Cares Noves - Mauladell memoria tfg by EU ERAM

Treball final de grau Marc Auladell Casadevall 10 de setembre de 2015

“Yo veo, yo escribo, yo organizo” (J. Rouche, 1975)

Sumari Resum 5 Paraules clau

Resumen 5 Palabras clave

Abstract 6 Key words

Introducció 7 Objectius 7 1. Idea i identificació del tema 1.1. Marc teòric 1.1.1. Narrativa audiovisual 1.1.1.2. Modes de representació

8 8 8 9

1.1.1.3. El documental performatiu

1.1.1.4. El cinema com a eina de comunicació

1.1.2. Contextualització

1.1.2.1. La vila d’anglès

1.1.2.2. La cup (candidatura d’unitat popular)

1.2 Idea

1.2.1. Sinopsis

1.2.2. Procés creatiu

1.2.2.1. Fluïdesa

1.2.2.2. Flexibilitat

1.2.2.3. Elaboració

1.2.2.4. Innovació

2. Planificació i realització

2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball

2.2. Desenvolupament

2.2.1. Preproducció

2.2.1.1. Calendari

2.2.1.2. Pla de treball

2.2.1.3. Material

CARES NOVES 2.2.2. Producció

MARC AULADELL CASADEVALL 24

2.2.2.1. Tortuga productions

2.2.2.2. Pressupost estimat

2.2.2.2. Guió

2.2.3. Postproducció

2.2.3.1. So

2.2.3.2. Fotografia

2.2.3.3. Muntatge

2.2.3.4. Retoc de color i etalonatge

2.2.3.5. Programari

2.2.4. Matrial gràfic

2.2.5. Difusió i explotació

2.2.5.1. Mitjans i plataformes

2.2.5.1.1. Pàgina web

3. Autoavaluació i prospectiva

3.1. Autoavaluació

3.2. Prospectiva

Resultats 43 Conclusions 45 Bibliografia

Filmografia

Agraïments

Contingut del suport digital

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

RESUM El projecte que es presenta és la creació d’un documental, que s’emmarca dins el treball de fi de grau i que té com a objectiu explorar l’ús del material audiovisual per a transmetre les emocions i sensacions d’un jove candidat a l’alcaldia del seu poble. El documental es centra en la figura del cap de llista de les CUP d’Anglès (La Selva, Gironès) durant la campanya electoral de les eleccions municipals del 2015. La metodologia d’aquest documental és la del documental performatiu, un model de documental que ens presenta una realitat creada a partir de l’acció de la imatge i la paraula. Es tracta d’un documental d’amplitud microsociològica, ja que mostra una part molt petita de la nostra societat, i d’una profunditat exploratòria i descriptiva, és a dir, que no intenta explicar un fenomen sinó que el presenta. A partir d’una mirada participativa, el projecte proposa fer de la càmera el mirall on en Sergi s’emmiralli, perquè reflexioni entorn a la seva imatge pública i privada. Pel que fa la textura i la il·luminació, el documental aprofita la llum natural dels entorns, intentant incidir el menys possible en la transmissió de la realitat i el dia a dia de l’alcaldable.

PARAULES CLAU DOCUMENTAL PERFORMATIU, AUTOREPRESENTACIÓ, SOCIETAT.

RESUMEN El proyecto que se presenta es la creación de un documental, que se enmarca dentro del trabajo de final de grado y que tiene como objetivo explorar el uso del material audiovisual para transmitir las emociones y sensaciones de un joven candidato a la alcaldía de su pueblo. El documental se centra en el candidato de las CUP en Anglès (Gerona), durante la campaña electoral de las elecciones municipales del 2015. La metodología de este documental es la del documental permormativo, un modelo de documental que nos presenta una realidad creada a partir de la acción de la imagen y la palabra. Se trata de un documental de amplitud microsociológica, ya que muestra una parte muy pequeña de nuestra sociedad, y de profundidad exploratoria y descriptiva, es decir, que no intenta explicar un fenómeno sino que lo presenta. A partir de una mirada participativa, el proyecto propone hacer de la cámara un espejo donde el candidato se ve reflejado, para que pueda reflexionar sobre su imagen pública y privada. Por lo referente a la textura y la iluminación, el documental aprovecha la luz natural del entorno, intentando incidir lo mínimo posible en la transmisión de la realidad y el día a día del alcaldable.

PALABRAS CLAVE DOCUMENTAL PERFORMATIVO, AUTOREPRESENTACIÓN, SOCIEDAD.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

ABSTRACT The project that is presented is the creation of a documentary, framed on the final project. The aim of the project is to explore the use of audiovisual material to transmit the emotions and sensations of a young mayoral candidate of a small village. The documentary is focused on the mayoral candidate of the CUP in AnglĂ¨s (Girona, Spain), during the election campaign of the municipal elections of 2015. The methodology of this documentary is the performative documentary, a model of documentary that shows a reality created from the action between the image and the word. The range of the research is micro sociological, as it shows a small part of our society, and the depth is exploratory and descriptive, as the documentary is not trying to explain a phenomenon but to show it. From a participatory perspective, the projects intends to make the camera a mirror, where the candidate can see himself so he can make reflections about his public and private image. As for texture and lighting, the documentary takes advantage of natural light environments, trying to impact as little as possible in the transmission of the reality of the candidate.

Key words PERFORMATIVE DOCUMENTARY, AUTOREPRESENTATION, SOCIETY.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

INTRODUCCIÓ El projecte que es presenta a continuació es troba emmarcat dins l’assignatura de Treball de Final de Grau (TFG) del Grau en Audiovisuals i Multimèdia de l’Escola Universitària ERAM. Respon a la tasca principal d’aquesta assignatura: La realització d’un treball de final de grau dins l’àmbit de l’audiovisual i la multimèdia. Les eines i les tècniques audiovisuals han esdevingut, de manera progressiva, un mitjà per mostrar diferents realitats i maneres viure. Els formats documentals són avui en dia quelcom capaç de transmetre a tot el món diferents formes d’entendre la vida a través dels llenguatges narratius i l’ús de tot tipus de material audiovisual. Aquest projecte vol indagar sobre l’ús d’aquestes eines dins el documental performatiu en la cerca d’una veu pròpia de l’autor. El projecte consisteix en un documental que, a partir de les vivències d’un jove candidat a l’alcaldia del seu poble, s’endinsa en el dia a dia de la campanya electoral. En aquest documental la càmera esdevé el mirall del candidat, mirall en el qual ell es veurà reflectit. El document del projecte es troba estructurat en tres grans apartats o fases. En primer lloc, es presenta el tema del projecte, que inclou el marc teòric i la idea sobre la qual s’ha creat el projecte. En la segona fase s’explica la planificació i realització del projecte en sí, és a dir, l’apartat més pràctic. I finalment, en la tercera fase l’alumne s’autoavalua i presenta una reflexió sobre el propi projecte.

OBJECTIUS L’objectiu general que m’he marcat per al TFG és el d’explorar l’ús del llenguatge del documental performatiu, ampliant i aprofundint els meus coneixements sobre els recursos tècnics i conceptuals de la narrativa documental. Aquest objectiu general engloba diferents objectius específics, que també m’he plantejat assolir: • • • • • •

Millorar la pròpia tècnica i agafar seguretat en l’ús de material audiovisual. Buscar maneres creatives d’explorar els llenguatges audiovisuals. Donar un espai a l’autocrítica i la reflexió. Explorar diferents tècniques a l’hora de produir un documental amb el mínim pressupost possible. Millorar en el procés d’edició i muntatge audiovisual. Fomentar el debat sobre la política als municipis de Catalunya.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1. IDEA I IDENTIFICACIÓ DEL TEMA 1.1. Marc teòric En aquest apartat s’exposen diferents marcs teòrics a mode de documentació entorn d’aquest treball final de grau (TFG). Aquest també serveix de base teòrica per desenvolupar tot el contingut tant conceptual com visual del projecte. El marc teòric es troba dividit dos grans apartats, la narrativa audiovisual i la identitat. En el primer apartat es tracta la teoria més tècnica envers els formats audiovisuals i més concretament el documental. Alhora, el marc teòric també inclou un segon apartat, on es contextualitza l’entorn en el qual ha estat gravat el documental.

1.1.1. Narrativa audiovisual El concepte de narrativa audiovisual esta directament relacionat amb la literatura, ja que la narrativa audiovisual no es desenvolupada com a ciència fins a finals dels segle XX. Aquest concepte esta lligat directament amb la idea de “l’art d’explicar bé”. La narrativa audiovisual té els seus inicis en la poètica, i es divideix en dues branques de coneixement: 1. La crítica literària: que és l’avaluació o descripció d’una determinada obra literària. 2. La teoria literària: l’estudi de la naturalesa de la literatura (Todorov, 1996). D’aquesta segona branca en neix la narratologia (Gennete, 1972), la ciència que estudia els texts narratius. Una aproximació sobre què és la narrativa audiovisual podria ser la següent: la capacitat de disposar imatges audiovisuals per a construir un discurs del qual el significat és la història. Del concepte de narrativa audiovisual sorgeixen diferents subgèneres com la narrativa fílmica, la radiofònica, la televisiva, la publicitària o la més nova, la transmèdia. La narrativa fílmica té els seus orígens en el cinema mut, on aquesta era merament visual. Anys més tard, amb la possibilitat de sincronitzar el so i la imatge, la narrativa fílmica ha estat utilitzada per explicar històries i transmetre missatges. Segons M. Chion “la combinació contrastada de les dues (imatge i so), té generalment, un poder evocador i expressiu més fort” (Chion, 1993). Des del cinema mut, tant les narratives audiovisuals com el mateix cinema han evolucionat de manera considerable i avui en dia l’espectador reclama que els films l’ajudin a entendre coses, a pensar i a reflexionar, així com a conèixer diferents realitats. La narrativa audiovisual és diferent en cada àmbit audiovisual. En el cas del meu TFG he seleccionat el camp documental, ja que mostra una realitat, per tal que l’espectador la pugui veure i intentar comprendre. Per aquesta raó en el següent apartat s’exposen els diferents models de representació en el camp del documental.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1.1.1.2. Modes de representació Bill Nichols (2002) és un dels autors més influents en matèria de models de representació de la realitat. Aquest autor té tant seguidors com detractors i sovint els seus models han estat posats en dubte, degut també a canvis tecnològics i/o als diferents canvis socials de la societat. Per tal de distingir la narratologia entre els estils directes i indirectes, Nichols va teoritzar quatre models de representació bàsics: l’expositiu, l’observacional, l’interactiu i el reflexiu (Burton, 1990). Anys més tard va canviar el terme interactiu per participatiu, entenent que el terme <<interactiu>> contenia controvèrsia per l’aparició d’Internet i els documentals interactius. (Fig.01) Bill Nichols, La En el llibre Representing Reality1 (1991), Nichols introdueix tres noves Representación de la realidad modalitats, la poètica, la reflexiva i la performativa. Finalment els sis (2002). models que proposa Nichols són aquests: l’expositiu, l’observacional, el participatiu, el reflexiu, el poètic i el performatiu. A continuació es presenta una breu aproximació a cada model.

