"Descobrim" by EU ERAM

Direcció i realització d’un programa de televisió

Alumne: Laura Soler Camps Tutor: Francesc Font Treball de Fi de Grau Grau en Audiovisuals i Multimèdia

Índex Resum / Resumen / Abstract............................................................................ 4 Paraules Clau..................................................................................................... 5 Introducció / Contextualització ........................................................................ 5 Objectius / Hipòtesi ........................................................................................... 6 Objectiu general............................................................................................. 6 Objectius específics ...................................................................................... 6 Metodologia ....................................................................................................... 7 FASE 1 – IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA ............................................................. 8 1.1

Identificació del tema ............................................................................... 8

1.1.1 La Història de la televisió..................................................................... 8 1.1.2 Gèneres televisius ................................................................................ 9 1.1.3 Programes ........................................................................................... 10 1.1.4 Informatius .......................................................................................... 11 1.2. Evolució de la comunicació i l’entreteniment. Noves formes de comunicació d’internet (Youtube, Netflix) .................................................... 11 1.2.1 Història de Youtube ............................................................................ 11 1.2.2 Gèneres dels canals de Youtube ...................................................... 14 1.2.3 Netflix ................................................................................................... 14 1.2.4 Gèneres i produccions de Netflix...................................................... 16 1.3 Nous formats televisius per combatre el fenomen d’internet............... 16 1.3.1 Exemples d’aquests nous formats televisius .................................. 17 1.3.1.1 El convidat...................................................................................... 18 1.3.1.2 El foraster ....................................................................................... 19 1.3.1.3 Divendres ....................................................................................... 20 1.3.1.4 Callejeros ....................................................................................... 22 1.3.1.5 Planeta Calleja ............................................................................... 23 1.4 Crear i comunicar noves idees i propostes ............................................ 24 1.4.1 Procés de creació ............................................................................... 24 1.4.2 Factor de fluïdesa ............................................................................... 24 1.4.3 Factor de flexibilitat ............................................................................ 25

1.4.4 Factor d’elaboració............................................................................. 25 1.4.5 Factor de la innovació ........................................................................ 26 1.5 Conclusions ........................................................................................... 27 FASE 2 – PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ ..................................................... 29 2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball ........... 29 2.1.1 Organigrama ....................................................................................... 30 2.1.2 Anàlisis DAFO ..................................................................................... 31 2.2 Preproducció ............................................................................................. 32 2.2.1 Recerca de personatges .................................................................... 32 2.2.2 Referents ............................................................................................. 35 2.2.2.1 Cocina2 .......................................................................................... 35 2.2.2.2 Té de tot en ruta ............................................................................. 36 2.2.2.3 Viajando con Chester ..................................................................... 37 2.2.3 Localitzacions ..................................................................................... 39 2.2.3.1 Localització 1 ................................................................................. 39 2.2.3.2 Localització 2 ................................................................................. 39 2.2.4 Justificació del nom del programa ................................................... 40 2.2.5 Entrevista ............................................................................................ 41 2.2.6 Escaleta ............................................................................................... 44 2.3 Desenvolupament ..................................................................................... 45 2.3.1 Producció ............................................................................................ 45 2.3.1.1 Pressupost ..................................................................................... 47 2.3.1.2 Llistat de material ........................................................................... 48 2.3.1.3 Grafisme......................................................................................... 49 2.4 Postproducció ........................................................................................... 54 2.4.1 Edició ................................................................................................... 55 2.4.2 Etalonatge ........................................................................................... 56 2.4.3 So ......................................................................................................... 57

FASE 3 – AUTOAVALUACIÓ, MILLORA I PROSPECTIVA ........................... 59 3.1 Autoavaluació i prospectiva ................................................................. 59 3.1.1 Conclusions....................................................................................... 60 3.3 Bibliografia ........................................................................................... 61 3.4 Webgrafia ............................................................................................. 62 3.5 Agraïments ........................................................................................... 63 ANNEXOS......................................................................................................... 64 I. Cessió de drets d’imatge ......................................................................... 64

Resum / Resumen / Abstract Resum Estem en una etapa on la televisió com aparell és més usada com a suport per visionar diverses plataformes que no per a veure la programació que ofereixen les diferents cadenes de televisió. Internet va agafat de la mà de plataformes com Youtube i Netflix (entre altres) i planta cara a l’espectador exigent que decideix com i quan vol veure el contingut. El projecte que es mostra a continuació és una descripció d’aquests tres grans gegants i com ha hagut d’innovar la televisió per tornar a guanyar protagonisme dintre la població mundial i escalar posicions en el món de l’entreteniment. Per mostrar aquesta acció de les diferents cadenes s’ha creat un programa pilot de televisió. “Descobrim”, es descriu de caire innovador, fresc i carregat d’energia positiva per mostrar-li a l’espectador local “persones singulars” que tenen quelcom a explicar-nos. Resumen Estamos en una etapa donde la televisión cómo reproductor es más usada como soporte para visionar diferentes plataformas que no para ver la programación que nos ofrecen los distintos canales de televisión. Internet se mueve junto plataformas como Youtube y Netflix (entre otras) y se enfrenta al espectador exigente ofreciéndole lo que quiere, decidir cómo y cuando quiere ver el contenido. El proyecto que se muestra a continuación es una descripción de esos tres grandes gigantes y coma ha tenido que innovar la televisión para volver a ganar protagonismo dentro de la población mundial y ascender posiciones en el mundo de entretenimiento. Para mostrar esta acción de los diferentes canales se ha creado un programa piloto de televisión. “Descobrim”, se describe de carácter innovador, fresco y cargado de energía positiva para mostrar al espectador local “persones singulares”

que tienen algo que

explicarnos.

Abstract We are currently living in a step where television as a device is most widely used as a support for viewing various platforms than for watching programs broadcasted by the different television channels. The Internet is in the hands of platforms like YouTube and Netflix (among others) and it is facing demanding viewers who decide how and when to watch the content. The following project is a description of these three giants and an attempt to explain how television has had to innovate in order to reappear among the world population and climb positions in the world of entertainment. So as to show the fight the different television chains are experiencing, a television pilot program has been created. "Discover" could be described as an innovative and fresh program loaded with positive energy and designed to show local viewers all the talents that accompany their day to day and the thousand stories that are yet to be told.

Paraules Clau Televisió

Netflix

Realització

Internet

Televisió

Direcció

Youtube

Programa

Innovació

Introducció / Contextualització El món de la televisió sempre ha sigut un repte de futur i en el que sempre m’hi he volgut dedicar, vaig veure l’oportunitat de finalitzar els quatre anys de la carrera fent i mostrant allò que més m’agrada, plasmar en un projecte tots els coneixements apresos i tancar aquesta etapa fent allò que m’agrada i en el que un futur em vull dedicar; crear una idea de programa, dirigir-lo, produir-lo i realitzar-lo. Descobrim, es tracta d’un projecte teòric-pràctic, s’inicia amb un marc teòric que ens posa en context en quin moment es troba aquest fenomen anomenat

televisió. Es fa un estudi des de la seva invenció fins a l’actualitat òbviament també es descriuen i s’exposen les dues grans plataformes (Youtube i Netflix), que ens acompanyen en l’actualitat i que fan que la programació televisiva trontolli i que les cadenes hagin d’innovar en l’estil i els formats dels seus programes per poder desmarcar-se i ascendir posicions en el món de l’entreteniment. Pel que fa a la part pràctica del treball, es posen en marxa tots els coneixements previs, s’aplica aquest factor d’innovació de les cadenes i es crea un estil de programa televisiu, diferent, local i motivador. Per tant la finalitat que té aquest treball és dirigir i realitzar un programa de televisió.

