Desenterrant el negre - Memoria by EU ERAM

08.02.16

1. Introducció 1.1. Presentació projecte 1.1.1. Títol 1.1.2. Metodologia i procés creatiu 1.1.3. Equip i justificació 2. La Narració 2.1. Referents bibliogràfics 2.1.1. Referents documentals 2.1.2. Referents multimèdia/transmèdia 2.1.3. Mitjans i plataformes 3. Declaració d’intencions de l’equip 3.1. Objectius 3.2. Benchmarking (estudi de mercat) 3.2.1. Criteris de recerca 3.2.2. Quadres resum 3.2.3. Conclusions 4. Story Line 5. Sinopsi 6. Bíblia de personatges 7. Relació de testimonis 7.1. Entrevistats 7.2. Col·laboradors 8. Tractament literari 8.1. Procés creatiu 9. Realització i producció Audiovisual A) Realització Audiovisual 9.1.Versió final del guió 9.1.1. Registre del guió al RPI Guió tècnic 9.2. Recerca de referents 9.2.1. Guió tècnic Càsting 9.3. Convocatòria 9.3.1. Proves de càsting 9.3.2. Resultat de càsting i justificació Localitzacions 9.4. Recerca de localitzacions 9.4.1. Resultat de la cerca i justificació Assajos i proves de càmera 9.5. Raport dels assajos i lectures de guió 9.5.1. Raport de les proves de càmera Raports de rodatge 9.6. Fulls d’script imatge i so B) Producció Audiovisual Preproducció 9.7. Calendarització 9.7.1. Pla de treball

6 6 7 8 9 12 15 15 18 20 21 21 21 21 21 24 25 25 26 29 29 29 30 30 33 33 33 53 55 55 60 73 73 73 75 77 77 77 79 79 79 81 81 83 83 83 83

9.7.2. Pla i ordres de rodatge Equip 9.8. Desglós en base a guió tècnic 9.8.1. Llistat material 9.8.2. Llistat necessitats equips de treball 9.8.3. Llistat equip tècnic 9.8.4. Llistat equip artístic Contractes 9.9.Contractes de col·laboració equip tècnic 9.9.1. Contractes de col·laboració i cessió de drets d’imatge intèrprets 9.9.2. Contractes de cessió de material i/o fulls de reserva de material Pressupost 9.9.5. Estimat 9.9.6. Real 10. Disseny Audiovisual 10.1. Estudi i anàlisi de referències 10.1.1. So 10.1.2. Fotografia 10.1.3. Muntatge 10.1.4.Animació gràfca 10.1.5. Etalonatge 10.2. Flux de treball 10.3. Programari. Criteri de selecció en cada fase 10.4. Format final d’exhibició i/o distribució. Màster, TV, web, etc. 11. Disseny i creació de so digital Preproducció 11.1. Mapa sonor + llista de sons 11.2. Redacció de les necessitats especials abans de rodatge 11.3. Selecció del material 11.4. Assajos i proves 11.5. Proves de Software Postproducció 11.6. Problemes i canvis en el rodatge 11.7. Enregistrament de sons complementaris i foley 11.8. Ús de llibreries i creació sonora (Sound-Design) 11.9. Postproducció i mescla 12. Realització i producció Multimèdia/Transmèdia Multimèdia 12.1. Arquitectura de la Informació 12.1.1 Arbre de navegació (mapes d’interacció) 12.1.2. Diagrama de fluxe 12.1.3. Mapa web 12.2. Disseny de la interfície 12.2.1 Esbossos de la interfície 12.2.2. Estructura wireframe

86 92 92 92 92 93 94 95 95 95 99 102 102 102 103 103 103 104 106 109 110 113 122 124 125 125 125 127 127 128 128 128 128 129 129 130 131 131 131 131 132 132 133 133 138

12.2.3. Imatge corporativa 12.2.4. Nivells i subnivells 12.3. Definició del contingut 12.3.1. Audiovisual 12.3.2. Multimèdia Transmèdia 12.4. Narrativa 12.4.1. Experiència 12.4.2. Audiències 12.4.3. Mitjans / Plataformes 12.4.4. Model de negoci 12.4.5. Execució 13. Conclusions generals Annexos

141 143 145 145 146 151 151 151 152 152 153 154 156 161

1.INTRODUCCIÓ 1.1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE El projecte de fals documental sobre el Negre de Banyoles va començar el febrer de 2014, quan a l’assignatura de Producció Audiovisual, de GAM21, es va haver d’elaborar el teaser d’un projecte que pogués ser real. Al haver conegut feia poc conceptes com transmèdia i crossmèdia, i amb el documental Operación Palace de Jordi Évole encara present, la idea de fer un mockumentary2 sobre un afer local i molt proper a nosaltres va motivar a Roger Bisbe i a Gerard H. Serra. Com que aquest últim és resident i nat a Banyoles, coneixia amb una mica de profunditat el tema i tota la polèmica que havia desencadenat, i va semblar una bona opció a tirar endavant. Un cop el projecte es va acabar, va quedar allà, apagat, durant molts mesos. No va ser fins al cap d’un any, a finals del següent curs, i preparant ja el projecte final de grau a nivell grupal, quan la idea del Negre va resorgir per intentar emprendre un nou rumb i esdevenir real. Era sabut que calia desfer-se del material que s’havia generat feia un any i mig, ja que ni s’aprofundia ni agafava el to que es volia realment per la peça audiovisual al complet. La intenció era mantenir la base sòlida i fonamental d’un documental transmèdia. No només es volia inventar una història i causar desconcert a un espectador estàtic davant la pantalla, sinó que també es pretenia involucrar-lo en la història (esdevenint alhora real per alguns) per tal que l’usuari s’aixequés de la seva butaca i realitzés tot un recorregut virtual per aconseguir treure l’entrellat del que proposàvem a l’audiovisual inicial. Des de la direcció del projecte es considera que aquesta és la manera actual d’innovar en el sector i d’obrir a l’espectador a una nova forma de concebre les narracions audiovisuals, anant molt més enllà de la pròpia pantalla del televisor.

1 Sigles pertanyents al Grau en Audiovisual i Multimèdia, segon curs. 2 Fals documental. Prové del terme mock, que significa burla. És un gènere que imita els codis i convencions desenvolupats pel cinema documental en una obra de ficció.

1.1.1. TÍTOL El projecte desenvolupat al segon curs del GAM i des del qual vam reemprendre el camí ja portava el nom de Desenterrant el Negre. És per això, i ja que empreniem un nou camí, vam plantejar-nos la opció de modificar-lo. Seguint el procediment estipulat, vam fer una llista de valors que volíem transmetre amb el naming1: capitalisme, possessió, egoisme, ambició, menyspreu, raça, estereotips, violència, ironia, maledicció... Però els tres valors que per nosaltres destaquen més són l’ànsia de poder, el caos i la irracionalitat. Vam fer una pluja d’idees de possibles namings per al projecte, utilitzant diferents recursos com: · Només una paraula (Boiximà, Absència, Abisme, Malson,...) · Combinació de paraules (Black curse, Black gloves, Maledicció Negre, Reflexe Negre,...) · Expressions (Fora la capsa, Els ulls de l’abisme, Desenterrant el Negre,...) També vam buscar el recurs d’utilitzar paraules o expressions en tswana, l’idioma de Botswana. Van sortir resultats com “Bontsho” (que vol dir Negre), “Mebale” (que vol dir Colors), “Tsamaya Sentle” (que vol dir Adéu) o “Bontsho Loso” (que vol dir Mort Negre). Aquestes opcions resultaven interessants però es van acabar descartant per la dificultat de pronunciació i la dificultat que suposava posicionar noms així. Després de donar moltes voltes a quines opcions ens donaven més joc es va veure que cap d’elles tenia un impacte tant gran com el que donava “Desenterrant el Negre”. Aquesta opció mantenia els valors que volíem transmetre, donava un impacte a la gent que la llegia i ja estava vinculada en la ment dels que formàvem l’equip. És d’aquesta manera com vam apostar per mantenir el naming i donar un nou disseny al projecte.

1 Procés de creació del nom d’una marca. Significa anomenar, posar nom a una marca.

1.1.2. METODOLOGIA I PROCÉS CREATIU Per tal d’explicar millor el procés creatiu seguit al llarg d’aquests mesos, s’ha dividit el temps en les tres clàssiques etapes: pre-producció, producció i post-producció.

Pre-producció Per tal d’organitzar el projecte, i un cop repartits els rols que desenvolupa cada membre de l’equip, s’ha creat un diagrama de Gantt on consten, en format de calendari, totes les tasques que s’han de dur a terme. Començant per l’escriptura i correcció de guió tant literari com tècnic i el seu registre, passant pel desglossament de necessitats pel rodatge de cara a la producció i també el pressupost, com a comprovant de guanys i despeses que suposa. Per altra banda, a diferència d’altres rodatges, no es necessita programar un càsting per a la selecció d’actors. Malgrat això, va haver-hi un canvi d’última hora que s’explicarà millor a l’apartat corresponent. El personatge important és en Barraca, de manera que s’ha contactat directament amb ell per a proposar-li la col·laboració i implicació en el treball. S’han aprofitat el context i l’espai que envolten el protagonista –el seu taller, l’estany de Banyoles…– com a localitzacions principals per rodar, i s’ha cercat i seleccionat una gran quantitat d’imatges d’arxiu que ajuden a completar la història narrada.

Producció Paral·lelament al rodatge de les imatges d’en Barraca, obtingudes amb més d’un dia de rodatge, s’ha contactat amb altres persones per tal fer més rica la narració. És el cas, per exemple, de l’actriu protagonista de l’anunci Bushy Man –Yu Kong, estudiant d’ERASMUS de l’Escola Universitària ERAM– o de la periodista Raquel Sans, corresponsal de TV3 a Washington, que ajudarà a donar veracitat a la falsa història que es vol explicar. A més, s’ha desenvolupat tot l’apartat transmèdia –web, disseny gràfic, xarxes socials– per acabar de donar forma al projecte.

Post-producció Un cop duts a terme els rodatges corresponents, es realitza el muntatge juntament amb les imatges d’arxiu i la part gràfica. També es du a terme l’edició de so i l’etalonatge. També es comença la campanya de promoció i difusió a totes les xarxes socials possibles.

1.1.3. EQUIP I JUSTIFICACIÓ La distribució dels rols per configurar un bon equip per Desenterrant el Negre es va cuidar de la millor manera possible des del primer moment. Era important que cadascú se sentís còmode al seu lloc de treball i estigués capacitat per assolir els objectius que el projecte suposava individualment a cada departament. La direcció va ser assumida per Gerard H. Serra, ja que més enllà de tenir la idea inicial del projecte, era coneixedor de tots els processos requerits, passant des del guió inicial fins a la fase de postproducció, sense oblidar-nos de tot el procés multimèdia del projecte. Havia estat en rodatges de curtmetratges, en edicions de documentals i també tenia una trajectòria sòlida en el camp web, amb múltiples anys d’experiència en el sector que l’avalaven. Gerard H. Serra, director

Pel que fa a la producció va ser gestionada per Roger Bisbe que, caracteritzat per la seva organització i fins i tot obsessió per l’ordre, també coneixia la gran majoria de processos a dur a terme i sabia els requeriments que cada departament havia de complir, juntament amb les futures necessitats que podien aparèixer. La seva tasca de control permetia l’enllaç entre l’equip tècnic del projecte i l’equip creatiu, evitant sempre que qualsevol de les dues bandes quedés desemparada en el seu recorregut cap a l’objectiu final del projecte. Roger Bisbe, productor

El nom de Daniel Álvarez va ser l’escollit per la fase ideacional del projecte i d’escriptura de guió. Els seus múltiples treballs realitzats en el camp del documentalisme mostraven un potencial que definitivament era el buscat per Desenterrant el Negre. A més a més, les seves dots com a muntador complementaven la tasca de guionista en la vessant documental, donant-li a ell mateix un doble joc important en el projecte. Era l’encarregat de transformar en paraules aquelles primeres idees, i l’encarregat d’ordenar-les en un discurs complet un cop iniciada la fase de postproducció.

Daniel Álvarez, guionista i muntador

Una de les coses més remarcables de Desenterrant el Negre era la seva voluntat de cuidar la direcció de fotografia, fet que va posar Albert Garanger com a màxim responsable d’aquest departament, per assegurar que la integració d’imatges d’arxiu i d’aquelles que havien estat gravades de manera pròpia, fós de la màxima qualitat possible. El seu interès per la fotografia i les llums el van col·locar a una posició que requeria de creativitat, combinant-la amb la funció d’operador de càmera, que

Albert Garanger, director de fotografia

era molt més tècnica. Malgrat ser un departament que passa sovint desaparcebut, Aida P. Fita i la seva enorme voluntat d’encapçalar el departament de so ens va posicionar des d’un bon principi com a un dels equips de treball amb iniciativa i amb una persona que, per interès propi, volia encarregar-se d’aquest departament. Amb les seves intencions professionals, quedava palès que sens dubte era la millor persona per encarregar-se del so de Desenterrant el Ne-

Aida P. Fita, directora de so

gre, no només en el rodatge sinó en la fase de postproducció i donant suport musical al departament multimèdia. Un departament multimèdia que malgrat arrancar més tard que l’audiovisual va estar plantejat amb el millor dels equips possible. David Porras es va plantejar com a opció de capitanejar el sector multimèdia del projecte, sent el coordinador entre la direcció de Desenterrant el Negre i la resta del departament. A més a més, el seu ferm interès, els David Porras, dissenyador

seus treballs i la seva constància l’avalaven com a perfecte candidat per defensar el disseny general del documental transmèdia. Finalment, els últims requisits que tenia Desenterrant el Negre eren en la pròpia part multimèdia. Les intencions eren fermes i no fàcilment assolibles per qualsevol, de manera que vam aconseguir incorporar a l’equip de programadors a Tonyi Antequera i a Mònica Sala, que amb el seu interès pel multimèdia i amb la seva responsabilitat donaven estabilitat

Tonyi Antequera, programadora multimèdia

al procés de creació d’una estructura complexa de webdocumental.

