Memòria - Anestèsia emocional by EU ERAM

AUDIOVISUALS i MULTIMÈDIA

Grau en Comunicació Audiovisual i Multimèdia

Dedicat a totes les consciĂ¨ncies obertes al canvi.

ÍNDEX Abstract ....................................................................................................................................................................... 4 Paraules claus ........................................................................................................................................................... 5 Justificació .................................................................................................................................................................. 5 Objectius ..................................................................................................................................................................... 5 Metodologia ............................................................................................................................................................... 6 Introducció ................................................................................................................................................................. 7 Idea i elecció del tema FASE 1 ........................................................................................................................... 8 Identificació del Tema ........................................................................................................................................... 8 Sebastiao Salgado .......................................................................................................................................... 8 Referents .................................................................................................................................................................. 10 Gaston Lacombe .......................................................................................................................................... 10 Óscar Ciutat .................................................................................................................................................. 11 Els avantpassats .................................................................................................................................................... 16 La relació humà i animal ................................................................................................................................... 18 Anestèsia Emocional ........................................................................................................................................... 21 La captivitat ............................................................................................................................................................ 22 Suport físic a la fotografia ................................................................................................................................. 25 El fotollibre ............................................................................................................................................................. 25 Génesis, de Sebastiao Salgado ............................................................................................................... 27 Moisés, de Mariela Sancari ..................................................................................................................... 28 Planificació i realització FASE 2 ..................................................................................................................... 30 Realització del fotollibre ................................................................................................................................... 30 Preproducció .......................................................................................................................................................... 30 Orientació del treball ...................................................................................................................................... 30 Planificació ......................................................................................................................................................... 31 Material ............................................................................................................................................................... 32 Producció ................................................................................................................................................................. 34 Captivitat ............................................................................................................................................................. 34 Càrniques ............................................................................................................................................................ 36

Postproducció ........................................................................................................................................................ 38 Temàtica .............................................................................................................................................................. 38 Tractament i maquetació ................................................................................................................................ 39 Narrativa ............................................................................................................................................................. 59 Costos i pressupost ........................................................................................................................................... 61 Millora i perspectiva ........................................................................................................................................... 63 Autoavaluació .................................................................................................................................................... 63 Millora i conclusions ....................................................................................................................................... 63 Fluïdesa, flexibilitat, elaboració i innovació. ......................................................................................... 64 Projectes de futur .............................................................................................................................................. 66 Informació addicional ........................................................................................................................................ 67 Bibliografia ......................................................................................................................................................... 67 Webgrafia ............................................................................................................................................................ 68 Agraïments .......................................................................................................................................................... 70

Abstract L’ésser humà ha creat un procés cap a millor dins de la concepció i el respecte cap als altres éssers del planeta. Hem après a observar, a interessar-nos per les seves maneres de ser i com interaccionen amb el nostre planeta. Però encara no és suficient. L’ambició humana relacionada amb l’economia, desgraciadament, és molt més dominant que qualsevol ètica personal. Hi ha dos àmbits molt freqüentats per la ignorància inclús pels amants dels animals. El primer, i el que passa més desapercebut, són les condicions en les que viuen els animals que mengem, dels que ens alimentem. La segona, i que no passa tant desapercebuda, és la captivitat. Aquesta però es camufla dins dels objectius comercials dels centres, com ara la conservació i l’educació. Aquest treball doncs, esdevé a un fotollibre que està composat per un seguit de fotografies que ens mostren part d’aquests dos conceptes: la captivitat animal i els centres de bestiar destinat a la carn. Ens ajuda a emfatitzar i a conèixer millor els temes. Anglès: Humans have created a process in which there is an improvement towards the conception and respect towards other species on the planet. We have learnt to observe, to show interest in their behaviours and how they interact with the planet. However, this is not enough. Unfortunately, human ambition towards economy is more determinant than any other personal ethic. There are two misconceptions where ignorance is mostly present, even for animal lovers. The first one, which goes unnoticed, is the conditions in which the animals that we eat live, the ones that we take our nourishment from. The second one, that does not go so unnoticed, is captivity. This one, however, is covered up inside the objectives of the centres, like conservation and education. Therefore, this project becomes a photobook made of pictures that illustrate these two issues: animal captivity and slaughterhouses. It helps to emphasize and to have a better knowledge of them.

Paraules claus Català: Llibertat, Percepció, Cultura, Igualtat, Superioritat, Empatia, Egoisme, Facilitat, Poder, Anestèsia Emocional. Castellà: Libertad, Percepción, Cultura, Igualdad, Superioridad, Empatía, Egoísmo, Facilidad, Poder, Anestesia Emocional. Anglès: Freedom, Perception, Culture, Equality, Superiority, Empathy, Egoism, Ease, Power, Emotional Anesthesia.

Justificació Aquest fotollibre és necessari per ensenyar que hi ha encara molts aspectes que l’humà no és conscient en la totalitat. Prefereix viure dins la ignorància que no enfrontar situacions que puguin ser incomodes, dures o que ens facin sentir malament. Aquest treball també m’ha ajudat personalment a donar un pas convincent a un procés amb el que he anat creixent i evolucionant des de fa més de dos anys, i ha sigut el fruit per posar punt i final als meus propis interrogants.

Objectius Els objectius estimats d’aquest treball són principalment: Donar a conèixer un punt de vista sobre els temes tractats i crear més empatia col·lectiva. El que transmeti el treball sobre el tema derivarà a una consciència empàtica i opinable però també sòlida. Així doncs, l’objectiu final de la creació del fotollibre, esdevindrà una consciencia diferent als espectadors provocant canvis en les seves vides. Com a segon però no menys important, és la realització de manera original la narració fotogràfica dels fets. El tractament de la temàtica, la narració fotogràfica dins del plasmat físic i la interacció amb la tipografia, seran els conceptes que siguin capaç de donar aquesta unicitat a l’obra.

Metodologia Per realitzar un treball com aquest, la base ha de ser d’investigació. En aquests temes tractats, el boca a boca és una font d’informació molt comuna però a vegades no del tot vàlida. El primer pas doncs, és crear una recerca sobre l’empatia humana i, com a éssers del planeta, com reaccionem psicològicament a les coses. Partint d’aquesta base, ens neix la fase de la recerca més temàtica. Justificar tot això de la informació del boca a boca, amb informació real i tangible. La realització del fotollibre, també s’ha de crear una recerca i estudi del concepte en si i de influències, patrons a seguir, entre altres. Pel que fa a la producció del projecte, a la part pràctica, és necessari organitzar amb antelació les visites a l’hora de fer les fotografies. No agrada gaire demanar per poder fotografiar depenen de quins tipus d’animals dels que s’ha compost el fotollibre, com podria ser a les granges de porcs. Quina és la solució? Els contactes que puguis tenir directes i personals, sempre acaben ajudant. Després del documental d’Évole1 sobre les granges del Pozo, tots els criadors estan molt restrictius amb els temes. Així que mai és una feina fàcil poder accedir a aquests recintes. En resum, la fase 1 ens informa d’una estructura sòlida, bàsica i teòrica sobre els temes elaborats a la fase 2, en aquest cas la pràctica i esdevenint així al fotollibre.

1 Programa

de televisió en format documental (El Barrio, Producciones. Evole, Jordi. 2018. Salvados: El Pozo.>> Serie documental.

Introducció Anestèsia Emocional és el treball que realitza un fotollibre. Aquest pretén donar a conèixer la realitat amagada de moltes accions les quals els éssers humans som partícips i no conscients en totalitat. Per exemple el fet de visitar un zoològic o anar a comprar una mica de pernil al supermercat, són un d’ells. Què és el que hi ha darrere d’aquestes accions? Aquí sorgeix doncs la crítica cap a la captivitat i els animals destinats a la producció de la carn. Com viuen i a què estan sotmesos aquests animals. La importància d’aquest treball també és el fet de donar a conèixer el fenomen de l’anestèsia emocional. Tots som víctimes directe o indirectes d’aquesta cura ja que ens hem convertit en una societat que no aguanta el dolor, per més petit que sigui, prefereix poder tancar els ulls envers unes accions que provocar malestar, tristor i que aquestes accions estan interrelacionades amb la violència. Si no mirem, sembla que no existeixin. La fotografia pot ser un art evident que és capaç d’ajudar-te a crear històries a partir d’una visió. Cada fotògraf cerca un llenguatge en funció del que estigui proposat a transmetre. El món i la fotografia ens ajuden capturar allò que observem, tractant cada moment com si fos fugaç. Una de les bases fonamentals de l’existència fotogràfica pot crear un canvi, ens ajuda a observar que tot allò que ens envolta no són simplement accions quotidianes sinó que existeixen per un motiu, i aquests respectivament, tenen una història al darrere, la qual és digne i emocionant poder-la esbrinar. S’han pogut observar, al llarg del temps, molts treballs fotogràfics enfocats a l’ésser humà, evidencies i denúncies les quals s’havien de documentar d’alguna forma per donar pes, valor i força i causar així un motiu de canvi en l’aspecte denunciat. Gairebé mai però, s’han trobat treballs fotogràfics sobre denuncia respecte el tracte humà cap els animals. Gaston Lacombe, és un dels pocs fotògrafs que han treballat sobre un aspecte com la captivitat animal. Avui en dia moltes persones estan creant una tendència més curiosa cap els altres éssers del planeta o si més no els interessa una mica saber amb qui comparteixen el món. Però, malauradament, encara hi ha moltíssima gent contaminada per les modes i la cultura. El món s’està tornant egocèntric i el passotisme envers el que ens envolta ens està afectant com a humanitat.

Idea i elecció del tema

FASE 1

Identificació del Tema Fotografia documental Denominem fotografia documental neix amb la intenció de plasmar la realitat d’una imatge fixa. Aquesta fotografia mostra el que està pesant davant la càmera. Es una fotografia molt poc alterada i completament extreta d’una visió real. El seu discurs no està manipulat, convertint-se així en una realitat obvia. La màgia de la fotografia documental és que crees un llenguatge en funció del que un cop in situ, et trobes o esdevé. El treball del pensament expressiu s’efectua una vegada veus l’entorn i l’espai. Sebastiao Salgado “Per què la fotografia tingui sentit s’ha de tenir un compromís” Salgado és un dels fotògrafs més importants de la fotografia documental. Té una visió molt personal. Els seus propòsits i objectius acostumen complir-se en totes les seves obres. Aquest autor sempre ha tingut una necessitat curiosa i inquieta a l’hora explicar i desvetllar històries mitjançant les seves imatges. “No treballo amb la misèria, sinó amb persones més pobres. Elles són molt riques en dignitat i busquen, de forma creativa, una vida millor. Vull amb això, provocar un debat. La nostra societat és molt mentidera. Ella predica com si hi hagués una única veritat d’un petit grup que tenen el poder” Aquí, Salgado, ens dona un gran

Campamento de Kalema, Etiopía,1985.2!

exemple del perquè existeix la fotografia documental. Observem la importància que té per a cada narrador de la història plantejada i exposada públicament. En les obres de !