Objectius / Hipòtesi Objectiu general -

Crear, dirigir, produir i realitzar un programa pilot de televisió de caire innovador que cridi l’atenció a diferents espectadors en l’àmbit del territori local. Passant per totes les seves fases i utilitzant totes les eines pertinents. La idea del programa consisteix en buscar persones singulars que destaquin en alguna cosa, que especialment no han de ser reconeguts i donar-los l’oportunitat d’explicar la seva trajectòria a un públic local i objectiu que agraeixi la seva feina i mostri interès envers aquests talents. Aquest fenomen a la llarga pot produir més visites a les seves pàgines web, més cultura sobre diferents àmbits i sobretot un reconeixement per aquests herois i heroïnes.

Objectius específics -

Descriure l’evolució de la televisió a nivell nacional des de que va sortir Youtube i Netflix, quina és la història d’aquestes plataformes i quins en són els seus gèneres.

Distingir com la televisió ha hagut d’innovar creant programes que no siguin de convenció dominant per combatre el fenomen d’internet i apoderar-se de l’espectador. Quan diem programes de convenció dominant ens referim a programes televisius de tota la vida, aquells que saps el nom quan mires el canal que tens posat, perquè totes les cadenes fan el mateix estil, això succeeix quan la demanda determina el producte, i no quan el producte determina la demanda.

Metodologia La metodologia del treball és teòric-pràctica. En la primera fase d’aquest s’ha realitzat una recerca de la televisió i les plataformes d’internet que són Youtube i Netflix. A partir d’un estudi teòric analitzem si el futur és la televisió o estem destinats a un futur online. L’espectador escull quan i com vol veure la informació. Partint d’aquesta base s’ha creat una idea de programa on el format d’aquest és innovador. Iniciem la segona part d’aquest projecte creant un programa pilot de televisió diferent, un programa que no es tanca en un plató, que parla sobre persones i llocs del gironès que destaquin per alguna cosa no es necessita que sigui conegut només que destaqui i donar-li una oportunitat a ell i al públic que el conegui.

FASE 1 – IDEA I ELECCIÓ DEL TEMA 1.1 Identificació del tema En aquesta primera fase del projecte, es vol explicar i descriure en quin estat ens trobem pel que fa al món de l’entreteniment. Es mostrarà la història de la televisió juntament amb la història de les plataformes que actualment estan fent trontollar aquesta que són Youtube i Netflix i es valorarà quina és la situació actual i cap a quin món anem. La nostra hipòtesis principal és; Ha hagut d’innovar la televisió en els seus formats per recuperar i mantenir audiències des de que han sortit les plataformes alternatives? Per tant veiem que estem davant d’un tema principal que és la televisió i descriurem i analitzarem com ha estat aquest procés d’innovació, no obstant també descriurem quines en són les seves amanaces.

1.1.1 La Història de la televisió La televisió és el resultat de molts descobriments en els camps de l’electricitat, l’electromagnetisme i l’electroquímica. Els principis bàsics ja eren coneguts en el segle XIX, però la realització pràctica va sorgir quan es va poder disposar del tub electrònic, descobert cap als anys 20. El procés científic i tècnic que comença a l’any 1817 amb el descobriment de les propietats del seleni (element de conductivitat elèctrica la qual augmenta amb la llum que rep) per part del químic suec Jacob Berzelius1 i que es tanca amb les experiències de l’enginyer nord – americà d’origen rus Vladimir Zworykin 2 del britànic Logie Baird3 i de l’alemany Paul Nipkow4, acabarà amb l’aparició en el mercat dels aparells de televisió.

1 Jacob Berzelius, Fou un químic suec, considerat un dels fundadors de la química moderna. Les seves aportacions més importants se centren en el descobriment de nous elements químics, l’establiment dels seus símbols actuals i en la determinació dels pesos atòmics. 2 Vladimir Zworykin, va ser un enginyer rus que es va basar en el tub de raigs catòdics de Braun, usant-lo en el seu iconoscopi per captar imatges i en el seu cinescopi per visionar-les. (Benito, 2012) 3 Logie Baird, fou un enginyer escocès especialment vinculat al món de la televisió. Va ser el primer en aconseguir imatges televisives en moviment i una companyia de la seva creació fou pionera en la difusió de senyal televisiu. Kamm and Baird, John Logie Baird: A life p.69.

4 Paul Nipkow, fou un tècnic i inventor alemany que, al 1884, va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el disc de Nipkow.

Una vegada descoberta la possibilitat de transmetre a través de l’espai les imatges moviment, gràcies a la seva descomposició en una sèrie de petits punts lluminosos que es transmeten en forma d’impulsos electrònics, només era precís trobar un aparell que realitzés el procés invers, és a dir, la recomposició de la imatge actuant com a receptor. Això va ser el que va aconseguir Zworykin mitjançant un tub anomenat “iconoscopi”. La història de la televisió, es pot rastrejar fins Galileo Galilei5 i el seu telescopi. No obstant això, no és fins a 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fa un avenç rellevant per a crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció de l'iconoscopi de Vladímir Zvorikin. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il·luminació pròpia. Les primeres emissions públiques de televisió les va efectuar la BBC a Anglaterra a 1927 i la CBS i NBC als Estats Units a 1930. En ambdós casos es van utilitzar sistemes mecànics i els programes no s'emetien amb un horari regular. Les emissions amb programació es van iniciar a Anglaterra a 1936, i en els Estats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprengueren quan va acabar.

1.1.2 Gèneres televisius La televisió pretén informar, formar i entretenir. Això és així, però amb un gran domini dels programes d’entreteniment i d’informació ja que els programes

5 Galileo Galilei, va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

d’educació queda reglada dintre les graelles de programació actuals a horaris marginals. Els programes actuals de televisió combinen molts dels gèneres híbrids que barregen diferents tipus de continguts. sent el format “magazín” un dels més representatius. Actua d’estructura principal i pot acaparar tot tipus de continguts: entrevistes, tertúlies, seccions d’informació, reportatges i humor. Els gèneres televisius no són només un concepte per classificar una sèrie d’elements, s’aplica a moltes coses, no només al cinema o a la televisió. Els criteris de la classificació atenen a qüestions de forma o bé a qüestions de temàtica. Es va començar a escriure sobre els gèneres als anys 80. Es deia que els gèneres depenien del text però es va ampliar la definició a els codis. S’organitzen en un cercle: La televisió llença uns continguts i els enquadra dintre d’un gènere. L’espectador ajuda la construcció i això genera el que els experts diuen horitzó d’expectatives.

1.1.3 Programes Hi ha moltes modalitats, però els programes que més destaquen són d’entreteniment dintre d’aquests els més convencionals són els magazins , talk shows (tertúlies amb testimonis que estan al plató), concursos (solen ser d’atzar o de mèrits) i els reality – shows (gènere molt popular en els últims anys. Hi ha diferents varietats i acostuma incloure algun concurs ja sigui de famosos, convivència o mèrits). Programes musicals que consisteixen en programes per a divulgar la música i finalment els educatius, que poden estar associats a un programa d’educació formal i reglada.

1.1.4 Informatius Tal i com expressa la paraula informatius, és el gènere que s’encarrega d’informar a l’espectador sobre les notícies que succeeixen arreu del món cada dia. Dintre d’aquest gènere el programa que destaca per excel·lència és el tele diari, ja que és el que ocupa la franja horària més important ja que porten el pes i la credibilitat de la imatge de la cadena. Dintre d’aquest programa també hi trobem el temps i els esports (seccions clau dins d’un telediari fins a tal punt que es presenten amb certa autonomia i blocs diferenciats). El Flash informatiu és la informació més breu i urgent que emet una cadena, tarda més o menys un minut i es podria definir com un avanç de la informació que més tard es tractarà més profundament. Dintre d’aquest gènere també hi podem torbar programes d’opinió (tertúlies i debats d’actualitat), reportatges d’actualitat (informes setmanals i entrevistes a personatges d’interès social, cultural i polític).

