"Culturismo real" Marc Pineda by EU ERAM

Memòria i Annexos

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

SUMARI

1. Introducció ............................................................................................................................................................ 4 1.1. Pregunta inicial .......................................................................................................................................... 4 1.2. Antecedents ....................................................................................................................................................... 4 1.3. Paraules Clau ................................................................................................................................................... 5 1.4. Objecte ................................................................................................................................................................ 5 1.5. Metodologia ...................................................................................................................................................... 6 1.6. Abast .................................................................................................................................................................... 7

Part 1 ......................................................................................................................... 8 2. Història del culturisme internacional ........................................................................................................ 8 3. Història del culturisme espanyol .............................................................................................................. 23 4. Canals de promoció i difusió del culturisme ....................................................................................... 33 4.1. Vídeo-documentals de culturisme ......................................................................................................... 34 4.2. Existeix algun documental de culturisme espanyol? .................................................................... 41 5. Resposta a la pregunta inicial .................................................................................................................... 42 Part 2 ....................................................................................................................... 43 6. Inici del projecte pràctic ............................................................................................................................... 43 6.1. Objectius del documental .......................................................................................................................... 43 6.2. Tria del protagonista .................................................................................................................................. 43 6.3. Tria del títol .................................................................................................................................................... 47 6.4. Sinopsi ............................................................................................................................................................... 48 7. Preproducció ..................................................................................................................................................... 49 7.1. Especificacions del film .............................................................................................................................. 49 7.2. Estil de la realització .................................................................................................................................. 50 7.3. Tractament audiovisual ............................................................................................................................ 51 7.4. Pressupost ........................................................................................................................................................ 55 7.5. Preparació dels documents pel rodatge ............................................................................................. 56 7.6. Pla de producció ........................................................................................................................................... 60 8. Producció ............................................................................................................................................................ 62 8.1. Inici de les gravacions ................................................................................................................................ 62 8.2. Jornada estàndard de gravació .............................................................................................................. 62 8.3. Problemes ........................................................................................................................................................ 63 8.4. Producció gràfica ......................................................................................................................................... 64 9. Postproducció ................................................................................................................................................... 68 9.1. Programes d’edició utilitzats .................................................................................................................. 68 9.2. Organització i edició ................................................................................................................................... 70 9.3. Redacció de l’escaleta definitiva ............................................................................................................ 72 9.4. Edició final ...................................................................................................................................................... 73 9.5. Correcció de color i exportació del màster ....................................................................................... 76 Part 3 ....................................................................................................................... 78 11. Dificultats, canvis i solucions ................................................................................................................... 78 12. Conclusions ..................................................................................................................................................... 81 13. Bibliografia ...................................................................................................................................................... 84 13.1. Llibres ............................................................................................................................................................. 84 13.2. Articles de literatura científica ............................................................................................................ 84 CULTURISMO REAL – Marc Pineda

13.3. Articles de revistes electròniques ....................................................................................................... 84 13.4. Pel·lícules documentals ........................................................................................................................... 85 13.5. Pel·lícules documentals en xarxa ........................................................................................................ 86 Agraïments .............................................................................................................................................................. 87 Contingut digital ................................................................................................................................................... 88 14. Annexos ............................................................................................................................................................. 89 14.1. Esborrany dels blocs del documental ................................................................................................ 89 14.2. Informació dels personatges ................................................................................................................. 92 14.3. Organització de les escenes amb Celtx ............................................................................................. 95 14.4. Pressupostos ............................................................................................................................................. 109 14.5. Entrevistes ................................................................................................................................................. 111 14.6. Localitzacions .......................................................................................................................................... 124 14.7. Equip tècnic ............................................................................................................................................... 129 14.8. Pla de rodatge ......................................................................................................................................... 131 14.9. Pla de producció ...................................................................................................................................... 150

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

1. Introducció

1.1.

Pregunta inicial

Quina és la millor manera de mostrar la humanitat i la noblesa del físicculturisme a través d’un audiovisual?

1.2. Antecedents Actualment, el físic-culturisme és un esport desconegut per a la majoria de població espanyola. Toni Pérez, atleta gironí i campió del món, contestava positivament a la idea de realitzar el present treball i afirmava que a Espanya no hi ha pràcticament cap audiovisual de qualitat relacionat amb el seu esport. Paco Bautista i Toni Gutiérrez, culturistes professionals, hi estaven d’acord i afegien que els pocs documentals o reportatges realitzats fins a l’actualitat han estat fets per a demonitzar el seu estil de vida. Un cop consultats altres atletes del sector, tots coincidien en una cosa: “per a fer un audiovisual de qualitat relacionat amb el culturisme i que aquest arribi al gran públic, s’ha de fer veure que el nostre és un esport més i que en el dia a dia som persones normals”. Amb la premissa anterior, es va consolidar la temàtica escollida pel present document i es va consolidar el documental com a la millor eina audiovisual per al desenvolupament d’aquesta. El desenvolupament físic dels atletes i la popularitat del físic-culturisme ha anat evolucionant des dels inicis de l’esport fins a l’actualitat. L’opinió de la població general referent al culte al cos ha anat canviant segons la informació que s’ha rebut en cada època i en cada lloc. Tenint en compte aquest factor, es pot observar ràpidament preguntant opinions pel carrer i a través dels mitjans de comunicació, que actualment les anormals mides del cos d’un culturista desperten la curiositat i els debats entre la població. Tant les persones que es dediquen a aquest esport com les persones detractores d’aquest, parlen de les grans estrelles del culturisme com si fossin “no

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

humans”, ja sigui mitificant-los o anomenant-los així de forma despectiva. Aquesta situació pot ser regulada. Per tal de poder donar un altre punt de vista a la població actual, és necessari trobar un protagonista amb una trajectòria avançada dins del món del culturisme espanyol de competició, amb contactes a dins de la federació espanyola, de classe obrera i amb unes obligacions diàries iguals a les de qualsevol altra persona. Algú capaç de generar

empatia del ciutadà

espanyol mig i fer més accessible aquest esport per a la població. Després de fer una recerca inicial amb l’objectiu de trobar referències de documentals espanyols de físic-culturisme, es va detectar que no hi ha cap film produït dins del país relacionat amb aquest esport. Aquest fet fa que el valor del present projecte augmenti considerablement.

1.3. Paraules Clau Culturisme, Humanització, Documental, Difusió, Realitat

1.4. Objecte L’objecte principal del present document és realitzar un documental de físicculturisme capaç d’humanitzar aquest esport, fent que el públic es centri en la seva noblesa i no tant en les polèmiques que acostumen a acompanyarlo. L’objectiu secundari és fer que el format del documental també sigui atractiu pel públic familiaritzat amb aquest esport. Serà el primer documental de físic-culturisme realitzat a l’estat espanyol.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Aquest haurà de tenir prou qualitat com per a poder distribuir-se dins del país dins d’un mercat real, ja sigui a través de suports digitals o televisius.

1.5. Metodologia El treball s’estructura en dues parts, una part teòrica i una part pràctica.

La primera part s’ha iniciat realitzant una recerca de la història del físicculturisme a partir de diferents fonts i fent-ne un anàlisi per a donar un context complet al projecte. De la mateixa manera s’han analitzat les obres audiovisuals de culturisme més importants fetes fins al moment per a corroborar que el documental és el gènere audiovisual adient per a assolir els objectius del treball. A continuació s’han fixat diferents paràmetres que ajudin a trobar una mostra útil que confirmi el punt de vista actual dels ciutadans espanyols respecte aquest esport. Per tal de descobrir i quantificar l’opinió real de la població, s’ha decidit realitzat una enquesta a dues-centes persones dins d’una franja d’edat molt variable. Univers: Ciutadans espanyols. Mostra probabilística: Dos-cents ciutadans espanyols. Delimitació de la mostra: Ciutadans d’entre divuit i cinquanta anys. Cent ciutadans actius en un gimnàs i cent ciutadans no inscrits a cap gimnàs. Resultat: Tant les cent persones enquestades dins del gimnàs com les cent persones enquestades al carrer coincidien en que els culturistes no són persones normals i que el seu mateix esport requereix que no siguin normals [Consultar Annexos]. Un cop analitzada la informació de la recerca i veient els resultats de l’enquesta, s’ha pogut demostrar que l’objectiu principal d’aquest treball és vàlid; i que el documental és el millor gènere audiovisual que es pot escollir per a complir aquesta fita. A continuació s’ha buscat un protagonista

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

culturista amb una trajectòria important dins d’aquest esport i que tingui la capacitat de transmetre els seus valors humans al públic general. A partir dels resultats trobats, en la segona part del treball es realitzarà un projecte pràctic documental.

1.6. Abast La realització d’aquest treball inclou: -

Un projecte vídeo-documental de físic-culturisme acabat.

La redacció en paper de les premisses que acrediten la temàtica i els elements formals utilitzats.

L’especificació escrita del elements de pre-producció, producció i post-producció utilitzats.

Aquest projecte exclou: -

El procés de promoció.

El procés de rendibilitzar el documental.

El procés de distribució per xarxes socials o altres medis.

Per tant, l’objecte principal del present treball ha de ser tractat a mode d’hipòtesi ja que no es podrà valorar objectivament l’opinió del públic sense haver fet prèviament una distribució de l’obra audiovisual.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Part 1 2. Història del culturisme internacional El físic-culturisme internacional està en constant evolució i per a entendre aquest esport s’ha de fer un anàlisi dels principals períodes històrics relacionats amb el culte al cos, viscuts des de l’època dels antics grecs fins a l’actualitat.

Prehistòria del culturisme – Any 1200 a.C.

El culte al cos es remunta a l’època de l’antiga Grècia, a partir de l’any 1200 a.C. Els antics grecs ja acostumaven a entrenar en gimnasos, tot i que no entrenaven amb exercicis específics de resistència amb la finalitat d’esculpir el cos sinó que realitzaven exercicis funcionals per a millorar l’esport específic en el que competien. Alguns dels atletes més destacats en els antics jocs olímpics eren: el lluitador olímpic Miló de Crotona, el corredor i quatre vegades campió Leonidas de Rhodes i el lluitador olímpic Melankomas de Caria (Olympic Museum Lausanne, 2002). “Els artistes grecs representaven amb molta freqüència els vigorosos cossos dels atletes. En representar nuus als seus herois i als seus déus, també atribuïen a aquests l’aspecte d’atletes en plenitud de la seva joventut i de la seva bellesa” (García Romero, 2005. pp 1).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Així, ja en aquesta època, la figura de l’atleta

muscularment

utilitzada

escultòriques exemples

les

hipertrofiat

representacions

mitològiques.

serien

les

era

Alguns

representacions

d’Aquil·les, Lacoonte i Hèrcules. L’ideal de cos masculí grec tenia una gran influencia en els inicis del culturisme ja que

d’aquí

sorgiren

els

estàndards

estètics que els primers culturistes van seguir i perfeccionar.

Figura 1. Estatua de Miló de Crotona.

Eugene Sandow – Segle XIX A mitjans del segle XIX l’entrenament amb resistències per a la millora de la salut i de la condició física va començar a fer-se popular. La població va ser testimoni del que més endavant es coneixeria com a físic-culturisme, a través d’espectacles de circ realitzats per homes forçuts o strongman1. Els homes forçuts entretenien a la multitud executant reptes increïbles de força davant del públic, com aixecar o exercir tracció sobre pesos extraordinaris. Tot i que el públic només es fixava en les proeses de força, sent l’estètica del forçut un aspecte que mancava d’importància, amb l’arribada d’Eugene Sandow la bellesa física començaria a ser un aspecte a tenir en compte. Nascut l’any 1867 a Prusia, Eugene Sandow acabà sent nomenat “El pare

Esportista que practica l’atletisme de força.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

del culturisme modern”. Sandow no va ser només increïblement fort sinó que posseïa una qualitat muscular i una estètica comparable al que es busca actualment en el culturisme modern. Primer va començar a fer exhibicions de força per Europa i més tard va viatjar a Amèrica, on va ser proclamat l’home més fort del món. Poc a poc es va anar fent evident que el públic mostrava interès tant en les proeses de força de Sandow com en la seva aparença física. Aquest interès va conduir l’espectacle d’aquest home forçut a un altre nivell i ell ho va aprofitar aplicant el que es coneix actualment com a rutina de posicions2 o poses. Primer s’exhibia la força i a continuació s’exhibia la musculatura.

Sandow va ser la primera superestrella de físic-culturisme de la història. Va ser ell qui va desenvolupar el primer equipament per a l’entrenament específic d’aquets esport i qui

publicar

primer

revista

culturisme, anomenada Physical Culture, posteriorment coneguda com a Sandow’s Magazine of Physical Culture. Aquest

reconegut

home

forçut

promocionar les exhibicions de força i de culte al cos de manera activa. El 1901 es va celebrar a Londres la primera competició de físic-culturisme com a tal,

Figura 2. Eugene Sandow (1885).

“The Great Competition”. Sandow va ser un dels jutges de la competició. El 1925, Eugene Sandow va morir a l’edat de cinquanta-vuit anys degut a una trombosis cerebral. El seu llegat encara es viu gràcies a l’estatueta Sandow amb la qual s’obsequia als guanyadors del campionat més prestigiós del físic-culturisme, el Mr. Olympia.

Exhibició de la musculatura realitzant diferents posicions amb el cos.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Bernarr Macfadden i Charles Atlas – Segle XX

Un altre promotor del físic-culturisme que va influenciar directament en l’evolució d’aquest esport durant els seus inicis va ser Bernarr Macfadden, qui de forma qüestionable promogué el culte al cos. Macfadden afirmava a consciència que la debilitat era un crim. Amb aquesta premissa va publicar la revista de físic-culturisme més important de l’època, Physical Culture Magazine, una revista que va estar en actiu durant més de cinquanta anys. L’any 1904, Macfadden va començar a promoure campionats de físicculturisme tant per a homes com per a dones. L’any 1921 una d’aquestes competicions va donar a conèixer el nom de Charles Atlas, guanyador del Most Perfectly Developed Man Contest3. Charles Atlas va començar a desenvolupar el seu propi curs de Fitness4 basat en l’aplicació de dinàmiques a les tensions. L’anunci utilitzat per a la promoció d’aquest curs va ser un dels més difosos en la història del físicculturisme. La trama de l’anunci explicava la història d’un jove d’aspecte prim qui era humiliat davant de la seva xicota per un altre home més fort que ell i qui, davant aquesta situació, decideix exercitar el seu cos per venjar-se i donarli una lliçó al malvat, convertint-se en un heroi. Aquest anunci féu que el físic-culturisme fos acceptat per a un ampli públic.

Figura 3. Anunci publicitari del pla d’entrenament de Charles Atlas (1922)

3 4

Torneig més important de físic-culturisme a principis del segle XX. Activitat física realitzada amb l’objectiu de mantenir el cos en bones condicions.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Competició Mr. America – Els anys 30

Arribant als anys 30, no era estrany veure competicions de culte al físic, malgrat

això,

aquestes

competicions

només

participaven

aixecadors de peses sinó atletes d’altres disciplines com la boxa, gimnàstica olímpica i nedadors. En els anys 30 l’aixecament de peses encara no era considerat un esport i molts dels atletes que es presentaven a aquestes competicions esperaven aconseguir els seus objectius estètics a través d’altres esports. No va ser fins l’any 1939, amb la creació del campionat Mr. America5, que els competidors començaren a tenir clar que l’aixecament de peses com a esport específic atorgava una clara avantatge en aquest tipus d’exhibicions.

El culturisme modern – Els anys 40 L’any 1945 va ser considerat per molts l’any en que el primer culturista modern, Clarence (Clancy) Ross, va aparèixer en escena. Aquest atleta només

californià amb

podria

peses

però

haver

entrenat

utilitzà

aquesta

metodologia per a construir unes proporcions musculars similars als icones dels antics grecs. A partir de llavors, aquest esport va esdevenir, de forma progressiva, en el que avui dia es coneix com a culturisme.

Figura 4. Clarence Ross (1947).

Anteriorment, el món del físic-culturisme va estar controlat per la Amateur

Va ser el campionat de culturisme més prestigiós durant els anys 40.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Athletic Union (AAU), tot i així, es van trobar indicis que la AAU no es preocupava pel físic-culturisme sinó que es preocupava només per l’esport olímpic d’aixecament de pes. Aquesta va ser la raó per la qual els germans Weider van decidir fundar la International Federation of Bodybuilders o IFBB, la entitat que es preocuparia pel físic-culturisme i s’asseguraria que aquest esport tingués una plataforma estable de difusió i promoció. El primer esdeveniment organitzat per la IFBB va ser l’any 1949, anomenat Mr. America IFBB.

El físic-culturisme i el cinema – Els anys 50 Abans del 1950, el coneixement sobre el físic-culturisme continuava sent reduït. Steve

Reeves

ser

culturista

guanyador del Mr. America 1947, Mr. World 1948 i Mr. Universe6 1950. La seva gran

capacitat

convertir

d’Europa.

per

l’actor

Reeves

actuar

més

ben

tenia

pagat tot,

proporcions perfectes, massa muscular, definició

bellesa.

ser

l’Arnold

Schwarzenegger

considerat la

seva

època. Les pel·lícules a on va actuar van ajudar a fer-lo famós a ell i, de manera indirecta,

van

ajudar

fer

físic-

culturisme més conegut.

Figura 5. Steve Reeves interpretant a Hèrcules (1958).

Paral·lelament a Charles Atlas, Steve Reeves va ser el nom més conegut en el món del culturisme en aquells temps.

Títol atorgat als guanyadors del campionat del món amateur de culturisme.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

En el moment en que Reeves va abandonar el culturisme, Reg Park va ser el campió dominant d’aquest esport durant la següent dècada. Park va acabar seguint els mateixos passos que Steve Reeves, actuant com a Hèrcules en la sèrie de Italian Made Films. D’aquesta manera el físicculturisme va començar a introduir-se en el món del cinema.

Figura 6. Reg Park interpretant a Hèrcules(1959).

