Unmasked by EU ERAM

$SFBDJØ E VO MMJCSF E JMrMVTUSBDJPOT

*OHSJE .JSBMQFJY 'POBMMFEBT

5SFCBMM 'JOBM EF (SBV 5VUPSJU[BU QFS +PTÏ -VJT $PSB[ØO +VOZ

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

INDEX FASE 1

1. Què és una malaltia mental?

1.1. Definició de malaltia mental

11 12

1.2. Neurosi i psicosi

13 14 15

2. A través dels ulls de la societat

2.1. L’estigma dels trastorns mentals

2.2. El poder dels mitjans de comunicació

2.3. Trastorns vists des del cinema

3. L’art per expressar les malalties mentals

1.1.1. Les malalties mentals

1.2.1. Tots podem ser neuròtics 1.2.2. Tots estem bojos

Index

3.1. Els trastorns mentals i l’art

27 28

Resum

3.2. Els malalts mentals són més creatius?

32 33 35

3.3. L’art com a teràpia

36 37 38

Objectius

Paraules clau

Introducció

3.1.1. Obres destacades

3.2.1. “L’avantatge” de les malalties mentals 3.2.2 El perill d’idealitzar l’artista torturat 3.3.1. L’art brut 3.3.2. Salut mental en l’art contemporani

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

FASE 2

FASE 3

4. D’idea a forma

7. Conclusions

4.1. Perquè il·lustracions

7.1. Valoració dels resultats

4.2. Perquè salut mental

7.2. Futur del llibre

101

4.3. Abans de començar

5. Definint la forma

ANNEXES

102

5.1. Elecció estilística

53 54 58

Altres aplicacions

104

Referents

106

Futures il·lustracions

114

BIBLIOGRAFIA

116

Llibres

116

Articles

116

Webs

116

Imatges

118

5.1.1. Principals referents 5.1.2. Estil de les il·lustracions

5.2. Il·lustracions

5.2.1. Sad arcade 5.2.2. Empty 5.2.3. Unread 5.2.4. One of us 5.2.5. Nothing to see 5.2.6. When nobody looks 5.2.7. No signal 5.2.8. Oh no 5.2.9. Aren’t you hot? 5.2.10. Bon appetit

60 60 64 66 68 71 74 76 80 82 84

6. Maquetació

6.1. Ordre i composició

87 88 88 88

6.1.1. Idioma 6.1.2. Estil dels títols 6.1.3. Pre-visualtizació

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

CAT

RESUM Unmasked: Creació d’un llibre d’il·lustracions té com a tema central la salut mental. La primera part del treball és una recerca sobre les malalties mentals, l’estigma que les rodeja i com l’art pot ajudar-les. La segona part mostra el procés de realització d’un llibre d’il·lustracions, des de les idees inicials fins a la completació d’aquestes. Finalment, a la tercera part es valora la feina realitzada i les expectatives de futur del llibre.

RESUMEN “Unmasked: Creació d’un llibre d’il·lustracions” tiene como tema central la salud mental. La primera parte del trabajo es una investigación sobre las enfermedades mentales, el estigma que las rodea y cómo el arte puede ayudarlas. La segunda parte muestra el proceso de realización de un libro de ilustraciones, desde las ideas iniciales hasta la completación de estas. Finalmente, en la tercera parte se valora el trabajo realizado y las expectativas de futuro del libro.

ABSTRACT

“Unmasked: Creació d’un llibre d’il·lustracions” focuses on mental health. The first part of the thesis is a research on mental illnesses, the stigma that surrounds them and how art can help them. The second part shows the process of creation of an illustrations book, from the initial ideas to their completion. Finally, in the third part all the work done and the future expectations of the book are evaluated.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

PARAULES CLAU Salut mental, estigma, teràpia, il·lustracions, art digital. Salud mental, estigma, terapia, ilustraciones, arte digital. Mental health, stigma, therapy, illustrations, digital art.

OBJECTIUS Els objectius d’aquest Treball de Final de Grau són:

Recerca sobre l’estigma que pateixen les malalties mentals i l’influència que els mitjans de comunicació i el cinema tenen sobre aquestes.

RECERCA

Recerca d’informació sobre les malalties mentals, la seva freqüència en la població i com poden arribar a afectar.

Recerca sobre l’influència de les malalties mentals en l’art i la teràpia artística.

Fer una sèrie d’il·lustracions. Fer la maquetació del llibre d’il·lustracions.

PRÀCTICA

Fer pluja d’idees sobre el llibre d’il·lustracions i cerca d’artistes i obres de diferents estils artístic.

Imprimir el llibre d’il·lustracions.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

INTRODUCCIÓ Hi ha moments en el que les paraules no són suficients per expressar el que sentim. Altres vegades ni tan sols som capaços de trobar les forces per transmetre el que ens està passant. La frustració al saber què la resta de gent t’està jutjant sense saber el teu món interior pot ser tant que fins i tot no ens n’adonem que encara ens estem tancant més. La comunicació és fonamental per entendre’ns els uns amb els altres. És molt important comunicar el que ens passa per tal de ser entesos i poder demanar ajuda. Però quan estàs en un estat mental en el qual la comunicació sembla una de les coses més complicades del món, quina alternativa a les paraules ens queda? “Una imatge val més que mil paraules” i en aquest cas és més cert que mai. Les paraules poden quedar curtes quan el que estàs sentint és aclaparador i l’art és una eina magnífica com a alternativa. No importa el nostre nivell a l’hora de dibuixar o pintar, sinó que els nostres sentiments quedin retratats de forma clara i entenedora. Si el diàleg parlat no serveix, el diàleg a través de la mirada serà capaç d’aconseguir-ho. En aquest Treball de Final de Grau veurem l’importància de l’art a l’hora d’ajudar a les persones amb problemes de salut mental i seguirem la producció d’un llibre d’il·lustracions. Per això, el treball es divideix en tres fases principals de recerca, pràctica i avaluació final. Com el procés de creixement d’una planta, aquest treball segueix una evolució semblant. La plantació de la llavor com a fonaments del treball, el creixement com a la part pràctica, la recol·lecció com a la valoració dels resultats i la decoració com a detalls finals de tot el procediment. A cada fase del treball hi podrem veure una icona que representa en quin moment del “creixement” es troba:

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fase 1: Plantació de la llavor - La base del treball. Per poder fer la part pràctica del treball, abans es necessita tenir uns coneixements necessaris que ens proporcionin l’informació bàsica. Sense aquesta base és difícil portar a terme la segona fase de manera correcte.

Fase 2: Creixement de la planta - Part pràctica Amb l’ajuda d’una bona base i l’informació adequada, portem a terme la part més important, en aquest cas, una sèrie d’il·lustracions que aniran recopilades en un llibre. La fase anterior era essencial, però sense la segona fase no tindria sentit.

Fase 3: Recol·lecció de la planta - Valoració dels resultats Qüestionem si el resultat final ha estat l’esperat i què podríem haver canviat. El treball ja està finalitzat i en fem una valoració tant d’aquest com de la feina realitzada i el procés i gestió de com l’hem portat a terme.

Annexes: Decoració - Últims detalls S’inclou tota la resta d’informació necessària que no hem pogut col·locar en altres parts del treball. El treball podria haver acabat a la fase 3 però tenir aquesta informació de més a més ajudarà a acabar de completar la feina feta.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

1 8

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

1. QUÈ ÉS UNA MALALTIA MENTAL I QUI LA PATEIX?

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

1.1. DEFINICIÓ DE MALALTIA MENTAL Una malaltia mental podria definir-se com a una condició de salut en la qual el que la pateix canvia la manera de pensar, sentir i/o actuar i provoca que tingui dificultats per a funcionar correctament. Igual que amb moltes malalties, una malaltia mental pot ser greu en alguns casos i lleu en altres. Les persones que en pateixen no necessàriament semblen estar malaltes, tot i que cada cas és diferent. Dins de les malalties mentals trobem tota una sèrie de trastorns diferents entre els quals hi ha la depressió, l’esquizofrènia, l’autisme, el trastorn obsessiu-compulsiu, el dèficit d’atenció amb hiperactivitat o la demència. Cada un d’aquests trastorns altera el comportament i pensament d’una persona de manera molt diferent.

Fig. 01

Hauríem de tenir en compte també que les malalties mentals es poden diferenciar entre les neuròtiques i les psicòtiques. La diferència entre una persona amb neurosi d’una amb psicosi és que la primera és conscient del que li està passant i sol tenir uns canvis de conducta que no són tan intensos que el psicòtic. 11

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

1.1.1 LES MALALTIES MENTALS Alguns dels mites més estesos sobre les malalties mentals és que la gent que en té no es pot curar mai. Això no és només fals, sinó que amb el ti’ tes persones poden arribar a recuperar-se i viure una vida productiva i sana. Tot i que la malaltia pugui no marxar, els ’ socia poden ser controlats.

Molta gent està segura que el fet de tenir una malaltia és una cosa estranya i llunyana a ells. Creuen que només té lloc en persones amb situacions de vida molt diferents i que mai els afectarà. Estudis sobre l’epidemiologia de la malaltia mental indiquen que aquesta creença és totalment falsa, i de fet, és justament tot el contrari. Una de cada quatre persones es veurà afectada per una malaltia mental directa o indirectament al llarg de la seva vida. És a dir, que si fins i tot tu mateix o la teva família no heu patit mai directament d’un trastorn mental, és bastant probable que coneguis a algú que sí que en pateix. És més, el vida de ritme frenètic i informatitzat que vivim avui en dia fa que alguns trastorns per estrès i ansietat tinguin una prevalència destacada en la societat. Les dades estimen que el 14% de la població tindrà trastorns d’estrès i ansietat i el 30% necessitarà ajuda. Tenir en compte algunes d’aquestes estadístiques pot ajudar a entendre el grau d’extensió dels efectes de les malalties mentals a la societat:

Un 20% dels americans, o 1 de cada 5 persones majors d’edat, pateixen d’un trastorn mental diagnosticable en un any determinat.

Vuit milions de persones pateixen depressió cada any.

Aproximadament un 20% de les cites mèdiques estan relacionades amb trastorns d’ansietat com ara els atacs de pànic.

Un de cada 33 nens pot arribar a tenir depressió. La xifra augmenta a un de cada 8 en el cas dels adolescents.

Menys d’una tercera part dels nens menors d’edat amb una malaltia mental seriosa reben els serveis de salut mental que els pertocaria.

