Índex UAB d'Activitat Turística 2014

Page 1

ÍNDEX UAB D’ACTIVITAT TURÍSTICA 2014 Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

ÍNDICE UAB DE ACTIVIDAD TURÍSTICA 2014 Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

UAB INDEX OF TOURISM ACTIVITY 2014 Executive summary



ÍNDEX UAB D’ACTIVITAT TURÍSTICA 2014 Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

ÍNDICE UAB DE ACTIVIDAD TURÍSTICA 2014 Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

UAB INDEX OF TOURISM ACTIVITY 2014 Executive summary


Direcció del projecte / Dirección del proyecto Francesc J. Uroz Felices

Professor de l’EUTDH. Professor del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona

Subdirecció del projecte / Subdirección del proyecto Maria Noguera Noguera

Professora i Directora d’estudis de l’EUTDH

Direcció tècnica / Dirección técnica Juan Antonio Duro Moreno

Professor del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili

Investigadors / Investigadores David Martínez Bestard

Professor del Departament d’Economia de la Universitat de les Illes Balears

Maria Noguera Noguera

Professora i Directora d’estudis de l’EUTDH

David Rodríguez Borràs

Professor de l’EUTDH. Professor del Departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra

Francesc J. Uroz Felices

Professor de l’EUTDH. Professor del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona

Albert Vancells Farraró

Professor i Director de relacions internacionals de l’EUTDH

Assessorament en l’edició / Asesoramiento en la edición Neus Güell Elies

Assessora en la redacció / Asesora de redacción Victoria Salvador Herreros

Tècnica de Comunicació de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

Traducció a l’ Anglès / Traducción al Inglés Roger Nicholson

Professor de l’EUTDH

CInERT

(Centre Internacional d’Estudis i Recerca del Turisme/UAB)

Edició / Edición 500 exemplars Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera Vila Universitària. Campus UAB 08193 Bellaterra - Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 592 97 10 - Fax: 93 581 74 95 eutdh@uab.cat www.eutdh.cat ISBN-13 978-84-697-0454-7 Disseny gràfic i maquetació / Diseño gráfico y maquetación Espai Gràfic, Igualada Impressió / Impresión Cevagraf, S.C.C.L. Dipòsit legal / Depósito legal B-27178-2000


sumari

Índex de taules i gràfiques Sigles utilitzades en el text Presentació 1. L’activitat turística internacional en el 2013 i avanç de les perspectives globals per al 2014 2. Previsions de la demanda turística a Catalunya en el 2013: continua la progressió Annex 2.1: Evolució de la xifra d’afiliats a la Seguretat social en activitats típiques turístiques a Catalunya en el període 2009-2013: alguns elements d’interès Annex 2.2. L’estacionalitat turística a catalunya i les seves marques principals: alguns elements d’interès en el periode 2009-2012 3. Les previsions de creixement de la demanda turística a Espanya per a l’exercici de 2014: Bones perspectives Annex 3.1. Alguns elements de caracterització de l’ocupació turística a Espanya en el període 2009-2013 4. El turisme del joc Resum executiu Bibliografia

6 10 11

14 31 51 57 63 83 86 104 113

sumario Índice de tablas y gráficos Siglas utilizadas en el texto Presentación 1. La actividad turística internacional en el 2013 y avance de las perspectivas globales para el 2014 2. Previsiones de la demanda turística en Cataluña en el 2014: continúa la progresión Anexo 2.1: Evolución de la cifra de afiliados a la seguridad social en actividades típicas turísticas en Cataluña en el período 2009-2013: algunos elementos de interés Anexo 2.2. La estacionalidad turística en Cataluña y sus principales marcas: algunos elementos de interés en el periodo 2009-2012 3. Las previsiones de la demanda turística en España para el ejercicio 2014: buenas perspectivas Anexo 3.1. Algunos elementos de caracterización del empleo turístico en España en el período 2009-2013 4. El turismo del juego Resumen ejecutivo Bibliografía

118 122 123

143 163 169 175 195 198 216 225

Executive summary

228

126



ÍNDEX UAB D’ACTIVITAT TURÍSTICA 2014 Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.


Índex de taules i gràfiques

Pàg. 14 Gràfica 1.1. Taxa de creixement del nombre de turistes internacionals en el període 2001-2013 Pàg. 15 Gràfica 1.2. Evolució del pib mundial i de les economies desenvolupades en el període 2000-2013 i previsió per al 2014-2015 Pàg. 16 Gràfica 1.3. Creixement del nombre de turistes internacionals per grans regions mundials en 2012 i 2013 Pàg. 14 Gràfica 1.4. Evolució de la quota de mercat en nombre de turistes internacionals per grans regions en 2010 i 2013 Pàg. 16 Gràfica 1.5. Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals per grans regions mundials en el període 2010 – 2013 Pàg. 18 Gràfica 1.6. Creixement del nombre de turistes internacionals per subregions europees en 2012 i 2013 Pàg. 19 Gràfica 1.7. Creixement del nombre de turistes internacionals a l’àsia-pacífic per subregions en 2012 i 2013 Pàg. 19 Gràfica 1.8. Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals a l’àsiapacífic per subregions en 2012 i 2013 Pàg. 20 Gràfica 1.9. Creixement del nombre de turistes internacionals a amèrica per subregions en 2012 i 2013 Pàg. 21 Gràfica 1.10. Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals a amèrica per subregions en 2012 i 2013 Pàg. 22 Taula 1.1. Ranking de països per arribades de turistes internacionals en el període 2010 -2013 Pàg. 22 Taula 1.2. Volum de turistes internacionals per principals països receptors en el període 2011-2013 Pàg. 23 Gràfica 1.11. Creixement del volum de turistes internacionals per països receptors en el període 2000-2013 Pàg. 24 Taula 1.3. Rànquing de països per ingressos de turisme internacional en el període 2010-2013 Pàg. 24 Taula 1.4. Ingressos turístics internacionals per principals països receptors en el període 2011-2013

8

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Pàg. 25 Gràfica 1.12. Variació d’ingressos procedents de turistes internacionals per països en el període 2000-2013 Pàg. 25 Taula 1.5. Rànquing de països emissors per despesa en turisme internacional en el període 2010 -2013 Pàg. 26 Taula 1.6. Volum de despesa turística internacional per principals països emissors en el període 2011-2013 Pàg. 26 Gràfica 1.13. Variació de la despesa de turistes internacionals per països emissors en el període 2000-2013 Pàg. 28 Gràfica 1.14. Creixement del pib previst per als països de l’ocde per a 2014 Pàg. 28 Gràfica 1.15. Evolució de la confiança del consumidor a l’eurozona en el període 2005-2014 Pàg. 29 Gràfica 1.16. Evolució de la confiança del consumidor als estats units en el període 2005-2014 Pàg. 29 Gràfica 1.17. Evolució i perspectives del preu del querosè en el període 2010-2013 i previsió per al 2014 Pàg. 33 Taula 2.1. Volum de turistes estrangers a Catalunya en el període 2004-2014 Pàg. 34 Gràfica 2.1. Creixement anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 36 Taula 2.2. Previsió del nombre de turistes estrangers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 36 Gràfica 2.2. Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya segons mercats emissors per a 2014 Pàg. 37 Gràfica 2.3. Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya i comparació de mercats tradicionals versus resta de mercats en el període 2009-2014 Pàg. 38 Taula 2.3. Volum de viatgers hotelers a Catalunya en el període 2004-2014 Pàg. 38 Gràfica 2.4. Creixement anual del nombre de viatgers hotelers a Catalunya en el període 2009-2014


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Pàg. 39 Taula 2.4. Previsió del nombre de viatgers hotelers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 39 Gràfica 2.5. Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Pàg. 40 Gràfica 2.6. Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014 Pàg. 41 Taula 2.5. Volum de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2004-2014 Pàg. 41 Gràfica 2.7. Creixement anual del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 42 Taula 2.6. Previsió del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 42 Gràfica 2.8. Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Pàg. 43 Gràfica 2.9. Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014 Pàg. 43 Gràfica 2.10. Evolució de la durada mitjana de l’estada hotelera a Catalunya segons grans mercats emissors en el període 2009-2014 Pàg. 44 Taula 2.7. Evolució de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya en el període 2004-2014 Pàg. 45 Gràfica 2.11. Creixement de la despesa total real dels estrangers a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 45 Taula 2.8. Previsió de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació del 2013 Pàg. 46 Gràfica 2.12. Previsió del creixement de despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya segons mercats emissors per al 2014

Pàg. 46 Taula 2.9. Evolució de la despesa real per turista estranger a Catalunya en el període 2004-2014 Pàg. 47 Gràfica 2.13. Evolució del creixement de la despesa real per turista estranger a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 47 Taula 2.10. Previsió de la despesa real per turista estranger a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 48 Gràfica 2.14. Previsió del creixement de la despesa real per turista estranger a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Pàg. 50 Taula 2.11. Síntesi de l’evolució dels indicadors de demanda turística per a Catalunya en el 2013 i previsió per al 2014 Pàg. 52 Taula A.2.1.1. Evolució de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 53 Gràfica A.2.1.1. Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 53 Gràfica A.2.1.2. Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 54 Gràfica A.2.1.3. Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsector allotjament versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 55 Taula A.2.1.2. Variabilitat intertrimestral de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 55 Gràfica A.2.1.4. Variabilitat intertrimestral de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsector turístic a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 56 Gràfica A.2.1.5. Variació temporal de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsector allotjament versus pernoctacions totals a Catalunya en el període 2009-2013

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 9


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Pàg. 58 Gràfica A.2.2.1. Evolució mensual de la demanda hotelera a Catalunya en el període 2009-2012 Pàg. 59 Gràfica A.2.2.2. Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per grans mercats en el període 2009-2012 Pàg. 59 Taula A.2.2.1. Descomposició de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per grans mercats en el període 2009-2012 Pàg. 60 Taula A.2.2.2. Concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per principals marques turístiques en el període 2009-2012 Pàg. 61 Gràfica A.2.2.3. Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera en les principals marques turístiques de Catalunya en el període 2009-2012 Pàg. 61 Taula A.2.2.3. Descomposició de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya en les principals marques turístiques per grans mercats en el període 2009-2012 Pàg. 62 Taula A.2.2.4. Concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per principals marques turístiques i grans mercats en el període 2009-2012 Pàg. 65 Taula 3.1. Nombre de turistes estrangers a Espanya en el període 2000-2014 Pàg. 65 Gràfica 3.1. Creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya en el període 2001-2014 Pàg. 66 Gràfica 3.2. Creixement del nombre de turistes estrangers a Espanya, per períodes 2000-2007, 2007-2009 i 2009-2014 Pàg. 67 Taula 3.2. Previsió del nombre de turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 68 Gràfica 3.3. Previsió de creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 Pàg. 68 Gràfica 3.4. Previsió de creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya de la resta de mercats (emergents) versus total en els períodes 2013-2014 i 2009-2014

10

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Pàg. 69 Taula 3.3. Nombre de viatgers hotelers a Espanya en el període 2000-2013 i previsió per a 2014 Pàg. 70 Gràfica 3.5. Creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya en el període 20012013 i previsions per a 2014 Pàg. 71 Taula 3.4. Previsió del nombre de viatgers hotelers a Espanya per mercats emissors per al 2014 Pàg. 71 Gràfica 3.6. Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya per mercats estrangers versus espanyols en els períodes 2013-2014 i 2009-2014 Pàg. 72 Taula 3.5. Nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2000-2013 i previsió per a 2014 Pàg. 73 Gràfica 3.7. Creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2001-2013 i previsió per al 2014 Pàg. 74 Taula 3.6. Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya per grans mercats emissors per al 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 74 Gràfica 3.8. Previsió de creixement per nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya per mercats estrangers versus mercat espanyol en el període 2009-2014 Pàg. 75 Gràfica 3.9. Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya en el període 2000-2014 Pàg. 76 Gràfica 3.10. Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya per grans mercats en el període 2000-2014 Pàg. 77 Taula 3.7. Previsió de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pàg. 77 Gràfica 3.11. Creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya en el període 2005-2014 Pàg. 78 Gràfica 3.12. Previsió del creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Pàg. 78 Gràfica 3.13. Evolució i previsió de la despesa real dels turistes estrangers a Espanya en el període 2004-2014 Pàg. 79 Taula 3.8. Previsió de la despesa real per turista estranger a Espanya per al 2014 i comparativa amb la situació del 2013 Pàg. 79 Gràfica 3.14. Previsió del creixement de la despesa real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 Pàg. 80 Gràfica 3.15. Creixement de la despesa versus ingressos turístics de la balança de pagaments en el període 2005-2013 Pàg. 82 Taula 3.9. Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2013 i previsió per al 2014 Pàg. 83 Taula A.3.1. Pes de la xifra dels assalariats a temps complet i creixement de la xifra dels assalariats per tipus de jornada de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Pàg. 84 Taula A.3.2. Pes de la xifra dels assalariats amb contracte temporal i creixement de la xifra dels assalariats per tipus de contracte de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Pàg. 85 Taula A.3.3. Pes de la xifra dels assalariats amb nivell d’estudis post secundaris i creixement de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Pàg. 87 Gràfica 4.1. Evolució dels ingressos bruts per joc: las vegas i macau en el període 2002-2013 Pàg. 88 Gràfica 4.2. Evolució del nombre de casinos a macau en el període 2002-2012 Pàg. 89 Gràfica 4.3. Evolució de la capacitat instal· lada en casinos a macau en el període 2002-2013 Pàg. 91 Gràfica 4.4. Evolució de l’activitat turística a las vegas en visitants versus congressistes en el període 1980-2010 Pàg. 92 Gràfica 4.5. Distribució dels ingressos bruts dels casinos per grans regions en els anys 2010 i 2015

Pàg. 94 Gràfic 4.6. Ingressos dels casinos per activitats als grans casinos del strip de las vegas en 2013 Pàg. 94 Taula 4.1. Ocupació als casinos megaresort a las vegas en 2013 Pàg. 95 Taula 4.2. Pes dels diferents jocs de taula a las vegas (strip) en 2013 Pàg. 96 Taula 4.3. Distribució de l’oferta comercial als centres comercials explotats per sands corporation en el 2013 Pàg. 97 Gràfica 4.7. Volum de les quantitats jugades a Espanya en diferents jocs en el període 2002 - 2012. Pàg. 98 Gràfica 4.8. Pes de les quantitats jugades en les diferents modalitats de joc a Espanya en el període 2002-2012 Pàg. 105 Gràfica E.1. Creixement anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 106 Gràfica E.2. Creixement anual del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2009-2014 Pàg. 106 Gràfica E.3. Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014 Pàg. 107 Taula E.1. Síntesi de previsió i d’evolució d’indicadors de demanda turística per a Catalunya en el 2013 i previsió per al 2014 Pàg. 108 Gráfica E.4. Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Pàg. 109 Gràfica E.5. Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya en el període 2009-2012 Pàg. 109 Gràfica E.6. Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera en les principals marques turístiques de Catalunya en el període 2009-2012 Pàg. 111 Taula E.2. Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2013 i previsió per al 2014

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 11


Sigles utilitzades en el text

AAPP: Administracions Públiques

LAE: Loterías y Apuestas del Estado

ADR (Average Daily Rate): Tarifa Media Diària, els ingressos mtjos diaris obtinguts per habitació ocupada.

OMT: Organització Mundial del Turisme

AGA: American Gaming Association ARR (Average Room Rate) - És el total dels ingressos d’habitacions dividit per el total de les habitacions ocupades en el període.

Nd: No disponible OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic PIB: Producte Interior Brut RETA: Règim Especial de Treballadors Autònoms

ASEAN: Association of Southeast Asian Nations

RGSS: Règim General de la Seguretat Social

CCAA: Comunitats Autònomes

RevPAR (Revenue Per Available Room): Total d’ingressos de l’hotel dividit per el total d’habitacions disponibles en el període, o bé els ingressos mitjans per habitació disponible

CCIB: Centre de Convencions Internacionals de Barcelona EBITDA: Resultat empresarial brut abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions. EEUU: Estats Units EGATUR: Enquesta de Despesa Turística de l’Institut d’Estudis Turístics EOA: Enquesta d’Ocupació en Acampaments EOATR: Enquesta de Ocupació en Allotjaments de Turisme Rural EOH: Enquesta d’Ocupació Hotelera EPA: Enquesta de Població Activa EUA: Estats Units d’Amèrica EUTDH: Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera FMI: Fons Monetari Internacional FRONTUR: Estadística de Moviments Turístics a Frontera de l’ Institut d’Estudis Turístics GP: Gran Premi ICCA: International Congress and Conference Association IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya IET: Institut d’Estudis Turístics IUAB: Índex UAB d’Activitat Turística INE: Instituto Nacional d’Estadística IPC: Índex de Preus del Consum

12

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

TIC: Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions UAB: Universitat Autònoma de Barcelona UE: Unió Europea UNESCO: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization USA: United States of America


Presentació

Un any més, l’Índex UAB d’Activitat Turística 2014 (Índex UAB) ens acompanya en el mes de juny, a l’inici de la temporada d’estiu, amb les previsions turístiques catalanes i espanyoles per a l’exercici. L’equip de professors i investigadors del Centre Internacional d’Estudis i Recerca en el Turisme (CInERT) de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB), -ens que concentra l’activitat investigadora que ho ha elaborat-, és el mateix dels últims anys, amb la seva variada i diversificada procedència, resultat de la coordinació interuniversitària. Les previsions del sector turístic han pres de nou carta de naturalesa de la mà de la UAB, amb l’objectivitat, fiabilitat i professionalitat que la caracteritzen, en forma d’indicadors “estandarditzats” d’activitat i de demanda, que es presenten en un esdeveniment únic anual que explica ja amb tretze edicions: l’Índex UAB. En el seu llarg, constant i innovador camí, l’Índex UAB ha realitzat nombrosos mesuraments. Alguns d’aquests formen part ja de l’ideari de la recerca turística i gaudeixen d’un ben guanyat prestigi, fent d’aquest estudi el referent més conegut i esperat del sector. En aquest sentit, les interpretacions, el tractament i l’anàlisi dels resultats obtinguts són clau per a la presa de decisions en la política turística pública i privada. No obstant això, sense obviar ni menysprear aquesta realitat, cal destacar també la importància que té en els àmbits acadèmic i professional la decisió de què ha de mesurar-se i com. Elaborar aquest indicador és un treball acadèmic de primera magnitud perquè ens permet, d’una banda, avançar en intel·ligència i coneixement dels mercats i, per una altra, obtenir informació sobre perspectives de futur i tendències de la indústria. Per la qualitat de la informació que conté, en l’àmbit professional a l’Índex UAB se li atribueix una utilitat que supera els inconvenients propis i inherents a tota confecció de previsions. L’ampliació del seu objecte d’estudi, en el seu vessant territorial i el seu abast, que aconseguís aproximar encara més les prediccions als

usuaris i destinataris, seria un motiu de gran alegria per a nosaltres. Passant ja a l’edició que ens ocupa, és important puntualitzar que l’elaboració de les previsions en aquest exercici està caracteritzada per nous riscos i incerteses a Espanya i Catalunya, per la inseguretat política ocasionada pel procés sobiranista, i a nivell europeu per la crisi d’Ucraïna, sense que això signifiqui que hagin desaparegut els vells “perills”. L’estudi que presentem està estructurat en quatre parts: 1. Anàlisi de la conjuntura turística i econòmica de l’exercici 2013 2. Previsions de l’Índex UAB per a l’any 2014 per Catalunya 3. Prediccions de demanda turística per a Espanya en l’exercici 2014 4. Estudi del turisme del joc En la mateixa línia d’anys anteriors, la primera part de l’informe realitza una anàlisi de la conjuntura internacional, la segona versa sobre les prediccions turístiques per a Catalunya, -capítol clau que dóna motiu a l’Índex UAB-, una tercera part projecta per a Espanya els indicadors turístics més rellevants amb novetats destacades, i la quarta i última conté un monogràfic sobre el turisme del joc, d›acord amb l›actualitat del projecte Barcelona World i d›altres macrocomplexos que no han tingut continuïtat o plasmació. En aquesta edició de l›Índex UAB, addicionalment, s›ha efectuat una anàlisi més detallada per mercats en la mesura que la disponibilitat de les dades ho ha permès, tot això amb l›objecte d›aportar major coneixement que ha d›ajudar a millorar el marc global de les previsions. L’estudi monogràfic que l’Índex UAB presenta anualment i que en aquesta edició versa sobre el turisme del joc té un gran valor i representa una anàlisi tècnica d’aquesta modalitat temàtica, que fuig dels estudis superficials partidistes i ideològics, neutralitza els activismes sistemàtics i elimina els efectes de les expectatives i els prejudicis, així com els apriorismes tan freqüents i interessats en nombrosos aspectes, tant a favor com en contra. És una anàlisi científica

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 13


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

d’un debat turístic, econòmic i social que haurem de realitzar, amb les seves llums i les seves ombres.

totalitat dels impactes directes, indirectes i induïts, primaris i secundaris.

Una economia potent i sana no pot prescindir del sector turisme, depèn del seu desenvolupament i evolució. Entre els productes i serveis turístics del país destaca l’organització i la celebració d’esdeveniments i aquest fet relaciona i genera tot tipus de turismes. El joc i els esdeveniments associats ofereixen moltes possibilitats a diverses modalitats de turisme: de negocis, de compres, de parcs temàtics, gastronòmic, cultural i d’espectacles, així com des de la perspectiva de tots els atractius i recursos d’un territori i de l’oci en general. L’èmfasi que es posa en l’un i l’altre, així com la combinació de productes en un resort, incloent el propi allotjament, pot modular la presència del joc i configurar una experiència única, prenent així distància de l’anomenat turisme de casinos.

D’altra banda, a llarg termini els efectes i beneficis poden donar-se tant en la creació d’infraestructures lligades a l’esdeveniment, com en les millores de la posició estratègica de la ciutat com a destinació, en la imatge, en la formació, en la instal·lació de noves fàbriques industrials o del coneixement… Els esdeveniments ben dissenyats, planificats, organitzats i executats permeten un retorn de la inversió d’efecte durador superior a les accions de comercialització dutes a terme1, i els seus impactes no són només econòmics, sinó també culturals, socials, mediambientals i territorials.

L’impacte dels esdeveniments sobre la indústria turística i l’economia en general és rellevant, clar i manifest. L’esdeveniment es projecta sobre l’activitat, el creixement, l’ocupació, la renda, la societat, la cultura i l’entorn. Repercuteix en tots els sectors o subsectors que ho componen de forma directa i indirecta, incloent a títol informatiu, -sense ànim d’inventariar tots els impactes primaris-, els efectes produïts en totes les organitzacions o empreses, en la despesa dels visitants sobre el territori, en les subvencions o ajudes, en els patrocinis i en les col·lectivitats públiques. Entre les despeses a considerar estan l’allotjament, la restauració, el comerç, el transport i els viatges i l’oci (de restauració, cultural, festiu i recreatiu). Les despeses dels visitants al territori tenen una doble materialització: tant en el lloc de la manifestació de l’esdeveniment com en la resta. No hi ha dubte sobre els efectes multiplicadors que les variables dels impactes primaris ocasionen en altres indústries i sectors de forma indirecta, i de forma induïda sobre la producció i l’ocupació; és a dir, sobre les empreses i treballadors que han intervingut en l’organització de l’esdeveniment, en els clients, en els proveïdors, i en el personal del territori i en els impostos i taxes a liquidar a l’administració. L’impacte econòmic agregat requereix mesurar la

14

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

En un àmbit molt diferent però igualment important per a l’estudi que ens ocupa, cal destacar el fort creixement que s’augura per al turisme internacional l’any 2014, segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT): entre un 4% i un 5%, similar al de l’any 2013, que finalment va ser del 5%. Aquest avanç anual projectat es compon de taxes entre el 5% i el 6% a Àsia i el Pacífic, del 4% o 5% a Àfrica i del 3% al 4% a Amèrica. Per a Europa i Orient Mitjà els percentatges estimats es mouran en trams un xic inferiors d’augment, entre el 2 % i el 3%. Al 2014 tot indica que persistiran a Àfrica els problemes polítics, civils i religiosos que restaran possibilitats de creixement a bona part dels països de l’àrea anomenada de la primavera àrab. Els vectors de creixement, les tendències i les perspectives mostren el desplaçament del turisme dels països desenvolupats cap a les nacions en desenvolupament i emergents, atès el nivell de partida i l’embranzida i la força amb que es mouen les economies d’aquestes últimes. Quant al sector turístic català, en el 2014 podria registrar uns resultats potser un xic millors que els de l’any anterior, explicats per un favorable comportament del 1. La UAB va oficialitzar fa un any el Màster en Direcció i Organització del Turisme d’Esdeveniments després de 14 edicions com a títol propi amb un èxit més que remarcable, sent innovador i anticipant-se en l’oferta de formació d’un sector cabdal del turisme.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

turisme estranger, -sustentat en una major presència dels mercats tradicionals i en una lleu ampliació dels mercats europeus emergents-, a més de l’anhelada recuperació del client espanyol, a causa de la millora en la situació econòmica del país en determinats àmbits, tot i que encara minsa. Sens dubte, el 2014 podria ser un altre bon any en línies generals per a Catalunya en el terreny turístic. El desafiament, doncs, és assegurar que aquest creixement es pugui mantenir durant molts anys escometent les polítiques necessàries. S’augura també un bon 2014 per al sector turístic espanyol, allargant-se l’expansió de l’anterior com a conseqüència de l’augment del turisme dels mercats emergents, del manteniment o lleu creixement dels mercats madurs2, dels problemes que persistiran als països competidors del Mediterrani amb el seu efecte transvasi i refugi i un creixement mínim, que es pot esperar, del turisme intern. Els indicadors podrien mostrar un increment del 3,6% en nombre de pernoctacions hoteleres i un alça del 7,7% en volum de despesa turística, en el seu component estranger. Espanya es va apuntar en 2013 un registre del 5,6% de creixement en nombre de turistes, per sobre de l’anotat a nivell mundial, davant un 4,9 % d’augment que podria donar-se en el 2014. Abans d’entrar ja de ple en l’estudi, vull agrair a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la EUTDH, a professors, personal de servei i administració i estudiants de tots els cicles, el suport explícit i tàcit rebut per poder confeccionar aquest informe, elaborat anualment amb l’objectiu de ser útil a la indústria, en el qual transcendeixen els senyals d’identitat de la UAB i els valors propis del centre. F.J. Uroz Felices Director de projecte de l’Índex UAB d’Activitat Turística

2. La clau en el futur pot estar en els segments de joves àvids d’experiències turístiques, en els grups de dones i en la repetició dels clients mitjançant polítiques de fidelització, i en general amb propostes noves i millores de les existents.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 15


1. L’activitat turística internacional en el 2013 i avanç de les perspectives globals per al 2014

El nombre de turistes internacionals es va situar en 2013 en 1.087 milions de persones, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de Turisme. Suposa un 5 % més que la xifra de 2012, que va ser de 1.035

Gràf. 1.1

milions de persones (Gràfica 1.1.). Les dades de creixement del 2013 són superiors en més d’un punt a les de 2012, i queden lleugerament per sobre de la mitjana històrica de 3,8 %.

Taxa de creixement del nombre de turistes internacionals en el període 2001-2013 Percentatges

12

10,1%

10 8

6,1%

6 4 2

1,9%

8,1%

7,3%

4,6%

4,2%

3,0%

3,9%

5,0%

1,0%

0 -2

-1,8%

-4 -6

-3,9%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

D’altra banda, els ingressos turístics (expressats en dòlars) s’han incrementat un 7,5 % respecte a 2012, fins als 1.159 milers de milions. Les economies avançades han tingut un millor comportament que les emergents, amb taxes de creixement del 8,3 % i del 5,9 %, respectivament.

16

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Aquesta acceleració de l’augment del nombre de turistes ha ocorregut malgrat un entorn econòmic global no excessivament favorable (Gràfica 1.2.). L’economia mundial va créixer un 3 % en 2013, enfront del 3,2 % de 2012. La desacceleració també es va produir en el conjunt de les economies desenvolupades, que van evolucionar positivament amb un 1,3 %. Per contra, es detecta una lleu millora en les economies de la zona de l’euro, la qual, encara en taxes negatives, inicia la senda de la recuperació.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució del PIB mundial i de les economies desenvolupades en el període 2000-2013 i previsió per al 2014-2015 Percentatges 5 3 1 -1 -3 -5

Previsió 2000

2002

2004

2006

Economia mundial

2008

2010

Economies desenvolupades

2012

2014

Eurozona

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Fons Monetari Internacional (Maig 2014).

Durant 2013 no s’han produït catàstrofes naturals o fenòmens de caire polític que hagin tingut implicacions significatives en l’activitat turística global. No obstant això, a nivell regional segueix persistint la inestabilitat política a la zona del Nord d’Àfrica i a Orient Mitjà, especialment a Síria i Egipte. En aquest capítol analitzarem l’evolució turística mundial durant 2013 i els seus principals factors explicatius, i oferirem les perspectives per a l’any 2014.

1.1. L’activitat turística internacional en el 2013: grans regions Totes les grans regions turístiques han viscut una evolució favorable en 2013, amb excepció d’Orient Mitjà, encara que fins i tot en aquest cas la zona frena la caiguda experimentada en anys precedents, fins al 0,2 %. El major augment es troba novament a l’àrea d’Àsia-Pacífic (6,3 %) fins a situar-se en 248,1 milions de turistes, si bé el ritme s’ha moderat respecte al

2012 en vuit dècimes. Les taxes de creixement d’Àfrica han continuat sent sòlides (5,4 %), però també s’observa una desacceleració de més d’un punt pel que fa a l’any anterior. Europa, el principal mercat en termes de quota, ha vist en canvi com s’avivava el creixement en el nombre de turistes fins al 5,4 %, la qual cosa equival a 563,4 milions de persones. Contràriament, el continent americà ha estat el que ha mostrat un increment més feble (3,2 %), gairebé un punt menys que en 2012 (Gràfica 1.3.). Europa continua ostentant el 51,8 % de quota de mercat mundial pel que fa al nombre de turistes, si bé aquesta xifra és gairebé sis punts inferior a la de l’any 2000. D’altra banda, la regió d’Àsia-Pacífic es consolida, amb un 22,8 % de quota, en la segona posició, prop de set punts per sobre de les xifres de l’any 2000. Amèrica, amb un 15,5 % de quota i havent perdut importància, ocupa el tercer lloc (Gràfica 1.4.).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 17

Gràf. 1.2


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 1.3

Creixement del nombre de turistes internacionals per grans regions mundials en 2012 i 2013 Percentatges

8

7,1

6,5

6

5,4

4

3,4

5,4 4,2

6,3

3,2

2 0

-0,2

-2 -4 -6

-5,3

Orient Mitjà

Europa

Amèrica 2012

Àfrica

Àsia-Pacífic

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Gràf. 1.4

Evolució de la quota de mercat en nombre de turistes internacionals per grans regions en 2010 i 2013 Percentatges

100 80 60

3,6% 4,1%

4,7% 5,1%

18,8%

15,5%

16,0%

22,8%

0

Àfrica 57,6%

2000

51,8%

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

18

Àsia-Pacífic Amèrica

40 20

Europa

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Orient Mitjà


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Analitzant la variació en els volums de turistes ponderada pel pes relatiu de cadascuna de les regions, s’observa clarament com el gruix de la recuperació prové d’Europa (Gràfica 1.5.). La contribució del vell continent al creixement global s’ha incrementat en un punt, i ha passat d’1,8 a 2,8 punts percentuals.

També s’observa com la regió d’Orient Mitjà deixa de tenir una aportació negativa. Tots dos factors permeten atenuar les lleus caigudes en les contribucions de la resta d’àrees, que conjuntament representen una mica menys de tres dècimes.

Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals per grans regions mundials en el període 2010 - 2013 Percentatges

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 -1

0,8% 0,4% 1,1%

2,7%

0,7%

0,3% 0,5%

0,4% 0,6%

1,4%

1,4%

1,5% 3,0%

2010 Europa

3,1% -0,5%

-0,3%

2011

2012

Àsia-Pacífic

2,8%

1,8%

Amèrica

2013 Àfrica

Orient Mitjà

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

La bona evolució del mercat europeu ha estat la gran sorpresa favorable de 2013. Això es deu a la marxa positiva de totes les subregions, que veuen accelerar el ritme de creixement, excepte Europa Central i de l’Est (Gràfica 1.6.). Els increments són especialment destacables a Europa del Nord i a Europa del Sud. En el primer cas els resultats són atribuïbles a la bona evolució del Regne Unit, especialment per l’arribada de turistes procedents dels països emergents. L’impacte positiu dels Jocs Olímpics de 2012, celebrats a Londres, pot haver contribuït a aquest efecte. En el cas dels països del Sud d’Europa, destaquen els excel·lents resultats d’Espanya, que ha crescut un 5,6 % i ha superat

la barrera dels 60 milions de turistes, així com l’efecte rebot a Grècia (amb un increment del 15,5 %), després d’un desastrós 2012. El creixement més important, no obstant això, es dóna en la subregió del Centre i Est d’Europa, pels bons resultats de països com Rússia (10,2 %), Ucraïna (7,2 %) o Polònia (6,8 %).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 19

Gràf. 1.5


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 1.6

Creixement del nombre de turistes internacionals per subregions europees en 2012 i 2013 Percentatges

9

8,3

8 7

6,5 5,8

6

5,7

5

4,2

4

3,5

3 2 1 0

1,9 0,9

Europa del Nord

Europa occidental

Europa central i oriental 2012

Europa del Sud

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Amb un 22,8 % de quota global de mercat, la regió d’Àsia-Pacífic ha tornat a ser la més dinàmica pel que fa a increment en nombre de turistes, si bé el ritme de creixement ha sofert una desacceleració respecte a 2012. Tot i això, aquesta evolució no és uniforme entre totes les regions (Gràfica 1.7.). El Nord-est asiàtic, la subregió amb major quota de mercat de la zona, ha moderat notablement el seu creixement, malgrat els excel·lents resultats de Japó, que amb un 24 % d’increment, consolida la seva recuperació després dels devastadors efectes del terratrèmol de 2011 i el tsunami posterior. No obstant això, la mala evolució de la República Popular Xina, amb una caiguda del 3,5 %, llastra un augment que d’una altra manera hagués estat notable. En canvi, l’acceleració del creixement en el nombre de turistes ha estat satisfactòria en el Sud-est asiàtic, amb un 10,5 % d’increment pel que fa a 2012. Bona part d’aquest augment es deu a la fortalesa del turisme a Tailàndia, que es va incrementar un 26,5 % a causa de la popularització de les línies de baix cost i a una moneda més competitiva, però també a destinacions emergents com

20

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Myanmar (l’antiga Birmània), un dels països més desconeguts fins avui, que gràcies a la recent relaxació de la política de visats està captant l’atenció de nombrosos turistes.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Creixement del nombre de turistes internacionals a l’Àsia-Pacífic per subregions en 2012 i 2013

Gràf. 1.7

Percentatges

12

10,5

10

8,7

8 6 4

6,2

6,0 4,0

3,5

6,1

4,7

2 0

Nord-est asiàtic

Sud-est asiàtic

Oceania 2012

Àsia del Sud

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

L’explicació dels diferencials de creixement entre 2012 i 2013 s’explica, doncs, per la pèrdua de manxa del Nord-est asiàtic, la contribució del qual a l’increment

global cedeix 1,4 punts, i que no es veu compensada del tot per l’impuls del Sud-est asiàtic, amb un aportació que creix en set desenes (Gràfica 1.8.).

Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals a l’Àsia-Pacífic per subregions en 2012 i 2013 Percentatges

8 6 4 2

0,4% 0,2%

0,4% 0,2%

3,1%

Nord-est asiàtic Sud-est asiàtic

3,8%

Oceania Àsia del Sud

3,2% 1,8%

0

2012

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 21

Gràf. 1.8


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

L’increment en el nombre de turistes a la regió americana ha estat del 3,2 %, per sota del registre de 2012. La desacceleració en el creixement ha estat generalitzada en les diferents subregions, excepte en el Carib (Gràfica 1.9.). La més important s’observa a Amèrica Central, que ha passat d’un augment del 7,3% al 4,2%, fins als 9,2 milions de turistes internacionals. La pèrdua d’impuls també es produeix a Amèrica del Sud, el creixement del qual cau fins al 2,6 %, llastrat pels resultats negatius d’Argentina. La subregió nord-

Gràf. 1.9

americana, la més important en quota de mercat de la zona, ha vist moderar lleument el creixement de les taxes de turistes internacionals, situant-se en 110,1 milions en 2013 contra els 106,4 milions de 2012. Estats Units, amb un increment del 4,7 %, explica en bona part aquesta lleu moderació, ja que el seu augment en 2012 va ser del 6,3 %. Per contra, Mèxic ha incrementat lleugerament el nombre de turistes internacionals rebuts (1,4 %), si bé cedeix posicions en termes relatius en el rànquing mundial de països.

Creixement del nombre de turistes internacionals a Amèrica per subregions en 2012 i 2013 Percentatges

8

7,3

7 6 5 4

5,0 4,2

4,2 3,5

3

3,0

3,0

2,6

2 1 0

Amèrica del Nord

Carib

Amèrica Central 2012

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

22

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Amèrica del Sud


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Contribucions al creixement del nombre de turistes internacionals a Amèrica per subregions en 2012 i 2013 Percentatges

5 4 3

0,8% 0,4% 0,4%

2 1 0

2,7%

2012

0,4% 0,2% 0,4%

Amèrica del Nord Carib Amèrica Central Amèrica del Sud

2,3%

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

El nombre de turistes internacionals va créixer un 5,4 % a Àfrica, a causa del dinamisme de les dues subregions en les quals es divideix (Nord d’Àfrica i Àfrica subsahariana). La caiguda en l’impuls que es detecta respecte de les excel·lents dades de l’any passat en el Nord d’Àfrica s’explica parcialment per la fi de l’efecte rebot després de la primavera àrab. Aquest fet és especialment visible en el cas de Tunísia, segon mercat de la subregió, on el creixement ha passat del 24,4 % de 2012 al 5,3 % de 2013. No obstant això, destaquen les xifres del Marroc, principal mercat de la zona (7,2 % en 2013 enfront del 0,4 % de 2012). La lleu pèrdua d’impuls de l’Àfrica subsahariana es deu a la moderació del creixement a Sud-àfrica (3,5 %), que en els últims anys s’havia vist dinamitzat per la celebració del Mundial de Futbol en 2010. Les xifres d’Orient Mitjà mostren novament uns resultats dispars. D’una banda, destaquen els bons resultats dels Emirats Àrabs Units, que acceleren el seu creixement en gairebé un punt fins a l’11,3 %, superant la barrera de 10 milions de turistes. La consolidació d’infraestructures turístiques de primer ordre a Dubai és clau per entendre aquesta bona evolució consis-

tent, així com la celebració d’esdeveniments esportius de repercussió mundial, com el GP de Fórmula 1 d’Abu Dhabi al novembre de 2013. D’altra banda, Egipte ha mostrat una mala evolució durant 2013, amb un descens del 18,1%, a causa de la inestabilitat política del país que va derivar en un cop d’estat. Aràbia Saudita, vintena destinació mundial, va veure també com el nombre de turistes internacionals queia per segon any consecutiu. Finalment, el conflicte sirià està tenint efectes col·laterals en destinacions com Jordània o el Líban.

1.2. L’activitat turística internacional en el 2013: principals països receptors França, amb gairebé 89 milions de visitants estrangers1, ha continuat sent el país més visitat. Destaca així mateix el vigor en la taxa de creixement, que s’ha situat per sobre del 7 %. Estats Units ocupa el segon lloc, amb prop de 70 milions de visitants i un augment 1. La dada no és oficial, i s’ha extrapolat a partir de dades de 2012 i amb el crfeixement dels quatre trimestres de 2013.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 23

Gràf. 1.10


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

del 4,7 % respecte de l’any anterior. Un increment un xic més gran (5,6 %) s’ha produït a Espanya, que ha depassat la barrera dels 60 milions de turistes i ha avançat del quart al tercer lloc. Aquest ha estat cedit per la República Popular Xina, l’únic gran mercat que ha vist decréixer les xifres de turistes respecte de

Taula 1.1

2012 amb un 3,5 %. La resta de països que conformen els primers deu llocs de la classificació han tingut taxes positives, tot destacant especialment el cas de Tailàndia, que amb un 18,3 % de creixement ha passat de la 15ª a la 10ª posició (Taules 1.1. i 1.2.).

Ranking de països per arribades de turistes internacionals en el període 2010-2013 2010 1 2 4 3 5 6 8 7 13 16

França Estats Units Espanya Xina Itàlia Turquia Alemanya Regne Unit Rússia Tailàndia

2011 1 2 4 3 5 6 8 7 12 15

2012 1 2 4 3 5 6 7 8 9 15

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Taula 1.2

Volum de turistes internacionals per principals països receptors en el període 2011-2013 Milions de turistes y percentatges França Estats Units Espanya Xina Itàlia Turquia Alemanya Regne Unit Rússia Tailàndia

2011 81,6 62,7 56,2 57,6 46,1 34,7 28,4 29,3 22,7 19,2

2012 83 66,7 57,5 57,7 46,4 35,7 30,4 29,3 25,7 22,4

2013 89,1 69,8 60,7 55,7 47,7 37,8 31,5 31,2 28,4 26,5

Var. 11/10 2011 5,2 4,5 6,6 3,4 5,7 10,5 6,0 3,5 11,8 20,8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

24

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Var. 12/11 2012 1,7 6,4 2,3 0,2 0,7 2,9 7,0 0,0 13,2 16,7

Var. 13/12 2013 7,3 4,6 5,6 -3,5 2,8 5,9 3,6 6,5 10,5 18,3


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Analitzant les dades d’arribades de turistes a llarg termini, i centrant-nos en el clúster dels vint països amb major nombre de turistes internacionals en 2013, s’observa clarament com han estat els països emergents els que han experimentat els creixements més importants (Gràfica 1.11.). El cas més paradigmàtic és el de Turquia, que ha passat de tan sols 9,6 milions de turistes estrangers l’any 2000 a 37,8 milions en 2013. Així mateix destaca Ucraïna, amb un salt de

6,4 milions en 2000 a 24,7 milions en 2013 (285,9 % d’increment acumulat). Hong Kong i Macau, dues antigues colònies incorporades a la República Popular Xina a la fi del segle passat, també han experimentat forts creixements en el nombre de turistes rebuts (192 % i 130,6 %, respectivament), superiors al de la pròpia República Popular Xina. Pel costat contrari, tan sols dos països, Canadà i Polònia, observen taxes negatives en el conjunt del període 2000-2013.

Creixement del volum de turistes internacionals per països receptors en el període 2000-2013 Percentatge acumulat

350 300 250 200 150 100

Mitjana mundial = 60,7%

50 0

Turquia

Ucraïna

Hong Kong

Tailàndia

Malàisia

Macau

Aràbia Saudita

Xina

Alemanya

Rússia

Austràlia

Grècia

Estats Units

Regne Unit

Espanya

Itàlia

França

Mèxic

Polònia

Canadà

-50

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Estats Units, amb uns ingressos per turisme internacional de 139,6 milers de milions de dòlars, és el principal país receptor en aquesta categoria, seguit a distància per Espanya (Taules 1.3. i 1.4.), i ha registrat un fort impuls, del 10,6 %. En tots els països del rànquing el creixement ha estat positiu en 2013, a diferència del que va succeir en 2012, quan les nacions de la zona de l’euro van experimentar taxes negatives en aquest apartat. D’entre els països de la mostra cal

destacar els registres de Tailàndia, amb un creixement proper al 25 %, així com els de Hong Kong i Macau, amb increments del 18,1 i 17,5%, respectivament. Una altra dada positiva ha estat el canvi de signe als països de la zona euro. Per contra, l’augment més reduït s’observa a Xina, amb un 3,4 %, en la línia de l’any anterior.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 25

Gràf. 1.11


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 1.3

Rànquing de països per ingressos de turisme internacional en el període 2010-2013 2010 1 2 3 4 9 5 12 6 7 10

EUA Espanya França Xina Macau Itàlia Tailàndia Alemanya Regne Unit Hong Kong

2011 1 2 3 4 7 5 11 6 8 9

2012 1 2 3 4 6 5 15 7 8 9

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Taula 1.4

Ingressos turístics internacionals per principals països receptors en el període 2011-2013 Milers de milions de dòlars USA (preus corrents) i percentatges EUA Espanya França Xina Macau Itàlia Tailàndia Alemanya Regne Unit Hong Kong

2011 115,6 60 54,8 48,5 38,5 43 27,2 38,9 35,1 22,5

2012 126,2 56,3 53,6 50 43,7 41,2 33,8 38,1 36,4 33,1

2013 139,6 60,4 56,1 51,7 51,6 43,9 42,1 41,2 40,6 38,9

Var. 11/10 2011 11,7 14,3 16,6 5,9 38,5 10,8 35,3 12,1 8,3 1,4

Var. 12/11 2012 9,2 -6,2 -2,2 3,1 13,5 -4,2 24,3 -2,1 3,7 47,1

Var. 13/12 2013 10,6 7,3 4,7 3,4 18,1 6,6 24,6 8,1 11,5 17,5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

De nou es pot repetir l’exercici realitzat anteriorment, consistent en el càlcul de la variació acumulada dels ingressos procedents dels turistes internacionals per als vint països amb major volum en el 2013 i en el període 2000-2013. Com és lògic, tots presenten taxes positives de creixement acumulat, però destaca especialment el cas de Macau, en el qual els ingressos s’han multiplicat per 16 en aquest període, passant de 3.600 milions de dòlars l’any 2000 a 51.600 milions en 2013 (Gràfica 1.12.). No ha de passar per alt el fet que Macau s’ha convertit en la principal destinació

26

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

mundial de turisme de joc, atès tant a la seva especial idiosincràsia dins de la República Popular Xina com a certes mesures institucionals que es van prendre a principis de la dècada passada i que van contribuir a l’enlairament dels casinos i les seves indústries auxiliars. Pot ser que això també expliqui una part de la puixança de Hong Kong en aquest apartat (a causa de la seva proximitat geogràfica), encara que no cal oblidar el creixent atractiu del continent asiàtic. Per contra, les xifres més reduïdes s’observen en les destinacions més madures.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Variació d’ingressos procedents de turistes internacionals per països en el període 2000-2013

Gràf. 1.12

Percentatge acumulat

1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 Macau

Hong Kong

Tailàndia

Índia

Malàisia

Singapur

Turquia

Austràlia

Xina

Suïssa

Alemanya

Països Baixos

Àustria

Espanya

Regne Unit

Grècia

França

Canadà

Itàlia

EUA

0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Xina, amb 128.600 milions de dòlars, és el principal país emissor de despesa turística, la qual cosa representa l’11,1 % de la despesa turística mundial en 2013, estimada en 1.159 milers de milions de dòlars (Taules 1.5. i 1.6.). La segueixen a gran distància Estats Units (amb 86.200 milions de dòlars) i Alemanya (amb 85.900 milions de dòlars). Les dades reflecteixen una vegada més l’evolució dispar entre països emergents

i països desenvolupats. Així, el creixement entre els primers sol ser de dos dígits, la qual cosa ha contribuït a consolidar el lideratge de Xina (amb un increment del 26,5 %), i l’avanç de posicions en el rànquing de Rússia (24,5 % de creixement) i de Brasil (12,9 %). Contràriament, l’augment entre els segons rarament excedeix del 5 %, i en el cas d’alguns països, com Itàlia, la taxa és fins i tot negativa.

Rànquing de països emissors per despesa en turisme internacional en el període 2010 -2013 Xina EUA Alemanya Rússia Regne Unit França Canadà Austràlia Itàlia Brasil

2010 3 2 1 9 4 5 6 10 8 18

2011 3 2 1 7 4 5 6 10 8 12

2012 1 2 3 5 4 6 7 8 10 12

Taula 1.5

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 27


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 1.6

Volum de despesa turística internacional per principals països emissors en el període 2011-2013 Milers de milions de dòlars USA (preus corrents) i percentatges Xina EUA Alemanya Rússia Regne Unit França Canadà Austràlia Itàlia Brasil

2011 72,6 78,2 85,9 32,9 51 44,9 33,4 27,3 28,7 21,3

2012 102 83,5 81,3 42,8 51,3 39,1 35 28 26,4 22,2

Var. 11/10 2011 32,2 3,6 10,0 23,2 2,0 15,7 12,5 21,3 5,9 29,9

2013 128,6 86,2 85,9 53,5 52,6 42,4 35,2 28,4 27 25,1

Var. 12/11 2012 40,5 6,8 -5,4 30,1 0,6 -12,9 4,8 2,6 -8,0 4,2

Var. 13/12 2013 26,1 3,3 5,7 25,0 2,5 8,4 0,6 1,4 2,3 13,1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

Analitzant l’evolució de la despesa turística a llarg termini s’observa com els països emergents, i Xina de manera especial, han mostrat una millor evolució. No obstant això, també destaca el creixement acumulat de nacions com Singapur o Austràlia, a més de Rússia i Brasil. En tot sorprèn l’absència de l’Índia. D’altra

Variació de la despesa de turistes internacionals per països emissors en el període 2000-2013 Percentatge acumulat

1000 800 600 400 200 0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme (Abril 2014).

28

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Xina

Brasil

Rússia

Singapur

Austràlia

Noruega

Corea del Sud

Canadà

Espanya

Bèlgica

Suècia

França

Itàlia

Països Baixos

Hong Kong

Alemanya

Regne Unit

EUA

-200 Japó

Gràf. 1.13

banda, Japó és l’únic país de la mostra en el qual la despesa ha caigut en aquest període, producte tant de la seva condició de mercat madur com dels efectes de les dues dècades de baix creixement econòmic. L’augment també ha estat feble en països com Estats Units, Regne Unit o Alemanya (Gràfica 1.13.).


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

1.3. Perspectives per a 2014 L’Organització Mundial del Turisme situa les previsions de creixement del nombre de turistes per 2014 entre un 4 i un 4,5 % a nivell mundial, la qual cosa significaria una estimació una mica més conservadora respecte dels resultats de 2013. El creixement continuaria liderat per la regió d’Àsia-Pacífic, amb un increment del nombre de turistes entre el 5 i el 6 %, seguit d’Àfrica, amb un augment que se situarà entre el 4 i el 5 %. Europa i Amèrica, en la línia de la tendència dels últims anys, mostraran una taxa de creixement més moderada, situant-se entre el 3 i el 4 %. Finalment, l’increment previst per a Orient Mitjà continuarà sent altament volàtil, si bé dins del rang positiu. En el cas d’Europa, el creixement de l’activitat turística s’ha vist o es veurà beneficiat per una sèrie d’esdeveniments esportius o històrics. A Sotxi (Rússia) es van celebrar el febrer passat els Jocs Olímpics d’Hivern. Així mateix, es preveuen diverses commemoracions d’esdeveniments històrics, entre ells i amb especial rellevància el 25º aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. No obstant això, les tensions geopolítiques existents entre alguns països de l’Est d’Europa poden llastrar els resultats, almenys en aquesta subregió.

com a una major estabilització sociopolítica a Egipte, si bé encara persisteix el conflicte civil a Síria. Per al conjunt de països de l’OCDE, el creixement previst en 2013 se situarà en el 2,2 %, gairebé un punt per sobre de l’increment mitjà de 2013 (1,3 %). Aquesta millora de les xifres de creixement econòmic es deu a la zona de l’euro, que passa d’una reducció en 2013 (-0,4 %) a un augment previst en 2014 de l’1,2 %. Del conjunt de països de la zona euro -i també de l’OCDEúnicament Grècia mostrarà taxes negatives (-0,3 %), si bé aquestes suposen una clara desacceleració respecte a les xifres del període 2011-2013. D’altra banda, es preveu que els països de l’Europa mediterrània, com Espanya o Itàlia, tornin a mostrar taxes positives de creixement, encara que per sota de la mitjana. Novament, els majors increments es produiran als països emergents de la regió, com Corea del Sud o Xile, però també Nova Zelanda (Gràfica 1.14.).

S’espera un bon any pel que fa a increments de fluxos turístics a Àsia, atès principalment a canvis en l’entorn legal i polític. La liberalització de les transaccions de moneda entre el iuan i el dòlar de Hong Kong facilitaran els moviments de turistes del continent a aquesta Regió Administrativa Especial. D’altra banda, el procés de mercat comú dels països de l’ASEAN afavorirà també els fluxos gràcies a la relaxació o eliminació de requisits de visats entre els països participants. La celebració del Mundial de Futbol a Brasil serà un excel·lent al·licient per consolidar l’increment de l’activitat turística del país, que encara té molt recorregut en aquest camp. Pel que fa als països de l’Àfrica subsahariana, es veuran beneficiats tant pel progressiu procés de creixement econòmic com també per l’ascendent popularitat d’aquestes destinacions entre els turistes xinesos i indis. Similar optimisme es viu a Orient Mitjà gràcies al progrés continu de Dubai, així

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 29


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 1.14

Creixement del pib previst per als països de l’OCDE per a 2014 Percentatges

5 4 3 Mitjana OCDE = 2,2%

2 1 0

Grècia Finlàndia Eslovènia Itàlia França Països Baixos Espanya Portugal Japó Estònia Rep. Txeca Dinamarca Bèlgica Austràlia Suïssa Hongria Eslovàquia Noruega Canadà Estats Units Austràlia Islàndia Turquia Luxemburg Suècia Polònia Regne Unit Israel Mèxic Nova Zelanda Xile Corea del Sud

-1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE (Abril 2014).

Una dada altament positiva és la recuperació de la confiança dels consumidors, tant en la Unió Europea, on la tendència és clarament ascendent i Gràf. 1.15

se situa ja a nivells previs de la crisi de 2008, com a Estats Units, on és més lenta, però també positiva (Gràfiques 1.15. i 1.16.).

Evolució de la confiança del consumidor a l’eurozona en el període 2005-2014 Desviació respecte de la mitjana històrica (2005-2014)

15 10 5 0 -5 -10 -15 -20 -25

2005

2006

2007

2008

2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Comissió Europea (Maig 2014).

30

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2010

2011

2012

2013

2014


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de la confiança del consumidor als Estats Units en el període 2005-2014

Gràf. 1.16

Desviació respecte de la mitjana històrica (2005-2014)

40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Conference Board (Maig 2014).

Tampoc sembla que el preu del petroli i dels seus derivats vagi a experimentar canvis significatius a curt termini. L’evolució del preu del querosè es va caracteritzar per una certa estabilitat en 2013, després d’un

petit ascens a l’inici de l’any. Per 2014 es preveu una lleugera tendència a la baixa, i que el preu se situï al voltant dels 280 cèntims per galó (Gràfica 1.17.).

Evolució i perspectives del preu del querosè en el període 2010-2013 i previsió per al 2014 Preu de refineria per a usuaris finals, centaus por galó

360 340 320 300 280 260 240 220 200

01/2010

Previsió 01/2011

01/2012

01/2013

01/2014

Font: Departament d’Energia dels Estats Units (Maig 2014).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 31

Gràf. 1.17


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Finalment, cal destacar aspectes de caire sociopolític que sí poden tenir efectes sobre l’activitat turística a la regió Europea, relacionats amb la inestabilitat política i social a la zona d’Europa de l’Est, i especialment a Ucraïna i Rússia. Tots dos països han tingut una evolució de l’activitat turística molt favorable en els últims anys, que pot truncar-se en els propers mesos per la inestabilitat política derivada dels esdeveniments a Ucraïna. Els efectes, així mateix, poden traslladar-se a altres destinacions en els quals el turisme procedent de Rússia és important.

32

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

1.4. Conclusions L’activitat turística va ser al 2013 millor del què s’esperava, especialment gràcies a la recuperació de la regió europea i la fortalesa del creixement a la regió d’Àsia – Pacífic. El fort creixement del nombre de turistes internacionals en destinacions madures com França, Espanya o Tailàndia, contrasta en canvi amb la caiguda de visitants estrangers experimentada a la Xina. Les perspectives per al 2014 són continuistes en el creixement, animades per la millora de les perspectives dels consumidors en les economies desenvolupades, així com la fortalesa del creixement econòmic en les economies emergents. Tan sols alguns conflictes polítics poden enterbolir un creixement en l’activitat turística que mostra signes de robustesa.


2. Previsions de la demanda turística a Catalunya en el 2014: Continua la progressió

2.1. Introducció Arriba una altra edició per a l’Índex UAB d’Activitat Turística amb les seves previsions de demanda per a Catalunya. En els últims anys, i sobretot després de la gran crisi turística del 2009, la imatge oferta ha estat positiva. Els fluxos de demanda generalment han augmentat, -a excepció de certs mercats crítics com el nacional o l’italià-, esperonats per la força tractora de Barcelona capital i els recursos turístics territorials: sol i platja, béns gastronòmics i culturals, etc. Pot semblar que l’objectiu és sempre que els fluxos vagin creixent de manera il·limitada. Òbviament, no és el cas. En aquesta publicació, malgrat ser un exercici conjuntural, es vénen recomanant diverses polítiques generals per contribuir a fer sostenible aquest creixement. De fet, en aquest mateix capítol s’inclou una sèrie d’orientacions de política en aquest sentit, en part ja recollides en el Pla Estratègic Turístic de Catalunya i el Pla de Màrqueting, però no per això menys necessàries de tornar a subratllar. En tot cas, i tot i sent conscients de la importància dels assumptes de sostenibilitat, no és menys cert que Catalunya es configura com una regió turística de primer nivell europeu i, en conseqüència, hi ha un desig implícit de seguir creixent. El turisme ha estat, i probablement seguirà sent, un motor bàsic de desenvolupament del país, de la seva recuperació i del seu creixement. Les dades dels anys anteriors turístics així ho demostren. En termes qualitatius, Catalunya ha estat capaç de fer certes coses que l’han situat en el lloc on està i amb les expectatives que té. Primer, ha sabut crear una marca a nivell internacional a partir de la força de Barcelona (el mèrit crucial, en tot cas, cal que sigui atribuït als agents locals). Segon, ha encertat en diversificar els seus mercats, sent innovadora en aquest sentit. En particular, els mercats emergents cada vegada aporten més al creixement i tenen un major pes en l’estructura de la demanda. I, tercer, ha potenciat la creació de productes turístics diferents basats en recursos no tradicionals. Així, Catalunya és un referent en termes de turisme de creuers i de negocis, i comença a ser-ho en turisme enològic i gastronòmic. Les possibilitats són immenses.