La modalitat expositiva, neix a partir del desencant envers al cinema de ficció. Aquest model es dirigeix directament a l’espectador, sovint utilitzant entre títols o voice over per fer argumentacions entorn al món històric. És la modalitat més propera a l’assaig o informe expositiu clàssic. Ha estat utilitzat multitud de vegades des de la dècada dels anys vint. El model és planteja qüestions sobre l’ètica del to; com un text parlar objectiva o persuasivament d’un tema en concret. Té un missatge clarament dirigit a l’espectador i les imatges s’utilitzen a mode il·lustratiu o de contrapunt. Sempre presentant el contingut d’una manera objectiva i de judici ben establert. Aquesta es la gran virtut del model expositiu segons Foucault: “aquestes formes de certesa interpersonal que estan conformes amb les categories i conceptes que s’accepten com a reconeguts o certs en un temps i un lloc específic, o amb una ideologia dominants del sentit comú com la que sosté els propis discursos de sobrietat” (M. Foucault, 1956). Per tant, el model expositiu, es pot tractar un tema dins un marc de referència que no fa falta qüestionar ni establir, ja que aquest es dona per entès. Un exemple d’aquest model el podem trobar amb els films de Robert Flaherty o Humphrey Jennings. Aquest posen especial interès en l’elegància rítmica i expressiva en la bellesa d’allò quotidià, intentant promoure una subjectivitat social i col·lectiva. El model observacional, aquest model aporta bastant controvèrsia dins el món dels estudis del models documentals. Segons Erik Barnouw, podem definir-lo com a cinema directe. Mentre que Stephan Mamber el descriu com a cinéma vérité. Per entendre aquests dos termes, faig una petit descripció dels dos conceptes, semblants, però diferents, pròxims però antagònics. Cinema directe: Neix als EEUU i es caracteritza per la no intervenció del realitzador sobre el que està filmant i elimina quasi tots els recursos d’edició com els entre títols, voice over, música no-diegètica, reconstrucció de fets històrics o reinterpretació de les escenes, fins i tot elimina les entrevistes dirigides. Cinéma vérité: Neix a França i és coetani del cinema directa. Aquest es centra principalment en el reconeixement de la interacció entre realitzador i subjecte enregistrat (E. Ardévol, 2006). 1

La Representación de la Realidad (2002), en la seva versió en castellà

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Segons Erik Barnouw: “El documentalista de cinema directe porta la seva càmera a un lloc on hi ha una situació tensa i espera amb il·lusió que hi hagi una crisis; mentre que la versió de Rouche del cinéma vérité intenta precipitar-la. L’autor de cinema directe intenta passar desapercebut mentre que el de cinéma vérité sol ser un participant més.” (Barnouw, 1974) Desprès d’aquesta puntualització, voldria deixar de banda aquest dos termes i centrar-me exclusivament en definir els trets característics del model observacional. Aquest moviment cinematogràfic, cedeixen el control als esdeveniments enregistrats. El ritme del film no va marcat des del muntatge del mateix sinó que aquestes és caracteritzen pels muntatges que potencien la impressió de temporalitat autèntica. El model no busca respondre preguntes entorn a la solució d’un enigma o un problema, així que els films observacionals agafen forma a partir de la representació exhaustiva d’allò quotidià. Un dels exemple per entendre aquest model és el film Model de Frederick Wiseman (Fig.02), on podem veure el mateix Wiseman observant la realització d’un anunci de trenta dos segons durant gairebé mitja hora. Això ens transmet una sensació d’haver observat tot el que feia falta del rodatge de l’anunci. Modalitat participativa. Aquest model neix a finals dels anys (Fig.02) Model (2002). cinquanta gràcies als avenços tecnològics. El realitzador ja no havia de ser tan sols un enregistrador cinematogràfic, ara podia aproximar-se molt més a l’acció. Els documentals participatius apel·len a les imatges de testimonis o a l’intercanvi verbal i les imatges de demostració o afirmació per reforçar la veu dels testimonis. Introdueix una sensació de parcialitat degut a la trobada física de realitzador i testimoni. El muntatge d’aquest ha de mantenir una continuïtat lògica entre els diferents testimonis, sense una discurs general, sinó que aquest s’ha d’anar construint a partir de les aportacions dels diferents testimonis. Per contra aquest model planteja els límits de la representació de la realitat, ja que d’ell en sorgeixen preguntes com: Fins on pot arribar aquesta participació? Quins són els límits sobre els quals el realitzador ja no pot establir una negociació? Preguntes que avui en dia encara estan per respondre, ja que aquestes son molt subjectives, depenent del context, l’ètica del realitzador o el tema sobre el que es treballa.

(Fig.03) Chronique d’un été (1961).

D’aquesta modalitat en destaquen nom com Jean Rouche i Edgar Morin i el seu film Chronique d’un été (1961) encara que els seus autors la classifiquessin com a cinéma vérité. Aquesta tipologia de films permetia al realitzador involucrar-se en el propi discurs. D’aquest model en neixen les entrevistes i diferents tècniques d’intervenció fent que el realitzador participi de manera més activa en els fets (Nichols, 2001) .

En la modalitat reflexiva el realitzador pren partit més que en cap altre model. Aquest utilitza el film a mode de “diari personal”. Una de les singularitats d’aquest model és que estranyament medita sobre qüestions ètiques com a principal objectiu, a no ser que ho faci per criticar les opcions d’altre i no pas per examinar les pròpies. Aquest model fa que l’espectador sigui conscient del mode de realització del mateix.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Diziga Vertov va ser un dels noms destacats, entre d’altres. Aquests realitzadors varen lligar el documental amb una forma moral de realització, com si aquest fos un col·laborador responsable del discurs de sobrietat. Modalitat poètica Amb l’aparició de les vanguardies en el món de l’art va sorgir aquesta modalitat que inclou diferents elements representatius com la fragmentació o el surrealisme, entre d’altres. Neix amb la voluntat de crear un estat d’ànim a l’espectador però sense proporcionar-li una informació concreta, a diferència dels model expositiu o observacional (Gifreu, 2011). D’aquesta modalitat en destaquen autors com Jean Vigo o Walther Ruttman. Model performatiu Un dels models més propers en el temps de Nichols. Aquest qüestiona la base del cinema documental i posa en dubte les fronteres que s’han establert entre cinema documental i cinema de ficció. L’expressivitat, la poesia i la retòrica són els elements centrals d’aquest model, deixant de banda la capacitat representacional, remarcant les qualitats evocatives del text. Segons Nichols el documental com a eina de transmissió de missatges per a la configuració social i d’un argument que aconsegueixi aquest objectiu, aquesta modalitat és èticament superior a les altres. Michael Moore és un dels realitzadors més reconeguts d’aquesta modalitat, gràcies a films tant reconeguts com Bowling for Columbine (2002) o Fahrenheit 9/11 (2004). Per tant, Nichols elabora aquesta llista a partir de diferents tipus de text i les corresponents qüestions ètiques, estructurals i expectatives per part de l’espectador.

(Fig.04) Bowling for Columbine (2002)

A part de Nichols, altres autors varen fer la seva aportació pel que fa a les maneres de representació com Erik Barnow2, Michael Renov3, Elisenda Ardèvol4 i Peter I. Crawford (1992). Aquest últim va proposar una classificació del cinema documental en tres modes. Per fer-ho va utilitzar la famosa metàfora de la mosca. Crawford compara la mosca amb l’actitud del realitzador i ho classifica així: • Mode perspicuo: mosca a la paret, correspon a l’estil observacional. El cineasta es manté distant als coneixements enregistrats. • Mode experiencial: mosca a la sopa, corresponent al model interactiu. On el realitzador participa activament en l’experiència. • Mode evocatiu: mosca en el jo, aquest correspon al mode reflexiu, on el realitzador reflexiona sobre la seva relació amb la càmera i els subjectes filmats. A mode de conclusió, Ardévol diu que “s’ha de tenir en compte que tota representació és, al cap i a la fi, una falsa representació i que el més important del signe visual és el significant, ja que aquest juga un paper determinant en la circulació d’imatges socials i en la lluita política per a un significat” (Ardévol, 2006). De tots els models que s’han presentat, he escollit el model de documental performatiu per al projecte del meu TFG. En el següent apartat, s’explica de manera més específica què és el documental performatiu.

El documental: Historia y estilo (1996) Michael Renov y Brian Winston aposten por una aproximació deconstructiva del documental. 4 La búsqueda de una mirada: Antropología visual y cine etnográfico (2006) 2 3

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1.1.1.3. El documental performatiu La perfomativitat és la capacitat que tenen les paraules i les imatges per produir realitat (C. León, 2009). Aquest model documental ens planteja una realitat que esta creada a partir de l’acció de la imatge i la paraula. León també diu que el cinema o documental performatiu no pot caracteritzar-se per la veritat o la falsedat dels arguments sinó per l’èxit o el fracàs de les accions que es produeixen a través de les imatges. Anteriorment, Bill Nichols definia el documental performatiu com aquell model on el director és fa més present. On aquest ens guia a través de la seva experiència i visió de la vida. “La cualidad referencial del documental que atestigua de su función como una ventana hacia el mundo cede hacia una cualidad expresiva que afirma la perspectiva absolutamente situada, corporizada y personalmente vivida de sujetos específicos, incluido el director” B. Nichols (2001). Antonio Weinrchter (2004) explica que el documental clàssic ensenya que “el món és així” mentre que el documental performatiu deixa que el subjecte parli per dir que “Jo dic que el món és així”. Anys més tard, Pablo Piedras (2010) divideix aquesta presència del jo en tres formes diferents: 1. L’autobiogràfica: Una aproximació entre l’objecte i el subjecte fílmic. 2. Relats d’experiències i aletralitat : El feedback entre la vivéncia del realitzador permet observar l’experiència i la percepció del subjecte fílmic. 3. Relats “epidermics”: On la primera persona sol estar poc vinculada a la história fílmica. Per fer-ho més comprensible, Piedras ens deixa una definició més casual d’aquestes tres formes d’entendre el jo en el documental performatiu. “Un sujeto que habla sobre si mismo, un sujeto que habla con el otro y un sujeto que habla sobre el otro” P. Piedras (2010). El documental performatiu té un alt valor imaginari, testimonial i autobiogràfic a partir dels quals es va filtrant la realitat. El perfil introspectiu que fa únics aquest tipus de treballs, fa que s’emmarquin sobretot en els espais privats (allò íntim, quotidià, emocional, etc.) i convoca diversos elements per modular un univers i una veu evocades a parlar del “jo”. Es en el procés de postproducció, on s’ordena el caràcter desestrucutrat d’aquest tipus de relat, generalment a través de la tècnicia del voice over. Aquest fet, segons Philippe Lejeune (2004), fa que el realitzador aporti una “perspectiva retrospectiva”; una reconstrucció del passat des d’un present on el realitzador reavalua, aportant sentit i coherència al relat de l’existència (Lejeune, 2004). El documental performatiu ha aconseguit plantejar nous usos tant per a la tecnologia com per la imatge. Per entendre aquest nous usos hem de parlar de dos conceptes bàsics: • Per un costat, el documental performatiu busca desarticular la relació entre tecnologia i dominació, que la tecnologia no domini el creador ni el mercat, donar importància el contingut sense descuidar l’estètica, però que aquesta no passi per sobre del contingut.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

• Per altre banda, intenta polaritzar la representació a partir del qüestionament dels imaginaris col·lectius i els estereotips constituïts en la societat. Trencar amb estereotips establerts prèviament, per observar noves realitats i buscar personatges que trenquin amb aquests estereotips. D’aquesta manera, el documental performatiu es defineix com un model documental, basat en la relació entre la imatge i la paraula, que busca creacions amb contingut que permetin als espectadors el qüestionament i la reflexió sobre aspectes claus de la societat.

