Una manera d’exterioritzar el llenguatge no verbal i casi casi, més important que el verbal.

En primer lloc tenim la pel·lícula del Cisne Negro del director Darren Aronofsky, una obra mestre que relata una historia d’una ballarina que forma part d’una companyia de ballet de Nova York, Nina, que viu només per la dansa. La pressió de la seva mare, la rivalitat de la seva companya i les exigències del seu director li causen una gran tensió i confusions mentals que la incapaciten per distingir la realitat i la ficció.

Durant la pel·lícula hi ha un ritme que es va accelerant a mesura que avancem cap a l’estrena de la funció del ballet. En gran moments de la pel·lícula el director, vol mostrar la pèrdua de la Nina en el seu propi món i amb ella mateixa. I per expressar això, mostra el personatge des de l’esquena i fent càmera en mà per mostrar els nervis del personatge i la inestabilitat emocional i mental. D’aquesta manera, augmenta el to i l’atmosfera del moment. Aquesta tècnica de gravar l’esquena, càmera en mà… es va repetint més constantment al llarg de la filmació. És una tècnica que vull agafar sens dubte per reflectir les mancances i pèrdues emocionals i mentals de l’Amie i en Miguel en el curtmetratge. Això li donarà ritme, càrrega sentimental i una psicologia diferent. s

Cisne Negro, 2011. Director: Darren Aronofsky. Productor: Mike Medavoy, Scott Franklin, Brian Oliver i Arnold Messer.

A més a més, a la pel·lícula hi ha una dualitat amb sí mateixa que es percep quan es mira en un mirall. El mateix rostre atemorit pel reflex de la seva pròpia persona i, per ser-ne conscient que ella és l’únic impediment de la seva pròpia llibertat. L’acte d’afrontar-se a una mateixa, no és tan fàcil. Per la Nina menys encara quan percebem la por en la seva mirada.

Convé destacar que en aquesta pel·lícula en tot moment té un contrast important entre ella (la seva personalitat angelical (la jaqueta rosa és una mostra del seu món innocent)) i el món exterior grisós (casa seva es fosc, al carrer és de saturació baixa, colors foscos…). Una pel·lícula on comparteix contínuament la dualitat entre el nostre interior i el exterior, concepte perfecte per seguir a Habla en el silencio.

Altrament parlaré de la pel·lícula de Martin Hache del director Adolfo Aristarain. Per fer-ne una breu sinopsis de la pel·lícula, tracta sobre un director de cine argentí Martin Echenique, que acudeix a Argentina en busca del seu fill (Martin també, amb el sobrenom de Hache) en un intent de suïcidi. La mare i exdona d’en Martín, li diu que se’l emporti a Madrid una temporada. s

També hi ha l’Alicia, la jove parella i enamorada d’en Martin pare, i l’amic de la parella, Dante, un actor que gaudeix de la vida com Epicuri, del plaer. Martín pare comparteix la seva vida amb gent apassionada però ell no es permet aquest luxe. Estimar es està exposat al dolor i això li fa pànic.

Un dels patrons que segueix aquesta pel·lícula i que comparteixo completament, és en el moment en què el director vol expressar un ambient distès i còmode. Per aconseguir aquesta atmosfera de serenitat i pau, Adolfo propicia uns plans generals, oberts de camp, provocant un ritme tranquil, on existeix la felicitat i es reflexa la complicitat entre els personatges. Sempre apareixen més d’un personatge dins del pla quan es tracta d’una escena agradable.

Martin Hache, 1997. Director: Adolfo Aristarain. Productor: Adolfo Aristarain, Gerardo Herrero, Javier Blanco i Fito Paez.

Aquesta tàctica d’expressió col·lectiva amb plans generals i de camp obert, els vull tenir en el projecte en els petits i pocs moments en què s’aconsegueix rosar la felicitat. També hi ha alguna escena on resultarà molt apropiada aplicar-ho quan estan els tres personatges. A continuació tenim la pel·lícula d’Amour del director Michael Haneke. Una pel·lícula amb un sentiment humà molt real. Tracta de la relació entre Georges i Anne, dos avis de 80 anys, professors de música clàssica jubilats que viuen a París. La seva filla, que també es dedica a la música, viu a Londres amb el seu marit. Un dia l’Anne pateix un infart que li paralitza un costat, l’amor que els ha unit a la parella durant anys es veurà posat a prova.

Amour, 2012. Director: Michael Haneke. Productor: Margaret Ménégoz, Stefan Arndt, Veit Heidu i Michael Katz.

Aquesta pel·lícula té una càrrega emocional i està plena de continguts en els actes i gestos que no pas en les paraules. El director juga amb les ombres i la saturació baixa en cada escena i pla; permet que hi hagi una via d’escapada on les paraules i els sentiments es refugien a la hora d’afrontar la dura realitat d’aquesta parella jubilada. La saturació baixa, dóna un realisme a la imatge i fins i tot, per moments una fredor.

Respecte als plans amb els que es treballa, solen ser pla curt i pla mig. També n’hi han de generals però molt pocs, al director li interessa que siguin curts i mitjos per sentir-nos atrapats dins d’aquest drama però sense voler afogar-nos dins del seu infern. Convé recalcar que els moments més complicats emocionalment, solen ser reflectits amb plans curts per absorbir-nos d’aquell moment, i, són plans que s’aguanten una bona estona.

A continuació tenim la pel·lícula Blue del director Krzysztof Kieslowski. Una altre pel·lícula francesa en el que Julie, la protagonista, perd el seu marit Patrice, un prestigiós compositor, i a la seva filla. Al recuperar-se de les lesions, decideix començar una nova vida independent, solitària i anònima, allunyada dels privilegis que abans gaudia. Olivier, l’ajudant de Patrice intenta treure-la del seu aïllament. Olivier està enamorat d’ella des de fa molts anys i acaba convencen-la perquè acabi el Concert per Europa una ambiciosa obra inacabada de Patrice. s

Blue, 1993. Director: Derek Jarman. Productor: Marin Karmitz

S’aprecia perfectament com en tota la pel·lícula que el color blau és un dels grans personatges principals. Se’l destaca amb majestuositat, misteri i soledat. Sempre va acompanyat d’una cua llarga d’ombres. En tot moment, quan apareix el color l’ambient queda com fred, silenciós...protagonitza una gran soledat. Cal fer esment específic de que solen aparèixer molts plans curts i mitjos d’una sola persona; amb això vull dir que quan es grava un pla, sol sortir només un personatge; una manera de reforçar l’instint de supervivència en el cos d’un mateix, ja que no deixem d’estar sols al món.