Mònica Sala, programadora multimèdia

2. LA NARRACIÓ El Negre de Banyoles. La polèmica original Francesc Darder i Llimona (1851 – 1918) va ser un reconegut veterinari i metge barceloní; un dels molts de la família Darder que va dedicar-se d’una forma entusiasta al món dels animals, de la investigació i la ciència, però també al col·leccionisme. A part d’obrir espais com el Museu Zootècnic i el Parc Zoològic de Barcelona, Francesc Darder va deixar gairebé tot el llegat que guardava com a col·leccionista a la vila que li va concedir el títol honorífic de fill adoptiu: Banyoles. El Museu Darder, considerat un dels museus més antics de la província de Girona, va obrir les seves portes l’any 1916, on s’hi va exposar la gran majoria de la col·lecció d’objectes d’història natural que posseïa el veterinari barceloní, fins aleshores privada. Entre aquests objectes, hi havia esquelets i cossos dissecats d’animals —com lleons, àguiles o goril·les—, i piles d’eines i artefactes que van utilitzar antigues civilitzacions. Però Darder guardava una peça única, d’un gran valor personal, un símbol del seu fanatisme per la taxidèrmia: es tractava del cadàver exhumat i dissecat d’un jove boiximà, adquirit pel propi Darder cap al 1880 en un dels seus nombrosos viatges a París, a la botiga familiar dels germans Verreaux, col·leccionistes i apassionats de la taxidèrmia com ell. Poc a poc s’anirà coneixent aquesta figura com “El Negre de Banyoles”. El Museu Darder, però, no es va endur l’exclusiva de mostrar aquesta peça de col·leccionisme tant extravagant. Francesc Darder va crear una gran controvèrsia l’any 1888 en l’esperadíssima Exposició Universal de Barcelona, mostrant al públic per primera vegada el boiximà —que vestia una faldilla de pell animal i una llança —. Tot i així, el Negre va passar força desapercebut dins el museu banyolí fins que l’any 1991, —poc abans de les Olimpíades que es celebrarien a Barcelona i on Banyoles, coneguda pel seu estany, seria la seu olímpica de rem—, Alphonse Arcelín, un metge tahitià amb nacionalitat espanyola i resident a Cambrils, va acabar amb la calma. Alphonse Arcelín va ser qui va obrir un procés de denúncia amb l’objectiu de retirar el Negre del museu. Mogut per una injustícia, al seu parer, de caràcter moral i ètic, va demanar a l’alcalde de Banyoles, Joan Solana, la retirada immediata del jove africà per portar-lo a la seva terra na12

tal, on havia de ser enterrat de forma digna, tal i com ho marca la seva cultura. Amb el pas dels mesos, el tema va anar guanyant popularitat mediàtica. Arcelín va denunciar i demandar, amb el suport del COI1 i el COOB2, a l’Ajuntament de Banyoles per l’exhibició d’un cos humà de raça negra, amb l’argument que es tractava d’un fet racista i de cap valor etnològic, antropològic ni educatiu. Aquest argument quedava contraposat i rebutjat per part de Solana i el seu equip de govern, que sustentaven la idea que altres museus reconeguts mundialment també exhibien mòmies i altres restes humanes, i que aquestes aportaven dades de gran valor des d’un punt de vista antropològic. Però els que se situaven en contra de l’exposició contraatacaven dient que les momificacions quedaven més enllà del S. XIX, i que es duien a terme per altres raons alienes a ser objectes d’exposició. A part de l’enrenou internacional, Arcelín va obrir una disputa dins el Partit Socialista de Catalunya (PSC), ja que tant ell com Solana n’eren militants. El metge de Cambrils va assistir al congrés del PSC per a denunciar el cas, però el partit va decidir no posicionar-se, deixant al descobert a Arcelín, que a partir d’aquí seguiria la seva aventura en solitari. La popularitat d’Arcelín creixia com l’espuma. Va ser present en varis debats televisius, així com en nombrosos reportatges d’àmbit nacional o fins i tot en mitjans internacionals, com la CNN o el New York Times, i va acabar captant l’atenció d’organitzacions com la UNESCO i rebent el premi Martin Luther King per la seva lluita per la desigualtat racial. Joan Solana, com Arcelín, es mantenia ferm amb la seva posició. No creia que es faltés el respecte a cap cultura ni que es ferís cap sensibilitat pel fet de mostrar aquella peça històrica. Era recolzat per la gran majoria de la seva població, que convivia en harmonia des de feia anys amb una gran comunitat d’immigrants africans. Malgrat el posicionament en contra d’alts càrrecs com Juan Antonio Samaranch o Jordi Pujol, o la pressió d’institucions com el COI o el COOB, la posició de Solana era ferma: el Negre no es retiraria. Durant aquella època, amb l’argument d’evitar més visites de les desitjades, es va triplicar el preu de l’entrada al Museu Darder. La implicació d’Arcelín va traspassar la línia que separa allò moral d’allò més personal. El 4 de febrer del 1997 Solana és denunciat en procés de querella per part d’Alphonse Arcelín, que demanava una indemnització de dos-cents milions de pessetes per calúmnies. A més, va

1 Sigles pertanyents al Comitè Olímpic Internacional 2 Sigles pertanyents al Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona ‘92

amenaçar en portar el problema, amb l’ajut de l’Organització dels Estats Africans, a l’ONU. Arribats a aquest punt, va fer-se públic que, davant el temor d’haver de claudicar, Joan Solana va fer enviar el Negre a l’Hospital Josep Trueta de Girona per fer-li una autòpsia i extreure veritats sobre l’origen i la mort del boiximà. També va sortir a la llum el nom d’un escultor banyolí: Xicu Cabanyes, que podria haver rebut l’encàrrec per part de l’Ajuntament de Banyoles de fer un motlle del Negre. D’aquesta manera, en cas de ser extraditat el cos del boiximà, se’n podria recrear la figura en forma d’escultura. L’última etapa del Negre dins el museu segueix sent, encara hores d’ara, bastant tèrbola. Joan Solana, en un aparent canvi d’opinió sobtat, va acceptar finalment retirar el Negre de la ciutat i retornar-lo al seu país d’origen, per ser enterrat amb tots els honors. Un cop donat de baixa com a bé cultural, es va dur primer fins a Madrid, on es va desmuntar per peces. Posteriorment, el Negre va ser enviat a Botswana, on va ser enterrat. La reacció dels ciutadans de Botswana va ser crítica amb el que el país havia rebut. Alguns que posaven en dubte la versemblança del Negre, argumentant que sota aquells ossos s’amagava el cos d’un home de raça oriental i que tenia com a esquena una barra de ferro. D’altres, afirmaven que els ossos eren desproporcionats respecte l’original.

La crisi econòmica i la corrupció L’any 2007 va esclatar una de les crisis econòmiques més importants dels últims temps. És d’abast mundial i, en més o menys mesura, afecta a tothom, sobretot a les classes mitjana i baixa de la societat. L’augment dels preus, el consum irracional i desorbitat i la despesa d’allò que no es té, són alguns dels factors que han portat al món a la situació actual. Tot el que coneixíem fa només una dècada ha canviat per sempre, i no sembla que hi hagi marxa enrere. Paral·lelament, són cada cop més els casos de corrupció que, per fi, són destapats. Personalitats com Fèlix Millet, Jordi Pujol, Luis Bárcenas o Rodrigo Rato, per esmentar-ne només alguns, han passat d’estar considerats figures il·lustres a ser repudiats per la resta de la societat un cop s’han descobert els seus draps bruts. Quin és l’impuls que els ha manat a fer-se seus uns diners que no ho eren? És el poder, que de manera natural, corromp? Potser hi ha alguna força exterior que els ha empès a actuar d’aquesta manera. 14

2.1. REFERENTS BIBLIOGRÀFICS 2.1.1. REFERENTS DOCUMENTALS Un dels principals referents que sempre s’ha tingut en compte i que, de fet, va motivar a la creació d’aquest projecte, és el documental Operación Palace, de Jordi Évole (La Sexta, 2014). El tipus de narració i l’expectació generada al voltant d’una història que ningú esperava com a falsa, són dos dels factors que s’han intentat plasmar a Desenterrant el Negre. La premisa d’Operación Palace era, mitjançant la reformulació d’una història que sempre ha estat força obscura, denunciar la impossibilitat de saber una veritat que, de moment, segueix oculta. El cas del 23-F i la seva suposada resolució sempre ha estat un episodi confús en la història de la transició a Espanya. Així doncs, l’esperit de denúncia també s’ha entès com a propi en l’elaboració d’aquest projecte, i s’ha procurat que l’espectador tingui ben clar quin és el missatge que l’equip del projecte li vol donar. En l’aspecte més visual, també s’ha tingut en compte aquesta peça. Encara que, en el cas d’Operación Palace el format és més panoràmic, el tipus de composició, la il·luminació i la ubicació dels protagonistes en el seu entorn són idees que van convèncer a l’equip de direcció de fotografia del nostre projecte.

Imatge 1. Fotograma d’Operación Palace (Jordi Évole, 2014)

Un altre dels audiovisuals que va alimentar a Desenterrant el Negre és Operación Luna (Dark Side of the Moon), dirigit per William Karel (2002). No és casualitat que aquest fals documen15

tal tingui un nom similar al cas explicat anteriorment, ja que també va servir-hi de referència.

Imatge 2. Fotograma d’Operación Palace (Jordi Évole, 2014)

Malgrat que en la seva resolució utilitza l’humor de forma més acusada que a Operación Palace, també es va tenir molt present, sobretot en la fase més inicial de Desenterrant el Negre. Encara que en menor mesura i, simplement amb intenció documentativa, l’equip de direcció de Desenterrant el Negre ha tingut en compte altres peces audiovisuals. El fals documental Zelig (1983), dirigit per Woody Allen, va mostrar un tipus de narració molt interessant, que es nutria bàsicament d’imatges d’arxiu descontextualitzades i d’una veu en off que aportava la informació adient. Un altre treball que es va visualitzar va ser el documental El desencanto (1976), dirigit per Jaime Chavarri. En aquest cas, encara que a vegades ho pugui semblar, no s’explica una història falsa, sinó la vivència d’una família que passa per uns anys de transició, tant a una escala nacional (amb la mort de Franco) com a una escala més familiar (la mort del pare). El desencanto va servir per entendre una manera de dirigir a actors reals, a personatges molt particulars que cal entendre molt bé per saber què és el millor que poden oferir al teu projecte. Per altra banda, també es va haver de fer una recerca d’anuncis asiàtics, per analitzar com eren i saber què se’n podia extreure per realitzar millor la nostra versió.

Imatge 3 i 4. Fotogrames d’un anunci referent de la Xina

L’estètica d’aquests clips acostuma a ser de colors cridaners, sigui en el fons i/o en els propis personatges que hi apareixen. Els moviments són ràpids i la cadència de plans és molt elevada. Aquestes són les característiques que es van buscar per fer l’anunci del Bushy Man. 17

2.1.2.REFERENTS MULTIMÈDIA/TRANSMÈDIA Són diferents els referents transmèdia que s’han tingut presents a l’hora de crear aquest projecte. Però un dels que més ens ha influit és, sens dubte, la saga Killing (2013), de National Geographic, formada per diferents peces com Killing Lincoln, Killing Kennedy o Killing Jesus. Són projectes transmèdia en majúscules, formats per diferents components videogràfics, auditius, textuals i multimèdia. A més, tot el contingut es pot veure en una sola pàgina, de format llarg, vertical i aparentment cronològic, fet que situa a l’espectador. Sens dubte, l’estètica que utilitza aquest projecte per articular tots els seus elements és la que més ha influit a Desenterrant el Negre.

Imatge 5. Captura de pantalla de Killing Lincoln (National Geographic, 2013)

Un altre projecte que també va semblar interessant va ser A global guide to the first world war (2014), un documental interactiu sobre la primera guerra mundial creat pel diari britànic The Guardian. Ofereix la possibilitat de veure el documental (i la resta de contingut) subtitulat en diversos idiomes. A més, també té fàcils accessos per compartir el material del documental a les xarxes socials. Proporciona informació addicional, com mapes, fotografies, talls de veu o articles de diari de l’època, i divideix la part audiovisual en diferents trams. Precisament, aquesta opció es va posar sobre la taula en la fase inicial del nostre projecte, encara que final18

ment es va descartar.

Imatge 6. Captura de pantalla de A global guide to the first world war (The Guardian, 2014)

The deeper they bury me (2014) és un documental interactiu dirigit per Angad Singh Bhalla i Teed Biggs, que tracta sobre un activista de les Panteres Negres que va ser empresonat per error. El suport bàsic d’expressió és el dibuix i la veu telefònica del protagonista. La qualitat és molt alta i la proposta resulta adequada pel tipus d’història que s’explica. Malgrat que la seva estètica és excel·lent, són pocs els elements ideacionals que s’han pogut extreure d’aquest documental, a causa de l’elevada complexitat tècnica que tenen. Imatge 7. Captura de pantalla de The deeper they bury me (Angad Singh Bhalla i Teed Biggs, 2014)

2.1.3.MITJANS I PLATAFORMES Desenterrant el Negre és un projecte purament transmèdia, de manera que els mitjans i plataformes dels nostres referents són múltiples. Des de documentals clàssics, els tradicionals de tota la vida (com Operación Palace o Operación Luna), que estan pensats per veure’s de manera lineal i des de la televisió convencional, fins a Killing Lincoln o The deeper they bury me, que a part de tenir la seva part audiovisual, gaudeixen d’informació complementària que l’espectador pot anar seguint quan i com ell vulgui i, per tant, no poden ser emesos per televisió, sinó que s’han de consultar des d’una pàgina web interactiva. Encara que el documental sigui un producte més aviat propi de la televisió, tampoc s’han tancat portes a altres plataformes, com per exemple, el cinema. El desencanto o Zelig són dos productes que, salvant les distàncies, estan pensats per veure’s en una sala de cinema però que també han servit de referència en determinades ocasions pel nostre documental. I com que la web és l’envolcall principal de Desenterrant el Negre, també s’ha fet recerca de projectes d’aquest mitjà, independentment de si fossin productes audivisuals o no. La pàgina web del producte ConductR o la del joc en línia Ikariam també han estat analitzades.