Havent dit l’anterior, el panorama pel 2014 es presenta esperançador. Les dades avançades pels indicadors disponibles (fins a abril del present any) suggereixen creixements elevats a nivell global i, a diferència dels anys anteriors, progressos al mercat nacional. La conjuntura econòmica en els principals mercats emissors és clarament millor, la qual cosa, per un efecte-renda, hauria de fer-se notar en l’activitat turística d’aquest any. S’esperen millors i significatius creixements econòmics en països com Bèlgica, Alemanya, Suècia o el Regne Unit, així com a Espanya. Aquesta millora, unida a la persistència dels problemes en destinacions parcialment competidores del Mediterrani, fan esperar un context clarament expansiu per aquest any, un any molt necessitat d’això, igual que els anteriors, atès els registres d’atur existents al país. En particular, les nostres previsions apunten a un augment del volum de turistes estrangers, que podria situar-se entorn del 4,3%, xifra molt acceptable. Aquest increment comptaria amb el comportament positiu de tots els mercats individualitzats i, especialment, del britànic, l’alemany o el nòrdic. En termes de nombre de viatgers hotelers, l’augment previst seria del 4,6% i el de les pernoctacions del 5,4%. En aquests dos indicadors de demanda hotelera s’augura una recuperació del mercat nacional i una continuació en el creixement de l’estranger, que seguiria sent superior al previst per al component intern. I, finalment, es preveu un augment del 7,9% en la despesa dels estrangers, que en el cas de la despesa per turista seria del 3,5%, amb un comportament desigual segons mercats1.

1. Les estimacions dels diferents indicadors turístics han estat proporcionades a partir de l’ús de models d’ajustament parcial amb dades de panell, sent les observacions cross-section els diferents mercats emissors, segons el detall de la informació disponible. Les variables explicatives utilitzades inclouen a més de les ja desfasades, una àmplia llista de regressors, com les taxes d’atur, indicadors de confiança, de renda o preus turístics, així com dummies de control temporals i territorials. Poden consultar-se les notes metodològiques de les anteriors edicions de l’Índex UAB d’Activitat Turística, així com altres detalls específics sobre la construcció d’aquests indicadors sintètics de l’activitat del sector turístic a Catalunya.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 33


El capítol s’organitza, doncs, de la forma següent. En l’apartat segon, s’ofereixen les previsions anuals per als indicadors de demanda considerats. En el tercer s’aprofita per incloure alguns elements de política, que creiem rellevants, tot ampliant una mica la mirada del capítol, més enllà de la conjuntura a curt termini. Una secció final acull les principals consideracions.

2.2. Previsions de la demanda turística de Catalunya per a 2014 2.2.1. Els avenços coneguts Abans d’entrar en les previsions sobre la demanda turística a Catalunya pel 2014, és oportú comentar, ni que sigui mínimament, els principals resultats avançats que estan disponibles en el moment de redactar aquestes línies: les dades fins al mes d’abril corresponents al turisme estranger emissor, procedents de l’Enquesta FRONTUR, de l’Instituto de Estudios Turísticos, i els de demanda hotelera, obtinguts a partir de l’explotació de l’enquesta d’ocupació realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística. Específicament, amb les xifres acumulades fins a abril, la comparabilitat temporal interanual està garantida, atès que se solucionen els problemes d’homogeneïtat temporal típics associats a la localització concreta de la Setmana Santa. En tot cas, s’ha de tenir en compte que les dades fins a aquest mes encara no suposen una part majoritària dels fluxos anuals, motiu pel qual les coses poden canviar bastant una vegada tancat l’any. Per exemple, en el cas de Catalunya el nombre de turistes rebuts en 2013, entre gener i abril, només va suposar el 23% del total anual. De tota manera, aquesta informació ens ofereix certes pistes que poden ser preses en termes d’ordres de magnitud. Específicament, el volum de turistes estrangers rebuts per Catalunya en el primer quadrimestre de l’any, en comparació del mateix període de l’any anterior, hauria crescut en un 10,4%, una mica més que el 9,2% registrat en tota Espanya. Aquest augment ha estat superior, de fet, al del mateix període de l’any anterior (que va ser del 4,8%); sense anar més lluny, és l’augment acumulat interanual més gran dels últims cinc

34

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

anys. És una xifra alta, però, en tot cas, s’ha de tenir en compte que el volum és encara limitat, la qual cosa afavoreix taxes elevades, a més de que pel retard de la setmana santa poden haver-se avançat viatges. Amb bastanta probabilitat aquesta taxa anirà reduint-se a mesura que vagin progressant els mesos. D’aquest primer quadrimestre es pot destacar l’important creixement de mercats com l’alemany, el belga, l’italià o el francès2. Igualment, també es disposa de les dades del mateix període relatives a la demanda hotelera, tant de viatgers como de pernoctacions . En aquest sentit, les dades fins a abril posen de manifest, anàlogament, un context de creixement, tant del mercat nacional com de l’estranger. En termes de viatgers en els establiments hotelers, s’hauria produït un augment de gener a abril del 4,3% a Catalunya (5,1% a Espanya), distribuït en un increment del 6,8% pel que fa al mercat nacional (sobretot el català) i 2,5% per l’estranger. Aquest augment, de fet, contrasta amb el descens que es va experimentar en el mateix període en els anys anteriors, sent també el més alt dels últims cinc anys. En termes de pernoctacions hoteleres, l’increment provisional observat fins a l’abril ha estat en termes interanuals del 5,7% (que també contrasta amb la disminució registrada en el mateix període dos anys anteriors), la qual cosa, amb totes les reserves, estarien indicant a més un augment de la durada mitjana de l’estada. Tots dos resultats, recollits fins a abril del present any, suggereixen diversos patrons d’interès que, prenent les degudes precaucions, podrien confirmar-se al llarg de l’exercici: En primer lloc, el context dels fluxos és expansiu. En segon lloc, i a diferència del passat recent, el mercat nacional mostra creixements positius, que contrasten amb els significatius ajustos anteriors.

2. Les dades es poden trobar a Nota de Turisme Estranger, Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya), 22 de maig de 2014. 3. Nota d’Ocupació Hotelera, Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya), 26 de maig de 2014.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

En tercer lloc, les pernoctacions augmenten a taxes importants, i fins i tot majors que la pròpia de viatgers, la qual cosa eleva l’impacte territorial de la demanda turística. Amb aquests antecedents, en la següent secció s’ofereixen les previsions de demanda per a tot l’any i aquests mateixos indicadors, als quals s’incorpora la despesa dels estrangers i un dels seus derivats, la despesa per turista.

2.2.2. Previsions del volum de turistes estrangers Sobre la base de les previsions de l’IUAB 2014 el volum de turistes estrangers a Catalunya podria apropar-se als 16,3 milions, nou rècord històric, amb un creixement del 4,3% respecte a l’any anterior. Aquest augment és quelcom menor que el del 2013, però encadenant el tercer any consecutiu. Si es compleixen les previsions, el nombre de turistes estrangers podria augmentar en gairebé un 24% des de 2011. En tot cas, cal anar amb compte a l’hora d’interpretar més com a millor. De tota manera, i vista la necessitat de l’economia catalana per trobar motors per a la recuperació econòmica, aquesta dada confirmaria la fortalesa del sector en l’actualitat.

Volum de turistes estrangers a Catalunya en el període 2004-2014

Taula 2.1

Milers de turistes i percentatges 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivell 12.499 14.029 15.117 15.234 14.344 12.705 13.154 13.143 14.440 15.578 16.248

Variació 12,2% 7,8% 0,8% -5,8% -11,4% 3,5% -0,1% 9,9% 7,9% 4,3%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 35


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 2.1

Creixement anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2009-2014 Percentatges 9,9%

10,0%

7,9%

5,0%

4,3%

3,5%

0,0%

-0,1%

-5,0% -10,0% -11,4%

-15,0%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

L’anàlisi de les previsions per mercats emissors ens permet indagar en el rol desigual dels diferents països, quelcom previsible atès els diferents comportaments en termes de patrons de consum i la seva heterogeneïtat econòmica i conjuntural. Les dades en aquesta ocasió se subministren per 8 mercats, set d’ells corresponents a països de la Unió Europea (els anomenats típicament “mercats tradicionals”). El grup de la resta del món aglutinaria, doncs, bàsicament mercats emergents. Els mercats tradicionals europeus consignats van significar en 2013 dues terceres parts de la demanda total. El principal és el francès (26,6% del total), a diferència del cas espanyol, en el qual és el britànic. Catalunya és destinació preferida per als francesos a Espanya, concentrant més del 40% dels turistes que viatgen al nostre país. Aquest és un mercat que per la seva proximitat utilitza intensament la intermediació on-line i comparativament el transport privat4 . En particular, s’espera un augment del volum de turistes gals de l’ordre del 3,2%, una xifra molt respectable

36

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

vista la seva magnitud, i que continuaria l’ascens iniciat en 2012 (després de les reculades del passat). D’aquesta manera, des del 2011 el mercat francès hauria incrementat en gairebé un 20% el seu flux de turistes cap a Catalunya. Aquest ascens es deu, en part, a la lleugera millora econòmica esperada per a aquest país en 2014, però també a l’atractiu de Catalunya com a destinació de proximitat. El mercat britànic, de baixa intermediació i sensible al preu, suposa l’11% del total i les prediccions apunten a un augment important, de l’ordre del 9%. La principal raó d’aquesta expectativa radica en l’expansió de la seva economia. L’any passat, amb un creixement econòmic de l’1,7%, aquest mercat ja es va expandir un 4,9%. Ara, amb una previsió de creixement clarament superior esperaríem, raonablement, un augment 4. La publicació Mercats Emissors de Turisme (2014), realitzada per l’Agència Catalana de Turisme, és molt útil com a eina per conèixer de manera sintètica els perfils turístics per als principals mercats emissors.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

major si escau. En tot cas, la xifra de turistes estimada, 1,8 milions, estaria encara lluny dels nombres assolits en aquest mercat a mitjan dècada passada. Per al mercat alemany (8% del total), molt sensible als aspectes de sostenibilitat i amb un bon coneixement de les nostres marques, s’espera també un elevat increment, de l’ordre del 5,1%, fonamentat en les seves bones expectatives de creixement. Amb aquesta previsió, el turisme alemany hauria augmentat un 33% des de 2011 i se situaria prop del màxim històric del 2008 (previ a la crisi). Pel que fa al mercat italià s’espera que el 2014 sigui un any de recuperació, després de les reduccions en 2012 (-6,9%) i 2013 (-5,3%). Fortament llastrat per la crisi econòmica i de confiança, els turistes transalpins van haver d’ajustar els seus viatges a Catalunya, malgrat la seva gran preferència per les seves destinacions (Catalunya és capdavantera a Espanya en aquest mercat). S’espera que el pas a registres positius de creixement provoqui un alça en el volum de turistes procedents d’aquest país en un 1,9%. El mercat nòrdic podria créixer prop d’un 7%, lluny de l’espectacular augment del 17% del 2013. Des del 2011 aquest mercat s’hauria expandit un significatiu 35%, en gran manera fonamentat en el comportament del mercat suec, amb bones previsions macroeconòmiques per aquest any. Amb aquest augment es podrien superar els 800.000 turistes procedents d’aquesta zona, nou màxim històric i il·lustratiu de la capacitat d’atracció catalana. Mercat de gran despesa mitjana, s’ha vist impulsat en els últims anys pel magnetisme de Barcelona i pels nous productes lligats als recursos naturals i gastronòmics. El mercat holandès, molt sensible al producte “sol i platja” però en fase de descobrir la potencialitat d’altres aspectes, com la riquesa natural, també creixerà aquest any, amb un ascens previst del 2,6%, superior al registre del 2013. País molt afectat per la crisi, la predicció pel 2014 suposa una recuperació parcial dels fluxos perduts en 2012. La feblesa de la seva economia llastra uns creixements superiors.

Per al cas del mercat belga, amb una gran preferència pel producte “sol i platja” i la marca Barcelona, s’espera un creixement significatiu del 3,7%, que s’uneix a l’elevat registre l’any anterior. Des del 2010 el volum de turistes hauria augmentat en un 38%. Amb una previsió de 584.000 turistes, la xifra s’aproparia al màxim assolit en 2006. Finalment, el grup que aglutina la resta del món creixerà prop del 4%, menys que l’any anterior. Aquest menor augment, sent positiu, pot explicar-se per l’alentiment de mercats com el rus, que ha vingut creixent a taxes “explosives” en els anys anteriors5. El grup, que recull en gran manera mercats emergents extra-europeus, s’hauria expandit des del 2009 un 58%, increment clarament superior al 16% registrat pels mercats tradicionals europeus. No s’ofereixen previsions més detallades d’aquesta agrupació de mercats atès les dificultats tècniques associades a un tractament tan exhaustiu. En un altre ordre de coses, a Catalunya li convé atreure turistes que no vénen habitualment, que no consumeixen el turisme de “sol i platja”, en temporada baixa. En aquest sentit, les polítiques de promoció pública i privada amb aquests objectius haurien de dirigir-se a una part d’aquest grup que aglutina a la resta de mercats. Una anàlisi complementària de les previsions en nombres de turistes estrangers a Catalunya per als mercats emissors principals i la resta dels mercats revelaria que la quota de participació no ha variat i que el grau de concentració per mercats roman invariable, sent aquesta una dada encara preocupant.

5. En aquests moments, tot indica que el mercat emissor rus en 2014 podria decréixer en comparació a 2013 a causa de la depreciació de la moneda pel que fa a l’euro i la inestabilitat política a Ucraïna, contràriament al que auguraven les primeres previsions.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 37


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 2.2

Previsió del nombre de turistes estrangers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Milers de turistes i percentatges 2013 1.278 563 4.146 1.107 752 696 1.685 5.352 15.578

Alemanya Bèlgica França Itàlia Nòrdics Països Baixos Regne Unit Resta del món Total

2014* 1.343 584 4.279 1.128 804 714 1.837 5.561 16.248

Var. 13/12 9,9% 9,3% 8,7% -5,3% 16,6% 0,7% 4,9% 10,7% 7,9%

Var. 14*/13 5,1% 3,7% 3,2% 1,9% 6,9% 2,6% 9,0% 3,9% 4,3%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Gràf. 2.2

Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya segons mercats emissors per a 2014 Percentatges

10,0%

9,0%

8,0%

6,9%

6,0%

5,1% 3,9%

4,0%

3,7%

3,2%

2,6%

2,0% 0,0%

Regne Unit

Nòrdics

Alemanya

Resta Món

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

38

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Bèlgica

França

Països Baixos

1,9%

Itàlia


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió de creixement del nombre de turistes estrangers a Catalunya i comparació de mercats tradicionals versus resta de mercats en el període 2009-2014 Percentatges 58,0%

60,0%

Tradicionals

50,0%

Emergents

40,0% 30,0% 20,0%

16,3%

10,0% 0,0%

4,5%

2009-2014*

3,9%

2013-2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

2.2.3. Previsions de demanda hotelera En aquesta secció s’inclouen les previsions sobre indicadors de demanda hotelera en viatgers i en pernoctacions. El primer és un indicador poblacional de demanda i el segon és més proper a l’impacte sobre la destinació. S’ha d’esmentar que aquesta variable, òbviament, només incorpora una part de la demanda d’allotjament dels turistes. En particular, no comprèn la demanda residencial, que no està ben recollida en les enquestes, pels problemes amb la base mostral i l’ocultació d’establiments i demanda6. Entrant en matèria, la previsió del nombre de viatgers hotelers a Catalunya pel 2014 assoliria pràcticament els 17 milions, amb un augment previst del 4,6%, bastant millor que el creixement zero que es va produir en 2013, com ja ho assenyalaven els indicadors avançats fins a abril. Amb un nou rècord històric, seria un increment similar al registrat en 2011. Per mercats 6. Com és sabut, l’allotjament privat d’ús turístic constitueix una de les manques destacades del sistema d’estadística del turisme.

s’observen alguns punts d’interès. Primer, i el que és qualitativament molt important, s’espera una recuperació del mercat nacional (37% del total en 2013) en aquest indicador, que el porti cap a un creixement del 2,9%, en clar contrast amb el descens del volum de viatgers nacionals del 5,7% experimentat en 2013, que va venir precedit per la baixada del 4,7% en 2012. De fet, el mercat nacional hauria decrescut un 11,5% des de 2010 fins a 2013, unes dades que són fidel reflex de la crisi econòmica i l’ajust del consum privat, també en l’apartat turístic. Amb aquest augment, el nombre de viatgers hotelers podria arribar a suposar una mica més dels 6,1 milions, encara lluny, no obstant això, dels 6,7 milions assolits en 2010. Aquesta millora es fonamenta en els senyals de recuperació econòmica. En segon lloc, el volum de viatgers hotelers procedents de l’estranger podria augmentar un 5,5%, arribant gairebé als 10,9 milions. En el detall es preveu un creixement important del mercat alemany, -en línia amb l’any anterior-, dels mercats nòrdics (amb un increment quelcom menor que l’espectacular 15% del 2013) i dels britànics, esperonats per l’expansió de la seva economia.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 39

Gràf. 2.3


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

No obstant això, la dualitat evolutiva a mitjà termini dels grans mercats ha cridat especialment l’atenció en els últims anys. Per exemple, si prenem el període des de 2010, el volum de viatgers nacionals en establiments hotelers hauria decrescut un 8,9%, enfront de

Taula 2.3

l’augment del 20,6% de la xifra de viatgers estrangers. En el 2014 podrien assimilar-se les coses, almenys en termes de l’adreça del canvi, amb creixements en tots dos mercats.

Volum de viatgers hotelers a Catalunya en el període 2004-2014 Milers de viatgers i percentatges Nivell 13.068 13.732 14.253 14.425 14.438 14.031 15.728 16.506 16.237 16.240 16.980

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variació 5,1% 3,8% 1,2% 0,1% -2,8% 12,1% 4,9% -1,6% 0,0% 4,6%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Gràf. 2.4

Creixement anual del nombre de viatgers hotelers a Catalunya en el període 2009-2014 Percentatges

14,0%

12,1%

12,0% 10,0% 8,0% 6,0%

4,9%

4,6%

4,0% 2,0%

0,0%

0,0% -2,0% -4,0%

-1,6%

-2,8%

2009

2010

2011

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

40

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2012

2013

2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió del nombre de viatgers hotelers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013

Taula 2.4

Milers de viatgers i percentatges 2013 5.941 848 312 1.846 585 509 415 1.215 4.569 16.240

Espanya Alemanya Bèlgica França Itàlia Nòrdics Països Baixos Regne Unit Resta del món Total

2014* 6.114 899 325 1.912 599 551 428 1.350 4.802 16.980

Var. 13/12 -5,7% 7,2% -1,2% 5,9% -10,1% 15,2% -2,7% 1,5% 4,5% 0,0%

Var. 14*/13 2,9% 6,0% 4,3% 3,6% 2,4% 8,3% 3,1% 11,1% 5,1% 4,6%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Catalunya segons mercats emissors per al 2014

Gràf. 2.5

Percentatges

12,0%

11,1%

10,0%

8,3%

8,0%

6,0%

6,0%

5,1%

4,0%

4,3%

3,6%

3,1%

2,9%

Països Baixos

Espanya

2,4%

2,0% 0,0%

Regne Unit

Nòrdics

Alemanya

Resta Món

Bèlgica

França

Itàlia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 41


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 2.6

Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014

Percentatges

25,0% 20,0%

20,6%

Estrangers Nacionals

15,0% 10,0%

5,5%

5,0%

2,9%

0,0% -5,0% -10,0%

2010-2014*

-8,9%

2013-2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Respecte al volum de les pernoctacions, les previsions apuntarien a un augment del 5,4%, fins a gairebé 52 milions. Aquest increment és superior al de l’any anterior, en línia amb els resultats obtinguts respecte a la informació de viatgers. Amb aquesta previsió, serien ja cinc anys de creixement ininterromput, de tal manera que des de 2009 (any d’un gran descens) el nombre de les pernoctacions hoteleres a Catalunya hauria augmentat un 27,4%. Per mercats s’espera una recuperació del nacional, que podria mostrar un creixement del 3,5%, i que contrasta amb la significativa baixada del 2013 (-6,8%). Pel que fa al mercat estranger s’augura, així mateix, un ascens del 6%, quelcom major que en 2013 (5,3%). Tots els mercats estrangers individualitzats creixerien, tot destacant-se l’alemany, amb un 6,8%, o el nòrdic, amb 9,2%, i sobretot el britànic, amb el 12%. La resta dels mercats estrangers aportaria a l’increment global un avanç del 51%. Malgrat el creixement previst en aquest any, en els últims exercicis s’ha mostrat una gran dualitat als grans mercats, com passava amb la xifra dels viatgers

42

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

hotelers. Així, si avaluem novament la dinàmica des de 2010, observaríem que les pernoctacions generades pels mercats exteriors haurien augmentat un 29%, enfront del descens del 13,4% del mercat nacional. La comparació de les xifres de pernoctacions i viatgers permet capturar la conducta de la durada mitjana de les estades. En aquest sentit, podem observar els següents punts d’interès. Primer, s’espera novament un ascens en la durada de les estades, que es mourien des dels 3,03 dies en 2013 a 3,06 en 2014. En segon lloc, encara que per lògica la durada mitjana de les estades d’estrangers sigui superior a la de nacionals, crida l’atenció una discrepància evolutiva des de 2010, quan el mercat estranger augmenta les seves estades i el mercat nacional les disminueix. Aquest comportament seria consistent amb els impactes d’un efecte-renda.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Volum de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2004-2014

Taula 2.5

Milers de pernoctacions i percentatges Nivell 38.037 40.042 42.076 42.284 42.150 40.742 45.336 48.174 48.377 49.257 51.899

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variació 3,2% 5,3% 5,1% 0,5% -0,3% -3,3% 11,3% 6,3% 0,4% 1,8% 5,4%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Creixement anual del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2009-2014 Percentatges

12,0%

11,3%

10,0% 8,0%

6,3%

6,0%

5,4%

4,0% 1,8%

2,0%

0,4%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,3%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 43

Gràf. 2.7


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 2.6

Previsió del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Milers de pernoctacions i percentatges 2013 13.054 3.396 1.391 5.133 1.660 1.715 1.811 4.841 16.256 49.257

Espanya Alemanya Bèlgica França Itàlia Nòrdics Països Baixos Regne Unit Resta del món Total

2014* 13.511 3.627 1.459 5.349 1.702 1.873 1.872 5.422 17.085 51.899

Var. 13/12 -6,8% 9,9% -0,1% 7,1% -12,6% 17,5% -0,3% 1,4% 7,3% 1,8%

Var. 14*/13 3,5% 6,8% 4,9% 4,2% 2,5% 9,2% 3,4% 12,0% 5,1% 5,4%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Gràf. 2.8

Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Percentatges

12,0%

12,0%

10,0%

9,2%

8,0%

6,8%

6,0%

5,1%

4,9%

4,0%

4,2%

3,5%

3,4%

2,0% 0,0%

Regne Unit

Nòrdics

Alemania

Resta Món

Bèlgica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

44

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

França

Espanya

Països Baixos

2,5%

Itàlia


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014

Gràf. 2.9

Percentatges 29,1%

30,0% 25,0%

Estrangers

20,0%

Nacionals

15,0% 10,0%

6,0%

5,0%

3,5%

0,0% -5,0% -10,0% -15,0% 2010-2014*

-13,4%

2013-2014*

Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Evolució de la durada mitjana de l’estada hotelera a Catalunya segons grans mercats emissors en el període 2009-2014

Gràf. 2.10

Dies

3,8 3,6 3,4 3,2 3,0 2,8 2,6 2,4 2,2 2,0

2009

2010

2011 EM Global

2012 EM ext

2013

2014*

EM nac

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 45


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

2.2.4. Previsions de despesa dels turistes estrangers En aquest secció s’ofereixen les estimacions de despesa dels turistes estrangers en euros de 2011, per la qual cosa els creixements són reals. Cal recordar que la despesa no és ingrés i, per tant, realitzar un judici sobre creixement turístic a partir de les despeses pot ser arriscat. Les dades s’ofereixen detallades per mercats. Específicament, les estimacions indiquen un augment de les despeses reals del 7,9%, una xifra elevada però inferior a la reflectida en 2013, que va ser molt important. Aquest augment previst, coherent amb el context expansiu comentat anteriorment, portaria al muntant de despeses fins gairebé als 14.500 milions d’euros; amb ell s’haurien encadenat increments en els últims cinc anys. Per mercats, destaca l’augment de la despesa del francès, del 13%, i del nòrdic, 16%. El britànic, en línia amb els increments augurats en les xifres de població turística, veuria elevar les seves despeses en un 9,5%, i el conjunt de la resta de mercats, en un 7,5%. La despesa corresponent al mercat alemany també avançaria en un 5,5%. En el camp contrari se situaria el mercat italià, pel qual encara s’espera una disminució en les despeses globals.

Taula 2.7

Com a resultat de tot això apareix un indicador del perfil de turista molt interessant, i que sol estar més vinculat al cicle, com és el de la despesa per turista estranger. En aquest sentit, les despeses per turista arribarien a aconseguir els 890 euros per persona, la qual cosa significa un augment del 3,5%, en línia amb l’evolució del passat any. Aquests increments, de l’ordre del 3%, serien un fidel reflex de la recuperació econòmica dels mercats emissors i del sector turístic català, en particular. Les despeses per persona augmentarien en la majoria de mercats excepte en l’italià (-6,5%), holandès (-2,3%, amb un creixement econòmic baix) i el belga (-1,5%). En el cas italià, la feblesa econòmica, doncs, se seguiria traslladant en termes de despesa. En aquest sentit, sorprèn una mica el comportament del mercat francès (+9,7%). Aquest és un tema que s’ha d’investigar amb deteniment atès que semblaria incongruent amb els indicadors turístics previstos. No s’observen canvis apreciables en el pes de la despesa dels turistes classificats per mercats tradicionals i emergents, no obstant això podria donar-se en 2014 un petit augment en el percentatge agregat dels tres principals països emissors.

Evolució de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya en el període 2004-2014 Milions d’euros constants i percentatges 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivell 9.778 10.228 10.457 10.870 10.832 9.994 10.794 10.964 12.017 13.398 14.459

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

46

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Variació 4,6% 2,2% 4,0% -0,3% -7,7% 8,0% 1,6% 9,6% 11,5% 7,9%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Creixement de la despesa total real dels estrangers a Catalunya en el període 2009-2014

Gràf. 2.11

Percentatges

12,0% 10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

11,5% 9,6% 8,0%

7,9%

1,6%

-7,7%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Previsió de la despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació del 2013

Taula 2.8

Milions d’euros constants i percentatges Alemanya Bèlgica França Itàlia Nòrdics Països Baixos Regne Unit Resta del món Total

2013 945 429 2.215 609 696 500 1.164 6.839 13.398

2014* 997 438 2.508 580 808 501 1.274 7.352 14.459

Var. 13/12 5,7% 9,9% 21,8% -8,5% 22,5% 1,5% 6,8% 12,2% 11,5%

Var. 14*/13 5,5% 2,1% 13,2% -4,7% 16,1% 0,2% 9,5% 7,5% 7,9%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 47


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 2.12

Previsió del creixement de despesa total real dels turistes estrangers a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Percentatges

20,0% 16,1%

15,0%

13,2% 9,5%

10,0%

7,5% 5,5%

5,0%

2,1%

0,0%

0,2%

-5,0% Nòrdics

França

Regne Unit

Resta Món

Alemanya

Bèlgica

Països Baixos

-4,7%

Itàlia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Taula 2.9

Evolució de la despesa real per turista estranger a Catalunya en el període 2004-2014 Euros constants i percentatges 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivell 782 729 692 714 755 787 821 834 832 860 890

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

48

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Variació -6,8% -5,1% 3,2% 5,8% 4,2% 4,3% 1,7% -0,2% 3,3% 3,5%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució del creixement de la despesa real per turista estranger a Catalunya en el període 2009-2014

Gràf. 2.13

Percentatges

4,5%

4,2%

4,3%

4,0%

3,3%

3,0%

3,5%

2,5% 2,0%

1,7%

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% -0,5%

-0,2%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Previsió de la despesa real per turista estranger a Catalunya per mercats emissors en el 2014 i comparativa amb la situació en el 2013

Taula 2.10

Euros constants i percentatges Alemanya Bèlgica França Itàlia Nòrdics Països Baixos Regne Unit Resta del món Total

2013 739 762 534 550 926 719 691 1.278 860

2014* 742 750 586 515 1.006 702 694 1.322 890

Var. 13/12 -3,8% 0,5% 12,1% -3,4% 5,1% 0,8% 1,8% 1,4% 3,3%

Var. 14*/13 0,4% -1,5% 9,7% -6,5% 8,6% -2,3% 0,5% 3,5% 3,5%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 49


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 2.14

Previsió del creixement de la despesa real per turista estranger a Catalunya segons mercats emissors per al 2014 Percentatges

10,0%

9,7%

8,0%

8,6%

6,0%

3,5%

4,0% 2,0%

0,5%

0,0%

0,4%

-2,0%

-1,5%

-4,0%

-2,3%

-6,0% -8,0%

-6,5%

França

Nòrdics

Resta Món

Regne Unit

Alemanya

Bèlgica

Països Bajos

Italia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

2.3. Elements de política turística a Catalunya Per molt que les sèries mostrin creixements queda un treball feixuc per fer per consolidar el turisme a Catalunya com una activitat sostenible, des d’un punt de vista ampli, i millorada en termes de qualitat i rendibilitat. En aquesta secció ens hem permès assenyalar algunes de les principals prioritats que creiem haurien d’escometre els agents, públics i privats, per optimitzar els rendiments del sector i impulsar el seu creixement futur, quantitatiu i qualitatiu: • El mercat nacional és estratègic per al creixement turístic de Catalunya, sobretot pel que fa a les destinacions territorials. Per tant, les estratègies de promoció en aquest mercat són molt importants. • En termes de mercats emissors, els esforços han de dedicar-se a explorar noves vies però en gran manera també a intensificar la política d’atracció en mercats tradicionals. En aquest sentit, i en particular, seria convenient donar impulsos diferencials en mercats com el britànic, que històricament demostren certes dificultats de creixement.

50

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

• Els elevats increments que està registrant Catalunya, sobretot pel que fa als indicadors poblacionals (turistes i viatgers) requereixen avanços significatius en la distribució mensual (temporal) dels fluxos. Si l’augment dels indicadors es segueix localitzant en els mesos i setmanes centrals de l’any en el mig termini (o fins i tot en el curt), no serà sostenible. Les deseconomies de congestió i el seu impacte sobre la marca farien efecte en el desenvolupament futur. Urgeix, doncs, desenvolupar una estratègia integral de destinacions, productes, preus i mercats per tal de compatibilitzar el creixement amb la batalla contra aquest flagell característic de les destinacions massives i consolidades. • Un altre desequilibri al que cal fer front és la concentració territorial de l’activitat turística. Per un principi d’eficiència (externalitats negatives) i d’equitat (reequilibri territorial i desenvolupament local) és prioritari dissenyar estratègies per desenvolupar destinacions diferents de les massives i impulsar el turisme itinerant. Aquest punt és especialment rellevant en el cas de la


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

capital catalana. El nostre parer és que hauria d’aprofitar-se la capacitat d’atracció de Barcelona per contribuir a desenvolupar significativament fluxos en altres parts del territori, no solament en termes d’excursionisme sinó també generant pernoctacions. El problema per aconseguir-ho no és la falta de recursos transformables en productes, que n’hi ha i de gran qualitat, sinó la d’inversió en estratègia i promoció. • En relació al darrer punt, Catalunya ha de dedicar molts més esforços en clau de promoció i comercialització. En particular, han d’impulsar-se els canals on-line i la difusió de la marca. • Els turistes compren experiències turístiques. Això requereix la conformació de productes integrats, que ofereixin diferents serveis de qualitat. Per tant, des d’un punt de vista de l’oferta, cal destinar esforços i recursos a combinar productes i recursos locals darrere de productes sintètics7. Ja existeixen experiències territorials basades en la integració i comercialització de producte, que conjuguen un ventall de serveis privats. En clau territorial, aquest és el camí. És la col·laboració competitiva. • El sector necessita de força de treball qualificada en tecnologies TIC, promoció i comercialització, idiomes i en servei al client, entre altres competències. Per assolir això, els agents privats i públics han d’impulsar una revisió dels productes formatius existents, tant a nivell professional com universitari, per donar resposta a les necessitats laborals presents i futures en el sector. • La taxa turística, aplicada des de novembre del 2012 a Catalunya, ha estat un èxit. No sembla haver afectat als fluxos ni tenir gran problema d’acceptació entre els turistes estrangers en particular. L’anirem analitzant amb el temps, seguint els seus possibles impactes, però ara és important establir estratègies consistents per a la distribució dels recursos recaptats (que amb tota seguretat aniran a més) amb els objectius prioritaris per a la consolidació de Catalunya com a destinació turística internacional. No hauríem de dedicar molts esforços a atomitzar

les mesures de suport i impuls i sí a arbitrar estratègies que, seguint criteris d’eficiència, comportin un retorn socio-econòmic òptim.

2.4. Consideracions finals La millora econòmica dels principals mercats emissors, l’efecte-proximitat, la recuperació del mercat nacional, la persistència de la inestabilitat en països competidors i la capacitat competitiva de Catalunya i Barcelona són els factors que estan darrere dels pronòstics favorables per a la conjuntura turística del 2014. En concret, les prediccions apunten cap als següents patrons: • Els mercats tradicionals creixeran a ritmes importants en alguns casos. Es destaquen les bones previsions per al mercat britànic, alemany o nòrdic. Així mateix s’augura certa recuperació del mercat italià. • Els mercats emergents seguiran expandint-se, encara que amb una mica menys de vigor. • S’esperen increments al mercat nacional, esperonats per la millora en la confiança i la recuperació, encara que a taxes encara modestes. • La durada mitjana de les estades hoteleres fins i tot augmentarà. • En termes de despesa s’espera així mateix un creixement important que es traslladarà a la despesa per turista.

7. En aquest sentit ha de treballar-se intensament en l’analítica de dades (Big Data) i en la vigilància tecnològica amb l’objectiu de millorar l’experiència i els serveis als clients.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 51


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 2.11

Síntesi de l’evolució dels indicadors de demanda turística per a Catalunya en el 2013 i previsió per al 2014

Milers de turistes, milions d’euros constants, euros constants, milers de viatgers i pernoctacions, dies i percentatges Turistes estrangers Despesa total Despesa per turista Viatgers hotelers Espanyols Estrangers Pernoctacions hoteleres Espanyols Estrangers Estada mitjana hotelera Espanyols Estrangers

2013 15.578 13.398 860 16.240 5.941 10.299 49.257 13.054 36.203 3,03 2,20 3,52

2014* 16.248 14.459 890 16.980 6.114 10.867 51.899 13.511 38388 3,06 2,21 3,53

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos i de l’Instituto Nacional de Estadística.

52

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Var. 13/14* 4,3% 7,9% 3,5% 4,6% 2,9% 5,5% 5,4% 3,5% 6,0% 0,8% 0,6% 0,5%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Annex 2.1 Evolució de la xifra d’afiliats a la seguretat social en activitats típiques turístiques a Catalunya en el període 2009-2013: alguns elements d’interès En aquest annex es revisa, de manera sintètica, l’evolució de l’ocupació creada en activitats típiques turístiques a Catalunya per al període 2009-2013, caracteritzat per la ja coneguda etapa de la “Gran Recessió”. En l’àmbit turístic, no obstant això, el període comprèn una fase de recuperació, després del desastre ocorregut amb els fluxos l’any 2009, que ja es venia parcialment anunciant en el 2008. En particular, la principal qüestió a analitzar és establir el paper del sector en aquesta etapa, de manera comparativa a la resta de sectors. En un període d’intensa destrucció neta d’ocupació i d’alça elevada en els registres d’atur té interès, doncs, determinar quin ha estat el comportament en aquests termes del sector turístic. Es podrien establir algunes hipòtesis prèvies. En primer lloc, atès que els registres de demanda turística s’han recuperat a taxes elevades des de 2009, podria esperar-se que les xifres d’ocupació en els subsectors turístics també ho hagin fet, marcant un patró diferencial positiu -o menys negatiu- respecte a altres activitats econòmiques. En segon lloc, a aquest tipus d’activitats productives se’ls assigna habitualment una alta intensitat en la generació d’ocupació (i.i. elevada elasticitat-output). En tals circumstàncies, a igualtat de creixement, aquest tipus de sectors podrien crear més ocupació que la resta. En tot cas, s’aprofitaran les dades per avaluar dos aspectes addicionals d’interès. Per a l’anàlisi s’utilitzaran les dades sobre afiliats a la Seguretat Social, tant del règim general (RGSS) com del d’autònoms (REPTA), proveïts pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Les dades són trimestrals, per la qual cosa l’estudi es realitzarà a partir de les mateixes mitjanes. En l’anàlisi del sector turístic, i amb aquest tipus de dades, un element metodològic important a tenir en compte és l’acotació del sector. Així, el principal problema existent en aquest sentit emergeix perquè les activitats econòmiques, a nivell estadístic, vénen definides a partir del criteri d’ofertes homogènies. No

obstant això, el sector turístic es configura a través de la demanda. Això provoca, per exemple, dues situacions: una, que el sector turístic, estrictament, hauria d’abastar un extens elenc de sectors d’oferta (gran part dels serveis privats, per exemple); i segon, i el que és més rellevant en el terreny estadístic, apareix el problema de la demanda dual, associat al fet que una mateixa oferta pot ser considerada turística o no segons l’agent que la demandi (per exemple, la restauració). Aquest últim punt, en particular, complica en gran manera la determinació del sector, ja que la pràctica estadística no està preparada per escometreho amb solvència. Ateses aquestes dificultats, s’ha optat per utilitzar una definició restrictiva del sector, considerant només les activitats d’allotjament i restauració, sent conscients, doncs, que falten activitats i que existeix algun problema de demanda dual. En tot cas, creiem que la seva anàlisi pot ser una aproximació raonable per esbrinar el patró diferencial marcat pel sector íntegrament. En la taula adjuntada es reprodueix el nombre de cotitzadors pel subsector turístic de l’hostaleria i restauració, comparat amb el total del sector terciari i el conjunt de l’economia catalana des del 2009. En aquest sentit, s’observa un augment de la xifra dels cotitzadors globals en el subsector turístic (tant del règim general com d’autònoms) en gairebé 10.000 persones, evolució que contrasta amb la disminució del volum d’aquests en tot el sector serveis, uns 66.000, i en tota l’economia, uns 275.000. Aquesta evolució dispar ha comportat un increment en el pes de la xifra dels cotitzadors turístics, que ha passat de suposar el 6,8% del total en 2009 al 7,9% en 2013, més d’un punt percentual.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 53


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula A.2.1.1

Evolució de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Afiliats i percentatges

2009 2010 2011 2012 2013

Total

Serveis

3.053.916 2.989.791 2.925.947 2.838.749 2.778.827

2.211.039 2.212.633 2.198.308 2.166.897 2.145.593

72,4% 74,0% 75,1% 76,3% 77,2%

Hoteles + Restaurantes 208.395 212.909 215.077 217.650 218.162

6,8% 7,1% 7,4% 7,7% 7,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

En la gràfica pot observar-se clarament la diferent evolució, amb una disminució monotònica en els serveis i tota l’economia, i un augment continuat en el subsector turístic considerat. D’aquesta manera, des del 2009 el volum dels cotitzadors en hostaleria i restauració hauria crescut en un 4,7%, xifra que contrasta amb la disminució del 3% en tot el terciari i, sobretot, amb la reculada del 9% en el total l’economia catalana. Les xifres concretes pel 2013 són qualitativament similars, amb un lleuger augment del 0,2% en turisme i el descens del 1% i del 2,1% en serveis i economia global, respectivament. Així mateix, hem procedit a detallar l’anàlisi només per al sector allotjament. Les raons són vàries. En primer lloc, el sector d’allotjament és fonamentalment diferent del de restauració, amb empreses de major grandària, economies d’escala i majors dotacions de capital per empleat; i, en segon lloc, perquè aquest sector és al complet assignable al sector turístic. L’allotjament, com se sap, és un dels criteris que defineix la categorització d’un individu com a turista (a més de la residència). Per tant, no hi ha cap problema estadístic de demanda dual, que sí es produeix en el cas de la restauració. En aquest sentit, els resultats qualitatius obtinguts en aquest cas no varien molt comparats als de l’agregat anterior. En efecte, el volum dels cotitzadors en el subsector estricte d’allotjament hauria crescut en un 7,2% des de 2009, patró diametralment diferent a la disminució del 9% esdevinguda en l’economia catalana en general. En 2013 el

54

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

nombre de cotitzadors en aquest subsector turístic va augmentar un 0,9%, mentre que va seguir disminuint en els agregats sectorials de referència.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013

Gràf. A.2.1.1

Nombres índex

110 105 100 95 90 85 80

2009

2010

2011

Economia Global

Serveis

2012

2013

Host+Rest

Nota: 2009 = 100. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Percentatges

6,0%

4,7%

4,0% 2,0%

0,2%

0,0%

-1,0%

-2,0% -4,0%

-3,0%

-2,1%

-6,0% -0,8% -10,0%

-9,0%

2009-2013 Economia Global

2013 Serveis

Host+Rest

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 55

Gràf. A.2.1.2


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. A.2.1.3

Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsector allotjament versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Percentatges

8,0%

7,2%

6,0% 4,0% 2,0%

0,9%

0,0% -2,0% -4,0%

-1,0% -3,0%

-2,1%

-6,0% -0,8% -10,0%

-9,0%

2009-2013

2013 Allotjament

Serveis

Economia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

Un segon element d’interès, relacionat amb el tipus de dades que es manegen, té a veure amb la variabilitat temporal dels cotitzadors. Aquest és un aspecte de particular rellevància per al sector turístic, tenint en compte els problemes associats a l’estacionalitat (econòmics, laborals i mediambientals). Així doncs, semblaria interessant inspeccionar la variabilitat temporal de l’ocupació a partir d’un índex sumari. A aquest efecte s’ha computat el coeficient de variació trimestral dels cotitzadors per als sectors anteriors. Val la pena notar que aquests valors es veuen afectats temporalment per efectes calendari i, en el sector turístic en particular, de manera significativa per la localització de la Setmana Santa. En tot cas, i malgrat aquesta heterogeneïtat, poden establir-se algunes conclusions a tenor dels resultats que s’exposen més a baix. En aquest sentit, les dades il·lustren dos elements d’interès: en primer lloc, la variabilitat temporal de l’ocupació és clarament major en el subsector turístic (hotels més restaurants) que en els agregats sectorials, la qual cosa no és nova; però, en segon

56

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

lloc, i això crida més l’atenció, aquesta variabilitat ha anat empitjorant. A excepció del 2013, el coeficient de variació en l’hostaleria i restauració creix de manera continuada, i la variabilitat ha augmentat aproximadament un 30% en el període. Aquesta evolució, de fet, no es dóna de manera anàloga en la resta de sectors: a la mateixa franja temporal, en el global de l’economia, la variabilitat fins i tot es redueix.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Variabilitat intertrimestral de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013

Taula A.2.1.2

Coeficients de variació Total 0,0147 0,0041 0,0112 0,0167 0,0081

2009 2010 2011 2012 2013

Serveis 0,0062 0,0063 0,0065 0,0135 0,0090

Hotels + Restaurants 0,0536 0,0538 0,0677 0,0777 0,0679

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

Variabilitat intertrimestral de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsector turístic a Catalunya en el període 2009-2013 Coeficients de variació 0,0777%

0,08%

0,0679%

0,0677%

0,06%

0,0536%

0,0538%

2009

2010

0,04%

0,0% 2011

2012

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

I, finalment, un aspecte que pot analitzar-se inicialment, -aprofitant que tenim les dades sobre cotitzadors en sectors turístics-, és si hi ha alguna associació entre l’evolució de l’ocupació turística i els indicadors de demanda turística, com els estudiats en el capítol anterior. Així les coses, pot donar-se una situació en la qual els indicadors de demanda assenyalin evolucions expansives, mentre que les dades d’ocupació no mostrin tal patró. En principi, tal discrepància pot

atribuir-se a diverses raons, entre les quals caldria considerar l’ampliació de jornades o fins i tot la incidència de l’economia submergida. En tot cas, creiem útil verificar si en aquest període hi ha similitud de patrons. Per a això s’ha pres la informació relativa a les pernoctacions en establiments d’allotjament reglats, això és hotels, acampaments i allotjaments de turisme rural, i l’evolució de la xifra de cotitzadors en el subsector estricte de l’allotjament, en mitjanes

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 57

Gràf. A.2.1.4


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

trimestrals8. Les dades sobre la demanda en establiments provenen de les enquestes que periòdicament realitza l’Instituto Nacional de Estadística: l’Enquesta d’Ocupació Hotelera (EOH), la d’Ocupació en Acampaments (EOA) i la d’Ocupació en Allotjaments

Gràf. A.2.1.5

de Turisme Rural (EOATR). Com s’observa en la gràfica, l’evolució és semblant en termes globals, amb una excepció clara l’any 2011. 8. No s’ha considerat la demanda en apartaments pels seus problemes de representació de la demanda total real.

Variació temporal de la xifra de cotitzants a la seguretat social per subsector allotjament versus pernoctacions totals a Catalunya en el període 2009-2013 Nombres índex

120 115 110 105 100 95 90

2009

2010

2011 Cotizants Aloj

2012

2013

Pernoctacions Tot

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya) i de l’Instituto Nacional de Estadística.

Per tant, els resultats obtinguts en aquesta nota apuntarien en tres direccions: • Els subsectors turístics semblen haver-se comportat clarament millor des del 2009 que l’economia catalana en general. En un període de destrucció neta d’ocupació, aquests subsectors han anat augmentant en net les seves xifres de cotitzadors, conferint al sector el paper de “taula de salvació” del mercat laboral català, quant a nombre d’efectius laborals. • No obstant això, aquest increment s’ha produït a costa d’un augment en la variabilitat temporal en el nombre de cotitzadors. No hi ha hagut, doncs, avanços en aquest desequilibri turístic, la qual cosa llança certa preocupació.

58

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

• Pel subsector estricte de l’allotjament, els indicadors de cotitzadors i demanda evolucionen de manera globalment no contradictòria. Per tant, la utilització d’aquests pot ser una aproximació acceptable en termes d’ocupació, almenys a nivell global. Òbviament, poden haver resultats diferents si es descendeix al detall al territori. Evidentment, aquesta nota no ha contemplat altres aspectes d’indubtable interès en termes de la dinàmica laboral, com per exemple els relacionats amb les característiques de l’ocupació turística, ja que en sobrepassarien l’abast.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Annex 2.2 L’estacionalitat turística a Catalunya i les seves marques principals: alguns elements d’interès en el periode 2009-2012

com per exemple la localització de la Setmana Santa. Finalment, hem de considerar una mesura referencial de la demanda o l’activitat turística. Dins de les diferents opcions, s’ha optat per emprar les pernoctacions hoteleres, com a indicador proper a l’impacte econòmic i per la seva disponibilitat territorial. En aquest sentit, s’analitzarà l’evolució de la concentració temporal de l’activitat per a Catalunya en el seu conjunt i per a les seves principals marques turístiques, que són les que aglutinen el gruix de la demanda i de la problemàtica associada a la concentració temporal dels fluxos turístics. A part del mesurament i anàlisi de l’evolució temporal, s’abordarà una descomposició de l’estacionalitat per grans mercats, utilitzant a més la tècnica de Shorrocks (1982)9.

L’estacionalitat turística constitueix un dels principals desequilibris de les destinacions turístiques desenvolupades (Baron (1975) i Baum (1999)). En síntesi, les seves principals conseqüències negatives tenen a veure amb els impactes mediambientals (externalitats negatives, Manning and Powers (1984)), econòmics (ineficiències d’ús, Roselló et al. (2004)) i laborals (capital humà, Krakover (2000)). És per això que la literatura acadèmica ha desenvolupat un creixent interès per entendre aquest fenomen, analitzar les seves causes i conseqüències i examinar la rellevància de diferents instruments de política. En aquest sentit, i com van assenyalar Koenig i Bischoff (2005), en un conegut survey, una de les principals i més necessitades àrees de recerca està relacionada amb els aspectes de mesurament. No obstant això, per mesurar es necessita fitar amb exactitud la seva definició. Encara que la literatura ha generat diferents accepcions, creiem que una de les més encertades és la que va assenyalar Butler (1994), que va parlar de l’estacionalitat en termes d’un desequilibri distributiu que admetria un mesurament sintètic.

En la gràfica adjuntada se subministra l’evolució de l’estacionalitat turística, en el període 2009-2012. Aparentment s’observen dues qüestions d’interès: en primer lloc, la distribució mensual és clarament onepeak, amb el cim en el mes d’agost de cada any, encara que s’albira un segon pic coincident amb la ubicació de la Setmana Santa; en segon lloc, es distingeix que el pic d’agost es fa cada vegada més pronunciat, la qual cosa seria indicatiu de major concentració. En tot cas, i per a una valoració més rigorosa i completa, s’ha computat el coeficient de variació intermensual per al període d’atenció.

Per tant, si volem mesurar necessitem emprar una mesura sumari de la concentració de l’activitat turística al llarg de l’any. Com va assenyalar Duro (2008) hi ha diferents opcions, en funció de com es ponderin els diferents mesos (o temporades) en la mesura sintètica. En aquesta nota, i per salvar espai, es proposa usar únicament el coeficient de variació, la principal característica de la qual és la seva neutralitat temporal. És a dir, considera de la mateixa forma els canvis que ocorren en tots els mesos, independentment del lloc que ocupin en la distribució temporal. D’altra banda, una altra elecció metodològica que hem de fer és la unitat temporal bàsica d’anàlisi. L’elecció del mes és raonable pel seu detall, a més de per la seva relació amb els exercicis típics de seguiment de l’activitat. No obstant això, aquesta pot causar biaixos comparatius, tenint en compte de l’efecte de les variables calendari,

9. La descomposició natural de Shorrocks consisteix a atribuir la contribució relativa de cada factor additiu (en el nostre cas, cada gran mercat sobre la base del ràtio entre la variància pròpia de cada factor mercat) més la covariància entre mercats i la variància global.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 59


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució mensual de la demanda hotelera a Catalunya en el període 2009-2012 Pernoctacions hoteleres

9000000 8000000 7000000 6000000 5000000 4000000 3000000 2000000 1000000 oct-12

jul-12

abr-12

gen-12

oct-11

jul-11

abr-11

gen-11

oct-10

jul-10

abr-10

gen-10

oct-09

jul-09

abr-09

0 gen-09

Gràf. A.2.2.1

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

La computació dels coeficients de variació per a la demanda hotelera a Catalunya posen de manifest els escassos resultats obtinguts amb vista a combatre l’estacionalitat turística. En efecte, la concentració sobre una base mensual no s’ha reduït de manera ostensible des de 2009; de fet, fins i tot ha ascendit. Bàsicament, aquesta evolució ha comptat amb la disminució de la concentració al mercat nacional i l’augment del component estranger. En particular, aquesta discrepància evolutiva es concentra en 2012: caldrà veure si aquest patró es consolida en els següents exercicis. Cal destacar que en aquest període les pernoctacions hoteleres van augmentar un 18,7%. En tals circumstàncies, el creixement experimentat en la demanda hauria coincidit amb un empitjorament del desequilibri temporal, la qual cosa llança certes ombres sobre la seva sostenibilitat. La descomposició de la concentració, seguint la regla de Shorrocks (Shorrocks (1982)), permet conèixer amb més precisió el paper relatiu de cada gran mercat en l’explicació d’aquesta i de la seva evolució. En aquest

60

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

sentit, els resultats posen de manifest el majoritari i creixent pes del mercat estranger en l’explicació de la concentració mensual de les pernoctacions hoteleres a Catalunya. Específicament, en el 2012 una mica més del 80% de la concentració mensual és ja assignable al mercat estranger. Aquest pes creixent es deu a l’augment en la pròpia concentració mensual d’aquest mercat i, així mateix, a l’increment del seu paper, que ha passat de suposar el 64% de la demanda hotelera en 2009 al 71% en 2012, ajudat per un increment individual del 31%, enfront de la disminució en les pernoctacions dels espanyols en gairebé un 4% des de 2009.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per grans mercats en el període 2009-2012

Gràf. A.2.2.2

Coeficients de variació

0,7 0,65 0,6 0,55 0,5 0,45 0,35 0,3

2009

2010

2011

Total

Nacionals

2012

Estrangers

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Descomposició de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per grans mercats en el període 2009-2012 Coeficients de variació i percentatges 2009 2010 2011 2012

CV 0,5613 0,5438 0,5646 0,5638

% Nacionals 27,9% 25,8% 23,8% 19,3%

% Estrangers 72,1% 74,2% 76,2% 80,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Addicionalment, i aprofitant l’espai, té interès inspeccionar l’evolució de la concentració en les principals marques turístiques. En aquest sentit, s’han avaluat les marques de Barcelona (Barcelonès), Costa de Barcelona (que integra Costa Maresme i Costa Garraf), Costa Daurada i Costa Brava, que en el seu conjunt aporten més del 91% de les pernoctacions hoteleres registrades a Catalunya en 2012. El detall

posa de manifest l’elevada concentració existent en la Costa Daurada, en primer lloc, amb un coeficient de variació que gairebé quadriplica al de Barcelona. A més, la concentració ha crescut substancialment en aquests anys, amb un increment de la demanda en aquest mateix període del 10%. En aquest cas, la descomposició per grans mercats il·lustra amb claredat el paper de cadascun d’ells. En efecte, en aquesta

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 61

Taula A.2.2.1


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

destinació l’augment de la concentració s’atribueix al component estranger, que explicaria ja en el 2012 el 72% de la concentració mensual. Augmenta el seu pes, però també creix la concentració mensual del propi component estranger, des d’un valor de 0,95 fins a 1,03. Barcelona, esperonada pel poder de la capital i el seu “turisme tot l’any” mostra una concentració baixa que, en tot cas, ha crescut en aquests anys, però amb una demanda que ha augmentat en un 34% en el període. El pes del component estranger és molt majoritari i creixent, representant ja en el 2012 el 98% del total de la concentració, determinat pel seu paper creixent i l’augment en la seva concentració.

Taula A.2.2.2

L’única marca entre les principals que ha vist disminuir la seva concentració mensual ha estat la Costa de Barcelona, en part influenciada per la capacitat d’atracció i de diversitat temporal de la capital catalana, amb un augment de la demanda d’un 22% des de 2009. En aquest cas, el repartiment del pes entre els mercats no ha variat excessivament, amb l’estranger com a majoritari. És l’única marca on la concentració del mercat estranger es redueix. Finalment, Costa Brava segueix el deixant dels augments en la concentració i el seu coeficient de variació de la demanda mensual puja des de 0,79 fins a 0,81, en un període en el qual la demanda hotelera es va incrementar solament un 3%. En aquest cas, l’augment novament s’atribueix al creixent paper del mercat estranger, que genera en 2012 el 81% de la concentració mensual.

Concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per principals marques turístiques en el període 2009-2012 Coeficients de variació Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

2009 0,2041 0,8132 0,7859 0,8546

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

62

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2010 0,2308 0,8173 0,7859 0,8546

2011 0,2381 0,8103 0,7734 0,9205

2012 0,2421 0,7559 0,8119 0,9195


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera en les principals marques turístiques de Catalunya en el període 2009-2012

Gràf. A.2.2.3

Coeficients de variació

1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0

0,81 0,82 0,81

0,20

0,79 0,79 0,77

0,76

0,81

0,85 0,85

0,92 0,92

0,23 0,24 0,24

Barcelona

Costa Barcelona 2009

Costa Brava 2010

2011

Costa Daurada

2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Descomposició de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya en les principals marques turístiques per grans mercats en el període 2009-2012 Coeficients de variació i percentatges

Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

Nacional 10,9% 15,3% 23,5% 43,0%

2009

Estranger 89,1% 84,7% 76,5% 57,0%

Nacional 2,1% 16,5% 19,8% 27,6%

2012

Estranger 97,9% 83,5% 80,2% 72,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 63

Taula A.2.2.3


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula A.2.2.4

Concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya per principals marques turístiques i grans mercats en el període 2009-2012 Coeficients de variació

Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

Nacional 0,1163 0,4999 0,7113 0,7891

2009

Estranger 0,2446 0,9470 0,8367 0,9508

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Per tant, el recent ascens de la demanda hotelera a Catalunya i les seves principals marques s’ha produït a costa de l’augment en la concentració mensual, majoritàriament impulsat pel component estranger, que ha estat el que més ha crescut en aquests anys en el qual la recessió ha tingut conseqüències en les pernoctacions del mercat nacional. L’efecte combinat d’augment en el pes del volum d’estrangers i en el de la seva concentració està generalment darrere d’aquesta evolució negativa. En aquest sentit i amb aquestes dades, la política de reducció de l’estacionalitat passaria per un augment en el pes del mercat nacional, molt afectat per la crisi (i que és menys estacional), i en gran manera per activar polítiques de reducció de l’estacionalitat al mercat estranger, particularment en zones com la Costa Daurada. El combat de l’estacionalitat és un dels irrenunciables camins a transitar si el que es persegueix és fer compatible el continu creixement de l’activitat amb una mínima sostenibilitat.