1.2. Evolució de la comunicació i l’entreteniment. Noves formes de comunicació d’internet (Youtube, Netflix) 1.2.1 Història de Youtube YouTube Inc. va ser fundada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim6 el febrer de 2005 a San Bruno (Califòrnia). Tots ells es van conèixer quan treballaven a l’empresa Pay Pal. Hurley i Karim com a enginyers, i Chen com a dissenyador. El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005, i el 23 d'abril s'hi va pujar el primer vídeo, Me at the Zoo7. A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota classe de vídeos, deixant enrere la idea original. 6 Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim són els fundadors de Youtube, aquest va ser fundat a Califòrnia al febrer del 2005. 7 Me at the zoo és el primer vídeo que apareix a Youtube, el 23 d’abril del 2005 , penjat per Jawed Karim ( un dels fundadors de la seu) https://www.youtube.com/watch?v=jNQXAC9IVRw

El desembre de 2005, les pàgines de YouTube eren visitades unes 50 milions de vegades al dia. No obstant això, després que el vídeo musical Lazy Sunday, transmès originalment al xou Saturday Night Live, fos carregat a YouTube, les visites es van disparar de nou fins a arribar a les 250 milions de visualitzacions diàries. El maig de 2006, va arribar a les 2000 milions de visualitzacions per dia, i a mitjans d'agost havia arribat a la marca de 7000 milions en diverses ocasions; a més, s'havia convertit en el desè lloc més visitat als Estats Units. En aquell moment, el New York Post8 va estimar que YouTube devia valer entre 600 i 1000 milions de dòlars estatunidencs. MySpace.com i Google van publicar les seves pròpies versions de YouTube, sense èxit. A l'octubre de 2006 les oficines de YouTube es mantenien al comtat de San Mateo i comptava amb uns 60 treballadors. Un executiu d'Universal Music Group havia anunciat feia poc que «YouTube els devia desenes de milions de dòlars», per violació de drets d'autor. Mark Cuban, cofundador de Broadcast.com, un servei de ràdio per Internet comprat per Yahoo! l'any 1999, havia declarat un mes abans que «només un tonto compraria YouTube pels potencials problemes legals als que s'hauria d'enfrontar» (Cuban, 2006). No obstant això, els propietaris de la plataforma ja s'havien compromès amb Warner Music per a millorar el servei, de forma que poguessin detectar més ràpidament quan un vídeo de la seva propietat era carregat al lloc. A inicis de l'octubre de 2006 es va publicar una notícia al Wall Street Journal que indicava que Google compraria YouTube per 1600 milions de dòlars. Aquesta informació va ser rebutjada inicialment per YouTube i Google, que la van qualificar de rumor. Aquell mateix mes Google va comprar YouTube per 1650 milions de dòlars en accions. En el moment de la compra es visualitzaven 100 milions de vídeos i diàriament s'hi afegien 65000 vídeos nous. A més, unes 72 milions de persones la visitaven per mes. Hurley i Chen van mantenir els seus càrrecs, igual que els 67 treballadors que en aquell moment treballaven a l'empresa. Els dies anteriors, YouTube havia firmat dos acords amb Universal

8 New York Post, és el 13è diari més antic dels EEUU.

Music Group i la Columbia Broadcasting System; i Google havia firmat acords amb Sony BMG i Warner Music per a la distribució de videoclips musicals. El juny de 2008, el 38% dels vídeos vists a Internet provenien de YouTube; el competidor més proper tan sols arribava a representar el 4%. Tot i que Google no va revelar les xifres, es va estimar que el lloc va generar 200 milions de dòlars estatunidencs aquell any. En aquest mes, un anunci a la pàgina d'inici de YouTube costava 175.000 dòlars diàriament, i el client havia de comprometre's a gastar 50.000 dòlars addicionals en anuncis a Google o en altres pàgines de YouTube. No obstant això, com que el contingut de l'àmplia majoria dels vídeos a YouTube no atreien als anunciants, els preus dels anuncis es van col·lapsar. YouTube va procedir a pressionar als estudis de cine i televisió perquè produïssin contingut audiovisual de qualitat, i els va oferir canals destacats, on podien presentar anuncis d'estrenes de pel·lícules i curtmetratges de televisió. També va arribar a col·locar anuncis abans de l'inici d'un vídeo, però després van descobrir que el 70% dels usuaris abandonava el lloc abans que aquest s'acabés. La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cine ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube per 1000 milions de dòlars, iniciada el març de 2007, per una suposada violació massiva de drets d'autor. D'altra banda, Disney va firmar a finals de març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'American Broadcasting Company i ESPN. Disney podria presentar anuncis a YouTube gràcies a aquest tracte. A l'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va firmar aliances amb alguns estudis de Hollywood perquè el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes. El gener de 2010, es presenta YouTube Rentals, un servei de videoclub per Internet amb pel·lícules completes que es poden veure a l'instant pagant prèviament. En els últims anys, Google encara no ha aconseguit convertir efectivament l'alt tràfic de YouTube en guanys; l'empresa ho ha reconegut, però s'ha negat a proporcionar les xifres. D'acord amb un article de la revista Forbes, YouTube

generarà $240 milions el 2009, quedant molt per sota dels $170 milions en costos operatius del lloc. Segons una analista de la Credit Suisse, YouTube estaria tenint pèrdues de 470 milions de dòlars estatunidencs el 2009; no obstant això, altres empreses estimen les pèrdues en 174,2 milions. 1.2.2 Gèneres dels canals de Youtube Pel que fa als continguts de Youtube, aquest els divideix en 24 grans categories, que passem a anomenar gèneres: Entreteniment, negoci, informàtica i electrònica, jocs, casa i jardí, internet, estils de vida, local, notícies i events actuals, societat, esports, bellesa i cura personal, automoció, telecomunicacions, animals, viatges, menjar i beure, ciència, recreació, comunitats en línia, fotografia i vídeo, referencia i finalment arts i humanitats.

1.2.3 Netflix Netflix, és una empresa comercial americana d'entreteniment que proporciona mitjançant una tarifa plana mensual, pel·lícules i sèries de televisió i programes de DVD-per-correu, on els DVD s'envien mitjançant Permit Reply Mail i des de 2007 sota demanda per streaming per internet. Netflix va sorgir el 1997 a Califòrnia, Estats Units. Va ser creada per Reed Hastings i Marc Randolph9 com un videoclub amb una plataforma de vídeo via en línia o per correu postal (servei disponible per als Estats Units), que li proporciona al subscriptor una quantitat il·limitada de rendes de les pel·lícules i sèries del seu catàleg. El principal negoci de la companyia és el servei de visualització via streaming, malgrat que avui dia el servei d'enviament a domicili es manté oferint pel·lícules en Blu ray. Es tracta d'una activitat que apunta a la baixa, sobretot si es compara amb la ràpida popularització del servei via 9 Reed Hastings i Marc Randolph, creadors i fundadors de Netflix. Califòrnia 1997.

connexions de banda ampla. Fins i tot, aquest servei ni tan sols es va contemplar en la seva expansió internacional cap a Llatinoamèrica i Europa. En 2007 va començar el servei de streaming, però les dificultats de treballar amb el sistema de distribució de pel·lícules feu que es centrés en aconseguir emetre sèries, començant amb Mad Men, el seu èxit va fer que les diferents televisions arribessin a acords amb la companyia, que ajudava a remuntar les pèrdues d'audiència de la televisió tradicional i el cable. El 19 juliol 2010, Netflix va anunciar que a la tardor d'aquest mateix any llançaria el seu servei de streaming a Canadà, convertint-se en el primer mercat internacional de Netflix. El 22 setembre 2010, Netflix va estar disponible al Canadà per una subscripció de $ 7,99 dòlars mensuals, però amb severes limitacions a causa de les restriccions de les seves llicències de contingut. No obstant això, des d'aquest llançament inicial, Netflix ha millorat la seva llista de pel·lícules i sèries i continua afegint més títols per setmana. Netflix va iniciar la seva expansió a Llatinoamèrica el 2011, iniciant les seves operacions al Brasil, i va indicar que podria créixer a un ritme de, com a mínim, dos mercats internacionals per any a partir de 2012 Netflix està disponible a Argentina, Paraguai i Uruguai des del 7 de setembre de 2011, mentre que a Bolívia i Xile es troba disponible des del 8 de setembre de 2011. Des del 9 de setembre a Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela. I des de 12 de setembre la resta d'Amèrica, Costa Rica, El Salvador, Guatemala i altres països d'Amèrica Central. Ja des del 12 de setembre de 2011, Netflix es troba disponible per a tot Amèrica. Des del 2012 el servei es va anar expandint a diferents països, incloent el 20 d'octubre de 2015 a Espanya. Al gener de 2016 Netflix es va expandir a la majoria de països del món, arribant a més de 190.