1.1.1.4. El cinema com a eina de comunicació Bona part dels estudis sobre cinema, vídeo o fotografia s’han centrat en la imatge com a producte i en la transmissió de coneixement a partir del procés comunicatiu d’aquest mitjans. Per això, molts realitzadors de cinema s’han decantat per teoritzar les metodologies de producció basant-se en la imatge com a producte i el procés de comunicació a través d’un mitjà com el cinema, la televisió o el vídeo (Banks, 1992; Chaflen, 1975). Segons Marcus Banks (1992) la comunicació cinematogràfica s’ha centrat en la relació entre productor, producte i audiència. En aquest senzill esquema la pel·lícula queda al centre del diagrama fent de nexe entre productor i audiència (Fig.05). Banks utilitza l’esquema de comunicació de Shanon per explicar el procés de comunicació en el cinema. El model de Shannon ha estat molt criticat ja que aquest només contempla la comunicació en una direcció, sense tenir en compte el feedback, o la resposta del receptor i que per tant entén la comunicació com un missatge i no com un diàleg entre emissor i receptor.

(Fig.05) Model de comunicació de Shannon

Durant el transcurs de la història aquest esquema ha estat criticat i modificat per molts realitzadors, fins a entendre que el procés de producció i exhibició és un procés comunicatiu cinematogràfic que funciona a través de la interacció amb l’espectador. Segons Richard Chaflen (1975), el procés comunicatiu té lloc abans, durant i després de la filmació. A més a més, destaca que les relacions socials creades durant aquest procés són molt importants per comprendre el significat de la imatge com a pràctica social. El cinema és un art i a l’hora una industria i al mateix temps un mitjà de comunicació de gran influència en la nostre societat. Però quan parlem de la comunicació en el cinema ens veiem obligats a diferenciar entre dues maneres d’entendre aquest mitjà. El cinema com a mitjà d’expressió i el cinema com a investigació (Barnow, 1996).

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

El cinema és un mitjà d’expressió que l’autor tria de manera conscient per donar forma a les seves idees creatives i talent artístic. Com Pasolini, molts directors tenen altres formacions en àrees artístiques com la pintura, la literatura, etc. I per tant existeix un tipus de cinema expressiu que no esta sotmès a criteris estètics o ideològics (Berrio, 2000). El cinema, ja sigui documental o científic, no només ens ofereix dades de la cultura representada sinó que també un discurs, a partir de la selecció i juxtaposició de les imatges, de la narració verbal, tan és si aquesta és oral o escrita, de guió dins un discurs fílmic. En el projecte del meu TFG, la comunicació esdevé un element fonamental del documental. Podem trobar-hi dades de la cultura representada però sobretot un discurs que s’elabora a través d’imatges i de la pròpia reflexió que el protagonista fa sobre aquestes imatges. Així, és el propi protagonista el que ens guia, fent que de les seves paraules el fil conductor del documental.

1.1.2. Contextualització A continuació trobareu un apartat dedicat a contextualitzar l’entorn en el qual ha estat gravat el projecte del meu TFG. Primerament, es fa una presentació resumida del poble d’Anglès, ja que el documental ha estat rodat íntegrament allí. I també s’explica el que és la CUP, tant a nivell nacional com municipal.

1.1.2.1. La vila d’Anglès Anglès és un municipi de la comarca de La Selva, a la província de Girona. Anglès es troba a 17 km de Girona i a 12 km de Santa Coloma de Farners, capital de La Selva. El poble es pot dividir en la vila vella, situada en un turó, i la vila moderna, que s’ha anat estenent a la plana que envolta el turó. Actualment, Anglès té una població de 5.6065 persones, que comença a rejovenir-se degut a l’alta taxa de natalitat (Fig.06) Casc antic d’Anglès (La Selva). dels últims 15 - 20 anys, coincidint amb l’arribada de població immigrant al poble. La població d’Anglès, com la d’altres municipis petits, destaca per l’envelliment de la seva població, degut a què la gent jove es desplaça a les ciutats per estudiar i treballar i, difícilment, hi tornen. Durant els anys seixanta Anglès va estar marcat per un gran creixement econòmic, degut a la gran ocupació que proporcionava la indústria tèxtil. Actualment, el motor econòmic d’Anglès es troba ressentit degut al tancament de diverses indústries, que s’han traslladat a llocs del món on la mà d’obra és més econòmica. De totes maneres, encara resten a prop d’Anglès indústries del sector de la carn. La democràcia va arribar a Anglès l’any 1979. En les primeres eleccions municipals democràtiques va sortir guanyadora la candidatura Assemblea d’Independents i Socialistes. A partir d’aquell moment va néixer un binomi polític entre socialistes i convergents. Els socialistes, encapçalats per Josep Maria Feliu, han administrat la població des de l’any 1979 fins al 1995 i, els convergents, sota la presidència de Josep Manel Bassols, des de l’any 1995 fins al 2003. 5

Segons dades del padró de 2014. Extret de: www.ine.es

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

En les eleccions municipals de l’any 2011, el partit PAU (Per Anglès Units) va aconseguir la majoria absoluta. Es tracta d’un partit liderat per Pere Espinet, regidor durant vint anys de Convergència a l’Ajuntament d’Anglès, que va crear el seu propi partit per desavinences amb la resta de partit. La política a Anglès, des dels anys 80 i sobretot en l’últim mandat, ha vingut marcada per una tendència a l’amiguisme i la corrupció, esdevenint el poble un dels deu Ajuntaments amb més deute de Catalunya.

1.1.2.2. La CUP (Candidatura d’Unitat Popular) La CUP és una organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que, partint de l’àmbit municipal, treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals . La CUP s’estructura en assemblees locals, i actualment és present en una setantena de municipis, on hi desenvolupa acció política a dins i a fora de les institucions locals. Malgrat el limitat marge d’acció dels ajuntament, la CUP treballa sobre les possibilitats de modificar l’actual municipalisme (Fig.07) Logotip de la CUP. regionalista i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants. Per altra banda, la CUP té projecció nacional i, des de l’any 2012 té una representació de 3 diputats al Parlament de Catalunya. Al municipi d’Anglès, la CUP neix l’últim semestre de l’any 2014, degut a la iniciativa de diferents joves del municipi, amb un seguit de taules rodones per incentivar la participació en un poble amb un recorregut polític poc transparent. En aquestes taules rodones, es va parlar sobre tots els temes relacionats amb la política municipal, economia, cultura, educació, etc. Durant aquest període va ser quan els membres de l’actual CUP Anglès varen detectar una necessitat de “canvi d’aires” en la política municipal del poble d’Anglès. I va ser a partir d’aquí des d’on la CUP Anglès va crear el seu programa per a les eleccions del mes de maig de 2015. Paral·lelament, es va dur a terme una sèrie de projeccions documentals de caire social. Aquestes projeccions, anaven acompanyades d’un debat posterior, on durant el sopar, habitants i membres de la CUP es barrejaven per parlar sobre els documentals. Cal dir, que la llista de la CUP Anglès està formada per persones molt arrelades a la vila. Gent participativa que desinteressadament ha treballat durant molts anys en l’anonimat de les associacions del poble, com poden ser els gegants, el casal o l’agrupament escolta.

Extret de la página principal de la CUP, www.cup.cat

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1.2 Idea En aquest apartat es presenta el procés de selecció que l’alumne ha realitzat per escollir tant el format com la idea d’aquest treball final de grau. Per tal de poder explicar aquest procés de selecció, es presenta una sinopsis del projecte i s’explica el procés creatiu que ha seguit l’alumne.

1.2.1. Sinopsis El dia 24 de maig de 2015, es van celebrar eleccions municipals a l’estat espanyol. A Anglès, un poble d’uns 5.500 habitants de la comarca de La Selva (Girona), les candidatures d’unitat popular (CUP) es van presentar per primera vegada. En Sergi Riera, un jove de vint-i-set anys, va liderar aquest projecte, esdevenint el cap de llista de les CUP d’Anglès. La candidatura va presentar una llista de gent molt jove, com el propi Sergi, seguit per la càmera des dels inicis de la campanya electoral fins al dia de les eleccions. En aquest documental, serà en Sergi el que ens guiarà a través de les imatges, ja que es segueix el seu recorregut durant la campanya electoral. Però també, perquè ell mateix anirà explicant i analitzant els diferents actes duts a terme durant la campanya i reflexionant entorn al seu personatge públic i privat. Un viatge introspectiu pel candidat on anirem evolucionant juntament amb les seves reflexions polítiques, socials i personals.

1.2.2. Procés creatiu El treball final de grau (TFG), és una oportunitat única per dur a terme un projecte personal, essent aquesta la última oportunitat abans d’entrar al món laboral. Per això, i degut al meu interès creixent envers els formats documentals, tenia molt clar des de principi de curs que el que volia, era fer un documental. L’elecció del tema no ha estat tant senzilla com la del format. Des del més de setembre de 2014 moltes idees han sobrevolat el meu cap, i la presa de la decisió final no ha estat fàcil. Ja que el procés creatiu ha anat modificant i donant forma a les idees les quals anaven sobreposant-se i dirigint-me cap a lloc completament diferents.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1.2.2.1. Fluïdesa En aquest apartat faig un llistat de totes les idees que varen anar sorgint durant el procés creatiu, que en el meu cas, ha estat un procés constant de descoberta. • Creació d’una empresa de dedicada al les visites gratuïtes per a la ciutat de Girona amb el seu corresponent lloc web. • Creació d’un portal web per a turistes interessants en rutes gastronòmiques pel territori gironí. • Disseny de la meva marca personal. • Disseny d’un concurs col·laboratiu entre artistes per a dissenyar la “mosca de Girona”. • Documental interactiu sobre la importància de la tecnologia per a les noves generacions. • Documental sobre una escola taller + APP per a mòbil. • Documental sobre els PQPI (programes de qualificació professional inicial). • Documental sobre famílies subsaharianes arribades a l’estat espanyol abans de la crisis. • Documental sobre la generació del 1989. • Curt documental on es representi el sentiment de pertinença a Catalunya dels immigrants. • Documental sobre immigrants de segona generació. • Documental que reflecteixi l’estat actual de la immigració a Girona. • Documental introspectiu que parli sobre la identitat de les persones i la multiculturalitat en un territori. • Documental expositiu sobre la CUP d’Anglès. • Documental performatiu sobre el candidat a l’alcaldia de la CUP d’Anglès.