El Mr. Olympia i els volums musculars descomunals – Els anys 60 L’any 1960 van arribar les masses musculars amb volums fora de lo normal. Els culturistes van començar a ser més grossos i a veure’s més definits mentre avançaven els anys. Aquest fet va ser degut a la millor comprensió de les ciències que hi ha darrera el culturisme: el condicionament físic i la nutrició. L’any 1965, Joe Weider va crear el campionat Mr. Olympia de manera que els guanyadors del Mr. Universe podessin continuar competint i guanyar més diners amb aquest esport. Des dels seus orígens, el títol de Mr. Olympia

estat

títol

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

més

ben

considerat

dins

del

culturisme

professional, ja que el guanyador també rep la reputació de millor culturista del món. El primer guanyador d’aquest nou campionat va ser Larry Scoot, qui va conservar el títol durant dos anys. A partir de llavors, els estàndards d’aquest campionat anaren creixent, any darrere any. Scoot va ser el culturista més popular en la seva època. Va aparèixer com a model en multitud de revistes, per exemple, Mr America, Muscle Builder, Demi Gods, Muscleboy i The Young Physique; creant un “fenomen fan” molt gran.

Figura 7. Larry Scoot (1968).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Els anys 70

Sergio Oliva (El mite) Després que Larry Scoot es retirés l’any 1966, el guanyador dels pròxims tres títols Mr. Olympia va ser el cubà Sergio (The Myth) Oliva. Aquest competidor tenia un nivell de massa muscular mai vist fins aleshores. Oliva va començar a ser anomenat “El mite” perquè tothom qui el veia pensava que el seu volum muscular era senzillament increïble.

Figura 8. Sergio Oliva (1967).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Arnold Schwarzenegger

Després

arreu

molts

èxits

d’Europa

campionats Arnold

nacionals, Schwarzenegger

aparegué en el culturisme internacional.

primer

intent d’Arnold per a ser el millor dels millors va ser l’any 1969, aconseguint una segona posició en el Mr. Olympia, Sergio

per

darrere

Oliva.

Aquesta

ser la única vegada que Schwarzenegger

ser

Figura 9. Arnold Schwarzenegger (1970).

derrotat. En el seu segon intent, als seus vint-i-tres anys, Schwarzenegger va guanyar el títol de Mr. Olympia, derrotant a Sergio Oliva. Aquest competidor va ser coronat com a Mr. Olympia any darrere any fins l’any 1975, quan va retirar-se. A partir de llavors el culturisme va tenir una nova superestrella. Durant l’any 1975 els cineastes George Butler i Robert Fiore van filmar a Arnold entrenant i competint en el Mr. Olympia per a realitzar un documental anomenat Pumping Iron. La idea d’Arnold Schwarzenegger era deixar de competir l’any 1974 però va ser convençut per continuar competint i fer possible aquesta producció documental. El documental Pumping Iron va servir per popularitzar enormement el culturisme i popularitzar a Arnold Schwarzenegger.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Lou Ferrigno

La co-estrella d’Arnold Schwarzenegger, Lou

Ferrigno,

també

ajudar

popularitzar el culturisme. Tot i que Ferrigno no va arribar a guanyar mai el títol de Mr. Olympia i sempre va estar a l’ombra esdevenir

de un

Schwarzenegger, personatge

influent

reconegut a través de la cinematografia. L’aparició de Ferrigno com a Hèrcules i com a l’increïble Hulk va empenyer la creixent tendència del físic-culturisme encara més enllà. Figura 10. Lou Ferrigno (1970).

Franco Columbo Abans de l’any 1976 van ser els culturistes

alts

els

que

majoritàriament guanyaven el Mr. Olympia. En arribar l’any 1976, la competició es va dividir en dues categories: categoria de talla baixa i categoria de talla alta. Va ser llavors quan Franco Columbo va guanyar el Mr. Olympia en la categoria de talla Figura 11. Franco Columbo (1976).

baixa, ja que fins l’any 76 va ser eclipsat per la seva co-estrella al

documental Pumping Iron, Arnold Schwarzenegger.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Frank Zane

Durant els anys 70, la definició muscular amb

índex

greix

corporal

extremadament baix esdevingué un factor decisiu a l’hora de guanyar campionats. Això va permetre a Frank Zane, amb el seu

cos

extremadament

marcat

vascularitzat, guanyar tres Mr. Olympia consecutivament durant els anys 77, 78 i 79. Frank Zane (The Chemist), sobrenom

Figura 12. Franco Columbo (1978).

provinent de la seva professió com a professor de matemàtiques i de química, és conegut per tenir unes proporcions musculars perfectes i uns músculs ben marcats.

Els anys 80 Abans del campionat Mr. Olympia de l’any 1980, hi havia rumors que Arnold Schwarzenegger estaria convidat a fer una exhibició de rutina de posicions. Tot i així, per sorpresa, Arnold es va apuntar a la competició a l’últim moment, guanyant el títol de nou. Aquest va ser l’últim cop que el competidor australià pujaria a dalt d’un escenari per competir. La popularitat del físic-culturisme va augmentar de nou i també ho van fer els competidors, no només fent-se més grossos sinó també elevant-se el número de culturistes. Aquest fenomen va ser descrit pel mateix Arnold Schwarzenegger en el seu llibre, The New Encyclopedia of Modern Bodybuilding: "Once, I could stand on the Olympia stage and be challenged by one or two other competitors. In 1980 the Olympia stage included Frank Zane, Chris Dickerson, Boyer Coe, Ken Waller, Mike Metzer, Roger Walker,

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Tom Platz, Samir Bannout and Roy Callender, among others".

A partir de l’any 82, molts dels culturistes icònics es van anar retirant i això va deixar lloc per a nous talents. Abans d’aquest any hi van haver més competidors de menys de 90 Kg que per sobre d’aquest pes. Això canviaria a partir dels anys 80, quan el factor decisiu per guanyar començaria a ser la mida del competidor, deixant l’estètica i el balanç en segon terme.

Lee Haney

pròxim

l’escena Haney, d’Arnold

culturista

internacional

qui

trencar

Schwarzenegger

dominar ser el

Lee

rècord

guanyant

vuit Olympia’s consecutius des de l’any 1984 a l’any 1991.

Figura 13. Lee Haney (1988).

Mentrestant

Arnold

Schwarzenegger,

retirat

les

competicions,

continuar promovent el culturisme a través de la utilització del seu cos en la cinematografia. Cada vegada anaven apareixent estrelles de cinema amb cossos més musculats. Estrelles del culturisme com Jean Claude Van Damme, Dolph Lungdrum i Sylvester Stallone. En aquell moment, el físicculturisme va començar a estar a tot arreu. Amb el creixement de la popularitat, també van créixer els tractes amb espònsors, els premis en metàl·lic i, en conseqüència, la qualitat dels competidors. L’any 1989, Arnold Schwarzenegger junt amb el seu soci Jim Lorimer, van crear el que es convertiria en el segon campionat de culturisme més prestigiós del món: L’Arnold Classic. Malgrat que aquest campionat és el

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

que es considera més lucratiu del món del físic-culturisme, premiant amb grans quantitats de diners als seus competidors, el títol de Mr. Olympia continua sent el més valorat pels competidors.

Els anys 90 L’any 1992 el títol de Lee Haney com a campió va passar a mans de Dorian Yates, qui va guanyar el títol de Mr. Olympia de l’any 92 a l’any 97. Amb un pes de més de 120 Kg, Yates era el clar exemple que els competidors que aconseguien arribar a la perfecció de proporcions, balanç i descomunal massa muscular, eren els que tenien més èxit. Amb la retirada de Dorian Yates tothom va pensar que la competició del Mr. Olympia ja no podria anar més enllà. Llavors va aparèixer el més gran: Ronni “Big Ron” Coleman.

Figura 14. Ronni Coleman (1992).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Segle XXI

Coleman va arribar a un pes de competició de casi 135 Kg i va igualar el rècord de títols consecutius guanyats en un Mr. Olympia, obtenint el títol de l’any 1998 a l’any 2005. Pujant a l’escenari l’any 2006 per defensar el títol i fer un nou rècord guanyant nou Olympias consecutius, Coleman va ser derrotat per Jay Cutler. Seguint una mateixa línia estètica per a l’obtenció del títol, Cutler va ser proclamat campió varies vegades fins l’any 2011, quan Phil Heath, actual guanyador de Mr. Olympia el va derrotar.

Figura 15. Phil Heath (2011).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

3. Història del culturisme espanyol El físic-culturisme a nivell nacional ha tingut una evolució diferent i més lenta que en l’àmbit internacional. Per tant, abans de fer un anàlisi de qualsevol aspecte o document relacionat amb el físic-culturisme actual, serà imperatiu realitzar una investigació de la història d’aquest esport a casa nostra.

Els orígens – Segle XIX Les escoles de gimnàstica van ser creades y desenvolupades durant l’Europa del segle XIX. El seu naixement s’ha basat en el plantejament il·lustrat, fent aparèixer tres mètodes d’educació que es van desenvolupar entorn a la gimnàstica. Un d’ells va ser el mètode Amorosià, amb el que es va començar a introduir la condició física com a aspecte fonamental de l’exercici i es va començar a utilitzar aparells de resistència, ideats pel mateix Francisco Amorós (Doncel Recas, 2004). Amorós va començar els seus estudis a Espanya però més tard va haver d’emigrar a França.

Figura 16. Gimnàs de l’estil Amorosià (1830).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

“El mètode gimnàstic Amorosià sorgeix com a resposta a una societat necessitada de formació militar” (Prieto Ayuso, 2015. p. 76). Els propòsits inicials d’aquest mètode van ser la formació d’homes aptes per a la batalla. Però el mètode no es va quedar tant sols en aquest aspecte, sinó que a més a més es va utilitzar per a l’educació física dels alumnes a les escoles. Així, Amorós esdevingué un dels fundadors de l’educació física moderna. L’any 1859 el gimnasta francès Alfonso Vignolles, influenciat per la filosofia d’Amorós, obrí el primer gimnàs privat d’Espanya, ubicat en el número catorze del carrer Reina, Madrid. El seu objectiu no era el de formar grans forçuts sinó oferir als homes un bon desenvolupament físic, una bona salut, fortalesa física i fortalesa psicològica. Tot i la obertura de diferents gimnasos per a la millora de la condició física de l’atleta o persona “de a peu” durant el segle XIX, hi continuava havent certa reticència vers la musculació (Doncel Recas, 2004). Per tant, aquest tipus d’exercici es continuava exercint només per a la millora del rendiment esportiu o la millora de la salut però mai per a fins estètics. L’any 1894 va néixer a Bilbao la “Sociedad Gimnástica Zamacois”, liderada pel gimnasta José Zamacois Bengoa. Durant aquest mateix any es van iniciar les pràctiques de Gimnàstica Sueca, Muntanya, Ciclisme i Natació. Aquesta va ser una societat pionera de la cultura física a Espanya. A finals del segle XIX, ja comptava amb més de 300 socis. Sens dubte, una gran fita per a l’esport a nivell espanyol. L’any 1912, la “Sociedad Gimnástica Zamacois” es va fusionar amb dues altres entitats, la “Federación Atlética Vizcaina” i la “Educación Física” canviant el seu nom a “Club Deportivo – Bilbao”.

L’home considerat com al primer culturista espanyol va ser Secundino de Acha, un atleta basc que va pertànyer a la “Sociedad Gimnástica Zamacois”. Conegut com a “la mano vedada”, degut a la seva força, l’any 1885 va començar a jugar a handbol. Més endavant guanyaria campionats de CULTURISMO REAL – Marc Pineda

ciclisme i competiria en proves d’atletisme de 5.000 metres. Per últim, es va acabar dedicant a l’aixecament de pes. Això li va permetre obtenir el títol de “Home més fort d’Espanya” atorgat per a la revista americana de referència “Macfadeen Physical Development”.

Figura 17. Secundino de Acha (1888).

Segle XX A principis del segle XX, poc a poc es van obrir més gimnasos enfocats a la millora de la salut i a la millora del rendiment dels atletes en esports específics. Amb la introducció dels esports de força i aixecament de pes es va començar a parar atenció a l’estètica del cos. Amb un interès específic pel culte al físic, el professor Gustavo Buesa va organitzar l’any 1940 en el gimnàs Tiberghein de Barcelona la primera competició espanyola del més semblant al que coneixem avui dia com a físic-culturisme. El professor Buesa va sol·licitar permís per a portar a terme un torneig d’aixecament de peses i no de culturisme, ja que li haguessin denegat. Durant el franquisme era necessari sol·licitar permisos policials per a fer reunions de més de vint persones. El permís va ser concedit però sota

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

supervisió policial. Quan els policies abandonaren la competició, els atletes es despullaren i mostraren els seus cossos musculats per a comparar els seus estats físics.

Figura 18. Primera competició de culturisme en el gimnàs Tiberghein (1940).

partir

encapçalar

llavors,

Barcelona

moviment

culturista

espanyol, expandint de forma tímida el culturisme arreu d’Espanya. Un element clau per a aquesta difusió va ser la revista de culturisme “Las Pesas”, que durant l’època franquista va començar a publicar els seus primers números. Mateo Peytibí,

principal

responsable

revista, va ser un dels grans promotors d’aquest esport a Espanya. La revista oferia contingut referent a entrenaments Figura 19. Número de la revista “Las Pesas” (1954).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

específics

pel

culturisme

informació

internacional d’aquest esport.

Els anys 60

L’any 1964, la revista “Las Pesas” va organitzar una competició pública de culturisme per correspondència. “Els participants haurien d’enviar tres fotografies annexant les mides dels seus perímetres musculars i els col·laboradors de la revista escollirien l’atleta més ben proporcionat” (Doncel Recas, 2004. p. 81). Tot i ser un esport relativament nou, la participació en el concurs va ser molt gran malgrat que no comptava amb el vist i plau de les autoritats, doncs s’interpretava el culturisme com a una activitat

d’homosexuals

d’exhibicionistes.

van

rebre

fotografies

provinents de totes les regions de la península. El culturisme modern va arribar a Espanya l’any 1965 portat per Dino Camerlengo. Aquest va ser l’any en que el culturisme de competició, com el coneixem actualment, va veure la llum. Dino Camerlengo va ser un esportista i entrenador italià que visqué a Madrid. Allà, Camerlengo va fundar el gimnàs Heracles, considerat el primer gimnàs de culturisme de la capital d’Espanya, i el qual va organitzar la competició Mr. Heracles. El trofeu d’aquesta competició a porta tancada es disputaria entre els socis del seu gimnàs.

Figura 20. Campionat Mr. Madrid (1965).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Més tard, aquell mateix any, Dino Camerlengo va organitzar el primer campionat de culturisme rellevant en el país, el Mr. Madrid 1965. Aquest va ser prou important com perquè se’n fes una crònica a la revista “Las Pesas”. “Culturistes de diferents gimnasos s’inscrigueren per poder competir pel títol de Mr. Madrid” (Doncel Recas, 2004. p. 88). El campionat es va celebrar en el soterrani d’una cafeteria de forma clandestina. Recordem, que com s’ha indicat anteriorment, amb el franquisme el culturisme continuava sent una activitat prohibida. Els culturistes es van posar al cim de les taules del local, sense depilar, mentre alguns companys vigilaven per si venia la policia. La competició es va dividir en tres categories diferenciant l’estatura i en cada categoria es va tenir en compte el desenvolupament muscular, la simetria i les proporcions. “Amalio Lasheras va ser proclamat campió absolut del Mr. Madrid 1965, derrotant a Baldo Lois” (Doncel Recas, 2004. p. 92). Molt poc temps després d’aquests dos campionats clandestins, es van començar a organitzar campionats per tot el territori nacional. Això va provocar la normalització del físic-culturisme i que aquest deixés de ser un esport prohibit per les autoritats franquistes. Mentrestant a nivell internacional van créixer dos noms molt importants: José Donato i Amalio Lasheras. L’any 1960, José Donato va participar en el Mr. Univers Amateur de Londres, sent el primer espanyol entrenat a Espanya, que participava en aquest esdeveniment. L’any 1961 va ser convidat a participar al Mr. Univers de Nova York i l’any 1965 es va inscriure en el Mr. Univers professional de Londres, quedant en una cinquena posició per darrera de Reg Park. Més endavant Donato competiria fins i tot amb Frank Zane.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Figura 21. José Donato (1965).

Després de guanyar el Mr. Madrid 1965, Amalio Lasheras va competir en el campionat internacional Mr. Mediterrani, celebrat a Israel. Amalio Lasheras va ser el guanyador d’aquest títol, sent així el primer Español entrenat íntegrament a Espanya

guanyar

campionat

internacional obtenint un títol absolut. L’any 1969 va marcar un abans i un després pel culturisme espanyol i català. Es va celebrar el primer campionat Mister Espanya a Platja d’Aro, Girona. A través de la

revista

“Las

Pesas”

l’esdeveniment, guanyador

seria

remarcant considerat

anunciar que el

el millor

culturista nacional.

Figura 21. Amalio Lasheras (1965).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Cinquanta sol·licituds de participació van ser enviades a la redacció de la revista, de les

quals

només

vint-i-set

van

ser

acceptades pels organitzadors. Baldo Lois va ser proclamat guanyador absolut del Mr. Espanya 1969 i per tant, Espanya va tenir el seu primer campió en físic-culturisme. Va ser llavors, quan el culturisme a Espanya va

començar

créixer

forma

significativa.

Figura 22. Baldo Lois (1969).

Els anys 70 i 80 Baldo Lois va continuar imbatible quatre anys seguits com a Mister Espanya, fins que

Salvador

Ruiz

aconseguir

victòria absoluta en el campionat de l’any 1975, derrotant al, fins llavors, campió nacional. A partir de llavors, Salvador Ruiz va començar a projectar la seva carrera a nivell internacional, arribant a ser el primer espanyol en participar en el Mr. Olympia IFBB, i per tant, arribant a ser el primer espanyol en convertir-se Figura 23. Salvador Ruiz (1975).

professional de la IFBB.

