Memoria aixo nostre by EU ERAM

“La escuela debe ser capaz de leer la realidad concreta que rodea al niño. La geografía es la de su barrio; la historia, la de su familia”. F.Tonucci (1999)

Índex

1. Introducció 1.1. Presentació del projecte

6 6

1.1.1. Títol 6 1.1.2. Procés creatiu 7 1.1.3. Equip 8 2. La narració 10 2.1. Referents bibliogràfics 13 2.1.1. Introducció del marc teòric 13 2.1.2. Paraules clau 14 2.1.3. Escola Rural 15 2.1.4. Què són les ZER? 16 2.1.5. Context de l’escola 16 2.1.6. Funcionament de l’escola 17 2.2. Referents cinematogràfics 18 2.3. Referents multimèdia/transmèdia 20 2.4. Mitjans i plataformes 24 2.4.1. Documental web 24 2.4.2. Plataforma de Social Media 24 2.4.3. Merchandaising 25 2.4.4. Exposició itinerant 25 2.4.5. Llibre 25 3. Declaració d’intensions de l’equip 26 3.1. Objectius 26 3.1.1. Generals 26 3.1.2. Específics 26 3.2. Benchmarking 27 3.2.1. Criteris de recerca 27 3.2.2. Quadres resum 28 3.2.3. Conclusions 33 4. Story Line 34 5. Sinopsis 34 6.Relació de testimonis 35 6.1. Entrevistats 35 6.2. Col·laboradors 38 7. Tractament literari 39 7.1. Procés creatiu 39 8.Realització i producció audiovisual 40 8.1. Realització audiovisual 40 8.1.1. Versió final de guió 42 8.1.2. Registre guió al RPI 47 8.1.3. Localitzacions 49 8.1.4. Proves de càmera 52 8.1.5. Raports de rodatge 53 8.2. Producció Audiovisual 53

8.2.1. Preproducció 8.2.2. Equip 8.2.3. Contractes 8.2.4. Pressupost (ingressos i despeses) 9. Disseny audiovisual 9.1. Estudi i anàlisi de referències 9.1.1. So 9.1.2. Fotografia 9.1.3. Muntatge 9.1.4. Animació gràfica 9.1.5. Postproducció 9.1.6. Retoc de color i etalonatge 9.2. Flux de treball 9.3. Programari. Criteri de selecció de cada fase 9.4. Format final d’exhibició i / o distribució 10. Disseny i creació de so digital 10.1. Preproducció 10.1.1. Elaboració guió per seqüències 10.1.2.Redacció necessitats especials abans del rodatge 10.1.3. Selecció de material 10.1.4. Assajos i proves 10.1.5. Proves de Software 10.2. Postproducció 10.2.1. Problemes de rodatge 10.2.2. Canvis en rodatges 10.2.3. Wild-tracks 10.2.4. Ús de llibreries i recolzaments 10.2.5. Material addicional 10.2.6. Carpeta d’àudios de rodatge 10.2.7. Conclusions 11. Realització i producció multimèdia / Transmèdia 11.1. Multimèdia 11.1.1. Arquitectura de la informació 11.1.2. Disseny de la interfície 11.1.3.Definició del contingut 11.2. Transmèdia 11.2.1. Narrativa 11.2.2. Experiència 11.2.3. Audiències 11.2.4. Mitjans/Plataformes 11.2.5. Model de negoci 11.2.6. Execució 12. Conclusions generals

53 70 75 124 126 126 126 127 129 131 132 132 133 135 135 136 136 136 137 137 137 138 138 138 138 139 139 139 140 140 141 141 141 147 166 166 166 167 168 170 171 173 177

1. Introducció Aquest document exposa l’evolució d’Això Nostre. Un projecte grupal emmarcat dins els projectes Audiovisuals i Multimèdia del quart curs del grau en Audiovisuals i Multimèdia, de l’escola Universitària ERAM, centre adscrit a la Universitat de Girona. La memòria presenta el treball de tot l’equip estructurada en funció de les àrees i l’evolució de la mateixa durant el procés de treball.

1.1. Presentació del projecte Això Nostre és una projecte transmèdia, que es basa en el documental interactiu com a eix principal. El projecte conté aplicacions per a diferents mitjans, com una exposició itinerant i un llibre, on es recullen les històries i memòries del mateix. El propòsit d’Això Nostre ha estat recollir les vivències i les històries diàries de l’escola La Vall d’Osor (Girona). Així com un mirada global sobre la societat rural actual i com aquesta s’està perdent a causa de la globalització i els moviments socials cap a les grans massificacions urbanes.

1.1.1. Títol Això Nostre és el títol del documental interactiu al que es dediquen les pàgines d’aquesta memòria. Aquest no és un nom qualsevol ja que ha estat pensat i reflexionat perquè tingui un gran significat i sentit dins del projecte. El projecte explica històries petites i personals dins una gran història, l’escola. Aquesta gran història acaba essent la història de tots, la història que engloba totes les altres i que fa que en sorgeixin de noves. El nom Això Nostre vol significar aquesta gran història que acaba essent de tots i que és el motor d’infinites coses i històries més. El nom del projecte pot anar acompanyat de dos descriptors que el reforçaran i acompanyaran depenent del format on es trobi. Els descriptors són: “Documental interactiu” i “L’escola en l’entorn rural”.

1.1.2. Procés creatiu En aquest apartat s’explica el procés creatiu que l’equip d’Això Nostre ha seguit per la creació del projecte. El projecte neix dins el marc de l’assignatura de Producció Audiovisual, durant el segon curs del GAM. Aquesta plantejava la teorització d’un projecte transmèdia, evidentment amb un altre nom i unes altres pretencions que l’actual projecte. Per tant, la primera idea va quedar emmagatzemada durant més d’un any fins que amb la oportunitat que brinden els projectes de GAM4 es va decidir dur a terme aquesta idea. Tal com s’ha comentat, el que és avui Això Nostre no es pot comparar amb aquella primera idea sorgida dos anys enrere. El projecte comença a evolucionar a partir del mes d’Agost de 2014, quan s’organitza una primera reunió amb l’equip i es comença a pensar un tema per al projecte. Desprès d’un procés de documentalisme intens, el projecte agafa forma i, a principis de setembre del mateix any, es presenta com a projecte transmèdia. Aquest primer esborrany de projecte anava enfocat cap a les escoles “lliures” o “alternatives” com a objecte a documentar. Durant aquest procés va sorgir la oportunitat de realitzar el projecte en l’escola rural d’Osor (Girona). La idea va agradar ja que aquesta era atractiva tant per la pròpia escola com per l’entorn on es trobava. Això va comportar una nova fase de documentalisme, aquesta vegada enfocada cap a les escoles rurals i els seus entorns. El procés creatiu d’Això Nostre és llarg i complex ja que el projecte ha anat canviant a mida que s’anaven obrin possibilitats i noves maneres d’enfocar el tema. En conjunt, el projecte ha anat evolucionant en moltes direccions diferents però sempre buscant millores i intentant trobar una manera innovadora, original i sobretot molt propera d’explicar com es viu una escola rural i en quin estat es troba la societat rural en l’actualitat.

1.1.3. Equip Tot seguit es presenta l’equip del projecte amb la funció principal que ha tingut cada un dels membres.

Fig. 01 - Infografia de l’equip

1.1.4. Justificació Aquest projecte neix a partir de l’interès dels seus creadors per tal d’explicar com són d’importants les escoles rurals dins la societat actual. El documental interactiu explica com viuen, es relacionen i cooperen els habitants d’un petit poble d’uns 380 habitants, situat al bell mig de les Guilleries. Així com la importància que agafa la seva escola dins d’aquesta societat, fent de motor socialitzador i dinamitzador de la contrada. Osor (Girona) és un marc incomparable per dur a terme el projecte, ja que la bellesa natural de l’entorn i del propi poble funcionen com a atractius visuals per donar pas a parlar sobre els temes exposats anteriorment i els quals ampliem a continuació. Molts dels valors de la vida rural es varen començar a perdre amb la industrialització i s’han seguit perdent en l’època actual de la globalització, convertint a les persones en essers cada vegades més individualistes i aliens als col·lectius o societats (Zygmunt Bauman 2007). Ara són molt poques les persones que gaudeixen de la vida rural, encara que sigui de manera inconscient. Tanmateix, l’educació és un tema cabdal en la societat actual, i les escoles rurals són avui en dia una part de la realitat del nostre país, alhora que aquesta s’està perdent a causa del fets exposats amb anterioritat. Això incrementa la necessitat de parlar i valorar aquestes escoles a l’hora que exposar els valors que aquesta transmet, per tal que la societat agafi consciencia sobre el que no pot passar desapercebut. Això va despertar l’interès per dur a terme aquest projecte, fent sorgir un seguit de preguntes als seus creadors: “S’hauria de prendre consciència del que suposa aquesta vida?”, “Hi hauria d’haver un procés invers a la industrialització i recuperar alguns aspectes de la vida rural?”, “És l’escola rural un element important en la societat actual?” Per altra banda, la decisió de presentar el projecte en format de documental interactiu ve donada per vàries raons. La primera és l’oportunitat per explorar nous llenguatges audiovisuals, i en aquest cas, multimèdia. Per tal de crear una nova experiència a l’usuari, deixant que aquest participi prenent decisions sobre el producte finals. En segon lloc per l’accessibilitat i immediatesa del mitjà. Avui en dia, internet està gairebé a qualsevol lloc del món. Així els possibles consumidors dels producte incrementen exponencialment, ja sigui per interessos relacionats amb el contingut (educació i societat rural) o bé per la tecnologia (documental interactiu). Finalment, les narracions interactives són una de les apostes de futur més importants en l’àmbit audiovisual i sobretot en el documental. Una porta encara inexplorada en l’àmbit estatal i una bona oportunitat mirant el futur mercat laboral al que hauran de fer front els creadors del projecte.

2. La narració Hi ha moltes maneres de definir la narrativa audiovisual i no per aquest motiu n’hi ha una d’exacte o més precisa. Una definició general sobre què és la narrativa audiovisual podria ser la següent: la capacitat de disposar imatges audiovisuals per a construir un discurs del qual el significat és la història. Quan parlem de narrativa audiovisual, parlem d’explicar una història de manera peculiar i ordenada a partir d’imatges i música. En el cas dels audiovisuals “la combinació contrastada de les dues, té generalment, un poder evocador i expressiu més fort” (M.Chion, 1993). Des del cinema mut, tant les narratives audiovisuals com el propi cinema, han evolucionat de manera considerable i avui en dia, l’espectador reclama alguna cosa més que seure davant una pantalla i deixar que passin les històries per davant dels seus ulls. El nou espectador és participatiu, i es vol involucrar en l’obra. Abans d’entrar en els nous formats narratius, és necessari parlar sobre el posicionament d’Això Nostre per tal de conèixer com aquest documental es pot diferenciar o no, de la resta de documentals. La primera classificació de mètodes documentals va venir de la mà de Bill Nichols juntament amb Julianne Burton, i va ser aquesta última la que va classificar aquests mètodes en quatre formes de representació de la realitat: expositiu, observacional, interactiu i reflexiu. Anys més tard, aquesta va modificar aquests models que finalment varen quedar definits de la següent forma: expositiu, observacional, participatiu, reflexiu i poètic. En aquest apartat, ens centrarem exclusivament en dues de les modalitats que més influencia han tingut sobre el llenguatge utilitzat en aquest projecte, la modalitat participativa i l’observacional. La modalitat participativa (originalment interactiva) és una modalitat on el seu desenvolupament el trobem en el documental etnogràfic i mostra la realització entre el realitzador i el subjecte filmat. D’aquest model en varen sorgir els actuals models d’entrevista i diferents tècniques que permetien al realitzador la participació més activa en els esdeveniments. Un dels seus propulsors va ser Dziga Vertov del qual podem trobar diferents films com la sèrie de “Kino-Pravda” (D. Vertov 1920). On el realitzador es centra en l’experiència de

Fig 02 - Serie de “Kino - Pravda

cada dia, deixant de banda preocupacions burgeses, i centrant-se en els mercats, els bars, les

escoles, etc. Per altra banda també destaquen autors com Jean Rouch, Emilie de Antonio i Connie Filed. Aquesta modalitat s’associa al documental clàssic basat en l’argumentació a partir de les imatges. Un model que es dirigeix directament a l’espectador utilitzant entre títols o locucions en voice over que ajuden a emfatitzar la idea d’objectivitat i a la lògica argumentativa del documental. Pel que fa al model observacional, aquest posa especial èmfasi en la no-intervenció del realitzador (o la mínima intervenció possible), i la cessió del control al que passa davant la càmera. En la seva basant més pura aquest estil descarta les entrevistes, els entre títols, la veu en off i la música no diegètica, així com la reconstrucció de fets o esdeveniments. També es caracteritza per la durada dels seus plans, d’entrada llargs, i per la descripció exhaustiva de la quotidianitat. Segons Nichols “aquest model, aborda amb més facilitat les experiències contemporànies” (B. Nichols 2002). Per tant, l’espectador experimenta el text com una reproducció de la vida tal com es viu, sense traves ni mediacions. El llenguatge d’aquest documental ha estat minuciosament seleccionat per tal de transmetre la importància de cada moment, de cada detall. El model observacional permet donar èmfasis aquest detalls, potenciant el discurs i permetent a l’usuari participar en l’acció sentint-se un observador participatiu en l’acció. A partir de l’exemple de Être et avoir (N. Philbert 2002) s’ha tractat la imatge de manera semblant, amb colors naturals i plans de llarga durada per tal de donar importància al moviment intern d’aquesta. La poca utilització de la música també és un punt clau dins aquest projecte, ja que aquesta tan sols apareix en moment puntuals o de transició entre pantalles.

Fig. 03 - Fotograma de Ètre et avoir

Això Nostre barreja aquestes dues modalitats per generar una nova experiència en l’usuari, on per una banda, la participació d’aquest fa que el documental agafi un caire més interventiu, mentre que el contingut audiovisual esta generat a partir del model observacional. Una vegada descrit el llenguatge utilitzat en aquest documental, ara és el moment d’exposar les noves narratives audiovisuals, les quals formen part essencial d’aquest projecte.

Avui en dia es preveu que un 97% dels adolescents d’entre 12 i 17 anys juguen a videojocs, sigui amb l’ordinador o amb les videoconsoles (H. Jenkins 2008). Per tant el perfil d’espectador ha anat variant molt durant els últims anys. Aquest nou espectador demana més protagonisme dins les obres audiovisual i en vol prendre part. Per tant en aquest nou relat audiovisual i entren conceptes tan importants com la gamificació (N. Pelling 2002) o altrament dit “l’ús de tècniques i dinàmiques pròpies de jocs i oci en les activitats no recreatives” H.Romero i E.Rojas (2013). Les noves dinàmiques dins la narrativa han portat a la teorització d’aquest mecanismes sota el nom de narrativa transmèdia. La narració transmèdia és un tipus de relat on a través de l’ús de diferents eines multimèdia o plataformes de comunicació l’usuari passa a formar part activa en l’obra (A. Scolari 2013). Això implica la creació de contingut per a diferents plataformes per captar el màxim de públic possible i intentar impregnar la vida quotidiana dels espectadors per tal que aquest s’enganxi a l’obra. Fent que sigui imprescindible que les diferents peces vagin lligades entre si i que existeixi una sincronia relativa entre elles.

2.1. Referents bibliogràfics Per dur a terme el projecte, s’han consultat diversos materials bibliogràfics per tal d’enfortir les bases conceptuals del projecte, tot seguit exposem a mode de llista els referents més destacats: • Nichols, Bill. La representación de la realidad: Cuestiones y conceptos sobre el documental. Paidós Barcelona, 1997. • Fernández, Federico, i José Martínez. Manual básico de lenguanje y narrativa audiovisual. Paidós Iberica, 1999. • Marimon, Juan. El montaje cinematogràfico: del guion a la pantalla. Universitat de Barcelona, 2014. • Sanchez, Jordi. Narrativa audiovisual. UOC (Universitat oberta de catalunya), 2006. • Ràfols, Rafael, i Antoni, Colomer. Diseño audiovisual. Gustavo Gili, 2014. • Scolari, Carlos. Narrativas transmedia: Cuando todos los medios cuentan. Deusto S.A ediciones, 2013. • Jenkins, Henry. Convergence culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicacion. Paidós Iberica, 2008.

Per tal de veure tots els referents, tant bibliogràfics com audiovisuals es poden veure al Annex.01 de la memòria.

2.1.1. Introducció del marc teòric “Les persones som éssers amb i en el món. Això ofereix relacions que suposen reptes en el ser humà que fa que aquest construeixi les pròpies respostes i solucions. Mitjançant la praxis reflexionem críticament.” (J. Echeverría, 1976). El mateix autor afirma que la pedagogia de la racionalitat del saber es basa en estructures autoritàries de la societat, on la funció de l’educació és l’adaptació, essent els adults models pels nens. La professió dels infants dins la societat és la de l’estudiant, que té per objectiu integrar un saber neutre i objectiu - que no correspon als interessos reals de l’alumne, ja que el priva de l’esperit crític, la creativitat i la curiositat, estimulant la seva ingenuïtat - transmès per un mestre, que és un mediador entre el saber i la ignorància, jutge d’èxit i fracàs.