1.2.2.2. Flexibilitat Inicialment, va sorgir la opció de realitzar un documental sobre una escola-taller per a joves cursant estudis de secundaria que no s’adaptaven a les seves respectives escoles. Finalment, aquest projecte no es va poder dur a terme ja que l’escola amb la que es va establir contacte no va donar llum verda al projecte. Va ser un moment dur ja que, per a mi, l’educació és un dels temes més rellevants i un dels que em suscita més interès. Desprès de divagar per diferents formats i idees, va arribar el 2015. Amb ell una sèrie d’atemptats que varen tenir lloc a França i a Dinamarca, ciutat que va ser la meva llar durant el curs 2013-2014. El que més em va impactar, no va ser el motiu o els propis atemptats, sinó els seus autors, joves nascuts als respectius països. Això em va despertar un seguit de preguntes: Com un jove nascut a un país, ataca el mateix país per motius de religió? Que fa que aquest nois no s’hagin sentit “abraçats” pel seu propi país? Com pot ser que Europa no aconsegueixi integrar els immigrants que arriben, sobretot de països àrabs? Desprès de meditar-ho uns dies, vaig decidir que aquest podia ser el tema que m’obris la porta a utilitzar el documental d’una manera innovadora. Volia parlar sobre la identitat de les persones, i com la càmera pot ser un bon vehicle per connectar aquestes històries amb el públic, per endinsarme dins l’esser, l’objectiu principal del documental etnogràfic.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Semblava que ho tenia tot clar. Fins que un dia uns amics hem varen demanar si podia anar a fer una fotos a un grup de joves que s’havien engrescat a fer una llista per les eleccions municipals del poble d’Anglès. Per la meva sorpresa una vegada vaig trobar-me en aquesta sessió fotogràfica, va resultar se molt més que un “grup de joves que s’havien engrescat a fer una llista”. Era un projecte engegat feia més d’un any, amb les idees molt clares i un aire polític molt fresc per un poble tant petit i envellit com Anglès. A partir d’aquí tornaren els dubtes. Com respondrà un poble tan tradicional a les idees d’un grup tant actiu dins les activitats diàries del poble? La gent votarà una candidatura amb una mitjana d’edat de 28 anys? Com s’han posat en aquest merder?... Moltes preguntes varen inundar el meu cap. Per coses del destí, em varen tornar a demanar si podria anar fer fotos, aquesta vegada a l’acte de presentació de la candidatura. Vaig dir que sí, tot i que aquesta vegada també vaig fer algun vídeo. Una vegada a casa vaig revisar el material i em vaig adonar que aquest era el meu TFG, que volia explicar com un grup de joves amb ganes i bones idees volien canviar la política municipal del seu poble, essent conscients que el canvi nacional comença en els poble i ciutats.

1.2.2.3. Elaboració Aquest projecte comença a principis de novembre de l’any 2014, iniciat per la tria del format i el llenguatge en els quals em sentia més còmode. Com s’ha explicat anteriorment el procés es va allargar durant la fase on es va seleccionar “el tema”. Tot i aquesta dificultat, durant el procés creatiu es va fer, paral·lelament, un documentació exhaustiva entorn al documental i tots els seus formats, per tal de definir un llenguatge adequat al tema que s’escollís finalment. Arribat el mes d’Abril de 2015, i coincidint amb l’inici de la campanya electoral per les eleccions municipals del passat 25 de Maig, va començar el rodatge del documental. Inicialment el documental es va plantejar com un documental expositiu sobre la llista de les CUP d’Anglès. I durant tota la campanya es va anar seguint aquesta candidatura arreu del poble. Mica en mica i durant les revisions del material, es va arribar a la conclusió de que, involuntàriament, el cap de llista d’aquesta candidatura havia agafat més rellevància que la resta (fet normal ja que durant la campanya aquest era la cara més visible del partit). Una vegada passades les eleccions i degut al protagonisme adquirit d’aquest candidat en els vídeos enregistrats. El llenguatge va canviar una vegada més, passant a parlar de la imatge pública i privada d’aquest candidat, fent que el mateix protagonista autoreflexioni entorn a aquesta imatge. I passant a tractar el documental com un documental participatiu.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

1.2.2.4. Innovació Inicialment aquest projecte no esta pensat per aportar una innovació concreta dins el món del documental. El projecte esta plantejat per motius molt clars: • Aprofundir en l’ús dels llenguatges documentals. • Millorar la pròpia tècnica en l’ús de material audiovisual. • Explorar diferents tècniques a l’hora de produir un documental amb el mínim pressupost possible. • Aprofundir en la narrativa audiovisual, enfocada al documental etnogràfic. • Millorar en el procés d’edició i muntatge d’audiovisuals. Per tant, el projecte ha d’acomplir aquest punts en la mesura del possible, i tenint en compte el marc en el qual es troba, un treball de final de grau, crec que aquest són els objectius del projecte, aprofundir, indagar i millorar en la producció de cinema documental així com cercar un llenguatge en el qual un mateix es senti còmode.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2. PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ Aquest apartat esta integrament dedicat a l’establiment d’uns objectius clars per tal d’ordenar el procés de planificació i realització del documental. En aquest apartat s’inclouen la preproducció, la producció i la postproducció del documental.

2.1. Establiment dels objectius que orientin l’operativa del treball Abans de començar a treballar en la realització del documental, vaig trobar necessari, una fase prèvia, dedicada a la documentació i la realització del marc teòric sobre el documental i, més concretament, sobre el documental performatiu, tal i com s’ha reflectit en l’apartat anterior. Així, el projecte va començar amb una documentació exhaustiva sobre el concepte i la forma. Aquest procés va anar acompanyat de la fixació d’uns objectius per tal d’anar enquadrant el projecte dins un marc teòric concret. Aquest objectius varen ser: • Enforcar el TFG com un espai de descoberta i d’experimentació per a un mateix. • Cercar un tema del meu interès. • Reforçar els meus coneixements entorn les narratives audiovisuals, i més concretament en la narrativa documental. • Cercar un llenguatge audiovisual en el qual em trobi còmode i que em permeti experimentar el procés de postproducció. Una vegada fixats els objectius previs al projecte, vaig entrar la fase de desenvolupament, que s’explica en el següent punt.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2.2. Desenvolupament En aquest apartat s’explica el procés de desenvolupament del TFG, des del seu inici. Es tracta d’un procés llarg, que es divideix en quatre fases: preproducció, producció, postproducció i per últim la fase de difusió i explotació. A continuació s’expliquen més detalladament cada fase i les accions que s’hi ha dut a terme.

2.2.1. Preproducció La fase de preproducció és aquella que es duu a terme a l’inici del projecte, abans de començarlo a desenvolupar de manera pràctica. És una fase molt important perquè permet realitzar una documentació exhaustiva sobre el tema del projecte, així com planificar les accions que es duran a terme per realitzar el projecte. Dins la fase de preproducció trobem: el calendari, el pla de treball i el material necessari.

2.2.1.1. Calendari A continuació trobareu el calendari general del desenvolupament del projecte, amb les accions que es van dur a terme des del novembre de 2014 fins al setembre de 2015. Novembre 2014 - Brainstorming en busca d’un tema Desembre 2015 - Documentació entorn als formats documentals - Definició del tema Gener 2015 - Documentació entorn als formats documentals - Inici documentació sobre el tema seleccionat - Revisió i tutories del projecte Febrer 2015 - Proves de càmera - Reunions amb els representats de la CUP Anglès per parlar sobre el projecte - Revisió i tutories del projecte Març 2015 - Revisió i tutories del projecte - Preparació de material i planificació dels rodatges

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Abril 2015 - Revisió i tutories del projecte - Inici dels rodatges durant la campanya electoral Maig 2015 - Revisió i tutories del projecte - Entrevista amb el candidat de la CUP, el dia abans de les eleccions - Preparació de material pel dia final de la campanya Juny 2015 - Revisió i tutories del projecte - Preparació de diferents clips per realitzar una entrevista Juliol 2015 - Realització d’un guió per ajudar a l’edició. - Entrevista final amb el candidat de la CUP amb contingut audiovisual. - Muntatge Agost 2015 - Redacció de la memòria del projecte - Disseny gràfic - Muntatge i etalonatge del documental - Edició del tràiler Setembre 2015 - Presentació acadèmica del documental - Llançament del tràiler - Tancament del projecte

2.2.1.2. Pla de treball El pla de treball, que es realitza en la fase de preproducció, inclou les accions que es duran a terme en totes les fases, així com les dates. A continuació trobareu el pla de treball del TFG. PREPRODUCCIÓ – Novembre 2014 a Gener 2015 Documentalisme

Primer contacte amb el grup de la CUP Anglès Tancament pla de rodatge

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL PRODUCCIÓ – Febrer 2015 a Maig 2015 Documentalisme Rodatge durant la campanya electoral Entrevistes Altres enregistraments POSTPRODUCCIÓ – Juny 2015 a Setembre 2015 Rodatge última entrevista Postproducció vídeo Etalonatge

Merchandaising Material de promoció (Tràiler) Presnetació pública del projecte

2.2.1.3. Material A continuació trobareu el llistat del material necessari per dur a terme els diferents aspectes audiovisuals del documental. Aquest material ha estat el següent:

2 càmeres Canon 70D

4 bateries

2 carregador de bateries

1 kit de so ZOOM H6

1 Sala d’edició

1 MacPro

2 Monitors

1 Final Cut Pro X

1 Portàtil + carregador

1 Telèfon mòbil

2 Disc durs externs

1 Vehicle

2 Trípodes Manfroto

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2 Micròfons Rode DSLR

1 Trípode monopeu

Diversos cables canon

Kit de quarts 800W

1 Micròfon de solapa

2.2.2. Producció La fase de producció és la fase que inclou l’enregistrament de tot el material audiovisual i les entrevistes. Tanmateix també inclou aspectes tant importants com el pressupost o el guió. En aquesta fase també s’expliquen els referents audiovisuals del projecte així com els projectes que han inspirat aquest documental.

2.2.2.1. Tortuga Productions Per tal de realitzar aquest projecte, s’ha creat una productora fictícia, Tortuga Productions (Fig.08). S’ha prioritzat la creació d’una productora pròpia, que funciona de segell audiovisual, per tal d’englobar els futurs projectes audiovisuals d’en Marc Auladell Casadevall. Tortuga Productions no ha estat donada d’alta ni registrada com a empresa.