Grans esdeveniments de culturisme succeïren a partir de l’any 1978 a Espanya, fent que el país guanyés renom dins dels aficionats internacionals d’aquest esport.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

El campionat mundial WABBA7 1978 va arribar a Madrid i Salvador Ruíz, va guanyar el trofeu de campió Mister Univers en la categoria de talla baixa. Més endavant també es va celebrar a la capital espanyola el Campionat d’Europa IFBB 1985 i el Campionat del Món IFBB 1987. No van passar gaires més anys quan la IFBB es va establir a Espanya, nombrant a Rafael Santonja president d’aquesta entitat, la FEFF-IFBB. Durant els anys 70, a Espanya, el culturisme va ser només un esport per a homes però amb l’arribada de la democràcia i la liberalització es va produir un canvi en la societat i en l’esport. Les dones, fartes d’una dictadura que les va encasellar en un paper secundari i sumís, van reaccionar. Paloma Ramos va ser una de les dones que van encapçalar aquest moviment en l’esport del culturisme. Entrenada pel seu germà José Ramos, l’any 1982 va guanyar el trofeu Olympia Nacional organitzat per Salvador Ruíz a Madrid i el campionat d’Espanya femení de culturisme, convertint-se en la primera espanyola en aconseguir tal proesa.

Segle XXI

Han estat molt pocs culturistes espanyols els que han aconseguit un carnet professional de la IFBB per a participar en el Mr. Olympia. Un dels culturistes moderns espanyols més reconeguts pel seu gran físic ha estat Francisco Bautista “El Patas”. Bautista va començar a entrenar amb peses l’any 1987. Durant molt de temps va estar participant en competicions tan internacionals com europees. L’any 1999 va sobresortir en el panorama continental havent guanyat dos títols importants: el Campionat Amateur Europeu i el Campionat Amateur Mundial. Això li va permetre ingressar al circuit professional. L’any 2002, va classificar-se per a participar a la final del

Mr.

Olympia,

convertint-se

segon

culturista

espanyol

Associació mundial de culturisme amateur.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

aconseguir-ho després de Salvador Ruíz. Tot i que no va arribar a guanyar, Bautista participà en el Mr. Olympia durant els anys 2002, 2006, 2007 i 2010.

Figura 24. Francisco Bautista (2006).

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

4. Canals de promoció i difusió del culturisme Un cop visualitzat tot el context nacional i internacional relacionat amb el físic-culturista és hora de començar a analitzar com ha estat publicitat aquest esport al llarg de la història i quin paper n’ha tingut l’audiovisual. Com s’ha introduït en l’apartat anterior, durant els seus inicis en els anys 70 del s.XIX, Eugene Sandow va començar promocionant les exhibicions de força i les exhibicions musculars viatjant físicament a diferents països per a portar-les a terme. Les exhibicions físiques fetes a diferents indrets i fer que el públic parlés d’aquestes, va ser el primer canal de promoció relacional amb el culte al cos i la força. Actualment les esmentades exhibicions s’han convertit en competicions i aquestes continuen sent un dels canals de promoció més importants del físic-culturisme. El segon canal de promoció que va sorgir van ser les revistes de físicculturisme. La primera, editada pel mateix Eugen Sandow “Sandow’s Magazine of Physical Culture” l’any 1898. Tot i que la revista va parar de produir-se l’any 1907 degut a una falta d’interès per part del públic general, Sandow va inspirar a altres amants d’aquest esport per a publicar les seves pròpies revistes a principis del segle XX. A Espanya, com s’ha mencionat en la història del físic-culturisme espanyol, la primera revista en arribar al gran públic va ser la revista “Las Pesas” publicada durant els inicis de l’època franquista. La temàtica d’aquestes revistes era senzilla. Es tractaven temes com la nutrició, els tipus d’entrenaments més innovadors del moment i els resultats dels podis del campionats. També s’escrivien cròniques o articles sobre atletes destacats i es feia publicitat dels campionats més importants. Les revistes de culturisme i Fitness actuals continuen tractant aquests temes, amb la diferència que les innovacions en l’esport i en el sector de la nutrició fan que es tractin conceptes més complexos i actuals. Algunes

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

revistes actuals de molt renom són: Muscular Development, Flex i Muscle & Fitness. Durant els anys 50 del s.XX, Steve Reeves va introduir el culte al cos a la televisió. La petita pantalla es va convertir en el tercer gran canal de promoció del físic-culturisme. Tot i no tractar l’esport de manera directa, Reeves va ser l’actor de la popular sèrie Hèrcules, fent que milers d’espectadors empatitzessin amb ell, quedessin meravellats pel seu cos i volguessin saber com aconseguir un físic similar. A partir d’aquest moment, varis campions de culturisme amb dots per a actuar van ser cridats a rodatges de series de televisió i cinema. El cinema va esdevenir un quart canal de promoció molt potent per a aquest esport. L’actor i campió de físic-culturisme més rellevant de la història va ser i continua sent Arnold Schwarzenegger. Aquest atleta va començar la seva carrera com a actor de cinema l’any 1969, interpretant el paper de Hèrcules a la pel·lícula “Hèrcules a Nova York”. A partir de llavors la figura del físicculturista

estat

utilitzada

nombroses

pel·lícules,

difonent

promocionant aquest esport de manera indirecta.

Finalment el documental apareix com a cinquè canal de promoció del culturisme. Un cop apareixen series de televisió i pel·lícules amb aquests personatges muscularment increïbles, la població es comença a fer preguntes

referents

aquest

físics

híper-desenvolupats.

format

documental permet aprofundir més en interrogants concrets que genera aquest esport.

4.1. Vídeo-documentals de culturisme És important recopilar els documentals més rellevants i més originals de la història del físic-culturisme. Conèixer les peces audiovisuals més visionades

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

dels últims trenta anys permetrà saber les temàtiques ja tractades dins d’aquest món, l’enfocament que se’ls ha donat, agafar-ne referències interessants i innovar a l’hora de crear un nou documental. A continuació s’escriurà un llistat d’aquests films amb la seva sinopsi i una petita observació analitzant la forma i l’estructura de cadascun d’ells.

4.1.1. Pumping Iron Rodat l’any 1975, va ser el primer documental de llarga durada específic de físic-culturisme. Fins aleshores només s’havien realitzat petits reportatges a la televisió. El documental explica els mecanismes de les competicions per a escollir el Mr. Olympia de l’any 1975. Per a fer-ho, el rodatge es va centrar en les vides d’Arnold Schwarzenegger, Lou Ferrigno i Franco Columbu. Es don protagonisme a Arnold Schwarzenegger tot i que es deixa espai als seus competidors per a l’aparició en el film. Aquesta peça audiovisual va conduir el físic-culturisme i a les estrelles co-protagonistes del documental a ser molt més populars. Observacions: El documental està estructurat en tres blocs principals: el recorregut dels atletes cap al campionat Olympia, la vida diària d’Arnold Schwarzenegger com a cinc vegades guanyador d’aquest campionat i la rivalitat de Lou Ferrigno amb el protagonista. En tractar-se d’atletes professionals, no es pot diferenciar gaire la seva vida diària de la seva preparació pel campionat. Són atletes que viuen del i per el culturisme. El film compte amb una edició dinàmica que fa que l’hora i mitja de visionat no es faci llarga. La narració de l’obra està molt ben estructurada. Tot i així s’hi poden observar tècniques de gravació de fa trenta anys com la utilització excessiva del zoom. De la mateixa manera, la música acompanya

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

molt bé les imatges però l’estil musical utilitzat rarament es podria usar en un documental modern d’aquest esport.

4.1.2. Generation Iron Va ser un documental estrenat l’any 2013, de les mans del mateix productor que realitzà Pumping Iron. En aquesta obra es poden seguir les vides dels set millors culturistes del món que competeixen pel títol de Mr. Olympia. Observacions: El documental segueix la mateixa estructura que Pumping Iron. Aquest explica tot lo relacionat amb el camí que s’ha de recórrer per a ser el millor en aquest esport. Amb l’estructura es separen tres blocs principals: el recorregut dels atletes cap al campionat Olympia, la vida diària dels competidors i la rivalitat de Kai Greene amb Phil Heath. Com en el documental anterior, els protagonistes són atletes professionals que viuen del i per el culturisme. Tot i ser la millor producció de culturisme feta fins l’actualitat, l’espectador mitjà difícilment podrà empatitzar amb les vides d’aquest personatges. L’edició fa que les històries paral·leles dels protagonistes avancin de manera correcte. L’estil natural de les imatges sense una excessiva il·luminació addicional fa que l’espectador confiï més en el missatge del documental. Les imatges del minut 0:49:30 al 0:55:20 són un molt bon exemple del que s’ha dit. La música de Jeff Rona és una referència de la qual partir per a composar música original enfocada a un documental de culturisme actual. Es poden escoltar línies minimalistes amb melodies senzilles que acompanyen perfectament les imatges. Un gran exemple es pot trobar en el minut

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

1:28:10 fins al 1:30:20, on Jeff Rona introdueix música inspiracional durant la competició final. De la mateixa manera els efectes de so estan molt ben distribuïts.

4.1.3. Evolution of Bodybuilding Ha estat el documental amb el que s’han basat més articles i reportatges de físic-culturisme internacional. En aquest treball també s’ha fet molt d’ús d’aquest documental de la BBC per a aconseguir informació important referent a la història d’aquest esport. L’any 2012 va ser l’any en que el públic va poder escoltar de la boca d’experts i dels mateixos grans campions de la història, quin és el procés per a competir en el Mr. Olympia. Amb aquesta trama principal, Evolution of Bodybuilding fa un recorregut per la història de la indústria del culturisme i mostra com el físic-culturisme ha anat canviant al llarg dels anys. Observacions: Ens trobem davant d’un documental divulgatiu on experts sobre el món del culturisme expliquen la història d’aquest esport i n’expliquen els fets més rellevants. Aquest s’estructura amb el muntatge d’entrevistes que són il·lustrades amb alguna fotografia referent al contingut esmentat però res té a veure amb l’estructura narrativa i el tipus d’edició dels dos documentals d’entreteniment vistos anteriorment. A nivell de contingut se’n pot treure molta informació però no es pot agafar cap referència a nivell formal.

4.1.4. Bigger Stronger Faster

És un documental publicat l’any 2008 que es centra en la vida de dos germans que persegueixen el seu somni americà, fer-se cada vegada més grans i més forts. La obra està basada en la cultura de “guanyar sempre” CULTURISMO REAL – Marc Pineda

dels Estats Units, emmarcant i relacionat l’esport en general i el culturisme amb el consum de drogues o esteroides anabolitzants. Testosterone Boys, va ser un documental rodat per la BBC que també tracta la mateixa temàtica. Observacions: L’únic atractiu que pot tenir aquest documental és la possibilitat de poder parlar de les drogues i els esteroides anabolitzants que prenen alguns atletes en diferents esports. Aquest no té cap element narratiu o formal que valgui la pena agafar de referència.

4.1.5. The Islander És un documental produït l’any 2013 per Ryan Keller. Aquest narra la història de l’ascens de la estrella del físic-culturisme Johnny Doull i la seva formació a la Illa de Prince Edward. Tot i no ser una gran producció i que la temàtica sigui, novament, narrar la història de com un culturista arriba a la seva fita, la tècnica de realització del documental és professional i la mescla de la seva vida personal de classe mitja-alta amb aquest esport és diferent al vist fins ara. Observacions: La temàtica d’aquest film és quelcom ja vist abans i no es presenta bé la història ja que els quaranta cinc minuts de visionat es fan llargs. Els punts més rellevants d’aquest documental es troben a nivell formal. Aquest ha estat gravat amb DSLR i la profunditat de camp que donen els objectius utilitzats deriven en una imatge natural i alhora cinematogràfica. Aquest estil és el que voldria donar al documental fet per a aquest treball. Un exemple d’aquest estil es pot trobar entre el minut 26:06 i el minut 27:00. Es nota ràpidament la utilització de músiques de llibreries.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

4.1.6. The Bodybuilder and I És un documental dirigit per Bryan Friedman que es va estrenar l’any 2007 en els cinemes d’Estats Units. Aquesta obra narra la història de Bill, un excampió del món de 59 anys que, encara en actiu, vol recuperar aquest títol en la categoria de 50-60 anys d’aquesta competició. Durant les dues últimes dècades, Bill i el seu fill Bryan no han passat gens de temps junts i aquesta última fita de Bill els servirà per conèixer-se millor. “The Bodybuilder and I” és el primer documental que trenca completament amb el punt de vista que s’havien enfocat els documentals de culturisme fins ara. Amb clau d’humor i amb la intenció de fer aflorar les emocions, l’obra explica aquesta història a través d’etapes com l’èxit, la derrota i la vergonya. Observacions: Ens trobem en una situació diferent a tots els casos anteriors. “The Bodybuilder and I” té el potencial de mostrar una història entranyable i diferent que ajudi a humanitzar el culturisme a través de les ganes d’un fill de conèixer al seu pare i l’esport que practica. Tot i les bones sensacions que es tenen al veure el tràiler d’aquest film, quan acabem de visionar el documental no s’aprecia qualitat formal, estructural o narrativa en cap moment del metratge. Agafant de referència l’escena que va del minut 0:15:06 al minut 0:20:09, es pot observar la falta de professionalitat al gravar i les males condicions lumíniques on esdevenen la majoria d’accions. A nivell musical tampoc es pot agafar cap referència positiva.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

4.1.7. I am Natural Bodybuilder Aquest documental fet per Rico van Huizen l’any 2015, deixa veure la preparació de van Huizen deu setmanes abans del Campionat del Món de Culturisme Natural de Dubai. Observacions: L’obra esta feta sense nocions de producció i amb tècniques de filmació i d’edició pobres. Malgrat això, un tret formal a destacar és la utilització de càmeres DSLR amb objectius amb poca profunditat de camp per a obtenir una estètica cinematogràfica. Utilitzant la plataforma de difusió YouTube, ha arribat a tenir més de 450.000 visites en menys d’un any.

4.1.8. What it takes És un documental filmat per Erik Thorsvik l’any 2012 que narra el curt període en que el culturista Shawn Rhoden viatja de Washington DC a Nova York per a fer una sessió de fotografia per a la revista Muscule & Fitness. D’aquesta manera l’espectador pot veure la duresa i la perseverança que s’ha de tenir un cop s’arriba al cim en el món del culturisme. Observacions: La qualitat final de la peça és qüestionable, ja que la realització de l’àudio i els diàlegs no és de bona qualitat i moltes imatges contenen errors tècnics. Malgrat això, compte amb gairebé 250.000 visites a YouTube, en menys de dos anys des de la seva publicació.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

4.2. Existeix algun documental de culturisme espanyol? A nivell espanyol només es troben alguns reportatges curts de televisió relacionats amb el físic-culturisme, molts d’ells fets per a ressaltar els elements negatius d’aquest esport. Un dels únics exemples de reportatge espanyol moderat relacionat amb el culte al cos és el capítol de 12 minuts de “Comando actualidad” (TV1) anomenat “Culto al cuerpo: Culturismo”. D’aquesta

manera,

observem

que

Espanya

s’ha

produït

cap

documental significatiu de culturisme, entenent com a significatiu que aquest s’hagi realitzat amb mitjans tècnics o formals suficientment potents com per a destacar.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

5. Resposta a la pregunta inicial A EUA un físic-culturista es pot dedicar al seu esport de manera professional, en canvi a Espanya no. Aquest fet es trasllada a la difusió i la promoció d’aquest esport. Els reportatges de televisió espanyols són la única publicitat del físic-culturisme que es fa en el país fora de les revistes especialitzades. A Espanya no es troba cap projecte documental de físicculturisme. En canvi a EUA en tenen una gran varietat, tant a favor com en contra d’aquest esport. La població espanyola només ha rebut informació referent a aquest esport associada als anabolitzants. No es sap en què consisteix el físic-culturisme a nivell de competició. En ser el primer documental de culturisme espanyol, el projecte creat per a aquest treball correrà el risc de no ser acceptat per la població general. Tot i així val la pena arriscar-se, ja que també pot acabar tenint una gran acceptació i aquest té un potencial comercial molt gran, basat en la primícia del producte. Tots els films de referència cercats per a desenvolupar els elements d’aquest documental enfoquen la seva narració en la no normalitat de l’atleta

físic-culturista.

Això

pensar

que,

efectivament,

millor

estratègia per a acostar aquest esport al públic general serà a través de la història d’un atleta que comparteixi els mateixos problemes i tingui els mateixos deures que qualsevol altre ciutadà.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Part 2 6. Inici del projecte pràctic 6.1. Objectius del documental

Humanitzar el culturisme.

Explicar el funcionament del culturisme nacional.

Apropar el culturisme al públic general.

6.2. Tria del protagonista Com s’ha esmentat anteriorment la tria del protagonista del documental és la clau per assolir els objectius d’aquest treball. Les característiques que ha de tenir l’atleta seleccionat són les següents: amplia trajectòria en competicions de culturisme, viure a les comarques de Girona, de classe social mitja, amb família, sense marques que el patrocinin, amb una feina externa al físic-culturisme que li permeti dedicar-se a aquest esport, amb un campionat per a disputar durant el període de gravació i amb disponibilitat per a gravar el documental. En base a les especificacions anteriors s’han descartat més de deu atletes interessats en el projecte i s’han trobat dos perfils d’atletes gironins que compleixen la majoria de característiques demanades.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

6.2.1. Lídia Miralpeix

Figura 25. Lídia Miralpeix.

Edat: 42 anys Anys competint: 17 anys Ciutat: Girona Currículum esportiu destacat:

•

Campiona d’Espanya 2000

•

3ª posició al Campionat del Món 2000

•

Campiona Open IFEMA 2009

•

Campiona Miss Universo Profesional Inglaterra 2010

•

3ª classificada Arnold Classic Europe 2014

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

6.2.2. Alberto Alonso

Figura 26. Alberto Alonso

Edat: 42 anys Anys competint: 16 anys Ciutat: Girona Currículum esportiu destacat:

•

4t en el Campionat del Món. Categoria Junior.

•

Campió d’Espanya IFBB -80Kg. Categoria Sènior.