L’alumnat, degut a la revolució dels mitjans, ha canviat. Les demandes culturals són diferents. L’escola tradicional també s’ha modificat i adaptat als nous temps. No obstant, continua tenint la funció d’esbrinar quins alumnes estudien i quins fracassen, amb una pedagogia de submissió on “La narració d’un subjecte (mestre) a uns objectes (alumnes) que escolten per aprendre els coneixements [preestablerts i programats] que transmet.”(J. Echeverría, 1976, 51). (Ivan Illich 1976) proposa crear una institució al servei de les persones, amb una educació basada en l’alliberament, per tal d’obtenir una societat lliure, on es doni segons les seves capacitats i es rebi segons les seves necessitats, amb persones crítiques i reflexives. Per tal d’aconseguir-ho es necessita “un líder-guia pel poble i la societat, que eduqui en els valors de l’autonomia, la convivència i la llibertat individual en una escola obligatòria i igualitària” (J. Echeverría, 1976, p.26). Amb un ensenyament pràctic, lliure i competitiu per a obtenir competències en l’educació cultural. El valor pedagògic del joc és un mitjà de desenvolupament físic, motor i sensorial, que suscita la imaginació i concentra els objectius i continguts a adquirir. És a dir, el saber real sense una experiència o assimilació personal no existeix. Tanmateix, viure una experiència pot no ser suficient (Roger Gal, 1967, p.45). Entenem doncs, que l’estudi en l’ambient és més natural i ric per explotar: es concentren les activitats entorn un tema concret que permet que els nens aprenguin a observar, comparar, unir fets i descobrir relacions de causa-efecte en el context real de la matèria. L’escola rural està lligada al medi i a la natura, ofereix valors de proximitat en les relacions educatives i humanes i és eix vertebrador de les petites comunitats locals (Joan Soler, 2009).

2.1.2. Paraules clau Les paraules clau d’aquest projecte són: ESCOLA RURAL, SOCIETAT, CULTURA, DOCUMENTAL INTERACTIU, DOCUMENTAL OBSERVACIONAL DOCUMENTAL INTERATIU, NARRATIVA AUDIOVISUAL i NARRATIVA TRANSMÈDIA.

2.1.3. Escola Rural Per altra banda s’explica què és l’escola rural i quins trets específics i diferents té envers les escoles ordinàries. L’Escola Rural és una Escola pública que té uns trets específics diferents respecte a les escoles ordinàries que fan que esdevingui un model d’escola diferent. És una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi. Aquesta podem dir que moltes vegades és el pal del paller ja que és la dinamitzadora de bona part de la vida del poble en què es troba. Un poble sense Escola és un poble solitari que en molts dels casos això el porta a convertir-se en un poble desert. L’Escola rural està formada per uns trets diferencials que els podem resumir així:

• Interacció entre alumnes de diferents nivells, edats i cursos i també entre mestre/a. Degut a la seva situació els nens i nenes tenen un nivell d’interacció molt alt entre ells i amb el/la mestre/a. Al mateix temps gràcies a les ZER tenen un intercanvi i un enriquiment amb els companys i companyes del mateix cicle però de diferents escoles. • Atenció individual, mètodes de treball propers i particulars a cada nen/a i atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, maduració i aprenentatge de cada alumne/a. • Flexibilitat. En diem flexibilitat de la manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. Per exemple tenim la flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’espais, d’activitats… Els nens i nenes de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun d’ells i elles. • Metodologia. La metodologia emprada pretén potenciar l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball(sobretot en grup, ja siguin per parelles o en assemblees…) i la globalització del contingut curricular.

Per altra banda el paper de la mestra o del mestre de l’Escola rural és un dels motors més importants. Ser mestre/a d’Escola rural podem dir que és una manera de fer. El mestre/a d’una Escola rural s’acaba convertint en alguna cosa més que el mestre/a que explica una matèria. Aquest podem dir que és el tutor, el guia, l’acompanyant, l’amic,... l’estreta relació que es fa amb els alumnes i el grau de coneixença que acaben tenint uns amb els altres és realment important i un punt de referència de l’educació dels nens/es de l’Escola rural.

2.1.4. Què són les ZER? Referent a les escoles rurals s’explica el què són les ZER per així poder entendre un dels trets diferencials de l’escola escollida pel projecte. Les tres sigles ZER signifiquen: Zona Escolar Rural. Les ZER fan referència a les agrupacions d’Escoles rurals públiques ubicades a diferents poblacions rurals de Catalunya. Aquest tipus d’agrupacions existeixen des del 1988. L’objectiu de les ZER és afavorir el treball col·lectiu entre els diferents escoles rurals de les mateixes zones per oferir una millor qualitat educativa i optimitzar recursos. Les escoles que formen part de les diferents ZER comparteixen projecte educatiu. Aquesta manera de funcionar permet superar l’aïllament dels mestres i afavorir la socialització dels alumnes. Formar part d’una ZER vol dir doncs, formar part d’un col·lectiu, formar part d’un conjunt d’escoles que estan en contacte i que comparteixen un objectiu educatiu i que per tant els membres tenen contacte entre ells a partir de diferents activitats. La ZER dóna entitat al Claustre d’Escoles i el Consell escolar de tota una zona respectant la identitat de les escoles de cada poble. Aquest Claustre i aquest Consell intenten trobar un equilibri per la seva zona i una millora del seu sistema. Formar part d’una ZER doncs, podem dir que, augmenta la capacitat de treball dels seus membres pel fet de ser d’un col·lectiu més ampli que el de l’Escola rural.

2.1.5. Context de l’escola Tot seguit es presenta el context de l’escola la Vall, l’escola en què es centra el projecte. Per tal de contextualitzar l’escola, volem fer una breu descripció de l’entorn d’aquesta: El terme d’Osor ocupa una extensió de 52 km2 (amb 456 habitants el 2013 1 ) situats al bell mig de les Guilleries. La vila és a 340 m sobre el nivell del mar. Es troba a 21 km de Santa Coloma de Farners, capital comarcal, 16 km de Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries, 9 km d’Anglès vila més propera i a 25 km de Girona. L’accés al municipi és complicat perquè tant la carretera per anar a Anglès o Sant Hilari és molt estreta i plena de corbes, ja que aquesta va resseguint el perfil de la muntanya.

1 Informació extreta del web d’idescat [http://www.idescat.cat/emex/?id=171169] amb data 25/09/2014

2.1.6. Funcionament de l’escola Per acabar amb els referents bibliogràfics es mostra un resum del funcionament de l’escola La Vall. Tot i ser una escola rural, l’escola d’Osor no és troba agrupada en cap ZER (Zona d’Escolarització Rural) a causa del difícil accés al poble. Això fa que aquesta escola no pugui gaudir dels avantatges d’aquesta associació, dels quals en destaquem dos: • La possibilitat de participar amb intercanvis amb d’altres escoles per tal de promoure i intercanviar metodologies. • La oportunitat de disposar de professors “especialitzats” que van fent rotacions per les escoles d’aquesta associació per tal d’impartir assignatures com música, anglès o educació física. Per tal de poder complir aquests objectius, l’escola disposa de dues professores especialitzades a mitja jornada, una per impartir les classes d’anglès i l’altre per la música. A part d’això, aquestes professores també imparteixen les matèries base com és català, castellà o matemàtiques. La plantilla de professors és completa amb la seva directora, que també imparteix classe, i un altre professor, que fa una mica de tot. Això vol dir que aquest professors s’han d’anar reinventant dia a dia per tal de poder oferir un bon nivell docent, imparteixin el que imparteixin. Aquest any l’escola ha tingut la sort de poder gaudir de dues professores en pràctiques, i així poder crear un equip digne per atendre els 20 nens que té l’escola. D’altra banda, l’escola d’Osor és una entitat pública, i, per tant, tots els arranjaments necessaris haurien d’anar a càrrec de l’ajuntament. En aquest cas no és així. L’escola depèn d’ella mateixa a l’hora de fer el manteniment, i per aquest motiu, els professors organitzen jornades de pares per tal que aquests puguin treballar els diferents espais de l’escola amb la finalitat de poder tenir unes instal·lacions dignes pels seus fills.

2.2. Referents cinematogràfics A continuació i després d’haver parlat dels referents bibliogràfics es presenten els referents cinematogràfics en els que s’ha basat l’equip del projecte. Être et avoir (Philibert 2002) Documental del francès Nicolas Philibert, on s’explica la quotidianitat d’una escola rural francesa. A partir de l’ús de plans fixes i de llarga durada, Philibert aconsegueix submergir l’espectador en aquesta quotidianitat extraordinària dels nens i nenes de l’escola. Tanmateix el documental explica la vida del professors Georges Lopez i com aquest viu i creu en l’escola de la qual n’és l’únic professor. Un homenatge a l’escola rural i a l’amor per l’ensenyament.

Fig. 05 - Fotograma de Être et avoir Babies (Balmès 2010) Thomas Balmès ens transporta a quatre punts ben diferents del planeta, seguint el primer any de vida de quatre infants. Dels quals dos neixen i viuen en zones rurals, mentre que els altres dos viuen en zones urbanes. Un documental on el contrast entre les vides dels protagonistes fa reflexionar a l’espectador sobre la felicitat i el sentiment de partinença a un lloc. També veiem com aquest es relacionen i creixen en el seu propi entorn.

Fig. 06 - Fotograma de Babies

A Small Act (Arnold 2010) Chris Mburu va canviar radicalment la seva vida el dia que una benefactor de Suècia (desconegut) li va donar una beca perquè pogués anar a estudiar fora del seu país d’origen (Kenia). Ara Mburu és advocat de les nacions unides. En aquesta pel·lícula documental, Jennifer Arnold, explica com Chris Mburu crea un programa de beques per a joves de Kenia perquè aquest puguin seguir estudiant.

Fig. 07 - Cartell de A Small Act Thanatorama (Guintard,Jesus, Baillais 2007) Què passa quan morim? Amb aquesta pregunta arranca Thanatorama, un documental interactiu que ens explica els processos als quals és sotmès un cos quan arriba el moment de la seva mort.

Fig. 08 - Fotograma de Thanatorama Highrise: Out My Window (Cizek 2010) “Les torres del món, el món a les torres”. Aquesta frase dóna inici a un documental interactiu sobre al vida de la gent que viu en torres residencials. A partir de la imatge amb veus en off, aquest documental absorbeix a l’espectador, fent-lo entrar i “gaudir” de cada historia.

Fig. 09 - Captura de pantalla de Out My Window

2.3. Referents multimèdia/transmèdia Per acabar amb els referents es presenten els referents multimèdia i transmèdia analitzats per saber el funcionament de la plataforma escollida.

SEAT - Sombras del progreso http://www.sombrasdelprogreso.com

Fig.10 - Captura de pantalla de la web Sombras del progreso Web documental sobre la història de la SEAT. Seleccionada per la seva arquitectura i estructura senzilla però molt entenedora, i a més per la seva distribució de contingut per nivells desbloquejables. A més, introdueix una situació social de l’època des d’una vessant molt propera als afectats.

Solos

http://www.webdocsolos.com/es

Fig.11 - Captura de pantalla de la web webdocsolos Documental web sobre dos històries d’una família separada. Una part es troba a Bogotà i l’altre a Barcelona. Aquesta família va ser separada quan Janneth es veu obligada a deixar al seu fill. Ara es retroben amb un documental. Es tracta d’un documental diferent a la resta. I que es pot interpretar com dos documentals fusionats. La web presenta un únic documental lineal, però també permet veure que en realitat son dos interfícies amb dos audiovisuals, que es desenvolupen paral·lelament. En aquests dos es presenten les dos històries de la família, dos temàtiques unides en una mateixa.

This Land

http://thisland.nfb.ca/#/thisland

Fig.12 - Captura de pantalla de la web thisland Web documental sobre la història d’una expedició militar de Canadà al nord del païs. El documental es presenta per 16 etapes, que són els dies que va durar la expedició. El seu contingut té poques imatges videogràfiques, tot es fonamenta d’una veu en off, galeries fotogràfiques i infografies.

Fort Mc Money

http://www.fortmcmoney.com/#/fortmcmoney

Fig.13 - Captura de pantalla de la web fortmcmoney Es tracta d’un documental web en format videojoc sobre Fort McMurray, Alberta, Canadà i el desenvolupament de sorres petrolíferes d’Athabasca. A través del videojoc pots anar endinsant-te i coneixen més sobre la història que es presenta. A més, un mapa et permet anar d’un lloc a un altre, coneixen tots els espais i complint missions per descobrir noves històries.

Killing Lincoln

http://killinglincoln.nationalgeographic.com/

Fig.14 - Captura de pantalla de la web killinglincoln Documental web sobre Lincoln i la seva mort. El documental es presenta en un scroll vertical que segueix un camí que simbolitza la trajectòria fins a la seva mort. En ell es van presentant diferents documents, ja siguin fotografies, vídeos, àudios o textos que aporten informació d’una forma lineal.

Welcome to Pinepoint http://pinepoint.nfb.ca/#/pinepoint

Fig.15 - Captura de pantalla de la web pinepoint El webdoc ens parla de Pine Point, un poble d’estiueig canadenc, destí vacacional d’un dels autors, Mike Simons, que es va deixar abandonat al llarg dels anys vuitanta degut al tancament de la mina del poble. Des d’un punt de vista totalment emocional, Simons recorda aquell viatge i el poble tal com era.

High Rise – Out my window http://highrise.nfb.ca

Fig.16 - Captura de pantalla de la web highrise El projecte Highrise conté els webdocs One Millionth Tower i Out My Window, entre d’altres. I tracta de les vides de les famílies que viuen en blocs de pisos de gran alçada. És un dels pocs documentals web transmèdia.

The Block http://www.sbs.com.au/theblock/#/explore

Fig.17 Captura de pantalla de la web The block Web documental que tracta sobre un barri de Sidney carregat d’una rica història de la cultura aborigen que, en els últims anys, les drogues, les tragèdies i els crims han marcat les vides d’aquests habitants.

2.4. Mitjans i plataformes Tot seguit es presenta un esquema amb els mitjans i plataformes que contarà el projecte i s’adjunta una breu explicació de cada un d’ells.

Fig. 18 - Organigrama de les plataformes transmèdia del projecte

2.4.1. Documental web Documental interactiu que, des d’una mirada observacional i realista, mostra les vivències quotidianes d’una escola rural. La narrativa es desenvolupa a través del dia a dia de l’escola i els fets quotidians que s’hi presenten i que fomenten els valors específics de la vida de poble.

2.4.2. Plataforma de Social Media Utilitzarem aquesta plataforma com a dinamitzador del projecte. Les xarxes captaran l’atenció del seu contingut ja que aquest serà de caire més viral o més amè. Amb això volem que l’espectador es troni a reenganxar el documental. El contingut a més a més no serà al mateix

que es podrà trobar el documental sinó que serà contingut complementari a alguns termes que apareixeran el documental a més a més de contingut nou on aquest sortirà a la llum com a primer cop a partir de les xarxes socials.

2.4.3. Merchandaising Utilitzarem el merchandaising per fer difusió del projecte a partir de material molt lligat al tema del documental. Aquesta plataforma també ens servirà per part del finançament.

2.4.4. Exposició itinerant El documental interactiu anirà acompanyat d’una exposició itinerant amb material complementari al documental on a partir d’aquesta l’espectador podrà acabar d’endinsar-se dins del projecte amb una nova experiència física i amb nou material. L’usuari podrà connectar directament amb les històries i els relats que s’hi mostrin. Aquest material pot ser des de material físic com obres que la gent del poble hagi creat o com espais sonors on aquets ens ajudaran a endinsar-nos del tot dins de la trama del documental.

2.4.5. Llibre Finalment el projecte anirà acompanyat per un llibre que aquest serà la incursió física a casa de l’espectador. El llibre serà la part més física on quedarà plasmada l’experiència total del projecte. Serà la part física que formarà part del dia a dia de l’espectador.

3. Declaració d’intensions de l’equip En el següent apartat s’exposen les intencions de l’equip en quant a objectius i criteris de cerca complementat amb una petita conclusió d’aquests.

3.1. Objectius Tot seguit es presenten els objectius del projecte dividits en generals i específics.

3.1.1. Generals

• Realitzar un documental web amb una perspectiva èmic-antropològica sobre les

comunitat rurals, és a dir, des d’una mirada propera al personatge.

• Oferir una mirada de la “vida de poble” amb tots els seus avantatges i

inconvenients.

• Emocionar a l’espectador a través de l’experiència de les persones tant de

l’escola com del poble.

3.1.2. Específics

• Empatitzar amb el poble i els seus habitants.

• Formar part del projecte educatiu de l’escola La Vall.

• Fer de mirall per inspirar altres projectes semblants al de l’escola d’Osor, que

actualment es troba castigat per la situació econòmica i social del nostre país.

3.2. Benchmarking En següent aparat es presenta un estudi de mercat (Benchmarking) amb uns criteris de recerca uns quadres resum dels projectes analitzats per l’estudi de mercat i una conclusió d’aquest.