Cap a un 3% de la població mundial pateix de més d’una malaltia mental a la vegada.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 02

1.2. NEUROSI I PSICOSI Per tenir una vida “feliç” és necessari cuidar de la nostra salut mental. Així doncs, al tenir un trastorn mental no només fa que visquem una vida infeliç sinó que per a molts també crea sensació de desgràcia i malestar. Com hem dit a la definició de malaltia mental, distingim entre dos grups de trastorns/malalties: els psíquics i els neuròtics. Els primers tenen un origen exclusivament orgànic, com serien l’esquizofrènia, l’autisme, la depressió endògena, les psicopaties, etc. Pel que fa als segons sembla predominar-hi les causes psicològiques, és a dir, causades per conflictes emocionals, com ara les depressions i angoixes reactives, les maneres de reaccionar lleugerament autistes i paranoiques, etc. Normalment les orgàniques i psicològiques acostumen a aparèixer mesclades, per això alguns metges no són gaire inclinats a la distinció que implica l’ús del terme “neurosi”. Això és a causa de que per molt que es basi en una manifestació psicològica, al cap i a la fi té una base cerebral i, en conseqüència, un caràcter orgànic. 13

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

1.2.1. TOTS PODEM SER NEURÒTICS Normalment fem servir neurosi per fer referència a conflictes interns i de conducta que han estat originats per malformacions emocionals, tot i la dificultat de delimitar el grau d’aquest aprenentatge defectuós. Cada persona té un nivell diferent de vulnerabilitat, de debilitat nerviosa preexistent. Una mala estructuració dels sentiments durant l’infància pot tenir grans conseqüències més endavant. La presència mantinguda d’emocions profundes i contraposades que l’individu es mostra incapaç de resoldre combinat amb l’ansietat que acompanya aquesta mena de situacions és, a més, l’origen de l’estrès permanent que caracteritza tota neurosi. La varietat d’aquests problemes i conflictes és molt gran. Ningú no es troba lliure de patir-los d’alguna manera. Tots estem més o menys neuròtics. La quantitat serà el factor decisiu a l’hora de decidir si es tracta d’un trastorn seriós. La necessitat que té tot ésser humà de ser format i educat per altres éssers humans és la causa de l’extensió amb què es donen aquests trastorns neuròtics. Aquesta formació poques vegades arriba a ser perfecta i normalment conté errors i defectes. En la mesura que això passa facilita la instal·lació de la neurosi. Hi ha especialistes que es qüestionen si realment si totes les neurosis s’originen durant la infància. L’aprenentatge de les relacions humanes és especialment important quan es forma a principis de l’infantesa i pot durar tota la nostra vida. Les conseqüències que poden causar una negativitat emocional formada en la infantesa i consolidada en l’adolescència pot arribar a ser més o menys dominada, però sempre quedarà marcat a la personalitat. Uns pares neuròtics poden neurotitzar els seus fills fàcilment; uns pares angoixats poden encomanar “sense voler” la seva ansietat. Potser són pares afectuosos, però que estan permanentment angoixats.

Fig. 03 14

Un cop arribada la pubertat, els joves experimenten una càrrega d’inseguretats i dubtes afegits als canvis fisiològics que a la vegada també provocaran canvis psicològics. És una època decisiva per a l’adolescent que es troba en una situació temerosa davant un futur ple d’incògnites i inseguretats on la susceptibilitat és a flor de pell. A partir d’aquest moment, pot ser que la neurosi ja hagi quedat instal·lada com un obstacle seriós, de la mateixa manera que és difícil que un adult que ha arribat “sencer” a l’adolescència es neurotitzi.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 04 Les situacions traumàtiques també poden fer aflorar fàcilment trastorns psíquics que estaven “amagats”. Situacions extremes poden arribar a ocasionar un enfonsament de l’equilibri emocional que fins aleshores s’havia mantingut. La manifestació final d’una neurosi dependrà de les circumstàncies vitals que cadascú travessarà durant la vida adulta. La inadaptació origina una gran incomoditat i sentiments dolorosos. En primer lloc angoixa, perquè l’afectat sent, encara que sigui inconscientment, que es troba en una situació inadequada. Però també el mal humor, fatiga i estrès que com a conseqüència sol acompanyar-ho. El desgast que li comporta a un neuròtic la inestabilitat emocional produeix una debilitació que acostuma a desembocar en decaïment, debilitat i desgana de viure que caracteritza el depressiu. L’ansietat és un sentiment dolorós, fins al punt que sovint s’ha descrit com el símptoma més específic.

1.2.2. TOTS ESTEM BOJOS Ningú no val més que ningú. Tots som absolutament vulnerables: ho som físicament, però ho som sobretot des d’un punt de vista psíquic. El més important és que la felicitat només es pot trobar en la fidelitat i l’amor als altres, i en això radica tota salut mental. Es calcula que entre una quarta i una cinquena part de la població es veurà afectada en el transcurs de la seva vida per una malaltia mental relativament seriosa. Van, i aniran en augment. Hi ha, a més, una gran quantitat de gent que els pateix i a la qual ni tan sols li passa pel cap que té un problema mental. Sembla que es tracta d’una societat que hauria de ser educada globalment per vèncer una desorientació que ha fet que el desmesurat desenvolupament cientificotècnic de l’últim segle no es correspongui amb l’estancament de l’evolució mental i moral de la humanitat. Podríem arribar a la conclusió que tots estem més o menys “bojos”. Formem part d’una espècie humana que sembla excessivament procliu a caure en la follia col·lectiva.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

2. A TRAVÉS DELS ULLS DE LA SOCIETAT

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

L’ESTIGMA DELS TRASTORNS MENTALS Després de veure què són els trastorns mentals i la gran freqüència amb la qual ens hi trobem d’una manera o altre relacionats, sembla que haurien d’estar molt més que normalitzats i tractats a la nostra societat. El cas és que no és pas així. Els símptomes de les malalties mentals es continuen relacionant amb violència, perillositat i irresponsabilitat. Si la gent amb trastorn mental continuen estan lligats a tots aquests conceptes seran greument afectats fins al punt de sentir rebuig per part dels altres i una reticència a buscar ajuda professional per culpa de l’estigmatització.

Fig. 05

Al contrari que les malalties físiques, les mentals solen estar sempre associades amb estigma. L’ estigma en relació amb gent que en pateix normalment provoca una combinació de falta de: 17

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

’ ACTITUD

IGNORÀNCIA

Falta de CONEIXEMENT

PREJUDICI

Falta de COMPORTAMENT

DISCRIMINACIÓ

Provoca que a la vegada els malalts mentals siguin descrits com a:

Violents i perillosos Vagabunds i sense feina Sense família i amics Exagerats i mentiders Infantils i incapaços de cuidar-se

Els malalts mentals no són més violents del que ho podria ser qualsevol altre grup. De fet, és bastant més probable que siguin ells les víctimes de la violència. Les representacions errònies i negatives perpetuen una imatge falsa que anima a la intolerància i l’opressió. A més d’impedir la recuperació també provoca discriminacions i prejudicis, i crea barreres a l’hora de buscar habitatges, feina i educació decents. Lluitar contra l’estigma social que provoca els trastorns neurològics és difícil, i superar segles de prejudicis és complicat si continuem distorsionant aquesta visió superficial sobre les malalties mentals. L’ estigma priva a aquesta gent de la seva dignitat i interfereix amb la seva total participació a la societat. Una persona amb un trastorn mental no pot simplement decidir superar-ho per si mateix tal i com una persona amb una malaltia crònica com l’asma, la diabetis, la bronquitis o malaltia cardíaca tampoc podria. La majoria de la gent patint d’aquestes malalties no s’ho pensaria dos vegades a l’hora d’anar a veure un metge. Malgrat això, molta gent que pateix de malalties mentals no reben el tractament que haurien. Alguns estudis calculen que cap a dos terceres parts de la gent jove amb problemes de salut mental no reben l’ajuda que necessiten i en el cas dels menors d’edat es redueix a una tercera part. 18

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Superar els estigmes associats habitualment amb les malalties mentals és un dels altres reptes que aquestes persones han de fer front a part de la pròpia malaltia en sí. Les actituds estigmatitzants cap a les malalties mentals porten a sentiments de culpa i vergonya, de falta d’autoestima, dependència social i una sensació de soledat i desesperança. I una de les pitjors conseqüències és que fa que els malalts mentals es mostrin poc disposats a buscar un tractament, que en molts casos, ajudaria a alleujar els símptomes. Intencionadament o no, aquestes suposicions ingènues, l’estereotipatge i la discriminació pot portar greus efectes en una persona que s’està intentant recuperar d’una malaltia mental. Fins i tot, molta gent que ha aconseguit recuperar-se amb èxit admeten que l’estigma que reben els incapacita molt més que no la pròpia malaltia. Tot i així, si se’ls proporciona amb tot de suports i serveis necessaris per facilitar una sensació d’esperança i benestar poden recuperar-se de la malaltia.

Fig. 06

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

2.2. EL PODER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Proporcionar informació correcte és una de les maneres de reduir l’estigma sobre les malalties mentals. Existeixen grups d’advocats que es manifesten en contra d’estereotips imposats a aquells que estan malalts mentalment. Exigeixen que els mitjans deixin de presentar visions inexactes sobre la malaltia mental i que el públic deixi de creure en aquestes opinions negatives. Una manera de contrarestar els estereotips es produeix quan la gent es troba amb persones que gestionen de manera efectiva una malaltia mental: ocupar llocs de treball, cuidant-se a ells mateixos i ser bons veïns. La interacció amb persones que tenen malalties mentals fa que es qüestionin la manera amb la que les veien anteriorment i canviïn l’actitud respecte les malalties mentals.

Fig. 07

Però el poder dels mitjans de comunicació a l’hora d’impactar la percepció del públic i el grau amb el que són exposats a les representacions fa que siguin una de les influències mes significants en les societats desenvolupades. Quan es tracta de les malalties mentals, els mitjans tendeixen a modificar la realitat. Informació inexacte sobre aquestes dóna lloc a malentesos que poden arribar a tenir greus conseqüències. Els mitjans ens ensenyen sobre persones amb les quals no interactuem rutinàriament. Aquest flux constant de dades ens proporciona incessants indicacions socials sobre la naturalesa d’altres grups de persones, inclosos els que han de ser elogiats o menyspreats.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Després d’un acte de violència aleatòria inconcebible, moltes persones estan disposades a etiquetar a l’autor de “boig”. Encara que el criminal pot ser que tingui una malaltia mental, assignar automàticament l’etiqueta de “boig” fa un gran mal servei a les persones que viuen amb malaltia mental. Tractar a un delinqüent violent de boig difon un estereotip perillós i desmenteix la complexa relació entre criminalitat i la malaltia mental. És per això que totes les formes de comunicació (televisió, cinema, revistes, diaris, xarxes socials, etc) han estat criticades de forma rotunda per difondre estereotips negatius i descripcions inexactes d’aquelles persones amb malaltia mental. “Horror, malalt mental amenaça el partit”, “Maníac del ganivet posat en llibertat”, “Violent, boig. La comunitat està espantada”. El fet que puguem trobar titulars com els anteriors en alguns dels diaris més llegits, és molt preocupant.