En conclusió, per acabar amb el to i atmosfera, tenim la pel·lícula de Rèquiem por un sueño del mateix director que Cisne Negro, Darren Aronofsky. Harry i la seva mare tenen somnis molt diferents, ella permanentment esperant el dia en que pugui participar en el seu concurs de televisió preferit. La ambició del fill i la seva novia és fer-se rics venen droga i utilitzar els guanys per obrir un negoci propi, però mai tenen diners suficients, però no es rendeixen mai. Convé subratllar, que tots tres són consumidors de drogues i estupefaents.

El patró que agrada més i que s’aplicarà en el curtmetratge respecte aquesta pel·lícula, és com el director afoga el camp obert i els plans curt, per fer-los uns primeríssims plans dels rostres dels personatges en els moments de: pànic, pèrdua, incapacitat, evasió del món real i profunditat en el món intern de la persona… s

Expressant així la por del personatge i creant una atmosfera de tancament i ansietat. D’aquesta manera s’arriba molt més a entendre les seves sensacions, com perceben les drogues en el seu subconscient…ja que la imatge no respira.

Réquiem por un sueño, 2000. Director: Darren Aronofsky. Productor: Eric Watson, Palmer West.

Aquest patró que el director adopta en aquesta pel·lícula, serà molt gratificant en el curtmetratge de Habla en el silencio, no només per lo que abans hem esmentat, sinó també que facilita la comprensió a l’espectador de la solitud que desprenen els personatges, les seves debilitats i flaqueses.

2.1.1.3.Fotografia En termes de fotografia s’ha volgut fer una bona recerca en series i pel·lícules americanes com catalanes. Interessa pel curtmetratge Habla en el silencio el factor de contrast; i no referent als colors sinó a als contrastos amb la il·luminació i les ombres. De cada sèrie o pel·lícula s’ha tret un fruït diferent els quals voldria barrejarlos entre sí, i fer-ne un conjunt de valors diferents en un sol projecte: Hablagengelgsilencio. En total s’exposarà quatre que són les més idònies i semblants a les directrius pertinents pel projecte. s

En primer lloc tenim la pel·lícula Litlle Miss Sunshine del director Michael Arndt. En aquest cas no es resumirà la sinopsis de la pel·lícula perquè a la fase 1 ja ha sortit la pel·lícula.

És una pel·lícula que no simplement en el context emocional empatitza amb Habla en el silencio, sinó que també en aquest patró que adopta la pel·lícula en tot el seu discurs i duració. Amb això em refereixo a la il·luminació i el joc de saturació.

Little Miss Sunshine, 2006. Directors: Jonathan Dayton i Valerie Faris. Productors: Marc Turtletaub, A. Berger, Ron Yerxa, P. Saraf, David Friendly

Adquirir aquest joc amb la saturació, dóna una sensació i una percepció de distancia, de fredor, però d’una manera molt subtil. És una manera suau de donar a entendre que hi ha una distancia i incomunicació entre els personatges, entre la seva aparença de família perfecte i dels seus colors de vestuari alegre. Només amb les fotografies es pot veure la incomoditat, la poca distensió que hi ha entre ells. En silenci i sense tocar-se. La saturació aparentment sembla que faci poc i provoca molt.

En segon lloc en el camp de la fotografia, tenim la sèrie americana Queen Sugar de la directora Ava DuVernay. En aquesta sèrie s’explica la historia de dues germanes, una és periodista i l’altre una dona moderna amb la seva filla adolescent. Les dues reclamen la herència del seu pare: una granja de 800 hectàrees de canya de sucre. El seu món i la seva identitat donaran un gir

radical quan es moguin en un ambient totalment desconegut mentre intenten reconstruir la granja des de cero. La fotografia d’aquesta pel·lícula es el mateix concepte que anteriorment hem comentat, el contrast de il·luminació amb les ombres, però, en aquest cas, també juga amb els colors creant una diversitat de ombres, profunditat i colors molt interesants. El que m’agrada d’aquesta sèrie i que es pot aplicar al curtmetratge de Habla en el silencio, és que tot i jugar amb el contrast de llum, ombres i colors, ho fa d’una manera molt subtil i casi sempre amb un desenfoc de fons, deixant que mai sigui el centre d’atenció el joc de llums.

·Jocs de colors

Queen Sugar, 2016. Director: Ava Du Vernay. Productors: Karl Candler

·Jocs de ombres

En tercer i penúltim lloc, tenim la sèrie catalana Polseres Vermelles del director Pau Freixes. Una sèrie que tracta sobre l’amistat, l’esperit de superació i les ganes de viure. Ambientada en un hospital, el protagonisme el tenen els malalts no els metges. Joves amb càncers i malalties amb ganes de viure, enamorar-se i descobrir coses noves que fan els demés nois de la seva edat. s

El que comparteixo d’aquesta sèrie és novament, la baixa saturació i el joc de contrast, per projectar les energies i les il·lusions amb la realitat de les seves situacions i dels fets.

Polseres Vermelles, 2011. Director: Albert Espionosa Productor: Pau Freixes

Aquestes imatges anteriors, marquen un fet que a mi m’agradaria també aportar en el curtmetratge: la naturalitat que desprèn cada pla. No hi ha trampa, no hi ha alteració del color, no hi ha ombres més exagerades per remarcar més el drama o el misteri en cada escena, no hi ha quelcom que pugui resultar fora de la naturalitat del dia a dia; això de cares a l’espectador crea una connexió més directa i arriba molt més l’emoció. Aportar això a Habla en el silencio, faria que guanyés en versemblança.