3.2.1. Criteris de recerca Per tal de dur a terme el Benchmarking l’equip ha efectuat una recerca prèvia orientada a partir dels documentals web i transmèdia amb més èxits i reconeixement dins del món interactiu. Aquests han estat descobert gràcies a una cerca per internet i gràcies a l’aportació dels professors de la Universitat. A través d’aquests documentals web i de la mateixa recerca a internet s’han pogut localitzar altres projectes d’interès. Per tal de destriar entre tots els documentals web cercats l’equip s’ha fixat en tres punts essencials que són: la temàtica, l’estructura i la usabilitat de la web juntament amb la seva estètica. Aquests tres punts són essencials. En primer lloc, pel que fa a la temàtica, ens podem orientar de com ha estat tractat el tema o temes similars al nostre projecte i tenir una referència d’aquelles aportacions que es podrien adequar de la mateixa forma al nostre treball. En segon lloc, l’estructura i la usabilitat tenen molt de pes en el nostre projecte ja que és molt important que aquestes siguin adequades per tal de que l’usuari pugui navegar dins del documental web amb facilitat i sense problemes. Si l’usuari no entén la plataforma o la disposició de la matèria exposada no podrà arribar a un assoliment de tot el material que es vol exposar. Per últim, l’estètica farà atractiva la nostra pàgina web i ajudarà a que l’usuari es senti a gust dins d’aquesta. Aquesta ha de ser similar a la emparada dins dels documentals web però amb tocs diversos o originals dels quals hem tingut idees a través dels projectes cercats. S’han elaborat uns criteris de cerca que es detallen a continuació:

• Per temàtica

• Per referència estructural i d’usabilitat de la web

• Per estètica

• Per èxit i reconeixement (premis)

3.2.2. Quadres resum L’anàlisi del benchmarking es centra en documentals o reportatges web, ja que és una metodologia de web diferent a la resta que té una estructura més complexa, i que per tant, tindrà afinitat amb el nostre projecte. La preselecció s’ha centrat amb valors de qualitat, valor afegit i diferencial sobre estructura, disseny i contingut dels documentals web. A01: I tu qui ets? ( http://www.ituquiets.com/ ) A02: SEAT - Sombras del progreso ( http://www.sombrasdelprogreso.com/ ) A03: Alma ( http://www.rtve.es/noticias/documentos-tv/alma/ ) A04: Territorio do Brincar ( http://territoriodobrincar.com.br/ ) A05: Code Barre ( http://codebarre.tv/fr/#/fr ) A06: Solos ( http://www.webdocsolos.com/es ) A07: This Land ( http://thisland.nfb.ca/#/thisland ) A08: Type Rider ( http://typerider.arte.tv/#/ ) A09: Similkameen crossroads ( http://crossroads.nfb.ca/#/crossroads ) A10: JKF, sombras de un magnicidio ( http://lab.rtve.es/aniversario-asesinato-kennedy/ ) A11: Bubble Dancers ( http://bubbledancers.nfb.ca/#/bubbledancers ) A12: Seven Digital DeadLy Sins ( http://sins.nfb.ca/ ) A13: Fort McMoney ( http://www.fortmcmoney.com/#/fortmcmoney ) A14: Killing Lincoln ( http://killinglincoln.nationalgeographic.com/ ) A15: Welcome to Pinepoint ( http://pinepoint.nfb.ca/#/pinepoint ) A16: Highrise ( http://highrise.nfb.ca/ ) A17: Haiku ( http://interactivehaiku.com/ ) A18: La habitación de Ebed ( http://lab.rtve.es/en-el-reino-del-plomo/en-la-habitacion-deebed/room.html ) A19: Haití, sobrevivir al terremoto ( http://lab.rtve.es/sobrevivir-al-terremoto-haiti/ ) A20: Soul Patron ( http://www.soul-patron.com/ ) A21: The block ( http://www.sbs.com.au/theblock/#/explore ) A22: Gaza Sderot ( http://gaza-sderot.arte.tv/ ) A23: Clouds over Cuba ( http://cloudsovercuba.com/ ) NOM A01 I tu qui ets?

DESCRIPCIÓ VALORACIÓ Documental interactiu sobre Bon exemple d’utilització les escoles alternatives. de la biblioteca PopCorn. Podria millorar en l’apartat gràfic del projecte i la tria de colors. Tècnicament no s’han trobat defectes quant a programació però es podria gestionar millor el contingut. La navegació pot ser una mica confusa per l’usuari.

A02 SEAT - Sombras del progresso

A03 Alma - La hija de la violencia

Documental interactiu sobre Interessant estructura de la la història de la SEAT. informació amb scroll lateral. Interessant disposició de documents complementaris als vídeos. Bon exemple de com es van desbloquejant nivells. La part estètica és de gran nivell. La qualitat tècnica és l’adequada pel projecte, la pàgina carrega amb rapidesa i tot funciona a un bon nivell. Interessant visió de la temàtica social de l’època. Documental interactiu trans- Web pobre però documental mèdia sobre les dones de i disseny interessant. Guatemala. Explica la histo- Model de negoci en que han ria d’una dona que viu a les creat el projecte amb un zones conflictives. Es troba iframe perquè institucions censurat a Guatemala. el puguin comprar i posar al Productor: RTVE seu web, com ha fet RTVE. De bon principi t’ensenyen com es navega. Es tracta d’un vídeo lineal, un pla seqüència de la noia explicant. Té poca interactivitat. Només es pot anar amunt i avall mentre visualitzes el vídeo i pots veure imatges complementàries. El seu contingut és totalment social i molt sensibilitzador amb l’usuari, ja que la noia t’explica des de la seva persona el que va viure. El projecte ha costat: 500.000€.

A04 Territorio Do Brincar

Documental interactiu sobre Web molt pobre, poc continels nens a Brasil. gut interactiu per l’usuari. Web a evitar.

A05 Code Barre

Documental web sobre el Barcode.

En ell es poden visualitzar infinitat d’objectes a través del seu codi. Estructura bastant caòtica ja que és molt complex però idea genial.

A06 Solos

A07 This Land

Documental web sobre dos històries d’una família que va haver de deixar el seu fill. Es presenta la història del fill paral·lelament a la de la mare. Documental web sobre l’expedició militar al nord de Canadà.

A08 Type Rider

Documental web sobre les tipografies.

A09 Similkameen crossroads

Documental web sobre la visió d’un fotògraf.

A10 JKF, sombras de un magnicidio

Documental web sobre l’aniversari de la mort de Kennedy.

A11 Bubble Dancers

Documental web molt curt que explica la historia de 10 persones.

A12 Seven Digital DeadLy Sins

Documental web de la globalització de l’internet.

Web molt senzilla però estructura molt clara. Idea molt interessant de mostrar les dos vivències com dos documentals separats però que avancen alhora. Estructura original, interessant manera de navegar. Contingut molt visual, tot a través d’imatges. Interessant idea de com interactua el disseny amb el ritme de la música. Guanyador de molts premis. Interessant gamificació en l’àmbit social. Interessant estructura semblant a This Land; es presenta una veu en off que va explicant els fets i l’usuari pot navegar lliurement per les imatges i els textos destacats que li van apareixent. Menú inferior. Web molt pobre, només presenta un documental lineal i dins d’aquest es poden obrir pop-ups que et donen informació i vídeos extra. El disseny és massa clàssic i caòtic. Interessant control de la velocitat del documental. Estructura massa senzilla ja que és un documental web molt curt, amb 10 vídeos de les 10 persones. Interessant disseny en estil collage. Interessant disseny minimalista i interfície com si fos una galàxia. Els vídeos es disposen flotant al voltant de la galàxia i amb un moviment de parallax.

A13 Fort Mc Money

A14 Killing Lincoln

A15 Welcome to Pinepoint

A16 High Rise

Documental web amb videojoc sobre Fort McMurray, Alberta, Canadà i el desenvolupament de sorres petrolíferes d’Athabasca. Documental web sobre Lincoln i la seva mort.

Documental web molt complet i complex que té una interessant gamificació que permet la navegació dins el documental. Es mostra en forma d’scroll la trajectòria de la seva vida. Interessant estructura en scroll i amb un camí que es va dibuixant mentre avances. Té un punt de gamificació.

Documental web sobre Pinepoint, un poble d’estiueig Canadenc, que es va quedar abandonat degut al tancament de la mina del poble. Documental web transmèdia sobre la vida als gratacels, la majoria deteriorats.

Interessant estructura, però sobretot el seu disseny desenfadat a través del dibuix.

És un dels pocs documentals web transmèdia. Estructura en forma d’habitacions dels gratacels en les que es pot entrar i investigar. Com s’entra cada cop més endins. Parallax molt interessant que ensenya tots els projectes que han fet aquest any. Té un menú en mapa perquè es pugui anar d’un país a l’altre. El contingut està creat per usuaris que viuen en gratacels a qui deixen la càmera perquè gravi el que vulgui. Té un gran contingut social amb una perspectiva propera al personatge. El projecte ha costat: 80.000€ No és gaire ja que han contractat a fotògrafs de cada país. S’ha fet amb un nou model col·laboratiu. Interessants projectes dins de High Rise: Out of my windows (estructura per habitacions), One MillionTh Tower (introdueix el 3d, fet amb: popcorn, webGL, 3GS), a short History of the Highrise(unió amb el The New York Times, interacció molt suau i intuïtiva)

A18 La habitación de Ebed

Documental web sobre la història de l’Ebed, un noi hondureny que va morir tirotejat al carrer. El documental és un recull de les proves que va recollir el seu pare en contra dels militars.

Interessant estructura on a través de l’habitació del nen es descobreixe cada apartat, que al clicar sobre el seu contingut es desplega en un bloc lateral. Referent de disseny molt minimalista que subratlla els llocs amb contingut amb un color diferencial. És massa simple. A19 Documental web que tracta Té una estructura bastant Haití, sobrevivir al terremoto sobre el terratrèmol d’Haití bàsica. Hi ha un mapa on es de l’any 2010. pot seleccionar la zona que vols veure i a cada zona té els seus vídeos explicant diferents històries del lloc. Tot i ésser molt bàsica és molt fàcil de navegar. A20 Documental web sobre la Interessant estructura inviSoul Patron cultura japonesa a través de sible i gamificació del conFrederik Rieckher. tingut que fa que es reconstrueixi la història. A21 Documental web que tracta Interessant idea d’estructura The Block sobre les problemàtiques amb fotografia en 360º. Inted’un barri de Sidney. ressant visió de la temàtica en l’àmbit de les problemàtiques socials. A22 Reportatge web sobre la Interessant idea de la panGaza Sderot vida viscuda pels homes, do- talla partida que marca la nes i nens a Gaza i Sderot. frontera per poder contrastar les vides a les dues ciutats en el mateix dia dels successos. Interessant idea de hashtags. Fet amb flash. Usabilitat molt ben feta. Incorpora un quick tour, que es com una ajuda per navegar per la web. (això és molt interessant de fer quan la web és complexa.) A23 Un documental interactiu en Interessant la idea de la línia Clouds over Cuba honor al 50è aniversari de la temporal i cronològica del Crisi dels Míssils a Cuba. documental. Estructura molt simple, amb pràcticament cap botó, fet que fa que sigui molt senzill navegar pel documental.

3.2.3. Conclusions Per finalitzar l’estudi de mercat s’han redactat unes conclusions després de l’anàlisi realitzat. Després de la visualització i anàlisi de molts documentals s’ha arribat a la conclusió de que en general són webs complexes. On l’usuari pren una presència important, i on es pot fins i tot registrar. Es conclou que la gamificació és un dels aspectes més importants per instaurar l’usuari i per aportar quelcom més al contingut audiovisual. La web permet complementar informació i fer del documental una gran eina on l’usuari també pot aportar contingut. L’equip ha vist estructures a nivell de contingut molt diferents, però totes tenen una estructura bàsica que les permet avançar. A més, la majoria disposen d’una barra de procés que t’indica allà on et trobes. En la web en general és molt important la seva usabilitat. Una web que falla, que va lenta, etc. fa que es rellenteixi el procés documental i com a conseqüència que l’usuari no consumeixi tota la informació que podria consumir. Per altre banda, es va cap a un públic molt conscienciat amb tot allò lineal i simple. És per això que a nivell d’experiència d’usuari és interessant que el contingut es presenti lineal però també que l’usuari hi pugui interactuar, però sense pensar massa. Allò que cal tenir sempre en ment és que si l’usuari es perd, el perdem. Cal posar-li les coses fàcils, cal marcar-li el camí o si més no donar-li les opcions clares. Algunes webs donen unes instruccions per navegar per tal fomentar aquest aspecte.

4. Story Line Aquest projecte reflexiona sobre la vida a l’entorn rural. La manera que tenim les persones de relacionar-nos des de ben petits ve afectada per qüestions ecològiques. L’escola es presenta com l’epicentre de la vida social durant la infantesa. El discurs narratiu d’aquest web doc s’articula a partir de l’Escola La Vall, situada al municipi d’Osor (Girona). El documental reflecteix les vivències diàries d’aquesta escola i la seva capacitat per generar vincles. Davant un món globalitzat, la vida en petit es planteja com una opció real i també necessària.

5. Sinopsis Això Nostre és un documental interactiu que, des d’una mirada observacional i realista, mostra les vivències quotidianes d’una escola rural. La narrativa es desenvolupa a través del dia a dia de l’escola i els fets quotidians que s’hi presenten i que fomenten els valors específics de la vida de poble. El documental narra la història d’una petita escola que, a part de les funcions d’aprenentatge bàsic, actua com a nucli familiar i socialitzador en un entorn amb poc recursos. Relata les històries dels seus protagonistes per entendre com aquest es relacionen i cooperen per tal de crear una família de vint alumnes i quatre professors. Tanmateix l’educació del respecte cap als altres i el tenir cura de la natura també formen part dels valors intrínsecs d’aquesta peculiar escola. Com no podia ser d’una altra manera, el documental s’endinsa a Osor, un petit poble de 380 habitants, situat en un entorn privilegiat al bell mig del parc natural de les Guilleries. El documental ens acosta a les famílies de l’escola i els pocs oficis que encara queden al municipi. Això donarà una visió global del poble, per tal d’entendre les especificitats individuals, les dificultats en les que es troba la gent jove per seguir lligat al poble, tot i que aquest el portin en el fons del seu cor.

6.Relació de testimonis En el següent apartat es mostra la relació de testimonis d’Això Nostre amb diferents taules i amb dos grans apartats.

6.1. Entrevistats En aquest primer apartat es presenten tres taules diferents on el que es pot veure són el nom i una breu descripció dels protagonistes principals del documental interactiu. Els protagonistes d’Això Nostre són els alumnes, els professors, els pares i mares de l’Escola La Vall juntament amb els habitants del poble d’Osor. Tot seguit es presenta una llista amb els protagonistes del documental interactiu amb una breu descripció de quin paper té cadascun d’ells dins del projecte. Primer de tot es presenten els protagonistes de l’escola La Vall dividits en diferents taules. Una de mestres, tot seguit tres taules on es poden veure el nom dels nens i nenes de l’escola agrupats per els tres principals grups de classe (petits, mitjans i grans) i per acabar una taula amb els pares i mares que tenen un paper més important en el projecte.

Mestres de l’Escola La Vall Anna Carreras Arnau Rocafull Vicenta Navarro Carolina Madern Laia Torras

Directora, tutora i mestra del grup de petits (Infantil: P3, P4 i P5). Mestre de l’escola i tutor del grup de mitjans (1r, 2n i 3r de primària). Mestra de música i tutora del grup de grans ( 4rt, 5è i 6è de primaria). Mestra de llengua anglesa. Vetlladora de l’escola ja que hi ha una nena amb problemes auditius i amb necessitats especials.

Petits (Infantil P3, P4 i P5) Joel Lamarca Lucía Blanco

Iris Busquets Wodan Garniche

Yäel Garniche

Marc Isach

P3. Nascut a Osor. Família amb pocs recursos. Lucía Blanco P4. Nascuda a Osor. Té problemes auditius i necessitats especials. Família amb pocs recursos. P3. Nascuda a Osor. Germana d’en Pol Busquets. P3. Francès i nouvingut a l’escola. No entén gairebé res de català ni castellà. Germà d’en Yäel i de la Gaïa. P5. Francès i nouvingut a l’escola. Comença entendre algunes paraules amb català. Germà d’en Yäel i de la Gaïa. P4. Nascut a Osor. El seu germà és en Pau Isach.

Mitjans (1r, 2n, 3r de primària) Leo Prados Lola Prados Ricard de Sandoval

Gaïa Garniche

Pol Busquets Pau Isach Eduard Prieto Mara Radal

1r de primària. Nouvingut a Osor amb pocs anys. Germà de la Lola Prados. 3r de primària. Nouvinguda a Osor amb pocs anys. Germana d’en Leo Prados. 2n de primària. Nascut a Osor tot i que viu a les afores als peus de l’ermita del Coll. Germà d’en Pau de Sandoval. 2n de primària. Francès i nouvingut a l’escola. Comença entendre algunes paraules amb català. Germà d’en Yäel i de la Gaïa. 3r de primària. Nascut a Osor. Germà de l’Iris Busquets. 1r de primària. Nascut a Osor. El seu germà és en Marc Isach. 1r de primària. Nascut a Osor. La seva germana és la Maria Prieto. 1r de primària. Nouvinguda de València.

Grans (4rt, 5è i 6è de primària) Maria Prieto Neo Aguilera

Pau De Sandoval

Josué Duarte Silva Cristian Rodríguez Jan Coll

5è de primària. Nascuda a Osor. Germana de l’Eduard Prieto. 6è de primària. Nouvingut a Osor. Viu amb el seu pare i la parella del seu pare (ella és d’osor de tota la vida). La seva mare viu a Ibiza. 5è de primària. Nascut a Osor tot i que viu a les afores als peus de l’ermita del Coll. Germà d’en Ricard de Sandoval. 5è de primària. Nouvingut a Osor. És colombià. 5è de primària. Nouvingut a Osor. És de República Dominicana. 4rt de primària. Nascut a Osor.

Pares i mares dels nens i nenes de l’escola La Vall Gemma Moncholi i José Radal

Són els pares de la Mara. Tenen una manera de veure la vida molt diferent a la de tots els altres pares de l’escola i a la de molta gent en general. No viuen al poble d’Osor però porten la nena expressament cada dia a l’escola perquè volen que vagi a l’escola La Vall en concret. Tots dos formen part de l’AMPA de l’escola.

