01 Núm.
EL NUS QUADRAT Històries del Mar
6
La Cala Les arrels d’aquesta història
Introducció
10
Palamós
L’Ametlla de Mar i Palamós han tingut des de fa molts anys una estreta i continuada relació. En aquesta revista hi podràs trobar ple d’històries relacionades amb les dues poblacions. Les històries dels pobles, en què va constar el viatge i els moviments de gent i finalment una entrevista personal sobre la migració, les poblacions i la vida personal que ens donarà vida a la història.
El port pesquer que acull als caleros
14
El viatge El camí cap a una nova mar
18
Entrevista
Entrem en el món Ramon Figueras i la seva familia
5
La Cala les arrels d’aquesta història
Està situat al bell mig del golf de Sant Jordi, al sud de Catalunya. Entre petites cales rocoses on els pins toquen suaument les aigües del mar Mediterrani, allà on la natura i el cel es fusionen, en aquell racó podem distingir la petita població de poc més de vuit mil habitants. Més concretament es troba entre la zona costanera del Cap de Terme al nord i del barranc de l’Àliga al sud. Limita al sud amb el terme del Perelló, al nord-oest amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre) i al nord-est amb el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
6
7
Les cales i la seva història Hi ha poques dades documentals dels primers nuclis de poblament de l’Ametlla de Mar fins al segle XVIII, quan —a conseqüència de l’impuls de poblament de Carles III— sorgí el poble modern com a nucli pescador adscrit al municipi del Perelló.
A la Guerra Civil espanyola, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L’Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d’entrada del poble.
Coincidint amb l’arribada de pescadors valencians al poble (diverses fonts citen com a procedència Benidorm i el Grau de València), l’Ametlla fou creixent amb xifres importants durant el segle XIX i aconseguí començar el segle XX amb 2.500 habitants.
A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.
8
A l’Ametlla de Mar també li diuen La Cala. Els seus habitants no són “ametllencs” sinó “caleros”. La primitiva Cala de l’Ametlla i, més al nord-est, la Cala de Sant Jordi han sigut el refugis naturals de la costa més adequats per a navegants i pescadors i, juntament amb la masada de Pons, repenjada a la muntanya, i la platja de l’Almadrava, al límit nord del terme municipal, han estat els petits nuclis habitats més importants abans del segle XX.
El poble, el nucli urbà actual, va anar creixent a poc a poc fruit de les numerables cales que hi ha per refugiar-se dels temporals. Des de ben al principi, la pesca va ser el comerç clau de L’Ametlla. Avui en dia, compta amb dos ports pesquers (L’Ametlla i l’Estany) i tres de nàutics (L’Ametlla, Sant Jordi i Calafat).
9
Palamós el port pesquer que acull als caleros
Limita amb la Mar Mediterrània i els termes municipals de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i Forallac. La seva situació geogràfica, ben bé al mig de la Costa Brava, l’ha convertit en un centre turístic de primera magnitud. El municipi de Palamós limita amb els següents termes: Calonge i Mont-ras. La vila de Palamors -així és com l’anomenaven fins a principis del segle XVva ser fundada el 3 de desembre de 1279 pel batlle general de Catalunya Astruc Ravaia precisament per a mantenir i defensar aquell incipient port. En la Carta Pobla el rei ofereix als nous pobladors espai per a construir la seva llar lliure de qualsevol servitud i tot un seguit d’avantatges, entre elles un mercat setmanal cada dimarts que encara avui dia se celebra.
10
11
Antecedents El dolmen del Montagut a l’extrem nord del terme de Palamós és l’evidència del passat neolític d’aquestes contrades i les restes del poblat ibèric a l’extrem de llevant de la platja de Castell són el testimoni de la presència indigeta, entre els segles VI aC. i I aC. També hi ha restes romanes en diferents punts del terme, com a Palau (mas Salvà), al castell de Sant Esteve a la Fosca, al mas Guàrdies i en diferents llocs dins el casc urbà.
La pesca i la vida a Palamós Palamós és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El seu port, raó de l’existència del municipi, ha tingut èpoques de gran esplendor, especialment al principi del segle XX, amb la indústria surotapera. Ara, el conjunt portuari aglutina tres importants sectors: el pesquer, el comercial i el turístic.
12
L’activitat pesquera a Palamós ja es té en compte a la Carta Pobla de la Vila (1279). A principi del segle XX es té constància d’una societat anomenada La Previsió Pescadora. Entre 1920 i 1939 les associacions pesqueres eren conegudes a tot Catalunya com a pòsits de pescadors, nom popular que es manté col·loquialment. En acabar la Guerra Civil adopten la denominació actual de Confraria de Pescadors. El producte principal de la pesca a Palamós és la gamba vermella (Aristeus antennatus), que una flota especialitzada d’embarcacions d’arrossegament porta a la llotja diàriament. Actualment s’estan esmerçant recursos i esforços per fer justícia a la seva qualitat inigualable: marca de garantia, presentació en nous envasos, estudi de mercats, tria i conservació més curosa… L’any 2013 es va aprovar el Pla de gestió de la gamba vermella de Palamós, pioner a la Mediterrània, que regula l’esforç als 7 principals caladors on opera la flota d’arrossegament del municipi i incorpora mesures per reduir l’impacte que es crea sobre el medi natural.