64

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Nacional 0,0879 0,4035 0,6506 0,7514

2012

Estranger 0,2884 0,8847 0,8957 1,0353


3. Les previsions de la demanda turística a Espanya per a l’exercici de 2014: bones perspectives

3.1. Introducció L’exercici del 2014 sembla que serà un “bon” any turístic. Aquestes expectatives favorables, que s’uneixen a creixements anteriors, s’assentarien en tres palanques de mercat rellevants. En primer lloc, s’espera que els principals mercats emissors europeus, és a dir Alemanya, França i Regne Unit, s’expandeixin a bon ritme en termes generals. Les xifres que en aquests moments tenim sobre reserves així ho indiquen1, igual que les dades fetes públiques sobre l’entrada de visitants estrangers en el primer quadrimestre. Aquest creixement, al seu torn, vindria explicat per diversos factors: l’acceleració d’aquest als països d’origen (Regne Unit i Alemanya, en particular2), la categorització d’Espanya com a destinació de proximitat davant conjuntures febles (per exemple, França), els problemes en destinacions parcialment competidores (Egipte, sobretot, però també Tunísia o Turquia) i, òbviament, la capacitat competitiva i tractora de les destinacions espanyoles, principalment les situades en el Mediterrani i Canàries. En segon lloc, s’augura una continuació del patró de creixement diferencial en altres mercats, particularment els emergents. Així, es preveuen bones perspectives per als mercats nòrdics, per a Rússia3 (encara que a menors nivells d’acceleració que els experimentats anys enrere), Àsia o Amèrica Llatina. Aquest tipus de mercats són importants, com a estratègia de futur, atès la seva capacitat de creixement i la intensitat d’impacte econòmic en les destinacions, plasmat, per exemple, a través de la mitjana de les despeses, si bé encara tenen un pes reduït. En tercer lloc, una altra palanca rellevant -almenys en l’aspecte qualitatiu- s’espera que provingui del mer1. Les dades conegudes de les reserves hoteleres i de transport aeri cap a les destinacions turístiques de sol i platja corroboren aquesta previsió. 2. Per exemple, les previsions de l’OCDE (Economic Outlook) apunten a una acceleració del creixement a Alemanya en 2014, que arribaria a l’1,9% (davant del 0,5% del 2013), i en el Regne Unit, del 3,2% en el 2014 enfront a l’1,7% del 2013. En el cas francès la millora és més sensible, i passaria del 0,3 al 0,9%. 3. Encara s’ha de veure l’efecte que el conflicte d’Ucraïna tindrà sobre els fluxos turístics russos i a la seva zona d’influència.

cat nacional. En particular, i encara que no s’auguren registres elevats, existeixen indicis de creixements positius ( ja vistos en Setmana Santa), i, per tant, de canvi de tendència respecte als anys anteriors. Donat el pes d’aquest mercat en el total i específicament en moltes destinacions espanyoles, la seva evolució té un impacte significatiu sobre el patró global. D’aquesta manera, les destinacions especialitzades en mercat nacional, i que s’han vist molt afectades per la crisi, podrien créixer, tenint en compte, òbviament, la diferent casuística existent. De fet, de manera transversal als factors de mercat anteriors, apareixen elements generals explicatius com la millora en les taxes de creixement dels mercats, la inestabilitat en destinacions competidores i la seva percepció, i la nostra capacitat d’atracció, lligada a la bondat dels nostres recursos i productes. Entrant en matèria, les previsions de l’Índex UAB apuntarien a un augment del volum de turistes estrangers en tot el país que podria ser de l’ordre del 4,9%, només lleument per sota de l’alt creixement registrat l’any anterior (5,6%). Per mercats, el nombre de turistes provinents de França i Alemanya s’incrementaria entre el 5 i el 6% (la qual cosa és especialment constatable, per la seva dimensió), i del Regne Unit el 3,5%. El mercat nord-americà seguiria sense aixecar el cap i continuaria l’augment dels mercats no tradicionals –agrupació resta de mercats-, amb un 7,7%. Quant al volum de viatgers hotelers, s’espera un increment del 2,5%, superior al de l’any anterior, i pel que fa a pernoctacions en aquests establiments, un 3,6% més. Per mercats, caldria ressaltar l’expectativa d’augment del nombre dels viatgers nacionals, un 1,1%, i de les seves pernoctacions, un 1%. El creixement previst real en la despesa dels estrangers seria del 7,7%, i un 2,7% pel que fa a la despesa per turista. Amb aquest panorama en els indicadors, el sector tornaria a protagonitzar la recuperació econòmica del país, emfatitzant la seva capacitat per mantenir les posicions de lideratge mundial, d’atreure a més clients i mercats i de saber reinventar-se. Òbviament, existeixen febleses estructurals, però també grans possibilitats i reptes. La continuació d’aquest patró

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 65


en el futur necessita, inextricablement, del suport decidit de l’administració en camps com la innovació, la promoció i la comercialització, la imposició o les inversions en infraestructures. El capítol s’organitza, doncs, de la forma següent. En la secció segona es reprodueixen les previsions associades a l’indicador de turistes estrangers i els de demanda hotelera (tant viatgers com pernoctacions) per a l’any 2014, segmentades per mercats. En aquesta edició se subministra informació més detallada que en les edicions anteriors. En la secció tercera es revisen les previsions relatives a despesa i a despeses per turistes del mercat estranger. La secció quarta acull una sèrie de consideracions finals.

3.2. Les previsions sobre turistes i pernoctacions en el 2014 3.2.1. Previsions de volums de turistes estrangers en el 2014 En aquesta secció s’ofereixen, en primer lloc, les prediccions sobre l’indicador del volum de turistes estrangers per a Espanya en 2014 per mercats emissors. Les dades bàsiques provenen de l’Enquesta FRONTUR4 , que elabora periòdicament l’Instituto de Estudios Turísticos. En particular, les estimacions apuntarien al fet que en 2014 Espanya podria assolir els 63,6 milions de turistes, un 4,9% més que en 2013, any en què es va superar amb claredat la barrera dels 60 milions (5,6%). Amb aquest resultat el país tornaria a batre registres i faria de 2014 un altre any de rècord. Encara que aquesta dada no té per què estar estretament lligada amb l’impacte econòmic d’aquests, aquest indicador s’associa amb la grandària de mercat i la capacitat de fidelització. Per diverses raons, tant externes com internes, el país aconseguirà tornar a atreure més clientela internacional; en principi, és una bona dada. Entre altres coses, assenyala la capacitat competitiva d’un país amb recursos i productes turístics de primer nivell, en un context sòcio-políticament estable. Amb la dada de 2014, el sector turístic espanyol encadenaria ja cinc exercicis consecutius de creixement, fent oblidar les reculades ocorregudes en 2008 i especialment en 2009. De fet, en la Gràfica 3.2. s’analitza aquest creixement en un context temporal més ampli que el purament anual. Així, des de 2009, l’any en el qual la crisi turística va copejar amb especial cruesa al país, la xifra de turistes estrangers hauria augmentat en un 21,9%, no gaire lluny del 26,4% que es va aconseguir entre el 2000 i el 2007, amb dos anys més. L’últim increment hauria deixat enrere, doncs, els estralls causats en el bienni 2007-2009.

4. L’enquesta de Movimientos Turísticos en Fronteras (Frontur) és l’operació estadística de l’IET que recull les dades relatives al turisme no resident a Espanya i les seves característiques bàsiques.

66

Índex UAB d’Activitat Turística 2014


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Nombre de turistes estrangers a Espanya en el període 2000-2014 Turistes i percentatges

Taula 3.1

Turistes 46.402.928 48.565.344 50.330.623 50.853.815 52.429.832 55.913.778 58.004.462 58.665.504 57.192.014 52.177.640 52.676.973 56.176.884 57.464.496 60.661.073 63.609.829

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variació Anual 2,1% 4,7% 3,6% 1,0% 3,1% 6,6% 3,7% 1,1% -2,5% -8,8% 1,0% 6,6% 2,3% 5,6% 4,9%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya en el període 2001-2014

Gràf. 3.1

Percentatges

8,0% 6,0%

6,6% 4,7%

4,0%

3,6%

2,0%

6,6%

5,6%

3,7%

3,1%

1,1%

1,0%

4,9%

2,3%

1,0%

0% -2,0%

-2,5%

-4,0% -6,0% -8,0% -10,0%

-8,8%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 67


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 3.2

Creixement del nombre de turistes estrangers a Espanya, per períodes 2000-2007, 2007-2009 i 2009-2014 Percentatges

30,0% 25,0%

26,4% 21,9%

20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0 -5,0% -10,0% -15,0%

-11,1%

2000-2007

2007-2009

2009-2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

És interessant, seguidament, inspeccionar el paper que s›espera que tinguin els diferents mercats emissors en l›explicació d›aquest creixement previst. En aquest sentit, la taula adjuntada posa de manifest diversos patrons d›interès. En primer lloc, els principals mercats emissors mostraran augments significatius, com ja va ocórrer en el 2013. Per exemple, s’espera un increment important al mercat alemany de l’ordre del 5,7%, fonamentat en gran manera en un efecte-renda motivat per les seves expectatives de creixement. En aquest sentit, és coneguda la seva preferència pels viatges amb motivació bàsica de sol i platja (33% del total), la qual cosa fa al nostre país especialment atractiu, entre altres raons. Es preveu que regions d’elevada intensitat de la demanda alemanya, com les Illes Balears (amb un alt nivell de tour operació), es beneficiïn particularment d’aquest augment. Amb tot això, el mercat alemany significaria el 16,4% del total de la demanda estrangera. Així mateix, el mercat francès (15,7% del total), amb un alt patró de consum a Catalunya pel

68

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

que fa al volum de turistes, creixeria un 5%. El mercat gal valoraria, en moments com l’actual de feblesa econòmica al seu país, destinacions atractives de proximitat, com els localitzats en territori espanyol, que permeten recórrer en major mesura a l’ús del transport privat, i amb poc risc, enfront de la inestabilitat d’altres destinacions competidors. El mercat britànic (el principal, amb 23,3% del total) també mostrarà un bon comportament en aquest indicador, que li portarà a augmentar un 3,5%, empès pels problemes en destinacions competidores, els preus atractius -és un mercat de gran sensibilitat al preu- i la seva clara recuperació econòmica. En segon lloc, s’espera que els dos mercats en regressió en 2013, l’italià i el portuguès, es comportin millor en 2014, una vegada finalitzat el seu ajustament en termes turístics, gràcies a la millora en les seves expectatives i a la condició del nostre país com a destinació atractiva de proximitat. En el cas italià, les previsions apuntarien fins i tot a un augment de l’1,2%, lluny de la caiguda del 8,1% del 2013 i del 6% del


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

2012. De fet, en el bienni 2011-2013 el volum de turistes transalpins es va reduir en tot el país un 13,6%. La recuperació és molt tènue, però constitueix un canvi de tendència, que haurà d’assentar-se en el futur en la mesura en què l’economia italiana remunti definitivament. Catalunya és la destinació preferida d’aquest mercat. Pel que fa al mercat portuguès, s’espera una nova caiguda del 2,3%, tot i que clarament menor que la reculada del 2013. De fet, la regressió del mercat portuguès s’inicia molt més lluny, en el 2007: des d’aquest any i fins a 2013 el nombre de turistes lusitans va disminuir considerablement, amb un 31%. En aquest cas, doncs, els problemes econòmics compten, però hi ha més factors explicatius. En tercer lloc, el turisme procedent d’EUA segueix sense mostrar senyals especialment encoratjadors, amb un nivell de penetració al mercat exterior molt baix, que no arriba al 2% del total. Assignatura pendent, ja que el volum de turistes nord-americans

podria decaure lleument en el 2014. Falta molt coneixement del nostre país per part d’aquest mercat, que valora especialment atributs com el patrimoni, la gastronomia o els vins, recursos tots ells disponibles al nostre país en quantitat i qualitat generoses. En quart lloc, el grup que aglutina en la seva major part als anomenats mercats emergents, - Europa de l’Est, Àsia i Amèrica Llatina-, tornaria a créixer a taxes significatives en el 2014, amb un augment previst dels seus efectius de gairebé el 8% (un 7,7%). Seria aquest novament el mercat de major progressió, amb un creixement del 48% acumulat des de 2009 i que explicaria gairebé la meitat de l’augment total del nombre de turistes en aquest període (2009-2014). La distribució del volum total de turistes estrangers entre els mercats emergents i tradicionals no hauria variat, mantenint-se el pes conjunt d’Alemanya, França i Regne Unit en un 55%.

Previsió del nombre de turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 i comparativa amb la situació en el 2013

Taula 3.2

Turistes i percentatges Alemanya Bèlgica França Itàlia Holanda Portugal Suïssa Regne Unit Estats Units Resta Total

2013 9.854.760 1.873.221 9.525.432 3.251.019 2.617.460 1.670.545 1.487.256 14.327.277 1.194.948 14.859.155 60.661.073

2014* 10.416.481 2.002.473 10.001.704 3.290.031 2.682.897 1.632.122 1.563.106 14.828.732 1.188.973 16.003.310 63.609.829

Var. 13/12 5,8% 10,1% 6,9% -8,1% 2,2% -8,5% 3,0% 5,2% -3,6% 11,7% 5,6%

Var. 14*/13 5,7% 6,9% 5,0% 1,2% 2,5% -2,3% 5,1% 3,5% -0,5% 7,7% 4,9%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 69


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 3.3

Previsió de creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014

Percentatges

8,0% 7,0% 6,0% 5,0% 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0% -1,0% -2,0% -3,0%

7,7%

6,9% 5,7%

5,1%

5,0% 3,5% 2,5% 1,2%

-0,5% -2,3%

Resta Bèlgica Alemanya estrangers

Suïssa

França

Regne Unit

Holanda

Itàlia

Estats Units

Portugal

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Gràf. 3.4

Previsió de creixement per nombre de turistes estrangers a Espanya de la resta de mercats (emergents) versus total en els períodes 2013-2014 i 2009-2014 Percentatges

50,0%

48,3%

45,0%

Resta de Mercats

40,0%

Total

35,0%

30,0%

25,0%

21,9%

20,0%

15,0%

10,0%

7,7%

4,9%

5,0%

0,0%

2013-2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

70

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2009-2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

3.2.2. Demanda hotelera prevista per al 2014 La inclusió en les prediccions dels indicadors de demanda hotelera ens permet, entre d’altres aspectes, poder considerar el comportament del mercat nacional, d’indubtable pes i rellevància en el global de l’activitat turística. Com és costum, es té en compte tant l’indicador poblacional (els viatgers en establiments hotelers) com les pernoctacions, un indicador més proper a l’impacte econòmic. Les dades provenen de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera (EOH), que realitza periòdicament l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Com és ben sabut, tècnicament és possible, i de fet així ha ocorregut alguna vegada, que les xifres de viatgers i de pernoctacions registrin evolucions contradictòries. Per exemple, es pot esperar que l’indicador de pernoctacions tingui una resposta

cíclica major que el de viatgers. Efectivament, és possible que davant una situació econòmica recessiva el volum de viatgers pugui augmentar (turisme com bé de primera necessitat i preferència per la proximitat) i la xifra de pernoctacions descendeixi (materialització de l’efecte-renda): les diferències entre una i una altra variable es plasmen en el comportament de l’estada mitjana. Primerament s’adjunta la taula de previsió global del volum de viatgers. Sobre la base de les previsions, el nombre de viatgers hotelers a Espanya podria augmentar en 2014 un 2,5%, superior a l’1% del 2013, aconseguint així prop de 85,9 milions de viatgers: un rècord històric. D’aquesta manera, en aquest exercici es podria compensar ja la reducció de la xifra de viatgers que es va experimentar en 2012.

Nombre de viatgers hotelers a Espanya en el període 2000-2013 i previsió per a 2014 Viatgers hotelers i percentatges 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Viatgers hotelers 64.922.024 65.602.953 65.564.088 68.479.944 73.188.877 77.347.912 81.855.900 84.423.433 82.998.877 77.140.316 81.888.870 85.366.976 82.962.481 83.797.103 85.868.668

Variació Anual 1,2% 1,0% -0,1% 4,4% 6,9% 5,7% 5,8% 3,1% -1,7% -7,1% 6,2% 4,2% -2,8% 1,0% 2,5%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 71

Taula 3.3


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 3.5

Creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya en el període 2001-2013 i previsions per a 2014 Percentatges

8,0%

6,9%

6,0%

6,2%

5,8%

4,4%

4,0% 2,0%

5,7%

4,2%

3,1%

2,5% 1,0%

1,0%

0,0%

-0,1%

-2,0%

-1,7%

-2,8%

-4,0% -6,0% -8,0%

-7,1%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008 2009

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

En tot cas, les bases d’aquest augment han canviat lleugerament respecte a l’any anterior. Així, en el 2014 s’esperaria, en particular, que tant el nombre de viatgers nacionals com el d’estrangers creixin encara que a ritmes diferents, donada la conjuntura. Específicament, el nombre de viatgers estrangers podria incrementar un 3,9% en 2014, per un 1,1% del dels nacionals. D’aquesta manera, del creixement global del 2,5%, 1,9 punts correspondrien a la contribució del mercat estranger i 0,6 punts percentuals a la del nacional. Per detall de mercats emissors, caldria destacar: primer, els augments esperats als grans mercats (el 2,2% d’Alemanya, el 4% de França, amb incidència de la proximitat i certa recuperació, i el 3,2% del Regne Unit); segon, el rebot a Itàlia, per la lleu millora econòmica, la capacitat d’atracció i la inestabilitat dels països competidors i, tercer, el feble increment del mercat portuguès, així com l’elevat creixement del grup que aglutina a la resta de mercats (6,6%). En tot cas, des del 2009 l’augment de la xifra es basa únicament i exclusiva en el mercat estranger, puix que el nombre de viatgers nacionals cauria en un 4,7%.

72

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2010

2011

2012

2013

2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió del nombre de viatgers hotelers a Espanya per mercats emissors per al 2014

Taula 3.4

Viatgers hotelers i percentatges Espanya Alemanya Bèlgica França Itàlia Holanda Portugal Suïssa Regne Unit Estats Units Resta Total

2013 42.544.466 7.031.204 1.120.868 4.536.464 2.196.412 1.500.514 1.004.604 796.584 8.073.853 2.217.262 12.774.872 83.797.103

2014* 43.012.455 7.185.890 1.148.890 4.717.923 2.273.286 1.520.021 1.020.678 841.990 8.332.216 2.197.307 13.618.014 85.868.668

Var. 13/12 -1,1% 0,2% 4,2% 6,5% -9,2% 0,4% -6,1% 10,2% 3,4% -0,9% 8,0% 1,0%

Var. 14*/13 1,1% 2,2% 2,5% 4,0% 3,5% 1,3% 1,6% 5,7% 3,2% -0,9% 6,6% 2,5%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Previsió de creixement del nombre de viatgers hotelers a Espanya per mercats estrangers versus espanyols els períodes 2013-2014 i 2009-2014 Percentatges 33,9%

35,0% 30,0%

Estrangers

25,0%

Nacionals

20,0% 15,0% 10,0% 5,0%

3,9%

1,1%

0,0% -5,0% 2013-2014*

2009-2014*

-4,7%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 73

Gràf. 3.6


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Pel que fa al nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en 2014 s’augura, així mateix, un augment major al de 2013, que va ser de l’1,9%: amb el 3,6% pronosticat es podria superar la xifra de 296 milions de l’any anterior. Per a l’afeblit mercat nacional, s’esperaria fins i tot un lleu creixement del 1%, lluny del 4,9% previst per als estrangers. De fet, si l’anàlisi la realitzem a mitjà termini, des de 2009 el contrast evolutiu d’aquests grans mercats torna a ser il·lustratiu. Mentre que el nombre de pernoctacions hoteleres de viatgers nacionals hauria descendit un 7,5% per efecte de la crisi, el corresponent a les pernoctacions

Taula 3.5

dels viatgers estrangers hauria progressat un 37,8%, sent el gap major que l’oposat per a les xifres de viatgers: això significa un major ajustament del mercat nacional en pernoctacions que en viatgers. Tornant al 2014, i veient l’anterior, l’evolució del mercat nacional no és del tot satisfactòria. La dependència de les destinacions i la crisi anterior requereixen, doncs, taxes més elevades d’augment i que siguin sostenibles. En aquest sentit, fins que l’atur no es redueixi ostensiblement i s’avivi el consum privat, serà complicat veure increments per sobre del 3% en la xifra de pernoctacions, encara que potser sí en el nombre de viatgers.

Nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2000-2013 i previsió per a 2014 Pernoctacions hoteleres i percentatges 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Pernoctacions 232.368.614 233.941.990 227.674.266 233.409.351 240.095.963 251.287.612 267.027.858 271.689.482 268.551.840 250.984.811 267.163.483 286.761.259 280.659.548 285.957.232 296.113.823

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

74

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Variació Anual -1,5% 0,7% -2,7% 2,5% 2,9% 4,7% 6,3% 1,7% -1,2% -6,5% 6,4% 7,3% -2,1% 1,9% 3,6%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya en el període 2001-2013 i previsió per al 2014 Percentatges

8,0% 6,0%

7,3%

4,7%

4,0% 2,0%

6,4%

6,3%

2,5%

3,6%

2,9%

1,9%

1,7%

0,7%

0,0% -1,2%

-2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

-2,1%

-2,7%

-6,5%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

El detall de mercats torna a posar de manifest les bones projeccions del mercat alemany, lligades principalment a les seves perspectives econòmiques i la seva previsible translació al consum privat. S’espera un augment del 5,4%, que contrasta amb l’estabilitat mostrada en 2013. També cal destacar els increments d’entre el 3 i el 4% dels mercats francès i britànic. Així mateix, les previsions indiquen una recuperació de la xifra de pernoctacions als dos mercats recessius, Itàlia i Portugal (2,3 i 3,8%) i també cal destacar l’augment de gairebé el 8% en la dels mercats emergents.

En un altre ordre de coses, les previsions en volum de pernoctacions no mostrarien canvis significatius en el pes dels mercats emissors emergents per contraposició als madurs.

Bèlgica i Holanda contribuiran igualment a la variació global amb un creixement del 4,2% i del 3,0% respectivament.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 75

Gràf. 3.7


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Taula 3.6

Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya per grans mercats emissors per al 2014 i comparativa amb la situació en el 2013 Pernoctacions hoteleres i percentatges Espanya Alemanya Bèlgica França Itàlia Holanda Portugal Suïssa Regne Unit Estats Units Resta Total

2013 100.520.776 45.777.298 5.832.650 13.419.935 7.232.312 7.102.616 2.414.338 3.593.085 47.382.953 5.155.128 47.526.141 285.957.232

2014* 101.525.984 48.249.272 6.077.621 13.916.473 7.398.655 7.315.694 2.506.083 3.794.298 48.946.590 5.149.973 51.233.180 296.113.823

Var. 13/12 -1,5% -0,1% 5,2% 9,7% -9,7% -0,3% -10,4% 11,7% 4,7% -0,1% 9,3% 1,9%

Var. 14*/13 1,0% 5,4% 4,2% 3,7% 2,3% 3,0% 3,8% 5,6% 3,3% -0,1% 7,8% 3,6%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Gràf. 3.8

Previsió de creixement per nombre de pernoctacions hoteleres a Espanya per mercats estrangers versus mercat espanyol en el període 2009-2014

Percentatges

40,0%

37,8%

Estrangers

30,0%

Nacionals

20,0% 10,0%

4,9% 1,0%

0,0% -10,0%

-7,5%

2013-2014* Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

76

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2009-2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Finalment, i com a resultat de la comparació de les xifres proporcionades pels indicadors de viatgers i pernoctacions, apareix la durada mitjana de les estades en hotels. En aquest sentit, s’espera un nou augment en 2014 fins a aconseguir els 3,45 dies, enfront dels 3,41 del 2013. D’aquesta manera, la durada mitjana de les estades en hotels encadenaria des de 2007 un creixement del 7,2%, passant de 3,22 als esmentats 3,45 dies, possiblement la més llarga entre els nos-

tres competidors. L’últim període, doncs, trencaria la tendència decreixent observada en aquest indicador fins a 2007. Aquest augment recent es fonamentaria en el del mercat alemany, francès o britànic. Pel que fa al mercat nacional la durada mitjana de les estades s’hauria reduït des de 2010, d’acord amb la crisi i la resposta –l’ajustament- del consum nacional en aquest indicador.

Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya en el període 2000-2014 Dies

3,7 3,6 3,5 3,4 3,3 3,2 3,1 3,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2011

2012

2013 2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 77

Gràf. 3.9


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 3.10

Evolució de la durada mitjana de les estades hoteleres a Espanya per grans mercats en el període 2000-2014 Dies

5,5 5,0 4,5 4,0

Estrangers

3,5

Nacionals

3,0 2,5 2,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2011

2012

2013 2014*

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

3.3. Previsions sobre despesa turística dels estrangers A continuació s’ofereixen les previsions de despesa turística dels estrangers, un indicador monetari. Les dades procedeixen de l’Enquesta EGATUR5, que periòdicament realitza l’Instituto de Estudois Turísticos. Les magnituds s’expressen en euros de 2011 i, en conseqüència, el creixement sorgit seria en termes reals. S’utilitzen dos indicadors: el global de despesa i el derivat de despesa per turista, informatiu d’una característica de perfil del turista. Les previsions mostrarien un augment de la despesa del 7,7%, en línia amb el de l’any anterior, aconseguint els 61.251 milions d’euros. S’esperen creixements elevats als mercats belga i francès i en el bloc que agrupa a la resta de mercats, superiors al 10%. Alemanya marcaria un increment semblat al de 2013, un 6,2%, similar al de Suïssa (6%), i el Regne Unit aconseguiria el 7,9%. Portugal i especialment Itàlia registraran disminucions, mostrant, en particular en aquest últim, una major incidència de la feblesa econòmica en l’indicador de despesa que en el de volum de turistes.

78

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Com a resultat de la comparació de despeses i del nombre de turistes estrangers, la despesa per turista tornaria a augmentar, ara un 2,7%, fins als 963 euros de mitjana. Els majors creixements de la mitjana de despeses es donarien gràcies als visitants provinents de Bèlgica, França i Regne Unit, i en l’altra cara de la moneda, caldria ressenyar la caiguda del mercat italià, amb una disminució del 6,3%, major que la del 2013. Alemanya, Holanda i Suïssa aportaran un breu increment (0,5%) de la despesa per turista. Des d’una òptica diferent, la previsió en 2014 de la despesa total dels tres principals mercats emissors de turistes estrangers (Regne Unit, Alemanya i França) aportaria una quota conjunta del 47%, similar a la dels últims tres anys. Aquesta situació revela una concentració excessiva i molt depenent de l’evolució econòmica d’uns pocs mercats de la Unió Europea. Sens dubte, caldria continuar treballant en la diversificació cap a mercats de països procedents d’Europa de l’Est, Àsia i Amèrica Llatina. 5. L’enquesta de despesa turística (EGATUR) és l’operació estadística que té per objecte recollir les dades relatives a la despesa de visitants no residents a Espanya.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 i comparativa amb la situació en el 2013

Taula 3.7

Milions d’euros constants i percentatges Alemanya Bèlgica França Itàlia Holanda Portugal Suïssa Regne Unit Estats Units Resta Total

2013 9.358 1.678 5.704 2.335 2.309 730 1.498 11.571 2.359 19.328 56.871

2014* 9.938 1.906 6.389 2.214 2.379 721 1.582 12.485 2.359 21.280 61.251

Var. 13/12 6,4% 18,5% 16,3% -9,1% 2,7% -4,2% 5,5% 6,3% -5,0% 12,7% 8,0%

Var. 14*/13 6,2% 13,6% 12,0% -5,2% 3,0% -1,3% 5,6% 7,9% 0,0% 10,1% 7,7%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya en el període 2005-2014 Percentatges

10,0% 8,0%

8,0%

7,7%

2013

2014*

6,0% 4,0% 2,0%

3,4% 1,7%

3,0%

1,3%

1,2%

0,2%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,2%

-6,0% -8,0%

-7,0%

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 79

Gràf. 3.11


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 3.12

Previsió del creixement de la despesa total real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014 Percentatges

14,0% 12,0% 10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0%

13,6% 12,0% 10,1% 7,9% 6,2%

5,6% 3,0% 0,0% -1,3% -5,2%

Bèlgica

França

Resta Regne estrangers Unit

Alemanya

Suïssa

Holanda

Estats Units

Portugal

Itàlia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Gràf. 3.13

Evolució i previsió de la despesa real dels turistes estrangers a Espanya en el període 2004-2014 Euros

1020 1000

1001

980 960

966

954

940

953

947

963

958

932

926

920

938 916

900 880 860 2004

2005

2006

2007

2008

2009

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

80

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2010

2011

2012

2013

2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Previsió de la despesa real per turista estranger a Espanya per al 2014 i comparativa amb la situació del 2013

Taula 3.8

Euros constants i percentatges Alemanya Bèlgica França Itàlia Holanda Portugal Suïssa Regne Unit Estats Units Resta Total

2013 950 896 599 718 882 437 1.007 808 1.974 1.301 938

2014* 954 952 639 673 887 442 1.012 842 1.984 1.330 963

Var. 13/12 0,6% 7,7% 8,8% -1,1% 0,5% 4,7% 2,4% 1,1% -1,4% 0,8% 2,3%

Var. 14*/13 0,5% 6,3% 6,7% -6,3% 0,5% 1,0% 0,5% 4,3% 0,5% 2,2% 2,7%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Previsió del creixement de la despesa real dels turistes estrangers a Espanya per mercats emissors per a 2014

Gràf. 3.14

Percentatges

8,0%

6,7%

6,0%

6,3% 4,3%

4,0%

2,2%

2,0%

1,0%

0,0%

0,5%

0,5%

0,5%

0,5%

-2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

-6,3%

França

Bèlgica

Regne Resta Portugal Holanda Unit estrangers

Suïssa

Alemanya

Estats Units

Itàlia

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 81


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

En tot cas, cal matisar que les despeses turístiques no són exactament els ingressos: una de les raons és que, en gran manera, el pes de les despeses de transport no impacten al país. Els ingressos turístics procedents de l’exterior poden prendre’s de les estadístiques de la balança de pagaments (Banc d’Espanya). A la taula adjuntada es compara l’evolució d’ingressos i despeses en termes reals des de 2005. S’observa, per exemple, que en els últims anys les despeses creixen clarament per sobre dels ingressos, i en particular en 2013, amb un important increment del gap. Aquest any, mentre les despeses van augmentar un 8%, els ingressos ho van fer un 2,5%. En aquest sentit, doncs, s’ha d’obrar amb molta precaució en derivar indicaci-

Gràf. 3.15

ons sobre creixement econòmic i impacte únicament a través de l’indicador de despeses turístiques, com de vegades sembla ser el cas. El que ha passat en 2013, per exemple, és que els ingressos turístics suposen només el 77% de les despeses, la proporció més baixa des de 20046. Per tant, si els factors estadístics que estan darrere d’aquest gap en taxes de creixement es mantenen en 2014, com es podria esperar, l’increment dels ingressos va a distar bastant del 7,7% previst per a les despeses. 6. Cal tenir en compte que els ingressos turístics de la balança de pagaments segons el Banco de España han suposat en els darrers anys entre el 80% i el 85% de les despeses turístiques, seguint la metodologia EGATUR.

Creixement de la despesa versus ingressos turístics de la balança de pagaments en el període 2005-2013 Percentatges

10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0% -8,0% -10,0%

8,0% 5,5% 2,5%

1,7%

2,0%

3,4% 1,3%

3,0%

2,1%

0,5%

0,5%

2,5%

-0,9% -3,2% -4,3%

Ingressos Gastos

-7,0% -8,7%

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos i Banco de España.

82

1,2%

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2011

2012

2013


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

3.4. Síntesi Segons les dades de la Comptabilitat Nacional (com ara el Compte Satèl·lit del Turisme) el sector turístic significa aproximadament el 10,9% del PIB espanyol. En 2009 era el 10,1%. Aquest és un pes important. Constitueix una indústria d’alta generació d’ocupació, amb un 11,9% de l’ocupació total, i elevada internacionalització. En uns moments en els quals s’enalteixen els progressos de l’economia espanyola en termes exportadors, de vegades s’oblida que aquest és el sector més internacionalitzat del país. I ho està perquè Espanya en el seu conjunt, i en les seves múltiples destinacions, posseeix recursos, productes i empreses capdavanteres en els seus segments. És per aquesta rellevància que és de gran utilitat generar coneixement d’un sector, d’altra banda bastant mancat d’això. En aquest capítol ens hem dedicat a sintetitzar les principals previsions d’indicadors demanda per a Espanya en el seu conjunt i per l’any 2014. En síntesi, la imatge global dels indicadors emprats - volum de turistes estrangers, de viatgers, de pernoctacions, durada mitjana de les estades hoteleres, despesa dels estrangers i despesa per turista- és favorable. Es preveu que els indicadors augmentin per la puixança tant dels mercats tradicionals -Alemanya, França, Gran Bretanya- com dels emergents. A aquesta generalitat aproximada se li unirà una certa recuperació, encara feble, del mercat nacional. En concret, a l’any 2014, s’espera un augment significatiu en el nombre de turistes estrangers del 4,9%, inferior al de 2013 que va ser del 5,6%; els indicadors hotelers creixerien en el cas del nombre de viatgers en un 2,5%, i en el de pernoctacions en un 3,6%, fonamentats en els mercats estrangers, mentre que el mercat espanyol experimentaria un lleu increment. Finalment, les xifres de despesa dels estrangers podrien aconseguir un desenvolupament del 7,7%, molt similar al de l’any anterior, i la despesa per turista en canvi mostraria un alça menor, del 2,7%.

Existeixen diversos factors explicatius subjacents a aquesta evolució, de diferent impacte a cada mercat: • Els mercats emissors experimentaran millores en el seu creixement econòmic en 2014, en comparació a 2013. En el cas de l’economia alemanya, s’augura un increment del PIB de l’1,9%, el més alt des de 2011 i que supera al 0,5% del 2013. Quant a l’economia britànica, la previsió és del 3,2%, la més elevada des de 2007. • Per als mercats encara febles, malgrat la millora, cal comptar amb l’efecte proximitat: davant l’atonia, s’espera un augment dels viatges a Espanya pel seu atractiu i menor cost. Aquest seria el cas, per exemple, del mercat francès o de l’italià (i el nacional). • Persisteix la inestabilitat en destinacions parcialment competidores, com Egipte, Tunísia o Turquia. Aquest factor de risc potencial pesa en mercats que tradicionalment envien turistes a aquests països, com és el cas d’Alemanya o Regne Unit. • Els indubtables avantatges competitius del nostre país, i les seves destinacions, que es recolzen en recursos turístics de qualitat i productes atractius. Espanya està entre els quatre principals països del món per competitivitat turística, per arribades internacionals i per ingressos del turisme, i la seva quota en el turisme mundial està propera al 6%, una xifra molt superior a la qual correspondria per contribució al PIB mundial o al comerç internacional. En un moment d’indubtable necessitat per a l’economia espanyola, el sector turístic probablement torni a créixer de manera diferencial i, per tant, a crear llocs de treball.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 83


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Diagrama 1: Els principals factors explicatius del creixement de l’activitat turística a Espanya per al 2014 Creixement econòmic mercats emissors Factors Competitius

Creixement Turístic 2014

Destinació Proximitat

Inestabilitat destinacions competidores Font: Elaboració pròpia.

Per la naturalesa d’aquest capítol, podria semblar que es dóna per descomptat que el creixement infinit és sempre positiu. En cap cas: no sempre més és millor. En aquest sentit, és necessari ressenyar la importància que el creixement de l’activitat global, fins i tot de tipus poblacional, es combini amb dos processos al mateix temps, que ens semblen ineludibles per a la sostenibilitat d’un model expansiu per a un país turísticament consolidat com el nostre. En primer lloc, és absolutament indispensable que el país transiti cap a una estacionalitat molt menor. Un avanç com aquest requereix quatre elements: estratègies innovadores de segmentació de mercats menys estacionals (sèniTaula 3.9

ors, estudiants, etc.) i una major diversificació de mercats per països (menys concentració als mercats tradicionals i per contra major pes dels emergents), així com de producte i de preus. I, en segon lloc, Espanya ha d’entrar en un procés de desconcentració territorial de la demanda, amb una major activitat en zones menys congestionades, la qual cosa, al seu torn, ajudarà al desenvolupament local. Així mateix, no és convenient oblidar la necessitat de millorar els ràtios de rendibilitat del sector, dels seus agents econòmics i de cadascun dels subsectors.

Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2013 i previsió per al 2014 Turistes, viatgers, pernoctacions hoteleres, milions d’euros constants, euros constants i percentatges Turistes estrangers Viatgers hotelers Espanyols Estrangers Pernoctacions hoteleres Espanyols Estrangers Despesa estrangers Despesa estrangers per turista Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia.

84

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2013 60.661.073 83.797.103 42.544.466 41.252.637 285.957.232 100.520.776 185.436.456 56.871 938

2014* 63.609.829 85.868.668 43.012.455 42.856.213 296.113.823 101.525.984 194.587.840 61.251 963

Var. 14/13* 4,9% 2,5% 1,1% 3,9% 3,6% 1,0% 4,9% 7,7% 2,7%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Annex 3.1. Alguns elements de caracterització de l’ocupació turística a Espanya en el període 2009-2013 L’Instituto de Estudios Turísticos ofereix una explotació dels resultats de l’Enquesta de Població Activa per subsectors propis del sector, segons la metodologia determinada per l’Organització Mundial de Turisme. Entre les xifres que proporciona, apareixen informacions sobre les particularitats de l’ocupació en la indústria turística que val la pena ressenyar breument aquí, a efectes comparatius sectorials. Concretament, s’ofereixen dades sobre ocupació segons jornada, segons tipologia de contracte i segons nivell de formació. En tals circumstàncies, sembla útil inspeccionar quina és la posició comparada del sector turisme i el seu patró evolutiu en aquestes tres característiques. En primer lloc, es reprodueixen dades d’assalariats segons jornada laboral, en les quals destaquen els següents tres elements. Primer, el pes dels assalariats a temps complet en tota la indústria turística, que

era en 2013 del 72% del total, lluny del 83% de mitjana del global de l’economia. Segon, la disminució d’aquest pes des de 2009, en què significava el 80%. Aquesta ampliació del diferencial es deu a la reducció dels contractes a temps complet però també al gran augment en els contractats a temps parcial (un 30%), clarament major que el 13% registrat en l’economia global. D’aquesta manera, el mercat de treball turístic s’hauria mostrat més dinàmic que el global. I tercer, analitzant per subsectors, els remarcables baixos ràtios d’assalariats a jornada completa en el subsector de la restauració, que és el gran factor explicatiu del diferencial. De fet, en el subsector de l’allotjament o del transport el pes dels contractats a temps complet és fins i tot superior a la mitjana de l’economia nacional. Per tant, els nombres amaguen una gran heterogeneïtat. Destaquen en particular els resultats comparatius favorables que s’observen en el subsector d’allotjament, amb una reducció comparativament molt menor de la contractació a jornada completa, del 7,4%, i el gran augment en la contractació parcial, del 42% en el període 2009-2013.

Pes de la xifra dels assalariats a temps complet i creixement de la xifra dels assalariats per tipus de jornada de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Percentatges

2009 Total indústria turística 79,5% Hostaleria 77,7% Allotjament 89,9% Serveis àpats i begudes 73,1% Transport viatgers 88,8% Altres activitats turístiques 79,4% Sector serveis 83,2% Total activitats 86,7%

2013 71,9% 67,7% 85,3% 60,7% 87,7% 75,2% 79,4% 82,7%

Var. 13/09 T. Comp. -14,1% -18,1% -7,4% -23,1% -15,7% -2,3% -11,2% -16,6%

Var. 13/09 T. Parcial 30,0% 35,8% 41,9% 34,9% -6,1% 23,7% 14,1% 13,4%

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 85

Taula A.3.1.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

En segon lloc, poden inspeccionar-se les dades d’assalariats segons tipus de contracte, és a dir, permanent versus temporal. Les dades subministrades posen de manifest el grau de temporalitat de l’ocupació en la indústria turística, molt lligat a la concentració temporal de la demanda (com ara l’estacionalitat). Així, el pes dels contractes temporals en tota la indústria és del 33,6%, que és clarament superior al característic del total de l’economia, un 23,4%. A més, en tots els subsectors, exceptuant el transport, és superior:

Taula A.3.2.

destaca, per exemple, el grau de temporalitat en la restauració, un 39%. En termes evolutius, des del 2009 aquest pes fins i tot ha augmentat. En tot cas, i malgrat aquest resultat, la veritat és que almenys en la indústria turística es produeix un increment en la contractació, ni que sigui temporal, a diferència dels descensos en el sector serveis i en tota l’economia. Igualment, i també en la indústria turística, la davallada de la contractació indefinida és molt preocupant.

Pes de la xifra dels assalariats amb contracte temporal i creixement de la xifra dels assalariats per tipus de contracte de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Percentatges

2009 Total indústria turística 31,4% Hostaleria 34,4% Allotjament 32,2% Serveis àpats i begudes 35,2% Transport viatgers 18,3% Altres activitats turístiques 30,7% Sector serveis 24,0% Total activitats 25,4%

2013 33,6% 38,2% 35,6% 39,3% 17,2% 29,6% 22,5% 23,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Finalment, s’exposen les xifres d’assalariats segons nivell formatiu, en particular dels que tenen un nivell post secundari. En primer lloc, el pes de la xifra dels assalariats amb major nivell formatiu és clarament inferior a la mitjana nacional i la del sector serveis. Només un 27% dels treballadors tenen estudis post secundaris en el sector turístic, per un 41% com a mitjana existent en el total de l’economia espanyola. No obstant això, i malgrat aquest baix nivell comparatiu, l’evolució d’aquest sector dels ocupats ha estat diferencial, ja que la seva xifra ha augmentat en un 15% en tota la indústria turística, per un 2% en l’economia global.

86

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Var. C. Indef. -8,1% -11,6% -7,3% -13,3% -13,4% 4,6% -5,1% -10,2%

Var. C. Temp. 1,5% 4,4% 8,0% 3,2% -19,8% -0,6% -12,9% -19,6%


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Pes de la xifra dels assalariats amb nivell d’estudis post secundaris i creixement de la indústria turística versus serveis i total d’activitats a Espanya en els anys 2009 i 2013 Percentatges

Total indústria turística Hostaleria Allotjament Serveis àpats i begudes Transport viatgers Altres activitats turístiques Sector serveis Total activitats

2009 22,7% 15,7% 22,3% 13,7% 25,7% 43,3% 40,2% 35,4%

2013 27,3% 19,5% 26,1% 17,5% 28,9% 47,8% 44,4% 40,8%

Var. A. Posts. 14,6% 15,8% 13,8% 16,7% 1,8% 18,0% 4,3% 2,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Per tant, i encara que és clara la inferioritat de la indústria turística en aquestes característiques respecte del total de l’economia, sí que és cert que en els últims anys s’ha produït un cert avanç comparat. La dinàmica de contractació ha estat menys desfavorable que la mitjana nacional, concretada en els contractes a temps parcial i temporal, i s’ha marcat un camí de progrés en l’àmbit del capital humà. Òbviament queden moltes coses per fer per aconseguir la desitjada convergència d’aquestes característiques entre el sector turístic i la resta de l’economia. En particular, cal destacar dos elements específics de rellevància. Primer, que la millora d’aquests indicadors passa de manera crítica per reduir de manera ostensible l’estacionalitat i, en conseqüència, per posar les bases per tal d’incrementar l’extensió de la temporada i allargar i millorar així els contractes. En aquest sentit, l’evidència parcial que tenim no llança resultats molt afalagadors en els últims anys al país. És aquest un dels principals cavalls de batalla de la política turística: no només per fomentar un creixement sostenible de l’activitat, sinó també per les seves importants derivades laborals7. Segon, és necessari seguir introduint elements d’innovació en el sector, lligats a l’ús de noves tecnologies, disseny de productes, comercialització i promoció i idiomes, que coadjuvaran per incrementar la competitivitat del sector i el

manteniment de les posicions de lideratge mundial, i al seu torn impulsaran la demanda d’ocupació qualificada. Els nostres joves ho necessiten.

7. Cal analitzar tant el model com l’exemple de destinacions turístiques nacionals i internacionals que han superat l’estacionalitat amb gran èxit.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 87

Taula A.3.3.


4. El turisme del joc

4.1. Introducció

4.2. El sector dels casinos: una panoràmica

Els projectes Eurovegas i BCN World, -i Gran Scala, que estava previst anteriorment a los Monegros-, han suscitat una gran controvèrsia en diferents àmbits; òbviament, també en el sector del turisme. Basats en la implantació d’una gran àrea de casinos i hotels, la seva arribada ha generat intensos debats sobre quins són els efectes econòmics i socials que causa la construcció d’aquests complexes.

El sector dels casinos està en clar creixement a nivell mundial. Si fins a finals dels anys setanta del segle passat el concepte casino quedava confinat a un conjunt de venerables establiments del vell continent o a l’excepcionalitat de Las Vegas, a les darreres tres dècades s’ha produït una eclosió d’aquest producte, a causa sobretot de la liberalització del mercat del joc tant a bona part dels Estats Units com a nombrosos països, principalment de la regió asiàtica. A Wan Y. (2012) trobem la informació de l’evolució mundial en el número de casinos al món, especialment en les darreres dècades. Dels 15 casinos comptabilitzats el 1970, es passa a 77 en els anys 80, en part gràcies al desenvolupament d’Atlantic City (EUA), seguint el model de Las Vegas. Però ha estat en aquests darrers vint anys quan l’evolució de l’activitat del joc és més important, ja que a principis de la dècada dels 2000 hi havia casinos a 130 països del món.

Generalment la presentació d’aquest tipus de projectes acostuma a venir acompanyada per la promesa de tres grans beneficis: l’atracció d’un important volum de turistes “nous”, la generació d’un gran nombre de llocs de treball a la zona d’implantació, i assolir un major nivell d’ingressos, que implicaria un creixement del PIB. Però també es manifesten les veus crítiques, primer relativitzant aquests presumptes beneficis, i després destacant els perjudicis socials que poden sorgir, sobretot relacionats amb la criminalitat o els derivats de la ludopatia. En aquest estudi intentarem presentar primer una panoràmica del sector per situar-lo, fer una mica d’història del turisme de joc i veure’n algunes de les xifres més rellevants, així com quins són els principals destins de joc i quina n’és l’evolució recent. A la segona part es posaran damunt la taula alguns dels temes que són recurrents en la investigació del joc: els impactes socials, els impactes econòmics i la relació turisme-joc. Per acabar s’oferiran unes conclusions en forma de reflexions sobre quina és la situació actual del joc i les seves perspectives de futur, i es desvetllaran algunes de les recomanacions que es poden extreure de les investigacions en turisme.

88

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Actualment s’estima que els ingressos bruts anuals generats pel sector són superiors a 100 mil milions de dòlars, dels quals una tercera part prové de Macau.

Macau, o la creació d’una potència turística a partir dels casinos Macau és una ciutat del sud-est de la Xina propera a Hong Kong. Per la seva població (lleugerament inferior al mig milió d’habitants), passaria completament inadvertida si no fos perquè ha esdevingut la capital mundial del joc, apropiant-se el lloc de Las Vegas. L’any 2013 els ingressos bruts generats pel joc van superar els 40.000 milions de dòlars, enfront dels 10.000 milions produïts a Las Vegas. Així mateix, la tendència és clarament ascendent i no sembla que a curt termini s’estabilitzi (Gràfic 4.1).


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució dels ingressos bruts per joc: Las Vegas i Macau en el període 2002-2013

Gràf. 4.1

Milions de dòlars USA

50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 2002

2003

2004

2005

2006 Las Vegas

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Macau

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Las Vegas Convention Bureau i de la Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Dos han estat els factors que han motivat aquesta situació. El primer d’ells, el fet de què Macau fou fins l’any 1999 una colònia de Portugal i que, a partir de llavors, ja integrada a la República Popular de la Xina, disposi d’un estatus especial que li permet el manteniment de certes activitats o pràctiques que s’havien donat a la ciutat. I el segon, que el joc estigui prohibit o molt restringit a la pràctica totalitat de països asiàtics, entre ells la República Popular Xina i Hong Kong. El negoci del joc és present a la ciutat-colònia des de mitjans del segle XIX, quan fou legalitzat per les autoritats portugueses. Ja a finals dels segle XIX se la coneixia com a la “Montecarlo de l’Orient”. Tradicionalment el negoci dels casinos havia estat explotat en exclusiva, primer per Tai Heng, i des del 1962 per la Sociedade de Turismo e Diversões de Macau, propietat de Stanley Ho. Es tractava però de casinos de tipus regional, orientats únicament al joc i destinats al públic de la veïna Hong Kong. Aquesta situació va canviar radicalment l’any 2002, quan el govern de Macau va acabar amb el monopoli i va decidir atorgar

noves llicències, i a la facilitat d’entrada de milions de turistes xinesos (Sheng, T. And Tsui Y., 2009) que es dóna a partir del retorn a la Xina de Macau. Des d’aquell moment, els principals grups del sector dels Estats Units van veure en Macau una via a l’expansió d’un sector que ja apuntava a la maduresa als Estats Units. El primer casino estranger, el Sands Macau, s’obrí el 2004. En poc més d’una dècada s’ha passat d’onze establiments, tots ells sota la llicència de la S.J.M, a 35, dels quals prop del 40% estan gestionats per grups nord-americans com Sands, MGM o Wynn (Gràfic 4.2).

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 89


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 4.2

Evolució del nombre de casinos a macau en el període 2002-2012 Casinos

40 30 20 10

10

7

0

0

11

11

2002

2003

2 13

12

13

13

14

15

2

15

18

19

20

20

20

20

2007

2008

2009

2010

2011

2012

18

17

0 2004

2005

2006

S.J.M. Font: Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Aquest increment del nombre de casinos ha anat acompanyat d’una expansió encara més important de la capacitat instal·lada. Si a l’any 2002 el nombre de taules de joc era només de 339 i hi havia 808 màquines, en el 2013 la xifra havia ascendit a 5.748 i 14.899, respectivament. El creixement més fort es produí la passada dècada, coincidint amb l’obertura dels primers establiments de grups estrangers, els quals eren d’una capacitat molt superior als anteriors (Gràfic 4.3).

90

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Altres


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de la capacitat instal·lada en casinos a macau en el període 2002-2013

Gràf. 4.3

2002 = 100 Taules de joc i màquines escurabutxaques

2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2002

2005

2008 Taules de joc

2011

2013

Màquines escurabutxaques

Font: Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Gràcies al joc, Macau és actualment la dinovena potència turística del món, passant de les 5,3 milions d’arribades de l’any 2000 a les 14,3 del 2013. Les xifres són encara més espectaculars pel que fa a als ingressos, ja que és la 5ª potència turística mundial, amb un progrés de 3,2 milers de milions de dòlars l’any 2000 a 51,6 milers de milions de dòlars l’any 20131.

En aquest document ens centrarem en el casinoresort, casino que forma part d’una oferta més àmplia d’allotjament, restauració, entreteniment (espectacles i esdeveniments) i comerç, ja que es tracta del producte del joc amb major capacitat de generar turisme internacional.

Les perspectives per als propers anys són optimistes, gràcies al creixement econòmic sostingut dels països de la regió i, sobretot, per la grandària del mercat. No obstant, aquesta expansió podria alentir-se a mig termini si altres països de l’entorn decideixen liberalitzar el joc. A Singapur aquest fet ja s’ha produït, amb l’obertura del Marina Bay Sands el 2010. I al Japó s’està considerant la possibilitat de liberalitzar-lo amb l’objectiu d’acollir un resort integrat.

1. Una xifra comparable és la d’Espanya, que hauria obtingut 60.400 milions de dòlars en 2013 en ingressos per turisme internacional segons l’OMT.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 91


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

4.2.1. Història dels casino-resorts Com podem llegir a Eadington, W.R. (1999) i a Park, M. i Stokowski, P.A. (2010), el desenvolupament del joc als Estats Units parteix de la presència de cert tipus de joc en els balnearis del segle XVII i XIX, però Nevada fou el primer estat en legalitzar els casinos l’any 1931. Fins llavors, el joc als Estats Units es limitava a apostes de cavalls o bingos benèfics. La construcció de la presa Hoover a la zona va animar l’àrea de Las Vegas, en aquells moments una petita població de 5.000 habitants. Proveïda de grans quantitats d’aigua i electricitat, la zona, que fins llavors havia estat inhòspita, va veure l’aparició d’indústries de defensa durant la Segona Guerra Mundial. La seva situació relativament propera a Califòrnia va permetre que esdevingués una destinació turística, el que motivà l’aparició dels primers hotels-casino, com el Flamingo. L’interès de Howard Hughes, que va adquirir un bon nombre d’establiments i va dur a molts artistes a la zona per fer les primeres actuacions a l’hotel, va ser rellevant. Posteriorment la legislació va permetre que empreses cotitzades poguessin tenir la propietat de casinos, el que va facilitar l’accés al mercat de capitals i l’expansió dels establiments, que esdevingueren resorts integrats (megaresort)2. L’International Hotel, obert l’any 19693, fou el primer exponent d’aquesta tendència, seguida del MGM, que amb 2.084 habitacions es va convertir en l’hotel més gran del món el 1973. La legalització del joc a l’estat de Nova Jersey a finals dels anys setanta i l’aparició d’Atlantic City com a destinació del joc va ser un important repte per a Las Vegas, ja que es va veure privada d’una part de la seva clientela. Aquesta situació es va intensificar amb dos fets. El primer va ser l’aprovació de l’Indian Gaming Regulatory Act, que permet als nadius americans establir casinos a les seves reserves. Al 1996 es comptaven 26 estats i 140 tribus que havien desenvolupat casinos, i en el 2012, segons l’American Gaming Association (AGA), els casinos d’origen tribal arriben a 28 estats i 466 establiments. El segon fet es produeix quan a la dècada dels noranta nombrosos estats van començar a liberalitzar el joc com a via de generar activitat econòmica. Davant d’aquesta situació, Las Vegas es va veure forçada a reinventar-se, i ho feu

92

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

mitjançant la potenciació de l’activitat turística, que va passar d’estar centrada en el joc a enfocar-se en el turisme de convencions (entre setmana) i el turisme familiar (caps de setmana). La construcció de nous casinos, amb centres de convencions, atraccions, centres comercials o zones de restauració, esdevingué la norma i a partir dels anys vuitanta el parc de casinos de Las Vegas res té a veure amb la situació dels cinquanta o seixanta. Les demolicions de casinos, alguns d’ells edificats tot just fa 20 o 30 anys, van convertir-se en habituals per tal de mantenir la competitivitat al mercat4 . El creixement de l’activitat fou notable, ja que en vint anys el nombre de congressistes es multiplicà per sis, i es va doblar el conjunt de visitants (Gràfic 4.4).

2. Kirk Kerkorian, propietari dels estudis MGM des del 1969, fou un dels primers promotors dels megaresorts. 3. L’any 1970 fou adquirit per Hilton, i rebatejat com Las Vegas Hilton poc temps després, nom que ha persistit fins recentment. 4. El cas més paradigmàtic ha estat el del Desert Inn, adquirit a principis de la passada dècada per Wynn, i que fou demolit l’any 2004 per donar lloc al Wynn Las Vegas i a l’Encore. Una de les ales d’aquest establiment havia estat inaugurada al 1997, és a dir, va estar dempeus únicament 7 anys. Les altres ales havien estat inaugurades al 1978 (Augusta) i al 1963, i havien estat objecte d’una important reforma l’any 1997.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de l’activitat turística a las vegas en visitants versus congressistes en el període 1980-2010 1980 =100 Visitants i congressistes

1.200 1.000 800 600 400 200 0 1980

1985

1990

1995

2000

Visitants

2005

2010

Congressistes

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Las Vegas Convention Bureau.

A finals dels noranta es produeixen dos fenòmens significatius: el primer, la globalització del concepte de casino-resort, exemplificada en el cas de Macau, i que ha provocat el canvi del centre de gravetat del negoci del joc. L’any 2010 gairebé un de cada dos dòlars gastats als casinos ho era als Estats Units, seguits a certa distància de la regió d’Àsia-Pacífic. Aquesta situació ja s’està revertint i l’any 2015 s’espera que la regió d’ÀsiaPacífic generi el 43,4%. Només a Macau els ingressos dels casinos van assolir la xifra de 45.300 milions de dòlars l’any 2013. El pes d’Europa és molt reduït, i es preveu que encara ho sigui més en el futur (Gràfic 4.5). Tot i que a Gu, Z. (2001), l’autor ens presenta algunes idees i dades que animen a les empreses americanes del sector a invertir a Europa, inicialment fent publicitat dels destins americans, però insinuant la possibilitat d’establir joint ventures o delegacions a aquestes destinacions. En el mateix article ja es parla dels problemes que es poden trobar aquestes empreses en els països europeus, per les barreres a la

publicitat, però sobretot pels alts nivells d’impostos que existien, i existeixen, a Europa. Així s’expliquen alguns dels intents de les grans corporacions americanes per invertir al vell continent, per exemple en els tres que s’han realitzat a Espanya (Gran Scala a Monegros, Eurovegas Sands i BCN World), però també a Xipre, Irlanda o Eslovènia, entre d’altres.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 93

Gràf. 4.4


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 4.5

Distribució dels ingressos bruts dels casinos per grans regions en els anys 2010 i 2015 Percentatge sobre el total mundial

100 80 60

13,8%

29,2%

3,2% 4,9%

40 20 0

48,9%

2010

10%

43,4%

3,1% 3,4% 40,1%

Estats Units Canadà Amèrica Llatina Àsia-Pacífic EMEA

2015

Nota: EMEA – Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Font: PWC (2011).