Fig. 08

Les paraules tenen un gran poder. El poder de fer mal o calmar, d’honorar o insultar, informar o desinformar. Massa sovint, els mitjans fan ús de llenguatge sensacionalista que tendeix a perpetuar mites i estereotips pel que fa a la salut mental. Promouen la por en la societat i promouen suposicions incorrectes. Perquè es produeixi un canvi real, els mitjans tenen una gran responsabilitat a l’hora de canviar aquestes percepcions negatives. Missatges realistes i positius, i històries sobre malalties mentals haurien de ser més freqüents. A més, és vital destacar històries de recuperació i integració per tal que la gent pugui veure amb els seus propis ulls que sí és possible que portin una vida normal. 21

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 09 Fig. 10 Fig. 11

“

2.3. TRASTORNS VISTS DES DEL CINEMA

Per bé o malament, les pel·lícules i la televisió contribueixen

“

donar forma a la percepció del públic dels malalts mentals i dels que els tracten.

Steven E. Hyler

Les pel·lícules s’han convertit en una part molt present de la nostra societat, però, sovint, la gent té poca consciència de la profunda influència d’aquest mitjà. Les pel·lícules són especialment importants a l’hora d’influenciar la percepció pública de les malalties mentals: molta gent no està gaire informada sobre els malalts mentals i els mitjans solen ser especialment eficaços a l’hora d’emetre opinions en aquests tipus de situacions. El cinema no evita pas els temes tabú, sinó que a més tendeix a balancejar-se entre el sensacionalisme i el sentimentalisme. De manera que li atrau la complexitat i fragilitat de la ment, però l’entreteniment d’avui en dia exigeix una solució ràpida: la persona boja és personificada com a malvada, sovint emmascarada o desfigurada per afegir un efecte de shock. Hi ha incomptables exemples sobre pel·lícules que utilitzen les malalties mentals incorrectament de manera intencionada. A Psicosis (1960) es perpetua la contínua confusió sobre la relació entre l’esquizofrènia i el trastorn dissociatiu de la identitat. Divendres 13 (1980) i a Malson a Elm Street (1984) perpetuen la falsa idea de que les persones que abandonen els hospitals psiquiàtrics són violents i perillosos, mentre que altres pel·lícules retraten els hospitals simplement com a presons.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 12 Fig. 13 Fig. 14

Òbviament no tots els films retraten de forma incorrecta els malalts mentals, n’hi ha que compten amb una molt bona investigació darrera que ajuda als espectadors a entendre-ho. Una pel·lícula ben feta pot donar una experiència real viscuda d’un trastorn psiquiàtric, juntament amb les característiques centrals distintives. Pot mostrar persones reals, les seves vides i reptes personals, juntament amb les esperances i les maneres que tenen d’afrontar-ho. Quan els trastorns no són exagerats o totalment modificats per beneficiar l’argument de la pel·lícula, és una molt bona forma de fer entendre com viuen aquestes persones, fins i tot si no en tenien cap coneixement previ.

Dos altres pel·lícules recomanables que tracten sobre salut mental son Els avantatges de ser un marginat i Una ment meravellosa. La primera tracta la depressió, an’ de Charlie, el protagonista. La segona és un la vida de John Forbes Nash, un brillant matemàtic que comença a patir deliris a causa de la seva esquizofrènia paranoide.

Un exemple de pel·lícula en el que les malalties mentals són ben retratades és La part positiva de les coses (2012), protagonitzada per Bradley Cooper i Jennifer Lawrence. La pel·lícula narra la història de Pat, un home amb trastorn bipolar que després de sortir d’un hospital psiquiàtric intenta reconquistar la seva esposa. El film ens mostra com la medicació pot fer una gran diferència, la màgia d’un bon terapeuta, les influències que tenen la família i amics, i fins i tot el valor del treball creatiu. La pel·lícula va guanyar desenes de premis i va estar fins i tot nominada a l’Oscar a millor pel·lícula. La majoria de gent no es despertaria un dissabte i pensaria “Vaig a llegir-me el manual de diagnostic i tractament dels trastorns mentals”, però potser si que dirien “Tinc ganes d’anar al cinema. Quines varen ser les pel·lícules nominades als Oscars?”. És per això que és important fer pel·lícules que mostrin la realitat del que són les malalties mentals, ja que poden tenir una gran influència a l’hora d’ensenyar al públic el que realment viuen aquestes persones. Podem aprendre no només vivint els nostres reptes, sinó que també els podem viure a través de les vides d’altres persones, a través de la màgia del cinema i l’imaginació, expandint la nostra experiència.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

3. L’ART PER EXPRESSAR LES MALALTIES MENTALS

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

3.1. ELS TRASTORNS MENTALS I L’ART Quan les paraules no són suficient per expressar el nostre interior, un pinzell pot ser la solució. Durant segles, l’art ha estat un dels mitjans més recurrents per a totes aquells artistes que no trobaven la manera de fer-se entendre de forma verbal. El poeta Lord Byron deia que tots els artistes “estan bojos. Alguns afectats per la melancolia, altres per excessiva alegria, però tots en certa manera trastornats”. Madeleine l’Engle deia de l’art: “El temperament artístic de vegades sembla un camp de batalla, la lluita entre un àngel obscur de destrucció i un àngel brillant de creativitat”.

Fig. 15

Diversos artistes amb trastorns psiquiàtrics varen expressar els seus pensaments a través de les seves obres d’art: Mark Rothko, Edvard Munch, Paul Cézanne, Vincent van Gogh, Jackson Pollock, d’entre molts altres. Gràcies a les seves obres d’art, més gent ha pogut entendre els desagradables efectes de la depressió i l’ansietat. Hi ha moltes obres d’art que serveixen per visualitzar el món interior d’aquests artistes i que retraten molt clarament el que se sent al patir una malaltia mental. Algunes de les obres a continuació són més conegudes que altres però totes comparteixen la característica d’expressar un món interior difícil de definir amb paraules. 27

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 16

3.1.1. OBRES DESTACADES

Fig. 17

Alguns dels artistes més famosos avui dia varen patir d’alguna malaltia mental al llarg de les seves vides. Cada un, amb un estil i manera de veure el món completament diferent a l’altre, ens mostra un exemple del que va ser patir un trastorn mental per a ells.

L’ ABITACIÓ BLA A

Nº 32

PABLO PICASSO

JACKSON POLLOCK

Pintat durant el seu període blau, L’habitació blava destaca uns forts sentiments melancòlics i tendències depressives. Picasso va fer servir gairebé únicament diferents tonalitats de blau, representant el seu estat mental. La seva obsessió amb alló mòrbid i estrany només el portaven cada vegada més a prop a punt de perdre el cap. Pintar durant l’any de la mort del seu amic va resultar en obres on es mostra una gran desconfiança cap al món i un estat d’aïllament. La mateixa atmosfera trista de L’habitació blava també es pot apreciar en altres obres de Picasso com El vell guitarrista cec, La mort de Casagemas, La vida.

Les imatges frenètiques de Jackson Pollock semblen reflectir la seva confusió interna. Alcohòlic i incapaç de mantenir-se sobri durant gaire estona, constantment deprimit i freqüentment suïcida, va morir en un accident d’un cotxe. La seva manera de pintar mostrava com treballava a un ritme agitat. Sembla que expressava el seu caos intern sobre el llenç que tenia davant. El seu quadre, Nº 32, és un exemple, però en trobem molts altres com La flama, Nº 5 o Pals blaus.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 18 Fig. 19

AUTORETRAT EN AQUAREL·LA

MELANCOLIA I

ZELDA FITZGERALD

ALBRECHT DÜRER

Es creu que Zelda va pintar aquest autoretrat durant la seva estada en una institució mental a principis dels anys 40. Anys enrere, Zelda havia estat institucionalitzada pel seu ràpid deteriorament mental i va ser diagnosticada amb esquizofrènia. El seu tumultuós matrimoni amb F. Scott Fitzgerald i els excessos d’alcohol van empitjorar el seu fràgil estat mental. Aquesta pintura reflexa la seva fragilitat i transparència al món. Destaca el seu aïllament a la vegada que expressa una gran tristesa a través dels seus ulls. La falta de colors vius a favor de colors marronosos i negres mostra que no queda res més que una ombra del que un dia va ser.

Melancolia I és una representació del que l’artista creia que era sentir-se immers dins d’una penombra i tristesa. Mancat de qualsevol color, la pintura ens mostra el buit i soledat d’una ment depressiva. Les cares i figures desanimades demostren que el món pot ser un lloc desolador per tota aquella gent que sent melancolia. L’obra va ser utilitzada per Dürer per mostrar la seva desconfiança cap a les seves pròpies pintures i la depressió en aquest període de la seva vida. Melancolia I es considera un esforç pioner per comprendre la psicologia i l’observació de les malalties mentals en la societat d’avui en dia.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

AUTORETRAT

ANCIÀ EN PENA

BRYAN CHARNLEY

VINCENT VAN GOGH

Charnley patia d’esquizofrènia i la seva medicació controlava bona part dels símptomes però a la vegada limitava la seva creativitat. Ell mateix deixava i tornava a prendre la medicació per tal de poder experimentar plenament la seva malaltia i expressar-ho a través de les pintures. En aquest autoretrat pintat el 20 d’abril de 1991, explica que volia representar com ell mateix emetia fortes vibracions que permetien que altres poguessin llegir-li la ment. A més es notava extremadament sensible a les veus d’altra gent, com un animal. D’aquí a que es pintés una orella de conill sortint-li del cap. Els quadres de Charnley, com els de van Gogh, mostren una progressió a través de la psicosis que també va acabar en suïcidi. Altres pintures que mostren aquest progrés són Autoretrat (23 de maig de 1991), Autoretrat (29 d’abril de 1991), Autoretrat (19 de juliol de 1991).