Farners Gestí i Lluís De Sandoval (Sito)

Són els pares d’en Pau i en Ricard. Viuen en una casa de pagès a un turó d’Osor. L’Anna és la madrastra d’en Neo i ha viscut a Osor tota la vida. Va anar a l’escola La Vall i forma part de moltes entitats del poble a més a més del partit polític de l’oposició UFO (Unió i Força Osorenca). En Marcos és el pare d’en Neo. Viuen tots a una casa al centre d’Osor. La Marta i en Dani són els pares de la Lola i en Leo. Van anar a viure a Osor un cop van tenir els nens ja que buscaven una escola petita i rural per portar els nens i un poble com Osor per poder-hi viure. Viuen en una casa al mig del poble.

Anna Rocasalva i Marcos Aguilera

Marta i Dani Prados

A continuació es presenta la gent del poble que forma part del projecte.

El poble Lluís Pla (Ferrer)

Marçal Rocasalva (Fuster)

Jordi Garanger i Tanen Rocasalva (Forners)

Iaies

En Lluís és d’Osor de tota la vida i segueix el negoci de ferrer igual que el seu pare, el seu avui i el seu besavi. Té la ferreria al vell mig d’Osor. Ha viscut tota la vida a Osor. Té els fills vivint també a Osor i és fuster de tota la vida igual que la seva família. Té una fusteria al mig d’Osor. Els dos són nascuts a Osor, tot i que no hi han viscut sempre. Van decidir tornar engegar l’ofici de forner ja que la família d’en Jordi s’hi havia dedicat sempre i tenia el forn de llenya. Creen la marca del Pa d’Osor i tiren endavant el negoci. Viuen i treballen a Osor. Grup de senyores casades a Osor, on han viscut la majoria de la seva vida. Es troben cada tarda a la llar de jubilats per fer la partida el domino i fer la xerrada sota el sol.

6.2. Col·laboradors El projecte té com a col·laboradors dos grups musicals. El primer és l’Orchestra Fireluche. Aquest és un grup d’onze joves que fan les seves pròpies cançons amb instruments de joguina, instruments reciclats i objectes diversos. L’Orchestra Fireluche ha cedit al projecte vàries de les seves cançons per poder-les utilitzar com a banda per algunes peces del documental. L’altre grup és els Campiki-Pugui, un grup de joves (entre 16 i 19 anys) que han composat i gravat pel projecte la cançó principal d’Això Nostre.

7. Tractament literari “Els petits arriben al matí i la professora els hi rep amb un gran somriure, tothom es diu bon dia; amb cara de son, amb nerviosisme, emoció, cada nen expressa el seu caràcter en cada petit gest i moviment... Ara veiem com el grup s’assenta en una rotllana al terra, aquest comencen a repartir-se els rols d’aquesta setmana.” Aquest és un exemple del tractament literari d’Això Nostre. On la importància es dóna als petits detalls, ressaltant la unicitat de cada personatge a partir dels seus gestos o emocions. La proximitat del relat i el narrador objectiu produeixen en el lector una forta sensació de vivència personal, com si un mateix estigues veient el que llegeix.

7.1. Procés creatiu Escriure un guió literari per a un documental, no és fàcil i si a més a més aquest documental és interactiu comporta una complexitat encara més gran. En aquest guió interactiu cal oferir diferents camins i opcions als usuaris. Per tant, la primera aproximació de guió va ser amb el Diagrama de Flux (pàg. 141) de la pàgina web, suport principal de documental. Un cop aquest àmbit va estar desenvolupat, es va fer una primera versió de guió amb les idees de tot l’equip, d’on es van extreure moltes de les idees narratives del projecte. Aquesta versió va ser revisada i ampliada. La segona versió del guió ja mostrava clarament com es tractaria la imatge en el documental i com l’usuari podria prendre diferents decisions depenent del punt on es trobés. És a dir, aquesta versió incloïa una primera “navegació” per el documental, en una fase molt prematura. Tot seguit, i amb la complexitat que comporta llegir un guió a mode de “Tria la teva aventura” es va elaborar un guió visual (pàg. 145), fet importantíssim a l’hora de coordinar els grups i donar una opció visual per entendre l’abast del projecte en tot el seu contingut.

8. Realització i producció audiovisual 8.1. Realització audiovisual Per tal que la realització fos del documental fos un èxit, es varen marcar una sèrie de “límits” o pautes per tal que els resultats obtinguts durant el rodatge fossin satisfactoris. A continuació s’adjunta una llista amb els punts que cada equip de rodatge s’havia de saber “de pe a pa”: Què volem explicar?

• La quotidianitat de la gent del poble

• La cooperació entre ells

• El perquè de viure a Osor, que els ha portat aquí.

• Históries reals, la vida.

Que busquem?

• Representar la realitat global de les societats rurals.

• L’espontaneitat de la gent

• Vida, il·lusions i desil·lusions

• Initimitat, confidència; convivència.

Com ho expliquem?

• A partir de l’escola

• Primer de tot entrarem a la vida diària dels nens dins l’escola, la seva petita

comunitat.

• Com s’ajuden a dins i a fora l’aula, com resolen els conflictes, el tracte dels nens

amb els professors i viceversa.

• Endinsar-nos dins les famílies i la gent del poble a partir dels vincles a l’escola.

Aspectes tècnics:

• No treballarem amb objectius superiors a 50mm

• Treballarem amb el Samyang 16mm f/2.2 i el tamron 17-50 mm f/2.8, per defecte,

això no vol dir que no podem utilitzar el 24 mm f/1.5 en ocasions especials.

• Ajustarem el diafragma a un mínim de f/4.

• La ISO ha d’estar entre 160 – 1000, sempre que sigui possible.

• Si està justificat podem desenfocar el fons, com serà el cas de les entrevistes o

situacions molt puntuals on només hi hagi 2-3 nens en escena.

• Quan hi ha un canvi de localització, fer BALANÇ DE BLANCS!

Metodologia dels plans:

• Ens aproparem als nens. Ens posarem a dins l’acció.

• La càmera serà un espectador més a la classe, ha de ser una mirada participativa.

• Quan tinguem la càmera a la mà hem de pensar com actuaríem nosaltres mateixos

si fóssim un més de la classe, per tant seguirem la mirada dels nens si aquests estan

mirant alguna cosa que els hi cridi l’atenció.

• Una vegada siguem “a dins” la càmera passarà a ser un participant més de la

classe per tant haurem d’anar molt en compte de que la imatge viatgi per la classe

de manera ordenada, sense moviments bruscos. Buscant la màxima naturalitat dels

moviments. Pautes de color:

• Enquadrar buscant predominància de colors vius. Sense ser saturats. La idea es

transmetre la vitalitat dels nens, la energia.

• Si cal, en entrevistes, aportar atrezzo per fomentar els colors i millorar contrasts.

Els equips:

• Si es treballa amb els dos equips a classe, els mateixos integrants hauran d’estar

atents on està l’altre càmera per tal d’aparèixer el mínim possible dins els quadre.

• El tècnic/a de so ha de ser una prolongació de la càmera, per tant allà on enfoqui

l’objectiu de la càmera, haurà d’enfocar-hi el canó.

Pautes per entrevistes:

• Buscar espais que defineixin la persona entrevistada.

• No colocar el personatge al centre de la imatge.

•Si són personatges que parlen entre ells sense intervenció de l’equip, prendre les

mesures necessàries segons la situació.

• Enquadrar sempre a l’alçada dels ulls de l’entrevistat.

8.1.1.

Versiรณ final de guiรณ

8.1.2.

Registre guió al RPI Model A1

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Secretaria General Registre de la Propietat Intel·lectual

Número de la sol·licitud: 542/K202 N-

___________________

Data, hora i minuts de la presentació:

___________________

Sol·licitud d’inscripció al Registre de la Propietat Intel·lectual* Presentador/a, autor/a i titular dels drets Nom

Cognoms

Domicili

Telèfon

Ivette

Serrallonga Triadó

C/Plademunt,1 (El Maiol)

649 67 49 39

Població

Codi postal

La Cellera de Ter DNI o passaport

Nacionalitat

41548338B

17165

Catalana

Adreça electrònica (opcional)

ivette.ser@gmail.com

Part de l’obra de la qual és autor Totalitat Altres Especificar Sol·licita la inscripció amb: Nom real Anonimat

Pseudònim

Especificar

Dades de l’obra Títol

Això Nostre K085-V01-14

En cas de col·lecció (opcional): Títols continguts

Autors Un sol autor

Quants?

Especificar els títols

Diversos autors Indiqueu-ne quants: 6

Ha estat divulgada al públic en general ?

Sí

En cas afirmatiu:

Data i lloc de la divulgació

Localitat i data

Salt, 1 de febrer de 2015 Signatura de la persona sol·licitant

En compliment de l’art.5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades personals que proporcioneu s’incorporaran i es tractaran en el fitxer de gestió del Registre de la Propietat Intel·lectual. La finalitat d’aquest fitxer és recollir les dades de les persones presentadores i de les obres, per tal de poder trametre la correspondència derivada de la tramitació de la sol·licitud, i efectuar-ne la consulta quan calgui, així com la gestió de dades personals, tècniques i per a l’explotació estadística. Aquestes dades es poden cedir a institucions i organismes de caràcter oficial i administracions públiques, a banda de les cessions previstes a la llei. El responsable d’aquest fitxer és la Secretaria General del Departament de Cultura. Teniu dret a accedir, rectificar i cancel·lar les vostres dades i a oposar-vos al seu tractament, en les condicions previstes en la legislació vigent. Per exercir aquests drets, heu d’adreçar un escrit al Registre de la Propietat Intel·lectual amb adreça al carrer Muntaner, 221, 08036 Barcelona.

*El termini màxim per resoldre el procediment iniciat amb aquesta sol·licitud i fer la notificació corresponent és de 6 mesos, a comptar des de la data de presentació de l'obra, segons allò establert a l'art. 24 del Reial Decret 281/2003, de 7 de març, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat una resolució expressa, s'entendrà que la sol·licitud ha estat estimada, d'acord amb el que disposa l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. Muntaner, 221 08036 Barcelona Telèfon 933 632 875 Fax 933 632 879 registrepi.cultura@gencat.cat

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Secretaria General Registre de la Propietat Intel·lectual

Model B4

Número de la sol·licitud: 542/K202 N-

___________________

Data, hora i minuts de la presentació:

___________________

Sol·licitud d’inscripció d’obres cinematogràfiques i la resta d’obres audiovisuals* Dades de l’obra Classe d’obra

Documental interactiu i transmèdia Minutatge

3 hores

Idioma original de la versió definitiva

Català

Intèrprets principals

Nens, nenes i mestres de l'escola La Vall d'Osor.

Localitat i data

K091-V01-11

Salt, 1 de febrer de 2015 Signatura de la persona sol·licitant

* Cal lliurar una descripció per escrit de l’obra, així com una grabació de la mateixa en suport que pugui ser examinat pel registre. El productor ha de presentar un contracte de cessió de drets al seu favor, per part del guionista, director i músic, amb ratificació de signatures efectuada davant el Registre, o per notari. Si el productor és l’únic autor (del guió, direcció i música) haurà de manifestar-ho per escrit. Muntaner, 221 08036 Barcelona Telèfon 933 632 875 Fax 933 632 879 registrepi.cultura@gencat.cat

8.1.3. Localitzacions En el següent apartat es presenten les diferents localitzacions proposades per la realització del documental interactiu.

A.Recerca de localitzacions Primer de tot es mostra una recerca de diferents escoles. A l’inici del projecte es va realitzar una recerca de diferents escoles alternatives i lliures i se’n va fer una selecció. Aquesta selecció es va fer segons els següents criteris:

o Segons l’edat dels nens i nenes de l’escola

o Segons els mètodes de treball utilitzats i

o Segons l’accessibilitat i la proximitat de l’escola.

Cal dir que dins d’aquesta selecció es va contemplar l’escola La Vall tot i ser una escola rural. El conjunt d’escoles que es van seleccionar és el següent: L’Albada L’ Albada creu en la força i la capacitat de l’ésser humà per a trobar les seves pròpies eines i recursos, per tant, ofereixen un acompanyament en els processos de vida i aprenentatge dels infants. 17401 Arbúcies, Girona Tel. 872096504 Contacte: albadaarbucies@gmail.com Web: http://www.albadaviva.blogspot.com.es L’Oreneta L’Oreneta és un projecte que funciona amb el ritme dels infants, seguint els ritmes que proposa la natura que envolta l’escola i proposant una participació activa de totes les famílies que formen l’associació. La participació activa dels pares i mares, juntament amb la dels educadors, representen els pilars del seu bon funcionament i alhora fan viure als nens la implicació dins una organització socio-cultural. 17401 Arbúcies, Girona  Tel. 653756774  Persona de contacte: Jesús Torrent Contacte: info@orenetarbucies.org  Facebook: Orenetarbucies  Web: http://www.orenetarbucies.org

Escola Castellum L’Albada creu en la força i la capacitat de l’ésser humà per a trobar les seves pròpies eines i recursos, per tant, ofereixen un acompanyament en els processos de vida i aprenentatge dels infants. 17481 Sant Julià de Ramis, Girona  Tel. 972171646 Contacte: escolacastellum@xtec.cat Web: http://blocs.xtec.cat/escolacastellum Montesori-Palau El Projecte Educatiu del CCE Montessori- Palau, seguint les bases de la Pedagogia Montessori, té els següents eixos: Unes instal·lacions de primer nivell, on els infants aprenen a relacionar- se amb diferents entorns. Es basen en la autoconstrucció de l’infant i també tenen en compte la relació amb la familia. Basat en la Pedagogia Montessori, el currículum té en compte els períodes sensitius, les característiques psicològiques de l’alumne i les tendències humanes. 17003 Girona, Girona  Tel. 972417676 Contacte: secretaria@montessori-palau.net Web: http://www.montessori-palau.net/ La Llavor La Llavor és un projecte educatiu integrat per famílies i professionals de l’educació on s’ofereix un ensenyament basat en la Pedagogia Waldorf per a infants a partir de l’any i mig. 17179 Vall d’en Bas, Girona Tel: 691026180 Contcate: info@lallavor.org Web: http://www.lallavor.org Escola Les Falgueres L’escola de Celrà es caracteritza per una educació integral, on es treballen les emocions i la voluntat d’aprendre dels alumnes. A escala infantil aquesta escola treballa per aules temàtiques, on els nens són que decideixen el que volen fer. En l’àmbit de primària es treballa per racons on cada nen pot atendre les seves inquietuds. 17460 Celrà, Girona  Tel. 972492125

Contacte: ceip-lesfalgueres@xtec.cat Web: http://www.xtec.cat/ceip- lesfalgueres Escola la Vall Aquesta escola a diferencia de les altres, utilitza metodologies alternatives a causa de la quantitat d’alumnes que té l’escola. També s’utilitzen metodologies alternatives i els alumnes no estan separats sinó que estan agrupats en la mateixa. Situada a la vall d’Osor aquesta escola ens permetria obtenir imatges de gran bellesa ja que està situada al mig de les Guilleries. 17161 Osor, Girona Tél. 972446176  Persona de contacte: Anna Carreras Contacte: B7002442@xtec.cat  Web: https://sites.google.com/site/ escolalavallosor/ Associació Gatzara Aquesta associació realitza activitats educatives i socioculturals a la natura, formada per mares, pares, canalla, educadors... per persones que ens agrada el contacte amb la terra i l’horta i replantejar-nos les relacions educatives. Es centren en l’educació com a procés d’aprenentatge, socialització i maduració que es dona al llarg de la vida, de manera lliure a partir de l’acció, l’experimentació, de les relacions i de les vivències amb l’entorn natural i social. Creuen que les persones necessiten estar en relació amb el medi natural per a desenvolupar-se saludablement. 17190 Salt, Girona Contacte:associaciogatzara@gmail.com  Web: http://lagatzara.wordpress.com

B. Resultat de la cerca i justificació A continuació es mostra una conclusió del resultat de la recerca de les escoles. Després de la recerca es va fer un primer contacte amb les escoles. Només van respondre l’Albada, l’Oreneta i l’escola La Vall. L’albada i l’Oreneta van respondre molt tard, negativament i justificant que persones estranyes i amb càmeres influirien en el desenvolupament que els nens de l’escola havien de seguir i per tant no veien gens clar que la nostra presència a l’escola fos positiva. L’escola La Vall va respondre amb molt d’interès pel projecte i amb moltes ganes de saber de què constava exactament. Van mostrar molta il·lusió i entusiasme cap a l’equip i el projecte. Després d’aquestes respostes l’equip de treball va fer vàries reunions i es va decidir que tot i no ser una de les escoles que ens interessava més, ja que era una escola rural, es podia donar una petita vola el projecte i tirar-lo endavant, enfocant-lo cap a les escoles rurals.

8.1.4.

Proves de càmera

En el següent apartat es fa un petit resum de les proves de càmera realitzades a l’escola i el poble un cop escollida la localització. Després d’unes decisions prèvies de format de vídeo ( HD 1080 ), es van realitzar les proves de càmera amb una BlackMagic, juntament amb trípode i suport d’hombro. Les proves es van realitzar tant a l’escola ( interior de les aules, exterior del pati i zones comunes ) com al poble (casc antic i entorns de bosc). Un cop realitzades aquestes proves es van extreure unes conclusions molt clares. Trípode i suport d’hombro molestaven a l’hora d’interactuar amb els nens, alhora que prenien molta presència i distreien als que estaven al voltant. Al ser un documental observacional això ens impedia la tasca. Per tant, vam decidir; a dins l’escola treballar sempre amb càmera en mà i si en algun moment fos necessari amb mono-peu. A l’exterior la decisió era més flexible i es podia utilitzar el trípode si era necessari. Apart d’això, existia el dubte sobre si treballar amb BlackMagic o Canon 5D-7D-70D. Al ser un documental destinat al web, la qualitat que buscàvem no era tant òptima. Valorant el tracte d’imatge que fa cada càmera i afegint també que la major part del treball era càmera en mà, es va escollir treballar amb Canon. A més, aquesta càmera afegia un plus extra, ja que hi podia haver més d’un operador de càmera al mateix moment, ja fos gravant la mateixa escena o en localitzacions diferents.