En quart i últim lloc, tenim la última aportació de la sèrie americana Shameless del director Paul Abbott. Aquesta sèrie tracta de la disfuncional família Gallagher en el que el pare és un alcohòlic, no educa els seus fills…La única capaç de tirar endavant a la família és la filla gran, Fiona, una noia que ha hagut de madurar abans per fer el paper de mare de família de tres germans menors que ella.

Tot i que haig de dir que el que aportarà la sèrie Shameless al projecte, encara ho tinc en dubte perquè no ho acabo de veure del tot clar; va una mica en contra de la unió que em provoquen les altres tres aportacions, però en fi, no la vull descartar perquè és possible que pugui ser rentable. s

El patró que m’agrada d’ells és el gran contrast de colors que hi ha.

Shameless, 2011. Creador: Paul Abbott. Productores: Paul Abbott i John Wells

Aquests petits contrastos de colors a la sèrie li dóna vida, una mica d’alegria dins del desastre. Aquesta mateixa sèrie amb absència de contrast de colors, ja no seria còmica alguns moments, seria simplement tràgica. I considero que aquesta aportació de mescla de colors en la fotografia, podria separar el drama del curtmetratge amb la serietat de l’assumpte i donar la possibilitat a l’espectador de pensar sortides per la Amie i en Miguel, i no apiadar-se d’ells sempre.

2.1.1.4.Vestuari El vestuari dels actors ha sigut més fàcil d’emprendre ja que la idea de cadascun ja s’anomenava en el origen del guió. El principal foc d’atenció per inspirar-nos ha sigut l’emocional i el que vol/pot transmetre cada personatge. Òbviament, el segon foc ha sigut fer una recerca de referents i estils de roba, però ha sigut quelcom escollit partint de la base de l’estat anímic.

MIGUEL En Miguel amb la roba, evolucionarà. Primerament portarà camisetes llargues o de màniga curta però colors llisos, sense dibuixos. Més endavant començarà a portar roba amb algun color més alegre o alguna samarreta grisa però amb ralles blanques, quelcom que simbolitzi que els colors comencen a reflectar-se

dins seu. Al final, portarà alguna samarreta de color alegre amb un dibuix al mig com un nen normal de la seva edat.

1) Principi

2) Final

AMIE Ella tindrà una combinació entre peces de roba senzilles i l’estil Boho Chic. Aquesta última esmentada és un vestuari barrejat entre bohemi i hippie. Mescla la originalitat i naturalitat del hippie i el bohemi amb un estil més urbà i cuidat. ·Colors taronges, verds, terra… ·Jaquetes folgades, faldes llargues… ·Cabell natural, llarg, pentinats de trenes… Peces senzilles

Boho-Chic

JORGE (assistent social) Jorge és un home molt reservat, amb un caràcter dolç i fred a la vegada. No aixeca la veu ni és sent violentat per res del voltant. El seu vestuari havia pensat que seria sempre amb colors discrets, portarà sempre varies peces de roba per recalcar la seva part reservada i misteriosa. Tindrà un toc elegant donada les seves circumstàncies d’assistent social, una feina exposada al públic.

2.1.1.5. Disseny gràfic ·Logotips Primerament s’ha fet una recerca de logotips de totes les diversitats, precisament per això la següent imatge és una presentació dels logotips més reconeguts internacionalment.

Un cop l’ull ja tenia força coneixement de logotips i diversitat de formes, volums, cromàtica, profunditat, ombres… Explico quin va ser el procés d’elecció:

En primer lloc es va voler buscar el contorn del logotip, quin seria el que es consideraria més oportú pel projecte. Es tenia clar que es volia un cercle al voltant del títol o del icona escollit, com en la següent imatge s’ensenya.

Seguidament a l’interior, en vers d’escrit (com en l’anterior fotografia), es vol un símbol creat o ja existent de l’estil que hi ha a la següent imatge:

Comptat i debatut, respecte a la cromàtica del logotip, es vol que tots elements participants en el logotip (símbol i cercle) tinguin la gama de colors que es mostra a la pròxima fotografia: blau celeste, blau cel, verd clar, verd fosc, taronja, groc i lila.

ÂˇLettering

ÂˇCartells

2.1.1.6.Disseny web La primera opció de pàgina web seria quelcom així: Colors foscos i càlids, una fotografia principal del projecte de fons. Una breu introducció del projecte i una sinopsis del curtmetratge a sota de la fotografia; i les opcions d’ampliar informació

dalt

(making

of,

personatges…).

Una altre opció de pàgina web, seria oferir tres opcions importants i generals al centre amb una fotografia per cap (curtmetratge, making of i equip de rodatge), seguidament hi hauria una altre pàgina (contacte, personatges…) i finalment, a sota de les tres fotografies d’opcions,

hauria

simplement

l’apartat de comentaris externs.

Una última opció podria ser el mateix joc de colors (un color predominant com el blau i el negre sempre resseguint la imatge i la pàgina en general);

imatge

central

que

sigui

curtmetratge a visionar, seguidament dos o tres opcions a dalt però, que no els porta a cap altre pàgina, si no més avall, tot està en la mateixa superfície web. Seria més senzilla però molt pràctica. s

2.2. Desenvolupament 2.2.1 Producció Habla en el silencio és un curtmetratge on es treballa sobretot el silenci i la comunicació no verbal. És un projecte dens d’emocions i enfocat a tot espectador que cau en la trampa de creure que qui parla, és l’únic que comunica. Un curtmetratge on es juga amb la diversitat d’interpretacions segons la mirada de l’espectador i la seva percepció dels fets. Fets que no deixen de ser silenciosos però plens de significat. Un gran recurs de comunicació per en Miguel (personatge que no menciona paraula en tot el curt), són els dibuixos i els joguets d’herois. La seva via de comunicació arriba a ser molt més profunda i plena de contingut, que la que propicia Amie amb les seves inseguretats, utilitzant la comunicació verbal.

El projecte no sols procura expressar la autenticitat dels sentiments i la manera de gestionar-los, sinó que ajuda a oferir una sortida, a l’Amie i a tots els que actuen com ella: de interpretar els silencis i les altres vies de comunicació on no permet a un perdre’s entre les paraules plenes de ressò.

Voldria aprofitar per esmentar, ara que som a l’apartat de producció, les condicions de càmera amb el que es va gravar.