TORTUGA

PRODUCTIONS (Fig.08) Logotip Tortuga Productions

2.2.2.2. Pressupost estimat Guió

1.800,00 €

Música

1.200,00 € 0,00 €

Personal Artístic

4.300,00 €

Equip tècnic

350,00 € Sonorització

2.800,00 €

Maquinària de rodatge

2.300,00 €

Viatges, hotels i dietes

500,00 €

Material captació, emmagatzematge i còpies

300,00 € 1.000,00 €

Assegurances

1.200,00 € 450,00 €

Despeses generals TOTAL

16.200,00 €

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2.2.2.2. Guió Escriure un guió literari per a un documental, no és fàcil ja que mai es poden preveure les imatges que s’obtindran. Per tant, el següent guió ofereix una apoximació del tractament audiovisual d’aquest documental. Aquesta versió de guió va ser redactada una vegada enregistrades totes les imatges i per tant revisades múltiples vegades. Això va donar la oportunitat de crear un guió realista i que fos la guia pel muntatge del mateix documental. ESCENA 1 - NIT INT Apareix un primerissim primer pla d'un noi de mitjana edat, ens mira fixament (SERGI). Barba de dos dies, mirada serena, la camera es mou, com inspeccionant el seu rostre. En pantalla entre 4 i 6 segons. Fosa a negre ESCENA 2 - DIA EXT Tornant de la fosa negra, sens presenta un paisatge urbà. Un grup de cases amb unes muntanyes al fons. APAREIX UN TEXT A LA PART ESQUERRA DE LA PANTALLA: "ANGLÉS, 24 DE MAIG DE 2015". De fons comença a sonar una melodia que acompanya les transicions de les imatges ESCENA 3 - DIA INT Després d'un parell de plans exteriors, ens trobem dins una habitació. Dins el quadre podem veure una finestre oberta. La música agafa un ritme més viu, amb més alegria. Ara ens trobem davant una successió de plans de detall d'alguns objecte quotidians. Posters a les parets, la cafetera al foc... EN PANTALLA APAREIX TEXT A LA PART ESQUERRA: "TORTUGA PRODUCTIONS PRESENTA" Finalment ens trobem davant un retall de diari on parla d'un canvi politic. Des d'una habitació veiem la porta entre oberta d'un lavabo, al cap d'uns segons, veiem un noi que entra i tanca la porta. Va vestit amb roba esportiva, pantalons curts i samarreta blanca. ESCENA 4 - DIA EXT Pla de transició. Ara veiem un campanar en un pla general que assenyala les tres quarts d'onze. Es cel es clar i els ocelles volen al voltant d'aquest campanar, lliures, cantat de bon matí. ESCENA 5 - DIA EXT Ara s'ens presenta un paisatge totalment diferent. Sentim gent parlant, veiem roba penjada, la gent passeja tranquila, estem al marcat. De cop, el nostre protagonista apareix per la part esquerra de la pantalla direcció al bullici de gent.

curts i samarreta blanca. ESCENA 4 - DIA EXT Pla de transició. Ara veiem un campanar en un pla general que assenyala les tres quarts d'onze. Es cel es clar i els ocelles volen al voltant d'aquest campanar, lliures, cantat de bon matí.

CARES NOVESESCENA

5 - DIA EXT

MARC AULADELL CASADEVALL

Ara s'ens presenta un paisatge totalment diferent. Sentim gent parlant, veiem roba penjada, la gent passeja tranquila, estem al marcat. De cop, el nostre protagonista apareix per la part esquerra de la pantalla direcció al bullici de gent.

MENTRESTANT, EN PANTALLA APAREIX TEXT A LA PART ESQUERRA: "UN DOCUMENTAL DE MARC AULADELL" En el canvi de pla veiem una mà remanant patates i agafant diferents verdures, el pla sobre i veiem que és el protagonista. Aquest torna cap a nosaltres i somriu, no a la càmera sinó a altres persones, la càmera es un mer espectador. Durant aquest ultim plà, sentirem una veu en off: Jo em dic Sergi Riera Sau, sóc llicenciat en matemàtiques i treballo com a progrador. Desprès d'una decisió assambleria vaig acabar acceptant el carrec de ser alcaldable de la CUP d'Anglés. ESCENA 6 - DIA EXT Tornem al mig del poble, ara unes senyores surten per la porta de casa seva, mentresstant en SERGI avança pel carrer mentre les senyores s'el miren. En un nou pla veiem un plafó informatiu on apareix amb lletra majúscula "Ajuntament d'Anglés". En SERGI creua per davant d'aquest plafó. ESCENA 8 - DIA EXT Veiem un carrer empredrat, apareix el títol del documental i la imatge es fon a negre. ESCENA 9 - NIT INT Veiem en SERGI assegut, pel llum que se li projecte al rostre entenem que esta davant una pantalla. En SEGI mira endavant, a vegades tocant-se la barba, a vegades molt concentrat. ESCENA 10 - DIA EXT En pantalla apareixen imatges d'un edifici sense pintar, amb una petita bassa al costat, un text ens ajuda a situar-nos: "Sala font bernat, 19 d'Abril de 2015". ESCENA 11 - DIA INT Ens trobem dins una sala amb quatre persones, la IRENE, en SERGI, l'ARNAU i l'ARNAU. Aquest fan proves de so, se'ls veu sensiblament nerviosos, peró amb un rostre de felicitat. Avui prensenten la candidatura de la CUP Anglés. JO: Qué? Hi ha nervis? SERGI: Home, si et poses tant aprop, pot ser sí (entre rialles) Comença l'acte i deixem de sentir el que diuen per deixar pas a la veu en off d'en SERGI, aquesta ens parla sobre aquell primer dia, sensacions que tenia i el camí que han recorregut per arribar fins aquí. Aquesta escena es va combinant amb l'escena interior on veiem en SERGI assegut mirant les mateixes imatges que està veient l'espectador.

SERGI:

CARES NOVES

Home, si et poses tant aprop, pot MARC AULADELL CASADEVALL ser sí (entre rialles)

Comença l'acte i deixem de sentir el que diuen per deixar pas a la veu en off d'en SERGI, aquesta ens parla sobre aquell primer dia, sensacions que tenia i el camí que han recorregut per arribar fins aquí. Aquesta escena es va combinant amb l'escena interior on veiem en SERGI assegut mirant les mateixes imatges que està veient l'espectador. ESCENA 12 - DIA EXT Mentresstant veiem imatges, del dia que el grup de la cup va anar a penjar els cartells mentre seguim sentit la veu en off d'en SERGI parlant del projecte. ESCENA 13 - DIA EXT Un pla general d'un carrer on podem veure un noi amb bicicleta i un altre a peu, sentim una veu en off que diu: SERGI: Vinga començem? ESCENA 14 - DIA INT Ens trobem dins una habitació on veiem en SERGI i altres membres de la CUP, avui s'han reunit per parlar del primer acte de campanya i d'alguns dubtes que els hi apareixen quan la gent els pregunta perquè els han de votar amb ells i no amb els altres. L'escena acaba amb una mica de tensió. ESCENA 15 - NIT INT Tornem a l'entrevista davant les imatges amb en SERGI, aquí ens parla sobre aquesta escena en concret i comenta que no es varen generar moltes tensions sinó que tothom sabia que els que volien era entrar amb força a l'ajutanment, tots van a una. Desprès ell mateix fa una reflexió sobre aquest dubtes a l'hora de respondre a la gent quan els pregunta perquè els han de votar amb ells. ESCENA 16 - DIA INT Desprès d'una fosa a negre, apareix en SERGI novament, ara ens diu que aquell dia si que estava nerviós, que parlat davant de tant gent sempre és un repte. Ens trobem enmig del debat electoral que va tenir lloc una setmana abans de les eleccions. SERGI: Hi havia molta gent, es veu que estic nerviós, no paro de tocar els papers, nose on posar el bolígraf, segurament no tardaré en veure aigua... Aquí ens jugavem molts vots, crec que aquí és on varem perdre el segon regidor Aquella nit no vaig dormir.. SERGI segueix auto analitzant-se, acaba amb una fosa. ESCENA 17 - DIA EXT Ara en SERGI apareix en un format totalment diferent. Amb un pati ple d'arbres al darrera, es pot apreciar un dia

bolígraf, segurament no tardaré en veure aigua... Aquí ens jugavem molts vots, crec que aquí és on varem perdre el segon regidor

CARES NOVES

Aquella nit no vaig dormir.. SERGI

MARC AULADELL CASADEVALL

segueix auto analitzant-se, acaba amb una fosa. ESCENA 17 - DIA EXT Ara en SERGI apareix en un format totalment diferent. Amb un pati ple d'arbres al darrera, es pot apreciar un dia calorós. (FALTA DEFINIR QUINA PART DE L'ENTEVISTA VA AQUÍ) L'escena acaba amb una posta de sol. ESCENA 18 - DIA EXT Des del darrera, amb un pla mig, seguim en SERGI mentre que per davant seu es creua un grup de ciclistes, un d'ells diu: Ei, perquè no anem a votar? Canvi de pla i veiem una entrada amb unes portes metàliques de color granate, son pesades tot i estar obertes de bat a bat. En una d'aquestes portes hi ha uns cartells que indiquen que aquella és la seu electoral. Aquesta escena va acompanyada de música. ESCENA 19 - DIA INT Una vegada dins el pavelló sentim un home que diu: No patiu per res vosaltres, sou més senits que l'hostia! En SERGI davant seu, clarament nerviós respon: Noooo, peró això va com va! (rient) ESCENA 20 - DIA INT Un seguit d'escenes a càmera ràpida serveixen per fer una transició i avançar una mica durant el dia.

Aquesta introducció al dia de les eleccions anirà barrejada amb els plans d'entrevista a les fosques, comentant les imatges. ESCENA 21 - DIA INT Finalment ha arribat el moment final d'aquest llarg dia, comença en recompte i veiem en SERGI i altres membres de la CUP fent d'interventors, control·lant que tot vagi bé. Durant el recompte en SERGI es va apropant en un racó del pavelló, molt actiu va comentant com van els resultats, tot sembla favorable, en quasi tots els recomptes els apareixen dos regidors, tal i com diu el mateix SERGI durant una d'aquestes escapades cap al racó: SI ES AIXÍ, SOM CLAU DE GOVERN, MOLTA POR FARIEM... Finalment, en una d'aquestes aproximacions, comenta que ja l'han perdut, que només els queda un regidor.. La càmera ara es centre en una de les components de la CUP Anglés, mirada a l'infinit, no s'ho creu. ESCENA 22 - NIT INT Una vegada acabat el recompte, són els interventors els que parlen sobre com ho han viscut i quines sensacions han tingut. Finalment, es van felicitant un per un, pels resultats obtinguts. ESCENA 23 - DIA INT En SERGI fa una petita reflexió sobre el que va passar

apareixen dos regidors, tal i com diu el mateix SERGI durant una d'aquestes escapades cap al racó: SI ES AIXÍ, SOM CLAU DE GOVERN, MOLTA POR FARIEM...

CARES

Finalment, en una d'aquestes aproximacions, comenta que ja l'han perdut, que només els queda un regidor.. La ara es centre en una de les components la CUP CASADEVALL NOVEScàmera MARCdeAULADELL Anglés, mirada a l'infinit, no s'ho creu. ESCENA 22 - NIT INT Una vegada acabat el recompte, són els interventors els que parlen sobre com ho han viscut i quines sensacions han tingut. Finalment, es van felicitant un per un, pels resultats obtinguts. ESCENA 23 - DIA INT En SERGI fa una petita reflexió sobre el que va passar aquell dia, perquè els varen faltar 21 vots i que ha aprés d'aquestes eleccions, com ha crescut personalment i com ha crescut com a grup la CUP d'Anglés. ESCENA 24 - NIT EXT Crèdits principals, amb imatges del sopar després de les eleccions. ESCENA 25 - DIA INT Crèdits generals sobre imatges del dia de la presa de possessió del carrec de regidor de l'Ajuntament d'Anglés.

2.2.3. Postproducció La fase de postproducció és aquella que ens permet elaborar el material que s’ha enregistrat o gravat durant la fase de producció. És una fase de millora i d’elaboració, que permet donar un caràcter propi al projecte. Per tal de realitzar aquesta fase, m’he inspirat en diferents referents cinematogràfics tant en el so, la fotografia o el muntatge, que són motiu d’anàlisi i documentació.