1.2.4 Gèneres i produccions de Netflix Pel que fa als gèneres de la plataforma de Netflix, veiem que el seu contingut són sèries, pel·lícules i documentals. Entre aquests alguns són de producció pròpia i d’altres no, tot i això és una plataforma que avança a passos de gegants i no tardarà en incrementar nous gèneres de caràcter televisiu. Juanico (2017) afirma: La línia que separa Netflix dels canals de televisió convencionals és cada vegada més prima. Deu anys després de posar en marxa el servei de vídeo en streaming i cinc anys després de començar a oferir continguts de producció pròpia, la plataforma difumina el pes de les sèries al seu catàleg i obre la veda als realities i als talent shows. El director de continguts de Netflix, Ted Sarandos, ja va avançar al setembre que la seva intenció era apostar per aquest tipus de continguts i que les estrenes del 2017 estaran marcades pels programes no guionitzats, és a dir, concursos de talents i de 10

telerealitat.

1.3 Nous formats televisius per combatre el fenomen d’internet Tal i com hem explicat la televisió ha hagut d’innovar molt per mantenir audiències. Per plasmar i introduir les justificacions d’aquest apartat he vist molt encertat introduir aquest fragment, del llibre; La Divulgació en els nous formats televisius. Bassols (2012) afirma: Des de fa uns anys el mitjà televisiu ha hagut de posar molt d’enginy per captar audiències que s’escapen cap a d’altres suports, com ara Internet, els ordinadors, les tauletes o els mòbils. Són audiències familiars, especialitzades o juvenils, sobretot. Per tal d’aconseguir atreure’n l’atenció, la televisió ha ideat formats nous i ha buscat fòrmules comunicatives innovadores. Es tracta, gairebé sempre, d’aconseguir captar

10 (Juanico, 2017), fragment de l’article “Netflix es rendeix als realities” del Diari Ara; http://www.ara.cat/media/Netflix-rendeix-alsrealities_0_1747625250.html

l’atenció del receptor perquè es mantingui fidel a uns continguts, uns presentadors i unes seccions. D’entre tots els continguts que vehicula aquest mitjà, n’hi ha de més digeribles –com els que es donen en els magazins de varietats i de premsa rosa, en els concursos i els talkshows, i en les sèries–, però n’hi ha d’altres que, per la seva especificitat i especialització, exigeixen més esforç descodificador i cognitiu. Entre aquests s’inclouen, sens dubte, tots aquells que, d’alguna manera, cerquen augmentar els coneixements dels teleespectadors que tenen a veure amb la seva vida quotidiana i amb el món que els envolta. Més enllà de la informació, tan pròpia de la televisió, tenen com a objectiu la divulgació de coneixements de tota mena, sense perdre un toc d’entreteniment. Seríem, doncs, davant d’un gènere que podríem anomenar «de divulgació televisiva del coneixement».

1.3.1 Exemples d’aquests nous formats televisius Els exemples que es mostren a continuació, són els escollits per a fer una mostra de programes televisius de caire innovador. S’han volgut descriure i explicar la sinopsis de cada programa per demostrar aquest inici. Els seleccionats coincideixen en un format i en un àmbit, deixen el plató de televisió enrere i es centren en el treball de camp a l’exterior, es transporten al lloc dels seus entrevistats per així treure entrevistes més intenses i més creïbles. Els que veurem a continuació no són els referents en els que m’he centrat per a tirar endavant el projecte “Descobrim”, però si que en són els inicials, aquells que van fer adonar-me que la televisió començava a canviar. Vull afirmar, que actualment estan naixent infinits programes televisius de caràcter innovador, però en part he escollit aquests perquè fa anys que es van iniciar i molts encara s’emeten, d’aquesta manera demostro que aquest canvi cap a la innovació és totalment positiu.

11 (Bassols, 2012), fragment extret del llibre La Divulgació en els nous formats televisius, p.35 tercer paràgraf.

1.3.1.1 El convidat

Fig.1 imatge extreta del programa “El Convidat” de TV3 per mostrar-ne el logotip. Consultat el (20/04/2017)

Fig.2 imatge extreta del programa “El convidat” amb Andrés Iniesta del 17/09/2013. Consultat el (20/04/2017)

El Convidat és un programa de televisió d'entreteniment emès per TV3. Es va emetre el primer programa el dilluns 13 de setembre de 2010 en horari de màxima audiència i està plantejat en tretze programes per temporada. Més tard es va passar a emetre a la nit del diumenge. El conductor del programa és Albert Om, que pren el paper de convidat a les vides de persones famoses que destaquen en algun camp. En cada programa l'Albert és el convidat d'una persona durant tot un cap de setmana. El presentador segueix l'amfitrió a tot arreu on va i per uns dies es converteix en la seva ombra; l'amfitrió li explica que fa cada dia i fan un repàs a la seva vida. <<Després de rebre durant cinc anys al plató “d’El Club” més de 2.000 convidats, ara n’he triat 13 per tornar-los la visita. Ara es canvien els papers. Jo sóc “El convidat” i ells, els amfitrions. És gent que segur que has vist, però mai has passat un cap de setmana amb ells. Que segur que coneixes, però que mai t’han convidat a casa seva. He conviscut un cap de setmana amb cadascun dels personatges, amb tot el que això significa: compartir casa, família, àpats, nit, activitats d’oci i conversa. I d’aquesta convivència en surt un programa setmanal de 50 minuts que podreu veure els diumenges, a les 22.30 h. Ara, “El convidat” sóc jo ”.>> Albert Om12

12 Albert Om, sinopsis del programa “El Convidat” fragment extret de; http://blogs.ccma.cat/elconvidat.php?itemid=51445

1.3.1.2 El foraster

Fig.3 imatge extreta del programa “El Foraster” emès per TV3 per mostrar-ne el logotip. Consultat el (20/04/2017)

Fig.4 imatge extreta de www.guerrilla.cat producció, televisió, “El Foraster”. Consultat el (20/04/2017)

Quim Masferrer és El Foraster, un monologuista ambulant que recorre Catalunya a la recerca del paisatge humà dels poblets de menys de mil habitants. Cada capítol, un poble diferent. I a cada poble, un repte: fer un monòleg davant de tots els veïns, un monòleg personalitzat, fet a mida de cada poble i dels seus habitants. Quim Masferrer disposa només de 48 hores per conèixer el màxim de persones. I després reuneix tots els veïns al teatre del poble i exposa la seva visió particular del què ha descobert. Tots hi són presents, i tots poden aparèixer en qualsevol moment al monòleg. Per uns segons, poden ser el centre d'atenció de tots els veïns. El resultat: un programa d'humor on els veïns són, al mateix temps, públic i protagonistes, i amb un format que combina els moments de monòleg amb les entrevistes i recerca dels personatges. El Foraster és l'adaptació per a TV3 del format danès "Comedy on the edge", que des de fa dues temporades triomfa al canal DR1 de Dinamarca. <<Potser no hi has estat mai, però segur que després de veure'ls, els voldràs conèixer en persona. Jo faig de caçador de poblets i ells fan d'ells. Cada poble és, en el fons, Catalunya en miniatura>>. Quim Masferrer.13

13 Quim Masferrer, és un actor i director de teatre, guionista, presentador de televisió i monologuista català, fragment extret de; http://www.guerrilla.cat/ca/produccions/televisio/el-foraster.