Es va utilitzar la càmera Sony a7sll, amb les òptiques Sony Carl Zeiss 24-70 f/4 i de l’ERAM les del kit Carl Zeiss 35 i 50; amb un format de 2,35:1 (1920 x 818). Seguida de les regles dels 180º, gravat amb 23,978 frames per segon i a 1/50 de shutter speed.

2.2.1.1. To i atmosfera Pel curtmetratge Habla en el silencio, s’ha intentat buscar una atmosfera realista però, que a la vegada no es convertís en quelcom previsible segons la temporalitat dels plans. El ritme ha de ser tranquil però sense que avorreixi, ja que és un projecte on el diàleg desapareix i convé reforçar aquest buit amb la imatge i el ritme de les escenes.

Al principi s’havia pensat per alguns plans, que la càmera es mogués i mostrés la inestabilitat de l’Amie, la tieta d’en Miguel; però finalment, no hem seguit aquest patró del Cisne Negro, ja que el protagonista en tot moment és en Miguel i la manera que té de viure la situació amb ella i el món. Els plans són en tot moment estàtics i força asfixiats d’imatge. D’aquesta manera l’espectador pot percebre l’afogament col·lectiu que es viu. Un patró que si s’ha seguit de Cisne Negro, és en referencia als plans de des enfoc amb el personatge principal per donar-li un atmosfera subjectiva i interpretada des del protagonista.

Una altre qualitat a tenir en compte en quant a to i atmosfera, és el joc de contrastos que s’havia decidit aportar en el projecte. Una manera metafòrica de donar a entendre que en vers qualsevol situació, sempre hi ha una esperança tot i que no la puguem veure. En tot moment hi ha un raig de llum on ens dóna a entendre que de tot hi ha el bé i el mal, el dolor i l’amor, lo bo i s

lo dolent. Hi ha sempre dos camins per entre una historia, cadascú tria cap a on dirigir la mirada i quedar-se amb segons què. La llàstima de la societat i dels cors de l’ésser humà, és que quan tria mirar cap una direcció, creu que ha d’ignorar per complet l’altre.

Aquest joc de contrastos solen ser quan l’Amie està exposada a superar com sigui la situació que se li presenta. Ella sempre intenta assolir el repte amb la comunicació verbal.

A la primera imatge parla per telèfon amb una empresa que s’havia compromès a contractar-la si complia amb uns requisits que, efectivament havia adquirit; la conversa es veu com l’Amie es discuteix amb la de recursos humans perquè es neguen a complir la seva paraula. Amie cau en fúria. A la segona imatge intenta interactuar amb en Miguel i a cridar-li l’atenció, de nou amb la comunicació verbal sense prestar atenció a la comunicació no verbal d’en Miguel, mentre dibuixa.

A la tercera, és el moment en que una secretària crida el nom de l’Amie a la sala d’espera per entrevistar-la. A l’Amie, se li cau tots els documents per terra al ser nombrada. Contínuament el repte al costat del raig de llum. Prova a prova.

2.2.1.2. Fotografia Respecte a la fotografia del curt s’ha dividit en tres idees principals, tots referits a la cromàtica de cada pla i, amb la intenció que era considerada segons el guió. Començaríem parlant dels plans en què s’ha jugat amb la saturació i recolzant els colors clars i foscos.

En aquests tres plans els personatges surten sols, al igual que en altres plans reforçats per la saturació i la barreja de colors clars i foscos. La intenció és focalitzar la incomoditat de buidesa del silenci plasmat en la poca decoració i escenografia. Recalcant els contrastos a les parets, es fa més gros l’eco d’una mala sensació. Els rostres dels personatges no mostren en cap moment una serenitat, tot el contrari. Sempre tensió.

En segon lloc tenim el joc de colors càlids però amb sensació freda, o sigui, colors marrons clars i grocs, barrejats amb una saturació pujada, per tal de que refredi més la imatge i no exposi un calor entre els personatges inexistent. Utilitzant aquests colors mig freds mig càlids, plasmem una nova oportunitat d’èxit que mai s’arriba a tocar.

En tot moment que es mostren aquestes imatges “càlides”, solen ser quan Amie està amb en Miguel i intenta posar-hi de la seva part perquè la comunicació entre els dos flueixi; tot i així, com anteriorment hem dit, la llum expressa una oportunitat d’èxit que mai acaba d’arribar. Hi ha llum en tot moment en que ella creu. Creure la salva, li dóna esperança.

A continuació parlarem del últim departament de colors en el curtmetratge.

Els colors blaus, grisos i la barreja amb el contrast i saturació, provoquen aquesta sensació de tristesa i soledat que abriga als personatges en més d’una ocasió. La intenció és focalitzar a l’espectador el drama que avarca en aquell moment al personatge enfocat. El fet de que no es pugui casi percebre el rostre dels personatges, ajuda a posar pressió i tensió.

2.2.1.3. Vestuari El vestuari dels personatges ha estat molt seguit de les idees inicials que s’havien comentat. Primerament parlarem del vestuari d’en Miguel: MIGUEL

El s

vestuari

d’en 91

Miguel evoluciona linealment a mesura que avança el curt.

La primera fotografia és del inici del curt on va abrigat amb una jaqueta fosca i una samarreta grisa per sota; això ens ajuda a veure la poca vitalitat que en Miguel sent el primer dia. A la segona fotografia, ja porta uns dies a casa la seva tieta i està concentrat amb els seus dibuixos; no deixa de portar el gris, però a sota ja porta una samarreta blanca amb el símbol d’en Superman. Comença a portar peces més pròpies d’un nen de la seva edat. A la última, enmig del curt, porta la dessuadora de color vermell amb un dibuix d’una camioneta; en certa manera, ajuda a entendre que ell amb el seu entorn, ja es sent més còmode.

Ell sempre ha sabut expressar el seu estat d’ànim a la seva manera (dibuixant, en les seves peces de roba…).