Per altra banda, les proves van ajudar també en l’apartat de contingut del documental; en com tractar-lo. Amb les proves vam veure que la càmera havia de ser part de l’escena i no quedar-se mai allunyada. A més, la càmera havia de pensar en forma de muntatge, havia de visualitzar el contingut i la seva disposició al documental mentre passava l’acció.

8.1.5.

Raports de rodatge

A. Fulls d’script d’imatge i so Adjuntem una taula on hi ha conjuntament els fulls d’scrip d’imatge i so als annexes. (Annex 04).

8.2. Producció Audiovisual En el següent apartat de producció audiovisual es mostraran les tres fases principals del projecte (preproducció, producció i postproducció).

8.2.1. Preproducció A. Calendarització En aquest apartat es presenta un calendari general de la primera fase del projecte. Es mostra un calendari a grans trets ja que el projecte és de grans dimensions i el ser un documental no hi havia moltes coses especificades en la part de preproducció. Es presenta el calendari detallat del setembre fins el febrer ja que l’entrega acadèmica acaba el febrer. Cal tenir en compte però que Això Nostre es desenvoluparà fins el juny del 2015 i no estarà acabat fins llavors. SETEMBRE 2014 - Presentació del documentalisme cercat durant l’estiu i de la proposta del projecte. - Primera presa de contacte amb les escoles. - Elecció d’una escola - Contacte amb l’entorn, l’escola i l’ajuntament. - Drets i permisos de l’escola i del poble. - Proves de càmera. - Revisió de les proves de càmera i llista del material necessari pel projecte.

OCTUBRE 2014 - A causa de l’escola escollida es planteja un canvi de gir del projecte. - Presa de contacte amb el poble. - Inici del rodatge. - Taller i primera presa de contacte amb els nens. - Rodatge diari i revisió d’imatges i de so diàriament durant les dues primeres setmanes de rodatge. - Revisió i tutories del projecte. - Contacte diari amb els nens, els mestres, els pares i el poble. - Proves de disseny i de web. - Escola (recollir castanyes amb els pares, castanyada a l’escola oberta al poble) NOVEMBRE 2014 - Rodatge diari escola i poble. - Tutories setmanals del projecte i revisions. - Entrevistes a mestres i estada a casa d’algunes famílies de l’escola. - Estructura del documental interactiu tancada. - Desenvolupament de la imatge gràfica i de la web del projecte. - Gravació de la cançó original del projecte amb el grup Campiki-Pugui a l’estudi. - Posada en marxa de la plataforma 2.0. - Rodatge del teaser pel Verkami. - Preparació del llançament del Verkami. DESEMBRE 2014 - Llançament del Verkami. - Escola (tió, assaig pastorets, patges reials) - Entrevistes els oficis del poble (ferrer, fuster, forner i joier) - Entrevista amb les “iaies del poble”. - Final del rodatge a l’escola. - Inici edició i muntatge del documental interactiu. - Dossier de premsa i llançament de part de la promoció del projecte. - Desenvolupament del disseny i de la web. - Tutories i revisions de muntatge. - Enregistraments addicionals. -Seguiment de la plataforma 2.0 i de la comunicació del projecte.

GENER 2014 - Enregistraments addicionals. - Muntatges tancats i revistats (color, so i ritme). - Estructura aplicada a la web. - Disseny gràfic del projecte tancat. - Fi de la campanya de micromecenatge de Verkami. - Seguiment de la plataforma 2.0 i de la comunicació del projecte. - Seguiment de la promoció del projecte. - Proves d’assaig i error. - Memòria escrita del projecte. FEBRER - Últims retocs del projecte i revisions. - Presentació de la primera fase del projecte. - Seguiment de la promoció del projecte i continuació del projecte fins el juny del 2015.

B. Pla de treball En el següent apartat es presenta el pla de treball general del documental interactiu. Es mostra el pla de treball amb els termes generals ja que el ser un projecte de grans dimensions i que moltes vegades es depèn de la gent externa no podem posar dates molt concretes de segons quins termes. Tot i això a la pàgina X dels annexes es pot consultar el pla de treball més detallat tot i que no era còmode de seguir.

Adjuntem el diagrama de Gantt del pla de treball del projecte:

C. Ordres diàries de treball Seguit del pla de treball es mostren les ordres diàries del projecte. Com que el projecte Això Nostre és un projecte de llarga durada hi ha moltes ordres diàries de treball. Per aquest motiu les ordres diàries estan dia per dia dins dels calendaris següents.

Octubre

Novembre

Desembre

Gener

Febrer

D. Ordres de transport En aquest apartat es presenta una taula amb les ordres de transport dels dies de rodatges. Es pot veure qui portava el cotxe i el dia.

8.2.2. Equip En aquest apartat es pot trobar varies llistes com la de material, la de necessitats de l’equip, els contractes i finalment el pressupost del projecte.

A. Llistat de material Primer de tot es presenta la llista de material necessari per dur a terme els diferents dies de rodatge. A la pàgina X dels annexes es poden consultar les reserves de material. El material necessari per dur a terme el rodatge de tot el documental ha estat el següent:

2 càmeres Canon 7D o 70D

4 bateries

2 carregador de bateries

2 kits de so ZOOM H6

2 claquetes

1 sala d’edicions

1 MacPro

2 Monitors

1 Programes d’edició

6 Portàtils per l’equip + carregador

6 Telèfons mòbils per comunicar-nos + carregador

2 Discs durs externs

6 Sony Handycam

2 Vehicles

2 trípodes Manfroto

2 Micròfons Rode DSLR

2 Trípodes monopeu

Diversos cables canon

Kit de quarts 800W

Kit de quarts 1000W

2x micròfons de solapa

B. Llistat necessitats equip de treball A continuació es presenta un llistat de les necessitats de l’equip de treball per dur a terme Això Nostre. Degut a l’envergadura del projecte, s’han necessitat diferents equips per poder-lo dur a terme. Tot seguit es presenta un llistat on s’inclouen totes les àrees necessàries per tal de desenvolupar el projecte:

Equip de direcció

o Director/a

Equip de producció

o Productor/a

Equip multimèdia

o Programador

o Gestor de continguts

o Coordinadors multimèdia

Equip de disseny gràfic

o Dissenyador/a en cap

o Ajudant de disseny

Equip de sonorització

o Cap de so

o Script

Equip de rodatge

o Operador de càmera

o Sonidista o Script

o Assistent de rodatge

Equip de comunicació

o Cap de comunicació

o Community manager

Equip d’edició

o Muntador/a

o Ajudant de muntatge

A continuació adjuntem un llistat de necessitats de cada àrea. Departament de direcció Direcció necessitarà una reunió prèvia cada dia de rodatge i una a la setmana per revisió de les imatges. També necessitarà una persona de producció sempre als rodatges per si sorgeix algun problema. Departament de producció El departament de producció necessita tots els permisos de drets d’imatge, de cessió documental, de cessió de drets, de l’equip tècnic i permisos per gravar el poble en ordre. Tindrà els drets d’imatge de tots els menors de l’escola i els drets d’imatge de totes les persones que surten en el documental o a qualsevol vídeo o imatges de les plataformes transmèdia. Al mateix temps tindrà els permisos de cessió documental de l’Ajuntament, de l’escola i de l’historiador Fèlix Bruguera. També tindrà la cessió de drets musicals dels dos grups que col·laboren en el projecte l’Orchestra Fireluche i els Campiki-Pugui. Per altra banda tindrà els permisos per poder rodar a tot el terme municipal d’Osor. Producció també farà uns horaris diaris del que s’ha de fer on hi haurà tot el necessari pel rodatge al mateix temps que unes ordres de transport. Finalment també contaran dos fulls de cessió de drets de dos components de la productora Flow Productions. Departament multimèdia El departament de multimèdia necessitarà dos ordinadors, una pantalla externa de 27”, un servidor per poder penjar la web i poder editar el contingut en línia, un domini, el programari (Coda 2, Code Kit, Mamp, Pack Adobe, varis navegadors, Navicat i badna ampla). Departament de disseny gràfic El departament de disseny gràfic necessitarà dos ordinadors amb tot el pack Adobe instal·lat, dos tauletes gràfiques per poder dur a terme correctament els dissenys i un disc dur per tal d’emmagatzemar tota la informació.

Departament de so En el rodatge necessitarà micròfons de canó DSRL per tal de poder gravar el so directe de càmera, així com un gravador extern amb el corresponent micròfon per tal d’enregistrar so ambient i el que no gravin els micròfons de càmera. En postproducció es necessitarà un mac amb el programa Logic Pro X i els plugins iZotope i Waves instal·lats. Departament de càmera L’equip de càmera necessita mínim una càmera Canon 7D amb la necessitat de disposar d’una altre càmera quan hi ha dos operadors de càmera, és a dir, la majoria de rodatges. Per altre banda, necessita els recursos necessaris per fer-la funcionar, bateries carregades i carregador. A més, en algunes situacions necessitarà trípode o monopeu. Departament de comunicació L’equip de comunicació necessita un ordinador i un telèfon mòbil amb connexió a internet per poder portar el dia tota la plataforma social media. A més a més tindrà un dossier de premsa apunt amb una llista de contactes de diaris, ràdios i televisions per poder-ne fer la corresponent difusió. Per aquest motiu també necessitarà un telèfon mòbil disponible les 24 h del dia per si algun mitjà de comunicació es vol posar en contacte amb el responsable del projecte. Per altra banda l’equip de comunicació necessitarà un mail de referència per poder passar tota la informació a la premsa i on aquest sigui consultat a diari. Departament d’edició i muntatge Per aquest departament serà necessari un bon ordinador com pot ser un Mac Pro, a més, una targeta gràfica potent per tal de fer l’etalonatge i una mínim una pantalla externa per concretar i perfeccionar el color. Per altre banda, serà necessari una televisió per comprovar els vídeos en aquest aparell.

C. Llistat equip tècnic Tot seguit es mostra un llistat de l’equip tècnic necessari pel projecte. Com que es tracta d’un documental on els protagonistes principals són els nens i nenes de l’escola i els seus mestres, la llista d’equip tècnic és molt reduïda per interferir el mínim possible en el dia a dia a l’escola i amb el dia a dia dels nens i les seves famílies. Quan al rodatge del poble, es conserva el mateix equip tècnic que a l’escola per tal d’interferir al mínim amb el dia a dia. L’equip tècnic del projecte dins del rodatge consta de:

2 operadors de càmera

1 director

1 productora

2 tècnics de so

8.2.3. Contractes A. Contractes de col·laboració equip tècnic

B. Contractes col·laboració i cessió de drets d’imatge intèrprets

100

101

102

103

104

105

C. Contractes de cessió de material i/o fulls de reserva de material

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 09/10/2014 09:30 + Data retorn: 09/10/2014 19:45 + Assignatura: Projecte de disseny audiovisual + Persones: Laia Font, Albert Sánchez, Àngels Teixidor, Helena Corbera, Ivette Serrallonga, Marc Auladell + Descripció del projecte: Primera prova de camera llum i color a la localització. Escola Rural osor.

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Perxa Gran

6.00€

Cànon 5m

0.50€

Cànon 5m

0.50€

Kit de so

120.00€

Canó Rode NTG-2

13.00€

Canó Rode NTG-2

13.00€

Fotòmetre Sekonic L-308S

8.00€

Suport Benro

54.00€

Monitor JVC ProHD

85.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

Filtres 4x4

300.00€

Bateria Gran

6.00€

Bateria Gran

6.00€

Kit BlackMagic Cinema Camera

180.00€

Trípode Manfrotto 525

20.00€

Trípode Manfrotto 525

20.00€

Subtotal

1,002.00€

Total

106

Projecte: Escola Rural + Data recollida: 09/10/2014 14:30 + Data retorn: 09/10/2014 19:45 + Assignatura: Projecte de disseny audiovisual + Persones: Laia Font, Albert Sánchez, Àngels Teixidor, Helena Corbera, Ivette Serrallonga, Marc Auladell + Descripció del projecte: Sesio de visionatn colectiu de les imatges preses a la localització. Potser arribarem tard.

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Sala Edició

220.00€

Subtotal

220.00€

Total

220.00€

107

108

109

110

111

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 22/10/2014 09:30 + Data retorn: 22/10/2014 19:45 + Assignatura: Projecte de realització audiovisual + Persones: Laia Font + Descripció del projecte: Realització del documental sobre les escoles rurals (projecte de 4t). Anirem a gravar la recoollida de castanyes.

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Perxa Gran

6.00€

Cànon 5m

0.50€

Cànon 5m

0.50€

Cànon 5m

0.50€

Kit de so

120.00€

Rode MicDSLR

20.00€

Rode MicDSLR

20.00€

Rode MicDSLR

20.00€

Canó Rode NTG2

13.00€

Fotòmetre Sekonic L308S

8.00€

Suport Benro

54.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

Filtres 4x4

300.00€

Claqueta PVC

1.00€

Kit Canon 7D

115.00€

Trípode Manfrotto 501

23.00€

Trípode Manfrotto 501

23.00€

Subtotal

112

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 27/10/2014 14:30 + Data retorn: 31/10/2014 16:00 + Persones: Helena Corbera + Descripció del projecte: Escoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Kit de so

120.00€

600.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

225.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

225.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Suport Benro

54.00€

270.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

850.00€

Filtres 4x4

300.00€

1,500.00€

Claqueta PVC

1.00€

5.00€

Claqueta PVC

1.00€

5.00€

Kit Canon 7D

115.00€

575.00€

Subtotal

4,555.00€

Descompte 5 dia/es

501.05€ (11%)

Total

4,053.95€

113

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 03/11/2014 14:30 + Data retorn: 07/11/2014 12:30 + Persones: Helena Corbera + Descripció del projecte: Escoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Kit de so

120.00€

480.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

180.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

180.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Suport Benro

54.00€

216.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

680.00€

Filtres 4x4

300.00€

1,200.00€

Claqueta PVC

1.00€

4.00€

Claqueta PVC

1.00€

4.00€

Kit Canon 7D

115.00€

460.00€

Subtotal

3,644.00€

Descompte 4 dia/es

327.96€ (9%)

Total

3,316.04€

114

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 10/11/2014 14:30 + Data retorn: 14/11/2014 18:30 + Persones: Helena Corbera + Descripció del projecte: Escoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Kit de so

120.00€

600.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

225.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

225.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Rode MicDSLR

20.00€

100.00€

Suport Benro

54.00€

270.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

850.00€

Filtres 4x4

300.00€

1,500.00€

Claqueta PVC

1.00€

5.00€

Claqueta PVC

1.00€

5.00€

Kit Canon 7D

115.00€

575.00€

Subtotal

4,555.00€

Descompte 5 dia/es

501.05€ (11%)

Total

4,053.95€

115

Projecte: Escoles Rurals + Data recollida: 17/11/2014 14:30 + Data retorn: 20/11/2014 18:30 + Persones: Helena Corbera + Descripció del projecte: Escoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles RuralsEscoles

Material

Preu/dia

Dia/es

Total

Kit de so

120.00€

480.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

180.00€

Sony UWP V1 UHF

45.00€

180.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Rode MicDSLR

20.00€

80.00€

Suport Benro

54.00€

216.00€

Kit Òptiques Samyang

170.00€

680.00€

Filtres 4x4

300.00€

1,200.00€

Claqueta PVC

1.00€

4.00€

Claqueta PVC

1.00€

4.00€

Kit Canon 7D

115.00€

460.00€

Subtotal

3,644.00€

Descompte 4 dia/es

327.96€ (9%)

Total

3,316.04€

116

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 24112014 14:30 Retorn: 01122014 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Projecte sobre les societats rurals realitzat el poble d'Osor on gravem entrevistes i l'Escla La Vall.

Comentari:

Material

Unitat

Claqueta PVC Claqueta PVC Kit de so Kit de so Manfrotto 561BHV1 Monopode Manfrotto 560B Objectiu Tamron 1750mm 2.8 Rode MicDSLR Rode MicDSLR Sony UWP V1 UHF Sony UWP V1 UHF Suport VariZoom

10/2/2015

03 04 01 02 01 01 01 03 04 01 02 01

Reserva material

Recollida: 28112014 14:30 Retorn: 01122014 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Cap de setmana a casa d'una de les famílies de l'Escola i gravació de la cançó principal del documental a l'Estudi de la Marfà.

Comentari:

Material

Canon 600D Kit Canon 7D Kit Òptiques Samyang Rode MicDSLR

http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2512&print=1

Unitat

03 02 01 01

1/1

117

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 02122014 14:30 Retorn: 03122014 14:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

AixòNostre

Descripció

Projecte final de quart en grup. Entrevista a casa d'una nena de l'escola per poder parlar amb la seva família i veure el seu dia a dia.

Comentari:

Material

Unitat

Claqueta PVC Kit de so Micròfon de Solapa AKG Rode MicDSLR Rode MicDSLR

10/2/2015

02 01 03 01 02

Reserva material

Recollida: 05122014 09:30 Retorn: 09122014 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

AixòNostre

Descripció

Rodatge d'entrevistes a famílies i d'algunes classes de l'escola que ens falten.

Comentari:

Material

Claqueta PVC Kit de so Manfrotto 501HDV Micròfon de Solapa AKG Rode MicDSLR Rode MicDSLR

http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2586&print=1

Unitat

03 01 03 04 01 02

1/1

118

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 09122014 14:30 Retorn: 10122014 14:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Entrevista a la llar de jubilats del poble d'Osor. També entrevista amb el professor d'algunes extraescolars de l'escola d'Osor.