Alguns dels principals actors en aquest mercat, interessats a ampliar el joc a tot el món, són: • Sands. Especialitzat en casinos amb una important oferta per a convencions. A Las Vegas compta amb establiments emblemàtics com el Venetian o el Palazzo, a més del Sands Convention Center. També té interessos a altres zones dels Estats Units com Reno (Nevada) o l’estat de Pennsilvània. Ha experimentat una important expansió a la zona d’Àsia, -en especial a Macau-, on compta amb establiments a mitja dotzena de països. Així mateix s’ha introduït al mercat de Singapur, amb el Marina Bay Sands (2010). Tenia intenció de realitzar una operació similar a l’estat espanyol (Eurovegas), tot i que el projecte ha quedat aparcat. Ocupa aproximadament a 48.500 persones i la seva facturació assolí 14.950 milions de dòlars el 2013. • SJM Holdings (Sociedade de Jogos de Macau S.A.). Aquest grup amb seu a Hong Kong explota 17 casinos a Macau, amb 1.750 taules de joc i 2.800 màquines escurabutxaques. D’aquests, 14 estan operats per tercers, pels quals rep ingressos amb un percentatge fix de la facturació. El seu negoci

94

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

es basa en dues divisions: la de joc i l’hotelera i de restauració. Antigament l’únic operador a Macau, s’enfronta en l’actualitat a la competència de grups nord-americans, que han apostat per entrar al mercat de Macau d’ençà la liberalització. En comparació als casinos dels grups americans, els seus solen ser petits. La seva facturació bruta fou de gairebé 11.300 milions de dòlars el 2013. • MGM Resorts. Explota 15 propietats a Las Vegas, entre elles, el Bellagio, el MGM Grand, Mandalay Bay i The Mirage, així com altres casinos a altres estats dels EUA. La seva facturació bruta fou propera als 10.000 milions de dòlars l’any 2013. • Caesars Entertainment Corporation: Antigament conegut com a Harrah’s Entertainment, compta amb 53 casinos a set països, amb 3.000 taules de joc i 65.000 màquines escurabutxaques, i 42.000 habitacions d’hotel. Té una facturació bruta de 9.000 milions de dòlars i ocupa a 70.000 persones. A Las Vegas explota el Caesars Palace, el Planet Hollywood, el Harrah’s o el París, entre d’altres. • Wynn Resorts. Està especialitzat en el segment més alt del mercat. És propietària del complex Wynn


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Las Vegas, i compta amb una participació del 73% a l’hotel del mateix nom a Macau. La seva facturació bruta assolí gairebé 6.000 milions de dòlars el 2013.

4.2.2.

El casino megaresort: model de negoci

El casino, en la seva varietat de megaresort o de metroresort, és una combinació d’activitat de joc, allotjament, centre de convencions, espectacle, instal· lacions esportives (camps de golf) i zona comercial. En certa mesura, el seu model de negoci més proper és el del creuer, tot i que en aquest cas no hi ha activitat de transport, i el pes de l’activitat del joc constitueix el core business del negoci.

Cas d’estudi. Wynn Las Vegas L’hotel Wynn Las Vegas, construït sobre els terrenys que acollia l’antic Desert Inn, obrí les seves portes l’any 2005, esdevenint el resort més espectacular de la zona del Strip. L’any 2008 fou complementat per l’Encore, i són gestionats de manera conjunta. El resort compta amb: • 4.748 habitacions i suites • Una àrea de joc de 17.280 metres quadrats amb 230 taules de joc, 1.854 màquines escurabutxaques, sala d’apostes i sala de pòquer; sales privades de joc • 34 zones de restauració • Dos spa • Un espai de botigues amb 8.919 metres de superfície de lloguer • Tres nightclubs • Un beach club • Un concessionari de Ferrari i Maseratti • 284.000 peus quadrats de zona de reunions • Un teatre, una atracció teatral basada en l’aigua i el teatre Encore.

Més d’un terç dels ingressos d’un megaresort típic prové de l’activitat del joc al casino. Els ingressos corresponents a l’activitat hotelera estricta representen el 25%, mentre que els de la restauració i begudes suposen un altre 25%. La resta corresponen

L’any 2013 el Wynn va hostatjar turistes de 170 nacionalitats. El 20% dels seus visitants són d’origen estranger i la durada mitjana de l’estada és de 3,6 nits. S’estima que la quota de mercat en la categoria high-end (la més rendible per als casinos) és del 25%. Els ingressos del complex van superar els 1.500 milions de dòlars l’any 2013, triplicant la facturació mitjana d’un complex de similars característiques de Las Vegas. L’EBITDA5 per habitació és d’aproximadament 100.000 dòlars, enfront dels 50.000 dòlars de Las Vegas Sands o els prop de 36.000 dòlars de MGM Mirage.

a altres ingressos, com el lloguer d’espai a botigues (Gràfic 4.6). 5. Resultat empresarial brut abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 95


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 4.6

Ingressos dels casinos per activitats als grans casinos del strip6 de Las Vegas en 2013 Percentatge sobre el total d’ingressos

14,7

Sala de joc

7,6

Habitacions

36,9

Restauració

15,7

Begudes Altres

25,1

Font: Center for Gaming Research, University of Nevada at Las Vegas.

Un megaresort típic de Las Vegas ocupa a 3.800 persones. D’aquestes, 922 estan destinades a la restauració (24,3% del total) i 870 a la zona de joc pròpiament dita (22,9%). Les habitacions ocupen a Taula 4.1

gairebé 800 persones (21% del total). En el seu conjunt, els 23 megaresorts de Las Vegas donen feina a 87.361 persones.

Ocupació als casinos megaresort a Las Vegas en 2013 Persones i percentatges Zona de joc Habitacions Restauració Begudes General i administració Altres Total

Total 20.010 18.321 21.200 5.304 14.170 8.356 87.361

Per casino 870 797 922 231 616 364 3.799

Pes s/total (%) 22,9 21,0 24,3 6,1 16,2 9,6 100

Font: Center for Gaming Research, University of Nevada at Las Vegas.

L’activitat de joc consisteix en un mix de màquines escurabutxaques i de taules de joc. També solen disposar de taulells d’apostes esportives i de taules de pòquer. Els bingos acostumen a ser molt minoritaris. Des del punt de vista del negoci, les mètriques rellevants són l’anomenat drop (quantitat invertida a les taules/màquines) i el win (el percentatge de drop que

96

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

l’operador pot retenir) expressats a nivell de taula o de màquina. En general el win se situa al voltant del 25% pel que fa a les taules.

6. Strip o franja és el carrer més famós de Las Vegas on s‘ubiquen els principals hotels i casinos.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

D’entre els jocs de casino, el bacarà és el que té major impacte sobre els ingressos, i també el que ha crescut més en els darrers anys, desplaçant al blackjack . Aquest havia estat tradicionalment el joc més popular a Las Vegas : una mica més de la meitat de les taules dels casinos eren d’aquesta modalitat. No obstant,

gaudeix de notable predicament a Macau, on fins i tot la seva quota de mercat és molt superior. Tot i que sempre ha estat associada als casinos, la ruleta té un paper secundari, amb menys del 10% dels ingressos als casinos del Strip de Las Vegas, i una quota encara inferior a Macau.

Pes dels diferents jocs de taula a Las Vegas (strip) en 2013

Taula 4.2

Taules de joc, milers de dòlars i percentatges Joc Unitats Blackjack 1.347 Craps10 192 Ruleta 251 Pòquer de tres cartes 137 Bacarà 285 Mini-bacarà 95 11 Let it ride 44 Pai Gow12 20 Pai Gow Poker 105 Altres jocs 163 Total 2.639

Ingressos (milers $) 835.266 258.873 295.998 112.399 1.589.898 87.706 25.870 12.441 66.821 111.651 3.396.923

Pes s/unitats (%) 51,0 7,3 9,5 5,2 10,8 3,6 1,7 0,8 4,0 6,2 100

Pes s/ingressos (%) 24,6 7,6 8,7 3,3 46,8 2,6 0,8 0,4 2,0 3,3 100

Font: Center for Gaming Research, Universitat de Nevada a Las Vegas.

L’activitat hotelera, tot i ser aparentment una branca secundària dels casinos, ha arribat en alguns casos a desplaçar l’activitat pròpia del casino per esdevenir la principal en termes de generació d’ingressos13. Per exemple, al conjunt de propietats de Las Vegas Sands, aproximadament dues terceres parts dels ingressos bruts van provenir de l’allotjament i la restauració, així com d’altres ingressos no derivats del joc14 . Aquest fet contrasta amb el que ocorre en un casino de tipus regional del mateix grup, on gairebé el 90% dels ingressos bruts es genera a la zona de joc. Les mètriques d’aquesta línia d’activitat són doncs les habituals en el sector hoteler (ADR15 , grau d’ocupació16 i RevPAR17), però tenint en compte què les habitacions són també part de l’acció promocional que duen a terme els casinos per fidelitzar als consumidors.

7. Joc de naips, consistent en què el jugador ha d’aconseguir que les seves cartes sumin 9, o s’hi apropi més que la banca. 8. Joc de naips, també conegut com a vint-i-u. 9. L’any 1985, el blackjack tenia el 77% de quota de les taules de joc a Las Vegas i més de la meitat de la d’ingressos. 10. Joc de daus, també anomenat “passi anglès”, consistent en apostar quin serà el resultat de llençar dos daus a la següent tirada o una ronda. 11. Joc de naips, variant del pòquer, molt popular entre la gent de major edat. 12. Joc d’origen xinès que es pot jugar amb cartes (pai gow poker) o amb fitxes de dominó. 13. Un exemple d’això és l’hotel The Cosmopolitan de Las Vegas, on el conjunt d’oferta i productes han convertit l’hotel en una destinació en si mateixa i no un instrument al servei del joc, en el què l’enfocament de l’activitat hotelera es posa en l’oci i el joc passa a tenir menys presència. 14. Font: Sands Corporation. Informe Anual 2013. 15. ADR: Tarifa Mitjana Diària, els ingressos mitjans diaris obtinguts per habitació ocupada. 16. És la proporció d’habitacions ocupades del total de les que estan disponibles en el període. 17. RevPAR: Total d’ingressos de l’hotel dividit pel total d’habitacions disponibles en el període, o bé els ingressos mitjans per habitació disponible.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 97


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

En els darrers anys s’ha incorporat l’oferta comercial com a part del mix. Per exemple, Sands disposa de més de 172.000 metres quadrats de superfície

Taula 4.3

comercial en centres a Macau i Singapur. S’espera que aquesta activitat vagi en augment en el futur.

Distribució de l’oferta comercial als centres comercials explotats per sands corporation en el 2013 Metres quadrats i percentatges Perfil SBA (m2) Pes s/total Moda (luxe, homes, dones, variat) 57.437 33% Restaurants 38.899 23% Multimarca 19.219 11% Calçat i accessoris moda 15.101 9% Joieria 13.691 8% Bellesa i perfumeria 10.119 6% Esports i lleure 5.154 3% Bancs i altres serveis 4.394 3% Electrònica i accessoris de la llar 4.258 2% Especialitats 2.206 1% Regalos 1.609 1% Total 172.089 100% Font: Sands Corporation, Annual Report 2013.

98

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Exemples Louis Vuitton, Dior, Gucci, Versace, Chanel, Fendi CUT, db Bistro, Todai, North, Café Deco Botigues duty-free, The Atrium Coach, Salvatorre Ferragamo, Tumi, Rimowa BVLGARI, Omega, Cartier, Rolex, Tiffany & Co. Sephora, The Body Shop, Sa Sa Manchester United Experience, Adidas, Ferrari Bank of China, Citibank, ICBC Nokia, Vertu, Da Vinci The Chocolate Shop, Cold Storage Specialty Emporio di Gondola


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

El sector del joc a Espanya Igual que a tot el món, el joc a Espanya havia estat tradicionalment una activitat que es realitzava a llocs on la gent es reunia per diferents raons, com els balnearis, els clubs o els bars de les ciutats i pobles, o en alguns casinos que hi havia repartits pel territori, però on el joc no era un gran negoci, sinó que s’hi practicava com a complement a la resta de les activitats soci-

als. La prohibició del joc i dels casinos durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, es va estendre fins el 1977, quan, amb l’arribada de la democràcia, el joc es despenalitza i es regula a través del Real Decreto Ley 16/1977. En aquell moment es reglamenten els jocs d’atzar tradicionals, quinieles i loteries, i els jocs en casinos. Amb la Ley 13/2011, la legislació es modernitza i s’adapta als nous temps, especialment al joc en línia.

Volum de les quantitats jugades a Espanya en diferents jocs en el període 2002-2012

Gràf. 4.7

Milions d’euros

35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Les dades de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas ens assenyalen que els sectors del joc més importants a Espanya són les “màquines d’atzar” o “B”” (escurabutxaques, màquines recreatives de joc amb premi), les “Loterías y Apuestas del Estado” (LAE) i els “bingos”, que durant tota la sèrie havia estat el tercer sector més important, però que ha estat desplaçat pel “Joc on-line” des de la seva legalització. Destacar que l’aparició d’aquest sector ha significat una pèrdua en la importància de les “màquines d’atzar o “B””.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 99


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. 4.8

Pes de les quantitats jugades en les diferents modalitats de joc a Espanya en el període 2002-2012 Percentatges

50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 2002

2003

2004

Màquines B

2005

2006

LAE

2007

Bingos

2008 Once

2009

2010

Casinos

2011

2012

Online

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Com es pot veure al Gràfic 4.8., la importància del joc en els “Casinos” és més aviat reduïda, havent arribat a un màxim del 9% l’any 2006, tot i que els percentatges més repetits són el 6% i el 7%. El nombre de casinos hauria passat de 30 l’any 2001 a 39 el 2012, amb un màxim de 41 en el 2008.

econòmica hauria afectat a aquest sector igual com a molts d’altres. L’Asociación Española de Casinos informa del tancament del casino de Cartagena a causa del descens de clients. També la llei del tabac, el rigor en la regulació i el joc en línia han agreujat la situació del sector.

La majoria d’aquests casinos s’agrupen en l’anomenada Asociación Española de Casinos. Segons les dades d’aquesta associació, 28 casinos en són membres, tot destacant Grup Peralada, Grupo Madrid, Grupo Nervión i Casinos de Tenerife. Però potser l’empresa espanyola més important és CIRSA, amb 116 casinos repartits en 7 països, 4 d’ells a Espanya.

En aquest marc, l’interès de les grans empreses mundials per expandir-se i la crisi econòmica han fet que Espanya hagi estat temptada des de fa uns anys a permetre la creació d’un resort de turisme i joc, inicialment plantejat a l’àrea dels Monegros (Aragó) el 2007, on es proposava una reproducció del model de Las Vegas, tot aprofitant uns terrenys erms on l’explotació agrícola era reduïda, per invertir en la construcció de 32 casinos, 70 hotels i 6 parcs temàtics, amb una inversió global de 17.000 milions d’euros. Aquesta inversió estava prevista per una societat europea, International Leisure Development, de capital francès i luxemburguès, on pel que sembla hi participava l’empresa Caesars dels EUA com a principal soci tec-

Tanmateix, segons les dades proporcionades pel Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, els ingressos nets per casino haurien davallat del màxim aconseguit el 2005 en 8,9 milions d’euros, a 4,4 milions el passat 2012, tot indicant que la crisi

100

Índex UAB d’Activitat Turística 2014


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

nològic. Posteriorment va aparèixer Eurovegas, la proposta de Las Vegas Sands, amb negocis als grans destins turístics del joc (Las Vegas, Macao i Singapur), que plantejava la inversió de més de 20.000 milions d’euros al voltant de Madrid, amb la planificació de la construcció de 6 casinos i 12 complexos turístics, amb aproximadament 36.000 places hoteleres, i una previsió de 80.000 llocs de trebal18. Ambdós projectes assenyalen la voluntat de grans empreses de desenvolupar models de resorts similars als de Las Vegas i Macao a la zona europea, on es prometen els grans beneficis del sector, però on també sorgeixen les crítiques per part de diferents col·lectius sobre els impactes negatius que podria causar la implantació de negocis com aquest i els dubtes sobre la realitat dels efectes positius. El darrer projecte d’inversió aparegut a Espanya és la proposta a l’àrea de Port Aventura, anomenat BCN World (a Vilaseca-Salou, Tarragona), però amb una evolució diferent de la inversió, ja que cada inversor previst hauria de desenvolupar un parc temàtic. La inversió en aquest cas és principalment en 6 parcs i 6 hotels amb 12.000 habitacions, amb un total de 5.000 milions d’euros, i un casino per parc. Segueix sent una altra proposta en aires d’aprofitar el turisme de joc, lligant-lo amb el familiar i d’esdeveniments, molt relacionat i similar al que ha estat impulsant Las Vegas en les dues darreres dècades. En aquest projecte, liderat per una companyia immobiliària, també hi ha una gran empresa del món del joc, en aquest cas amb capital de Hong-Kong.

les pressions van dirigides a la reducció de les càrregues fiscals al sector del joc, però en el cas de la corporació Sands per a Eurovegas, també arribaven a la flexibilització en la llei anti-tabac o en altres legislacions com la de nivells de construcció o regulacions laborals. Les perspectives del sector de joc a Espanya dependran de l’evolució econòmica del país, però també de la definitiva implantació d’algun dels megaresorts, que en aquests moments es concentra en el cas de BCN World, l’èxit del qual estarà molt relacionat amb l’activitat turística que ja es desenvolupa a Catalunya, com es destaca a Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998): els casinos i aquest tipus de complexes es veuen afavorits pel turisme.

4.3. La recerca en el sector del joc

En el marc d’aquests projectes d’inversions els promotors realitzen pressions sobre els diferents governs implicats, especialment els de les Comunitats Autònomes, per adaptar les seves legislacions a les necessitats d’aquestes empreses ateses les competències administratives. Principalment

Quan sorgeixen projectes d’implantació de casinos en qualsevol lloc del món, els principals agents de l’àrea comencen a destacar els aspectes positius i negatius d’aquesta inversió. En aquest context, és interessant conèixer l’opinió del sector acadèmic. Seguint Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998) es reconeixen com a aspectes positius un cert desenvolupament econòmic, sobretot pel creixement del sector turístic, i l’efecte diversificador del joc en aquest sector turístic a indrets on el turisme ja està establert, i que implica, per tant, nous llocs de treball. També a Kwan, F. (2004) es destaquen els increments en els impostos que s’aconsegueixen a través de l’activitat del joc. Tanmateix, els mateixos autors emfatitzen els possibles efectes negatius que es poden generar degut a la potenciació del joc: increment de la criminalitat, augment de les ludopaties al territori on s’implanten els casinos, o problemes en les condicions laborals, tant de les persones que treballarien a les instal·lacions com els de la resta de sectors econòmics de la zona.

18. Aquesta gran inversió contemplava hotels, casinos, sales de convencions, teatres, restaurants de luxe, camps de golf, pistes de tennis i atraccions per captar nous turistes i empreses o entitats que hi considerin atractiva la celebració de convencions i esdeveniments.

La recerca en el sector del joc es concentra en diferents àmbits però els dos més significatius, com es pot veure en el paràgraf anterior, són els impactes econòmics del joc i l’estudi dels efectes socials, concretats en

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 101


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

la percepció del joc per part dels implicats en aquesta activitat, directa (treballadors) o indirectament (habitants de la zona on està implantat el casino)19. Aquest capítol es divideix en dos apartats, el primer en el que es relacionen els estudis sobre els impactes econòmics i les seves principals conclusions, i el segon on es parla de la percepció de la seva implantació en el turisme per part dels agents implicats. 4.3.1. Impactes econòmics del joc Un dels investigadors més prolífics en els darrers anys ha estat Douglas Walker, que ha realitzat diferents estudis i recerques sobre el sector del joc des de 1996 fins a l’actualitat. En alguns dels seus treballs es destaca l’interès pel desenvolupament del joc atès els impactes econòmics positius que aquest pot tenir, tant en generació d’ingressos com de llocs de treball i en els increments dels sous en la zona on s’estableix aquest resort i, finalment, en ingressos pel sector públic en forma d’augment dels impostos directes que aquesta activitat pot ocasionar (Walker, D. 2007). Aquests tres efectes positius,- increment dels ingressos, dels llocs de treball i dels ingressos del sector públic-, són objecte d’estudi per part de nombrosos autors en els darrers anys, que analitzen amb detall i a través de diferents metodologies la realitat d’aquests impactes. Tanmateix, els interessos de les empreses d’aquest sector són molt grans i, segons el mateix Walker, D. (2007) algunes de les recerques en aquesta àrea s’hi veuen influenciades a l’hora de valorar positivament o negativa la implantació de resorts de joc. En el cas dels estudis positius, molt sovint són encarregats a consultores per part d’empreses del 19. Walker, D. (2012): “The purported economic benefits from casino gambling include tax revenues, increased employment, higher wages and payments to capital, and enhanced economic growth. These benefits, should they occur, are not necessarily without costs. For example, the casino industry may partially or entirely “cannibalize” other industries. In addition, a small percentage of gamblers may exhibit “problem gambling” behavior. Such people are believed to cause significant social costs. The analyses of these benefits and costs of gambling – the economics of gambling – is a young field of research, with only a handful of researchers actively researching the various issues.”

102

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

sector que acostumen a obtenir i a presentar resultats que satisfan als clients o als polítics que els han encomanat, com per exemple un informe sobre les possibilitats del joc a Finlàndia de Kuuluvainen et al. (2012). Però Walker, D. (2007) també comenta que molts dels articles d’orientació negativa tendeixen a utilitzar metodologies tècnicament febles, que poden ser fàcilment desacreditades o posades en dubte. Per tant, com a primera reflexió, concloure que existeix tanta literatura acadèmica i científica a favor com en contra del joc, però que ambdues s’han d’utilitzar amb una certa reserva i prudència. Un dels corrents de recerca més presents sobre el món del joc i els seus impactes en l’economia emfasitza la falsedat dels efectes positius, per diferents causes. Entre les principals raons hi ha l’anomenat efecte canibalisme, així com l’efecte redistribució. Walker, D. (2008) explica que els sectors dedicats al joc tenen interrelacions i repercussions uns sobre els altres, en alguns casos positius i en altres negatius. El concepte canibalisme indica que el sector del joc no té uns impactes tant positius a causa de que l’augment de la despesa en un tipus de joc genera una reducció en altres tipus o modalitats, implicant que els efectes sobre el conjunt del sector siguin inapreciables per aquesta redistribució en la despesa. Aquest efecte canibalisme té una altra variant que es concreta en l’efecte redistribució, quan es dóna un trasllat de la despesa en un sector del lleure cap a un altre, en aquest cas cap al joc. Grinols és un dels investigadors més actius en aquest àmbit, tant en l’estudi de l’efecte canibalisme (1994a, 1994b, 1995a, 2004, i articles en col·laboració amb altres autors com a Grinols and Mustard, 2001 i Grinols and Omorov, 1996) com en l’efecte redistribució (1994b), amb treballs que estudien el joc a EUA, en diferents localitzacions i considerant diferents aspectes. Un altre conjunt de recerques tracta sobre els efectes que té el joc sobre el treball. Garrett, T.A. (2004) ens ofereix un estudi ambientat als EUA on es destaca que la repercussió sobre l’ocupació es genera per l’arribada de treballadors de fora de la zona. Grinols (1994) afirma que als EUA la implantació d’un establiment


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

de joc provoca uns impactes poc importants sobre l’ocupació. Per tant, algunes d’aquestes recerques conclouen que el joc no promou els suposats llocs de treball que es prometen quan es plantegen inversions de casinos i negocis associats al sector. L’altre qüestió destacada per Walker, D. (2011) és que els impactes del joc són reduïts en el temps, són a curt termini, ja que a llarg termini desapareixen per diferents raons, com el ja comentat efecte canibalisme o el fet que hi hagi competència d’altres casinos d’altres zones o per l’activitat en línia. En el mateix article afirma que els casinos als EUA no experimenten un increment en els ingressos per impostos. Per tant, podria negar-se el suposat tercer aspecte positiu de la implantació de l’activitat del joc: la generació d’augments en els ingressos del sector públic. Com s’ha pogut comprovar en el procés de BCN World, i anteriorment amb el projecte Eurovegas de l’empresa Sands, una de les principals demandes d’aquestes empreses per implantar els seus projectes és una rebaixa dels impostos en el joc. Tanmateix, l’autor destaca que sí que poden augmentar els ingressos de l’administració pública quan estan relacionats amb l’activitat turística. El que es produeix és un increment en l’activitat en les empreses turístiques per la seva relació amb el joc, i aquest acaba repercutint en un augment en els ingressos del sector públic. La inversió en resorts de joc, per tant, no té uns clars efectes econòmics. La creació de llocs de treball, els suposats increments en els ingressos del sector públic o de la renda i del PIB en l’àrea on s’implanta aquesta activitat es plantegen com a dubtosos. Fins i tot els investigadors que no són obertament contraris a la implantació d’aquest tipus d’empreses com ara Walker, també són crítics amb els presumptes efectes positius. S’hauria de continuar investigant en les relacions entre els “nous” fluxos de turistes i els impactes generats per les ofertes agregades tipus BCN World o altres.

4.3.2. La percepció del joc i els impactes socials Com s’ha dit anteriorment, quan sorgeixen projectes d’implantació de casinos en qualsevol lloc del món, els principals agents econòmics i socials de l’àrea comencen a posar sobre la taula els aspectes favorables i desfavorables d’aquesta inversió. Seguint Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998), es reconeixen com a aspectes positius un cert desenvolupament econòmic, sobretot pel creixement del sector turístic, i l’efecte diversificador del joc a indrets on el turisme ja està consolidat, creant en conseqüència nous llocs de treball. També a Kwan, F. (2004) es destaquen els increments en els impostos que s’aconsegueixen a través de l’activitat del joc. Tanmateix, els mateixos autors analitzen els possibles efectes negatius que es poden generar a causa del desenvolupament del joc: increment de la criminalitat i de les ludopaties a la zona on es desenvolupen els casinos, o problemes en les condicions laborals, tant de les persones que treballarien als casinos com en la resta de sectors econòmics de la zona. Un dels camps principals d’investigació, doncs, és la percepció dels impactes del joc per part dels residents. Segons Wang, T. (2012), els articles de recerca més rellevants en aquest camp són els de Canedy, L. and Zeiger, J. (1991); Carmichael et al (1996); Hsu, C. (2000) i Long, (1996), Perdue, Long and Kang (1995) que, segons el mateix autor i Hsu, C. (2000) haurien continuat els treballs de percepció dels impactes dels anys 70 i 80, posteriorment adaptats al turisme de joc per part de Long, Clark, and Liston (1994); Pizam and Pokela (1985) i Roehl (1994). En aquests estudis es realitza una anàlisi sobre l’opinió que mereixen els casinos als residents de l’àrea. En els informes, com el de Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y. (2010), se’ns presenten les percepcions més significatives dels residents. En aquest últim, per exemple, ens trobem els diferents impactes que cal considerar per valorar la implantació d’un casino, i defineixen tres grans àrees: econòmica, social i mediambiental.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 103


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Impactes socials negatius: • Més destrucció de famílies • Més divorcis • Majors problemes de prostitució • Més fallides econòmiques familiars • Problemes de drogoaddicció i alcoholisme • Dificultats amb increments d’activitats usureres • Problemes d’especulació • Més criminalitat • Més ludopatia • Més corrupció política Impactes socials positius: • Preservació de la cultura i tradicions • Increment de l’orgull dels residents • Esperit de comunitat • Increment de la despesa dels turistes • Preservació dels espais culturals/històrics • Millora de l’educació mediambiental Impactes mediambientals negatius: • Increment de la població • Més congestió de tràfic • Més contaminació ambiental • Destrucció mediambiental • Més generació de residus • Major contaminació de l’aigua • Més consum de recursos energètics i de l’aigua Impactes econòmics positius: • Increment de la recaptació en impostos • Increment de les oportunitats laborals • Increment en els ingressos de la població • Increment de les inversions externes i de negocis Impactes econòmics negatius: • Increment en el cost de la vida • Increment en la càrrega fiscal Aquests són alguns dels impactes que els residents de zones on s’han desenvolupat aquests tipus de resorts perceben com a més significatius. Segons Allen, Long, Perdue, and Kieselbach (1988), malauradament, quan molts dels governs estan disposats a implantar un projecte de resort de joc, destaquen els aspectes positius i s’obliden dels costos socials o mediambientals.

104

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

En el mateix article de Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y., (2010), es mostren estudis on s’analitzen les diferències entre la percepció abans i després de l’obertura dels casinos; cap d’aquests és massa concloent, en el sentit que reflecteixen conclusions diferents o contradictòries, depenent de la metodologia aplicada. Un dels altres aspectes que volen destacar aquests autors és el fet que aquestes percepcions difereixen molt entre cultures i que aquestes divergències ni les seves causes no han estat massa estudiades. Tanmateix les percepcions difereixen molt en funció del moment de fer la investigació, a priori o a posteriori de la implantació del resort, si aquesta activitat està relacionada amb el turisme o si les persones a qui s’està entrevistant estan implicades en el sector. Exactament com Walker, D. (2011) afirmava en el tema de la relació positiva entre turisme i joc, a Caneday and Zeiger (1991) i a Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y., (2010) s’afirma que les persones relacionades amb el turisme tenen una millor actitud envers l’establiment d’un resort de joc que la resta de la població. Per tant, quan aquests s’implanten en zones amb una activitat turística important, la percepció tendeix a ser menys crítica per part dels residents, pels beneficis previstos especialment en termes de llocs de treball, i encara que els costos que es poden generar poden ser significatius, principalment pel que fa a ludopaties i problemes econòmics en les famílies, així com a impactes mediambientals, els beneficis esperats per la població tenen un pes més significatiu que els costos que hi poden anar associats.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

4.4. Conclusions El sector dels casinos està creixent en els darrers anys a nivell mundial. Responent a l’interès de molts territoris i els seus governs per millorar l’economia dels seus països, les grans empreses d’aquest sector busquen noves oportunitats d’inversió a tot el món. Aquest fet s’ha notat especialment a Macau, que en la darrera dècada ha vist augmentar el nombre de casinos i empreses del sector: d’11 casinos al 2002 a 35 el 2013, i ja ha superat en 4 vegades els ingressos bruts de Las Vegas, de 10.000 a 40.000 milions de dòlars. L’expansió del joc ha comportat en 2013 un increment en l’arribada de turistes a Macau, convertint-la en la 19a destinació mundial, amb més de 14 milions d’arribades de turistes, i la 5a en ingressos per turisme internacional, representant un total de 51,6 milers de milions de dòlars. El sector del joc i els seus negocis han canviat molt des del naixement de Las Vegas com a primera destinació del turisme de joc. En els inicis, als anys 50, es dedicava bàsicament a atraure jugadors; l’aparició del concepte de megaresort, a la dècada dels 90, ha significat el gran canvi en el model d’aquest turisme de joc. Ja no es parla d’un casino amb hotel si no d’un concepte molt més ampli que inclou espectacles, zones comercials i centre de convencions, tot i que l’activitat principal segueix sent el joc.

clara quan aquestes inversions es troben relacionades amb el turisme. Per últim, l’altra gran font de dubtes quant a les inversions en el sector joc es troba en els impactes socials i mediambientals que poden provocar aquestes iniciatives. Aquests estudis de les percepcions dels efectes, on generalment es pregunta tant a la població de la zona com al personal del complex de joc, tendeixen a ser crítics amb els impactes socials que es produeixen i plantegen dubtes sobre els econòmics. No obstant, de nou aquestes percepcions no són tan crítiques quan aquests megaresorts estan situats o es planteja situar-los en zones turístiques. Les inversions del joc, per tant, han d’estar molt relacionades amb l’activitat turística. Quan el lligam es produeix, els resultats econòmics per a la zona semblarien més clarament positius que quan aquesta inversió es dóna en localitzacions no vinculades amb el sector turisme.

Aquesta expansió mundial i el canvi en el model de negoci ha implicat un interès per desenvolupar inversions a la zona del Mediterrani, amb projectes a Xipre o Eslovènia, entre d’altres. El cas més significatiu ha estat a Espanya, amb tres propostes per establir megaresorts, de les quals Eurovegas de Sands Corporation i BCN World han estat les propostes més plausibles. Les inversions de les empreses vénen avalades per una possible creació de llocs de treball, generació de nous fluxos de turistes, i increments en la renda i en els ingressos del sector públic. La recerca en aquest àmbit no és concloent quant a la realitat d’aquests efectes. Tanmateix, els estudis indiquen que els impactes positius es produeixen de forma més

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 105


Resum executiu

L’Índex UAB d’Activitat Turística és un treball centrat principalment en l’anàlisi de l’activitat turística a Catalunya. Amb el temps, ha anat augmentant el seu abast i incorporant prediccions per tota Espanya i estudis monogràfics, dels quals la present edició versa sobre el turisme de joc com a producte i com a opció estratègica. Addicionalment, el treball inclou una sèrie d’annexos on es revisen alguns elements d’interès per indagar en un millor coneixement del sector i la seva recent evolució. Aquesta edició de l’Índex inclou, a més, una anàlisi comparada de la dinàmica laboral del sector turístic a Catalunya i de la seva estacionalitat.

1. La conjuntura internacional El nombre de turistes internacionals es va situar en 2013 en 1.087 milions de persones, la qual cosa representa un creixement del 5 % respecte a 2012, un punt superior al de 2012, així com a la mitjana dels últims 15 anys. El major increment s’ha produït a l’àrea d’ÀsiaPacífic (6,3 %), encara que el d’Europa (5,4 %) és el que més ha contribuït al creixement global. Orient Mitjà ha estat l’única regió on s’han registrat caigudes (-0,2 %), a causa dels conflictes polítics en alguns països de la zona. França, Estats Units i Espanya, per aquest ordre, són els països que han rebut a un major nombre de turistes internacionals, els volums dels quals van experimentar importants creixements. Per contra, el turisme internacional a Xina es va veure lleugerament reduït en 2013, la qual cosa ha provocat el seu descens de tercer país receptor de turistes al quart. Tailàndia ha protagonitzat un vigorós ascens de posicions en el rànquing (del 15º al 10º) gràcies a l’augment del 18,3 % en el nombre de turistes. D’altra banda, els ingressos turístics (expressats en dòlars) s’han incrementat un 7,5% respecte a 2012, fins als 1.159 milers de milions. Les economies avançades han tingut un millor comportament que les emergents, amb taxes de creixement del 8,3 % i 5,9 %, respectivament. Estats Units, amb uns ingressos per

106

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

turisme internacional de 139.600 milions de dòlars, és el principal país receptor, seguit a distància per Espanya. Pel que fa a la despesa turística, la República Popular Xina encapçala la classificació, amb 128.600 milions de dòlars de despesa realitzada, amb Estats Units d’Amèrica i Alemanya en segon i tercer lloc. Es preveu que el nombre de turistes augmenti en 2014 entre un 4 i un 4,5 % a escala mundial, a causa del fort impuls de les regions d’Àsia-Pacífic i Àfrica, així com a la fortalesa de les regions més madures (Europa i Amèrica). En el cas d’Orient Mitjà s’espera un petit creixement, però amb alta volatilitat. La millora de les condicions econòmiques als països més desenvolupats, l’augment de la confiança dels consumidors i l’energia del creixement econòmic als països emergents són factors que condueixen a un moderat optimisme. L’únic aspecte distorsionador pot ser l’existència dels diferents conflictes polítics d’alguns països amb forta atracció turística, amb especial esment per a les situacions a Ucraïna i a Tailàndia.

2. Les previsions per a Catalunya El panorama pel 2014 es presenta esperançador. Les dades avançades pels indicadors disponibles (fins a abril del present any) suggereixen creixements elevats a nivell global i, a diferència dels anys anteriors, progressos al mercat nacional. La conjuntura econòmica en els principals mercats emissors és clarament millor, la qual cosa, per un efecte-renda, hauria de ferse notar en l’activitat turística d’aquest any. S’esperen millors i significatius creixements econòmics en països com Bèlgica, Alemanya, Suècia o el Regne Unit, així com a Espanya. Aquesta millora, unida a la persistència dels problemes en destinacions parcialment competidores del Mediterrani, fan augurar un context clarament expansiu per aquest any, un any molt necessitat d’això, igual que els anteriors, atès els registres d’atur existents al país. En particular, les nostres previsions apunten a un augment del volum de turistes estrangers, que podria situar-se entorn del 4,3%, xifra molt acceptable. Aquest increment comptaria amb el comportament


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

positiu de tots els mercats individualitzats i, especialment, del britànic, l’alemany o el nòrdic. En termes de nombre de viatgers hotelers, l’augment previst seria del 4,6% i el de les pernoctacions del 5,4%. En aquests dos indicadors de demanda hotelera s’augura una recuperació del mercat nacional i una continuació en

el creixement de l’estranger, que seguiria sent superior al previst per al component intern. I, finalment, es preveu un augment del 7,9% en la despesa dels estrangers, que en el cas de la despesa per turista seria del 3,5%,

Creixement anual del nombre de turistes estrangers a Catalunya en el període 2009-2014 Percentatges 9,9%

10,0%

7,9%

5,0%

4,3%

3,5%

0,0%

-0,1%

-5,0% -10,0% -11,4%

-15,0% 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: *Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 107

Gràf. E.1


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. E.2

Creixement anual del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya en el període 2009-2014 Percentatges

12,0%

11,3%

10,0% 8,0%

6,3%

6,0%

5,4%

4,0% 1,8%

2,0%

0,4%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,3%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: *Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Gràf. E.3

Previsió de creixement del nombre de pernoctacions hoteleres a Catalunya segons grans mercats emissors per als períodes 2010-2014 i 2013-2014 Percentatges

30,0%

29,1%

25,0%

Estrangers

20,0%

Nacionals

15,0% 10,0%

6,0%

5,0%

3,5%

0,0% -5,0% -10,0% -15,0%

2010-2014*

-13,4%

Nota: *Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

108

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2013-2014*


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Síntesi de previsió i d’evolució d’indicadors de demanda turística per a Catalunya en el 2013 i previsió per al 2014 Milers de turistes, milions d’euros constants, euros constants, milers de viatgers i pernoctacions hoteleres, dies i percentatges Turistes estrangers Despesa total Despesa per turista Viatgers hotelers Espanyols Estrangers Pernoctacions hoteleres Espanyols Estrangers Estada mitjana hotelera Espanyols Estrangers

2013 15.578 13.398 860 16.240 5.941 10.299 49.257 13.054 36.203 3,03 2,20 3,52

2014* 16.248 14.459 890 16.980 6.114 10.867 51.899 13.511 38388 3,06 2,21 3,53

Var. 13/14* 4,3% 7,9% 3,5% 4,6% 2,9% 5,5% 5,4% 3,5% 6,0% 0,8% 0,6% 0,5%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto de Estudios Turísticos i de l’Instituto Nacional de Estadística.

3. Elements d’anàlisi del turisme a Catalunya 3.1. Dinàmica laboral

table en termes d’ocupació, almenys a nivell global. Òbviament, poden haver resultats diferents si es descendeix al detall al territori.

Els resultats obtinguts en aquesta nota apuntarien en tres direccions: • Els subsectors turístics semblen haver-se comportat clarament millor des del 2009 que l’economia catalana en general. En un període de destrucció neta d’ocupació, aquests subsectors han anat augmentant en net les seves xifres de cotitzadors, conferint al sector el paper de “taula de salvació” del mercat laboral català, quant a nombre d’efectius laborals. • No obstant això, aquest increment s’ha produït a costa d’un augment en la variabilitat temporal en el nombre de cotitzadors. No hi ha hagut, doncs, avanços en aquest desequilibri turístic, la qual cosa llança certa preocupació. • Pel subsector estricte de l’allotjament, els indicadors de cotitzadors i demanda evolucionen de manera globalment no contradictòria. Per tant, la utilització d’aquests pot ser una aproximació accep-

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 109

Taula E.1


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Gràf. E.4

Evolució de les xifres de cotitzants a la seguretat social per subsectors turístics versus economia global a Catalunya en el període 2009-2013 Nombres índex

110 105 100 95 90 85 80 2009

2010 Economia Global

2011 Serveis

2012 Host+Rest

Nota: 2009 = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya).

3.2. Estacionalitat turística El recent ascens de la demanda hotelera a Catalunya i les seves principals marques s’ha produït a costa de l’augment en la concentració mensual, majoritàriament impulsat pel component estranger, que ha estat el que més ha crescut en aquests anys en el qual la recessió ha tingut conseqüències en les pernoctacions del mercat nacional. L’efecte combinat d’augment en el pes del volum d’estrangers i en el de la seva concentració està generalment darrere d’aquesta evolució negativa. En aquest sentit i amb aquestes dades, la política de reducció de l’estacionalitat passaria per un augment en el pes del mercat nacional, molt afectat per la crisi (i que és menys estacional), i en gran manera per activar polítiques de reducció de l’estacionalitat al mercat estranger, particularment en zones com la Costa Daurada. El combat de l’estacionalitat és un dels irrenunciables camins a transitar si el que es persegueix és fer compatible el continu creixement de l’activitat amb una mínima sostenibilitat.

110

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

2013


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera a Catalunya en el període 2009-2012

Gràf. E.5

Coeficients de variació

0,7 0,65 0,6 0,55 0,5 0,45 0,4 0,35 0,3 2009

2010 Total

2011 Nacionals

2012

Estrangers

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística.

Evolució de la concentració mensual de la demanda hotelera en les principals marques turístiques de Catalunya en el període 2009-2012 Coeficients de variació

1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0

0,81 0,82 0,81

0,20

0,76

0,79 0,79 0,77

0,81

0,85 0,85

0,92 0,92

0,23 0,24 0,24

Barcelona

Costa Barcelona 2009

Costa Brava 2010

2011

Costa Daurada

2012

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 111

Gràf. E.6


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

4. Previsions per a Espanya Segons les dades de la Comptabilitat Nacional (com ara el Compte Satèl·lit del Turisme) el sector turístic significa aproximadament el 10,9% del PIB espanyol. En 2009 era el 10,1%. Aquest és un pes important. Constitueix una indústria d’alta generació d’ocupació, amb un 11,9% de l’ocupació total, i elevada internacionalització. En uns moments en els quals s’enalteixen els progressos de l’economia espanyola en termes exportadors, de vegades s’oblida que aquest és el sector més internacionalitzat del país. I ho està perquè Espanya en el seu conjunt, i en les seves múltiples destinacions, posseeix recursos, productes i empreses capdavanteres en els seus segments. És per aquesta rellevància que és de gran utilitat generar coneixement d’un sector, d’altra banda bastant mancat d’això. En aquest capítol ens hem dedicat a sintetitzar les principals previsions d’indicadors demanda per a Espanya en el seu conjunt i per l’any 2014. En síntesi, la imatge global dels indicadors emprats - volum de turistes estrangers, de viatgers, de pernoctacions, durada mitjana de les estades hoteleres, despesa dels estrangers i despesa per turista- és favorable. Es preveu que els indicadors augmentin per la puixança tant dels mercats tradicionals -Alemanya, França, Gran Bretanya- com dels emergents. A aquesta generalitat aproximada se li unirà una certa recuperació, encara feble, del mercat nacional. En concret, a l’any 2014, s’espera un augment significatiu en el nombre de turistes estrangers del 4,9%, inferior al de 2013 que va ser del 5,6%; els indicadors hotelers creixerien en el cas del nombre de viatgers en un 2,5%, i en el de pernoctacions en un 3,6%, fonamentats en els mercats estrangers, mentre que el mercat espanyol experimentaria un lleu increment. Finalment, les xifres de despesa dels estrangers podrien aconseguir un desenvolupament del 7,7%, molt similar al de l’any anterior, i la despesa per turista en canvi mostraria un alça menor, del 2,7%. Existeixen diversos factors explicatius subjacents a aquesta evolució, de diferent impacte a cada mercat:

112

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

• Els mercats emissors experimentaran millores en el seu creixement econòmic en 2014, en comparació a 2013. En el cas de l’economia alemanya, s’augura un increment del PIB de l’1,9%, el més alt des de 2011 i que supera al 0,5% del 2013. Quant a l’economia britànica, la previsió és del 3,2%, la més elevada des de 2007. • Per als mercats encara febles, malgrat la millora, cal comptar amb l’efecte proximitat: davant l’atonia, s’espera un augment dels viatges a Espanya pel seu atractiu i menor cost. Aquest seria el cas, per exemple, del mercat francès o de l’italià (i el nacional). • Persisteix la inestabilitat en destinacions parcialment competidores, com Egipte, Tunísia o Turquia. Aquest factor de risc potencial pesa en mercats que tradicionalment envien turistes a aquests països, com és el cas d’Alemanya o Regne Unit. • Els indubtables avantatges competitius del nostre país, i les seves destinacions, que es recolzen en recursos turístics de qualitat i productes atractius. Espanya està entre els quatre principals països del món per competitivitat turística, per arribades internacionals i per ingressos del turisme, i la seva quota en el turisme mundial està propera al 6%, una xifra molt superior a la qual correspondria per contribució al PIB mundial o al comerç internacional. En un moment d’indubtable necessitat per a l’economia espanyola, el sector turístic probablement torni a créixer de manera diferencial i, per tant, a crear llocs de treball.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Síntesi de l’evolució dels indicadors turístics per a Espanya en el 2013 i previsió per al 2014 Turistes, viatgers, pernoctacions hoteleres, milions d’euros constants, euros constants i percentatges

Turistes estrangers Viatgers hotelers Espanyols Estrangers Pernoctacions hoteleres Espanyols Estrangers Despesa estrangers Despesa estrangers per turista

2013 60.661.073 83.797.103 42.544.466 41.252.637 285.957.232 100.520.776 185.436.456 56.871 938

2014* 63.609.829 85.868.668 43.012.455 42.856.213 296.113.823 101.525.984 194.587.840 61.251 963

Var. 14/13* 4,9% 2,5% 1,1% 3,9% 3,6% 1,0% 4,9% 7,7% 2,7%

Nota: * Previsió Índex UAB. Font: Elaboració pròpia.

5. Turisme del joc El sector dels casinos està creixent en els últims anys a nivell mundial. Responent a l’interès de molts territoris i els seus governs per millorar l’economia dels seus països, les grans empreses d’aquest sector busquen noves oportunitats d’inversió a tot el món. Aquest fet s’ha notat especialment a Macau, que en l’última dècada ha vist augmentar el nombre de casinos i de les empreses del sector: d’11 casinos en el 2002 a 35 en el 2013, i superant en 4 vegades els ingressos bruts de Las Vegas, de 10.000 a 40.000 milions de dòlars. L’expansió del joc ha comportat en 2013 un increment en l’arribada de turistes a Macau, convertint-la en el 19º destinació mundial amb més de 14 milions d’arribades de turistes i 5º en ingressos per turisme internacional, representant un total de 51,6 milers de milions de dòlars. El sector del joc i els seus negocis han canviat molt a partir del naixement de Las Vegas com a primera destinació del turisme de joc, des que es dedicava bàsicament a atreure jugadors en els anys 50, a l’aparició del concepte de megaresort, que ha significat el gran canvi en el model d’aquesta modalitat de turisme des de la dècada dels 90. Ja no es parla d’un casino amb hotel, sinó d’un concepte molt més ampli que inclou

espectacles, zones comercials i centre de convencions, malgrat que l’activitat principal segueix sent el joc. Aquesta expansió mundial i el canvi en el model de negoci ha implicat un interès per desenvolupar inversions a la zona del Mediterrani, amb projectes a Xipre o Eslovènia, entre d’altres. Però el cas més significatiu ha ocorregut a Espanya, amb tres propostes per desenvolupar inversions de megaresorts, de les quals Eurovegas de Sands Corporation i BCN World han estat les propostes més plausibles. Les inversions de les empreses vénen avalades per una possible creació de llocs de treball, generació de nous fluxos de turistes, i increments en la renda i en els ingressos del sector públic. La recerca en aquest àmbit no és concloent pel que fa a la realitat d’aquests efectes. Així i tot, els estudis indiquen que els impactes positius es produeixen de forma més clara quan aquestes inversions es troben relacionades amb el turisme. Finalment, l’altra gran font de dubtes quant a les inversions en el sector joc es troba en els impactes socials i mediambientals que poden provocar aquestes iniciatives. Aquests estudis de les percepcions dels impactes, en els quals generalment es pregunta tant a la població de la zona com al personal del complex

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 113

Taula E.2


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

de joc, tendeixen a ser crítics amb els efectes socials que es produeixen i plantegen dubtes sobre els econòmics. Però, de nou, aquestes percepcions no són tan crítiques quan aquests megaresorts estan situats o es planteja situar-los en zones turístiques. Les inversions del joc, per tant, han d’estar molt relacionades amb l’activitat turística. Quan el vincle es produeix, els resultats econòmics per a la zona semblarien clarament més positius que quan aquesta inversió es dóna en localitzacions no vinculades amb el sector turístic.

114

Índex UAB d’Activitat Turística 2014


Bibliografia

Alegre, J. i Pou ,Ll., (2003). “La estancia media de los turistas en las Islas Baleares: determinantes microeconómicos e implicaciones sobre la evolución del gasto agregado”, documento de trabajo. American Gaming Association (2013). “State of the states. The AGA Survey of Casino Entertainment”. http://www.americangaming.org/sites/default/ files/uploads/docs/aga_sos2013_fnl.pdf Baron, R.V. (1975). “Seasonality in Tourism-A Guide to the Analysis of Seasonality and Trends for Policy Making”, Technical Series, 2, Economist Intelligence Unit, London.

análisis empírico a partir de índices de desigualdad”, Revista de Análisis Turístico, 6, pp. 36-48. Eadington, W.R., (1999). “The Economics of Casino Gambling”. The Journal of Economic Perspectives. Vol. 13, No. 3, Summer, 1999 , pp. 173-192. EUTDH (2000). Índex UAB d’Activitat Turística. Prediccions per la temporada 2000 a Catalunya, Bellaterra. EUTDH (2001). Índex UAB d’Activitat Turística. Prediccions per la temporada 2001 a Catalunya, Bellaterra.

Baum, T., (1999). “Seasonality in Tourism: understanding the challenges-introduction”, Tourism Economics, 5 (1), pp. 5-8.

EUTDH (2002). Índex UAB d’Activitat Turística. Prediccions per la temporada 2002 a Catalunya, Bellaterra.

Butler, R., (1994). “Seasonality in Tourism: issues and problems”, en A. Seaton (ed) Tourism, The State of the Art, Wiley, Chichester, pp. 332-340.

EUTDH (2005). Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi de la demanda conjuntural, prediccions i estudi d’empreses hoteleres, Bellaterra.

Caneday, L. i Zeiger, J., (1991). “The social, economic and environmental costs of tourism to a growing community”. Journal of Travel Research, 30(Fall), pp. 45–58.

EUTDH (2006). Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi de la demanda conjuntural, prediccions i estudis especials, Bellaterra.

Carmichael, B.A.; Peppard, D.M., Jr. y Boudreau, F.A., (1996). “Mega resort on my doorstep: Local resident attitudes toward Foxwood casino and casino gambling on nearby Indian reservation land”. Journal of Travel Research, 34(3), pp. 9–16. Center for Gaming Research (2013). “Las Vegas Strip Table Mix: The Evolution of Casino Games, 1985-2013. University of Nevada at Las Vegas. Accessible http:// gaming.unlv.edu/reports/strip_game_mix.pdf Duro, J.A. i Rodríguez, D., (2009). “La capacidad para generar empleo del turismo en España y sus regiones: un análisis comparativo sectorial para el período 19952006”, Revista de Análisis Turístico, nº 8, pp. 44-50. Duro, J.A., (2008). “La concentración temporal de la demanda turística en España y sus regiones: un

EUTDH (2007). Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi de la demanda conjuntural, prediccions per Catalunya i Espanya i estudis especials, Bellaterra. EUTDH (2008). Índex UAB d’Activitat Turística. Prediccions de demanda turística per Catalunya i Espanya i estudis especials, Bellaterra. EUTDH (2009). Índex UAB d’Activitat Turística. Prediccions de demanda turística per Catalunya i Espanya i estudis especials, Bellaterra. EUTDH (2010). Índex UAB d’Activitat Turística. Anàlisi de conjuntura, previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de negocis, Bellaterra. EUTDH (2011). Índex UAB d’Activitat Turística. 10 anys fent previsions. Conjuntura, prediccions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme de creuers, Bellaterra.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 115


EUTDH (2012). Índex UAB d’Activitat Turística. Conjuntura turística previsions per Catalunya i Espanya y anàlisi del turisme de golf, Bellaterra. EUTDH (2013). Índex UAB d’Activitat Turística. Conjuntura turística previsions per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme urbà de Barcelona, Bellaterra. Felsenstein, D. i Freeman, D., (1998).” Simulating the impacts of gambling in a tourist location: Some evidence from Israel” Journal of Travel Research 37 (2), pp. 145-155. Garcia-Muñoz, T. i Pérez, T., (2000), “An econometric model for international tourism flows to Spain”, Applied Economics Letters, 7, pp. 525-529. Garrett, T.A., (2004). “Casino gaming and local employment trends” Federal Reserve Bank of St. Louis Review. Vol 84. January/February 2004. Greene, W.H., (1997). Econometric Analysis, PrenticeHall, New Jersey. Grinols, E.L., (1994a). ”Bluff or Winning hand? Riverboat gambling and regional employment and unemployment” Illinois Business Review. Spring 1994, 51, 1, pp. 8-11.

Grinols, E. i Omoroy, J. D., (1996). “Development or Dreamfield Delusions?: Assessing Casino Gambling’s Costs and Benefits,” Journal of Law and Commerce 16:1, pp. 49–88. Gu, Z., (2001). “Economies of Scale in the Gaming Industry: an Analysis of Casino Operations on the Las Vegas Strip and in Atlantic City”. The Journal of Hospitality Financial Management Volume 9, Issue 1, 2001. Hsu, C., (2000). “Residents’ support for legalized gaming and perceived impacts of riverboat casinos: Changes in five years”. Journal of Travel Research, 38(4), pp. 390–395. Koenig-Lewis, N. i Bischoff, E., (2005). “Seasonality research: the state of the art”, International Journal of Tourism Research, 7, pp. 201-219. Krakover, S., (2000). “Partitioning seasonal employment in the hospitality industry”, Tourism Management, 2, pp. 461-471. Kuuluvainen, A. I altres, (2012). “The gaming market in Finland”. Turku School of Economics. Centre for collaborative research. Turku 2012.

Grinols E.L., (1994b). “Testimony and prepared statement”. In U.S. House (1995), pp. 8–11 and 71–76.

Kwan, F., (2004). “Gambling Attitudes and Gambling Behavior of Residents of Macao:The Monte Carlo of the Orient”. Journal of Travel Research, Vol. 42, February 2004, pp. 271-278.

Grinols E.L., (1995a). “Gambling as economic policy: Enumerating why losses exceed gains”. Illinois Business Review 52:, pp. 6–12.

Ledesma I altres, (1999). “Panel Data and Tourism Demand: the Case of Tenerife”, Documento de Trabajo nº 17, FEDEA, Madrid.

Grinols, E.L., (2004). “Gambling in America: Costs and benefits”. New York, NY: Cambridge University Press.

Lee, C; Kang, S.K.; Long, P. i Reisinger, Y., (2010). ”Residents’ perceptions of casino impacts: A comparative study” Tourism Management. Volume 31, Issue 2, April 2010, pp. 189–201.

Grinols, E. i Mustard, D.B., (2001). “Business Profitability vs. Social Profitability: Evaluating the Social Contribution of Industries with Externalities and the Case of the Casino Industry,” Managerial and Decision Economics 22, pp. 143–162.

116

Índex UAB d’Activitat Turística 2014

Lim, C., (1997). “An Econometric Classification and Review of International Tourism Models”, Tourism Economics, 4, 2, pp. 171-185.


Conjuntura, previsions de demanda turística per Catalunya i Espanya i anàlisi del turisme del joc. Juny 2014. Bellaterra.

Long, P., (1996). “Early impacts of limited stakes casino gambling on rural community life”. Tourism Management, 17(5), pp. 341–353. Long, P.; Clark, J. i Liston, D., (1994). “Win, Lose, or Draw? Gambling with America’s Small Towns”. Washington, DC: Aspen Institute. Maddala, G.S., (1993). Econometrics of Panel Data, Vol I y II, Elgard Publishing Limited. Manning, R.E. i Powers, L.Al., (1984). “Peak and off-peak use: redistributing the outdoor recreation/tourism load”, Journal of TravelResearch, 23 (2), pp. 25-31. Navinés, F. i Ronquillo, A., (2001). “Modelos de Previsión de la demanda turística alemana y britànica en Baleares y por Islas”, Estudios Turísticos, nº 147, pp. 95-102. Park, M. i Stokowski, P.A., (2010). “Casino Gaming and Crime:Comparisons among Gaming Counties and Other Tourism Places” Journal of Travel Research 50(3), pp. 289–302. Perdue, R.; Long, T. i Kang, Y.S., (1999). ”Boomtown tourism and resident quality of life: The marketing of gaming to host community residents”. Journal of Business Research, 44(3), pp. 223–229. Pizam, A. i Pokela, J., (1985). “The Perceived Impacts of Casino Gambling on a Community.” Annals of Tourism Research, 12, pp. 147-165. Roehl, W.S., (1994). “Gambling as a Tourist Attraction: Trends and Issues for the 21st Century.” In Tourism: The State of the Art, edited by A. V. Seaton. New York: John Wiley & Sons, pp. 156-168. Roselló, J.A.; Riera, A. i Sanso, A., (2004). “The economic determinants of Seasonal patterns”, Annals of Tourism Research, pp. 31, 697-711.

Habitat International Volume 33, Issue 4, October 2009, pp. 419–424. Shorrocks, A.F., (1982). “Inequality decomposition by factor components” Econometrica, 50(1), pp. 193-211. Song, H. I altres, (2003). “Modelling and forecasting the demand for Hong Kong tourism”, International Journal of Hospitality Management, 22, pp. 435-451. Song, H. i Li, G., (2008). “Tourism demand modelling and forescasting. A review of recent research, Tourism Management, 29, pp. 203-220. Song, H. i Witt, S.F., (2000). Tourism demand modelling and forecasting, modern econometric approaches, Advances in Tourism Research Series, Pergamon, Amsterdam. Witt, S. i Witt, C., (1995). “Forecasting tourism demand: A review of empirical research”, International Journal of Forecasting, 11, pp. 447-475. Walker, D.M., (2007). “The economics of casino gambling”. ISBN 978-3-540-35102-3. Springer-Verlag Berlin Heidelberg. New York 2007. Walker, D.M., (2011). “Overview of the Economic and Social Impacts of Gambling in the United States” in The Oxford Handbook of the Economics of Gambling. Oxford University Press 2014. Walker, D.M. y Jackson, J.D., (2008). ”Do U.S. Gambling Industries Cannibalize Each Other?” Public Finance Review 36: 308. Wan, Y., (2012). “The social, economic and environmental impacts of casino gaming in Macao: the community leader perspective”. Journal of Sustainable Tourism. Volume 20, Issue 5, 2012, pp. 737-755.

Sheng, L. i Tsui, Y. (2009). “A general equilibrium approach to tourism and welfare: The case of Macao”.

Índex UAB d’Activitat Turística 2014 117



ÍNDICE UAB DE ACTIVIDAD TURÍSTICA 2014 Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.


