El cocodril de fil by EU ERAM

Treball final de grau - Grau en Audiovisuals i Multimèdia

- El Cocodril de Fil Disseny i desenvolupament d’una marca

Yolanda Peregrín de Fijter Juliol 2017 Dirigit per: Judit Vidiella Pagès

Resum

Resumen

Al llarg dels últims segles la manera en què produïm i consumim els béns tèxtils ha sofert un gran canvi. Primer amb la revolució industrial i més tard amb la globalització, s’ha optimitzat el procés de fabricació i s’han reduït costos, però tot això ha estat en detriment del medi ambient i els treballadors d’aquesta indústria, especialment els dels països en desenvolupament. S’ha creat una desconnexió entre el client i el productor, i s’ha perdut l’afecte per les coses ben fetes i la qualitat en els productes.

A lo largo de los últimos siglos, la forma en qué producimos y consumimos los bienes textiles ha sufrido un gran cambio. Primero con la revolución industrial y más tarde con la globalización, se ha optimizado el proceso de fabricación y se han abaratado los costes, pero todo en detrimento del medio ambiente y de los trabajadores de ésta industria, especialmente los de los países en desarrollo. Se ha creado una desconexión entre el cliente y el productor, y se ha perdido el aprecio por las cosas bien hechas, y la calidad de los productos.

Actualment però, estem vivint una revolució de valors, on s’està recuperant l’ètica, i on els consumidors s’estan adonant de l’impacte que tenen les seves accions. Cada vegada més, la sostenibilitat i el comerç just s’estan considerant com a indicadors a l’hora de consumir, no només el preu final. Aquest treball planteja redissenyar la marca El Cocodril de Fil, a través d’una premissa ètica i sostenible, per tal que sigui fidel als seus valors.

Actualmente, pero, estamos viviendo una revolución de valores, donde se está recuperando la ética, y donde los consumidores se están dando cuenta del impacto que tienen sus acciones. Cada vez más, la sostenibilidad y el comercio justo se estan considerando como indicadores a la hora de consumir, no sólo el precio final. Éste trabajo plantea rediseñar la marca El Cocodril de Fil, a través de una premisa ética y sostenible, para que sea fiel a sus valores.

Constarà d’un nou logotip, disseny de targetes i packaging, nous models de productes i l’adaptació de la pàgina web al nou disseny i continguts. També es farà un vídeo, on es mostrarà el procés de creació d’un producte i on es transmetran els valors de la marca. Tot això es promocionarà a través de les xarxes socials, per tal de donar a conèixer la marca, on es realitzaran diverses accions de màrqueting on-line per tal de fer créixer la seva presència a les xarxes.

Constará de un nuevo logotipo, diseño de tarjetas de contacto y packaging, nuevos modelos de productos y la adaptación de la página web al nuevo diseño y contenidos. También se realizará un vídeo, donde se enseñará el proceso de creación de un producto, y donde se transmitirán los valores de la marca. Todo esto se promocionará a través de las redes sociales, para dar a conocer la marca, dónde se realizarán distintas acciones de marketing on-line para hacer crecer su presencia en las redes. Palabras clave: Sostenibilidad; comercio justo; KM0; Ética; Valor Añadido; Trazabilidad; Transparencia; Valores

Paraules clau: Sostenibilitat; comerç just; KM0; Ètica; Valor Afegit; Traçabilitat; Transparència; Valors

Abstract Along the last centuries, the way we produce and consume textile goods has changed a lot. First with the industrial revolution and later with globalisation, the process of manufacture has been optimized and the cost of making the goods has decreased, but all of this has been in detriment of the environment and the garment workers, especially in the developing countries in which we produce. We have created a disconnection between the client and the manufacturer, and we have lost the value of quality work and products. But nowadays, we are living a revolution of values, where we are rebuilding our ethics, and where consumers are becoming aware of the impact that their actions have. Sustainability and Fair trade are increasingly being considered as indicators when consuming, not only the final price. This project presents a redesign for the brand El Cocodril de Fil, through an ethical and sustainable premise, so that itâ&#x20AC;&#x2122;s true to its core values. It will consist of a new logo, design of business cards and packaging, new product models, and the adaptation of the web page to the new design and content. There will also be a video, that will show the process of making a product and where the values of the brand will be conveyed. All this will be promoted through social media, to make the brand known, where there will be several on-line marketing actions, so as to grow its presence in the social media platforms. Keywords: Sustainability; fair trade; KM0; Ethics; Added Value; traceability; Transparency; values

3. Slow Fashion

Índex de continguts Resum Glossari de conceptes Objectius Estructura i metodologia del procés de recerca Què és El Cocodril de Fil?

P. 4 P. 11 P. 13 P. 13 P. 14

P. 46

3.1 Moda circular

P. 46

3.2 Moda sostenible a BEFF (Barcelona Ethical Fashion Fest)

P. 47

3.3 Característiques i tipus de Slow Fashion

P. 56

3.4 Ús i consumidor

P.67

3.5 Moda sostenible i xarxes socials

P.71

- Part 2 4. Redisseny de la marca “El cocodril de Fil”

- Part 1 -

4.1 Millora de la sostenibilitat de la marca Introducció 1. Fast Fashion 1.1 Capitalisme i Consumisme 1.2 Globalització i Deslocalització 1.3 Impactes medi-ambientals 1.4 Sweatshops 1.5 “Responsabilitat social i Sostenibilitat” 1.6 Residus 1.7 Greenwash Conclusió Fast Fashion 2. Líders del canvi 2.1 World fair trade day 2.2 Green carpet challenge 2.3 Fashion Revolution 2.4 Campanya Detox de Greenpeace 2.5 Don’t mention the garment workers Conclusió Líders del canvi

P. 17 P. 18 P. 20 P. 22 P. 23 P. 27 P. 30 P. 31 P. 32 P. 35

P.76 P.76

4.2 Disseny de la nova imatge de “El Cocodril de Fil”

P. 88

4.3 Presència Online

P. 96

4.4 Vídeo Promocional

P.100 - Part 3 -

5. Dificultats, canvis i solucions

P. 36 P. 36 P. 37 P. 38 P. 43 P. 43 P. 44 9

P. 108

6. Aspectes a millorar

P.109

7. Conclusions

P.109

8. Bibliografia

P.110

Globalització : La globalització és un fenomen que es caracteritza per la interdependència econòmica, política, social i cultural de tots els països del món. És un canvi social basat en l’increment de la interconnexió entre diferents societats.

Glossari de Conceptes Biodegradació: Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme.

Greenwash : Desinformació disseminada per una organització per tal de presentar una imatge pública mediambientalment responsable.

Capitalisme : Sistema econòmic caracteritzat per la propietat privada dels mitjans de producció, concentrats en mans d’una minoria, la prevalença del mercat i la recerca del benefici.

Km0 : Concepte que s’utilitza per descriure aquells productes que es produeixen i es venen en una zona determinada, també es coneix com comerç local.

Capsule wardrobe : Col·lecció petita de peces de roba que es poden combinar de diferents maneres i inclou tot allò que normalment necessites per vestir.

Slow Fashion (moda sostenible) : La moda sostenible es pot definir com a roba, sabates i accessoris que estan fabricats, comercialitzats, i utilitzats de la manera més sostenible possible, considerant tant aspectes medi-ambientals com socioeconòmics.

Comerç Just : Sistema comercial solidari i alternatiu que el seu objectiu és millorar l’accés al mercat dels productors més desfavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional, que consoliden la pobresa i la desigualtat mundial.

Sostenible : Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic.

Consumisme : Corrent econòmic que es basa en el foment del consum de béns i productes, més o menys necessaris.

Sweatshops : Fàbriques o llocs de treball, especialment a la indústria de la moda, on els treballadors són contractats amb sous molt baixos, durant moltes hores i en condicions precàries.

DIY: El DIY, de Do It Yourself (Fes-ho Tu Mateix en català), és un corrent que s’ha estès per les xarxes socials, on tutorials i instruccions per fer treballs manuals i altres propostes creatives permeten a l’usuari trobar idees per estalviar diners o crear coses originals i úniques.

Transgènic : Que ha estat modificat genèticament artificialment mitjançant enginyeria genètica incorporant ADN d’altres organismes als seus gens.

Fabricació “Just in time” : Sistema de producció que enllaça totes les parts de la cadena de fabricació i distribució per tal de reduir el temps de producció total d’una peça de roba.

Upcycle : Tècnica de reciclatge que aporta més valor al producte resultant. “Zero Waste” : El disseny “Zero Waste” es refereix a mètodes de creació de patrons que tenen l’objectiu de reduir els residus de tela de la fase de producció des de la perspectiva del disseny.

Fast Fashion : Terme utilitzat per descriure roba barata que és un resultat dels dissenys de passarel·la movent-se a les botigues de la manera més ràpida possible, per tal de respondre a les últimes modes. 11

Objectius L’objectiu d’aquest treball és entendre l’estat actual de la sostenibilitat i el comerç just en relació a la moda i a la costura, per tal d’aplicar-ho a la marca El Cocodril de Fil, tant externament, amb el disseny de la marca i la publicitat, com internament, reduint l’empremta ecològica de la marca al màxim a través de la incorporació de pràctiques més sostenibles en la creació dels productes.

Estructura i metodologia del procés de recerca Aquest treball està estructurat amb una part teòrica i una part pràctica. A la part teòrica s’ha fet una recerca sobre l’estat actual de la moda, com funciona el model convencional i les noves propostes que subverteixen el model convencional; també s’ha comptat amb els testimonis d’una sèrie de persones relacionades amb el món de la moda sostenible, que actuen com a informants i referents, per tal d’aportar al treball més autenticitat i credibilitat. La presència dels entrevistats en el treball està intercalada amb els referents teòrics, creant un diàleg entre ells, per tal que la lectura sigui fluida i la relació entre les diferents idees sigui natural. Els fragments dels informants entrevistats apareixen en color verd, per tal que siguin fàcilment identificables. L’estudi teòric de la moda sostenible s’ha utilitzat per analitzar i diagnosticar l’estat actual de la marca El Cocodril de Fil, i crear propostes de millora que s’han desenvolupat a la segona part del treball.

Què és el cocodril de fil?

que ja no reflecteix eficaçment el que és El Cocodril de Fil. El cocodril de fil és un projecte empresarial d’articles de costura infantils personalitzats, de qualitat, fets a mà i amb el valor afegit de la moda sostenible.

El cocodril de fil és un projecte que va néixer a l’estiu del 2014 coincidint amb el naixement del fill de la meva cosina, en Joel.

Aquest treball final de grau, té com a objectiu millorar tant el disseny com la sostenibilitat d’aquesta marca, perquè sigui més coherent amb els valors que defensa. Per aconseguir-ho, es farà una recerca sobre la moda sostenible per després aplicar aquests coneixements a la marca El cocodril de fil. Es farà una diagnosi de l’estat actual de la marca i es dissenyaran una sèrie de millores, tant productives com de disseny.

Quan en Joel va néixer, la seva mare em va demanar si podia ajudar-la a fer una funda per la cartilla de salut d’en Joel, ja que sabia que jo estava aprenent a cosir. Encantada de poder-la ajudar i amb les teles i el disseny que ella va triar, la vam crear. Quan les amigues de la meva cosina van veure la funda de la cartilla d’en Joel, li van preguntar on l’havia comprat, i ella els va dir que l’havia fet jo. En veure l’interès de les seves amigues, em va preguntar si m’interessaria fer fundes de cartilla per a elles també. Jo vaig dir que sí encantada, i vaig posar fil a l’agulla. A mesura que anava fent encàrrecs, la meva cosina em va animar a fer un blog i a penjar les cosetes que anava fent, que totes eren diferents i a gust de les clientes. Així és com va néixer El Cocodril de Fil. Avui en Joel ja té 3 anys, i per tant, El Cocodril de Fil també. Durant aquests tres anys, el projecte ha anat millorant a poc a poc, a mida d’assaig i error, i s’han anat incorporant nous productes que complementen la funda de cartilla, que segueix essent el producte estrella. Al principi vaig tenir alguns problemes amb el preu. Quan vaig començar a vendre les fundes de cartilla les venia a 15 €, però aviat vaig veure que em passava tantes hores cosint cada peça que no em sortia gens a compte. Vaig anar apujant el preu gradualment, i vaig anar optimitzant processos de producció. També vaig identificar en la marca els valors que la defineixen actualment: Un producte de qualitat i proximitat, fet a mà i personalitzat. Aquest valor afegit és el que justifica el preu de la marca, i posiciona El Cocodril de Fil com un producte diferencial. A mesura que es van anar esculpint els valors i l’essència de la marca, el disseny inicial es va anar quedant enrere, fins a un punt

Fig. 1 : Aquesta és la primera funda de cartilla que vaig cosir, la de’n Joel. Actualment ja no té el seu nom, perquè quan li vaig fer una funda nova a conjunt amb una bosseta i un canviador de pirates, la meva cosina la va aprofitar per les cartilles del veterinari dels gossos. És un exemple de com es pot re-utilitzar, només traient el nom.

- Part 1 -

Marc TeĂ˛ric

Introducció Moda Sostenible La moda sostenible no és una “moda”, sinó una necessitat. La manera de fer moda que hi ha actualment és molt perjudicial tant pel medi ambient com per als milers de persones que treballen en aquest sector arreu del món, i només amb una revolució de valors es pot aconseguir un canvi. Per entendre la necessitat d’aquest canvi, hem de mirar més enllà del que ens ensenyen, més enllà de la publicitat suggerent i el que trobem a les botigues. Cal entendre com funciona i els impactes que té el model convencional, per poder proposar noves maneres de fer moda. Per a comprendre la complexitat d’aquest canvi de consciència vinculat a la productivitat, és important primer definir una sèrie de conceptes que hi estan associats i que breument es poden consultar al glossari introductori. Tot seguit els desplegaré per tal d’anar dialogant de manera reflexiva amb el meu projecte comercial El cocodril al Fil.

Fig. 2 : Antonio Soares, Il·lustració (2014)

1. Fast Fashion

A més, es creen tendències molt extremades, com per exemple els colors fluorescents o teixits platejats, per tal que sigui molt evident quan una cosa està fora de “moda”.

Definicions

El fast fashion utilitza un sistema de fabricació anomenat “Just in time” (Just a temps). Els nous sistemes tecnològics enllacen totes les parts de la cadena de fabricació i distribució per tal de reduir el temps de producció total d’una peça de roba. Zara, per exemple, pot treure una línia nova de roba en dues setmanes, i reposar les peces de roba més venudes en només 5 dies. (Greenpeace, 2017)

Merriam Webster Dictionary: Enfocament del disseny, creació i màrqueting de moda que emfatitza en fer les modes ràpides i barates disponibles als consumidors. MacMillan Dictionary: Terme utilitzat per descriure roba barata que és un resultat dels dissenys de passarel·la movent-se a les botigues de la manera més ràpida possible, per tal de respondre a les últimes modes.

Però d’on ha sortit aquesta necessitat d’esprémer d’aquesta manera la indústria tèxtil? És només una qüestió de moda? O hi ha alguna cosa més? Tot i que la indústria de la moda és de les més afectades per aquest fenomen, és un model que s’està expandint a tota l’economia.

Què és el Fast Fashion? Fast fashion és un terme relativament modern. Es tradueix literalment com “Moda ràpida” i és perquè representa el concepte de rapidesa i immediatesa aplicat al món de la moda. “En el sistema tradicional de la indústria de la moda, hi havia dues temporades l’any: Primavera / Estiu i Tardor / hivern. Avui dia estem en un nou sistema en el qual hi ha coses noves cada setmana. Actualment, hi ha fins a 52 temporades l’any. El fast fashion ha creat això bàsicament per poder rotar més producte.” (Lucy Siegle a “The true cost” (min.5)).

Amb dues temporades l’any la capacitat per part del client d’adquirir roba nova estava limitada, per augmentar aquesta capacitat es va canviar el model de temporades per tal que es creés més oferta, i conseqüentment, més demanda. Aquest augment en el nombre de temporades i models de roba, ha creat una competició entre les marques per tal de tenir sempre el més actual. Si en una passarel·la apareix un vestit amb estampat de pinyes, al cap d’una setmana hi haurà pinyes a totes les botigues1 .

“Culture fades with tears and grace leaving us stunned hollow with shame we have seen this all, seen this all before” -Xavier Rudd - Spirit Bird -

Fig. 3 : Dolce & Gabanna, spring-summer 2017 1 Aquí podem observar un clar exemple de com un model d’una marca de luxe com Dolce & Gabanna ha estat re-interpretat per moltes de les marques de Fast Fashion.

1.1 Capitalisme i Consumisme, consequència o causa?

Al voltant d’aquesta idea es va construir la societat consumista que tenim avui en dia. Per assegurar nivells de consum alts, els governs i les empreses han forjat un sistema basat en diverses estratègies, que estan dissenyats per tal de controlar i influir en el consumisme:

Un principi bàsic del capitalisme modern, és que els costs i els riscos són socialitzats al màxim, mentre que el benefici és privatitzat. - Noam Chomsky -

Obsolescència programada

El sistema econòmic en el qual vivim la majoria de societats consumistes, és el Capitalisme. El capitalisme és el sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció i en la llibertat de mercat.

L’obsolescència programada és l’escurçament de la vida útil d’un producte. Es fabriquen productes que estan dissenyats per tenir una vida útil curta, i així incentivar el consum. Ja sigui amb un xip que programa la mort dels aparells electrònics o utilitzant materials de mala qualitat perquè aquests no durin molt de temps, el consumisme està assegurat.

“El capitalisme és la raó per la qual la indústria de la moda és com és avui en dia. [...] Perquè si estàs operant en un sistema capitalista, el teu objectiu principal és crear benefici, i has de crear més benefici que els teus competidors”. (Tansy Hoskins, a “The true cost” 2015 (min.74))

Aplicat a la moda, s’utilitzen teixits de mala qualitat que fan que la roba duri molt poc temps i que s’hagi d’estar rotant constantment. Sumat als preus baixos, el concepte “un sol ús” és cada vegada més present als nostres armaris.

El consumisme és una peça clau al sistema econòmic Capitalista. El consum és el que fa que la màquina segueixi funcionant. Tot el sistema està muntat al voltant del consum. Però el consumisme no va passar per casualitat, va ser dissenyat:

Obsolescència percebuda L’obsolescència percebuda ens fa llençar coses que encara són perfectament útils. Aquest fenomen és degut al canvi constant en les modes, amb dissenys cada cop més estridents que ràpidament es veuen desfasats.

Després de la Segona Guerra Mundial, s’estaven buscant maneres de reactivar l’economia. A l’any 1955, l’economista Victor Lebow va personificar el nou status quo, escrivint al “Journal of Retailing”:

“La nostra economia altament productiva demanda que fem del consumisme la nostra manera de viure, que convertim el fet de comprar i utilitzar els productes en rituals, que busquem la nostra satisfacció i ego espiritual al consumisme. Necessitem que les coses es consumeixin, es cremin, es desgastin, se substitueixin i es llencin a un ritme creixent.”

Publicitat La publicitat té un rol molt important en aquest model de rotació de productes. Cada persona veu més anuncis en un any dels que la gent de fa 50 anys veia en tota la seva vida (a “Story of stuff” 2007 (min.15)) L’objectiu principal de la publicitat és enviar el missatge que el que tenim està malament, i ho podem solucionar anant de compres.

“Avui dia la gent sap el preu de tot i el valor de res” - Oscar Wilde -

(a “Story of stuff” 2007 (min.12)) Fig. 4 : Barbara Kruger. (I shop, therefore I am), 1983

El “Fast Fashion” és una resposta al consumisme, han abaratit els preus dels productes per tal que puguem comprar més, i tinguem una falsa sensació de riquesa.

Aquesta necessitat de consumir és reforçada per la identitat que tenim dins la societat en què vivim. Una societat on la nostra identitat es veu influïda per la capacitat que tenim de contribuir al consumisme. Però d’on ve aquest impuls d’acumular béns materials? I més importantment, a costa de què?

Amb el fast fashion, gairebé tothom es pot permetre comprar grans quantitats de roba, per estar sempre “a la moda”. Aquesta roba és de mala qualitat i no dura gairebé res, però com que ens ha costat molt poc, ens conformem, la llençem i en comprem més. Ens hem acostumat al fet que una samarreta valgui menys de 5 €, és el preu que trobem a tot arreu, però si ens parem a pensar tot el recorregut que ha hagut de fer aquella samarreta per arribar a les nostres mans, ens adonarem que aquest preu amaga moltes coses.

“Avui consumim més de 80 milions de peces de roba nova cada any. 400% més que la quantitat que compràvem només 20 anys enrere”. (The true cost 2015)

“Realment és democràtic comprar una samarreta per 5 $?, un parell de texans per 20 $? O ens estan prenent el pèl? Perquè ens fan sentir que som rics perquè podem comprar molt. Però en realitat, ens estan fent més pobres. I l’única persona que s’està fent més rica és l’amo de l’empresa”. (Livia Firth a “The true cost” 2015 (min.63))

Aquesta falsa idea de riquesa que provoca la roba barata que comprem, també és un motiu de preocupació de molta gent amb qui he parlat. Com diu una de les entrevistades: “Aquí hi ha un problema, que el Fast Fashion [...] s’aprofita i viu de la pobresa. De dues persones que són imprescindibles a la cadena de producció, el client, i el que produeix”. (Veronica Larrain) Parlant amb l’Amadeu, un altre entrevistat, va sortir el tema de la pobresa, no només de diners, sinó també de valors com a societat:

“Only when the last tree has been cut down, the last fish been caught, and the last stream poisoned, will we realize we cannot eat money.” (Cree Indian Prophecy)

“Pensa que tenim el món que consumim i som nosaltres els que farem el canvi. [...] Ara, no hi ha interès per això, perquè clar, les 20 empreses on tots comprem no estan per la labor. I cada vegada ens faran més pobres, no només econòmicament, sinó més pobres d’esperit”. (Amadeu Barbany) 21

1.2 Globalització i Deslocalització de Producció

Parlant amb els entrevistats, em vaig adonar que aquest tema no només és perjudicial per als països on anem a produir, sinó que també té conseqüències importants als països rics. Amb la deslocalització de la producció, moltes empreses tèxtils nacionals van haver de tancar, perquè no podien competir amb els preus que aconseguien les grans empreses a través de la deslocalització. Com em va dir la Cristina de Pure Green Apparel:

Per tal de produir aquestes grans quantitats de roba, amb aquests preus tan barats, la producció de la roba s’ha anat deslocalitzant a països en desenvolupament. La globalització i el mercat lliure han afavorit aquesta pràctica. La deslocalització de la producció és una estratègia utilitzada per la majoria de marques de roba. Actualment més del 95% de la roba que consumim està fabricada a països en desenvolupament com Bangladesh, l’Índia i Cambodja2 .

“Aquí a Espanya la indústria tèxtil havia estat molt agressiva i molt discriminada, i tot això va canviar perquè la gent va exigir els seus drets. Un cop aconseguits aquests drets, hem anat a produïr a un altre país, on aquests drets no es segueixen”. (Cristina, de Pure Green Apparel)

“Tot està subcontractat a proveïdors de països del tercer món, i la responsabilitat legal normalment s’acaba amb la jurisdicció del país proveïdor. [...] eviten haver de complir amb sistemes legals més desenvolupats com els dels seus propis països.” (Patrik Krooker a Slow fashion, 2016. P. 70)

Això va causar la destrucció de molts llocs de treball en el sector tèxtil, ja que a Espanya aquesta indústria havia estat molt important. Parlant amb en Joan, em va comentar que molta gent es queixa que no té diners per comprar la seva roba sostenible:

A través de la globalització, s’aprofiten de què les lleis de contaminació i els drets laborals dels països en desenvolupament són molt precaris en comparació als dels països rics, i així aconsegueixen produir el més barat possible, explotant la mà d’obra i el medi ambient d’aquests països.

“La gent no té diners perquè no té feina, i perquè no tenen feina? Perque les empreses han marxat a fabricar a fora. És una roda, si més gent fabriqués aquí, hi hauria més feina, i més gent tindria diners”. (Joan Corrons de Higher Woods)

La idea de la globalització era aconseguir millorar la repartició de la riquesa a nivell global. La gent dels països sub-desenvolupats tindrien feina i així podrien sortir de la pobresa, i els països rics tindrien roba i productes més barats. Però aquesta idea no s’ha complert, ja que la globalització i l’economia globalitzada s’ha realitzat a través del prisma del capitalisme. Així que en comptes de ser una situació beneficiosa per tothom, ha acabat essent una explotació de la mà d’obra barata dels països pobres en benefici de les grans empreses. (John Hilary a la capsula de youtube “Has globalization been a Success?” del documental “The true cost” 2015)

“Tenim un sistema que incentiva el comportament que és fonamentalment contrari a on hem d’anar com a raça humana. El que anomenem “Free Market” (mercat lliure) externalitza tots els costos reals de la producció. Les grans empreses estan utilitzant una gran quantitat de recursos que no s’estan comptabilitzant”. (Andrew Morgan, a Slow Fashion 2016, pag.40)

Si fem l’exercici de fixar-nos en l’etiqueta de la roba que portem a sobre, veurem que la majoria d’etiquetes porten la mateixa frase: Made in Bangladesh. Made in China. Made in India. Què hi ha a darrere de l’etiqueta “Made in Bangladesh”? Nosaltres només veiem el producte acabat. Aquest punt en la cadena quan nosaltres comprem la roba que ens agrada a un preu raonable. Però darrere de cada peça de roba hi ha un gran recorregut, passant per les mans dels agricultors del cotó, els filadors, els teixidors, els tenyidors, i els que cusen la roba que nosaltres portem, però el sistema ha fet que esdevinguin anònims.

1.3 Impactes medi-ambientals La indústria de la moda és una gran amenaça pel medi ambient, ja que és la segona indústria més contaminant del planeta, només per darrere de la indústria del petroli.4 No només crea un impacte ambiental bestial, tant en l’extracció de recursos naturals com en la contaminació del medi ambient, sinó que aquest impacte ni tan sols es comptabilitza en el cost de produir aquesta roba.

75 milions de persones treballen per fer la nostra roba3. El 80% són dones entre 18 i 24 anys. Tot i així, la majoria de la gent que treballa fent roba pel mercat global viu en la pobresa, sense poder-se permetre les necessitats bàsiques. (Money Fashion Power, 2013)

Com explica Vandana Shiva al documental “The true cost”, el PIB (Producte Interior Brut)5 només mesura allò que es pot comercialitzar, i això provoca que s’hagin fet invisibles factors com la feina dels treballadors o l’extracció dels recursos naturals.

La deslocalització de la producció té conseqüències negatives molt importants, tant en les societats i la gent que viu a aquests països com pel medi ambient a escala mundial. Quan la producció es fa tant lluny de nosaltres, estem completament desconnectats de la nostra roba, i és fàcil no ser conscients de què està passant, però és el món de tots que estem destruint.

Si seguim explotant els recursos naturals sense límit i sense consideració, ni tan sols comptabilitzant-los en el cost de producció, ens trobarem que efectivament són finits, i no són substituïbles. Les empreses han de començar a comptabilitzar la degradació mediambiental [...] com un cost real a la seva comptabilitat financera. Llavors és quan les empreses es començaran a transformar. (Slow Fashion 2016) El problema és que el sistema està muntat al voltant dels interessos de les grans empreses, i la legislació afavoreix aquestes pràctiques precisament perquè les empreses tenen més capital que els governs en si. 2 CleanClothesCampaign: GeneralFactsheetGarmentIndustry, Febrer 2015, pag.1 3 The true cost, 2015. 4 The true cost, 2015. 5 PIB Producte Interior Brut: En macroeconomia, el Producte Interior Brut (PIB), també conegut com a Producte Intern Brut o Producte Brut intern, és una magnitud macroeconòmica que expressa el valor monetari de la producció de béns i serveis de la demanda final d’un país o una regió, durant un període determinat de temps.

Fig. 5 : Claudio Montesano Casillas. a foto reportatge “Her name was Laboni”, 2015

Pesticides a l’agricultura del cotó

Aquest problema no només afecta els pagesos. La gent que viu a aquestes àrees està afectada per la contaminació de l’entorn causada pels pesticides utilitzats en els camps de cotó. Molts nens d’aquestes àrees neixen amb trastorns mentals i malformacions, les persones tenen problemes de pell, càncers, problemes de mobilitat...

El cotó és la fibra més utilitzada en la fabricació de roba, i en aquest model accelerat de producció i consum en el qual vivim, la planta del cotó s’està modificant genèticament per tal de seguir aquest ritme de producció. Però darrere d’aquesta transformació, hi ha interessos econòmics:

Els treballadors de les fàbriques també estan exposats a químics tòxics com l’Alum, sulfat de coure, dicromat de potassi i àcid tànnic. Molts d’aquests químics romanen a la roba i acaben a la pell de qui compra la roba. (Slow Fashion 2016, pag.24)

“Després de les dues guerres mundials, totes aquestes empreses que feien químics de guerra i explosius, estaven allà, i els països de l’oest van pensar que seria una bona idea vendre’ls al tercer món. Després de tot, la mateixa indústria que fa explosius, fa fertilitzants. Llavors van començar a exportar “fertilitzants de nitrogen”, però aquests fertilitzants no funcionen gaire bé amb els cultius natius. Així que tot el sistema es va organitzar per redissenyar la planta i així poder assumir més químics” (Vandana shiva a The true cost, (min. 27))

Com que les empreses que fabriquen els medicaments, són les mateixes que fabriquen els pesticides, hi surten guanyant de qualsevol manera. Han muntat un sistema del qual es beneficien a costa dels recursos i les persones dels països en desenvolupament, com l’Índia. La producció de cotó consumeix una xifra aproximada del 3% del consum d’aigua global, i un quilo de fibra de cotó consumeix 10.000 litres d’aigua.

Les empreses internacionals de químics tenen el monopoli de les llavors de cotó transgènic6 i els pesticides que s’utilitzen en aquest cotó. Aquestes llavors són un 17000% més cares7, i els pagesos s’han d’endeutar per poder-les pagar.

La producció de només una camiseta utilitzarà 2700 litres d’aigua, gairebé l’aigua que beu un adult en 3 anys. (Fashion Revolution)

Al voltant de 100 milions de famílies, la majoria a països pobres, depenen de l’agricultura del cotó per sobreviure8 La pressió econòmica sobre aquests pagesos, que no poden pagar els deutes amb aquestes empreses a causa del preu desorbitat d’aquestes llavors, ha causat un nombre horrorós de suïcidis. En els últims 16 anys hi ha hagut més de 250000 suïcidis registrats de pagesos a Índia. És un pagès cada 30 minuts, i és l’onada de suïcidis registrats més alta de la història.9

Fig. 6 : Infografia de Fashion Revolution respecte al consum d’aigua 6 Transgènic: Que ha estat modificat genèticament artificialment mitjançant enginyeria genètica incorporant ADN d’altres organismes als seus gens. 7 Peter Melchett a Slow Fashion 2016 (pag.77). 8 Vandana Shiva, a “The true Cost” 2015. 9 The true cost 2015.

Teixits sintètics Els teixits sintètics com el polièster i el nylon es fabriquen a partir del petroli i no són bio-degradables10, així que són insostenibles per naturalesa. No només utilitzen una gran quantitat d’energia durant la fabricació, la producció del nylon també emet una gran quantitat d’Òxid de nitrogen, un gas d’efecte hivernacle. L’impacte en el canvi climàtic d’un quilo d’òxid de nitrogen és quasi 300 vegades l’impacte de la mateixa quantitat de diòxid de carboni, el gas d’efecte hivernacle més comú. (Glynis Sweeny a EcoWatch.com, 2015) Els teixits sintètics segueixen contaminant el medi ambient durant la fase d’ús. Durant cada rentada d’aquest tipus de teixit, s’alliberen milers de microfibres que amb l’aigua residual, les que no són atrapades a les plantes de tractament, arriben al mar. Un estudi publicat el 2011, va descobrir que les microfibres formaven el 85% de les escombraries humanes a les costes d’arreu del món.11 Encara no hi ha gaire coneixement de les conseqüències que té la contaminació de les microfibres al medi ambient, però hi ha estudis que indiquen que pot contaminar la cadena alimentària a través dels peixos12 .

Fig. 8 : Campanya. “Rise Above Plastics” de l’organització “Surf Rider”, 2012.

10 Biodegradació: Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme. 11 American Chemical Society. Estudi publicat el 6 de setembre de 2011 “Accumulation of Microplastic on Shorelines Woldwide: Sources and Sinks” de Mark Brownev. 12 Fiona Harvey, article diari The Guardian. 2 Juny 2016 “Microplastics killing fish before they reach reproductive age, study finds”.

Fig. 7 : Campanya KickStarter de Cora Ball, 2017

Contaminació de l’aigua Durant el procés de tractament dels teixits, s’alliberen tones i tones d’aigua residual contaminada als rius dels països productors. El riu Citarum, a Indonèsia és considerat un dels més contaminats del món, a causa dels centenars de fàbriques tèxtils que hi ha al llarg de les seves costes, que aboquen l’aigua residual contaminada al riu sense més. Kanpur, que està situat al llarg del riu Ganga, és el riu més sagrat d’Índia, i és molt important per 800 milions d’Hindús. Aquest riu s’està contaminant i s’està matant per les fàbriques de pell de Kanpur. (Rakesh Jaiswal a The true Cost, min. 52). Cada dia, més de 50 milions de litres d’aigua residual tòxica desemboca al riu des de les adoberies locals. Els químics utilitzats per tractar la pell, com el Crom-6, flueix a l’agricultura local, i fins i tot a l’aigua potable. (The True Cost, 2015). Aquests són només dos exemples de desastres ecològics, però en tots els països en desenvolupament que són productors de teixits, les aigües són contaminades, ja que la seguretat mediambiental i les lleis reguladores de la contaminació són molt precàries. Les grans empreses occidentals s’aprofiten d’això i poden aconseguir materials barats evitant qualsevol responsabilitat pel deteriorament del medi ambient i la salut de les persones.

Fig. 9 : Gigie Cruz - Sy. Greenpeace. Avui, el riu Tullahan és rosa, altres vegades és blau o verd. Els residents locals diuen que aquest riu de les Filipines canvia de color quasi cada dia.

1.4 Sweatshops13 La gran quantitat de noves col·leccions de roba que s’han de fabricar per donar resposta al sistema actual de la indústria de la moda, que canvia en setmanes en comptes de mesos, inevitablement provoca una gran pressió en la cadena de subministrament. Les fàbriques no tenen la capacitat d’afrontar aquests terminis efectivament, així que pressionen als treballadors, que són l’única peça de la cadena on poden estrènyer més. Al documental The True Cost, l’amo d’una fàbrica de roba a Bangladesh explica el funcionament del negoci de la roba allà: “A l’oest, utilitzen “sempre preu baix”. Així que cada dia, m’estan pressionant, i jo pressiono als meus treballadors. Així és com funciona. Les botigues estan competint. Quan les botigues venen per fer una comanda i negociar, ens diuen: “Mira, aquesta botiga en particular està venent aquesta samarreta a 5 $, així que jo l’haig de vendre a 4 $. Així que ja pots ajustar el preu.” Llavors nosaltres ajustem. Llavors una altra botiga ve i ens diu: “Ei, ells ho estan venent a 4 $ així que el meu preu objectiu és 3 $. Si pots fer-ho per 3 $, tens la feina, si no, no tens la feina”. Com que nosaltres necessitem aquesta feina desesperadament i no tenim més opcions, hem d’acceptar. Nosaltres en realitat només estem intentant sobreviure.” (Arif Jebtik a The True Cost 2015)

Fig. 10 : Reuters / Sukree Sukplang, 2016. Una immigrant de Myanmar treballa a una fàbrica a Taiwan.