2.2.3.1. So El so ha estat sempre una de les parts més importants en un producte audiovisual. Aquest pot marcar la diferència entre un bon producte i un producte amateur. En aquest projecte, el so s’ha tractat de manera natural, amb molt de so ambient i amb les converses dels protagonistes per sobre aquest ambient. Aquesta decisió s’ha pres degut al format documental. Aquest format necessita d’un so natural per tal de que l’espectador senti la “realitat” de les imatges. Les músiques escollides per acompanyar el documental són, en la seva majoria instrumentals. Unes cançons que acompanyen perfectament les imatges sense agafar-ne el protagonisme. Cal dir també, que algunes de les músiques seleccionades s’han extret de la biblioteca gratuïta de YouTube7, i que per tant, estan lliures de drets. Per tal d’entendre l’ús del so en els productes audiovisuals, s’ha fet una selecció de referents, que es citen i comenten a continuació: - The Salt of the Earth (2014): Documental sobre la vida i l’obra de Sebastião Salgado. La música original utilitzada durant el documental serveix per acompanyar a les fotografies de Salgado, sense prendre-li el protagonisme. Melodies senzilles poc pretensioses que ajuden a l’espectador a la observació i reflexió sobre el que estan veient. Utilitza sovint la veu en off dels protagonistes, extreta d’entrevistes directes parlant sobre fotografies o moments concrets de la vida del ja mític fotoperiodista brasiler. 7

https://www.youtube.com/audiolibrary/music

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

- Être et avoir (2002): Documental sobre una escola rural francesa. Aquest documental utilitza l’àudio diegètic per tal d’explicar el dia a dia d’aquesta escola. Utilitzant música en molt poques ocasions, pretén atrapar l’espectador a partir de les petites converses i dels sons produïts pels nens durant les classes (retoladors, estisores, etc).

2.2.3.2. Fotografia A partir d’una mirada participativa, el projecte aprofita totes les situacions per acosar a poc a poc els personatges del documental cap als espectadors. Pel que fa la textura i la il·luminació, el documental aprofita la llum natural dels entorns intentar incidir el menys possible en la transmissió de la realitat i el dia a dia d’aquests. Les entrevistes tenen un plantejament diferent ja que en aquestes situacions la llum és més controlable. Tot seguit s’exposen diferents exemples analitzats per dur a terme la fotografia d’aquest documental: - Marina Abramovic: The Artist Is Present (2012): Documental que parla sobre la que és considerada com la millor artista de performance de la història. El tracte càlid i proper de la càmera envers l’artista, fa que l’espectador empatitzi ràpidament amb Abramovic. Amb l’ús dels primers plans, les imatges es carreguen de tensió i l’espectador casi es sent part de l’obra. Tractat amb colors naturals, aquest documental deixa palesa la realitat del món de les performances, que no ha parat de créixer des dels seus inicis.

(Fig.10) The Artist Is Present (2012)

- Citizenfour (2014): El ja mediàtic Eduard Snowden protagonitza aquest documental, que transcorre durant el la revelació sobre la xarxa mundial de vigilància. Tot i ser considerat un film gravat a l’estil del i cinema vérité, aquest documental esta ple de moments on el protagonista parla directament a càmera, posant paraules als fets que estan transcorrent dins la seva pell.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

(Fig.11) Citizenfour (2014)

- Les glaneurs et la glaneuse (2000): Agnès Varda dirigeix aquest innovador documental, sobre el malbaratament de recursos tant naturals com materials de la societat actual. Varda, tranca el ritme narratiu diferents vegades durant el documental per apel·lar directament a l’espectador, reflexionant sobre els seu cos i també sobre el seu gènere. Tot el documental està gravat càmera en mà això fa que aquest sigui molt més realista, aproximant els testimonis a la càmera a partir d’un tractament del color molt casual, sense distorsionar la realitat.

(Fig.12) Les glaneurs et la glaneuse (2000)

2.2.3.3. Muntatge Es en aquest apartat on el documental pren vida, on és defineix el ritme i per tant tot el que transmetrà el documental. A continuació es presenten diferents referents pel que fa al muntatge:

(Fig.13) Searching for a sugar man (2012)

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

- Searching for a sugar man (2012): Documental bibliogràfic sobre Sixto Rodríguez. Músic desconegut al seu país d’origen (EEUU) que durant els anys 60 i 70 triomfa a Sudàfrica sense el seu coneixement. El film recupera la història d’aquest músic, reconstruïda a partir d’entrevistes amb productors i consumidors, així com amb el mateix Rodríguez.

(Fig.14) Hers to lose (2012)

- Hers to lose (2013): Segona classificada en l’apartat audiovisual del World Press Photo 2014. Aquest documental segueix a Christine Quinn, candidata a les primàries per a l’alcaldia de Nova York. Amb una durada d’uns 30 minuts, l’espectador pot veure com evoluciona la campanya electoral des de la perspectiva de la candidata i en com aquesta interacciona amb la càmera per explicar la seva vivència en cada situació de la campanya.

(Fig.15) House of cards (2012)

- House of cards (2013): Sèrie de televisió sobre la vida d’un congressista nord americà. Com passa en altres series de televisió, el mateix protagonista apel·la a l’espectador directament. Mirat des d’aquesta perspectiva, la interacció del protagonista amb la història no deixa de ser performativa, ja que aquest narra accions que acaben de passar o fets rellevants d’una història més gran.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2.2.3.4. Retoc de color i etalonatge Pel que fa a l’etalonatge i al retoc de color, aquest projecte es caracteritza per una tendència a l’ús de colors poc saturats, colors molt plans. Sempre jugant amb colors càlids com el groc o el taronja. D’altra banda, en una de les dues entrevistes que apareixen en el documental s’utilitza el blanc i el negre, per crear contrast i nostàlgia en les imatges. Es tracta de l’entrevista més recent, on el protagonista troba un espai per parlar sobre les accions passades i analitzar-les. El blanc i negre ressalta la intimitat del moment entre protagonista i espectador.

2.2.3.5. Programari Pel que fa a l’edició, el muntatge i l’etalonatge de vídeo s’ha treballat sempre amb FINAL CUT PRO X, utilitzant el programa tant per l’edició com pel retoc de color. El so s’ha tractat igualment amb FINAL CUT PRO X, tot i que en aquest cas utilitzant el plugins del LOGIC X.

2.2.4. Matrial gràfic Tot projecte, sigui de l’àmbit que sigui necessita una imatge gràfica. Una imatge que és el primer contacte amb l’espectador, sigui a partir d’un cartell o d’un producte de merchandising. A les següents pàgines s’explica la construcció i el funcionament d’aquesta imatge.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Naming

Tipografia Títols i logotip OSWALD BOLD ITALIC

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ 012345689 !”·$%&/()=?¿@#∞

OSWALD MEDIUM

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ 012345689 !”·$%&/()=?¿@#∞

Cos de text ADOBE GARAMOND PRO

ADOBE GARAMOND PRO BOLD

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ 012345689 !”·$%&/()=?¿@# 012345689 !”·$%&/()=?¿@#

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Colorimetria Els colors de l’apartat gràfic del documental han estat seleccionats a partird’una imatge durant un dels actes de la campanya electoral.

CMYK 68/38/12/0 RGB 113/139/181 HEX #718BB5

CMYK 0/75/100/0 RGB 205/106/0 HEX #CD6A00

CMYK 08/03/96/0 RGB 241/229/44 HEX #F1E52C

CMYK 01/31/91/0 RGB 231/186/59 HEX #E7AA3B

CMYK 00/93/89/0 RGB 195/61/42 HEX #C33D2A

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Logotip A partir d’una font gruixuda i cursiva, es construeix el logotipd’aquest projecte. Aquest logotip esta composat en dues linies per reforçar la idea d’avançar”, “ també ajudat per la lletra en cursiva.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Imatge Corporativa A contunació es presenten diferents elements gràfics sobre el projecte.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

2.2.5. Difusió i explotació Amb una primera versió del documental acabada, entrem a la fase de difusió i explotació. Fase on el projecte ha de funcionar per ell mateix, ja sigui amb una bona acció publicitaria o amb la difusió del trailer per les xarxes socials. També és el moment en el qual s’ha de començar a plantejar quin recorregut tindrà el producte audiovisual.

2.2.5.1. Mitjans i plataformes Per tancar aquesta fase del projecte el format d’exhibició i distribució escollit és internet, ja que es tracta d’un documental de caràcter polític i militant i aquest format permet arribar a un públic més ampli. Per acompanyar el documental s’ha construit una pàgina web, amb estil landing page, per poder difondre el documental i veure quina repercussió té. D’altra banda, l’exportació amb màster, permetrà passar tant el tràiler com el documental per altres formats més comercials, com la TV, el cinema.

2.2.5.1.1. Pàgina web A continuació es presenta la pàgina web del projecte, una pàgina que no està operativa ja que el documental està en una primera fase d’edició. A dalt de tot a la dreta (Fig.15), hi podem observar un primer Mock-up de com quedaria d’integrada la pàgina oficial del projecte. Com és pot veure, destaca sobretot el vídeo, en aquest cas el documental. La següent imatge (Fig.16), correspont a l’acció de mirar un vídeo. Veiem el popup que ens apareix a l’hora de clicar sobre algun contingut multimédia que trobem dins la web, en aquest cas, veiem el vídeo complert de l’entrevista amb el candidat. Dins la pàgina hi podem trobar contingut molt variat com imatges durant el rodatge o vídeos complementaris com el tràiler o el making-off. A la pàgina següent trobarem la pàgina complerta (Fig.17).

(Fig.16 i Fig.17) Mock-ups.