Índice de tablas y gráficos

Pág. 126 Gráfico 1.1. Tasa de crecimiento del número de turistas internacionales en el período 2001-2013 Pág. 127 Gráfico 1.2. Evolución del pib mundial y de las economías desarrolladas en el período 2000-2013 y previsión para 2014-2015 Pág. 128 Gráfico 1.3. Crecimiento del número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales en 2012 y 2013 Pág. 128 Gráfico 1.4. Evolución de la cuota de mercado en número de turistas internacionales por grandes regiones en 2010 y 2013 Pág. 129 Gráfico 1.5. Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales en el período 2010-2013 Pág. 130 Gráfico 1.6. Crecimiento del número de turistas internacionales por subregiones europeas en 2012 y 2013 Pág. 131 Gráfico 1.7. Crecimiento del número de turistas internacionales en asia-pacífico por subregiones en 2012 y 2013 Pág. 131 Gráfico 1.8. Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales en asia-pacífico por subregiones en 2012 y 2013 Pág. 132 Gráfico 1.9. Crecimiento del número de turistas internacionales en américa por subregiones en 2012 y 2013 Pág. 133 Gráfico 1.10. Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales en américa por subregiones en 2012 y 2013 Pág. 134 Tabla 1.1. Ranking de países por llegadas de turistas internacionales en el período 2010 -2013 Pág. 134 Tabla 1.2. Volumen de turistas internacionales por principales países receptores en el período 2011-2013 Pág. 135 Grafico 1.11. Crecimiento del volumen de turistas internacionales por países receptores en el período 2000-2013 Pág. 136 Tabla 1.3. Ranking de países por ingresos de turismo internacional en el período 2010-2013 Pág. 136 Tabla 1.4. Ingresos turísticos internacionales por principales países receptores en el período 2011-2013

120

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Pág. 137 Gráfico 1.12. Variación de ingresos procedentes de turistas internacionales por países en el período 2000-2013 Pág. 137 Tabla 1.5. Ranking de países emisores por gasto en turismo internacional en el período 2010-2013 Pág. 138 Tabla 1.6. Volumen de gasto turístico internacional por principales países emiso res en el período 2011-2013 Pág. 138 Gráfico 1.13. Variación del gasto de turistas internacionales por países emisores en el perído 2000-2013 Pág. 140 Gráfico 1.14. Crecimiento del pib previsto para los países de la ocde para 2014 Pág. 140 Gráfico 1.15. Evolución de la confianza del consumidor en la eurozona en el período 2005-2014 Pág. 141 Gráfico 1.16. Evolución de la confianza del consumidor en los estados unidos en el período 2005-2014 Pág. 141 Gráfico 1.17. Evolución y perspectivas del precio del keroseno en el período 2010-2013 y previsión para 2014 Pág. 145 Tabla 2.1. Volumen de turistas extranjeros en Cataluña en el período 2004-2014 Pág. 146 Gráfica 2.1. Crecimiento anual del número de turistas extranjeros en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 148 Tabla 2.2. Previsión del número de turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 148 Gráfica 2.2. Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña según mercados emisores para 2014 Pág. 149 Gráfica 2.3. Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña y comparación de mercados tradicionales versus resto de mercados en el período 2009-2014 Pág. 150 Tabla 2.3. Volumen de viajeros hoteleros en Cataluña en el período 2004-2014 Pág. 150 Gráfica 2.4. Crecimiento anual del número de viajeros hoteleros en Cataluña en el período 2009-2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Pág. 151 Tabla 2.4. Previsión del número de viajeros hoteleros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 151 Gráfica 2.5. Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en Cataluña según mercados emisores para 2014 Pág. 152 Gráfica 2.6. Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014 Pág. 153 Tabla 2.5. Volumen de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2004-2014 Pág. 153 Gráfica 2.7. Crecimiento anual del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 154 Tabla 2.6. Previsión del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 154 Gráfica 2.8. Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según mercados emisores para 2014 Pág. 155 Gráfica 2.9. Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014 Pág. 155 Gráfica 2.10. Evolución de la duración media de la estancia hotelera en Cataluña según grandes mercados emisores en el período 2009-2014 Pág. 156 Tabla 2.7. Evolución del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña en el período 2004-2014 Pág. 157 Gráfica 2.11. Crecimiento del gasto total real de los extranjeros en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 157 Tabla 2.8. Previsión del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación de 2013 Pág. 158 Gráfica 2.12. Previsión del crecimiento de gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña según mercados emisores para 2014

Pág. 158 Tabla 2.9. Evolución del gasto real por turista extranjero en Cataluña en el período 2004-2014 Pág. 159 Gráfica 2.13. Evolución del crecimiento del gasto real por turista extranjero en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 159 Tabla 2.10. Previsión del gasto real por turista extranjero en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 160 Gráfica 2.14. Previsión del crecimiento del gasto real por turista extranjero en Cataluña según mercados emisores para 2014 Pág. 162 Tabla 2.11. Síntesis de la evolución de los indicadores de demanda turística para Cataluña en 2013 y previsión para 2014 Pág. 164 Tabla A.2.1.1. Evolución de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 165 Gráfico A.2.1.1. Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 165 Gráfico A.2.1.2. Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 166 Gráfico A.2.1.3. Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsector alojamiento versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 167 Tabla A.2.1.2. Variabilidad intertrimestral de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 167 Gráfico A.2.1.4. Variabilidad intertrimestral de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsector turístico en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 168 Gráfico A.2.1.5. Variación temporal de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsector alojamiento versus pernoctaciones totales en Cataluña en el período 2009-2013

Índice UAB de Actividad Turística 2014 121


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Pág. 170 Gráfico A.2.2.1 Evolución mensual de la demanda hotelera en Cataluña en el período 2009-2012 Pág. 171 Gráfico A.2.2.2 Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña en el período 2009-2012 Pág. 171 Tabla A.2.2.1. Descomposición de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por grandes mercados en el período 2009-2012 Pág. 172 Tabla A.2.2.2. Concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por principales marcas en el período 2009-2012 Pág. 173 Gráfico A.2.2.3. Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en principales marcas turísticas de Cataluña en el período 2009-2012 Pág. 173 Tabla A.2.2.3. Descomposición de la concentración mensual de la demanda hotelera en principales marcas turísticas por grandes mercados en el período 2009-2012 Pág. 174 Tabla A.2.2.4. Concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por principales marcas y grandes mercados en el período 2009-2012 Pág. 177 Tabla 3.1. Número de turistas extranjeros en España en el período 2000-2014 Pág. 177 Gráfico 3.1. Crecimiento por número de turistas extranjeros en España en el período 2001-2014 Pág. 178 Gráfico 3.2. Crecimiento del número de turistas extranjeros en España, por períodos 2000-2007, 2007-2009 y 2009-2014 Pág. 179 Tabla 3.2. Previsión del número de turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 180 Gráfico 3.3. Previsión de crecimiento por número de turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 Pág. 180 Gráfico 3.4. Previsión de crecimiento por número de turistas extranjeros en España del resto de mercados (emergentes) versus total en los períodos 2013-2014 y 2009-2014

122

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Pág. 181 Tabla 3.3. Número de viajeros hoteleros en España en el período 2000-2013 y previsión para 2014 Pág. 182 Gráfico 3.5. Crecimiento del número de viajeros hoteleros en España en el período 2001-2013 y previsiones para 2014 Pág. 183 Tabla 3.4. Previsión del número de viajeros hoteleros en España por mercados emisores para 2014 Pág. 183 Gráfico 3.6. Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en España por mercados extranjeros versus españoles en los períodos 2013-2014 y 2009-2014 Pág. 184 Tabla 3.5. Número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2000-2013 y previsión para 2014 Pág. 185 Gráfico 3.7. Crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2001-2013 y previsión para 2014 Pág. 186 Tabla 3.6. Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España por grandes mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 186 Gráfico 3.8. Previsión de crecimiento por número de pernoctaciones hoteleras en España por mercados extranjeros versus mercado español en el período 2009-2014 Pág. 187 Gráfico 3.9. Evolución de la duración media de las estancias hoteleras en España en el período 2000-2014 Pág. 188 Gráfico 3.10. Evolución de la duración media de las estancias hoteleras en España por grandes mercados en el período 2000-2014 Pág. 189 Tabla 3.7. Previsión del gasto total real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pág. 189 Gráfico 3.11. Crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España en el período 2005-2014 Pág. 190 Gráfico 3.12. Previsión del crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Pág. 190 Gráfico 3.13. Evolución y previsión del gasto real de los turistas extranjeros en España en el período 2004-2014 Pág. 191 Tabla 3.8. Previsión del gasto real por turista extranjero en España para 2014 y comparativa con la situación de 2013 Pág. 191 Gráfico 3.14. Previsión del crecimiento del gasto real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 Pág. 192 Gráfico 3.15. Crecimiento del gasto versus ingresos turísticos de la balanza de pagos en el período 2005-2013 Pág. 194 Tabla 3.9. Síntesis de la evolución de los indicadores turísticos para España en 2013 y previsión para 2014 Pág. 195 Tabla A.3.1. Peso de la cifra de los asalariados a tiempo completo y crecimiento de la cifra de los asalariados por tipo de jornada de la industria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Pág. 196 Tabla A.3.2. Peso de la cifra de los asalariados con contrato temporal y crecimiento de la cifra de asalariados por tipo de contrato de la indústria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Pág. 197 Tabla A.3.3. Peso de la cifra de los asalariados con nivel de estudios postsecundarios y crecimiento de la industria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Pág. 199 Gráfico 4.1. Evolución de los ingresos brutos por juego: las vegas y macao en el período 2002-2013 Pág. 200 Gráfico 4.2. Evolución del número de casinos en macao en el período 2002-2012 Pág. 201 Gráfico 4.3. Evolución de la capacidad instalada en casinos en macao en el período 2002-2013 Pág. 203 Gráfico 4.4. Evolución de la actividad turística en las vegas en visitantes versus congresistas en el períod0 1980-2010 Pág. 204 Gráfico 4.5. Distribución de los ingresos brutos de los casinos por grandes regiones en los años 2010 y 2015

Pág. 206 Gráfico 4.6. Ingresos de los casinos por actividades en los grandes casinos del strip de las vegas en 2013 Pág. 206 Tabla 4.1. Empleo en los casinos megaresort en las vegas en 2013 Pág. 207 Tabla 4.2. Peso de los diferentes juegos de mesa en las vegas (strip) en 2013 Pág. 208 Tabla 4.3. Distribución de la oferta comercial en los centros comerciales explotados por sands corporation en el 2013 Pág. 209 Gráfico 4.7. Volumen de las cantidades jugadas en España en diferentes juegos en el período 2002 - 2012. Pág. 210 Gráfico 4.8. Peso de las cantidades jugadas en las diferentes modalidades de juego en España en el período 2002-2012 Pág. 217 Gráfica E.1. Crecimiento anual del número de turistas extranjeros en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 218 Gráfica E.2. Crecimiento anual del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2009-2014 Pág. 218 Gráfica E.3. Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014 Pág. 219 Tabla E.1. Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística para Cataluña en 2013 y previsión para 2014 Pág. 220 Gráfica E.4. Evolución de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Pág. 221 Gráfica E.5. Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña en el período 2009-2012 Pág. 221 Gráfica E.6. Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en las principales marcas turísticas de Cataluña en el período 2009-2012 Pág. 223 Tabla E.2. Síntesis de la evolución de los indicadores turísticos para España en 2013 y previsión para 2014

Índice UAB de Actividad Turística 2014 123


Siglas utilizadas en el texto

ASEAN: Association of Southeast Asian Nations

IPC: Índice de Precios del Consumo

AAPP: Administraciones Públicas

LAE: Loterías y Apuestas del Estado

ADR (Average Daily Rate): Tarifa Media Diaria, los ingresos medios diarios obtenidos por habitación ocupada

OMT: Organización Mundial del Turismo

AGA: American Gaming Association ARR (Average Room Rate) - Es el total de los ingresos de habitaciones dividido por el total de las habitaciones ocupadas en el período. CCAA: Comunidades Autónomas CCIB: Centro de Convenciones Internacionales de Barcelona EBITDA: Resultado empresarial bruto antes de intereses, impuestos, depreciaciones y amortizaciones EEUU: Estados Unidos EGATUR: Encuesta de Gasto Turístico del Instituto de Estudios Turísticos EOA: Encuesta de Ocupación en Acampamientos EOATR: Encuesta de Ocupación en Alojamientos de Turismo Rural EOH: Encuesta de Ocupación Hotelera EPA: Encuesta de Población Activa EUA: Estados Unidos de América EUTDH: Escuela Universitaria de Turismo y Dirección Hotelera FMI: Fondo Monetario Internacional FRONTUR: Estadística de Movimientos Turísticos en Frontera del Instituto de Estudios Turísticos GP: Gran Premio ICCA: International Congress and Conference Association IDESCAT: Instituto de Estadística de Cataluña IET: Instituto de Estudios Turísticos IUAB: Índice UAB de Actividad Turística INE: Instituto Nacional de Estadística

124

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Nd: No disponible OCDE: Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico PIB: Producto Interior Bruto RETA: Régimen Especial de Trabajadores Autónomos RevPAR (Revenue Per Available Room): Total de ingresos del hotel dividido por el total de habitaciones disponibles en el periodo, o bien los ingresos medios por habitación disponible RGSS: Régimen General de la Seguridad Social TIC: Tecnologías de la Información y de las Comunicaciones UAB: Universidad Autónoma de Barcelona UE: Unión Europea UNESCO: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization USA: United States of America


Presentación

Un año más, el Índice UAB de Actividad Turística 2014 (Índice UAB) nos acompaña en el mes de junio, al inicio de la temporada de verano, con las previsiones turísticas catalanas y españolas para el ejercicio. El equipo de profesores e investigadores del Centro Internacional de Estudios e Investigación en el Turismo (CInERT) de la Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (EUTDH UAB), -ente que concentra la actividad investigadora que lo ha elaborado-, es el mismo de los últimos años, con su variada y diversificada procedencia, resultado de la coordinación interuniversitaria. Las previsiones del sector turístico han tomado de nuevo carta de naturaleza de la mano de la UAB, con la objetividad, fiabilidad y profesionalidad que la caracterizan, en forma de indicadores “estandarizados” de actividad y de demanda, que se presentan en un evento único anual que cuenta ya con trece ediciones: el Índice UAB. En su largo, constante e innovador camino, el Índice UAB ha realizado numerosas mediciones. Algunas de éstas forman parte ya del ideario de la investigación turística y gozan de un bien ganado prestigio, haciendo de este estudio el referente más conocido y esperado del sector. En ese sentido, las interpretaciones, el tratamiento y el análisis de los resultados obtenidos son clave para la toma de decisiones en la política turística pública y privada. No obstante, sin obviar ni menospreciar esta realidad, cabe destacar también la importancia que tiene en los ámbitos académico y profesional la decisión de qué debe medirse y cómo. Elaborar este indicador es un trabajo académico de primera magnitud porque nos permite por un lado, avanzar en inteligencia y conocimiento de los mercados y por otro, tener información sobre perspectivas de futuro y tendencias de la industria. Por la calidad de la información que contiene, en el ámbito profesional al Índice UAB se le atribuye una utilidad que supera los inconvenientes propios e inherentes a toda confección de previsiones. La ampliación de su objeto de estudio, en su vertiente territorial y

su alcance, que lograra aproximar todavía más las predicciones a los usuarios y destinatarios, sería un motivo de gran alegría para nosotros. Pasando ya a la edición que nos ocupa, es importante puntualizar que la elaboración de las previsiones en este ejercicio está caracterizada por nuevos riesgos e incertidumbres en España y Cataluña, por la inseguridad política ocasionada ante el proceso soberanista, y a nivel europeo por la crisis de Ucrania, sin que eso signifique que hayan desaparecido los viejos “peligros”. El estudio que presentamos está estructurado en cuatro partes: 1. Análisis de la coyuntura turística y económica del ejercicio 2013 2. Previsiones del Índice UAB para el año 2014 para Cataluña 3. Predicciones de demanda turística para toda España en el ejercicio 2014 4. Estudio del turismo del juego En la misma línea de años anteriores, la primera parte del informe realiza un análisis de la coyuntura internacional, la segunda versa sobre las predicciones turísticas para Cataluña, -capítulo clave que da pie al Índice UAB-, una tercera parte proyecta para España los indicadores turísticos más relevantes con novedades destacadas, y la cuarta y última contiene un monográfico sobre el turismo del juego, en consonancia con la actualidad del proyecto Barcelona World y de otros macrocomplejos que no han tenido continuidad o plasmación. En esta edición del Índice UAB, adicionalmente se ha efectuado un análisis más detallado por mercados en la medida que la disponibilidad de los datos lo ha permitido , todo ello con el objeto de aportar mayor conocimiento que ha de ayudar a mejorar el marco global de las previsiones. El estudio monográfico que el Índice UAB presenta anualmente y que en esta edición versa sobre el turismo del juego tiene un gran valor y representa un análisis técnico de esta modalidad temática, que huye de los estudios superficiales partidistas e ideológicos, neutraliza los activismos sistemáticos y elimina los efectos de las expectativas y los prejuicios,

Índice UAB de Actividad Turística 2014 125


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

así como los apriorismos tan frecuentes e interesados en numerosos aspectos, tanto a favor como en contra. Es un análisis científico de un debate turístico, económico y social que deberemos realizar, con sus luces y sus sombras. Una economía potente y sana no puede prescindir del sector turismo, depende de su desarrollo y evolución. Entre los productos y servicios turísticos del país destaca la organización y la celebración de eventos y este hecho relaciona y genera todo tipo de turismos. El juego y los eventos asociados ofrecen muchas posibilidades a diversas modalidades de turismo: de negocios, de compras, de parques temáticos, gastronómico, cultural y de espectáculos, así como desde la perspectiva de todos los atractivos y recursos de un territorio y del ocio en general. El énfasis que se pone en uno y otro, así como la combinación de productos en un resort, incluyendo el propio alojamiento, puede modular la presencia del juego y configurar una experiencia única, tomando así distancia del llamado turismo de casinos.

empresas y trabajadores que han intervenido en la organización del evento, en los clientes, en los proveedores, y en el personal del territorio y en los impuestos y tasas a liquidar a la administración. El impacto económico agregado requiere medir la totalidad de los impactos directos, indirectos e inducidos, primarios y secundarios. Por otro lado, a largo plazo los efectos y beneficios pueden darse tanto en la creación de infraestructuras ligadas al evento, como en las mejoras de la posición estratégica de la ciudad como destino, en la imagen, en la formación, en la instalación de nuevas fábricas industriales o del conocimiento… Los eventos bien diseñados, planificados, organizados y ejecutados permiten un retorno de la inversión de efecto duradero superior a las acciones de comercialización llevadas a cabo1, y sus impactos no son sólo económicos, sino también culturales, sociales, medioambientales y territoriales.

El impacto de los eventos sobre la industria turística y la economía en general es relevante, claro y manifiesto. El evento se proyecta sobre la actividad, el crecimiento, el empleo, la renta, la sociedad, la cultura y el entorno. Repercute en todos los sectores o subsectores que lo componen de forma directa e indirecta, incluyendo a título informativo, -sin ánimo de inventariar todos los impactos primarios-, los efectos producidos en todas las organizaciones o empresas, en el gasto de los visitantes sobre el territorio, en las subvenciones o ayudas, en los patrocinios y en las colectividades públicas. Entre los gastos a considerar están el alojamiento, la restauración, el comercio, el transporte y los viajes y el ocio (de restauración, cultural, festivo y recreativo). Los gastos de los visitantes en el territorio tienen una doble materialización: tanto en el lugar de la manifestación del evento como en el resto.

En un ámbito muy diferente pero igualmente importante para el estudio que nos ocupa, debe destacarse el fuerte crecimiento que se augura para el turismo internacional en el año 2014, según la Organización Mundial del Turismo (OMT): entre un 4% y un 5%, similar al del año 2013, que finalmente fue del 5%. Este avance anual proyectado se compone de tasas entre el 5% y el 6% en Asia y el Pacífico, del 4% o 5% en África y del 3% al 4% en América. Para Europa y Oriente Medio los porcentajes estimados se moverán en tramos algo inferiores de aumento, entre el 2 % y el 3%. En 2014 todo indica que van a persistir en África los problemas políticos, civiles y religiosos que restarán posibilidades de crecimiento en buena parte de los países del área llamada de la primavera árabe. Los vectores de crecimiento, las tendencias y las perspectivas muestran el desplazamiento del turismo de los países desarrollados hacia las naciones en desarrollo y emergentes, dado el nivel de partida y el empuje y la fuerza con que se mueven las economías de estas últimas.

Qué duda cabe que las variables de los impactos primarios ocasionan efectos multiplicadores en otras industrias y sectores de forma indirecta e inducida sobre la producción y el empleo; es decir, sobre las

1. La UAB oficializó hace un año el Máster en Dirección y Organización del Turismo de Eventos tras 14 ediciones como título propio con un éxito más que remarcable, siendo innovador y anticipándose en la oferta de formación de un sector capital del turismo.

126

Índice UAB de Actividad Turística 2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En cuanto al sector turístico catalán, en el 2014 podría registrar unos resultados quizás algo mejores que los del año anterior, explicados por un favorable comportamiento del turismo extranjero, -sustentado en una mayor presencia de los mercados tradicionales y en una leve ampliación de los mercados europeos emergentes-, además de la ansiada recuperación del cliente español, debido a la mejora en la situación económica del país en determinados ámbitos, si bien pequeña todavía. Sin duda, el 2014 podría ser otro buen año en líneas generales para Cataluña en el terreno turístico. El desafío, pues, es asegurar que este crecimiento se pueda mantener durante muchos años acometiendo las políticas necesarias. Se augura también un buen 2014 para el sector turístico español, alargándose la expansión del anterior como consecuencia del aumento del turismo de los mercados emergentes, del mantenimiento o leve crecimiento de los mercados maduros2, de los problemas que persistirán en los países competidores del Mediterráneo con su efecto trasvase y refugio y un crecimiento mínimo, esperable, del turismo interno. Los indicadores podrían mostrar un incremento del 3,6% en número de pernoctaciones hoteleras y un alza del 7,7% en volumen de gasto turístico, en su componente extranjero. España se apuntó en 2013 un registro del 5,6% de crecimiento en número de turistas, por encima del anotado a nivel mundial, ante un 4,9% de aumento que podría darse en el 2014. Antes de entrar ya de lleno en el estudio, quiero agradecer a la Universitat Autònoma de Barcelona y a la EUTDH, a profesores, personal de servicio y administración y estudiantes de todos los ciclos, el apoyo explícito y tácito recibido para poder confeccionar este informe, elaborado anualmente con el objetivo de ser útil a la industria, en el que trascienden las señas de identidad de la UAB y los valores propios del centro.

F.J. Uroz Felices

Director del proyecto del Índice UAB de Actividad Turísctica

2. La clave en el futuro puede estar en los segmentos de jóvenes ávidos de experiencias turísticas, en los grupos de mujeres y en la repetición de los clientes mediante políticas de fidelización, y en general con propuestas nuevas y mejoras de las existentes.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 127


1. La actividad turística internacional en 2013 y avance de las perspectivas globales para 2014

El número de turistas internacionales se situó en 2013 en 1.087 millones de personas, según los últimos datos de la Organización Mundial de Turismo. Supone un 5 % más que la cifra de 2012, que fue de 1.035 millo-

Gráf. 1.1

nes de personas (Gráfico 1.1.). Los datos de crecimiento del 2013 son superiores en más de un punto a los de 2012, y quedan ligeramente por encima de la media histórica de 3,8 %.

Tasa de crecimiento del número de turistas internacionales en el período 2001-2013 Porcentajes

12

10,1%

10 8

6,1%

6 4 2

1,9%

8,1%

7,3%

4,6%

4,2%

3,0%

3,9%

5,0%

1,0%

0 -2

-1,8%

-4 -6

-3,9%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Por otra parte, los ingresos turísticos (expresados en dólares) se han incrementado un 7,5% respecto a 2012, hasta los 1.159 miles de millones. Las economías avanzadas han tenido un mejor comportamiento con respecto a las emergentes, con tasas de crecimiento del 8,3 % y del 5,9 %, respectivamente.

128

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Esta aceleración del aumento del número de turistas ha ocurrido pese a un entorno económico global no excesivamente favorable (Gráfico 1.2.). La economía mundial creció un 3 % en 2013, frente al 3,2 % de 2012. La desaceleración también se produjo en el conjunto de las economías desarrolladas, que experimentaron una evolución positiva del 1,3 %. Por el contrario, se detecta una leve mejoría en las economías de la zona del euro, la cual, aún en tasas negativas, inicia la senda de la recuperación.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución del PIB mundial y de las economías desarrolladas en el período 2000-2013 y previsión para 2014-2015 Porcentajes 5 3 1 -1 -3 -5

Previsión 2000

2002

2004

2006

Economía mundial

2008

2010

Economías desarrolladas

2012

2014

Eurozona

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Fondo Monetario Internacional (Mayo 2014).

Durante 2013 no se han producido catástrofes naturales o fenómenos de cariz político que hayan tenido implicaciones significativas en la actividad turística global. No obstante, a nivel regional sigue persistiendo la inestabilidad política en la zona del Norte de África y en Oriente Medio, especialmente en Siria y Egipto. En este capítulo analizaremos la evolución turística mundial durante 2013 y sus principales factores explicativos, y ofreceremos las perspectivas para el año 2014.

1.1. La actividad turística internacional en el 2013: grandes regiones Todas las grandes regiones turísticas han vivido una evolución favorable en 2013, con excepción de Oriente Medio, aunque incluso en este caso la zona frena la caída experimentada en años precedentes, hasta el 0,2 %. El mayor aumento se encuentra nuevamente en el área de Asia-Pacífico (6,3 %) hasta situarse en

248,1 millones de turistas, si bien el ritmo se ha moderado respecto a 2012 en ocho décimas. Las tasas de crecimiento de África han continuado siendo sólidas (5,4 %), pero también se observa una desaceleración de más de un punto en comparación al año anterior. Europa, el principal mercado en términos de cuota, ha visto en cambio cómo se avivaba el crecimiento en el número de turistas hasta el 5,4 %, lo que equivale a 563,4 millones de personas. Contrariamente, el continente americano ha sido el que ha mostrado un incremento más débil (3,2 %), casi un punto menos que en 2012 (Gráfico 1.3.). Europa continúa ostentando el 51,8 % de cuota de mercado mundial por lo que respecta al número de turistas, si bien esta cifra es casi seis puntos inferior a la del año 2000. Por otro lado, la región de AsiaPacífico se consolida, con un 22,8 % de cuota, en la segunda posición, cerca de siete puntos por encima de las cifras del año 2000. América, con un 15,5 % de cuota y habiendo perdido importancia, ocupa el tercer lugar (Gráfico 1.4.).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 129

Gráf. 1.2


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 1.3

Crecimiento del número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales en 2012 y 2013 Porcentajes

8

7,1

6,5

6

5,4

4

3,4

5,4 4,2

6,3

3,2

2 0

-0,2

-2 -4 -6

-5,3

Oriente Medio

Europa

América 2012

África

Asia-Pacífico

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Gráf. 1.4

Evolución de la cuota de mercado en número de turistas internacionales por grandes regiones en 2010 y 2013 Porcentajes

100 80 60

3,6% 4,1%

4,7% 5,1%

18,8%

15,5%

16,0%

22,8%

0

África 57,6%

2000

51,8%

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

130

Asia-Pacífico América

40 20

Europa

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Oriente Medio


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Analizando la variación en los volúmenes de turistas ponderada por el peso relativo de cada una de las regiones, se observa claramente cómo el grueso de la recuperación proviene de Europa (Gráfico 1.5.). La contribución del viejo continente al crecimiento global se ha incrementado en un punto, y ha pasado

de 1,8 a 2,8 puntos porcentuales. También se observa cómo la región de Oriente Medio deja de tener una aportación negativa. Ambos factores permiten atenuar las leves caídas en las contribuciones del resto de áreas, que conjuntamente representan algo menos de tres décimas.

Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales por grandes regiones mundiales en el período 2010 - 2013

Gráf. 1.5

Porcentajes

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 -1

0,8% 0,4% 1,1%

2,7%

0,7%

0,3% 0,5%

0,4% 0,6%

1,4%

1,4%

1,5% 3,0%

2010 Europa

3,1% -0,5%

-0,3%

2011

2012

Asia-Pacífico

2,8%

1,8%

América

2013 África

Oriente Medio

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

La buena evolución del mercado europeo ha sido la gran sorpresa favorable de 2013. Ello se debe a la marcha positiva de todas las subregiones, que ven acelerar el ritmo de crecimiento, salvo Europa Central y del Este (Gráfico 1.6.). Los incrementos son especialmente destacables en Europa del Norte y en Europa del Sur. En el primer caso los resultados son atribuibles a la buena evolución del Reino Unido, especialmente por la llegada de turistas procedentes de los países emergentes. El impacto positivo de los Juegos Olímpicos de 2012, celebrados en Londres, puede haber contribuido a este efecto. En el caso de los países del Sur de Europa, destacan los excelentes resultados de España, que ha crecido un 5,6 % y ha superado la barrera de los

60 millones de turistas, así como el efecto rebote en Grecia (con un incremento del 15,5 %), tras un desastroso 2012. El crecimiento más importante, no obstante, se da en la subregión del Centro y Este de Europa, por los buenos resultados de países como Rusia (10,2 %), Ucrania (7,2 %) o Polonia (6,8 %).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 131


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 1.6

Crecimiento del número de turistas internacionales por subregiones europeas en 2012 y 2013 Porcentajes

9

8,3

8 7

6,5 5,8

6

5,7

5

4,2

4

3,5

3 2 1 0

1,9 0,9

Europa del Norte

Europa occidental

Europa central y oriental 2012

Europa del Sur

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Con un 22,8 % de cuota global de mercado, la región de Asia-Pacífico ha vuelto a ser la más dinámica en cuanto al incremento en número de turistas, si bien el ritmo de crecimiento ha sufrido una desaceleración respecto a 2012. Esta evolución no es, sin embargo, uniforme entre todas las regiones (Gráfico 1.7.). El Nordeste asiático, la subregión con mayor cuota de mercado de la zona, ha moderado notablemente su crecimiento, pese a los excelentes resultados de Japón, que con un 24 % de incremento, consolida su recuperación tras los devastadores efectos del terremoto de 2011 y el tsunami posterior. No obstante, la mala evolución de la República Popular China, con una caída del 3,5 %, lastra un aumento que de otro modo hubiera sido notable. En cambio, la aceleración del crecimiento en el número de turistas ha sido satisfactoria en el Sudeste asiático, con un 10,5 % de incremento con respecto a 2012. Buena parte de este aumento se debe a la fortaleza del turismo en Tailandia, que se incrementó un 26,5 % debido a la popularización de las líneas de bajo coste y a una moneda más competitiva, pero también a destinos emergentes como Myanmar (la antigua Birmania),

132

Índice UAB de Actividad Turística 2014

uno de los países más ignotos hasta la fecha, que gracias a la reciente relajación de la política de visados está captando la atención de numerosos turistas.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Crecimiento del número de turistas internacionales en Asia-Pacífico por subregiones en 2012 y 2013

Gráf. 1.7

Porcentajes

12

10,5

10

8,7

8 6 4

6,2

6,0 4,0

3,5

6,1

4,7

2 0

Nordeste asiático

Sudeste asiático

Oceanía

2012

Asia del Sur

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

La explicación de los diferenciales de crecimiento entre 2012 y 2013 se explica, pues, por la pérdida de fuelle del Nordeste asiático, cuya contribución al incremento global cede 1,4 puntos, y que no se ve

compensada del todo por el impulso del Sudeste asiático, cuya aportación crece en siete décimas (Gráfico 1.8.).

Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales en asia-pacífico por subregiones en 2012 y 2013 Porcentajes

8 6 4 2

0,4% 0,2%

0,4% 0,2%

3,1%

Nordeste asiático Sudeste asiático

3,8%

Oceanía Asia del Sur

3,2% 1,8%

0

2012

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 133

Gráf. 1.8


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

El incremento en el número de turistas en la región americana ha sido del 3,2 %, por debajo del registro de 2012. La desaceleración en el crecimiento ha sido generalizada en las distintas subregiones, salvo en el Caribe (Gráfico 1.9.). La más importante se observa en América central, que ha pasado de un aumento del 7,3% al 4,2%, hasta los 9,2 millones de turistas internacionales. La pérdida de impulso también se produce en América del Sur, cuyo crecimiento cae hasta el 2,6 %, lastrado por los resultados negativos de Argentina. La subregión norteamericana, la más importante en

Gráf. 1.9

cuota de mercado de la zona, ha visto moderar levemente el crecimiento de las tasas de turistas internacionales, situándose en 110,1 millones en 2013 contra los 106,4 millones de 2012. Estados Unidos, con un incremento del 4,7 %, explica en buena parte esta leve moderación, ya que su aumento en 2012 fue del 6,3 %. Por el contrario, México ha incrementado ligeramente el número de turistas internacionales recibidos (1,4 %), si bien cede posiciones en términos relativos en el ranking mundial de países.

Crecimiento del número de turistas internacionales en américa por subregiones en 2012 y 2013 Porcentajes

8

7,3

7 6 5 4

5,0 4,2

4,2 3,5

3

3,0

3,0

2,6

2 1 0

América del Norte

Caribe

América Central 2012

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

134

Índice UAB de Actividad Turística 2014

América del Sur


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Contribuciones al crecimiento del número de turistas internacionales en América por subregiones en 2012 y 2013 Porcentajes

5 4 3

0,8% 0,4% 0,4%

2 1 0

2,7%

2012

0,4% 0,2% 0,4%

América del Norte Caribe América Central América del Sur

2,3%

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

El número de turistas internacionales creció un 5,4 % en África, debido al dinamismo de las dos subregiones en las que se divide (Norte de África y África subsahariana). La caída en el impulso que se detecta respecto de los excelentes datos del año pasado en el Norte de África se explica parcialmente por el fin del efecto rebote tras la primavera árabe. Este hecho es especialmente visible en el caso de Túnez, segundo mercado de la subregión, en el que el crecimiento ha pasado del 24,4 % de 2012 al 5,3 % de 2013. No obstante, destacan las cifras de Marruecos, principal mercado de la zona (7,2 % en 2013 frente al 0,4 % de 2012). La leve pérdida de impulso del África subsahariana se debe a la moderación del crecimiento en Suráfrica (3,5 %), que en los últimos años se había visto dinamizado por la celebración del Mundial de Fútbol en 2010. Las cifras de Oriente Medio muestran nuevamente unos resultados dispares. Por un lado, destacan los buenos resultados de los Emiratos Árabes Unidos, que aceleran su crecimiento en casi un punto hasta el 11,3 %, superando la barrera de 10 millones de turistas. La consolidación de infraestructuras turísticas de primer orden en Dubái es clave para entender esta buena

evolución consistente, así como la celebración de eventos deportivos de repercusión mundial, como el GP de Fórmula 1 de Abu Dabi en noviembre de 2013. Por otro lado, Egipto ha mostrado una mala evolución durante 2013, con un descenso del 18,1%, debido a la inestabilidad política del país que derivó en un golpe de estado. Arabia Saudí, vigésimo destino mundial, vio también cómo el número de turistas internacionales caía por segundo año consecutivo. Finalmente, el conflicto sirio está teniendo efectos colaterales en destinos como Jordania o el Líbano.

1.2. La actividad turística internacional en el 2013: principales países receptores Francia, con alrededor de 89 millones de visitantes extranjeros1, ha continuado siendo el país más visitado. Destaca asimismo el vigor en la tasa de crecimiento, que se ha situado por encima del 7 %. Estados Unidos ocupa el segundo lugar, con cerca 1. El dato no es oficial, y se ha extrapolado a partir de los datos de 2012 y con el crecimiento de los cuatro trimestres de 2013.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 135

Gráf. 1.10


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

de 70 millones de visitantes y un aumento del 4,7 % respecto del año anterior. Un incremento algo mayor (5,6 %) se ha producido en España, que ha rebasado la barrera de los 60 millones de turistas y ha avanzado del cuarto al tercer lugar. Éste ha sido cedido por la República Popular China, el único gran mercado

Tabla 1.1

que ha visto decrecer las cifras de turistas respecto de 2012 con un 3,5 %. El resto de países que conforman los primeros diez puestos de la clasificación han tenido tasas positivas, destacando especialmente el caso de Tailandia, que con un 18,3 % de crecimiento ha pasado de la 15ª a la 10ª posición. (Tablas 1.1. y 1.2.)

Ranking de países por llegadas de turistas internacionales en el período 2010-2013 2010 1 2 4 3 5 6 8 7 13 16

Francia Estados Unidos España China Italia Turquía Alemania Reino Unido Rusia Tailandia

2011 1 2 4 3 5 6 8 7 12 15

2012 1 2 4 3 5 6 7 8 9 15

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Tabla 1.2

Volumen de turistas internacionales por principales países receptores en el período 2011-2013 Millones de turistas y porcentajes Francia Estados Unidos España China Italia Turquía Alemania Reino Unido Rusia Tailandia

2011 81,6 62,7 56,2 57,6 46,1 34,7 28,4 29,3 22,7 19,2

2012 83 66,7 57,5 57,7 46,4 35,7 30,4 29,3 25,7 22,4

2013 89,1 69,8 60,7 55,7 47,7 37,8 31,5 31,2 28,4 26,5

Var. 11/10 2011 5,2 4,5 6,6 3,4 5,7 10,5 6,0 3,5 11,8 20,8

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

136

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Var. 12/11 2012 1,7 6,4 2,3 0,2 0,7 2,9 7,0 0,0 13,2 16,7

Var. 13/12 2013 7,3 4,6 5,6 -3,5 2,8 5,9 3,6 6,5 10,5 18,3


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Analizando los datos de llegadas de turistas a largo plazo, y centrándonos en el clúster de los veinte países con mayor número de turistas internacionales en 2013, se observa claramente cómo han sido los países emergentes los que han experimentado los mayores crecimientos (Gráfico 1.11.). El caso más paradigmático es el de Turquía, que ha pasado de tan sólo 9,6 millones de turistas extranjeros en 2000 a 37,8 millones en 2013. Asimismo destaca Ucrania, con un salto de 6,4 millones en 2000 a 24,7 millones en 2013 (285,9

% de incremento acumulado). Hong Kong y Macao, dos antiguas colonias incorporadas a la República Popular China a finales del siglo pasado, también han experimentado fuertes aumentos en el número de turistas recibidos (192 % y 130,6 %, respectivamente), superiores al de la propia República Popular China. Por el lado contrario, tan sólo dos países, Canadá y Polonia, observan tasas negativas en el conjunto del periodo 2000-2013.

Crecimiento del volumen de turistas internacionales por países receptores en el período 2000-2013 Porcentaje acumulado

350 300 250 200 150 100

Media mundial = 60,7%

50 0

Turquía

Ucrania

Hong Kong

Tailandia

Malasia

Macao

Arabia Saudí

China

Alemania

Rusia

Australia

Grecia

Estados Unidos

Reino Unido

España

Italia

Francia

Méjico

Polonia

Canadá

-50

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Estados Unidos, con unos ingresos por turismo internacional de 139,6 miles de millones de dólares, es el principal país receptor en esta categoría, seguido a distancia por España (Tablas 1.3. y 1.4.), y ha registrado un fuerte impulso, del 10,6 %. En todos los países del ranking el crecimiento ha sido positivo en 2013, a diferencia de lo que sucedió en 2012, cuando las naciones de la zona del euro experimentaron tasas

negativas en este apartado. De entre los países de la muestra cabe destacar los registros de Tailandia, con un crecimiento cercano al 25 %, así como los de Hong Kong y Macao, con incrementos del 18,1 y 17,5%, respectivamente. Otro dato positivo ha sido el cambio de signo en los países de la zona euro. Por el contrario, el aumento más reducido se observa en China, con un 3,4 %, en la línea del año anterior.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 137

Gráf. 1.11


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 1.3

Ranking de países por ingresos de turismo internacional en el período 2010-2013 2010 1 2 3 4 9 5 12 6 7 10

EUA España Francia China Macao Italia Tailandia Alemania Reino Unido Hong Kong

2011 1 2 3 4 7 5 11 6 8 9

2012 1 2 3 4 6 5 15 7 8 9

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Tabla 1.4

Ingresos turísticos internacionales por principales países receptores en el período 2011-2013 Miles de millones de dólares USA (precios corrientes) y porcentajes EUA España Francia China Macao Italia Tailandia Alemania Reino Unido Hong Kong

2011 115,6 60 54,8 48,5 38,5 43 27,2 38,9 35,1 22,5

2012 126,2 56,3 53,6 50 43,7 41,2 33,8 38,1 36,4 33,1

2013 139,6 60,4 56,1 51,7 51,6 43,9 42,1 41,2 40,6 38,9

Var. 11/10 2011 11,7 14,3 16,6 5,9 38,5 10,8 35,3 12,1 8,3 1,4

Var. 12/11 2012 9,2 -6,2 -2,2 3,1 13,5 -4,2 24,3 -2,1 3,7 47,1

Var. 13/12 2013 10,6 7,3 4,7 3,4 18,1 6,6 24,6 8,1 11,5 17,5

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

De nuevo se puede repetir el ejercicio realizado anteriormente, consistente en el cálculo de la variación acumulada de los ingresos procedentes de los turistas internacionales para los veinte países con mayor volumen en 2013 y en el período 2000-2013. Como es lógico, todos presentan tasas positivas de crecimiento acumulado, pero destaca especialmente el caso de Macao, en el que los ingresos se han multiplicado por 16 en este periodo, pasando de 3.600 millones de dólares en el año 2000 a 51.600 millones en 2013 (Gráfico 1.12.). No debe pasar por alto el hecho de que Macao se ha convertido en el principal destino mun-

138

Índice UAB de Actividad Turística 2014

dial de turismo de juego, debido tanto a su especial idiosincrasia dentro de la República Popular China como a ciertas medidas institucionales que se tomaron a principios de la década pasada y que contribuyeron al despegue de los casinos y sus industrias auxiliares. Puede ser que ello también explique una parte de la pujanza de Hong Kong en este apartado (debido a su proximidad geográfica), aunque no hay que olvidar el creciente atractivo del continente asiático. Por el contrario, las cifras más reducidas se observan en los destinos más maduros.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Variación de ingresos procedentes de turistas internacionales por países en el período 2000-2013

Gráf. 1.12

Porcentaje acumulado

1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 Macao

Hong Kong

Tailandia

India

Malasia

Singapur

Turquía

Australia

China

Suiza

Alemania

Países Bajos

Austria

España

Reino Unido

Grecia

Francia

Canadá

Italia

EUA

0

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

China, con 128.600 millones de dólares, es el principal país emisor de gasto turístico, lo que representa el 11,1 % del gasto turístico mundial en 2013, estimado en 1.159 miles de millones de dólares (Tablas 1.5. y 1.6.). Le siguen a gran distancia Estados Unidos (con 86.200 millones de dólares) y Alemania (con 85.900 millones de dólares). Los datos reflejan una vez más la evolución dispar entre países emergentes y países desarro-

llados. Así, el crecimiento entre los primeros suele ser de dos dígitos, lo que ha contribuido a consolidar el liderazgo de China (con un incremento del 26,5 %), y el avance de posiciones en el ranking de Rusia (24,5 % de crecimiento) y de Brasil (12,9 %). Contrariamente, el aumento entre los segundos raramente excede del 5 %, y en el caso de algunos países, como Italia, la tasa es incluso negativa.

Ranking de países emisores por gasto en turismo internacional en el período 2010 -2013 China EUA Alemania Rusia Reino Unido Francia Canadá Australia Italia Brasil

2010 3 2 1 9 4 5 6 10 8 18

2011 3 2 1 7 4 5 6 10 8 12

2012 1 2 3 5 4 6 7 8 10 12

Tabla 1.5

2013 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 139


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 1.6

Volumen de gasto turístico internacional por principales países emisores en el período 2011-2013 Miles de millones de dólares USA (precios corrientes) y porcentajes China EUA Alemania Rusia Reino Unido Francia Canadá Australia Italia Brasil

2011 72,6 78,2 85,9 32,9 51 44,9 33,4 27,3 28,7 21,3

2012 102 83,5 81,3 42,8 51,3 39,1 35 28 26,4 22,2

Var. 11/10 2011 32,2 3,6 10,0 23,2 2,0 15,7 12,5 21,3 5,9 29,9

2013 128,6 86,2 85,9 53,5 52,6 42,4 35,2 28,4 27 25,1

Var. 12/11 2012 40,5 6,8 -5,4 30,1 0,6 -12,9 4,8 2,6 -8,0 4,2

Var. 13/12 2013 26,1 3,3 5,7 25,0 2,5 8,4 0,6 1,4 2,3 13,1

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

Analizando la evolución del gasto turístico a largo plazo se observa cómo los países emergentes, y China de manera especial, han mostrado una mejor evolución. No obstante, también destaca el crecimiento acumulado de naciones como Singapur o Australia, además de Rusia y Brasil. En todo sorprende la ausencia de la

Variación del gasto de turistas internacionales por paises emisores en el perído 2000-2013 Porcentaje acumulado

1000 800 600 400 200 0

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Organización Mundial del Turismo (Abril 2014).

140

Índice UAB de Actividad Turística 2014

China

Brasil

Rusia

Singapur

Australia

Noruega

Corea del Sur

Canadá

España

Bélgica

Suecia

Francia

Italia

Países Bajos

Hong Kong

Alemania

Reino Unido

EUA

-200 Japón

Gráf. 1.13

India. Por otro lado, Japón es el único país de la muestra en el que el gasto ha caído en este periodo, producto tanto de su condición de mercado maduro como de los efectos de las dos décadas de bajo crecimiento económico. El aumento también ha sido débil en países como Estados Unidos, Reino Unido o Alemania (Gráfico 1.13.).


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

1.3. Perspectivas para 2014 La Organización Mundial del Turismo sitúa las previsiones de crecimiento del número de turistas para 2014 entre un 4 y un 4,5 % a nivel mundial, lo que significaría una estimación algo más conservadora respecto de los resultados de 2013. El crecimiento continuaría liderado por la región de Asia-Pacífico, con un incremento del número de turistas entre el 5 y el 6 %, seguido de África, con un aumento que se ubicará entre el 4 y el 5 %. Europa y América, en la línea de la tendencia de los últimos años, mostrarán una tasa de crecimiento más moderada, situándose entre el 3 y el 4 %. Finalmente, el incremento previsto para Oriente Medio continuará siendo altamente volátil, si bien dentro del rango positivo. En el caso de Europa, el crecimiento de la actividad turística se ha visto o se verá beneficiado por una serie de acontecimientos deportivos o históricos. En Sochi (Rusia) se celebraron el pasado febrero los Juegos Olímpicos de Invierno. Asimismo, se prevén diversas conmemoraciones de acontecimientos históricos, entre ellos y con especial relevancia el 25º aniversario de la caída del Muro de Berlín. No obstante, las tensiones geopolíticas existentes entre algunos países del Este de Europa pueden lastrar los resultados, al menos en esa subregión.

mico como también por la ascendente popularidad de estos destinos entre los turistas chinos e indios. Similar optimismo se vive en Oriente Medio gracias al progreso continuo de Dubái, así como a una mayor estabilización sociopolítica en Egipto, si bien aún persiste el conflicto civil en Siria. Para el conjunto de países de la OCDE, el crecimiento previsto en 2013 se situará en el 2,2 %, casi un punto por encima del incremento medio de 2013 (1,3 %). Esta mejoría de las cifras de crecimiento económico se debe a la zona del euro, que pasa de una reducción en 2013 (-0,4 %) a un aumento previsto en 2014 del 1,2 %. Del conjunto de países de la zona euro -y también de la OCDE- únicamente Grecia mostrará tasas negativas (-0,3 %), si bien éstas suponen una clara desaceleración respecto a las cifras del periodo 2011-2013. Por otro lado, se prevé que los países de la Europa mediterránea, como España o Italia, vuelvan a mostrar tasas positivas de crecimiento, aunque por debajo de la media. Nuevamente, los mayores incrementos se producirán en los países emergentes de la región, como Corea del Sur o Chile, pero también Nueva Zelanda (Gráfico 1.14.).

Se espera un buen año por lo que respecta a incrementos de flujos turísticos en Asia, debido principalmente a cambios en el entorno legal y político. La liberalización de las transacciones de moneda entre el yuan y el dólar de Hong Kong facilitarán los movimientos de turistas del continente a esta Región Administrativa Especial. Por otro lado, el proceso de mercado común de los países del ASEAN favorecerá también los flujos gracias a la relajación o eliminación de requisitos de visados entre los países participantes. La celebración del Mundial de Fútbol en Brasil será un excelente aliciente para consolidar el incremento de la actividad turística del país, que aún tiene mucho recorrido en este campo. Por lo que respecta a los países del África subsahariana, se verán beneficiados tanto por el progresivo proceso de crecimiento econó-

Índice UAB de Actividad Turística 2014 141


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 1.14

Crecimiento del pib previsto para los países de la OCDE para 2014 Porcentajes

5 4 3 Media OCDE = 2,2%

2 1 0

Grecia Finlandia Eslovenia Italia Francia Países Bajos España Portugal Japón Estonia Rep. Checa Dinamarca Bélgica Australia Suiza Hungría Eslovaquia Noruega Canadá Estados Unidos Australia Islandia Turquía Luxemburgo Suecia Polonia Reino Unido Israel Méjico Nueva Zelanda Chile Corea del Sur

-1

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la OCDE (Abril 2014).

Un dato altamente positivo es la recuperación de la confianza de los consumidores, tanto en la Unión Europea, donde la tendencia es claramente ascendenGráf. 1.15

te y se sitúa ya a niveles previos de la crisis de 2008, como en Estados Unidos, donde es más lenta, pero también positiva (Gráficos 1.15. y 1.16.).

Evolución de la confianza del consumidor en la eurozona en el período 2005-2014 Desviación respecto de la media histórica (2005-2014)

15 10 5 0 -5 -10 -15 -20 -25

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Comisión Europea (Mayo 2014).

142

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2011

2012

2013

2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la confianza del consumidor en los Estados Unidos en el período 2005-2014

Gráf. 1.16

Desviación respecto de la media histórica (2005-2014)

40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Conference Board (Mayo 2014).

Tampoco parece que el precio del petróleo y de sus derivados vaya a experimentar cambios significativos a corto plazo. La evolución del precio del keroseno se caracterizó por una cierta estabilidad en 2013, tras

un pequeño ascenso a principios de año. Para 2014 se prevé una ligera tendencia a la baja, y que el precio se sitúe alrededor de los 280 céntimos por galón (Gráfico 1.17.).

Evolución y perspectivas del precio del keroseno en el período 2010-2013 y previsión para 2014 Precio de refinería para usuarios finales, centavos por galón

360 340 320 300 280 260 240 220 200

01/2010

Previsión 01/2011

01/2012

01/2013

01/2014

Fuente: Departamento de Energía de los Estados Unidos (Mayo 2014).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 143

Gráf. 1.17


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Finalmente, cabe destacar aspectos de cariz sociopolítico que sí pueden tener efectos sobre la actividad turística en la región Europea, relacionados con la inestabilidad política y social en la zona de Europa del Este, y en especial en Ucrania y Rusia. Ambos países han tenido una evolución de la actividad turística muy favorable en los últimos años, que puede truncarse en los próximos meses por la inestabilidad política derivada de los acontecimientos en Ucrania. Los efectos, asimismo, pueden trasladarse a otros destinos en los que el turismo procedente de Rusia es importante.

144

Índice UAB de Actividad Turística 2014

1.4. Conclusiones La actividad turística fue en 2013 mejor de lo que se esperaba, especialmente gracias a la recuperación de la región europea y a la fortaleza del crecimiento en la región de Asia-Pacífico. El fuerte crecimiento del número de turistas internacionales en destinos maduros como Francia, España o Tailandia, contrasta en cambio con la caída de visitantes extranjeros experimentada en China. Las perspectivas para 2014 son continuistas en el crecimiento, animadas por la mejora de las perspectivas de los consumidores en las economías desarrolladas, así como la fortaleza del crecimiento económico en las economías emergentes. Tan sólo algunos conflictos políticos pueden enturbiar un crecimiento en la actividad turística que muestra signos de robustez.


2. Previsiones de la demanda turística en Cataluña en el 2014: Continúa la progresión

2.1. Introducción Llega otra edición para el Índice UAB de Actividad Turística con sus previsiones de demanda para Cataluña. En los últimos años, y sobre todo después de la gran crisis turística del 2009, la imagen ofrecida ha sido positiva. Los flujos de demanda generalmente han aumentado, -a excepción de ciertos mercados críticos como el nacional o el italiano-, espoleados por la fuerza tractora de Barcelona capital y los recursos turísticos territoriales: sol y playa, bienes gastronómicos y culturales, etc. Puede parecer que el objetivo es siempre que los flujos vayan creciendo de manera ilimitada. Obviamente, no es el caso. En esta publicación, a pesar de ser un ejercicio coyuntural, se vienen recomendando diversas políticas generales para contribuir a hacer sostenible este crecimiento. De hecho, en este mismo capítulo se incluye una serie de orientaciones de política en este sentido, en parte ya recogidas en el Plan Estratégico Turístico de Cataluña y el Plan de Marketing, pero no por ello menos necesarias de volver a subrayar. En todo caso, y aún siendo conscientes de la importancia de los asuntos de sostenibilidad, no es menos cierto que Cataluña se configura como una región turística de primer nivel europeo y, en consecuencia, hay un deseo implícito de seguir creciendo. El turismo ha sido, y probablemente seguirá siendo, un motor básico de desarrollo del país, de su recuperación y de su crecimiento. Los datos de los años anteriores turísticos así lo demuestran. En términos cualitativos, Cataluña ha sido capaz de hacer ciertas cosas que la han situado en el lugar donde está y con las expectativas que detenta. Primero, ha sabido crear una marca a nivel internacional a partir de la fuerza de Barcelona (el mérito crucial, en todo caso, hay que atribuírselo a los agentes locales). Segundo, ha acertado al diversificar sus mercados, siendo innovadora en este sentido. En particular, los mercados emergentes cada vez aportan más al crecimiento y tienen un mayor peso en la estructura de la demanda. Y, tercero, ha potenciado la creación de productos turísticos diferentes basados en recursos no tradicionales. Así, Cataluña es un referente en términos de turismo de cruceros y

de negocios, y empieza a serlo en turismo enológico y gastronómico. Las posibilidades son inmensas. Dicho lo anterior, el panorama para el 2014 se presenta esperanzador. Los datos avanzados por los indicadores disponibles (hasta abril del presente año) sugieren crecimientos elevados a nivel global y, a diferencia de los años anteriores, progresos en el mercado nacional. La coyuntura económica en los principales mercados emisores es claramente mejor, lo cual, por un efecto-renta, debería hacerse notar en la actividad turística de este año. Se esperan mejores y significativos crecimientos económicos en países como Bélgica, Alemania, Suecia o el Reino Unido, así como en España. Esta mejora, unida a la persistencia de los problemas en destinos parcialmente competidores del Mediterráneo, hacen esperar un contexto claramente expansivo para este año, un año muy necesitado de ello, al igual que los anteriores, dados los registros de paro existentes en el país. En particular, nuestras previsiones apuntan a un aumento del volumen de turistas extranjeros, que podría situarse en torno al 4,3%, cifra muy aceptable. Este incremento contaría con el comportamiento positivo de todos los mercados individualizados y, en especial, del británico, el alemán o el nórdico. En términos de número de viajeros hoteleros, el aumento previsto sería del 4,6% y el de las pernoctaciones del 5,4%. En estos dos indicadores de demanda hotelera se augura una recuperación del mercado nacional y una continuación en el crecimiento del extranjero, que seguiría siendo superior al previsto para el componente interno. Y, finalmente, se prevé un aumento del 7,9% en el gasto de los extranjeros, que en el caso del gasto por turista sería del 3,5%, con un comportamiento desigual según mercados1. 1. Las estimaciones de los diferentes indicadores turísticos han sido proporcionadas a partir del uso de modelos de ajuste parcial con datos de panel, siendo las observaciones cross-section los diferentes mercados emisores, según el detalle de la información disponible. Las variables explicativas utilizadas incluyen además de las ya desfasadas, una amplia lista de regressors, como las tasas de paro, indicadores de confianza, de renta o precios turísticos, así como dummies de control temporales y territoriales. Pueden consultarse las notas metodológicas de las anteriores ediciones del Índice UAB de Actividad Turística, así como otros detalles específicos sobre la construcción de estos indicadores sintéticos de la actividad del sector turístico en Cataluña.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 145


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

El capítulo se organiza, pues, de la forma siguiente. En el apartado segundo, se ofrecen las previsiones anuales para los indicadores de demanda considerados. En el tercero se aprovecha para incluir algunos elementos de política, que creemos relevantes, ampliando un poco la mirada del capítulo, más allá de la coyuntura a corto plazo. Una sección final acoge las principales consideraciones.