•

11º en el Campionat del Món. Categoria Sènior.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

6.2.3. Entrevista i selecció S’ha celebrat una reunió amb els esportistes per parlar en primera persona de la seva vida i així poder ampliar la informació de cadascun d’ells abans de prendre la decisió de quina serà la vida entorn la qual giri el documental. A continuació, un cop analitzades les dades obtingudes de l’entrevista, es mostrarà el resultat de la tria del protagonista i s’exposaran els motius de la selecció. Lídia Miralpeix compleix amb bastants requisits que es necessiten pel projecte. Aquesta atleta té un currículum internacional molt potent, viu a Girona, té una família amb un marit i una filla, ella i el seu marit tenen molts contactes dins del món del físic-culturisme i és de classe social mitjaalta. Per altre banda aquesta atleta també té alguns atributs negatius. Lidia Miralpeix treballa com a gerent en un gimnàs de musculació (no té una feina fora del món de la musculació), seria preferible que fos de classe mitja no alta, no té cap campionat per a disputar en els cinc mesos que duraria el rodatge del documental, no té una gran disponibilitat a l’hora de gravar i no se la veu còmode davant de la càmera. Alberto Alonso, en canvi, compleix amb tots els requisits que es demanen per a ser protagonista d’aquest documental. Aquest atleta és de classe mitja, treballa com a perruquer de senyores grans amb la seva mare, compte amb un currículum nacional i internacional molt bo, està divorciat i té una filla, tant la seva mare com la seva filla competeixen en altres esports, té molts contactes dins del món del físic-culturisme, se’l veu còmode davant de la càmera, ha de competir en un campionat internacional dins del període de gravació del documental, té disponibilitat per a gravar els dies necessaris i se’l veu entusiasmat amb el projecte.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Davant d’aquests fets, s’ha seleccionat a Alberto Alonso Martínez per a ser el protagonista del vídeo-documental de físic-culturisme.

6.3. Tria del títol A l’hora d’escollir un títol per al vídeo-documental s’ha combinat la tècnica de la pluja d’idees amb la tècnica d’associació de paraules. Si es para atenció als títols de la majoria de documentals de referència que s’han cercat per a l’elaboració d’aquest treball, s’observa que aquests estan composats per un nom i un adjectiu. Aquest sembla ser també el millor format pel títol d’aquest projecte. Tenint en compte les paraules clau del treball, l’objectiu del projecte i que el documental es realitzarà en castellà, s’ha fet una primera anotació de mots: culturismo, normal, normalidad, pesas, natural humano, hierro, fuerte, generación, cuerpo, grande, difícil, entreno, fuerza, físico, agotado, dolor, ejercicio, sueño, realidad. A continuació s’han separat el mots en dues columnes: noms i adjectius. D’aquesta manera s’han visionat totes les possibles combinacions i s’ha escollit la relació de mots més adient.

Noms

Adjectius

Culturimo

Normal

Normalidad

Natural

Hierro

Real

Pesas

Humano

Generación

Fuerte

Cuerpo

Grande

Fuerza

Dificil

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Físico

Agotado

Dolor Entreno Ejercicio Sueño Realidad

“Culturismo Real” és el títol que conté el missatge que es vol transmetre amb el documental. Aquest nom és senzill de recordar i resumeix el que es veurà en el film: com és la realitat de la majoria dels atletes espanyols de físic-culturisme.

6.4. Sinopsi Cada any, el perruquer Alberto Alonso fa créixer el seu cos, es ruixa amb esprai bronzejador, s’introdueix dins d’un petit banyador de competició i puja a un escenari per a exhibir la seva musculatura davant de centenars de persones. Alberto és un culturista IFBB, Campió d’Espanya en la categoria Senior -80Kg. I ara està decidit a guanyar el títol de Campió d’Europa. Explicat de forma emocional, humorística i educativa; “Culturismo Real” és un atractiu documental sobre l’èxit, la derrota i la família. Aquesta obra endinsarà a l’espectador dins el curiós món d’un ciutadà de classe obrera, que és pare i que ha de treballar en dues feines per a dedicar-se a l’esport que l’apassiona, el físic-culturisme. Però aquesta no és només la seva història, és la història d’una gran majoria.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

7. Preproducció 7.1. Especificacions del film 7.1.1. Tipus de documental Documental social/esportiu d’entreteniment.

S’ha

escollit

grau

divulgació

moderat

que

acompanyi

l’entreteniment. Dels professionals de la divulgació (experts en el tema) per al

gran

públic.

D’aquesta

manera

tractaran

temes

massa

especialitzats sobre aquest esport i només es deixaran veure els trets que permetin complir l’objectiu del documental de forma adient.

7.1.2. Format del documental

Format televisiu de 30 minuts.

Internet serà el mitjà de difusió principal del film. Tot i així, és aconsellable que aquest tingui una durada que permeti la seva retransmissió en televisió en cas que alguna cadena o alguna productora el volgués explotar.

Relació d’aspecte de píxel 1.77:1 (16:9).

S’ha escollit aquesta relació d’aspecte de píxel i no la 2.35:1 o la 1.85:1 per dues raons principals. Primer, no es tracta d’un documental cinematogràfic que hagi de ser projectat al cinema i actualment l’estàndard per a monitors d’ordinador i televisions és la relació d’aspecte 1.77:1. La segona raó té a veure

amb

connotació

que

implica

utilització

d’un

format

cinematogràfic. La utilització de la relació 2.35:1 està molt encasellada en les pel·lícules èpiques o d’acció. Com a opinió personal, l’aplicació d’aquest

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

format a un documental que intenta transmetre una realitat i no una ficció no seria el més adient.

El castellà com a idioma (amb possibilitat de subtitular en anglès).

S’ha escollit realitzar el documental en castellà per arribar a totes les persones d’Espanya i Sud Amèrica.

Per a tots els públics.

El documental podrà ser visionat per persones de totes les edats ja que el contingut serà apte per a tots els públics.

7.2. Estil de la realització Per a explicar aquesta història s’utilitzaran sis elements audiovisuals principals:

les

fotografies,

els

cairons

amb

informació,

diàleg

diegètic, el diàleg extra-diegètic o veu en off, els efectes de so diegètics i la composició musical. Les fotografies tindrà la funció de reforçar les històries narrades en les entrevistes que no tinguin imatges gravades amb la càmera. Els cairons serviran per ubicar l’acció que esdevingui en un moment determinat i potenciar la informació que es rep d’un fet concret durant el transcurs del film. El diàleg diegètic serà la manera en que el públic rebrà la informació a través del documental de forma natural, obtinguda directament a través dels personatges del film. Aquest recurs fa que els espectadors creguin més en el missatge que s’intenta transmetre amb el projecte.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

El diàleg extra-diegètic o veu en off és un recurs que actualment s’acostuma a rebutjar per a documentals moderns. Aquest element s’utilitza majoritàriament en film de divulgació científica o quan no es pot treure suficient informació dels personatges durant les entrevistes o es vol explicar quelcom de forma externa a la història. En aquest cas, s’utilitzarà la veu en Off per saber els pensaments del protagonista en cada moment i que ell pugui parlar amb els espectadors d’alguna manera, ja que s’ha decidit que el protagonista no parlarà ni mirarà directament a càmera en cap moment. El protagonista només interactuarà directament amb el públic al final del film.

Els efectes de so diegètics obtinguts durant el rodatge seran un element molt important a l’hora de donar informació sonora a l’espectador. La composició musical acompanyarà la narració visual en els moments més importants del film per tal de potenciar les emocions que es transmetin cap al públic.

7.3. Tractament audiovisual 7.3.1. Blocs inicials Els blocs del documental han estat els primers elements narratius utilitzats per a estructurar la història descrita a la sinopsis. Per a fer-ho, després d’entrevistar a Alberto Alonso, s’ha observat la vida del protagonista i s’han apuntat les parts més interessants de la seva rutina diària i de la seva vida. Cada una de les parts associables al missatge del projecte ha sigut catalogada com a bloc documental. Per a cada bloc s’han definit tres tipus d’informació essencials: s’ha especificat la funció narrativa del bloc, la manera en que començaria aquest i la manera en que acabaria. D’aquesta manera s’ha començat a organitzar el film. Els blocs amb que s’ha

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

estructurat el projecte son: Família, Feina, Vida social, Inicis, Preparació pel campionat europeu, Informació sobre el culturisme espanyol i internacional. Un cop s’ha entrat en la fase de producció i postproducció s’ha anat donant més o menys rellevància a cada bloc depenent de la informació que s’aconseguia dels entrevistats. Es pot consultar document amb la informació dels blocs a l’apartat d’Annexos.

7.3.2. Personatges Observant els blocs del documental, s’ha elaborat una taula amb el nom de les persones que podrien aportar quelcom a la història d’Alberto Alonso, esmentant la seva relació amb el protagonista i escrivint una descripció de cadascú d’ells. També s’ha apuntat la ciutat on viuen i s’han aconseguit els telèfons

contacte

per,

posteriorment,

trucar-los.

Per

últim,

s’ha

investigat on seria la millor localització per a la seva aparició en el documental, tancant aquest apartat un cop fet el desglossament de localitzacions. Es poden consultar les taules amb la informació dels personatges a l’apartat d’Annexos.

7.3.3. Escaleta inicial En aquest apartat es parlarà de com s’ha elaborat l’escaleta inicial o guió imaginari.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Aquest procés ha estat elaborat de forma molt personal ja que, com s’explicarà més endavant, en la majoria de dies de rodatge l’equip tècnic es reduïa a una sola persona. En ser la mateixa persona la que dissenya la història i grava en els rodatges, no hi ha hagut la necessitat de comunicar aquesta estructura a altre personal de l’equip. Primer, s’han apuntat els possibles conflictes que li poden donar interès a la història:

La gent no veu al protagonista com a una persona normal (ni en el carrer, ni en el gimnàs).

Mort de Santi Ortega, ex-entrenador d’Alberto Alonso.

Possibles lesions durant l’entrenament pel campionat europeu.

Nova posició de buit abdominal en les competicions europees.

No guanyar el campionat europeu.

A continuació, s’han plasmat en un paper els blocs i les escenes que es tenien clares i s’han relacionat amb els conflictes que es volen explotar. Després, s’ha fet un gràfic a mà que expressa el millor ordre cronològic dels esdeveniments dins del film.

Figura 27. Esquema organització blocs documentals.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Per últim, agafant el gràfic anterior com a referència, s’ha optat per a fer una escaleta en un format semblant a un guió a través del software Celtix, per a tal de plasmar l’estructura pensada inicialment pel documental. Aquí es pot veure l’estil que s’ha adoptat per a descriure les escenes i els blocs documentals:

Figura 28. Organització de les possibles escenes del documental amb el programa Celtx.

Es pot trobar el document sencer en els Annexos.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

7.4. Pressupost Aquest documental ha estat relativament econòmic de produir degut a la poca contractació d’equip tècnic/personal de postproducció, el tipus de material utilitzat per a l’enregistrament i les poques despeses necessàries durant els dies de rodatge. Les despeses s’han dividit principalment en dos espais: compra de material tècnic i despeses de desplaçament a diferents localitzacions. Cal remarcar que aquest pressupost contempla només les despeses monetàries durant la producció i no les hores de feina invertides en el projecte documental. Si posteriorment s’hagués de vendre com a producte, en el pressupost també s’acabaran afegint les hores de feina invertides. Es poden consultar els Annexos al final del treball per a veure els pressupostos complets i una previsió del que hagués costat pagar totes les hores de producció. Tot i així,

a continuació es podrà trobar un resum

d’aquests costos.

Figura 29. Resum del pressupost pel documental.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

7.5. Preparació dels documents pel rodatge 7.5.1. Entrevistes i papers de drets d’imatge Un cop s’ha escollit tot el contingut que s’ha de tractar a cada bloc i els personatges que es necessitaran per a fer-ho, s’ha començat a redactar les entrevistes que es realitzaran a cadascú d’ells durant la producció. També s’ha elaborat un document de cessió de drets d’imatge per a fer firmar a tots els participants.

Les entrevistes es poden veure senceres a l’apartat d’Annexos d’aquest treball però a continuació s’explicarà la metodologia i les tècniques seguides a l’hora de realitzar-les. Malgrat que algunes entrevistes contenen més de deu preguntes escrites, durant el procés no s’ha preguntat sempre lo establert en el paper i s’ha deixat que la conversa fluís de forma natural per tal d’estar atent al que explicava l’entrevistat. Abans del dia de l’entrevista s’ha contactat per telèfon o de forma presencial amb l’entrevistat, per a fer les presentacions pertinents i parlar-los del projecte. El dia de l’entrevista, abans de començar, se’ls ha indicat a on han de mirar quan tenen la càmera davant, la llibertat de moviment que tenen i que han de contestar frases completes incloent la pregunta en la seva resposta. En iniciar l’entrevista, se’ls ha fet tres o quatre preguntes fàcils d’escalfament per tal de relaxar-los (Com et dius? Quants anys tens? A què et dediques?). Per últim, al acabar s’ha deixat la càmera encesa, se’ls ha indicat que ja s’ha acabat l’entrevista i s’ha parlat amb ells de forma natural preguntar-los si tenen alguna cosa més per a explicar.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

7.5.2. Desglossament de localitzacions Per a la realització del documental s’han anotat un total de vint-i-set localitzacions principals, on s’ha fet el rodatge de les entrevistes i la gravació dels plans estètics necessaris per a muntar la història. Les localitzacions es troben a ciutats tant variades com Girona, Barcelona i Madrid. S’ha elaborat un document amb la informació de cada localització on es podrà trobar la direcció d’aquesta, el contacte, el bloc documental pel que se li donarà ús i altres observacions d’interès. Aquest document es pot consultar als Annexos d’aquest treball.

7.5.3. Equip tècnic L’equip tècnic utilitzat per a aquest film serà molt reduït. En pràcticament tots els rodatges s’ha utilitzat el format d’equip d’una sola persona, tant en les entrevistes com en la gravació de la vida diària del protagonista. L’avantatge de fer-ho així és aconseguir una naturalitat en les imatges i una complicitat amb els personatges que amb un equip de dos o més persones costa molt d’aconseguir. L’inconvenient, haver d’estar pendent de dirigir, configurar la gravació del so i gravar les imatges. Tot i així, la majoria de rodatges es faran en ambients controlat o en llocs on es disposarà de temps per a gravar. Si bé és cert que s’ha optat per a aquest format, hi ha hagut entrevistes molt importants les quals han estat gravades amb dues gravadores d’àudio, enregistrades per a dos operadors diferents. En aquests casos no hi havia marge d’error i sí que s’ha contactat amb un segon tècnic de so per a treure’n un resultat perfecte sense possibles errors.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Tot i així, si que hi ha dos rodatges importantíssims que no podran comptar amb un segon operador de càmera però que seria molt bo tenir-lo allà. Durant la pre-selecció pel campionat europeu a Madrid no s’ha pogut pagar el bitllet d’avió a un altre tècnic per falta de pressupost i durant el campionat europeu a Santa Susanna no s’ha pogut comptar amb un altre operador per l’elevat preu dels permisos. Per últim, cal remarcar que s’ha treballat amb una empresa anomenada JagMusicSound per a fer la banda sonora durant l’etapa de postproducció i obtenir els millors resultats finals pel documental.

Es pot trobar la informació referent a l’equip tècnic en els Annexos del treball.

7.5.4. Pla de rodatge El pla de rodatge és un dels documents més importants que s’elaboraran en aquest treball per a la planificació de les gravacions. En aquest s’especifica l’ordre de les cinquanta-una jornades de rodatge, les dates d’aquests, les escenes que es gravaran, l’horari, la descripció, l’equip involucrat i observacions varies. Es pot consultar aquest document als Annexos del treball.

7.5.5. Llistat del material tècnic necessari En aquest apartat es troba un llistat del material tècnic utilitzat per a l’enregistrament del projecte. S’ha volgut utilitzar material del que ja es disposava prèviament i comprar allò que fes falta, ja que llogar el material per a més de trenta dies de rodatge hagués tingut un cost de temps i diners

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

molt elevat. En el pla de rodatge s’indica el tipus de material que s’utilitzarà en cada jornada. Material per a gravacions estàndard i entrevistes:

Canon EOS 60D

Canon EOS 600D

SD Lexar 32GB x 4

Òptica Canon 24-105 f/4 L

Òptica Canon 50 f/1.8

Òptica Tamron 10-24 f/3.4-4.5

Tripode Giottos

FlyCam 5000

Slider Konova 70cm

Tascam DR40

Rode NTG-1

Rode SmartLav+

Yongnuo YN300 + Tripode

LEDYongnuo YN600 LED + Tripode

Reflector

Material extra per a la gravació del campionat europeu: -

Òptica Tamron 70-200 f/2.8

Benro Aero 4 x2

Sony NX70

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Hardware d’edició:

MacBook Pro Retina 15”

Monitor Dell UltraSharp 2414H

Disc dur Seagate 3TB x2

Disc dur SSD SanDisk 500GB

Cascos AKG

7.6. Pla de producció Els documents elaborats a l’hora de crear un pla de producció varien molt depenent del productor que faci la feina. Tot i així, normalment treballant de forma bàsica es crea el document de contractació de personal, l’adjudicació dels equips necessaris, les reunions de coordinació, els aspectes logístics i altres. Tanmateix per a aquest treball només s’ha creat un esborrany/calendari de planificació que contempli tant la part escrita del treball, com la part de realització del documental. Els motius per haver fet lo anteriorment esmentat han estat que l’únic document realment necessari per a les dues persones involucrades en el projecte era un calendari de planificació. En haver de compaginar només la meva feina amb la disponibilitat del protagonista per a gravar o reunir-nos ha estat fàcil organitzar la producció sense necessitat de crear més documents.