Sent un pintor que patia constantment confusió interna i una lluita mental, les obres de van Gogh van ser un gran reflex de com era viure amb una malaltia mental. Institucionalitzat i maníaco-depressiu durant la major part de la seva vida, van Gogh va fer servir l’art per encapsular els seus sentiments d’aïllament, tristesa i ressentiment pel món. Aquesta obra del 1890 mostra el dolor i la pena d’un home que fa temps que no ha experimentat el que és ser feliç. Acabada dos anys abans del seu suïcidi, aquesta pintura és una oda a la seva recaiguda en la desesperació i deliris depressius. Fent servir un blau profund per ressaltar la figura principal, van Gogh mostra la seva depressió i ansietat. Els seus canvis d’humor, la seva obsessió amb la mort i les seves percepcions psicòtiques es poden veure en moltes de les seves altres obres, com Esquelet penjat amb un gat, Camp de blat amb corbs, La nit estrellada.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Altres artistes a destacar serien Francisco de Goya, Paul Cézanne, Mark Rothko o Frida Kahlo ’

EL CRIT EDVARD MUNCH

Un dels quadres més famosos del món és un altre exemple de la depressió retratada en l’art. Pintada en el 1893, El crit és una representació semi-autobiogràfica de la seva crisis existencial i depressió. Amb un cel vermell i una figura més semblant a un zombie que persona, aquesta pintura vol imitar la por i turbulència d’una ment amb deficiència mental. Mostra que el món está ple de terror i soledat i que a vegades la pitjor por de totes és el viure en sí mateix. Ell mateix ho va explicar en el seu diari personal: “Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar; cansat, em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc que no eren sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la natura.” Moltes de les altres pintures de Munch també expressen els estats d’ànim depressius i desesperançats que el van tormentar durant tota la seva vida. Alguns són: Ansietat, Mort en l’habitació de la malalta, Melancolia, Autoretrat amb angoixa.

Fig. 20 Fig. 21 Fig. 22 31

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 23

3.2. ELS MALALTS MENTALS SÓN MÉS CREATIUS? Quantes vegades haurem sentit a parlar de l’artista patidor, que només és capaç de pintar quan es troba emocionalment inestable? Si bé l’art és un medi molt útil per expressar, fins a quin punt és veritat que la gent més creativa és també la que més pateix? Hi ha diversos estudis que adopten diferents punts de vista sobre aquest tema. Basant-se tant estudis sobre el cervell com de comportament, uns afirmen que és veritat i altres ho neguen completament aportant diferents explicacions.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

L’A ANTATGE DE LES MALALTIES MENTALS Alguns dels genis més icònics patien de malalties mentals. Tanmateix, la mateixa malaltia mental que patien pot ser que contribuís a algunes de les habilitats particulars que posseïen. La neurociència pot explicar perquè la gent amb malalties mentals poden ser més propenses a ser creatives. Sembla ser en part per a l’augment de la producció de pensaments divergents, és a dir, solucions inusuals als problemes, causats en una regió del cervell anomenada xarxa neuronal per defecte, que regula el fet de donar atenció o no a alguna cosa. Això no vol dir que la gent que no té malalties mentals no pugui ser creativa o que una malaltia mental pugui ser una qualitat desitjable, però sí sembla ser que algunes discapacitats específiques semblen estar connectades a unes habilitats determinades. Per exemple, l’ansietat pot ser molt debilitant, causant preocupació diària que interfereix amb l’habilitat d’un mateix per a ser capaç de “funcionar”. Tot i així, aquells amb ansietat solen ser més diligents i atents als detalls. Això és degut a que estan més atents a l’hora d’escanejar senyals de perill i planificació per a la supervivència, com també una alta sensibilitat. Com a resultat, la gent amb ansietat sol tenir una consciència més gran dels estats emocionals d’aquells que els envolten i entendre millor determinats temes a l’hora de treballar. La llista podria continuar amb altres exemples, com la depressió, autisme, trastorn bipolar, etc. El que podríem observar és que en cada un d’ells trobaríem unes certes “habilitats” distintives causades com a reacció del problema. En cap cas però, no veiem que aquests trastorns siguin causats pel fet de que el qui els pateix sigui “creatiu” ni tampoc que la creativitat vingui dónada explícitament pel fet de patir-los. Però el que veiem clar és que existeixen habilitats directament connectades amb totes aquelles coses que sovint anomenem discapacitats. Com hem vist, molta gent no busca mai tractament per culpa de l’estigma. Però, i si entenguessin que aquell desavantatge que pateixen també ve a la vegada acompanyada d’una habilitat que els serviria d’ajuda per assolir ple de coses? Si els familiars, amics, educadors, clínics, comprenguessin la necessitat no només de buscar un tractament sinó també de recolzar-los en els aspectes positius de la seva malaltia, potser els hi seria molt més fàcil sortir de l’ombra i obtenir ajuda. 33

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Havent vist que una malaltia mental pot venir acompanyada de certs trets que d’alguna manera poden “ajudar” positivament a aquella persona, seria possible que passés just a l’inversa? Podria el fet de ser creatiu influenciar a l’hora de ser més propens a tenir depressió o una altra malaltia mental? Un altre estudi explica que la possibilitat de patir depressió s’incrementa en aquelles persones que tendeixen a reflexionar molt. El fet de reflexionar i donar voltes al voltant d’un tema és una de les principals claus a l’hora del pensament creatiu. Ser creatiu vol dir tenir consciència dels petits detalls de tot el que experimentem, tant alló bo com dolent. El fet de centrar-se massa en aquests pensaments a vegades causa un immens sentiment de desesperança i un estat depressiu. Òbviament això no només passa amb la creativitat, sinó que si una persona es troba en un moment de reflexió profunda també es probable que es trobi en aquest mateix estat, però potser no durarà tant com algú que rumia constantment sobre alguna cosa en concret. Tot i que per als creatius, aquest estat depressiu passa a ser més durador i intens, no vol dir que la depressió faci ser més creatiu. De fet, sol ser el cas contrari: la persona creativa, que passa el seu temps en els pensaments pot ser que pateixi una depressió important. Hi ha una explicació del perquè els creatius experimenten més depressió que qualsevol altra individu. Després de reflexionar molt, els creatius tendeixen a caure en estats més profunds de depressió, però això també vol dir que són més propensos a experimentar les “pujades” d’ànims. La diferència és que no solen durar gaire en l’estat depressiu. A causa d’aquest efecte, les seves obres són més prominents i reconegudes. És per això que la gent sol creure que trastorns mentals com la depressió alimenten la creativitat, però no és el cas. El ser creatiu no és una causa directa de patir un trastorn mental, ni tenir un trastorn mental causa a les persones ser més creatives. 34

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

EL ERILL D’IDEALIT AR L’ARTISTA TORTURAT Així doncs, no hem de romanticitzar el fet de tenir una malaltia mental. Hi ha moltes malentesos pel que fa al concepte dels creatius i una tendència a fer-los ser artistes patidors que només poden crear si passen per estats mentals no desitjables. Hi ha casos i casos i pot ser que una persona amb depressió vulgui expressar-se a través de l’art i n’hi ha d’altres que per més que ho intentin l’estat depressiu en que es troben fa impossible el dur a terme fins i tot les tasques més simples. Un cas real sobre una estudiant d’art i el seu professor serveix de molt bon exemple per explicar-ho: El professor li va preguntar a l’alumna perquè últimament no feia gairebé res i ella li va contestar que no era pas per mandra, sinó falta de motivació per culpa de patir depressió. Com a resposta ell li va dir: “Tu no tens depressió ni saps què és. Si tinguessis depressió això t’hagués ajudat en el procés creatiu a l’hora de dibuixar però només ets una mandrosa”. Òbviament la noia, al sentir aquestes paraules, va entrar en atac de pànic i es va posar a plorar davant d’ell, i l’única resposta del professor va ser dir-li que fes com si no hagués dit res en comptes de reconèixer el problema. L’art pot ser de gran ajuda per tota aquella gent amb trastorns mentals que vol expressar-se i no sap com fer-ho. Han sortit grans obres d’artistes que patien malalties mentals. Ara bé, no podem esperar que tota aquesta gent siguin genis patidors ni tampoc que tots els artistes hagin de passar per mals moments per ser capaços de crear obres d’art.

Fig. 24

En una entrevista per The Guardian, Albert Rothenberg, professor de psiquiatria de la Universitat de Harvard, argumenta que no hi ha cap evidència clara per demostrar el vincle entre la malaltia mental i la creativitat: “És la noció romàntica del I ’ ta és el patidor, aberrant de la societat i lluita amb dimonis interns

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 25

L’ART COM A TERÀPIA Com hem vist, l’art és una forma d’expressió molt útil tan per gent amb malalties mentals com gent que busca una forma alternativa d’expressar el que senten. Si bé la teràpia convencional i els medicaments són molt necessaris, no són les úniques solucions per alleujar els símptomes. Aquí és on entra l’art com a teràpia. En aquesta forma de teràpia, les paraules no són sempre necessàries. Un simple tros d’argila o un llenç en blanc poden ser molt menys “aterradors” que intentar donar veu a sentiments dolorosos. Perquè una cosa no sigui expressada verbalment no vol dir que no pugui ser escoltada. L’art com a teràpia ens suporta en aquest procés quan les paraules no són suficients. A més de donar l’oportunitat de crear un pont entre la persona i el terapeuta, la teràpia de l’art també pot ajudar a entendre què és el que estem sentint. Potser ens hem sentit insensibles i distants, incapaços de notar quan ens sentim deprimits. Però crear art ens ajuda a expressar emoció, donant suport a la nostra capacitat de sentir de nou. Una vegada hem creat i externalitzat una part de nosaltres mateixos en una cosa concreta i tangible, és més fàcil reconèixer que tal emoció existia en primer lloc. Els pensaments, les creences, els valors i les emocions dels artistes queden representats en el seus treballs.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

L’art com a teràpia també s’utilitza amb individus sense cap malaltia mental com a forma d’expressar els seus pensaments i sentiments. Igual que amb altres teràpies psicològiques i expressives, és un instrument que ajuda en la relació entre un pacient i el terapeuta.

“

La primera documentació de l’art com teràpia data de mitjans del segle XIX, a Escòcia, quan els interns d’asil van rebre materials d’art per poder dibuixar i pintar. Des d’aleshores, la teràpia artística s’ha convertit en una disciplina professional. Aquesta teràpia s’utilitza amb pacients hospitalitzats amb malalties mentals greus i pacients amb depressió i trastorns d’ansietat i trastorns emocionals. Alguns programes de recuperació d’addiccions utilitzen la teràpia artística, com també en programes per a nens autistes, reclusos encarcelats i programes multilingües on l’intercanvi verbal és limitat.