2.2. Previsiones de la demanda turística de Cataluña para 2014 2.2.1. Los avances conocidos Antes de entrar en las previsiones acerca de la demanda turística en Cataluña para el 2014, es oportuno comentar, ni que sea mínimamente, los principales resultados avanzados que están disponibles en el momento de redactar estas líneas: los datos hasta el mes de abril correspondientes al turismo extranjero emisor, procedentes de la Encuesta FRONTUR, del Instituto de Estudios Turísticos, y los de demanda hotelera, obtenidos a partir de la explotación de la encuesta de ocupación realizada por el Instituto Nacional de Estadística. Específicamente, con las cifras acumulados hasta abril, la comparabilidad temporal interanual está garantizada, dado que se solventan los problemas de homogeneidad temporal típicos asociados a la localización concreta de la Semana Santa. En todo caso, se ha de tener en cuenta que los datos hasta este mes todavía no suponen una parte mayoritaria de los flujos anuales, por lo que las cosas pueden cambiar bastante una vez cerrado el año. Por ejemplo, en el caso de Cataluña el número de turistas recibidos en 2013, entre enero y abril, sólo supuso el 23% del total anual. De todas maneras, esta información nos ofrece ciertas pistas que pueden ser tomadas en términos de órdenes de magnitud. Específicamente, el volumen de turistas extranjeros recibidos por Cataluña en el primer cuatrimestre del año, en comparación con el mismo período del año anterior, habría crecido en un 10,4%, algo más que el 9,2% registrado en toda España. Este aumento ha sido superior, de hecho, al del mismo período del año anterior (que

146

Índice UAB de Actividad Turística 2014

fue del 4,8%); sin ir más lejos, es el aumento acumulado interanual más grande de los últimos cinco años. Es una cifra alta, pero, en todo caso, se ha de tener en cuenta que el volumen es todavía limitado, lo cual favorece tasas elevadas, además de que por el retraso de la semana santa pueden haberse avanzado viajes. Con bastante probabilidad esta tasa irá reduciéndose a medida que vayan progresando los meses. De este primer cuatrimestre se puede destacar el importante crecimiento de mercados como el alemán, el belga, el italiano o el francés2. Asimismo, también se disponen de los datos del mismo período relativos a la demanda hotelera, tanto de viajeros como de pernoctaciones3. En este sentido, los datos hasta abril ponen de manifiesto, análogamente, un contexto de crecimiento, tanto del mercado nacional como del extranjero. En términos de viajeros en los establecimientos hoteleros, se habría producido un aumento de enero a abril del 4,3% en Cataluña (5,1% en España), distribuido en un incremento del 6,8% en lo que respecta al mercado nacional (sobre todo el catalán) y 2,5% en lo que hace referencia al extranjero. Este aumento, de hecho, contrasta con el descenso que se experimentó en el mismo período en los años anteriores, siendo también el más alto de los últimos cinco años. En términos de pernoctaciones hoteleras, el incremento provisional observado hasta abril ha sido en términos interanuales del 5,7% (que también contrasta con la disminución registrada en el mismo período dos años anteriores), lo cual, con todas las reservas, estarían indicando además un aumento de la duración media de la estancia. Ambos resultados, recogidos hasta abril del presente año, sugieren diversos patrones de interés que, tomando las debidas precauciones, podrían confirmarse a lo largo del ejercicio: En primer lugar, el contexto de los flujos es expansivo. En segundo lugar, y a diferencia del pasado reciente, el mercado nacional muestra crecimientos positivos, que contrastan con los significativos ajustes anteriores. 2. Los datos pueden encontrarse en Nota de Turisme Estranger, Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya), 22 de mayo de 2014. 3. Nota d’Ocupació Hotelera, Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya), 26 de mayo de 2014.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En tercer lugar, las pernoctaciones aumentan a tasas importantes, e incluso mayores que la propia de viajeros, lo cual eleva el impacto territorial de la demanda turística. Con estos antecedentes, en la siguiente sección se ofrecen las previsiones de demanda para todo el año y estos mismos indicadores, a los que se incorpora el gasto de los extranjeros y uno de sus derivados, el gasto por turista.

2.2.2. Previsiones del volumen de turistas extranjeros En base a las previsiones del IUAB 2014 el volumen de turistas extranjeros en Cataluña podría acercarse a los 16,3 millones, nuevo récord histórico, con un crecimiento del 4,3% respecto al año anterior. Este aumento es algo menor que el del 2013, pero encadenando el tercer año consecutivo. Si se cumplen las previsiones, el número de turistas extranjeros podría aumentar en casi un 24% desde 2011. En todo caso, hay que ir con cuidado a la hora de interpretar más como mejor. De todas formas, y dada la necesidad de la economía catalana para encontrar motores para la recuperación económica, este dato confirmaría la fortaleza del sector en la actualidad.

Volumen de turistas extranjeros en Cataluña en el período 2004-2014

Tabla 2.1

Miles de turistas y porcentajes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivel 12.499 14.029 15.117 15.234 14.344 12.705 13.154 13.143 14.440 15.578 16.248

Variación 12,2% 7,8% 0,8% -5,8% -11,4% 3,5% -0,1% 9,9% 7,9% 4,3%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Estudios Turísticos e Idescat.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 147


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 2.1

Crecimiento anual del volumen de turistas extranjeros en Cataluña para los meses de enero a abril en el período 2009-2014 Porcentajes 9,9%

10,0%

7,9%

5,0%

4,3%

3,5%

0,0%

-0,1%

-5,0% -10,0% -11,4%

-15,0%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

El análisis de las previsiones por mercados emisores nos permite indagar en el rol desigual de los diferentes países, algo esperable dados los diferentes comportamientos en términos de patrones de consumo y su heterogeneidad económica y coyuntural. Los datos en este ocasión se suministran para 8 mercados, siete de ellos correspondientes a países de la Unión Europea (los llamados típicamente “mercados tradicionales”). El grupo del resto del mundo aglutinaría, pues, básicamente mercados emergentes. Los mercados tradicionales europeos consignados significaron en 2013 dos terceras partes de la demanda total. El principal es el francés (26,6% del total), a diferencia del caso español, en el que es el británico. Cataluña es destino preferido para los franceses en España, concentrando más del 40% de los turistas que viajan a nuestro país. Este es un mercado que por su proximidad utiliza intensamente la intermediación on-line y comparativamente el transporte privado4 . En particular, se espera un aumento del volumen de turistas galos del orden del 3,2%, una cifra muy

148

Índice UAB de Actividad Turística 2014

respetable dada su magnitud, y que continuaría el ascenso iniciado en 2012 (después de los retrocesos del pasado). De esta manera, desde el 2011 el mercado francés habría incrementado en casi en un 20% su flujo de turistas hacia Cataluña. Este ascenso se debe, en parte, a la ligera mejoría económica esperada para este país en 2014, pero también al atractivo de Cataluña como destino de proximidad. El mercado británico, de baja intermediación y sensible al precio, supone el 11% del total y las predicciones apuntan a un aumento importante, del orden del 9%. La principal razón de esta expectativa radica en la expansión de su economía. El año pasado, con un crecimiento económico del 1,7%, este mercado ya se expandió un 4,9%. Ahora, con una previsión de crecimiento claramente superior esperaríamos, razona4. La publicación Mercats Emissors de Turisme (2014), realizada por la Agència Catalana de Turisme, es muy útil como herramienta para conocer de manera sintética los perfiles turísticos para los principales mercados emisores.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

blemente, un aumento si cabe mayor. En todo caso, la cifra de turistas estimada, 1,8 millones, estaría todavía lejos de los números logrados en este mercado a mediados de la década pasada. Para el mercado alemán (8% del total), muy sensible a los aspectos de sostenibilidad y con un buen conocimiento de nuestras marcas, se espera también un elevado incremento, del orden del 5,1%, fundamentado en sus buenas expectativas de crecimiento. Con esta previsión, el turismo alemán habría aumentado un 33% desde 2011 y se situaría cerca del máximo histórico del 2008 (pre-crisis). En lo que respecta al mercado italiano se espera que el 2014 sea un año de recuperación, después de las reducciones en 2012 (-6,9%) y 2013 (-5,3%). Fuertemente lastrado por la crisis económica y de confianza, los turistas transalpinos tuvieron que ajustar sus viajes a Cataluña, a pesar de su gran preferencia por sus destinos (Cataluña es líder en España en este mercado). Se espera que el paso a registros positivos de crecimiento provoque un alza en el volumen de turistas procedentes de este país en un 1,9%. El mercado nórdico podría crecer cerca de un 7%, lejos del espectacular aumento del 17% del 2013. Desde el 2011 este mercado se habría expandido un significativo 35%, en gran medida fundamentado en el comportamiento del mercado sueco, con buenas previsiones macroeconómicas para este año. Con este aumento se podrían superar los 800.000 turistas procedentes de esta zona, nuevo máximo histórico e ilustrativo de la capacidad de atracción catalana. Mercado de gran gasto promedio, se ha visto impulsado en los últimos años por el magnetismo de Barcelona y por los nuevos productos ligados a los recursos naturales y gastronómicos. El mercado holandés, muy sensible al producto “sol y playa” pero en fase de descubrir la potencialidad de otros aspectos, como la riqueza natural, también va a crecer este año, con un ascenso previsto del 2,6%, superior al registro del 2013. País muy afectado por la crisis, la predicción para el 2014 supone una recuperación parcial de los flujos perdidos en 2012.

La debilidad de su economía lastra unos crecimientos superiores. Para el caso del mercado belga, con una gran preferencia por el producto “sol y playa” y la marca Barcelona, se espera un crecimiento significativo del 3,7%, que se une al elevado registro en el año anterior. Desde el 2010 el volumen de turistas habría aumentado en un 38%. Con una previsión de 584.000 turistas, la cifra se acercaría al máximo logrado en 2006. Finalmente, el grupo que aglutina el resto del mundo va a crecer cerca del 4%, menos que en el año anterior. Este menor aumento, siendo positivo, puede explicarse por la ralentización de mercados como el ruso, que ha venido creciendo a tasas “explosivas” en los años anteriores5. El grupo, que recoge en gran medida mercados emergentes extra-europeos, se habría expandido desde el 2009 un 58%, incremento claramente superior al 16% registrado por los mercados tradicionales europeos. No se ofrecen previsiones más detalladas de esta agrupación de mercados dadas las dificultades técnicas asociadas a un tratamiento tan exhaustivo. En otro orden de cosas, a Cataluña le conviene atraer turistas que no vienen habitualmente, que no consumen el turismo de “sol y playa”, en temporada baja. En este sentido, las políticas de promoción pública y privada con estos objetivos deberían dirigirse a una parte de este grupo que aglutina al resto de mercados. Un análisis complementario de las previsiones en números de turistas extranjeros en Cataluña para los mercados emisores principales y el resto de los mercados revelaría que la cuota de participación no ha variado y que el grado de concentración por mercados permanece invariable, siendo éste un dato todavía preocupante. 5. En estos momentos, todo indica que el mercado emisor ruso en 2014 podría decrecer en comparación a 2013 a causa de la depreciación de la moneda con respecto al euro y la inestabilidad política en Ucrania, contrariamente a lo que auguraban las primeras previsiones.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 149


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 2.2

Previsión del número de turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Miles de turistas y porcentajes 2013 1.278 563 4.146 1.107 752 696 1.685 5.352 15.578

Alemania Bélgica Francia Italia Nórdicos Países Bajos Reino Unido Resto del mundo Total

2014* 1.343 584 4.279 1.128 804 714 1.837 5.561 16.248

Var. 13/12 9,9% 9,3% 8,7% -5,3% 16,6% 0,7% 4,9% 10,7% 7,9%

Var. 14*/13 5,1% 3,7% 3,2% 1,9% 6,9% 2,6% 9,0% 3,9% 4,3%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Gráf. 2.2

Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña según mercados emisores para 2014 Porcentajes

10,0%

9,0%

8,0%

6,9%

6,0%

5,1% 3,9%

4,0%

3,7%

3,2%

2,6%

2,0% 0,0%

Reino Unido

Nórdicos

Alemania

Resto Mundo

Bélgica

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

150

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Francia

Países Bajos

1,9%

Italia


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión de crecimiento del número de turistas extranjeros en Cataluña y comparación de mercados tradicionales versus resto de mercados en el período 2009-2014 Porcentajes 58,0%

60,0%

Tradicionales

50,0%

Emergentes

40,0% 30,0% 20,0%

16,3%

10,0% 0,0%

4,5%

2009-2014*

3,9%

2013-2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

2.2.3. Previsiones de demanda hotelera En esta sección se incluyen las previsiones sobre indicadores de demanda hotelera en viajeros y en pernoctaciones. El primero es un indicador poblacional de demanda y el segundo es más cercano al impacto sobre el destino. Se ha de mencionar que esta variable, obviamente, sólo incorpora una parte de la demanda de alojamiento de los turistas. En particular, no comprende la demanda residencial, que no está bien recogida en las encuestas, por los problemas con la base muestral y la ocultación de establecimientos y demanda6. Entrando en materia, la previsión del número de viajeros hoteleros en Cataluña para el 2014 alcanzaría prácticamente los 17 millones, con un aumento previsto del 4,6%, bastante mejor que el crecimiento cero que se produjo en 2013, como ya lo señalaban los indicadores avanzados hasta abril. Con un nuevo récord 6. Como es sabido, el alojamiento privado de uso turístico constituye una de las carencias destacadas del sistema de estadística del turismo.

histórico, sería un incremento similar al registrado en 2011. Por mercados se observan algunos puntos de interés. Primero, y lo que es cualitativamente muy importante, se espera una recuperación del mercado nacional (37% del total en 2013) en este indicador, que le lleve a un crecimiento del 2,9%, en claro contraste con el descenso del volumen de viajeros nacionales del 5,7% experimentado en 2013, que vino precedido por la bajada del 4,7% en 2012. De hecho, el mercado nacional habría decrecido un 11,5% desde 2010 hasta 2013, unos datos que son fiel reflejo de la crisis económica y el ajuste del consumo privado, también en el apartado turístico. Con este aumento, el número de viajeros hoteleros podría llegar a suponer algo más de los 6,1 millones, todavía lejos, sin embargo, de los 6,7 millones logrados en 2010. Esta mejora se fundamenta en las señales de recuperación económica. En segundo lugar, el volumen de viajeros hoteleros procedentes del extranjero podría aumentar un 5,5%, llegando casi a los 10,9 millones. En el detalle se prevé un crecimiento importante del mercado alemán, -en línea con el año anterior-, de los mercados nórdicos (con un incremento algo menor que el espectacular

Índice UAB de Actividad Turística 2014 151

Gráf. 2.3


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

15% del 2013) y de los británicos, espoleados por la expansión de su economía. La dualidad evolutiva a medio plazo de los grandes mercados ha sido, sin embargo, especialmente llamativa en los últimos años. Por ejemplo, si tomamos el Tabla 2.3

período desde 2010, el volumen de viajeros nacionales en establecimientos hoteleros habría decrecido un 8,9%, frente al aumento del 20,6% de la cifra de viajeros extranjeros. En el 2014 podrían asimilarse las cosas, al menos en términos de la dirección del cambio, con crecimientos en ambos mercados.

Volumen de viajeros hoteleros en Cataluña en el período 2004-2014 Miles de viajeros y porcentajes Nivel 13.068 13.732 14.253 14.425 14.438 14.031 15.728 16.506 16.237 16.240 16.980

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variación 5,1% 3,8% 1,2% 0,1% -2,8% 12,1% 4,9% -1,6% 0,0% 4,6%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Gráf. 2.4

Crecimiento anual del número de viajeros hoteleros en Cataluña en el período 2009-2014 Porcentajes

14,0%

12,1%

12,0% 10,0% 8,0% 6,0%

4,9%

4,6%

4,0% 2,0%

0,0%

0,0% -2,0% -4,0%

-1,6%

-2,8%

2009

2010

2011

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

152

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2012

2013

2014*


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión del número de viajeros hoteleros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013

Tabla 2.4

Miles de viajeros y porcentajes 2013 5.941 848 312 1.846 585 509 415 1.215 4.569 16.240

España Alemania Bélgica Francia Italia Nórdicos Países Bajos Reino Unido Resto del mundo Total

2014* 6.114 899 325 1.912 599 551 428 1.350 4.802 16.980

Var. 13/12 -5,7% 7,2% -1,2% 5,9% -10,1% 15,2% -2,7% 1,5% 4,5% 0,0%

Var. 14*/13 2,9% 6,0% 4,3% 3,6% 2,4% 8,3% 3,1% 11,1% 5,1% 4,6%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en Cataluña según mercados emisores para 2014

Gráf. 2.5

Porcentajes

12,0%

11,1%

10,0%

8,3%

8,0%

6,0%

6,0%

5,1%

4,0%

4,3%

3,6%

3,1%

2,9%

Países Bajos

España

2,4%

2,0% 0,0%

Reino Unido

Nórdicos

Alemania

Resto Mundo

Bélgica

Francia

Italia

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 153


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 2.6

Previsión de crecimiento del número de viajeros hoteleros en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014 Porcentajes

25,0% 20,0%

20,6%

Extranjeros Nacionales

15,0% 10,0%

5,5%

5,0%

2,9%

0,0% -5,0% -10,0%

2010-2014*

-8,9%

2013-2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Respecto al volumen de las pernoctaciones, las previsiones apuntarían a un aumento del 5,4%, hasta casi 52 millones. Este incremento es superior al del año anterior, en línea con los resultados obtenidos respecto a la información de viajeros. Con esta previsión, serían ya cinco años de crecimiento ininterrumpido, de tal manera que desde 2009 (año de un gran descenso) el número de las pernoctaciones hoteleras en Cataluña habría aumentado un 27,4%. Por mercados se espera una recuperación del nacional, que podría mostrar un crecimiento del 3,5%, y que contrasta con la significativa bajada del 2013 (-6,8%). En lo que respecta al mercado extranjero se augura, asimismo, un ascenso del 6%, algo mayor que en 2013 (5,3%). Todos los mercados extranjeros individualizados crecerían, destacándose el alemán, con un 6,8%, o el nórdico, con 9,2%, y sobre todo el británico, con el 12%. El resto de los mercados extranjeros aportaría al incremento global un avance del 51%. A pesar del crecimiento previsto en este año, en los últimos ejercicios se ha mostrado una gran dualidad

154

Índice UAB de Actividad Turística 2014

en los grandes mercados, como pasaba con la cifra de los viajeros hoteleros. Así, si evaluamos nuevamente la dinámica desde 2010, observaríamos que las pernoctaciones generadas por los mercados exteriores habrían aumentado un 29%, frente al descenso del 13,4% del mercado nacional. La comparación de las cifras de pernoctaciones y viajeros permite capturar la conducta de la duración media de las estancias. En este sentido, podemos observar los siguientes puntos de interés. Primero, se espera nuevamente un ascenso en la duración de las estancias, que se moverían desde los 3,03 días en 2013 a 3,06 en 2014. En segundo lugar, aunque por lógica la duración media de las estancias de extranjeros sea superior a la de nacionales, llama la atención una discrepancia evolutiva desde 2010, cuando el mercado extranjero aumenta sus estancias y el mercado nacional las disminuye. Este comportamiento seria consistente con los impactos de un efecto-renta.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Volumen de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2004-2014

Tabla 2.5

Miles de pernoctaciones y porcentajes Nivel 38.037 40.042 42.076 42.284 42.150 40.742 45.336 48.174 48.377 49.257 51.899

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variación 3,2% 5,3% 5,1% 0,5% -0,3% -3,3% 11,3% 6,3% 0,4% 1,8% 5,4%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Crecimiento anual del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2009-2014 Porcentajes

12,0%

11,3%

10,0% 8,0%

6,3%

6,0%

5,4%

4,0% 1,8%

2,0%

0,4%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,3%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 155

Gráf. 2.7


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 2.6

Previsión del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013 Miles de pernoctaciones y porcentajes 2013 13.054 3.396 1.391 5.133 1.660 1.715 1.811 4.841 16.256 49.257

España Alemania Bélgica Francia Italia Nórdicos Países Bajos Reino Unido Resto del mundo Total

2014* 13.511 3.627 1.459 5.349 1.702 1.873 1.872 5.422 17.085 51.899

Var. 13/12 -6,8% 9,9% -0,1% 7,1% -12,6% 17,5% -0,3% 1,4% 7,3% 1,8%

Var. 14*/13 3,5% 6,8% 4,9% 4,2% 2,5% 9,2% 3,4% 12,0% 5,1% 5,4%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Gráf. 2.8

Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según mercados emisores para 2014 Porcentajes

12,0%

12,0%

10,0%

9,2%

8,0%

6,8%

6,0%

5,1%

4,9%

4,0%

4,2%

3,5%

3,4%

2,0% 0,0%

Reino Unido

Nórdicos Alemania

Resto Mundo

Bélgica

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

156

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Francia

España

Países Bajos

2,5%

Italia


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014

Gráf. 2.9

Porcentajes 29,1%

30,0% 25,0%

Extranjeros

20,0%

Nacionales

15,0% 10,0%

6,0%

5,0%

3,5%

0,0% -5,0% -10,0% -15,0% 2010-2014*

-13,4%

2013-2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Evolución de la duración media de la estancia hotelera en Cataluña según grandes mercados emisores en el período 2009-2014

Gráf. 2.10

Días

3,8 3,6 3,4 3,2 3,0 2,8 2,6 2,4 2,2 2,0

2009

2010

2011 EM Global

2012 EM ext

2013

2014*

EM nac

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 157


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

2.2.4. Previsiones de gasto de los turistas extranjeros En este sección se ofrecen las estimaciones de gasto de los turistas extranjeros en euros de 2011, por lo que los crecimientos son reales. Cabe recordar que el gasto no es ingreso y, por tanto, realizar un juicio sobre crecimiento turístico a partir de los gastos puede ser arriesgado. Los datos se ofrecen detallados por mercados. Específicamente, las estimaciones indican un aumento de los gastos reales del 7,9%, una cifra elevada pero inferior a la reflejada en 2013, que fue muy importante. Este aumento previsto, coherente con el contexto expansivo comentado anteriormente, llevaría al montante de gastos hasta los casi 14.500 millones de euros; con él se habrían encadenado incrementos en los últimos cinco años. Por mercados, destaca el aumento del gasto del francés, del 13%, y del nórdico, 16%. El británico, en línea con los incrementos augurados en las cifras de población turística, vería elevar sus gastos en un 9,5%, y el conjunto del resto de mercados, en un 7,5%. El gasto correspondiente al mercado alemán también avanzaría en un 5,5%. En el campo contrario se situaría el mercado italiano, para el que todavía se espera una disminución en los gastos globales.

Tabla 2.7

Como resultado de todo ello aparece un indicador del perfil de turista muy interesante, y que suele estar más vinculado al ciclo, como es el del gasto por turista extranjero. En este sentido, los gastos por turista llegarían a alcanzar los 890 euros por persona, lo que significa un aumento del 3,5%, en línea con la evolución del pasado año. Estos incrementos, del orden del 3%, serían fiel reflejo de la recuperación económica de los mercados emisores y del sector turístico catalán, en particular. Los gastos por persona aumentarían en la mayoría de mercados excepto en el italiano (-6,5%), holandés (-2,3%, con un crecimiento económico bajo) y el belga (-1,5%). En el caso italiano, la debilidad económica, pues, se seguiría trasladando en términos de gasto. En este sentido, sorprende un tanto el comportamiento del mercado francés (+9,7%). Este es un tema que se ha de investigar con detenimiento dado que parecería incongruente con los indicadores turísticos previstos. No se observan cambios apreciables en el peso del gasto de los turistas clasificados por mercados tradicionales y emergentes, no obstante podría darse en 2014 un pequeño aumento en el porcentaje agregado de los tres principales países emisores.

Evolución del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña en el período 2004-2014 Millones de euros constantes y porcentajes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivel 9.778 10.228 10.457 10.870 10.832 9.994 10.794 10.964 12.017 13.398 14.459

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

158

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Variación 4,6% 2,2% 4,0% -0,3% -7,7% 8,0% 1,6% 9,6% 11,5% 7,9%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Crecimiento del gasto total real de los extranjeros en Cataluña en el período 2009-2014

Gráf. 2.11

Porcentajes

12,0% 10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

11,5% 9,6% 8,0%

7,9%

1,6%

-7,7%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Previsión del gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación de 2013

Tabla 2.8

Millones de euros constantes y porcentajes Alemania Bélgica Francia Italia Nórdicos Países Bajos Reino Unido Resto del mundo Total

2013 945 429 2.215 609 696 500 1.164 6.839 13.398

2014* 997 438 2.508 580 808 501 1.274 7.352 14.459

Var. 13/12 5,7% 9,9% 21,8% -8,5% 22,5% 1,5% 6,8% 12,2% 11,5%

Var. 14*/13 5,5% 2,1% 13,2% -4,7% 16,1% 0,2% 9,5% 7,5% 7,9%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 159


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 2.12

Previsión del crecimiento de gasto total real de los turistas extranjeros en Cataluña según mercados emisores para 2014 Porcentajes

20,0% 16,1%

15,0%

13,2% 9,5%

10,0%

7,5% 5,5%

5,0%

2,1%

0,0%

0,2%

-5,0% Nórdicos

Francia

Reino Unido

Resto Mundo

Alemania

Bélgica

Países Bajos

-4,7%

Italia

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Tabla 2.9

Evolución del gasto real por turista extranjero en Cataluña en el período 2004-2014 Euros constantes y porcentajes 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Nivel 782 729 692 714 755 787 821 834 832 860 890

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

160

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Variación -6,8% -5,1% 3,2% 5,8% 4,2% 4,3% 1,7% -0,2% 3,3% 3,5%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución del crecimiento del gasto real por turista extranjero en Cataluña en el período 2009-2014

Gráf. 2.13

Porcentajes

4,5%

4,2%

4,3%

4,0%

3,3%

3,0%

3,5%

2,5% 2,0%

1,7%

1,5% 1,0% 0,5% 0,0% -0,5%

-0,2%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Previsión del gasto real por turista extranjero en Cataluña por mercados emisores en 2014 y comparativa con la situación en 2013

Tabla 2.10

Euros constantes y porcentajes Alemania Bélgica Francia Italia Nórdicos Países Bajos Reino Unido Resto Mundo Total

2013 739 762 534 550 926 719 691 1.278 860

2014* 742 750 586 515 1.006 702 694 1.322 890

Var. 13/12 -3,8% 0,5% 12,1% -3,4% 5,1% 0,8% 1,8% 1,4% 3,3%

Var. 14*/13 0,4% -1,5% 9,7% -6,5% 8,6% -2,3% 0,5% 3,5% 3,5%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 161


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 2.14

Previsión del crecimiento del gasto real por turista extranjero en Cataluña según mercados emisores para 2014 Porcentajes

10,0%

9,7%

8,0%

8,6%

6,0%

3,5%

4,0% 2,0%

0,5%

0,0%

0,4%

-2,0%

-1,5%

-4,0%

-2,3%

-6,0% -8,0%

-6,5%

Francia

Nórdicos

Resto Mundo

Reino Unido

Alemania

Bélgica

Países Bajos

Italia

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

2.3. Elementos de política turística en Cataluña Por mucho que las series muestren crecimientos queda un arduo trabajo por hacer para consolidar el turismo en Cataluña como una actividad sostenible, desde un punto de vista amplio, y mejorada en términos de calidad y rentabilidad. En esta sección nos hemos permitido señalar algunas de las principales prioridades que creemos deberían acometer los agentes, públicos y privados, para optimizar los rendimientos del sector e impulsar su crecimiento futuro, cuantitativo y cualitativo: • El mercado nacional es estratégico para el crecimiento turístico de Cataluña, sobre todo en lo que respecta a los destinos territoriales. Por tanto, las estrategias de promoción en este mercado son muy importantes. • En términos de mercados emisores, los esfuerzos tienen que dedicarse a explorar nuevas vías pero en gran medida también a intensificar la política de atracción en mercados tradicionales. En este sentido, y en particular, sería conveniente

162

Índice UAB de Actividad Turística 2014

dar impulsos diferenciales en mercados como el británico, que históricamente demuestran ciertas dificultades de crecimiento. • Los elevados incrementos que está registrando Cataluña, sobre todo en lo que respecta a los indicadores poblacionales (turistas y viajeros) requieren avances significativos en la distribución mensual (temporal) de los flujos. Si el aumento de los indicadores se sigue localizando en los meses y semanas centrales del año en el medio plazo (o incluso en el corto), no será sostenible. Las deseconomías de congestión y su impacto sobre la marca harían mella en el desarrollo futuro. Urge, pues, desarrollar una estrategia integral de destinos, productos, precios y mercados para compatibilzar el crecimiento con la batalla contra esta lacra característica de los destinos masivos y consolidados. • Otro desequilibrio al que hay que hacer frente es la concentración territorial de la actividad turística. Por un principio de eficiencia (externalidades negativas) y de equidad (reequilibrio territorial y desarrollo local) es prioritario diseñar estrategias


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

para desarrollar destinos diferentes de los masivos e impulsar el turismo itinerante. Este punto es especialmente relevante en el caso de la capital catalana. A nuestro juicio debería aprovecharse la capacidad de atracción de Barcelona para contribuir a desarrollar significativamente flujos en otras partes del territorio, no solo en términos de excursionismo sino también generando pernoctaciones. El problema para lograrlo no es la falta de recursos transformables en productos, que los hay y de gran calidad, sino la de inversión en estrategia y promoción. • En relación a lo último, Cataluña ha de dedicar muchos más esfuerzos en clave de promoción y comercialización. En particular, deben impulsarse los canales on-line y la difusión de la marca. • Los turistas compran experiencias turísticas. Ello requiere la conformación de productos integrados, que ofrezcan diferentes servicios de calidad. Por tanto, desde un punto de vista de la oferta, deben de destinarse esfuerzos y recursos a combinar productos y recursos locales en pos de productos sintéticos7. Ya existen experiencias territoriales basadas en la integración y comercialización de producto, que aúnan una panoplia de servicios privados. En clave territorial, este es el camino. Es la colaboración competitiva. • El sector necesita de fuerza de trabajo cualificada en tecnologías TIC, promoción y comercialización, idiomas y en servicio al cliente, entre otras competencias. Para ello, desde los agentes privados y públicos deben revisarse los productos formativos existentes, tanto a nivel profesional como universitario, para dar respuesta a las necesidades laborales presentes y futuras en el sector. • La tasa turística, aplicada desde noviembre del 2012 en Cataluña, ha sido un éxito. No parece haber afectado a los flujos ni tener gran problema de aceptación entre los turistas extranjeros en particular. La iremos analizando con el tiempo, siguiendo sus posibles impactos, pero ahora lo importante es establecer estrategias consistentes para la distri-

bución de los recursos recaudados (que con toda seguridad irán a más) con los objetivos prioritarios para la consolidación de Cataluña como destino turístico internacional. No deberíamos dedicar muchos esfuerzos a atomizar las medidas de apoyo e impulso y sí a arbitrar estrategias que, siguiendo criterios de eficiencia, conlleven un retorno socioeconómico óptimo.

2.4. Consideraciones finales La mejora económica de los principales mercados emisores, el efecto-proximidad, la recuperación del mercado nacional, la persistencia de la inestabilidad en países competidores y la capacidad competitiva de Cataluña y Barcelona son los factores que están detrás de los pronósticos favorables para la coyuntura turística del 2014. En concreto, las predicciones apuntan hacia los siguientes patrones: • Los mercados tradicionales crecerán a ritmos importantes en algunos casos. Se destacan las buenas previsiones para el mercado británico, alemán o nórdico. Asimismo se augura cierta recuperación en el mercado italiano. • Los mercados emergentes seguirán expandiéndose, aunque con algo menos de vigor. • Se esperan incrementos en el mercado nacional, espoleados por la mejora en la confianza y la recuperación, aunque a tasas todavía modestas. • La duración media de las estancias hoteleras incluso va a aumentar. • En términos de gasto se espera asimismo un crecimiento importante que se trasladará al gasto por turista.

7. En este sentido debe trabajarse intensamente en la analítica de datos (Big Data) y en la vigilancia tecnológica con el objetivo de mejorar la experiencia y los servicios a los clientes.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 163


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 2.11

Síntesis de la evolución de los indicadores de demanda turística para Cataluña en 2013 y previsión para 2014 Miles de turistas, millones de euros constantes, euros constantes, miles de viajeros y pernoctaciones, días y porcentajes Turistas extranjeros Gasto total Gasto por turista Viajeros hoteleros Españoles Extranjeros Pernoctaciones hoteleras Españoles Extranjeros Estancia media hotelera Españoles Extranjeros

2013 15.578 13.398 860 16.240 5.941 10.299 49.257 13.054 36.203 3,03 2,20 3,52

2014* 16.248 14.459 890 16.980 6.114 10.867 51.899 13.511 38388 3,06 2,21 3,53

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos y del Instituto Nacional de Estadística.

164

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Var. 13/14* 4,3% 7,9% 3,5% 4,6% 2,9% 5,5% 5,4% 3,5% 6,0% 0,8% 0,6% 0,5%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Anexo 2.1 Evolución de la cifra de afiliados a la seguridad social en actividades típicas turísticas en Cataluña en el período 2009-2013: algunos elementos de interés En este anexo se revisa, de manera sintética, la evolución del empleo creado en actividades típicas turísticas en Cataluña para el período 2009-2013, caracterizado por la ya conocida etapa de la “Gran Recesión”. En el ámbito turístico, sin embargo, el período comprende una fase de recuperación, tras el desastre ocurrido con los flujos en el año 2009, que ya venía parcialmente anunciándose en el 2008. En particular, la principal cuestión a analizar es establecer el papel del sector en esta etapa, de manera comparativa al resto de sectores. En un período de intensa destrucción neta de ocupación y de alza elevada en los registros de paro tiene interés, pues, determinar cuál ha sido el comportamiento en estos términos del sector turístico. Se podrían establecer algunas hipótesis previas. En primer lugar, dado que los registros de demanda turística se han recuperado a tasas elevadas desde 2009, podría esperarse que las cifras de ocupación en los subsectores turísticos también lo hayan hecho, marcando un patrón diferencial positivo -o menos negativo- respecto a otras actividades económicas. En segundo lugar, a este tipo de actividades productivas se les asigna habitualmente una alta intensidad en la generación de empleo (i.e. elevada elasticidad-output). En tales circunstancias, a igualdad de crecimiento, este tipo de sectores podrían crear más empleo que el resto. En todo caso, se aprovecharán los datos para evaluar dos aspectos adicionales de interés. Para el análisis se utilizarán los datos sobre afiliados a la Seguridad Social, tanto del régimen general (RGSS) como del de autónomos (RETA), proveídos por el Departamento de Empresa y Ocupación de la Generalitat de Catalunya. Los datos son trimestrales, por lo que el estudio se realizará a partir de las mismas medias. En el análisis del sector turístico, y con este tipo de datos, un elemento metodológico importante a tener en cuenta es la acotación del sector. Así, el principal problema existente en este sentido emerge porque las actividades económicas, a nivel estadístico,

vienen definidas a partir del criterio de ofertas homogéneas. Sin embargo, el sector turístico se configura a través de la demanda. Esto provoca, por ejemplo, dos situaciones: una, que el sector turístico, en puridad, habría de abarcar un extenso elenco de sectores de oferta (gran parte de los servicios privados, por ejemplo); y segundo, y lo que es más relevante en el terreno estadístico, aparece el problema de la demanda dual, asociado a que una misma oferta puede ser considerada turística o no según el agente que la demande (por ejemplo, la restauración). Este último punto, en particular, complica sobremanera la determinación del sector, puesto que la práctica estadística no está preparada para acometerlo con solvencia. Dadas estas dificultades, se ha optado por utilizar una definición restrictiva del sector, considerando sólo las actividades de alojamiento y restauración, siendo conscientes, pues, de que faltan actividades y de que existe algún problema de demanda dual. En todo caso, creemos que su análisis puede ser una aproximación razonable para averiguar el patrón diferencial marcado por el sector en su totalidad. En la tabla adjuntada se reproduce el número de cotizantes para el subsector turístico de la hostelería y restauración, comparado con el total del sector terciario y el conjunto de la economía catalana desde el 2009. En este sentido, se observa un aumento de la cifra de los cotizantes globales en el subsector turístico (tanto del régimen general como de autónomos) en casi 10.000 personas, evolución que contrasta con la disminución del volumen de los mismos en todo el sector servicios, unos 66.000, y en toda la economía, unos 275.000. Esta evolución dispar ha conllevado a un incremento en el peso de la cifra de los cotizantes turísticos, que ha pasado de suponer el 6,8% del total en 2009 al 7,9% en 2013, más de un punto porcentual.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 165


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla A.2.1

Evolución de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Afiliados y porcentajes

2009 2010 2011 2012 2013

Total

Servicios

3.053.916 2.989.791 2.925.947 2.838.749 2.778.827

2.211.039 2.212.633 2.198.308 2.166.897 2.145.593

72,4% 74,0% 75,1% 76,3% 77,2%

Hoteles + Restaurantes 208.395 212.909 215.077 217.650 218.162

6,8% 7,1% 7,4% 7,7% 7,9%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

En la gráfica puede observarse claramente la diferente evolución, con una disminución monotónica en los servicios y toda la economía, y un aumento continuado en el subsector turístico considerado. De esta manera, desde el 2009 el volumen de los cotizantes en hostelería y restauración habría crecido en un 4,7%, cifra que contrasta con la disminución del 3% en todo el terciario y, sobre todo, con el retroceso del 9% en el total la economía catalana. Las cifras concretas para el 2013 son cualitativamente similares, con un ligero aumento del 0,2% en turismo y el descenso del 1% y del 2,1% en servicios y economía global, respectivamente. Asimismo, hemos procedido a detallar el análisis sólo para el sector alojamiento. Las razones son varias. En primer lugar, el sector de alojamiento es fundamentalmente distinto del de restauración, con empresas de mayor tamaño, economías de escala y mayores dotaciones de capital por empleado; y, en segundo lugar, porque este sector es al completo asignable al sector turístico. El alojamiento, como se sabe, es uno de los criterios que define la categorización de un individuo como turista (además de la residencia). Por tanto, no hay ningún problema estadístico de demanda dual, que sí se produce en el caso de la restauración. En este sentido, los resultados cualitativos obtenidos en este caso no varían mucho comparados a los del agregado anterior. En efecto, el volumen de los cotizantes en el subsector estricto de alojamiento habría crecido en un 7,2% desde 2009, patrón diame-

166

Índice UAB de Actividad Turística 2014

tralmente distinto a la disminución del 9% acontecida en la economía catalana en general. En 2013 el número de cotizantes en este subsector turístico aumentó un 0,9%, mientras que siguió disminuyendo en los agregados sectoriales de referencia.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013

Gráf. A.2.1.1

Números índice

110 105 100 95 90 85 80

2009

2010

2011

Economia Global

2012

Servicios

2013

Host+Rest

Nota: 2009 = 100 Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Porcentajes

6,0%

4,7%

4,0% 2,0%

0,2%

0,0%

-1,0%

-2,0% -4,0%

-3,0%

-2,1%

-6,0% -0,8% -10,0%

-9,0%

2009-2013 Economia Global

2013 Servicios

Host+Rest

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 167

Gráf. A.2.1.2


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. A.2.1.3

Evolución de las cifras de cotizantes a la seguridad social por subsector alojamiento versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Porcentajes

8,0%

7,2%

6,0% 4,0% 2,0%

0,9%

0,0% -2,0% -4,0%

-1,0% -3,0%

-2,1%

-6,0% -0,8% -10,0%

-9,0%

2009-2013

2013 Alojamiento

Servicios

Economía

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

Un segundo elemento de interés, relacionado con el tipo de datos que se manejan, tiene que ver con la variabilidad temporal de los cotizantes. Este es un aspecto de particular relevancia para el sector turístico, habida cuenta de los problemas asociados a la estacionalidad (económicos, laborales y medioambientales). Así pues, parecería interesante inspeccionar la variabilidad temporal del empleo a partir de un índice sumario. A tal efecto se ha computado el coeficiente de variación trimestral de los cotizantes para los sectores anteriores. Debe notarse que estos valores se ven afectados temporalmente por efectos calendario y, en el sector turístico en particular, de manera significativa por la localización de la Semana Santa. En todo caso, y a pesar de esta heterogeneidad, pueden establecerse algunas conclusiones a tenor de los resultados que se exponen más abajo. En este sentido, los datos ilustran dos elementos de interés: en primer lugar, la variabilidad temporal del empleo es claramente mayor en el subsector turístico (hoteles más restaurantes) que en los agregados sectoriales, lo

168

Índice UAB de Actividad Turística 2014

cual no es novedoso; pero, en segundo lugar, y eso lo es más llamativo, esta variabilidad ha ido empeorando. A excepción del 2013, el coeficiente de variación en la hostelería y restauración crece de manera continuada, y la variabilidad ha aumentado aproximadamente un 30% en el período. Esta evolución, de hecho, no se da de manera análoga en el resto de sectores: en la misma franja temporal, en el global de la economía, la variabilidad incluso se reduce.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Variabilidad intertrimestral de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013

Tabla A.2.1.2

Coeficientes de variación Total 0,0147 0,0041 0,0112 0,0167 0,0081

2009 2010 2011 2012 2013

Servicios 0,0062 0,0063 0,0065 0,0135 0,0090

Hoteles + Restaurantes 0,0536 0,0538 0,0677 0,0777 0,0679

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

Variabilidad intertrimestral de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsector turístico en Cataluña en el período 2009-2013 Coeficientes de variación 0,0777%

0,08%

0,0679%

0,0677%

0,06%

0,0536%

0,0538%

2009

2010

0,04%

0,0% 2011

2012

2013

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

Y, finalmente, un aspecto que puede analizarse inicialmente, -aprovechando que tenemos los datos sobre cotizantes en sectores turísticos-, es si hay alguna asociación entre la evolución del empleo turístico y los indicadores de demanda turística, como los estudiados en el capítulo anterior. Así las cosas, puede darse una situación en la que los indicadores de demanda señalen evoluciones expansivas, mientras que los datos de empleo no muestren tal patrón. En principio, tal dis-

crepancia puede atribuirse a diversas razones, entre las que habría que considerar la ampliación de jornadas o incluso la incidencia de la economía sumergida. En todo caso, creemos útil verificar si en este período hay similitud de patrones. Para ello se ha tomado la información relativa a las pernoctaciones en establecimientos de alojamiento reglados, esto es hoteles, acampamentos y alojamientos de turismo rural, y la evolución de la cifra de cotizantes en el subsector estricto del alojamiento,

Índice UAB de Actividad Turística 2014 169

Gráf. A.2.1.4


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

en medias trimestrales8. Los datos sobre la demanda en establecimientos provienen de las encuestas que periódicamente realiza el Instituto Nacional de Estadística: la Encuesta de Ocupación Hotelera (EOH), la de Ocupación en Acampamentos (EOA) y la de Ocupación

Gráf. A.2.1.5

en Alojamientos de Turismo Rural (EOATR). Como se observa en el gráfico, la evolución es parecida en términos globales, con una excepción clara el año 2011. 8. No se ha considerado la demanda en apartamentos por sus problemas de representación de la demanda total real.

Variación temporal de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsector alojamiento versus pernoctaciones totales en Cataluña en el período 2009-2013 Números índice

120 115 110 105 100 95 90

2009

2010

2011 Cotizantes Aloj

2012

2013

Pernoctaciones Tot

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya) y del Instituto Nacional de Estadística.

Por tanto, los resultados obtenidos en esta nota apuntarían en tres direcciones: • Los subsectores turísticos parece haberse comportado claramente mejor desde el 2009 que la economía catalana en general. En un período de destrucción neta de empleo, estos subsectores han ido aumentando en neto sus cifras de cotizantes, confiriendo al sector el papel de “tabla de salvación” del mercado laboral catalán, en cuanto a número de efectivos laborales se refiere. • Sin embargo, este incremento se ha producido a costa de un aumento en la variabilidad temporal en el número de cotizantes. No ha habido, pues, avances en este desequilibrio turístico, lo cual arroja cierta preocupación.

170

Índice UAB de Actividad Turística 2014

• Para el subsector estricto del alojamiento, los indicadores de cotizantes y demanda evolucionan de manera globalmente no contradictoria. Por tanto, la utilización de éstos puede ser una aproximación aceptable en términos de empleo, al menos a nivel global. Obviamente, pueden haber resultados diferentes si se desciende al detalle en el territorio. Evidentemente, esta nota no ha contemplado otros aspectos de indudable interés en términos de la dinámica laboral, como por ejemplo los relacionados con las características del empleo turístico, ya que sobrepasarían el alcance de ésta.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Anexo 2.2 La estacionalidad turística en Cataluña y sus principales marcas: algunos elementos de interés en el periodo 2009-2012 La estacionalidad turística constituye uno de los principales desequilibrios de los destinos turísticos desarrollados (Baron (1975) y Baum (1999)). En síntesis, sus principales consecuencias negativas tienen que ver con los impactos medioambientales (externalidades negativas, Manning and Powers (1984)), económicos (ineficiencias de uso, Roselló et al. (2004)) y laborales (capital humano, Krakover (2000)). Es por ello que la literatura académica ha desarrollado un creciente interés por entender este fenómeno, analizar sus causas y consecuencias y examinar la relevancia de diferentes instrumentos de política. En este sentido, y como señalaron Koenig y Bischoff (2005), en un conocido survey, una de las principales y más necesitadas áreas de investigación está relacionada con los aspectos de medición. No obstante, para medir se necesita acotar con exactitud su definición. Aunque la literatura ha generado diferentes acepciones, creemos que una de las más acertadas es la que señaló Butler (1994), que habló de la estacionalidad en términos de un desequilibrio distributivo que admitiría una medición sintética. Por tanto, si queremos medir necesitamos manejar una medida sumario de la concentración de la actividad turística a lo largo del año. Como señaló Duro (2008) hay diferentes opciones, en función de cómo se ponderen los distintos meses (o temporadas) en la medida sintética. En esta nota, y para salvar espacio, se propone usar únicamente el coeficiente de variación, cuya principal característica es su neutralidad temporal. Esto es, considera de la misma forma los cambios que ocurren en todos los meses, independientemente del lugar que ocupen en la distribución temporal. Por otra parte, otra elección metodológica que debemos hacer es la unidad temporal básica de análisis. La elección del mes es razonable por su detalle, además de por su relación con los ejercicios típicos de seguimiento de la actividad. Sin embargo, ésta puede causar sesgos comparativos, habida

cuenta del efecto de las variables calendario, como por ejemplo la localización de la Semana Santa. Finalmente, hemos de considerar una medida referencial de la demanda o la actividad turística. Dentro de las diferentes opciones, se ha optado por manejar las pernoctaciones hoteleras, como indicador próximo al impacto económico y por su disponibilidad territorial. En este sentido, se analizará la evolución de la concentración temporal de la actividad para Cataluña en su conjunto y para sus principales marcas turísticas, que son las que aglutinan el grueso de la demanda y de la problemática asociada a la concentración temporal de los flujos turísticos. Aparte de la medición y análisis de la evolución temporal, se abordará una descomposición de la estacionalidad por grandes mercados, utilizando además la técnica de Shorrocks (1982)9. En la gráfica adjuntada se suministra la evolución de la estacionalidad turística, en el período 20092012. Aparentemente se observan dos cuestiones de interés: en primer lugar, la distribución mensual es claramente one-peak, con la cima en el mes de agosto de cada año, aunque se vislumbra un segundo pico coincidente con la ubicación de la Semana Santa; en segundo lugar, se distingue que el pico de agosto se hace cada vez más pronunciado, lo cual sería indicativo de mayor concentración. En todo caso, y para una valoración más rigurosa y completa, se ha computado el coeficiente de variación intermensual para el período de atención.

9. La descomposición natural de Shorrocks consiste en atribuir la contribución relativa de cada factor aditivo (en nuestro caso, cada gran mercado en base al ratio entre la varianza propia de cada factor mercado) más la covarianza entre mercados y la varianza global.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 171


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución mensual de la demanda hotelera en Cataluña en el período 2009-2012 Pernoctaciones hoteleras

9000000 8000000 7000000 6000000 5000000 4000000 3000000 2000000 1000000 oct-12

jul-12

abr-12

ene-12

oct-11

jul-11

abr-11

ene-11

oct-10

jul-10

abr-10

ene-10

oct-09

jul-09

abr-09

0 ene-09

Gráf. A.2.2.1

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

La computación de los coeficientes de variación para la demanda hotelera en Cataluña ponen de manifiesto los escasos resultados obtenidos en orden a combatir la estacionalidad turística. En efecto, la concentración sobre una base mensual no se ha reducido de manera ostensible desde 2009; de hecho, incluso ha ascendido. Básicamente, esta evolución ha contado con la disminución de la concentración en el mercado nacional y el aumento del componente extranjero. En particular, dicha discrepancia evolutiva se concentra en 2012: habrá que ver si este patrón se consolida en los siguientes ejercicios. Cabe destacar que en este período las pernoctaciones hoteleras aumentaron un 18,7%. En tales circunstancias, el crecimiento experimentado en la demanda habría coincidido con un empeoramiento del desequilibrio temporal, lo que arroja ciertas sombras sobre su sostenibilidad. La descomposición de la concentración, siguiendo la regla de Shorrocks (Shorrocks (1982)), permite conocer con más precisión el papel relativo de cada gran mercado en la explicación de ésta y de su evolu-

172

Índice UAB de Actividad Turística 2014

ción. En este sentido, los resultados ponen de manifiesto el mayoritario y creciente peso del mercado extranjero en la explicación de la concentración mensual de las pernoctaciones hoteleras en Cataluña. Específicamente, en el 2012 algo más del 80% de la concentración mensual es ya asignable al mercado extranjero. Este peso creciente se debe al aumento en la propia concentración mensual de este mercado y, asimismo, al incremento de su papel, que ha pasado de suponer el 64% de la demanda hotelera en 2009 al 71% en 2012, aupado por un incremento individual del 31%, frente a la disminución en las pernoctaciones de los españoles en casi un 4% desde 2009.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por grandes mercados en el período 2009-2012

Gráf. A.2.2.2

coeficientes de variación

0,7 0,65 0,6 0,55 0,5 0,45 0,35 0,3

2009

2010

2011

Total

Nacionales

2012

Extranjeros

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Descomposición de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por grandes mercados en el período 2009-2012 Coeficientes de variación y porcentajes 2009 2010 2011 2012

CV 0,5613 0,5438 0,5646 0,5638

% Nacionales 27,9% 25,8% 23,8% 19,3%

% Extranjeros 72,1% 74,2% 76,2% 80,7%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Adicionalmente, y aprovechando el espacio, tiene interés inspeccionar la evolución de la concentración en las principales marcas turísticas. En este sentido, se han evaluado las marcas de Barcelona (Barcelonés), Costa de Barcelona (que integra Costa Maresme y Costa Garraf), Costa Daurada y Costa Brava, que en su conjunto aportan más del 91% de las pernoctaciones hoteleras registradas en Cataluña en 2012. El

detalle pone de manifiesto la elevada concentración existente en la Costa Daurada, en primer lugar, con un coeficiente de variación que casi cuadriplica al de Barcelona. Además, la concentración ha crecido sustancialmente en estos años, con un incremento de la demanda en este mismo período del 10%. En este caso, la descomposición por grandes mercados ilustra con claridad el papel de cada uno de ellos. En efecto,

Índice UAB de Actividad Turística 2014 173

Tabla A.2.2.1


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

en este destino el aumento de la concentración se atribuye al componente extranjero, que explicaría ya en el 2012 el 72% de la concentración mensual. Aumenta su peso, pero también crece la concentración mensual del propio componente extranjero, desde un valor de 0,95 hasta 1,03. Barcelona, espoleada por el poder de la capital y su “turismo todo el año” muestra una concentración baja que, en todo caso, ha crecido en estos años, pero con una demanda que ha aumentado en un 34% en el período. El peso del componente extranjero es muy mayoritario y creciente, representando ya en el 2012 el 98% del total de la concentración, determinado por su papel creciente y el aumento en su concentración.

Tabla A.2.2.2

La única marca entre las principales que ha visto disminuir su concentración mensual ha sido la Costa de Barcelona, en parte influenciada por la capacidad de atracción y de diversidad temporal de la capital catalana, con un aumento de la demanda de un 22% desde 2009. En este caso, el reparto del peso entre los mercados no ha variado excesivamente, con el extranjero como mayoritario. Es la única marca donde la concentración del mercado extranjero se reduce. Finalmente, Costa Brava sigue la estela de los aumentos en la concentración y su coeficiente de variación de la demanda mensual sube desde 0,79 hasta 0,81, en un período en el que la demanda hotelera se incrementó solo un 3%. En este caso, el aumento nuevamente se atribuye al creciente papel del mercado extranjero, que genera en 2012 el 81% de la concentración mensual.

Concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por principales marcas turísticas en el período 2009-2012 Coeficientes de variación Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

2009 0,2041 0,8132 0,7859 0,8546

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

174

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2010 0,2308 0,8173 0,7859 0,8546

2011 0,2381 0,8103 0,7734 0,9205

2012 0,2421 0,7559 0,8119 0,9195


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en principales marcas turísticas de Cataluña en el período 2009-2012

Gráf. A.2.2.3

Coeficientes de variación

1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0

0,81 0,82 0,81

0,20

0,76

0,79 0,79 0,77

0,81

0,85 0,85

0,92 0,92

0,23 0,24 0,24

Barcelona

Costa Barcelona 2009

Costa Brava 2010

2011

Costa Daurada

2012

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Descomposición de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña en principales marcas turísticas por grandes mercados en el período 2009-2012 Coeficientes de variación y porcentajes

Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

Nacional 10,9% 15,3% 23,5% 43,0%

2009

Extranjero 89,1% 84,7% 76,5% 57,0%

Nacional 2,1% 16,5% 19,8% 27,6%

2012

Extranjero 97,9% 83,5% 80,2% 72,4%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 175

Tabla A.2.2.3


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla A.2.2.4

Concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña por principales marcas turísticas y grandes mercados en el período 2009-2012 Coeficientes de variación

Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada

Nacional 0,1163 0,4999 0,7113 0,7891

2009

Extranjero 0,2446 0,9470 0,8367 0,9508

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Por tanto, el reciente ascenso de la demanda hotelera en Cataluña y sus principales marcas se ha producido a costa del aumento en la concentración mensual, principalmente impulsado por el componente extranjero, que ha sido el que más ha crecido en estos años en el que la recesión ha hecho mella en las pernoctaciones del mercado nacional. El efecto combinado de aumento en el peso del volumen de extranjeros y en el de su concentración está generalmente detrás de esta evolución negativa. En este sentido y con estos datos, la política de reducción de la estacionalidad pasaría por un aumento en el peso del mercado nacional, muy afectado por la crisis (y que es menos estacional), y en gran medida por activar políticas de reducción de la estacionalidad en el mercado extranjero, particularmente en zonas como la Costa Daurada. El combate de la estacionalidad es uno de los irrenunciables caminos a transitar si lo que se persigue es hacer compatible el continuo crecimiento de la actividad con una mínima sostenibilidad.

176

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Nacional 0,0879 0,4035 0,6506 0,7514

2012

Extranjero 0,2884 0,8847 0,8957 1,0353


3. Las previsiones de la demanda turística en España para el ejercicio de 2014: buenas perspectivas

3.1. Introducción El ejercicio del 2014 parece que va a ser un “buen” año turístico. Estas expectativas favorables, que se unen a crecimientos anteriores, se asentarían en tres palancas de mercado relevantes. En primer lugar, se espera que los principales mercados emisores europeos, léase Alemania, Francia y Reino Unido, se expandan a buen ritmo en términos generales. Las cifras que en estos momentos tenemos sobre reservas así lo indican1, al igual que los datos hechos públicos sobre la entrada de visitantes extranjeros en el primer cuatrimestre. Dicho crecimiento, a su vez, vendría explicado por diversos factores: la aceleración del mismo en los países de origen (Reino Unido y Alemania, en particular2), la categorización de España como destino de proximidad ante coyunturas débiles (por ejemplo, Francia), los problemas en destinos parcialmente competidores (Egipto, sobre todo, pero también Túnez o Turquía) y, obviamente, la capacidad competitiva y tractora de los destinos españoles, principalmente los situados en el Mediterráneo y Canarias. En segundo lugar, se augura una continuación del patrón de crecimiento diferencial en otros mercados, particularmente los emergentes. Así, se prevén buenas perspectivas para los mercados nórdicos, para Rusia3 (aunque a menores niveles de aceleración que los experimentados años atrás), Asia o América Latina. Este tipo de mercados son importantes, como estrategia de futuro, dadas su capacidad de crecimiento y la intensidad de impacto económico en los destinos, plasmado, por ejemplo, a través de los gastos promedio, si bien todavía tienen un peso reducido. En tercer lugar, otra palanca relevante -al menos en lo cualitativo- se espera que provenga del mercado nacional. En particular, y aunque no se auguran 1. Los datos conocidos de las reservas hoteleras y de transporte aéreo hacia los destinos turísticos de sol y playa corroboran esta previsión. 2. Por ejemplo, las previsiones de la OCDE (Economic Outlook) apuntan a una aceleración del crecimiento en Alemania en 2014, que llegaría al 1,9% (frente al 0,5% del 2013), y en el Reino Unido, del 3,2% en 2014 frente al 1,7% del 2013. En el caso francés la mejora es más sensible, y pasaría del 0,3 al 0,9%. 3. Está por ver el efecto que el conflicto de Ucrania tendrá sobre los flujos turísticos rusos y en su zona de influencia.

registros elevados, existen indicios de crecimientos positivos (ya vistos en Semana Santa), y, por tanto, de cambio de tendencia respecto a los años anteriores. Dado el peso de este mercado en el total y específicamente en muchos destinos españoles, su evolución tiene un impacto significativo sobre el patrón global. De esta manera, los destinos especializados en mercado nacional, y que se han visto muy afectados por la crisis, podrían crecer, teniendo en cuenta, obviamente, la diferente casuística existente. De hecho, de manera transversal a los factores de mercado anteriores, aparecen elementos generales explicativos como la mejoría en las tasas de crecimiento de los mercados, la inestabilidad en destinos competidores y su percepción, y nuestra capacidad de atracción, ligada a la bondad de nuestros recursos y productos. Entrando en materia, las previsiones del Índice UAB apuntarían a un aumento del volumen de turistas extranjeros en todo el país que podría ser del orden del 4,9%, sólo levemente por debajo del alto crecimiento registrado en el año anterior (5,6%). Por mercados, el número de turistas provenientes de Francia y Alemania se incrementaría entre el 5 y el 6% (lo cual es especialmente constatable, dada su dimensión), y del Reino Unido el 3,5%. El mercado norteamericano seguiría sin repuntar y continuaría el aumento de los mercados no tradicionales –-agrupación resto de mercados, con un 7,7%. En lo que respecta al volumen de viajeros hoteleros, se espera un incremento del 2,5%, superior al del año anterior, y en lo que se refiere a pernoctaciones en estos establecimientos, un 3,6% más. Por mercados, habría que resaltar la expectativa de aumento del número de los viajeros nacionales, un 1,1%, y de sus pernoctaciones, un 1%. En cuanto al gasto de los extranjeros, el crecimiento previsto real sería del 7,7%, y un 2,7% en lo que respecta al gasto por turista. Con este panorama en los indicadores, el sector volvería a protagonizar la recuperación económica del país, enfatizando su capacidad para mantener las posiciones de liderazgo mundial, de atraer a más clientes y mercados y de saber reinventarse. Obviamente, existen debilidades estructurales, pero también grandes

Índice UAB de Actividad Turística 2014 177


posibilidades y retos. La continuación de este patrón en el futuro necesita, inextricablemente, del apoyo decidido de la administración en campos como la innovación, la promoción y la comercialización, la imposición o las inversiones en infraestructuras.