Comentari:

Material

Unitat

Claqueta PVC Kit Canon 7D Kit de so Manfrotto 501HDV Rode MicDSLR Rode MicDSLR Sony UWP V1 UHF

10/2/2015

01 01 01 01 01 02 01

Reserva material

Recollida: 11122014 09:30 Retorn: 12122014 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Entrevistes del documental a gent del poble i rodatge introducció del documental.

Comentari:

Material

Kit Canon 7D Kit de so Objectiu Tamron 1750mm 2.8 Rode MicDSLR Rode MicDSLR

http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2604&print=1

Unitat

02 01 01 01 03

1/1

119

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 15122014 14:30 Retorn: 17122014 14:00

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Entrevistes a gent d'osor i anem a gravar com fan el pa el forn de pa d'Osor que és un forn de pa de llenya.

Comentari:

Material

Unitat

Claqueta PVC Rode MicDSLR Rode MicDSLR Trípode Manfrotto 501

10/2/2015

01 02 03 02

Reserva material

Recollida: 17122014 16:00 Retorn: 22122014 10:00

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

GAM4

Descripció Comentari:

Material

Cànon 5m Canon 600D Claqueta PVC Kit de so Kit Quars 1000W Kit Quars 800W Manfrotto 501HDV Manfrotto 561BHV1 Objectiu Tamron 1750mm 2.8 Rode MicDSLR Zoom H4n

http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2672&print=1

Unitat

03 02 03 02 01 02 04 01 01 04 02

1/1

120

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 16012015 09:30 Retorn: 19012015 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Making off del taller per fer les samarretes del projecte que el farem a l'escola amb els nens.

Comentari:

Material

Unitat

Kit de so Rode MicDSLR Rode MicDSLR Rode MicDSLR Talla M

01 02 03 04 04

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 19012015 14:30 Retorn: 20012015 09:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Rodatge de plans recurs que falten i de la realització de les samarretes que pinten els nens de l'escola.

Comentari:

Material

Kit de so Manfrotto 561BHV1 Rode MicDSLR Rode MicDSLR Rode MicDSLR

http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2832&print=1

Unitat

01 01 02 03 04

1/1

121

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 21012015 09:30 Retorn: 21012015 19:45

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Edició del documental web Això Nostre per fer muntatge i color i per poderlo visualitzar en bona qualitat.

Comentari:

Material

Unitat

Sala Edició

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 26012015 14:30 Retorn: 27012015 14:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Gravació d'alguns plans recurs de l'escola i del ferrer a més a més d'alguns plans del poble.

Comentari:

Material

Unitat

Rode MicDSLR Rode MicDSLR

02 03

10/2/2015

Reserva material

Recollida: 06022015 19:45 Retorn: 09022015 14:30

Alumne/s

Ivette Serrallonga

Projecte

Això Nostre

Descripció

Imatges addicional i recurs de la ferreria, del forn de pa i de la fuesteria d'osor per gravar aquest cap de setmana.

Comentari: http://ca.eram.cat/comu/material/reserva.php?codi=2835&print=1

Material

Rode MicDSLR

Unitat

1/1

122

8.2.4.

Pressupost (ingressos i despeses)

En el següent apartat es presenten dos pressupostos del projecte l’estimat i el real.

A. Estimat

Primer de tot es presenta el pressupost estimat d’Això Nostre.

123

B. Real A continuaciรณ es presenta el pressupost real del projecte.

Finalment es mostra el desglรณs del pressupost.

124

9. Disseny audiovisual 9.1. Estudi i anàlisi de referències En aquest apartat s’analitzen els principals referents del projecte. Tant pel que fa la pròpia fotografia del documental com els referents sonors i de muntatge. Tanmateix es procedeix a fer una descripció del procés de treball i de les decisions preses durant la producció i la postproducció.

9.1.1. So Per començar es parla sobre el so del projecte. El so és una part important dels productes audiovisuals i encara més quan parlem de documentals, ja que aquest ha de transmetre la realitat i ha d’ajudar a l’espectador en el procés immersiu dels espais on es troba l’objecte a documentar. En el cas d’Això Nostre, s’ha utilitzat el so per transmetre la quotidianitat de les escenes i la tranquil·litat de l’entorn natural. Aprofitant tant els moments de conversa com els encara més importants moments de silenci. Això Nostre va ser ideat sense contemplat cap tipus de música que acompanyes la imatge. Tot i que finalment, gràcies a l’excepcional música de l’Orchestra Firecuche, el projecte compta amb una banda sonora magnifica, una banda sonora que per si sola explica histories i que ha ajudat a donar una textura especial al projecte. D’altre banda, Això Nostre compte amb una cançó original a la mida del projecte. Aquesta cançó és obra dels Campiki-Pugui, un grup jove i amb molt d’entusiasme, que han aportat molta energia al projecte. Per entendre l’ús del so en els projectes documentals, l’equip s’ha basat en una sèrie de referents que es citen i comenten a continuació: - Être et avoir (2002): Aquest documental sobre una escola rural francesa és sens dubte el màixm referent d’Això Nostre, tant pel que fa en l’apartat sonor com en l’audiovisual. En quant a l’apartat sonor, el projecte utilitza l’àudio diegètic per tal d’explicar el dia a dia d’aquesta escola, i dóna especial importància als moments de silenci i als sons de la natura. Utilitzant música en molt poques ocasions, pretén atrapar l’espectador a partir de les petites converses o dels sons produïts pels nens durant les classes (el retolador

Fig. 19 - Fotograma de Être et avoir

quan pinten, les estisores quan retallen, etc).

125

Fig. 20 - Fotograma de Historie d’être humain - Histoire d’être humain (2005): Documental sobre els “casos problemàtics” en una escola de secundaria de Mont-real. Denys Desjardins fa una reflexió sobre l’educació en els entorns marginals. Aquest documental viu de la quotidianitat d’aquesta escola i per això s’aprofita dels sons diegètics de la mateixa mentre els acompanya amb melodies senzilles, que és barregen a la perfecció amb l’entorn d’una escola de secundària.

Fig. 21 - Fotograma de The boys of Baraka - The Boys of Baraka (2011): El documental acompanya a una sèrie de nois de Baltimore (USA) a la seva nova escola a Kenia. L’apartat sonor ajuda a l’espectador a empatitzar amb les emocions dels protagonistes jugant amb silencies i aprofitant les pauses entre les converses per aportar dramatisme a la història.

9.1.2. Fotografia Tot seguit ens endinsarem en l’univers de la fotografia d’Això Nostre. Partint d’una mirada observacional, el documental es nodreix dels colors que li proporciona el propi entorn (l’escola, el poble i la natura), colors càlids que aporten familiaritat i calidesa a la imatge. Per aquest fet, la textura del documental serà càlida i propera als seus protagonistes. Per aquest motiu s’ha buscat en tot moment una mirada participativa de la càmera

126

envers les accions, per tal que l’espectador es senti “un més” en cada situació. Per això la càmera sempre serà situada a l’alçada dels nens, protagonistes del documental i és buscaran enquadraments propers a l’acció per tal de participar en la mateixa. Pel que fa a la il·luminació, el documental aprofita la llum natural dels entorns intentar incidir el menys possible en la transmissió de la realitat i el dia a dia d’aquests. Respecte a les entrevistes, totes aquestes premisses canvien, ja que en aquestes situacions la fotografia és més controlable. La il·luminació de les entrevistes és sempre el més natural possible, controlant les fonts de llum per tal de que la persona entrevistada quedi sempre ben il·luminada per la càmera. - Être et avoir (2002): A partir de preses de llarga durada, al color natural i a donar tota la importància a la imatge i al moviment intern de la mateixa. Nicolas Philibert aconsegueix transmetre a la perfecció el dia a dia d’una escola rural. La capacitat de mostrar la quotidianitat d’aquesta i d’involucrar l’espectador fan d’aquest documental una gran referència per aquest projecte. - A Small Act (2010): Documental sobre una professor d’una escola a Kenia on, amb l’ajuda d’un benefactor aconsegueix tirar endavant una escola de secundaria. Aquest documental utilitza enquadraments de càmera interessants i molt pròxims tant als estudiants com els diferents protagonistes de l’escola. La fotografia, realista i propera en tot moment, ajuda a comprendre el dia a dia d’aquesta col·legi i la importància que te tant per els estudiants i els professors, així com per el seu entorn.

Fig. 22 - Fotograma de A Small Act

127

- Babies (2010): El documental del francès Thomas Balmès, ens transporta per quatre punts el planeta diferents, seguint el primer any de vida de quatre infants. Dos dels quals neixen i viuen en zones rurals, mentre que els altres dos viuen en zones urbanes. Aquest documental tracta la fotografia d’una manera molt especial i es que relaciona els protagonistes amb el seu entorn d’una manera magistral.

Fig. 23 - Fotograma de Babies

9.1.3. Muntatge Quant el muntatge del projecte, cal dir que és una de les parts del disseny audiovisual més important ja que amb el ritme del muntatge es poden explicar moltes coses i es poden transmetre sensacions i sentiments molt diferents. Per Això Nostre el muntatge és una part essencial per poder expressar la realitat més fresca i més vertadera que es viu dia rere dia. Tot seguit es mostren els referents de muntatge que han estat estudiats per dur a terme Això Nostre. - Baraka (1992): Pel·lícula documental experimental, que a partir de la imatge parla sobre l’evolució de la terra i la humanitat. Sense utilitzar veu en off, el documental utilitza diferents recursos musicals i sons propis de la natura per explicar les obres del nou segle i en com els humans estem influint en la natura. Utilitza un ritme de muntatge molt pausat, fent que música i imatge funcionin perfectament.

Fig. 24 - Fotograma de Baraka

128

- En contruccion (2001): José Luis Guerín narra la historia del barri “xino” de Barclona i la seva transformació a través de les històries de diverses persones. Aquesta pel·lícula documental, utilitza diferents recursos de muntatge per tal de suggerir diferents enigmes en l’espectador perquè aquest n’extregui les seves conclusions.

Fig. 25 - Fotograma de En construccion - F for fake (1973): Classificat com a cinema híbrid, aquest documental experimental/poètic d’Orson Wells ens posa entre la realitat i la ficció de la representació artística. Utilitzant diferents material, sobretot talls desaprofitats d’una documental sobre falsificadors, Wells no munta una pel·lícula, sinó que la pel·lícula en si és un muntatge.

Fig. 26 - Fotograma de F for fake

129

- Araya (1959): Película documental sobre la dura vida de les persones que extreuen sal de l’aigua al mar del carib a Araya (Venezuela). La seva mirada contemplativa i l’ús de la llum i l’ombra fa d’aquesta pel·lícula un bon referent pel que fa al muntatge i a la postproducció del documental.

Fig. 27 - Fotograma de Araya - Être et avoir (2002): Com ja s’ha comentat amb anterioritat, aquest documental és el màxim referent per aquest projecte, per això també queda inclòs en aquest apartat. El muntatge de Être et avoir és basa en la exploració observacional de la imatge, deixant que l’acció vagi agafant protagonisme mica en mica, utilitzant pocs canvis de plans i centrant l’atenció d’aquest sobre les accions del nens. Aquest documental esta plantejat a partir del dia a dia i per això el muntatge consta d’una successió de dies, on cada un d’aquest te un inici i una fi. La contemplació de la quotidianitat dona veracitat al documental i també un bon fil argumental.

9.1.4.

Animació gràfica

Si parlem del tema de l’animació gràfica, cal dir que Això Nostre només té una peça d’animació gràfica i que consta com a material complementari. La peça de disseny audiovisual informativa és un vídeo complementari que explica el projecte, l’entorn del documental així com el format amb el que es presenta. És a dir, un vídeo desenvolupat amb el programa After Effects a partir de vectors que descriu què és Això Nostre, un documental que narra el dia a dia de la societat rural d’Osor, la funció socialitzadora de l’escola per aquest poble i la vocació dels mestres, i el format interactiu i d’aventura del documental. Una peça complementària bàsica per entendre què és Això Nostre.

130

9.1.5. Postproducció Presentant i parlant sobre la postproducció del projecte es pot assegurar que ha estat una tasca complicada i amb un volum de feina enorme. El projecte plantejava una sèrie de problemes a l’hora de dur a terme la postproducció entre ells, la falta de temps a l’hora d’editar tot el material resultat de quatre mesos de rodatge. D’altre banda, també s’ha de tenir en compte la dificultat d’enllaçar cada clip perquè tinguin una correlació dins el documental interactiu. Per aquest motiu la feina de postproducció s’ha dividit entre dos dels membres de l’equip, ja que el volum de feina era inassolible per una sola persona (el projecte consta de XX fragments de vídeo d’entre 4 i 6 min cada un). Per tant, l’equip de postproducció s’ha coordinat i repartir els vídeos de manera semblant, i fent reunions casi a diari per anar comentant les evolucions del muntatge i els canvis pertinents que s’han anat fent. Per altre banda, una persona s’ha encarregat de l’edició del so i s’ha anat coordinat amb els muntador per tal d’anar editant l’àudio a mesura que els vídeos és donaven per tancat. Els altre membres del grup han estat duent a terme tasques de programació del lloc web, producció i disseny gràfic, respectivament a més a més dels vídeos individuals que havien de fer.

9.1.6. Retoc de color i etalonatge Amb referència al etalonatge i al retoc de color, Això Nostre es caracteritza per una clara tendència als colors càlids. Arran dels colors vius de l’escola, el projecte agafa part d’aquesta paleta per transmetre la calidesa i la familiaritat d’una escola rural. Per tant la imatge sempre s’acostarà a colors propers al taronja pel que fa a l’etalonatge de l’escola i el de les entrevistes. Quan ens trobem en l’apartat del poble, aquest etalonatge pot variar lleugerament depenent del context, ja que el projecte recorre els oficis del poble i els colors que és troben en el taller d’un ferrer són diferents als que podem trobar a l’escola. En aquestes situacions s’optarà perquè la imatge tingui tocs subtils de groc i el taronja, però sempre deixant que el propi color de l’entorn sigui el dominant, en el cas del ferrer seran colors més freds com el blau.

131

9.2. Flux de treball Tot seguit es parla del flux de treball audiovisual. Es pot assegurar que el flux de treball ha estat d’una quantitat enorme de feina i d’hores dedicades en el projecte en tots els àmbits no només en l’audiovisual. El flux de treball audiovisual ha constituït amb una primera pre-producció que s’ha centrat en parlar amb l’escola fer varies reunions amb els mestres i amb els pares de les nens i nenes per poder explicar bé el projecte ja que l’equip de treball creia que era indispensable que tothom estigues informat de tot el que es volia fer i de com es faria. Al mateix temps s’ha centrar en realitzar proves audiovisuals i la obtenció de permisos per poder gravar a l’escola i al poble juntament amb l’obtenció dels drets d’imatge de les persones que participaven (tots els nens de l’escola, mestres, pares, mares...). També s’han obtingut els permisos per tota la part de so amb els grups Campiki-Pugui i l’Orchestra Fireluche. La producció ha estat realitzada durant 3 mesos de rodatge on s’ha gravat amb Canon 60D/ 70D/7D i segons la situació amb utilització de trípodes o mono-peus, però la major part amb càmera en mà. Dins d’aquets tres mesos s’han dut tasques paral·lelament de producció com per exemple un contacte diari amb els mestres de l’escola i sobretot amb la directora i al mateix contacte amb els pares i mares dels nens i nenes de l’escola. També s’han fet diferents contactes i s’han realitzat diferents entrevistes a gent del poble d’Osor i amb un historiador per poder parlar de la història del poble d’Osor. Durant la producció del projecte també es va quedar moltes vegades amb el grup Campiki-Pugui per parlar sobre la cançó original que estaven composant pel projecte i finalment es va anar a l’estudia a gravar-la per després poder-la mesclar i masteritzar. A més a més es va tancar el contracte de la cessió de cançons del grup Orchestra Fireluche amb una clara participació al documental. La post-producció comença amb el muntatge de cada vídeo, d’un total de 30 clips amb Final Cut Pro X. Començant pels més importants; s’han muntat amb la intenció de tenir sempre un ritme lent que doni pes a l’observació per part de l’espectador. Un cop realitzat el pre-muntatge i arribant al muntatge final s’ha tancat i s’ha passat el projecte a so.

132

S’ha editat el so amb Logic Pro traspassant el projecte amb XML. Un cop acabada la edició del so, que s’ha basat en netejar so i segons el vídeo en afegir foley, s’ha tornat a passar a Final Cut per realitzar l’etalonatge. L’etalonatge ha buscat en tot moment tons càlids i s’ha realitzat amb Final Cut. Un cop acabat això s’han fet proves i re-ajustat valors i finalment s’ha exportat en 3 formats, PRO RES, H264 i comprimit per web.

Fig. 27 - Organigrama del flux de treball

133

9.3. Programari. Criteri de selecció de cada fase En aquest apartat s’explica el programari que s’ha utilitzat en cada fase del projecte. Pel que fa al programari, l’equip va tenir molt clar com enfocar el projecte des de un bon principi. Pel que fa a l’edició, el muntatge i l’etalonatge de vídeo s’ha treballat sempre amb FINAL CUT PRO X i puntualment retocant algun pla amb DaVinci Resolve. En quant al so, el programa escollit ha estat el LOGIC X, gràcies a la compatibilitat amb el FINAL CUT PRO X.

9.4. Format final d’exhibició i / o distribució Per acabar s’explica el format d’exhibició i/o distribució escollit per Això Nostre. Al tractar-se d’un documental interactiu, el principal format d’exhibició serà el web. Tot i que es contemplen altres formats de navegació, com podrien ser les tauletes o les Smart TV. Aquests formats es caracteritzen per les altes compressions i la inevitable pèrdua de qualitat. D’altre banda, les exportacions amb Màster, ens permetran passar el teaser per altres formats més comercials, com la TV, el cinema o el youtube.