“

E ’A B són persones marginals resistents a la formació educativa i al condicionament cultural, en una po’ a qualsevol valor estàndard i col·lectiu. No volen rebre res de la cultura i no volen donar-li res. No aspiren a comunicar, ’ amb els procediments comercials i del sistema de difu’

Museu de Dubuffet

L’ART BRUT Jean Dubuffet (1901-1985), que va ser un pintor i escultor amb molt de talent però inconsistent, va començar a intrigar-se amb el concepte d’art produït per individus amb malalties mentals. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Dubuffet va buscar aquests artistes no professionals, socialment marginats i amb problemes emocionals, i va començar a recollir i mostrar el seu treball. Els crítics creien que les obres produïdes per aquests pacients psiquiàtrics no eren art, sinó que només eren produccions tècniques. Dubuffet argumentava que les obres d’art parlaven per si soles i que eren tan “art” com qualsevol obra produïda per artistes entrenats. A més, no estaven influenciades per les tradicions de l’art occidental, la influència de la societat ni cap interès comercial. Va nomenar aquest gènere Art Brut i en va organitzar la primera exposició pública, “L’Art Brut Préféré aux Arts Culturels”, a París el 1949. La col·lecció estava formada en gran part per obres de pacients psiquiàtrics, generalment esquizofrènics. Tot i així, Dubuffet rebutjava l’idea d”art psiquiàtric” afirmant que “no existeix un art dels bojos”. 37

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

El 1970, Roger Cardinal va descriure l’Outsider Art com una categoria d’expressió artística que incloïa el treball de persones no entrenades en l’art, les creacions de les quals eren expressions espontànies dels seus pensaments, sentiments i creences, però que no havien de ser necessàriament pacients mentals. L’Outsider Art inclou l’Art Brut, l’art folklòric, l’art primitiu i altres obres d’art fora del que normalment és considerat acceptable segons les normes culturals. Alguns dels artistes amb malalties mentals que van contribuir a l’Outsider Art van ser Adolf Wölfli, Martin Ramírez, Henry Darger i Madge Gill d’entre molts altres.

Fig. 26 Fig. 27

SALUT MENTAL EN L’ART CONTEMPORANI Gràcies a les xarxes socials i la facilitat amb la que podem compartir continguts a través d’internet, és fàcil trobar tot tipus d’artistes i obres d’art. Tan artistes que segueixen l’Outsider art, com il·lustradors que tenen ganes d’explicar les seves vivències i lluites personals a través de divertides vinyetes de còmic, trobem en l’art una forma fàcil i accessible de fer arribar el nostre missatge. Hem vist artistes de segles passats i artistes que van marcar un abans i un després a l’hora d’influenciar nous estils d’art. Avui en dia també existeixen una gran quantitat d’artistes que no tenen por al explicar les seves vides personals a través d’un llenç en blanc (o una pantalla digital).

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 28

Fig. 29

ANXIETY ARTBOOK

THEIR STORY

BRANDON STEWART

HAENULI

Aquest llibre d’il·lustracions, fundat gràcies a Kickstarter, ens mostra com l’autor, Brandon Stewart, sent l’ansietat des del seu punt de vista. Ell mateix explica com l’art l’ha salvat, ja que l’ansietat és un tòpic amb el qual sempre li ha costat escriure o parlar-ne. “Les paraules és queden curtes. És per aixó que dibuixo. Intento pensar que aquests moments incòmodes després em serviran d’oportunitat per aprendre alguna cosa sobre què és el que en causa la por i urgència. Convertint l’ansietat en imatges és el que m’ajuda a entendre-ho”. Després de portar-ho a la pràctica en el primer volum de The Nightmares Dreams Are Made Of, Stewart va voler estendre l’experiència a una segona part que inclou més dels seus pensaments i l’ajuda a poder utilitzar l’ansietat per a alguna cosa que a ell li resulta útil. Tots els dibuixos són pensaments capturats quan els seus nivells d’ansietat es trobaven més alts. El nom de cada peça és la hora exacte en el que patia d’aquests atacs.

Haenuli és una artista sur-coreana que va començar a publicar les seves il·lustracions a les xarxes socials i més tard va recollir-les totes en el llibre Their story: the story you don’t know. Totes les il·lustracions giren entorn a una noia jove i un esquelet, representats en diverses situacions, tant quotidianes com més abstractes: Ballant, provant-se roba, abraçats, amb gestos compassius, etc. Cadascun dels dibuixos transmet una sensibilitat increïble i una fragilitat i necessitat de protecció per part dels dos personatges. “Pensava en els amics perduts, els cors trencats i les situacions difícils per les que he hagut de passar. Volia acceptar la meva depressió i vaig començar a dibuixar incloent missatges curts en cada dibuix. Fins i tot les coses més fosques poden resultar reconfortants, i sovint la depressió ens sumeix en una mena de confort que ens permet conèixer-nos millor”.

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 30

Fig. 31

DORMO MOLT

REAL MONSTERS

MARIA MANONELLES

TOBY ALLEN

En aquest llibre amb il·lustracions fetes per la mateixa autora, Maria, una noia de 21 anys, ens explica la seva experiència sobre la seva estada en un psiquiàtric. En ell relata com va ser diagnosticada amb trastorn mixt de la personalitat, depressió i ansietat, i ens transporta al mes que va passar allà tancada, les amistats que va fer i quin era el tracte que rebia. Ella mateixa creia que seria un lloc ple de gent cridant i amarrada al llit, tal i com a les pel·lícules. Però la realitat del lloc va ser completament diferent. Les il·lustracions simples que acompanyen el text, limitades al blanc, negre i blau (com els color de l’hospital) donen una gran força a la narració de Manonelles.

Si les malalties mentals fossin monstres, com serien? L’artista britànic, Toby Allen, va decidir donar una forma a física a tota una sèrie de trastorns mentals com la depressió, l’anorèxia nerviosa, el trastorn obsessivocompulsiu o l’ansietat social. El projecte va ser originat a partir d’imaginar les seves pròpies ansietats com a monstres i a partir d’aquí, Allen va trobar que dibuixar-los li resultava un procès curatiu per a ell i catàrtic. Allen va explicar a The Huffington Post: “Dibuixar-los els feia sentir més febles i vaig poder mirar la meva pròpia ansietat de manera còmica. Vaig voler expandir aquesta idea i dibuixar altres representacions de malalties mentals que podrien ajudar a la gent de la mateixa manera que em va ajudar a mí”.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 32

T E

ORRIER’S GUIDE TO LIFE

Fig. 33

MEH

GEMMA CORRELL

DEBORAH MALCOLM

En el seu llibre The Worrier’s Guide to Life, Correll utilitza adorables dibuixos per tractar temes desagradables de la vida com l’ansietat, el fracàs d’una relació amorosa i la depressió. Per exemple, per retratar la por amb la que algú amb ansietat social intenta relacionar-se amb altres persones, utilitza paròdies de pòsters de pel·lícules de terror. Totes les il·lustracions del llibre tractades en clau d’humor són una molt bona manera de fer entendre a la resta de gent com és la vida d’una persona amb ansietat constant, aportant un toc d’humor que fa que llegir-ho sigui molt més amé. No li treu importància però a la vegada ho transmet d’una manera que reconforta a aquelles persones que es puguin sentir identificades.

Meh és un conte il·lustrat sobre la depressió, creat per l’il·lustradora Deborah Malcolm. L’autora havia patit depressió anteriorment i sovint es preguntava com podia mostrar com es sentia a través d’imatges per tal que els altres la poguessin entendre millor. “Després d’una àmplia investigació, em semblava molt difícil trobar més de 4 llibres il·lustrats que utilitzessin la depressió com a tema i vaig considerar que era important que els nens coneguessin aquesta malaltia tan debilitant pel seu futur i benestar. També és una eina per als pares, tutors i professors perquè ho utilitzin per ensenyar als nens sobre la salut mental.”

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 34

LES OBRES DELS ALTERS DE KIM NOBLE Fig. 35: F

Fig. 36: F

14 ARTISTES EN 1 KIM NOBLE

Una persona que pateix de trastorn dissociatiu de la identitat té dues o més personalitats amb les qual es va intercanviant. Kim Noble en té 20 de diferents, i d’aquestes, 14 utilitzen la teràpia artística. Fins i tot hi ha personalitats que no se n’adonen que comparteixen un “mateix cos” amb les altres. Aquestes altres personalitats les anomena alters. Cada una d’elles adopten un estil, color i tema diferent de l’altre. Entre elles hi ha la “Judy”, la “Ria”, la “Bonny”, la “Suzy”, i fins i tot d’altres que ni la pròpia Kim en coneix el nom, ja que només sap de l’existència d’aquestes altres “personalitats” al veure a vegades quadres que estilísticament no perteneixen a cap de les altres “Kim”. Noble ha exhibit els seus quadres en numeroses exposicions i fins i tot ha publicat un llibre anomenat All of me.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 37: F

Fig. 38: F

Fig. 39: F

Fig. 40: F

Fig. 41: F

Fig. 42: F

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

2 44

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

4. D’IDEA A FORMA

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

4.1. PERQUÈ IL·LUSTRACIONS La salut mental és un tema que hauria de ser important per a tots, però malauradament hem vist que en molts casos no sol ser així. Idees errònies, representacions vilificades o simplement la ignorància en quant a trastorns mentals no fan res més que dificultar la vida de les persones que en pateixen.

Fig. 43

Tot i els obstacles i dificultats sembla ser que això va canviant de mica en mica. Hi ha hagut intents de donar-li importància però amb resultats una mica dubtosos, com la exitosa 13 Reasons Why de Netflix. Les bones intencions dels guionistes i productors d’aquesta sèrie són clares, però la importància del seu paper en la prevenció del suïcidi no ha sigut tant. S’aprecia la intenció, però al final, si la representació no és creïble i ben tractada, els espectadors acaben per ridiculitzar o odiar un personatge amb el que se suposa que haurien de sentir empatia i entendre’l. És molt important a l’hora de portar aquestes idees a terme en no caure en estereotips ni sensacionalisme. 47

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Des del primer moment tenia clar que faria un llibre d’il·lustracions, però sí que és veritat que mentre feia recerca pel treball vaig arribar a plantejar-me fer alguna cosa més audiovisual. Les pel·lícules, sèries o vídeos compartits a través de les xarxes poden ser molt bons mitjans per a donar a conèixer un tema. Però les obres d’art (tant de fa segles com d’avui en dia) tenen un punt personal i íntim que fa que l’espectador pugui entendre l’intenció darrera el quadre fins i tot quan no s’explica explícitament.

Fig. 44

Cada traç de pintura, real o digital, aplicat al llenç, cada línia, forma i color escollit per l’autor mateix, ens parla i explica què és el que sent sense l’ús de sons ni paraules. Si el sentiment ha quedat ben retratat, serem nosaltres mateixos qui, inconscientment, sentirem una música i sensació adient al observar l’obra. I és aquesta capacitat de transmetre tant directament indirecte la que em va fer escollir les il·lustracions per sobre d’un curtmetratge o vídeos informatius.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

“

“Com fer visible alló gunta poc freqüent per a un explorador i molt freqüent per a un artista.