3.2. Las previsiones sobre turistas y pernoctaciones en 2014

El capítulo se organiza, pues, de la forma siguiente. En la sección segunda se reproducen las previsiones asociadas al indicador de turistas extranjeros y los de demanda hotelera (tanto viajeros como pernoctaciones) para el año 2014, segmentadas por mercados. En este edición se suministra información más detallada que en las ediciones anteriores. En la sección tercera se revisan las previsiones relativas a gasto y a gastos por turistas del mercado extranjero. La sección cuarta acoge una serie de consideraciones finales.

En esta sección se ofrecen, en primer lugar, las predicciones acerca del indicador del volumen de turistas extranjeros para España en 2014 por mercados emisores. Los datos básicos provienen de la Encuesta FRONTUR4 , que elabora periódicamente el Instituto de Estudios Turísticos. En particular, las estimaciones apuntarían a que en 2014 España podría llegar a alcanzar los 63,6 millones de turistas, esto es, un 4,9% más que en 2013, año en que se superó con claridad la barrera de los 60 millones (5,6%). Con este resultado el país volvería a batir registros y haría de 2014 otro año de récord. Aunque este dato no tiene por qué estar estrechamente ligado con el impacto económico de éstos, este indicador se asocia con el tamaño de mercado y la capacidad de fidelización. Por diversas razones, tanto externas como internas, el país conseguirá volver a atraer más clientela internacional lo cual, en principio, es un buen dato. Entre otras cosas, señala la capacidad competitiva de un país con recursos y productos turísticos de primer nivel, en un contexto socio-políticamente estable. Con el dato de 2014, el sector turístico español encadenaría ya cinco ejercicios consecutivos de crecimiento, haciendo olvidar los retrocesos ocurridos en 2008 y especialmente en 2009.

3.2.1. Previsiones de volúmenes de turistas extranjeros en 2014

De hecho, en el Gráfico 3.2. se analiza este crecimiento en un contexto temporal más amplio que el puramente anual. Así, desde 2009, el año en el que la crisis turística golpeó con especial crudeza al país, la cifra de turistas extranjeros habría crecido en un 21,9%, no muy lejos del 26,4% que se logró entre el 2000 y el 2007, con dos años más. El último incremento habría dejado atrás, pues, los estragos causados en el bienio 2007-2009.

4. La encuesta de Movimientos Turísticos en Fronteras (Frontur) es la operación estadística del IET que recoge los datos relativos al turismo no residente en España y sus características básicas.

178

Índice UAB de Actividad Turística 2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Número de turistas extranjeros en España en el período 2000-2014 Turistas y porcentajes

Tabla 3.1

Turistas 46.402.928 48.565.344 50.330.623 50.853.815 52.429.832 55.913.778 58.004.462 58.665.504 57.192.014 52.177.640 52.676.973 56.176.884 57.464.496 60.661.073 63.609.829

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Variación Anual 2,1% 4,7% 3,6% 1,0% 3,1% 6,6% 3,7% 1,1% -2,5% -8,8% 1,0% 6,6% 2,3% 5,6% 4,9%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Crecimiento por número de turistas extranjeros en España en el período 2001-2014

Gráf. 3.1

Porcentajes

8,0% 6,0%

6,6% 4,7%

4,0%

3,6%

2,0%

6,6%

5,6%

3,7%

3,1%

1,1%

1,0%

4,9%

2,3%

1,0%

0% -2,0%

-2,5%

-4,0% -6,0% -8,0% -10,0%

-8,8%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 179


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 3.2

Crecimiento del número de turistas extranjeros en España, por períodos 2000-2007, 2007-2009 y 2009-2014 Porcentajes

30,0%

26,4%

20,0%

21,9%

15,0% 10,0% 5,0% 0 -5,0% -10,0% -15,0%

-11,1%

2000-2007

2007-2009

2009-2014

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Es interesante, seguidamente, inspeccionar el papel que se espera que tengan los diferentes mercados emisores en la explicación de este crecimiento previsto. En este sentido, la tabla adjuntada pone de manifiesto diversos patrones de interés. En primer lugar, los principales mercados emisores mostrarán aumentos significativos, como ya ocurrió en el 2013. Por ejemplo, se espera un incremento importante en el mercado alemán del orden del 5,7%, fundamentado en gran medida en un efecto-renta motivado por sus expectativas de crecimiento. En este sentido, es conocida su preferencia por los viajes con motivación básica de sol y playa (33% del total), lo que hace a nuestro país especialmente atractivo, entre otras razones. Se prevé que regiones de elevada intensidad de la demanda alemana, como las Islas Baleares (con un alto nivel de tour operación), se beneficien particularmente de este aumento. Con todo ello, el mercado alemán significaría el 16,4% del total de la demanda extranjera. Asimismo, el mercado francés (15,7% del total), con un alto patrón de

180

Índice UAB de Actividad Turística 2014

consumo en Cataluña en lo que respecta al volumen de turistas, crecería un 5%. El mercado galo valoraría, en momentos como el actual de debilidad económica en su país, destinos atractivos de proximidad, como los localizados en territorio español, que permiten recurrir en mayor medida al uso del transporte privado, y con poco riesgo, frente a la inestabilidad de otros destinos competidores. El mercado británico (el principal, con 23,3% del total) también mostrará un buen comportamiento en este indicador, que le llevará a aumentar un 3,5%, empujado por los problemas en destinos competidores, los precios atractivos -es un mercado de gran sensibilidad al precio- y su clara recuperación económica. En segundo lugar, se espera que los dos mercados en regresión en 2013, el italiano y el portugués, se comporten mejor en 2014, una vez finalizado su ajuste en términos turísticos, gracias a la mejora en sus expectativas y a la condición de nuestro país como destino de proximidad atractivo. En el caso italiano, las previsiones apuntarían incluso a un aumento del 1,2%,


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

lejos de la caída del 8,1% del 2013 y del 6% del 2012. De hecho, en el bienio 2011-2013 el volumen de turistas transalpinos se redujo en todo el país un 13,6%. La recuperación es muy tenue, pero constituye un cambio de tendencia, que habrá de asentarse en el futuro en la medida en que la economía italiana remonte definitivamente. Cataluña es el destino preferido de este mercado. En lo que respecta al mercado portugués, se espera una nueva caída del 2,3%, empero claramente menor que el retroceso de 2013. De hecho, la regresión del mercado portugués se inicia mucho más lejos, en el 2007: desde ese año y hasta 2013 el número de turistas lusos disminuyó considerablemente, con un 31%. En este caso, pues, los problemas económicos cuentan, pero hay más factores explicativos. En tercer lugar, el turismo procedente de EEUU sigue sin mostrar señales especialmente alentadoras, con un nivel de penetración en el mercado exterior muy bajo, que no llega al 2% del total. Asignatura pendiente, puesto que el volumen de turistas norteamerica-

nos podría decaer levemente en el 2014. Falta mucho conocimiento de nuestro país por parte de este mercado, que valora especialmente atributos como el patrimonio, la gastronomía o los vinos, recursos todos ellos disponibles en nuestro país en cantidad y calidad generosas. En cuarto lugar, el grupo que aglutina en su mayor parte a los llamados mercados emergentes, - Europa del Este, Asia y América Latina-, volvería a crecer a tasas significativas en el 2014, con un aumento previsto de sus efectivos de casi el 8% (un 7,7%). Sería éste nuevamente el mercado de mayor progresión, con un incremento del 48% acumulado desde 2009 y que explicaría casi la mitad del aumento total del número de turistas en este período (2009-2014). La distribución del volumen total de turistas extranjeros entre los mercados emergentes y tradicionales no habría variado, manteniéndose el peso conjunto de Alemania, Francia y Reino Unido en un 55%.

Previsión del número de turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013

Tabla 3.2

Turistas y porcentajes Alemania Bélgica Francia Italia Holanda Portugal Suiza Reino Unido Estados Unidos Resto Total

2013 9.854.760 1.873.221 9.525.432 3.251.019 2.617.460 1.670.545 1.487.256 14.327.277 1.194.948 14.859.155 60.661.073

2014* 10.416.481 2.002.473 10.001.704 3.290.031 2.682.897 1.632.122 1.563.106 14.828.732 1.188.973 16.003.310 63.609.829

Var. 13/12 5,8% 10,1% 6,9% -8,1% 2,2% -8,5% 3,0% 5,2% -3,6% 11,7% 5,6%

Var. 14*/13 5,7% 6,9% 5,0% 1,2% 2,5% -2,3% 5,1% 3,5% -0,5% 7,7% 4,9%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 181


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 3.3

Previsión de crecimiento por número de turistas extranjeros en España por grandes mercados emisores para 2014 Porcentajes

8,0% 7,0% 6,0% 5,0% 4,0% 3,0% 2,0% 1,0% 0% -1,0% -2,0% -3,0%

7,7%

6,9% 5,7%

5,1%

5,0% 3,5% 2,5% 1,2%

-0,5% -2,3%

Rest0 Bélgica Alemania extranjeros

Suiza

Francia

Reino Unido

Holanda

Italia

Estados Unidos

Portugal

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Gráf. 3.4

Previsión de crecimiento por número de turistas extranjeros en España del resto de mercados (emergentes) versus total en los períodos 2013-2014 y 2009-2014 Porcentajes

50,0%

48,3%

45,0%

Rest0 de Mercados

40,0%

Total

35,0%

30,0%

25,0%

21,9%

20,0%

15,0%

10,0%

7,7%

4,9%

5,0%

0,0%

2013-2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

182

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2009-2014*


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

3.2.2. Demanda hotelera prevista para 2014 La inclusión en las predicciones de los indicadores de demanda hotelera nos permite, entre otros aspectos, poder considerar el comportamiento del mercado nacional, de indudable peso y relevancia en el global de la actividad turística. Como es costumbre, se tiene en cuenta tanto el indicador poblacional (los viajeros en establecimientos hoteleros) como las pernoctaciones, un indicador más próximo al impacto económico. Los datos provienen de la Encuesta de Ocupación Hotelera (EOH), que realiza periódicamente el Instituto Nacional de Estadística (INE). Como es bien sabido, técnicamente es posible, y de hecho así ha ocurrido alguna vez, que las cifras de viajeros y de pernoctaciones registren evoluciones contradictorias. Por ejemplo, es esperable que el indicador de pernoc-

taciones tenga una respuesta cíclica mayor que el de viajeros. Efectivamente, es posible que ante una situación económica recesiva el volumen de viajeros pueda aumentar (turismo como bien de primera necesidad y preferencia por la proximidad) y la cifra de pernoctaciones descienda (materialización del efecto-renta): las diferencias entre una y otra variable se plasman en el comportamiento de la estancia media. Primeramente se adjunta la tabla de previsión global del volumen de viajeros. En base a las previsiones, el número de viajeros hoteleros en España podría aumentar en 2014 un 2,5%, superior al 1% del 2013, alcanzando así cerca de 85,9 millones de viajeros: un récord histórico. De esta manera, en este ejercicio se podría compensar ya la reducción de la cifra de viajeros que se experimentó en 2012.

Número de viajeros hoteleros en España en el período 2000-2013 y previsión para 2014 Viajeros hoteleros y porcentajes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Viajeros hoteleros 64.922.024 65.602.953 65.564.088 68.479.944 73.188.877 77.347.912 81.855.900 84.423.433 82.998.877 77.140.316 81.888.870 85.366.976 82.962.481 83.797.103 85.868.668

Variación Anual 1,2% 1,0% -0,1% 4,4% 6,9% 5,7% 5,8% 3,1% -1,7% -7,1% 6,2% 4,2% -2,8% 1,0% 2,5%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 183

Tabla 3.3


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 3.5

Crecimiento del número de viajeros hoteleros en España en el período 2001-2013 y previsiones para 2014 Porcentajes

8,0%

6,9%

6,0%

6,2%

5,8%

4,4%

4,0% 2,0%

5,7%

4,2%

3,1%

2,5% 1,0%

1,0%

0,0%

-0,1%

-2,0%

-1,7%

-2,8%

-4,0% -6,0% -8,0%

-7,1%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

En todo caso, las bases de este aumento han cambiado ligeramente respecto al año anterior. Así, en el 2014 se esperaría, en particular, que tanto el número de viajeros nacionales como el de extranjeros crezcan aunque a ritmos distintos, dada la coyuntura. Específicamente, el número de viajeros extranjeros podría incrementar un 3,9% en 2014, por un 1,1% del de los nacionales. De esta manera, del crecimiento global del 2,5%, 1,9 puntos corresponderían a la contribución del mercado extranjero y 0,6 puntos porcentuales a la del nacional. Por detalle de mercados emisores, habría que destacar: primero, los aumentos esperados en los grandes mercados (el 2,2% de Alemania, el 4% de Francia, con incidencia de la proximidad y cierta recuperación, y el 3,2% del Reino Unido); segundo, el rebote en Italia, por la leve mejora económica, la capacidad de atracción y la inestabilidad de los países competidores y, tercero, el débil incremento del mercado portugués, así como el elevado crecimiento del grupo que aglutina al resto de mercados (6,6%). En todo caso, desde el 2009 el aumento de la cifra se

184

Índice UAB de Actividad Turística 2014

basa única y exclusivamente en el mercado extranjero, por cuanto el número de viajeros nacionales caería en un 4,7%.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión del número de viajeros hoteleros en España por mercados emisores para 2014

Tabla 3.4

Viajeros hoteleros y porcentajes España Alemania Bélgica Francia Italia Holanda Portugal Suiza Reino Unido Estados Unidos Resto Total

2013 42.544.466 7.031.204 1.120.868 4.536.464 2.196.412 1.500.514 1.004.604 796.584 8.073.853 2.217.262 12.774.872 83.797.103

2014* 43.012.455 7.185.890 1.148.890 4.717.923 2.273.286 1.520.021 1.020.678 841.990 8.332.216 2.197.307 13.618.014 85.868.668

Var. 13/12 -1,1% 0,2% 4,2% 6,5% -9,2% 0,4% -6,1% 10,2% 3,4% -0,9% 8,0% 1,0%

Var. 14*/13 1,1% 2,2% 2,5% 4,0% 3,5% 1,3% 1,6% 5,7% 3,2% -0,9% 6,6% 2,5%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Previsión de crecimiento por número de viajeros hoteleros en España por mercados extranjeros versus españoles en los períodos 2013-2014 y 2009-2014 Porcentajes 33,9%

35,0% 30,0%

Extranjeros

25,0%

Nacionales

20,0% 15,0% 10,0% 5,0%

3,9%

1,1%

0,0% -5,0% 2013-2014*

2009-2014*

-4,7%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 185

Gráf. 3.6


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En lo que respecta al número de pernoctaciones hoteleras en España en 2014 se augura, asimismo, un aumento mayor al de 2013, que fue del 1,9%: con el 3,6% pronosticado se podría superar la cifra de 296 millones del año anterior. Para el debilitado mercado nacional, se esperaría incluso un leve crecimiento del 1%, lejos del 4,9% previsto para los extranjeros. De hecho, si el análisis lo realizamos a medio plazo, desde 2009 el contraste evolutivo de estos grandes mercados vuelve a ser ilustrativo. Mientras que el número de pernoctaciones hoteleras de viajeros nacionales habría descendido un 7,5% por efecto de la crisis, el correspondiente a las pernoctaciones de

Tabla 3.5

los viajeros extranjeros habría progresado un 37,8%, siendo el gap mayor que el encontrado para las cifras de viajeros: eso significa un mayor ajuste del mercado nacional en pernoctaciones que en viajeros. Volviendo al 2014, y viendo lo anterior, la evolución del mercado nacional no es del todo satisfactoria. La dependencia de los destinos y la crisis anterior requieren, pues, tasas más elevadas de aumento y que sean sostenibles. En este sentido, hasta que el paro no se reduzca ostensiblemente y se avive el consumo privado, será complicado ver incrementos por encima del 3% en la cifra de pernoctaciones, aunque quizás si en el número de viajeros.

Número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2000-2013 y previsión para 2014 Pernoctaciones hoteleras y porcentajes 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014*

Pernoctaciones 232.368.614 233.941.990 227.674.266 233.409.351 240.095.963 251.287.612 267.027.858 271.689.482 268.551.840 250.984.811 267.163.483 286.761.259 280.659.548 285.957.232 296.113.823

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

186

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Variación Anual -1,5% 0,7% -2,7% 2,5% 2,9% 4,7% 6,3% 1,7% -1,2% -6,5% 6,4% 7,3% -2,1% 1,9% 3,6%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España en el período 2001-2013 y previsión para 2014 Porcentajes

8,0% 6,0%

7,3%

4,7%

4,0% 2,0%

6,4%

6,3%

2,5%

3,6%

2,9%

1,9%

1,7%

0,7%

0,0% -1,2%

-2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

-2,1%

-2,7%

-6,5%

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

El detalle de mercados vuelve a poner de manifiesto las buenas proyecciones del mercado alemán, ligadas principalmente a sus perspectivas económicas y su previsible traslación al consumo privado. Se espera un aumento del 5,4%, que contrasta con la estabilidad mostrada en 2013. También hay que destacar los incrementos de entre el 3 y el 4% de los mercados francés y británico. Asimismo, las previsiones indican una recuperación de la cifra de pernoctaciones en los dos mercados recesivos, Italia y Portugal (2,3 y 3,8%, respectivamente) y también hay que destacar el aumento de casi el 8% en la de los mercados emergentes.

En otro orden de cosas, las previsiones en volumen de pernoctaciones no mostrarían cambios significativos en el peso de los mercados emisores emergentes por contraposición a los maduros.

Bélgica y Holanda contribuirán igualmente a la variación global con un crecimiento del 4,2% y del 3,0% respectivamente.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 187

Gráf. 3.7


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Tabla 3.6

Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en España por grandes mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013 Pernoctaciones hoteleras y porcentajes España Alemania Bélgica Francia Italia Holanda Portugal Suiza Reino Unido Estados Unidos Resto Total

2013 100.520.776 45.777.298 5.832.650 13.419.935 7.232.312 7.102.616 2.414.338 3.593.085 47.382.953 5.155.128 47.526.141 285.957.232

2014* 101.525.984 48.249.272 6.077.621 13.916.473 7.398.655 7.315.694 2.506.083 3.794.298 48.946.590 5.149.973 51.233.180 296.113.823

Var. 13/12 -1,5% -0,1% 5,2% 9,7% -9,7% -0,3% -10,4% 11,7% 4,7% -0,1% 9,3% 1,9%

Var. 14*/13 1,0% 5,4% 4,2% 3,7% 2,3% 3,0% 3,8% 5,6% 3,3% -0,1% 7,8% 3,6%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Gráf. 3.8

Previsión de crecimiento por número de pernoctaciones hoteleras en España por mercados extranjeros versus mercado español en el período 2009-2014 Porcentajes

40,0%

37,8%

Extranjeros

30,0%

Nacionales

20,0% 10,0%

4,9% 1,0%

0,0% -10,0%

-7,5%

2013-2014* Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

188

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2009-2014*


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Finalmente, y como resultado de la comparación de las cifras proporcionadas por los indicadores de viajeros y pernoctaciones, aparece la duración media de las estancias en hoteles. En este sentido, se espera un nuevo aumento en 2014 hasta alcanzar los 3,45 días, frente a los 3,41 del 2013. De esta manera, la duración media de las estancias en hoteles encadenaría desde 2007 un crecimiento del 7,2%, pasando de 3,22 a los mencionados 3,45 días, posiblemente la más

larga entre nuestros competidores. El último período, pues, rompería la tendencia decreciente observada en este indicador hasta 2007. Este aumento reciente se fundamentaría en el del mercado alemán, francés o británico. En lo que respecta al mercado nacional la duración media de las estancias se habría reducido desde 2010, en consonancia con la crisis y la respuesta –el ajuste- del consumo nacional en este indicador.

Evolución de la duración media de las estancias hoteleras en España en el período 2000-2014 Días

3,7 3,6 3,5 3,4 3,3 3,2 3,1 3,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2011

2012

2013 2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 189

Gráf. 3.9


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 3.10

Evolución de la duración media de las estancias hoteleras en España por grandes mercados en el período 2000-2014 Días

5,5 5,0 4,5 4,0

Extranjeros

3,5

Nacionales

3,0 2,5 2,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2011

2012

2013 2014*

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

3.3. Previsiones sobre gasto turístico de los extranjeros A continuación se ofrecen las previsiones de gasto turístico de los extranjeros, un indicador monetario. Los datos proceden de la Encuesta EGATUR5, que periódicamente realiza el Instituto de Estudios Turísticos. Las magnitudes se expresan en euros de 2011 y, en consecuencia, el crecimiento surgido sería en términos reales. Se utilizan dos indicadores: el global de gasto y el derivado de gasto por turista, informativo de una característica de perfil del turista. Las previsiones mostrarían un aumento del gasto del 7,7%, en línea con el del año anterior, alcanzando los 61.251 millones de euros. Se esperan crecimientos elevados en los mercados belga y francés y en el bloque que agrupa al resto de mercados, superiores al 10%. Alemania marcaría un incremento parecido al de 2013, un 6,2%, similar al de Suiza (6%), y el Reino Unido alcanzaría el 7,9%. Portugal y especialmente Italia registrarán disminuciones, mostrando, en particular en este último, una mayor incidencia de la debilidad económica en el indicador de gasto que en el de volumen de turistas.

190

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Como resultado de la comparación de gastos y del número de turistas extranjeros, el gasto por turista volvería a aumentar, ahora un 2,7%, hasta los 963 euros promedio. Los mayores crecimientos de gastos promedio se darían gracias a los visitantes provenientes de Bélgica, Francia y Reino Unido, y en la otra cara de la moneda, habría que reseñar la caída del mercado italiano, con una disminución del 6,3%, mayor que la del 2013. Alemania, Holanda y Suiza aportarán un breve incremento (0,5%) del gasto por turista. Desde una óptica diferente, la previsión en 2014 del gasto total de los tres principales mercados emisores de turistas extranjeros (Reino Unido, Alemania y Francia) aportaría una cuota conjunta del 47%, similar a la de los últimos tres años. Esta situación revela una concentración excesiva y muy dependiente de la evolución económica de unos pocos mercados de la Unión Europea. Sin duda, habría que continuar trabajando en la diversificación hacia mercados de países procedentes de Europa del Este, Asia y América Latina. 5. La encuesta de gasto turístico (EGATUR) es la operación estadística que tiene por objeto recoger los datos relativos al gasto de visitantes no residentes en España.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión del gasto total real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 y comparativa con la situación en 2013

Taula 3.7

Millones de euros constantes y porcentajes Alemania Bélgica Francia Italia Holanda Portugal Suiza Reino Unido Estados Unidos Resto Total

2013 9.358 1.678 5.704 2.335 2.309 730 1.498 11.571 2.359 19.328 56.871

2014* 9.938 1.906 6.389 2.214 2.379 721 1.582 12.485 2.359 21.280 61.251

Var. 13/12 6,4% 18,5% 16,3% -9,1% 2,7% -4,2% 5,5% 6,3% -5,0% 12,7% 8,0%

Var. 14*/13 6,2% 13,6% 12,0% -5,2% 3,0% -1,3% 5,6% 7,9% 0,0% 10,1% 7,7%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España en el período 2005-2014 Porcentajes

10,0% 8,0%

8,0%

7,7%

2013

2014*

6,0% 4,0% 2,0%

3,4% 1,7%

3,0%

1,3%

1,2%

0,2%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,2%

-6,0% -8,0%

-7,0%

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 191

Gráf. 3.11


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 3.12

Previsión del crecimiento del gasto total real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014 Porcentajes

14,0% 12,0% 10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0%

13,6% 12,0% 10,1% 7,9% 6,2%

5,6% 3,0% 0,0% -1,3% -5,2%

Bélgica

Francia

Rest0 Reino extranjeros Unido

Alemania

Suiza

Holanda

Estados Unidos

Portugal

Italia

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Gráf. 3.13

Evolución y previsión del gasto real de los turistas extranjeros en España en el período 2004-2014 Euros

1020 1000

1001

980 960

966

954

940

953

947

963

958

932

926

920

938 916

900 880 860 2004

2005

2006

2007

2008

2009

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

192

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2010

2011

2012

2013

2014*


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Previsión del gasto real por turista extranjero en España para 2014 y comparativa con la situación de 2013

Tabla 3.8

Euros constantes y porcentajes Alemania Bélgica Francia Italia Holanda Portugal Suiza Reino Unido Estados Unidos Resto Total

2013 950 896 599 718 882 437 1.007 808 1.974 1.301 938

2014* 954 952 639 673 887 442 1.012 842 1.984 1.330 963

Var. 13/12 0,6% 7,7% 8,8% -1,1% 0,5% 4,7% 2,4% 1,1% -1,4% 0,8% 2,3%

Var. 14*/13 0,5% 6,3% 6,7% -6,3% 0,5% 1,0% 0,5% 4,3% 0,5% 2,2% 2,7%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Previsión del crecimiento del gasto real de los turistas extranjeros en España por mercados emisores para 2014

Gráf. 3.14

Porcentajes

8,0%

6,7%

6,0%

6,3% 4,3%

4,0%

2,2%

2,0%

1,0%

0,0%

0,5%

0,5%

0,5%

0,5%

-2,0% -4,0% -6,0% -8,0%

-6,3%

Francia

Bélgica

Reino Rest0 Portugal Holanda Unido extranjeros

Suiza

Alemania

Estados Unidos

Italia

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 193


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En todo caso, se ha de matizar que los gastos turísticos no son exactamente los ingresos: una de las razones es que, en gran medida, el peso de los gastos de transporte no impactan en el país. Los ingresos turísticos procedentes del exterior pueden tomarse de las estadísticas de la balanza de pagos (Banco de España). En la tabla adjuntada se compara la evolución de ingresos y gastos en términos reales desde 2005. Se observa, por ejemplo, que en los últimos años los gastos crecen claramente por encima de los ingresos, y en particular en 2013, con un importante incremento del gap. Ese año, mientras los gastos aumentaron un 8%, los ingresos lo hicieron un 2,5%. En este sentido, pues, se ha de obrar con mucha precaución al derivar indi-

Gráf. 3.15

caciones sobre crecimiento económico e impacto únicamente a través del indicador de gastos turísticos, como a veces parece ser el caso. Lo que ha pasado en 2013 es que los ingresos turísticos suponen sólo el 77% de los gastos, la proporción más baja desde 20046. Por tanto, si los factores estadísticos que están detrás de este gap en tasas de crecimiento se mantienen en 2014, como es esperable, el incremento de los ingresos va a distar bastante del 7,7% previsto para los gastos. 6. Debe tenerse en cuenta que los ingresos turísticos de la balanza de pagos según el Banco de España han supuesto en los últimos años entre el 80% y el 85% de los gastos turísticos, siguiendo la metodología EGATUR.

Crecimiento del gasto versus ingresos turísticos de la balanza de pagos en el período 2005-2013 Porcentajes

10,0% 8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0% -2,0% -4,0% -6,0% -8,0% -10,0%

8,0% 5,5% 2,5%

1,7%

2,0%

3,4% 1,3%

3,0%

2,1%

0,5%

0,2%

2,5%

-0,9% -3,2% -4,3%

Ingresos Gastos

-7,0% -8,7%

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos y Banco de España.

194

1,2%

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2011

2012

2013


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

3.4. A modo de síntesis Según los datos de la Contabilidad Nacional (i.e. Cuenta Satélite del Turismo) el sector turístico significa aproximadamente el 10,9% del PIB español. En 2009 era el 10,1%. Este es un peso importante. Constituye una industria de alta generación de ocupación, con un 11,9% del empleo total, y elevada internacionalización. En unos momentos en los que se ensalzan los progresos de la economía española en términos exportadores, a veces se olvida que éste es el sector más internacionalizado del país. Y lo está porque España en su conjunto, y en sus múltiples destinos, posee recursos, productos y empresas líderes en sus segmentos. Es por esta relevancia que es de gran utilidad generar conocimiento de un sector, por otra parte bastante falto de ello. En este capítulo nos hemos dedicado a sintetizar las principales previsiones de indicadores demanda para España en su conjunto y para el año 2014. En síntesis, la imagen global de los indicadores manejados - volumen de turistas extranjeros, de viajeros, de pernoctaciones, duración media de las estancias hoteleras, gasto de los extranjeros y gasto por turista- es favorable. Se prevé que los indicadores aumenten por la pujanza tanto de los mercados tradicionales -Alemania, Francia, Gran Bretaña- como de los emergentes. A esta generalidad aproximada se le unirá una cierta recuperación, todavía débil, del mercado nacional. En concreto, en el año 2014, se espera un aumento significativo en el número de turistas extranjeros del 4,9%, inferior al de 2013 que fue del 5,6%; los indicadores hoteleros crecerían en el caso del número de viajeros en un 2,5%, y en el de pernoctaciones en un 3,6%, fundamentados en los mercados extranjeros, mientras que el mercado español experimentaría un leve incremento. Por último, las cifras de gasto de los extranjeros podrían alcanzar un desarrollo del 7,7%, muy similar al del año anterior, y el gasto por turista en cambio mostraría un alza menor, del 2,7%.

• Los mercados emisores experimentarán mejoras en su crecimiento económico en 2014, en comparación a 2013. En el caso de la economía alemana, se augura un incremento del PIB del 1,9%, el más alto desde 2011 y que supera al 0,5% del 2013. En cuanto a la economía británica, la previsión es del 3,2%, la más elevada desde 2007. • Para los mercados todavía débiles, a pesar de la mejora, hay que contar con el efecto proximidad: ante la atonía, se espera un aumento de los viajes a España por su atractivo y menor coste. Este sería el caso, por ejemplo, del mercado francés o del italiano (y el nacional). • Persiste la inestabilidad en destinos parcialmente competidores, como Egipto, Túnez o Turquía. Este factor de riesgo potencial pesa en mercados que tradicionalmente envían turistas a estos países, como es el caso de Alemania o Reino Unido. • Las indudables ventajas competitivas de nuestro país, y sus destinos, que pivotan sobre recursos turísticos de calidad y productos atractivos. España está entre los cuatro principales países del mundo por competitividad turística, por llegadas internacionales y por ingresos del turismo, y su cuota en el turismo mundial está próxima al 6%, una cifra muy superior a la que correspondería por contribución al PIB mundial o al comercio internacional. En un momento de indudable necesidad para la economía española, el sector turístico probablemente vuelva a crecer de manera diferencial y, por tanto, a crear puestos de trabajo.

Existen diversos factores explicativos que subyacen a esta evolución, de diferente impacto en cada mercado:

Índice UAB de Actividad Turística 2014 195


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Diagrama 1: los principales factores explicativos del crecimiento de la actividad turística en España para 2014 Crecimiento económico mercados emisores Factores Competitivos

Crecimiento Turístico 2014

Destino Proximidad

Inestabilidad destinos competidores Fuente: Elaboración propia.

Por la naturaleza de este capítulo, pudiera parecer que se da por sentado que el crecimiento infinito es siempre positivo. En ningún caso: no siempre más es mejor. En este sentido, es necesario reseñar la importancia de que el crecimiento de la actividad global, incluso de tipo poblacional, se combine con dos procesos al mismo tiempo, que nos parecen ineludibles para la sostenibilidad de un modelo expansivo para un país turísticamente consolidado como el nuestro. En primer lugar, es absolutamente indispensable que el país transite hacia una estacionalidad mucho menor. Un avance como éste requiere cuatro elementos: estrategias innovadoras de segmentación de mercaTabla 3.9

dos menos estacionales (séniores, estudiantes, etc.) y una mayor diversificación de mercados por países (menos concentración en los mercados tradicionales y por el contrario mayor peso de los emergentes), así como de producto y de precios. Y, en segundo lugar, España debe entrar en un proceso de desconcentración territorial de la demanda, con una mayor actividad en zonas menos congestionadas, lo cual, a su vez, ayudará al desarrollo local. Asimismo, es conveniente no olvidar la necesidad de mejorar los ratios de rentabilidad del sector, de sus agentes económicos y de cada uno de los subsectores.

Síntesis de la evolución de los indicadores turísticos para España en 2013 y previsión para 2014 Turistas, viajeros, pernoctaciones hoteleras, millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes Turistas extranjeros Viajeros hoteleros Españoles Extranjeros Pernoctaciones hoteleras Españoles Extranjeros Gasto extranjeros Gasto extranjeros por turista Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia.

196

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2013 60.661.073 83.797.103 42.544.466 41.252.637 285.957.232 100.520.776 185.436.456 56.871 938

2014* 63.609.829 85.868.668 43.012.455 42.856.213 296.113.823 101.525.984 194.587.840 61.251 963

Var. 14/13* 4,9% 2,5% 1,1% 3,9% 3,6% 1,0% 4,9% 7,7% 2,7%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Anexo 3.1. Algunos elementos de caracterización del empleo turístico en España en el período 2009-2013 El Instituto de Estudios Turísticos ofrece una explotación de los resultados de la Encuesta de Población Activa para subsectores propios del sector, según la metodología determinada por la Organización Mundial de Turismo. Entre las cifras que proporciona, aparecen informaciones sobre las particularidades del empleo en la industria turística que merece la pena reseñar brevemente aquí, a efectos comparativos sectoriales. Concretamente, se ofrecen datos sobre ocupación según jornada, según tipología de contrato y según nivel de formación. En tales circunstancias, parece útil inspeccionar cuál es la posición comparada del sector turismo y su patrón evolutivo en estas tres características. En primer lugar, se reproducen datos de asalariados según jornada laboral, en los que destacan los siguientes tres elementos. Primero, el peso de los asalariados a tiempo completo en toda la industria

turística, que era en 2013 del 72% del total, lejos del 83% promedio del global de la economía. Segundo, la disminución de dicho peso desde 2009, en que significaba el 80%. Esta ampliación del diferencial se debe a la reducción de los contratos a tiempo completo pero también al gran aumento en los contratados a tiempo parcial (un 30%), claramente mayor que el 13% registrado en la economía global. De esta manera, el mercado de trabajo turístico se habría mostrado más dinámico que el global. Y tercero, analizando por subsectores, los reseñables bajos ratios de asalariados a jornada completa en el subsector de la restauración, que es el gran factor explicativo del diferencial. De hecho, en el subsector del alojamiento o del transporte el peso de los contratados a tiempo completo es incluso superior a la media de la economía nacional. Por tanto, los números esconden una gran heterogeneidad. Destacan en particular los resultados comparativos favorables que se observan en el subsector de alojamiento, con una reducción comparativamente mucho menor de la contratación a jornada completa, del 7,4%, y el gran aumento en la contratación parcial, del 42% en el período 2009-2013.

Peso de la cifra de los asalariados a tiempo completo y crecimiento de la cifra de los asalariados por tipo de jornada de la industria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Porcentajes

2009 Total industria turística 79,5% Hostelería 77,7% Alojamiento 89,9% Servicios comidas y bebidas 73,1% Transporte viajeros 88,8% Otras actividades turísticas 79,4% Sector servicios 83,2% Total actividades 86,7%

2013 71,9% 67,7% 85,3% 60,7% 87,7% 75,2% 79,4% 82,7%

Var. 13/09 T. Comp. -14,1% -18,1% -7,4% -23,1% -15,7% -2,3% -11,2% -16,6%

Var. 13/09 T. Parcial 30,0% 35,8% 41,9% 34,9% -6,1% 23,7% 14,1% 13,4%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 197

Tabla A.3.1.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En segundo lugar, pueden inspeccionarse los datos de asalariados según tipo de contrato, esto es, permanente versus temporal. Los datos suministrados ponen de manifiesto el grado de temporalidad de la ocupación en la industria turística, muy ligado a la concentración temporal de la demanda (i.e. la estacionalidad). Así, el peso de los contratos temporales en toda la industria es del 33,6%, que es claramente superior al característico del total de la economía, un 23,4%. Además, en todos los subsectores, exceptuan-

Tabla A.3.2.

do el transporte, es superior: destaca, por ejemplo, el grado de temporalidad en la restauración, un 39%. En términos evolutivos, desde el 2009 este peso incluso ha aumentado. En todo caso, y a pesar de este resultado, lo cierto es que al menos en la industria turística se produce un incremento en la contratación, ni que sea temporal, a diferencia de los descensos en el sector servicios y en toda la economía. Igualmente, y también en la industria turística, el desplome de la contratación indefinida es muy preocupante.

Peso de la cifra de los asalariados con contrato temporal y crecimiento de la cifra de asalariados por tipo de contrato de la industria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Porcentajes

2009 Total industria turística 31,4% Hostelería 34,4% Alojamiento 32,2% Servicios comidas y bebidas 35,2% Transporte viajeros 18,3% Otras actividades turísticas 30,7% Sector servicios 24,0% Total actividades 25,4%

2013 33,6% 38,2% 35,6% 39,3% 17,2% 29,6% 22,5% 23,4%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Finalmente, se exponen las cifras de asalariados según nivel formativo, en particular de los que tienen un nivel postsecundario. En primer lugar, el peso de la cifra de los asalariados con mayor nivel formativo es claramente inferior a la media nacional y la del sector servicios. Sólo un 27% de los trabajadores tienen estudios postsecundarios en el sector turístico, por un 41% como media existente en el total de la economía española. Sin embargo, y a pesar de este bajo nivel comparativo, la evolución de este sector de los ocupados ha sido diferencial, ya que su cifra ha aumentado en un 15% en toda la industria turística, por un 2% en la economía global.

198

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Var. C. Indef. -8,1% -11,6% -7,3% -13,3% -13,4% 4,6% -5,1% -10,2%

Var. C. Temp. 1,5% 4,4% 8,0% 3,2% -19,8% -0,6% -12,9% -19,6%


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Peso de la cifra de los asalariados con nivel de estudios postsecundarios y crecimiento de la industria turística versus servicios y total de actividades en España en los años 2009 y 2013 Porcentajes

Total industria turística Hostelería Alojamiento Servicios comidas y bebidas Transporte viajeros Otras actividades turísticas Sector servicios Total actividades

2009 22,7% 15,7% 22,3% 13,7% 25,7% 43,3% 40,2% 35,4%

2013 27,3% 19,5% 26,1% 17,5% 28,9% 47,8% 44,4% 40,8%

Var. A. Posts. 14,6% 15,8% 13,8% 16,7% 1,8% 18,0% 4,3% 2,3%

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

Por tanto, y aunque es clara la inferioridad de la industria turística en estas características respecto del total de la economía, sí que es cierto que en los últimos años se ha producido un cierto avance comparado. La dinámica de contratación ha sido menos desfavorable que la media nacional, concretada en los contratos a tiempo parcial y temporal, y se ha marcado un camino de progreso en el ámbito del capital humano. Obviamente quedan muchas cosas por hacer para lograr la deseada convergencia de estas características entre el sector turístico y el resto de la economía. En particular, cabe destacar dos elementos específicos de relevancia. Primero, que la mejora de estos indicadores pasa de manera crítica por reducir ostensiblemente la estacionalidad y, en consecuencia, por poner las bases para incrementar la extensión de la temporada y alargar y mejorar así los contratos. En este sentido, la evidencia parcial que tenemos no arroja resultados muy halagüeños en los últimos años en el país. Es este uno de los principales caballos de batalla de la política turística: no sólo para fomentar un crecimiento sostenible de la actividad, sino también por sus importantes derivadas laborales7. Segundo, es necesario seguir introduciendo elementos de innovación en el sector, ligados al uso de nuevas tecnologías, diseño de productos, comercialización y promoción e idiomas, que coadyuvarán para incrementar la competitividad del sector y el mante-

nimiento de las posiciones de liderazgo mundial, y a su vez impulsarán la demanda de empleo cualificado. Nuestros jóvenes lo necesitan.

7. Deben analizarse el modelo y el ejemplo de destinos turísticos nacionales e internacionales que han superado la estacionalidad con gran éxito.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 199

Tabla A.3.3.


4. El turismo del juego

4.1 Introducción

4.2. El sector de los casinos: una panorámica

Los proyectos Eurovegas y BCN World, -y Gran Scala, que estaba previsto anteriormente en los Monegros-, han suscitado una gran polémica en diferentes áreas; obviamente, también en el sector del turismo. Basados en la implementación de una gran área de casinos y hoteles, su llegada ha generado intensos debates acerca de cuáles son los efectos económicos y sociales que provocan la construcción de estos complejos.

El sector de los casinos está en claro crecimiento a nivel mundial. Si hasta finales de los años setenta del siglo pasado el concepto casino quedaba confinado a un conjunto de venerables establecimientos del viejo continente o a la excepcionalidad de Las Vegas, en las últimas tres décadas se ha producido una eclosión de este producto, a causa sobre todo de la liberalización del mercado del juego tanto en buena parte de los Estados Unidos como en numerosos países, principalmente de la región asiática. En Wan Y. (2012) encontramos la información de la evolución mundial en el número de casinos en el mundo, especialmente en las últimas décadas. De los 15 casinos contabilizados en 1970, se pasa a 77 en los años 80, en parte gracias al desarrollo de Atlantic City (EE. UU.), siguiendo el modelo de Las Vegas. Pero ha sido en estos últimos veinte años cuando la evolución de la actividad del juego es más importante, puesto que a principios de la década de los 2000 había casinos en 130 países del mundo.

La presentación de este tipo de proyectos generalmente viene acompañada de la promesa de tres grandes ventajas: atraer un gran volumen de turistas ‘nuevos’, generar un gran número de puestos de trabajo en la zona de implantación, y lograr un mayor nivel de ingresos, que implicaría un crecimiento del PIB. Pero también se manifiestan las voces críticas, primero relativizando estos supuestos beneficios y luego destacando los perjuicios sociales que puedan surgir, especialmente relacionados con la criminalidad o derivados de la ludopatía. En este estudio intentaremos presentar primero una visión general del sector para situarlo, haciendo un poco de historia del turismo de juego y viendo algunas de las cifras más relevantes, así como los principales destinos de juego y cuál es su reciente evolución. En la segunda parte se pondrán sobre la mesa algunos de los temas que son recurrentes en la investigación del juego: los impactos sociales, los impactos económicos y la relación turismo-juego. Para finalizar se ofrecerán conclusiones en forma de reflexiones sobre cuál es el estado actual del juego y sus perspectivas de futuro, y se desvelarán algunas de las recomendaciones que se pueden extraer de la investigación en turismo.

200 Índice UAB de Actividad Turística 2014

Actualmente se estima que los ingresos brutos anuales generados por el sector son superiores a 100 mil millones de dólares, de los cuales una tercera parte proviene de Macao.

Macao, o la creación de una potencia turística a partir de los casinos Macao es una ciudad del sudeste de la China cercana A Hong Kong. Por su población (ligeramente inferior a medio millón de habitantes), pasaría completamente inadvertida si no fuera porque se ha convertido en la capital mundial del juego, apropiándose el puesto de Las Vegas. En el año 2013 los ingresos brutos generados por el juego superaron los 40.000 millones de dólares, frente a los 10.000 millones producidos en Las Vegas. Así mismo, la tendencia es claramente ascendente y no parece que a corto plazo se estabilice (Gráfico 4.1).


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de los ingresos brutos por juego: Las Vegas y Macao en el período 2002-2013

Gráf. 4.1

Millones de dólares USA

50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 2002

2003

2004

2005

2006 Las Vegas

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Macao

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de Las Vegas Convention Bureau y de la Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Dos han sido los factores que han motivado esta situación. El primero de ellos, el hecho de que Macao fuera hasta el año 1999 una colonia de Portugal y que, a partir de entonces, ya integrada en la República Popular China, disponga de un estatus especial que le permite el mantenimiento de ciertas actividades o prácticas que se habían dado en la ciudad. Y el segundo, que el juego esté prohibido o muy restringido en la práctica totalidad de países asiáticos, entre ellos la República Popular China y Hong Kong. El negocio del juego está presente en la ciudadcolonia desde mediados del siglo XIX, cuando fue legalizado por las autoridades portuguesas. Ya a finales del siglo XIX se la conocía como la “Montecarlo de Oriente”. Tradicionalmente el negocio de los casinos había sido explotado en exclusiva, primero por Tai Heng, y desde 1962 por la Sociedade de Turismo e Diversoões de Macau, propiedad de Stanley Ho. Se trataba, sin embargo, de casinos de tipo regional, orientados únicamente al juego y destinados al público de la vecina Hong Kong. Esta situación cambió radical-

mente en 2002, cuando el gobierno de Macao acabó con el monopolio y decidió otorgar nuevas licencias, y a la facilidad de entrada de millones de turistas chinos (Sheng, T. and Tsui Y., 2009) que se da a partir del regreso a la China de Macao. Desde aquel momento, los principales grupos del sector de los Estados Unidos vieron en Macao una vía a la expansión de un sector que ya apuntaba a la madurez en los Estados Unidos. El primer casino extranjero, el Sands Macao, se abrió en el 2004. En poco más de una década se ha pasado de once establecimientos, todos ellos bajo la licencia de la S.J.M, a 35, de los que cerca del 40% están gestionados por grupos norteamericanos como Sands, MGM o Wynn (Gráfico 4.2).

Índice UAB de Actividad Turística 2014 201


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 4.2

Evolución del número de casinos en Macao en el período 2002-2012 Casinos

40 30 20 10

10

7

0

0

11

11

2002

2003

2 13

12

13

13

14

15

2 18

19

20

20

20

20

2007

2008

2009

2010

2011

2012

18

17

15

0 2004

2005

2006

S.J.M.

Otros

Fuente: Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Este incremento del número de casinos ha ido acompañado de una expansión todavía más importante de la capacidad instalada. Si en el 2002 el número de mesas de juego era sólo de 339 y había 808 máquinas, en el 2013 la cifra había ascendido a 5.748 y 14.899, respectivamente. El crecimiento más fuerte se produjo la pasada década, coincidiendo con la apertura de los primeros establecimientos de grupos extranjeros, que eran de una capacidad muy superior a los anteriores (Gráfico 4.3).

202

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de Las Vegas Convention Bureau y de la Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la capacidad instalada en casinos en Macao en el período 2002-2013

Gráf. 4.3

2002 = 100 Mesas de juego y máquinas tragaperras

2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2002

2005

2008 Mesas de juego

2011

2013

Máquinas tragaperras

Fuente: Direcção de Inspecção e Coordenação de Jogos, RAEM.

Gracias al juego, Macao es actualmente la decimonovena potencia turística del mundo, pasando de las 5,3 millones de llegadas del año 2000 a las 14,3 del 2013. Las cifras son todavía más espectaculares en cuanto a los ingresos, puesto que es la 5ª potencia turística mundial, con un progreso de 3,2 miles de millones de dólares en 2000 a 51,6 miles de millones de dólares el año 20131.

En este documento nos centraremos en el casinoresort, casino que forma parte de una oferta más amplia de alojamiento, restauración, entretenimiento (espectáculos y eventos) y comercio, puesto que se trata del producto del juego con mayor capacidad de generar turismo internacional.

Las perspectivas para los próximos años son optimistas, gracias al crecimiento económico sostenido de los países de la región y, sobre todo, por el tamaño del mercado. No obstante, esta expansión podría retardarse a medio plazo si otros países del entorno deciden liberalizar el juego. En Singapur este hecho ya se ha producido, con la apertura de Marina Bay Sands en 2010. Y en el Japón se está considerando la posibilidad de liberalizarlo con el objetivo de acoger un resort integrado. 1. Una cifra comparable es la de España, que habría obtenido 60.400 millones de dólares en 2013 en ingresos por turismo internacional según la OMT.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 203


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

4.2.1. Historia de los casino-resorts Como podemos leer en Eadington, W.R. (1999) y en Park, M. y Stokowski, P.A. (2010), el desarrollo del juego en los Estados Unidos parte de la presencia de cierto tipo de juego en los balnearios del siglo XVII y XIX, pero Nevada fue el primer estado en legalizar los casinos en 1931. Hasta entonces, el juego en los Estados Unidos se limitaba a apuestas de caballos o bingos benéficos. La construcción de la presa Hoover en la zona animó el área de Las Vegas, en aquellos momentos una pequeña población de 5.000 habitantes. Proveída de grandes cantidades de agua y electricidad, la zona, que hasta entonces había sido inhóspita, vio la aparición de industrias de defensa durante la Segunda Guerra Mundial. Su situación relativamente cercana a California permitió que se convirtiera un destino turístico, lo que motivó la aparición de los primeros hoteles-casino, como el Flamingo. El interés de Howard Hughes, que adquirió un buen número de establecimientos y llevó a muchos artistas a la zona para realizar las primeras actuaciones en el hotel, fue relevante. Posteriormente la legislación permitió que empresas cotizadas pudieran tener la propiedad de casinos, lo que facilitó el acceso al mercado de capitales y la expansión de los establecimientos, que se transformaron en resorts integrados (megaresort)2. El International Hotel, abierto en 19693, fue el primer exponente de esta tendencia, seguida del MGM, que con 2.084 habitaciones se convirtió en el hotel más grande del mundo en 1973. La legalización del juego en el estado de Nueva Jersey a finales de los años setenta y la aparición de Atlantic City como destino del juego fue un importante reto para Las Vegas, puesto que se vio privada de una parte de su clientela. Esta situación se intensificó con dos hechos. El primero fue la aprobación de la Indian Gaming Regulatory Act, que permite a los nativos americanos establecer casinos en sus reservas. En 1996 se contaba con 26 estados y 140 tribus que habían desarrollado casinos, y en el 2012, según la American Gaming Association (AGA), los casinos de origen tribal llegan a 28 estados y 466 establecimientos. El segundo hecho se produce cuando en la década de los noventa numerosos estados empezaron

204 Índice UAB de Actividad Turística 2014

a liberalizar el juego como vía para generar actividad económica. Ante esta situación, Las Vegas se vio forzada a reinventarse, y lo hizo mediante la potenciación de la actividad turística, que pasó de estar centrada en el juego a enfocarse en el turismo de convenciones (entre semana) y el turismo familiar (fines de semana). La construcción de nuevos casinos, con centros de convenciones, atracciones, centros comerciales o zonas de restauración, pasó a ser la norma y a partir de los años ochenta el parque de casinos de Las Vegas nada tiene que ver con la situación de los cincuenta o sesenta. Las demoliciones de casinos, algunos de ellos edificados hace apenas 20 o 30 años, se convirtieron en habituales para mantener la competitividad en el mercado4 . El crecimiento de la actividad fue notable, puesto que en veinte años el número de congresistas se multiplicó por seis, y se dobló el conjunto de visitantes (Gráfico 4.4).

2. Kirk Kerkorian, propietario de los estudios MGM desde 1969, fue uno de los primeros promotores de los megaresorts. 3. En 1970 fue adquirido por Hilton, y rebautizado como Las Vegas Hilton poco tiempo después, nombre que ha persistido hasta recientemente. 4. El caso más paradigmático ha sido el del Desert Inn, adquirido a principios de la pasada década por Wynn, y que fue demolido en 2004 para dar lugar al Wynn Las Vegas y al Encore. Una de las alas de este establecimiento había sido inaugurada en 1997, es decir, estuvo en pie únicamente 7 años. Las otras alas habían sido inauguradas en 1978 (Augusta) y en 1963, y habían sido objeto de una importante reforma en 1997.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la actividad turística en Las Vegas en visitantes versus congresistas en el período 1980-2010 1980 =100 Visitantes y congresistas

1.200 1.000 800 600 400 200 0 1980

1985

1990

1995

2000

Visitantes

2005

2010

Congresistas

Fuente: elaboración propia a partir de datos de Las Vegas Convention Bureau.

A finales de los noventa se producen dos fenómenos significativos: el primero, la globalización del concepto de casino-resort, ejemplificada en el caso de Macao, y que ha provocado el cambio del centro de gravedad del negocio del juego. El año 2010 casi uno de cada dos dólares gastados en los casinos lo fue en los Estados Unidos, seguidos a cierta distancia de la región de Asia-Pacífico. Esta situación ya se está revirtiendo y en 2015 se espera que la región de Asia-Pacífico genere el 43,3%. Sólo en Macao los ingresos de los casinos lograron la cifra de 45.300 millones de dólares en 2013. El peso de Europa es muy reducido, y se prevé que todavía lo sea más en el futuro (Gráfico 4.5). A pesar de que en Gu, Z. (2001), el autor nos presenta algunas ideas y datos que animan a las empresas americanas del sector a invertir en Europa, inicialmente haciendo publicidad de los destinos americanos, pero insinuando la posibilidad de establecer joint ventures o delegaciones en estos destinos. En el mismo artículo ya se habla de los problemas que se pueden encontrar estas empresas en

los países europeos, por las barreras en la publicidad, pero sobre todo por los altos niveles de impuestos que existían, y existen, en Europa. Así se explican algunos de los intentos de las grandes corporaciones americanas para invertir en el viejo continente, por ejemplo en los tres que se han realizado en España (Gran Scala en Monegros, Eurovegas Sands y BCN World), pero también en Chipre, Irlanda o Eslovenia, entre otros.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 205

Gráf. 4.4


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 4.5

Distribución de los ingresos brutos de los casinos por grandes regiones en los años 2010 y 2015 Porcentaje sobre el total mundial

100 80 60

13,8%

29,2%

3,2% 4,9%

40 20 0

48,9%

2010

10%

43,4%

3,1% 3,4% 40,1%

Estados Unidos Canadá América Latina Asia-Pacífico EMEA

2015

Nota: EMEA – Europa, Oriente Medio y África. Fuente: PWC (2011).

Algunos de los principales actores en este mercado, interesados en ampliar el juego en todo el mundo, son: • Sands. Especializado en casinos con una importante oferta para convenciones. En Las Vegas cuenta con establecimientos emblemáticos como el Venetian o el Palazzo, además del Sands Convention Center. También tiene intereses en otras zonas de los Estados Unidos como Reno (Nevada) o el estado de Pennsylvania. Ha experimentado una importante expansión en la zona de Asia, -en especial en Macao-, donde cuenta con establecimientos en media docena de países. Así mismo se ha introducido en el mercado de Singapur, con Marina Bay Sands (2010). Tenía intención de realizar una operación similar en el estado español (Eurovegas), aunque el proyecto ha quedado aparcado. Emplea aproximadamente a 48.500 personas y su facturación logró 14.950 millones de dólares el 2013. • SJM Holdings (Sociedade de Jogos de Macau S.A.). Este grupo con sede en Hong Kong explota 17 casinos en Macao, con 1.750 mesas de juego y 2.800 máquinas tragaperras. De estos, 14 están operados por terceros, por los que recibe ingresos con un por-

206 Índice UAB de Actividad Turística 2014

centaje fijo de la facturación. Su negocio se basa en dos divisiones: la de juego y la hotelera y de restauración. Antiguamente el único operador en Macao, se enfrenta en la actualidad a la competencia de grupos norteamericanos, que han apostado por entrar en el mercado de Macao desde la liberalización. En comparación a los casinos de los grupos americanos, los suyos suelen ser pequeños. Su facturación bruta fue de casi 11.300 millones de dólares en 2013. • MGM Resorts. Explota 15 propiedades en Las Vegas, entre ellas, Bellagio, MGM Grand, Mandalay Bay y The Mirage, así como otros casinos en otros estados de los EUA. Su facturación bruta se acercó a los 10.000 millones de dólares en 2013. • Caesars Entertainment Corporation: Antiguamente conocido como Harrah’s Entertainment, cuenta con 53 casinos en siete países, con 3.000 mesas de juego y 65.000 máquinas tragaperras, y 42.000 habitaciones de hotel. Tiene una facturación bruta de 9.000 millones de dólares y emplea a 70.000 personas. En Las Vegas explota Caesars Palace, Planet Hollywood, Harrah’s o París, entre otros.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

• Wynn Resorts. Está especializado en el segmento más alto del mercado. Es propietaria del complejo Wynn Las Vegas, y cuenta con una participación del 73% en el hotel del mismo nombre en Macao. Su facturación bruta llegó casi a los 6.000 millones de dólares en 2013.

4.2.2. El casino megaresort: modelo de negocio El casino, en su variedad de megaresort o de metroresort, es una combinación de actividad de juego, alojamiento, centro de convenciones, espectáculo, instalaciones deportivas (campos de golf) y zona comercial. En cierta medida, su modelo de negocio más cercano es el del crucero, a pesar de que en este caso no hay actividad de transporte, y el peso de la actividad del juego constituye el core business del negocio.

Caso de estudio. Wynn Las Vegas El hotel Wynn Las Vegas, construido sobre los terrenos que acogía el antiguo Desert Inn, abrió sus puertas en 2005, convirtiéndose en el resort más espectacular de la zona del Strip. El año 2008 fue complementado por el Encore, y son gestionados de manera conjunta.

El año 2013 el Wynn alojó a turistas de 170 nacionalidades. El 20% de sus visitantes son de origen extranjero y la duración media de la estancia es de 3,6 noches. Se estima que la cuota de mercado en la categoría high-end (la más rentable para los casinos) es del 25%.

El resort cuenta con: • 4.748 habitaciones y suites • Una área de juego de 17.280 metros cuadrados con 230 mesas de juego, 1.854 máquinas tragaperras, sala de apuestas y sala de póquer; salas privadas de juego • 34 zonas de restauración • Dos spa • Un espacio de tiendas con 8.919 metros de superficie de alquilar • Tres nightclubs • Un beach club • Un concesionario de Ferrari y Maseratti • 284.000 pies cuadrados de zona de reuniones • Un teatro, una atracción teatral basada en el agua y el teatro Encore.

Los ingresos del complejo superaron los 1.500 millones de dólares en 2013, triplicando la facturación media de un complejo de similares características de Las Vegas. El EBITDA5 por habitación es de aproximadamente 100.000 dólares, frente a los 50.000 dólares de Las Vegas Sands o los cerca de 36.000 dólares de MGM Mirage.