134

10. Disseny i creació de so digital En el següent apartat es parla del disseny i creació de so del projecte Això Nostre.

10.1. Preproducció Quant a la preproducció del projecte, el que es va fer principalment va ser analitzar el projecte que volíem dur a terme ja que Això Nostre és un documental però a més a més no és un documental lineal sinó que és un documental interactiu.

10.1.1. Elaboració guió per seqüències En el següent apartat cal remarcar que, al ser un documental, hi havia un guió previ abans d’anar un temps a l’escola. Tot i això després d’uns mesos de rodatge es va anar construint un guió visual on hi apareixen tots els vídeos que foren el documental interactiu i on a més a més es veuen els llaços que tenen entre ells. Aquest guió és el que es presenta a continuació

Fig. 27 - Guió Visual

135

10.1.2. Redacció necessitats especials abans del rodatge A continuació es presenta un petit resum de les necessitats especials abans del rodatge. L’equip, en les reunions prèvies al rodatge, va acordar la utilització mínima d’equip humà i de material durant el rodatge. L’enregistrament dins les aules havia de ser fàcil per als mestres i alumnes, per tal de mostrar l’escola tal com és, sense intimidar als alumnes ni posar nerviosos als mestres. Poder modificar els plans i canviar de lloc fent el mínim enrenou. Per tant es va escollir treballar amb el so de càmera i un micròfon direccional, sense perxa, amb el mínim material possible.

10.1.3. Selecció de material Tot seguit es presenta la llista de la selecció de material escollit per dur a terme el rodatge d’ Això Nostre.

Micròfon de canó Rode DSLR

Micròfon de solapa AKG

Micròfons inalàmbrics Sony UWP V1 UHF

Micròfon Sennheiser MKH

Gravador Zoom H6

Gravador Zoom H4n

Paravent

Pistola Sennheiser

Cables Canon

10.1.4. Assajos i proves En aquest apartat es presenta el resum dels assajos i proves que es van dur a terme abans de començar el rodatge per saber quins materials s’utilitzarien pels diferents dies de rodatge i sobretot mirant quins problemes es podria trobar l’equip amb l’infrastructura de l’escola i els sorolls de l’entorn rural. Les primeres proves de so es van realitzar els primers dies quan l’escola i l’AFA van acceptar el projecte. Amb una primera aproximació amb els mestres i pares d’alumnes, es van aprofitar els desplaçaments al poble d’Osor per enregistrar les primeres imatges i fer proves de so. Les primeres gravacions de so que s’han utilitzat en el projecte van ser les del primer aproxi-

136

mament amb els alumnes, durant el taller de vídeo, que consistia en fer una petita introducció als nens del món audiovisual, així com del rodatge.

10.1.5. Proves de Software Seguit dels assajos i proves es van dur a terme les primeres proves de software per saber si es necessitava més material a l’hora de dur a terme el projecte i per saber com funcionava el software que es volia utilitzar. Les proves de Software es van començar quan es van iniciar les classes teòriques impartides pel professor Dani Trujillo, ja que el programari que s’ha utilitzat, Logic Pro X, era nou per l’equip. Tot i realitzar tutories prèvies, aquestes van servir per aprendre el funcionament del gravador Zoom H6, que l’Escola Universitària ERAM havia adquirit recentment.

10.2. Postproducció En els següents apartats es mostren diferents termes de la postproducció del documental interactiu.

10.2.1. Problemes de rodatge Durant el rodatge, el problema principal que hi havia en l’enregistrament del so era el seguiment del moviment i el moviment en general dins les aules. El gravador sempre estava a la mà de l’encarregat de so, en l’altra la pistola, el cablejat enrotllat al braç i els auriculars per poder sentir com sonava l’enregistrament. No es podia deixar res sobre una superfície perquè les aules són molt grans i s’hi s’havia de modificar algun paràmetre, el gravador estava lluny del tècnic, i en aquell moment es perdia el seguiment de l’alumne o els nens tocaven el cablejat. Una tasca complicada per l’equip de so.

10.2.2. Canvis en rodatges Després de parlar dels problemes de rodatges es presenten els canvis en els rodatges i les modificacions fetes a conseqüència. Durant el rodatge es van fer poques modificacions en quan a so. El més significatiu va ser l’enregistrament amb pad switch desactivat: les gravacions inicials es van fer amb el pad switch activat, fet que baixava a -20dB els sons que entraven al gravador. En els primers muntatges i proves de Software es va comprovar que s’havia de desactivar perquè l’amplitud d’ona era molt inferior a la òptima per tal de que es sentís bé el so.

137

10.2.3. Wild-tracks En aquest apartat es parla sobre els Wils-tracks i s’explica la seva utilització dins del projecte. Els wild-tracks es van enregistrar durant les proves de so i després en alguns dies de rodatge concrets un cop finalitzades les classes a l’escola. Principalment es van enregistrar paisatges sonors del riu, el poble, el pati de l’escola, les aules amb alumnes i sense, etc. Aquests wild-tracks els han fet servir els muntadors i editors d’imatge en la postproducció per tal d’acompanyar les composicions. No obstant, en la postproducció de so, s’han desestimat, perquè tot i disposar d’un ventall de wild-tracks complert i variat, aquests sempre tenien el soroll del riu de fons. Això suposava fer ús de plugins i eines en el software que provocaven la pèrdua d’informació dels arxius d’àudio.

10.2.4. Ús de llibreries i recolzaments S’han utilitzat llibreries per tal de poder desenvolupar el foley que no havia estat registrat en directe i que és important que acompanyi les imatges. En algunes càpsules tot l’àudio és propi, i en d’altres hi ha algun arxiu de llibreria. És el cas dels vídeos de respira i la introducció o crèdits del documental: el foley i els wild-tracks són el principal acompanyament de les imatges, tot i que la música acaba agafant un paper molt important per tal de donar ritme als vídeos. Els arxius utilitzats per al foley no és propi, és de biblioteques gratuïtes de freesound.org i sound ideas 6000.

10.2.5. Material addicional Per la realització del documental interactiu Això Nostre s’ha utilitzat com a material addicional cançons de dos grups diferents. Com a música ambiental per les càpsules s’han utilitzat cançons del grup Orchestra Fireluche. Aquest és un grup amb uns quants anys d’experiència que totes les seves cançons son composades per ells i el seu tret diferencial és que toquen amb instruments de joguina, reciclats o amb objectes especials. La majoria de les seves cançons són sense lletra. La Fireluche ha cedit el dret de poder utilitzar algunes de les seves cançons perquè acompanyin les capsules del documental. El segon grup és un grup molt jove, els Campiki-Pugui. Ells han composat una cançó original pel documental que es titula Això que és Nostre.

138

Per poder gravar aquesta cançó es va passar per estudi juntament amb el tècnic de so, en Pol Riubrugent, i es va gravar la cançó que acompanyarà el projecte.

10.2.6. Carpeta d’àudios de rodatge Les carpetes d’àudios de rodatge es troben en el DVD a la carpeta corresponent.

10.2.7. Conclusions Finalment es presenten unes conclusions sobre tot l’apartat de disseny i creació de so. L’enregistrament d’àudio en un documental és tasca complicada: es disposa d’un equip humà limitat en nombre, l’espai i localitzacions d’enregistrament no sempre es poden planificar, l’scrip d’àudio és fonamental realitzar-lo en la immediatesa de l’acabament de la gravació, el comportament dels personatges i el seu to de veu, etc. L’enregistrament de so òptim per a un documental és mitjançant micròfons de canó direccionals per tal de gravar el so de càmera i un gravador extern per poder gravar els wild-tracks del moment. Així la informació d’àudio no es perd i sempre hi ha un track (encara que sigui de volum baix) per acompanyar les imatges. En quant a postproducció, és essencial dominar les eines bàsiques del programari, ja que es podran modificar els arxius o no. Els tracks d’àudio sempre tenen un fil de soroll o de sons no desitjat, ja siguin de la càmera, de material electrònic o del propi gravador. Per això és important que no s’hi afegeixin sorolls no desitjats durant la gravació: vehicles, aspiradors, ventiladors, telèfons mòbils... Així que la col·laboració durant l’enregistrament per part de totes les persones que estan a l’escena o a prop és vital.

139

11. Realització i producció multimèdia / Transmèdia A continuació es parla sobre la realització i la producció de tota la part multimèdia i transmèdia del projecte Això Nostre. Es divideix en els dos grans grups la part multimèdia i tot seguit la part transmèdia. Cal remarcar que el ser un documental interactiu tota la part multimèdia i transmèdia són vitals perquè el documental funcioni amb la seva plataforma i tingui un sentit.

11.1. Multimèdia Per començar s’exposarà tota la part multimèdia del projecte explicada amb diferents apartats que es poden veure a continuació.

11.1.1. Arquitectura de la informació El primer apartat és l’arquitectura de la informació de la part multimèdia del documental.

A. Arbre de navegació Primer de tot es mostra l’arbre de navegació creat.

Fig. 28 - Arbre de navegació

140

B. Diagrama de flux A continuaciĂł es mostra i sâ&#x20AC;&#x2122;explica tot el diagrama de flux.

Fig. 29 - Diagrama de flux

141

Podem observar, gràficament, com s’estructura el documental web sobre l’escola rural, La Vall. En un primer nivell (taronja) es troba la introducció, on un vídeo ens conduirà fins a les portes del poble on hi trobarem l’escola. Abans d’entrar el poble se li donarà l’opció a l’usuari de registrar-se, per tal de no perdre el progrés. El registre podrà completar-se per tres vies diferents, registre directe a la pàgina, facebook o twitter. En cas que l’usuari només estigués interessat en visitar la web, també se li oferirà l’opció d’entrar com a convidat. Una vegada superat aquest primer nivell, el vídeo continuarà fins a desembocar al pati de l’escola (verd). En aquest punt s’obrirà una imatge de 360º, que l’usuari podrà navegar mitjançant un scroll lateral. Des d’aquesta pantalla podrà accedir dins l’escola, anar al poble o consultar el temps que fa a Osor mitjançant l’estació meteorològica, que servirà de fil argumental pel projecte. Si l’usuari accedeix a l’escola el documental continuarà amb el dia a dia dels nens de primària, a partir d’aquí l’usuari anirà rebent opcions per saltar entre classes per tal de conèixer els altres alumnes. En el cas que l’usuari triés la opció del poble (gris), un vídeo sobre la història del mateix ens portaria fins a un punt concret on podríem interactuar amb gent del poble per tal de conèixer les seves històries. I finalment si s’optés per l’estació meteorològica (lila) del pati de l’escola podria consultar el temps i conèixer com s’ha desenvolupat el projecte de reconstrucció de la mateixa. (el principi l’estació estaria espatllada i s’anirà reconstruint a mida que el documental avanci)

Fig. 30 - Diagrama de flux de l’escola

142

Finalment (blau cel), l’usuari serà reconegut amb un premi (encara per determinar) quan aconsegueixi arribar a superar els diferents objectius que se li marcaran al principi. També hi haurà un tancament del documental, un vídeo final. En aquest gràfic ens centrem en l’apartat de l’escola. Com es pot observar, la part central serà el patí de l’escola, lloc d’es d’on podrem accedir a les diferents aules. En cada aula es coneixen nens i amb ells els professors. D’entrada, l’usuari només podrà accedir a l’apartat de preescolar, el més petits. Quan es finalitzi l’exploració dels més petits l’usuari podrà accedir a les altres aules, així com a les reunions de professors.

Fig. 31 - Diagrama de flux del poble El gràfic superior ens explica visualment com funcionarà la interacció en l’apartat de “El Poble” i “Casa dels nens”.

143

Quan l’usuari decideixi accedir al contingut del poble un vídeo presentarà el poble i la seva història, localització i aspectes rellevants. Una vegada superat el vídeo, l’usuari podrà accedir a més continguts històrics, així com en l’apartat “Moments” on coneixerem gent del poble, les seves històries i els seus pensaments. Dins de l’apartat “Moments” també es coneixen els pares dels nens de l’escola, que a l’hora són habitants del poble. Això dóna la connexió amb les cases dels nens, presentades en una pantalla interactiva a mode de bloc d’edifici. A “Casa dels nens” es coneixen els pares però també es veu el dia a dia de fora l’escola d’aquest nens; on juguen? activitats extraescolars? tasques a casa? relació amb els pares? relació amb els amics fora l’escola? Aquesta serà la part on el documental agafarà més profunditat i on ens centrem amb les persones, els protagonistes de la nostra història.

Fig. 32 - Diagrama de flux del contingut argumental Aquest apartat serà utilitzat a mode de “fil conductor” del documental. Des del pati de l’escola es pot accedir a l’estació meteorològica, que com s’ha comentat anteriorment, estarà fora de funcionament de bon principi. Aquesta pantalla anirà adquirint contingut a mesura que l’usuari vagi superant etapes. Des d’aquí es pot consultar el temps del poble, l’actual i la mitjana històrica. Ja que està directament relacionat amb l’escola, aquest apartat constarà de l’apartat “Els nens i el temps” on es veurà com aprenen a calcular-lo i entendre’l. La “Jornada de pares” també serà una part important ja que mostrarà el compromís dels pares amb l’escola i en com ells restauren l’estació fins a deixar-la operativa.

144

C. Mapa web A continuaciรณ es presenta el mapa web en format de guiรณ visual.

Fig. 32 - Guiรณ Visual

145

11.1.2. Disseny de la interfície En el següent apartat es parla sobre el disseny de la interfície ja que és un dels temes més importants del projecte a causa de les seves característiques.

A. Esbossos de la interfície En aquest apartat es presenten els esbossos de la interfície en format story board digital.

Fig. 33 - Esbos de l’estructura

146

B. Estructura wireframe A continuació s’adjunta l’estructura wireframe.

147

148

149

C. Imatge corporativa

AixòNostre, el projecte AixòNostre és un documental transmèdia sobre la societat rural actual. El projecte s’endinsa en el petit poble d’Osor, de 380 habitants, situat al bell mig de les Guilleries. El documental està distribuït en format web i té com a objectiu transmetre el dia a dia de la societat rural, així com els seus valors.

Naming El nom del projecte és fruit de la recerca d’uns mots que fèssin referència a les històries quotidianes de la població, dotat de força i caràcter, amb connotacions íntimes i properes, amb caràcter neutre o positiu. És també el nom del tema músical principal del documental web, interpretat per Campiki-Pugui.

Això nostre

Tipograﬁa Logotip La tipograﬁa Rockwell creada per la fundació Monotype i supervisada per Frank Hinman Pierpont ens és ideal per el seu caràcter egipci. Amb gràcies gruixudes i sense serif es dota de pes, força i caràcter. És també entenedora i de fàcil lectura gràcies a les formes geomètriques dels caràcters.

Cos de text La tipograﬁa Ubuntu de pal sec, d’estil contemporani és perfecte per la seva fàcil lectura i per a la seva utilització en la pàgina web. Consta d’una família tipogràﬁca molt completa amb tots els caràcters especials.

150

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890(.,:;?!€#@)

Cromàtica

151

A partir de la cromàtica de tres fotograﬁes del paisatge d’Osor hem fet la nostra proposta. Es basa en colors terrosos: marrons, taronges i verds poc saturats.

CMYK 38/91/97/9 RGB 134/61/34 HEX 863d22

CMYK 18/76/88/0 RGB 181/100/53 HEX b56435

CMYK 0/55/77/0 RGB 216/144/80 HEX d89050

CMYK 50/43/94/1 CMYK 1/17/60/0 RGB 143/134/57 RGB 233/226/135 HEX 8f8639 HEX e9e287

152

Logotip Composat per isotip, naming i dos descriptors. El naming es presenta amb la tipograﬁa Rockwell Bold, amb modiﬁcació de tracking per les lletres “o”. L’isotip és una composició de l’essència dels termes escola i rural: un llapis i un camp. Els dos elements són pictogrames ja que són de més senzilla percepció. Els descriptors ajuden a entendre el logotip, ja que la marca encara no és coneguda.

153

L’isotip és una composició de l’essència dels termes escola i rural: un llapis i un camp. Els dos elements són pictogrames ja que són de més senzilla percepció. Els descriptors ajuden a entendre el logotip, ja que la marca encara no és coneguda.

L’escola en l’entorn rural Documental transmèdia

154

L’escola en l’entorn rural

L’escola en l’entorn rural Documental transmèdia

155

Cartell Per dur a terme el cartell, creiem que la solució més adequada és la de representar algun dels valors que transmet l’escola, i que aquest valor sigui un tret identiﬁcatiu de la societat rural. Com pordria ser: la cooperació, els vincles entre persones o la familiaritat de les relacions. El cartell dona molta importància a la imatge, deixant quasi bé dues terceres parts de l’espai total. Reservant una tercera part per el logotip del documental, el descriptor, el text condensat i els logotips de col·laboradors i patrocinadors. S’ha creat un segon cartell representat amb la composició de la forma bàsica del logotip i la col·locació del logotip, descriptor, text condensat i logotips de la mateixa forma que en l’anterior cartell.

156

157

158

159

160

161

162

163

164

11.1.3. Definició del contingut A continuació es fa un breu resum sobre la definició del contingut en general del projecte.

A. Audiovisual En l’apartat audiovisual el projecte constarà d’una sèrie de clips de vídeo amb una durada d’entre 4 i 6 minuts. Aquests vídeos seran combinats amb imatges per tal de facilitar la interacció i la navegació dels usuaris.

B. Multimèdia A partir d’un estructura molt simple, els elements multimèdia més recorrents seran els objectes interactius estàtics com fotografies o elements gràfics que donen diversos recursos als usuaris.