3. DECLARACIÓ D’INTENCIONS DE L’EQUIP 3.1. OBJECTIUS Principals - Fer una crítica social al capitalisme, a l’abús de poder i als conflictes ètnics. - Donar a conèixer la història del Negre de Banyoles.

Secundaris - Realitzar un documental transmèdia. - Donar a conèixer l’escultor banyolí Jordi Bosch, Barraca. - Recuperar la inversió realitzada per part de tots els membres de l’equip.

3.2. BENCHMARKING 3.2.1.CRITERIS DE CERCA Per tal de fer una recerca acurada de la competència del nostre projecte, s’ha dividida en dues parts: d’una banda, les pàgines web temàtiques que tinguin un contingut semblant al del nostre projecte, és a dir, que siguin documentals transmèdia. D’altra banda, s’han seleccionat les pàgines web que tinguin una aparença estètica i una interacció que resulti atractiva, encara que no siguin pròximes a la proposta pel que fa a la temàtica.

3.2.2. QUADRES RESUM Webs temàtiques

Títol

Pàgina web

Descripció

Autor i data

A global guide to the Þrst world war

http:// www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

Documental interactiu semilineal sobre la Primera Guerra Mundial. A més de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents històrics.

The Guardian, 2014

Welcome to Pine Point

http://interactive.nfb.ca/ #/pinepoint

Web interactiva sobre la hist˜ria de Pine Point, un poble canadenc que va desaparèixer a la dècada de 1980. Imatges, mœsiques i vídeos.

Paul Shoebridge i Michael Simons, 2010 21

Þrst world war

www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

lineal sobre la Primera Guerra Mundial. A més de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents històrics.

Welcome to Pine Point

http://interactive.nfb.ca/ #/pinepoint

Web interactiva sobre la hist˜ria de Pine Point, un poble canadenc que va desaparèixer a la dècada de 1980. Imatges, mœsiques i vídeos.

Paul Shoebridge i Michael Simons, 2010

Collapsus

http:// www.collapsus.com/

Narració transmèdia sobre els recursos energètics que combina interactivitat, animaci—, Þcci— i documental.

Tommy Pallota, 2010

Plot28

http://www.plot28.com

Projecte considerat un Òunivers transmèdiaÓ i ÒÞcci— totalÓ. Mœltiples suports: Noveláles, documentals, blocs, webs, xarxes socials, c˜mics, teatre Þlmat, mœsica...

Agustín Sierra i Hernán Ruiz, 2013

Fort McMoney

http:// www.fortmcmoney.com

Documental-joc interactiu. Segueix un estil semblant al d’una road-movie i l’espectador pot triar diferents camins per seguir la història de l’explotació del petroli al Canadà.

David Dufresne, 2010

Bear 71

http://bear71.nfb.ca

Documental web interactiu que explora com els animals salvatges han de conviure amb els humans.

Leanne Allison i Jeremy Mendes, 2012

Out my window

http:// outmywindow.nfb.ca

Documental interactiu en 360º sobre l’habitatge vertical en els suburbis del món.

Katerina Cizek, 2010

http:// acallfromherman.nfb.ca

Documental interactiu sobre Angad Singh Bhalla i Teed un activista de les Panteres Biggs, 2014 Negres que va ser empresonat per error.

The Deeper They Bury Me

Taula 1. Pàgines webs referents segons el criteri temàtic Taula 1. Quadre resum de la selecció de webs temàtiques

Webs estètiques Títol

Pàgina web

Descripció

A global guide to the Þrst world war

http:// www.theguardian.com/ world/ng-interactive/ 2014/jul/23/a-globalguide-to-the-Þrst-worldwar-interactivedocumentary

Documental interactiu semi- The Guardian, 2014 lineal sobre la Primera Guerra Mundial. A mŽs de la part videogrˆÞca, compta amb mapes i documents hist˜rics.

Points of View

http://points-of-view.net/ Mapa en moviment de ratol’, FFunction, 2007-2008 en imatge inicial amb el mateix "punt de vista"

Pr—xima visita

http:// www.proximavisita.com/

Las Rutas del Oro

http:// Tenir el documental en www.lasrutasdeloro.com/ pantalla completa dins la web i permetre l'scroll per informaci— extra.

ConductR

https:// www.conductr.net/

Colors pastel atractius. Patchworks, 2015 Hover dels botons amb requadre interessant. A l'entrar a la web hi ha un anunci que apaga tot el fons per ressaltar. Es podria jugar amb convertir el fons de la web mŽs fosc o mŽs clar segons el que volem mostrar o segons connotacions, o hora del dia.

Ikariam

http:// es.ikariam.gameforge.co m/

Moviment lateral del ratolí provoca moviment del cel. Element interessant per algun factor transmèdia.

Juga molt amb el blanc i el negre, tant en imatges com en fons i elements de parallax, contrast interessant tant estètic com temàtic.

Autor i data

These Glory Days, 2013

Racontr

Gameforge, 2008

Taula 2. Quadre resum de la selecció de webs estètiques

3.2.3. CONCLUSIONS DEL BENCHMARKING Després d’analitzar diferents pàgines web similars a les del nostre projecte, s’ha pogut observar quina és la principal tendència en aquest sector. La proposta que més s’estila és la de tenir una web molt potent, en què la peça audiovisual és només el punt de partida d’un univers molt més gran, que permet a l’espectador jugar, descobrir i interactuar amb aquesta història. En un món en què cada cop les persones –i sobretot aquelles que passen moltes hores davant d’una pantalla– busquen l’immediatesa, és normal que les propostes estètiques acostumin a ser espectaculars, cridant l’atenció de l’espectador des del primer minut per tal de retenir-lo. Per tant, Desenterrant el Negre haurà de tenir aquests elements per tal de ser un projecte sòlid. Malauradament, és evident que no es disposen ni dels mitjans tècnics ni del temps necessari per dur a terme un producte com qualsevol dels analitzats anteriorment, de manera que caldrà trobar un punt mig i aconseguir el millor resultat amb els mínims recursos.

4. STORYLINE

Gràfic 1. Línia temporal dels fets ocorreguts a la nostra història

5. SINOPSI Desenterrant el Negre és la història del conflicte que desencadena la joguina Bushy Man, una reproducció a escala del conegut i polèmic Negre de Banyoles. Yue Uang, un empresari xinès resident a Banyoles, va ser qui va convertir una simple rèplica del boiximà en una joguina d’èxit mundial. El que no sabia Uang era que tot el que està relacionat amb el Negre de Banyoles pateix una maledicció, que provoca un egoisme elevat i unes ànsies de poder brutals a tots aquells que, d’una manera o una altra, hi hagin estat en contacte. L’èxit del Bushy Man s’expandeix, i tot el món en patirà les conseqüències. Aquesta història l’explicarà Barraca, l’escultor banyolí que va extreure els motlles del Negre original i que gràcies a ell (o per culpa seva) se n’ha pogut crear la joguina. 25

6. BÍBLIA DE PERSONATGES Jordi Bosch, Barraca 58 anys. Nascut a Banyoles el 1957. Artista, alpinista, escalador i empleat de banca. Del 2007 al 2015 va ser regidor a l’Ajuntament de Banyoles; els primers quatre anys dins el PSC i els últims com a regidor no adscrit. Coneix la polèmica del Negre original de primera mà. Quan, per encàrrec de l’Ajuntament de Banyoles, el Negre original va arribar a les seves mans, en va quedar completament fascinat. Ell en va decidir fer-ne rèpliques per commemorar la figura: era la seva manera de no oblidar el que un dia va ser el símbol més conegut de la ciutat de Banyoles. Gràcies a la iniciativa d’un amic i empresari xinès, Yue Uang, la seva nova obra es va comercialitzar a gran escala. Sense saber-ho, milions de nens d’arreu del món tenien la seva obra d’art a casa seva: el petit negret, el Bushy Man. La seva funció al documental és la de fer de fil conductor, narrant la història de la figura i de tot el que ha comportat, en la mesura que aporta el seu punt de vista personal. És per això que comparteix objectiu amb l’espectador: entendre i descobrir els misteris que envolten la figura de Bushy Man.

Artista / vital / encoratjador / crític 26

Xicu Cabanyes 70 anys. Nascut a Serinyà, ha viscut tota la vida al Pla de l’Estany, la comarca que l’ha vist créixer, com a persona i com a escultor. És un home tranquil, però crític amb allò que considera injust o ridícul. No està per romanços. No li agraden els conflictes i s’allunya d’allò que desconfia. Des de fa més de 40 anys, té cura del seu bosc d’escultures eròtiques, que encara manté net i cuidat. El seu paper al documental és, sobretot, explicar la vessant real d’aquesta història. La seva veu complementa la de Barraca i dóna pluralitat al discurs del documental. La seva presència és exclusiva a l’apartat transmèdia.

Escultor / artista / tranquil / crític

Yue Uang 42 anys. Nascut a Suzhou, una ciutat prop de Xangai. Empresari. És un home ambiciós i tossut. Dirigeix dues de les multinacionals de productes infantils més importants arreu del món. 27

Va estudiar econòmiques a Barcelona, on descobrirà la seva passió per l’art occidental i on coneixerà la Dolors, la seva dona, amb qui tindrà dos fills. Gràcies a ella, també, va arribar a trobar-se amb Barraca, amb qui entaularà una amistat que durarà anys. Viu amb la seva família en una casa prop de l’Estany. La seva vida està a cavall de Xangai i Banyoles. Quan descobreix la figura del Negre, en queda absolutament fascinat. Insisteix a en Barraca per fer-se amb la patent de la figura. Però Uang acaba de ser maleït. La seva obsessió per la figura arriba a extrems insospitats. Redueix la producció de tota la resta de joguines per potenciar la venda del Bushy Man. El seu caràcter és cada cop més irritant, arribant a pegar repetidament un dels seus fills. La família l’abandona, i un cop divorciat s’allunya de tot allò que encara li quedava. Acaba morint sense pena ni glòria en una baralla en un bar a les afores de Xangai. És l’antagonista del documental. La seva obsessió inicial pel Negre provocarà l’expansió de la maledicció a gran part de la societat. Encara que per culpa de la maledicció cada vegada n’és menys conscient, el seu objectiu és expandir l’èxit del Negre arreu del món, i per tant, enriquir-se tant com pugui.

Empresari / ambiciós / poder / maleït

7. RELACIÓ DE TESTIMONIS 7.1. ENTREVISTATS Xicu Cabanyes i, sobretot, Jordi Bosch “Barraca” són els dos principals entrevistats d’aquest projecte. El perquè de la seva elecció, alguns canvis d’última hora i tota la cronologia de com va anar el contacte amb ells, està explicat a l’apartat Proves de càsting1.

7.2. COL·LABORADORS Una de les persones que no apareix personalment al documental, però que va facilitar a l’equip de Desenterrant el Negre el contacte i l’accés a en Xicu Cabanyes, va ser la Paqui Badosa. Ella és, a més d’amiga personal de Cabanyes, tresorera del Club de Can Ginebreda, el bosc d’escultures del qual té cura l’artista. Des d’un primer moment va interessar-se pel projecte i va posar totes les facilitats possibles per parlar personalment amb en Xicu. Com també s’explica a l’apartat Proves de càsting, el caràcter de Cabanyes és complex, i és per això que durant la primera reunió, Badosa també va ser-hi present. Ella va saber reconduir la convesa diverses vegades per centrar-se en el documental i, en definitiva, feia de mediadora entre l’equip i l’escultor.

1 Veure punt 9.3. Convocatòria de càsting.

8. TRACTAMENT LITERARI 8.1 PROCÉS CREATIU El documental partia de l’assignatura de segon del GAM; en aquell inici es plantejava amb un format purament de reportatge en el sentit més convencional del gènere, basat en l’opinió d’una sèrie de testimonis que revelaven l’actual parador del famós Negre del Museu Darder. És en l’actual curs del GAM que s’ha volgut rescatar la proposta creativa provinent del segon curs per afrontar el projecte grupal. Es comptava amb la col·laboració de Daniel Álvarez com a guionista i en un primer moment es pretenia mantenir el format de reportatge. D’aquesta manera es va gestar la primera versió de guió. La idea era que l’estructura del documental es formés gràcies al joc de creuar les opinions de diferents personalitats, encaixades en varis sectors socials ja siguin polítics, socials, educatius, històrics... El tema i propòsit d’aquesta primera versió era aclarir i treure la veritat sobre tota la polèmica que durà més d’una dècada, a finals de segle XX, per veure quina va ser la participació per part de les dues cares del conflicte, així com la transcendència internacional del problema i els diferents problemes socials que aixecaren aquesta duradora problemàtica. Òbviament, perquè el joc d’intercanvi d’opinions funcionés, es va haver de cercar molt arxiu documental per a conèixer de la manera més detallada i exhaustiva possible la polèmica del Negre del Darder, contrastant les múltiples opinions que hi havia sobre el tema. Les fonts cercades eren d’allò més variades: articles de diari, internet, entrevistes i reportatges televisius, etc. Els personatges que es creien oportuns per a completar els buits de la problemàtica i d’aquesta manera aclarir la successió dels fets claus del mateix eren Eudald Carbonell, Josep Mª Terricabres, Xicu Cabanyes, Narcís Bardalet i Dorothy Taylor. Aquesta última es tractava d’un personatge fictici que donaria veu a les qüestions més internacionals que agafaria el conflicte. Una referència quant a guió i elements amb els que juga el guionista seria la peça documental de ficció dirigida per William Karel, Dark Side of the Moon. Un cop estudiada aquesta proposta, es va voler fer una aposta creativa més gran. És aquí on neix la primera versió del que avui dia pot veure’s en pantalla, un documental sobre un dels partícips de la polèmica, l’escultor que va fer la rèplica del Negre de Banyoles. En aquesta proposta, es vol donar continuïtat al present de la ja passada polèmica, de manera que la totali-