Fig. 11 : Clinton Hussey a Canadian fairtrade network. La història darrera l’etiqueta, 2015.

Ignorar la seguretat i el benestar dels treballadors de les fàbriques és una pràctica acceptada en aquest nou model. Jornades laborals infinites, condicions de treball perilloses, salaris que no permeten als treballadors ni viure en condicions mínimes, tot això es justifica per el benefici que es genera. Inevitablement, aquest sistema té consequències desastroses.

“100% Cotó. Fet a Cambodja per en Behnly, de 9 anys d’edat. Es lleva a les 5 del matí cada matí per anar a la fàbrica tèxtil on treballa. Serà fosc quan arribi i fosc quan marxi. Porta roba lleugera perquè les temperatures arriben als 30 graus. La pols de l’habitació on treballa li passa al nas i a la boca. Guanya menys d’un dòlar, per un dia que ha de passar sufocant-se a poc a poc. Una màscara li costaria a l’empresa 10 cts. L’etiqueta no t’explica tota la història.”

13 Sweatshops: Una fàbrica o lloc de treball, especialment a la indústria de la moda, on els treballadors son contractats amb sous molt baixos, durant moltes hores i en condicions precàries.

Factory Disasters (Accidents a les fàbriques) El 24 d’abril de 2013, una fàbrica de roba, Rana Plaza, es va ensorrar a Bangladesh, matant 1138 persones, que estaven cosint per marques occidentals com Benetton, GAP, Mango, Primark... (Fig. 13) La tragèdia de la fàbrica Rana Plaza va fer sortir a la llum una cara de la indústria de la moda desconeguda per molta gent. Més de la meitat de les víctimes eren noies que van morir juntament amb els seus fills que estaven a la guarderia de l’edifici, o amb elles al seu lloc de treball. Construït en un terreny inestable, i amb plantes afegides il·legalment, l’edifici era un desastre estructural esperant a què passés una tragèdia14 “Crec que una de les coses més profundament alarmants de la tragèdia de Rana Plaza, és que hi havia notícia que els treballadors ja havíen comunicat als encarregats les esquerdes a l’edifici. Ja havien notificat que l’edifici era insegur estructuralment, i tot i així, els havien forçat a entrar altre cop.” (John Hilary a “The True Cost” min.11)

Davant de les notícies que els treballadors havien estat forçats a entrar altre cop a la fàbrica a treballar, tot i ser conscients que l’estructura no era segura, va crear molta polèmica sobre el responsable de la tragèdia. Eren els encarregats de la fàbrica? La Livia Firth, al llibre Slow Fashion, aporta una altra visió davant de la tragèdia de Rana Plaza: “La raó per la qual l’amo de la fàbrica Rana Plaza va enviar als treballadors altre cop a treballar el dia que l’edifici es va ensorrar és perquè estava entre l’espasa i la paret. Si no entregava la comanda en el termini establert per la marca, hauria perdut tot els diners i tota la feina feta. Les marques saben això i deixen que passi. Volen les modes més noves i al preu més baix. Fan comandes enormes amb dates d’entrega impossibles. Saben que les fàbriques contractades no tenen la capacitat i no poden arribar a les dates d’entrega, i que la feina s’haurà de subcontractar. [...] permeten que la feina es subcontracti i després, si passa alguna cosa, diuen: “No sabíem que estava subcontractada!”. (Livia Firth a Slow Fashion, 2016)

“No hi ha límit del patiment dels treballadors a Bangladesh. Cada dia ens despertem molt aviat al matí, i anem a la fàbrica, i treballem molt dur tot el dia. [...] La gent no té idea de lo difícil que és per nosaltres fer la roba. Només la compren i se la posen. Aquesta roba està produïda per la nostra sang. Molts treballadors moren en accidents de fàbriques. Volem millors condicions laborals, i que tothom estigui al cas del que patim. No vull un altre amo, com l’amo de Rana Plaza, arriscar-se i fer entrar als treballadors a treballar en aquestes condicions, per tal de que no hi hagi més treballadors morint d’aquesta manera, per tal de que no hi hagi més mares perdent els seus fills d’aquesta manera. Volem que els amos siguin una mica més conscients i que es cuidin de nosaltres. (Shima a “The true cost” 2015)

Les grans marques que produeixen a aquests països intenten treure la màxima rendibilitat a la gent que treballa a les fàbriques, saben que no tenen cap altra opció, i s’aprofiten d’això. Tot i que la tragèdia de Rana Plaza és la més gran en la història d’aquesta indústria, no és un fet aïllat. Els desastres a les fàbriques de roba és un infern constant. En els mesos anteriors a l’ensorrament de Rana Plaza, un incendi a una fàbrica va matar més de 100 persones i just després, un altre incendi va matar a 8 persones més. Sovint, es col·loquen barrots a les finestres de les fàbriques, per tal de tenir els treballadors controlats, i assegurar-se que no surten de la fàbrica sense fitxar. Aquest fet, com molts altres errors de seguretat, provoca que quan hi ha accidents, les conseqüències siguin molt més greus, i la gent no tingui possibilitats d’escapar. Com que les marques de roba no contracten oficialment els treballadors, ni són amos de cap de les fàbriques on produeixen, s’eximeixen de tota responsabilitat dels efectes de les males condicions laborals i els accidents de les fàbriques.

El pitjor de tot és que aquestes condicions laborals esclavistes que pateixen milers de treballadors són legals. Els governs d’aquests països mantenen aquests sous mínims insuficients, davant l’amenaça constant de les grans marques a relocalitzar la producció a països on la mà d’obra sigui més barata.

Tots aquests accidents només tenen conseqüències negatives per la gent de Bangladesh. La indústria segueix traient beneficis incalculables. L’any següent al desastre de Rana Plaza, va ser el més profitós de la història. Actualment, la indústria de la moda és de 3 trilions15 de dòlars anuals (The true cost). Com pot ser que una indústria que genera tants beneficis sigui incapaç de vetllar per la seguretat dels seus treballadors? Com pot ser que la riquesa generada per aquestes persones estigui tant mal repartida? “Una líder sindical que vaig conèixer recentment em va dir: “Livia, veig que aquestes marques internacionals estan fent molts diners i mentrestant nosaltres estem morint en nom d’aquest benefici. Estan creant riquesa per ells amb la nostra sang.” (Livia firth a Slow Fashion 2016, pag.36) Fig. 12 : Il·lustració de Georgia Keeling, a la revista Money Fashion Power de Fashion Revolution. “Un treballador de la indústria de la moda ha de treballar 18 mesos per guanyar el que un Director Executiu guanya en el seu descans per dinar.”

14 Huffpost. Article Is that dress to die for, per Jayne Christensen. 22 Gener 2016. 15 Trilions americans. 1,000,000,000,000 = One trillion. Fig. 13 : Rahul Talukder, Bangladesh (2013)

1.5 “Responsabilitat social i sostenibilitat” Cada cop els consumidors són més conscients d’aquestes injustícies, i les grans marques han incorporat “responsabilitat social i sostenibilitat” a les seves polítiques d’empresa. Si consultes les pàgines web de qualsevol d’aquestes marques, com per exemple H&M, Forever 21, Inditex o Benetton, podràs veure que tenen un apartat de “Responsabilitat social”, on exposen la seva responsabilitat i preocupació pels països on van a produir. (Fig. 14) Totes aquestes marques tenen un codi de conducta perfectament elaborat en el que expliquen que la seguretat dels treballadors que cusen la seva roba i la sostenibilitat és un tema molt important per l’empresa, i que s’asseguren que les fàbriques que subcontracten compleixin les lleis locals de seguretat i que els treballadors tinguin el salari mínim establert pel país on estan treballant, que no treballin jornades excessives i que no contractin menors. També expliquen que és molt important per ells que es compleixin les lleis locals de contaminació i sostenibilitat mediambiental. Però tots aquests codis de conducta parteixen de la base que les lleis locals de contaminació i els drets laborals són molt precàries i per tant, tot i complir aquestes lleis locals, la situació per als treballadors és d’explotació, de pobresa i d’injustícia. Les marques de roba saben que és així, i són les responsables de que continuï sent així. Quan tot està concentrat en crear més benefici per les grans empreses, el que veus és que els drets humans, el medi ambient, els drets dels treballadors es perden per complet. Veus que els treballadors són explotats perquè el preu de tot es fa més barat i més barat, només per satisfer aquest impuls d’acumular capital, i això és profundament problemàtic, perquè dóna peu a l’empobriment massiu de milions de persones arreu del món. (John Hilary a The true cost)

En el model capitalista en el que operen aquestes grans empreses, no es té en compte res més que no siguin els beneficis, en detriment a tota la resta.

Fig. 14 : Aquí veiem un clar exemple de com H&M utilitza els codis de conducta per netejar la marca.

1.6 Residus

S’està arriscant la pèrdua de tècniques artesanes molt antigues, que s’han anat passant de generació en generació a les comunitats arreu del món. (Fashion Revolution white sheet 2015) Però tot i així, la majoria d’aquesta roba de segona mà acaba als abocadors.

Els residus tèxtils que genera la indústria de la moda, sigui en l’àmbit de producció, o en més quantitat, en l’àmbit de consumidors, és un problema molt greu pel medi ambient i per la societat.

Abocadors

Producció i fabricació

Els mercats de la moda estan sobresaturats i a causa del sistema de producció en massa extremadament efectiu, el món està ple no només de noves peces de roba a les botigues sinó també de roba que no s’ha venut. A més, no tots els ítems nous entren al mercat, alguns van directament de les fàbriques als abocadors, a causa de imperfeccions.16

En l’àmbit de producció, es generen una gran quantitat de residus tèxtils en diferents moments de la fabricació. Quan es produeixen les bobines de tela estampades, per exemple, hi ha uns 10-20 metres de marge per calibrar el disseny, i aquests metres es descarten. A més, hi ha moltes bobines de tela que al final no es fan servir a la fàbrica, i es llencen. Un cop a la sala de tall, hi ha molts residus de tela, un 15-20% dels retalls restants dels talls de patrons. Durant la producció es generen molts residus, però on hi ha més quantitat de residus és a la fase postconsumidor.

Una xifra estimada de 160 $ milions de dòlars - (350000 tones) - de roba usada acaba als abocadors només a la Gran Bretanya cada any.17 i un americà de mitjana llença 37 quilos de residu tèxtil cada any, sumant més d’11 milions de tones de residus tèxtils només d’Estats Units. La majoria d’aquesta roba és polièster, que no és bio-degradable, i això vol dir que romàn als abocadors més de 200 anys, alliberant gasos perillosos a l’atmosfera.18

Postconsumidor A causa de la cultura d’un sol ús, que cada vegada s’aplica a més productes, i del preu cada vegada més baix de la roba, actualment la quantitat de residus tèxtils provinents dels consumidors és enorme.

“Només has de mirar als abocadors, i veuràs que la quantitat de roba i tèxtils llençats ha anat augmentant establement durant els últims 10 anys, com una mena d’ombra bruta de la indústria de “Fast Fashion”. Crec que ara hi ha un canvi, perquè no es pot negar, que la indústria del “Fast Fashion” està tenint un impacte enorme als països en desenvolupament.” (Chirstina Dean a The True Cost 2015)

Molta gent creu que fa un bé donant aquesta roba a caritat. Però només el 10% de la roba que donem a caritat es ven al mateix país, la resta s’empaqueta i s’envia a països en desenvolupament com a roba de segona mà. PEPE, és el nom que es dóna a les grans quantitats de roba de segona mà que arriben a aquests països, majoritàriament provinent dels Estats Units, i és un gran problema per aquestes societats, ja que aquesta roba crea una competència molt gran a la indústria tèxtil local.

La cultura d’un sol ús és insostenible, ja que es genera una quantitat de residus que no es reciclen, i per altra banda, s’utilitzen una gran quantitat de recursos naturals per fabricar nous productes.

Les indústries artesanes i de patrimoni s’han erosionat, degut en gran part a la producció en massa i també com a resultat de la gran quantitat de roba de segona mà que inunda els mercats locals.

16 Niinimäki, 2013. 17 Slow Fashion, 2016. 18 The true cost, 2015.

La moda mai hauria, ni mai pot ser pensada com un prodcute d’un sol ús. - Lucy Siegle -

1.7 Greenwash o Rentat Verd Amb l’increment de la demanda de productes ecològics, les grans empreses s’estan adaptant a aquesta nova situació, però no en contingut real, sinó només amb la seva imatge. Greenwash: Desinformació disseminada per una organització per tal de presentar una imatge pública mediambientalment responsable. (Oxford Dictionary) El greenwashing és una forma de propaganda en la qual s’utilitza la sostenibilitat com a estratègia de màrqueting de manera enganyosa per tal de crear una imatge de respecte cap al medi ambient, quan en realitat no ho és. Hi ha diverses maneres de fer greenwashing, com podem veure a la imatge, s’utilitzen llenguatges ambigus per confondre al consumidor, el fet de ressaltar certa informació i l’encobriment d’una altra, utilitzar segells que en realitat no estan homologats, paraules de comprensió difícil que fan que sigui impossible saber de què s’està parlant, o simplement canviar els colors al verd i el marró, i posar “Natural” a algun lloc. Aquestes són algunes de les pràctiques que les empreses duen a terme per intentar millorar la seva imatge de cara a la sostenibilitat i l’ètica. Cada vegada és més difícil ignorar tot el mal que la indústria de la moda convencional està causant al planeta i a les persones. Els consumidors estan despertant i estan començant a demanar explicacions. Les marques de moda s’estan adonant que cada cop hi ha més gent que no està d’acord amb la indústria de la moda, i en comptes de fer canvis reals, han desenvolupat una sèrie d’accions “sostenibles” per tal de crear una imatge positiva del sector de la moda que en realitat no existeix. A continuació veurem un seguit d’exemples de Greenwashing a la indústria de la moda:

Fig. 15 : Tipus de Greenwashing, origen desconegut.

H&M Conscious Si has entrat a una botiga H&M recentment, t’hauràs adonat de que hi ha el color verd per tot arreu. Les parets estan plenes de posters sobre reciclatge i energies renovables. Tot això és part de “H&M Conscious”, l’esforç de la marca per donar a H&M una nova imatge com una empresa sostenible. Començen per oferir peces “sostenibles” tot l’any i llençar una col·lecció sostenible exclusiva cada any. “Estem compromesos a demostrar que la moda sostenible té un lloc a la estora vermella tant com a les nostres botigues” Deien a la seva pàgina web. “Un dels nostres objectius és que tot el nostre cotó sigui sostenible l’any 2020” Però el que no t’expliquen és que ells són una de les causes principals del fet que la moda sostenible sigui necessària. Realment el “Fast Fashion” pot arribar a ser sostenible? La resposta és NO. El mateix sistema és insostenible per naturalesa. Les condicions laborals dels treballadors que cusen per ells segueixen sent deplorables i incorporar teixits “orgànics” de tant en tant no és suficient.

Una de les accions sostenibles que ha dut a terme H&M és la de reciclar la roba. A través de contenidors a les seves botigues, animen als consumidors a portar la roba que ja no volen, i a canvi aconseguir un 15% de descompte per pròximes compres. El que no et diuen és que no tenen la capacitat ni la tecnologia per reciclar tota aquesta roba, que acabarà als abocadors. És només una campanya per aconseguir que la gent segueixi comprant més i més roba. Fig. 16 : H&M 2017. Campanyes Conscious Exclusive, i Don’t let fashion go to waste.

Panells solars a Forever 21

Mango Commited

El gener de 2015 Forever 21 va acabar d’instal·lar un sistema de plaques solars enorme a la seva seu de Los Angeles. (Fig. 17) Aquesta acció està a l’apartat de “Responsabilitat Social” de la seva pàgina web oficial, juntament amb altres accions, com la no utilització de pèl d’animal, o donacions a certes ONG.

Mango també se suma al moviment sostenible creant la col·lecció “Commited”, que vol donar una imatge de sostenibilitat amb peces de tons clars fetes amb cotó orgànic. (Fig. 18) Si la procedència del cotó és orgànica o no és qüestionable, però encara que ho fos, com veurem més endavant, hi ha molt més que la procedència del teixit a la sostenibilitat.

Aquestes accions no deixen de ser una rentada d’imatge de l’empresa, ja que precisament al mateix moment que anunciaven la implantació de les plaques solars i l’objectiu de reduir l’empenta ecològica, també va obrir una botiga de més de 5000 m², “F21Red” que ven roba encara més barata. Aquestes accions pretenen desviar l’atenció de les pràctiques altament contaminants i injustes que tenen lloc als països en desenvolupament. Que facin accions positives no vol dir que deixin de ser una empresa horrible. Les plaques solars no són una cosa dolenta, però és només una petita gota en el mar d’impactes negatius que té la marca en el medi ambient i les persones.

Fig. 17 : Perma City, L.A. 2014. Inaguració dels panells solars instal·lats per Perma City a la seu de Forever 21 a Los Angeles, California.

Fig. 18 : Col·lecció “Committed” de Mango, 2017.

Aquestes accions són manera que tenen les grans marques d'intentar adaptar-se a la demanda creixent de moda ètica. Però per sort els consumidors cada cop són menys conformistes i demanen explicacions. La gent veurà les seves col·leccions sostenibles i es començarà a preguntar què és això, i si fan una mica de recerca s'adonaràn de que el Fast Fashion no és sostenible en absolut.

Conclusió Fast Fashion Com hem vist, la indústria de la moda actualment té conseqüències molt negatives tant en el medi ambient com en la vida dels milions de persones que treballen en aquest sector. L’externalització de la producció i la globalització han fet que es creï una desconexió entre el client i el fabricant. No sabem qui o com es fan les coses que comprem, i això provoca indiferència. La clau per a un futur millor per la moda és conscienciar als consumidors, que un cop s’adonin de com són les coses, exigiran transparència i pràctiques ètiques reals a les marques. “Aquest és l’inici d’un canvi, no només per una manera responsable de fer moda, sinó per una nova manera de fer capitalisme, per una nova manera de fer economia. Estic segura que veurem un canvi significatiu en els pròxims 10 anys. Si serà a temps o no, això és una altra cosa.” (Safia Minney a The true cost, (min.85))

Pot semblar un carrer sense sortida, però esdeveniments com el de Rana Plaza estan fent que aquesta cara de la moda fins ara invisible sigui cada vegada més difícil d’ignorar. I cada vegada més gent està fent coses per canviar aquesta indústria, per ser les veus de tota la gent que està essent explotada cada dia. Fig. 19 : “Rana Plaza Couture” 2016, del fotògraf Mimmi Moretti en memòria de la tragèdia de Rana Plaza, l’enderrocament d’una fàbrica de roba que va acabar amb la vida de 1132 persones al 2013. La fotografia simula un anunci de revista fals d’una marca de moda imaginaria anomenada “Rana Plaza Couture”.

2.1 World fair trade day

2. Líders del canvi

La Safia Minney és la fundadora de People Tree, una marca de roba de comerç just pionera en el sector, que va començar fa 20 anys a el Japó.

A mesura que l’impacte de la indústria de la moda es fa més visible als països rics, sorgeixen líders clau que comencen a qüestionar els impactes d’aquest model basat en el consumisme sense fi i en l’explotació del medi ambient i els éssers humans. Hi ha gent que creu que hi ha d’haver una manera millor de fer i vendre roba, que pugui crear creixement econòmic, però sense tenir unes conseqüències tan dolentes a darrere.

També va iniciar el “dia Mundial del comerç just” el 1999, que està recolzat per l’Organització mundial del comerç just (World Fair Trade Organization) i els seus membres i es celebra el segon dissabte de Maig cada any.

Hi ha diversos moviments clau, per una banda de conscienciació i crida al canvi, i per altra, projectes que fan moda sostenible, per demostrar que hi ha alternatives al Fast Fashion, i actuar de guia per aquesta nova manera de fer moda.

Fig. 20 : Pòster publicitari del Fair Trade Day, 2017, de WFTO.

Fig. 21 : Pòster publicitari del Fair Trade Day, 2008, de WFTO.

2.2 Green Carpet Challenge La Livia firth és la fundadora de Eco-Age, una empresa consultora de sostenibilitat, i va crear el “Green Carpet Challenge” un repte que incita als dissenyadors i als famosos a participar en pràctiques més sostenibles. Amb el repte “Green Carpet Challenge”, o altres projectes, volem mostrar que podem fer coses de manera estètica, ètica i respectuosa amb el medi ambient al mateix temps. (Livia Firth a Slow Fashion 2016)

Per a la Gala MET de 2016, Calvin Klein va acceptar el repte de crear tres vestits per l’event, utilitzant els principis per a l’excelència sostenible de GCC (Green Carpet Challenge). Emma Watson, Lupita Nyong’o i Margot Robbie van portar els dissenys de Calvin Klein per el repte. El look de l’Emma Watson està fet de Newlife fabric, un punt fet a partir d’ampolles de plàstic exclusivament a Itàlia. Cada element del look ha estat considerat des d’un punt de vista ètic i estètic, incloent el forro, fet amb cotó i seda orgànics, i fins i tot les cremalleres, que estan fetes amb plàstic reciclat.

Fig. 23 : Emma watson vestint un disseny de Calvin Klein per el Green Carpet Challenge, a la Met Gala 2016.

Fig. 22 : Logotip Eco Age (Green Carpet Challenge, 2016)

2.3 Fashion Revolution Fashion revolution és una organització que es va crear com a resposta a la tragèdia de Rana Plaza a Bangladesh el 2013. Ha anat creixent fins a convertir-se en un moviment global en 80 països, que comprèn dissenyadors, marques ètiques, venedors, productors, estudiants i organitzacions que demanen una reforma sistemàtica de la cadena de distribució de la indústria de la moda. Cada any, Fashion revolution desenvolupa una campanya diferent per abordar alguns dels problemes més importants de la indústria de la moda. Dóna visibilitat a les peces més vulnerables de la cadena i desafia a la indústria per fer les coses millor. També demostra que el canvi és possible, mostrant exemples d’aquells que ja estan creant un futur millor per la moda. A la pàgina web de Fashion Revolution hi ha un munt de recursos i idees per tal d’educar als consumidors i proposant alternatives al Fast Fashion. També és una plataforma on la gent pot compartir idees sobre sostenibilitat i moda. També han creat una revista “Fanzine” anomenada “Money Fashion Power” que funciona com a eina i una guia bàsica per explicar què és el Fast fashion i quines conseqüències té, perquè les persones que treballen en aquest sector tenen aquests salaris tan baixos i quines accions podem fer els consumidors per millorar la seva situació. També té una secció anomenada “The garment workers diaries”, on s’expliquen històries d’alguns d’aquests treballadors.

Fig. 24 : Imatges de la organització Fashion Revolution, 2017.

Fig. 25 : Pàgines extretes de la revista “Money Fashion Power” de Fashion Revolution. A la imatge superior podem veure una infografia que explica què és una cadena de subministrament, i a la imatge de sota podem veure un “test” per avaluar el nivell de compromís i el tipus de sostenibilitat que pot tenir cada consumidor.

Fig. 26 : Pàgines extretes de la revista “Money Fashion Power” de Fashion Revolution. A la imatge superior podem veure un joc de taula educatiu, i a la imatge de sota podem veure uns “diaris” de treballadors, per tal d’entendre la seva situació d’una manera més veraç i propera.

A més dels recursos permanents, la organització Fashion revolution desenvolupa campanyes i esdeveniments per conscienciar sobre els impactes de la indústria de la moda i per donar a conèixer i educar sobre les alternatives sostenibles que existeixen. A continuació en veurem alguns exemples. # Who made my clothes? Qui ha fet la meva roba?

Durant la setmana de Fashion Revolution, es duu a terme la campanya d’Abril de #whomademyclothes, que passa en el moment en què la fàbrica Rana Plaza es va ensorrar, i on 1138 persones van morir el 24 d’abril de 2013. S’utilitza aquesta setmana per animar a milions de persones a preguntar a les marques: Qui ha fet la meva roba?, i exigir més transparència a la cadena de subministrament de la indústria de la moda. Per la diada de Fashion Revolution de 2015, la gent es va involucrar fent-se una selfie ensenyant l’etiqueta de la roba que portaven, i publicant-la a les xarxes socials, etiquetant la marca amb el hashtag #WhoMadeMyClothes?. Fent això, gent d’arreu del món va aplicar pressió en forma d’una pregunta perfectament raonable que les marques i les botigues haurien de poder respondre, demanant-los que reconeguin públicament la gent que cus la roba. Per a la campanya Who Made My Clothes? Es van crear tota una sèrie de reptes i moviments per tal de fer córrer la veu i que la gent s’impliqués. “El moviment Fashion Revolution vol que cada peça de la cadena de la indústria de la moda sigui capaç de respondre la pregunta: “Qui ha fet la meva roba?” Hauria de ser una pregunta senzilla, però un informe de “Behind the Barcode”, va publicar a l’abril de 2015, coincidint amb el dia de Fashion Revolution, que el 48% de les marques no havien mirat les fàbriques on es produïa la seva roba, i el 91% no sabia d’on venien els materials. Hem de reconectar les conexions trencades de la cadena de subministre, perquè millor transparència és un requisit per millorar les condicions de la indústria de la moda.” (Carry Somers a Slow Fashion 2016)

Fig. 27 : Campanya de Fashion Revolution #WhoMadeMyClothes, 2015. En aquest cas l’objectiu és que la gent enviï cartes a les marques, per tal que aquestes siguin conscients que a la gent li interessa saber on i en quines condicions està feta la roba.

Fig. 29 : Campanya #IMadeYourClothes, en resposta a #WhoMadeMyClothes. També es va animar a les marques de moda sostenible a ensenyar qui fa la roba, i així aconseguir més transparència i confiança, recuperant la connexió i l’empatia entre productor i consumidor.

Fig. 28 : Campanya #WhoMadeMyClothes a Instagram. L’objectiu d’aquesta acció és preguntar a través d’instagram, facebook o Twitter “Qui ha fet la meva roba?” Fent una foto a una etiqueta d’una peça de roba. D’aquesta manera, altre cop, es posa a la marca en una posició compromesa, ja que normalment aquesta part de la història l’amaguen.

The 2 € T-Shirt Experiment L’experiment de la samarreta de 2€

Per la diada de Fashion Revolution, aquesta organització es va associar amb BBDO a Berlín, per crear una campanya social memorable i peculiar. Una setmana abans de la diada de Fashion Revolution del 2015, al centre de Berlín es va muntar una màquina expenedora venent samarretes blanques per 2 €. Però un cop els clients posaven els diners, apareixia un vídeo a la pantalla, ensenyant les terribles condicions laborals de la gent que cus la roba barata. Després de veure això, la majoria de la gent no volia recuperar els seus diners, i 8 de cada 10 persones van decidir donar els seus 2 € en comptes de comprar la camiseta. Es va fer un petit vídeo amb l’experiment per conscienciar sobre les condicions laborals als països productors.

Fig. 30 : Campanya de Unit9, en col·laboració amb Fashion Revolution. www.unit9.com. Un cop la gent tria la talla de la samarreta, apareix un vídeo: “Coneix a Manisha, una dels milions de persones fent la nostra roba barata, cada dia durant 16 hores, guanyant tant poc com 13 cèntims l’hora. Encara vols comprar la samarreta?” Vídeo : https://www.unit9.com/project/fashion-revolution/

2.4 Campanya DETOX de Greenpeace

2.5 Don’t mention the garment workers No mencionis els treballadors de la indústria de la moda

La campanya DETOX de Greenpeace es va iniciar per adreçar la crisi global d’aigua: La indústria de la moda és una de les més contaminants per la quantitat de químics tòxics que s’utilitzen. Per protegir l’aigua com a un recurs global, s’ha de netejar la indústria de la moda.

Al començament de la setmana de la moda a Londres de l’any 2014, un esdeveniment organitzat per War On Want, va fer una acció per fer visible la part amagada de la indústria de la moda. Es va desplegar un bàner de 30 metres al pont de Waterloo, just davant de la casa Somerset, on la setmana de la moda a Londres estava a punt de començar.

Es van analitzar no només l’aigua residual de les fàbriques, sinó també les peces de roba acabades per demostrar que contenen químics nocius. Greenpeace pressiona la indústria per deixar d’utilitzar tots els químics nocius. Van començar amb una llista de prioritats amb els pitjors químics utilitzats a la indústria tèxtil, com Alquilfenols, ftalats, o compostos perfluorats (PFCs), que s’utilitzen per fer la roba resistent a l’aigua. Actualment les empreses que estan compromeses amb reduir els tòxics estan utilitzant més de 400 substàncies que danyen greument la nostra salut i el medi ambient.

Fig. 32 : Tom Pursey, 2014. War on Want desplega el bàner “Don’t mention the garment workers” (no mencionis els treballadors), al pont de waterloo, a Londres.

Seguit del desplegament del banner, un grup d’activistes van anar a la casa Somerset per demanar a la gent que donés suport a la causa. Al llibre Slow Fashion, la Safia Minney entrevista a la Tansy Hoskins sobre aquest esdeveniment: “La setmana de la moda a Londres és un show enorme on dissenyadors, les marques i els mitjans de comunicació s’ajunten per vendre encara més productes i fer veure que tot està bé. El banner va fer sortir a la llum allò que tothom ignorava, el fet de que tota la gent que està al poder amaga deliberadament els treballadors que treballen durant jornades extremadament llargues a canvi d’un sou insuficient, sense drets laborals i que de vegades fins i tot moren a canvi de que la indústria segueixi funcionant.” (Tansy Hoskins a Slow Fashion 2016)

Fig. 31 : Greenpeace, 2011. ‘ZARA is addicted to hazardous chemicals’, Zara és adicta a químics perillosos. “Les marques de moda s’estan començant a despertar davant d’aquest problema i estan invertint diners en químics naturals. Però s’ha de mantenir la pressió, no hi ha nivells “segurs” de químics, l’objectiu és zero.” (Greenpeace, 2011)

Conclusió de Líders del Canvi Tots aquests moviments néixen en contradicció a les injustícies del model actual de la indústria de la moda, i amb el desig de canviar les coses, mitjançant diverses estrtègies. Ja siguin d’exemple de com es poden fer les coses de manera ètica, ja sigui exposant la crua realitat per conscienciar a la gent, ja sigui reptant a les grans empreses a canviar algunes coses... Totes aquestes pràctiques donen pas a un nou model de fer moda. Cada cop hi ha més marques de roba, que tenen com a base el respecte a l’ésser humà i al medi ambient. Totes aquestes noves propostes juguen un rol molt important en fer la moda ètica molt més disponible. Ofereixen exemples positius de que no has de comprometre el teu estil si vols fer una compra ètica. Potser més importantment, actuen com a inspiració, tant per els consumidors com per la indústria, guiant el camí i mostrant el que és possible aconseguir posant ètica responsable al cor de l’empresa. (Peter Melchet a Slow Fashion 2016) Aquestes propostes es coneixen com “Slow Fashion”.

Fig. 33 : Portada de la revista “Money Fashion Power” de Fashion Revolution

Fig. 34 : Vivienne Westwood a la revista “Money Fashion Power” de Fashion Revolution

3. Slow Fashion

En el món natural no hi ha abocadors, els recursos flueixen circularment. Com a humans, hem adoptat un model lineal: Agafem de la natura el que necessitem, ho transformem en béns, i ho llencem. I aquest cicle cada vegada és més ràpid. (Re-thinking Progress. Ellen Mcarthur Foundation)

Moda Sostenible

En contraposició al Fast Fashion, sorgeix el concepte de “moda sostenible”, que neix de la idea que és possible crear i gaudir la moda sense necessitat de crear impactes negatius en la societat o en el medi ambient. És un concepte molt ampli, i va més enllà d’utilitzar materials reciclats o orgànics. La sostenibilitat aplicada a la moda ha de contemplar tot el procés, des de l’obtenció de materials fins a la disposició del producte al final de la seva vida útil, i optar per pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i les persones al llarg en cada fase de la vida del producte.

Fig. 35 : Story of stuff, 2007. Cicle de vida d’un producte en el model convencional.

Els principis clau de la moda circular es preocupen per la totalitat del cicle de vida d’un producte, des del disseny i els materials utilitzats, passant per la producció, el transport, l’emmagatzematge, el màrqueting i la distribució, així com la fase d’ús i la fi de la vida útil del producte.

Definició: La moda sostenible es pot definir com a roba, sabates i accessoris que estan fabricats, comercialitzats, i utilitzats de la manera més sostenible possible, considerant tant aspectes medi-ambientals com socioeconòmics. (Green Strategy, June 2014)

La Doctora Brismar, cap de la fundació Green Strategy i fundadora de circularfashion.com, ha identificat 16 principis clau per donar suport i promoure una moda més sostenible i circular: Disseny i producció

3.1 Moda Circular

1. Dissenyar amb un propòsit 2. Dissenyar per a la durabilitat 3. Dissenyar per a l’eficiència de recursos 4. Dissenyar per a la biodegradabilitat 5. Dissenyar per a ser reciclat 6. Extreure i produir localment 7. Extreure i produir sense tòxics 8. Extreure i produir amb eficiència 9. Extreure i produir amb energies renovables 10. Extreure i produir amb ètica 11. Oferir serveis per assegurar una vida llarga del producte 12.Reutilitzar, reciclar o compostar les restes 13. Col·laborar amplament i bé

La moda sostenible també es defineix amb el concepte “Moda Circular”, i es basa en els principis de l’economia circular i el desenvolupament sostenible. Definició: La moda Circular es pot definir com roba, sabates o accessoris que estan dissenyats, obtinguts, produïts i proveïts amb la intenció de ser utilitzats i circular efectivament i responsablement a la societat durant el màxim temps possible, en la seva forma més valuosa, i després tornar de manera segura a la biosfera al final de la seva vida útil (Dr. Anna Brismar, 2017, circularfashion.com)

Consumidor 14. Utilitzar, rentar i reparar amb cura. 15. Considerar el lloguer, l’intercanvi, la segona mà o upcycle en comptes de comprar 16. Comprar qualitat per sobre de quantitat.

Com es pot veure, hi ha molts factors involucrats en la producció de la roba, es tracta de considerar la moda com un concepte circular, entenent cadascuna de les seves fases i adoptant pràctiques sostenibles en cadascuna d’aquestes parts, en la mesura que sigui possible.