Immigracions A finals del segle XIX és quan s’inicien les grans immigracions. Comencen amb la construcció i inauguració (1887) del Tramvia del Baix Empordà.[19] Maquinistes, fogoners i ferroviaris de diferents llocs on hi havia línies de ferrocarril, venen amb les seves famílies. Són de Mazarrón, a Coruña, Vinaced, Vistabella, Campillos, Alcañiz, entre d’altres. En els primers anys del segle XX, la construcció del dic d’abric (1902), vulgarment Moll Nou, i molt especialment la forta demanda de treballadors de les grans empreses sureres provoca una allau de gent. Acabada la Guerra Civil comença amb força una nova immigració iniciada a principis del segle XX, la dels pesca-
dors d’arrossegament, que venen de diferents llocs de la costa Mediterrània. A partir de l’any 1950, amb l’inici del turisme de masses i del boom de la construcció, es produeix la darrera gran immigració, la de centenars de famílies andaluses cercant treball. Tantes immigracions al llarg dels segles, a part d’aportar riquesa a la vila, ha fet perdre en gran mesura la seva memòria històrica. Quan acaben les grans immigracions, l’any 1965, només un 12% dels habitants tenen el pare nascut a Palamós. En canvi, hi ha algunes persones que tenen 12 i fins a 14 generacions a la vila.
13
El viatge
Contactes de la Cala i Palamós
camí cap a una nova mar
La condició de viles litorals amb una destacada activitat pesquera als respectius ports, va motivar que durant la primera meitat del segle XX fins als volts dels anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l’Ametlla de Mar emigressin.
La primera notícia dels contactes institucionals que posen de manifest els llaços d’amistat entre els municipis de Palamós i l’Ametlla de Mar sorgeix a principis de l’any 1975 arran de l’atorgament del nom de Palamós a un carrer del municipi de l’Ametlla de Mar.
Aquesta comunitat ja ha superat en molts casos la quarta generació i actualment conforma bona part del sector pesquer palamosí. Són moltes les famílies de Palamós que tenen un vincle directe o indirecte amb l’Ametlla de Mar i el mateix passa a la inversa amb Palamós.
L’estiu de 1975 es materialitza la reciprocitat amb l’Ametlla pel que fa a denominació d’una via de Palamós amb el nom d’aquell municipi. El Ple de 29 de juliol de 1975 acorda donar el nom d’Ametlla de Mar a la via pública que existeix entre la plaça de la Catifa i el Far.
14
15
La crisi, causa de les migracions Durant la Guerra Civil espanyola, a la Cala, la república, va instal·lar dos grans defenses (fortificacions) per si els Nacionals ataquessin des de les Illes Balears a Catalunya. Afortunadament pel poble, no va ser així, les fortaleses mai van ser usades. No obstant, L’Ametlla va patir alguns bombardeigs, com el que va destrossar el pont d’entrada del poble. Després de la guerra, el poble es va veure sotmesa en una crisi. Es produïren importants moviments migratoris a Palamós i, en menys mesura, a Roses. Aquests moviments es concentraren des de la postguerra civil fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d’immigrants i turistes transformaren els nuclis de poblament del poble. A principis dels anys cinquanta es va iniciar la segona fase del port principal pesquer, i aquest fet va dur al poble a prosperar econòmicament fins a obtenir actualment una de les flotes pesqueres de tonyines més gran de tota la península.
Altres immigracions a la vila En els primers anys del segle XX, la construcció del dic d’abric (1902), vulgarment Moll Nou,[20] i molt especialment la forta demanda de treballadors de les grans empreses sureres provoca una allau de gent que ben aviat col·lapsa els habitatges i crea greus problemes sanitaris. Des de la inauguració del tren (1887) fins a l’any 1910, en plena eufòria surera, la vila augmenta la seva població un 146%, passa de 3200 a 7900 habitants.[18] A partir del 1914 hi ha una gran davallada d’habitants, però acabada la Guerra Civil comença amb força una nova immigració iniciada a principis del segle XX, la dels pescadors d’arrossegament, que venen de diferents llocs de la costa Mediterrània, especialment de l’Ametlla de Mar la Cala, el Campello, Tarragona, Cambrils, entre d’altres.
A partir de l’any 1950, amb l’inici del turisme de masses i del boom de la construcció, es produeix la darrera gran immigració, la de centenars de famílies andaluses cercant treball i una millor qualitat de vida. Des del 1950 fins al 1965 arriben més de 1.200 persones, que representa un 14% d’increment en la població. Venen de les províncies de Granada.
17
Entrevista amb
18
19
“La majoria de gent de l’Ametlla va venir més tard, cap als anys 30”
Quins són els teus orígens? Provinc d’una familia de pescadors de la Cala per part de pare, i per part de mare eren tapers de la Bisbal.