AMIE

Amie vesteix sempre amb peces de roba de pana i cotó. Casi sempre amb dues peces de roba, la samarreta interior (que no es veu mai) i el seu jersei per sobre acompanyat d’una bufanda, mocador… sempre de cotó o pana. Els colors no són vius ni criden l’atenció, al contrari, són apagats i tristos. Sempre dues peces per sentir-se més protegida amb si mateixa, així la gent no vegi les llàgrimes que l’acompanyen per dins. s

Només hi ha una escena en la que va vestida amb una camisa blanca de roba i sense res més a sobre ni a sota: el dia que té una entrevista de feina. Aparentar quelcom que no era.

JORGE

Jorge sempre porta un mateix estil de roba: camisa, corbata, jersei per sobre i texans. Els colors solen ser sempre discrets, però sempre elegants. No és un home que li agradi fer-se notar, però sap que té un càrrec important i que ha d’estar a l’altura amb la presentació.

El fet de que porti la roba atapeïda, simbolitza en certa manera, que no li fa por res, no té que amagar res ni pretén que així sigui. Sempre portarà dues peces per donar un toc misteriós a la seva persona que, és el personatge del que menys sabem en tot el curt.

2.2.1.4. Disseny gràfic No he sigut mai bona amb el disseny gràfic ni amb les facultats de multimèdia (Photoshop, Ilustrator…); tot i així he intentat fer el millor que he pogut i intentar plasmar les meves idees narratives, en un logotip i en un cartell del curtmetratge Habla en el silencio.

LOGOTIP

El logotip va haver de ser repetit varies vegades fins a trobar el que m’interessava i la forma adequada que mostrés un equilibri dins del propi desequilibri.

Primerament explicaré breument un dels primers símbols que es va presentar abans de fer-li les últimes millores:

1) Va ser de les primeres versions, però no agradava que fos circular i es va canviar a una forma més ovalada. També es va aclarir el color vermell perquè semblava que el verd estigués per sobre i no era la intenció. El símbol negre del mig (símbol de música per representar el silenci), es va eliminar ja que era lo primer que es mirava inconscientment, tampoc era el propòsit.

2) El segon es bastant semblant al primer canviant la disminució del símbol del silenci i variant la lletra Karine per la de Karl Wright Script. Que finalment tampoc s’aplicarà ni el símbol petit ni la lletra Karl Wright Script.

A continuació, el logotip definitiu del curtmetratge Habla en el silencio.

El símbol és la unió de dos elements semblants a una fulla; fent referencia, entre altres coses, a la tardor que és l’estació en què passa tot.

Són dues fulles girades entre sí i sense mirar-se mútuament; Dóna a entendre que en cap moment un símbol aconsegueix percebre el que l’altre vol o intenta expressar.

Respecte a la forma, se’m va aconsellar que no tingués forma de pilota sinó més ovalada, i té un petit filtre de vidre afegit que deixa un degradat a les puntes de les fulles. El símbol, si se’l mira detingudament, per la inclinació que té, sembla que tingui moviment per si sol, que es mogui en forma circular, com l’expressió “Un pez que se muerde la cola”, i efectivament, és així.

Els colors que s’han escollit, s’han agafat representant a l’Amie el vermell, i el verd en Miguel. Pot semblar que ella sigui la que està per sobre d’en Miguel, però tal i com abans s’ha esmentat, el símbol té moviment i és com un peix que es mossega la cua, amb això vull dir, que tot i que l’Amie sigui la adulta i estigui per sobre, les situacions canvien i el rols també; tal i com passa en la última escena del curtmetratge.

Els dos colors escollits són complementaris, independentment que no es semblin en res, donen una força i un dinamisme en igualtat.

Respecte a la tipografia escollida, ha sigut buscada a la pàgina web www.dafont.com; Karine, número 7, format regular. Altres tipografies provades varen ser: Karl Wright Script, Karine aime les chocolats, Babalu. s

CARTELL Amb la presentaciĂł del cartell, sâ&#x20AC;&#x2122;ha volgut entregar en forma horitzontal.

Anterior a aquest darrer cartell, s’havia fet una versió amb la fotografia molt més llarga (massa informació innecessària), en vertical i sense cap textura pertinent.

A banda d’aquest últim comentari, amb el cartell definitiu es proposa expressar diverses interpretacions:

Certament, si ens centrem en les idees narratives vinculades a les emocions, podem recalcar que el rostre de cadascun dels personatges està borrós i sense identificar l’autenticitat del rostre; una manera de donar a entendre que no tot és el que sembla ni les aparences són suficients per saber-ne el contingut interior. En Miguel sent el protagonista de la situació i la visió des d’on l’espectador viu tot el que passa; convertint-lo això, en el personatge desvetllador. Mira inquiet a la seva tieta Amie i a l’assistent social Jorge, a través del vidre d’una sala d’espera del centre.

Si ens fixem en el rostre de l’Amie focalitza la mirada cap al sostre expressant tristesa, paciència, esgotament… buscant fins i tot una esperança cap a l’horitzó per tirar endavant la seva situació. No és sens dubte, un rostre amb serenitat.

El rostre d’en Jorge és tranquil, pacient, relaxat però tens per l’actitud que expressa l’Amie. Se la mira amb deteniment, analitzant el seu rostre com si apliqués els seus coneixements d’assistent social també cap a ella.

La fotografia escollida és perfecte perquè entren els tres personatges, la falta de comunicació entre tots (en Miguel a fora i separat per un vidre), la tensió del curt, la visió subjectiva d’en Miguel i com viu la situació des de fora.

Ara ens adrecem a la composició del cartell; ja hem comentat abans que la posició és horitzontal. La decisió va ser clara perquè resultava més gratificant d’aquesta manera, mostra un equilibri molt més estètic i narratiu. A la vegada esta tallada d’una manera que delimita el cap d’en Miguel; una manera de deixar-li la força de la fotografia i del cartell a la seva visió de l’exterior.

Tornem a jugar amb els colors foscos i clars barrejats amb el contrast, parets blanques i buides on el ressò fa més mal i soroll.

La part de sota del cartell, té una textura (un filtre) que dóna més profunditat i reforça la imatge, no la deixa tan plana com era abans.

Tenim dues tipografies, la del logotip Habla en el silencio, Karine, utilitzada també per la premissa del curtmetratge “Toda mi forma de pensar es visual”, Temple Grandin23. L’altre tipografia és de TrajanPro Regular, on apareixen els crèdits dels que formaven en part, l’equip.