tat del documental es basa en una ficció absoluta, a excepció del background1 de la història, que se sosté en el verídic passat d’aquesta escultura. En aquest primer moment però, es pretén comptar amb un escultor diferent al que ha acabat essent el protagonista, Xicu Cabanyes. En aquesta versió, el tema que es volia tractar era que l’ànsia de poder individual pot desembocar a un desastre de caire internacional, podent descriure’s també amb la cita Hommo homini lupus2. El càstig o escarment que s’endú el protagonista és l’objecte de la història A que queda emmascarada per la història B, aparentment la principal. En aquesta versió hi ha un tercer element que condueix el fil narratiu i que orienta a l’espectador en com s’ha de mirar el que està succeint. Aquest tercer element és la veu en off, una veu que respon a un personatge omniscient, conscient de tot el que li passa al protagonista i de la maledicció que tants anys porta asfixiant a la població. Per aquesta última versió es va fer una recerca documental relacionada amb els temes ancestrals de l’Àfrica, concretament les referents a la tribu dels Boiximans així com la seva estructura social, les seves creences, la seva evolució històrica fins a l’actualitat, etc. D’aquesta manera s’ha trobat la peça que podria construir la història A. La metàfora que representaria el tema del documental es tractaria d’una maledicció que el xaman de la tribu boiximana va exercir sobre un objecte molt anhelat per l’home d’occident, el Negre de Banyoles. El protagonista que s’ha escollit finalment per a conduir la narració és l’escultor Jordi Bosch, més conegut com a Barraca. Ell és qui representa inicialment al poble de Banyoles, que ha estat enganyat per segon cop i ha tornat a perdre la figura que definia a un poble, el Negre. Aquesta pèrdua ha estat causa d’un empresari xinès, maleït pels Boiximans, amb l’afany de fer-se milionari distribuïnt joguines del negre arreu del món, cultivant d’aquesta manera un sentiment racista a tota la societat. Mentre la història B et parla del desengany que va viure l’escultor per culpa del seu antic amic xinès, Yue Uang, la història A anirà fent un anàlisi de la situació que viu l’Àfrica, donant d’aquesta manera les raons per les quals la maledicció es troba pertorbant a mig món. Aquesta part del relat, narrada en boca de la veu en off, mostrarà imatges d’arxiu històriques, molt centrades en l’Àfrica i l’Àsia, dos continents que representen a la perfecció fets com la desigualtat o la corrupció. Les imatges, que volen parlar per si soles, intenten mostrar fets socials com l’èxode derivat de les guerres, mines o fàbriques on s’explota a l’obrer i com els dirigents ho permeten i es beneficien. Per altra banda, Barraca serà víctima de la maledicció, representant

1 Significa fons en anglès, fent referència al rerefons de la història. 2 Locució llatina que significa ‘L’home és un llop per l’home’

l’afany de fer-se amb allò que no li pertany i fent referències a l’etern retorn i a la clara condició de l’home des del punt de vista més capitalista. El propòsit del documental és fer una crida a la societat perquè deixi de banda els prejudicis racials i de classe alhora que avisa dels perills de l’abús de liberalisme i el capitalisme. Per aquesta segona aposta de guionatge s’han creat sis versions d’escriptura. Cal dir que la principal problemàtica que aquesta narració suposa és l’exigència de càsting per part de Barraca. Jordi Bosch és un home corrent, de poble, que gràcies a la seva necessitat de parlar sobre el tema cedeix col·laborar amb el documental. Les seves habilitats interpretatives mai havien sortit a la llum. És d’aquesta manera que el text narratiu s’ha treballat des d’un punt de vista fàcil perquè des de direcció se li pugui brindar la possibilitat de fer-se seu el guió, adaptant-lo a la seva manera de parlar i d’aquesta manera deixar enrere la necessitat de memoritzar-se’l. En canvi, l’avantatge que aporta el guió és el marge que dóna el fet de treballar amb el recurs de la veu en off, la qual es podrà anar modificant quan la part interpretativa ho demani. La manera en que s’han treballat les dues històries ha estat des d’un bon inici per separat, fent proves en cada versió. El motiu era intentar aconseguir que les dues històries tinguéssin, per si soles, els elements narratius necessaris per la trama i que aquesta quedés perfectament entesa per part del públic. També és cert que el fet d’intercalar les històries A i B acabaria de tenir el seu lloc definitiu a la sala d’edició i que dependria íntegrament del resultat que se n’extragués en el rodatge de la història B, protagonitzada per l’escultor banyolí.

9.REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL A) REALITZACIÓ AUDIOVISUAL 9.1. VERSIÓ FINAL DE GUIÓ

DESENTERRANT EL NEGRE V-03.2 Guió de Daniel Álvarez

01. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: La tribu bosquimana, en els seus orígens, caçant i recol·lectant, duent a terme una vida aparentment tranquil·la, fins que, pressionats per l’entrada dels primers colonialistes i ajudats pels dirigents africans, són desterrats, actualment, a una mena de camp de refugiats, apartats del suposat progrés i d’allò que els manté vius, el menjar i l’aigua. Finalment entren flaixos de les conseqüències d’aquest desterrament (revoltes i disturbis entre africans). V.O. (La veu és aspre, seca i freda. No es nota cap mena posicionament ni empatia al respecte) Acostuma a dir-se que l’extinció dels bosquimans va començar amb l’arribada de l’home blanc a l’Àfrica, això és del tot cert, però els mateixos dirigents africans varen actuar a imatge i semblança que Europa. Això va ser el detonant perquè aquesta singular tribu tingués els dies comptats en les terres on portaven més temps que qualsevol altre homínid. L’únic anhel dels bosquimans és vagar pel Kalahari, recollint el que la natura els proporciona per la seva subsistència. En canvi ara, es veuen empresonats en una mena de camp per a refugiats, un suburbi, on se’ls priva de lo únic que necessiten: aigua i menjar. La quimera del colonialisme i el seu fill, el capitalisme els ha robat tot el que tenien. Però tota bona història té un final; i en aquesta, el xaman de la tribu bosquimana, l’home que els representa i els defèn dels pitjors monstres, us ha preparat el més esgarrifós dels finals.

02. INT. TALLER - VESPRE El taller està gairebé a les fosques. L’ambient és íntim, però suggereix una mena de misteri i, de moment, anonimat en la figura humana que apareix. Entren els crèdits del documental. L’estil i la llum són d’un to clarobscur. (CONTINÚA)

CONTINÚA:

Es manté la mirada focalitzada en unes mans sense rostre, vestides per uns guants d’uns blanc lleugerament bruts, que treballen i esculpeixen una figura feta a la cera perduda. La cera inunda un motlle, el qual després és polit per acabar de matisar les formes. Finalment es veu que la figura esculpida és un guerrer africà, ancestral, que empunya una llança. Li manca però, el color fosc de la pell que caracteritza l’home africà.

03. EXT. VOLTANTS DE L’ESTANY DE BANYOLES - MATÍ El matí és tèrbol. L’aire no corre i la boira espessa reposa sobre l’estany. Jordi Bosch, escultor banyolí conegut com a Barraca, camina lentament, capcot, obviant la presència de la càmera. Manté les mans agafades darrere l’esquena. Ens remet un aire nostàlgic i reflexiu. Se l’observa amb distància. Barraca s’apropa fins on es troba la càmera, talla amb el seu moment reflexiu. BARRACA (dirigint-se, estranyat, darrere càmera) Així que li va posar Bushy Man... El temps no s’atura, però l’escultor torna a abaixar el cap. Segueix amb la reflexió. Aquest cop l’acompanya la càmera. Se’l veu de cares. El caminar és lent, passiu. De tant en tant observa l’entorn amb aire contemplatiu. Nega amb el cap. BARRACA (sense parar de caminar, la compostura és pasiva) Mai vaig poder imaginar-me que tot això arribés a aquest extrem. La violència i l’art no juguen al mateix joc. Amb aquesta escultura volia commemorar a un home, a un poble. Banyoles és un lloc tranquil, ja ho veus. Mai hem desitjat res dolent a ningú i encara menys riure’ns dels bosquimans. Ell va ser un símbol per a tots nosaltres i ens l’han tornat a robar. Aquest és el segon cop. Hi ha una petita pausa però no deixa de caminar. De sobte Barraca s’atura i mira a l’horitzó. (CONTINÚA)

CONTINÚA:

Aixeca el braç assenyalant alguna cosa. BARRACA Yue Uang vivia allà, en aquella casa. Mai més l’hem tornat a veure des d’aquell dia. La càmera fa un paneig, però la boira ho emmascara tot i no deixa entreveure’s absolutament res. FOSA A NEGRE. 04. INT. TALLER - TARDA Una taula d’eines, motlles, escultures vàries en brut i alguna pintura ens revela que ens trobem en un taller. El silenci és sepulcral. Entra per una finestra un feix de llum que recau sobre una escultura. És una rèplica en coure del Negre del Darder. (Apareix la breu biografia de Barraca). L’escultura és agafada per una mà amb els guants blancs lleugerament bruts. Una cadira buida. S’acosta lentament, des de darrere, una persona. És Jordi Bosch, l’escultor, que s’asseu a la cadira. Sembla cansat. Li costa asseure’s. Deixa l’escultura en una tauleta que es troba al costat de la cadira. Amb paciència es treu els guants que, com podem anar veient, el caracteritzen. Els deixa sobre la seva cuixa curosament. Es treu de la butxaca de la camisa una caixeta de cigars. En treu un i se l’encén. Tall. P.A (Pregunta orientativa: Qui és Yue Uang?) Contrapunt audiovisual: en paral·lel apareixen imatges d’arxiu de Yue Uang, en ambients empresarials i luxosos. Barraca, dirigint-se darrere càmera, diu: BARRACA Yue Uang? Era un empresari xinès. Va arribar farà uns vint anys, si, cap a l’any 95, poc abans que s’endugueren al Negre del museu. De fet, crec que el va arribar a veure. Recordo que no li va fer gaire gràcia. Bé, la qüestió és que va venir de vacances i es va enamorar de Banyoles, del seu estany i de nosaltres, els banyolins. Ràpidament va comprar (MÁS) (CONTINÚA)

CONTINÚA:

BARRACA (continúa) la casa de l’estany. No sabíem gaire d’ell, li agradava poc parlar de la seva vida a l’Àsia. Amb en Xicu, en Mauro, i amb mi especialment tenia una relació molt especial. Adorava l’art, igual que nosaltres. Passàvem nits senceres parlant d’art, de les nostres escultures. Ens ensenyava moltíssimes coses. Era un home sensat, molt intel·ligent i singular, us podria dir un munt de coses bones més que tenia però, en aquesta història la caputxeta i el llop era la mateixa persona. Tall P.M (Pregunta orientativa: Sempre et refereixes a Uang en passat. On és ara? Que ha passat amb Uang?) BARRACA És difícil de reconèixer. Uang va ser qui em va robar el Negre. Aquí mateix, en aquest taller. Vaig fer una exposició, en petit comitè, de quatre escultures noves, no seguien cap línia. Una d’elles era el Bosquimà. Feia temps que em corria pel cap fer-li un homenatge. Uang va venir, com no, si era part del cercle d’amics més íntims. Quan el va veure ràpidament es va llançar a agafar-lo. No parava de remenar-lo. Sabia que li havia agradat però, no era només això. Al moment, i quasi sense dir res, va marxar. Fins al cap d’unes setmanes no vaig tornar-lo a veure. Tall P.P Barraca, capcot, diu: BARRACA Suposo que em vaig sentir acorralat... però creieu-me, no vaig voler diners. Però se’l van tornar a emportar de Banyoles. Mai més l’hem tornat a veure per aquí, ni hem rebut notícies seves. No esperava que acabés comportant-se d’aquesta manera. (MÁS) (CONTINÚA)

CONTINÚA:

BARRACA (continúa) Em va trair. I no només a mi, sinó a tot el poble. No ho se, sovint acabo per autoconvence’m que tinc certa part de culpa... Barraca es queda mut, segueix capcot però ràpidament agafa un altre cigar i se l’encén. En fa una calada profunda. BARRACA (sec, concís) Apaga la càmera, si us plau. Hi ha un moviment diegètic de la càmera que deixa entreveure, abans que s’apagui, part de l’equip de rodatge. 05. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: són imatges d’un to oníric, idealista, de l’Àfrica perduda, tal i com cap home de raça blanca la va conèixer. Colonialisme, camions que s’enduen coses, mines de diamants, explotació indeguda del natiu, èxode de les tribus. V.O. (La veu és la mateixa: aspre, seca i freda.) El xaman sempre té raó. Predica l’exemple, respecte a la terra i a les ànimes que li pertanyen. En certa manera, el propòsit de les malediccions no s’allunya gaire del d’una revolució. Es basa en l’anhel d’enderrocar, o castigar, aquell que, de forma injusta, ha posat en joc el destí d’un individu o una comunitat. L’imperi que s’instaurà i pertorbà als natius del Kalahari, seria víctima del seu propi somni, el destí hostil i advers dels bosquimans. 06.1 MATERIAL D’ARXIU En un to caòtic i desordenat apareixen diferents titulars de telenotícies, concretament de l’orient llunyà i Estats Units, on s’anuncia una decisió que ha pres Barack Obama. La notícia és d’última hora i sembla que hi ha un munt d’expectació al respecte. Els titulars de les notícies anuncien altercats racistes com a objecte de mirada. Finalment apareix un/a corresponsal de Tv3 a Washington.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

CORRESPONSAL TV3 A la Casa Blanca, s’han viscut uns dies molt intensos, l’equip de govenr ha treballat sota una forta presió internacional, i finalment ha pres la decisió de prohibir al Bushy Man. Els altercats racistes viscuts les últimes nits han sigut el fet determinant. El president Obama respon d’aquesta manera davant els medis i els ciutadants. Dins la Casa Blanca, Barack Obama fa pública la seva decisió. BARACK OBAMA Ciutadans i ciutadanes. El que hem viscut aquestes últimes setmanes no té nom, compartim la indignació i per això hem decidit que el més sensat és retirar immediatament al Bushy Man del mercat. Ha estat una decisió complicada, tots sabem el superàvit que ha creat aquest ninot, però vista la reacció de la gent, no tenim altra opció que... 06.2 INT. SALA D’ESTAR - NIT P.P Barraca mira fixament quelcom que no es veu (fora de camp). Per l’àudio podem saber que continua la notícia de Barack Obama. BARACK OBAMA (v.o.) ... com ja hem anunciat, retirar aquest producte dels mercats. Creiem que s’haura de fer una reforma inmediata dels protocols de seguretat, ja que el racisme continua... Es manté immòbil, sembla que la notícia s’ha apoderat d’ell i de tota capacitat de reacció. Gairebé ni parpelleja. De sobte, deixem de sentir la veu d’Obama. Per un lleu moviment d’ombro podem suposar que l’escultor ha apagat l’electrodomèstic.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