Sevastiao Salgado, destaquen les imatges realitzades a persones de països en vies de desenvolupament i amb una situació de pobresa. UNICEF el va nominar el 2001 per tot el seu treball i ha sigut premiat innumerables vegades pels treballs que ha fet. Les seves fotografies són, entre altres, les de les mines d’or de la Serra Pelada a Brasil. També trobem a fotògrafs com David Goldblatt . Conegut per haver capturat el règim de la apartheid. Les fotografies de Goldblatt, capten els valors socials i morals que formen part de la història del país de Sud Àfrica i part de la història segregacionista d’un país. És conegut per la seva capacitat per poder mostrar una societat on dominava la desigualtat. Va utilitzar la càmera per donar-li veu al conflicte però en cap moment buscava associar les seves fotografies amb cap tipus de revolució política. El 20 de setembre del 2012, el diari La Razón, va fer-li, a mans de Fietta Jarque2, una entrevista a Goldblatt sobre la seva fotografia. “P. Treballa molt amb l'enquadrament, la composició o és impulsiu? Hi ha una intenció estètica? R. És difícil d'explicar. De vegades es tracta de veure alguna cosa, de reconèixer-ho, d'estar entusiasmat i provocat per la seva existència. Si tinc sort i tot funciona hi ha una relació entre aquesta persona, cosa o lloc. És en part una cosa instintiu, però també un instant de reconeixement d'alguna cosa en la realitat, és en part intel·lectual i delit visual. Hi ha sensualitat i sexualitat implicades. Si tinc sort, tot això s'ajunta. Succeeix.” Com bé podem observar, des de les paraules d’un gran fotògraf com és David Goldblatt, tornem a la afirmació inicial de que la fotografia documental és tot un misteri in situ.

Periodista peruana, resident a Espanya. Periodista del diari La Razón.

Referents En el món de la fotografia podem trobar moltes influències que ens obren camí experimental com a espectadors però també a un camí d’investigació i aprenentatge com autors de la nostra pròpia obra. El propòsit principal de qualsevol fotògraf és poder esbrinar quin és l’objectiu que vols donar a la teva forma expressiva en l’obra i com vols aconseguir l’èxit que esdevé a posteriori. Tot fotògraf, en aquest cas, fotògraf documental, ha tingut una història a explicar des del seu punt de vista. Al cap i a la fi, quan observem una obra, acabem entenent la visió de l’autor i esdevenim part d’aquella obra. Ens provoca un canvi i ens desperta un propòsit. Gaston Lacombe Gaston Lacombe és un fotògraf de canadenc on actualment viu a Washington, DC, especialitzat en projectes de documentació i conservació. La major part del seu treball tracta de les relacions entre humans i animals o bé, humans i la natura. Ha treballat a sis continents, incloent l'Antàrtida. Les seves fotos i articles han aparegut en nombroses publicacions a Amèrica del Nord i Europa, i és el destinatari de diversos premis internacionals de fotografia. El seu darrer treball publicat fou “Captive” (captiu). Un treball de fotografia documental formant una impactant sèrie de fotografies que revelen les difícils condicions en què estan sotmesos a viure els animals en captiveri als zoològics. En una entrevista, Gaston informa: “En els zoològics de tot el món, els visitants van a admirar algunes de les criatures més belles, rares o ferotges de la Terra, però sovint no es donen compte dels hàbitats tan deplorables en què es crien. He estat recopilant imatges dels zoològics de tot el món en els últims quatre anys. M'agrada la majoria dels zoològics - de veritat. Alguns zoològics han de

ser felicitats per fer grans esforços amb conservació d'espècies en perill d'extinció, proporcionant refugi als animals que no podrien sobreviure d'una altra manera i educar el públic sobre les qüestions ecològiques. No obstant això, fins i tot en els millors parcs zoològics, hi ha animals que habiten en recintes massa petits per a les seves necessitats, o en habitacions on l'única vegetació que veuen són les plantes pintades a la paret. He vist els animals que viuen en gàbies on ni tan sols poden seure, o no tenen accés a la llum natural o aigua neta. A hores d'ara, em sento culpable de recolzar un sistema que tracta els animals amb crueltat, i a hores d'ara, faig fotos.” Avui en dia, el treball de “Captive” segueix exposant-se a diferents llocs d’estats units creant consciència.

Fotografia del treball Captive de Gaston Lacombe, 2012.3

Óscar Ciutat Un fotògraf talentós barceloní va crear un treball fotogràfic titulada “Caged” (engabiats). És un treball que retrata l’aspecte dels animals en captiveri. Aconsegueix captar l’enorme vuit que reflecteixen en els seus ulls. El projecte va començar el 2008, quan Ciutats fou a visitar el zoològic de Barcelona el qual feia temps que no freqüentava. Al començar a fer fotografies com la resta dels visitants, li varen cridar l’atenció els ulls. Trobava una tristesa inundant en aquelles 3 Lacombe,

Gaston. (2013). Captive, [Fotografía]. Captive) Lacombe, 2012)

expressions així que finalment es va centrar en fotografiar aquells ulls de diferents animals del parc.

Fotografia del treball “Caged” de Óscar Ciutat, 2008-2014.4

“La luz de las historias” és una sèrie documental, original de Netflix5 on els seus protagonistes són fotògrafs. Mitjançant aquesta sèrie, pots acompanyar a reconeguts fotógrafs a la seva travessia per remots escenaris a través d'imatges extraordinàries que obren una nova finestra a la natura i la cultura. Cada episodi està dividit i dedicat a un fotògraf diferent i aquest explica el perquè realitza el tipus d’estil fotogràfic propi i quins son els seus propòsits fonamentals de les seves obres. Darren Jew6 inicia el primer capítol d’aquesta sèrie documental explicant el seu treball fotogràfic sobre la reproducció de les balenes geperudes a Tonga7 Al llarg de la filmació, Jew afirma que la fotografia que capta, espera que pugui canviar les coses i es pugui ajudar a conscienciar a la gent.

Ciutat, Óscar. (2008-2014). Caged [Fotografía]. Mirada d’hipopòtam). Ciutat, 2009) Netflix, Inc és una empresa comercial nord-americana d'entreteniment que es proporciona mitjançant tarifa plana mensual streaming (flux) multimèdia (principalment, pel·lícules, sèries de televisió) i documentals sota demanda per Internet entre altres. L'empresa es va fundada l'any 1997 i té la seva Califòrnia. 6 Fotògraf australià. La seva especialitat és la fotografia subaquàtica. 7 és un país d'Oceania integrat dins de la Polinèsia. 5

“Estaré satisfet si

proporciono un canvi amb un missatge i les meves

fotografies”. A l’episodi tres de la segona temporada ens trobem a Eric Cheng8. El capítol es titula “Depredadors mal interpretats”. Cheng es dedica a fotografiar als animals que més mal nom tenen en aquest planeta. Els animals que són tatxats d’assassins, temibles i terrorífics. El seu propòsit principal és fer arribar a tots els espectadors possibles que el mal nom d’aquests animals, com pot ser el tauró tigre, l’anaconda o bé l’orca, per fi passi a la història. Ens ensenya que els animals catalogats com a tals no deixen de ser animals depredadors però que també tenen la seva part tendre, harmònica i amorosa entre ells i altres espècies de la natura com pot ser l’ésser humà. “Vull convertir la por amb amor amb les meves fotografies”. Altres influències sobre el tema animal per crear consciència, no necessàriament són de suport fotogràfic, en aquest cas, la suport audiovisual dona molt de pes. Bong Joon Ho9 com a director i guionista, i amb l’ajuda al guió també de Jon Ronson10, ens presenten una pel·lícula molt característica, enomenada “Okja”, Es una obra on la base fonamental és la crítica sobre la sobreproducció animal i la indus-trialització, juntament amb el creixement econòmic, que proporcionen les càrniques. Després de veure la pel·lícula molts espectadors poden pensar que és una incitació al veganisme/vegetarianisme però no és així. Okja mostra la crua realitat amb imatges que hi ha darrere dels perfectes i agradables anuncis que veiem diàriament sobre la carn i la seva producció al primer món: animals maltractats, condicions nefastes i de com hem d’intentar canviar aquesta situació, encara que siguem un grup de sols cinc persones.

Nascut el 1975 és un empresari taiwanès nord-americà i fotògraf professional especialitzat amb la fotografia aèria i submarina. 9 Va néixer el 14 de setembre de 1969 a Daegu, Corea del Sud. És escriptor i director, conegut per Okja (2017) 10 Nascut el 10 de maig de 1967. És periodista, autor, documentalista, guionista i presentador de ràdio. Col·labora amb la plataforma Netflix.

Com

bé

s’esmenta

anteriorment,

missatge de la pel·lícula no és deixar de consumir altres éssers per menjar. Al llarg de les escenes es pot observar com Mija (protagonista) caça peixos per l’hora de sopar o com l’avi de Mija li diu que ha preparat caldo de pollastre, el preferit de Mija. Aporta un missatge de respecte cap als altres animals i de com podem viure tots en harmonia amb el món, allunyantnos de mentides i les ànsies de voler més diners, i el més important, que hi hagi respecte entre els éssers vius del nostre món, uns amb els altres ja que ells també, igual que nosaltres, són éssers vius. La plataforma va donar llibertat a Bong Joon Ho per realitzar aquest film. Fou presentat al festival de Cannes11 i va rebre innumerables crítiques ja que s’havia d’emportar el primer premi i era una pel·lícula que no estava destinada a veure’s a la gran pantalla sinó mitjançant aquesta plataforma online. Kip Andersen i Keegan Kuhn ens presenten l’impactant documental de Cowspiracy (2014). És un documental mediambiental innovador de llargmetratge. Es descobreix la indústria més destructiva que enfronta avui en dia al planeta i investiga per què les organitzacions ecologistes més importants del món tenen por de parlar-ne. L'agricultura animal és la causa principal de la desforestació, el consum d'aigua i la contaminació, és responsable de més gasos d'efecte hivernacle que la indústria del transport, i és el principal motor de destrucció de boscos tropicals, de l’extinció d'espècies, de la pèrdua d'hàbitat, l’erosió del sòl, oceà "zones mortes" i pràcticament qualsevol altre ambient afectat. 11

El Festival de Cannes, nomenat des del 2002 com el Festival Internacional de Cinema i es celebra a la ciutat francesa de Cannes.

A mesura que Andersen (qui ens presenta la història sent ell el presentador) s'apropa als líders del moviment mediambiental i descobreix, cada cop amb més precisió, nota la desvinculació de tals poders per parlar del tema tractat. També reben fortes amenaces procedents dels implicats, incloent l’amenaça de mort pel silenci. Aquest documental doncs, sorprenent i captivador, revela l'impacte ambiental absolutament devastador que té Estats Units en el nostre planeta, i ofereix un camí cap a la sostenibilitat global per a una població en creixement.