Els únics aspectes logístics a planificar estaven relacionats amb el passatge d’avió per volar a Madrid, reservar l’hotel on ens allotjaríem un cop allà i els viatges amb cotxe a Barcelona. Tot per a dues persones. Per tant, també s’ha arribat a la conclusió que no cali fer un document a part amb els aspectes logístics.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

La part més feixuga de la producció prèvia a la realització ha estat establir contacte amb tots els personatges per a quedar en un dia i una hora per a les entrevistes. Es pot consultar l’esborrany de planificació en l’apartat d’Annexos. Aquest esborrany s’ha anat actualitzant depenent de si sortien imprevistos o es canviaven dates.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

8. Producció 8.1. Inici de les gravacions Un cop planificats tots els rodatges durant l’etapa de preproducció, els dies de producció han anat tal i com s’havien imaginat durant la majoria de jornades. Els documents més utilitzats per a complir amb les dates concretades han estat l’esborrany/calendari de planificació i el pla de rodatge. Cal recordar que en el pla de rodatge ja s’indica el material que s’ha de portar a cada jornada, fent la preparació de cada dia de rodatge molt més fàcil i visual.

8.2. Jornada estàndard de gravació Per a encarar cada jornada de rodatge el primer que s’ha fet abans de sortir de casa ha estat preparar el material tècnic necessari pel dia. Després s’ha anat a la localització indicada en el pla de rodatge per a trobar el personatge involucrat en la jornada. Mentre es prepara el material per a la gravació se li ha fet un recordatori a aquesta persona/persones del que es farà i de com anirà el rodatge. A continuació s’ha iniciat el procés de gravació. Un cop acabat, s’ha recordat al personatge el següent dia en que se’l necessita i s’han resolt els dubtes que tingui. Un cop a casa, s’ha bolcat el material al disc dur i s’ha fet una còpia de seguretat a un segon disc dur. Després, s’ha procedit a ordenar el material i, depenent del temps restant del dia, s’ha pogut fer el pre-muntatge de la jornada.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Finalment, s’ha actualitzat l’esborrany/calendari de planificació segons els nous elements o requeriments que hagin esdevingut durant la jornada de gravació. S’ha preparat el material per al següent dia de gravació.

8.3. Problemes Durant els rodatges han anat sorgint diferents contratemps genèrics de calendari amb incompliment d’horaris d’alguns personatges per a les entrevistes. Tot i així, en general les jornades s’han assolit com s’havien planejat de bon començament i en haver planificat els rodatges amb marge per a contratemps, tot s’ha pogut anar solucionant. El problema més considerable durant la producció ha estat referent als permisos per a gravar el campionat d’Europa de físic-culturisme. Si bé des d’un principi el president de la federació espanyola de físic-culturisme em va assegurar que es podria gravar aquest campionat per a fer el documental, un mes abans de l’esdeveniment em va contactar dient que només podria gravar abonant 500 euros per a obtenir una identificació de premsa. En aquest moment vaig dubtar, però finalment vaig dir-li que sí, ja que és el clímax de la història. Tot i així, un cop comentant-li que estava disposat a pagar, em va dir que al no ser d’una televisió o d’una revista no podria entrar a gravar ni pagant aquesta quota. A continuació vaig contactar amb TV Girona, per veure si em podien ajudar enviant-me a cobrir la noticia pagant jo les despeses. TV Girona va acceptar. Finalment, a dos dies abans del campionat vaig decidir anar a gravar sense el permís, ja que aquest només era per a gravar amb un sol operador i una sola càmera. De la mateixa manera el documental no sortirà a la llum fins l’any que ve, quan els espònsors ja hagin pogut explotar completament les imatges de l’esdeveniment. Un cop allà va ser d’una facilitat increïble entrar amb dues càmeres, muntar-les en trípodes i gravar. Com vaig veure un cop allà,

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

molta gent gravava amb càmeres semi-professionals sense permís. Al final tot va sortir bé i sense necessitat d’invertir en més despeses.

8.4. Producció gràfica Durant la producció també s’ha aprofitat per a escollir les tipografies que s’usaran tant en els títols inicials, els crèdits inicials, els cairons per a les entrevistes i els crèdits finals. S’ha escollit l’estil de lletra “Source Sans Pro” com a tipografia per a tot el film. Aquesta és de disseny neutre, no incorpora decoracions, és de línies suaus en escriure-la en minúscules i de línies més rectes quan es col·loca amb majúscules. Es podria dir que és un tipus de lletra normal. Aquesta normalitat també és la que es vol transmetre amb el documental. Tot i que les imatges de culturisme podrien estar associades a tipografies més agressives o més decorades, per a l’objectiu del film, la “Source Sans Pro” és la millor opció. De la mateixa manera, aquest tipus de lletra permet escriure en estil normal, fi, molt fi, negreta, negra, cursiva, cursiva fi, cursiva molt fi, cursiva negreta i cursiva negra. Aquest gran ventall de possibilitats referents al format, permetrà molta flexibilitat durant la seva incorporació. S’ha decidit disposar els cairons i els títols en majúscules per a donar-lis més visibilitat i remarcar la seva importància

CULTURISMO REAL CULTURISMO REAL CULTURISMO REAL Culturismo Real Culturismo Real Culturismo Real

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Un cop establerta la tipografia que s’utilitzarà en tots els apartats del documental, s’han buscat referències per a començar a dissenyar els elements gràfics del projecte. Fent una recerca d’elements gràfics en els documentals de referència buscats per a la primera part d’aquest treball, s’ha arribat a la conclusió que l’únic apartat que es potenciarà amb motion graphics seran els crèdits inicials. Els crèdits inicials seran mostrats a partir d’una composició de motion graphics i els altres elements del film que incorporin text es mostraran de forma clàssica i senzilla.

Títols inicials

Figura 30. Títols inicials del documental.

Figura 31. Títol del documental.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Crèdits inicials

S’ha optat per a la presentació d’incorporar crèdits inicials sobretot per a presentar els personatges coneguts del film i despertar l’interès del públic especialitzat en el món del culturisme. De la mateixa manera, s’ha utilitzat una presentació a partir de motion graphics per a donar-li un format més televisiu i enganxar a la gent no especialitzada en aquest esport.

Figura 32. Exemple de títol en els crèdits inicials.

Cairons

Figura 33. Exemple de cairon per a les entrevistes CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Crèdits finals

S’ha decidit incorporar uns crèdits finals nets, sense decoracions o imatges de fons, amb els que es permeti llegir bé el nom de cada persona que ha col·laborat.

Figura 34. Exemple títols de crèdit finals.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

9. Postproducció Un cop acabats tots els dies de rodatge marcats en el pla de rodatge, s’ha començat amb el procés d’edició del projecte. En l’esborrany/calendari de producció

pot

veure

calendari

seguit

per

als

processos

postproducció i el redactat final de la memòria escrita del treball. Un cop enregistrades totes les imatges necessàries, ocupant 3TB d’espai en el disc dur principal, és hora de començar a questa nova fase.

9.1. Programes d’edició utilitzats Un dels punts més importants per decidir en la postproducció d’un documental és el programa d’edició que s’utilitzarà per administrar tot el material enregistrat i realitzar l’edició. Per a aquesta feina s’han contemplat dos dels programes més estandarditzats actualment en la industria del vídeo i del cinema: Final Cut Pro X (FCPX) i Adobe Premiere Pro CC. A continuació es mostraran les raons seguides a títol personal per a escollir un programa d’edició pel cim de l’altre. Adobe Premiere Pro CC compta amb varis avantatges a l’hora d’editar un documental de les característiques d’aquest projecte. El principal avantatge que es troba és que, al contrari que en el FCPX, Premiere és capaç d’operar amb material directament de les carpetes d’origen, de manera fluida, i sense haver de fer una conversió a un còdec d’edició per a treballar correctament. Aquest fet permet tenir una mida controlada dels arxius ubicats en el disc dur, sense necessitat de convertir el material H.264 a Apple ProRes. Un altre avantatge respecte el FCPX és la facilitat de distribució de les pistes d’àudio dins de la seqüència de vídeo. Un cop es tenen set o més pistes d’àudio col·locades en la seqüència, s’agraeix tenir una interfície que et permeti mantenir les pistes ben organitzades. Amb el FCPX les pistes

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

d’àudio queden flotant i acaba sent un repte organitzar un bon àudio si no s’està familiaritzat en el seu funcionament. Premiere també incorpora la possibilitat d’obrir dues seqüències alhora per a organitzar els clips de vídeo sense necessitat de tancar-ne una per a obrir-ne una altre. Per últim, trobem altres petites característiques que faciliten l’edició, com les moltes possibilitats per a retocar color i la perfecta integració amb l’After Effects. De la mateix manera Final Cut Pro X

també compte amb varies

característiques que estan per sobre del programa anteriorment esmentat. El primer gran avantatge que es troba al editar amb FCPX és la rapidesa d’edició que es pot assolir degut a la seva gran adaptabilitat a l’usuari i la seva facilitat d’ús. Aquest és un punt molt favorable a l’hora d’acabar un projecte de forma ràpida i amb un resultat professional. La línia de temps magnètica també és un avantatge a l’hora de fer una edició ràpida. Tot i que l’opció de tenir diferents pistes sense magnetisme com en el Premiere et dóna més control del temps final de la seqüència, el temps que s’estalvia l’editor al no haver de moure clips d’un costat a l’altre en el FCPX és molt valuós. Un altre gran avantatge d’aquest programa és la manera en que et permet administrar les entrevistes i organitzar els clips per la temàtica del contingut. L’organització per paraules clau i les possibilitats organitzatives en general són espectaculars. Per últim, l’estabilitat i la rapidesa d’aquest programa en plataforma Mac, no té competència. Finalment, s’ha decidit utilitzar Final Cut Pro X per les seves avantatges d’estabilitat en plataforma Mac i les seves capacitat organitzatives per a les entrevistes, mitjançant paraules clau i la fragmentació de frases per temàtiques.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Per a la creació dels motion graphics dels crèdits inicials s’ha utilitzat el programa Adobe After Effects CC.

9.2. Organització i edició Dins l’etapa de postproducció s’ha tornat a visionar tot el material obtingut en els rodatges i s’han acabat d’ordenar les imatges en l’estructura establerta pel projecte. La manera d’estructurar el projecte dins del FCPX va ser establerta abans de començar l’etapa de gravació. Es va observar que la millor manera d’afrontar tantes jornades de gravació i continuar tenint una bona estructura organitzativa seria creant una biblioteca per al projecte. Dins d’aquesta

biblioteca

s’organitzarien

les

jornades

rodatge

esdeveniments.

Figura 35. Organització dels esdeveniments.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Dins dels esdeveniments s’organitzaria el material enregistrat separant-lo amb paraules claus i carpetes segons el contingut o la temàtica de les escenes gravades. En les entrevistes s’ha utilitzat el recurs de nomenar un fragment d’aquesta amb una temàtica concreta i guardar-lo. D’aquesta manera si s’han d’ajuntar dues entrevistes de diferents persones que expliquen el mateix, simplement s’ha de buscar en el buscador la paraula clau desitjada. Cal destacar que s’han apuntat aquests mots en un paper per a facilitar la recerca durant l’edició.

Figura 36. Organització amb paraules clau i carpetes.

Un cop tot el contingut ha estat organitzat i visionat de nou, s’ha realitzat el pre-muntatge de les gravacions que no havien estat editades prèviament. Alhora s’ha creat un projecte principal anomenat “Main Project” on posteriorment es copiaran els pre-muntatges que ja es tenen. A partir d’aquí, tot el procés s’ha convertit en un procés orgànic, sense referències. S’ha començat a editar segons el criteri de l’editor i del director, en aquest cas jo. En molts casos s’han arribat a fer més de set versions de cada jornada pre-muntada abans de la seva incorporació al projecte principal.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Figura 37. Diferents versions d’un sol projecte.

Després de crear el projecte principal s’ha ordenat els fragments de les entrevistes per a narrar la història de la manera més semblant a les indicacions de l’escaleta. D’aquesta manera s’ha estructurat la narració amb el que expliquen els entrevistats. Alhora, s’ha tingut en compte on s’ha de col·locar la veu en off del protagonista. A continuació s’han copiat les imatges de les seqüències pre-muntades de cada jornada al projecte principal. Finalment s’han anat ajustant els clips de vídeo amb les entrevistes seleccionades, s’han incorporat les pistes d’àudio i s’ha afegit la música provisional que servirà de referència als compositors de la música original.

9.3. Redacció de l’escaleta definitiva Després de tenir el muntatge del documental tancat s’ha contactat amb els músics i se’ls ha donat les indicacions de com començar a treballar. Mentrestant, s’ha començat a redactar la versió final de la memòria escrita del treball i s’ha creat una escaleta definitiva del documental on s’hi estructura l’ordre final dels blocs, els diàlegs i les narracions. D’aquesta manera posteriorment es podran realitzar feines com les de subtitular el film o traduir els diàlegs per a fer-ne una versió en anglès. No s’ha cregut

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

necessari el redactat d’un guió estricte per escenes, ja que aquest document no s’utilitzarà en un futur. Es pot trobar el document amb l’escaleta definitiva en els Annexos del treball.

9.4. Edició final Com s’indica en el calendari de producció s’ha definit un dia en que s’ha tancat l’edició de vídeo del documental. Això s’ha fet així perquè els músics tinguin aproximadament un mes i mig per a preparar la banda sonora original del film.

9.4.1. Incorporació de títols i elements gràfics al projecte.

Amb el projecte pràcticament acabat, s’han incorporat els títols al muntatge final. També s’han col·locat els cairons i els elements gràfics dissenyats durant la producció.

9.4.2. Sonorització i ambientació musical

Per a la sonorització del documental s’ha contactat amb una empresa emergent de creació sonora anomenada JagMusicSound, provinent de l’escola EUMES de Girona. Semblava la millor opció per tal d’abaratir costos i tenir un producte completament original. El seu Showreel també és molt bo

JagMusicSound

està

format

per

equip

tres

persones.

Malauradament, tot i que han fet una feina decent amb la masterització dels efectes i els diàlegs/narracions, em van assegurar que tindrien la música

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

original acabada a temps per a la data límit; i no ha estat així. Més endavant s’esmentarà com s’ha solucionat el problema.

Gravació de la veu en off Un cop transcrits tots els diàlegs i les narracions del film,

s’ha anat a

l’estudi de l’escola EUMES per a gravar la veu en off del protagonista. A continuació aquestes gravacions se m’han enviat per a que jo mateix li pugui donar el ritme necessari a la veu, movent-la una mica dins de la línia de temps i col·locant-la de la manera més adient. Finalment, els hi he passat la veu estructurada amb la cadència perfecte per a començar la masterització un cop tinguin tots els elements de la banda sonora.

Disseny d’efectes de so i diàlegs Mentrestant, un altre component de l’equip de JagMusicSound ha estat treballant amb les pistes d’àudio d’efectes i diàlegs del muntatge final. Se li han passat directament del FCPX a un projecte de Logic Pro X. Sempre s’ha mantingut el “feedback” per a tal que tot quedi com s’ha establert en les referències subministrades.

Composició musical Malauradament les composicions musicals originals no s’han acabat en el temps estimat i s’ha hagut de cancel·lar la seva incorporació. A canvi, s’ha optat per a incorporar cançons de la pàgina web www.audiojungle.com. D’aquesta manera, s’han comprat les cançons i se’ls ha demanat als muntadors de so que les incorporin en el màster final de la banda sonora com a música del documental. Per sort, després de la primera reunió que es

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

va tenir amb JagMusicSound es va preveure aquesta possibilitat i vaig preparar altres peces musicals per si de cas. Les cançons utilitzades ajuden a potenciar la narració visual i aquestes aporten diferents emocions en cada moment del documental. S’han buscat cançons que ajudin a transmetre: expectativa, alegria, tristor, força. Les músiques són: “Ambient Background Piano” – Young Star Music “Ambient Piano” – Blaze Sounds “Documentary Soundtrack” – BD Productions “Emotional Documentary” – Gentle Jammers “Ambient Documentary” – Young Star Music “The Documentary” – BD Productions “In Revolution” – Adamliria “Documentary” – Young Star Music “Epic Action Theme” – Guitar 237 “Documentary Ambient” – Nkond “Documentary” – Kornevmusic

Incorporació del so al projecte Finalment, amb la música, els diàlegs, la veu en off i els efectes de so, s’ha procedit a realitzar la masterització. Se m’ha entregat una pista amb la música, una altre pista amb la veu en off, una tercera pista amb els efectes de so i una última pista amb els diàlegs de les entrevistes. També se m’ha enviat una pista màster amb tota la banda sonora integrada. D’aquesta manera s’ha pogut afegir tot l’àudio masteritzat al projecte, tenint la possibilitat de retocar quelcom més endavant.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

9.5. Correcció de color i exportació del màster Mentre l’equip de JagMusicSound treballava en la banda sonora, es va començar el procés de correcció de color. En els últims dos anys d’actualitzacions del programa Final Cut Pro X s’han estrenat

nous

plug-in

tercers

que

faciliten

considerablement

els

processos de postproducció dins del mateix programa. Si bé, fins fa poc era essencial fer el “worklow” de postproducció amb diferents programes com FCPX per a l’edició i DaVinci Resolve per a la correcció de color, actualment existeixen altres possibilitats per a donar un acabat professional al projecte. Tota la correcció de color i l’aplicació d’efectes de postproducció s’ha realitzat dins del mateix programa FCPX, amb l’ajuda dels plug-in Color Finale i SliceX.

Figura 38. Logos dels plug-in utilitzats per a la correcció de color.

Així, amb Color Finale, s’ha pogut realitzar una correcció de color per pistes. Tot i no treballar amb nodes com fa DaVinci Resolves, també ha estat possible realitzar una correcció de color primària amb les rodes de colors i les corbes ubicades en dues primeres pistes. Després s’ha pogut utilitzar el retoc de sis vectors en una altre pista per a començar la correcció secundària. Continuant amb la correcció secundària, s’ha utilitzat SliceX per a fer les correccions de color que requereixen capes de seguiment.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Figura 39. Interfície del plug-in Color Finale.