MARC AULADELL CASADEVALL

(Fig.18) Lanfing page de Cares Noves.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

3. AUTOAVALUACIÓ I PROSPECTIVA 3.1. Autoavaluació Un cop acabat el TFG, penso que és molt important realitzar un apartat de valoració de tot el procés ja que em permet reflexionar sobre què és el que he fet bé i en què puc millorar. Mitjançant aquesta crítica pretenc adquirir coneixements sobre les meves limitacions i fortaleses per a poder, en un futur, millorar-les i/o potenciar-les. Aquest apartat inclourà una valoració, completament subjectiva, de com he viscut el procés de realitzar el TFG, i una autoavaluació de les fases que inclouen el projecte. Primerament, m’agradaria comentar que la elecció del tema per al projecte va ser complicada per a mi. Tenia molt clar que volia fer un documental, però, tal i com queda reflectit en l’apartat del procés creatiu, hi havia moltes idees que em semblaven interessants, però que estaven lluny del meu abast. Finalment, vaig decidir aprofitar les eleccions municipals, ja que em va sobtar que els candidats que es presentaven a diferents alcaldies8 (Banyoles, Anglès, Roses, etc.) fossin tant joves (Fig.19). Un cop vaig definir el tema final del TFG, m’he pogut organitzat prou bé i he pogut anar dedicant temps a cada fase, sense haver de descuidar-ne cap. Això no ha estat fàcil per a mi, ja que durant aquests mesos he estat treballant i realitzant altres assignatures, que implicaven un alt grau de dedicació. Per aquesta raó vaig decidir entregar el TFG (Fig.19) Diari ARA al setembre, i poder-hi dedicar els mesos d’estiu amb més intensitat. D’altra banda, aquesta decisió ha tingut com a contrapunt que no he pogut gaudir tant del suport i la orientació de la meva tutora, ja que es trobava de vacances. Quant al tema final del TFG, cal dir que aquest també ha anat canviant. Primerament volia reflectir el fenomen dels candidats joves que es presentaven a les eleccions municipals, la seva implicació en la política. Malauradament però, no podia gravar simultàniament a tots els candidats durant la campanya electoral i les eleccions. Vaig tenir la sort de poder-ne gravar a un, en Sergi Riera, que es presentava de cap de llista de la CUP al poble d’Anglès. Finalment, el meu projecte mostra el procés que en Sergi va seguir durant la campanya i eleccions, però sobretot la reflexió i anàlisi que ell mateix fa en observar les imatges sobre la campanya electoral i el dia de les eleccions. Aquesta confrontació entre en Sergi i les imatges que el mostren a ell mateix em va semblar interessant per poder aprofundir millor en el que va representar per a ell presentar-se a l’alcaldia. De totes maneres, aquest apartat, el performatiu, s’ha centrat més en el discurs polític que en el discurs personal, repte al qual em vaig haver d’enfrontar un cop el material ja estava gravat. Per tant, penso que en el propi documental la part performativa podria tenir un caire més profund. Per a mi, el fet de gravar i realitzar aquest projecte, ha suposat una experiència molt enriquidora. Per una banda, per tot el que he après de les persones que m’envoltaven, com en Sergi i els seus companys de la CUP, ja que m’han encomanat la seva il·lusió i les ganes de canvi. Il·lusió i aire fresc per regenerar la política. Diari ARA [online] http://www.ara.cat/comarquesgironines/Illusio-airefresc-regenerar-politica_0_1328267162.html 8

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

D’altra banda, perquè he tingut la oportunitat de fer un projecte en el qual em sentia còmode, cosa que m’ha permès explorar els diferents llenguatges audiovisuals i provar de trobar una manera pròpia de narrar. M’agradaria comentar que, abans de començar el curs de 4t del GAM, mai havia realitzat un producte audiovisual. En canvi aquest any, n’he realitzat tres. A més a més, tenia molt clar que volia fer un documental i, tot i la manca d’experiència, volia assumir aquest repte. Així doncs, valoro com a molt positiva l’experiència de realitzar el TFG. Per descomptat, també he tingut moments de nervis i d’inseguretat (quan no trobava tema, a l’hora de redactar la part teòrica...) però en general em sento satisfet amb el resultat del projecte final i amb els coneixements que he adquirit en el procés. A continuació, després d’aquesta petita reflexió, faré una autoavaluació dels diferents apartats que inclou el document del TFG: La fase 1, que inclou el marc teòric i l’explicació de la idea; la fase 2, els objectius i el desenvolupament del projecte, i la fase 3, que inclou l’autoavaluació, la prospectiva de futur, els resultats i les conclusions del projecte. Començant per la fase 1, penso que he desenvolupat el meu coneixement teòric de l’àmbit, sobretot quant al documental performatiu. He realitzat una documentació bibliogràfica sobre el tema i he intentat reflectir els coneixements adquirits de manera escrita, per tal de poder contextualitzar el meu projecte. També penso que he plasmat de manera entenedora la idea del meu projecte, a partir de la sinopsis i l’explicació del procés creatiu que he seguit. Per aquesta raó, penso que la fase 1 ha estat realitzada de manera adequada i em sento satisfet amb la feina de documentació i el temps que hi he dedicat. La fase 2 inclou els objectius i el desenvolupament del projecte, que és una fase més empírica, més pràctica. Quant als objectius, els tenia molt clars des del principi, i penso que els he assolit de manera satisfactòria. El TFG ha suposat per a mi un projecte d’experimentació i descoberta, que ha girat sobre un tema del meu interès. A més, m’ha servit per poder ampliar els meus coneixements en les narratives audiovisuals i he trobat un llenguatge narratiu en el qual m’he trobat còmode. Respecte al desenvolupament del TFG, he d’admetre que és la fase que més m’ha agradat realitzat, sobretot durant el rodatge i les entrevistes, ja que l’he pogut gaudir i he tingut moltes facilitats per part de les persones implicades. També he pogut dedicar temps al procés de postproducció, experimentant amb les diferents maneres de narrar la història. Un dels fets que m’agradaria destacar d’aquesta fase, és la de l’elecció de gravar en Sergi mirant les imatges del documental. Desprès d’això el procés de muntatge va ser molt més senzill. Segurament el que més m’ha costat d’aquesta fase ha estat el fet de plasmar el procés de manera escrita, per tal que en quedés constància al projecte. De totes maneres, em sento satisfet tant amb el resultat final del document com el resultat final del projecte, el documental. Com ja he comentat, penso que el documental hagués pogut incloure a altres candidats joves que es presentaven a diferents alcaldies, cosa que seria interessant per a un futur projecte d’aquest caire. Finalment a la fase 3, la darrera fase del projecte, és on he pogut reflexionar envers el procés i el resultat final. La part de l’autoavaluació, on ens trobem actualment, ha estat molt important per detectar els errors que he pogut cometre durant el rodatge. Tanmateix el fet de pensar sobre les possibles aplicacions futures d’aquest documental, m’ha fet pensar una mica més enllà i veure les possibilitats de crear una sèrie de documentals amb candidats joves com a protagonistes per apropar la realitat de la regeneració tant social com política que està vivint el nostre país.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

Finalment, penso que el resultat final del projecte, el documental Cares noves, és un bon projecte de final de grau. Tenint en compte el temps i els recursos dels quals he disposat, penso que la qualitat del projecte és bona i que transmet els sentiments i emocions del protagonista. A més, també és un tipus de documental innovador per a mi, ja que mai havia utilitzat aquest tipus de recurs narratiu. Penso que aquest tipus de narrativa dóna moltes eines quan s’intenta compartir la subjectivitat d’una persona, així com la pròpia experiència de la persona envers diferents situacions, en aquest cas de caire polític.

3.2. Prospectiva Actualment Cares Noves no està en la seva versió definitiva i, per aquest motiu, no s’han acabat de plantejar les opcions de futur del documental pel que fa a recorregut, festivals o repercussió mediàtica. Pensant en un futur no immediat, el concepte de Cares Noves pot esser replicat a gran escala en les pròximes eleccions municipals. Incloent diferents candidats, de diferents partits i ideologies, que l’únic que tenen en comú és la seva joventut, la regeneració política i la seva voluntat de canvi. El concepte de Cares Noves, és apropar les diferents realitats polítiques a la societat, per generar interès envers un tema que sovint queda en un segon pla i només el tractem cada quatre anys o durant els períodes electorals. També ha de ser un mitjà per apropar la cara més humana dels candidats a la ciutadania i fer que aquest puguin connectar millor amb la població. Evidentment, en aquest treball les limitacions tant materials com temporals han estat grans, aquest és un fet que caldria millorar en un futur projecte de grans dimensions. I qui sap si una vegada enregistrat tot el material, aquest es pot unificar en una plataforma interactiva a mode de documental interactiu, per poder creuar les històries dels diferents candidats.

RESULTATS Per tal d’avaluar els resultats del documental, em centraré en els objectius que em vaig marcar per al projecte del TFG. L’objectiu general és el d’explorar l’ús del llenguatge del documental performatiu, ampliant i aprofundint els meus coneixements sobre els recursos tècnics i conceptuals de la narrativa documental. Penso que aquest objectiu l’he pogut assolir, per una part, a partir dels coneixements teòrics adquirits, que queden reflectits al marc teòric, i per altra part, de manera pràctica, durant el rodatge i el muntatge del documental. Aquest objectiu general engloba diferents objectius específics, que també em vaig plantejar assolir i que aniré comentant un per un: • Millorar la pròpia tècnica i agafar seguretat en l’ús de material audiovisual. Fa un any, se’m plantejava el repte de dirigir un documental (Això Nostre), fet sorprenent i arriscat si tenim en compte que desprès de finalitzar l’educació obligatoria els meus estudis s’han centrat en el disseny web i gràfic. El que primer va començar essent una aventura va acabar com un repte, el de millorar els meus coneixaments en el camp de l’audiovisual, del qual sempre havia mantingut en un segon pla. A partir de la realtizació d’aquest projecte he agafat seguretat i he pogut treballar tant tècnicament com conceptualment diferents aspectes de les narratives audiovisuals.

CARES NOVES •

MARC AULADELL CASADEVALL

Buscar maneres creatives d’explorar els llenguatges audiovisuals.

Més que maneres creatives per explorar els llenguatges audiovisuals, aquest projecte ha estat per a mi una manera de buscar solucions creatives a reptes de narrativa i muntatge audiovisual. Inicialment el documental va estar plantejat com un documental expositiu sobre el grup de la CUP d’Anglès, fet que va anar evolucionant a mesura que l’objectiu de la càmera es va anar apropant a en Sergi, el cap de llista. Finalment el documental va prendre un aire performatiu, tot i que finalment no es va assolir la profunditat necessària per a dur a terme un documental d’aquestes característiques. Per tant, Cares Noves, m’ha ensenyat a adaptar-me al contingut i a investigar i explorar nous llenguatges desconeguts per a mi. •

Donar un espai a l’autocrítica i la reflexió.

L’objectiu de donar un espai a l’autocrítica i la reflexió es troba en el propi documental. Així, el fet que el candidat es tornés a situar davant de la càmera per interpretar les imatges de la campanya i les eleccions, s’interpreta com aquest espai. Penso que l’objectiu ha estat assolit, ja que es va donar l’espai al candidat perquè pogués criticar i reflexionar, però malauradament el seu discurs es va centrar més en la política que en les percepcions subjectives. De totes maneres, el documental s’ha vist enriquit per les reflexions i crítiques que van sorgir d’aquest espai. • Explorar diferents tècniques a l’hora de produir un documental amb el mínim pressupost possible. El pressupost sempre és un condicionant dels projectes audiovisuals. En aquest cas, l’equip tècnic ha estat mínim i moltes vegades m’he sobrecarregat de feina per poder assolir els diferents objectius. Amb un equip tècnic de mínims el material que s’ha utilitzat ha estat seleccionat a consciència per tal de fer possible la realtizació del documental. El que m’agradaria destacar és que aquest projecte m’ha ajudat a millorar les meves tècniques de planificació a l’hora de preparar rodatges audiovisuals. També, he après que és molt important saber el que vas a buscar en cada rodatge, preparar bé els plans i coneixer mínimament l’entorn abans de començar a grabar. Per tant, aquest és un dels molts documentals que s’acaben duent a terme per la voluntat i motivació del realitzador, més que per les pretencions econòmiques. •

Millorar en el procés d’edició i muntatge audiovisual.

Oficialment, el rodatge es va tancar el dia desrpès de les eleccions, el 25 de Maig. A partir d’aquesta data va començar un procés de fer i desfer pel que fa al muntatge del documental. En aquest projecte he pogut millorar molt la meva tècnica de muntatge audiovisual ja que desprès de repassar el material obtingut durant els dies d’enregistrament, el documental ha passat per diferents versions de muntatge i d’estils narratius. Aquests canvis es varen donar de forma natural i crec que vaig saber-me adaptar molt bé al material amb el que treballava. Vist el resultat final estic satisfet del ritme del muntatge, del color i la textura del documental. Destacaria que l’única cosa que m’ha superat és l’edició de so, a la qual no estic gens habituat. D’altra banda, això m’ha ajudat a aprendre noves tècniques i nous programes a l’hora de fer l’edició de l’audio. •

Fomentar el debat sobre la política als municipis de Catalunya.