Els avantpassats Fa uns 13.500 milions d’anys es va formar, com el que coneixem nosaltres, el Big Bang. Es creà l’espai, el temps, l’energia i la matèria. Anys després, la seva matèria i l’energia es varen unir, es varen formar, esdevenir quelcom. D’aquest quelcom els hi passem a dir àtoms i amb la seva unió també es formaren les molècules com bé coneixem. Actualment, fa uns 70.000 anys, va aparèixer l’Homo Sapiens que va esdevenir a formar estructures encara molt més complexes que formaran una base imprescindible en la seva evolució, les cultures. D’aquestes cultures humanes en surt la història. Yoval Noah Harari és un doctor d’història de la Universitat d’Oxford va crear la obra Sapiens, Una breu història de la humanitat, l’any 2011. En un dels seus fragments del llibre, dins de l’apartat de la revolució cognitiva, Noah Hariri ens explica: “L’homo sapiens preferia molt més veure’s com un animal únic, un orfe sense família, sense cosins ni germans i , cosa encara més important, sense pares. Però això no és així. Ens agradi o no, som membres d’una gran família particularment sorollosa: els grans simis. Els nostres parents vius més pròxims inclouen els ximpanzés, els goril·les, els orangutans i els gibons. Els ximpanzés són els més pòxims de tots. Fa només sis milions d’anys, una femella simi va tenir dues filles. Una es va convertir en l’avantpassat de tots els ximpanzés i l’altra és la nostra àvia.” Llavors, si érem animals i seguim sent animals, perquè ho ignorem? Aquí neix la diferència entre els simis i els actuals humans. La capacitat del pensament. Com bé denomina Harari, “el preu de pensar”. La diferència que es va prolongar fou el fet de pensar. Un ximpanzé no podria guanyar un debat amb un Homo sapiens. Les dues espècies varen començar a distingir-se per petits fets lligats al pensament i la intel·ligència, fins a dia d’avui. Un dels altres fenòmens bàsics per comprendre’ns com a humans, és el preu que varen pagar les dones pel simple fet de començar a caminar dretes i no de quatre grapes.

Caminar dret requeria uns músculs més estrets, de manera que el canal uterí es va estrènyer i el cap dels nens es feia cada cop més gros, així que moltes femelles humanes perdien la vida al part. Així doncs, les femelles que tenien parts prematurs, qual el cervell del nen encara no estava del tot format i eren més petits i flexibles, no patien tant. “La selecció natural, a conseqüència, va afavorir els parts prematurs. Els bebès humans estan indefensos i depenen durant molts anys dels adults perquè els alimentin, els protegeixin i els eduquin. L’evolució, per tant, va afavorir els que eren capaços de formar vincles forts. Els humans surten del ventre de la mare com el vidre fos surt d la bòbila: se’ls pot capgirar, estirar i donar forma amb un grau de llibertat sorprenent. És per això que avui en dia podem educar els nens perquè siguin cristians o budistes, capitalistes o socialistes, guerrers o pacífics. ” Ens explica Hariri. Arribem doncs al punt clau de moltes explicacions. Perquè els humans actuem de certes maneres? Aquí sorgeix el terme bàsic i fonamental com és la cultura. Com hem dit anteriorment, la cultura és història de la humanitat i la humanitat la formem els propis humans. L’espècia humana avui en dia s’ha convertit en una societat tant poderosa que no sap ni ella mateixa del que és capaç de fer. Sembla que els humans siguem més irresponsables que mai. Fem perillar la nostra pròpia existència, i si és així, com no farem perillar la resta de les espècies amb les que compartim hàbitat? Els progressistes s’enfronten amb un monstre gegant, d’idees impulsives i descontrolades i intentar crear un canvi en aquest tipus de societat esdevé una feina molt difícil.

La relació humà i animal Considerant com a punt de partida que l’humà no deixa de ser un animal, ens centrarem a explicar el dia a dia que tenim amb altres espècies d’animals, de tots ells. Des dels inicis de la nostra existència hem utilitzat als animals o bé de font de companyia, d’aliment, de curiositat o fins i tot en alguns casos, d’aprenentatge. Quan l’humà va descobrir el foc, formava part d’una cadena alimentaria. Es caçava per sobreviure. Tot el que es matava, es menjava o es guardava per la pròxima. No es tirava res de menjar, ni els ossos. A mesura que l’ésser humà es va començar a fer encara més poderós i òbviament, perillós, els animals varen deixar de ser no només part d’aliment sinó també part de fonts productives per l’espècie humana. L’agricultura i la ramaderia fou la principal potència abans de la industrialització. La gent que podia tenir animals destinats a les carns, pells, entre altres, era una persona ben estant. Quant més animals tenies més prestigi podies obtindré dins del poble o regió. Així que, aquí comença la creació i reproducció de certs animals pel benefici de l’humà. Fins aquí podem trobar lògica la feina que feien els ramaders i els pagesos de l’època. La gent havia de menjar i sobreviure d’alguna manera i no era necessari anar a caçar com feia l’Homo Sapiens en el seu temps. Hi havia coneixements i recursos prou eficaços per poder aprofitar-se’n. Però arribà un moment en què la producció d’aliment era tant extensa, en masses, que no ens faltava de res. Avui en dia pots anar a qualsevol supermercat i trobaràs carn, carn de tot tipus. De més cara, de més barata, de més bon aspecte o menys, de més fresca o envasada. Tota la carn, com tots els productes, tenen una caducitat. Aquesta depèn de si l’aliment és més o menys fresc i si porta més o menys conservants. Quants cops hem tirat una caixa de cuixes de pollastre perquè ha caducat? La única diferència és que les cuixes de pollastre, com qualsevol altre carn o peix, procedeix d’un animal. Un ésser viu. Com nosaltres. Recordem que un animal és un ésser viu igual que ho som els humans. Doncs bé, no hem arribat a un punt on és molt normal criar animals per vendre la seva carn i molta d’aquesta s’acabi tirant a les escombraries perquè està passada?

Aquí surt el tema de la sobreproducció. Una sobre producció animal pel benefici. Per l’economia. Alguna vegada us heu parat a pensar, com viuen aquests animals? Si, els que segurament ens els trobarem al plat amb una guarnició i una pinta i olors espectacular. A les escoles, en els nens petits, se’ls hi ensenya que les granges són el millor lloc on pot viure un animal. Els contes estan protagonitzats per un pagès amable, panxut i amb un somriure de orella a orella. Els animals viuen junts, uns amb els altres i sempre també tenen un somriure d’orella a orella. Donen gràcies al pagès a cada instant per donar-lis menjar, veure, cuidar a les seves cries i un munt de coses més que avui en dia no existeixen, no són certes. De petits també s’ensenya que una vaca es menja o es beu la seva llet. Que un porc també s’utilitza la seva carn. Que els conills es cacen i que els dels xais surten unes costelles boníssimes. Que els gossos no es mengen perquè són el millor amic de l’home. Els gats tampoc es mengen perquè son macos i divertits. I no passa res, perquè és el que sempre s’ha fet, tota la vida. És una cosa molt normal a la nostra cultura (parlant de la occidental) utilitzar la frase de: “Perquè sí, perquè s’ha fet sempre”. Si analitzem atentament aquesta frase, no se li pot trobar una validesa justa. La validesa a les coses se li troba amb la capacitat de raonament, argumentada amb unes idees sòlides. Aquestes idees poden ser posicionades per diferents opinions, a favor o en contra, però son lògiques i fonamentades. “Si el problema és invisible, ens trobarem amb invisibilitat ètica.” Carol J. Adams John Robbins12, va escriure el pròleg del llibre de Melanie Joy, titulat “Perquè estimem als gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb vaques.” ens dona la seva opinió sobre la industrialització de les càrniques. 12

Nascut el 26 d'octubre de 1947. És un autor nord-americà que va popularitzar els vincles entre nutrició, ambientalisme i drets dels animals.

“El resultat és que tenim un sistema industrialitzat de producció dels aliments d’origen animal i un sistema d’explotacions similars a fàbriques que no estan sotmeses a cap tipus de normativa que impedeixi la tortura als animals “a la seva responsabilitat”. Els procediments operatius estàndards no estan dissenyats per ser cruels. No es ni el seu objectiu ni la seva intenció. Estan bàsicament dissenyats per ser rentables. El que succeeix és que, si el més rentable es confinar als animals en condicions similars a les de Auschwitz o Dachbau13, això és el que succeirà.” Aquí apareix el terme de la percepció. És el motiu pel qual podem distingir aquest tipus de pensament amb els de diferents cultures. Perquè no mengem gos, i els asiàtics si? Perquè ho percebem diferent. Perquè a la nostra cultura, la carn de depèn de quina espècie no està catalogada com a això, carn, sinó que és un tabú poder plantejar menjarse un animal que no sigui el de per costum. La percepció que tenim del gos és diferent del que tenim d’un xai i per tant de la carn de gos, també en tenim una altre percepció. Les percepcions creen esquemes mentals. Són estructures psicològiques que modelen les nostres creences, idees, percepcions, experiències i organitzen interpel·lant automàticament la informació entrant. Existeixen esquemes mentals per a tot. Podem classificar a un animal com presa, depredador, plaga, mascota o menjar. en funció de les classificacions que li atorguem, la nostra relació amb aquests és completament diferent. Els caçarem, fugirem d’ells, els acariciarem o ens els menjarem. Quan concretament parlem de carn , la majoria dels animals són això, menjar. En els nostres esquemes mentals trobem doncs que els animals estan qualificats per comestibles o no comestibles. Un exemple clar seria quan ens serveixen un animal que per la nostra cultura no és comestible, esdevenim a reaccionar d’una manera curiosa: ens imaginem directament aquell animal viu, en els eu hàbitat i de seguida, majoritàriament, ens entra una sensació de fastig. Com bé sabem, un gos i una vaca es diferencien sobretot per l’aspecte físic però la vaca pot ser igual o més noble i dependent que un gos. Així doncs, recordem que són dues 13

Dos camps de concentració nazis a Polònia.

espècies animals. Una no ho és més que l’altre. Estan igualades. Així doncs, per què seguim creient que menjar vaca està bé i menjar gos no? Com bé ens diu Melanie Joy, es tracta d’un procés cíclic perquè no es sols que les creences determinen la nostra conducta, sinó que la nostra conducta reforça les nostres creences. Quan menys gos mengem i més vaca mengem, més reforçada la creença de que els gossos no són comestibles i les vaques sí. “A Xina, la població consumeix penis d’animals perquè creuen que aquests òrgans fan millorar la funció sexual.” Els esquemes mentals evolucionen a partir d’un sistema de creences molt estructurat. El sistema ens indica quins animals són els comestibles i quins no, simplement perquè així evitem el malestar emocional o psicològic al fer-ho. El nostre sistema doncs, ens ensenya a no sentir. L’emoció més obvia que evitem i perdem és la de l’angunia i el fastig, però n’hi ha una que encara és més fonamental i important: l’empatia. Mentre el sofriment animal no ens sigui innecessari, ja que els animals es maten per menjar i aquí hi ha un sofriment evident, i no deixem de menjar animals, els nostres esquemes distorsionarà totes les percepcions dels animals relacionats amb la carn que mengem perquè així ens sentim més còmodes per poder menjar-nos-els.