Idealment, tots els aspectes mostrats a la figura haurien d’estar combinats en cada peça de roba. Per tant, idealment, cada peça de roba hauria d’estar fabricada per encàrrec (1), amb materials d’alta qualitat i respectuosos amb el medi ambient (2), amb dissenys que no passin de moda (3), utilitzant pràctiques ètiques i justes pel fabricant (4). Un cop adquirit pel comprador, s’hauria de fer servir durant molt de temps, tenint cura del rentat i ús, reparant i redissenyant si fos el cas (5). Quan ja no es vulgui el producte, s’hauria de vendre de segona mà, o a algun amic, o intercanviar, per prolongar la via útil del producte (6 i 7). Quan el producte estigui completament gastat s’hauria de tornar a un punt de recollida on es pugui reciclar el material, que després es pot fer servir per crear nous productes. Idealment, en comptes de comprar nous productes s’hauria de considerar l’opció de llogar, demanar prestada o intercanviar la roba (6), o comprar de segona mà o vintage (7). (Green Strategy)

Hi ha moltes maneres diferents d’aplicar la sostenibilitat a la moda. Hi ha gent que emfatitza en la importància de fabricar roba de manera més respectuosa amb el medi ambient, mentre d’altres promouen la compra de segona mà o vintage i els beneficis d’intercanviar la roba en comptes de comprar de nou. Totes aquestes estratègies promouen pràctiques més respectuoses amb el medi ambient i les persones, sigui en la fase de fabricació o en la fase de consumidor. Green Strategy ha identificat set formes de moda sostenible tant de producció com de consum:

3.2 Moda Sostenible a BEFF (Barcelona Ethical Fashion Fest, 2016) Anàlisi de la sostenibilitat en diferents marques. Cada cop hi ha més empreses i dissenyadors que se sumen al repte de crear productes que, sense deixar de banda l’estètica, siguin respectuosos amb el medi ambient i amb les persones. A continuació veurem exemples de marques de moda sostenible, i podrem observar com cadascuna d’elles té un enfocament sostenible diferent. Algunes se centren en la sostenibilitat dels materials, altres en el reciclat d’aquests, i d’altres en el caràcter i la personalitat dels dissenys. Tots aquests exemples són de creadors de marques de moda sostenible a qui vaig entrevistar personalment, quan vaig assistir a una fira de moda sostenible, la BEFF (Barcelona Ethical Fashion Fest) a Fabra i Coats, Barcelona, on cada entrevistat em va explicar el seu projecte i em va donar la seva opinió sobre la situació actual de la indústria de la moda i perspectives sobre com canviar-la.

Fig. 36 : Diagrama de les 7 formes de moda sostenible, de Green Strategy, 2016.

Organic Cotton Colours. Teixit ecològic Organic Cotton colours és una empresa que fabrica teixit de cotó orgànic. Controlen tot el procés de producció, des de la llavor fins a la manufactura, incloent-hi el cultiu i la filatura. A més treballen amb agricultors i empreses que formen part del projecte tant com ells mateixos. D’aquesta manera poden obtenir un teixit de cotó orgànic pur, amb els colors naturals de la terra, mitjançant un comerç just i amb el màxim respecte a aquells que el cultiven. A més de tenir el certificat GOTS19, han creat la seva pròpia certificació, OCC Guarantee, una garantia que dóna la marca Organic Cotton Colours, on explica tota la traçabilitat, el “Tirar del hilo” que diuen ells. Valors: Pensament natural, control, traçabilitat, confiança, transparència, lleialtat.

Fig. 38 : Organic Cotton Colours, 2017. Fibres naturals de cotó i productes acabats a partir del cotó de OCC. 19 Global Organic Textile Standards (Norma Textil Orgànica Global) GOTS, és la norma líder mundial en el processament de tèxtils fets amb fibra orgànica, que inclou criteris ecològics i socials, i sustentada per certificacions independents en tota la cadena d’aprovisionament tèxtil.

Fig. 37 : Fira BEFF (Barcelona Ethical Fashion Fest) a Barcelona, 2016. Aquesta és la fira on vaig fer les entrevistes que he fet servir en aquest treball.

Iaios

Cecilia’s Batik

Iaios és una marca de jerseis fets a partir de fil de llana reciclat. El reciclatge i el teixit dels jerseis es fa a Catalunya amb empreses col·laboradores del projecte. Creen jerseis d’alta qualitat resistents i duradors, amb un disseny atemporal i amb personalitat. El nom IAIOS ve del caràcter d’aquests jerseis, que recorda als jerseis que portaven els nostres avis. Cada model de jersei té el nom d’un avi famós, i s’entrega amb la bibliografia d’aquest avi.

Cecilia’s Batik és una marca de roba que es caracteritza per l’originalitat i l’exclusivitat dels seus dissenys. La Cecila Rodas, és l’artista que crea els dissenys sobre teixits orgànics i de qualitat mitjançant la tècnica del Batik. Per a ella la personalitat i la creativitat de les seves peces és molt important. Valors: Exclusivitat. Personalitat. Independència. Força.

“Aleshores cada vegada que venem un jersei [...] té el nom d’un avi famós. I aleshores donem la biografia d’aquest avi, ho posem en una bossa de paper reciclat, també feta aquí Catalunya, i tot és de proximitat, de disseny, de qualitat, durable. Aleshores té una història molt bonica i acaba amb aquesta història dels avis.” (Amadeu, Iaios) La botiga on venen els jerseis, on el 50% dels productes són propis (els jerseis IAIOS) i l’altre 50% són productes amb valor social, vol ser una escola de consum conscient. Valors: Autenticitat. Proximitat. Sostenibilitat.

Fig. 39 : www.iaios.org, 2017

Fig. 40 : Cecilia’s Batik, 2011

Pure Green Apparel

Higher Woods

Pure green apparel és una marca de moda sostenible que s’inspira en teixits naturals com el cànem, el cotó orgànic i el lli i la seda. Treballa amb els teixits orgànics de Organic Cotton Colours, que juntament amb la producció que es fa en un taller a un poble de Catalunya, promou el comerç local i aposta per dissenys moderns i actuals.

Higher Woods és una marca de roba mediambiental i socialment responsable. El compromís principal de Higher Woods és produir peces de roba de qualitat amb disseny i producció 100% nacional, còmodes i versàtils, dirigides a un públic que fuig d’estereotips i conformisme.

Valors: Sostenibilitat, ètica, projecte social.

Valors: Proximitat, personalitat, responsabilitat social, respecte a la natura, innovació, sinceritat.

Fig. 41 : Pure Green Apparel, 2017

Fig. 42 : Higher Woods, 2017

Johana Edström

Evea

Johana Edström és una dissenyadora sueca que té una marca de roba amb el seu nom. El seu interès principal és l’estampació i la serigrafia, que utilitza en la creació de la seva roba per donar-li originalitat i caràcter.

Evea és una empresa social que treballa amb comunitats de la selva peruana, que son recol·lectores i desenvolupen làtex natural. Amb aquest làtex elaboren accessoris de moda, com carteres i sabates i sempre sota la premissa de la conservació dels boscos i el comerç just. Evea treballa amb les comunitats els processos de producció per tal de millorar-los i que la qualitat dels productes sigui més alta.

Utilitza materials naturals i orgànics, i treballa de manera sostenible pel medi ambient. Valors: Respecte al medi ambient, personalitat, originalitat, art.

Valors: Sostenibilitat, conservació de boscos, empoderament de les famílies amazòniques, impacte social positiu, les persones que treballen per Evea, el medi ambient, conscienciació sobre consum responsable.

Fig. 43 : Johana Erdström, 2017

Fig. 44 : Evea, 2017. Sabates amb sola de làtex natural i cotó orgànic.

Back to Eco

Uttopy

By my Eco és una associació que es dedica a temes de sostenibilitat urbana, i la marca Back to Eco és una col·lecció de bosses de mà i complements fets amb texans reciclats.

Uttopy és una marca de moda solidària. Utilitzen la seva roba per conscienciar sobre diversos problemes i donen el 15% de les ventes a ONGs de diferents categories per ajudar a aquestes causes. La idea és crear comunitats de gent involucrada en diferents causes que vulguin canviar les coses, i ajudar a aconseguir que això passi.

Tenen una finalitat i una filosofia molt clara, i és el tema del reciclat i la sostenibilitat social. Compren els texans a Roba Amiga, que és una associació que té una funció de re-integració social.

Han classificat les causes socials a les quals donen suport en quatre categories: Pobresa, medi ambient, salut i inclusió social. Han fet un disseny representatiu per a cada categoria. Les camisetes estan fetes amb materials orgànics, respectant les condicions laborals i utilitzant tints ecològics.

Valors: Reciclar, projecte social, integració social.

Valors: Igualtat, justícia, transparència, respecte al planeta, diversitat, poder de la comunitat. “Entre tots podem canviar les coses i cadascú conta”

Fig. 46 : Uttopy, 2017. Logotip, i disseny de la campanya per protegir la biodiversitat, en col·laboració amb la fundació Oso pardo

Fig. 45 : Back to Eco, 2017.

Irema Bags Irema Bags (Irema Slow fashion) és una marca de bosses de mà i roba que es desenvolupa a partir de la idea: “El més sostenible és el que ja existeix”. (Veronica Larrain) Utilitza retalls i restes de producció per fer els seus productes, i també té en compte el disseny del patró per tal que també sigui sostenible, que aprofiti el màxim el retall, per no generar residus. Amb la idea de re-inserció de les dones treballadores, Irema Bags conta amb dones treballadores que estaven a l’atur de més de 45 anys, i també amb associacions o ONGs que vulguin donar sortida a la seva gent. Valors: Reciclar, re-inserció laboral, projecte social.

Fig. 47 : Estudios DWI, 2017. Pàgina web de venta on-line dels bolsos Irema Bags.

Fig. 48 : Fira BEFF a Barcelona, 2016

Analitzant la taula (Fig. 50) veiem que hi ha alguns aspectes que són comuns en totes les marques que he entrevistat, mentre que d’altres són molt diferents. Per exemple, totes les marques compleixen amb l’aspecte de comerç just i ètica, i també coincideixen en l’aspecte de qualitat dels materials i durabilitat.

Com hem vist, cada projecte de moda sostenible té característiques i enfocaments diferents, però tots amb la mateixa premissa, la de crear moda sense comprometre el medi ambient ni la seguretat i el benestar de les persones que produeixen la roba. A continuació, he fet una taula amb diferents maneres d'incloure la sostenibilitat des de la perspectiva del productor, basant-me en el model proposat per Green Strategy, per tenir una visió general de la presència d’aquestes característiques de la moda sostenible en les marques i projectes que vaig entrevistar.

En el tema de l’origen dels materials difereixen, ja que algunes tenen com a característica principal la puresa i la poca manipulació dels teixits, mitjançant teixits orgànics, mentre que en contraposició tenim les que utilitzen materials reciclats, que per tant el material no és pur ni lliure de tòxics, però sí sostenible en el sentit que minimitza els residus tèxtils i dóna una nova vida als teixits.

També he afegit dos indicadors més que no apareixen al model de Green Strategy, que són els de producció Local i Inserció social, ja que són conceptes que considero importants i que han sortit a les entrevistes.

També he observat que hi ha moltes marques que també són projecte social, és a dir, es fan servir per ajudar a algunes persones amb risc d’exclusió social a tenir feina, o ajudar a comunitats de països en desenvolupament. Un aspecte que també comparteixen moltes marques és el de producció local, volent dir que realitzen la seva activitat localment, evitant costos i contaminació de desplaçament i fomenten l’activitat laboral del país on produeixen, com amb el menjar, el concepte KM0.

L’anàlisi de la presència de les característiques en les marques l’he representat amb una bobina de fil (Fig. 49), que s’emplena d’esquerra a dreta, indicant el percentatge de cada indicador. Per determinar aquest percentatge, m’he basat en les entreivistes que vaig fer a les diferents marques i en informació complementària que he buscat sobre elles. A partir d’això, he utilitzat el meu criteri per decidir com indicar visualment, aquestes dades. Les representacions poden no ser 100% acurades, ja que tenen una part de subjectivitat lligada a la meva percepció. 0%

25%

50%

75%

Un aspecte de la sostenibilitat que cap d’aquestes marques compleix, però, és la de la personalització. Totes les marques són sostenibles, però cap ofereix la possibilitat de crear productes a mida o a gust del consumidor.

100%

Com a conclusió d’aquesta anàlisi, podem observar que no hi ha només un factor indicador de sostenibilitat, i que és un concepte que comprèn moltes possibilitats i maneres de fer moda sostenible. Depenent de les inquietuds i les possibilitats de cadascú, es prioritzen unes o d’altres, però sempre amb el denominador comú de fer les coses el millor que es pugui i ser el màxim de respectuós amb el medi ambient i amb les persones.

Fig. 49 : Sistema de representació de percentatges de presència de característiques de la moda sostenible en la taula de la pàgina 55.

MARQUES

FET A MIDA

ANALITZADES

(PERSONALITZAT)

MATERIAL ORGÀNIC

QUALITAT & DURABILITAT

ÈTIC & COMERÇ JUST

RECICLAT & REUTILITZAT

Km0 PRODUCCIÓ LOCAL

PROJECTE

SOCIAL

Cecilia’s Batik

JOHANA EDSTRÖM

Fig. 50 : Taula de característiques sostenibles en les marques entrevistades i analitzades. En aquesta taula podem observar una representació de les característiques de la moda sostenible presents a les marques de moda sostenible que he entrevistat per aquest treball.

3.3 Característiques i tipus de Slow Fashion

Els sistemes de producció orgànica mantenen la fertilitat de la terra, eliminen l’ús de pesticides i tòxics perillosos i construeixen una agricultura biològicament diversa.

Seguidament analitzarem alguns dels aspectes més importants del Slow Fashion amb més detall. A partir dels 16 principis de la moda Circular. I de les 7 maneres de fer moda sostenible20, juntament amb indicadors propis extrets de la recerca i els entrevistats, he classificat la moda sostenible en 6 apartats, on explicaré quins tipus de sostenibilitat es pot aplicar a cada fase, i les propietats i característiques de la moda sostenible al llarg del procés de producció: Matèria primera, disseny i patronatge, producció, packaging, distribució & màrqueting i consumidor.

Hi ha organitzacions que verifiquen i certifiquen que els productors orgànics només utilitzin mètodes i materials permesos en la producció orgànica, com la certificació GOTS (Global Organisation for Textile Standards). Parlant amb l’Albert de Organic Cotton Colours (OCC), em va explicar algunes diferències entre el cotó convencional i el cotó orgànic en els processos de producció:

Matèria primera

“En el món convencional el que fan es separar la pellofa del cotó amb grans màquines i amb botes plenes de sosa càustica que crema la pellofa. Per exemple nosaltres ho fem amb aire.” (Albert OCC)

La matèria primera és una peça clau en la moda sostenible. Que els materials tinguin un origen ètic és molt important, ja que en el procés d’extracció, producció i disposició de la roba és on més impacte negatiu hi ha al medi ambient. Els teixits naturals són els més utilitzats en la moda sostenible, ja que els teixits fets a partir del petroli, com el polièster i el nylon no són biodegradables, i només es poden reciclar un parell de vegades. A més, la producció d’aquests utilitza una quantitat molt gran d’energia, el nylon emet una quantitat molt gran d’òxid de nitrogen, un gas d’efecte hivernacle, durant la fabricació. (ecowatch.com) Una altra opció és la d’utilitzar teixits reciclats, ja que no és necessari extreure recursos naturals del medi ambient, i s’aprofita teixit que altrament acabaria als abocadors, on allibera gasos tòxics durant molts anys. Per tant, hi ha dos tipus de materials utilitzats en la moda sostenible: Teixits naturals i orgànics, i teixits o materials reciclats.

També em va comentar què és la traçabilitat real dels materials, que asseguren poder tenir un control real en tot el procés: “Nosaltres, a Organic Cotton Colours anem a buscar l’origen de la matèria prima, que és el cotó, qui l’ha fet, com està fet, quina llavor, si transgènica si no, si hi ha nens explotats, si no hi ha nens, si hi ha un comerç just, tot això” (Albert OCC) El cotó orgànic també es molt important per temes de salut. Cada vegada hi ha més gent amb problemes tòpics i alergies, i el cotó orgànic és una solució per a aquests problemes de salut. A més del cotó, també s’estan utilitzant altres teixits naturals com el cànem, el lli i el bamboo.

Teixits Orgànics: Tot i que hi ha molts teixits aptes per fer roba, el cotó és el més utilitzat. El cotó orgànic es cultiva utilitzant mètodes i materials que tinguin un impacte mínim al medi ambient.

20 Segons la doctora Brismar, cap de la firma consultora sueca Green Strategy , 2014

Disseny i patronatge

Material reciclat: Utilitzar material reciclat és una altra opció utilitzada per moltes marques de moda sostenible. Hi ha dues maneres de reciclar el teixit; reutilitzant retalls de tela i materials per fer nous productes, o reciclant la fibra del teixit, i tornant a fer un teixit nou a partir d’aquest fil reciclat. La marca Irema Bags, per exemple, utilitza materials reciclats per a l’elaboració de les seves bosses de mà, utilitzant la tècnica Upcycling (*):

El disseny és una part fonamental en el procés de creació de la roba. A continuació veurem diverses propostes que contribueixen a la sostenibilitat a través del disseny.

Zero Waste design Disseny Zero residus

Un dels problemes del model actual, és la gran quantitat de residus tèxtils que es generen a la fase preconsumidor, particularment els retalls generats durant el tall dels patrons. Els professionals de la indústria de la moda diuen que un 15% - 20% de la tela utilitzada per crear la roba acaba als abocadors perquè surt més a compte llençar els retalls que reciclar-los. (New York Times, 2010)

“Treballo amb Upcycling. [...] Amb la idea que: “El més sostenible és el que ja existeix”, aquesta és la meva idea, no comprar una cosa que s’està produint. Si ja existeix, aprofitem això al màxim. [...] vaig començar a explorar els tipus de materials que m’agradaria treballar, i com en un principi vaig començar fent bosses de mà [...], vaig decidir que havia de fer servir materials que ja haguessin tingut una vida, per donar-los una segona oportunitat.” (Veronica Larrain)

El disseny “Zero Waste” es refereix a mètodes de creació de patrons que tenen l’objectiu de reduir els residus de tela de la fase de producció des de la perspectiva del disseny. Per a aquest concepte, la integració de la creació dels patrons i el procés de disseny és crucial, en contraposició a la pràctica convencional, on els patrons s’elaboren a partir d’un disseny predeterminat, independents entre ells. Les peces de roba elaborades a partir del disseny zero waste contenen tota la tela necessària per aquesta peça, i per tant no deixen cap residu. (SustainableFashion)

La marca IAIOS, en canvi, elabora els seus jerseis a partir de llana reciclada. En comptes d’utilitzar retalls de tela sobrants, reciclen teixits i fan fil de nou, i amb aquest fil teixeixen els jerseis.

La idea de la moda sense residus no és nova, tot i que el concepte no s’ha establert fins fa poc. La roba s’ha fet amb aquesta idea des de fa molt de temps. Com Rissanen explica (2013, p.46, a SustainableFashion), el quitó i el Pèplum a l’antiga Grècia, els saris Indis i el Kimono japonès són robes tradicionals que es construeixen utilitzant la totalitat de la tela.

“Hi ha una empresa a Olot que rep els retalls, els classifica per colors, ho trituren i tornen a fer fil. Quin avantatge tenim? Que aquesta llana s’ha utilitzat per segona o tercera vegada, per tant no hem consumit res del medi ambient. Quina altra avantatge té? Que no s’ha utilitzat pràcticament aigua, i que el tint és molt poc, perquè la gamma de colors ja és la que volíem. Aleshores, com pots veure, els jerseis tenen unes tonalitats que no són netes al 100%, perquè hi ha barreja de llanes.” La idea principal del teixit reciclat és minimitzar la quantitat de residus tèxtils que es generen, i alhora evitar utilitzar nous recursos naturals. És una molt bona opció, ja que minimitza l’impacte sobre el medi ambient per partida doble.

Fig. 51 : www.adhereijgers.nl, 2017. Exemple de robes de l’antiga grècia fetes amb la idea de disseny “Zero waste” Avui en dia, el “zero waste” se centra en particular en evitar crear residus, mentre que en l’antiguitat la preocupació principal era fer servir en la seva totalitat les teles, que eren molt cares. (Niinimäki, 2013)

”Geo Cut”, que es basa en utilitzar formes geomètriques com quadrats i triangles en la creació dels patrons.

El workshop Zero Waste Pattern Cutting (ZWPC) a Aalto University va cobrir els conceptes bàsics de crear peces de roba sense residus. Les tècniques introduïdes al workshop incloïen: ”Planned Chaos”, en la qual els blocs del patró es distribueixen com un puzle en la tela, i d’aquesta manera no es genera cap residu, amb una sola peça de tela rectangular, es tallen totes les peces del patró, que ja tenen el marge de costura inclòs, i es cusen formant la peça de roba.

Fig. 52 : Patrons dissenyats amb la tècnica “Planned Chaos” de la dissenyadora Holly McQuillan, 2016. En la última imatge, podem observar que no només les peces del patró estan disposades com un puzzle, sinó que la peça sencera encaixa amb còpies de si mateixa, quan es fa producció en sèrie.

Fig. 53 : Disseny, patró i confecció de Natasia Nash, utilitzant la tècnica “Geo Cut” del disseny “Zero Waste”

“Cut and Drape”, crea patrons a partir d’una sola peça de tela, que a partir de talls i costures, s’adapta a la figura. En aquest cas, la idea és minimitzar el nombre de costures, i aprofitar la caiguda i les possibilitats de la tela sense manipular-la gaire.

Parlant amb la Veronica Larrain, la creadora de la marca Irema Bags, va sortir el tema de la sostenibilitat en el patronatge: “Sempre tinc en compte que el disseny del patró sigui sostenible, en el sentit que aprofiti al màxim possible el retall, per no generar residus. O sigui que intento que siguin rectangles, triangles, per aprofitar al màxim la tela. Que el disseny sigui també sostenible.” (Veronica Larrain) Aplicant els mètodes del patronatge Zero waste, podem veure que la Veronica Larrain utilitza el segon mètode de creació patrons sostenibles, el “Geo Cut”.

Minimal seam construction Minimització de costures

Seguint amb la idea d’aprofitament de la tela, aquesta tècnica redueix al màxim el nombre de costures necessàries per crear una peça de roba. Fa la fabricació més ràpida i pot estalviar materials. David Telfer és un dissenyador de roba masculina especialitzat en aquesta tècnica, a continuació veurem alguns dels seus dissenys:

Fig. 54 : Patró, disseny i vestit de la dissenyadora Holly McQuillan, utilitzant la tècnica “Cut and drape” del disseny “Zero Waste”.

Fig. 55 : Patrons i models del dissenyador David Telfer, utilitzant la tècnica “Minimal seam construction”.

Disseny multifuncional / transformatiu

Disseny Convertible: Aquesta tècnica consisteix en crear peces de roba que es puguin transformar de diferents maneres, així amb una sola peça de roba podem aconseguir estils molt diferents.

Aquesta estratègia consisteix a dissenyar peces de roba versàtils que es puguin portar de maneres diferents. A diferència dels exemples anteriors, aquest tipus de disseny està més encarat a la sostenibilitat en la fase de consumidor, i no tant en la fase de disseny. El disseny multifuncional es pot aconseguir a través de diferents propostes: Disseny Reversible: Les peces de roba reversibles són una manera molt pràctica d’economitzar espai, tela, i diners. Amb la roba reversible pots tenir dos estils en una sola peça.

Fig. 56 : Exemples de dissenys reversibles, de “Jia Collection, multifunctional fashion” 2017

Fig. 57 : Vestit convertible. Model infinity, de la marca Mimetik BCN.

Disseny modular: Aquest concepte consisteix a crear col·leccions amb un concepte modular, que permet aconseguir looks diferents afegint o canviant peces. Aquesta proposta és la que segueix la dissenyadora Flavia Larocca, que construeix les seves col·leccions en mòduls que es poden intercanviar mitjançant botons i cremalleres per crear looks diferents, i fins i tot es poden combinar mòduls de diferents col·leccions.

Producció La producció i fabricació de la roba és la fase on es produeixen més injustícies socials en el model convencional. Per això és molt important que en la moda sostenible aquesta producció es faci de manera ètica i tenint en compte els drets laborals dels treballadors. Hi ha diverses maneres de contemplar la sostenibilitat en la producció:

Treballar amb comunitats en desenvolupament Hi ha marques de roba sostenible que treballen amb comunitats de països en desenvolupament per ajudar-los a sortir de la pobresa i tenir una feina i una manera de guanyar-se la vida. Per assegurar que les condicions siguin bones, hi ha una certificació oficial que és “Fair Trade” (comerç just en anglès). Segons l’organització World Fair Trade Organisation (WFTO), Comerç Just és una relació d’intercanvi comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca la igualtat en el comerç internacional. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials, i assegurant els drets humans dels productors i treballadors marginalitzats, especialment en països en desenvolupament. People Tree és un exemple d’empresa de moda sostenible que aplica el comerç just a diverses comunitats a Índia, Bangladesh, Nepal i Kenya. Treballen en col·laboració amb aquestes comunitats, assegurant que no es perdin les seves habilitats artesanes i proporcionant unes condicions de treball favorables. Un dels casos que vaig entrevistar, el d’Evea, que treballa amb làtex natural, també treballa amb comunitats en desenvolupament, en aquest cas, de la selva peruana: Fig. 58 : Dissenys modulars de la dissenyadora Flavia La Rocca, 2017

Treballar amb grups socials amb risc d’exclusió o discapacitats

“Evea és una empresa social que treballa amb comunitats de la selva peruana, que són recol·lectors i treballen amb làtex natural. [...] No som una empresa que va, compra el que necessita i marxa, sinó que treballem conjuntament amb ells per millorar els seus processos i la qualitat del seu producte. [...] Treballem amb comunitats que no talen els arbres, fem un impacte social positiu. Treballem amb famílies i els donem una opció perquè ells es puguin guanyar la vida protegint el bosc.” (Jorge de Evea)

Moltes marques de roba sostenible opten per treballar amb grups en risc d’exclusió social o persones amb discapacitat física o mental. És una gran oportunitat per aquestes persones poder tenir feina, i col·laborar a la societat. People Tree treballa amb Bombolulu Workshops, una organització de comerç just a Kenya. Bombolulu es va establir fa 40 anys per oferir oportunitats a gent amb discapacitats. A més, tenen un projecte anomenat “La campanya de la cadira de rodes”, que proporciona cadires de rodes a nens discapacitats.(*) Per cada 300 peces de joieria de Bombolulu (de valor superior a 10€) que People Tree ven, donen una cadira de rodes a un nen amb discapacitat física.

Organic Cotton Colours també té el factor social i treballa amb famílies d’agricultors de Brasil: L’Hugo da Silva, que és l’antic president del Brasil, va fer una reforma agrícola, perquè la gent del camp marxava. [...] Va fer un projecte que es deia Mea Casa Mea Vida, que els hi cedia terreny, i cases petites. [...] En aquest cas, el que nosaltres vam fer va ser anar als assentaments, fer reunions amb agricultors, ells són els propietaris de les seves terres, [...] i proposar-los [...] que ells ens cultivéssin el cotó orgànic. [...] Ara ja fa 2 anys que estem recollint cotó, és una realitat, ja tenim la seu a Brasil, de Organic Cotton Colours, i ens dediquem a recollir tot el cotó que ells produeixen, ara mateix són 150 agricultors, els que tenim treballant per nosaltres. [...] Aquest cotó ve pactat amb un preu just.” (Albert Niell)

Dels casos entrevistats, també em vaig trobar amb projectes socials que donaven suport a grups amb risc d’exclusió: Vaig entrevistar a la Montse, de By my Eco, i em va explicar el seu projecte: “Nosaltres sóm By my Eco, i som una associació que ens dediquem a temes de sostenibilitat urbana, i la marca, que l’hem creat fa molt poc és Back to Eco, que és tota aquesta col·lecció de bosses de mà i complements texans.” (Montse de Back to Eco) La confecció de la col·lecció Back to Eco es realitza principalment al centre especial de treball (CET) Estel Tapia, que treballa des de 1984 en el barri del Raval a Barcelona amb un equip de persones amb algun grau de discapacitat. També treballen amb ARED, una fundació ubicada a Barcelona, que treballa per aconseguir la integració social i laboral de persones en situació d’exclusió social, principalment dones procedents de centres penitenciaris i de serveis socials. (by my eco.com)

Aquestes propostes col·laboren amb societats en desenvolupament, però al contrari que el Fast Fashion, en comptes d’explotar-les, s’asseguren que tenen oportunitats i possibilitats de créixer, i que la col·laboració els beneficia i els permet viure bé i desenvolupar-se.

Volum de producció

Parlant amb la Veronica Larrain, de Irema bags, em va explicar com aplicava la seva idea de re-inserció laboral a la seva marca:

El volum de la producció també és un factor característic de la moda sostenible. Al contrari que les marques de Fast Fashion, que produeixen tones de roba a l’any, incloent-hi el percentatge que no es ven i acaba als abocadors, les marques de moda sostenible treballen amb una producció reduïda, d’aquesta manera es pot controlar molt millor els excedents de producció i es pot fer una fabricació més en sintonia amb la demanda.

“També tenia aquesta idea de re-inserció social de les dones treballadores que estaven a l’atur de més de 45 anys, i també associacions o ONGs que volien trobar sortida per la seva gent, amb alguna disminució física, de treballar i guanyar alguna cosa de diners. Vaig col·laborar amb una associació d’allà Osona i vaig intentar captar gent, dones, que haguessin tingut alguna experiència en l’àmbit tèxtil [...] que estiguessin a l’atur, durant molt de temps, que eren grans, i que era molt difícil a aquesta alçada trobar feina.” (Veronica Larrain de Irema Bags)

Això també és degut, òbviament, a què el volum de venda és molt més reduït, i les capacitats de fabricació que poden assimilar són també molt més limitades. Parlant amb la Veronica Larrain de Irema bags, va sortir el tema del volum de la producció: “Molta gent em demana, necessito 100 peces. I jo no puc produir 100 peces. Puc fer 20, 40. 100 Peces no puc. I per quan les vols? Demà. No.” (Veronica Larrain) La moda sostenible no té l’objectiu de fabricar grans volums de roba, sinó de crear peces de qualitat i que siguin durables.” (Veronica Larrain de Irema Bags)

Producció Local La producció local, també coneguda com KM-0, és una altra opció molt popular entre les marques de moda sostenible. És una manera de contribuir a l’economia local i donar feina a la gent de la zona. La contaminació també és un aspecte que es redueix, ja que els productes no han de viatjar milers de quilòmetres. La marca IAIOS, fa jerseis produïts 100% a Catalunya: Una fàbrica a Olot recicla retalls de tela i jerseis de llana, els transforma en fils, i aquestes bobines de fil, les envien a una empresa a Igualada, que teixeix els Jerseis. Llavors venen aquests Jerseis en una botiga pròpia a Granollers, que es diu Dracs.

Packaging

Distribució

Seguint amb el concepte circular de la moda sostenible, el packaging també és un aspecte molt important a tenir en compte a l’hora de crear una marca sostenible. Que els embolcalls i etiquetes siguin de materials reciclats i biodegradables és lògic si la teva marca és sostenible.

La distribució pot ser un tema complicat per a les marques de moda sostenible, ja que solen ser projectes petits en comparació a les marques de moda que hi ha actualment, que a més, inverteixen molts diners en publicitat, i acaparen el mercat. Si camines 5 minuts pel centre de Barcelona, et toparàs amb desenes de botigues de Fast Fashion, algunes repetides.

Normalment les marques de moda sostenible opten per materials reciclats i biodegradables, que tinguin un impacte mínim amb el medi ambient.

Visibilitat Per sort, actualment a través d’internet i les xarxes socials els petits productors poden tenir més visibilitat. Moltes de les marques que hem entrevistat, a més de tenir una botigueta pròpia o anar a vendre a mercats especialitzats, també venen per internet a través de la seva pàgina web.

Parlant amb en Joan de Higher Woods, va sortir el tema del packaging i les etiquetes, i em va explicar un projecte molt innovador i curiós que fa servir a la seva marca per donar una nova vida a les etiquetes:

“Ara hem obert una botiga en línia, perquè només amb les vendes de la botiga, la fàbrica no ens assegura la producció.” (Amadeu Iaios)

“És un projecte que hem creat. Normalment quan compres una peça de roba què fas amb l’etiqueta? La llances no? Perquè és una cosa que només serveix per informar-te del preu i la talla. En la moda sostenible, ningú havia pensat realment en l’etiqueta. És un residu brutal que es genera al llarg de l’any. Les nostres etiquetes estan fetes amb un material biodegradable, estan fetes de poda i de restes de producció de cotó i altres, i els tenim impregnades amb petites llavors. Això, en comptes de llençar-ho, ho pots plantar i surten flors. Són llavors de roselles. Li dónes una nova vida a l’etiqueta, i en ser biodegradable, és igual si no ho plantes, perquè en dos dies s’ha desfet” (Joan de Higher woods)

A més de la pàgina web i les botigues i mercats físics, la majoria de les marques utilitzen les xarxes socials com Facebook o Instagram per tenir més visibilitat, fer publicitat, sortejos, i interactuar de manera més propera amb els clients. També hi ha botigues en línia, a través de les quals artesans i artistes poden vendre les seves creacions, com ETSY. Etsy va ser fundada amb la finalitat de saciar la necessitat d’una comunitat en línia on artesans, artistes i creadors poguessin vendre articles fets a mà i vintage. És una bona opció per donar visibilitat a un sector, altrament invisible.

Aquest concepte és molt interessant, ja que no només utilitza materials biodegradables i reciclats, sinó que l’etiqueta adquireix una nova funcionalitat. D’una manera o altra, la sostenibilitat en el packaging és molt important, ja que és una part del producte que s’acaba llençant, i per tant és imprescindible que sigui reciclable i bio-degradable.

Fig. 59 : Etsy, 2017

Preu

Un altre concepte que va sorgir és el del target. Ser conscients del fet que aquest tipus de roba no és per un públic generalitzat, i acceptar-ho.

A més del problema de visibilitat i presència al mercat, les marques de moda sostenible es troben amb un altre problema, el preu. Com que els consumidors estan acostumats als preus tan baixos del Fast Fashion, costa fer-los entendre el cost i el preu real de les coses.

“Qui compra això també està comprant la manera de fer. Amb aquest producte no arribem a un públic generalitzat.” (Back to Eco)

“Aquestes peces no tenen preu, perquè jo per fer una tela de 3 metre, puc trigar 3 dies. [...] La gent, si no coneix la tècnica, pot pensar que és un estampat, però no té res a veure.” (Cecilia’s Batik)

“Això ens va passar al principi, vam fer unes dessuadores i les vam vendre super barates, ens trèiem literalment quasi res. I fins i tot hi havia gent que deia és car. Va arribar un punt en el qual vaig dir: No és el meu client. No és la persona a qui li he de vendre. I no és dolent, jo entenc que potser no tenen diners i no poden comprar això, però ho hem de tenir clar, no és la persona a la qui jo li he de vendre. Arriba un punt, que el preu és el que és, perquè hi ha una història a darrere, si vols, la història te l’explico, i pagues o no.” (Higher Woods)

S’intenta explicar que està fet aquí, i que està fet de manera sostenible, però de vegades la gent tampoc té els recursos o la mentalitat per fer aquest tipus de compres. “Hi ha gent que ho entén, però òbviament, avui en dia, la gent no té la butxaca preparada per fer aquesta despesa, o prefereixen fer-lo d’una altra manera, perquè no el fan aquí, però potser es compren uns Levi’s que valen 150 €.”