El color incorporat al documental és natural. Aquest aporta a les imatges una estètica real i fa que els clips semblin extrets directament de la càmera. Tot i tenir aquest estil visual, s’ha hagut de fer una correcció de color de cada clip per a mantenir una continuïtat adient. S’ha començat la correcció primària utilitzant les ones de Lluminància/RGB i els videoscops, igualant les exposicions i emmarcant cada imatge dins dels paràmetres òptims d’altes llums i negres. Seguidament s’han igualat els colors de cada escena. Només s’ha utilitzat la correcció secundària en certs clips del film, on s’ha hagut de col·locar una màscara per a corregir errors d’exposició al gravar.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Part 3 11. Dificultats, canvis i solucions A continuació es presentaran les principals dificultats que han sorgit durant la realització d’aquet treball, la solució a aquests problemes i com, en alguns casos, aquests canvis han repercutit en el resultat final del documental. Inicialment, aquest treball final de carrera va ser pensat com a un treball de “Community Managment” amb l’afegit de crear un curt documental que ajudés a potenciar l’atleta seleccionat. Amb aquesta idea inicial i sense haver iniciat encara el treball, ja havia contactat amb un culturista amb unes característiques que em van cridar l’atenció. Samuel, un culturista Guardia civil de 26 anys, va veure amb bons ulls la idea que li vaig plantejar durant l’any 2015. Malauradament, el mateix dia de ser acceptada la meva idea pel TFG, Samuel em comunicava que no podria realitzar el treball ja que deixava el culturisme. Després de parlar amb varis amics i coneguts, vaig aconseguir contactar amb

uns

atletes

físic-culturisme

que

tenen

unes

vides

unes

característiques físiques increïbles. Aquets atletes, definitivament, tenen un potencial increïble per a desenvolupar una narració al seu voltant, fent que m’anés fixant cada cop més en les seves històries i veient la promoció de marca personal d’aquests atletes cada cop més innecessària. Després d’entrevistar

Alberto

Alonso

veure

potencial

que

tenia

desenvolupament d’un documental de físic-culturisme a Espanya, vaig veure que tenia al personatge perfecte per a explicar la història de culturisme que mai s’ha explicat.

Un cop plantejada la idea del documental, vaig donar-li una dimensió més elevada al projecte intentant contactar amb els millors exponents del físic-

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

culturisme per tal que expliquessin parts del context d’aquest esport dins del país. Vaig rebre molts comentaris negatius de coneguts de diferents gimnasos, dient-me que no aconseguiria entrevistar a gent tan coneguda dins d’aquest món per a un projecte d’aquestes característiques.

Vaig

intentar

contactar

amb

aquests

personatges

coneguts igualment i la majoria van acabar acceptant col·laborar un cop se’ls va explicar el projecte. D’aquesta manera gent com Paco Bautista, el culturista que ha arribat més lluny dins la història del culturisme espanyol, aporta el seu granet de sorra a la narració del film. En iniciar les gravacions del documental, vaig donar-me compte que les transcodificacions dels clips de vídeo ocupaven més espai en els disc dur del que jo pensava inicialment. Aquesta situació va fer que s’haguessin de comprar dos discs durs més de 3TB, per a guardar el material i fer les còpies de seguretat pertinents. Cal remarcar que vaig tenir sort de trobar un protagonista com l’Alberto Alonso, disposat a que el gravessin en qualsevol moment i amb

entusiasme

increïble

durant

tot

projecte. Aquesta

predisposició del protagonista ha fet que el film transmeti l’energia que jo volia per a fer arribar el missatge. Malgrat això, durant les dues setmanes abans del campionat europeu se’l va haver de deixar descansar de les gravacions, ja que els atletes de culturisme tallen la ingesta de carbohidrats i es senten dèbils i sense tanta energia durant el dia. Hagués estat interesant gravar-lo en aquest estat però el primer factor a tenir en compte, durant tot el projecte, ha estat respectar les seves dedicions perquè es sentís còmode. Ha estat interesant veure com pot arribar a canviar la versió final del documental a partir de l’estructura que s’havia pensat inicialment. Per tal de conservar l’estructura narrativa i les idees del film intactes, s’ha hagut d’anar plantejant cada escena de forma diferent segons el material que s’enregistrava a cada jornada, ja que hi ha molts elements que no es CULTURISMO REAL – Marc Pineda

poden controlar durant el rodatge. Aquest factor t’obliga a ser molt més creatiu durant la producció i t’ajuda a guanyar seguretat i confiança en la presa de decisions. Les dues dificultats més greus que s’han trobat durat la realització del treball han estat: el canvi d’opinió del president de la federació espanyola de culturisme per a donar-me els permisos de gravació pel campionat europeu i el no compliment del calendari de producció musical per part de JagMusicSound. Aquests problemes s’han descrit en apartats anteriors. Es pot consultar com s’han solucionat aquestes dificultats en l’apartat de producció

“8.3.

Problemes”

l’apartat

postproducció

“9.4.2.

Sonorització i ambientació musical”, respectivament. Finalment, és molt important esmentar que s’ha hagut d’adaptar el desenvolupament del projecte en un marc temporal realista. Tenint en compte el temps del que s’ha disposat i la disponibilitat dels elements involucrats en el projecte, s’ha decidit abastar la realització d’un producte audiovisual de qualitat sense incorporar en el treball la seva promoció. D’aquesta manera tota la promoció d’aquest producte i la seva distribució s’han planificat per a ser realitzades just després de presentar la memòria escrita. Dins d’aquesta promoció, que s’haurà de portar a terme abans de l’estrena del film, hi entra: creació d’un tràiler, creació de la pàgina web, creació de xarxes socials, portar a terme processos per fidelitzar públic, reunions amb empreses de suplementació per a recuperar la inversió de producció, presentació del documental a festivals i a la televisió, entrevistes a revistes especialitzades.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

12. Conclusions L’objecte principal d’aquest treball final de grau és produir una obra audiovisual capaç d’humanitzar el físic-culturisme i, de forma secundària, crear un producte que també agradi dins de la indústria d’aquest esport. El film també hauria de comptar amb suficient potencial com per a ser distribuït arreu del territori espanyol mitjançant recursos web. Un cop s’ha decidit que aquesta obra audiovisual ha de ser de format documental i un cop s’ha portat a terme, no s’ha pogut fer una estrena per a veure la valoració del públic i confirmar si els objectius s’han complert. Primer s’ha de confeccionar un calendari per a la seva correcte promoció i aquest serà un procés que es realitzarà després de l’entrega del present document. Com s’indicava al principi del treball, plantejar els objectius ha servit per a poder estructurar les pautes narratives i formals necessàries durant la creació del documental. Malgrat aquesta planificació, com s’ha assenyalat des del principi, al finalitzar el projecte no s’han pogut extreure dades quantificables de cap estudi per a concloure si aquestes fites s’han assolit correctament.

Cal

considerar

que

els

objectius

compten

amb

unes

probabilitats molt altes de complir-se perquè el documental té tots els elements necessaris per a que sigui un èxit. El producte resultant del projecte és un film amb les fases de producció i de postproducció tancades. Tot i així, s’ha aprofitat l’oportunitat d’acabar el documental amb un final obert per tal de tenir la possibilitat d’expandir el projecte en un futur proper. Quants més personatges s’incorporaven en el film i més parlava amb ells, més veia que aquest documental podia ser l’inici d’un projecte transmèdia de gran potencial. Així, s’ha decidit continuar analitzant les possibilitats d’expansió i promoció del projecte un cop acabat aquest treball final de carrera. S’han guardat degudament tots els permisos i fulls de drets d’imatge firmats durant la producció per a no deixar res a l’aire.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Treballant amb un equip humà reduït, he aconseguit el nivell de proximitat que buscava amb l’Alberto Alonso. Això ha permès que el protagonista de la història s’obrís molt més amb mi i ha permès que es creés un vincle molt fort entre nosaltres dos. A part de fer amistat, aquest fet també ha ajudat a que l’Alberto s’involucrés molt més en el projecte i em donés un cop de mà a l’hora de fer contactes d’interès tant per a la producció del documental com per la seva futura distribució. Convivint amb els familiars del protagonista durant tres mesos de rodatge m’he arribat a sentir part de la seva família. És important saber que fa tres anys, quan no estava familiaritzat amb els gimnasos, vaig veure per primer cop a l’Alberto Alonso entrenant. Em va fer molt de respecte. M’intimidava pel seu volum de massa muscular. També el vaig veure fent de porter a la discoteca Michigan de Platja d’Aro varies vegades, amb aire seriòs. Tot i que la seva veu era amigable al saludar als clients, m’intimidava igual que en la sala de musculació. Ara que el conec, em fa vergonya haver arribat a pensar que només pel seu físic es podria haver tractar d’una persona ben diferent de la que realment és. Amb uns prejudicis molt marcats, vaig arribar a jutjar, només pel seu físic, a un pare de família excepcional, a una persona increïblement propera i amigable, a un treballador de classe obrera que lluita pels seus somnis i a una persona que fa tot el que pot per ajudar a qui té problemes. Així, per a la realització d’aquest document cal deixar de banda moltes de les incògnites que presenta aquest esport i que ja han estat tractades en molts altres documentals, com l’ús d’anabolitzants. M’agradaria que aquest documental servis per a fer canviar la mentalitat de la gent en vers a les persones que es dediquen al culturisme i les veiessin com jo ara veig a l’Alberto, un bon professional del culturisme i alhora una persona senzilla i humana. Tots som persones. Aquesta ha sigut la meva experiència i aquesta experiència ha estat la que he volgut compartir, esdevenint l’objectiu d’aquest treball.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Finalment, ara només toca donar a conèixer el documental “Culturismo Real” i continuar amb el projecte.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

13. Bibliografia 13.1. Llibres · Doncel Recas, Lucio (2004). 100 años de culturismo en España. Recas, Espanya: Olimpus Sport Nutrición, S.A. · Schwarzenegger, Arnold; Dobbins, Bill (1999). Encyclopedia of Modern Bodybuilding. Estats Units d’Amèrica: 1st Fireside.

13.2. Articles de literatura científica · García Romero, Fernando (2005). “El cuerpo de los atletes en la Antigua Grecia”. Madrid, Espanya. · Prieto Ayuso, Alejandro (2015). “La escuela gimnàstica Amorosiana: Una revisión social y educativa de su método”. Castilla-La Mancha, Espanya.

13.3. Articles de revistes electròniques · López, Beatriz (2016). El primer gimnasio de España abrió sus puertas en Chueca en 1859 [En línia]. Somoschueca, 31 Gener 2016. Consultat: 27 de Febrer de 2016. http://www.somoschueca.com/el-primer-gimnasio-de-espana-abrio-suspuertas-en-chueca-en-1859/ · Club Deportivo Bilbao, 2009. Historia [En línia]. Club Deportivo Bilbao, 2009. Consultat: 26 de Febrer de 2016. http://www.club-deportivo.com/historia.cfm

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

· Estornes, César (2009). SECUNDINO ACHA- SECUN "el de la mano vedada" [En línia]. Memorias Club Deportivo de Bilbao, 07 Desembre 2009. Consultat: 20 de Febrer de 2016. http://memoriasclubdeportivodebilbao.blogspot.com.es/2009/12/secundinoacha-el-de-la-mano-vedada.html

13.4. Pel·lícules documentals · Pumping Iron. Dirigit per George Butler, Robert Fiore. Cinema 5 Distributing, Public Broadcasting Service (PBS), 1977. · Pumping Iron II: The Women. Dirigit per George Butler. Cinecom Pictures, 1985. · Generation Iron. Dirigit per Vlad Yudin. The Vladar Company, 2013.

· Bigger Stronger Faster. Dirigit per Chris Bell. Magnolia Pictures, 2008. · Why We Train. Dirigit per Darin Mangan. Galloping Films, 2011. · Evolution of Bodybuilding. Dirigit per Patrick Rivera i Alana Read. Trick Entertainment, 2012. · The Bodybuilder and I. Dirigit per Bryan Friedman. Kinosmith, 2009.

· Testosterone Boys. Dirigit per Lorraine Charker, Nick Mirsky. BBC, 2002.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

13.5. Pel·lícules documentals en xarxa The islander: Johnny Doull. Dirigit per Ryan Keller. Mutant TV, 2013. Consultat: 8 de Febrer de 2016. En línia: https://youtu.be/L3VKX9N3Kh0 I am Natural Bodybuilder. Dirigit per Rico van Huizen. Rico van Huizen, 2015. Consultat: 23 de Febrer de 2016. En Línia: https://youtu.be/S3pHeiTPHbk What it takes. Dirigit per Erik Thorsvik. Erik Thorsvik, 2012. Consultat: 15 de Febrer de 2016. En Línia: https://youtu.be/p7UT65QmZ6w

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Agraïments Vull agrair especialment als meus pares i a l’Alberto Alonso l’ajuda que m’han brindat a l’hora d’organitzar la producció del documental. També agrair a totes les persones que han col·laborat d’alguna manera a fer possible el projecte. Finalment, vull agrair al professor Marc Plana les seves correccions de guió i agrair al meu tutor Terenci Corominas la seva aportació d’idees pel treball.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Contingut digital Junt amb la memòria escrita s’ha entregat el màster del vídeo-documental resultant del present treball en un arxiu de vídeo digital .mov,

ProRes

4:2:2.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

14. Annexos

14.1. Esborrany dels blocs del documental a) BLOC FEINA VIGILANT DE SEGURETAT Funció narrativa: Mirall a l’autocontrol, la disciplina i a la bondat de l’Alberto. Inici del bloc: l’Alberto anant a treballar en el cotxe amb un company, parlant de la nit anterior a la feina i explicant-se detalls. Fi del bloc: l’Alberto acomiadant-se dels companys després de la jornada. PERRUQUERIA

Funció narrativa: En clau d’humor. Identificar els prejudicis inicials vers els culturistes. Inici del bloc: Senyora explicant què va pensar el primer cop que va veure a l’Alberto acostant-se a ella amb unes tisores. Fi del bloc: Senyora explicant com és l’Alberto després de conèixer-lo. b) BLOC VIDA SOCIAL PARELLA Funció narrativa: Veure si un culturista pot portar una vida de parella normal. Inici del bloc: La parella li pregunta si vol anar a sopar fora aquesta nit. Fi del bloc: Els dos “acorrucats” al sofà”, amb la televisió encesa, dormint. AMICS Funció narrativa: Veure si un culturista pot portar una vida social normal.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Inici del bloc: l’Alberto rep una trucada dels seus amics per anar de festa. Fi del bloc: l’Alberto passant-ho bé amb els amics. c) BLOC FAMÍLIA NORAH CONVISQUENT AMB ALBERTO Funció narrativa: Opinió de la Norah sobre el seu pare. Inici del bloc: S’aixequen pel matí. Fi del bloc: Se’n van a dormir.

NORAH FENT ELS DEURES Funció narrativa: Veure que la Norah fa tot el que ha de fer (deures com a estudiant). Inici del bloc: Norah fent classe. L’Alberto anant a buscar a Norah. Fi del bloc: Norah marxant del col·legi. NORAH COM A ESPORTISTA

Funció narrativa: Paral·lelisme entre la personalitat de l’Alberto i la personalitat de la Norah en l’esport. Inici del bloc: Norah sortint del col·legi i anant a entrenar. Fi del bloc: Norah parlant dels campionats que ha guanyat. PARE – Paco / MARE – Sole Funció narrativa: Paral·lelisme entre la personalitat de la mare i el pare de l’Alberto amb la personalitat de l’Alberto en l’esport i en com l’han criat. Inici del bloc: Mare i pare parlant de la seva relació amb l’esport. Fi del bloc: Conclusió de com l’Alberto ha arribat a tenir aquesta personalitat tant tenaç.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

GERMANA – Isa

Funció narrativa: Explicació de com ha estat l’evolució com a persona de l’Alberto des de petit. Inici del bloc: Fi del bloc: d) BLOC CAMPIONAT EUROPEU MIGUEL ÁNGEL – Entrenament + Pràctica de poses + Motivació

Funció narrativa: Entendre la filosofia d’entrenament de Miguel Ángel i veure com l’Alberto ho aplica. Inici del bloc: Anada amb cotxe cap a Barcelona. Revisió de l’estat de l’Alberto per part de Miguel Ángel. Fi del bloc: l’Alberto surt del gimnàs de Miguel Ángel a Barcelona. DIETA Funció narrativa: Saber en què consisteix una alimentació especifica per a culturisme. Veure els canvis d’humor que suposa. Inici del bloc: Inici del dia, organitzant la cuina. També incloure la botiga de tapers preparats. ENTRENAMENT A GIRONA Funció

narrativa: Veure la duresa d’un entrenament de culturista

professional i la concentració requerida. Inici del bloc: l’Alberto prepara les coses per anar a entrenar. Fi del bloc: l’Alberto surt del gimnàs. e) BLOC CULTURISME NACIONAL I INTERNACIONAL

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

Funció narrativa: Explicar el context del culturisme a Espanya. Formar una base teòrica pel documental. Inici del bloc: Inici d’un campionat de culturisme. Fi del bloc: Fi d’un campionat de culturisme.

14.2. Informació dels personatges

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

14.3. Organització de les escenes amb Celtx - Versió inicial:

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

100

Versió final:

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

101

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

102

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

103

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

104

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

105

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

106

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

107

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

108

14.4. Pressupostos

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

109

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

110

14.5. Entrevistes 2. NORAH -

Tu también eres una atleta. Cuál es tu deporte?

Dónde vas a entrenar?

Cada cuándo tienes entrenamiento?

Por qué escogiste la gimnasia artística como tu deporte?

Qué crees que aporta este deporte a tu vida o a ti misma?

Qué campeonatos has ganado durante tu trayectoria como atleta de gimnasia?

Qué sientes cuando ganas un campeonato?

Qué sientes cuando pierdes un campeonato después de haber entrenado tantas horas?

Conociste a tus mejores amigas practicando gimnasia artística? Por qué crees que fue así?

Tu padre te ha presionado alguna vez para que hagas algún deporte?

Te gustaría practicar Fitness más adelante, como tu padre? Por qué?

Me podrías decir unas cuantas cosas que puedan tener en común el culturismo con la gimnasia artística?

Crees que el culturismo es lo mismo para tu padre que para ti la gimnasia? Necesito una frase bien construida.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

111

Intenta ir al momento en que te lesionaste. Cuéntame qué pasó y cómo lo has llevado.