2.2.1.5. Disseny web El nom de la web oficial del projecte: www.hablaenelsilencio.com La pàgina té un format molt senzill, no està carregada de masses elements tipogràfics ni icònics, es basa en moltes imatges perquè tracta d’un curt i m’interessa sobretot ressaltar la forma fotogràfica en tots els aspectes.

Hi han diferents apartats on hi participen constantment algunes frases mítiques del projecte i d’autors que m’han acompanyat en aquest projecte.

23 Mary Temple Grandin, zoóloga, etóloga, diseñadora de mataders i professora de la Universitat Estatal de Colorado. És professora del comportament animal. Grandin és elogiada com una de les primeres persones amb l’espectre autista en compartir publicament punts de vista de la seva experiencia personal d’autisme.

Té botons en què crida l’acció per obrir una nova finestra que porta a Vimeo; on hi ha el curtmetratge i l’entrevista realitzada al director del centre d’autisme infantil de Girona, Mario Montero, ADN. La contrasenya per accedir al curtmetratge: Escribeenelsilencio2017. La contrasenya per accedir a l’entrevista és: MarioMontero2016. Important especificar abans de la visualització, que sigui en HD i 1080.

Aporta un apartat de making of perquè es puguin apreciar algunes imatges de l’equip tècnic que ha treballat al darrere dia a dia. També es pot apreciar el cartell oficial del projecte. S’ha considerat oportú obrir un altre apartat on apareix una fotografia de cada persona que ha format part de l’equip tècnic i els actors. No cal oblidar que, en la pàgina principal hi haurà acompanyant el curt, una sinopsis del projecte.

2.2.2 Post-Producció La postproducció ha sigut la part més complexa alhora de definir bé el concepte del projecte. Ha sigut un treball dur però a la vegada molt profitós. S’han après a aplicar continguts que desconeixia i diferents maneres de gestionar les directrius i les responsabilitats com a creadora del projecte. El director de fotografia, en Guillem Costas i jo, ens trobàvem a Tordera on ell té el seu despatx amb els macs necessaris per fer el muntatge i l’etalonatge. Ningú treballava sense l’altre, sempre de costat.

2.2.2.1. Edició

En tot moment es va saber com es volia fer el muntatge del curtmetratge. Vam començar fent una visió de tot el material, comprovar que l’script quadrés amb tots els clips, sincronitzant-los, fent quatre copies de seguretat… s

A banda d’això, vam iniciar el muntatge i vam fer una versió d’uns 15 minuts aproximadament. Es va visualitzar i no va agradar a la direcció; les idees conceptualitzades del principi no es veien plasmades en imatge. Això va ser un gran problema amb el que ens vàrem trobar. Apart de la coherència dels plans, el temps en el projecte era massa lineal, i es buscava quelcom més trencador amb el pas de les hores o minuts. No cal descuidar que un altre problema d’aquesta primera versió, és el canvi de rols entre l’Amie i en Miguel. Amb això vull dir que, ella resultava la protagonista del curtmetratge i partíem de que el protagonista era Miguel. Amb l’ajuda dels consells del tutor del treball, es varen fer unes quantes trobades més i vam dur a terme la última versió de muntatge. En primer lloc, vam reduir el temps de 15 minuts a 10 minuts. Les raons per les quals es va reduir el curt, varen ser necessàries per donar més èmfasi emocional i més determinació en l’objectiu del projecte.

Altrament, és important nombrar que es va suprimir una escena de 2 minuts en què l’Amie parlava amb l’assistent social per telèfon. Aquesta escena no portava gaire informació pel mal que feia a l’anterior i següent escena. Provocava que l’espectador sortís d’una agonia per llavors entrar en una altre. Un cop eliminada, la trama s’entenia molt més i no es va trobar a faltar en cap moment.

2.2.2.2. Etalonatge L’etalonatge del curtmetratge, ha sigut la part poder la menys difícil de la postproducció. Es sabia que es volia jugar amb els contrastos, amb els colors clars i foscos (grocs i blaus), i així crear un salt d’ambient segons l’estat anímic i l’avenç de la relació dels tres personatges.

100

S’ha afegit alguns pluggins per ressaltar més la imatge en format de cine i no tant de televisió, com per exemple el filtre de gra ALEXD4. Això ajuda a donar textura a la imatge i provocant així profunditat.

2.2.2.3. So Es va fer el muntatge mirant de jugar amb el so (gran importància el so en aquesta última versió) d’en Miguel; tot el que ell escoltés, el que ell interpretés…tot havia de ser des de la seva percepció; així doncs, l’espectador seria informat d’una manera subjectiva per en Miguel. Això comporta que estigués focalitzada la idea i el problema: la comunicació.

Es juga amb les veus que escolta en Miguel provocant una espècie d’aïllament de les paraules per tal d’entendre com el nen percep les coses i com es tanca en el seu món. Això ens ajuda a comprendre la posició dels altres personatges i la d’ell mateix.

Respecte al so de diàleg i ambient, varen ser gravats amb bona qualitat i les pistes d’àudio s’han retocat lo just.

Amb relació a la banda sonora del projecte, les dues noies que van crear-la van captar l’essència de la meva petició, però poder es van accedir amb l’agressivitat del piano i del ritme. Tot i així, les imatges queden bé amb la banda sonora, i en vers de donar una sensació de tristesa, la melodia juga amb la tensió i provoca una sensació a l’espectador.

101

FASE 3: Autoavaluació, millora i prospectiva 1.1. Autoavaluació i prospectiva: Primerament parlaré sobre l’avaluació que en tinc del projecte i de la meva feina realitzada a l’interior i, posteriorment, parlaré de la meva visió de futur.

M'agradaria començar pel que comporta la feina de guionista i directora. Estic contenta del guió i del procés pel que ha sigut avaluat amb l'ajuda del meu tutor, Francesc Font. Les idees han sigut concises des d'un inici i s'han anat perfeccionant amb la caracterització dels personatges i les seves paraules.