1.3.1.3 Divendres

Fig. 5 imatge extreta de la pàgina web http://www.ccma.cat/tv3/divendres/ Consultat el (20/04/2017)

Fig. 6 imatge extreta d’un dels programes de “Divendres” per mostrar-ne el logotip. Consultat el (20/04/2017)

Divendres és un magazín d'entreteniment coproduït per El Terrat per a Televisió de Catalunya que s'emet cada tarda després de La Riera. Es va estrenar el 18 de setembre de 2009. El nom de Divendres indica l'objectiu del programa que vol ser, portar tota l'actualitat del dia a dia amb un punt de vista diferent, convertint totes les tardes dels dies feiners en tardes com les dels divendres, en un programa distès i divertit, que traslladi a tota la setmana l'alegria dels divendres a la tarda. El programa, fou presentat inicialment per Xavi Coral i al principi va comptar amb la col·laboració habitual dels periodistes i col·laboradors Tian Riba, Pere Mas, Ana Boadas, Núria Coll Gelabert i Carles Sànchez. A més a més, Espartac Peran, copresentador del programa, conviu amb els veïns de les diferents localitats que va visitant amb el plató mòbil, de dilluns a dijous. Durant les primeres quatre temporades va visitar més de 170 municipis. Aquest espai compta també amb la participació de Màrius Serra. Els divendres, Peran i Coral es trobaven a plató per parlar de tot el que havia donat de si la setmana. El programa ha comptat amb les col·laboracions esporàdiques d'Antoni Bassas, Marc Giró, Tatiana Sisquella, Miki Esparbé, Màrius Carol, Bernat Dedéu, Xavier Sardà, Sílvia Soler, Carolina Ferre, Ernest Folch, Xavier Roca i Sebastià Serrano, entre d'altres. El programa també ha

comptat amb la col·laboració d'Anna Simon, Mònica Monferrer, Berto Romero, Sílvia Abril i Anna Llacher. En la temporada 2015-2016 va passar a ser presentat per Helena Garcia Melero. Entre els col·laboradors actualment s'hi compten la periodista Marta Carreras. 1.4.1.4 Equipo de investigación

Fig. 7 captura de pantalla extreta d’un programa “equipo de investigación” emès per “la sexta”, per mostrar el logotip http://www.lasexta.com/programas/equipo-investigacion/ Consultat el (20/04/17)

Equipo de investigación és un programa de televisió espanyol en el que es donen a conèixer detalls sobre casos de l’actualitat. Es va emetre des del 31 de gener del 2011 fins al 21 de desembre de 2012 en la cadena Antena 3 en horari de late night, exceptuant programes especials de tema de més actualitat que eren emesos en prime time. Des de l’11 de gener del 2013 va passar a La Sexta en la franja de prime time, amb una duració de 60 minuts aproximadament. El programa és presentat per la periodista Glòria Serra, consta de 8 temporades i uns 20 capítols aproximadament per cada una.

1.3.1.4 Callejeros

Fig. 8 imatge extreta de la web; http://www.cuatro.com/callejeros-viajeros/ Consultat el (20/4/2017)

Fig. 9 captura de pantalla d’un programa extreta de la web; http://www.cuatro.com/callejeros-viajeros/ Consultat el (20/4/2017)

Callejeros, es va emetre des de l’11 de novembre de 2005 fins el 24 de març de 2014, va ser un programa de televisió que entrava a la categoria reportatge/documental produït per “Molinos de Papel” s’emetia la nit de divendre a la cadena Cuatro. El programa consistia en que un periodista i un càmera entrevistaven i gravaven moments inèdits mostrant aspectes quotidians de llocs, feines o events. Més endavant el mateix equip i la mateixa productora van internacionalitzar el programa Callejeros i van tirar endavant Callejeros Viajeros, que consistia en visitar diferents països d’arreu del món per conèixer de la mà dels seus habitants diferents llocs i costums de les ciutats.

1.3.1.5 Planeta Calleja

Fig. 10 captura de pantalla extreta de la web; http://www.cuatro.com/informacionPublicidad.html per mostrar el logotip i l’entradeta del programa. Cosultat el (20/04/2017).

Planeta Calleja, és un programa de televisió (Espanya) que s’emet cada diumenge a les 21:30 a la cadena Cuatro. El programa es va estrenar el 14 d’abril del 2014 i el presenta Jesús Calleja. És un format d’aventures on Calleja juntament amb diferents persones reconegudes aventurers recorren la geografia mundial, amb tota la seva fauna i flora i tots els perills que comporta. A part de l’aventura el presentador entrevistarà als seus convidats durant l’expedició.

1.4 Crear i comunicar noves idees i propostes

1.4.1 Procés de creació La ideació del projecte ha sigut un procés llarg i pausat, que ha permès realitzar una recerca de forma exhaustiva sobre la forma i el contingut final del projecte. S’ha anat evolucionant fins arribar a la idea de la creació del programa, Descobrim, acompanyat d’un estudi sobre en quins factors ha d’innovar la televisió perquè les plataformes online que van sorgint i ascendint no l’acabin extingint.

1.4.2 Factor de fluïdesa La idea d’aquest projecte comença a sorgir a l’optativa de realització de directes. Allà m’adono que la realització i tot el que l’acompanya m’agrada, potser era la part que em faltava per acabar de tancar el cicle de la carrera. A partir d’aquí em busco unes pràctiques curriculars a una televisió, per comoditats i preferències les inicio a Televisió de Girona, una televisió local petita però amb un gran equip de joves professionals que la fan tirar endavant.

Un cop estic dins m’adono que pel que fa a la programació de la televisió li falta una renovació i un avanç ja que les plataformes d’internet cada dia s’estan guanyant més a l’espectador.

És llavors quan veig que trobo un tema que em motiva i que domino ja que les pràctiques m’han servit per guanyar confiança amb mi mateixa i aprendre molt. A partir d’aquí em comencen a venir diferents idees al cap però finalment em quedo amb fer un anàlisis, una reflexió de la televisió des de que han aparegut les plataformes “principals” online (Youtube i Netflix) i crear una idea de programa diferent, veure com es podria començar a renovar la programació de la televisió i equilibrar una mica la balança.

1.4.3 Factor de flexibilitat El programa que vull donar a conèixer és un programa televisiu que adopta el format del magazín. Constarà d’un capítol de 20 minuts cada setmana. Òbviament l’estructura temporal es podria anar adaptant en funció de lʼevolució del programa, podent ampliar o reduir el numero de capítols per setmana. La base troncal serà una entrevista, feta a càrrec d’una presentadora. Aquesta s’encarregarà de descobrir els nostres nous talents d’àmbit territorial i els hi donarà l’oportunitat d’explicar quin ha estat tot el seu recorregut i quins són els seus objectius.

Per mostrar l’idea del projecte, m’he centrat en un primer programa que parlarà i ens donarà l’oportunitat de conèixer un músic “David Mauricio” i com està essent tot el seu procés per treure el seu primer disc. Quines complicacions es troba i com li està anant aquest procés de fer-se un lloc dintre d’aquest món tant bonic però alhora tant complicat.

1.4.4 Factor d’elaboració El programa es gravarà en dos dies, el dia 16 de juny aprofitant que “David Mauricio” té un concert al festival “Nit de Bosc” a Banyoles. Aquest dia s’utilitzarà per enregistrar tots els plans recurs i el material gràfic que ens falti per acabar de completar l’entrevista i el segon dia serà el 19 de juny que es gravarà l’entrevista.

L’equip tècnic estarà format per 5 persones, un director, un ajudant de direcció un director de fotografia un operador i un director de so.