Germà de gel, Alicia Kopf

4.2. PERQUÈ SALUT MENTAL Realment des d’un principi sabia que el meu llibre d’il·lustracions tractaria sobre la salut mental. En comptes de pensar primerament sobre el tema i després el mitjà amb el qual ho transmetria, vaig visualitzar les dos coses a la vegada. La idea de fer un llibre d’il·lustracions la tenia present des de feia temps, però també el de fer un projecte que fos personal i amb el qual pogués avocar les meves idees i opinions. D’aquí va néixer la idea de fer les meves pròpies il·lustracions. Incomptables han estat les vegades que he vist i viscut conflictes que podrien haver estat resolts fàcilment discutint l’origen del problema. El fet que dir frases com “em vaig comportar així perquè tinc depressió” o “ho sento, no puc fer això, em provoca ansietat” ens facin tanta por i vergonya no fan res més que complicar més un problema que ni hauria d’existir. Quantes d’aquestes confrontacions ens haguéssim estalviat explicant i deixant explicar sense jutjar abans d’hora. Fins i tot la frase “hauries de veure un psicòleg” s’ha convertit més en un insult que no pas en paraules contenidores de bona voluntat. Si bé anem al metge quan agafem la grip o ens fem una lesió, perquè no és igual de normal i “ben vist” anar al psicòleg quan el nostre cap ho necessita? 49

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 45

Així doncs, després de rumiar-ho i donar voltes sobre aquestes qüestions el tema principal de les meves il·lustracions va quedar clarament definit. Volia fer arribar aquests pensaments a més gent tot i no saber com abordar-ho. Hi havia l’opció potser més fàcil que era la d’il·lustrar alguna història ja existent o acompanyar un recull de textos amb les meves il·lustracions. Però la idea d’il·lustrar una cosa que no és meva no em semblava tan sincera com el fet de fer les imatges des d’una perspectiva més personal. Dibuixar i expressar-me a través d’il·lustracions és com una teràpia per a mi. Coses que verbalment em serien difícil d’explicar per tractar-se de temes mal vistos o ignorats, em resulten molt més fàcil de transmetre visualment. Quan el diàleg no és exactament el teu fort, explicar com és viu l’ansietat a una persona que no en té segurament serà més fàcil de fer entendre a través d’una imatge que no amb paraules. El meu objectiu no és pas fer un diari personal on les imatges expliquin explícitament el que em passa o faig. El que intento fer és transformar sentiments i sensacions que he viscut en determinats moments en imatges lliures de ser interpretades. Si bé espero que el que estic intentant expressar es pugui entendre fàcilment, també m’agradaria que cada persona en pogués extreure les seves pròpies conclusions. No pretenc parlar per altres a l’hora d’il·lustrar determinades situacions, però tot i així espero que almenys s’hi puguin identificar al veure-les.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

El tema que tracto a les meves il·lustracions no és precisament el més lleuger i fàcil de dibuixar que podria haver escollit. Si hi ha una cosa que em preocupa és que sembli que simplement utilitzo la salut mental com a concepte estètic. No estic fent servir les malalties mentals de forma romanticitzada per a una estètica determinada sinó tot al contrari. Faig servir l’art per a explicar una història, una idea, una sensació o sentiment. És complicat des de fora diferenciar-ho sense tenir el context i a l’única conclusió que he acabat arribant és a la de fer les il·lustracions com senti que les he de fer. Seria diferent si, per exemple, decidís fer una il·lustració sobre l’esquizofrènia que ha d’anar estampada sobre les samarretes de l’última col·lecció d’una marca popular de roba. En aquest cas està clar que l’intenció és totalment la d’utilitzar-ho com a concepte estètic i no la de sensibilitzar i informar a la gent. Tot al contrari que la meva intenció amb aquest llibre. La meva meta final és la d’obrir-me i “dir” les coses sense por. Per ser forts hem de deixar d’estar atemorits de mostrar la nostra cara més feble o vulnerable. No és fàcil però és així com al final podem ser com som sense restriccions. Hem de treure’ns aquesta màscara metafòrica i mostrar el nostre món interior.

“

S ’ logia, la paraula

i està vinculada amb

sona, que fa referència a la veu de ’ ’ teatre. Fa referència al rol particular que exercim en la vida, a diferència de “ésser · al més comú en tots

“

4.3. ABANS DE COMENÇAR

Germà de gel, Alicia Kopf

Fig. 46

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5. DEFININT LA FORMA

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

5.1. ELECCIÓ ESTILÍSTICA Un dels dubtes inicials que vaig tenir a l’hora de fer les il·lustracions era si fer-les de forma tradicional o digital. Segurament va ser la decisió que més dubtes em va portar, ja que tan m’agrada una forma com l’altra. Potser em veia més inclinada cap a l’art tradicional ja que havia estat practicant amb el puntillisme, aquarel·les i acrílics durant alguns mesos. Però considerant la meva tècnica i el temps que em portaria fer-ho d’aquesta manera vaig decidir canviar a pintura digital.

Fig. 47

No és que la pintura digital sigui fàcil en comparació amb la tradicional, però em dona l’oportunitat de jugar més amb els colors i varietat de versions d’un mateix concepte sense perdre tant de temps. Una il·lustració feta amb puntillisme em portaria de mitjana cinc vegades més temps que una de digital, i això sense comptar els errors tan fàcils de corregir amb un simple control+z. 53

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.1.1. PRINCIPALS REFERENTS Buscant estils per les meves il·lustracions vaig trobar alguns artistes que bàsicament representaven el que jo estava buscant. La majoria d’il·lustracions tenen alguns punts en comú que em van atraure al veure-les: dibuixos tirant més cap a l’estilització dels personatges que no pas el realisme i detall; linearts marcats i colors plans escollits amb cura, destacant els colors rosats i pastels.

Fig. 48

Fig. 49

HAI

PARK HYOWON

Fig. 50 MEYOCO

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 51

Fig. 52

SHIN MORAE

MOLLY STANARD

Fig. 53

Fig. 54

LILLY FRIEDEBERG

TY DALE

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 55

Fig. 56

LAURA CALLAGHAN

GRACE GARCIA

Fig. 58 XAVIERA ALTENA

Fig. 57 MR. DONOTHING

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 59

Fig. 60

KELSEY SMITH

RACHEL DENTI

Fig. 61 VICKISIGH

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.1.2. ESTIL DE LES IL·LUSTRACIONS Els referents han estat de gran inspiració a l’hora de trobar l’estil per les meves il·lustracions i m’han marcat unes pautes més o menys a seguir per a totes les il·lustracions: Lineart marcat i ben definit. Colors plans per la base, destacant el rosa, el lila i el blau. Ús de degradats per sobre dels colors base. Personatges sense rostre. Composicions senzilles on el focus estigui als personatges retratats. Potser el primer que a algú li vindria al cap a l’hora de pensar sobre malalties mentals serien coses fosques, macabres i aterradores. Fent servir un estil simple i colors pastel vull demostrar el contrari. Es pot parlar d’aquests temes sense haver de fer servir els tòpics de sempre. Per altra banda, el fet de dibuixar els personatges sense rostres és més una qüestió personal, ja que trobo que és més fàcil de identificar-nos si no en veiem la cara. Si fos un estil molt més detallat segurament sí que dibuixaria les cares, ja que llavors queda massa estrany. Totes les il·lustracions tenen un caire irònic i metafòric, és a dir, el que hi ha dibuixat no són escenes reals. Són tots sensacions i moments interpretats a través de metàfores. Els programes utilitzats per a realitzar les il·lustracions han estat MediBang Paint Pro i Photoshop. Per a fer-ho he utilitzat

Wacom Intuos.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

PAS 1 Fig. 62

PAS 2 Fig. 63

PAS 3 Fig. 64

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2. IL·LUSTRACIONS 5.2.1. SAD ARCADE Descripció Sad Arcade són un conjunt de tres il·lustracions que mostren màquines d’arcade amb noies atrapades a dins. Aquestes il·lustracions van ser les primeres que vaig fer quan ni tan sols encara havia acabat de decidir l’estil, però el resultat em va agradar i vaig decidir continuar fent-les d’aquesta manera. Explicació Les noies nues dintre de les màquines de joc simbolitzen el fet de ser tractades com joguines. El fet d’estar despullades i tapant-se la cara ens mostra que es senten vulnerables als ulls de qui les estan controlant. Paleta de colors

Fig. 65

Fig. 66

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 67

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 68

Fig. 69

Fig. 70

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 71

Fig. 72

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.2. EMPTY Descripció Noia asseguda a la vora d’una piscina buida. Contempla el nores mentre la llum del crepuscle entra per les finestres. Explicació Aquesta il·lustració està inspirada en les fotografies de Maria Svarbova per a Swimming Pool. A través de les seves fotos, Svarbova ens transmet una sensació de quietud i surrealisme utilitzant protagonistes que no mostren cap tipus d’emoció situats en piscines públiques. Aquesta mateixa sensació és la que volia representar a Empty. Una noia que no sembla sentir res, en un estat d’apatia en el qual no sabem si és la piscina la que està buida o realment és la noia qui ho està per dins. Paleta de colors

Fig. 73

Fig. 74

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 75

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.3. UNREAD Descripció Noia es tapa les orelles i s’ajup donant l’esquena a una pantalla de telèfon mòbil gegant en el que veiem que no para de rebre notificacions de missatges constantment. Explicació La rapidesa amb la que s’envien els missatges escrits per telèfon mòbil té tant una part positiva com negativa. Podem comunicar-nos instantàniament amb gent lluny de nosaltres però això també fa que demanem una urgència a les altres persones a l’hora de contestar. Com més temps deixem passar a l’hora de contestar més sembla que estiguem ignorant a l’altre persona i això ens fa sentir malament inclús quan no podem respondre. La dependència dels mòbils no fa res més que incrementar. Paleta de colors

Fig. 76

Fig. 77

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 78 67

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.4. ONE OF US Descripció One of us està format per dos il·lustracions en les quals hi veiem una mateixa noia dintre d’un terrari en la primera, i dintre d’una peixera en la segona. En les dos la noia es troba asseguda enmig de plantes i roques. Explicació El títol fa referència a la noia, immòbil dins del terrari i la peixera com si fos un objecte de decoració o una planta més. A vegades ens sentim com si fóssim invisibles i la nostra veu no pogués arribar a ningú per molt que ho intentem. Altres vegades escollim l’opció d’evadir-nos mentalment encara que el nostre cos segueixi al mateix lloc. Paleta de colors