Pel que comporta a la funció com a directora, estic realment orgullosa. He tingut en tot moment el "control" de la situació (menys els imprevistos), he sabut tenir un tracte fantàstic amb els actors i amb els pares del menor que interpretava en Miguel, Pau Parés. Hi ha hagut una bona relació amb els companys del rodatge, un bon ritme de treball en el SET, en les reunions anteriors… En els moments que hi han hagut imprevistos he sabut adaptar-me sense col·lapsar-me amb el problema, sinó que s'ha buscat solucions de seguida. Diguem-ne que he sabut gaudir de la funció de directora com mai.

No hi han hagut problemes de cap estil respecte a la convivència amb els departaments durant les setmanes de preparació.

Per acabar amb aquesta part de la autoavaluació, vull fer un petit paràgraf respecte a la interpretació. Tot i saber que necessito recuperar les meves classes tècniques de teatre, estic contenta d'haver pogut assumir les característiques principals del personatge Amie Leruel i no m’arrepenteixo de la decisió tot i que, poder he pecat

102

d’ambiciosa; no obstant, la tornaria a prendre malgrat no ser la qualitat tècnica que esperava.

Mentiria si no afirmés que algun moment havia perdut la il·lusió i la fe en el projecte al veure que no agafava el ritme ni la direcció que volia; però, a vegades quan estem perduts, és la millor font de recerca i de creativitat. Aquesta nova via de recerca va ajudar a reconduir les idees inicials per treure’n el suc necessari i recrear-nos amb les diferents i noves opcions que es presentaven.

Vull finalitzar l’autoavaluació esmentant que haver assumit els departaments de direcció, guió, producció i interpretació, han resultat una gran responsabilitat i un risc del que n’era conscient des d’un inici.

Satisfeta de la recerca del meu TFG (treball final de grau), del temps invertit, de l'equip amb el que he treballat, de l'esforç i la manera en què he aplicat els meus coneixements, de les competències amb les que he treballat respecte al material visual i musicalment, de les ganes invertides, de les meves maneres de treballar i de gaudir-ne.

He après que tractar les coses amb temps, calma i determinació, es pot treballar gaudint de la feina, es pot aprendre moltes coses en els petits detalls i auto analitzar-se per ser-ne conscient de s’hi es té les capacitats per assolir els objectius principals. Desitjo que futurament tot això tingui una repercussió molt bona i productiva pels pròxims projectes, en els que aplicaré cada un dels consells dels professors, dels tutors i dels meus errors convertits en lliçons.

103

Conclusions Considero que he assolit els objectius principals d’aquest projecte.

S’ha treballat fort en el transcurs de les fases, s’ha determinat el temps estimat per cada pas necessari alhora d’elaborar l’obra…quan s’han hagut de fer canvis pròpiament necessaris en els diferents departaments, s’han realitzat; així aprendre’n de l’experiència i saber en quin moment hem de descuidar o aplicar segons quines regles que limiten el creixement creatiu de la nostra obra. Estar orgullosa de les meves implicacions en cadascuna de les funcions: direcció d’actors, producció, interpretació, tracte amb l’equip, recerca de localitzacions,

despeses...

crec

que

està

implicada

tots

aquests

departaments, m’han ajudat a reforçar més els ideals principals del curtmetratge i ha poder apropar-me més al que buscava.

Considero que he aconseguit crear la historia que buscava amb uns personatges absorbits per unes conductes i uns sentiments que els caracteritza. Penso que he transmès el xoc frontal de les diferents vies de comunicació i de com podem arribar a no veure tot i mirar, a no escoltar tot i sentir i a no entendre tot i intentar-ho.

La resolució del curtmetratge Habla en el silencio, espero que tingui una bona repercussió.

104

Bibliografia: ·Sociología intoducción i fundamentación, Jakobus Wössner. Editorial Herder, any 1976 ·Habla el silencio, Eckhart Tolle. Editorial Gaia, any 2009. ·Edad del cambio. Jóvenes en los circuitos de la solidaridad intergeneracional, Pau Mari-Klose y Marga Mari-Klose. Editorial Siglo XXI (CIS: Centro de investigacions sociológicas), any 2006. ·La mirada del sociòleg, Salvador Cardús i Ros. Editorial Edicions Proa S.A., any 1999. ·Sana tu cuerpo, Louise L. Hay. Editorial Urano, any 1992. ·El poder curativo del amor, Gerald G. Jampolsky. Editorial Alamah, any 2002. Pensando sociológicamente, Argentina, any 2007.

Zygmunt

Bauman.

Editorial

Nueva

Vision

Practicando el poder del ahora, Eckhart Tolle. Editorial Gaia, any 2009.

Filmografia:

·Buscando a Eric. Director: Ken Loach. Productora: Rebecca O’brien. Actors: Éric Cantona, Steve Evets, Stephanie Bishop, John Henshaw. Any 2009. ·Mejor Imposible. Director: James L. Brooks. Productors: Bridget Johnson, Kristi Zea. Actors: Jack Nicholson, Helen Hunt, Greg Kinnear. Any 1997. ·Little Miss Sunshine. Directors: Jonathan Dayton i Valerie Faris. Productors: Marc Turtletaub, A. Berger, Ron Yerxa, P. Saraf, David Friendly. Actors: Abigail Breslin, Paul Dano, Steve Carell, Alan Arkin, Greg Kinnear, Toni Collete. Any 2006. ·Sunrise a miracle of love. Director: Gleem Jordan. Productora: Richard Rosenbloom. Actors: James Farentino, Kathrun Harrold, Shelby Balik Any 1979.