Qui van ser els primers de la familia en vindre cap a Palamós? Els meus avis juntament amb el meu pare van venir a Palamós ara fa més de cent anys, el 1912. L’avi es deia Francisco, conegut com a ‘Ramon Calero’, molt popular en l’àmbit pesquer palamosí; l’àvia es deia Elena. Van arribar en aigües palamosines junt amb un germà de l’avi, en dues barques a vela, perquè aleshores el ròssec es feia ‘a la parella’.
Quina era la situació pesquera quan van arribar a la Costa Brava? L’únic lloc on hi havia barques d’arrossegament era a Calella i l’Estartit, però a Palamós hi havia petites barques artesanals de trasmall que anaven al palangre. La diferència amb les barques de Calella era que aquestes eren planes, ja que en no haver-hi port les havien de treure cada dia a la sorra arrossegades per un cavall, i a la matinada les tornaven a posar a l’aigua, llevat si feia bon temps que es quedaven en mar. Les barques de l’Ametlla eren quillades, i havien d’anar on hi hagués port.
Inicialment es van instal·lar en un antic estable, sense llum, i més endavant van viure en un modest pis a la Planassa. Aleshores allà només hi havia un salí i un xic més amunt la casa Ribera.
El germà de l’avi, en ‘Pere Calero’, era l’amo de l’embarcació i el seu avi, en ‘Ramon Calero’, anava de ‘seguidor’. Els anomenaven així perquè llavors hi havia molt poca gent de l’Ametlla, ja que la majoria van venir més endavant en època de la República.
20
21 21
Sempre s’ha anat seguint la tradició pesquera a la teva família? El meu pare va anar a l’escola a Palamós, i cap els 12-13 anys es va incorporar a la pesca tal i com molts feien. L’avi es va independitzar del seu germà i va adquirir una embarcació de trasmall a vela que es deia Elena, feta per en ‘Tinus’, un autèntic artista, i a la qual es va incorporar el pare. Era una barca molt estilitzada i ràpida , i anaven a pescar on fos, a Vilanova o el Cap de Creus, on portaven set saques de musclos, perquè allà n’hi havia grans quantitats.
En Ramon Figueras en una foto de família amb el seu pare, els avis i la seva germana Carme.
23
Com era la vida a l’Atmetlla abans de vindre a Palamós?
Com es vau organitzar quan van anar vinguent més caleros?
L’Ametlla de Mar és una terra de secà i no hi havia arbres ni flors, llevat de les grans finques, sols garrofers ioliveres al camp. A les fonts l’aigua no era potable perquè sortia salada: les criatures havíem d’anar amb un càntir a comprar aigua de cisterna i omplir els safarejo de les cases. De manera que el que em va soptar en arribar a Palamós va ser l’avinguda de plàtans de l’entrada, la plaça dels Arbres amb la seva font d’on se’n podia beure l’aigua i els carrers plens de vegetació.
Es van formar comunitats de ‘caleros’ que es van establir generalment al Pedró, on hi haviacases per llogar. Després de la Guerra Palamós haviaquedat molt devastat, i es van haver de construir habi-tatges prop del far que foren anomenats ‘les cases delspescadors’. Ramon Figueras (fill), el segon per la dreta, i la tripulació amb una bona captura de gamba.
I tu, com et vas introduïr al món de la pesca? Em vaig inciar en les arts del mar als 14 anys, amb una altra barca que també es deia Elena, amb el meu pare de patró, junt amb vuit o nou tripulants, i vaig començar rentant els plats dels àpats de bord. Anavem al ròssec, a la gamba. Més endavant em vaig embarcar en altres vaixells com ara el Ramon José, i després del servei militar va anar amb el Siboney, el Bonomar,de fusta, el Darnaculleta... Altres embarcacions que havia tingut anteriorment l’avi havien estat La Pantera inteligente, el Joven Francisco o la Catalina, una teranyina.
24
25
Els familiars que no eren pescadors com es van adaptar a Palamós? Com era habitual a l’època els homes anaven a la mar i les dones venien el peix o remendavenles xarxes. Les més jovenetes encara que no els desagradaven els estudis, no hi havia diners per anar a fer el batxillerat, i amb 14 anys anaven a treballar a la Vincke. Per a moltes era un alliberament, perquè a l’escola hi havia una certa discriminació entre la gent de Palamós i els pescadors.
Com es presenta la pesca familiar en un futur? La vida a la mar és molt sacrificada i que les noves fornades de la família ja no es dediquena les tasques marineres: el meu fill és químic en una fàbrica de taps decava, i els dos cosins s’han allunyat de les barques: un és informàtic i l’altre téuna empresa pròpia de transports.
26
27
La Cala
Palamós
“No me’n vaig anar per què deixès d’estimar-t’he me’n vaig anar per què quan més temps em quedava menys m’estimava a mi mateixa.”
“Potser tots som immigrans canviant una casa per una altra. Primer, deixem l’úter de la mare per l’aire Desprès els suburvis per la ciutat. I simplement hi ha gent que deixa tota una terra.”
dins la propera edició... Num. 02
La música i el mar La inspiració de molts
Un mar de paraules Nou treball discogràfic del cantautor Se.
Entrevista amb Sílvia Pérez Cruz
30
31
EL NUS QUADRAT