Anestèsia Emocional14 És un procés psicològic per el que desconnectem mental i emocionalment de la nostra experiència desagradable. Bàsicament ens anestesiem. No és perjudicial sinó que forma part inevitable de la vida quotidiana i ens ajuda a poder afrontar-nos dia rere dia a un món tant violent i inesperat. Ens ajuda a afrontar el dolor si som víctimes de violència. d’aquí la frase de “Corramos un tupido velo”. L’anestèsia emocional és adaptativa (per a bé) quan ens ajuda a afrontar la violència però passa a ser l’afecte contrari quan és desadaptativa (destructiva) quan s’utilitza per

Mecanismes de l’anestèsia emocional: negació, evitació, costum, justificació, des- individualització, dicotomització, racionalització, entre altres.

permetre la violència, inclús quan aquesta violència transcorre a llocs llunyans com poden ser els escorxadors. Així doncs, acabem distorsionant inconscientment la nostra percepció, distanciant-nos així de les nostres pròpies emocions de manera que s’acaba convertint l’empatia amb l’apatia. “Així doncs l’anestèsia emocional converteix l’animal en car i la carn en menjar.” Melanie Joy.

La captivitat La paraula captivitat significa: condició d'aquell qui és captiu, caigut en poder d'algú que el priva de llibertat. Dues paraules claus i importants per fomentar la història de la captivitat: Poder i llibertat. Quan creiem que els éssers humans tenim el privilegi de ser superior a qualsevol altre ésser, creiem que podem fer el que vulguem sobre la resta éssers. Llavors ens atribuïm aquest privilegi i adoptem llibertats simplement per millorar la nostra comoditat. Anteriorment, tot el que alguns éssers humans, els que tenien més poder i s’ho podien permetre, trobaven quelcom exòtic, diferent, paranormal, s’atribuïen la llibertat de capturar i exposar pel simple fet d’ensenyar, de donar a conèixer allò que uns tenien i els altres no. Els zoològics començaren a funcionar al segle XVIII com a llocs d’exhibició d’animals exòtics. Els animals sempre han creat una gran curiositat sobre els humans. Els primers zoològics s’iniciaren a l’antic Egipte on hi havia col·leccions de més de 100 animals. La idea de zoològic del segle XVIII s’inicia a Anglaterra amb el regnat de la Reina Victòria. La idea de zoològic era col·leccionar animals, encara que només tinguessin un exemplar de cada espècia per gàbia, el fet important era tenir grans quantitats d’animals, i òbviament, no importava els requeriments que necessitaven per tenir un o altre.

Avui en dia el concepte de zoològic ha canviat moltíssim. Molts d’ells ja estan utilitzant el fet de tenir unes instal·lacions per poder millorar o ajudar a espècies en perill d’extinció. Ara bé, el problema ve lligat amb aquest terme. Fins a quin punt és ajuda i fins a quin punt es voler-se’n beneficiar de la situació? Molts zoològics són empreses i això implica haver de guanyar diners perquè hi hagi un benefici. Altres zoològics són públics però la majoria de zoològics públics, com podria ser el de Barcelona, no es destina aquests diners públics a ajudes animals, majoritàriament. Albert Lopez, exentrenador de dofins al Zoo de Barcelona, en una entrevista pel documental Lata de Sardinas15 explica que els zoos públics, tenen molts interessos polítics pel mig. És una manera de obtenir diner fàcil. L’existència de zoològics avui en dia, només hauria de tenir un motiu: protegir aquelles espècies en perill d’extinció, traient-les del seu hàbitat només amb l’accepció de produir una ajuda a aquells animals. Per exemple: ajudar-los a reproduir-se, curar-se, entre altres, per finalment introduir-los al seu hàbitat de nou. A més a més, el fet d’ajudar a aquests animals podria donar consciència a aquells visitants per saber més dels animals i del perquè en aquell precís moment estan allà, de la mateixa manera que hi haurà un dia que aquells exemplars ja no hi seran i estaran altre vegada d’on són realment. Avui en dia, si visites seguidament (cada 3 anys, o més) un zoològic acostumes a veure els mateixos exemplars sempre. Amb tot això, si analitzem els zoos actuals, veiem perfectament que alguns utilitzen els seus fonaments en aquests objectius de: ajuda a les espècies en perill i conscienciar a la societat. Però, el que s’ha de tenir en compte és que moltes espècies que es tenen en captivitat, no estan en perill d’extinció ni les condicions de captivitat s’assemblen a les condicions del seu hàbitat natural. Avui en dia quan vas a veure els zoològics, i mires als ulls dels animals, notes que no miren, no observen pràcticament. Passen de llarg, no els hi interesses. Però no només no no els interessem nosaltres, sinó que viuen cansats i avorrits. L’apatia es nota en cada moviment i alguns inclús només fan que repetir el mateix moviment com si així el seu avorriment desapareixes i passes més ràpid al temps.

Documental creat per uns estudiants sobre el captiveri, donant importància als cetacis en captivitat. Haida Project (2016), << Lata de Sardinas, la homnipresencia humana >> Moncayola, Miós (2017).

I com viuen aquests animals? En quines condicions? És clar que com a humans, amb els nostres recursos, podem idear un “Edèn” pels animals, si més no pel fet de que poden estar protegits, però a cap lloc poden atribuir la llibertat de l’animal dins de la captivitat. Per més gros que sigui el recinte, sempre estarà condicionat. Establim unes normes sobre ells que en el seu hàbitat no existeixen. La raó existencial pel que hi ha zoològics però és bàsicament el fet del benefici econòmic. Els diners. És un bon negoci tenir animals de diferents hàbitats, països llunyans, espècies. Crea curiositat als humans i fa que es converteixi en tota una experiència. “Per què ha de ser necessari viatjar per veure els animals si al zoo de la ciutat del costat de casa hi ha tots els animals que volem veure?”

Suport físic a la fotografia Al llarg del temps s’ha utilitzat suport físic per les imatges. Lògicament, amb la fotografia analògica sense haver entrat encara en el món digital, tot el que es podia observar era una fotografia fisca, revelada. Avui en dia, la tradició de la revelació de fotografies s’ha pràcticament perdut. Trobem revelats per aquelles fotografies que tenen un lligam i objectiu més artístic, sinó tot és digital. Un d’aquests suports físics, vinculats a l’art i l’autor, trobem el fotollibre. Iniciem una breu explicació del que consisteix.

El fotollibre Els primes llibres de foto o també anomenats fotollibres, es caracteritzaven per l’ús de la fotografia impresa com una part tecnològica de reprografia16. Aquestes impressions fotogràfiques anaven acompanyades d’un text (una tipografia) impresa juntament amb la imatge. El primer llibre de foto porta com a títol “Photographs of British Algea: Cyanotype Impressions” (1843-1853) i fou creació de Anna Atkins. Fou un llibre que duia com a temàtica la identificació de les espècies marines. Es va imprimir per ajudar a una comunitat científica. Els més familiaritzats amb els fotollibres foren els Japonesos. Fotògrafs com Ahinzö Fukuhara produïa foto-llibres a la dècada dels anys 20. A partir dels anys 50, molts fotògrafs japonesos han tingut obres d’aquest tipus publicades. A Espanya, encara que s’havia produït en certa freqüència, el gran creixement del fotollibre va iniciar-se al voltant de l’any 2009. Fou conseqüència de la crisi en que els fotògrafs apostaren per una autoedició i per donar a conèixer els seus projectes.

Procés que permet reproduir documents impresos mitjançant tècniques de fotopia, facsímil o la fotografia.

El fotollibre és una obra en si mateixa. Les pròpies fotografies construeixen un relat lligades amb el concepte de l’autor. Són obres les quals intervenen el disseny, el grafisme, la topografia, la seqüència que crea les imatges... Avui en dia, la creació del fotollibre és com la identitat d’un autor. Passa a ser la totalitat de la seva obra. Aquesta obra ja no passa a ser només la fotografia ni el missatge que hi ha incorporat en ella sinó tot el seguit narratiu que pot agrupar les fotografies en conjunt, agrupades a unes pàgines, de manera consecutiva formant un discurs, un missatge total. Molts autors busquen reforçar el missatge que transmet la fotografia amb la interacció de la imatge en el paper. Aquest és el concepte més potent del fotollibre, que pots reforçar els conceptes missatges de la fotografia per poder transmetre en la seva totalitat expressiva, el missatge. És interesant també la incorporació de les tipografies en els espais. Llavors esdevé una interacció de els imatges amb una tipografia creativa que trenca més els esquemes. Hi ha autors, que a part de interactuar tipogràficament les imatges i els espais, també utilitzen innovacions més de tipus material. Amb això ens referim al propi llibre i la seva maquetació. Podem trobar desplegables, fulles amb textures intercalades a les imatges. Llibres que es llegeixen del rebés (forma occidental de lectura dels llibres), entre altres. Aquest doncs, també és un punt molt interesant del fotollibre. Poder expandir la creativitat en tants àmbits és realment un experiment i una obra completa. En una entrevista feta a Gonzalo Golpe, un editor d'art i professor, especialista en coordinació i producció gràfica ens explica el què és el que fa especial un llibre d’autor. Al cap i a la fi, els fotollibre, són llibres d’autor també. “El llibre té una cosa meravellosa, que és una cosa que estan descobrint ara els fotògrafs, i és que el llibre té la capacitat de mantenir un diàleg a través dels segles de tu a tu. No ho tenen ni l'escultura, ni la pintura, que necessiten d'intermediaris i d'un temps i un espai. El llibre no necessita intermediaris, tots tenim accés. No necessita d'un espai i als 300 anys pots recuperar el diàleg amb

l'autor en una forma gairebé igual a la que tenia en el moment en què es va idear. El llibre dóna molta llibertat a l'autor i restitueix un espai d'intimitat entre l'autor i el lector.”

Génesis, de Sebastiao Salgado Génesis és una obra mestra. És un fotollibre d’estil clàssic. Parteix d’una introducció a la temàtica i seguidament hi ha les imatges. Trobem diferents blocs de fotografies. Es diferencien pel lloc, espai, regió o país que han estat capturades. El primer bloc que podem trobar al llibre és de l’Àrtic. Seguidament trobem l’Amazones i així successivament. El missatge global que Salgado volia transmetre amb aquesta obra era que, malgrat els altres treballs que ell havia fet, que transmetien una visió trista del planeta en què vivim, també hi ha un planeta el qual gairebé no coneixem i és preciós. Salgado doncs, va aconseguir imatges espectaculars per aquest llibre on engloba imatges de paisatges, animals y cultures exòtiques. Trobem un sentiment i una puresa molt gran en aquest treball. La particularitat de Salgado és el seu treball fotogràfic exclusivament amb blanc i negre. En el seu documental, “La sal de la Tierra”, ens explica que les fa d’aquesta manera perquè ell ha estat acostumat des d’un inici treballar amb analògic i té una visió molt desenvolupada amb les fotografies amb blanc i negre. La composició de les imatges al llibre és ben senzilla. Majoritàriament les imatges que són capturades amb horitzontal, utilitza dues pàgines del llibre per exposar-les. Per altre part, les imatges verticals els hi dedica una pàgina sencera per a elles. Si també hi ha algun tipus de sèrie fotogràfica o de temàtica molt similar (com pot ser una espècie d’aus de l’Àrtic) utilitza un sistema diferent per exposar-les totes; A dins d’una pàgina podem trobar un desplegable que converteix aquesta pàgina vertical en una horitzontal. En el seu interior trobem doncs una sèrie d’imatges similars i de la mateixa temàtica amb divisió de 8 x 2 imatges formant una graella. És una bona solució per poder agrupar imatges que també són necessàries introduir-les a la obra per entendre el concepte però no són fotografies que han de destacar com la resta. Podríem anomenarles, fotografies de reforç temàtic.