“Bé, jo crec que hi ha una cosa que s’ha de tenir molt clara. El teu target que es diu. És a dir, quin és el teu públic, a qui vols vendre? La gent que ve aquí, sap que les coses són més cares, perquè tenen una sèrie de característiques que la roba de Zara i de C&A no tenen.” (Veronica Larrain)

També hi ha marques que opten per reduir el marge per poder arribar a un públic més generalitzat. “Per estar fet aquí i tal estem en un preu barat. Perquè vas a segons quines marques i et cobren 60 € per una dessuadora. Les meves són entre 30 i 40 €, i fet aquí.” (Higher Woods)

Tot i aquestes dificultats, la moda sostenible cada vegada es fa un lloc més gran al mercat, i cada vegada hi ha més gent conscienciada amb aquest tema, que pren decisions més ètiques.

“El jersei llis val 49 €, i el que té combinació de llanes val 55. Estem molt baixos de preu, per tot el procés que hi ha, però som molt conscients que si ens n’anéssim molt de preu, no vendríem” (Amadeu, de IAIOS)

Valor afegit i personalitat

S’intenta aportar tot el valor afegit possible a la marca, es torna aquest valor afegit a la roba, aquest valor humà i únic que caracteritza les coses fetes a mà i artesanals.

A l’actualitat i davant de l’allau que existeix de productes de tot tipus que són produïts de manera seriada, els productes artesanals, que disposen del contrari, d’aquest don particular que els aporta el fet d’estar fets per les mans d’una persona i no per una màquina, estan sent certament demandats i reclamats per els consumidors que els prefereixen davant d’aquells produïts en sèrie per màquines.

Al contrari de les marques de Fast Fashion, que anonimitzen completament el productor, a les marques de moda sostenible, s’explica la història i el projecte de cada marca, per tal d’oferir transparència i personalitat.

D’alguna manera podríem dir que s’està vivint un procés social invers al que va ocórrer a les portes de la revolució industrial, on la novetat per poder trobar-se de manera senzilla i ràpida amb productes molt necessitats va fer que el procés industrial avancés fins a nivells increïbles que clarament podem apreciar nosaltres actualment.

Conèixer les històries i veure les cares de les persones que hi ha darrere cada peça de roba ajudarà a satisfer la nostra necessitat d’identificació i participació molt més que l’afiliació a una marca o un logo. (Carry Somers a Slow fashion, 2016)

I com a contrapartida ens trobem amb la necessitat de tornar enrere, encara que sigui amb alguns productes a aquell passat que proposava coses més originals, espontànies i naturals. Quan ets conscient del que hi ha a darrere de la roba que compres, no només estàs comprant la tela i la peça de roba, sinó que compres la història que hi ha a darrere de cada peça. Si aquesta història és maca, és un valor afegit. Si la història és d’explotació i injustícia, és un valor restat. Les marques de moda sostenible, solen estar impulsades per petits productors, amb un projecte maco i amb bona energia, i això es traspassa a la roba. “Aleshores cada vegada que venem un jersei, té el nom d’un avi famós. I aleshores donem la biografia d’aquest avi, ho posem en una bossa de paper reciclat, també feta aquí a Catalunya. Tot és de proximitat, de disseny, de qualitat i durable. Aleshores té una història molt bonica i acabem amb aquesta història dels avis.” (Amadeu de IAIOS) Fig. 60 : Disseny “Núvols & Globus” de El Cocodril de Fil, 2016

3.4 Ús i consumidor

Com hem vist a l’apartat de Fast Fashion, el consumisme és un gran problema a la societat actual. Com més ens centrem en valors materials, com més ens preocupem pels diners i les possessions, més infeliços som, i més estrés patim.21 Però tot i així no ens n’adonem, i seguim gastant els pocs diners que tenim en coses que no necessitem. Això és degut al fet que ja que les necessitats bàsiques i les coses que realment necessitem, molts cops no ens les podem permetre, recorrem al consum com a font de consolació, i això ens fa encara més pobres.

La moda sostenible és cada vegada més coneguda, i actualment podríem dir que “està de moda”. Hi ha més gent conscienciada amb l’ètica de la moda i s’interessen en com estan fets els productes, i estan començant a voler comprar moda ètica. La clau per fer aquest canvi està en els consumidors, i és imperatiu que siguin conscients del poder que tenen. Per entendre el consumisme desorbitat de roba al que hem arribat, hem de fer un pas enrere i observar el consumisme en general:

“Per això dic que ens estem tornant més pobres en la situació actual que la indústria internacional de Fast Fashion ha creat. No ens podem permetre comprar una casa, però ens sentim “rics” perquè podem comprar molta roba.” (Livia Firth a Slow Fashion, 2016)

Consumisme Vivim en una societat capitalista, que per tant, s’alimenta del consumisme, en la que tot gira al voltant dels beneficis i dels diners. El sistema necessita aquest consum per tal que l’economia segueixi creixent.

Actualment ja estem consumint 1,5 vegades els recursos del nostre planeta, estem anant cap a un futur insostenible que amenaça el nostre medi ambient i la nostra existència. Si volem salvar el planeta, hem de reduir el consum. (Safia Minney a Slow Fashion, 2016)

Com s’ha explicat a l’apartat de Fast Fashion, hi ha tot un sistema dissenyat al voltant del consum, i la publicitat hi juga un rol molt important. Els anuncis que incentiven aquest comportament estan enfocats a fer-nos sentir inadequats amb el que tenim, i mostren imatges de gent que adquireix el Status desitjat i la realització personal a través de béns materials.

Sistema actual de consum En el sistema actual de consum, l’objectiu és comprar el més barat possible, sense tenir en compte factors com la qualitat, la sostenibilitat o la funcionalitat real del producte. En l’àmbit de la moda, l’objectiu és comprar el màxim de peces de roba, al mínim preu possible. I la tendència és a tractar la roba com a un producte d’un sol ús. La mala qualitat dels teixits i el preu tan baix afavoreix aquesta pràctica tan nociva pel medi ambient.

“Als Estats Units treballem més hores que qualsevol persona en un altre país industrialitzat, i les activitats principals en les quals gastem el poc temps lliure que tenim és en mirar la televisió i comprar. Així que anem a treballar, arribem a casa esgotats, i ens desplomem al sofà davant de la televisió. Els anuncis ens diuen que necessitem coses noves per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, així que anem a comprar. I per tal de poder pagar tot el que comprem, hem de treballar encara més. És el que anomeno el cercle viciós de Treballar-MirarTV-Comprar.” (Story of Stuff)

21 Tim Kasser, professor de psicologia a la universitat de Knox, a The true cost, 2015 (min. 33): “El que sabem 20 anys més tard, i centenars d’estudis més tard, és que les persones, com més se centren en els valors materials, com més diuen que els diners, la imatge, l’estatus i les possessions són importants per elles, més infeliços són, i tenen més depressions i més ansietat. Sabem que tots aquests tipus de problemes psicològics tendeixen a incrementar, a l’hora que els valors materials incrementen.”

“Ara molta gent es compra un jersei per posar-se’l un dia, i ja no se’l posa més, però per què? Perquè li ha costat 15 € i ja li ha fet la seva funció.” (Montse de Back to Eco)

Qui és responsable del fet que el sistema sigui així? El consumidor?, Les grans empreses?, Els governs?, el “Capitalisme”?. Com més abstracte és el culpable més fàcil és desentendre’s del problema.

“Tu ja saps que aquella samarreta et durarà dues rentades, però ens hem conformat amb això, diem: “Total pel que m’ha costat” No és normal que et compris 10 camisetes per 5 euros cada una, però el que no és normal és que t’ho posis, perquè no saps el que t’estàs posant a sobre” (Albert Niell OCC)

Jo discrepo d’aquesta actitud, crec que tenim la responsabilitat de fer el que creiem que és correcte, sense importar quin impacte, gran o petit pugui tenir. “Tu has de ser l’exemple del món que vols, començar pel que tu vulguis. Tenim el món que consumim i som nosaltres els que farem el canvi. Hem de començar per MI, i canviant JO, per canviar el món. No esperis que canviï el món per després canviar JO, això és impossible. El canviar JO depèn només de mi no? Llavors no tenim excusa.” (Amadeu Iaios)

“La indústria de la moda s’ha d’allunyar de les modes sempre-canviants; els consumidors necessiten trobar inspiració i plaer en les textures de les fibres naturals, la història darrere del producte real, honest, i la comunicació “cara a cara” amb la gent que ven la seva roba. Aquests són els reptes per la pròxima dècada” (Safia Minney a Slow Fashion)

Creixem en un món on ens diuen constantment que el món és així, i les coses són com són. Crec que ens oblidem que podem triar la manera en què el món serà i que pot canviar. El nombre de problemes greus als quals ens enfrontem avui és sense precedents en la història de la humanitat i és el moment en què nosaltres serem responsables. No cal que tinguis fills per sentir-ho. Només has de ser una part del món i dir: “No crec que posar el món en pilot automàtic i deixar que les empreses multinacionals dirigeixin l’espectacle hagi funcionat. No crec que els governs hagin estat la resposta” Massa persones s’han resignat al procés, però tot el sistema necessita ser atès. (Andrew Morgan a Slow Fashion)

En aquest context de consumisme, injustícia i desigualtats és fàcil sentir-se afeixugat per tot el que està passant, i sentir-se insignificant. Crec que la frase que més he sentit quan intento explicar el desastre del sistema actual, particularment la indústria de la moda, és: “Però jo sol no canviaré res”. És una frase que s’utilitza molt davant de qualsevol problema de grans magnituds. Com que jo sol no canviaré el món, llavors millor ni intentar-ho. “És el que hi ha” també és una frase molt recurrent. El fet de conformar-se, i no fer res per canviar la situació és una pràctica molt comuna en aquest sistema. Molta gent es conforma amb el que hi ha, pensant que igualment no podran ajudar a canviar res, i per tant, prefereixen no fer cap esforç.

"Si no ets part de la solució, ets part del problema" -Les Luthiers-

Una altra postura molt comuna és responsabilitzar a tercers. “La culpa és dels governs que permeten que això passi”, “Això ho han d’arreglar les empreses que fan que tot això estigui així”. 68

If you want to make the world a better place, take a look at yourself and make that change.22 - Michael Jackson-

“Els clients han de saber que ells estan al càrrec. Sense ells, nosaltres no tenim feina. I això és molt important. No has de participar d’això. Si no t’agrada, no cal que hi participis.” (Stella McCartney a The true Cost)

Com a consumidors tots som part d’aquesta expansió a través de les coses que comprem. És cert que no som la única causa del problema, però això no vol dir que no hàgim de ser part de la solució. Com a consumidors hem de ser conscients del poder que tenim, cada vegada que comprem o deixem de comprar alguna cosa, estem generant un impacte a la indústria, per petit que sigui.

Honestament, les empreses multinacionals Americanes no els importa el que la treballadora de 19 anys de Bangladesh ha de dir o com està tractada, a no ser que ens importi a nosaltres. I nosaltres, com a consumidors, som la gent a qui les empreses escoltarà, i només una paraula, una mica d’involucració per part nostra pot tenir un impacte molt positiu. (Barbara Briggs a The true Cost)

“Cada cop que gastes diners, estàs donant un vot al tipus de món que vols” - Anna Lappe -

“Una persona de dins de la indústria em va dir que per cada persona que es feia una selfie de la campanya #WhoMadeMyClothes23 i contactava amb la marca, les marques comptabilitzaven aquest acte com a representació de 10000 persones més que pensaven de la mateixa manera, però que no feien cap acció. Tenim un poder increïble com a consumidors, si decidim fer-lo servir.” (Carry Somers a Slow Fashion)

Si tothom es comença a conscienciar i comença a actuar d’acord amb els seus valors, aquest impacte seria cada vegada més gran, i està a les nostres mans decidir en quin sentit fem el nostre impacte. La indiferència és l’indicador que donem a les empreses perquè no hagin de canviar la manera de fer negoci que tenen ara. En canvi, si veuen que els consumidors són conscients del problema que hi ha i no hi estan d’acord, llavors hauran de començar a fer canvis per força.

Actualment hi ha molts moviments i moltes plataformes, com Fashion revolution, o el documental The True Cost que tenen l’objectiu d’educar al consumidor, per tal d’adoptar patrons de consum més sostenibles.

“Cada vegada som més conscients que quan consumeixes estàs donant el teu vot, demostres i participes d’allò. Cada vegada la gent és més conscient, i jo sóc conscient que no vull participar, per exemple, en la nova esclavitud que s’està donant en el món tèxtil a Àsia, i jo no vull participar d’això. Per tant no compro d’això. I amb els meus diners no afavoreixo aquest tipus d’explotació. Cada vegada la gent pren més consciència d’això, que els diners, i el que tu compris, també és poder. Poder perquè les marques canviïn la seva manera de fer. (Cristina de Pure Green Apparel)

Parlant amb els entrevistats, vaig arribar a la conclusió que el més important és conscienciar al consumidor, fer-lo entendre que el que està passant va més enllà de la moda i de l’estètica, i que és un problema real, que es pot adreçar, i s’ha d’adreçar.

22 Fragment de la cançó “Man in the mirror” de Michael Jackson, 1988. “Si vols fer del món un lloc millor, fes-te un cop d’ull a tu mateix, i fes el canvi” 23 Veure pàgina 40: Campanya #WhoMadeMyClothes de Fashion Revolution.

Amb la roba que ja tenim, també podem ajudar a la sostenibilitat:

Hi ha moltes maneres en les quals el consumidor pot col·laborar en la sostenibilitat a la moda. Les decisions que prenem en cada moment tenen un impacte més gran del que imaginem.

Intercanvi o “Swap” és un concepte que està agafant popularitat, i es tracta de quedar amb amics i intercanviar roba que ja no ens va bé o no ens agrada, i així portar peces noves a l’armari a l’hora que donem sortida a les que ja no ens agraden, evitant que acabin a l’abocador.

L’objectiu és reduir la quantitat de roba que es fabrica, es distribueix i es compra, per tal de reduir, també, les grans quantitats de roba en forma de residus que arriben als abocadors anualment. Per reduir aquest flux de roba, hem de canviar de mentalitat, comprar només el que necessitem i evitar comprar roba nova el màxim que puguem. Si necessitem renovar l’armari, hi ha moltes opcions abans que comprar roba nova:

Quan una peça de roba està trencada o ja no la volem, hi ha diferents coses que podem fer abans de llençar-la: Si tenim alguna peça de roba que està trencada, una bona idea és arreglar-la (o portar a que l’arreglin), i pot ser una bona oportunitat per donar-li un toc creatiu i personal.

La roba de segona mà és una molt bona opció a l’hora d’adquirir roba nova, ja que estem recuperant roba que estava fora del sistema i li estem donant una nova vida. A més, normalment la roba de segona mà és de bona qualitat, perquè com diu la meva germana:

DIY / Upcycle: Aquesta és una manera de renovar aquelles peces de roba que ja no ens agraden, les podem combinar i canviar, tenyir-les d’un altre color, canviar la forma, afegir accessoris, el que volguem per crear una peça de roba única.

“Si ja ha durat 20 anys, durarà 20 anys més” -Susana PeregrínSi necessitem alguna peça de roba per alguna ocasió especial, com un casament o una festa, en comptes de comprar una peça de roba nova, que segurament no ens tornarem a posar, una bona idea és la de manllevar-la a algú o llogar-la. Si tot i així, algun cop decidim comprar alguna peça nova, hem de tenir la mentalitat de “Qualitat per sobre de quantitat” per tal d’evitar adquirir moltes peces de roba que després aniran a l’abocador, a causa de la mala qualitat dels teixits. Hem de triar roba que sigui de bona qualitat, que duri molt de temps, i preferiblement que sigui d’una marca sostenible.

3.5 Moda sostenible i xarxes socials Amb la societat tecnològica que vivim actualment, i amb l’ús creixent de les xarxes socials, tenim una eina molt potent per tal d’educar als consumidors i compartir experiències i idees. Amb la tendència de les xarxes socials de crear “modes” i “reptes”, la moda sostenible no serà una excepció, i és que cada vegada hi ha més iniciatives per tal de generar consciència per la moda.

Aquest moviment obre les portes a una nova manera de concebre la moda. Sorgeixen guies de com crear el teu propi “Capsule wardrobe” amb idees i consells. Les Bloggers i internautes creen les seves pròpies propostes que després es comparteixen a les xarxes, generant un efecte en cadena, i animant a la gent a unir-se al repte.

A continuació en veurem alguns exemples:

Capsule Wardrobe Armari Càpsula

D’aquesta manera s’educa al consumidor generant propostes noves i interessants, i d’aquesta manera és més fàcil per a ells adoptar pràctiques més sostenibles.

Hi ha un concepte de minimalisme que està guanyant popularitat a les xarxes socials, i és el de “Capsule Wardrobe”, que consisteix a tenir una quantitat limitada de peces de roba, sabates i accessoris que combinen entre elles, a més tenen un estil atemporal i per tant no passen de moda.

Fig. 62 : Resultat de buscar “Capsule Wardrobe” a Pinterest, 2017.

Definició: Col·lecció petita de peces de roba que es poden combinar de diferents maneres i inclou tot allò que normalment necessites per vestir.

Dins d’aquest moviment apareix el “Project 333”, un repte de la moda minimalista que consisteix a vestir-se amb només 33 peces (roba, sabates i accessoris) durant 3 mesos, arran d’aquest repte, apareixen propostes d’armaris càpsula amb aquest concepte, normalment vinculats a les temporades estacionals.

Fig. 61 : Samantha Okazaki a revista TODAY. Exemple de “Capsule Wardrobe”

Fig. 63 : “Project 333” a Pinterest, 2017

Haulternative

DIY

A youtube cada vegada hi ha més vloggers i creadors de contingut que aposten per un estil de vida minimalista i comparteixen amb els seus seguidors aquests valors.

El fenomen DIY 24 (Do It Yourself) ha anat guanyant popularitat en els darrers anys. Les xarxes socials han fet que compartir idees i tutorials sigui molt fàcil, a través de plataformes com Pinterest o Youtube, diàriament es generen milers i milers de nous continguts.

En comptes dels Hauls tradicionals, on es va de compres i posteriorment s’ensenya tot el que s’ha comprat, el Haulternative és una proposta de l’associació Fashion Revolution, que consisteix a fer vídeos d’aquest estil però amb roba de segona mà, vídeos d’intercanvi de roba amb amics, re-dissenys de peces de roba, i altres opcions sostenibles. Un cop publicats, s’anima a utilitzar els hashtags i compartir els vídeos per córrer la veu.

Tutorials de costura i treballs manuals relacionades amb la moda inunden aquestes plataformes donant la possibilitat als consumidors a reciclar i reinventar la seva roba.

#haulternativeslow #haulternativehire #haulternativevintage #haulternativeDIY #haulternativeswap #haulternative2hand #haulternativefashionfix #haulternativebroken&beautiful #haulternativelovestory

Fig. 65 : Tutorials de DIY a Pinterest, 2017 24 DIY: El DIY, de Do It Yourself (Fes-ho Tu Mateix en català), és un corrent que s’ha estès per les xarxes socials, on tutorials i instruccions per fer treballs manuals i altres propostes creatives permeten a l’usuari trobar idees per estalviar diners o crear coses originals i úniques.

Fig. 64 : Haulternatives a YouTube, 2016

Conclusió Slow Fashion La moda sostenible és el desig i la creença que la moda pot ser diferent. A través de totes les propostes i estratègies que hem vist es pot canviar la indústria actual d’injustícies i desigualtats, però fer-ho o no, és decisió de cadascú, per això és tan important conscienciar al consumidor i intentar fer arribar el missatge al màxim de persones possible. Hi ha moltes maneres de reduir el nostre impacte com a consumidors, i el poder que tenen les nostres accions, és molt més gran del que sembla. A poc a poc es van modelant els nous valors que ens portaran a una manera de viure més sostenible, cada vegada hi ha més gent que comparteixen aquesta manera de veure les coses, i personalment crec que aquesta minoria es convertirà en el comú.

“One’s philosophy is not best expressed in words; it is expressed in the choices one makes. And the choices we make are ultimately our responsibility” - Eleanor Roosvelt -

- Part 2 -

Projecte prĂ ctic

4.1 Millora de la Sostenibilitat de la marca

4. Redisseny de “El Cocodril de Fil”

En aquest apartat s’explicarà l’evolució i la millora de la part de contingut i de sostenibilitat de la marca El cocodril de fil, així com els processos i canvis que s’han dut a terme per aconseguir-ho.

A partir del marc teòric realitzat, he reflexionat sobre la marca “El cocodril de fil” i he creat uns objectius a partir dels quals es desenvoluparà la segona part del meu TFG.

Com hem vist, la sostenibilitat es pot concebre en diferents àmbits, i a continuació he seleccionat els més representatius, relatius a la producció i des del punt de vista del creador, ordenats pel procés de creació dels productes.

Objectius 1. Millorar la sostenibilitat de la marca En l’àmbit de producció, es vol introduir al màxim la sostenibilitat en totes les fases de producció: Materials ecològics, optimització de tela (per evitar residus), optimització de la producció (per estalviar temps), embalatge... I també es vol innovar i crear nous productes a partir d’un estudi de mercat i de les necessitats del segment de clients al que es dirigeix la marca.

Disseny i patronatge: Dissenyar per l’eficiència de recursos, oferir l’opció de dissenyar a mida i personalitzat.

2. Renovar el disseny de la marca

Producció: Producció ètica, i local. Produïr quantitats petites o

Materials: Dissenyar per la biodegradabilitat, utilitzar materials naturals i orgànics, reutilitzar i reciclar materials.

En l’àmbit de disseny de la marca, es volen adaptar els colors a una estètica més moderna i ecològica, ja que actualment és un verd pistatxo fluorescent, i no connota els valors més importants de la marca, que és natural, infantil, nadons... Es refarà el logotip de la marca, ja que l’actual no està ben consolidat. Un cop canviat el disseny gràfic de la marca, es refarà la pàgina web i botiga en línia, així com el disseny de les xarxes socials per tal que lliguin amb la nova estètica, i s’organitzaran els continguts de manera més òptima.

per encàrrec.

Packaging: Utilitzar materials reciclats i reciclables per a l’embalatge, per tal de que creïn el mínim impacte quan es llencin.

Distribució: Radi d’actuació petit, per tal de no generar despeses i contaminació degut al transport a llargues distàncies.

Ús i consumidor: Oferir serveis per assegurar una vida llarga del

3. Presència On-line

prodcute.

Per tal de donar a conèixer la marca, es re-incentivaran els perfils existents de Facebook i Instagram, també adaptats a la nova estètica, i a través d’aquestes xarxes socials es faran campanyes de màrqueting i accions de promoció per tal d’adquirir nous clients.

He disposat aquestes qualitats en una taula, per tal de poder veure visualment quins són els aspectes de la sostenibilitat que ja es tenien en compte, i quins s’han de millorar. A la primera columna, podem veure si actualment es tenen en compte o no, i a la segona, propostes de millora per a cada qualitat.

Vídeo promocional: Per tal de promocionar la marca i transmetre els valors d’aquesta es farà un vídeo promocional en els que quedin clars quins són els valors i la filosofia de la marca, així com exemples dels principals productes i propostes, perquè s’identifiqui el target. 76

QUALITATS SOSTENIBLES

Materials naturals i orgànics Reutilitzar i reciclar les restes

Propostes de millora per a aquestes qualitats Incorporar en la mesura del possible teixits orgànics. Utilitzar tintes ecològiques. Ja hi ha productes elaborats amb materials reciclats, però per aprofitar millor els retalls dels patrons, proposo crear nous productes que puguin aprofitar-los.

Personalitzat Dissenyar per l’eficiència de recursos

Tenir en compte l’eficiència de l’ús de la tela a l’hora de dissenyar els patrons, també fabricar en sèrie peces que siguin iguals d’un encàrrec a l’altre, per exemple les butxaques.

Producció ètica Producció local Packaging reciclat / reciclable

Utilitzar packaging de materials naturals, biodegradables i reciclats i reciclables, com el cànem, el paper reciclat i tinta ecològica.

Radi d’actuació Oferir serveis post-venda

Incorporar un servei post venta, que inclogui reparacions i modificacions als encàrrecs.

Fig. 66 : Representació dels percentatges de sostenibilitat en diferents àrees de la marca El Cocodril de Fil

Disseny sostenible

Observant la taula de la pàgina anterior, m’adono que hi ha molts aspectes de la moda sostenible que no havia tingut en compte fins ara, per desconeixença. A continuació, analitzo cada part de la sostenibilitat per aportar idees de millora i canvis.

Per tal d’aplicar la sostenibilitat al procés de patronatge i disseny, s’han reinventat alguns dels patrons més utilitzats per El cocodril de fil, per tal d’estalviar tela i minimitzar els residus tèxtils. A continuació veurem alguns exemples:

Materials

1. Butxaca interior funda cartilla: Al principi feia dues butxaques que es cosien una al costat de l’altra, més tard vaig pensar que seria molt més ràpid i quedaria més bé fer una sola butxaca i fer els separadors amb costures.

Com hem vist al marc teòric, la moda sostenible té dues opcions pel que fa a l’origen dels materials; el material reciclat, i els teixits naturals i orgànics. Actualment El cocodril de fil utilitza texans reciclats per fer els peluixos, com la balena o el dofí, i es volen incorporar més animals a aquesta col·lecció.

Fig. 67 : Balena feta amb texans reciclats.

Els altres articles, però, estan confeccionats amb teles de patchwork que actualment no són ecològiques. Es vol incorporar el cotó orgànic a les teles disponibles per fer els encàrrecs, i també crear nous dissenys inspirats amb els colors naturals del cotó. Utilitzant la tècnica de l’estampat, es volen crear estampats propis amb tintes ecològiques sobre cotó orgànic, i així obtenir una tela única i sostenible.

Fig. 68 : Prova de creació d’estampats de El Cocodril de Fil, 2017.

Fig. 69 : El Cocodril de fil, (2014, 2017). Exemple de les butxaques antigues (superior) i la butxaques nova (inferior).

2. Etiqueta nom: Fins fa poc feia els noms dels encàrrecs en un trosset de tela, que cosia del revés en forma de rectangle, i posteriorment girava per tal de crear l’etiqueta.

3. Babetes: Per als mocadors babetes, fins ara tallava tota la peça de cop, però es malgastava bastanta tela, per tal d’aprofitar-la al màxim vaig crear particions al patró, per tal de poder-lo adaptar a la disponibilitat de tela. Aquest tall crea dues costures diagonals a la part frontal.

Ara, en canvi, planxo un tros de friselina25 a darrere de la tela, i la cuso utilitzant la tècnica del zig-zag. D’aquesta manera queda molt més polit i s’estalvia molt de temps, feina i tela.

Fig. 71 : Patró babetes antic (superior) i nou (inferior) Fig. 70 : Model d’etiqueta antiga (esquerra) i model nou d’etiqueta (dreta). 25 Friselina: La friselina és una entretela termo-adhesiva que s’utilitza per reforçar i donar cos a les aplicacions de tela i baixos. Per entretela, entenem que és una tela que se situa entre la tela base i l’aplicació a realitzar, i per “termo-adhesiva” entenem que es torna adhesiva amb la calor, que normalment ve proporcionada per la planxa. Gràcies a la friselina, les aplicacions de tela es veuen fermes i resistents, amb un acabat professional. (www.materialparamanualidades.es)

Producció El temps també és un recurs molt valuós, i optimitzar la producció dels encàrrecs és una necessitat. Fins ara invertia molt de temps en cada encàrrec, i les hores que implicava cosir cada article no podien ser retribuïdes de cap manera, així que, ja que pujar el preu desorbitadament no és una opció, s’han buscat maneres d’optimitzar el temps, això si, sense perdre qualitat ni el caràcter que caracteritza El cocodril de fil. A continuació veurem algunes propostes que he desenvolupat per tal d’optimitzar el temps:

Fig. 73 : Tinta stamps. “Non-toxic & Child-safe”. No és tòxica i és segura pels nens.

Fig. 74 : Proves sobre tela dels “stamps” creats amb la tècnica del gravat de El Cocodril de Fil.

Mitjançant la tècnica de gravat sobre goma amb gúbies, vaig dissenyar quatre ulls tancats, que posteriorment vaig imprimir per fer servir de base per tal de transferir el disseny a la goma de gravar. Un cop gravades les quatre mides diferents d’ulls, vaig fer proves sobre tela amb la tinta. Aquestes peces serveixen de prototip, però vull fer fer “stamps” professionals per acabar d’afinar el disseny, i que el resultat sigui òptim.

1. Stamps Amb la tècnica dels stamps, s’estalvia molt de temps, ja que fins ara, els detalls dels encàrrecs es brodaven a mà, i amb aquest nou sistema, s’estampen amb tinta, estalviant fil i temps. A més s’utilitzen tintes ecològiques amb base a aigua, per la seguretat dels nadons i del medi ambient.

ANTIC

Fig. 75 : Exemple d’ulls brodats a mà.

Fig. 72 : Gravat sobre goma amb gúbia, procés de creació dels “stamps” d’ulls de El Cocodril de Fil.

NOU

Fig. 76 : Exemple d’ulls estampats amb tinta.

2. Patrons

2. Col·leccions “Prêt-à-porter” i productes personalitzats

Amb l’optimització dels patrons, no només s’estalvia tela, sinó que també s’estalvia temps, sense perdre qualitat. Com hem vist a l’apartat anterior, s’han optimitzat diverses peces dels encàrrecs, obtenint un resultat igual, o fins i tot millor.

Fins ara, tots els productes eren fets a mida i personalitzats al gust del client, però em vaig trobar que hi ha molta gent, que la llibertat de triar el bloqueja, i acabaven demanant models que ja havia fet anteriorment. Vaig fer un parell de col·leccions que van agradar molt, i vaig veure l’oportunitat d’optimitzar els processos de fabricació d’aquestes col·leccions recurrents.

Per exemple, en el cas de les bossetes de mudes, fins ara es cosien dues peces de tela a la part superior, per on passava la corda per fer el tancament. Aquesta part requeria molt de temps i precisió, ja que s’havien de cosir entre la bosseta i el forro de dins.

En aquesta bosseta, en canvi, es creen dues costures a tres centímetres de la part superior, creant un espai per passar la corda, sense necessitat de cosir peces extres a la bosseta. A més crea un arrissat a la part superior, que facilita la obertura de la bossa. A més, personalment crec que queda més maco i més estètic d’aquesta manera.

Fig. 78 : Encàrrec Lluna i Núvol de El Cocodril de Fil, 2017. Aquesta col·leció és tant popular que puc avançar en tallar peces, i així quan me’n demanen una, ja tinc feina avançada.

Fig. 77 : Exemples de tancaments de bossa. Tancament antic (superior) i tancament actual (inferior)

Fig. 79 : Col·lecció de pirates. Aquesta col·lecció és de les més populars.

Embalatge i complements Targetes de contacte Per a les targetes de contacte, es vol utilitzar paper reciclat i treballar amb impremtes que treballin amb tintes ecològiques i que siguin locals, com per exemple Impresum, una empresa de valència que imprimeix tots els seus productes amb tintes ecològiques, a més, per cada comanda, planten un arbre. Per a la primera tirada de targetes, vaig imprimir-ne 1000, en quatre versions diferents, i sobre paper reciclat. Són més cares que en altres webs d’impressió de targetes, però són sostenibles al 100%. 26 Per a les targetes, he decidit utilitzar fotos de productes de El Cocodril de Fil per una banda, i la informació de la targeta per l’altra, ja que d’aquesta manera es pot transmetre visualment de què tracta el projecte. S’han utilitzat tres fotos diferents, i també s’ha fet una targeta llisa, sense foto. Cada cop que es facin targetes noves, es triaran quatre fotos, per anar actualitzant les targetes amb els nous productes.

Fig. 81 : Targeta de contacte antiga, 2015.

Fig. 80 : Disseny de targeta de contacte amb foto (superior), i targeta de contacte llisa (inferior) Fig. 82 : Targetes de contacte noves, 2017.

26 Vegeu la factura a l’annex V.

Embolcall i paquet

ANTIC

Es molt important contemplar la sostenibilitat en aspectes de packaging, ja que és material que normalment acaba a les escombraries, i és imporant que tingui el mínim impacte al medi ambient. Per a l’embalatge dels encàrrecs, s’ha canviat el paper de seda blanc per paper kraft, ja que és 100% reciclat i reciclable. A més és un producte barat i versàtil, que també s’utilitza per fer patrons i altres.

Fig. 85 : Exemple del packaging utilitzava fins ara: Paper blanc amb fil de paper de color verd, i una targegta de El Cocodril de fil antiga.

Fig. 83 : Paper Kraft reciclat i reciclable 100%.

NOU

Aquests fils de cànem són 100% naturals i tenyits amb tintes ecològiques amb base d'aigua. En comptes de triar un fil amb color natural, l'he triat de colors diferents, per combinar-los segons el color de l'encàrrec, d'aquesta manera contrasta amb el paper kraft, que és marró, de paper reciclat.

Fig. 86 : Exemple del packaging que s’utilitza actualment: Paper kraft reciclat amb fil de cànem de colors variats, i una targegta de El Cocodril de fil nova.

Fig. 84 : Fils de cànem de la marca Hemptique.

Distribució i màrqueting

A partir del patró de cada encàrrec, he desglossat totes les parts del patró, classificant les diferents peces per teles, i comptabilitzant tots els materials, incloent botons, gomes, friselina i fins i tot el fil.

Es vol crear una tarifa de preus que contempli el cost real de cada producte, que voldrà ser més justa tant amb el treball del productor com amb el client. Hi haurà diferents col·leccions, com la de la lluna i el núvol, que tindran un preu concret, depenent de la tela i les hores de feina que tingui. I també seguirà havent-hi la possibilitat de crear encàrrecs 100% personalitzats, amb un preu més elevat, que permetrà al client tenir la llibertat d’escollir. És una manera d’adaptar la marca a la demanda, ja que em donarà l’opció de crear models nous perquè la gent pugui triar, i a més, el client seguirà disposant de la possibilitat i la flexibilitat de crear el seu propi disseny. Per tal de calcular el cost real de producció de cada article, he calculat el cost en material de cada producte, el cost de feina per cosir-lo, i s’ha aplicat un marge comercial sobre el preu de cost final. A continuació veurem el càlcul de costos de la funda de cartilla, el producte més venut de El Cocodril de Fil.27 Per una banda, he calculat el preu per metre quadrat de cada tela, ja que depenent de la tela tenen una amplada diferent, i d’aquesta manera es poden estandaritzar els càlculs a una unitat de mesura comuna.

Fig. 88 : Desglossament del patró de la Funda de cartilla, per tal de calcular el volum en tela de cada peça que compon el patró, i posteriorment poder calcular el cost en materials d’aquest article. A l’annex II hi ha el desglossament d’altres patrons de El Cocodril de Fil.

Fig. 87 : Taula Excel on es calculen els costos per metre quadrat de cada tela. 27 Als annexos es poden trobar més exemples d’aquests càlculs.

Servei post-venda

Un cop calculades les quantitats de tela i de materials necessàries per a cada encàrrec, he fet una taula d’excel, on se sumen totes aquestes quantitats, i s’obté el preu de cost en materials de cada peça.