Després d’estar uns pocs segons perplex davant el televisor assegut en una butaca, s’aixeca i sense mirar a res ni ningú surt de l’habitació. BARRACA (V.O. Irritat, convençut) Mira Xicu, no pot ser. És... increïble que s’atribueixi el desastre al bosquimà. On collons està arribant aquesta societat malalta. Tall. A través d’una porta entreoberta. Barraca camina neguitosament per l’habitació amb el mòbil a les mans. BARRACA Això és obra de Uang. No en tinc cap mena de dubte ja. Maleit xinès. Espera’m un moment, estic amb els del documental. Ens veiem demà, va. Adéu siau. Barraca, després de penjar troba la càmera que l’observava des de l’anonimat. Lleu moviment i es talla la imatge. 07. INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ En una casa, envoltada per natura, Barraca pica a una porta de fusta robusta. El soroll és fort. Obre la porta un home gran, d’uns 75 anys, amb ulleres, vestit de forma informal. Té una pipa de fumar a la boca. BARRACA Bondia Xicu. Xicu Cabanyes és un altre escultor banyolí, conegut per les seves escultures amb una gran càrrega simbòlica de temàtica sexual. Va ser l’encarregat d’extreure el motlle del Negre de Banyoles, qui va encapçalar l’operació. Es treu la pipa de la boca. Uns guants de color blanc trencat, quelcom bruts, vesteixen les seves mans. XICU Home Barraca, m’enganxes treballant, però passa. Passeu, passeu. Els dos homes es dirigeixen a una espècie de sala d’actes d’ambient rústic.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

Hi ha grans taules i cadires per tota la sala, sovint també recorda a un restaurant tradicional. Al centre, hi ha una llar de foc, encesa. Per les finestres circulars que hi ha a la sala només deixen entreveure més vegetació. Hi ha quadres per les parets de caràcter molt simbòlic, conceptuals. Mentre es descriu la sala de forma visual en off es sent a Barraca que diu: BARRACA (v.o.) Aquesta gent està fent un documental sobre el Negre de Banyoles i del Bushy Man aquest que corre pel món. Espero que en treguin aigua clara i arranquin l’estigma de Banyoles. Seiem una estona, va. Tall. Els dos escultors es troben asseguts, un davant de l’altre. Xicu s’ha tret els guants, que descansen sobre la taula. Els dos beuen vi, un fuma cigars i l’altre de la pipa. El debat és intens. BARRACA Jo recordo que tot comença quan Alphonse Arcelín denuncia a l’ajuntament de Banyoles, al seu parer, per mostrar la figura dissecada d’un guerrer bosquima i remetent que era un acte racista, oi Xicu? XICU Bueno, però abans Arcelín visita el museu. La Georgina, l’encarregada del museu als anys 90, sempre diu que Arcelin arriba un bon dia just abans de tancar el museu. Era tard. Ella l’avisa de que estan a punt de tancar però Arcelín insisteix en què només volia veure una peça, i que pagaria l’entrada com tothom. En mitja hora havia de baixar persianes i quan va anar a avisar-lo se’l va trobar davant la vitrina del negre. La porta estava mig oberta així que, qui sap si li va fotre mà. Deia que estava bocabadat, quasi bé adormit i que va costar fer-lo fora.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

BARRACA L’home semblava molt indignat. Va sortir en molts medis al cap de poc temps. Ell era metja a Cambrils, i va estar en política també, era socialista. Era immigran però, de la República Dominicana. XICU D’Haití Barraca. I deixa’m que puntualitzi. Va ser regidor del PSC, que aquí governaven els mateixos, recordes? BARRACA Joan Solana era l’alcalde. XICU Si, la baralla era entre hipotètics germans, tota una hipocresia. BARRACA El fet és que va intentar boicotejar els Jocs Olímpics, que aquí a Banyoles èrem seu oficial de rem. No va aconseguir-ho però si que va posar a Banyoles en el punt de mira de moltes institucions internacionals, sens jutjava de racistes, sense cap mena de fonament ni escrúpols. XICU Vàrem passar deu anys de patiment, de nervis, d’estrès. La gent no sap que aquí Banyoles, el vint per cent de la població és Senegalesa, bueno i d’altres llocs de l’Àfrica, però mai, mai hem tingut cap mena de problema amb aquesta comunitat. Se’ls ha ajudat i respectat en tot, i mai ens han jutjat per tenir al bosquimà en el museu. L’Abdul, per exemple, que treballa al museu, és de la brigada de neteja, deia que l’admirava, que li recordava a la seva terra natal, allò que va deixar enrere per estar aquí. Deia que era una llàstima que haguès arribat fins aquí, d’aquesta manera, però que ara ja no s’hi podia fer res.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

10.

BARRACA D’això és del que sempre ens hem queixat. No exhibim un home perquè si, exhibim una manera d’entendre i estudiar la ciència de finals del XIX. Està clar que els mètodes evolucionen, però, la memòria històrica és el que ens defineix. XICU Algo que mai em podran treure del cap és la idea que Arcelín només es volia penjar medalles. El sentiment d’inferioritat d’un immigrant pot ser molt perillós. És ell mateix que es posa l’estigma des d’una mentalitat neocolonialista, ningú més. BARRACA I què passa amb les mòmies exposades en museus? Ningú ha reclamat el dret que tenen a descansar en les piràmides. Si que varen ser robades, però ara són una de les fonts que més ens ha ensenyat sobre Egipte. XICU La qüestió és que finalment cap dels dos bàndols guanya la guerra, però Solana, pressionat, cedeix i acceptar retornar el negre a Botswana. BARRACA I ni tan sols era d’allà. Els Bosquimans són nòmades del Kalahari. I en l’actualitat, a Botswana, els tenen marginats en un camp de refugiats. És tota una mentida que emmascara interessos purament personals. XICU Abans de l’enterrament, però, Solana ens demana que li fem un motllo amb l’argument de poder fer-ne una rèplica i commemorar-lo en un futur pròxim. BARRACA Que mai ha arribat.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

11.

XICU El procés va ser dur. Nosaltres som escultors, coneixem la tècnica però mai havíem treballat sobre un cos humà. Qui sap com anava a reaccionar la silicona amb aquell bitxu, tristament dissecat. BARRACA Amb la silicona, el Negre es va tornar blanc. En aquell moment érem nosaltres els negres. XICU Sempre he pensat, i tu ja ho saps Barraca, que Solana només volia carregar-se’l. Devia pensar que millor que el xafèssim nosaltres que no pas enviar-lo a l’Àfrica. L’orgull... BARRACA (tallant a Xicu) Per sort al final va sortir bé. El que em fa més ràbia de tot l’assumpte és que nosaltres, ben ingenus, varem deixar el motlle al museu. A saber quan el podrem recuperar. XICU Va ser un procés preciós, fascinant. A en Barraca... BARRACA A mi el Negre em va deixar mut. Recordo que vàrem estar... un cap de setmana sencer. Jo gairebé no vaig ni menjar. Aquells ulls tenien tanta veritat a dins, i tanta innocència. Semblava que contemplant-lo ens elevés a un altre nivell de consciència. El fet és que va durar poc, una llàstima. XICU Arcelín i Solana han estat una parella d’oportunistes, com ara Uang. Lluitaven per qui sap què, sense ser conscients de saber on està el verdader problema d’aquesta societat. Bé, jo crec que el problema està en gent com ells.

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

12.

BARRACA Jo et diré perquè lluitaven, lluitaven per la fama, per l’auto satisfacció, per l’anhel de ser algú. I et diré més, entre Arcelín i Uang no hi ha tanta diferència com sembla. Els dos varen ser víctimes d’alguna estranya possessió, que els va portar a robar-nos el símbol que definia al nostre poble. Era alguna cosa que només ens perteneixia a nosaltres, el transcurs de la història així ho havia volgut. 08. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: a través del foc, es mostren imatges de fosses amb negres, morts. La massàcre de l’occidental a l’Àfrica. També es mostren trofeus que el colonialista s’ha endut, o robat. V.O. L’origen de la història ens remet a finals del XIX. Els bosquimans ja havien sigut castigats, però l’Àfrica no veia encara el fi de l’ànsia colonialista. El malson continua cada cop que els bosquimans, fugitius com gaseles perseguides per lleons, escolten les roderes d’un cotxe apropant-se al poblat. En aquest cas eren una parella de germans francesos, els Verreaux, famosos per portar a occident les peces de col·lecció més exclusives, exòtiques i extravagants. El seu objectiu era desenterrar un jove bosquimà que havia mort feia tant sols un dia per causes naturals. El seu propòsit: practicar-li un procés de taxidèrmia, endur-se’l dissecat cap a París i vendre’l. El que mai es va imaginar la parella parisenca va ser que el xaman bosquimà ho havia previst tot. Exacerbat per revelació va dotar a la pell del difunt guerrer d’un poder sobrenatural, una maledicció, capaç de supeditar a la voluntat del xaman a tothom qui estigués en contacte amb el jove guerrer.

13. 09. INT. TALLER - NIT La foscor s’apodera del lloc és mínima. De fons es senten sembla aparentment tranquil, un aire de misteri inundi el

de treball. La il·luminació sorolls de trastos. Tot però la llum que hi ha fa que taller.

BARRACA (v.o. Amb pauses entre frase i frase) A veure, on deu estar. Crec que el vaig deixar per aquí. Fa tant de temps... Barraca busca amb dificultats, degut a la quantitat d’objectes varis en la sala, alguna cosa en concret. BARRACA Aquí està, mireu. Treu de darrere de caixes, retalls de fusta i altres instruments, una escultura de petites proporcions, que amb la poca llum que hi ha costa d’identificar. BARRACA I aquest és el motlle. Barraca s’acosta a càmera, que es trobava amb una distància mínima. Gràcies a un punt de llum, provinent del taulell d’eines, es distingeix quina era l’escultura que estava buscant. La sosté amb una mà, vestides de nou pels característics guants que duu sempre Barraca, i amb l’altre sosté part del motlle. És una miniatura del Negre del Darder (Esc. 04). L’ensenya a càmera. De cop la deixa reposar al damunt del taulell de treball. La font de llum li cau de forma zenital, és diegètica, prové d’un fluorescent que es troba al cim del taulell. Ell es recolza a la dreta de la figura. Es treu el guant dret i el deixa damunt la taula. Com de costum, es treu una cigarreta. L’encén i la sosté amb la mà que té al descobert. P.A BARRACA (pensatiu, mira cap a dalt) Com pot, una escultura com aquesta, una obra d’art, un simple missatge d’honra i commemoració, ser la culpable de tants altercats, de tantes morts, de tants interessos emmascarats? Tinc por que els medis tinguin raó. Que aquest Bushy Man sigui el culpable d’aquesta onada de crim i corrupció. Si és així, no ha de ser res més que un càstig. (CONTINÚA)

CONTINÚA:

14.

Tall. P.M.O (El Bosquimà segueix en cuadre) BARRACA (amb dificultats, ho recorda però li costa expresar-jo) Uang va embogir. Va tornar de la Xina, crec, i es va presentar a casa. Sense avisar. Semblava un altre. La mirada, la compostura, no era el mateix. Va anar al gra, volia el bosquimà, el meu. Al principi em vaig negar, només tenia un exemplar i era per a mi. Però no li va costar gens intentar comprar-me, es va posar agressiu. No vaig tenir més remei que cedir. Tall. P.P BARRACA Potser hauria d’haver-me plantat, enfrontar-m’hi, però el veia capaç de qualsevol cos. Què hagués fet algú altre? En aquests moments un només vol sortir del conflicte en pau. Tall. P.M.O Barraca mira amb deteniment la figura. Somriu. Amb la mà que té el guant agafa l’escultura. BARRACA Sembla mentida oi? Barraca se’l mira detingudament. Sembla que sigui el seu fill. BARRACA (mira a càmera) Té Gerard agafa’l, que no mossega. Barraca s’incorpora, s’apropa a càmera i li dóna a en Gerard, que es troba fora de camp. La càmera fa un paneig, i mostra les mans de Gerard que agafa’n l’escultura delicadament però amb por. BARRACA (v.o.) Oi que és preciós? El trobo fascinant. En Gerard, la deixa sobre una petita taula (Esc. 04) que es troba al seu costat, ràpidament. Possiblement no ha acabat de percebre en detall a la figura, sembla que té molt de pes o que l’espanti la seva fragilitat.

15.

10.1 INT. SALA D’ESTAR - NIT Barraca parla en off. Es munten imatges d’arxiu d’Àsia, Àfrica i els Estats Units. Fàbriques: es mostra la producció en sèrie, l’alienació de la persona. Carrers: masses de gent caminant cap a totes direccions, o enlloc. Famílies: nens jugant aparentment feliços, però fan un ús abusiu de les joguines, les estigmatitzen, practiquen accions racistes, etc. Política: discussions i baralles en parlaments, polítics emmanillats, jutjats, etc. Guerres: bombardeigs... Economia: pous d’extracció de petroli... BARRACA És aquest el destí de la humanitat, que utilitza fins i tot la figura d’un home, ara convertit en peça artística, per saciar l’ànsia de poder individual? Em fan por els mitjans. Cada dia sembla que el món està més acabat. El camí cap a la plena consciència sembla anar enrere. O potser estem abusant d’aquesta. La desigualtat, el racisme, la fam, són fruit de l’abús de poder, del secretisme i la corrupció, els mals hàbits de l’home. La macroeconomia ho governa tot, fins i tot als governs (...) 11. INT. PLATÓ TV SHANGHAI - DIA Sobre un fons vermell estrident apareix la figura d’una noia xinesa. El seu aspecte ens remet a un prototip de bellesa occidental. La roba denota masclisme. Faldilla curta i negra i camisa blanca - transparent. Parla de forma molt eufòrica. És un anunci del Bushy Man. Un munt de lletres informatives passen darrere d’ella a partir d’un croma. 10.2 INT. SALA D’ESTAR - NIT Gerard, que es troba fora de camp li comenta a Barraca: GERARD (v.o. nerviós) Perdona un segon Barraca però, saps que la setmana passada va morir Yue Uang? Aquí tenim la notícia extreta del Shanghai Daily. (CONTINÚA)

CONTINÚA:

16.