105

·Después de Thomas. Director: Simon Shore. Productor: Beryl Vertue. Actors: Asa Butterfield, Keeley Hawes, Ben Miles. Any 2006. Wall-e. Director: Andrew Stanton. Productor: Jim Morris. Any 2008. ·Del revés. Director: Pete Docter, Ronnie del Carmen. Productor: Jonas Rivera. Actors: Amy Poehler, Phyllis Smith, Mindy Kaling, Lewis Black. Any 2015. ·Testigo Silencioso. Director: Bruce Beresford. Productor: James G. Robinson. Actors: Liv Tyler, Richard Dreyfuss, Linda Hamilton, John Lithgow. Any 1994. ·Mercury Rising. Director: Harold Becker. Productor: Brian Grazer. Actors: Bruce Willis, Miko Hughes, Alex Baldwin, Kim Dickens. Any 1998. ·Winter’s Bone. Director: Debra Granik. Productores: Anne Rosellini i Alix Madigan. Actors: Jennifer Lawrence, John Hawkes, Dale Dickey, Garret Dillahunt. Any 2010. ·Cadena de favores. Director: Mimi Leder. Productor: Steve Reuther, Robert Levy i Peter Abrams. Actors: Haley Joel Osment, Kevin Spacey, Helen Hunt, Jon Bon Jovi. Any 2000. ·Cisne Negro. Director: Darren Aronofsky. Productor: Mike Medavoy, Scott Franklin, Brian Oliver i Arnold Messer. Actors: Natalie Portman, Mila Kunis, Vincent Cassel, Winona Ryder. Any 2011. ·Martin Hache. Director: Adolfo Aristarain. Productor: Adolfo Aristarain, Gerardo Herrero, Javier Blanco i Fito Paez. Actors: Federino Luppi, Cecilia Roth, Eusebio Poncelo, Juan Diego Botto. Any 1997. ·Amour. Director: Michael Haneke. Productor: Margaret Ménégoz, Stefan Arndt, Veit Heidu i Michael Katz. Actors: Emmanuelle Riva, Jean-Louis Trintignant, Isabelle Huppert, Alezandre Tharaud. Any 2012. ·Blue. Director: Derek Jarman. Productor: Marin Karmitz. Actors: Juliette Binoche, Benoit Regent, Florence Pernel, Charlotte Véry. Any 1993. ·Réquiem por un sueño Director: Darren Aronofsky. Productor: Eric Watson, Palmen West. Actors: Jared Leto, Jennifer Connelly, Ellen Burstyn. Any: 2000. s

106

Webgrafia: Activitat de recerca documental Entrevista amb el director d’ADN (Centre d’autisme Diversitat Funcional Neurodesenvoulpament), Mario Montero. Realitzada el 19/05/2016 per la directora del projecte per tenir-ne un bagatge alhora d’escriure el personatge d’en Miguel. A l’apartat d’annexos hi ha el link que vincula amb la pàgina oficial del projecte: www.hablaenelsilencio.com, on hi ha l’entrevista.

Recursos en línia: (mirar document) ·Gobierno de España. Elements de la comunicació. Última actualització: 25-07-2007 http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso1/t1/teoria_1.htm ·Centros comunitarios de aprendizaje. Tipus de comunicació (verbal, no verbal i gràfica): http://www.cca.org.mx/lideres/cursos/redaccion/comunicacion/contenido_tipo scom.htm ·Asociació Alanda. PDF: La comunicació en nens amb autisme. Laura Escribano Burgos: http://www.asociacionalanda.org/pdf/comunicaci%C3%B3n_en_ni%C3%B1os_c on_autismo.pdf · Understood.Entendre els trastorns del llenguatge: https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learningdisabilities/communication-disorders/understanding-language-disorders ·Psicologia, centro de Guatemala. Què és entendre la fòbia social. Ser sociable: https://psicogt.wordpress.com/2006/10/03/%C2%BFpor-que-ser-sociable/ ·Banco de la República Actividad Cultural. L’home, ser social. http://www.banrepcultural.org/node/28735

107

·Wikipedia. Trastorn antisocial de la personalitat: https://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_antisocial_de_la_personalidad ·Automotivación. Lo social i lo antisocial en la automotivació humana. https://automotivacion.wordpress.com/2011/10/06/lo-social-y-lo-antisocial-enla-automotivacion-humana/ ·PDF: Gobierno Vasco, departamento de educación. Universidades e investigación. L’autisme a l’edat infantil, els problemes de la comunicació: http://www.hezkuntza.ejgv.euskadi.eus/r43573/es/contenidos/informacion/dif7/ es_2082/adjuntos/libros/(6)%20Autismo/CAST/2AUTISMO.pdf ·AutismSpeaks. Què és l’autisme?: https://www.autismspeaks.org/qué-es-el-autismo ·Almas infinites. La pell i la seva relació emocional: https://almasinfinitas.wordpress.com/2016/06/12/la-piel-y-su-relacionemocional/ ·Club madres. Interpretar els dibuixos dels nens: http://www.clubmadres.com/aprende-a-interpretar-los-dibujos-de-tu-hijo/ ·Be fullnes. Dolor emocional i el poder de les emocions: http://befullness.com/dolor-emocional/ ·José Maria Vigil. Article sobre la neteja psicológica de l’esperança. Any 1993. http://www.servicioskoinonia.org/agenda/archivo/obra.php?ncodigo=81 ·El prado, psicólogos. Bloquejos mentals o emocionals: http://www.elpradopsicologos.es/ansiedad/bloqueo-mental/ ·Criterio Digital, Sociedad, fe y cultura. Els bloquejos psicològics. Publicació d’article 2010. http://www.revistacriterio.com.ar/bloginst_new/2010/05/11/los-bloqueospsicologicos/ ·Rincón de la psicológia. Bloqueig emocional: Mecanisme de defensa molt perillós. s

108

http://www.rinconpsicologia.com/2014/01/bloqueo-emocional-un-mecanismode.html

Agraïments Primerament m'agradaria agrair a l'equip del rodatge tot el que han fet pel meu treball final de grau. No es pot passar per alt la implicació que han demostrat, l'esforç amb el que han treballat i la determinació de cadascuna de les accions en les funcions dels seus departaments. Han vingut cada dia a les localitzacions sense un pressupost per la gasolina ni per la feina que han evocat; i això sens dubte, mereix un reconeixement per la meva part. Agrair als actors la seva dedicació i el temps invertit en produir-lo. (…)

Gracies.

Annexos Link directe de l’entrevista d’en Mario Montero https://vimeo.com/200850458 Link directe del curtmetratge Habla en el silencio https://vimeo.com/200951839

Contrasenya entrevista: MarioMontero2016 Contrasenya curtmetratge: Escribeenelsilencio2017

109

Guiรณ Literari

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121