Fins ara El cocodril de Fil no ha tingut la necessitat d’oferir servei de reparació de productes, com la substitució de cordes, botons i tancaments. A partir d’ara, s’informarà d’aquest servei, per tal que els articles venuts es puguin reparar i durar molt més temps. Un dels principis de la moda circular28 , que hem vist a l’apartat de Slow Fashion (pag. 46), és el d’oferir serveis per assegurar una vida llarga del producte. Relatiu al temps d’utilització de cada producte, em vaig adonar que com que els encàrrecs són personalitzats, s’estava condicionant la vida d’aquell producte a un sol nen o nena, i que per tant, no podria ser aprofitat per germans o amics, ni venut de segona mà. Per canviar això i oferir la possibilitat d’allargar la vida dels productes de El cocodril de fil, s’afegirà un servei de retirada o canvi de nom, que permetrà als clients treure el nom dels articles, perquè puguin ser aprofitats per qualsevol nen, o de canvi de nom, i personalitzar-lo amb un nom nou.

Fig. 89 : Càlcul del preu total en material de la Funda de cartilla.

Un cop obtingut el preu de cost en materials de l’article, se li suma el preu de cost en hores de treball, i a aquesta suma, se li afegeix el marge comercial de 30%. Obtenint el Preu de Venta al Públic (PVP).

Aquest és el diagnòstic i l’estat actual de El cocodril de fil, juntament amb canvis i propostes per millorar la sostenibilitat i l’eficiència de la marca. A continuació veurem innovacions i productes que han sorgit de la interacció i l’observació de casos pràctics, i com aquests inspiren i ajuden a millorar el contingut de la marca, basat en experiències i necessitats reals.

Fig. 90 : Càlcul del PVP de la funda de cartilla, tenint en compte el preu de cost dels materials, el preu del temps en hores de treball, i el marge comercial aplicat sobre el preu de cost final.

En l’exemple de la funda de cartilla amb el disseny de feltre, obtenim un PVP de 34 €, després d’arrodonir el preu.

28 Segons la Doctora Brismar, cap de Green Strategy.

Innovació

Segona butxaca en la funda de cartilla: Quan la Isaura em va ensenyar la seva funda de cartilla, em vaig adonar que en guardar papers i receptes del metge a la mateixa butxaca que la cartilla de salut, dificultava el fet de posar la funda altra cop, perquè xocava amb els papers. Així que vaig fer una segona butxaca per poder guardar les dues coses sense que es molestin entre elles.

Escoltar el client per veure millores i oportunitats de nous productes és la millor manera, ja que és més fàcil adaptar-te a les seves necessitats. A continuació veurem alguns exemples d’innovació i millores a partir d’experiències viscudes amb la meva amiga Isaura, i la seva filla:

Aguanta sabatetes i mossegadors: Els xumets no és l’únic que cau a terra des del cotxet. Els mossegadors, sabates i altres joguines sovint es perden a causa que el nen / nena els tira del cotxet. Se’m va acudir fer una mena d’aguantador de xumets però per qualsevol cosa, que es poguessin subjectar a la barra del cotxet.

Sac pels cocos de la Juliette: Quan vaig visitar a la meva amiga Isaura i a la seva filla Juliette, que ja té 9 mesos i tot just comença a posar-se dreta, em vaig adonar que cau molt sovint, i es dóna cocos al cap amb taules i cadires, i també el terra. Cada cop que cau, la seva mare li posa gel amb una tovallola, però a la nena no li agrada, perquè està dur i rígid. D’aquí em va venir la idea de fer un saquet tèrmic amb llavors de lavanda especial per als cocos dels nens. Amb una mida petita i còmode perquè sigui més pràctic per la mare i més agradable pel nadó.

Patrons 3D Per el·laborar els patrons dels peluixos de El Cocodril de fil, estic desenvolupant una tècnica amb la qual transformo objectes 3D en objectes de tela.

Aguanta xumets més llargs: Quan li vaig regalar una cinta per aguantar el xumet a la Juliette, la Isaura em va comentar que de vegades no té on agafar-lo i que ha d’arrugar la roba per enganxar-lo, i si fos una mica més llarg, el podria agafar de la vora de la camiseta. Llavors se’m va acudir fer una cinta per aguantar el xumet de diferents mides, o regulables.

Aquest procés consisteix en crear el mapa UV de l’objecte, pensant en que haurà de ser un patró de costura, i un cop transformat l’objecte a un pla 2D, aquest es transporta a l’Illustrator, on a través d’un “puzzle” de folis es posa el mapa UV de l’objecte, que es converteix en patró de costura. A l’illustrator li poso la mida desitjada (a través del càlcul d’aquesta a partir d’un vèrtex), i aquest patró s’imprimeix en paper. Un cop imprès, es retalla, i es fa servir com un patró de costura convencional. Un cop cosida la peça obtenim l’objecte 3D en tela.

Bossa de bolquers més ample: Quan vaig acompanyar a la Isaura a canviar la Juliette al lavabo, em va comentar que la bosseta pels bolquers que té ara és molt estreta, i quan la nena té diarrea no hi ha prou espai pels bolquers, i se li obra la bosseta, per tant vaig tenir la idea de fer una bosseta més ampla amb diverses tanques, depenent de la quantitat de bolquers que hi hagués, a més, també incloure un compartiment per posar les tovalloletes, amb un forat per treure-les sense haver d’obrir la butxaca.

De moment he experimentat amb formes geomètriques, però la idea és crear animals de peluix en 3D per després traslladar-los a la tela.

Fig. 91 : Captura de pantalla del programa Maya, on es veu la piràmide i el mapa UV d’aquesta.

Fig. 93 : Patró imprès i retallat.

Fig. 92 : Mapa UV de l’objecte, traspassat a l’Illustrator, on es disposen els fulls per imprimir.

Fig. 94 : Objecte cosit a partir del patró creat.

4.2 Disseny de la nova imatge de “El Cocodril de Fil”

Aquest cocodril funciona com a isotip, però no té una combinació amb el nom de la marca ben consolidada. En algun exemple, trobem el nom de “El cocodril de fil” a dins del cocodril, però no es llegeix bé, ja que és una tipografia molt prima. En altres ocasions es mostra l’imagotip amb el text de la marca a sota del cocodril, però sense cohesió. I d’altres vegades, apareix el cocodril sol, però no acaba de donar informació de la marca.

Fins ara hem vist canvis relatius a la sostenibilitat i el contingut de El Cocodril de Fil. D’aquesta manera es vol aconseguir un producte de qualitat, sostenible i honest, que faci justícia als valors que defineixen la marca. Com hem esmentat al principi d’aquest apartat, també es farà un estudi del disseny de la marca, per tal de que adquireixi una imatge més sofisticada i elegant. Començarem pel logotip, i a partir d’aquí es modificaran els altres elements gràfics de El cocodril de fil.

Logotip El logotip és l’element gràfic que ha d’identificar la marca “El Cocodril de Fil”. L’objectiu és que transmeti el missatge de sostenibilitat, ètica, naturalesa, suavitat, infantil, tranquil·litat. Actualment, la marca de “El cocodril de fil” està representada amb la silueta d’un cocodril, que és molt semblant a l’estora de bany de l’IKEA (Fig. 95), ja que en el seu moment es va agafar de referència, i no aporta una imatge d’originalitat ni personalitat.

Fig. 95 : Estora de bany d’IKEA

Fig. 97 : Aquí podem observar diferents aplicacions del logotip antic, en relació al text, com es pot veure el text i l’isotip no acaben de funcionar en conjunt.

Amb la nova proposta de marca, es vol crear un nou logotip, que ajudi a transmetre els valors de “El cocodril de fil” de manera eficaç i visual. A continuació he identificat les fortaleses i problemes del logotip actual, per tal d’analitzar-lo i crear unes bases a partir de les quals el·laborar la nova proposta:

El cocodril de fil Fig. 96 : Primer logotip de El Cocodril de Fil

Problemes

És massa rectangular i no encaixa bé en llocs quadrats

Té una semblança sospitosa amb l’estora de bany de IKEA

El color és massa fluorescent i no es relaciona amb ecològic ni nadons.

Pot arribar a relacionar-se amb el logotip de Lacoste

La tipografia és massa prima i no es llegeix bé

No té una composició consolidada amb el text

El cocodril de fil És fàcilment reconeixible El color verd connota “natural” i a més és el color dels cocodrils

El cocodril és maco i amb els contorns arrodonits és infantil 89

És senzill i fàcilment aplicable

Fortaleses

Referents

També he investigat la marca “Lacoste”, ja que el seu logotip també és un cocodril i inevitablement es pot fer una associació d’idees entre les dues marques.

S’han buscat referents de logotips, ja siguin de marques semblants a la meva, o ben diferents, que em criden l’atenció ja sigui per la forma, pels colors, o per la composició: Referents: The smallest tribe, Good Karma, Hootkid, Angelibebe, Kidspeak, Liv Pure, Camilla Mini & Us, Pint Size i Lendemain.

Fig. 98 : Comparació del logotip de Lacoste amb el logotip de El Cocodril de Fil.

Tot i que els dos cocodrils són molt diferents entre ells (tant en la forma, com en el color, com en realisme de la interpretació), tenen una semblança conceptual que no m’interessa, ja que la marca Lacoste té uns valors molt diferents dels que jo vull transmetre amb la meva marca, així que també es tindrà en compte la marca Lacoste a l’hora de crear la nova imatge de El cocodril de fil, no com a referència sinó per evitar-la. 90

Idea i concepte

A partir d’aquí he anat fent esbossos de diferents tipus de logotips, imagotips i isologos, provant de modificar l’element del cocodril, contemplant la imatge del cocodril en conjunt amb el text, o per separat, donant prioritat a la tipografia o a l’element gràfic, fins i tot he fet proves eliminant la imatge del cocodril.

A mesura que he anat fent proves, m’ha agradat la idea de crear un logotip tipogràfic que estigui escrit amb lletra lligada i sense separació entre les paraules, representant un fil continu. He fet diverses proves en aquesta direcció, i m’agrada el concepte, tot i que trobo a faltar l’element del cocodril.

Totes aquestes proves són a mà, ja que han sorgit de situacions aleatòries, on les he anat plasmant a qualsevol paper que trobés a prop. També he tingut la sort de comptar amb les idees i suggeriments de familiars i amics, a qui anava comentant les meves propostes.

Tipografia Per a la tipografia del logotip es vol triar un tipus de lletra lligada, que connoti el “fet a mà”, i alhora sigui com un fil, amb continuïtat i fluïdesa. Per elaborar la tipografia, la primera idea era fer-la amb la meva lletra, per fer-la més personal i diferent, però quan començo a fer proves de tipografia, m’adono que queda massa dispersa, i que no acaba de lligar amb la idea que tinc.

Fig. 99 : Recull de proves fetes a mà del nou logotip de El Cocodril de Fil. A l’annex IV, hi ha més proves i esbossos del logotip.

Fig. 100 : Proves de tipografia feta a mà amb la tableta Wacom.

Per crear la tipografia de El cocodril de fil, al programa Illustrator, he posat la tipografia escollida de referència com a base en una capa separada, amb transparència 30%, i he escrit a sobre amb la tauleta gràfica Wacom. Tot i seguir el traç d’algunes lletres (com la C o la O), per a la R i la D, per exemple, he seguit l’estil d’altres tipografies que m’agradaven més.

Tot i seguir amb la idea de fer la tipografia a mà, decideixo buscar referents de tipografies cal·ligràfiques i manuscrites, per tal de tenir una idea i una guia a l’hora de crear la meva pròpia tipografia.

Fig. 101 : Proves de diferents tipografies de referència. Fig. 103 : Exemple de com s’ha utilitzat la tipografia de referència, però conservant l’estil propi de la meva lletra a mà.

Un cop identificades les tipografies de referència, decideixo l’estil que vull que tingui la meva tipografia, i selecciono 3 tipografies d’exemple, que serviran de guia per crear la meva.

A partir d’aquí, he ajuntat les paraules, per tal de que fós un traç continu, i l’he anat modificant els vectors, i els he anat afinant per aconseguir una tipografia que m’agradés.

Fig. 104 : Exemple de com s’han anat anat ajuntant els diferents traços de pinzell per formar-ne un de sol.

Fig. 102 : Tipografies agafades com a referència. Fig. 105 : Exemple de com s’han afinat els traços de les lletres.

Un cop escrita la frase “el cocodril de fil” amb la lletra desitjada, he experimentat amb diferents pinzells caligràfics, i he triat el pinzell ovalat nº5, de l’illustrator.

Aquesta silueta que s’aprecia quan els cocodrils són a l’aigua és la que s’ha plasmat en el logotip.

Fig. 106 : Proves de pinzells.

Cocodril Per tal d’incorporar l’element del cocodril en el logotip, s’ha optat per fer una abstracció de la silueta del cocodril actual. Seguint amb el mateix fil de la tipografia, s’ha dibuixat el contorn superior del cocodril, de manera que ressegueix els ulls i les punxes que el caracteritzen, quan neda a l’aigua. Fig. 108 : Proves de la silueta superior del cocodril.

A partir d’aquí s’han fet diverses proves per tal d’incororporar la figura del cocodril al logotip.

Fig. 109 : Proves de composició del logotip.

Fig. 107 : Imatges trobades a Google Images, no he trobat les fonts originals. Quan els cocodrils són a l’aigua, treuen els ulls a sobre la superfície per vigilar al seu voltant, quan ho fan, sobresurten de l’aigua els ulls, la punta del nas, i algunes escames de l’esquena.

Composició i forma

Altres elements del logotip

A partir dels esbossos inicials, per al logotip principal m’he decantat per la composició rodona, amb la lletra “El cocodril de Fil” com si fos un fil embolicat, ja que el fil mai comença ni acaba, sinó que és un cercle infinit.

S’han incorporat diversos elements al logotip que el complementen i reforcen la idea de la costura. Una agulla, que està dins del fil, un botó i una puntada al voltant, que aporten color.

S’ha composat el logotip lineal en forma rodona, i s’ha incorporat l’element del cocodril també en aquesta composició.

Fig. 110 : Per fer la puntada al voltant, s’ha creat un traç a partir d’una forma ovalada, amb Illustrator.

Tot i que la versió del logotip principal serà rodona, hi haurà diferents versions del logotip. Amb els mateixos elements, i la mateixa idea de la continuïtat del fil, aquest es compondrà de diferents maneres, per adaptar-se a diferents formes.

Seguint la idea del fil, les dues composicions represenen un fil embolicat en el cas de la composició rodona, o el mateix fil estirat en el cas de la composició rectangular.

A l’apartat 3 es mostren les versions acabades del logotip de El cocodril de fil, amb les diferents aplicacions. 94

Gamma de colors He fet diverses proves de colors, per tal de seguir una línia tant en el logotip, com a les xarxes socials i la web. HSB : 110 / 40 / (90 60 30)

HSB : 110 / 20 / (90 60 30)

110/40

110/20

120/40

120/20

HSB : 110 / 15 / (90 60 30) 130/40

HSB : 120 / 40 / (90 60 30)

HSB : 120 / 20 / (90 60 30)

HSB : 120 / 15 / (90 60 30)

145/40

145/20

150/40

150/20

160/40

HSB : 130 / 20 / (90 60 30)

HSB : 130 / 15 / (90 60 30)

HSB : 145 / 40 / (90 60 30)

HSB : 145 / 20 / (95 70 30)

HSB : 145 / 15 / (95 70 30)

HSB : 150 / 40 / (90 70 30)

HSB : 150 / 20 / (90 70 30)

HSB : 150 / 10 / (90 70 30)

HSB : 167 / 85 / (90 67 30)

HSB : 165 / 65 / (90 70 30)

167/87/70

160/20

167/20/70

Fig. 112 : Proves de color aplicades al logotip.

(BLAU)

MATÍS

(VERD)

HSB : 130 / 40 / (90 60 30)

130/20

Un cop identificada la tonalitat i la saturació del color, he buscat un color PANTONE que el representi, i al final he triat el 17-5638 TPG, Vivid Green.

+ SATURACIÓ Fig. 111 : Proves de color.

Aquest color contrasta molt més amb els fons, i li dona un aire més modern i sofisticat al logotip. Al principi, tenia pensat posar un color verd pastís, però un cop he fet proves, he vist que el color pastís no contrasta en fons clars, i al final m’he decantat per un color més viu, i més turquesa. 95

4.3 Presència Online

A poc a poc es van anar fent canvis en la pàgina web. Abans de dissenyar el nou logotip, es van canviar els colors per començar a fer aquest canvi, i també s’anaven actualitzant els encàrrecs nous, per seguir amb l’activitat del projecte.

El cocodril de fil es posiciona com una marca propera i de confiança, que té com a prioritat el tracte personalitzat amb el client. Tot i així, opera a través d’internet, mitjançant la pàgina web, i les xarxes socials. Per tant és molt important poder transmetre eficaçment els valors de proximitat i confiança a través d’aquests canals.

Pàgina web: www.elcocodrildefil.com La pàgina web de El cocodril de fil ha de ser la finestra principal del projecte. Un lloc on es reuneixi tot el contingut necessari per tenir una idea completa del projecte, accedir al catàleg d’articles i poder fer accions, com consultar dubtes i fer encàrrecs.

Disseny Al començament del projecte de millora de la marca “El cocodril de fil”, la pàgina web tenia un disseny que acompanyava l’estètica del logotip antic. Tenia uns colors molt vius i fluorescents, i el cos de la web no contrastava amb el fons. Tot i que volia transmetre alegria i dinamisme amb els colors, crec que l’excés de contrast i els colors fluorescents aconseguien una visió estressant.

Fig. 114 : Pàgina web “www.elcocodrildefil.com”, març 2017.

Un cop definit el logotip i la colorometria definitiva de El cocodril de fil, es va tornar a canviar els colors, i es va incorporar el nou logotip a la pàgina web.

Fig. 113 : Pàgina web “www.elcocodrildefil.com”, novembre 2016.

Fig. 115 : Pàgina web “www.elcocodrildefil.com”, juliol 2017.

Contingut

Idiomes

També s’han volgut implementar canvis en el contingut de la web.

Per augmentar la visibilitat de la pàgina web i del projecte, aquesta s’ha traduït al castellà, i en un futur es traduirà també a l’anglès.

S’ha creat un apartat de “Qui som?”, explicant el projecte i els seus valors, per tal de que els clients entenguin quin és el valor afegit de la marca, i el que poden esperar d’aquesta.

Favicon S’ha creat un Favicon per tal de que la icona es vegi bé a la barra de marcadors, ja que els logotips no funcionaven en una mida tant petita. Al principi es va intentar posar els ulls del cocodril, o el logotip en negatiu, però al final el que funcionava millor era el botó del logotip.

Fig. 116 : Apartat “Qui som?” de la pàgina web de “El Cocodril de Fil”, Juliol 2017. www.elcocodrildefil.com

Fig. 117 : Exemple de barra de marcadors on es pot veure el Favicon de El Cocodril de Fil

Xarxes socials (Facebook i Instagram) A través de les xarxes socials es vol oferir un tracte familiar i de proximitat amb el client, on podran comentar i compartir fotos, i on la marca compartirà els processos de treball, per tal que el client es pugui sentir part del projecte. També vol ser una plataforma de conscienciació de la moda sostenible i pedagogia del consumidor, per estendre la sostenibilitat i l’ètica al món de la moda. També s’utilitzarà per fer promocions i sorteigs, per tal de donar a conèixer la marca.

Disseny Seguint l’estètica de la nova marca i de la pàgina web, s’ha adaptat l’estil de les xarxes socials a la nova imatge de El Cocodril de Fil.

Fig. 119 : Comparativa de l’Instagram de El Cocodril de Fil (2016 (esquerra) - 2017 (dreta)).

Fig. 118 : Comparativa del Facebook de El Cocodril de Fil (2016 (superior) - 2017 (inferior)).

Accions On-line

Amb aquest sorteig es vol donar a conèixer la marca El cocodril de fil entre el seu públic objectiu. A través de les comparticions i les etiquetes a amics o familiars que requereix el concurs es pretén crear un efecte de xarxa, per arribar a més gent. També es vol augmentar el nombre de seguidors de la pàgina, per tenir un abast més ampli.

Sorteig Funda Cartilla a Facebook (17 de Maig de 2017) La primera acció que s’ha dut a terme és un sorteig d’una Funda de Cartilla Sanitària, el producte més popular de El cocodril de fil:

Fig. 121 : Captura de pantalla d’alguns dels comentaris de la publicació del soreig de El Cocodril de Fil, 2017

El sorteig va durar 33 dies i es va promocionar entre dones amb un rang d’edat de 18 a 65+ anys29, al principi i una setmana abans de que s’acabés la promoció i es va invertir un total de 18 €. El sorteig va tenir molt bons resultats, ja que va passar de 123 “likes” a 690 que té actualment. 29 El target de la promoció son dones, perquè en el passat vaig fer una promoció en ambdós sexes, i el 100% de les interaccions amb la publicació van ser de dones, així que a partir de llavors, quan promociono publicacions em centro en el target de dones.

Fig. 120 : Sorteig d’una Funda de Cartilla realitzat a Facebook (17 Maig - 20 Juny de 2017).

4.4 Vídeo Promocional

Botiga Etsy Com hem vist a l’apartat (x), Etsy és una plataforma i comunitat on artesans, artistes i creadors poden vendre materials d’artesania i productes fets a mà. Per a augmentar la visibilitat de El Cocodril de Fil, he obert una botiga a Etsy, on es poden trobar alguns dels productes de la marca. Tot i que hi ha també productes personalitzables, la idea és crear estoc de productes Prêt-à-porter, per tal d’optimitzar aquest procés.

Es realitzarà un vídeo promocional que reculli el procés de creació d’una peça de “El cocodril de Fil”. Aquest estarà format a partir de plans curts i amb una profunditat de camp petita, i es vol donar ènfasis en el procés de creació. (Fet a mà amb amor). L’objectiu del vídeo és transmetre els valors de El Cocodril de fil, i que l’espectador vegi clarament quina és la filosofia de la marca. Amb colors pastís barrejats amb el color de El Cocodril de Fil, es mostrarà tot el procés de creació de la funda de cartilla, ja que és el producte més emblemàtic. Aquesta funda, portarà el nom “Coco”, pseudònim de “Cocodril”.

Fig. 123 : Captures de pantalla dels vídeos de El Cocodril de Fil.

Fig. 122 : Captura de pantalla de la botiga Etsy de El Cocodril de Fil, 2017

100

- Part 3 -

Dissenys finals i Conclusions

103

105

Marca

5. Dificultats, canvis i solucions

A l’hora de crear el logotip, li vaig donar moltes voltes al Cocodril, ja que volia que formés part del logotip però no que tingués una presència molt important, vaig fer moltes proves, amb i sense ell, i al final vaig trobar una manera d’incorporar-lo. No m’acavaba de decidir per una de les dues composicions, rodona o estirada, i al final vaig decidir fer servir les dues, depenent del suport on hauria d’aparèixer. La idea és que és un fil que tant pot estar embolicat o més estirat.

Sostenibilitat El fet d’estudiar a fons totes les característiques de la sostenibilitat ha fet que m’adoni que no és un concepte senzill, i que hi ha molts factors que influeixen a l’emprenta ecològica de la meva marca. Quan vaig començar amb el meu projecte de El Cocodril de Fil, pensava que era sostenible pel sol fet d’estar fet de manera artesanal, però a mida que he anat aprenent, m’he adonat que des de les teles i els patrons, fins al packaging, i la gestió de residus, hi ha coses a tenir en compte. Això m’ha ajudat a adquirir pràctiques molt més sostenibles, tot i que encara s’han d’acabar d’implementar.

Idiomes pàgina web La pàgina web està feta amb el motor de Wix. Des de l’inici de El Cocodril de fil, vaig fer servir aquesta plataforma per fer la meva pàgina web. Per al TFG volía demanar ajuda a algú i fer-la desde 0, però després vaig pensar que Wix ja m’anava bé, i tenia la possibilitat de canviar el que vulgués i afegir i treure contingut de manera fàcil i còmode. Per als idiomes, quan vaig decidir fer la meva pàgina web multilingue, em vaig adonar que s’han de convertir els menús en botons, i que no es pot fer un menú mòbil. Per tal de solucionar-ho vaig crear una pàgina addicional amb el menú mòbil, i d’aquesta manera, amb botons, vaig poder-lo falsejar.

Una de les coses que he après és que la sostenibilitat i les pràctiques ètiques son un camí, i que s’ha d’anar aprenent a mida que vas avançant, perquè si intentes fer-ho tot 100% perfecte des del moment 0, és molt fàcil que t’aclapari i sentis que és massa pressió. Aquest fenomen l’he observat tant des del punt de vista de productora, com des del punt de vista de consumidora, ja que haver après tot el que he explicat durant aquest treball també ha fet que canviï la meva manera de consumir moda. Al principi de descobrir tot aquest corrent sostenible, m’angoixava en pensar totes les coses que estava fent malament, i semblava que allà on mirava hi havia coses mal fetes, però vaig llegir una frase de Maya Angelou que he aplicat en molts àmbits de la meva vida:

“Do the best you can until you know better. Then when you know better, do better” 30 - Maya Angelou -

30 “Fes el millor que puguis fins que en sàpigues més. Després quan en sàpigues més, fes-ho millor”

108

6. Aspectes a millorar

7. Conclusions

Materials

La moda és un concepte molt ampli, que engloba preferències personals, ideologies, cultures, modes i estils. La moda ens permet expressar qui som i quina imatge volem transmetre, i alhora ens ajuda a sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos. Tothom consumeix moda, i la manera en què la consumim diu molt de nosaltres.

Un dels aspectes sostenibles que encara falta per implementar a la meva marca és el de les teles. Fins ara tenia teles de cotó, però que no són orgàniques. Quan vagi acabant l’estoc de teles que tinc al taller, començaré a comprar teles orgàniques, per tal que siguin més respectuoses amb el medi ambient i amb els nadons.

Durant l’elaboració del marc teòric vaig aprendre molt sobre els impactes que aquesta indústria té sobre el medi ambient i les persones dels països en desenvolupament, i aquest aprenentatge va ser fonamental a l’hora d’establir els objectius sostenibles a incorporar a la meva marca. Em vaig adonar que la sostenibilitat és un concepte circular, que engloba tots els processos de producció, i fins i tot inclou també el consumidor.

Pàgina web La pàgina web és una plataforma que canvia molt sovint, i a mesura que vaig fent nous productes, aquests van donant forma al seu contingut. Per tal de donar més visibilitat al projecte, vaig traduir la pàgina web al castellà, i en un futur la vull traduir també a l’anglès.

Stamps Per a l’estampació dels ulls dels encàrrecs, vaig fer uns stamps a mà, però per obtenir un resultat més professional, vull encarregar-los a fer, ja que són detalls molt petits i no han acabat de quedar perfectes. També vull fer stamps del logotip de El Cocodril de Fil, per tal d’estampar-lo als encàrrecs i no haver de gastar etiquetes.

Tot i que encara no estan implementades totes les propostes de millora per a la marca, crec que les he identificat correctament i que les podré anar adquirint a mida que el temps i les possibilitats m’ho permetin, i que això farà que El Cocodril de Fil sigui una marca amb una emprenta ecològica mínima.

Vídeo promocional

En quant al disseny, estic molt contenta dels resultats assolits, ja que he estat capaç de deixar enrere la imatge del cocodril que caracteritzava la marca, però sense renunciar-hi del tot. Crec que la imatge de la marca transmet eficaçment els valors que aquesta representa.

Per al vídeo promocional, s’ha fet el procés de creació de la Funda de cartilla, i més endavant m’agradaria fer petites càpsules en les quals es veiés el procés de creació d’altres articles, i d’aquesta manera compartir el procés de creació, que normalment queda amagat del client. D’aquesta manera espero crear una empatia i un sentiment de comunitat, per tal que s’apreciï la feina que hi ha darrere de cada encàrrec.

El meu treball final de carrera acaba aquí, però el projecte de El Cocodril de Fil està en un canvi constant, adaptant-se a les noves necessitats dels consumidors i incorporant noves pràctiques a mida que vaig aprenent.

109

Estudis científics

8. Bibliografia

Mark Anthony Browne, Phillip Crump, Stewart J. Niven, Emma Teuten, Andrew Tonkin, Tamara Galloway, and Richard Thompson. (6 September 2011). Accumulation of Microplastic on Shorelines Woldwide: Sources and Sinks. American Chemical Society.

Llibres Minney, Safia (2016). Slow Fashion : Aesthetics Meets Ethics, Londres, New Internationalist.

Documentals

Niinimäki, Kirsi. Aalto University publication series, (2013). Sustainable Fashion : New approaches, Helsinki, Aalto ARTS Books.

Annie Leoonard, Louis Fox and Jonah Sachs (writers). Louis Fox (Director). 2007. Story of stuff [Documentary]. Berkeley, CA : Free Range Studios.

Chunman Lo, Dennic (2011). Patronaje, Barcelona, Art Blume S.L.

Michael Ross (Producer). Andrew Morgan (Director). 2015. The true cost [Documentary]. Los Angeles, CA : Untold Creative.

Revistes Sarah Ditty (Editor). Heather Knight (Art director). (September 2013). Money Fashion Power, #Fanzine 001. Fashion Revolution. Sarah Ditty (Editor), Lucy Siegle, Emilie Schultz (research) and Carry Somers. (December 2015). It’s time for a fashion revolution. Fashion Revolution.

Articles Harvey, Fiona (2 June 2016). Microplastics killing fish before they reach reproductive age, study finds. The Guardian. Wallander, Mattias (30 June 2011). The Lifecycle of a T-Shirt. Huffpost. Greenpeace (Noviembre 2012). Puntadas tóxicas: El oscuro secreto de la moda. Greenpeace. Paddison, Laura (27 September 2016). Single clothes wash may release 700000 microplastic fibres, study finds. The Guardian.

110

Agraïments En primer lloc volia donar les gràcies a la meva tutora del projecte, la Judit Vidiella, que m’ha ajudat i m’ha donat suport durant tot el procés, però especialment al principi, quan jo estava molt perduda, i em va guiar i em va donar un cop de mà per encarrilar-lo. Va ser ella qui em va informar i em va animar a assistir al Barcelona Ethical Fashion Fest, on vaig tenir el plaer d’entrevistar a una desena d’artistes i productors de moda sostenible. Aquella experiència és la que em va inspirar i em va donar forces per posar fil a l’agulla i començar a embastar aquest TFG. També volia agrair l’aportació a aquest treball dels entrevistats que hi apareixen. L’Albert d’Organic Cotton Colours, l’Amadeu de Iaios, la Cecilia de Cecilia’s Batik, la Cristina de Pure Green Apparel, en Joan de Higher Woods, la Johanna de Johanna Edström, en Jorge de Evea, la Montse de Back to Eco, la Inés de Uttopy, i la Veronica de Irema Bags. Tots ells van ser molt amables, i van compartir la seva experiència i coneixement amb mi. També volia agrair a la meva amiga Anna Vila-Clara Aguilar, per ajudar-me a gravar el vídeo promocional de El Cocodril de Fil, ja que sense ella el resultat no hauria sigut ni de lluny el que he obtingut amb la seva col·laboració. Per últim també volia donar les gràcies a la meva cosina Cristina Junqué Peregrín, ja que va ser ella la que des del principi m’ha animat a fer créixer aquest projecte, i m’ha ajudat molt durant tot el procés.

Annex I - Diari de Camp -

Annex II

- Estudi dels costos de material dels patrons -

Annex III

- Càlcul de costos de producció de cada producte -

Annex IV - Proves a mĂ del logotip -

Annex V

- Factura Impresum de les targetes de contacte -

Annex VI

- Proves de models de Funda de Cartilla -

Annex VII - Full informatiu del projecte que vaig entregar als entrevistats -

Annex VIII

- Full de consentiment que em van firmar els entrevistats -

Annex IX

- Transcripciรณ entrevistes realitzades al BEFF (Barcelona Ethical Fashion Fest), 2016 -

Albert Niell (Organic Cotton Colours): Si em vols explicar una mica el teu projecte? Com va sorgir, de què tracta..? T’ho simplificaré, mira: Nosaltres vam néixer fa més de 25 anys, el nom original era Fox Fibre, que venia d’un fundador que es deia Angel Egea, que fa 25 anys va crear Fox Fibre. Ell tenia una necessitat bàsica, ell venia del món tèxtil convencional, i es volia trobar amb el món orgànic, perquè es trobava molta gent que cada vegada tenien més problemes de salut, excemes, vermellors, intoleràncies a la pell o SQM que és sensibilitat química múltiple. Llavors ell va començar a mirar que el cotó orgànic seria un bon aliat a l’hora d’ajudar a gent amb problemes com que no poden tolerar els químics. Ell va estar buscant cotó per el món, i lògicament va anar a parar a un dels llocs més importants de cultiu que és Estats Units. Allà va conèixer la Sally Fox, que és una biòloga que es va dedicar durant 10 anys, a fer creuament amb plantes per recuperar un dels colors que es van perdre. Pensa que fa 5000 anys, hi havia tots els colors del món, hi havia blau, groc, vermell, fúcsia... Tots els colors. Les tribus es diferenciaven pels colors. No feien tints. En aquest cas, el pas de la revolució industrial, les llavors van anar quedant en desús, i es van anar perdent. Llavors què va passar? Doncs que es van perdre gairebé totes. En aquest cas, avui segle 21, que sapiguem del cert, tenim el color cru, que hem recuperat, el color verd, i el color marró. Fora d’aquests tres colors originals, tot lo altre que vegis orgànic, és tintat. Serà ecològic, vegetal, no vegetal o química, però serà tint. Sabem que hi ha altres colors que s’estan intentant recuperar, com és el vermell i el negre, però no estem segurs. L’Àngel què feia? Comprava aquest cotó en ploma a la Sally Fox, el portava a Catalunya, el feia fil, i del fil en feia teixit. Del teixit en feia una línia bàsica, per cobrir aquella necessitat bàsica d’aquella gent que necessitava un producte per posar-se a sobre. Mai va fer moda ni col·lecció, no li feia falta, perquè, perquè no hi entenia en disseny, llavors ell només cobria una necessitat bàsica. Et podia agradar més o menys la samarreta, però te la posaves perquè realment era una cosa que tenies que fos 100% orgànica. En aquest cas, l’Àngel, al llarg de 20 anys, va arribar a fer més de 500 referències, amb el cas de la roba de confecció. Tant de nadó, de nen, d’adult...