Gerard s’apropa, cautelosament, a Barraca. Li cedeix un diari. BARRACA (murmurejant) Yue Uang, president de Xina Toys, mort a causa d’una baralla en un restaurant. Barraca no reacciona, es queda perplex. 12. V.O. Muntatge en paral·lel d’imatges d’arxiu: apareix un riu de sang. Foc, rituals xamànics. Amb contrapunt, es munten accions quotidianes del primer món. V.O. De la forma més brutal, aquell qui col·laborés amb el negoci dels Verreaux patiria una pèrdua absoluta de la raó. Bàsicament, la maledicció et tornaria altre cop animal, com els depredadors que surten a la tele, deixan-te sense cap rastre de moralitat. El xaman condemna a l’heretge, aquell qui ha caigut en la trampa del desig, a ser fill de la codicia i el poder per sempre. No té pietat, només vetlla per la natura, els que respecten el cicle vital de les ànimes i amb elles, la tranquil·litat dels bosquimans. 13.1 INT. TALLER - NIT El taller es troba quasi a les fosques. El so d’un martell picant una escarpa ressona per tota la sala. Entretant, també es sent una el freg d’un paper de llima sobre un material. Les mans característiques de Barraca són les que treballen. Com de costum, vesteix els guants blancs però ara, estan més bruts que de costum. No para, sembla posseït. Obvia la presència de la càmera. No és una demostració didàctica, sembla un encarreg que s’ha de complir d’immediat. El material que es treballa és una mena de plàstic, algun polièster. Grans quantitats de residus se’n desprenen d’aquest. Treballa amb una escultura.

17.

14.1 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ La sala és plena de gom a gom. Hi ha alguna mena d’acte, de reunió o discurs públic. El presideix l’escultor Barraca. Entre el públic hi ha Xicu Cabanyes. Barraca es mostra enfurismat. La seva compostura ha canviat. Es mou amb moviments compulsius, té un to agressiu. BARRACA Sabeu que jo mai he mentit oi? Ho sabeu. La polèmica va enverinar el nostre moment, però ara és el moment. 13.2 INT. TALLER - NIT Cada cop esculpeix més compulsivament. Bufa i en fa sortir pols. Barraca està suant, els guants comencen a agafar un to marronós, brut. Apareix en un dit una petita taca de sang. El sobreesforç de Barraca però, no es reflecteix en el seu rostre. Se’l veu convençut. L’escultura comença a agafar cos, sembla una persona humana. 14.2 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ En un televisor es veuen imatges de com varen fer el motlle original l’any 1997, abans que acabés la polèmica Arcelín. Barraca camina de punta a punta. BARRACA El que crec és que s’ha fet un mal negoci del negre. Hi vàrem sortir perdent. Vàrem perdre el nostre símbol, ens el varen robar, també la possibilitat que generés una gran font d’ingressos. Ja el podríem haver venut a algun fanàtic col·leccionista hòstia.

18.

13.3 INT. TALLER - NIT Barraca no interromp per res la seva feina. L’escultura comença a assemblar-se cada cop més al bosquimà, pel fet que té una llança. Els guants comencen a trencar-se. Un es desconeix lentament. A l’altre se li ha fet un trau, possiblement amb alguna estella. 14.3 INT. SALA D’ACTES CAN GINEBREDA - MATÍ P.P BARRACA El que faré, banyolins, és emplenar tot el poble de Bosquimans, del nostre estimat i absent negret. A l’estany, a l’ajuntament, al c.a.p, als parcs, a les escoles. Per tot arreu. La gent ha de saber qui som i qui sóc. Xicu el mira bocabadat, no se’n fa creus del que surt per la boca del seu company. 13.4 INT. TALLER - NIT Finalment, de tant esculpir es trenquen els guants de Barraca, aquest element que l’ha acompanyat al llarg de la narració i que tant el caracteritzava. Les mans sense guants, i un cop finalitzada l’escultura, treuen l’excedent de pols de l’escultura, acariciant molt curosament la seva creació. L’escultura resultant és ni més ni menys que una rèplica exacte del jove Bosquimà, a proporció real. 15. EXT. BANYOLES - DIA Barraca posa diferents peces del negre bosquimà repartides per Banyoles. Una a l’estany, a l’ajuntament, pels carrers, diferents negocis, fins i tot en una escola. Mentrestant, la veu en off diu: (falta acabar de redactar aquest últim punt. El concepte ha de ser explicar de forma ràpida, on podria arribar la societat, i amb ella el planeta, si la maledicció no s’atura. També però, s’explica quin és l’antídot que el xaman proposa: enterrar al negre per sempre).

(CONTINÚA)

CONTINÚA:

19.

Les imatges de Barraca, corrent pels carrers de Banyoles, maleït, es munten en paral·lel amb imatges d’arxiu de disturbis, de més parlaments que semblen batalles campals, de cares reconegudes d’alts cercles de la societat (Putin, Obama, Bill Gates...), nens a l’Àfrica, l’èxode rural que viu Síria aquests últims mesos, atemptats. De sobte, quan es presenta l’antídot per part del xaman pronunciat per la veu en off, part d’aquestes imatges van marxa enrere, intentant apel·lar al fet que tot ha de tornar allà on li correspon, al seu origen, a les arrels, per viure en pau i harmonia. De fet, el bosquimà, no és el primer que ho adverteix. L’escriptor grec Plauto, i més tard Hobbes són l’exemple més literal. Però molts altres célebres han previst aquest tràgic final on la humanitat és víctima de la seva propia ànsia i es veu a si mateixa morint ofegada en el propi forat que ha anat cavant. V.O. El final de la història que proposa el xaman és que aquells que hagin sigut apoderats** pel desig de poder, comencin a devorar-se un a un, entre ells, convertits en llops que devoren llops. I d’aquesta manera la humanitat serà víctima de la cobdícia d’uns quants, els quals han estat cavant el seu propi forat a enlloc. El més trist, en la realitat, és que amb ells, arrosseguen a milers de persones, lligades als seus tormells per les falses cadenes que crean els mercats. Blancs, negres, avis, nens, dones i homes *serieu les victimes de la codicia d’uns quants, fet que (soposo)que el xaman no havia previngut que la seva tribu s’en veiés repercutida donada l’escala del fi de la maledicció. El que pertan (us recomeno) és que enterreu al negre.

9.1.1. REGISTRE DEL GUIÃ&#x201C; AL RPI

GUIÓ TÈCNIC 9.2. RECERCA DE REFERENTS Un cop finalitzat el procés de guió, es va engegar els motors de l’equip de fotografia. Per tal de començar a recrear cada paraula del guió en imatges calia tenir una petita noció del que s’estava buscant o del que es necessitava. Per això es va fer una primera selecció de varis documentals o films els quals es caracteritzaven d’un estil o d’algun tret que ens interessava utilitzar per a la nostra peça. Es van escollir dues peces audiovisuals que formaven part del gènere de fals documental, per tal de veure quines tècniques utilitzaven per tal de donar versemblança o credibilitat a la peça. Aquests dos audiovisuals van ser, The act of Killing de Josua Oppenheimer i I’m still here de Casey Affleck. Aquests dos documentals van ser escollits bàsicament perquè mostraven quins eren els petits detalls que donaven credibilitat a la peça. Per exemple, de I’m still here es van quedar amb el fet de que els personatges interactuaven amb l’equip en cert moments del film així com també rebien trucades planejades enmig del documental, les quals semblaven que allò no estava preparat.

Imatge 8. Fotograma de The act of Killing (Josua Oppeneheimer, 2012)

L’anterior imatge es de The act of killing. Es una de les moltes imatges que apareixen en el documental on es veu l’equip tècnic, fet que també dona veracitat a la peça. Com que no es volia mostrar directament que era un fals documental com passa en aquest últim, simplement es va quedar amb l’idea que en algun moment podia ser viable que es veiés part de l’equip, només per donar a entendre a l’espectador que allà hi havia una sèrie de persones que estaven intentant aconseguir resoldre l’enigma sobre el Negre de Banyoles. Al final però, aquest recurs es va suprimir en muntatge, ja que no era utilitzat al llarg de tot el documental i quedava poc coherent que passés una vegada en 12 minuts.

Imatge 9. Fotograma de I’m still here (Casey Affleck, 2010)

Com es veu en aquesta imatge, apareix un càmera al fons de la imatge. Aquesta es l’idea amb la qual es va quedar per utilitzar. Tot i que al final no es fés servir aquest recurs, va quedar com un dels referents seleccionats. A nivell de fotografia es van seleccionar vàries escenes del documental de Shoah de Claude 56

Lanzman per utilitzar a la nostra seqüencia d’exterior. És una seqüencia on el personatge apareix en un pla molt general, utilitzat purament com a recurs descriptiu i contemplatiu del subjecte. El següent pla és el mateix protagonista que aquesta vegada esta davant de càmera explicant un anècdota. S’ha seleccionat com a referent de guió, però també a nivell de fotografia.

Imatge 10 (a dalt). Fotograma de Shoah (Claude Lanzman, 1985) Imatge 11 (a baix). Fotograma comparatiu de Desenterrant el Negre

Imatge 12 (a dalt). Fotograma de Shoah (Claude Lanzman, 1985) Imatge 13 (a baix). Fotograma comparatiu de Desenterrant el Negre

Finalment a nivell d’il·luminació es va seleccionar varies pel·lícules del gènere de terror per agafar-ne el recurs del clarobscur. És un dels recursos que més s’utilitza al documental a nivell d’il·luminació . A les dues seqüències del taller la il·luminació és bastant mínima. A la primera, la qual esta presentada a nivell de típica entrevista, està més il·luminada. És a la segona, que es juga molt més amb el clarobscur. En els crèdits inicials també es va jugar amb aquest recurs, per tal de fer centrar a l’espectador en el punt que estava il·luminat. Pel·lícules com Los otros (2001) van ser alguna dels referents que es va veure que s’ajustaven a les nostres necessitats.

Imatge 14 i 15. Fotogrames de Los Otros (Alejandro Amenábar, 2001) i comparació de Desenterrant el Negre

Com es veu, la il·luminació es bastant mínima; tot es redueix a una simple làmpada al centre 59

de la taula, tot i que també hi hagi algun reforç de llum no diegètica que s’ha col·locat com a suport. En el nostre cas sembla que la il·luminació de la sala sigui aquesta làmpada diegètica que es veu al pla però, de la mateixa manera que en el referent que s’ha vist, també es va col·locar llums led per reforçar l’intensitat.

Imatge 16. Fotograma de El orfanato (Juan Antonio Bayona, 2007)

Aquesta imatge també va ser seleccionada a nivell d’il·luminació per posar de referents cinematogràfics que es volen esmentar. Com l’anterior, torna a pertànyer al gènere de terror. En aquest cas es la pel·lícula El orfanato (2007), la qual també juga molt amb el clarobscur.

9.2.1. GUIÓ TÈCNIC En aquest apartat es mostrarà el guió tècnic i com es desglossen tots els tipus de plans que s’han utilitzat al llarg del documental. D’aquesta manera, s’explicarà l’estil del documental i la manera de realitzar-lo de l’equip.

Composició Enquadrament Es suggereixen plans amb poca profunditat de camp, contrastada per la poca llum i amb dominància del negre, per tal de no deixar veure a l’espectador el que queda en segon terme 60

nítidament. No solen ser gairebé mai quadres plans, sempre es juga amb la inclinació i la tensió dels plans.

Disposició dels subjectes i punts d’interès Tot i utilitzar plans amb tensió es manté la llei de terços en els talls d’entrevista, per tal de focalitzar a l’espectador en els punts d’interès. Com dèiem abans, es juga amb la tensió dels plans però sempre mirant d’equilibrar amb diferents objectes més pesants que d’altres per mantenir una harmonia continuada.

Imatge 17. Fotograma de Desenterrant el Negre. Composició.

La gran majoria de vegades predominen les línies horitzontals per sobre de les verticals. Es presenten els espais amb plans detall on sempre es regeixen per línies horitzontals que solen procedir de taules o altres objectes semblants. Aquestes línies denoten tranquil·litat que es contrasta amb el joc de llums que dóna tensió a les imatges. El que es pretén es denotar una certa inestabilitat dins d’una aparença estable. D’alguna manera, és el que fa el documental, ja que explica una historia contundent i amb molts canvis però mirant d’explicar-ho subtilment. Aquesta estabilitat queda trencada per l’ús de càmera en mà durant tot el documental fet denota que hi ha un equip al darrera. La gràcia és fer veure a l’espectador que allò que esta passant es real i que la història es verídica.

En els moments en què el nostre protagonista parla de coses passades que encara no ha superat es col·loca el subjecte a la dreta per donar-li més pes, sempre creuant la mirada cap a l’esquerra per tal d’emfatitzar que no ho té superat i encara està present. En canvi, en les seqüencies en que el protagonista parla de evolucionar o que el propi diàleg fa avançar l’historia el subjecte es col·loca a l’esquerra i les mirades sempre van cap a la dreta.

Imatge 18. Fotograma de Desenterrant el Negre. Composició.

Tipologia de plans Plans generals En tot el documental es planteja un pla general. Bàsicament només s’utilitza a la seqüència de l’exterior on es proposa un pla general purament contemplatiu, descriptiu i introductori de l’espai. Això ens serveix per presentar tant el nostre protagonista com l’espai en el que el presentem. En aquest cas és Banyoles, i per tant tota aquella gent que coneix l’espai s’ubicarà molt ràpidament gràcies a aquest pla general. A la resta del documental no s’utilitza cap pla general; sempre trobem des de plans mitjos fins a plans detall, però aquests seran objecte d’anàlisi en el següent apartat.