Pel que fa a l’entrevista (19 de juny) comptarem amb la col·laboració de l’Aida Fuentes (ex presentadora de Televisió de Girona), aquesta entrevista comptarà amb el mateix equip tècnic i s’enregistrarà a la natura, per ser més exactes a

l’estany de Banyoles ja que és un dels llocs on el nostre convidat es va inspirar per escriure el nou disc. 1.4.5 Factor de la innovació El projecte que es planteja és creatiu pel que fa a l’àmbit dels magazins de televisió ja que el que es vol és treure a l’entrevistat del plató i portar-lo en el lloc que per ell es sent com a casa. En aquest cas el nostre músic es sent com a casa a la natura, què millor que traslladar-nos allà, que es senti còmode i ens expliqui tota la seva trajectòria.

A més el programa anirà acompanyat de les seves xarxes socials on l’espectador podrà saber en tot moment com va l’entrevista, a més es donarà l’opció d’escoltar l’opinió dels nostres espectadors, aquests poden proposar futures entrevistes, futures preguntes i futures millores.

En aquest projecte assoliré el rol de directora, productora, redactora

realitzadora ja que les meves pràctiques a la televisió en el departament de programes han fet desenvolupar i enriquir aquesta part. Tot i això res seria possible sense l’equip tècnic corresponent al meu costat.

1.5 Conclusions Un cop finalitzada la recerca, he volgut escriure i transmetre la meva opinió sobre aquest món, que ningú sap com acabarà ni on arribarem. He volgut concloure aquesta primera fase posicionant-me i valorant la situació, he pensat que escriure un petit article d’opinió donaria èmfasis i personalitat al projecte.

Tot i això el concepte principal que ens ha quedat marcat al llarg d’aquesta primera fase, és que sí, que la televisió ha hagut i ha d’innovar molt pel que fa al seu estil de programes per poder mantenir unes audiències o augmentar-les. Les plataformes online van creixent a un ritme desmesurat i ofereixen unes prestacions per a tot tipus de públic, això fa que els espectadors es decantin més cap aquestes plataformes i no cap a la televisió de sempre.

És per això que decideixo enfocar la meva segona fase del projecte, en crear una idea de programa de televisió, enregistrant el programa pilot, sumar-me a aquesta innovació i aquests nous formats televisius. La caixa tonta Tanco els ull i recordo, el primer dia que va haver-hi internet a casa, aquell cable que anava del telèfon a l’ordinador, els crits dels pares quan s’adonaven tota l’estona que hi portaves ja que era estrany que ningú hagués trucat. Recordo tots els matins despertar-me sense encara no haver obert un ull i assentar-me a la cuina i esmorzar mirant els dibuixos animats. En aquells moments internet i televisió eren dos mons compatibles, no es solapaven hi havia matins de televisió i tardes de jocs a l’ordinador, i quan es començava a fer fosc que havíem acabat de sopar m’adormia amb el soroll d’algun programa que sentia de fons de la televisió del menjador. Mirar el teletext en vam aprendre tots o simplement buscar la última pàgina del diari per veure quina pel·lícula miraríem a la nit amb tota la família. Aquell aparell de tub que mica en mica es va anar aplanant i aquell cable tant llarg d’internet que sempre estava entortolligat hi va haver un moment que va desaparèixer i vam entrar al món del

sense fils. L’arribada del TDT, com havíem d’entendre que la televisió que portàvem tants anys mirant, hi hauria un dia que si no es tenia un aparell ja no es veuria. El primer portàtil a casa, podia tenir l’ordinador a la falda mentre estava estirada al llit, allò que ara veiem tant quotidià i que abans se’ns feia tant estrany. Hem arribat a un punt on les televisions cada dia són més grans i tenen internet; fins hi tot els hi diuen intel·ligents, qui diria que “la caixa tonta” arribaria tant lluny jo no us ho ben prometo. Tampoc em pensava que hi hauria un dia que podria estar una setmana sense mirar cap programa i que només engegaria l’aparell a l’hora que volgués per buscar aquella aplicació anomenada Netflix i mirar tres capítols seguits d’una sèrie fins adormir-me, o que arribaria nadal aniríem a Youtube, buscaríem nadales i ens passaríem les festes amb la família fent un karaoke d’allò més divertit. De la mateixa manera que miro enrere i veig tota aquesta evolució, veig tot l’esforç que han hagut de fer les cadenes de televisió perquè aquestes dues enormes plataformes no les eliminessin, que l’han de continuar fent, innovant en la seva programació cada dia més i sobreviure al món de l’streaming i l’online. Motivar a l’espectador i ferli entendre que la realitat pot superar a la ficció, esforçar-se per destacar i per crear programes que parin el món o que almenys es quedin encantats durant una estona.

FASE 2 – PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ 2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball En aquesta segona fase es posa en pràctica i es plasma tot el que ha sigut el procés de creació del projecte. En primer lloc apareixerà l’organigrama del treball per veure quina és la feina feta i en quin estat ens trobem. L’organigrama que veurem a continuació s’ha anat modificant al llarg del projecte, el que veiem aquí és l’actual, un cop finalitzat el projecte com ha quedat, en quins terminis s’han anat realitzant les diferents tasques.

Dividirem i estructurarem aquesta segona fase en tres parts; preproducció, producció i postproducció. En la preproducció s’hi troba tot el treball previ: la recerca de personatges i la justificació de perquè han estat els escollits, els referents del projecte, la justificació del nom, la redacció de l’entrevista, l’escaleta del programa i les dues localitzacions que s’han escollit per enregistrar el programa. En la producció hi trobem tot el que s’ha produït que en aquest cas s’ha trobat idoni posar-hi el pressupost i el grafisme que acompanya el treball, també es farà una valoració de com han estat els dos dies de rodatge. Finalment en la postproducció s’hi troba com s’ha tractat tot el material, passant per un muntatge, una edició del so i un etalonatge de la imatge.

2.1.1 Organigrama MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

FASE 1 Recerca Informació i definir idea Sintetitzar informació i redacció FASE 1

FASE 2 Preproducció Recerca de personatges Referents Localitzacions Justificació del nom Redacció entrevista + Escaleta

Producció Pressupost Grafisme

Postproducció Edició Etalonatge So

FASE 3 Avaluació i prospectiva

FASE 4 Dipòsit del treball Defensa del treball

Taula 1: Organigrama del projecte, (elaboració pròpia).

2.1.2 Anàlisis DAFO A continuació presento l’anàlisi DAFO, la columna vertebral del projecte, on s’hi troben els punts forts i punts febles interns i externs. Aquest s’ha d’anar modificant a mida que el projecte va avançant, ja que és un instrument per a veure quins aspectes funcionen i ajuda a visualitzar aquells que cal millorar. Un dels objectius del nostre programa a es poder disminuir les debilitats i poder potenciar les fortaleses.

DEBILITATS

AMENACES

1. Àmbit comarcal i local, amb pocs mitjans de qualitat i recursos econòmics per comprar la idea del projecte.

1. Similituds del projecte en televisions locals de la zona.

2. Pocs recursos econòmics propis.

2. La seu de TV3 es troba a Barcelona, dificultat d’acceptació un programa que avarca territori del gironès.

3. Dificultat d’acceptació del projecte en les televisions locals. FORTALESES 1. Gent jove i emprenedora amb ganes de potenciar i trobar talents. 2. Presentadora amb potencial molt coneguda a l’àmbit gironí. 3. Bons professionals a la zona. 4. Model de programa compatible amb un format online (canal youtube).

OPORTUNITATS 1. Projecte amb molta empenta i contactes en el món artístic. 2. Grans eminències i talents catalans formen part del territori gironí. 3. Exteriors de qualitat per dur a terme les entrevistes.