Fa uns 6 anys, l’Àngel va agafar una malaltia per desgràcia incurable, i es va haver de vendre l’empresa. Llavors la Sally Fox, per la seva banda, també es va vendre l’empresa, perquè es va jubilar. Llavors va entrar Santi Mallorquí, que és el nou CEO, des de fa 5 anys, que és qui va comprar l’empresa, és una persona de la nostra edat, molt compromesa amb el món orgànic. I que realment li va impactar molt tot aquest tema del cotó. Ell venia, per res del món orgànic, ell ve del món de la distribució convencional de supermercats, però li va atrapar molt aquest projecte. Què vam fer amb l’Àngel, que ja estava malalt i amb en Santi, doncs intentar trobar una nova font per treure cotó orgànic d’algun lloc. Vam viatjar fins a l’Índia, per exemple, i clar el que vam veure allà, el que és Xina, Índia i Pakistan també fan cotó, la diferència quina és, que la llavor, és el fill del fill del fill, per tant la fibra és més curta i és de més mala qualitat. La qualitat del cotó es mesura per la llargada de les fibres. Com més llarga és la fibra, més qualitat té el cotó. La Índia tenia bona qualitat de cotó, però no ens quedava prou clar que les llavors no haguessin estat contaminades, amb transgènics. I tampoc teníem seguretat de que no hi hagués explotació infantil. No ens va convèncer. Llavors l’Àngel va morir, i en Santi va començar a mirar altres llocs. I li van comentar que un dels països productors feia molts anys, antigament havia estat el Brasil. I aquí és on entro jo. En Santi em va trucar, i em va dir, fas alguna cosa el dijous? Doncs anem a Brasil. I aquí va començar fa 4 anys la nova història. Vam arribar a Brasil, i vam anar als assentaments on viuen els agricultors, per proposar-los el projecte. L’Hugo da Silva, que és l’antic president del Brasil, va fer una reforma agrícola, fa uns anys, perquè es trobava que tota la gent del camp marxava, perquè no hi havia feina. El que tenen allà és terreny, el que va fer amb aquesta reforma agrícola, és un projecte que es deia Mea Casa Mea Vida, que els hi cedia terreny, i cases petites. En aquest cas eren terrenys, i van començar a cedir una hectàrea a cada agricultor. Perquè pogués viure del seu monocultiu, cultiu biodinàmic millor dit, i pogués plantar menjar per la seva família, menjar pels seus animals, i el que sobrés pogués cultivar el que volgués ell. En aquest cas, el que nosaltres vam fer va ser anar als assentaments, fer reunions amb agricultors, ells són els propietaris de les seves terres, és a dir, tenen l’hectàrea cedida pel govern, però ells viuen d’això. Allà no hi ha ningú que tingui 100 hectàrees, allà tothom té una hectàrea.

En aquest cas, va ser anar als assentaments i proposar-los el projecte des de Catalunya, que és una empresa molt petita, i que volíem que ells ens cultivessin el cotó orgànic. Llavors anaven amb una mica de desconfiança perquè ells no havien exportat mai, aquests agricultors. Llavors els vam donar la confiança de que tot el que cultivessin ells, nosaltres els hi compraríem. Això va ser fa 4 anys, llavors ara ja fa 2 anys que estem recollint cotó, és una realitat, ja tenim la seu allà, de Organic Cotton Colours, i el que ens dediquem és a recollir tot el cotó que ells produeixen, ara mateix són 150 agricultors, els que tenim treballant per nosaltres, ells són accionistes de l’empresa, perquè ens venen el cotó i nosaltres els hi comprem. Aquest cotó ve pactat amb un preu just, amb una traçabilitat molt important de control, el que nosaltres volíem era controlar tot el procés, i ho hem aconseguit, perquè qui cultivem som nosaltres. Llavors el portem a Barcelona (el cotó). Un cop a Catalunya, portem el cotó a la última filatura de pentinat de Catalunya. Pentinat és, quan tu tens el cotó que tens al Brasil, per fer-lo fil has d’allargar les fibres, llavors el món convencional agafa això, li dona torsió, mil voltes i aconsegueix el fil. Però què passa, que aquí hi ha la fibra bona i la fibra dolenta, si jo agafo i començo a rascar, trauré tot el borrissol de fibra curta, aquest desfet, és el que aquesta empresa de pentinat ho fa. Aquest any hem recuperat 1000 kgs de desfet que aniria a la paperera, i el recuperem per fer o bé matalassos o bé paper. Què fem amb en Santi des de fa 4 anys? Hem obert la veda de fer paper, fil, 32 tipus de teixits diferents, sense tints, 3 colors naturals, cru verd i marró i entre si, de diferents tipus de punt i plana, i a partir d’aquí, la gent que sàpiga fer disseny, que en faci. Nosaltres no en sabem de fer disseny, nosaltres proporcionem el que és la matèria prima. No hi ha comanda mínima, i venem a particular o empresa. També hem obert la veda del tema de la llar, i hem mantingut 100 referències de productes que tenen contacte amb la pell, roba interior, mitjons, samarreta màniga curta, màniga llarga i pantalons i tovalloles. I a part d’això també tenim la manufactura, que la produïm a Portugal. El més important de tot això que t’he explicat, és que tothom demana certificacions, en el món Textil hi ha el GOTS... Ens trobem que el GOTS, no acaba de ser el 100%, perquè tu pots tenir el 85% de cotó i el 15% pot ser químic, i igualment et donen el GOTS.

Per ser GOTS, has de ser GOTS amb tot, amb el teixit, amb el fil... Llavors t’has de certificar amb el cotó, teixit, fil, manufactura i venta. Has de pagar 5 GOTS cada any. Llavors què ens passava, aquests agricultors que viuen en assentaments, tenen per ells una desmotadora, que és una màquina petita manual, que serveix per separar el cotó de la llavor. Com que això no està contemplat per GOTS, perquè no hi ha una gran empresa a Brasil que es digui “Desmotadora company” doncs no ho accepten. Per tant, aquí ja no som gots. Passem per tots els processos, ho controlem tot, i tot i així no som GOTS del tot? Llavors vam fer una certificació pròpia, OCCGuarantee, és la garantia que et dona la marca Organic Cotton Colours. Què té aquest producte que estàs comprant? Doncs t’està explicant que està produït al Brasil, que són llavors lliures de transgènics, que no hi ha pesticides, que està regat... t’explica tota la traçabilitat del fil conductor, que és el tirar del hilo, que li diem nosaltres. Qualsevol persona que compri teixits nostres, passa a ser socio-colaborador d’això.

Què és el que ha fet que t’interessés el món de la moda sostenible? A mi, personalment, la història d’amor que vaig viure des del Brasil. Jo abans no coneixia, jo no vinc d’aquest món. Em va atrapar el fet de un cop conèixer els agricultors, i el projecte, vaig començar a estirar del fil, en veure tot el que portava jo a sobre. Jo era una persona convencional, que portava calçotets de marca, si tenia 3 camises no en tenia 2, però llavors fas aquest canvi psicològic de dir d’on ve la roba, a mi no em cal ara tenir 10 camises, en tinc 3, no em cal més, però el que porto, sé d’on ve, i sé el que em convé. El món sostenible em pilla per tot el que està generant en el món convencional, i que és una revolució que cada cop està creixent més, però de cara al dir, d’on ve, perquè ens hem de conformar. A part de el nivell de salut, el que està provocant. Per exemple, amb tema de roba interior, portem 3 anys a l’alça amb venta de roba interior, perquè cada vegada hi ha més malalties. Ens estem trobant molts ginecòlegs que ens estan comprant els nostres articles, estan recomanant els nostres articles als seus pacients. No estan de moda, però és una cosa orgànica. El que m’atrapa de la moda sostenible és aquest canvi de cara a la salut i de cara al confort i al benestar.

No sé quins són els preus de la vostra marca, però normalment amb la moda sostenible sol ser més car pel fet de que no estàs explotant i tot això... Tant de bo, és veritat, però perquè, perquè encara hi ha molt poca gent que estem amb la moda sostenible, per això és tan car. És com el menjar ecològic, perquè és tan car? Primera, perquè estem acostumats a comprar una taronja per 10 cèntims, però es que realment una taronja no val 10 cèntims. Potser portar-la a Barcelona o a on sigui val 1’50€, però la venen a 5€, llavors no ho entens. Per tant hi ha un marge molt bèstia a nivell d’intermediaris, però el senyor del camp està fins als naps de no guanyar-hi res i de posar pesticides... Taronges, només n’hi ha en aquesta època de l’any, bueno es que jo en vull al desembre, però no n’hi ha al desembre. La moda sostenible és més cara és perquè encara som pocs els que estem, crec que a mida que tothom es vagi sumant, els preus també baixaran.

fixador, després el suavitzant, l’antiarrugues, la confecció, després el posen en contenidors i l’envien des de Bangladesh a Sant feliu, el posen en una bossa i a la botiga pagues 10 €. Tu creus que això és normal? Tu creus que si la gent realment fés aquest procés i entengués el perquè...? La gent no vol fer el procés. M’hi trobo eh? La gent ara tot just s’està començant a preguntar qui m’ha fet la samarreta? És un gran pas eh? Ojo, no podem córrer tant. Però que et preguntin qui ha cultivat el cotó qui l’ha collit i qui l’ha tintat? Vamos, no no. Estem lluny. Per això nosaltres estem en aquest món. Step by step, hem d’anar a poc a poc. No podem dir-te que la samarreta que ara pagues 10€, ara val 50. Et diran ostia, jo no m’ho puc permetre. El que jo li dic a la gent, perquè jo també m’hi trobo, quan intento que la gent faci aquesta reflexió, i dic bueno, hauriem d’intentar comprar una mica més ecològic i sostenible...

Quan la gent et planteja que és car, de quina manera li justifiques el preu? La historia que t’he explicat a tu. El que passa és que al mon convencional estem acostumats a tenir 10 samarretes, 15 pantalons i 10 calces no? Llavors jo et dic que unes calces valen 3 euros i tu diràs, vale si, esta be. I jo et dic les de OCC valen 22, i tu diràs ostres que cares. Però clar les que tu compres porten làtex, estan fetes en grans superfícies... El problema es que estem acostumats a pagar un preu i que no coneixem realment el cost d’aquell article, no ho sabem. Ens hem posat al cap que aquest mòbil val 600 euros, però si et dic que realment el seu preu de cost son 75... però saps qui ho fabrica no? Gent que guanya 3 euros al dia. Perquè tu compris una samarreta en una gran superfície que costi 10 euros, imagina’t el que ha passat aquella samarreta. Una samarreta consumeix 2500 litres per fabricar-se. En el món convencional el que fan es separar la pellofa del cotó amb grans màquines i amb botes plenes de sosa càustica que crema la pellofa. Per exemple nosaltres ho fem amb aire. Si una samarreta de 10 euros, gasta 2500 litres, li posen sosa càustica, per blanquejar-lo el tenen amb clorat que crema el teixit, després li posen el

Em diuen bueno clar, però jo no sóc ric... I dic bueno ja, jo tampoc, però en comptes de comprar 5 camisetes de 5 euros, compra’n una de 25, que et durarà més que les altres 5 juntes. Però diuen, bueno pel mateix preu prefereixo tenir-ne 5... Tu ja saps que aquella samarreta et durarà dues rentades, però lo fotut és que ens hem conformat amb això, diem “Total per lo que m’ha costat” No és normal que et compris 10 camisetes per 5 euros cada una, però el que no és normal és que t’ho posis, perquè no saps la merda que t’estàs posant a sobre. Ara estem intentant treballar en teixits que puguin barrejar-se amb làtex natural perquè pugui ser roba esportiva. Perquè clar, el cotó absorbeix. No, es que jo vull fer esport però no vull suar... fixa’t com som, i això hem de donar pas i confiança a la gent en que ja s’està fent un canvi, la gent ja s’està preguntant el menjar ecològic, ja està consumint, i cada vegada com més gent sen doni compte, els preus més baixaran. Més demanda, més oferta. Tu creus que si la gent tingués més accessibilitat a tot això, si la moda soste-

nible tinguessin una partida més gran en el mercat, la gent optaria més per aquestes alternatives? Totalment, totalment. La comunicació, per això estem aquí nosaltres, i per això es fan cada vegada més fires, hi ha Biocultura que es una de les fires capdavanteres del país, que porta més de 30 anys fent fires. Es complicat fer entendre a la gent aquest món. És complicat fer-los entrar en raó, amb una racionalitat, no t’hi pots enfadar, perquè jo tampoc ho sabia fa 4 anys, i ara m’ho començo a preguntar. Només que t’ho preguntis ja és un gran pas. Si aconseguim que un 10% de la gent s’ho pregunti, ja estem satisfets. Tu creus que és una moda passatgera o que és un nou model que s’acabarà instaurant? És el gran canvi. Però per un bé de salut. Pensa que tot el que s’està fent i fabricant és per fotrens, per engegar-nos a l’altre barri. Només amb els aliments, tot porta sucre. La gent tot just s’ho mira ara. Quins valors associes a la teva marca? Per mi, el natural thinking seria la millor frase. Pensament natural. Pensa en què estàs contribuint, pensa en què t’estàs aportant a tu mateix i pensa en el món com està girant. Control, traçabilitat, la confiança, el no tenir barreres de poder saber, transparència. TRANSPARÈNCIA. La veritat, la lleialtat, el no haver-te d’amagar de res. Quanta gent ho pot dir això.

D’informació n’hi ha molta, el que passa és que encara no ens hem preguntat, la gent encara no s’ho pregunta. La desinformació. Però n’hi ha molta d’informació si busques. Potser és la falta d’interès. Tot just ara s’estan fent coses amb el tema menjar. Roba encara estem molt lluny. I no té res a veure ECO amb Orgànic. No té res a veure KM0 amb ECO, amb Orgànic. Per exemple, em va venir un company, i em diu, mira que m’he comprat: samarreta Ecològica, està feta amb ampolles de plàstic. I jo ostres, li vaig dir, de bon rollo. L’ampolla de plàstic a què ha vingut al món a fer? D’ampolla de plàstic. Tu creus que passar d’ampolla de plàstic a teixit, quins processos ha tingut? Ecològics no eh? Però a part de tot això, de l’aigua, la corrent i els processos que ha patit per ser això, ara ho agafes i te’n vas a córrer. Estàs suant ampolles de plàstic. Orgànic és allò que no s’ha manipulat sota cap concepte. I ha fet servir d’una forma sostenible, un contingut i una matèria prima per ser adequada a tu en el teu benefici. Llavors Ecològic pot ser la verdura ecològica. KM0, que està fet a Sant Feliu i no a Girona, o a Portugal, no té resa veure KM0 amb ecològic o amb orgànic. Que tot hi suma, d’acord, però ara tot just la gent està amb el ECO ECO ECO. També es Eco aquesta samarreta feta d’ampolles de plàstic, perquè se n’ha fet una doble utilitat, també és ECO. També hi ha molt de GreenWashing Amb l’alimentació també es fa un mal ús de la paraula Natural, perquè una cosa que és dolenta per tu també pot ser natural. Per aquesta desinformació. Però que n’hi ha d’informació, però la gent encara no es vol preguntar. De moment han començat a sentir ECO. Però ECO què. Al món de la roba hi ha eco també. També hi ha el tema del Upcycling, també és ECO, però no és orgànic. Això és complicat.

Quins creus que son els principals obstacles o barreres que el consumidor es troba quan vol intentar ser mes sostenible...? Lògicament per desgràcia és el preu, això és una gran barrera. I l’altra aquest concepte que encara no estem acostumats a pagar 20 euros per una samarreta i no 3. Bàsicament és el preu.

Creus que si els consumidors s’informessin realment sobre on i com es fa la roba canviarien el seu patró de consum? O farien la vista grossa? Quan la gent s’ho pregunti, començarà a buscar informació, que n’hi ha molta,

i a partir d’aquí es preguntarà, com t’he dit abans, el que ja s’han preguntat amb el tema alimentació, s’ho preguntaran amb la roba. De moment la gent s’està començant a preguntar qui m’ha fet aquesta samarreta. Això és un pas important. Però nosaltres, a Organic Cotton Colours anem a buscar l’origen de la matèria prima, que és el cotó, qui l’ha fet, com està fet, quina llavor, si transgènica si no, si hi ha nens explotats, si no hi ha nens, si hi ha un comerç just, tot això.

Amadeu Barbany (Iaios) Per començar, em podries explicar una mica la teva marca, com va sorgir etc? Sí, la marca va sortir al 1990, però va sortir abans d’hora perquè no hi havia la consciència de consum respectuós amb el medi ambient, de proximitat... Ho vam estar provant uns anys, però al final, com que la producció era molt petita no trobàvem a la gent. Ara la meva filla ho ha tornat a reinventar, i la base del projecte és: Fil de llana recuperat, és a dir, aquest fil s’ha reutilitzat dos o tres vegades ja, com a llana. Com funciona: Les empreses tèxtils, imaginat un tros de roba que fan un patró i el que sobra va a parar en un sac. Llavors per no tirar-ho, hi ha una empresa que encara per sort hi és a catalunya, que recicla aquest tipus de retalls, també jerseis vells, de contenidors... Què fa aquesta empresa d’Olot? Reben els retalls, els classifiquen per colors, ho trituren i tornen a fer fil. Quina avantatge tenim? Que aquesta llana s’ha utilitzat per segona o tercera vegada, per tant no hem consumit res del medi ambient. Quina altra avantatge té? Que no s’ha utilitzat pràcticament aigua, i que el tint és molt poc, perquè la gama de colors ja és la que volíem. Aleshores, com pots veure, els jerseis tenen unes tonalitats que no són netes al 100% perquè hi ha una mica de barreja de llanes, i també hi ha acrílic. Llavors quan tenim el fil aquest, que la Gemma els hi demana els colors que ella vol fer per la col·lecció, enviem les bobines aquestes a Igualada, on hi ha una empresa petita, que li fa il·lusió ajudar-nos amb aquest tema. Fem els jerseis, i ho venem només en un punt de venta, que és la nostra botiga de Granollers, Dracs. Ara hem obert una botiga online, perquè només amb les ventes de la botiga, la fàbrica no ens assegura la producció. Llavors els jerseis Iaios? La gent jove va començar a dir, això ho portava el meu avi, perquè aquests jerseis, ara parlo de l’article, l’article aquest com que està rentat varies vegades, a més a més hi ha una mica d’acrílic, això sempre, perquè no ho hem inventat ara, fa 100 anys que existeix aquesta indústria, doncs té molta resistència al desgast. Per tant aquest fil el feien servir per fer jerseis per la gent que anava a les indústries i de pagès. Necessitaven

jerseis resistents i que es poguessin rentar moltes vegades. Per tant, aquest era l’origen d’aquesta llana, era per fer aquest tipus de jerseis amb una alta durabilitat. No com ara que les coses duren quatre dies. I la gemma què ha fet? En lloc de fer la galga, galga és el punt gruixut, ha fet un punt més petitó, perquè ara tampoc fa el fred que feia abans. Llavors ho venem per aquests dos canals; la botiga online, i la botiga física. Aleshores cada vegada que venem un jersei, això també és idea de la Gemma, té el nom d’un avi famós. I aleshores donem la biografia d’aquest avi, ho posem en una bossa de paper reciclat, també feta aquí Catalunya, i tot és de proximitat, de disseny, de qualitat, durable. Aleshores té una història molt bonica i acabem amb aquesta història dels avis. Llavors tenim la botiga, on el 50% és producte propi nostre, i l’altre 50% és amb valor social, valor medi-ambiental, valor artesanal i valor cultural. Però pot ser des d’una pega dolça, a una bicicleta, però sempre hi ha d’haver valor en el producte. La botiga vol ser escola de consum conscient. I a dalt, intentarem obrir una escola de vida, a sobre de la botiga. Però es que la pròpia botiga està feta amb fang d’aquí, amb fusta d’aquí, tot el concepte de la botiga està basant en aquesta idea. Llavors això té molta més entitat que si tot estigués fet de cartró pedra o de fibra de vidre. El propi continent ja forma part del projecte que vam començar al 1990. Qui el va iniciar aquest projecte? Bueno, en aquest cas el projecte el vaig iniciar jo, però el que veus ara és obra de la meva filla, que és una re-invenció de la idea inicial. Ara ella està a les xarxes socials... ha canviat tot molt. Jo estic perdut en tot això. És maco que s’hagi recuperat Sí, perquè a més a més jo a casa el meu avi ja tenia fàbrica de gènere de punt, i ara tornar a l’origen ens fa molta il·lusió. I tornar a vendre tots aquests conceptes tan bonics no?, al final jo sempre dic que ens queixem molt del món que tenim però es que consumim el món que tenim. Si tots consumim a 20 empreses, i aquestes empreses marquen la política medi-ambiental i social del món, llavors nosaltres som culpables, i és així.

Llavors tu creus que el responsable és el consumidor final en realitat? En molta part sí, tu has de ser l’exemple del món que vols, començar per el que vulguis. Jo quan vaig als instituts, a alguna universitat que ens demanen, jo començo dient: Comencem a saber dir bon dia, perquè no sabem ni dir bon dia a vegades. I tots hem estudiat molt, tenim una joventut preparadíssima, però no saben dir bon dia. Comencem per la lletra A. A vegades els estudiants diuen, apa, què dius ara? Dic sí, però és veritat, que és dir bon dia? Dir bon dia és fer que l’altre tingui un bon dia, no només dir-li. Això és lo fàcil, si jo et dic bon dia, però quan estàs amb mi t’ho estàs passant malament, perquè t’insulto, et maltracto, no t’escolto, llavors tindràs un mal dia, l’estona que estiguis amb mi, tindràs un mal dia. Hi ha vegades que juguem més a mal dia, que a bon dia. I començo per aquí. I poden ser alumnes molt intel·lectuals, però hem perdut això, hem d’aprendre a dir bon dia, o a collir un paper de terra, sense jutjar el que l’ha tirat no? I després saber comprar una taronja. Quan compres una taronja has de saber si és de valència o és de sud-àfrica. Estàs triant un món o estàs triant un altre. Un món d’explotació, o un món que afavoreix el medi ambient, el paisatge, els agricultors de València no? Tu creus que el consumidor consumeix d’aquesta manera perquè no té prou informació? És a dir, si tingués la informació, creus que canviaria el seu patró de consum? Indubtablement. Informació i educació. Des de les guarderies i d’allò. Pensa que tenim el món que consumim i som nosaltres els que farem el canvi. Hem de començar per Mi, canviant Jo, per canviar el món. No esperis que canviï el món per després canviar jo, això és impossible. El canviar Jo depèn de mi només no? Llavors no tenim excusa. Ara, no hi ha interès per això, perquè clar, les 20 empreses que tots comprem, no estan per la labor. I cada vegada ens faran més pobres, no només econòmicament, sinó més pobres d’esperit. I jo crec que abans de 25 anys les multinacionals estaran prohibides. És impossible això. Jo sóc molt optimista amb això, però es que sinó el món s’acaba. I la gent jove no us mereixeu tenir aquests sous ni aquestes feines. Sou molt més oberts al món, teniu molta informació i això no us ho faran menjar amb pa amb tomàquet, demanareu explicacions. Perquè el motor del canvi sou vosaltres.

Llavors tu creus que en el futur la pròpia societat demandarà a les grans empreses que canviïn les seves polítiques? Sí, perquè ja està passant. Aquí tenim un consum conscient al voltant de no arriba al 6%, i en alimentació és una mica més alt, però a Dinamarca és el 40%. Però què passa, la gent jove a Dinamarca treballa tothom, amb sous dignes i contractes i tot. Perquè, perquè la redistribució real de la riquesa no són les grans multinacionals, que tenen la manera legal de evadir impostos, o de pagar un 1%. Però es que a més a més els que tenim riquesa en el territori quan el fuster és del barri, el paleta, el lampista, el gestor, l’informàtic. Generem una riquesa que es reparteix molt ràpidament. Aquesta gent ens treuen els diners d’aquí, s’ho enduen a un paradís legalment establert, on paguen un 1%. Però un botiguer de carrer paga un 35%. Però a més a més ho paguen en un país que no és el que han tret la riquesa. Ara ens ho estem tragant tot, a radere del preu, però arribarà un dia que vosaltres direu prou, prou perquè estan ofegant els sous, que cada vegada són més dolents. I comença per consumir bé, per tenir un sou digne. Tu creus que una de les raons per les quals no és més popular aquest tipus de comerç és per els diners? Que la gent creu que és massa car? Jo crec que acaba siguent una excusa, perquè la gent no volem, ens fa mandra, lo fàcil és seguir el que fa tothom. És un país que fem el que majoritàriament es fa, i com que ho fa tothom, ho donem com a bo. Aquesta concentració en tan poques mans, en què ens beneficia? Creus que si la moda sostenible i aquestes petites empreses estiguessin més a l’abast del consumidor, i tinguessin un lloc més gran al mercat tindrien més èxit? Sí, però aquí hi ha d’haver la voluntat política de fer-ho possible això, però no hi és. Tampoc hi ha la voluntat política. Indubtablement si això tingués més altaveus, com en altres societats més avançades, hi hagués publicitat, una bona gestió del coneixement, jo crec que vosaltres tindríeu accés perquè clar, som quatre, això a nivell econòmic representa un 0,0001 no? Aleshores quina capacitat tenim d’arribar? Ara t’ho estic explicant a tu, punto. Els altres tenen tots els canals, tots.

Suposo que es tracta d’anar creixent i creixent molt a poc a poc.. Molt a poc a poc. La part positiva és que aquest percentatge que és molt petit creix. I el 99% baixa. També és molt important fer molta conscienciació de la gent i explicar el perquè, perquè a vegades la gent no ho sap, o no ho vol saber, però si li fas saber, potser després... Si més no quan consumeixen malament sen recorden, ostres, hi ha una altra manera. I jo el primer que dic quan em demanen per fer xerrades i així, és que som els responsables del món que tenim. Les xerrades que tu fas són sobre això? Sobre consum conscient, sí. Fa molts anys que ho estem treballant. Jo faig xerrades, no conferències. Xerrades vol dir que jo aprenc dels que venen, és un intercanvi d’idees. A la botiga tenim un espai dedicat a això, podem posar molts exemples de consum. Nosaltres amb el tèxtil, però estem oberts al que sigui. Quines paraules clau defineixen la teva marca? Quins valors associes a la teva marca? Autenticitat. Proximitat. Sostenibilitat. Quin rang de preus teniu, més o menys? El llis val 49, i 55 el que té combinació de llanes diferents. Estem molt baixos de preu, per tot el procés que hi ha, però som molt conscients que si ens anéssim molt de preu no vendríem. Tot i així, us trobeu amb gent que diu que és més car o que posa pegues pel preu? Una vegada entren a la botiga, la gent ho troba bé. És veritat que també

hem ajustat molt els marges, però es que tampoc hi ha molta diferència amb jerseis que pots trobar a Zara. Zara en té de 29 i de 39, però també en té de 59. Vull dir que tampoc estem tant fora del mercat. I com ho aconseguiu això? Posant il·lusió i passió tota la gent que està en el procés. Des de que es fa l’etiqueta, els hi venem el projecte.. estem en un procés d’aprenentatge i de difusió de la marca. Nosaltres som conscients que de moment no hi guanyarem res. I probablement el filador hi guanyarà poc, i el teixidor hi guanyarà poc, aquests perdre-hi no hi perdran, perquè nosaltres els hi paguem, però tothom s’ajusta una mica per fer-ho possible, i això és bonic. De quina manera creus que es pot fer a la gent valorar aquestes alternatives? Tenir molta paciència. Ser molt agraït a tot el que passa, aprendre de tot, del fracàs i de l’èxit, i tenir molta paciència. Hi ha d’haver molt convenciment. Si tu estàs convençuda, i tens la capacitat d’aguantar, al final els resultats acaben arribant. Quins creus que són els principals obstacles o barreres que la gent es troba alhora d’intentar consumir de manera més sostenible? Per mi la principal barrera és la que havies dit tu abans, la falta d’informació. Hi ha molta gent que quan li expliques, jo ho explico des de la taronja, que és molt fàcil, tu tries un món quan tries una taronja. Si és de Sudàfrica és un món, i si és de València n’és un altre. I explicar-li. I la gent diu: Bueno però pel mateix preu me’n donen dues de Sudàfrica. Si bueno però el món que fas és un món d’explotació, tu menges una taronja de mala qualitat, que no té vitamines, medi-ambientalment és totalment insostenible enviar taronges de Sudàfrica a Catalunya. Però molta paciència, aquest país és lent. Estem a la cua d’Europa amb això.

Cecilia Rodas (Cecilia’s Batik’s):

En els mercats, amb gent barrejada és més complicat.

Per començar m’agradaria conèixer una mica la teva marca, com va sorgir..

Com aconsegueixes que la gent valori la feina que fas?

Mira, jo sóc una mica atípica, perquè jo sóc una persona creativa, i me’n vaig anar, per motius professionals del meu marit, a Malàisia. I a Malàisia, fan una tècnica de tenyit sobre seda, o sobre cotó, bàsicament sobre cotó, que és la tècnica del Batik. Que és aplicar cera, sobre cotó o seda. No ho pots aplicar sobre sintètics perquè no agafa. Llavors jo vaig veure la seva tècnica, em va agradar molt, la vaig aprendre, i així com ells fan coses molt tribals i repetitives, i fan servir molt el bloc, jo vaig començar a dissenyar els meus productes, vaig començar a comprar teles, a posar-les en el bastidor, que es necessita un bastidor molt tensat, jo treballo amb teles de 3 metres, i llavors vaig començar a fer aquesta tècnica, que és aplicar la cera sobre seda. Tu fas unes reserves amb la cera, i llavors vas aplicant el tint que tu has preparat. La tècnica del Batik és, tu tens un petit cubilet amb cera, la deixes escalfar, i llavors amb el cubilet que té un mànec de fusta, comences a fer el disseny sobre la tela. La meva marca, Cecilia’s Batik el que vol és una peça única, jo no he repetit mai una peça.

Explicant-ho, però és molt complicat perquè s’hauria de fer més publicitat, però es clar, és una cosa única que faig jo, però el públic al que va dirigit el Batik és un públic amb un gust molt refinat, una persona que vulgui una peça única. Però per aconseguir això és molt difícil, perquè la gent normalment no entén la idea d’exclusivitat. I l’exclusivitat dins de la moda sostenible és molt important. Perquè és el que et fa despuntar. Per mi l’exclusivitat és un plus en el món de la moda.

Llavors per tu l’exclusivitat és un valor afegit molt important no? Molt important. Per mi, igual que a la natura no hi ha dues fulles iguals, ni hi ha dos ocells iguals, per més que s’assemblin, per mi el Batik és això. El poder portar una peça única. Si agafes una moda d’alta costura, un Giorgio Armani, potser trobes 80 Armanis, encara que digui que són exclusius. Et trobes en que la gent et diu que és molt car? Això sí, això sí que passa. Aquestes peces no tenen preu, perquè jo per fer una tela de 3 metres, puc trigar 3 dies, no sempre treballant, però hi has de posar tot el procés de fixar-la de treure-li la cera... La gent, si no coneix la tècnica, pot pensar que és un estampat, però no té res a veure. Llavors una cosa manual que trigues 4 dies, i vendre una peça de 2 metres a 150€ no és car. Això qui ho entén és el particular, el particular sí.

Quines paraules clau defineixen la teva marca? O quins valors relaciones amb la teva marca? Exclusivitat. Personalitat. Independència. Força. Creus que si els consumidors realment s’informéssin sobre com i on es fa la roba que compren canviarien la seva perspectiva de consum? No ho sé això. Jo crec que la gent és molt compulsiva i no vol estar molt informada. Crec que això costa molt. Sempre serà un tema molt reduït. Jo no sóc molt optimista amb aquest aspecte. No creus que serà una moda que s’estendrà? Saps què passa? Que avui en dia la gent cada vegada és més compulsiva, i menys selectiva. Compren perquè hi ha rebaixes, o on sigui, a ells no els hi importa on s’han comprat uns pantalons o una jaqueta. Per valorar això, has de saber que per exemple un vestit així, al Zara et costarà 100 euros o 120, aquí val 180 però no té color, l’exclusivitat, la força, el treball, el disseny... Però la gent, tant els hi fa. Creus que és falta d’interès? Jo crec que per fer una revolució així hauria d’haver-hi algun revulsiu molt fort. Però com avui en dia van ràpides les coes, és tot tan immediat, crec que fer una reflexió sobre això és complicat.

ten compres una. Creus que si les marques de roba sostenible tinguessin més visibilitat en el mercat si tindrien més popularitat o si seguirien sent reduïdes? És el que t’he dit abans, jo crec que ha de ser un revulsiu, alguna cosa més gran, un motor més important, no només la moda, que la gent canviï. La gent compra per internet, però si compres per internet no toques, no veus, no olores, o sigui es perden els sentits. Això si no es recupera amb l’educació, amb les escoles, explicant-los que els sentits són importantíssims, tu has de veure, tocar, sentir, mirar si és seda o cotó. És molt difícil recuperar això. Ha de ser un revulsiu però a partir ja, de les escoles. En tots els àmbits, no només amb el de la moda. Què és el que la gent més valora del teu producte envers a un altre que no sigui sostenible? Bueno valora, precisament això, l’exclusivitat, valora que està a sobre materials orgànics i molt bons com la seda i el cotó. Valora la creativitat i la qualitat. I el fet de que sigui únic. Hi ha alguna altra cosa que no t’hagi preguntat que em vulguis explicar? Bueno, jo penso que vosaltres, a través del món de la joventut s’ha de fer molta publicitat, no només amb l’àmbit de la moda, perquè és tan petit que és difícil que emergeixi en un món tan globalitzat i tan saturat de grans marques i de tot el màrqueting i tot el que hi ha a darrere de les marques. És molt difícil, però sí que a través de vosaltres, de publicitats o inclús un sistema d’educació a les escoles, llavors canviaria la cosa. Però ha de ser com una revolució. Creus que l’important és conscienciar a la gent sobre el perquè es fa tot això? Sí, sí. Però conscienciar és complicat eh, a la gent no li importa massa d’on venen les peces o si les fabriquen a Bangladesh o a la Índia. A més es que compren malament, només el fet de la comparació, quina diferència de qualitat, de creativitat i de individualitat té aquest vestit? I val, encara que siguin 100 euros més. Compra’t un bon vestit. Una peça única, i cada any

Aprendre a tenir més qualitat en menys quantitat. Que de fet és el que feien la generació de les nostres mares, que anaven guapíssimes, i anaven exclusives cada dia. S’ha de recuperar la bellesa, no només que sigui sostenible, però la originalitat.

Cristina (Pure Green Apparel): Per començar, si em vols explicar una mica la teva marca, com va sorgir... Doncs la meva marca ja es va començar a gestar quan jo estava a la universitat. Què vas estudiar? Disseny de moda. I el meu projecte de final de carrera ja va ser enfocat a la moda ecològica. De fet, quan començo a estudiar i veig com son els processos i tot això, em quedo bastant decebuda perquè vaig veure que entrava en un món que no estava en línia amb els meus pensaments respecte al medi ambient ni amb les persones... Tot això. De seguida vaig veure que no volia fer aquest tipus de moda, sinó que volia fer moda però d’una altra manera. Començo el tema de investigar teixits, descobreixo el tema del cànem veig que el cànem és una fibra que queda abandonada i en desús, perquè entren altres fibres que passen a substituir-la. I començo a investigar i veig que el cànem té molts beneficis, ja no només per la terra sinó que a més no necessita pesticides ni herbicides, augmenta els cultius rotatius amb blat, augmenta un 47% la producció del blat, és la proporció més gran que hi ha. Per créixer no només pren de la terra el que necessita sinó que d’alguna manera també li retorna. És com una mala herba que el que fa és oxigenar la terra i la deixa més fèrtil i amb els nutrients que necessita per exemple el conreu del blat. Com deixa la terra preparada no fa falta ni tirar-li herbicides per plantar el blat, perquè el cànem el que té és que les llavors es planten molt a prop, llavors el cultiu, tens un cultiu de cànem, i el cultiu son tiges super llargues super llargues amb les fulles a dalt, llavors al tenir les fulles a dalt no deixen passar la llum al terra, i al no haver llum al terra les males herbes no creixen. Llavors tu tens un cultiu que durant 6 mesos no té ni herbicides ni pesticides... I a més quan li cauen les fulles de la tija, a mida que va creixent, queden a terra i fan com d’adob. Llavors li donen tota una sèrie de propietats a la terra que la fan més adient per després el cultiu.