Fig. 79

Fig. 80

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig.81 69

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 83

Fig. 82

Fig. 84 70

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

5.2.5. NOTHING TO SEE Descripció Dos noies aparentment iguals menys pel color de cabell i roba, s’agafen de la mà mentre la lluna els il·lumina per darrera. Explicació La il·lustració, inspirada en la famosa escena de The Shining, mostra a dues noies que representen la dualitat en un mateix i les diferents maneres d’actuar del nostre subconscient. En aquest cas, la noia vestida de negre, representant la part negativa, té a l’altre noia amb els ulls tapats. La negativitat ha guanyat per sobre de la positivitat. Paleta de colors

Fig. 85

Fig. 86

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 87 72

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 88 73

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.6. WHEN NOBODY LOOKS Descripció La llum que entra per la finestra d’una habitació ens deixa veure l’ombra projectada d’una persona asseguda mirant cap a baix. Explicació En aquesta il·lustració no veiem el personatge en sí, sinó que en veiem l’ombra projectada a la paret. D’alguna manera representa aquells moments en els que ens amaguem i necessitem estar a soles per a poder reflexionar i desconnectar del món. Necessitem pensar sobre nosaltres mateixos per poder entendre el que ens envolta i la nostra relació amb la resta de persones. Paleta de colors

Fig. 89

Fig. 90

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 91

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.7. NO SIGNAL Descripció Quatre persones agafant un comandament a distància que apunten cap a una noia que té una televisió sense senyal al cap. Explicació Les persones amb els comandaments a distància estan intentat controlar a la noia del mig, però la televisió que té per cap mostra un no signal, volent dir que no pot fer cas al que se li és demanat. D’alguna forma el que s’està explicant aquí és com a vegades intentem fer cas de tot els que se’ns demana de tothom, però arriba un punt en el que al final no podem arribar al nivell exigit i ens col·lapsem. Paleta de colors

Fig. 92

Fig. 93

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 94 77

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 95

Fig. 96

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 97 79

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.8. OH NO Descripció Lavabo il·luminat solament per un neó en forma de llamp on hi hi ha una banyera amb una noia a dintre la qual només se li veuen les cames. Explicació Escena fosca en la que s’intueix que la noia dins la banyera està morta a causa del “llamp” que li ha caigut mentre estava banyant-se i s’ha electrocutat. Trobo que aquesta il·lustració és més oberta a diferents interpretacions que les altres. La vaig fer en un moment en el qual estava d’ànims baixos i no vaig buscar-li gaire significat a part de dibuixar el que sentia. Paleta de colors

Fig. 98

Fig. 99

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 100

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

AREN’T OU

Descripció Platja plena de gent prenent el sol. La noia del mig és l’única que no porta banyador i va tapada de cap a peus. Explicació No tothom es sent còmode a l’hora de portar poca roba, i menys quan l’única peça de roba acceptable per anar a la platja és un bikini minúscul que amb prou feines tapa el que ha de tapar. Mostrar el nostre cos a persones desconegudes no és fàcil quan l’autoestima no és gaire alta i som massa conscients de nosaltres mateixos. Paleta de colors

Fig. 101

Fig. 102

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 103

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

5.2.10. BON APPETIT Descripció Taula plena de menjar on a primera vista sembla no haver-hi cap problema, però si ens hi fixem veiem que està plena d’insectes. Explicació Quan l’ansietat apareix, ni el menjar més deliciós del món semblaria apetitós. L’ estòmac es tanca i l’olor de menjar sembla repugnant. Aixó queda representat amb el pastís, batut i pot de galetes que a simple vista semblen normals però estant envoltats de formigues, un centpeus i una arna. El ganivet també dóna una sensació d’alerta, acabat de rematar amb el batut que sobresurt del got i ha deixat taques vermelles a les estovalles. Paleta de colors

Fig. 104

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 105

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

6. MAQUETACIÓ

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

6.1. ORDRE I COMPOSICIÓ La mida que he acabat escollint per al meu llibre ha estat el format A5. Una mida A4 trobo que és massa gran per a un llibre d’il·lustracions personal i en un de més petit com un A6 no s’apreciarien bé les imatges. Altres formats com el quadrat o apaïsat també s’han tingut en compte però per qüestions d’estil i composició no acabaven de funcionar.

Fig. 106

Les il·lustracions no han estat col·locades en cap ordre específic. He anat alternant entre estils per tal que no es repetissin però a part d’això el llibre no segueix cap història ni fil. Les que formen part d’un mateix “grup” com One of us i Sad Arcade sí que han estat posades unes al costat de les altres, però això seria tot. Cada il·lustració és independent de les altres però a la vegada formen un conjunt de sentiments i sensacions basats en mi. 87

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Per a realitzar la portada he agafat el lineart ’ · ’ col·locat sobre un tes les imatges contemesura aquest color. A sobre, en blanc, hi ha el nom del llibre: Unmasked.

6.1.1. IDIOMA Realment el llibre no té text en si i l’únic que es podria considerar text serien els títols de cada il·lustració i el títol de la portada. Ja des des de les primeres il·lustracions l’anglès és l’idioma que vaig escollir: Sad Arcade inclou els noms de les màquines de joc que són Pick me up (agafa’m), Step on me (trepitja’m) i Throw me away (llença’m). En el moment en que les vaig fer ni tan sols em vaig plantejar l’idioma, simplement vaig escriure el que creia que hi podria anar millor. Haver triat l’anglès per sobre del català o castellà és més que res una elecció estilística. Sad Arcade no sona igual que “Màquines de joc tristes”. Els títols traduïts al català i castellà tenen fins i tot un aire còmic que no s’adequa a l’estil del llibre.

6.1.2. ESTIL DELS TÍTOLS En comptes de triar un estil simple per als títols de cada il·lustració i utilitzar la mateixa tipografia per a tots, he decidit dissenyar-los diferents. He jugat amb el títol de les il·lustracions, els colors, el tema i disposició per fer-ne un de diferent per cada un. Per exemple, en el cas de No signal, he intentat simular una mena de glitch per a representar que no arriba cap “senyal”, per Oh no he utilitzat la repetició de les dos paraules per crear angoixa, i per a Sad Arcade he intentat simular una tipografia dels anys 80, època d’or per a les màquines recreatives.

6.1.3. PRE-VISUALITZACIÓ Per a poder tenir una idea de com pot quedar el llibre ja imprès he utilitzat una sèrie de mock-ups que mostraré a continuació. 88

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 107

Fig. 108

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 109

Fig. 110

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 111

Fig. 112

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 113

Fig. 114

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 115

Fig. 116

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 117

Fig. 118

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 119

Fig. 120

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

3 96

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

7. CONCLUSIONS

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

7.1. VALORACIÓ DELS RESULTATS Després de mesos d’escriure i dibuixar, molts dubtes i masses entrebancs, el treball per fi ja està finalitzat. En general, estic bastant satisfeta amb la feina feta. Hi ha hagut dies en els que semblava que per molt que intentés avançar, només anava cap enrere. Com tot, algunes parts han estat més fàcils de portar a terme que d’altres. Sobretot ha estat en la part teòrica, és a dir, la primera fase, on m’he vist més bloquejada.

Fig. 121

Trobar una direcció cap a on dirigir el treball podria dir que ha estat la decisió que més maldecaps m’ha portat. Tenia una idea molt clara del llibre d’il·lustracions però pel que fa a la recerca d’informació ha estat molt difícil trobar-li un enfocament que s’hi adeqüés. 99

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Fig. 122

Explico bona part de les malalties mentals que existeixen? Faig una recerca basada solament en la salut mental tractada des de les sèries de televisió i pel·lícules? Busco la manera en com s’han representat els malalts mentals des de l’invenció de la pintura fins avui en dia? No hi havia un tema més important que un altre i per aquest motiu no sabia si centrar-me solament en un de sol o explicar-ho tot. Finalment vaig veure que al cap i a la fi el que volia era fer arribar un text entenedor per a tothom i que el millor seria transmetre-ho de forma clara i sense endinsar-m’hi massa. És per això que en el treball hi trobem des de la definició més bàsica de malaltia mental, passant per l’estigma i representacions d’aquesta i acabant amb un petit viatge pel món de l’art i la salut mental. M’hagués agradat incloure moltíssima més informació que en un principi havia d’estar al treball. Per exemple, volia incloure alguns anàlisis de pel·lícules sobre malalties mentals i també incloure molts més artistes (tan passats com contemporanis) dels que hi ha ara. Malauradament, si ho hagués fet així, la part teòrica hagués passat a tenir el doble de pàgines de les que té actualment. Cosa que a la vegada voldria dir que encara hagués tingut menys temps per dedicar al llibre d’il·lustracions. El estar tan preocupada pel treball escrit ha fet que perdés molt de temps per il·lustrar, fet del qual em penedeixo bastant, ja que la màxima prioritat per a mi era el llibre. He estat tan bloquejada per les preocupacions que em portava la primera fase, que em restringia a mi mateixa de dibuixar fins que no hagués acabat la part escrita abans. I al no estar mai satisfeta amb el que havia escrit, continuava deixant de banda les il·lustracions. Això ha estat un gran error per part meva que hauria d’haver sabut gestionar ja que es va convertir en un cercle sense fi. Hauria d’haver après a combinar el escriure amb el dibuixar, dedicant-li gairebé el mateix temps, però al final no ha estat així.

100

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

No és que no estigui satisfeta amb el meu llibre d’il·lustracions, ja que és el primer que faig i m’agraden els resultats. Però sí que com he explicat, al restringir-me a mi mateixa ha provocat que el número d’il·lustracions previst fos més baix del que esperava. No m’havia plantejat cap nombre concret ni tampoc un mínim de pàgines, però m’han quedat moltíssimes idees per explorar. També hauria d’haver tingut en comptes que el meu ritme per a fer les il·lustracions no és el mateix que el d’una persona que es dedica completa i exclusivament a això. Tot i l’estil “senzill” de les il·lustracions, fa relativament poc que he començat a tocar l’art digital i la meva tècnica i rapidesa encara són lluny de semblar-se a la d’un professional.

7.2. FUTUR DEL LLIBRE Encara tinc moltes idees per a properes il·lustracions que han quedat sense fer. Un cop entregat el treball, podré dedicar-me a acabar-les totes i afegir-les al llibre actual. És per això que considero Unmasked una primera versió del llibre definitiu. No és que el llibre estigui inacabat, ja que per a mi és un producte finalitzat. Però al afegir-hi més il·lustracions ja deixa de ser el mateix llibre i per això podríem fins i tot dir-ne que és un prototip del que serà el llibre complet algun dia.