Aquest objectiu és un objectiu que, en gran part, depèn de la repercussió que pugui tenir el documental i que s’hauria assolit si el documental hagués estat en la seva fase final, és a dir, representant a més candidats joves. En aquest cas això no ha estat possible i el debat que es genera a partir de la presentació de només un candidat segurament és menys complexa, però tot i així penso que el fet de mostrar com és una campanya electoral i apropar el candidat als espectadors

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

pot ser una font de debat. Per tant, penso que he assolit aquest objectiu de manera parcial, essent conscient que es podria assolir completament amb un documental on s’incloguessin altres candidats i que tingués repercussió mediàtica. Així doncs, penso que en termes d’objectius marcats, el resultat del projecte és bastant positiu, ja que he assolit la majoria dels objectius que em vaig proposar. De totes maneres, el resultat hagués estat molt millor i els objectius s’haguessin assolit completament si el documental s’hagués trobat en la fase final, com ja s’ha comentat en l’apartat anterior. De totes maneres, penso que el resultat final és positiu i que pot servir com a base de cares a futurs documentals sobre política local.

CONCLUSIONS Les conclusions que he extret realitzant aquest TFG són molt diverses. Per una banda, hi ha conclusions molt personals, que tenen a veure amb les meves capacitats i amb el meu plantejament sobre el meu futur professional, però d’altres que vénen donades pel fet d’haver realitzat un documental performatiu al TFG. Primerament, he arribat a la conclusió que el fet de realitzar documentals és una tasca molt complexa, sobretot si el que es pretén es transmetre emocions. El que m’he trobat en aquest documental és que, en la part performativa, el candidat va centrar el seu anàlisi en la política, deixant en segon pla les pròpies emocions, que, tot i que també hi tenen cabuda, no són principals en el discurs. De totes maneres, també m’he adonat que el repte que suposa fer documentals és un repte que m’agradaria assumir de cares al meu futur professional, doncs penso que són una plataforma molt adequada per a poder donar veu a les diferents realitats del nostre món. En segon lloc, i relacionat amb el que ja he comentat, penso que el fet de treballar de manera individual, tot i que et dóna llibertat per explorar, té moltes limitacions. Aquest documental hagués pogut, com ja s’ha comentat, incloure els recorreguts de més candidats joves a l’alcaldia, de diferents pobles i diferents partits polítics. Això ha estat impossible en el meu cas, ja que les campanyes electorals i les eleccions als diferents pobles es van fer de manera simultània. Però penso que, amb un equip adequat, aquest projecte pot ser possible. A més, també he trobat a faltar treballar en equip perquè t’aporta perspectives diferents i maneres de resoldre les dificultats amb les que et vas trobant. Fent aquest projecte he adquirit molts coneixements i he millorat les meves habilitats en el món audiovisual. Com ja he comentat, és el primer any de carrera que em centro en aquest àmbit, i sorprenentment, m’ha agradat molt. El fet d’escollir fer un documental per al TFG va ser un repte i, segurament, enfocar part de la meva carrera professional en aquesta direcció també ho serà. Però, i ja per concloure, penso que és un repte que em pot aportar molt, tant personal com professionalment, perquè no només transmets una realitat, sinó que també la coneixes, l’analitzes i passa a formar part de tu, enriquint-te en cada projecte. Per aquesta raó, i sabent que el projecte que presento té limitacions i es podria millorar, em sento satisfet amb la feina que he fet, ja que he pogut constatar també el meu interès en seguir treballant en aquest sector.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

BIBLIOGRAFIA AUSTIN, JOHN. 1990. Cómo hacer cosas con palabras, Paidós, Barcelona. ARDÈVOL, ELISENDA. 2006. La búsqueda de una mirada: Antropología visual y cine etnográfico, editorial UOC, Barcelona. ARNHEIM, RUDOLPH. 1986. El pensamiento visual, Paidós Estética, Barcelona. BARNOW, ERIK. 1996. El documental: Historia y estilo, Gedisa, Barcelona. BARTHES, ROLAND. 2007. El placer del texto, Siglo XXI, Madrid. BERGER, JOHN. 2014 (Segona edició). Modos de ver, Gustavo Gili, Barcelona. BERRIO, ALBERT. 2000. Reflexions sobre el film: de la creació a la recepció, UAB, Barcelona. CROWFORD, I. PETER. 1992. Film as ethnography, J.K editores, Manchester University Press. DEL RINCÓN, MARÍA. 2014. Una comparación de las teorías del cine documental de Bill Nichols y Carl Plantinga: fundamentos, definiciones y categorizaciones. [on line]. Revista de Cine Documental, 12, 2014. http://revista.cinedocumental.com.ar/tag/bill-nichols/ UNGAR, Dr. STEVEN. 2007. Building Bridges: The Cinema of Jean Rouch [on line], Wallflower Press, Londres. http://www.maitres-fous.net/Ungar.html FERNÁNDEZ, F. i MARTÍNEZ, J. 1999. Manual básico de lenguanje y narrativa audiovisual. Paidós Iberica, Barcelona. GIFREU, ARNAU. 2011. El documental multimedia interactivo como discurso de la no ficción interactiva. Por una propuesta de definición y categorización del nuevo género emergente. [on line]. Hipertext.net, 9, 2011. http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-9/documental-multimedia. html GUALDA, E.; SCHRAMKOWSKI, B. 2007. Procesos de integración de jóvenes de origen extranjero pertenecientes a distintas generaciones en España y Alemania, presentat al Grup 26 Sociología de las Migraciones, IX CES, Barcelona. LEÓN, CHRISTIAN. 2009. Imagen, performatividad y subjetividad: Los desafíos contemporáneos del cine documental. [on line]. Vïa Visual, 6, 2009. http://viavisual.blogspot.com.es/2009/06/ imagen-performatividad-y-subjetividad.html NICHOLS, BILL. 2001. Introduction to documentary, Indiana University Press. NICHOLS, BILL. 1991. Representing Reality, Indiana University Press. MARIMON, JUAN. 2014. El montaje cinematogràfico: del guion a la pantalla, UB, Barcelona. PÁVEZ, ISKRA. 2007. La infancia en los procesos migratorios. UAB, Barcelona. PIEDRAS, PABLO. 2010. La cuestión de la primera persona en el documental latinoamericano contemporáneo. La representación de lo autobiográfico y sus dispositivos. [on line]. Revista de Cine Documental, 1, 2010. http://www.revista.cinedocumental.com.ar/1/articulos_04.html PIRAULT, M. H. 2002. Antropología y cine, edicions Cátedra, Madrid. VILLAFANE, J. i MINGUEZ, N. 2006. Principios de Teoría General de la Imagen, Piramide, Barcelona.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

WEINRICHTER, ANTONIO. 2004. Desvios de lo real. El cine de no ficción. Madrid, T & B Editores.

FILMOGRAFIA Flaherty, J. (Productor i Director). 1922. Nanook of the North [documental]. EEUU: Flaherty, J. Les Films de la Pléiade (Productor). Rouche, J. (Director). 1958. Moi un noir [documental]. França: Les Films de la Pléiade. Argos Films (Productor). Rouch, J. i Morin, E. (Directors). 1961. Chronique d’un été (Paris 1960) [docuemental]. França: Argos Films. Osti Films (Productor). Wiseman, F. (Director). 1970. Hospital [documental]. EEUU: Osti Films. Timothy Asch, Patsy Asch, and Linda Connor’s. 1979-1983. The Jero Tapakan Series [documental]. Boston: Documentary Educational Resources. Zipporah Films (Productor). Wiseman, F. (Director). 1980. Model [documental]. EEUU: Zipporah Films. Agnès Varda .2000. Les glaneurs et la glaneuse [documental]. França: Ciné Tamaris. Alliance Atlantis Communications, et al (Co productors). Moore, M. (Director). 2002. Bowling for Columbine [documental]. Canadà, USA i Alemanya: Alliance Atlantis Communications, et al. Maïa Films, arte France Cinéma, et al (Productor). Philibert, N. (Director). 2002. Étre et avoir [documental]. França: Maïa Films, arte France Cinéma, et al. John Marshall’s. 2002. A Kalahari Family [documental]. Boston: Kalfam Productions and Documentary Educational Resources. Fellowship Adventure Group, et al (Co productors). Moore, M. (Director). 2004. Fahrenheit 9/11 [documental]. EEUU: Fellowship Adventure Group, et al. Laura Poitras. 2006. My Country, My Country [documental]. EEUU: Praxis Films. Laura Poitras. 2010. The Oath [documental]. EEUU: Praxis Films, ITVS, P.O.V./American Documentary, et al. Matthew Akers, Jeff Dupre. 2012. Marina Abramovic: The Artist Is Present [documental]. EEUU: Show Of Force, AVRO Close Up, Dakota Group, et al. Malik Bendjelloul .2012. Searching for a sugar man [documental]. Suecia, UK, Finlandia: Red Box Films, Passion Pictures, Canfield Pictures. Stephen Maing, Brent McDonald. 2013. Hers to Lose [curt documental]. EEUU: New York Times Documentaries. Jacob Oberfrank. 2013. House of Cards [TV]. EEUU: Media Rights Capital, Panic Pictures (II), Trigger Street Productions, et al. Juliano Ribeiro Salgado, Wim Wenders. 2014. The Salt of the Earth [documental]. França, Brasil, Italy: Decia Films, Amazonas Images, Solares Fondazione delle arti, et al. Laura Poitras. 2014. Citizenfour [documental]. EEUU, Alemanya, UK: Praxis Films, Participant Media, HBO Documentary Films, et al.

CARES NOVES

MARC AULADELL CASADEVALL

AGRAÏMENTS Durant la realtizació d’aquest projecte, han estat moltes les persones que m’han ajudat i aconsellat. Voldria començar donant les gràcies a la Isadora, no només per aquest projecte, sinó per ser la tutora i guia d’un any de molta intensitat, sense tu cap dels projectes no hauria estat possible. També vull agraïr a la Clara, tot el suport i ajuda que em dóna en cada un dels meus projectes, una paciència gairebé infinita. A en Sergi, per posar-se davant la càmera sense posarhi condicions i fer la meva feina una mica més fàcil. A la CUP d’Anglès per obrir-me les portes i fer-me sentir un més de la família. A l’Escola Universitària ERAM, per cedir-me els espais i el material sempre que ho he necessitat. A l’Ajuntament d’Anglès, per totes les facilitats per grabar dins la seu electoral el dia de les eleccions. Als candidats de les altres candidatures, per la seva comprensió i accessibiltat. A la Laia i a la Ivette, per deixar-me tot el material que necessitava, així com a SelvaEntertainment per cedir-me l’àudio del dia del debat gratuïtament. I finalment a la meva família, per distreure’m quan ho necessito. Moltes gràcies.

CONTINGUT DEL SUPORT DIGITAL