I aquesta roba és d’aquest material? Aquí per exemple el què faig, clar, el tema del cànem, quan vaig començar la universitat, els meus professors em deien, què va, això no ho trobaràs, el cànem és molt rígid, és molt aspre, no és ideal per la moda, no ho podràs fer, això de la moda sostenible quedaràs per vestir hippies, el futur són els teixits sintètics, polièster, que no s’arruguen... I bueno vaig dir comencem a buscar, i vaig trobar aquests teixits que estan fets de cànem, seda i cotó orgànic. Doncs això són teixits ideals per fer moda, que tenen moviment, No són aspres, no són rígids, i era el que estava buscant. Perquè el cànem ha de ser només de hippies, perquè no pots fer roba elegant amb cànem. I no ha de ser hippie. Llavors jo vaig començar a fer això així. Llavors el que faig és sempre combinar el cànem amb altres matèries primes que ja porten doncs un brillo, un caient, una suavitat, que el cànem 100% per si mateix no tindria. Si és un teixit de cànem 100%, els teixits també són molt gruixuts, llavors no et permeten fer segons quines coses. De fet els teixits de cànem estan com per fer cortines, per forrar sofàs.. per coses més de l’hogar. Però no tant per moda. Però quan combines cànem amb altres fibres, tens teixits que son molt aptes per fer moda. I això és el que fem. Tots els nostres teixits tenen algo de cànem, no al 100% però intentem que es torni a conèixer i que es torni a fer servir. Quins preus més o menys tenen aquestes “Prendes”? Tot depèn, per exemple les col·leccions d’hivern, pel tipus de teixit que faig servir, que és per exemple llana, clar les llanes són més cares, i també les prendes d’hivern també porten forro, tenen més consum de teixit, llavors normalment les col·leccions d’hivern solen sortir un pèl més cares, el cost de producció també és més car, per tant també repercuteix el pvp. Les d’estiu tens menys consum de teixit, pots no posar forros, és diferent. També depèn del tipus de prenda, no és el mateix confeccionar una prenda amb plana, que la confecció és més cara, que fer una prenda de punt, que no té ni cremalleres, ni botons ni res. Tot depèn de la prenda. Però en general, estaríem parlant de que un preu mig podria estar en..

esque clar depèn.. depèn de la colecció... podria estar en...

Allà estan més conscienciats?

Per exemple, aquest? Aquest, avui aquí son 80€. Sortirà a la venta per Amazon, i valdrà més calers. Jo aquí no li estic aplicant el marge d’Amazon, perquè és una barbaritat. I després per exemple el vestit, es vendrà per Amazon a 225€. I jo aquí l’estic venent a 125€.

Sí, estàn més adelantats, fa molt més temps que saben què és el menjar ecològic, el que és la cosmètica ecològica. Vulguis o no tot va seguit i lligat. Quan ja comences amb el menjar, tu mateix ja et comences a qüestionar moltes altres coses, en el dia a dia, tot el què faig, quina repercussió té el que faig, quina és l’empremta que deixo cada dia? Ara surten els cotxes elèctrics, Perquè? Perquè la gent també s’està questionant: Si menjo ecològic, i no contamino, vesteixo ecològic, porto cremes ecològiques.. Vull un cotxe ecològic que no contamini. Mica en mica va sortint.

I tu et trobes que la gent quan et compra, si no coneix molt bé o així, et diuen que és car? I com els hi justifiques aquest preu, aconsegueixes que ho entenguin? T’ho trobes molt? Hi ha gent, Sí. Hi ha gent que sí que ho enten, però obviament, a dia d’avui, tal com està la situació econòmica la gent ho entenen, ho valoren, però no tenen la butxaca preparada per fer aquest gasto. O prefereixen fer-lo d’una altra manera, perquè després potser no el fan aquí però es compren uns Levis que valen 150€. Estan fets a Xina, els teixits no són ecològics, i aixó està fet aquí, ha donat feina a gent d’aquí, respectant el medi ambient i respectant els drets laborals i els drets dels treballadors. Llavors això (el vestit) són 125€. És car? No. Per mi és car un G-Star. Perquè està fet a Xina, la mà d’obra no és la mateixa...Llavors intentes raonar-ho d’aquesta manera. Com reacciona la gent davant d’això? Hi ha gent que realment ho valora molt, diu ostres clar, que ho fas aquí, ho entenen eh? I comença a haver una consciència. Però jo em trobo que amb el marge de preus que jo treballo aquí costa de comprendre. En canvi t’envàs fora, a l’estranger i la gent no et questiona el preu. Ho entén i diuen 125, té 125, i els hi sembla barat i tot. Sí, a fora d’Espanya és diferent. Ja dins a Espanya hi ha diferències entre, per entre Andalusia i Catalunya. O país basc i Extremadura. Ja hi han unes diferències. Que no són tantes entre País basc, Catalunya i Madrid. Però si te’n vas a Suècia, Alemanya, Holanda...

Tu creus que la tendència serà cap a la sostenibilitat? Sí. De fet. Hem tingut una època de les tecnologies, i ara començarà la època de la salut i el benestar. I de la consciència amb el medi ambient. I la mostra ho tinc, sempre ho he dit. Amb la gent gran és difícil treballar aquesta consciència i aquesta forma de pensar, perquè molts dels nostres pares o avis han patit una guerra i molta gana i molta necessitat, i a ells no els parlis de només tenir tres prendes a l’armari. Ells si poden comprar deu, compraran deu. Perquè ja les van passar malament. I tenien una per tota la guerra, per dir-ho d’alguna manera. Això costa, però les noves generacions, i els nens, al col·legi ja estan aprenent a reciclar. I son els nens que els hi diuen als pares: “Papa, que aquesta llauna no va aquí, va aquí”. Aquesta és la gent que realment farà que hi hagi el canvi. I és per aquí, que també s’ha de començar a treballar, ells seran els que exigiran el canvi. Nosaltres estem obrint camí, però arribarà un dia que la gent exigirà que les coses es facin d’una altra manera. Cada vegada som més conscients que cada vegada que consumeixes estàs donant, com el teu vot, demostres i participes d’allò. Cada vegada la gent és més conscient, i jo sóc conscient que no vull participar, per exemple, de la nova esclavitud que s’està donant en el món tèxtil a Àsia, i jo no vull participar d’això. Per tant no compro d’això. I amb els meus calers no afavoreixo aquest tipus d’explotació. Cada vegada la gent pren més consciència d’això, que els calers, i el que tu compris, també és poder. Poder perquè les marques canviïn la seva manera de fer. I de fet es pot veure: Quantes campanyes ha fet H&M o Mango han fet campanyes de Green Washing, que queda molt lluny de la verdadera sostenibilitat, però inclús aquestes marques que mai han fet cas a tot això, ara

estan introduint. Doncs ara fem “Joy Life” que és poc consum d’aigua, si ja però pel volum de prendes, que ho fas allà.. per moltes coses continua sent el mateix però amb un Green Washing.

això va canviar perquè la gent va exigir els seus drets. Un cop aconseguits aquests drets, ens en anem a produir en un altre país, on aquests drets no es segueixen.

Creus que acabaran optant per activitats més sostenibles. Per demanda del consumidor? Creus que les grans marques acabaran per fer, realment, polítiques sostenibles?

Per tornar a recuperar aquesta indústria ens hem de posar al nivell i als sous de Xina per poder treballar? Jo no crec que sigui aquesta la manera, jo crec que des d’aquí, el que nosaltres també com a consumidors hauriem de reclamar és que hi hagi una justícia social. Perque no es crein aquestes desigualtats.

Jo crec..., a mi m’agradaria creure que sí, i crec que de fet anem cap allà però cal veure fins a quin punt seran campanyes de Green Washing, que és el que hem vist fins ara per part de les grans marques, i qui realment dirà, me zambullo i m’hi fico de ple, i canvio tot el meu concepte. Però per exemple Inditex o H&M, no els hi pots dir que de cop canviïn tot perquè, per començar, no hi ha prou volum de cultiu de matèria orgànica, com per que un Inditex ho posés tot ecològic. Per això ells ho fan de la manera que ho poden fer. I la gent ja comença a qüestionar-s’ho, hem de veure. Tu creus que si la gent estigués realment conscienciada i sabés de veritat el que hi ha darrere la roba que compren canviarien la seva perspectiva o que farien la vista grossa? Hi ha gent que no, mira t’ensenyaré una cosa que crec que és clau. És a dir, més que per l’ecologia, la gent podrà començar a canviar la seva manera de pensar en el moment en que comencem a consumir productes d’aquí, o haurem de marxar tots perquè aquí ningú treballarà. Estem immersos en un sistema, que els consumidors cada vegada ens fan més pobres, i d’alguna manera ens veiem obligats a comprar aquesta roba barata, tot i ser conscients del que hi ha darrera d’aquesta roba. De fet, jo ho enfoco d’aquesta manera: No és que no tinguis diners, perquè a mi m’ho diuen “Jo no sóc ric per consumir eco”. Però pots canviar la manera en què consumeixes. És complicat, i després jo sempre els hi dic, aquestes prendes no són cares, tenen el preu just que han de tenir. Quan tu estàs pagant algo molt barato aquí. Algú, a l’altra part del món, ho està pagant molt car. Aquí la indústria tèxtil havia estat molt agresiva i molt discriminada, i tot

Quines paraules claus o valors associes amb la teva marca? Sostenibilitat, i ètica. Projecte social, tenir en compte, per ser sostenible és només teixit ecològic, és un concepte molt ampli, i sobretot ha de ser sostenible econòmicament, mediambientalment i sostenible socialment. I això és el que intento treballar sempre. Quins creus que són els principals obstacles que la gent es troba a l’hora d’intentar ser més sostenible? Potser que per segons què no hi ha prou informació, o la informació potser no és prou clara. No hi ha suficients botigues. Molta gent no sap on comprar-ho. És més difícil trobar-nos. Nosaltres treballem per web. La barrera perquè això no tiri endavant ho veig un problema econòmic. Econòmic i que portem molts anys mal acostumats al que tu comentaves, si per 5 euros me’n puc comprar 5, perquè comprar-me una que valgui 25. I bueno, hi ha d’haver una conscienciació pel medi ambient. Els recursos son finits. Encara que anem a la Xina, el mar no té fronteres. L’aigua de Xina també arriba aquí. Si la contaminem allà, tard o d’hora arribarà aquí. I no només això, mengem peix que vé de noseon, Ens ho estem menjant. Hem canviat el país on anem a contaminar, però indirectament ens arriba a tots. La capa d’ozó és la mateixa per tots. A la revolució Industrial es creia que els recursos naturals eren infinits. Per això crec que hem passat la època de la Revolució Industrial, l’època Tecnològica, i ara ve la època del benestar i la salut. I cada vegada més, cada vegada hi ha més casos de càncer, més casos de pells atòpiques. [...] Per tots els químics que porta tota la roba...

Creus que hi ha alguna cosa que no t’hagi preguntat que pugui ser interessant? Podries parlar dels proveïdors, els problemes que tenim, la traçabilitat real del producte, saber quin és l’origen real del producte, com s’ha fet. Hi ha segells que certifiquin? Mira, inclús el segell més conegut que és el GOTS, nosaltres a Organics som una empresa certificada per GOTS, els teixits aquests que venen de Brasil, la qualitat està per sobre dels teixits GOTS. Per exemple, els teixits gots que es fan a la índia, el que fa gots és certificar un procediment, certifica que l’agricultor no ha tirat pesticides ni herbicides. Però si al camp del costat hi ha un agricultor que està tirant herbicides o pesticides és impossible evitar la contaminació. En canvi a Organic Cotton Colors hem portat a analitzar els nostres teixits, i no hi ha cap tipus de contaminació de res.

Joan Corrons (Higher Woods):

ve a comprar.

Per començar, com es diu la teva marca i quant de temps fa que existeix? Explica’m una mica com va començar, i així.

Consideres que ara està de moda tot el corrent Eco, Sostenible i així?

Bàsicament, sóm 4 amics que treballavem en una botiga de roba, d’aquestes gegants, i vam decidir que volíem fer la nostra pròpia roba i que sortís tot una mica del tema sostenible, que no fos amb explotació i demés. Perquè també haviem vist moltes coses que no ens agradaven. I vam decidir crear aquesta marca. Actualment la marca va a través meu, jo sóc autònom, i la marca està registrada al nom dels quatre nois. Jo sóc el que fa l’activitat, i ells m’ajuden en el tema. Ja portem, no arriba a un any. Ala, doncs és super xula, es que es veu molt a la qualitat, el tall, els diferents tipus de tela... Sí, es que és el que intentem, bàsicament vam començar. Clar al principi és molt complicat quan comences, realment cap de nosaltres estava ficat en el sector. Busques teles, per on comences, tallers de confecció, però a mida de prova i error tens el que tu vols. Sobre aquesta fira en concret, com t’has assabentat d’ella o si has participat en altres fires? Sí, els nostres canals de venta són Online, i markets. També tenim algun punt de venta, més que res per un tema d’exposició i demés. Jo vaig molt a mercats. Jo em vaig assabentar d’aquesta perquè hem creat unes etiquetes sostenibles, i els de moda sostenible, a través del Facebook ens ho van promocionar molt. També volia saber si és molt car posar un estant aquí, si és més car que en altres tipus de fires, si per ser sostenible hi ha més ajudes... No, a veure, el tema dels Markets, sobretot aquí Barcelona és una cosa que s’està fent una bombolla, està molt explotat ja. Hi han alguns que són molt cars, hi ha alguns que estan bé... Aquest està bé, no ens cobren més pel fet de ser sostenible. Normalment els mercats et cobren en funció de la gent que hi assisteix, de l’estil una mica, i del nivell adquisitiu de la persona que

Bueno, clar el problema d’això és que un cop t’hi fiques, com més t’hi fiques més veus que gent ho fa, però és potser perquè com estàs ficat a dins del món també només t’estàs movent en aquests àmbits. Però jo crec que sí, a veure vulguis o no, és amb tot, no només amb la roba, és amb el menjar, amb la pol·lució, estem cada cop més gent està més conscienciada a que hem de canviar. Creus que això és degut a la sobre-explotació que hi ha ara i a aquest nivell de sobresaturació que hem arribat? Sí, sí. Completament. Jo de vegades em quedo parat de la de marques que hi arriben a haver, de roba que s’arriba a fabricar a l’any, i que quasi tot està fet de la manera que tots sabem, que és a base de explotació, contaminació, realment els tints que no són ecològics... Realment creus que tothom ho sap i fan la vista grossa? O simplement no ho saben i si ho sabessin canviarien la seva...? Jo crec que hi ha tres perfils: -La gent que ho sap i li importa. -La gent que ho sap però “es lo que hay”. -La gent que no ho sap. Realment hi ha gent que no ho sap. O que ho sent una mica, però no s’ho creu, perquè vulguis o no també estem en una època on no és fàcil creure’t tot el que et diuen, per internet, per la tele.. Què és veritat i què no. Perquè clar, realment tothom vol vendre en el fons. Tothom vol guanyar-se la vida, i a vegades és difícil a qui creure’t i a qui no. Has de contrastar molt les opinions, i ho has de veure per tu mateix. Jo crec que la millor manera és que la gent ho vegi per si mateixa. Tu creus que si s’informessin realment, i sabessin el que hi ha darrere de la roba que compren canviarien? Sí, jo crec que sí, perquè jo ho faig molt, jo aquí informo, i molta gent em ve

i em diu: “Ostres es que és car”. I jo dic ja, però clar pensi que jo amb això potser li estic donant feina a vostè, no és un nen a Xina que m’ho està fent. Molta gent també fins i tot els hi he preguntat: “Vostè de que treballa?” “No, jo estic parat.” “Ah vostè està parat, i se m’està queixant de que això és car, quan jo perfectament li estic donant feina a vostè aquí, quan la gent a la que vostè li compra, li compra precisament perquè és barat perquè li fan a un altre lloc”. És aquesta doble moralitat que la gent realment no ho pensa mai. Només mirem que ho vull comprar. Potser és millor que et gastis 10€ més, sabent que et durarà 2 anys més, i que segurament li estàs donant feina al teu veí, que no que et costi 10 euros menys, et durarà quatre cops que ho rentis, i has pogut perdre la feina per això. Amb el tèxtil aquí a Espanya va passar. Milions de persones van perdre les seves feines perquè les marques se’n van anar a produir a fora. La indústria Tèxtil era molt gran i va morir. Ara s’està reanimant, és lo bo, els últims indicis diuen que els tallers de confecció espanyols estan tenint molta més demanda, això és bo. Aquesta informació? Mira si ho vols mirar, hi ha una revista que es diu ModaES, i fan un informe a l’any de totes les tendències. Els informes aquests els pots comprar. Això que deies sobre com justifiques el preu davant de la gent, com reacciona...? Osigui, mira realment, m’he trobat gent que diu que el preu és car, però també m’he trobat molta més gent que diu el contrari. Per estar fet aquí i tal estem en un preu barat. Perquè vas a depèn de quines marques i et cobren 60€ per una sudadera. Les meves són entre 30 i 40 €, i fet aquí. Clar perquè també hi fa molt la marca com a marca, en plan. Exacte. Exacte. I aquesta és la cosa, les marques com a marques, et cobren la marca només. I a mi això, arriba un punt que és una estafa perquè vale sí, la teva marca representa uns valors però, per això t’he d’estar pagant molt més? I en realitat potser està fabricat de les mateixes maneres. Exacte. I ho estàn, perquè la majoria de les empreses que treuen un gran

benefici d’aquestes coses és perquè realment les sudaderes aquelles els hi han costat 3€, i ells te la venen a 100 i es treuen doncs imaginat. Clar, què passa, nosaltres juguem amb aquesta doble moralitat, fabricat aquí, el preu es més alt, perquè sinó obviament jo també he de menjar, però no vull arribar-te a cobrar un preu que no és just. Hi ha preus que no són justos amb moltes coses, de alts. Però tampoc és just la manera que fan els altres perquè sigui igual de baix. Hem de trobar, els extrems sempre són dolents, entre tots hem de trobar un punt entremig. Que la gent entengui que això val tant, i jo ho explico sempre: “mira, això està fet aquí tot 100%, les teles, la confecció, els estampats”. Jo el que faig és dil-s’hi: “Si no ho pagues tu, algú ho ha de pagar, i no serà la marca, serà el nen que ho està cosint, o el medi ambient que s’està contaminant, d’alguna manera o altra, això s’ha de pagar. I si no ho pagues tu, ho paga un altre. Exacte. Deixant de comprar aquestes coses, estàs donant incentius a la gent que explota perquè segueixi explotant. Realment, la indiferència és l’indicador que els hi dons a ells de dir, doncs el que fem, a la gent li importa tres pitos, llavors, com que a ningú li importa, clar i aquest és el problema. Aquest és el problema. Si la gent realment deixés de.. Perquè hi ha oferta més que de sobres perquè la gent comprés la roba que necessita a llocs que tenen un mínim impacte a la societat i al medi ambient. Però bueno, el problema és que a molta gent li dóna igual. Potser una via molt important és la de conscienciació. La conscienciació és clau, és el que hem de fer. Tots com a marca, totes les marques que tenim aixó crec que tenim el deure d’intentar conscienciar a la gent de que ha arribat un punt de que s’ha d’anar cap aquest costat. Em podries repetir allò que has dit de... De les etiquetes? És un projecte que hem creat. Normalment quan compres una peça de roba què fas amb l’etiqueta. La llences no? Perquè és una cosa que només serveix per informar-te del preu i la talla no? En la moda sostenible, ningú havia pensat realment en l’etiqueta. És un residu brutal que es genera al llarg de

l’any. Aquestes son les nostres etiquetes velles, i les estem intercanviant per aquestes. Què tenen aquestes? Estan fetes amb un material biodegradable, estàn fetes de poda i de restes de producció de cotó i demés, i les tenim impregnades amb petites llavors. Això en comptes de llençar-ho, ho pots plantar i et surt una flor, són llavors de roselles. Li dones una nova vida a l’etiqueta, i al ser biodegradable, es igual que no ho plantis, perquè en dos dies s’ha desfet. Creus que és important incloure la sostenibilitat en tot el procés? Lo màxim que puguis. Perquè no serveix de res que en una cosa siguis súper ecològic i en l’altre no. Sempre és millor fer una part, i l’altra si pots també, perquè sinó una cosa descompensa l’altra. Per exemple nosaltres, hi ha coses que es podrien fer millor, jo sé que els tints amb què tenyeixen la roba no són ecològics, però bueno, almenys la producció de la tela ho és. El problema es que tampoc hi ha facilitats. No hi ha facilitats en aquest país ni perquè creïs una empresa. Poc a poc. Realment la gent després tampoc veu el sacrifici, bueno no el sacrifici però el que costa arribar a aquest punt. Creus que la gent no valora la feina i...? És el que t’he dit, hi ha gent que sí i hi ha gent que no. Però la gent que no, és perquè realment tampoc han estat conscienciats en aquest sentit. M’entens? La gent que realment sí que està conscienciada quan els expliques això de l’etiqueta diuen ostres, què guai. I la gent que no, diuen bueno és xulo, però no és un punt a favor per ells. Jo tinc una amiga que també té una marca de roba sostenible, jo li deia esque a vegades la gent em diu ostres es que és molt car: I jo molt car? Tu saps les hores que em tiro cosint i tot. Bueno doncs aquest no és el teu client. Exacte. Això ens va passar al principi, vam fer una sudaderes i les vam vendre super barates, ens treiem literalment quasi res. I fins i tot hi havia gent que deia és car. Va arribar un punt en el que vaig dir: No és el meu client. No és la persona a qui li he de vendre. I no és dolent, jo entenc que potser no tenen diners i no poden comprar això, però ho hem de tenir clar, no és la persona a la qui jo li he de vendre. Arriba un punt, que el preu és el

que és, perquè hi ha una història a darrere, si vols la història te l’explico i pagues o no. Jo volia fer un vídeo on es veiés el procés de producció i on es veiés realment la feina que porta perquè la gent ho veiés. Es la millor manera de fer-ho, els vídeos, és la millor manera que ho pots fer. I amb les xarxes socials ara ho tenim més fàcil. I una altra cosa, és el radi d’actuació. Quin radi d’actuació tens amb la teva marca, creus que un radi d’actuació alt és compatible amb la moda sostenible? O sigui, vendre per internet, lluny i així? Sí, si sí. Nosaltres fabriquem un tope. Mentre duri, hi ha gent que m’han demanat de Granada. Si t’ho demanen, els problemes son els costos d’enviament. Clar, esque és això. Una professora que jo tenia abans em deia clar, si tu vols vendre per internet, en realitat estàs deslocalitzant. A vegades és una mica incongruent. Sí, això sí. Nosaltres aquí diem que és un producte de proximitat. Però tot i així, jo no veig malament enviar-ho a un altre lloc pel simple fet de que fora d’Espanya es valora més. Aquest és el punt. Aquella gent també valora que estigui fet d’una manera ètica. Segurament en el futur també es podrà incorporar els valors sostenibles en el transport... Exacte. Jo no envio res per navia, perquè és el que contamina més. Llavors nosaltres fem enviaments terrestres. També per vendre val molt la pena obrir-se fora. Coneixes el Green Wash? I el Enganyo Verde? (Explicació)

Sé que molta gent ho deu fer. Nosaltres diem tota la veritat del que nosaltres fem. I com creus que es pot evitar? Doncs educar-nos millor. Realment el que has de fer es educar. Si enganyes és perquè no tens ètica. Hi ha moltes empreses que podrien haver fet un Boom i no l’han fet perquè tenen valors. En aquest món el problema és que qui guanya esbqui no té valors. Qui no li importa trepitjar a qui sigui per aconseguir el que es vol. El que hem de canviar és l’educació. Jo el que faig és mirar l’etiqueta de dins. Hi ha moltes marques que posen fet a PRC, que és Public Republic of China. No han posat made in China perquè ara ja no està ben vist. El problema és que és una cosa que es facin etiquetes i certificacions, això pot servir de moment, però el que ha de canviar és d’arrel. És com tots els problemes del món, s’ha d’educar a la gent que puja a tenir uns valors i a tenir una ètica que els que tenen ara manant, no tenen. La qüestió és l’educació. Un dia en un mercat que estava, va venir un senyor amb el fill. I el fill tenia 3 anyets. I ens va comprar una sudadera pel simple fet que estava feta aquí i tal. I el pare li explicava al fill: “Veus? això sí”. Jo no li vull comprar res al meu fill que sigui d’Inditex etc. Aquest nen creixerà i ho tindrà molt clar tota la vida, sabrà què ha de comprar, què no... O almenys tindrà un criteri en el que ell mateix es plantejarà d’on ve això. Molta gent ja ni s’ho planteja, i hi han els que s’ho plantegen, ho saben i després suden, que encara és pitjor. El que et volia dir abans és que molta gent quan els hi dic això em diuen bueno clar, es que jo no sóc ric, no em puc permetre comprar coses sostenibles. I jo dic es que es tracta de canviar la manera de consumir, si et gastes 25 euros en 5 camisetes que valen 5 euros cada una, despres et podries gastar 25 euros en una camiseta que et duraria més que les altres 5 juntes. I diuen bueno clar, però jo prefereixo tenir-ne 5... Aquest és el problema: Les necessites? Necessites tenir 5 camisetes? Jo venc

una sudadera que en principi t’hauria de durar uns quants anys, llavors clar, aquí entren molt els detergents i tal, les marques de roba també estan en aixó. Osigui, hem de consumir, i ells necessiten que tu consumeixis. Ells no et poden vendre una cosa que et duri 20 anys, perquè llavors no compraries. És igual que els Iphones i els Ipods, que tenen la obsolecència programada. Però això està canviant crec, jo treballo a una botiga d’electrodomèstics, i també veig això, que hi ha les rentadores Benavent que valen 269€, que jo penso, a veure, com pot ser que una rentadora valgui 269, i diuen bueno, quan se’m trenqui ja men comprare una altra, i jo penso no, comprat una bona, i et durarà 20 anys. Les Miele, sí son molt cares, però la gent que ve a comprar una Miele és perquè l’anterior li ha durat 20 anys. La qualitat contra el preu. Això aquí a Espanya ho tenim molt poc arrelat. Per exemple tu vas a dinamarca i això ells ho tenen molt. Per exemple hi ha una marca que es diu Belux que són finestres, aquestes finestres típiques dels teulats. Una finestra d’aquestes et costa la vida, però si te la compres, mai més necessitaras finestra. No se’n trenca ni una. Et surt més a compte? Sí, què passa que ens han inculcat que hem de gastar. A tu t’han inculcat que cada dos anys t’has de comprar un mòbil nou. Tenim inculcat que cada temporada t’has de comprar roba nova. Els necessites? No. Encara podries portar els de l’any passat, i els de fa dos anys. Si encara estàn bé, però que passa? Què fan? Que no estiguin bé, que no et durin, perquè després te n’hagis de comprar de nous. A mi em trenca el cor quan vé algú amb una batidora trencada i diuen, bueno pel que val en compro una de nova. I jo dic no, arregla-la, si només és el peu. Tots aquests residus i tots aquests recursos naturals que s’han de tornar a gastar per fer la mateixa rentadora es podrien estalviar. I això la gent no ho entén, només veuen els diners. Diuen ah em surt més a compte comprar-ne un altre. Sí a tu si, però al medi ambient no. Sí que és més car, però la gent no té diners perquè no té feina, i perquè no tenen feina? Perquè les empreses han marxat fora. És una roda, si més gent fabriqués aquí, hi hauria més feina, i més gent tindria diners... És activar

l’economia. El 90% de les coses que compres són empreses que no t’estan donant treball, al contrari. Quines creus que son les principals barreres o obstacles que la gent es troba alhora de ser més sostenible? Preu. Varietat a vegades potser. I que no es troba fàcilment. El mercat està saturat del que no és ecològic. Perquè les empreses és el que han fet. Creus que si aquest tipus de productes tinguessin un lloc més gran en el mercat tindrien més èxit? Sí, perquè després també tindries més possibilitat d’educar. I contra més gent ho comprés, li explica a una altra... El boca a boca.

Johana Edström (Johana Edström): La primera pregunta es como se llama tu marca y tu empresa y como surgió.

Crees que esta moda de estas cosas ecológicas y sostenibles es pasajera o que es un modelo de consumo que se está implementando y que va a durar en el tiempo?

De donde eres tu? De suecia.

Yo creo que sí, yo creo que va a durar porque es imprescindible, no podemos seguir viviendo de la manera de comprar y tirar, porque no se puede, llegará un punto que la gente se dará cuenta de que no se puede. Y ya sabemos que el mundo básicamente se va a acabar si no hacemos cambios radicales en la manera de consumir y de pensar.

Y has venido expresamente para esta feria o estás situada aquí? Vivo aquí en Barcelona. He estudiado aquí también.

Crees que todo el mundo es consciente de esto? O que realmente no lo saben?

Qué estudiaste? Arte textil en la Massana y luego hice un máster de diseño de moda.

Quien no lo sabe es por falta de, lo que pasa con el mercado en general es que mientras el consumidor no consume de forma diferente, los que producen tampoco tienen que cambiar nada.

Estoy usando mi nombre de momento Johana Edström, porque aún no me ha salido el nombre perfecto.

Y como surgió tu marca un poco? Pues cuando estudié arte téxtil no tenia muy claro qué queria hacer con el téxtil, sólo que me encantaba el téxtil. Y ahí descubrí que lo que más me gustaba era la estampación, serigrafia. Entonces me puse a hacer estampados y pensé tengo que estudiar algo más para encontrar mi Niche (mi mercado) una profesión. Entonces hice el máster de diseño de moda, y desde entonces estoy haciendo ropa con mis estampados. Cuando surgió tu interés para la sostenibilidad y la moda sostenible? Bueno desde pequeña he tenido mucho interés y he pensado mucho en porqué las cosas son como son, y con 16 años dejé de comer carne porqué vi que no es una cosa sostenible siempre he intentado ser una consumidora consciente, entonces desde pequeña he intentado evitar comprar marcas como Nike y así. Tenia una lista con las marcas que són mas malas del mundo. Y intentaba evitarlas. Pero al final vi que es casi imposible. Mi filosofia es hacer lo mejor que pueda, cada uno. Poco a poco vamos mejorando. Cómo empezaste tu proyecto empresarial? Como autónoma? Como...? Sí, autónoma. Empezaste teniendo una tienda o en mercados? Empezé teniendo mis productos en dos tiendas en Barcelona, y mi intenciónes vender On-line también, con un webshop.

Crees que si el consumidor empezara a exigir cambios las grandes marcas también harian un cambio? Claro, por ejemplo, cuando yo tenia 16 años yo dije a mi madre, porqué no compras leche ecológica? Y mi madre dijo, pero una persona no hace diferencia. Y yo digo: “Pero si tu la compras, tus amigas van a preguntar porqué compras la leche ecológica, y tu dices el porqué y tal vez, poco a poco alguna de tus amigas también empieza a comprar la leche ecológica, y tu ahí tienes como una cadena. Y poco a poco vamos cambiando y concienciando a la gente de nuestro alrededor y de hecho, ahora me estaba visitando y me dijo que abrió los ojos y que ahora sólo compra carne ecológica y es una consumidora mucho más responsable. Crees que es muy importante la pedagogía del consumidor? Que la gente se informe de las cosas como son para que haya un cambio? Sí, pero primero hay que tener algun impulso que despierte algun interés. Tu te encuentras que la gente te dice que la ropa que tu vendes es más cara que otra?

Sí, Si mucho. Y como lo justificas para que lo entiendan?

saber quién lo ha hecho.

Bueno explico que las ropas que compran en el Fast Fashion, esque hay unas consequencias detrás de estas marcas que son muy impactantes a nivel social y también medioambiental, y la gente no se lo piensa, pero hoy en dia hay tanta información, si te pones en internet y buscas los documentales que hablan de esas fabricas con niños y...

Los materiales que tu compras también son ecológicos y sostenibles? Donde los compras?

Entonces lo que hago es, si veo que alguien se interesa por el asunto, porque tampoco no voy a decir a nadie qué pensar o qué hacer, pero cuando veo que la gente me preguntan y tal, siempre les recomiendo algunos videos o peliculas para que puedan informar-se. Crees que si la gente estuviera mejor informada cambiaria su forma de pensar? No creo que sea falta de información. Porque la información está ahi, es cuestión de buscarla. Creo que le cuesta mucho a la gente cambiar sus costumbres. Seria más falta de interés? Es comodidad yo creo, porqué cuando tu tienes tus rutinas, y siempre vas a la misma tienda a comprar y tal, te cuesta un poco cambiar. Creo que es cuestión de comfort, más que nada. Y qué estrategias crees que podrian utilizarse para que la gente se diera cuenta o se interesara más? Yo creo que es insistir insistir, de una manera sutil, pero educada no? Ir hablando con la gente. Yo tengo una amiga por ejemplo, que hace unos meses, salimos a tomar algo, y me dijo creo que tu eres muy radical en ser vegana, y no estoy de acuerdo, porque es muy radical. Y yo dije: Para mi, después de informarme como son las cosas en la indústria de la carne, no podía seguir. No quiero ser parte de eso. Ella realmente no sabía, ella pensaba que yo era vegana porque sí. Y digo eso ha sido una decisión muy educada. He buscado respuestas. Por eso también trabajo con moda sostenible, porqué no lo podría hacer de otra manera, no podría ir a comprar cualquier tela sin

Hay proveedores, bueno primero aquí en España hay Organic Cotton Colours que compro algo de ellos, y también hay una proveedora en alemania que se llama “Ni idea”, luego en inglaterra también hay unas cuantas opciones. Entonces hay bastantes opciones. Tu crees que hay mucha diferencia de calidad entre un produco ecológico y uno convencional? Por ejemplo, si hablamos de poliéster. Yo no trabajo con poliéster porqué es un material que no se puede reciclar, bueno solo una vez, y hablando del poliéster, hay varias calidades. Sigue siendo malo. En general, los que trabajan con tejido ecológico producen a pequeña escala, es más calidad, normalmente baja la calidad cuando producen muchísimo. Cuales crees que son las principales barreras que se encuentra el consumidor a la hora de intentar ser más ecológico y así? Porque no hay mucha oferta. No hay mucho que elegir. A veces es un poco hippie, tal vez. No hay ofertas modernas para gente joven. Crees que entonces es que la gente no encuentran lo que buscan? Por ejemplo estos zapatos son como Converse, pero son de una marca que es como un trabajo social que construyen escuelas y cosas así, y trabajan con algodón ecológico. Estas las encontré en una tienda en Estocolmo, aquí no encuentras. Creo que en el norte de europa hay mucha más cultura, porque éste movimiento llego muchos años antes. Entonces está más avanzado.

Jorge (Evea):

al sol.

Entonces, si quieres empezar explicando como es vuestra marca, la iniciativa y el proyecto que estáis haciendo?

Es esa muestra que hemos visto?