Taula 2: Ànalisi DAFO (elaboració pròpia)

2.2 Preproducció En l’apartat de preproducció es mostra tot el que ha sigut previ a la producció. Hi apareixen quins han sigut els referents per a la realització del programa i la justificació del perquè s’han escollit cada un d’ells. Juntament veurem quines han sigut les dues localitzacions i el perquè. La justificació del nom del programa, la redacció de l’entrevista i l’escaleta. Tots els objectius per tal de poder portar aquest projecte a la realitat i fer-ne la seva producció. El que s’intentarà plasmar davant de càmera és aquesta marca d’identitat i aquest segell de comarques gironines. I sobretot no parar mai de descobrir.

2.2.1 Recerca de personatges Des d’un bon principi es tenia clar que els personatges encarregats de realitzar aquest programa pilot, són els dos que veurem a continuació. En aquest primer programa es buscava un artista que acabés de fer un salt en el món de la música i una presentadora que coneixes el territori local i tingués experiència davant la càmera. David Mauricio David Mauricio (Composició, guitarra i veu). Inicia la seva formació musical al Taller de Músics de Barcelona. Engrescat pel jazz, decideix continuar el seu aprenentatge cursant el Títol Superior de Música a l'ESMuC, en l'especialitat de Cant Jazz. Dintre d'aquest gènere en David participa en els projectes "Remember Coltrane & Hartman" i "Singing Chet" amb actuacions a sales com el Jamboree de Barcelona o el Sunset de Girona. Atret també pel teatre musical, li sorgeix l'oportunitat de formar part del planter d'actors de l'obra "Goodbye Barcelona", on viurà una exitosa temporada al Teatre del Raval, rebent el premi estatal a "millor musical", a la setena edició dels "Premios de Teatro musical". També participa en els musicals "La

Monyos" i "Josafat", amb el qual trepitja l'escenari del Teatre Municipal de Girona, la seva ciutat natal. Actualment combina la seva activitat docent a l'Escola de Música Moderna de Girona (EMMG), amb les seves ganes de fer cançons, i està preparant el llançament del seu primer treball discogràfic, "Ocells perduts".

"Ocells perduts" és el meu primer disc com a cantautor. Després de passar uns anys formant-me com a músic i intèrpret, i d'indagar en mons com el del jazz o el del teatre musical, me n'adono d'una constant que m'ha acompanyat sempre: la inquietud per a fer cançons. És per això, que aquest treball dis-cogràfic significa per a mi la culminació d'una etapa més dedicada a la interpretació, i l'inici d'una de nova en la qual busco també, satisfer els meus desitjos creatius. "Ocells perduts" són 12 cançons de pop "al meu aire", on hi trobem influèn- cies del folk, del rock o del jazz. És un recull d'estats d'ànim, de reflexions, de moments menuts i estones llargues, d'emocions fortes i sensacions petites, tot plegat passat pel sedàs de la música i amb un estil directe i quotidià.

En aquesta aventura tinc la sort d'estar envoltat d'amics i grans músics com en Vic Moliner (producció musical i baix elèctric), Apel•les Carod (Violí i mandolina), Santi careta (Guitarra i banjo) i Miquel Biarnés (Bateria). L'enregistrament vam dur-lo a terme entre els mesos de Novembre del 2016 i Febrer del 2017 als Estudis Ground de Cornellà del Terri i tot just ara hem acabat de mesclar els temes. Els següents passos del procés són la masterització de l'àlbum, el disseny gràfic i la fabricació. Tot plegat busca ser l'inici d'una carrera. Aspiro a fer-me un lloc dins l'escena catalana del "pop d'autor", reivindicant així l'ADN Gironí d'una generació de joves músics ben formats i amb idees, amb ganes de publicar treballs i sortir als escenaris.

En David, serà el nostre primer convidat per estrenar el projecte Descobrim, vaig interessar-me per ell perquè apart de tenir-hi una amistat, he viscut part del procés del llançament del seu primer disc, crec que era un manera d’agrairli tot aquest esforç i poder-lo ajudar a volar una mica més amunt en aquest món musical que s’hi acaba d’iniciar. Aida Fuentes Comunicadora que li encanten els reptes. Actualment és professora associada a la Universitat de Girona i treballa portant la comunicació municipal de Caldes de Malavella. Tot i la comunicació institucional que actualment és al que es dedica, la seva gran passió i vocació són la televisió i els mitjans. Durant anys ha treballat a Televisió de Girona, la televisió local de la nostre ciutat. En aquesta empresa el seu gran projecte va ser el Té de Tot, magazín matinal d’una hora en directe cada dia. Era la directora, la presentadora i en feia tota la producció. Fa més d’un mes que va decidir deixar-ho per ampliar horitzons i conèixer empreses i realitats noves.

L’Aida és la nostre presentadora, perquè ella? Com heu pogut llegir, és una noia jove, dinàmica amb molta experiència davant de la càmera i amb moltes ganes de descobrir talents i ajudar-los en el que és la seva trajectòria. A part durant tots aquests anys a la televisió ha pogut forjar una cartera de contactes locals que ens interessen i poden ajudar a tirar endavant el projecte Descobrim.

2.2.2 Referents En aquesta segona part del treball es volen plasmar quins han sigut els referents específics per dur a terme el nostre projecte, en cada un que mostrem especificarem per a què s’ha escollit.

2.2.2.1 Cocina2

Fig. 11: captura de pantalla d’un dels programes de Cocina2, extreta de: http://www.rtve.es/alacarta/videos/cocina2/ Consultat el: (25/05/2017)

Fig. 12: captura de pantalla d’un dels programes de Cocina2, mostrem la loc. Exterior. Extreta de : http://www.rtve.es/alacarta/videos/cocina2/ Consultat el: (25/05/2017)

Cocina2 és un programa culinari de televisió espanyola presentat per Sergio Torres i Javier Torres coneguts com els “Germans Torres”. Ens ensenyen la gastronomia espanyola a través de diferents receptes recorrent tot el país.

Com bé diu la sinopsis del programa, els dos germans recorren tota la península amb els seus fogons buscant receptes de la terra per viure-les des de dins. El seu repte és anar al lloc d’origen del producte, entendre’l, trobar-lo i finalment cuinar-lo. El que fa que aquest programa es converteixi en un referent per al nostre és que es desplacen a la localització del producte, aquest fet fa que se’ls hi doni més credibilitat ja que surten de la seva zona de confort i busquen la del producte. Pel que fa al nostre programa també ens desplacem com els “Germans Torres” en el lloc on l’entrevistat es sent com a casa, d’aquesta

manera ens posem en la seva pell i podem entendre millor quina és la seva vida i tot el que l’envolta.

2.2.2.2 Té de tot en ruta

Fig. 13: captura de pantalla d’un dels programes de Té de Tot en Ruta, extreta de: www.tvgirona.tv Consultat el: (25/05/2017)

Fig. 15: captura de pantalla d’un dels programes de Té de Tot en Ruta, extreta de: www.tvgirona.tv Consultat el: (25/05/2017)

El té de tot en ruta és l’edició especial d’estiu del Té de Tot. Magazín d'entreteniment i actualitat de les comarques gironines. El programa pretén acostar tots els temes que interessen, des d'una òptica gironina. El programa és emès per televisió de Girona. El té de tot en ruta, es dedica a recórrer les comarques gironines per treure entrevistes casolanes de diferents institucions de la nostre terra. A més ens dona una visió de 360º de l’entitat entrevistada. El que fa que s’adopti com a referent és que tracten el territori local, el de les comarques gironines, a més l’estil d’entrevista, ja que són “casolanes”, no per falta de professionalitat sinó que es busca una formalitat més natural i local. Es vol plasmar el “sentir-se com a casa”, que l’entrevistat no s’agafi l’entrevista com una prova sinó tot el contrari que estigui còmode i sigui tal i com ell és.