Imatge 19. Fotograma de Desenterrant el Negre. Pla general

Plans mitjos Aquest tipus de plans són els més utilitzats al documental. Es fan servir des de plans americans (PA) fins a arribar a plans mitjos curts (PMC), passant per plans mitjos oberts (PMO). La seqüència interior del taller, on es realitza la primera entrevista, comença des de un PA on talla al personatge per l’alçada dels genolls i es tanca fins a un PMC, on queda en primer pla el bust del personatge, és a dir, cara i espatlles. Això és un recurs que es va decidir d’utilitzar per tal que l’espectador entrés més en el que s’explica. Un altre fet pel qual es va escollir aquest recurs és per captar millor les expressions del personatge que emfatitzen el diàleg. Com més neguitosa és la conversa més expressions s’havien de mostrar perquè l’espectador captés la idea que el nostre protagonista no està còmode amb el que ens explica. Per altre banda, com més dramàtic és el diàleg més curts són els plans. A la segona seqüència del taller, trobem un pla mig obert on s’enquadra el personatge fins a l’altura de la cintura, sempre deixant respirar el pla per la part superior. Aquest no va evolucionant a plans més tancats ja que el diàleg es comprèn en una sola presa i, per tant, no podíem falsejar ni utilitzar talls pel muntatge. Al ser un pla mig obert i no captar tant les expressions de 63

la cara del personatge vaig creure oportú jugar amb el clarobscur de la cara, és a dir, il·luminar una part de la cara mentre l’altre quedava més fosca.

Imatges 20 i 21. Fotogrames de Desenterrant el Negre. Plans mitjos

Plans detall Aquest plans s’utilitzen bàsicament pels crèdits inicials i per la seqüència final del documental, ja que són moments en què l’espectador ha de veure realment el que s’està fent i no podíem utilitzar qualsevol altre tipus de pla. Com que als crèdits inicials es realitza la rèplica petita del Negre, era una bona manera de fer que l’espectador ho entengués. Per altre banda la seqüència final es realitza la rèplica del Negre a escala real. Tot i això vam decidir que es jugaria amb els plans detalls per donar més èmfasis a l’acció del protagonista. Tots els plans detall jugant amb la tensió i amb l’angulació de la càmera per dramatitzar el moment. Els plans detall solen ser curts però intensos per donar més ritme al documental. Al ser el clímax final funcionen molt be perquè al no veure del tot el que s’està construint, l’espectador estarà a l’espera per veure què és o que passarà. Això farà captar molt més l’atenció d’aquest i ajudarà a que arribin al final del documental amb una gran expectativa.

Imatge 22. Fotograma de Desenterrant el Negre. Plans detall

Enfoc Com que moltes de les seqüencies es van gravar amb un 50mm fix1, l’enfoc era un dels elements que més perillava en les imatges. Sempre s’enfoca als punts d’interès i es deixa desenfocat el fons per tal de que l’espectador no centri l’atenció en el fons del quadre. Al ser càmera en mà s’havia de vigilar molt de no perdre enfoc, ja que hi ha la seqüencia d’exterior on hi ha moviment i era difícil mantenir el enfoc en el nostre personatge.

Imatge 23. Fotograma de Desenterrant el Negre. Plans detall 1 Fa referència a l’objectiu de la càmera, de 50mm i de focal fixa.

Imatges d’arxiu Tal com ja s’ha dit anteriorment, el documental barreja imatges d’arxiu i imatges reals gravades per nosaltres. En aquest apartat es farà una breu explicació de les imatges d’arxiu utilitzades pel documental. Primerament, el que teníem molt clar era que es necessitaven trobar imatges amb un to oníric i d’altres més realistes i impactants. Per una banda es necessitaven imatges de l’Àfrica. Dins d’això s’inclou la seva manera de viure, les seves tradicions i tot el que estan patint pel colonialisme. Les d’estil més místic s’han volgut utilitzar per la part introductòria del documental, lloc on s’explica la maledicció generada pel xaman. Per això havíem de trobar imatges dels rituals de tribus de l’Àfrica.

Imatge 24. Fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

En una segona línia tenim les imatges de caire més social. Aquestes inclouen tot el fet de l’apartheid1, així com el moviment negre i tots els aldarulls que han causat el racisme en general, sobretot als Estats units. Hi ha imatges de revoltes del poble, incendis, baralles i manifestacions. Totes aquestes imatges emfatitzaran el fet de la maledicció, és a dir, el que ha sigut culpa de la rèplica del Negre de Banyoles. Finalment, en una tercera línia tenim les imatges de la Xina i de Yue Uang. Es buscaven imatges de producció en sèrie d’empreses de la Xina, per fer veure que era el Bushyman la joguina que 1 Va ser el sistema de segregació radial a Sudàfrica i Namíbia, en vigor fins el 1992, consistent en la creació de

llocs separats pels diferents grups racials per donar el poder exclusiu a la raça blanca.

s’estava produïnt dins d’aquestes. Per la part de Yue Uang vam fer recerca de grans empresaris o col·leccionistes d’art Xinesos. Vam utilitzar uns dels col·leccionistes d’art més famosos a la Xina, Zhang Rui.

Imatge 25. Fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

Imatge 26. Zhang Rui, en un fotograma de Desenterrant el Negre. Imatge d’arxiu

Guió tècnic

CÀSTING 9.3. CONVOCATÒRIA El projecte Desenterrant el Negre no requereix una convocatòria de càsting pròpiament dita, amb diferents actors que interpretin un paper i una posterior elecció segons les necessitats de la producció. En el nostre cas, es va haver de contactar directament amb les persones reals que havien de donar veu a la nostra història.

9.3.1. PROVES DE CÀSTING Xicu Cabanyes En un principi, el protagonista del relat era Xicu Cabanyes. La història de com l’Ajuntament de Banyoles havia creat un motlle del Negre havia arribat a les mans de l’equip, i vam creure que aquest podia ser un bon punt de partida de la nostra narració. Després de valorar-ho, es va contactar amb ell. Després d’una primera entrevista inicial, malgrat accedir a col·laborar amb nosaltres, el seu caràcter preveia que si ell acabava sent el protagonista, les jornades de rodatge serien complicades. Cabanyes és un home nerviós, tossut i no sembla tenir gaire paciència. De manera que una jornada de rodatge diària hagués fet falta dividir-la en dues o tres, com a mínim, multiplicant el temps de producció i complicant el projecte, en general. Després que el propi Cabanyes llegís la història, va contactar amb l’equip del projecte per explicar que coneixia una història similar, i que el protagonista no n’era ell, sinó un altre escultor de la comarca, Jordi Bosch (més conegut arreu com a “Barraca”). És aquí on ens vam plantejar un canvi de protagonista.

Barraca Barraca havia creat una petita figureta del Negre, tal i com la nostra història innocentment explicava. Per no tancar portes, direcció i producció va parlar amb Barraca, i després d’explicar-li el projecte, es va plantejar l’opció de fer un canvi de protagonista. Barraca semblava més pacient, més obert i amb més ganes de col·laborar amb el projecte. De manera que l’elecció va ser fàcil. Barraca va acabar sent el protagonista de Desenterrant el Negre. 73

Yu Kong Una altra necessitat de càsting que tenia el projecte era la de trobar una noia asiàtica que pogués interpretar el paper de noia que presentava el Bushy Man a la societat. Una vegada més, l’elecció va ser fàcil. L’equip va tenir la sort de conèixer la Yu Kong, estudiant d’Erasmus que, durant els mesos de realització del projecte, es trobava a l’Escola Universitària ERAM. Es va contactar amb ella i se li va explicar, amb les dificultats pròpies de l’idioma, el nostre projecte. Va accedir amablement i se li va fer una prova. Estèticament era exactament el que es buscava. Una noia asiàtica, de pell fina, jove i atractiva. Però a la primera prova se li detectava una manca d’expressitivat però que, segurament, era provocada per la situació (l’idioma era una barrera) i per la falta de confiança cap a nosaltres. Paral·lelament, l’equip va rebre el contacte de la Sònia Massuda, una actriu euroasiàtica que participava amb un curtmetratge d’un altre curs de l’Escola Universitària ERAM. A causa dels dubtes que teníem amb la Yu Kong, la primera opció, es va anar a parlar amb la Sònia. Després d’explicar-li el projecte, ella va reconèixer dificultats per assistir a les jornades proposades de rodatge. A més, el seu físic no encaixava tant com el de la Kong, de manera que la primera opció va acabar sent la definitiva.

Raquel Sans En una de les últimes versions de guió, va aparèixer un nou personatge: un corresponsal televisiu, enviat especial a Washington. Una opció era fer un petit càsting d’actors, gravar la breu seqüència en un chroma i posar-hi un fons de la ciutat de Washington. Era una opció i en cap moment va deixar de contemplar-se, però malgrat que inicialment semblava molt difícil, es va decidir contactar amb una periodista real. El temps encara jugava a favor i el contacte semblava prou a l’abast. Així doncs, l’equip va contactar, via Twitter, amb la Raquel Sans, periodista de TV3 que, actualment, és corresponsal a Washington. Se li va explicar, de forma breu, en què consistia el projecte. De seguida va accedir a col·laborar amb Desenterrant el Negre. Se li va enviar el text que havia de llegir davant de la càmera i, dies més tard, va proposar de fer-hi uns petits canvis, per adaptar-ho al seu estil. El departament de direcció, òbviament, va accedir-hi sense cap problema. I en poques hores vam rebre el resultat 74

final.

Jordi Ferrando Des de les primeres versions de guió, es va fer palesa la necessitat d’una veu en off que complementés els protagonistes principals. Inicialment, es tractava gairebé com si fos un personatge més, una espècie de deïtat que coneixia tots els detalls de la maledicció i que, per tant, es dirigia a l’espectador amb una certa supèrbia. Feia falta una veu dura, seca, greu, amb molta presència, que pogués relatar les parts més fosques de la història. Es va creure que la millor opció era provar sort buscant actors prou reconeguts, de manera que era l’equip qui podia seleccionar directament quina veu es volia, en lloc d’haver de fer un càsting pròpiament dit. Va ser així com es va contactar amb l’actor David Verdaguer. Malgrat que el primer contacte va ser satisfactori i va semblar que es tiraria endavant, l’actor va deixar de contactar amb l’equip i es va haver de buscar una nova opció. Curiosament, l’Aida P. Fita, membre del nostre equip i justament del departament de so, tenia el contacte d’un membre del sector de la locució. Era en Jordi Ferrando, locutor professional amb més de 30 anys d’experiència, havent posat la seva veu a multitud d’anuncis i programes de televisió, com 30 minuts o Sense ficció. Ferrando va enviar al departament de direcció una demostració del seu to de veu, llegint un fragment del guió que se li havia fet arribar prèviament. Paral·lelament, les darreres versions de muntatge requerien un nou registre de veu en off, que aquesta vegada rebaixava el seu to i deixava d’interpel·lar directament a l’espectador.

9.3.2. RESULTAT DE CÀSTING I JUSTIFICACIÓ Xicu Cabanyes Havent triat a Barraca com a protagonista principal, es va decidir que Xicu Cabanyes podia ser un bon complement pel documental, aportant nous punts de vista i tons diferents. És per això que es va escollir que aparegués al documental en format de conversa amb en Barraca. Aquest apartat és exclusiu del transmèdia. 75

Barraca Només podia ser ell. L’elecció de comptar amb un actor que, senzillament, interpretés un paper, no convencia a l’equip. Calia partir d’una història real. I Barraca ens ho proporcionava. A més, a nivell de producció, facilitava altres coses: per exemple, no caldria recrear el Negre de Banyoles en 3D, sinó que la pròpia rèplica feta per Barraca ens serviria pel rodatge.

Yu Kong Finalment, i abans de gravar, es va decidir fer una segona prova, per tal de millorar l’actitud i l’expressió de l’actriu. Va funcionar a la perfecció. Finalment, l’actriu tenia el perfil físic buscat i l’expressió també era l’adequada.

Raquel Sans Es va aconseguir una periodista prou reconeguda mediàticament, en l’escenari real (Washingon, i no cap chroma), i dient les frases exactes que es necessitaven. Així doncs, no va fer falta ni repetir ni tornar a demanar-li més coses. Era exactament el que es buscava.

Jordi Ferrando Tot i aquest canvi d’última hora, el seu to de veu encaixava perfectament amb allò que es buscava. Tenia el to de documental clàssic que requeria el muntatge, però també podia donar la intenció necessària que encara requerien certes parts del guió. Per tant, l’elecció va ser fàcil. Ferrando era una veu molt millor del que podríem haver esperat.

LOCALITZACIONS 9.4. RECERCA DE LOCALITZACIONS Al tractar-se d’un documental que, més enllà del guionatge i de la preparació que comporta, havia de semblar totalment veraç, tambée es va considerar que ho havien de ser les localitzacions a utilitzar. En el primer estadi del projecte, quan el nom de Xicu Cabanyes encara estava com a nom principal i potencial del projecte, era el Bosc de Can Ginebreda el lloc idoni per a desenvolupar tota l’acció, tant pel bosc en sí, com pel taller, ja que era el seu hàbitat natural de treball. És per això, que quan el personatge de Xicu Cabanyes va agafar un rol més secundari a la història, i va sorgir el de Barraca per encapçalar el procés, la recerca de localitzacions va canviar. Tot i així, mantenint sempre el modus operandi de la recerca, no havia de ser dificil plantejar les localitzacions d’aquell nou personatge.

9.4.1. RESULTAT DE LA CERCA I JUSTIFICACIÓ Com que l’intenció de la recerca era principalment dotar el documental de la màxima naturalitat possible -per fer-lo així més versemblant-, les localitzacions seleccionades finalment van ser bàsiques: per una banda, el taller de Barraca, el seu espai natural de treball, amb tot de peces i obres seves al rerefons per dotar d’un segell propi com a artista i perquè a l’hora d’actuar ell se sentís el màxim còmode possible.

Imatges 25 i 26. Imatges de la localització del taller.

També el seu menjador, i part de casa seva. Un lloc més càlid on rodar escenes més reflexives i properes amb l’espectador.

Imatge 27. Imatge del menjador d’en Barraca

Finalment, per ubicar aquest últim al començament del documental i per presentar el personatge en el conjunt del seu lloc on habita normalment, vam sel·leccionar una de les parts més tranquil·les i boniques de l’estany de Banyoles, un dels màxims referents de la ciutat.