Evea es una empresa social que trabaja con comunidades de la selva peruana, que son recolectoras y desarrollan el látex natural, y con eso elaboramos accesorios de moda, como son carteras y zapatos como los que has visto, y siempre bajo la premisa de conservación de bosques y comercio justo. Hay muchas cosas que he dicho aquí que pueden no estar muy claras, que es el látex natural y la conservación de bosques. Hay un árbol en la selva que se llama Siringa, que también se le llama árbol de caucho. Las comunidades lo que hacen es extraer de éste árbol la resina que tiene dentro, pero para extraerlo no talan el árbol. Antiguamente se talaba el árbol, y se extraía todo ese látex para producir caucho para los neumáticos. Pero actualmente hay comunidades y familias en el amazonas que extraen éste látex natural de forma sostenible, es decir, no talan los árboles. Extraen solamente lo necesario para que el árbol continúe con vida y se regenere. Entonces lo que hacemos nosotros en Evea, es contactar estas comunidades, porqué no es que están a la vista de la gente, hemos tenido que viajar a la selva del Perú, hemos tenido que viajar selva adentro para poder encontrar estas familias y trabajar con ellos estos materiales de moda no?

Sí. Entonces cuando eso se seca tienen lo que has visto que se llama cuero vegetal, se llama cuero vegetal porque se parece al cuero animal. Si tú te haces una cartera como está y tú vas por la calle a primera vista puede parecer que es cuero animal. El trabajo de Evea no es sólo mejorar la calidad del cuero vegetal con las comunidades sino que también tratamos de mejorar sus propios procesos. O sea no somos una empresa que va, compra lo que queremos y nos vamos. Sino que trabajamos con ellos los procesos de mejoramiento para que ellos se mejoren la calidad de su trabajo. Te puedo dar un ejemplo, ellos trabajan al aire libre y mientras trabajan le cae polvo a las telas y mosquitos y ellos te lo dan así, no hay un control de calidad adecuado. Ellos para que lo usan esto que fabrican?, O a quien se lo venden? Lo que fabrican ellos lo usan por ejemplo para hacerse ponchos para la lluvia, por qué en la selva llueve mucho.

Ahora para lograr la calidad que queremos de éstos materiales, tuvimos que hacer una investigación, porqué nos dimos cuenta de que lo que elaboraban estas comunidades cuando hicimos pruebas de laboratorio de resistencia nos dimos cuenta de que no eran aptos para la moda no eran suficientemente resistentes para ser usados en la moda para zapatos y carteras eso fue hace casi más de un año. En ese momento nos dimos cuenta de que teníamos que hacer un trabajo de investigación y es lo que nos ha tomado casi un año de investigación poder mejorar esa calidad.

Por ejemplo esa tela que está ahí de 1 m y medio por 1 m ellos envuelven sus cosas personales. Ellos viajan mucho en botes, no hay caminos y por los árboles no pueden pasar entonces la única manera de pasar de un lugar a otro es por el río. Entonces ponen sus cosas ahí y las amarran bien y las ponen en sus botes que son de 0’50 metros x 2 o 3 metros. A veces suele pasar que se voltea el bote, y entonces pierden sus cosas, pero si lo amarran con estas telas que son impermeables sus cosas flotan, ese es el uso que le daban.

Lo que hacéis es como cuero natural no?

Entonces ellos no lo comercializaban sólo lo usaban para ellos?

Las comunidades lo que hacen son estas mantas enjebadas lo hacen con tela de algodón y le embadurnan el látex con otras propiedades y lo dejan secar

Ellos hacían carteras para ellos y también cosas para los turistas pero lo que nosotros queremos hacer es mejorar este material y no necesariamente

hacerlo para los turistas sino para venderle a todas las personas que estén interesadas en usar prendas que tiene el tema de sostenibilidad.

Tu te encuentras con el problema del precio? Que la gente lo encuentra caro?

Vosotros esto ya lo comercializáis es en Perú no? El calzado lo hemos podido resolver hace dos meses. Hemos encontrado una formulación que nos permite de manipular estas láminas de látex y convertirlas en un calzado que sea suave, resistente y compacto. Por ejemplo la primera prueba que hicimos con este material nos salió una suela que era demasiado blandengue, débil y era pegajosa, pero con otras formulaciones que fuimos trabajando lo convertimos en un material que no era pegajoso y que era resistente, incluso pudimos manipular el color. Es un aprendizaje.

En nuestro caso no, porque nuestro producto si hay que compararlo con un producto que no es sostenible es el cuero animal, entonces un calzado, o una cartera de cuero animal, digamos algo parecido a esto (Una cartera tipo oficina), a cuánto está aquí en España. En Perú, una cartera de cuero debe estar sobre los 200€, y esa misma cartera hecha de cuero vegetal puede costar 30% menos. Nuestro producto no apunta a un precio tan alto.

Con el tema de cuero vegetal fue diferente, fue un proceso mucho más largo, hicimos pruebas en laboratorios, hicimos un laboratorio propio y vamos haciendo pruebas y estamos mejorando. El nivel de calidad que tiene un cuero vegetal hecho por las comunidades del uno al 10 era de 2.5 de resistencia o sea súper bajísimo, no era apto para hacer las carteras. Con un año de trabajo de investigación lo logramos convertir en 6 puntos. Casi hemos triplicado la calidad pero queremos seguir investigando para conseguir unos puntos más para que ya sea un material que uno pueda comercializar.

El tema de la sostenibilidad, la conservación de bosques, contribuimos al empoderamiento de estas familias amazónicas, el impacto social que genera el producto de EVEA, en las personas que viven allá, en el medio ambiente, y también es una forma de contribuir a que la gente adquiera conciencia en temas de consumo responsable.

Este tipo de látex es el mismo que se encuentra en los guantes de látex o es diferente? Eso depende, hay un látex sintético hecho de... Lo que pasa es que el látex natural es todo un proceso poder sacarlo y extraerlo manualmente y las empresas se encuentran con esta opción o la opción de comprar el látex sintético, que es más barato y lo pueden vender de mejor calidad. Hay plantaciones de látex modificado genéticamente, y hay empresas inmensas que venden éste látex. Ellos compran por ejemplo un terreno inmenso, plantan sus árboles. Lo que nosotros hacemos es trabajar con comunidades que no talan los árboles, hacemos un impacto social positivo. Trabajamos con las familias y les estamos dando una forma de que ellos se ganen la vida protegiendo el bosque.

Entonces los valores que quieres relacionar con tu marca cuáles serian?

Montse (Back to ECO): Com es diu la teva marca o empresa i com va sorgir? Mira, la marca, nosaltres som By my ECO, i som una associació que ens dediquem a temes de sostenibilitat urbana, i la marca, que l’hem creat fa molt poc és Back to ECO, que és tota aquesta col·lecció de bolsos i complements texans. Llavors tenim una finalitat i una filosofia molt clara, que és tot el tema del reciclat i sostenibilitat social. Nosaltres utilitzem, comprem aquests texans a Roba Amiga, que es una associació, fundació que té una funció de re-integració social i és qui gestiona tota el tèxtil a Catalunya. I aquests texans concretament eren texans que anaven ja a ser triturats, que ja no eren re-aprofitables per cap línia de distribució que tenen actualment. Perquè ells tenen botigues on després revenen, i també porten moltes coses a mercat de segona mà que se’n va a Àfrica o on vagi. Llavors nosaltres vam comprar aquests texans allà, i llavors en tot el procés treballem amb diferents entitats socials, concretament amb dues que estan al Raval de Barcelona. Llavors la filosofia és totalment social-reciclat. I bueno llavors fa res, 20 dies que vam acabar-ho tot, estem veient la impressió de la gent, que normalment agrada, és un concepte nou, perquè és integrar el tema reciclat i el tema social, i ara el que ens està interessant i estem començant a mirar són línies de distribució per aquest producte. Farem botiga online i també estem mirant altres Markets, que tinguin una certa filosofia similar a la nostra i altres vies de distribució.

grans marques (fast fashion). Una mica mirar per la producció local i des d’un punt de vista social. Quins valors serien els que s’associen a la teva marca? Reciclat, social. Alhora del preu, et trobes que la gent diu que és més car envers altres coses? No, bueno a veure, segurament un públic sí que ho veu una mica més car, però la gent que entén el producte no. Perquè tampoc estem parlant d’uns preus súper desorbitats, una peça petita com ara aquesta, això són 12€, una mica més 42, una motxilla 56. Segurament en un HM ho trobes més barat, però qui compra això també està comprant la manera de fer. Amb aquest producte no arribem a un públic generalitzat. I de quina manera creus que es pot ampliar aquest públic?

Hi ha algun motiu que t’hagi fet que t’interessessis per la moda sostenible?

A veure jo crec que aquí hi intervenen dos o tres factors importants, un segurament és en part el preu, pot ser, però tampoc crec que sigui el limitant, l’altra és que el públic pugui entendre, se’ls hi pugui comunicar una mica la procedència de la magnitud de la roba. D’on ve, com es fa, quins impactes ambientals té, quins impactes socials... Que això, la veritat és que cada cop hi ha més difusió, però no arriba a un públic generalitzat. També el tema de la qualitat també crec que és important. Ara molta gent es compra un jersei per posar-se’l un dia, i ja no se’l posa més, però perquè, perquè li ha costat 15€ i ja li ha fet la seva funció. I llavors el tema de la qualitat també és un tema important. Si la gent sap que les coses són de qualitat tenen una durabilitat molt més llarga.

N’hi ha molts, i són molt evidents. El Fast-fashion que hi ha actualment, i la manera compulsiva que té de comprar la gent, i no només aquest, fins i tot la de quilos de tèxtil que acaben en abocadors sense cap mena de profit. Bàsicament aquests dos. La gran quantitat de residus que es generen. I també el tema social de la roba actualment. Tota la vessant que hi ha de les

Jo crec que és un tema de comunicació i difusió ben feta, i també trencar una mica l’esquema de que tot lo sostenible és més car, perquè no és veritat. No sé quin és el factor, però jo crec que s’hauria de fer, perquè si no ho fem nosaltres, d’aquí poc les grans marques ho faran. I tindran el seu abandaratge amb això, i segurament ho faran millor que nosaltres, no sabrem si

Com us vau assabentar d’aquesta fira? Formeu part d’alguna associació? No, bueno nosaltres formem part de la xarxa d’economia solidària,

serà cert o no serà cert, però ho faran segur. Bueno ja hi han...

Bueno en general, però especialment en el món de la roba.

Sí H&M ja té la seva línia i...

Jo crec que per un cantó possiblement és el preu, i per un altre cantó possiblement també és l’origen.

Però és Green Washing...

Què vols dir?

Bueno és diferent. Molts cops els valors no són reals.

Bueno tot aquest món té uns canals de distribució molt limitats. Llavors arriba on arriba.

S’està treballant molt amb el tema de l’origen dels teixits, per exemple hi ha Ecoalf que té tota una línia que utilitzen tot el tema de plàstics.. Però la part social encara està molt perjudicada. Qui fa aquestes peces, perquè Levis també treballa amb la utilització de materials més sostenibles, però una cosa son els teixits, i l’altra es la producció de tot això. Encara es fa a Camboja, o encara es fa a la Xina o a la Índia.

Jo crec que és la difusió i la comunicació. No arriba al públic. Hi ha botigues i tu les pots conèixer, però perquè a tu t’interessa. És una mica trencar la barrera de la persona que li interessa i que ho va a buscar, a que la gent ho pugui trobar de forma generalitzada.

Creus que si la gent estigués més ben informada de tot això canviaria els seus patrons de consum?

Creus que si aquestes botigues i aquestes marques tinguessin un lloc més gran al mercat, la gent optaria més per aquestes alternatives?

Jo crec que és bàsic, crec. Però bueno també hi ha gent que no vol escoltar. Però jo crec que el principal tema és un tema de difusió i de bona comunicació.

Segurament. Sí, jo crec que sí. A més a més això faria que el preu d’aquestes coses també baixés. I llavors hi hauria un canal de distribució més generalitzat.

Bueno sense anar més lluny, el programa que va fer en Jordi Évole de Salvados, però va ser molt fluix aquell programa. Podria haver tret molt de suc i va ser com 50.000 que sen fan. Va ser molt dolent aquell programa. Mira que en fa de bons, però aquell concretament va ser molt dolent.

Si creus que la gent pot rebutjar la sostenibilitat perquè potser no troben coses del seu gust, o perquè no hi ha tanta varietat?

Bueno però és un pas no?

Sí.

És un pas, és un pas, i segurament molta gent que no tenia ni idea es va enterar d’algo. Però va ser molt fluix.

Sí, però estem en lo mateix eh? Perquè la majoria d’aquests dissenyadors tenen una forma molt concreta de dissenyar que potser encaixen amb un tipus de client. Bueno és una mica un peix que es mossega la cua, perquè es fan produccions petites i intenten produir per la clientela més o menys fixa i sí, possiblement sí eh.

Una altra pregunta era quins creus que son els principals obstacles o barreres de la gent quan intenta ser més sostenible? Com a consumidor vols dir? A veure com a consumidor.. en el món de la roba entenc?

Des del punt de vista estètic?

Potser si hi hagués més varietat?

Sí, jo d’aquí no m’agrada tot, per exemple. I malgrat podem estar tots sota el mateix paraigües, però és un peix que es mossega la cua, es fan produccions petites, i edicions més limitades, i molt marcades pel propi dissenyador. Hi ha alguna cosa que no t’hagi preguntat que creguis que pot ser interessant? Bueno, arrel de tot això és que el problema que té aquest món són els propis canals de distribució. No hi ha canals de distribució grans que puguin arribar al gran mercat. Llavors això fa que els dissenyadors petits es quedin en el seu ninxe de mercat, que puguin anar vivint, però ni els propis dissenyadors tenen la visió d’anar a un públic molt més ampli. Però bueno, tot això del Slow Fashion i el comerç de proximitat ja no té aquestes aspiracions de globalització... No, jo no estic dient això, però estem parlant de produccions de 15 o 20 peces, que podrien passar a 500, i vendre’s íntegrament aquí a Barcelona. Tampoc estic parlant de produccions de milions, però sí donar un petit salt quantitatiu, que també faria que hi hagués un salt qualitatiu d’aquest mercat.

Uttopy:

entonces éste es el fundamento del nacimiento del proyecto.

Nosotros somos moda sostenible pero sobretodo nos diferenciamos porque somos moda solidaria. Ponemos la moda a disposición de la concienciación social. Hacemos colecciones que lo que hacen es concienciar sobre causas sociales y que dona cada colección el 15% a una ONG que trabaja en ese ámbito. Así como personas podemos ayudar llevando una camiseta o llevando una sudadera impactando desde un lado en la concienciación, que es lo que hace cambiar las sociedades y luego ayudar a las ONG, que lleven a cabo las acciones completas que se necesitan para resolver los problemas.

El precio, la gente como reacciona delante del precio, que normalmente es un poco más elevado. Si te encuentras con éste problema y como lo gestionas?

Entonces trabajamos diseños que son jóvenes y que realmente la gente los quiera llevar, para que así se cuenten sus historias y se genere un poquito éste boca-oreja y se genere éste cambio, y al final la idea es crear comunidades de gente involucrada con causas que quieran cambiar las cosas y ayudar a que esto suceda. Cuando un movimiento quiere hacer una camiseta para promocionarse y así, de que manera funciona? Bueno nosotros lo que hemos hecho es que hemos categorizado las distintas causas sociales en categorías, que son: Pobreza, Medio ambiente, Salud y Inclusión, y hemos cogido un representante de cada una de las categorías. Ahora salimos con 4 camisetas, pero en el futuro se pueden hacer más. En la creación de las camisetas incorporáis el tema sostenible también? Claro, claro, esto es pura coherencia. Nosotros queremos crear el impacto social positivo, entonces no vamos a ayudar al oso pardo y estarnos cargando lo de al lado no? Entonces todos los proveedores con quien trabajamos trabajan con materiales 100% orgánicos, producen en fábricas que están auditadas conforme las condiciones laborales que son positivas, la serigrafía que se hará se trabajará con tintas ecológicas. Es un proyecto social que nace con la idea de crear impacto social positivo,

Bueno todavía no hemos llegado a esta fase, estamos testando y estamos lanzando el proyecto por Verkami. El precio que hemos puesto son precios que están bastante ajustados, y intentaremos respetarlo al máximo después. Nuestra objetivo es que la mayor parte de las personas pueda llevar las colecciones porqué contra más salgan a la calle más impacto positivo generarán. Entonces es un tema de encontrar volumen y si se tiene que reducir margen se prima el volumen. Donamos el 15% a una ONG, y está producido de manera sostenible. Por valores la gente puede pagar un poco más, pero no va a pagar mucho más. Yo creo que la conciencia es, tiene que haber valores personales detrás de esto y cuanto más fuertes sean los valores más predispuestos estarán a pagar un poco más. Qué valores serian los que definen vuestra marca? Igualdad, Justicia, Transparencia, Respeto al planeta, Diversidad, El poder de la comunidad. Entre todos podemos cambiar las cosas, y cada uno contamos. Ésta es un poco la base y la fuerza del movimiento que queremos acompañar, que ya están las personas y queremos juntarlo y movilizarlo de una forma fácil, creándolo tanto On-line como Off-line. Tanto en la realidad como en las redes sociales, que tu puedas usar el hashtag #Newuttopies que ya el concepto ya te llega. NewUttopies por una causa, y creemos realmente en éste reto, y hacerte una selfie con la camiseta y estarás sacando a las redes también que eres una persona consciente. Al final la moda es algo que nos ayuda a transmitir imagen no? Y qué mejor que transmitir que estás concienciado con cosas, y al final es una imagen positiva que estás transmitiendo. La pedagogia de consumo, si crees que es importante que el consumidor se conciencie sobre estos temas?

Claro, es la base, y es sobre lo que opera nuestro proyecto, no tan centrado, que también, no nos centramos tanto en la producción, pero nos centramos en la concienciación sobre causas sociales. Nuestro punto de partida es: Si queremos resolver los problemas, primero hay que ser conscientes de que existen y quererlos cambiar, y luego ya cambiarlos. Nuestra base es concienciar sobre el problema, para que sepamos que existe, para que los queramos cambiar, porque existen soluciones, y generar así estos movimientos. Si la gente supiera lo que hay detrás de las cosas, actuaria de forma distinta. Crees eso? Porque es otra pregunta que tengo, que si crees que si la gente realmente supiera lo que hay cambiaria? No queremos verlo, lo cómodo es no querer verlo, pero si te vas a otros países te das cuenta que hay muchas diferencias en tema de reciclado y es porque en otros países está mal visto cosas que aquí vemos de natural. Pero falta esta concienciación y esto es un trabajo que estaría muy bien que estuviera fundamentado desde cuando te educan en los colegios y luego que todas las marcas que tienen poderes de comunicar, pues que lo hicieran. Que trabajaran con esta ética y la transmitieran. Tu crees que en un futuro las grandes marcas acabaran por esta vía? Yo creo que no hay otra. El modelo capitalista que estamos viviendo no es un modelo sostenible, tiene fecha de caducidad. Las cosas tienen que cambiar y bueno, estamos en la típica batalla.

Veronica Larrain (Irema Bags): Tu tens la marca de Irema Bags oi? Irema Bags, però dins de no res serà Irema Slow Fashion. Perquè vaig començar fent bolsos practicant Upcycling i ara estic fent roba també. I ara a la desfilada, no sé si et quedaràs he fet tot el conjunt. Per exemple treballo Upcycling, però també treballo materials orgànics. Aquesta dessuadora és disseny meu, i és amb cotó orgànic. Com va començar la teva marca, i com et vas interessar per la sostenibilitat? En principi la meva idea no era que fos sostenible, aquesta és la veritat, però tinc moltes amigues que estan en aquest moviment que és molt fort, i jo ja feia molt de temps que em plantejava que el sistema de consumisme de producció era il·limitat i molt poc ecològic. La teva empremta ecològica que deixaves al consumir, de tot, estic parlant d’alimentació, roba, tot, era bestial. Només pensar en que per portar les coses que es produeixen a la índia fins aquí en vaixells d’aquests que contaminen “a saco paco”, i són milers de vegades, doncs ja estàs fent molt malament. Estàs fent una cosa irreparable al món. Nosaltres ja estàvem molt ficats, vivíem a les afores, aquí al Montseny. I practicàvem molt el tema de sostenibilitat a nivell de reciclatge, i a nivell d’alimentació. Doncs quan jo em vaig ficar al tema de la moda, vaig pensar perquè no, perquè no veure i explorar una mica més? Llavors vaig estar estudiant, llegint, fent coses. Vaig començar a explorar els tipus de materials que m’agradaria treballar, i com en un principi vaig començar fent bolsos perquè era una cosa que em venia de gust, i vaig decidir que havia de fer servir materials que ja havien tingut una vida, per donar-los una segona oportunitat. Doncs vaig començar primer a recol·lectar coses que podia fer servir, per exemple els forros dels matalassos antics, molta cosa de mostraris de catàlegs de tapisseria de mobles, de roba gruixuda, i una vegada que ja

tenia molt d’estoc, moltes donacions, això també es veritat, és cosa d’anar a demanar, i t’ho donen. De vegades sí que havia de comprar, perquè també treballo amb retalls de pell, doncs havia de comprar a l’engròs, per pes. Hi ha fàbriques molt grans de cuir, i com que fan servir per exportació només el tros que és el bo, totes les vores, el que fan es posar-les dins d’una caixa, i les venen al pes. Vaig començar a fer això, i vaig treure una primera col·lecció. Vaig fer un curset a Barcelona Activa. Perquè jo no sabia res d’administració, jo sóc d’humanitats, lletres, i de belles arts. Doncs havia d’aprendre a fer tot el tema de comptabilitat i gestió administrativa, de màrqueting, tot això havia d’aprendre com fer-ho. I paral·lelament vaig començar a fer proves, experiments i vaig fer la primera col·lecció, i va anar bé, vaig moure’m moltíssim, i després va passar que em va quedar petit, volia fer més coses, no només bolsos, sinó que aprofitar tot el possible aquesta idea d’Upcycling. I vaig començar la temporada passada a fer la primera col·lecció de dessuadores i roba de vestir. Amb la idea de que: “El més sostenible és el que ja existeix”. Aquesta és la meva idea. No comprar una cosa que s’està produint. Si ja existeix, aprofitem això al màxim. I l’altra idea era: El concepte d’Upcycling és molt de: “Mira, tinc un pantaló texà, doncs em faig una faldilleta”, no, donar a entendre i a conèixer la idea de que el disseny, aplicat a l’upcycling és possible, i pots ser molt creatiu. La gent sempre em pregunta i això d’on era? “Oh! No vols saber-ho! No vols saber d’on he tret això. Fliparies” I tu, ara quan vegis la col·lecció diràs “Ostres!”. Això, una segona vida és meravellós. Coses que per exemple he trobat als Encants. Doncs la meva col·lecció s’ha ampliat una mica, no només amb mostraris de catàleg, sinó amb donacions, roba de segona mà, als Encants, aquí a Barcelona, per mi és clau, anar a remoure coses a veure què trobo. I sempre tenint en compte que el disseny del patró sigui sostenible, en el sentit de que aprofiti al màxim possible el retall, per no generar residus. O sigui que intento que siguin rectangles, triangles... per aprofitar al màxim. Que el disseny sigui també sostenible. I en paral·lel, jo vivia al Montseny, i tenia també aquesta idea de re-inserció social de les dones treballadores que estaven a l’atur de més de 45 anys, i també associacions o ONGs que volien trobar sortida per la seva gent, amb alguna disminució física,

de treballar i guanyar una mica de diners. Vaig col·laborar amb alguna associació d’allà d’Osona i vaig intentar captar gent, dones, que haguessin tingut alguna experiència en l’àmbit tèxtil, potser no cosint, però sí que havien produït en alguna fàbrica, que estiguessin a l’atur, durant molt de temps, que eren grans, i que era molt difícil a aquesta alçada trobar feina. I estava tot bastant consolidat, i a poc a poc, va anar agafant força, he tardat molt. A l’abril farà 3 anys. I ara hem anat a viure a Suïssa, i es com començar tot de nou. I he volgut presentar ara, la col·lecció de tardor-hivern.

passa es que: bla bla bla bla, i fer el discurs” I va arribar el moment en que dic: Esque no tinc ganes.

Envers al tema de preus i de consumidor, tu trobes que la gent et diu que és més car, o així? I com fas front a això?

Molta gent em demana, necessito 100 peces. I jo no puc produïr 100 peces. Puc fer 20, 40. 100 peces no puc. I per quan les vols? Per demà. No.

Bueno jo crec que hi ha una cosa que s’ha de tenir molt clara. El teu target que es diu. És a dir, quin és el teu públic, a qui vols vendre? La gent que ve aquí, sap que les coses son més cares, perquè tenen una sèrie de característiques que la roba de Zara i de C&A no tenen. És difícil trobar-te una persona que et digui “Oh, què car”. De vegades trobes, però és gent que no està gaire ben informada.

Clar, el marge de guanys és justet. Se suposa que ha de tenir un 40, un 50 com a mínim. De vegades arribem a 30. 30 és poc. Son coses que vas aprenent, però és també aprendre on t’has de moure.

Jo anava molt a fires, ara ja no participo a fires pràcticament, i hi ha gent de tota mena no? I deien “Ai què car!” Però aquí la gent es molt respectuosa. L’any passat vam fer una pop-up a Vic, érem 12 o 8, dissenyadores, i la gent entrava a la Pop-up amb un respecte, i una solemnitat, meravellada. Però cap ni un em va demanar una rebaixa o ajusta’m el preu, cap ni una. Perquè sabien que era fet a mà, que era produït a la zona, Km0 que es diu, que era amb materials nobles, que no s’estava explotant a ningú, que era de comerç just... Molt respectuosa.

Quins valors del consum de moda del Fast Fashion creus que son els més negatius? Bueno són tots. Ja la paraula Fast t’ho diu tot. Produir, produir.

Però és veritat que la gent compra amb la mentalitat de buscar coses sostenibles però sobretot compren el disseny.

Aquí hi ha un problema. Que la Fast Fashion, a part de deixar una emprenta ecològica bestial, contaminar, té aquesta cosa que s’aprofita i viu de la pobresa. De dos persones que són fonamentals a la cadena de producció, el Client, i el que produeix.

Però és això, tenir molt clar quin és el teu target. I Evidentment aquí a Espanya les coses són més complicades que a fora. Clar, jo me’n recordo, he après molt fent aquestes coses, vaig anar a una fira molt grossa, que hi havia de tot, coses fetes a mà, coses fetes a la Xina. Clar la gent em deia, què car... I jo havia de cantar la cançó: “No, el que

Al formar part d’aquest tipus d’associació com és la de Moda Sostenible Barcelona, de Múrcia, de Madrid, de Sevilla etc. etc. A Espanya, a Anglaterra, a Suïssa, a França, està el Fashion Revolution que és a tot arreu, clar, la gent que segueix aquesta tendència, no has d’entrar en aquest discurs de: “Oh, què car..” Saps?, tampoc aquest concepte és Slow, no és aquest concepte de produïr, produïr, és tot a poc.

Quins valors són els que defineixen la teva marca? No hi ha res més sostenible que el que ja existeix.

A veure, hi ha aquest concepte que vinculat al Fast Fashion, hi ha dos tipus de pobresa: El que està cosint, que està molt mal pagat, i el que compra. Perquè clar, el que compra una camiseta a 5 €, és perquè probablement, no tothom, però molta gent és perquè no té més diners. I el que la produeix per 25 cèntims, és perquè no té cap altra alternativa.

Tu creus que la gent que compra camisetes a 5 € és perquè no tenen més diners, jo el que veig és que a vegades, és que la gent és com més avariciosa no? Que si puc comprar-ne 5 per 5 euros, millor que una per 25. Ia, bueno aquesta és una altra cosa. També hi ha aquest costum de comprar

excessivament, de no mirar què tens al teu armari, i comprar per comprar. I de vegades és increïble com només fent l’exercici de treure tot el que hi ha a l’armari i posar-ho a terra, i dir: A veure, quines coses faig servir i quines no. Hi ha un llibre súper súper bo d’una Japonesa que t’explica com aprendre a seleccionar el que realment t’interessa i el que no, deshecharlo. Doncs, està el consumisme, i el desordre de prioritats a la vida. Per exemple, que et questiona de pagar per un Jersei que realment pot sortir per 95 euros, però no tens cap problema en tenir un deute bestial de hipoteca, o l’ultim model de cotxe. Ara perquè estem en crisis, però abans, quan no estavem en crisis, tu canviaves el cotxe cada 2 anys. Era una mica així. Doncs sí, hi ha una cosa d’actitud davant de la vida, quins tipus de prioritats tens tu. I l’altre està en que per exemple les meves costureras em deien, esque jo, no puc comprar-me un jersei de 95€, on vaig amb això, jo sóc costurera. Jo haig d’aprofitar les rebaixes i anar a C&A a comprar-me la roba de 5 €. Hi ha dos tipus de pobresa. No només les empreses es lucren per el consumisme de la gent d’aquí d’Europa, sinó que també s’aprofiten d’aquestes dues pobreses. Ara el tema del consumisme és bestial, perquè hi ha un documental, ja et diré com es diu, i es mostra com arriben vaixells carregats de roba perquè s’han llençat a les escombraries. I el comentari de les noies, perquè arriben, i estan assegudes a una pedra i han d’estripar tota la roba, perquè no la facin servir de nou. Un comentari de les noies era: Jo penso, que a europa és més barat comprar la roba que rentar-la, perquè no m’explico com pot ser. Hi ha una cosa que la gent tampoc està informada, és una cosa d’informació. Per exemple jo m’he assabentat, dic ostres mai més compraré una cosa així. Per exemple, per produïr una camiseta de cotó, són 3000 litres d’aigua. Per fer una samarreta. La contaminació ambiental, a la Xina, que diuen que a les fàbriques el riu va del color de la temporada. Si el color de la temporada és verde pistacho, doncs el riu anirà verde pistacho. Imagina’t com contaminen. Després tota la quantitat de pesticides, perquè clar, han de portar la roba desde la Xina o la India, cap aquí, i han d’aguantar, venen en containers i

han de posar químics, i pesticides perquè aguantin el viatge. Doncs quan tu et poses aquesta roba, una roba nova, tens una quantitat de pesticides bestial. Per exemple el cotó aquest, perquè es vegi tendre, tou i suau, llavors el rentes una vegada i dius: “Què ha passat aquí?” Clar, hi ha un spray especial que tu li poses i s’infla, pesticides. Químics, perquè així produeixes un cotó molt primet, perquè saps que si li poses aquest spray s’engreixarà. Coses així. La gent no està informada. Hi ha un llibre molt bo, que està molt bé perquè explica molt bé tot això. Tu creus que si la gent, realment estigués informada sobre tot això, canviaria la seva manera de consumir? Alguns sí, altres no. Jo crec que la majoria faria la vista gorda. Malauradament jo crec que sí. Però hi ha gent que és igual, hi ha gent que realment quan pren consciència canvia molt, i aquest és el nostre target, i evidentment hi ha gent que passa. “Ah, que los exploten...” “Almenos tienen trabajo..” És una justificació de no generar feines adequades. Perquè no legislar bé, que tinguin feina però com pertoca. No perquè la mitjana sigui baixeta o més que baixeta tu has de pagar 28 cèntims la hora de treball, esque no pot ser. Quins creus que són els principals obstacles o barreres que la gent es troba a l’hora de canviar el model de consum? Jo crec que prendre consciència és un obstacle. Perquè has de pensar. I a la gent li fa mandra pensar. No té ganes, qui té ganes? “Oh, treure tota la meva roba i veure, llegir, informarte...” Per mi és el primer obstacle. Prendre consciència de veritat. Que no sigui una pose, un Green Washing teu. I després depèn de la teva situació econòmica és aprendre a gestionar molt bé els teus recursos, perquè si tu no ets una persona de diners, classe mitjana. Bueno serà un jersei, serà El jersei. Dos parells de sabates i que em durin. A més tens la avantatge de que la majoria de les coses són produides amb qualitat (les sostenibles). Jo tinc un jersei de Cashmere que té 15 anys. Les coses que jo em compro jo sé que duraràn.

Jo això quan m’ho plantejo, la gent diu “Bueno clar, però esque jo no sóc rica, no m’ho puc permetre”. Bueno, doncs en comptes de comprarte 5 camisetes de 5€, comprat una de 25 que et durarà més. “bueno clar, però pel mateix preu jo prefereixo tenir 5 camisetes”. Clar és el concepte de la imatge. que has de demostrar moltes coses. Però així pots pensar-ho al revés. “Jo mostraré aquesta identitat visual, aquesta.” I quan fas aquesta pregunta, esque jo no puc comprar això sostenible. Jo crec que la pregunta ha de ser el contrari: “Perquè estàs pagant tu això? Perquè estàs pagant 5 €?, quan en realitat hauries de pagar 25 o 40 o 50? Un parell de texans hauries de pagar 120? Perquè estàs pagant 20€? És difícil prendre consciència. Un texà, perquè tu paguis 20€, tu saps quan li hauran pagat a la persona que ho ha cosit? I el material del que està fet, d’on haurà sortit? La majoria de diners se’n va al transport, i al màrqueting. El marqueting s’emporta una burrada. És canviar el xip, canviar la mirada. de quina manera creus que es podria informar a la gent perquè realment facin un canvi? Bueno hi han moltes maneres, hi ha moltes revistes de moda sostenible, hi han fòrums, situacions com aquesta... Preguntes, per exemple, una pregunta que jo em faig sempre alhora de comprar una prenda: “La faré servir més de 30 vegades? Sí o no?” Perquè aquesta samarreta de 5 euros quantes vegades? T’has posat a contar quantes vegades l’has fet servir? A part de que si la rentes, amb 3 rentats ja no la pots fer servir? 30 vegades com a mínim, aquest és el meu criteri. De qualsevol cosa, sigui sostenible o no sostenible. 30 vegades. Si no es fa servir 30 vegades no la compro. Ja està. I vaig contant, més o menys calculo. I creus que l’estètica dels productes sostenibles pot ser que la gent no ho compri perquè no troben el seu estil o no hi ha prou varietat?

Sí, perquè generalment s’associa la sostenibilitat amb la moda així com natural, tot així més hipilongui. Però les coses estan canviant moltíssim, ja t’adonaràs que hi ha de tot, i cada vegada més. És una cosa que està canviant, no és tot blanc i tot romàntic. Creus que si les empreses sostenibles tinguessin un lloc més gran al mercat i fós més accessible a tothom la gent compraria més? O seguirien..? Seria competencia, seria competencia a la Fast Fashion. La meva idea es que arribarà un moment que sí que serà, i no sé si les empreses i les grans marques, bueno ja veus que les grans marques estan fent un Green Washing asaco. Això també és un tema molt polèmic. “Oh mira, em compro això a Zara perquè ara ha tret la línia seva...” Ia, però és un Green washing o hi han coses... Ara a H&M té una campanya de reciclar roba. Hi ha un estudi d’això que van fer al Fashion Revolution d’Anglaterra, que diu que tota la quantitat de roba que rep HM no té capacitat de reciclar tota aquesta roba. És mentida. Si ofereixes això està bé, però si no tens capacitat de gestionar tota aquesta roba que rebràs no té cap sentit. Això és un tipus de Green Washing. I com creus que es podria fer front a aquest Green Washing que fan les empreses? Amb segells oficials? Denunciar. La denúncia. Quan H&M va fer això es va denunciar, i es va publicar aquest estudi. I el dia que feien tota la manifestació a plaça Catalunya, Gent de diferents associacions van fer tota una performance allà davant de la seu que té a la rambla.

Annex X - CĂ˛pies originals dels fulls de consentiment firmats pels entrevistats -