Pel que fa a la impressió i la seva qualitat, són excepcionals. Malgrat la gran complicació i dificultat per poder imprimir amb blanc i negre, a Taschen17, l’editorial, han aconseguit un excel·lent resultat de la impressió amb una gama de grisos i una molt bona profunditat de tons.

Moisés, de Mariela Sancari Moisés és un exercici emocional en què Mariela Sancari18 descarrega tota la seva pena després de la mort del seu pare. La família mai va parlar de com Moisès va morir, no varen veure mai el cos després de la mort. Hi havia una capa d'un dolor que estava carregada d'ira i culpa. El fotollibre compta amb una coberta amb doble cara que es desplega com un tríptic, permetent que les pàgines es mostrin en un joc ziga-zaga cap als dos costats, d’esquerra a dreta. La qualitat fotogràfica s'uneix a la qualitat i la cura d'aquesta edició. Té més de mil exemplars segons l’editorial, del llibre, La Fàbrica, incloent una edició especial de 25 exemplars numerats i signats. “La disciplina de la tanatologia considera que no veure el cos mort dels nostres éssers estimats ens impedeix acceptar la seva mort. Contemplar el cos inert de la persona morta ens ajuda a superar una de les etapes més complexes del dol: la negació. La meva germana bessona i jo no vam poder veure el cos del nostre pare. Mai vaig saber si perquè havia estat un suïcidi o per dogmes de la religió jueva o ambdues.”

Taschen és una editorial fundada el 1980 per Benedikt Taschen a Colònia, Alemanya. Va néixer a Buenos Aires, Argentina el 1976. El seu treball gira entorn de la veracitat i la ficció en imatges, utilitzant narratives personals per explorar els límits de l'àmbit de la fotografia com a mitjà de representació. 18

Moisès està compost per fotografies que són retrats d'homes de 70 anys, l'edat que tindria en l'actualitat el pare de l’autora, en el cas de que fos viu. Sancari està convençuda que veure el cos inert de la persona morta, ajuda a superar una de les etapes més complexes del dol: la negació. Moisès està nominat al Millor Llibre d'Autor 2015 a Les Rencontres d'Arles19.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! "Q!Els

Rencontres de la fotografia d'Arles són, cada estiu des de 1970, el primer festival de fotografia internacionalment reconegut.!

#Q!

Planificació i realització FASE 2 Realització del fotollibre Arribats a aquesta fase, donem pas a l’explicació de l’apartat de la realització. Com bé hem estat parlant anteriorment, el fruit material del treball es representa en format de fotollibre. Es podria haver representat de varies maneres el caire fotogràfic però no hagués estat tant proper com la realització d’aquest. El fet de poder crear un fotollibre sempre ens obra els ventalls de possibilitats de poder realitzar amb més autonomia, més representació gràfica i més lligam narratiu que per exemple si realitzem un reportatge fotogràfic. Així doncs, el pas important d’aquesta futura maquetació de tal llibre, no és només el retoc de les imatges sinó com les tractem sobre el paper i amb quina interacció els fem jugar en cada pàgina i amb quina tipografia i missatge està tot intercalat.

Preproducció Orientació del treball L’idea inicial clara de què tractaria les fotografies era primordial e inamovible. El fet de poder parlar de la captivitat i els animals destinats a les càrniques era un objectiu molt clar des d’un inici. Després de la recerca premeditada de diferents treballs fotogràfics, com bé he dit anteriorment, no només volia que fos alguna cosa que la gent pogués observar i mitjançant aquestes imatges pogués extreure conclusions sinó que necessitava personalment que hi hagués un canvi després de veure la obra. Així doncs, el missatge pot arribar ser molt més potent si es tracta d’un fotollibre que no d’un sol treball fotogràfic, que al cap i a la fi documenta i exposa una realitat i deixa que l’usuari curiós pugui gaudir d’aquestes imatges. Dins del fotollibre podem trobar molts altres apartats també. Com bé hem trobat a la primera fase del treball, hi ha d’exemple dos grans llibres de caires completament diferents.

Arribats a aquest punt, vull transmetre el meu treball amb un caire fotogràfic molt realista però la seva maquetació no vull que sigui tant simple com la majoria, sinó que mitjançant una narrativa i un llenguatge intercalat, el propi espectador de l’obra, pugui seguir amb més intensitat aquestes imatges i arribar més al nucli de la intencionalitat de l’autor gràcies a aquesta intercalació de maquetació i tipografia.

Planificació A l’hora de realitzar les fotografies, com és evident, no totes pertanyen a un mateix espai ni temps. És necessari fer un càlcul sobre les sortides fotogràfiques necessàries per el treball per poder formar així una organització millor a l’hora de fer la postproducció. La selecció d’aquestes ha sigut mínimament complicada. Des d’un punt de vista personal, podia trobar el cas en que la realització fotogràfica no fou del tot complerta i això provocava que s’hagués, en alguns casos, de repetir. Per altre part, també fou important dividir la selecció final d’aquestes fotografies en varies parts i a diferents èpoques ja que la crítica personal podia augmentar i facilitarme la selecció idònia pel projecte. La planificació però no sols fou la realització fotogràfica. De la mateixa manera que la selecció d’aquestes necessitava temps entre la realització i la selecció, també em va passar amb la postproducció de les fotografies. Era important, un cop fetes, realitzar una petita postproducció del que en aquell moment havies sentit i t’havies imaginat la imatge en el llibre, però també, es necessari deixar reposar l’obra per que en un temps diferent, posterior òbviament, puguis ser més objectiu i més crític amb el teu treball assolin així millor resultat. Pel que fa a la postproducció de les imatges, s’ha utilitzat diferent programari adient per retoc fotogràfic. Dins del que hi cap, la metodologia de retoc de les imatges ha sigut simple i poc profunda. La intenció inicial sempre ha sigut poder donar la visió a l’espectador d’una manera completament real pel que fa a la composició i la il·luminació. Amb el que s’hi s’ha jugat força ha sigut amb el color, el blanc i el negre no deixa de ser sempre una arma potent que pot arribar a transmetre tristesa i foscor. Capture One s’ha utilitzat per crear els retocs des de les imatges tirades amb RAW. Pel que fa al Photoshop ha sigut l’eina de maquetació de les diferents imatges al que seria el suport del fotollibre.

Un altre dels fets més importants també és la realització impressió de les fotografies.

Després de fer alguna consulta personal a un conegut personal fotògraf, especialitat amb la fotografia amb blanc i negre, em va recomanar l’estudi d’impressió fotogràfic Còpia Lab, especialitzats amb impressió de fotografia amb blanc i negre. Estan situats a Barcelona i porten més de 25 anys d’experiència. No és una impressió econòmica però si fiable. També formen àlbums i edicions de fotollibre. La seva rapidesa treballant és elevada, ja que poden formar-te un fotollibre d’unes 32 pàgines amb sols una setmana. Estan vinculats amb Studio By Hahnemühle, una comunitat que ajuda i dona suport als professionals i proveïdors de la impressió professional per aconseguir i mantenir l’excel!lència de la reproducció de l’art com a reproducció, de l’art digital i també de l’art de la fotografia.

Material Per realitzar les sortides i visites fotogràfiques és necessari tenir una llista de material basic perquè res pugui fallar.

P#!

Canon 70 D: Capta extraordinàries fotografies amb acció ràpida com pot ser d’esports o naturalesa és fàcil amb el tret continu de fins a 7 fps a resolució completa. També té un sistema AF de 19 punts tipus creu d'alt rendiment que ofereix alta precisió i capacitat de resposta per captar el moment amb una alta qualitat d'imatge. També Quan els nivells de lluminositat cauen, la 70D segueix mantenint força bé el seu rendiment. Ofereix un rang de ISO de fins a 12.800, ampliable fins a 25.600. Això ens ha facilitat la realització de les fotografies en els espais visitats ja que gairebé ni hi havia llum. Objectiu EF-S 18-135mm f / 3.5-5.6 IS STM: Rang de zoom versàtil de 18-135 mm, ideal per a viatges. L’enfocament STM suau i silenciós és d’ajuda per l’ambient. L’autofocus ràpid amb anul·lació de l'enfocament manual continu i té una distància mínima d'enfocament de 0,39 m. El seu poc pes també ajuda per les llargues sortides. Macbook Pro: Ordinador portàtil amb una capacitat d’emmagatzematge de 999 GB. Amb dos discs durs de 4 GB cada un. Ideal per poder editar fotografies amb el programari adient i treballar eficaç i ràpidament. Programari adient: Les fotografies són capturades amb RAW, així doncs, un programari molt adient per l’edició d’aquestes és el Capture One 9. Pots tocar tots els paràmetres i la qualitat amb què es treballa és molt correcte i fiable. Per altre part, la velocitat en què pots treballar amb aquest programa és molt adiant. Pels últims retocs de qualitat, com podria ser treure una mica el gra provocat per la iso en les fotografies, el Photoshop també és un programari força eficaç per poder treballar. Targetes 32 GB: És important portar més de 3 targetes en totes les sortides. Sàpiguen la quantitat de tirades de fotos que es fan, perfectament es pot emplenar una targeta quasi sencera en unes 7 hores de treball.

Disc dur 1T: Una de les parts més importants del treball es guardar còpia de tot. Amb un disc dur portàtil d’aquest emmagatzematge és més que suficient per bolcar les còpies de seguretat tant de les imatges reals extretes de la targeta com les imatges retocades (primera fase de retoc)

Producció En aquest apartat de producció es dona a conèixer les realitzacions fotogràfiques per apartats. La producció s’ha realitzat amb el marge de 5 mesos, iniciat per les fotografies de captivitat, seguint per les càrniques i tornant a les fotografies de captivitat. Aquesta estructura ha estat molt lligada a la planificació personal i també a tota aquella planificació de la que podien dependre algunes altres persones com per exemple, els responsables de les granges de porcs.