Crees que es fácil lesionarse cuando se practica un deporte de competición? Razona la respuesta.

Convivencia con Alberto:

Cuéntame qué hace tu padre en un día normal desde que se levanta hasta que se va a dormir

Descríbeme a tu padre con 3 o 4 adjetivos.

Qué crees qué diferencia a tu padre del resto de padres?

Sabes qué pensaron tus amigas la primera vez que vieron a tu padre?

Y ahora, qué piensan tus amigas de tu padre?

Has notado si la gente que no lo conoce se intimidan al ver su tamaño? Por qué crees que pasa?

Como te sentirías si alguien hablara mal de tu padre sólo por su físico?

Tu padre me ha contado que se divorció hace un tiempo. Cuántos años tenias cuando esto pasó?

Cómo te sentiste en ese momento?

Cómo reaccionó tu padre cuando Santi Ortega murió?

Cómo te hacia sentir su comportamiento?

Cuéntame por qué admiras a tu padre?

Hay alguna otra persona que admires de la familia? (Necesito que hable de Sole)

Qué deporte practica y cómo crees que ella lo vive?

4. SOLE MARTINEZ -

Cómo te llamas?

Cuántos años tienes?

A qué te dedicas?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

112

Qué parentesco tienes con Alberto?

Hazme una explicación cortita de qué deportes has practicado a lo largo de tu vida y Qué deportes practicas actualmente.

Cómo afecto a tu vida el “hacer deporte”?

Qué deporte te gusta practicar más? Por qué?

Qué te hace sentir este deporte?

Cuantos años llevas compitiendo en carreras y medias maratones?

Qué crees que aporta el Running en tu vida?

Qué sientes cuando ganas una carrera?

Qué sientes cuando pierdes una carrera?

Cuéntame las diferentes lesiones que has tenido practicando deporte.

Descríbeme como te sientes cuando ves que tanto tu hijo como tu nieta hacen tantas proezas dentro del deporte.

Qué factores crees que has propiciado tú como madre para que Alberto se interese tanto por el deporte? (y Norah)

Cómo crees que es la relación entre Norah y su padre?

Dime las cosas más importantes que tienen en común Alberto y Norah.

Cuándo se empezó a interesar Alberto por el deporte?

Qué cambios observasteis en él cuando empezó a hacer deporte?

Cuáles han sido los deportes que ha practicado Alberto a lo largo de su vida?

Podrías contar porqué empezó con un deporte y fue cambiando a otros?

Alberto tiene una concentración increíble para entrenar. Siempre se ha involucrado así en todo lo que hace? (O sólo en lo deportivo,...)

Qué piensas acerca del culturismo?

Crees que el culturismo de competición exige más sacrificios que el running? Razona tu respuesta.

Crees que Alberto ganará el campeonato Europeo?

Qué consejo le darías si no ganara el campeonato Europeo, después de todo el esfuerzo que ha invertido?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

113

Qué relación crees que tienen la gimnasia artística, el running y el culturismo?

Cuántos años llevas dedicándote a la peluquería?

Has trabajado siempre de peluquera?

Cuéntame un poco la historia de cuando abriste esta peluquería y cómo evolucionó el negocio

Cuéntame un poco Cuándo y Cómo fue que Alberto empezara a interesarse por la profesión de peluquero.

En qué momento decidisteis empezar a trabajar juntos?

Por qué motivos?

Qué tal se lleva Alberto con las señoras de la peluquería?

Qué tal se le da a Alberto ser peluquero?

Qué es lo más importante para ti en esta vida? (puede ser una meta, una persona, varias personas, etc.) Por qué o por quien darías la vida?

Alguna última anécdota que quieras contar sobre Alberto?

5. ISA ALONSO -

Cómo te llamas?

Cuantos años tienes?

A qué te dedicas?

Qué parentesco tienes con Alberto?

Cómo es que no trabajas en la peluquería de tu madre como Alberto?

Tengo entendido que no practicas deporte. Cuál es la razón por la que no practicas ningún deporte?

Sé que en el colegio, de pequeños, alguna vez tuviste que proteger a Alberto. Cuéntanos alguna situaciones del pasado donde tuviste que protegerlo.

Crees que ahora lo necesitaría?

Descríbeme a tu hermano en 4 palabras. Si puedes amplia la respuesta.

Crees que Alberto es un buen padre? Por qué?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

114

Cómo le afectó a Alberto la muerte de Santi Ortega?

Cómo te afectó a ti como miembro de su familia? (boda)

Lo pudiste ayudar de alguna manera?

Cómo te hizo sentir toda esta situación?

6. MONTSE HUGAS (ENTRENADORA NORAH) -

Resume tu trayectoria profesional.

Podrías resumir en que consiste la gimnasia artística?

Qué cualidades se tienen que tener para practicar la gimnasia artística?

Describe el papel de la concentración en una atleta a la hora de realizar cualquier ejercicio.

Qué crees que es más importante, tener talento o trabajar duro?

Durante tus años de entrenadora, te has encontrado con que algún padre haya obligado a ir a su hija a tus entrenamientos?

Cuéntame por qué una niña que no quisiera hacer gimnasia artística, no lo podría hacer a la fuerza.

Muchas de las niñas son amigas entre ellas. Cuales crees que son los motivos por los que se puede forjar amistades tan fuertes a través de un deporte de competición?

Cómo describirías a Norah como atleta?

El padre de Norah es culturista. Qué opinión tienes sobre este deporte?

Que relación podrías encontrar entre el culturismo y la gimnasia artística? (dedicación, concentración, etc.).

Alguna última anécdota que quieras contar sobre este deporte o sobre Norah?

8. JORDI PUIG -

Preséntate (nombre, edad, profesión)

Qué relación tienes con Alberto?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

115

Cómo os conocisteis?

Por qué dices a la gente que eres su hermano?

Aún siendo de Platja d’Aro y llevando vidas distintas os vais viendo?

Tengo entendido que cada año viajáis a Lanzarote, me puedes contar por qué lo hacéis?

Tengo entendido que cuando vais a Lanzarote siempre vais al Gym de Juan Barreto. Me podrías contar vuestra relación con él?

Cómo describirías a Juan Barreto?

Qué impresión té da al verlo así de fuerte con 63 años?

Aún está en activo?

Cómo describirías a Alberto con 4 adjetivos?

Qué opinas sobre el culturismo como deporte?

Qué crees que significa el culturismo para Alberto?

Si le pudieras dar un consejo a Alberto, para mejorar su vida, cuál seria?

Alguna otra anécdota graciosa a contar?

9. RICARD ROCA -

Preséntate

Qué relación tienes con Alberto?

Resúme cómo y cuando conociste a Alberto.

Qué opinas del culturismo?

Qué crees que significa el culturismo para Alberto?

De qué trabaja Alberto para ganarse la vida?

Crees que es sostenible llevar una vida como la que lleva Alberto? Con una hija i dedicándose al culturismo?

Alberto llega bien a final de mes?

Por lo que tu sabes, me puedes decir lo que se gasta aprox. Alberto mensualmente en su preparación?

Sabes si su familia le tiene que ayudar económicamente para que pueda llevar una vida de culturista?

Conociéndole, qué crees que pasaría si él no tuviera esta ayuda?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

116

Dirías que para alguien que practica el culturismo, la familia puede ser un lastre?

Cómo crees que le afectaría a Alberto dejar el culturismo para vivir una realidad normal, “del montón”?

10. CHRISTIAN MARTINEZ -

Preséntate (Nombre, edad, profesión)

Cómo y cuándo te iniciaste en el mundo de las pesas?

Cómo y cuándo conociste a Alberto Alonso?

Descríbeme el por qué te gusta entrenar con Alberto cuando podéis?

Ponte en el lugar de hace dos o tres meses, y háblame como si fuera el presente. Qué haces durante un entreno de volumen con Alberto?

Descríbeme la metodología de Alberto para entrenar?

Qué has aprendido al entrenar con Alberto?

Cómo describirías a Alberto como persona?

Cómo describirías a Alberto como a atleta? Sus puntos fuertes?

Cambia de carácter cuando esta con restricción de hidratos?

14. JOSEP OLIVÉ -

Preséntate (nombre, edad, profesión)

Cuánto tiempo llevas en el mundo del culturismo?

En qué campeonatos has llegado a competir?

Cuéntame cómo conociste a Santi Ortega y por qué decidiste que te preparara.

Qué relación tenias con Santi? Sólo era tu entrenador o había cierta amistad?

Cómo te afectó su muerte a nivel personal?

Qué decidiste hacer con tu preparación?

Cómo conociste a Alberto Alonso?

Sabes cómo le afectó a él la muerte de Santi?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

117

18. JULIO HUMBERTO -

Preséntate (Nombre, edad, profesión)

Cuántos años llevas trabajando en el mundo de la seguridad?

Cuándo y cómo conociste a Alberto?

Cuánto tiempo habéis trabajado juntos?

Cómo describirías a Alberto como persona? (paciente?)

Qué requisitos tiene que tener una persona para trabajar de portero?

Cuándo una empresa contrata personal de seguridad, sólo miran que seas grande y fuerte? Qué otros atributos tiene que tener un portero?

Cuéntame alguna situación que hayas pasado con Alberto y que ilustre la paciencia que tenéis que llegar a tener a veces.

Alguna otra anécdota?

23. MIGUEL ANGEL -

Preséntate.

Cuantos años llevas como entrenador?

Por qué sólo preparas a culturistas? Y por ejemplo no preparas otras categorías?

Puedes contar un poco la metodología de entrenamiento que empleas para tus atletas? (empiezas sesión siempre con ellos, coaching)

Entrenando con Alberto haces mucho énfasis en varios puntos. Me podrías contar la razón de cada uno:

a) Estar siempre concentrado en el presente, en la serie actual, y no prestar atención en el pasado o el futuro. b) Focalizando el campeonato de Europa, lo importante no es el qué vas a hacer sino el como irás de aquí hasta ahí. c) Todo el sacrificio tiene sentido si lo que hay debajo es el gozo y la felicidad.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

118

d) Cuando los deportistas entrenan sólo pensando en su músculo están separados de su cuerpo.

Descríbeme como haces practicar las poses a tus atletas.

Por qué no utilizas espejos?

Viviendo su preparación de cerca, qué atributos tiene Alberto que pueden hacerle tener un buen papel en el Europeo?

Qué dificultades puede encontrar Alberto en el campeonato Europeo?

Crees que tendrá algún problema en la preselección para entrar en el quipo español?

Cómo tiende un atleta a ver una lesión cuando se lesiona?

Cómo se pueden tratar las emociones para convertir algo negativo en algo positivo?

26. RAFEL BELTRAN -

Preséntate (Nombre, Edad, Profesión)

Qué es el culturismo para ti?

Qué sensaciones tienes cuando estas esperando antes de salir al escenario, concentrado?

Cómo te sientes al ganar un campeonato por el cual te has sacrificado tanto?

Y al perder?

Cuéntame si la puesta a punto que utilizas para esa definición extrema la trabajas más o si viene dada por la genética.

Cómo describirías un entreno tuyo (intenso, con concentración, etc.) ?

Crees que puede haber un conflicto entre la realidad de nuestra sociedad i el culturismo (por ejemplo, no hay problema en pasarse el día en el bar pero cuando vas al gimnasio o cuidas la dieta eres raro).

Para un culturista que sólo compita, el culturismo es una fuente de ingreso o una fuente de gastos?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

119

Cómo le afectaría a cualquier culturista de élite, tener que dejar el culturismo para llevar una vida normal i ordinaria?

Me podrías contar el inicio de tu relación con Alberto Alonso?

Cuáles crees que son los puntos fuertes de Alberto como culturista?

Y los puntos donde tu le puedes ganar?

Aún siendo tu amigo es tu rival. Descríbeme cómo se lleva eso.

Cuánto tiempo llevas preparándote para el campeonato europeo?

Cuando te veo encima del escenario es muy fácil diferenciarte por la energía con la que haces las poses y por no perder nunca una sonrisa sincera. Cuéntame a qué se debe y como lo haces.

Qué característica crees que te ha hecho ganar el campeonato europeo por encima de tus competidores?

Qué sentiste cuando te anunciaron como campeón de Europa?

29. CESAR SERRADILLA -

Cuántos años llevas siendo juez nacional?

En qué competiciones sueles estar como juez?

Cuál fue el motivo por el que te introdujiste en el mundo del culturismo?

Cuál es la situación más rara con la que te has encontrado en un campeonato como juez o como competidor?

Qué diferencias hay entre el culturismo español y el Americano?

Resume cómo funciona un campeonato estándar de culturismo en España.

Resume, como si tú fueras un atleta que quiere ir al campeonato europeo, el proceso que se tiene que seguir para llegar ahí (preparar la preselección, etc.)

Resume, una vez te han seleccionado, cómo funciona un campeonato europeo, por ejemplo en el caso de la categoría de – de 80 Kg que es donde esta Alberto. Qué se encuentra el atleta ahí y qué tiene que hacer desde que llega el primer día?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

120

Me podrías nombrar a los que tú crees que son los mejores entrenadores de España?

Me podrías nombrar a los que tú crees que son o han sido los mejores culturistas de España?

Qué opinas sobre Paco Bautista?

Qué opinas sobre Toni Gutierrez?

Qué opinas sobre Oscar Marín?

Qué opinas sobre Alberto Alonso?

30. OSCAR MARÍN -

Preséntate (Nombre, Edad, Profesión)

Cuántos años llevas en el mundo del culturismo?

Cuál fue el motivo por el que te introdujiste en el mundo del culturismo?

Qué aporta el culturismo a tu estilo de vida?

Cuáles son los títulos más importantes que has ganado como culturista?

Qué etapas emocionales o psicológicas puede experimentar un culturista en preparación?

Cómo te sientes al ganar un campeonato por el cual te has sacrificado tanto?

Y al perder?

Qué diferencias hay entre el culturismo español y el Americano?

Qué características física o qué currículum tiene que tener un culturista que quiera competir internacionalmente?

Qué características física o que currículum tiene que tener un culturista que quiere competir en la liga IFBB Profesional?

Por que motivos no intentas dar el salto a la liga profesional?

Me podrías contar el inicio de tu relación con Alberto Alonso?

Cómo viste a Alberto en la Preselección Española?

Cuáles crees que son los puntos fuertes de Alberto como culturista?

Y los débiles?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

121

Qué opinas de la evolución de Alberto como culturista?

Alguna otra anécdota sobre ti o sobre tu relación con Alberto que creas que tiene relevancia?

31. TONI GUTIÉRREZ - Preséntate (Nombre, Edad, Profesión) - Cuantos años llevas en el mundo del culturismo? - Cuál fue el motivo por el que te introdujiste en el mundo del culturismo? - Qué aporta el culturismo a tu estilo de vida? -

Cuáles son los títulos más importantes que has ganado como culturista?

Qué etapas emocionales o psicológicas puede experimentar un culturista en preparación?

- Cómo te sientes al ganar un campeonato por el cual te has sacrificado tanto? - Y al perder? - Qué diferencias hay entre el culturismo español y el Americano? -

Qué características física o qué currículum tiene que tener un culturista que quiera competir internacionalmente?

Qué características física o que currículum tiene que tener un culturista que quiere competir en la liga IFBB Profesional?

- Por qué motivos has dado el salto a la liga profesional? - Qué crees que es más importante, el talento (genética natural) o el trabajo duro? - Me podrías contar como conociste a Alberto Alonso? - Cómo viste a Alberto en la Preselección Española? - Cuáles crees que son los puntos fuertes de Alberto como culturista? - Y los débiles? - Alguna otra anécdota sobre ti que creas que tiene relevancia y quieras contar?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

122

33. PACO BAUTISTA -

Preséntate (Nombre, Edad, Profesión)

Cuántos años llevas en el mundo del culturismo?

Cuál fué el motivo por el que te introdujiste en el mundo del culturismo?

Qué es el culturismo para ti?

Qué has aprendido gracias al culturismo?

Cuáles son los títulos más importantes que has ganado como culturista?

Cómo te sientes al ganar un campeonato por el cual te has sacrificado tanto?

Y al perder?

Qué sensaciones tienes cuando estas esperando antes de salir al escenario, concentrado?

Qué características física o qué currículum tiene que tener un culturista que quiera competir internacionalmente?

Qué diferencias hay entre el culturismo amateur i el profesional?

Por qué motivos decidiste dar el salto a la liga profesional?

Piensas volver a competir?

Crees que el mundo real (el trabajo, las relaciones) son un impedimento para un culturista que quiera dedicarse a esto al 100%?

Crees que es posible dedicarse al culturismo de élite i tener una familia (mujer e hijos)?

Para un culturista que solo compita, el culturismo es una fuente de ingreso o una fuente de gastos?

Me podrías decir que se puede llegar a gastar mensualmente un culturista de elite en su preparación?

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

123

Cómo le afectaría a un culturista de élite, tener que dejar el culturismo para llevar una vida normal i ordinaria?

Qué le dirías a la gente que dice cosas como: si yo tomara batidos de proteínas también estaría como tú. (cómo les contarías lo que implica estar como tu?)

Me podrías contar en que consiste una preselección para ir a un campeonato europeo? (Una vez ganas los nacionales,…).