“

Potser ni tan sols mai hi acabarà havent una versió final, ja que cada dia em venen al cap idees noves que vull explorar. O fins i tot podria ser que sigui el començament d’un projecte més gran o d’alguna cosa completament diferent. De moment, però, l’objectiu és continuar il·lustrant els meus pensaments i fer-los arribar a tothom per tal de que la gent em senti la veu amb la mirada.

El millor principi és

Anònim

101

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

ANNEXES

102

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

103

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

ALTRES APLICACIONS

Fig. 123 Fig. 124 104

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 125 Fig. 126 105

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

REFERENTS A

’ you hot?

Fig. 127 106

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

No signal

Fig. 128 107

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

One of us

Fig. 129 108

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

One of us

Fig. 130 109

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Bon Appetit

Fig. 131 110

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

When nobody looks

Fig. 132 111

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

Nothing to see

Fig. 133 112

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Empty

Fig. 134 113

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

FUTURES I·LUSTRACIONS Fig. 135 Fig. 136

114

Fig. 137 Fig. 138

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

Fig. 139 Fig. 140

Fig. 141 Fig. 142 115

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

BIBLIOGRAFIA LLIBRES Wedding, D. i Niemiec, R. (2005). Movies and Mental Illness: Using Films to Understand Psychopathology. Cambridge: Hogrefe Publishing. Wahl, O. (1997). Media Madness: Public Images of Mental Illness. Piscataway: Rutgers University Press. Lapuyade, L. (2002). Catàleg de follies i infelicitats: Tots estem bojos o estem amb bojos. Barcelona: Pòrtic. Kopf, A. (2016). Germà de gel. Barcelona: L’Altra Editorial.

ARTICLES Baun, K. (Febrer de 2009). Stigma Matters: The Media’s Impact on Public Perceptions of Mental Illness. OttawaLife, p. 31. Link, B., Phelan J., Bresnahan, M., Stueve, A., Pescosolido, B. (Setembre de 1999). Public Conceptions of Mental Illness: Labels, Causes, Dangerousness, and Social Distance. American Journal of Public Health, (89), p. 1328. Maj, M. (Octubre de 2012). From “madness” to “mental health problems”: reflections on the evolving target of psychiatry. World Psychiatry, (11), p. 137. Rustin, T. (2008). Using artwork to understand the experience of mental illness: Mainstream artists and Outsider artists. GMS Psycho-Social-Medicine, (5), p. 52.

WEBS Saltz, A. (2017). To remove the stigma of mental illness, we need to accept how complex -and sometimes beautiful- it is. Recuperat el 10 de desembre de 2018, de Quartz: https://qz. com/959936/there-are-some-positives-to-mental-illness-to-remove-the-stigma-we-needto-accept-how-complex-and-sometimes-beautiful-it-is/ Haider, A. (2018) How cinema stigmatises mental illness. Recuperat el 10 de desembre de 2018, de BBC: http://www.bbc.com/culture/story/20180828-how-cinema-stigmatises-mental-illness

116

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

De Zilva, O. (2017). A Study in Blue: Mental Illness and Depression in Art History. Recuperat el 10 de desembre de 2018, de Collage Adelaide: https://collageadelaide.wordpress. com/2017/03/27/a-study-in-blue-mental-illness-and-depression-in-art-history/ Christensen, T. (2013). The link between depression and creativity, and how it can be good for you. Recuperat el 17 de desembre de 2018, de Creative Something: https://creativesomething.net/post/55508909341/the-link-between-depression-and-creativity-and Gándara, J. (2014) El estilo de vida posmoderno aumenta los trastornos psiquiátricos. Recuperat el 17 de desembre de 2018, de ABC Salud Mental: http://abcblogs.abc.es/salud-mental/2014/02/14/el-estilo-de-vida-postmoderno-aumenta-los-trastornos-psiquiatricos/ Saleh, N. (2018). How the Stigma of Mental Health Is Spread by Mass Media. Recuperat el 18 de desembre de 2018, de Verywell Mind: https://www.verywellmind.com/mental-health-stigmas-in-mass-media-4153888 Noorda, R. (2015). Let’s Talk About Depression. Recuperat el 13 de gener de 2019, de Thunderstone Books: http://thunderstonebooks.com/lets-talk-about-depression/ McKellop, M. (2015). Book Review: ‘The Worrier’s Guide to Life’. Recuperat el 13 de gener de 2019, de Web Pshycology: https://www.webpsychology.com/news/2015/07/09/book-review-%E2%80%98-worrier%E2%80%99s-guide-life%E2%80%99-223291 Shin, H. (2017). Death-Inspired Love Comics That I Create To Cope With My Depression. Recuperat el 13 de gener de 2019, de Bored Panda: https://www.boredpanda.com/deathlike-skeleton-drawings-haenuli-shin/?utm_source=google&utm_medium=organic&utm_ campaign=organic Stewart, B. (2018). Anxiety artbook: The Nightmares Dreams Are Made Of vol. II. Recuperat el 13 de gener de 2019, de Kickstarter: https://www.kickstarter.com/projects/1761705752/anxiety-artbook-the-nightmares-dreams-are-made-of-0 Fita, J. (2018). “Siento como un fracaso haber estado en un psiquiátrico”. Recuperat el 13 de gener de 2019, de La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/ vida/20180524/443781749202/siento-fracaso-haber-estado-psiquiatrico-maria-manonelles.html Sieczkowski, C. (2015). If Mental Illnesses Were Monsters, This Is What They’d Look Like. Recuperat el 13 de gener de 2019, de Huffington Post:https://www.huffpost.com/entry/ toby-allen-real-monsters-mental-illness_n_55dde039e4b04ae497053e34?ncid=fcbklnkushpmg00000063&xef80k9= Mitchison, A. (2011). Kim Noble: The woman with 100 personalities. Recuperat el 13 de gener de 2019, de The Guardian: https://www.theguardian.com/lifeandstyle/2011/sep/30/ kim-noble-woman-with-100-personalities

117

TFG

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

IMATGES 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 118

Freestocks. (2018). White Pink and Yellow Blister Packs. Yang, T. (2018). Girl Seating Outdoor. Rawpixel. (2018). Man in White Shirt Walking With Boy Near Wooden Fence. Chai, M. (2019). Time Lapse Photography of People on Pedestrian Lane. Free Creative Stuff. (2018). Grayscale Photography of Vintage Camera Lot. Jayne, K. (2018). Woman Holding Her Head. Rawpixel. (2018). Three People Using Smartphones. Rawpixel. (2018). Woman Leaning on Desk Reading Newspaper. Universal Pictures. (1960). Psycho. Warner Bros. (1980). Friday the 13th. New Line Cinema. (1984). A Nightmare on Elm Street. The Weinstein Company. (2012). Silver Linings Playbook. Summit Entertainment. (2012). The Perks of Being a Wallflower. Dreamworks. (2001). A Beautiful Mind. Johnson, S. (2018). Closeup Photography of Painting Canvas Lot. Picasso, P. (1901). L’habitació blava. Pollock, J. (1950). nº32. Fitzgerald, Z. (1940). Autoretrat en aquarel·la. Dürer, A. (1514). Melancolia I. Charnley, B. (1991). Autoretrat. Van Gogh, V. (1890). Ancià en pena. Munch, E. (1893). El crit. Shaw, U. (2018). Man Walking on Floor. Pawel, L. (2018). Person Wearing Black Shirt Sitting on Gray Surface. Siric, J. (2018). Person Taking a Painting. Darger, H. (1960). The Vivian sisters. Wölfli, A. (1910). Irren-Anstalt Band-Hain. Stewart, B. (2018). 8:07pm. Shin, H. (2017). Their story. Manonelles, M. (2018). Dormo molt. Allen, T. (2015). Schizophrenia. Correll, G. (2015). Worrier’s Guide to Life. Malcolm, D. (2015). Meh. Barcroft Media. (2011). Kim Noble. Noble, K. (2011). Nowhere to run. Noble, K. (2011). Golden Kaballa. Noble, K. (2011). Grey Dust. Noble, K. (2011). The Girl with the Brexit Tattoo. Noble, K. (2011). Untitled. Noble, K. (2011). My Hands are Tied. Noble, K. (2011). Why US. Noble, K. (2011). Robot Family. Rawpixel. (2018). Person Sketching. Netflix. (2017). 13 Reasons Why. Pixabay. (2018). Silhouette Photography of Man Sitting on Bed. Nieves, E. (2018). Grayscale of Woman in Black Flat Sandals Walking.

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65-72 73-75 76-78 79-84 85-88 89-91 92-97 98-100 101-103 104-105 106 107-120 121 122 123-126 127-134 135-142

Pixabay. (2018). Tablet Computer With Stylus Pen. Hai. (2018). Untitled. Hyowon, P. (2016). Our Own Night. Meyoco. (2018). Rest. Morae, S. (2015). 이상한 일. Stanard, M. (2017). Pity Party. Friedberg, L. (2018). A series of illustrations. Dale, T. (2019). Dissolve and Integrate. Callaghan, L. (2015). Untitled. Garcia, G. (2014). Girls on Wheels. Donothing. (2016). 자취방. Altena, X. (2016). Bloom. Smith, K. (2018). Early Morning. Denti, R. (2015). Everyday Thoughts On Everyday Things. Tsai, V. (2018). Neon Impasse. Miralpeix, I. (2019). Cor 1. Miralpeix, I. (2019). Cor 2. Miralpeix, I. (2019). Cor 3. Miralpeix, I. (2019). Sad Arcade. Miralpeix, I. (2019). Empty. Miralpeix, I. (2019). Unread. Miralpeix, I. (2019). One of us. Miralpeix, I. (2019). Nothing to see. Miralpeix, I. (2019). When nobody looks. Miralpeix, I. (2019). No signal. Miralpeix, I. (2019). Oh no. Miralpeix, I. (2019). Aren’t you hot? Miralpeix, I. (2019). Bon Appetit. Dom, J. (2018). Assorted Books. Miralpeix, I. (2019). Mockups d’Unmasked. Secret Garden. (2019). Close-up Photograph of Flowers. Akyurt, E. (2018). Green Leafed Plant on Sand. Miralpeix, I. (2019). Aplicacions d’Unmasked. Miralpeix, I. (2019). Collages de fotos pròpies i de Pinterest. Miralpeix, I. (2019). Esbossos per a il·lustracions.

119

TFG

120

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS

INGRID MIRALPEIX FONALLEDAS

A totes aquelles per’ nat forces quan estava ’ dat a retrobar el camí: GRÀCIES.

121

TFG

122

UNMASKED: CREACIÓ D’UN LLIBRE D’IL·LUSTRACIONS