Captivitat Es varen escollir tres localitzacions per anar a fotografiar. Aquestes varen ser escollides per diferents motius, proximitat, critiques i tipus d’animals que hi tenen. Necessitava unes localitzacions on hi hagués la màxima diversitat d’animals possibles. Que la localització sigues pròxima o fàcil d’accedir pel tema econòmic i també que aquell centre hagués tingut diferents critiques importants al llarg d’aquests anys per poder obtenir les imatges que més esperava trobar-me. La primera sortida fou a l’Oceanogràfic de València20. És un centre on ha tingut moltes crítiques per tenir certs animals amb molt mal estat. Uns d’ells, les belugues. Recordem que, sàpiguen la història, aquests animals fa més de 15 anys que varen ser capturats de les costes russes i foren posats en captivitat, de tal manera que arribaren a València on, òbviament, les condicions climàtiques no són gents semblants. Així doncs, per mantenir vius aquests animals, es varen formar unes instal·lacions (que actualment són velles) per poder adaptar la climatització d’aquests animals. Un dels requisits, és mantenir la frescor de l’aigua i de l’ambient, així que l’estructura és completament 20 Ciutat de les Arts i les Ciències, València 2002. Obra de Fèlix Candela.

tancada. No entra el Sol, ni per un costat ni per un altre. Així doncs, que es pot dir que les belugues, no veuen mai la llum del Sol. Un cas similar també el tenen les morses. Els animals presenten comportaments molt estranys, entre ells moviments monitoritzats (en aquest cas les morses) que vol dir que en tot moment es mouen pel mateix lloc, a la mateixa velocitat i amb els mateixos sons, com si fossin robots. Aquest tipus de comportament el provoca l’estrès i l’avorriment. Per un altre costat, trobem a la beluga més adulta que només està flotant al costat d’una plataforma falsa de gel, i es manté allí tot el dia excepte quan li donen menjar que llavors es mou, i encara gracies, un metre més. La segona visita fou Loro Parque, de Tenerife21. És un parc dels quals està més ben valorat en l’estat europeu. Però per altre costat també ha tingut moltes crítiques pel que fa als animals del món marí, en aquest cas les orques. Les condicions en les que poden estar els animals són de les millors que es poden trobar en el zoològics d’avui en dia però bé, quan observes aquests animals per més que estigui tot net, la tristor es transmet de la mateixa manera. És la sortida que més dificultats ha presentat per això mateix, l’aspecte general ha sigut bo o pot ser bo per alguns espectadors si viuen des de la ignorància, ara bé, he intentat en tot moment poder mostrar en aquelles fotografies amb el major sentiment possible. El que també té aquest zoològic és que te molts tipus d’animals diferents i això em va facilitar poder trobar alguns animals que en altres centres no els trobaria. L’última visita fou al Zoo de Barcelona22. És un dels zoològics que han tingut més crítiques al llarg del temps. Les condicions en les que viuen els animals donen bastant que desitjar. El zoològic de Barcelona és un zoo públic, que els diners s’extreuen del ajuntament, i possiblement no hi ha massa pressupost per renovar depèn de quines instal·lacions. La tristesa dels animals en aquest centre es pot percebre molt més ràpida que els altres centres. Tots els animals bàsicament tenen comportaments estranys que els hi provoca l’avorriment. Una sort d’aquest zoològic és que he tingut l’oportunitat de poder fotografiar molts primats, i en les fotografies es capta perfectament que són imatges molt similars a la que podries fer a una persona humana. 21 Propietat 22 1899,

de Wolfgang Kiessling i fundat el 1972, col·lecció privada. Zoològic de la Ciutat de Barcelona, entitat pública de l’Ajuntament.

Per poder realitzar les fotografies adequadament havia de consultar els horaris de més visitants i els de menys visitants i així treballar millor. També com a altre observació, ja que últimament els temes dels zoològics estan tenint moltes crítiques, quan veien una noia amb una càmera de fer fotos sola, sempre era un ull a qui mirar (pels del centre) així que sempre podia funcionar el fet de comunicar a qui preguntava, que eren fotografies per les que servien posteriorment com a model de dibuix per l’assignatura d’arts de la universitat.

Càrniques Aquest apartat inicialment era el que més problemes causava. Avui en dia, les càrniques estan rebent moltes modificacions per part del parlament europeu sobre les condicions de tenir el vestia. Els fan canviar molts sistemes per la protecció del benestar animal. Això provoca doncs que les empreses càrniques no vulguin obrir molt gratament les portes dels seus centres. També doncs, alguns documentals com el que va produir Evole, ha fet molt de mal a moltes empreses càrniques. Aquests doncs són dos motius bàsics que si no arribo a tenir contactes directes amb les empreses que vaig poder anar a fotografiar els animals, no hagués pogut accedir a certes instal·lacions. La idea principal era poder fotografiar varies races i espècies d’animals destinats a la carn. Però al final de l’execució fotogràfica les conclusions varen canviar. La primera visita fou a les granges de cria de porcí de Josep Oliver, una fase abans de iniciar l’engreix dels porcs. En aquesta granja els truges donaven llum als seus garrins, els cuidaven durant un més i pocs dies i els tornaven a separar. Per una part els garrins anaven a sales on els hi donaven de menjar perquè poguessin tenir els 2 o 3 mesos aproximadament i poder-los enviar a les granges d’engreix, que allí, estan 2 o 3 mesos més abans d’enviar a l’escorxador. Pel que fa a les mares que tenen els garrins, un cop separades, tornen a entrar en un cel artificial (provocat) per poder ser inseminades artificialment i seguir altre vegada la mateixa rutina de cria de garrins. Un cop aquestes truges tenen l’edat de 4 o 5 anys màxim, la seva efectivitat per tenir garrins disminueix considerablement (als 2 anys poden aconseguir perfectament parir 12 garrins i als 4 anys en surten més de menys i forces de morts) així que aquestes doncs també són enviades al escorxador. Però bé, es compren altres truges per substituir a les que ja no hi són i amb l’edat de 6 mesos ja estan inseminades.

Doncs bé, aquesta primera granja fou molt interesant poder captar fotogràficament tots els nivells i fases de la reproducció dels garrins i les truges. Les condicions que el propietari ens explicava, eren, segons ell, del millor d’Espanya. A les imatges es pot veure tot el contrari. Les instal·lacions també són velles i hi ha molt poques reformes. No entra la llum del sol ja que tot està tancat per mantenir la temperatura dels porcs sempre a la mateixa i així fer més eficaç la inseminació i reproducció. La segona visita fou a les granges de porcs Artigues, una súper producció també. A més a més, Artigues té el seu propi escorxador també, així no depèn mai de les quantitats de matança que pot executar per dia. Aquesta granja visitada també fou impactant però el fet de ser més nova i neta no fou tant angoixat. El sistema de cria era gairebé el mateix. Seguint els mateixos passos i els mateixos processos. En aquesta visita vaig poder assistir a un part d’una truja. Vet aquí la dualitat entre l’amor del naixement i la l’angoixa de saber el què li espera. Les dificultats de les localitzacions foren bastant extenses. En primer lloc, i en tot moment tenia una persona que m’ensenyava les instal·lacions. Per una part fou fantàstic perquè entenia el que estava fotografiant però per una altre part, se perfectament que algunes coses me les ensenyaven i les altres no. També és cert que això m’hagués pogut passar en qualsevol altre àmbit però fou interesant intentar jugar amb què podien ensenyar-me del que no volien donar esment. Les condicions per la fotografia era molt difícils. Sobretot per la llum. Com he dit anteriorment està tot molt tancat perquè no entri l’escalfor ni el fred (depenen de la temporada) de l’exterior ja que això provoca la disminució de la cria, entre altres coses. Per altre part, i no menys important, els porcs com els altres animals tenien molta por i reconeixien si entrava algú a les sales que no feia la mateixa olor que els seus cuidadors. S’alteraven i alguns inclús es feien mal si estaven en llocs molt tancats. Això el que provocava es que fos molt eficaç a l’hora de poder fer les fotografies o bé esperar a que es calmessin per poder executar-les. Moltes vegades però havia de sortir de la sala perquè els animals es poguessin calmar. Un altre factor important també fou la limitació de temps que podia tenir per realitzar el treball. Es clar que la gent que m’acompanyava deixava de fer la seva feina per ajudarme a la meva, llavors tant ells com jo personalment, teníem pressa.

Els animals com bé he dit anteriorment, tampoc se’ls pot molestar massa i a més si són en els sectors de parts.

Postproducció La postproducció és una de les parts més importants d’aquest treball. És on exactament podem acabar d’enviar el nostre missatge. De la manera més idònia i explicativa del que volem transmetre. Aquí juguem amb el suport material del fotollibre i també de la interacció de les fotografies al mateix suport.

Temàtica La temàtica és clara i s’ha estat explicant durant tot el treball. Però per ser més exactes, la concretarem amb exactitud. Hi ha dos conceptes tractats que tenen coses en comú com el fet de tenir animals tancats a un recinte pel simple benefici humà, perquè si no fos així no existirien aquests espais. Trobem que els humans doncs som el nucli inicial d’aquest problema, d’aquest conflicte. Els animals en captivitat, en els condicions fotografiades, no trobem cap benefici per ells i molts pels humans. Si volem parlar de conservació de les especies, sabem que aquestes no són les millors condicions ni molt menys. Per altre part també trobem les càrniques i els animals destinats a l’alimentació explícitament humana. El que no s’utilitza per els humans, que acostuma a ser molt poca cosa, s’utilitza per pinsos de gossos o gats. El missatge principal que he volgut transmetre en aquests apartats és la manera en què viuen aquests animals. Quina rutina els fem dur i sota a quines condicions els fem viure. Pel que fa la tema de les càrniques, podria executar fotografies de la seva matança, tot i que seria ben complicat poder-hi accedir, però seria un missatge diferent. La mort la podem considerar com el fi d’un cicle i l’inici d’un altre o bé com un final. La mort pot ser més dura o més llarga o curta, dependent de molts factors, però bé, es la mort. Així que de què em serviria captar el terror de l’animal al ser executat si puc explicar el mateix terror, no a un nivell elevat ni concret però si, a un nivell rutinari que passa a formar part inclús de la seva manera de viure?

Tractament i maquetació El tractament de les imatges inicialment era a color, però després d’analitzar bé els imatges, una tècnica diferent i més adaptada al discurs narratiu de les imatges és realitzar-les a postproducció a blanc i negre. La potència que donen és molt més real i forta. Ajuden a que el missatge es transmeti amb més claredat. Seguidament trobem la majoria de les imatges que formen el fotollibre.

Imatges de l’apartat de càrniques

Femelles arribades de l’estranger. Comprades per poder substituir a aquelles mares que ja no són tant eficaç per donar a llum nous garrins i així poder mantenir la producció alta. Aquestes mares antigues s’envien al escorxador i les noves, les de la fotografia tenen 3 mesos, passaran a ser les substitutes.

L’habitació dels garrins és on posen els animals acabat de separar de la mare després d’un més i mig. Se’ls nodreix més bé i fort per després d’un mes més, enviar-los a les granes d’engreix on exclusivament menjaran sense pràcticament moure’s per després de dos o tres mesos més, enviar-los de camí al escorxador.

En aquestes últimes quatre fotografies podem veure a on viuen i amb quines condicions estan les mares abans de ser altre vegada inseminades. D’altres, ja ho estan i continuaran vivint amb grups més reduïts fins que donin a llum.

Un cop els porcs ja han nascut, les mares han d’estar alimentant-los aproximadament entre més i mig o dos mesos. Les mares no es mouen de dins d’aquesta estructura ja que segurament, amb el neguit, els aixafarien. Quan les truges estan apunt de parir (la compte enrere) ja les instal·len dins d’aquestes estructures per tenir-les més controlades diàriament i fer-lis un seguiment adequat.

Un cop els porcs són separats de les seves mares i alimentats per si sols, se’ls trasllada a uns altres tipus d’instal·lació que s’anomenen d’engreix. Aquestes instal·lacions només es dediquen a donar de menjar als porcs fins tres mesos màxim i llavors els porten al escorxador.

Aquesta imatge situada a l’esquerra feta just el moment d’inseminació dels porcs. És inseminació artificial. Durant unes hores, els posen entre aquestes gàbies per poder marcar-les i inseminar-les. Els mascles (fotografia de la dreta) reproductors són aïllats tant dels altres mascles com de la resta de femelles, només els treuen per les extraccions de semen i per deixar-los passejar per davant de les truges a l’hora de realitzar la inseminació artificial. Si elles veuen al porc, es tornen més receptives i la inseminació artificial és més eficaç.