Imatge 28. Imatge de la zona del front d’estany, a Banyoles

ASSAJOS I PROVES DE CÀMERA 9.5. RAPORTS D’ASSAJOS I LECTURES DE GUIÓ Dies abans d’iniciar el rodatge, es van dur a terme algunes proves de càmera amb els diferents personatges que apareixerien al documental; escencialment, en Barraca i la Yu Kong. Aquest és el raport que es van fer de les diferents assajos. Yu Kong

Barraca

Data

17/11/15

19/11/15

Observacions

- Pel to es nota que recita de memòria el que li acabo d’explicar, no ho té assumit - Aboca desordenadament tot el que recorda - Li falta naturalitat - Abús de coletilla “resulta que” - Té facilitat de dicció - També té capacitat d’adaptar el text a la seva expressió - No es creu prou la història, li fa falta impregnarse’n - A vegades l’expressió (somriure) no concorda amb el que diu - S’ha de seguir treballant

Data

26/11/15

24/11/15

Observacions

- Inicialment tímida, com l’últim dia - Poc a poc ens va coneixent i se la veu més còmode - Millora de l’expressivitat respecte l’última vegada

- Millor que l’última vegada, però encara cal polir - És més creïble - Tot i haver-li comentat, segueix utilitzant la fórmula “resulta que” - Certa millora de l’expressivitat (menys somriure)

Aparença encaixa perfectament Timidesa, segurament causada per l’entorn Expressivitat lleugerament inferior a la demanada Si se li insisteix amb el somriure, sembla que el potencia més

Data

30/11/15

Observacions

- Posat mŽs reßexiu (positiu) - Sembla posar-se nerviós, però és més natural

Taula 3. Raport d’assaig i lectura de guió

Per avaluar posteriorment els assajos fets amb ells dos, es va optar per enregistrar-les amb vídeo. Es pot trobar l’enllaç d’aquest vídeo a l’annex 02.

9.5.1. RAPORTS DE LES PROVES DE CÀMERA Després de superar els dies de prelight i de proves de càmera es començava a veure les coses, tal com havien d’anar. En primer lloc, es va decidir, juntament amb en direcció, de gravar el documental amb una càmera Reflex, en concret una Canon 7D, com ja s’ha esmentat en apartats anteriors. Per aconseguir unitat quant a imatge es va decidir que es faria tot el documental càmera en 79

mà amb l’ajuda d’un suport estatitu, ja que primerament es va plantejar una sèrie de plans amb trípode i altres sense, però el canvi de ritme no era lògic ni coherent. Un cop decidida la manera de gravar el documental, es podia començar a pensar quin tipus d’òptiques es podrien fer servir. Com que es disposava de dos kits d’òptiques de bona qualitat es va acordar que es gravaria amb aquelles ja que també s’adaptaven a la càmera que fèiem servir. Aquestes òptiques van ser les Samyang i les Zeiss. Majoritàriament vam gravar amb un objectiu de 35mm, un de 50mm i un de 85 mm. El de 50mm servia per la majoria de seqüències ja que l’angulació de l’òptica és gairebé com la dels ulls humans i no deformava ni aplanava el pla, de tal manera que podia donar una perspectiva totalment real del que s’estava gravant. Amb aquesta òptica es van gravar les dos seqüències del taller i del menjador. El de 85 mm bàsicament servia per a plans més detall. En el cas de l’entrevista del taller es va decidir utilitzar un 85mm per fer els plans més detall del taller, simplement per la distància focal. Amb l’objectiu de 50mm no es tenia prou espai per apropar-se a l’objecte en qüestió i es necessitava estar més lluny. En el cas del 35mm només es va acordar utilitzar-lo en la seqüència de l’estany i en el cas del pla general, ja que el seguiment està gravat amb 50mm. En aquest cas del pla general es va dir que seria bona opció per emfatitzar el fet de veure el nostre protagonista molt petit dins d’un gran espai. Com més espai agafava més coses entraven a camp i més fàcil era que l’espectador se situés. Quant a il·luminació, es va gravar tot el documental amb llums LED. Bàsicament per funcionalitat, ja que tenen molta potència i són fàcils de transportar i moure. A més, ja interessava jugar amb poca llum i molt de contrast, i per això els led’s eren una bona opció. Les seqüències del taller estan il·luminades amb llum blanca igual que els crèdits d’entrada i la seqüència final del taller, on el nostre protagonista treballa sobre la figura del negre. L’escena del menjadores va decidir que havia de tenir un to més càlid, ja que estava en un am80

bient més íntim. Tot i això quedava bastant constrastat amb la llum blanca de la televisió que esta mirant.

RAPORTS DE RODATGE 9.6. FULL D’SCRIPT IMATGE I SO

B) PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL PREPRODUCCIÓ 9.7. CALENDARITZACIÓ 9.7.1. PLA DE TREBALL SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

16. 3D model final llest per impr.

22. Guió final (escaleta) 27. Dossier transmèdia

29. Referents visuals + imatges d’arxiu 2. Anàlisi de so

13. RPI guió + Desglós de guió 16. Mapa sonor (treball)

20. Desglós tècnic

28. Proposta de logotip

3. Definir càsting

21. Càsting

1. Definir estructura Wireframe

4 Logotip final + cartellisme + concepte + tagline + mockups

21. Naming 25. Definir transmèdia

Realització audiovisual Comunicació Multimèdia Disseny i creació de so digital Disseny i comunicació gràfica Rodatge

1. Adaptar i tancar pressupost

4. Recerca sponsor 4. Mapa sonor 4. Definir Parallax

16. Primer 10. muntatge Fi de (estructura) recerca de Parallax localització 20. 3D model 11. final impr. Branding i dir. art + cartellisme gràfic + GUI Disseny gràfic interficie

25. Proposta inici rodatge Xicu

30. Proposta inici rodatge anunci 30. Segon muntatge de Parallax + inici estructura de la resta de web

11. Inici campanya promoció - Anunci BushyMan 11. Fi rodatge Xicu

10. Inici estructura interficie

6. Entrevista

Gràfic2. Primera estructura de calendarització

L’inici del projecte al setembre es va plantejar com una planificació temporal, ja que la fase de guionatge no va estar tancada fins pràcticament a finals d’octubre (es pot comprovar en el gràfic anterior que es va anar pràcticament un mes més tard del que tocava). A partir d’aquest punt del calendari, i actualitzat amb última data a dia 20 de Novembre, es va passar a realitzar la calendarització compartida via online en temps directe amb tots els membres del grup, detallant cada tasca de cada membre en tot moment, per deixar el mínim de temps possible cap membre desocupat. Es pot consultar la versió a millor qualitat a l’annex 03.

Novembre 2015

Desembre 2015

Gener 2016

Febrer 2016

9.7.2. PLA I ORDRES DE RODATGE Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 14:00 - 19:30 Llestos rodatge: 16:00 Sortida del sol: 6:40

Lloc: Aula Plató P3 - EU ERAM Factoria Cultural Coma Cros

Previsió meteorològica: 14º-25º Ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dimarts, 1/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger Art Madelaine López, Aida Pérez So Aida Pérez HORA

SEQ

Nº PLA

16:00

INT/DIA

3-7-911-1213-14-16

Plans generals del chroma

“Té molts accessoris!” “Kxa, kxa” - “Descobreix la màgia del BushyMan”

17:15

INT/DIA

1-2-4-56-8-1015-17

Plans mig i mig-curt del chroma

“Compra’l ja!”

18:45

INT/DIA

4-5-610-15

Primers plans del chroma

14:00

DESCRIPCIÓ

Muntatge il·luminació - proves posicions 1, 2 i 3

19:15

Desmuntatge il·luminació

19:30

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: General Posició 2: Mig/mig-curt

Poisició 3: Primer pla

Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Actor

Yu Kong

16:00h

16:05h

16:25h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan Vestuari: Camisa blanca, mono beige, perruca Maquillatge i perruqueria: Maquillatge d’estil asiàtic, ressaltant ulls, marcant pòmuls amb color i pintallavis Sons: Frases xineses promocionals del producte

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

13:50

Art

16:00

Direcció

14:00

Càmera

14:00

18:00

Cap de producció Roger Bisbe

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 15:20 - 18:45 Llestos rodatge: 16:30 Posta del sol: 17:19

Lloc: Passeig de la Puda, 136 Banyoles, Girona

Previsió meteorològica: 13º-7º Poc ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dimecres, 2/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

Nº PLA

15:30 16:15

DESCRIPCIÓ

Muntatge il·luminació - posicio 1 INT/NIT

1-2-3-45-6-7

17:20

arraca porta el egre, reflexiona, i el dona a en Gerard

Wildtrack + dialeg

Muntatge il·luminació - posicio 2

17:30

INT/NIT

4-5-6-7

Barraca assegut explica qui era Yue Uang, com descobreix i roba el negre. Demana apagar la camara

Wildtrack + dialeg

17:50

INT/NIT

1-2-3

Plans detall de la taula auxiliar de Barraca

Wildtrack

Desmuntatge il·luminació

18:35 18:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 9 Posició 2: Sequencia 4 Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

16:00h

16:05h

16:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan, guants de latex Vestuari: Casual Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

15:20

Direcció

15:20

Càmera

15:20

Cap de producció Roger Bisbe

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 15:20 - 18:45 Llestos rodatge: 16:30 Posta del sol: 17:19

Lloc: Passeig de la Puda, 136 Banyoles, Girona

Previsió meteorològica: 13º-7º Poc ennuvolat Probabilitat de pluja: 10%

dijous, 3/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

Nº PLA

15:30 16:00

DESCRIPCIÓ

Muntatge il·luminació - posicio 1 INT/NIT

1-2

17:00

Barraca apaga la tele. Es veu Barraca parlar amb Xicu a traves de la porta entreoberta

Wildtrack + dialeg

Muntatge il·luminació - posicio 2

17:25

INT/NIT

10.2

Barraca assegut rep la noticia que Yue Uang ha mort i Gerard li dona Shangai Daily

Wildtrack + dialeg

18:00

INT/NIT

10.1

Plans detall de la taula auxiliar de Barraca

Wildtrack + dialeg

Desmuntatge il·luminació

18:35 18:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 6 Posició 2: Sequencia 10.2

Posició 3: Sequencia 10.1

Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

16:00h

16:05h

16:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: BushyMan, guants de latex Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

15:20

Direcció

15:20

Càmera

15:20

Cap de producció Roger Bisbe

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 11:00 - 14:15 Llestos rodatge: 12:00 Posta del sol: 17:18

Lloc: Passeig Lluis Maria Vidal, al costat del Club Natació Banyoles

Previsió meteorològica: 16º-3º Serè Probabilitat de pluja: 10%

divendres, 4/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

Nº PLA

11:00

DESCRIPCIÓ

Proves - posició 1

12:00

EXT/DIA 3

1-2

arraca de llun , reflexiu. Pensa en veu alta i explica Wildtrack la situació en la que es troba + diàleg

12:25

EXT/DIA 3

3-3,1-3,2

Pensa en veu alta i explica la situació en la que es troba

13:15 13:25

Wildtrack + diàleg

Despla ament fins a posició 2 EXT/DIA 15

1-3-6

Barraca embogit

14:05

Desmuntatge so i càmera

14:15

FI DE RODATGE

Wildtrack

Il·luminació per plans Posició 1: Seqüència 3 Posició 2: Seqüència 15 - varis llocs propers Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca

12:00h

12:05h

12:10h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: Guants de latex Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Màxima puntualitat a les 7:50 Primer mini break opcional: 10:30h aprox

Citació equip:

Producció

11:00

Direcció

11:00

Càmera

11:00

Cap de producció Roger Bisbe

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 10:00 - 16:45 Llestos rodatge: 11:15 Posta del sol: 17:17

Lloc: Restaurant de Can Ginebreda, carretera de Mieres km25

Previsió meteorològica: 16º-4º Sol i núvol Probabilitat de pluja: 20%

dissabte, 5/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

Nº PLA

10:15

DESCRIPCIÓ

Muntatge il·luminació i multicam. - posicio 1

11:00

INT/DIA

Trobada entre Xicu i Barraca

Wildtrack + dialeg

11:30

INT/DIA

Multicam

Barraca apaga la tele. Es veu Barraca parlar amb Xicu a traves de la porta entreoberta

Wildtrack + dialeg

13:00

DINAR

14:30

Muntatge il·luminació - posicio 2

15:00

INT/DIA

Barraca apareix en una sala de gom a gom enfurismat davant de gent. Diu que mai ha mentit

Wildtrack + dialeg

15:20

INT/DIA

14.2

1-2

Imatges del motlle a TV. B. camina neguitós davant

Wildtrack + dialeg

15:50

INT/DIA

14.3

1-2

Barraca diu que emplenarà Banyoles de negres. Xicu bocabadat

Wildtrack + dialeg

16:15

INT/DIA

1-2-3

Plans detall del Restaurant

Wildtrack + dialeg

16:35

Desmuntatge il·luminació

16:45

FI DE RODATGE

Il·luminació per plans Posició 1: Sequencia 7 Posició 2: Sequencia 14 Citació equip artístic: PERSONATGE

ACTOR/ACTRIU

CITATS A LES

MAQ/PERR/VEST

LLEST

1. Barraca

Jordi Bosch - Barraca Xicu Cabanyes

11:00h

11:05h 11:05h

11:15h

2. Xicu

11:00h

11:15h

Desglossament: Utillatge i attrezzo: Guants de latex, tele amb DVD Vestuari: Casual - dos indumentaries Maquillatge i perruqueria: -Sons: Veu i ambient

Tall per dinar: 13:00h aprox.

Citació equip:

Producció

10:15

Direcció

10:15

Càmera

10:15

Cap de producció Roger Bisbe

Mòbils de rodatge Roger: 687 502 928

Jornada: 10:00 - 17:45 Llestos rodatge: 11:15 Posta del sol: 17:17

Lloc: Casa Barraca, carretera de Mieres

Previsió meteorològica: 1 4 Sol i n vol Probabilitat de pluja: 20%

dijous, 10/12/2015

Direcció Gerard H. Serra Producció Roger Bisbe Direcció fotografia Albert Garanger So Aida Pérez

HORA

SEQ

Nº PLA