2.2.2.3 Viajando con Chester

Fig. 15: captura de pantalla del logotip i la careta del programa Viajando con Chester, extreta de: www.cuatro.com/viajandoconchester Consultat el: (25/05/2017)

Fig. 16: captura de pantalla del programa Viajando con Chester, extreta de: www.cuatro.com/viajandoconchester Consultat el: (25/05/2017)

Viajando con chester (actualmente Chester in Love), és un programa de televisió produït per Mediaset, amb col·laboració amb La Fàbrica de la Tele que s’emet a Cuatro. El format va ser conduït pel publicista Risto Mejide, durant les seves tres primeres temporades, llavors va passar a ser la presentadora la periodista Pepa Bueno, però les baixes audiències van obligar a que no hi hagués una cinquena temporada. Finalment el programa va ser totalment renovat i amb una nova apariencia i un nou registre (Chester in Love) a més passarà a fer-se en un plató amb públic i compta amb la tornada de Risto Mejide, el seu presentador inicial.

El programa es centra en la informació a través de l’entrevista a personatges de rellevància en l’actualitat social. Com a curiositat, cal destacar que Chester és un sofà, el qual varia el seu tapís segons els gustos i la personalitat de cada convidat. Un cop emès el programa el sofà és subhastat i la recaudació obtinguda és destinada a una causa benèfica que anteriorment ha escollit l’entrevistat.

Adoptarem aquest programa com a referent pel que fa a les localitzacions de les diferents entrevistes, no es tanca en un plató, l’equip agafa el “Chester” i es desplaça a un lloc o un altre depenent de qui és l’entrevistat. El fet de fer-la a

un sofà (deixant apart la causa benèfica), fa que tant el presentador i l’entrevistat es sentin còmodes i puguin tenir una conversa i explicar quina és la seva trajectòria i per què està allà assentat.

2.2.3 Localitzacions En el programa apareixen dues localitzacions, les dues es troben a Banyoles, en el primer dia de gravació vam desplaçar-nos fins al Bosc de Can Puig. El 16 de juny del 2017 es va engalanar en honor al festival Nit de Bosc on el nostre entrevistat David Mauricio hi feia una actuació, el fet d’anar a enregistrar aquesta actuació va ser per poder aconseguir un seguit d’imatges que es faran servir com a suport audiovisual per a enriquir l’entrevista. 2.2.3.1 Localització 1 - Bosc de Can Puig

Fig. 17: Imatge del festival nit de bosc de Banyoles (bosc de can puig) per mostrar la localització. Execució pròpia.

Fig. 18: Imatge del festival nit de bosc de Banyoles (bosc de can puig) per mostrar la localització. Execució pròpia.

Fig. 19: Imatge del festival nit de bosc 2016 (bosc de can puig) Execució pròpia

2.2.3.2 Localització 2 – Estany de Banyoles

Fig. 20: Imatge del mirador seleccionat de l’estany de Banyoles per dur a terme l’entrevista. Execució pròpia.

Fig. 21: Imatge amb la presentadora i el convidat de Descobrim un cop finalitzada l’entrevista. Execució pròpia.

Aquesta segona localització s’ha escollit per l’encant que ha tingut i tindrà sempre l’estany de Banyoles. Descobrim, és un programa que com molt bé expressa el nom tracta de descobrir i fer sentir als nostres convidats com a casa. Parlant amb el nostre entrevistat abans de redactar l’entrevista ens diu que és un amant de la natura i que moltes de les seves cançons han estat escrites i creades en plena natura. És per això que s’ha escollit aquesta segona localització com al lloc per enregistrar el primer programa, perquè el nostre públic vegi que per a nosaltres el més important és la comoditat de l’entrevistat.

2.2.4 Justificació del nom del programa descobrir [p. p. descobert] 1 v. tr. [LC] Fer cessar d’estar cobert. El president corregué la cortina i descobrí la placa commemorativa. 2 v. tr. [LC] Treure el barret, la gorra, etc., (a algú). Així que entreu, descobriuvos. 2 tr. [LC] Deixar de tenir amagat. Li vaig descobrir les meves intencions. Sé qui ho ha fet, però no el vull descobrir.

1 tr. [LC] Albirar, veure. Des d’aquell collet, es descobreix el mar. 2 tr. [LC] Pervenir a conèixer (allò que estava amagat, que era ignorat). Ja han descobert on s’amagava. Descobrir l’amagatall d’un lladre. Descobrir un tresor. Descobrir l’autor d’un atemptat. 3 tr. [LC] Ésser el primer a conèixer (una cosa fins aleshores desconeguda). Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic. Descobrir un nou continent. És d’aquest seguit de definicions que apareix el nom “Descobrim” (present d’indicatiu del verb descobrir) i es decideix posar-lo com a nom del programa. El que es vol mostrar, és el descobriment de nous talents de la comarca de Girona i ajudar-los a donar-se a conèixer davant d’un públic objectiu i de casa nostre. El nostre objectiu és que des de casa cada setmana descobreixin.

2.2.5 Entrevista Molt bona tarda, sóc l’Aida Fuentes iniciem programa i temporada, en aquest espai volem donar l’oportunitat a nous talents,

de tenir un lloc on puguin

compartir els seus inicis i la seva trajectòria. Tots aquests herois i heroïnes provenen de casa nostra, del gironès. Avui per inaugurar programa tenim la gran sort de poder comptar amb David Mauricio (hola David molt bona tarda) que ve a explicar-nos la seva vivència musical, per tant esteu atents, COMENÇA DESCOBRIM!!!!!! 1. Aviam explica’ns com comença aquesta passió per la música, quan sorgeix, quins en són els orígens? 2. Actualment estàs treballant com a docent a l’Escola de Música Moderna de Girona, ens podries explicar com ha estat aquest aprenentatge? T’havies arribat a imaginar mai que alguna vegada podries transmetre la teva passió a altres?

3. Pel que veig, estic davant d’un artista molt polifacètic ja que també has viatjat pel món del teatre musical, com es viu la experiència de passar d’interpretar cançons a interpretar un personatge cantant? 4. Ocells perduts és el teu primer disc com a cantautor, quan decideixes iniciar aquesta carrera i per què? 5. D’on neix aquesta inspiració i aquesta inquietud per a fer cançons? Quins són els teus referents? 6. Com ha sigut el procés d’Ocells perduts, és a dir des de que escrius la primera cançó fins que tens el disc a les mans? Com ens descriuries aquesta vivència? 7. Com ha estat el procés de presentar el teu projecte a diferents discogràfiques i esperar que aquestes et donessin una resposta per ferte un lloc en el món musical actual? Ha sigut llarg? 8. Com han viscut aquest procés des de casa, t’has sentit recolzat en tot moment per amics i família?

9. Ara que has llançat el teu primer disc, quins són els teus plans de futur? Quins objectius vols assolir? I com t’agradaria que es consolidés aquest procés? 10. Com viuen els membres de la banda que t’acompanyen aquest moment àlgic? 11. Com definiries el teu recorregut com artista fins al dia d’avui amb una sola paraula? 12. Pel que fa a la teva carrera musical, on et veus d’aquí 5 anys?

Doncs així ens acomiadem d’aquest primer programa, David ha estat un plaer et desitjo que tinguis moltíssima sort en aquest món, gaudeix del moment que després de tot aquest esforç ara et toca recollir-ne la recompensa. Sempre seràs benvingut, gràcies per voler estrenar aquest nou programa. Nosaltres ens veiem la setmana que ve a la mateixa hora i si ens permeteu seguirem descobrint. Moltes gràcies.

2.2.6 Escaleta A la televisió una escaleta és una “llista” on els productors escriuen per ordre,

els passos, segments, seccions i duració que composen un programa de televisió. A continuació hem dissenyat l’escaleta del nostre primer programa.

DESCOBRIM (T1 / E1)

EMISSIÓ 21/07/17 Contacte: David Mauricio dmaurf@gmail.com

Presenta

Font

Timing

Durada

MIC

Contingut

Aida

Plató