Seqüències d’imatges d’una mare donant a llum. Les femelles no es poden moure del recinte que tenen tancat i establert a la seva mida. Bàsicament només es poden aixecar o tombar. Moltes vegades, sobretot si és la seva primera vagada, no saben com reaccionar a un part. S’estressen, no s’estiren i poden haver donat a llum tres garrins però la resta encara és dins i la truja no està relaxada com per seguir tenint els petits en bon estat. Aquí doncs, torna a intervenir les mans humanes per ajudar a l’animal. Finalitzat el part, se li extreu la placenta si és que no ha caigut per si sola, i es guarda en una bossa de plàstic i seguidament es guarda al congelador. Les placentes de porc s’utilitzen per cremes de cosmètica.

Imatges de lâ&#x20AC;&#x2122;apartat de captivitat

l’Oceanogràfic de València, a les infraestructures que representen l’Àrtic, són instal·lacions cobertes perquè no s’escapi el fred. Això comporta que no tinguin llum solar directe a les piscines. Són llocs foscos, sorollosos i angoixants.

Una típica decoració de les escales cilíndriques perquè els espectadors trobin més divertit el fet de pujar o baixar pisos.

Als taurons del centre, com a tots els altres llocs, se’ls té contínuament alimentats, perquè el seu instint de caça no reapareix-hi.

La majoria d’instal·lacions estaven plenes de brutícia. Els vidres rallats i els fons de les piscines bruts. Aigües turbulentes i poc netes.

Loro Parque de Tenerife és un dels centres més grans d’Europa.

Té un dels centres més coneguts de goril·les en captivitat. Aquí, tots aquells goril·les que no són ni es proclamen els guanyadors de la manada, després de combatre amb el goril·la líder, per tal de no provocar cap tipus d’enfrontament amb captivitat dins de la manada, se’ls separa. Se’ls emporten a un grup com aquest del centre. S’hi troben altres mascles que no han sigut líders de la manada i viuen junts. Sense cap dona. Tots són mascles. En el cas que algun centre necessiti un mascle nou, ja sigui perquè l’anterior ha mort, se’n porten un d’aquests del centre.

Al final, els animals acaben o bé normalitzant les presències humanes que els observen, els piquen els llibres i es fan fotos amb ells o bé, adquireixen moviments més obsessius que són provocats per l’estrès.

Tant per els espectadors com per els propis animals que hi viuen, els barrots, les reixes, les gàbies, forment part de la decoració de cada espai.

Les mirades i les expressions són part fonamental en la fotografia d’aquesta obra. Són el què de cada qüestió. Amb una sola mirada no et deixa indiferent. Et dona empatia i nostàlgia. Et dona intriga i angoixa. Què seria dels éssers humans si fóssim allí dins tota la nostra vida?

La intenció de les fotografies no és un altre que fer entrar al espectador dins de la visió de qui les ha fet, de l’autora. Com s’ha estat parlant al llarg del treball, el missatge inicial és que s’ha de fer un canvi i emfatitzar a tots els nivells la manera que tenim de tractar els animals. En tots els aspectes. Aquest treball fotogràfic només es centre en una petitíssima part de com es tracten un tipus d’animals, però és una part potent i important que majoritàriament els humans no els hi dona la importància que hauria de tenir. El blanc i el negre donen un to apagat, fosc, i es que quan s’han tirat aquestes imatges, en cap moment he sigut capaç de visualitzar els colors amb el que veia. Així doncs, no és tant sols la manera i la forma que s’observen els animals sinó també el que ens transmet mitjançant les seves mirades, gestos i comportaments. Moltes de les imatges són mogudes o mostren moviment. Són imatges que també ens donen informació extra i bàsica: són animals, éssers, com nosaltres. Tenen vida, es mouen, corren, salten juguen,

son curiosos, també tenen són, estan tristos o fins i tot avorrits. I això s’ha pogut captar en algunes imatges que mostren aquest moviment. La maquetació del llibre està composta de tal manera en que tenim dues portades (en la que seria la portada i una contraportada en un llibre normal) però tant es pot començar a visualitzar les imatges per un costat com per l’altre. És a dir, hi ha dues portades que donen inici al treball. Tant es pot començar per una o per l’altre.

Fou realitzat d’aquesta manera per poder donar la mateixa importància als dos temes i no haver-los de col·locar de manera consecutiva. A la caràtula on les pàgines van de dreta a esquerra, visualitzem el tema tractat dels animals porcs. Trobem una primera pàgina que esmenta les diferents parts del porc que l’ésser humà utilitza més freqüentment i es coneixen més. Podem veure doncs que hi ha moltes parts del porc que s’utilitzen, per no dir totes. A la seva contraportada de la primera pàgina, trobem unes dates, aquestes són l’efectuació del treball, la realització de les fotografies. Tots aquells garrins fotografiats en aquell moment, ja són morts.

L’apartat consta de 27 fotografies. Aquestes imatges estan lligades amb uns escrits de

Daura Mangara23, un jove poeta Banyolí. El mateix autor també ha escrit el text que acompanya les imatges de l’altre temàtica del llibre.

L’altre caràtula del llibre, trobem l’altre tema, el de la captivitat. També com a l’altre format que s’esmenta anteriorment, trobem una pàgina amb una cita, en aquest cas: "L'home ha fet de la Terra un infern per als animals". Arthur Schopenhauer24. A la contraportada d’aquesta fulla, hi trobem també les dates de les realitzacions de els fotografies.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jove poeta Banyolí nascut a la ciutat i amb família procedent de Gambia. Se’l coneix com el jove

cantautor i poeta emergent.

Schopenhauer va ser un dels filòsofs alemanys més notables del segle XIX. A la seva filosofia es base

en el pessimisme. Va rebre una variada influència, entre ella: l'idealisme kantià, el platonisme i el budisme.

1?!

Prossegueix amb el seguit de fotografies amb estructura similar i manera que l’altre tema esmentat. 25 fotografies són les que composen aquest apartat. Un fet que podem trobar en la maquetació del llibre, són pàgines on efectua el text partit en diferents pàgines o bé també el mateix recurs amb les imatges. Donem doncs, sensació de fragmentació.

Narrativa El discurs tractat a la maquetació del fotollibre està dividit en dues parts, per tematiques. La temàtica de la captivitat, el seu discurs no és lineal, no té un inici ni un fi. Per aquesta mateixa raó les pàgines no estan numerades. El tó i la potència de les imatges les intento representar de la mateixa manera, per igual. No atribueixo una importància narrativa en aquest sentit. Des del meu punt de vista, tots els animals, encara que alguns es puguin interpretar com animals més intel·ligents o que poden arribar a patir més en funció de els seves capacitats (paraules de biòlegs) no els considero amb unes diferències tant bàsiques com per poder diferenciar-los d’aquesta forma. Per la meva experiència personal, els animals cada un té la seva manera d’expressar, pensar, efectuar, però tots i cada un d’ells, són molt més intel·ligents del que pot arribar a demostrar un simple dissecció del seu cervell per saber la seva intel·ligència. Considero que els animals tenen un do que les humans no el tenim i és principalment conèixer el que tenen davant i reconèixer tot allò en què estan sotmesos, el què els hi està tocant viure i del perquè estan exactament en aquell moment i en aquell lloc. Per el que fa a l’altre temàtica, en aquest cas els porcs destinats a la carn, si s’ha seguit una estructura lineal de l’explicació de les fases rutinàries de les granges. Partim de la

base que tal inici es proclama en un naixement d’un garrí. A partir d’aquí es va veient l’evolució de les imatges en funció de les feses en què estan sotmesos els porcs. Com s’ha comentat anteriorment, entre les fotografies hi ha un text que dona més missatge narratiu a l’espectador a l’hora de captar les imatges no soles sinó amb l’escrit. S’aconsegueix doncs un millor efecte a l’individu i el missatge és inamovible. S’utilitza també el discurs narratiu tipogràfic per seguir un camí que l’autor ha volgut transmetre amb aquest treball i així acota fronts a l’hora de visualitzar l’obra. Els textos que es troben intercalats amb les imatges, són els següents: 1. La panxa d’una mare, és el millor captiveri, però aviat emergeixes i t’escapes d’aquest tot. 2. Benvinguda vida, carregada d’inquietuds, descobriments, sentimentalisme, tracte i solituds. 3. Normes, paràmetres, engranatges, i buidors, jerarquies, egoisme i mecanisme de la por. 4. Bagatge contradictori, per la forma d’algú com jo, capaç de silenciar-te, la música del cor. 5. Seguiràs el teu instint de classe lluitadora, sota un oronegi emocional, quan aquesta plora. 6. Llavors despertaràs, condemnat sense crim, i dels ulls esdevindran, gotes de plugim. 7. A l’espera d’un no res, sobre qui sap què, allà on alletar un funeral és una forma de ser. 8. Els crits imperceptibles et deixaran afònic i ningú voldrà salvar-te d’aquell dol agònic. 9. Nascut en aquest món, terra d’oportunitats. Nascut en aquest món privat de llibertat. 10. Conductes monotemàtics, deixant en mans de la deixadesa, tot crit esperançat. 11. Accions comprimides, mirades de dol, reivindicacions reprimides i un granet de Sol. 12. Confusolusió: punt on el dubte i el desig es fan un petó amb la finalitat de trobar una solució. 13. Tristàlgies: nostàlgia d’una no vida viscuda. 14. La memòria de peix pot tenir certa eficàcia si la teva desgràcia es viure sempre el mateix. 15. Espurnes de llum, principi, final i punt.

16. L’instint de la supervivència és l’única arma per omplir la concavitat dels dies. 17. En un palau microscòpic, no hi ha espai per banquets. 18. Retroalimentació del cercle, mateixa història, dominants i dominats, forts i febles. 19. La revolució cognitiva no justifica els nostres actes, i aquests, com de costum s’esvaeixen, però sempre deixen rastre. 20. Aleteig ínfim per la satisfacció ocular d’aquells que no poden volar. 21. Espai entre reixes, es deixar sobre l’ham, un reclam, una queixa. 21. Ja no és suficient per escapar-se, el comportar-se i ser obedient. 22. I el temps com sempre avança, i cap Déu equilibra la balança. 23. Passen les imatges. Descansa. Aquesta sembla ser l’última esperança. Finalment acabem els dos blocs temàtics amb aquestes dues frases: 1. Així doncs, tota granja té dret a plantejar una rebel·lió. 2. Desfilen els dits sota el grunyit de l’ànima mentre els teus dits passen pàgina.

Costos i pressupost En aquest apartat parlarem del pressupost destinat a les activitats realitzades i el pressupost que es disposa per realitzar el fotollibre. Sortides per la realització fotogràfica.

<"!

La resta de sortides fotogràfiques han sigut gratuïtes i sense cap cost. El llibre ha estat imprès per CòpiaLab, una empresa on treballen artesanalment i tenen un molt bon resultat de la resolució de les imatges en blanc i negre. El cost d’una unitat, ha sigut de 75€. El preu incloïa la impressió, maquetació física i entrega amb el marge de temps de només 5 dies. Els preus són per unitat. Així doncs, podem comptar que el pressupost assolit pel projecte, minimitzant els costos ha sigut d’uns 1100€ aproximadament.