14.6. Localitzacions LOCALITZACIÓ 1 – CASA ALBERTO ALONSO DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Carrer de Manuel de Falla, 17190 Salt, Girona Alberto Alonso / 626708551 Família/Preparació pel campionat europeu

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 2 – GIMNÀS UFEC DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Carrer de Miquel Martí i Pol, 5, 17190 Salt, Girona Montse Hugas / 972236021 Família

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 3 – PERRUQUERIA SOLE DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Plaça tres de Març, 4, Salt, Girona Sole Martínez / 608393572 Família/Feina

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 4 – GIMNÀS PROFESSIONAL FITNESS DIRECCIÓ: CONTACTE:

Carrer de Santa Eugènia, 99, 17006 Girona Toni Pérez / 972406051

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

124

BLOC:

Preparació pel campionat europeu

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 5 – GIMNÀS FITNESS CENTER DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Pg. Terraplè, 73-75. 08750. MOLINS DE REI, BARCELONA 936685341 Preparació pel campionat europeu

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 6 – GRAN CASINO COSTA BRAVA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Av. Vila de Tossa, 27-43, 17310 Lloret de Mar, Girona 972361166 Preparació pel campionat europeu/Info. culturisme

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 7 – GIMNÀS FORUM FITNESS DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Av. els Pavos, 39, 17300 Blanes, Girona 972353177 Preparació pel campionat europeu/Info. culturisme

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 8 – COLEGIO ANTONIO MACHADO (MADRID) DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Calle de Jiménez de Quesada, 7, Alcalá de Henares 918815557 Preparació pel campionat europeu/Pre-selecció

OBSERVACI ONS:

Localització on es celebra la pre-selecció pel campionat europeu

LOCALITZACIÓ 9 – POLIESPORTIU MUNICIPAL DE SANTA SUSANNA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Parc del Colomer, 8398 Santa Susanna 937678000 Preparació pel campionat europeu/Campionat Europeu

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

125

OBSERVACI ONS:

Localització on es celebra el campionat europeu

LOCALITZACIÓ 10 – MICHIGAN PLATJA D’ARO DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Av. del Cavall Bernat, 78, 17250 Platja d'Aro, Girona 679734371 Feina

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 11 – FOSTER’S HOLLYWOOD ESPAI GIRONÈS DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Camí dels Carlins, 10, 17190 Salt, Girona 972239012 Família

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 12 – HOSPITAL DOCTOR JOSEP TRUETA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Avinguda de França, S/N, 17007 Girona 972940200 Família

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 13 – HIPERCOR GIRONA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Carrer Barcelona, 106-110, 17003 Girona 972188400 Família

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 14 – CATEDRAL DE GIRONA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Plaça de la Catedral, s/n, 17004 Girona 972427189 Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

Gravació del cardio

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

126

LOCALITZACIÓ 15 – CASA PACO ALONSO DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 16 – CASA OSCAR MARÍN DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 17 – CASA ÀLEX QUESADA DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 18 – CASA CHRISTIAN MARTÍEZ DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 19 – CASA JULIO HUMBERTO DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Feina

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 20 – CASA JORDI

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

127

DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 21 – CASA JOSEP OLIVÉ DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 22 – CASA RICARD DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 23 – CASA RAFEL BELTRÁN DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Preparació per al campionat europeu

OBSERVACI ONS:

No s’escriurà la direcció ni el contacte per a respectar la privacitat.

LOCALITZACIÓ 24 – PAISATGE FINAL (SANT GREGORI) DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC:

Carrer de la Bruguera 2, Sant Gregori Família

OBSERVACI ONS: LOCALITZACIÓ 25 – GIMNÀS SANDOW (BARCELONA) DIRECCIÓ:

Carrer de Frederic Soler, 4, 08940 Cornellà de Llobregat,

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

128

CONTACTE: BLOC: OBSERVACI ONS:

Barcelona 933752902 Preparació per al campionat europeu Entrevista a Paco Bautista

LOCALITZACIÓ 26 – GIMNÀS IRON GYM (BARCELONA) DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC: OBSERVACI ONS:

45, Ctra. Antiga de València, 43, Barcelona 933875567 Preparació per al campionat europeu

08914

Badalona,

Entrevista a Toni Gutierrez

LOCALITZACIÓ 27 – PLATÓ ESCOLA UNIVERSITARIA ERAM DIRECCIÓ: CONTACTE: BLOC: OBSERVACI ONS:

Carrer Sant Antoni, 1 Edifici Kropotkin, 1ª Planta Factoria Cultural Coma Cros, 17190 Salt, Girona 972402258 Gravació de part dels crèdits

14.7. Equip tècnic DIRECCIÓ Director Ajud. de direcció Aux. de direcció Script PRODUCCIÓ Productor Executiu Cap de producció Ajud. de producció Càsting

Marc Pineda -

696577888 -

marc.pineda@hotmail.es -

Marc Pineda Marc Pineda

marc.pineda@hotmail.es 696577888 696577888

Alberto Alonso*

marc.pineda@hotmail.es a.alonso@gmail.com

626708551 Marc Pineda

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

marc.pineda@hotmail.es

129

696577888 FOTOGRAFÍA Director de fotografia Càmera Ajud. de càmera

Marc Pineda

696577888

marc.pineda@hotmail.es

696577888 629826082

marc.pineda@hotmail.es annavilaclara@gmail.com

Aux. de càmera

Marc Pineda Anna VilaClara* -

SO Cap de so Ajud. de so Aux. de so

Marc Pineda Anna Vila-Clara* -

696577888 629826082 -

marc.pineda@hotmail.es annavilaclara@gmail.com -

ART Director d’art Ajud. de art

Marc Pineda -

696577888 -

marc.pineda@hotmail.es -

VESTUARI – MAQUILLATGE – PERRUQUERIA Vestuari Marc Pineda 696577888 Maquillatge Perruqueria -

marc.pineda@hotmail.es -

POSTPRODUCCIÓ Muntador Marc Pineda Etalonatge Marc Pineda Banda sonora JagMusicSound MAKING OF Realitzador Operador Ajudant

Anna VilaClara* Anna VilaClara* -

696577888 696577888 649765607

marc.pineda@hotmail.es marc.pineda@hotmail.es jagmusicsound@gmail.com

629826082

annavilaclara@gmail.com

629826082

annavilaclara@gmail.com

* Les persones marcades amb “*” han desenvolupat el rol descrit anteriorment només durant un sol dia de rodatge.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

130

14.8. Pla de rodatge JORNADA 1 – ENTRENO GIMNÀS, 01/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG-1 - Yonguo YN300

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 2 – ENTRENO GIMNÀS, 02/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 600D - Canon 60D - Totes les òptiques - Rode NTG-1 - Tascam DR40 - Yonguo YN300 - FlyCam 5000

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 3 – ENTRENO GIMNÀS, 07/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

VARIS - Canon 600D - Canon 60D

131

preparar material

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

- Totes les òptiques - Rode NTG-1 - Tascam DR40 - Yonguo YN300 - Slider IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 4 – ENTRENO GIMNÀS, 16/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300 - Yonguo YN600

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 5 – ENTRENO GIMNÀS, 25/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

17.00 – 18.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 600D - Canon 60D - Totes les òptiques

132

- Rode NTG1 - Tascam DR40 - Yonguo YN300 - FlyCam 5000 18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 6 – ENTRENO GIMNÀS, 31/03/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 7 – LLORET DE MAR, 02/04/2016, 14.30 A 19.30, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

14.30 – 15.30

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Entrant en el Gran Casino Costa Brava, on es celebra la competició.

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1

133

- Yonguo YN300 - Trípode 15.30 – 17.00 17.00 – 19.00 19.00 – 19.30

ALBERTO ALONSO Preparant-se per l’exhibició ALBERTO ALONSO Exhibició ALBERTO ALONSO FAMÍLIA ALBERTO Recollint per marxar

GRAVACIÓ GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP MARXAR

JORNADA 8 – HOSPITAL TRUETA, 04/04/2016, 10.20 A 12.30, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

10.20 – 11.00

11.00 – 12.00 12.00 – 12.30

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

ALBERTO ALONSO NORAH ALONSO Gravació visita al metge MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 9 – ESPAI GIRONÈS, 05/04/2016, 21.00 A 23.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

20.45 – 21.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode SmartLav+

134

21.00 – 22.30

22.30 – 23.00

ALBERTO ALONSO NORAH ALONSO ISA ALONSO SOLE MARTÍNEZ Gravació sopar en Fosters Hollywood MARC PINEDA Recollir material

GRAVACIÓ

RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 10 – ENTRENO GIMNÀS, 06/04/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

17.00 – 18.00

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 11 - ENTRENO GIMNÀS, 07/04/2016, 18.00 A 20.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

17.00 – 18.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

135

18.00 – 20.00

ALBERTO ALONSO entrenant en el gimnàs Professional Fitness

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 12 – PELU SOLE, 08/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

10.00 – 10.15

10.15 – 12.00 12.00 – 12.15

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

ALBERTO ALONSO SOLE MARTÍNEZ Gravació d’Alberto i Sole treballant MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 13 - PRESELECCIÓ, 10/04/2016, 06.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

05.45 – 06.00

06.00 – 11.00 11.00 – 12.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a l’aeroport

ALBERTO ALONSO Gravació d’Alberto a l’aeroport MARC PINEDA Recollir material i anar a

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

136

l’hotel JORNADA 14 - PRESELECCIÓ, 11/04/2016, 13.00 A 17.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

12.45 – 13.00

13.00 – 17.00 17.00 – 17.15

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

ALBERTO ALONSO Gravació d’Alberto a la preselecció MARC PINEDA Recollir material i anar a l’hotel

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 15 - ANULADA JORNADA 16 – ANULADA JORNADA 17 – ENTRENO MOLINS, 14/04/2016, 16.00 A 21.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

16.00 – 16.20

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

16.20 – 21.00

ALBERTO ALONSO MIGUEL ANGEL

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

137

MARTINEZ entrenant en el gimnàs Fitness Molins JORNADA 18 – PELU SOLE, 15/04/2016, 10.00 A 12.30, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

10.00 – 10.15

10.15 – 12.00 12.00 – 12.30

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

ALBERTO ALONSO SOLE MARTÍNEZ Gravació d’Alberto i Sole treballant MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 19 – ENTR. ANDREU, 16/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

09.00 – 09.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

09.15 – 10.40 10.40 – 11.00

ANDREU BUSQUETS Entrevista MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

138

JORNADA 20 – CARRERA HIPERCOR, 17/04/2016, 10.15 A 12.15, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

10.00 – 10.15

10.15 – 12.00 12.00 – 12.15

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

SOLE MARTÍNEZ Gravació de Sole corrent a la cursa MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 21 – ENTR. ISA, 18/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

10.00 – 10.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

10.15 – 11.40 11.40 – 12.00

ISA ALONSO Entrevista MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

139

JORNADA 22 – ENTR. OSCAR MARÍN, 19/04/2016, 09.00 A 11.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

09.00 – 09.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

09.15 – 10.40 10.40 – 11.00

OSCAR MARÍN Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 23 – SALT GIMNÀSTIC, 20/04/2016, 16.00 A 18.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

15.50 – 16.00

16.00 – 17.50 17.50 – 18.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

NORAH ALONSO Gravació de Norah fent gimnasia al SaltGimnastic Club MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

140

JORNADA 24 – ENTR. SOLE, 21/04/2016, 08.00 A 10.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

08.00 – 08.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

08.15 – 09.40 09.40 – 10.00

SOLE MARTINEZ Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 25 – ANULADA JORNADA 26 – ENTR. ALEX, 23/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

10.00 – 10.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

10.15 – 11.40 11.40 – 12.00

ALEX QUESADA Entrevista MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

141

JORNADA 27 – ENTRENAMENT SOLE, 24/04/2016, 09.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

08.50 – 09.00

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

09.00 – 12.00

NORAH ALONSO Gravació de Norah fent gimnasia al SaltGimnastic Club

GRAVACIÓ

JORNADA 28 – ENTR. GUTIERREZ, 25/04/2016, 15.00 A 18.00, INT/DIA JORNADA 29 – SALT GIMNÀSTIC, 26/04/2016, 16.00 A 18.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

15.50 – 16.00

16.00 – 17.50 17.50 – 18.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

NORAH ALONSO Gravació de Norah fent gimnasia al SaltGimnastic Club MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

142

JORNADA 30 – ANULADA JORNADA 31 – ENTR. CÉSAR, 28/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

10.00 – 10.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

10.15 – 11.40 11.40 – 12.00

CÉSSAR SERRADILLA Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 32 – ENTR. OLIVÉ, 29/04/2016, 09.00 A 11.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 09.00 – 09.15 09.15 – 10.40 10.40 – 11.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització JOSEP OLIVÉ Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 33 – ENTR. CHRISTIAN, 30/04/2016, 10.00 A 12.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 10.00 – 10.15 10.15 – 11.40

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització CHRISTIAN MARTÍNEZ Entrevista

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ

143

11.40 – 12.00

MARC PINEDA Recollir material

RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 34 – ENTR. RICARD, 02/05/2016, 09.00 A 11.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 09.00 – 09.15 09.15 – 10.40 10.40 – 11.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització RICARD Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 35 – CAMP. EUROPEU, 04/05/2016, 11.00 A 16.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

06.30 – 09.50

09.50 – 11:00

11.00 – 16.00

16.00 – 16.20

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Sony NX70 - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300 - Trípode x3

MARC PINEDA Preparació i gravació dels recursos primaris ALBERTO ALONSO RAFEL BELTRÁN Gravació de Norah fent gimnasia al SaltGimnastic Club

PREPARACIÓ I GRAVACIÓ DE RECURSOS

Ubicar les 3 càmeres

MARC PINEDA Recollir material

RECOLLIR EQUIP I MARXAR

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

GRAVACIÓ

Revisar bé el material de l’ERAM

144

JORNADA 36 – ANULADA JORNADA 37 – ANULADA JORNADA 38 – ANULADA JORNADA 39 – CASA ALBERTO, 08/05/2016, 09.00 A 14.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

09.00 – 10.00

10.00 – 13.50 13.50 – 14.00

DESCRIPCIÓ

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

ALBERTO ALONSO Gravació de la dieta de l’Alberto i rutina diària MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 40 – ENTR. BAUTISTA, 10/05/2016, 09.00 A 11.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300

09.00 – 09.15

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

09.15 – 10.40

PACO BAUTISTA Entrevista

GRAVACIÓ

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

145

10.40 – 11.00

MARC PINEDA Recollir material

RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 41 – ENTR. RAFAEL, 11/05/2016, 10.00 A 16.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 10.00 – 10.15 10.15 – 15.40 15.40 – 16.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització RAFAEL BELTRÁN Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 42 – CASA ALBERTO, 12/05/2016, 09.00 A 14.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 09.00 – 10.00 10.00 – 13.50 13.50 – 14.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització ALBERTO ALONSO NORAH ALONSO Conversa de l’Alberto amb la seva filla MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 43 – DISCO MICHIGAN, 14/05/2016, 23.00 A 04.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 22.50 – 23.40 23.40 – 03.00 03.50 – 14.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització ALBERTO ALONSO Alberto treballant de nit en seguretat MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 44 – ANULADA CULTURISMO REAL – Marc Pineda

146

JORNADA 45 – ENTRENO RAFAEL, 16/05/2016, 11.00 A 13.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 11.00 – 11.30 11.30 – 13.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material RAFAEL BELTRÁN entrenant en el gimnàs Forum Fit Blanes

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 46 – GRAVACIÓ PLATÓ, 18/05/2016, 10.00 A 18.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS

MARC PINEDA Preparació material I il·luminació ALBERTO ALONSO Gravació escenes Alberto

PREPARACIÓ DE LA IL·LUMINACIÓ EN EL PLATÓ

Més de 4 kits d’il·luminació

13.30 15.00

DESCANS PER DINAR

DESCANS DINAR

15.00 – 17.30

ALBERTO ALONSO RAFAEL BELTRAN ALEX RODRIGUEZ ELISABETH Gravació escenes en el plató

GRAVACIÓ

17.30 – 19.00

MARC PINEDA Recollir material

RECOLLIR EQUIP I MARXAR

10.00 – 11.00 11.00 – 13.30

GRAVACIÓ

Planificar bé la direcció per a aquest moment

JORNADA 47 – ENTR. MIGUEL, 19/05/2016, 13.00 A 15.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS

13.00 – 13.15

MARC PINEDA Preparació material i

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

147

13.15 – 14.40 14.40 – 15.00

anar a la localització MIGUEL ÁNGEL Entrevista MARC PINEDA Recollir material

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 48 – ENTR. TONI PÉREZ, 20/05/2016, 09.00 A 11.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 09.00 – 09.15 09.15 – 10.40 10.40 – 11.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització TONI PÉREZ Entrevista MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 49 – SANT GREGORI, 22/05/2016, 19.00 A 21.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 19.00 – 19.20 19.20 – 21.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material ALBERTO ALONSO Conduint el cotxe

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 50 – CARDIO CATEDRAL, 23/05/2016, 05.45 A 09.15, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

05.20 – 05.45

MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització

05.45 – 09.00 09.00 – 09.15

ALBERTO ALONSO Cardio per les muralles i la catedral MARC PINEDA Recollir material

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

- Canon 60D - Totes les òptiques - FlyCam 5000

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

148

JORNADA 51 – COTXE ALBERTO, 24/05/2016, 19.00 A 21.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 19.00 – 19.20 19.20 – 21.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material ALBERTO ALONSO Conduint el cotxe

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

IL·LUMINACIÓ GRAVACIÓ

JORNADA 52 – CASA ALBERTO, 25/05/2016, 20.00 A 23.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI 20.00 – 20.30 20.30 – 22.50 22.50 – 23.00

DESCRIPCIÓ MARC PINEDA Preparació material i anar a la localització ALBERTO ALONSO NORAH ALONSO Conversa de l’Alberto amb la seva filla MARC PINEDA Recollir material

FEINES

VARIS

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

“”

GRAVACIÓ RECOLLIR EQUIP I MARXAR

JORNADA 53 – SANT GREGORI, 26/05/2016, 19.00 A 21.00, INT/DIA ESCENA 1 HORARI

DESCRIPCIÓ

FEINES

VARIS - Canon 60D - Canon 600D - Totes les òptiques - Tascam DR40 - Rode NTG1 - Yonguo YN300 - Slider

19.00 – 19.20

MARC PINEDA Anar a la localització i preparar material

PREPARACIÓ DEL MATERIAL

19.20 –

ALBERTO ALONSO

IL·LUMINACIÓ

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

149

21.00

Conduint el cotxe

GRAVACIÓ

14.9. Pla de producció

CULTURISMO REAL – Marc Pineda

150

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

151

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

152

CULTURISMO REAL â&#x20AC;&#x201C; Marc Pineda

153