C. Textual A nivell textual el contingut serà baix i sempre prevaldrà la imatge per sobre el text, tot i que, això no vol dir que no s’utilitzin textos per reforçar els gràfics i fer-los comprensibles a tots els usuaris.

11.2. Transmèdia Seguit dels aparats de multimèdia es presenten els apartats de transmèdia on a cada un d’ells s’explica què és vol fer i què es vol transmetre de manera transmèdia amb el projecte.

11.2.1. Narrativa En aquest primer punt es parla sobre la narrativa d’Això Nostre. AixòNostre és un documental interactiu que des d’una mirada observacional i realista mostra les vivències quotidianes d’una escola en un entorn rural de la societat rural actual. La narrativa es desenvolupa a través del dia a dia de l’escola, de les vivències i els fets quotidians que s’hi presenten i que fomenten uns valors específics de la vida de poble. El documental narra la història d’una petita escola que, apart de les funcions d’aprenentatge bàsic, actua com a nucli familiar i socialitzador d’un entorn amb poc recursos. Ens relata

165

les seves històries per entendre com es relacionen i cooperen entre ells per tal de crear una petita família de vint alumnes i quatre professors. Tanmateix l’educació del respecta cap als altres i el tenir cura de la natura també formen part dels valors intrínsec d’aquesta escola peculiar. Els protagonistes donaran peu a parlar dels valors esmentats anteriorment, ja que podem trobar aquest valors en cada un dels nens de l’escola. En general, aquest nens poden ser nens de qualsevol escola, però amb la particularitat de viure en un entorn rural. Les classes unitàries fan que aquest nens agafin diferents valors i destaquen per ser molt curiosos i tenir amistats més íntimes i properes, tenen un gran afecte per la natura i alhora són curosos amb ella. Tanmateix, el projecte també s’endinsa dins les famílies per tal de conèixer l’entorn dels nens fora de l’escola. Aquest apropament ens ajuda a entendre les decisions familiars de viure en un entorn rural en lloc de viure en un nucli urbà on els recursos no son tant limitats. L’estructura del documental no esta dissenyada per ser entesa com una estructura convencional. Al no tenir un documental lineal com a base, aquest documental consta d’un discurs narratiu fragmentat en diferents nivells de profunditat. Aquesta complexitat narrativa, aporta valor davant l’usuari, ja que aquest prendrà les seves pròpies decisions a l’hora de visualitzar el documental. A part d’això, aquesta narrativa esta fonamentada en l’exposició més íntima dels seus protagonistes. Els nens seran presentats davant l’espectador de forma natural, sense filtres, per tal que aquest empatitzi amb la seva quotidianitat. Per tant, l’espectador virà en primera persona cada detall, cada so cada imatge d’aquest documental.

11.2.2. Experiència Seguit de la narrativa del projecte es presenta l’experiència d’Això Nostre. L’experiència transmèdia d’AixòNostre convida l’espectador a viure una experiència multimèdia amb continguts reals i propers. L’usuari pot interactuar i conduir el documental segons els seus interessos i inquietuds. El projecte involucra l’espectador fent-lo partícip del documental fins al nivell que ha de ser l’usuari el que prengui les decisions per anar aprofundint en el documental i en els seus protagonistes. Aquesta experiència està pensada de manera que l’usuari estigui més atenta als detalls, creant la sensació de proximitat i d’empatia amb allò que esta veient.

166

Per tal de crear una experiència d’usuari complerta, aquest podrà registrar-se dins el portal per tal de guardar el seu progrés i poder consumir l’audiovisual al seu ritme. Aquesta possibilitat de pausa dins el documental afavorirà la comprensió del mateix així com que aquest es fidelitzi amb el projecte. Seguint el model d’una sèrie televisiva, on el contingut és presenta fragmentat en capítols, per tal que la visió de l’espectador, els seus prejudicis i la seva experiència passin a formar part activa del visionat del documental. Per tal que l’experiència sigui complerta i l’espectador segueixi tenint l’interès per el documental, s’utilitzaran les xarxes socials com a dinamitzador del projecte. Aquestes xarxes captaran l’atenció del consumidor gràcies al seu contingut més amè i viral, per tal que aquest torni a reenganxar-se al documental. D’altre banda i per aprofitar les noves tecnologies, el projecte constarà d’una APP per smartphones i iPhone per poder navegar pel documental web a través de les SmartTV. Aquesta APP serà utilitzada a mode de “menú” i l’usuari podrà prendre les mateixes decisions que prendria assentat davant un ordinador amb teclat i ratolí, però assentat des del sofà. Les plataformes transmèdia aporten una experiència similar a la del documental però a partir d’una situació presencial. A partir d’una exposició itinerant, l’usuari podrà connectar directament amb les històries i els relats que s’hi mostren. Aquest estan pensats perquè l’usuari empatitzi directament amb els protagonistes i senti seus els valors que aquesta transmet. D’altre banda, el llibre és la incursió física a casa de l’espectador, formant part del seu dia a dia, fent que aquest s’emocioni amb fets quotidians. Tot això dotarà el projecte de una aire més real i sobretot molt més humà. Per tant, l’experiència transmèdia d’AixòNostre vol involucrar personalment els espectador per tal que aquest dugui la reflexió proposada a un nivell personal i amb una durada més extensa.

11.2.3. Audiències A continuació es presenten les audiències del projecte dividits amb diferents grups. L’audiència d’AixòNostre no és un públic homogeni, ja que els grups que conformen el target del projecte són molt dispersos. Per una banda tenim l’usuari corrent:

Entre 20 i 50 anys

Professional del món audiovisual i/o multimèdia

167

Interessat en els nous documentals interactius i l’storytelling

Els usuaris decisius o influenciadors:

Entre 20 i 40 anys

Bloggers i/o periodistes

Interessats en tecnologia i nous formats audiovisual

L’usuari individual:

Entre 25 i 45 anys

Familiars o coneguts dels protagonistes i dels creadors. (cercle familiar)

Veure a gent coneguda en un audiovisual

El públic nacional o internacional:

Entre 20 i 70 anys

Professional del món audiovisual i/o multimèdia

Interessats en tecnologia i nous formats audiovisual

Altres públics, tant nacional com internacional:

D’entre 30 i 45 anys

Docents i gent involucrada en el món de l’educació

Interés de veure altres realitats socials i de conèixer el funcionament de les escoles

en entorn rural

Aquest usuaris consumiran el projecte de maneres diferents però sempre amb un objectiu pedagògic o professional, excepte en el cas del públic individual o de grup que el consumirà per un interès personal. Tots els usuaris son convidats a participar a les xarxes socials, ja que avui en dia quasi qualsevol persona esta a Facebook o Twitter. D’altre banda el projecte també ofereix altres vies de participació, com per exemple l’exposició itinerant. Aquest apartat transmèdia aproparà el projecte a l’usuari a un nivell més real, més palpable. Aquest ventall de possibilitats, ajudarà a la participació tant activa com passiva dels usuaris. L’usuari tindrà el poder de la presa de decisions durant tot el documental ja que serà aquest el que decideixi per quin apartat del projecte vol navegar. D’altre banda i per tal que l’usuari no es senti perdut en cap moment, el documental interactiu constarà d’ajudes a la navegació sempre que faci falta. Tanmateix els elements interactius estan disposats estratègicament perquè l’usuari segueixi un camí racional de manera inconscient en tot el documental.

168

Al ser un projecte de gran envergadura, els usuaris s’aniran fidelitzant amb la plataforma a mesura que aquest avanci en la història. Per tant, el compromís que esperem de l’usuari és de curiositat per l’aprenentatge i la descoberta. Per ampliar la definició d’aquesta audiencia em fet un anàlisi dels perfils psicologics que es troba al Annex-02.

11.2.4. Mitjans/Plataformes Seguidament es presenten els mitjans i plataformes que tindrà el projecte. AixòNostre com s’ha esmentat, és un documental interactiu on aquest va acompanyat d’un conjunt transmèdia per tal que l’experiència sigui completa. Aquest conjunt consta de diferents plataformes que aquestes són: Documental Això Nostre és un documental interactiu que, des d’una mirada observacional i realista, mostra les vivències quotidianes d’una escola rural. La narrativa es desenvolupa a través del dia a dia de l’escola i els fets quotidians que s’hi presenten i que fomenten els valors específics de la vida de poble. El documental narra la història d’una petita escola que, a part de les funcions d’aprenentatge bàsic, actua com a nucli familiar i socialitzador en un entorn amb poc recursos. Relata les històries dels seus protagonistes per entendre com aquests es relacionen i cooperen per tal de crear una família de vint alumnes i quatre professors. Tanmateix l’educació del respecte cap als altres i el tenir cura de la natura també formen part dels valors intrínsecs d’aquesta peculiar escola. Plataforma de Social Media Utilitzarem aquesta plataforma com a dinamitzador del projecte. Les xarxes captaran l’atenció del seu contingut ja que aquest serà de caire més viral o més amè. Amb això volem que l’espectador es troni a reenganxar el documental. El contingut a més a més no serà al mateix que es podrà trobar el documental sinó que serà contingut complementari a alguns termes que apareixeran el documental a més a més de contingut nou on aquest sortirà a la llum com a primer cop a partir de les xarxes socials.

169

Merchandaising Utilitzarem el merchandaising per fer difusió del projecte a partir de material molt lligat al tema del documental. Aquesta plataforma també ens servirà per part del finançament. Exposició itinerant El documental interactiu anirà acompanyat d’una exposició itinerant amb material complementari al documental on a partir d’aquesta l’espectador podrà acabar d’endinsar-se dins del projecte amb una nova experiència física i amb nou material. L’usuari podrà connectar directament amb les històries i els relats que s’hi mostrin. Aquest material pot ser des de material físic com obres que la gent del poble hagi creat o com espais sonors on aquets ens ajudaran a endinsar-nos del tot dins de la trama del documental. Llibre Finalment el projecte anirà acompanyat per un llibre que aquest serà la incursió física a casa de l’espectador. El llibre serà la part més física on quedarà plasmada l’experiència total del projecte. Serà la part física que formarà part del dia a dia de l’espectador.

11.2.5. Model de negoci Tot seguit es planteja un model de negoci pel projecte. Inicialment el projecte segueix el model de negoci de crowdfunding. Per tant, el contingut del projecte serà d’accés lliure pel consumidor i els costos inicials estaran coberts per una campanya de micromecenatge. Una vegada el projecte estigui desenvolupat, el model de negoci canviarà i passarà a seguit el model de patrocini. Aquest canvi farà que els costos de producció i distribució quedin coberts per donacions desinteressades i/o subvencions, publicitat amb Google Adsense (anuncis als vídeos del Youtube), la venta del llibre, els beneficis de l’exposició itinerant i també pel merchandising. El projecte no necessita una gran inversió inicial, ja que els costos més elevats són els de desplaçament de l’equip i dietes. Per això, el model de crowdfunding s’ajusta al nostre projecte inicialment, ja que aquest serviria per cobrir aquests costos. Una vegada el projecte entri en la fase de distribució els costos seran més elevats a causa de les despeses derivades de publicitat i promoció del projecte. Per aquest motiu aquest projecte consta de l’elaboració d’un llibre en forma de memòria i també d’una exposició itinerant, que ajudarà a fer difusió del projecte a l’hora que a recollir noves fons de finançament.

170

Les marques que més s’adeqüen a la nostra imatge són sobretot ONG’s i entitats públiques com podria ser el Departament de Cultura de la Diputació de Girona o la Generalitat. Tanmateix el Departament d’Educació també encaixaria en el nostre model, ja que aquest pretén promoure l’educació pública de qualitat. La primera onada de crowdfunding que llençarem serà a la plataforma de Verkami, i més endavant, en el cas que els costos de producció i distribució no quedessin coberts, llançaríem una campanya a Indiegogo per acabar de cobrir despeses. A continuació es presenta un resum del pressupost estimat i una imatge resum sobre el model de negoci explicat.

171

11.2.6. Execució En el següent apartat es presenta tota la part d’execució del projecte. El projecte d’Això Nostre esta desenvolupat per un equip de sis estudiants del grau en audiovisual i multimèdia de l’Escola Universitària ERAM (Centre adscrit a la Universitat de Girona). El projecte transmèdia està basat en la plataforma del documental web i complementat per diferents plataformes com les xarxes socials, un llibre sobre el projecte i una exposició itinerant. Col·laboradors i mecenes ajuden a finançar el projecte mitjançant la plataforma Verkami, on es demanen 1457€ per tal de desenvolupar el projecte. El major repte del projecte és el finançament econòmic de la part transmèdia, ja que és imprescindible per tal de poder executar l’apartat transmèdia. Per tal de desenvolupar el projecte s’ha utilitzat un hardware i software específics, citats a continuació: Software:

Pack Adobe (Photoshop, Illustrator, Dreamweaver i InDesign)

Final Cut Pro X

Logic X

172

Hardware:

2x MacBook pro

2x iMac

10 TB de memòria dividits en tres disc durs

Tauleta Wacoom Intuos M

3x càmeres reflex amb capacitat de gravació de vídeo

Canon 7D Canon 60D Canon 70D Els usuaris podran accedir al documental web a través dels navegadors més utilitzats del mercat (Chrome, Firefox i Safari), els requeriments necessaris per poder veure correctament el contingut són dos: última actualització de Java i una connexió de més d’un mega a Internet. En quant a contingut, el documental constarà d’entre 30 i 40 clips de vídeo -amb una durada d’entre 2 i 5 minuts- distribuïts segons temàtica o espai. Per tant, quant l’usuari accedeixi al documental podrà navegar lliurement per els diferents escenaris del projecte, i prendrà les seves pròpies decisions. Com s’ha comentat anteriorment, el projecte es complementa d’un apartat transmèdia format per xarxes socials, un llibre; i una exposició itinerant. L’exposició serà el punt de contacte entre l’espectador i el documental. El lloc físic on l’usuari pot tocar i sentir el que senten els protagonistes del projecte. Per tant és una part molt important del projecte ja que aquest és el punt on convergeixen les emocions i les emocions, tant de protagonistes com d’espectadors. El llibre aportarà una memòria al projecte, una perdurabilitat. També farà que el projecte entri, físicament, dins les cases dels espectadors. Per acabar, les xarxes socials mantindran a l’usuari al dia dels avenços del projecte i on aquest podrà interactuar directament amb el projecte, les xarxes socials són un bon mitjà per aconseguir que els espectadors es fidelitzin amb el documental.

173

A. Pla de finançament A continuació es presenta el pla de finançament del projecte. El pla de finançament es caracteritza per la seva procedència i els propietaris. El fons de finançament de l’empresa és extern perquè el capital procedeix d’organitzacions externes. Tanmateix, a partir del llançament del llibre i l’exposició del documental interactiu es pretén obtenir un seguit de pressupost per poder obtenir beneficis. També cal tenir en compte que el desgast de cotxes i/o d’aparells informàtics corren a càrrec dels membres creadors d’aquest projecte i que no hi ha una voluntat de retornar aquesta inversió tot hi fer-se càrrec d’aquest import.

174

Per tal dâ&#x20AC;&#x2122;obtenir finanĂ§ament es demanaran ajudes a les segĂźents entitats:

175

12. Conclusions generals Per acabar la memòria d’Això Nostre es presenten unes conclusions generals. Aquest projecte parla de les escoles rurals i el seu entorn. Parla sobre la familiaritat d’una escola amb tan sols vint alumnes. Parla de les dificultats per tirar endavant un projecte educatiu, que encara que estigui emmarcat dins l’escola pública, aquesta té la seva pròpia metodologia de treball. Així comença Això Nostre, per una banda parlant sobre un model d’escola mil·lenari mentre que per l’altre, això s’exposa de manera innovadora a través del documental interactiu i transmèdia. Per tant, Això Nostre és passat i present, un punt de trobada on tecnologia i audiovisual van agafats de la mà per tal de posar el màxim d’eines possibles al servei del documental. Aquestes eines multimèdia són avui en dia un mitja essencial per connectar amb el nou espectador, i al mateix temps permetre que aquest “jugui” amb l’obra donant-li llibertat per modificar-la o ampliar-la. Per tant les narratives transmèdia obren un nou món de possibilitats en quant a narració audiovisual. Actualment el creador ha de pensar en les aplicacions dels diferents formats de l’obra per tal d’enganxar l’espectador i inundar el seu dia a dia amb contingut divers. Durant el procés documental també s’han anat revelant diferents realitats sobre aquest procés, totalment desconegudes per l’equip. I es què el documental és un llenguatge el qual requereix molt de temps, tant per preparar el contingut com per l’enregistrament del mateix, i en tot moment t’acompanya una sensació d’incertesa, com diu Bill Nichols (2002) “la única cosa que no pot controlar el documentalista és el seu tema bàsic: la història”. Per altre banda, les dinàmiques amb l’equip han estat molt bones i les tasques han anat sortint dins els terminis pactats. Al tractar-se d’un documental interactiu la feina de coordinació dels equips ha estat clau ja que, a part de coordinar els diferents equips de treball, aquests s’han hagut de coordinar uns amb els altres per tal que el documental interactiu anés agafant forma. Finalment, volem tancar aquesta memòria fent una petita reflexió entorn al tema documental d’aquest projecte, l’escola i la societat rural.

176

Inicialment, l’equip no tenia gaire clar el que es trobaria a l’escola, tot i haver fer un procés de documentació llarg i profund. Una vegada viscuda l’experiència cal remarcar que estem molt contents de com han anat les coses, dels moments màgics que ens han regalat les nenes i els nens de l’escola La Vall, així com el professors i tots les famílies que ens han rebut amb els braços oberts.

177