Millora i perspectiva Autoavaluació Després de realitzar aquest treball, hi ha hagut un abans i un despert en la meva perspectiva. He assolit els objectius principals i he tancat un cicle important dins dels meus pensament evolutius. Aquest treball doncs m’ha ajudat també a reflexionar sobre el nivell de consciència sobre els canvis personals que havia adoptat fa uns dos anys enrere i m’ha propulsat més seguretat i fermesa. El plantejament inicial del treball he pogut assolir la feina i objectius teòrics que esperava però no dins del marge de temps imposat des d’un inici. Malgrat problemes personals tot ha hagut d’adoptar una altre forma i lligar-se a les conseqüències que aquestes implicaven presentar la convocatòria del treball al juliol amb exposició al setembre. Per finalitzar, estic contenta i satisfeta amb la obra global del fotollibre. El missatge l’he pogut transmetre amb força i contundència. M’hagués agradat poder imprimir-lo físicament per tenir tant sols una prova pilot però les condicions també m’han impedit realitzar aquest pas.

Millora i conclusions En general, com he dit anteriorment, estic content amb l’obra final, el fotollibre. De totes maneres si que hi hauria coses a millorar. Primer de tot, si hagués tingut una millor planificació del treball tant temporalment com econòmicament hauria pogut trobar altres centres on realitzar més fotografies més variades i de mes qualitat. Incloent també que podria haver donat un gir a la obra utilitzant més una metàfora potent com a missatge i no fotografies de la realitat. Si hagués adoptat aquest treball en un treball llarg de fotollibre, podria haver també aconseguit molta més qualitat al respecte. Fer un treball fotogràfic amb sols uns mesos sempre és arriscat ja que estàs molt lligat a seguir amb la qualitat que puguis obtenir d’aquelles sessions.

M’hagués agradat també tenir més noció de fotografia per poder utilitzar aquests recursos en moments puntuals que m’han fet falta. Possiblement hauria adoptat un altre grau de qualitat a les imatges. Pel que fa el fet del finançament del projecte ha sigut complicat. Malauradament no vaig plantejar poder obtenir de manera externa aquests diners a la preproducció però és una cosa que contemplo a posteriori. Per altre part, crec que el treball pot arribar a canviar visions de les persones. L’objectiu era poder transmetre el meu pensament i devoció pels animals i el llibre ha estat dissenyat per canviar la vida a tots qui pugui rebre’l amb les mans obertes. No he trobat encara cap fotollibre que hagi captat el missatge que he volgut donar. He trobat pocs treballs fotogràfics que han transmès el missatge de la captivitat com una cosa negativa, i aquest treballs com esta l’explicació a l’inici, era un treball realitzat durant anys i les condicions de maltractament d’aquests animals era tan obvia que era fàcil de transmetre. Per altre part, no he trobat cap treball fotogràfic que parli dels animals destinats al consum de la carn així doncs, ha sigut tot un repte i una motivació per poder acabar realitzant-lo.

Fluïdesa, flexibilitat, elaboració i innovació.

Si parlem de la creació del fotollibre, el relacionem amb la temàtica tractada i a més a més introduïm elements tipogràfics, trobem que majoritàriament, els fotollibre van acompanyats per tipografia al inici en mode d’introducció i no també amb les imatges (a no ser que sigui informació estrictament de la fotografia) . Per una altre part, un fotollibre d’aquesta temàtica, relacionat amb una fotografia documental, no se n’han creat masses, normalment sempre tenen un caire molt més artístic i monotemàtic. Pel que fa a la fluïdesa del projecte, en un inici hi havia diferents propostes a seguir, com per exemple la creació d’un reportatge fotogràfic sense suport de fotollibre. Una altre opció també era crear una metàfora en totes aquelles imatges destacades amb el suport de fotollibre. Que aquestes imatges no fossin explicites dels animals sinó dels seus espais. Consistia en recrear l’espai on aquells animals haurien viscut o bàsicament

fotografiar els espais sense l’animal al seu interior, representant que ja no hi és. Representant un present lligat a una conseqüència (en aquest cas la mort) del passat. Finalment la decantació del fotollibre amb fotografies sense una base metafòrica proposada és la que s’ha portat a terme. Es podria haver trobat més expressió en algunes de les fotografies però la mancança d’experiència, temps i coneixement han estat presents. Pel que fa la flexibilitat del projecte, una vegada trobada la idea i iniciar el procés creatiu, m’he sentit molt còmode treballant-hi. El plantejament del treball ha anat variant en funció del temps i l’espai de cada part de la realització. Ha sigut un canvi constant però la idea ha sigut el rumb fix per donar a peu l’obra. El projecte m’ha donat informació que no coneixia com per exemple que, les persones que treballen amb tals animals, no són persones que en el fons no els importin aquests éssers sinó que, bàsicament tenen l’objectivitat que aquests éssers sols serveixen per tal, en el cas dels porcs, els porcs són animals que es crien per menjar, i ja està. Per altre part, també he conegut a aquells qui treballen amb els animals que no mengen els animals que ells crien, però si d’altres. L’elaboració del fotollibre ha sigut diferent. La idea inicial d’aquest ha sigut la que ha esdevingut a la realitat, però per altre part, la realització que podia haver obtingut en algues propostes pensades, eren més creativa i més penetrant on el disseny gràfic predominava sobre les fotografies. Però, hagués canviat tot l’estil i l’objectiu del treball. L’estètica minimalista en aquest treball és la base més sòlida. En el cas doncs que no hagués escollit aquesta tècnica final, el treball hagués canviat per complert. La col·laboració de l’escriptor m’ha ajudat a donar paraules als meus pensaments. Necessitava que les frases fossin concises i precises, vulnerables, simples però potents. Daura Mangara ha pogut posar doncs sentiments a les paraules i el més important, ha posat paraules als meus sentiments. El plantejament del fotollibre sobre la temàtica tractada, com hem dit anteriorment, no s’ha fet, o no es coneix que s’hagi fet. Per tant, si no es coneix, a la gent no li arriba, no el percep. L’objectiu del meu treball és que el nombre de persones més elevat possible puguin veure l’obra i tenir coneixement d’una realitat viscuda per uns éssers que bàsicament ens adornen el plat o la vista.

Projectes de futur Pel que fa als projectes de futur del meu treball n’hi ha varis. En primer lloc, inamovible, el fotollibre s’ha de fer realitat. Començarem fent més copies i així també a l’hora es buscarà una distribuïdora de tal. En el cas de que puguem tancar un acord amb la impremta que ha maquetat físicament el llibre, només serà trobar aquesta distribuïdora i editorial. Una altre idea principal és poder ensenyar a quantes més persones el fotollibre millor, però bé, com he dit, el fotollibre. No vull utilitzar les fotografies a mode d’exposició fotogràfica sinó amb el seu conjunt. Així doncs, realitzaré una llista dels possibles festivals i exposicions de fotollibre que pugui assistir-hi i exposar l’obra. En el cas de que trobi una editorial interessada amb el llibre i opció de venta, seria un projecte molt bonic per donar a conèixer i un pas molt important personalment parlant.

Informació addicional Bibliografia Joy, Melanie (2010), <<Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. Una introducción al carnismo>>, en Liber Ánima. Harari, Yuval Noah (2011), <<Sàpiens, Una breu historia de la humanitat>>, Edicions 62. Holm L. I Mohl M (2000), << The Role of meat in Everyday Food Culture: An Analysis of an Interciwe Study in Copenhagen >>, en Appetite, 34, pp. 277-283. Grossman Dave (1996) <<On Killing: The Psychological Cost of Learning to Kill in War and Society >> Nova York, Black Bay Books, p. 12. Beardsworth, Alan i Keil, Teresa (1993) << Contemporary Vegetarianism in the U.K.: Challenge and Incorporation?>>, en Appetite, 229-234. Comstock, Gery L. <<Pigs and Piety: A Theocenrtric Perspective on Food Animals>>, en Pinches C. I McDaniel J.B (comps.) (1993) Good News for Animals? Christian Approaches to Animal Well-Being, pp. 105, 127, Nueva York, Orbis. Descartes, René (2011) <<Discurso del método>>, Madrid, Alianza Editorial.

Webgrafia Du Wayne (2004), << Porcine Stress Syndrome Gene and Prok Production>>, Ministre d’Ontario d’Alimentació Agrícola i temes rorals, http://www.omafra.gov.on.ca/english/livestock/swine/facts/04-053.htm (octubre del 2017) Fietta, Jarque (20 sep 2012 - 18:25) << El fotógrafo vuelve siempre al lugar de los hechos >> El diari el País, Cultura, Espanya, https://elpais.com/cultura/2012/09/20/actualidad/1348156602_379937.html (accés octubre 2017) Cultura Fotográfica, 2017, https://culturafotografica.es/fotografia-artistica/ (accés desembre 2017) Lacombe, Gaston (2017) << Gaston Lacombe, Visual Stories >>, https://www.gastonlacombe.com/Portfolio/Captive/13 (accés desembre 2017) David Alan Harvey, 29 de Setembre, 2012 per Burn Magazine, << Captive, de Gaston Lacombe >> http://www.burnmagazine.org/essays/2012/09/gaston-lacombe-captive/ (accés gener 2018) FuriaMag, por Juan David Gonzalez, 2013, Entrevista a Gaston Lacombe, << Captive: Reveladores retratos de las condiciones de vida de los animales en los zoológicos >> https://www.furiamag.com/captive-reveladores-retratos-de-las-condiciones-de-vida-delos-animales-en-los-zoologicos/ (accés desembre 2017) FuriaMag, por Juan David Gonzalez, 2013, << Caged: Un proyecto fotográfico que retrata el aspecto de los animales en cautiverio>> http://www.furiamag.com/caged-unproyecto-fotografico-que-retrata-el-aspecto-de-los-animales-en-cautiverio/ (accés desembre 2017)

Ecoosfera, Ago 19, 2015 en Medio Ambiente << La melancolía de los animales en cautiverio >> http://ecoosfera.com/2013/10/la-melancolia-de-los-animales-encautiverio/ (accés desembre 2017) The Hollywood Reporter, by Chris Gardner (2017) << Cannes: Netflix's 'Okja' Premiere Gets Four-Minute Standing Ovation After Press Screening Snafu >> https://www.hollywoodreporter.com/heat-vision/okja-netflixs-cannes-premiere-getsfour-minute-standing-ovation-press-screening-snafu-1005530 (accés gener 2018) Cow Siracy, documental, 2014, https://www.cowspiracy.com (accés gener 2018) Netflix, plataforma de visió cinematográfica, http://netflix.com (accés gener 2018)

Agraïments Josep Oliver per ensenyar-me les instal·lació de cria de porcs. Ana Artigas per ensenyar-me les instal·lacions de cria i engreix de porcs. A la família per ajudar-me amb el finançament del projecte. A Daura Mangara per ajudar-me a posar paraules als meus sentiments. A Francesc Font per la seva comprensió i ajuda constant amb el treball. Als animals, per ensenyar-me tant i donar-me motius per seguir lluitant pels seus drets i llibertats.