Más de un tercio de los ingresos de un megaresort típico proviene de la actividad del juego en el casino. Los ingresos correspondientes a la actividad hotelera estricta representan el 25%, mientras que los de la restauración y bebidas suponen otro 25%. El resto

corresponden a otros ingresos, como el alquiler de espacio a tiendas (Gráfico 4.6). 5. Resultado empresarial bruto antes de intereses, impuestos, depreciaciones y amortizaciones.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 207


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 4.6

Ingresos de los casinos por actividades en los grandes casinos del strip6 de Las Vegas en 2013 Porcentaje sobre el total de ingresos

14,7

Sala de juego

7,6

Habitaciones

36,9

Restauración

15,7

Bebidas Otros

25,1

Fuente: Center for Gaming Research, University of Nevada at Las Vegas.

Un megaresort típico de Las Vegas emplea a 3.800 personas. De estas, 922 están destinadas a la restauración (24,3% del total) y 870 a la zona de juego propiamente dicha (22,9%). Las habitaciones Tabla 4.1

emplean a casi 800 personas (21% del total). En su conjunto, los 23 megaresorts de Las Vegas dan trabajo a 87.361 personas.

Empleo en los casinos megaresort en las vegas en 2013 Personas y porcentajes Zona de juego Habitaciones Restauración Bebidas General y administración Otros Total

Total 20.010 18.321 21.200 5.304 14.170 8.356 87.361

Por casino 870 797 922 231 616 364 3.799

Peso s/total (%) 22,9 21,0 24,3 6,1 16,2 9,6 100

Fuente: Center for Gaming Research, University of Nevada at Las Vegas.

La actividad de juego consiste en un mix de máquinas tragaperras y de mesas de juego. También suelen disponer de tableros de apuestas deportivas y de mesas de póquer. Los bingos acostumbran a ser muy minoritarios. Desde el punto de vista del negocio, las métricas relevantes son el llamado drop (cantidad invertida en las mesas/máquinas) y el win (el porcentaje de

208 Índice UAB de Actividad Turística 2014

drop que el operador puede retener) expresados a nivel de mesa o de máquina. En general el win de las mesas se sitúa alrededor del 25%.

6. Strip o franja es la calle más famosa de Las Vegas en la que se ubican los principales hoteles y casinos.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

De entre los juegos de casino, el bacará7 es el que tiene mayor impacto sobre los ingresos, y también el que ha crecido más en los últimos años, desplazando al blackjack8. Este había sido tradicionalmente el juego más popular en Las Vegas9: algo más de la mitad de las mesas de los casinos eran de esta moda-

lidad. No obstante, disfruta de notable reputación en Macao, donde su cuota de mercado es incluso muy superior. A pesar de que siempre ha estado asociada a los casinos, la ruleta tiene un papel secundario, con menos del 10% de los ingresos en los casinos del Strip de Las Vegas, y una cuota todavía inferior en Macao.

Peso de los diferentes juegos de mesa en Las Vegas (strip) en 2013

Tabla 4.2

Mesas de juego, miles de dólares y porcentajes Juego Unidades Blackjack 1.347 Craps10 192 Ruleta 251 Póquer de tres cartas 137 Bacará 285 Mini-bacará 95 11 Let it ride 44 Pai Gow12 20 Pai Gow Poker 105 Otros juegos 163 Total 2.639

Ingresos (miles $) 835.266 258.873 295.998 112.399 1.589.898 87.706 25.870 12.441 66.821 111.651 3.396.923

Peso s/unidades (%) 51,0 7,3 9,5 5,2 10,8 3,6 1,7 0,8 4,0 6,2 100

Peso s/ingresos (%) 24,6 7,6 8,7 3,3 46,8 2,6 0,8 0,4 2,0 3,3 100

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos.

La actividad hotelera, a pesar de ser aparentemente una rama secundaria de los casinos, ha llegado en algunos casos a desplazar la actividad propia del casino para convertirse en la principal en términos de generación de ingresos13. Por ejemplo, en el conjunto de propiedades de Las Vegas Sands, aproximadamente dos terceras partes de los ingresos brutos provinieron del alojamiento y la restauración, así como de otros ingresos no derivados del juego14 . Este hecho contrasta con lo que ocurre en un casino de tipo regional del mismo grupo, donde casi el 90% de los ingresos brutos se genera de la zona de juego. Las métricas de esta línea de actividad son pues las habituales en el sector hotelero (ADR15, grado de ocupación16 y RevPAR17), pero teniendo en cuenta que las habitaciones son también parte de la acción promocional que llevan a cabo los casinos para fidelizar a los consumidores.

7. Juego de naipes, consistente en que el jugador tiene que conseguir que sus cartas sumen 9, o se acerque más que la banca. 8. Juego de naipes, también conocido como veintiuno. 9. En 1985, el blackjack tenía el 77% de cuota de las mesas de juego en Las Vegas y más de la mitad de la de ingresos. 10. Juego de dados, también llamado “pase inglés”, consistente en apostar cuál será el resultado de lanzar dos dados en la siguiente tirada o una ronda. 11. Juego de naipes, variante del póquer, muy popular entre la gente de mayor edad. 12. Juego de origen chino que se puede jugar con cartas (pai gow poker) o con fichas de dominó. 13. Un ejemplo de esto es el hotel The Cosmopolitan de Las Vegas, donde el conjunto de oferta y productos han convertido el hotel en un destino en sí mismo y no un instrumento al servicio del juego, en el que el enfoque de la actividad hotelera se pone en el ocio y el juego pasa a tener menos presencia. 14. Fuente: Sands Corporation. Informe Anual 2013. 15. ADR: Tarifa Media Diaria, los ingresos medios diarios obtenidos por habitación ocupada. 16. Es la proporción de habitaciones ocupadas del total de las que están disponibles en el periodo. 17. RevPAR: Total de ingresos del hotel dividido por el total de habitaciones disponibles en el periodo, o bien los ingresos medios por habitación disponible.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 209


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

En los últimos años se ha incorporado la oferta comercial como parte del mix. Por ejemplo, Sands dispone de más de 172.000 metros cuadrados de superficie

Tabla 4.3

comercial en centros en Macao y Singapur. Se espera que esta actividad vaya en aumento en el futuro.

Distribución de la oferta comercial en los centros comerciales explotados por sands corporation en el 2013 Metros cuadrados y porcentajes Perfil SBA (m2) Peso s/total Moda (lujo, hombres, mujeres, variado) 57.437 33% Restaurantes 38.899 23% Multimarca 19.219 11% Calzado y accesorios moda 15.101 9% Joyería 13.691 8% Belleza y perfumería 10.119 6% Deportes y ocio 5.154 3% Bancos y otros servicios 4.394 3% Electrónica y accesorios del hogar 4.258 2% Especialidades 2.206 1% Regalos 1.609 1% Total 172.089 100% Fuente: Sands Corporation, Annual Report 2013.

210

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Ejemplos Louis Vuitton, Dior, Gucci, Versace, Chanel, Fendi CUT, db Bistro, Todai, North, Café Deco Tiendas duty-free, The Atrium Coach, Salvatorre Ferragamo, Tumi, Rimowa BVLGARI, Omega, Cartier, Rolex, Tiffany & Co. Sephora, The Body Shop, Sa Sa Manchester United Experience, Adidas, Ferrari Bank of China, Citibank, ICBC Nokia, Vertu, Da Vinci The Chocolate Shop, Cold Storage Specialty Emporio di Gondola


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

El sector del juego en España Igual que en todo el mundo, el juego en España había sido tradicionalmente una actividad que se realizaba en lugares donde la gente se reunía por diferentes razones, como los balnearios, los clubes o los bares de las ciudades y pueblos, o en algunos casinos que había repartidos por el territorio, pero donde el juego no era un gran negocio, sino que se practicaba como complemento al resto de las actividades sociales. La

prohibición del juego y de los casinos durante la dictadura de Primo de Rivera, en 1923, se extendió hasta 1977, cuando, con la llegada de la democracia, el juego se despenaliza y se regula a través de Real Decreto Ley 16/1977. En aquel momento se reglamentan los juegos de azar tradicionales, quinielas y loterías, y los juegos en casinos. Con la Ley 13/2011, la legislación se moderniza y se adapta a los nuevos tiempos, especialmente al juego en línea.

Volumen de las cantidades jugadas en España en diferentes juegos en el período 2002-2012 Millones de euros

35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Los datos de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas señalan que los sectores del juego más importantes en España son las “máquinas de azar” o “B”” (tragaperras, máquinas recreativas de juego con premio), las “Loterías y Apuestas del Estado” (LAE) y los “bingos”, que durante toda la serie había sido el tercer sector más importante, pero que ha sido desplazado por el “Juego on-line” desde su legalización.

Destacar que la aparición de este sector ha significado una pérdida en la importancia de las “máquinas de azar o “B””.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 211

Gráf. 4.7


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. 4.8

Peso de las cantidades jugadas en las diferentes modalidades de juego en España en el período 2002-2012 Porcentajes

50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 2002

2003

2004

Máquinas B

2005

2006

LAE

2007

Bingos

2008 Once

2009

2010

Casinos

2011

2012

Online

Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Dirección General de Ordenación del Juego del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Cómo se puede ver en el Gráfico 4.8., la importancia del juego en los “Casinos” es más bien reducida, habiendo llegado a un máximo del 9% en 2006, aunque los porcentajes más repetidos son el 6% y el 7%. El número de casinos habría pasado de 30 en 2001 a 39 el 2012, con un máximo de 41 en el 2008. La mayoría de estos casinos se agrupan en la llamada Asociación Española de Casinos. Según los datos de esta asociación, 28 casinos son miembros, destacando Grup Peralada, Grupo Madrid, Grupo Nervión y Casinos de Tenerife. Pero quizás la empresa española más importante es CIRSA, con 116 casinos repartidos en 7 países, 4 de ellos en España. Aun así, según los datos proporcionados por el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, los ingresos limpios por casino habrían bajado del máximo conseguido en 2005 en 8,9 millones de euros, a 4,4 millones el pasado 2012, indicando que la crisis económica habría afectado a este sector igual que

212

Índice UAB de Actividad Turística 2014

a muchos otros. La Asociación Española de Casinos informa del cierre del casino de Cartagena debido al descenso de clientes. También la ley del tabaco, el rigor en la regulación y el juego en línea han agravado la situación del sector. En este marco, el interés de las grandes empresas mundiales por expandirse y la crisis económica han hecho que España haya sido tentada desde hace unos años a permitir la creación de un resort de turismo y juego, inicialmente planteado en el área de los Monegros (Aragón) en 2007, donde se proponía una reproducción del modelo de Las Vegas, aprovechando unos terrenos baldíos donde la explotación agrícola era reducida, para invertir en la construcción de 32 casinos, 70 hoteles y 6 parques temáticos, con una inversión global de 17.000 millones de euros. Esta inversión estaba prevista por una sociedad europea, International Leisure Development, de capital francés y luxemburgués, en la que al parecer participaba la empresa Caesars de los EE.UU. como principal socio


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

tecnológico. Posteriormente apareció Eurovegas, la propuesta de Las Vegas Sands, con negocios en los grandes destinos turísticos del juego (Las Vegas, Macao y Singapur), que planteaba la inversión de más de 20.000 millones de euros alrededor de Madrid, con la planificación de la construcción de 6 casinos y 12 complejos turísticos, con aproximadamente 36.000 plazas hoteleras, y una previsión de 80.000 puestos de trabajo18. Ambos proyectos señalan la voluntad de grandes empresas de desarrollar modelos de resorts similares a los de Las Vegas y Macao en la zona europea, donde se prometen los grandes beneficios del sector, pero donde también surgen las críticas por parte de diferentes colectivos sobre los impactos negativos que podría causar el desarrollo de negocios como éste y las dudas sobre la realidad de los efectos positivos. El último proyecto de inversión aparecido en España es la propuesta en el área de Port Aventura, denominado BCN World (en Vilaseca-Salou, Tarragona), pero con una evolución diferente de la inversión, puesto que cada inversor previsto tendría que desarrollar un parque temático. La inversión en este caso es principalmente en 6 parques y 6 hoteles con 12.000 habitaciones, con un total de 5.000 millones de euros, y un casino por parque. Sigue siendo otra propuesta en aires de aprovechar el turismo de juego, ligándolo con el familiar y de eventos, muy relacionado y similar al que ha ido impulsando Las Vegas en las dos últimas décadas. En este proyecto, liderado por una compañía inmobiliaria, también hay una gran empresa del mundo del juego, en este caso con capital de Hong-Kong. En el marco de estos proyectos los promotores realizan presiones sobre los diferentes gobiernos implicados, especialmente los de las Comunidades Autónomas, para adaptar sus legislaciones a las necesidades de

18. Esta gran inversión contemplaba hoteles, casinos, salas de convenciones, teatros, restaurantes de lujo, campos de golf, pistas de tenis y atracciones para captar nuevos turistas y empresas o entidades que consideren atractiva la celebración de convenciones y eventos.

estas empresas debido a las competencias administrativas. Principalmente las presiones van dirigidas a la reducción de las cargas fiscales al sector del juego, pero en el caso de la corporación Sands para Eurovegas, también llegaban a la flexibilización en la ley anti-tabaco o en otras legislaciones como la de niveles de construcción o regulaciones laborales. Las perspectivas del sector de juego en España dependerán de la evolución económica del país, pero también de la definitiva implantación de alguno de los megaresorts, que en estos momentos se concentra en el caso de BCN World, el éxito del cual estará muy relacionado con la actividad turística que ya se desarrolla en Cataluña, como se destaca en Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998): los casinos y este tipo de complejos se ven favorecidos por el turismo.

4.3. La investigación en el sector del juego Cuando surgen proyectos de implantación de casinos en cualquier lugar del mundo, los principales agentes del área empiezan a destacar los aspectos positivos y negativos de esta inversión. En este contexto, es interesante conocer la opinión del sector académico. Siguiendo a Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998) se reconocen como aspectos positivos un cierto desarrollo económico, sobre todo por el crecimiento del sector turístico, y el efecto diversificador del juego en este sector turístico en lugares donde el turismo ya está implantado, y que implica, por lo tanto, nuevos puestos de trabajo. También en Kwan, F. (2004) se destacan los incrementos en los impuestos que se consiguen a través de la actividad del juego. Aun así, los mismos autores enfatizan los posibles efectos negativos que se pueden generar debido a la potenciación del juego: incremento de la criminalidad, aumento de las ludopatías en el territorio donde se implantan los casinos, o problemas en las condiciones laborales, tanto de las personas que trabajarían en las instalaciones como los del resto de sectores económicos de la zona. La investigación en el sector del juego se concentra en diferentes ámbitos pero los dos más significativos, como se puede ver en el párrafo anterior, son

Índice UAB de Actividad Turística 2014 213


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

los impactos económicos del juego y el estudio de los efectos sociales, concretados en la percepción del juego por parte de los implicados en esta actividad, directa (trabajadores) o indirectamente (habitantes de la zona donde está implantado el casino)19. Este capítulo se divide en dos apartados, el primero en el que se relacionan los estudios sobre los impactos económicos y sus principales conclusiones, y el segundo donde se habla de la percepción de su implantación en el turismo por parte de los agentes implicados. 4.3.1. Impactos económicos del juego Uno de los investigadores más prolíficos en los últimos años ha sido Douglas Walker, que ha realizado diferentes estudios e investigaciones sobre el sector del juego desde 1996 hasta la actualidad. En algunos de sus trabajos se destaca el interés por el desarrollo del juego debido a los impactos económicos positivos que éste puede tener, tanto en generación de ingresos como de puestos de trabajo y en los incrementos de los sueldos en la zona donde se establece este resort y, finalmente, en ingresos para el sector público en forma de aumento de los impuestos directos que esta actividad puede ocasionar (Walker, D. 2007). Estos tres efectos positivos, -incremento de los ingresos, de los puestos de trabajo y de los ingresos del sector público-, son objeto de estudio por parte de numerosos autores en los últimos años, que analizan con detalle y a través de diferentes metodologías la realidad de estos impactos. Aun así, los intereses de las empresas de este sector son muy grandes y, según el mismo Walker, D. (2007) algunas de las investigaciones en este ámbito se ven influen19. Walker, D. (2012): “The purported economic benefits from casino gambling include tax revenues, increased employment, higher wages and payments to capital, and enhanced economic growth. These benefits, should they occur, are not necessarily without costs. For example, the casino industry may partially or entirely “cannibalize” other industries. In addition, a small percentage of gamblers may exhibit “problem gambling” behavior. Such people are believed to cause significant social costs. The analyses of these benefits and costs of gambling – the economics of gambling – is a young field of research, with only a handful of researchers actively researching the various issues.”.

214

Índice UAB de Actividad Turística 2014

ciadas a la hora de valorar positiva o negativamente la implantación de resorts de juego. En el caso de los estudios positivos, muy a menudo son encargados a consultoras por parte de empresas del sector que acostumbran a obtener y a presentar resultados que satisfacen a los clientes o a los políticos que los han encomendado, como por ejemplo un informe sobre las posibilidades del juego en Finlandia de Kuuluvainen et. al. (2012). Pero Walker, D. (2007) también comenta que muchos de los artículos de orientación negativa tienden a utilizar metodologías técnicamente débiles, que pueden ser fácilmente desacreditadas o puestas en entredicho. Por lo tanto, como primera reflexión, concluir que existe tanta literatura académica y científica a favor como en contra del juego, pero que ambas se tienen que utilizar con una cierta reserva y prudencia. Una de las corrientes de investigación más presentes sobre el mundo del juego y sus impactos en la economía pone énfasis en la falsedad de los efectos positivos, por diferentes causas. Entre las principales razones hay el llamado efecto canibalismo, así como el efecto redistribución. Walker, D. (2008) explica que los sectores dedicados al juego tienen interrelaciones y repercusiones unos sobre los otros, en algunos casos positivos y en otros negativos. El concepto canibalismo indica que el sector del juego no tiene unos impactos tan positivos debido a que el aumento del gasto en un tipo de juego genera una reducción en otros tipos o modalidades, implicando que los efectos sobre el conjunto del sector sean inapreciables por esta redistribución en el gasto. Este efecto canibalismo tiene otra variante que se concreta en el efecto redistribución, cuando se da un traslado del gasto en un sector del ocio hacia otro, en este caso hacia el juego. Grinols es uno de los investigadores más activos en este ámbito, tanto en el estudio del efecto canibalismo (1994a, 1994b, 1995a, 2004, y artículos en colaboración con otros autores como Grinols and Mustard, 2001 y Grinols and Omorov, 1996) como en el efecto redistribución (1994b), con trabajos que estudian el juego en EE.UU., en diferentes localizaciones y considerando diferentes aspectos.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Otro conjunto de investigaciones trata sobre los efectos que tiene el juego sobre el trabajo. Garrett, T.A. (2004) nos ofrece un estudio ambientado en los EE.UU. donde se destaca que la repercusión sobre el empleo se genera por la llegada de trabajadores de fuera de la zona. Grinols (1994) afirma que en los EE.UU. la implantación de un establecimiento de juego provoca unos impactos poco importantes sobre el empleo. Por lo tanto, algunas de estas investigaciones concluyen que el juego no promueve los supuestos puestos de trabajo que se prometen cuando se plantean inversiones de casinos y negocios asociados al sector. La otra cuestión destacada por Walker, D. (2011) es que los impactos del juego son reducidos en el tiempo, son a corto plazo, puesto que a largo plazo desaparecen por diferentes razones, como el ya comentado efecto canibalismo o el hecho que haya competencia de otros casinos de otras zonas o por la actividad en línea. En el mismo artículo afirma que los casinos en los EE.UU. no experimentan un incremento en los ingresos por impuestos. Por lo tanto, podría negarse el supuesto tercer aspecto positivo de la implantación de la actividad del juego: la generación de aumentos en los ingresos del sector público. Cómo se ha podido comprobar en el proceso de BCN World, y anteriormente con el proyecto Eurovegas de la empresa Sands, una de las principales demandas de estas empresas para implantar sus proyectos es una rebaja de los impuestos en el juego. Aun así, el autor destaca que sí que pueden aumentar los ingresos de la administración pública cuando están relacionados con la actividad turística. Lo que se produce es un incremento en la actividad en las empresas turísticas por su relación con el juego, y éste acaba repercutiendo en un aumento en los ingresos del sector público. La inversión en resorts de juego, por lo tanto, no tiene unos claros efectos económicos. La creación de puestos de trabajo, los supuestos incrementos en los ingresos del sector público o de la renta y del PIB en el área donde se implanta esta actividad se plantean como dudosos. Incluso los investigadores que no son abiertamente contrarios a la implantación de este tipo de empresas como por ejemplo Walker, también son críticos con los presuntos efectos positivos.

Se tendría que continuar investigando en las relaciones entre los “nuevos” flujos de turistas y los impactos generados por las ofertas agregadas tipo BCN World u otros. 4.3.2. La percepción del juego y los impactos sociales Como se ha dicho anteriormente, cuando surgen proyectos de implantación de casinos en cualquier lugar del mundo, los principales agentes económicos y sociales del área empiezan a poner sobre la mesa los aspectos favorables y desfavorables de esta inversión. Siguiendo a Felsenstein, D. and Freeman, D. (1998), se reconocen como aspectos positivos un cierto desarrollo económico, sobre todo por el crecimiento del sector turístico, y el efecto diversificador del juego en lugares donde el turismo ya está consolidado, creando en consecuencia nuevos puestos de trabajo. También en Kwan, F. (2004) se destacan los incrementos en los impuestos que se consiguen a través de la actividad del juego. Aun así, los mismos autores analizan los posibles efectos negativos que se pueden generar debido al desarrollo del juego: incremento de la criminalidad y de las ludopatías en la zona donde se implantan los casinos, o problemas en las condiciones laborales, tanto de las personas que trabajarían en los casinos como en el resto de sectores económicos de la zona. Uno de los campos principales de investigación, pues, es la percepción de los impactos del juego por parte de los residentes. Según Wang, T. (2012), los artículos de investigación más relevantes en este ámbito son los de Canedy, L. and Zeiger, J. (1991); Carmichael et al (1996); Hsu, C. (2000) y Long, (1996), Perdue, Long and Kang (1995) que, según el mismo autor y Hsu, C. (2000) habrían continuado los trabajos de percepción de los impactos de los años 70 y 80, posteriormente adaptados al turismo de juego por parte de Long, Clark, and Liston (1994); Pizam and Pokela (1985) y Roehl (1994). En estos estudios se realiza un análisis sobre la opinión que merecen los casinos a los residentes del área. En los informes, como el de Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y. (2010), se nos presentan las

Índice UAB de Actividad Turística 2014 215


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

percepciones más significativas de los residentes. En este último, por ejemplo, nos encontramos los diferentes impactos que hay que considerar para valorar la implantación de un casino, y definen tres grandes áreas: económica, social y medioambiental. Impactos sociales negativos: • Más destrucción de familias • Más divorcios • Mayores problemas de prostitución • Más quiebras económicas familiares • Problemas de drogadicción y alcoholismo • Dificultades con incrementos de actividades usureras • Problemas de especulación • Más criminalidad • Más ludopatía • Más corrupción política Impactos sociales positivos: • Preservación de la cultura y tradiciones • Incremento del orgullo de los residentes • Espíritu de comunidad • Incremento del gasto de los turistas • Preservación de los espacios culturales/históricos • Mejora de la educación medioambiental Impactos medioambientales negativos: • Incremento de la población • Más congestión de tráfico • Más contaminación ambiental • Destrucción medioambiental • Más generación de residuos • Mayor contaminación del agua • Más consumo de recursos energéticos y del agua Impactos económicos positivos: • Incremento de la recaudación en impuestos • Incremento de las oportunidades laborales • Incremento en los ingresos de la población • Incremento de las inversiones externas y de negocios Impactos económicos negativos: • Incremento en el coste de la vida • Incremento en la carga fiscal

216

Índice UAB de Actividad Turística 2014

Estos son algunos de los impactos que los residentes de zonas donde se han desarrollado estos tipos de resorts perciben como más significativos. Según Allen, Long, Perdue, and Kieselbach (1988), desgraciadamente, cuando muchos de los gobiernos están dispuestos a implantar un proyecto de resort de juego, destacan los aspectos positivos y se olvidan de los costes sociales o medioambientales. En el mismo artículo de Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y., (2010), se muestran estudios donde se analizan las diferencias entre la percepción antes y después de la apertura de los casinos; ninguno de éstos es demasiado concluyente, en el sentido que reflejan conclusiones diferentes o contradictorias, dependiendo de la metodología aplicada. Uno de los otros aspectos que quieren destacar estos autores es el hecho que estas percepciones difieren mucho entre culturas y que ni estas divergencias ni sus causas han sido demasiado estudiadas. Aun así las percepciones difieren mucho en función del momento de hacer la investigación, a priori o a posteriori de la implantación del resort, si esta actividad está relacionada con el turismo o si las personas a quienes se está entrevistando están implicadas con el sector. Exactamente como Walker, D. (2011) afirmaba en el tema de la relación positiva entre turismo y juego, en Caneday and Zeiger (1991) y en Lee, C., Kang, S.K., Long, P. and Reisinger Y., (2010) se afirma que las personas relacionadas con el turismo tienen una mejor actitud hacia el establecimiento de un resort de juego que el resto de la población. Por lo tanto, cuando estos se implantan en zonas con una actividad turística importante, la percepción tiende a ser menos crítica por parte de los residentes, por los beneficios previstos especialmente en términos de puestos de trabajo, y aunque los costes que se pueden generar pueden ser significativos, principalmente en cuanto a ludopatías y problemas económicos en las familias, así como a impactos medioambientales, los beneficios esperados por la población tienen un peso más significativo que los costes que pueden ir asociados.


4.4. Conclusiones El sector de los casinos está creciendo en los últimos años a nivel mundial. Respondiendo al interés de muchos territorios y sus gobiernos para mejorar la economía de sus países, las grandes empresas de este sector buscan nuevas oportunidades de inversión en todo el mundo. Este hecho se ha notado especialmente en Macao, que en la última década ha visto aumentar el número de casinos y empresas del sector: de 11 casinos al 2002 a 35 el 2013, y ya ha superado en 4 veces los ingresos brutos de Las Vegas, de 10.000 a 40.000 millones de dólares. La expansión del juego ha comportado en 2013 un incremento en la llegada de turistas en Macao, convirtiéndola en el 19º destino mundial, con más de 14 millones de llegadas de turistas, y el 5º en ingresos por turismo internacional, representando un total de 51,6 miles de millones de dólares. El sector del juego y sus negocios han evolucionado mucho desde el nacimiento de Las Vegas como primer destino del turismo de juego. En los inicios, los años 50, se dedicaba básicamente a atraer jugadores; la aparición del concepto de megaresort, en la década de los 90, ha significado el gran cambio en el modelo de este turismo de juego. Ya no se habla de un casino con hotel, sino de un concepto mucho más amplio que incluye espectáculos, zonas comerciales y centro de convenciones, a pesar de que la actividad principal sigue siendo el juego.

realidad de estos efectos. Aun así, los estudios indican que los impactos positivos se producen de forma más clara cuando estas inversiones se encuentran relacionadas con el turismo. Por último, la otra gran fuente de dudas en cuanto a las inversiones en el sector juego se encuentra en los impactos sociales y medioambientales que pueden provocar estas iniciativas. Estos estudios de las percepciones de los efectos, en los que generalmente se pregunta tanto a la población de la zona como al personal del complejo de juego, tienden a ser críticos con los impactos sociales que se producen y plantean dudas sobre los económicos. No obstante, de nuevo estas percepciones no son tan críticas cuando estos megaresorts están situados o se plantea situarlos en zonas turísticas. Las inversiones del juego, por lo tanto, tienen que estar muy relacionadas con la actividad turística. Cuando el vínculo se produce, los resultados económicos para la zona parecerían más claramente positivos que cuando esta inversión se da en localizaciones no vinculadas con el sector turismo.

Esta expansión mundial y el cambio en el modelo de negocio han implicado un interés por desarrollar inversiones en la zona del Mediterráneo, con proyectos en Chipre o Eslovenia, entre otros. El caso más significativo ha ocurrido en España, con tres propuestas para establecer megaresorts, de las que Eurovegas de Sands Corporation y BCN World han sido las propuestas más plausibles. Las inversiones de las empresas vienen avaladas por una posible creación de puestos de trabajo, generación de nuevos flujos de turistas, e incrementos en la renta y en los ingresos del sector público. La investigación en este ámbito no es concluyente en cuanto a la

Índice UAB de Actividad Turística 2014 217


Resumen ejecutivo

El Índice UAB de Actividad Turística es un trabajo centrado principalmente en el análisis de la actividad turística en Cataluña. Con el tiempo, ha ido aumentando su alcance e incorporando predicciones para toda España y estudios monográficos, cuya presente edición versa sobre el turismo de juego como producto y como opción estratégica.

sos por turismo internacional de 139.600 millones de dólares, es el principal país receptor, seguido a distancia por España. Por lo que respecta al gasto turístico, la República Popular China encabeza la clasificación, con 128.600 millones de dólares de gasto realizado, con Estados Unidos de América y Alemania en segundo y tercer puesto.

Adicionalmente, el trabajo incluye una serie de anexos donde se revisan algunos elementos de interés para indagar en un mejor conocimiento del sector y su reciente evolución. Esta edición del Índice incluye, además, un análisis comparado de la dinámica laboral del sector turístico en Cataluña y de su estacionalidad.

Se prevé que el número de turistas aumente en 2014 entre un 4 y un 4,5 % a escala mundial, debido al fuerte impulso de las regiones de Asia-Pacífico y África, así como a la fortaleza de las regiones más maduras (Europa y América). En el caso de Oriente Medio se espera un pequeño crecimiento, pero con alta volatilidad. La mejora de las condiciones económicas en los países más desarrollados, el aumento de la confianza de los consumidores y la energía del crecimiento económico en los países emergentes son factores que conducen a un moderado optimismo. El único aspecto distorsionador puede ser la existencia de los distintos conflictos políticos de algunos países con fuerte atracción turística, con especial mención para las situaciones en Ucrania y en Tailandia.

1. La coyuntura internacional El número de turistas internacionales se situó en 2013 en 1.087 millones de personas, lo que representa un crecimiento del 5 % respecto a 2012, un punto superior al de 2012, así como a la media de los últimos 15 años. El mayor incremento se ha producido en el área de Asia-Pacífico (6,3 %), aunque el de Europa (5,4 %) es el que más ha contribuido al crecimiento global. Oriente Medio ha sido la única región donde se han registrado caídas (-0,2 %), a causa de los conflictos políticos en algunos países de la zona. Francia, Estados Unidos y España, por este orden, son los países que han recibido a un mayor número de turistas internacionales, cuyos volúmenes experimentaron importantes crecimientos. Por contra, el turismo internacional en China se vio ligeramente reducido en 2013, lo que ha provocado su descenso de tercer país receptor de turistas al cuarto. Tailandia ha protagonizado un vigoroso ascenso de posiciones en el ranking (del 15º al 10º) gracias al aumento del 18,3 % en el número de turistas. Por otra parte, los ingresos turísticos (expresados en dólares) se han incrementado un 7,5% respecto a 2012, hasta los 1.159 miles de millones. Las economías avanzadas han tenido un mejor comportamiento que las emergentes, con tasas de crecimiento del 8,3 % y 5,9 %, respectivamente. Estados Unidos, con unos ingre-

218

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2. Las previsiones para Cataluña El panorama para el 2014 se presenta esperanzador. Los datos avanzados por los indicadores disponibles hasta abril del año en curso sugieren crecimientos elevados a nivel global y, a diferencia de los años anteriores, progresos en el mercado nacional. La coyuntura económica en los principales mercados emisores es claramente mejor, lo cual, por un efecto-renta, debería de hacerse notar en la actividad turística de este año. Se esperan crecimientos económicos mejores y significativos en países como Bélgica, Alemania, Suecia o el Reino Unido, así como en el caso español. Esta mejora, unida a la persistencia de los problemas en destinos parcialmente competidores del Mediterráneo, hacen augurar un contexto claramente expansivo para este año, un año muy necesitado de ello, al igual que los anteriores, dados los registros de paro existentes en el país. En particular, nuestras previsiones apuntan a un aumento del volumen de turistas extranjeros, que


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

podría situarse en torno al 4,3%, cifra muy aceptable. Este dato contaría con el comportamiento positivo de todos los mercados individualizados y, en especial, del británico, el alemán o el nórdico. En términos del número de viajeros hoteleros se augura un incremento del 4,6% y en el de las pernoctaciones un 5,4%. En estos dos indicadores de demanda hotelera se prevé

una recuperación del mercado nacional y una continuación en el crecimiento del mercado extranjero, que seguiría siendo superior al previsto para el componente nacional. Finalmente, para el gasto de los extranjeros, se espera un aumento del 7,9%, que en el caso del gasto por turista será del 3,5%.

Crecimiento anual del número de turistas extranjeros en Cataluña en el período 2009-2014 Porcentajes 9,9%

10,0%

7,9%

5,0%

4,3%

3,5%

0,0%

-0,1%

-5,0% -10,0% -11,4%

-15,0% 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: *Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Estudios Turísticos.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 219

Gráf. E.1


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. E.2

Crecimiento anual del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña en el período 2009-2014 Porcentajes

12,0%

11,3%

10,0% 8,0%

6,3%

6,0%

5,4%

4,0% 1,8%

2,0%

0,4%

0,0% -2,0% -4,0%

-3,3%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Nota: *Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Gráf. E.3

Previsión de crecimiento del número de pernoctaciones hoteleras en Cataluña según grandes mercados emisores para los períodos 2010-2014 y 2013-2014 Porcentajes

30,0%

29,1%

25,0%

Extranjeros

20,0%

Nacionales

15,0% 10,0%

6,0%

5,0%

3,5%

0,0% -5,0% -10,0% -15,0%

2010-2014*

-13,4%

Nota: *Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

220

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2013-2014*


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Síntesis de previsión y de evolución de indicadores de demanda turística para Cataluña en 2013 y previsión para 2014 Miles de turistas, millones de euros constantes, euros constantes, miles de viajeros y pernoctaciones hoteleras, días y porcentajes Turistas extranjeros Gasto total Gasto por turista Viajeros hoteleros Españoles Extranjeros Pernoctaciones hoteleras Españoles Extranjeros Estancia media hotelera Españoles Extranjeros

2013 15.578 13.398 860 16.240 5.941 10.299 49.257 13.054 36.203 3,03 2,20 3,52

2014* 16.248 14.459 890 16.980 6.114 10.867 51.899 13.511 38388 3,06 2,21 3,53

Var. 13/14* 4,3% 7,9% 3,5% 4,6% 2,9% 5,5% 5,4% 3,5% 6,0% 0,8% 0,6% 0,5%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto de Estudios Turísticos y del Instituto Nacional de Estadística.

3. Elementos de análisis del turismo en Cataluña 3.1. Dinámica laboral Los resultados obtenidos en esta nota apuntarían en tres direcciones: • Desde el 2009, los subsectores turísticos parecen haberse comportado claramente mejor que la economía catalana en general. En un período de destrucción neta de empleo, estos subsectores han ido aumentando en neto sus cifras de cotizantes, confiriendo al sector el papel de “tabla de salvación” del mercado laboral catalán, en cuanto a número de efectivos laborales se refiere. • Sin embargo, este aumento se ha producido a costa de un incremento en la variabilidad temporal en el número de cotizantes. No ha habido, pues, avances en este desequilibrio turístico, lo cual arroja cierta preocupación. • Para el subsector estricto del alojamiento, los indicadores de cotizantes y demanda evolucionan de

manera globalmente no contradictoria. Por tanto, la utilización de éstos puede ser una aproximación aceptable en términos de empleo, al menos a nivel global. Obviamente, pueden haber resultados diferentes cuando descendemos al detalle en el territorio.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 221

Tabla E.1


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Gráf. E.4

Evolución de la cifra de cotizantes a la seguridad social por subsectores turísticos versus economia global en Cataluña en el período 2009-2013 Números índice

110 105 100 95 90 85 80 2009

2010 Economía Global

2011 Servicios

2012 Host+Rest

Nota: 2009 = 100 Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Departamento de Empresa y Ocupación (Generalitat de Catalunya).

3.2. Estacionalidad turística El reciente ascenso de la demanda hotelera en Cataluña y sus principales marcas se ha producido a costa del aumento en la concentración mensual, principalmente impulsado por el componente extranjero, que ha sido el que más se ha incrementado en estos años en el que la recesión ha hecho mella en el indicador de las pernoctaciones del mercado nacional. El efecto combinado de aumento en el peso de la cifra de extranjeros y en su concentración está generalmente tras esta evolución negativa. En este sentido y con estos datos en la mano, la política de reducción de la estacionalidad pasaría por un incremento en el peso del mercado nacional, muy afectado por la crisis (y que es menos estacional), y en el mercado extranjero, particularmente en zonas como la Costa Daurada. El combate de la estacionalidad es uno de los caminos irrenunciables a transitar si lo que se persigue es hacer compatible el continuo crecimiento de la actividad con una mínima sostenibilidad.

222

Índice UAB de Actividad Turística 2014

2013


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en Cataluña en el período 2009-2012

Gráf. E.5

Coeficientes de variación

0,7 0,65 0,6 0,55 0,5 0,45 0,4 0,35 0,3 2009

2010 Total

2011 Nacionales

2012

Extranjeros

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Evolución de la concentración mensual de la demanda hotelera en las principales marcas turísticas de Cataluña en el período 2009-2012 Coeficientes de variación

1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0,0

0,81 0,82 0,81

0,20

0,76

0,79 0,79 0,77

0,81

0,85 0,85

0,92 0,92

0,23 0,24 0,24

Barcelona

Costa Barcelona 2009

Costa Brava 2010

2011

Costa Dorada

2012

Fuente: Elaboración propia a partir de datos del Instituto Nacional de Estadística.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 223

Gráf. E.6


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

4. Previsiones para España Según los datos de la Contabilidad Nacional (i.e. Cuenta Satélite del Turismo) el sector turístico significa aproximadamente el 10,9% del PIB español. En 2009 era el 10,1%. Este es un peso importante. Constituye una industria de alta generación de ocupación, con un 11,9% del empleo total, y elevada internacionalización. En unos momentos en los que se ensalzan los progresos de la economía española en términos exportadores, a veces se olvida que éste es el sector más internacionalizado del país. Y lo está porque España en su conjunto, y en sus múltiples destinos, posee recursos, productos y empresas líderes en sus segmentos. Es por esta relevancia que es de gran utilidad generar conocimiento de un sector, por otra parte bastante falto de ello. En este capítulo nos hemos dedicado a sintetizar las principales previsiones de indicadores de demanda para España en su conjunto y para el año 2014. En síntesis, la imagen global de los indicadores manejados - volumen de turistas extranjeros, de viajeros, de pernoctaciones, duración media de las estancias hoteleras, gasto de los extranjeros y gasto por turista- es favorable. Se prevé que los indicadores aumenten por la pujanza tanto de los mercados tradicionales -Alemania, Francia, Gran Bretaña- como de los emergentes. A esta generalidad aproximada se le unirá una cierta recuperación, todavía débil, del mercado nacional. En concreto, en el año 2014, se espera un aumento significativo en el número de turistas extranjeros del 4,9%, inferior al de 2013 que fue del 5,6%; los indicadores hoteleros crecerían en el caso del número de viajeros en un 2,5%, y en el de pernoctaciones en un 3,6%, fundamentados en los mercados extranjeros, mientras que el mercado español experimentaría un leve incremento. Por último, las cifras de gasto de los extranjeros podrían alcanzar un desarrollo del 7,7%, muy similar al del año anterior, y el gasto por turista en cambio mostraría un alza menor, del 2,7%. Existen diversos factores explicativos que subyacen a esta evolución, de diferente impacto en cada mercado:

224

Índice UAB de Actividad Turística 2014

• Los mercados emisores experimentarán mejoras en su crecimiento económico en 2014, en comparación a 2013. En el caso de la economía alemana, se augura un incremento del PIB del 1,9%, el más alto desde 2011 y que supera al 0,5% del 2013. En cuanto a la economía británica, la previsión es del 3,2%, la más elevada desde 2007. • Para los mercados todavía débiles, a pesar de la mejora, hay que contar con el efecto proximidad: ante la atonía, se espera un aumento de los viajes a España por su atractivo y menor coste. Este sería el caso, por ejemplo, del mercado francés o del italiano (y el nacional). • Persiste la inestabilidad en destinos parcialmente competidores, como Egipto, Túnez o Turquía. Este factor de riesgo potencial pesa en mercados que tradicionalmente envían turistas a estos países, como es el caso de Alemania o Reino Unido. • Las indudables ventajas competitivas de nuestro país, y sus destinos, que pivotan sobre recursos turísticos de calidad y productos atractivos. España está entre los cuatro principales países del mundo por competitividad turística, por llegadas internacionales y por ingresos del turismo, y su cuota en el turismo mundial está próxima al 6%, una cifra muy superior a la que correspondería por contribución al PIB mundial o al comercio internacional. En un momento de indudable necesidad para la economía española, el sector turístico probablemente vuelva a crecer de manera diferencial y, por tanto, a crear puestos de trabajo.


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Síntesis de la evolución de los indicadores turísticos para España en 2013 y previsión para 2014

Tabla E.2

Turistas, viajeros, pernoctaciones hoteleras, millones de euros constantes, euros constantes y porcentajes

Turistas extranjeros Viajeros hoteleros Españoles Extranjeros Pernoctaciones hoteleras Españoles Extranjeros Gasto extranjeros Gasto extranjeros por turista

2013 60.661.073 83.797.103 42.544.466 41.252.637 285.957.232 100.520.776 185.436.456 56.871 938

2014* 63.609.829 85.868.668 43.012.455 42.856.213 296.113.823 101.525.984 194.587.840 61.251 963

Var. 14/13* 4,9% 2,5% 1,1% 3,9% 3,6% 1,0% 4,9% 7,7% 2,7%

Nota: * Previsión Índice UAB. Fuente: Elaboración propia.

5. Turismo del juego El sector de los casinos está creciendo en los últimos años a nivel mundial. Respondiendo al interés de muchos territorios y sus gobiernos por mejorar la economía de sus países, las grandes empresas de este sector buscan nuevas oportunidades de inversión en todo el mundo. Este hecho se ha notado especialmente en Macao, que en la última década ha visto aumentar el número de casinos y de las empresas del sector: de 11 casinos en el 2002 a 35 en el 2013, y superando en 4 veces los ingresos brutos de Las Vegas, de 10.000 a 40.000 millones de dólares. La expansión del juego ha comportado en 2013 un incremento en la llegada de turistas a Macao, convirtiéndola en el 19º destino mundial con más de 14 millones de llegadas de turistas y 5º en ingresos por turismo internacional, representando un total de 51,6 miles de millones de dólares. El sector del juego, y sus negocios, ha cambiado mucho a partir del nacimiento de Las Vegas como primer destino del turismo de juego, desde que se dedicaba básicamente a atraer jugadores en los años 50, a la aparición del concepto de megaresort, que ha significado el gran cambio en el modelo de este

turismo de juego desde la década de los 90. Ya no se habla de un casino con hotel sino de un concepto mucho más amplio que incluye espectáculos, zonas comerciales y centro de convenciones, a pesar de que la actividad principal sigue siendo el juego. Esta expansión mundial y el cambio en el modelo de negocio ha implicado un interés por desarrollar inversiones en la zona del Mediterráneo, con proyectos en Chipre o Eslovenia, entre otros. Pero el caso más significativo ha ocurrido en España, con tres propuestas para desarrollar inversiones de megaresorts, de las cuales la Eurovegas de Sands Corporation y BCN World han sido las propuestas más plausibles. Las inversiones de las empresas vienen avaladas por una posible creación de puestos de trabajo, generación de nuevos flujos de turistas, e incrementos en la renta y en los ingresos del sector público. La investigación en este ámbito no es concluyente por lo que respecta a la realidad de estos efectos. Aun así, los estudios indican que los impactos positivos se producen de forma más clara cuando estas inversiones se encuentran relacionadas con el turismo. Por último, la otra gran fuente de dudas en cuanto a las inversiones en el sector juego se encuentra en los impactos sociales y medioambientales que pueden

Índice UAB de Actividad Turística 2014 225


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

provocar estas iniciativas. Estos estudios de las percepciones de los impactos, en los que generalmente se pregunta tanto a la población de la zona como al personal del complejo de juego, tienden a ser críticos con los efectos sociales que se producen y plantean dudas sobre los económicos. Pero, de nuevo, estas percepciones no son tan críticas cuando estos megaresorts están situados o se plantea situarlos en zonas turísticas. Las inversiones del juego, por lo tanto, tienen que estar muy relacionadas con la actividad turística. Cuando el vínculo se produce, los resultados económicos para la zona parecerían claramente más positivos que cuando esta inversión se da en localizaciones no vinculadas con el sector turístico.

226

Índice UAB de Actividad Turística 2014


Bibliografía

Alegre, J. y Pou ,Ll., (2003). “La estancia media de los turistas en las Islas Baleares: determinantes microeconómicos e implicaciones sobre la evolución del gasto agregado”, documento de trabajo. American Gaming Association (2013). “State of the states. The AGA Survey of Casino Entertainment”. http://www.americangaming.org/sites/default/ files/uploads/docs/aga_sos2013_fnl.pdf Baron, R.V. (1975). “Seasonality in Tourism-A Guide to the Analysis of Seasonality and Trends for Policy Making”, Technical Series, 2, Economist Intelligence Unit, London.

análisis empírico a partir de índices de desigualdad”, Revista de Análisis Turístico, 6, pp. 36-48. Eadington, W.R., (1999). “The Economics of Casino Gambling”. The Journal of Economic Perspectives. Vol. 13, No. 3, Summer, 1999 , pp. 173-192. EUTDH (2000). Índice UAB de Actividad Turística. Predicciones para la temporada 2000 en Cataluña, Bellaterra. EUTDH (2001). Índice UAB de Actividad Turística. Predicciones para la temporada 2001 en Cataluña, Bellaterra.

Baum, T., (1999). “Seasonality in Tourism: understanding the challenges-introduction”, Tourism Economics, 5 (1), pp. 5-8.

EUTDH (2002). Índice UAB de Actividad Turística. Predicciones para la temporada 2002 en Cataluña, Bellaterra.

Butler, R., (1994). “Seasonality in Tourism: issues and problems”, en A. Seaton (ed) Tourism, The State of the Art, Wiley, Chichester, pp. 332-340.

EUTDH (2005). Índice UAB de Actividad Turística. Análisis de la demanda coyuntural, predicciones y estudio de empresas hoteleras, Bellaterra.

Caneday, L. y Zeiger, J., (1991). “The social, economic and environmental costs of tourism to a growing community”. Journal of Travel Research, 30(Fall), pp. 45–58.

EUTDH (2006). Índice UAB de Actividad Turística. Anàlisis de la demanda coyuntural, predicciones y estudios especiales, Bellaterra.

Carmichael, B.A.; Peppard, D.M., Jr. y Boudreau, F.A., (1996). “Mega resort on my doorstep: Local resident attitudes toward Foxwood casino and casino gambling on nearby Indian reservation land”. Journal of Travel Research, 34(3), pp. 9–16. Center for Gaming Research (2013). “Las Vegas Strip Table Mix: The Evolution of Casino Games, 1985-2013. University of Nevada at Las Vegas. Accessible http:// gaming.unlv.edu/reports/strip_game_mix.pdf

EUTDH (2007). Índice UAB de Actividad Turística. Análisis de la demanda coyuntural, predicciones para Cataluña y España y estudio especial, Bellaterra. EUTDH (2008). Índice UAB de Actividad Turística. Predicciones de demanda turística para Cataluña y España y estudios especiales, Bellaterra. EUTDH (2009). Índice UAB de Actividad Turística. Predicciones de demanda turística para Cataluña y España y estudio especial, Bellaterra.

Duro, J.A. y Rodríguez, D., (2009). “La capacidad para generar empleo del turismo en España y sus regiones: un análisis comparativo sectorial para el período 19952006”, Revista de Análisis Turístico, nº 8, pp. 44-50.

EUTDH (2010). Índice UAB de Actividad Turística. Anàlisis de coyuntura, previsiones para Cataluña y España y análisis del turismo de negocios, Bellaterra.

Duro, J.A., (2008). “La concentración temporal de la demanda turística en España y sus regiones: un

EUTDH (2011). Índice UAB de Actividad Turística. 10 años haciendo previsiones. Coyuntura, predicciones

Índice UAB de Actividad Turística 2014 227


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

para Cataluña y España y análisis del turismo de cruceros, Bellaterra.

and the Case of the Casino Industry,” Managerial and Decision Economics 22, pp. 143–162.

EUTDH (2012). Índice UAB de Actividad Turística. Coyuntura turística previsiones para Cataluña y España y análisis del turismo de golf, Bellaterra.

Grinols, E., y Omoroy, J. D., (1996). “Development or Dreamfield Delusions?: Assessing Casino Gambling’s Costs and Benefits,” Journal of Law and Commerce 16:1, pp. 49–88.

EUTDH (2013). Índice UAB de Actividad Turística. Coyuntura turística previsiones para Cataluña y España y análisis del turismo urbano de Barcelona, Bellaterra. Felsenstein, D. y Freeman, D., (1998).” Simulating the impacts of gambling in a tourist location: Some evidence from Israel” Journal of Travel Research 37 (2), pp. 145-155.

Gu, Z., (2001).“Economies of Scale in the Gaming Industry: an Analysis of Casino Operations on the Las Vegas Strip and in Atlantic City”. The Journal of Hospitality Financial Management Volume 9, Issue 1, 2001. Hsu, C., (2000). “Residents’ support for legalized gaming and perceived impacts of riverboat casinos: Changes in five years”. Journal of Travel Research, 38(4), pp. 390–395.

Garcia-Muñoz, T. y Pérez, T., (2000), “An econometric model for international tourism flows to Spain”, Applied Economics Letters, 7, pp. 525-529.

Koenig-Lewis, N. y Bischoff, E., (2005). “Seasonality research: the state of the art”, International Journal of Tourism Research, 7, pp. 201-219.

Garrett, T.A., (2004). “Casino gaming and local employment trends” Federal Reserve Bank of St. Louis Review. Vol 84. January/February 2004.

Krakover, S., (2000). “Partitioning seasonal employment in the hospitality industry”, Tourism Management, 2, pp. 461-471.

Greene, W.H., (1997). Econometric Analysis, PrenticeHall, New Jersey.

Kuuluvainen, A. y otros, (2012). “The gaming market in Finland”. Turku School of Economics. Centre for collaborative research. Turku 2012.

Grinols, E.L., (1994a). ”Bluff or Winning hand? Riverboat gambling and regional employment and unemployment” Illinois Business Review. Spring 1994, 51, 1, pp. 8-11. Grinols E.L., (1994b). “Testimony and prepared statement”. In U.S. House (1995), pp. 8–11 and 71–76. Grinols E.L., (1995a). “Gambling as economic policy: Enumerating why losses exceed gains”. Illinois Business Review 52:, pp. 6–12.

Kwan, F., (2004). “Gambling Attitudes and Gambling Behavior of Residents of Macao: The Monte Carlo of the Orient”. Journal of Travel Research, Vol. 42, February 2004, pp. 271-278. Ledesma y otros, (1999). “Panel Data and Tourism Demand: the Case of Tenerife”, Documento de Trabajo nº 17, FEDEA, Madrid.

Grinols, E.L., (2004). “Gambling in America: Costs and benefits”. New York, NY: Cambridge University Press.

Lee, C; Kang, S.K.; Long, P. y Reisinger, Y., (2010). ”Residents’ perceptions of casino impacts: A comparative study” Tourism Management. Volume 31, Issue 2, April 2010, pp. 189–201.

Grinols, E. y Mustard, D.B., (2001). “Business Profitability vs. Social Profitability: Evaluating the Social Contribution of Industries with Externalities

Lim, C., (1997). “An Econometric Classification and Review of International Tourism Models”, Tourism Economics, 4, 2, pp. 171-185.

228

Índice UAB de Actividad Turística 2014


Coyuntura, previsiones de demanda turística para Cataluña y España y análisis del turismo del juego. Junio 2014. Bellaterra.

Long, P., (1996). “Early impacts of limited stakes casino gambling on rural community life”. Tourism Management, 17(5), pp. 341–353. Long, P.; Clark, J. y Liston, D., (1994). “Win, Lose, or Draw? Gambling with America’s Small Towns”. Washington, DC: Aspen Institute. Maddala, G.S., (1993). Econometrics of Panel Data, Vol I y II, Elgard Publishing Limited. Manning, R.E. y Powers, L.Al., (1984). “Peak and off-peak use: redistributing the outdoor recreation/tourism load”, Journal of TravelResearch, 23 (2), pp. 25-31. Navinés, F. y Ronquillo, A., (2001). “Modelos de Previsión de la demanda turística alemana y britànica en Baleares y por Islas”, Estudios Turísticos, nº 147, pp. 95-102. Park, M. y Stokowski, P.A., (2010). “Casino Gaming and Crime:Comparisons among Gaming Counties and Other Tourism Places” Journal of Travel Research 50(3), pp. 289–302. Perdue, R.; Long, T. y Kang, Y.S., (1999). ”Boomtown tourism and resident quality of life: The marketing of gaming to host community residents”. Journal of Business Research, 44(3), pp. 223–229. Pizam, A. y Pokela, J., (1985). “The Perceived Impacts of Casino Gambling on a Community.” Annals of Tourism Research, 12, pp. 147-165. Roehl, W.S., (1994). “Gambling as a Tourist Attraction: Trends and Issues for the 21st Century.” In Tourism: The State of the Art, edited by A. V. Seaton. New York: John Wiley & Sons, pp. 156-168. Roselló, J.A.; Riera, A. y Sanso, A., (2004). “The economic determinants of Seasonal patterns”, Annals of Tourism Research, pp. 31, 697-711.

Habitat International Volume 33, Issue 4, October 2009, pp. 419–424. Shorrocks, A.F., (1982). “Inequality decomposition by factor components” Econometrica, 50(1), pp. 193-211. Song, H. y otros, (2003). “Modelling and forecasting the demand for Hong Kong tourism”, International Journal of Hospitality Management, 22, pp. 435-451. Song, H. y Li, G., (2008). “Tourism demand modelling and forescasting. A review of recent research, Tourism Management, 29, pp. 203-220. Song, H. y Witt, S.F., (2000). Tourism demand modelling and forecasting, modern econometric approaches, Advances in Tourism Research Series, Pergamon, Amsterdam. Witt, S. y Witt, C., (1995).“Forecasting tourism demand: A review of empirical research”, International Journal of Forecasting, 11, pp. 447-475. Walker, D.M., (2007). “The economics of casino gambling”. ISBN 978-3-540-35102-3. Springer-Verlag Berlin Heidelberg. New York 2007. Walker, D.M., (2011). “Overview of the Economic and Social Impacts of Gambling in the United States” in The Oxford Handbook of the Economics of Gambling. Oxford University Press 2014. Walker, D.M. y Jackson, J.D., (2008). ”Do U.S. Gambling Industries Cannibalize Each Other?” Public Finance Review 36: 308. Wan, Y., (2012). “The social, economic and environmental impacts of casino gaming in Macao: the community leader perspective”. Journal of Sustainable Tourism. Volume 20, Issue 5, 2012, pp. 737-755.

Sheng, L. y Tsui, Y. (2009). “A general equilibrium approach to tourism and welfare: The case of Macao”.

Índice UAB de Actividad Turística 2014 229


Executive summary

The UAB Index of Tourist Activity focuses mainly on the analysis of tourist activity in Catalonia. As time has gone by, it has increased in scope and has gradually included forecasts for all Spain and a free standing study, which this year looks into gambling tourism as a product as well as a strategic option. The project also includes a series of annexes in which some interesting elements are reviewed with a view to aiding understanding of the tourism sector and its recent evolution. This year’s index also includes a comparative analysis of working dynamics in the Catalan tourism sector and seasonality.

1. The international situation The number of international tourists stood at 1,087 million in 2013, which represents a growth rate of 5% in comparison with 2012 and a 1% higher growth rate than the average for the last 15 years. The largest increase has occurred in the Asia Pacific area (6.3%) but the increase in Europe (5.4%) has contributed the most towards worldwide growth. The Middle East has been the only region to experience a downturn (-0.2%), largely due to political conflict in some of its countries. France, the United States and Spain (in that order) are the countries which have received more inbound international tourists and have experienced considerable growth. On the contrary, international tourism in China has decreased slightly in 2013, which has seen it relegated from the third inbound tourist market to the fourth. Thailand has risen steeply in the ranking (from 15th to 10th place) owing to an 18.3% increase in the number of tourists. On the other hand, revenue from tourism has increased by 7.5% with respect to 2012, reaching 1,159 million dollars. Advanced economies have behaved better than emerging economies with respective growth rates of 8.3% and 5.9%. The United States, with revenue from international tourism standing at 139,600 million dollars, is the main inbound tourist destination, followed by Spain. Regarding tourist

230

UAB Index of Tourist Activity 2014

spending, the People’s Republic of China leads the way at 128,600 million dollars, with the United States and Germany in second and third place In 2014, worldwide tourist numbers are expected to increase between 4% and 4.5%, due to the powerful momentum of the Asia Pacific regions and Africa as well as the strength of established regions such as Europe and America. Slight growth is also expected in the Middle East but with high volatility. The improvement in the economic situation in developed countries, the increase in consumer confidence and strong economic growth in emerging countries are all factors which lead to a climate of moderate optimism. The only distorting aspect may be the existence of political conflict in countries which tend to appeal to tourists such as Ukraine and Thailand.

2. Forecast for Catalonia The outlook for 2014 is hopeful because preliminary data using available indicators up to and including April suggest high growth worldwide and unlike recent years, progress in the Spanish market. The economic situation in the main outbound markets has clearly improved and due to the income effect, it should be noticeable in tourist activity this year. Significant and improved economic growth is expected in Belgium, Germany, Sweden, the United Kingdom and Spain. This improvement, together with the persistence of problems in partially competing destinations on the Mediterranean, suggest a context of expansion for this year; a year in which expansion is much needed due to the unemployment figures in this country. Our forecast points toward a 4.3% increase in the amount of overseas tourists, which is a very respectable figure and owes a lot to the behaviour of all markets but especially the British, German and Scandinavian markets. A 4.6% increase in hotel stays and a 5.4% rise in overnight stays are expected. Within these two indicators of hospitality demand, the Spanish market is expected to recover and growth of the overseas market should continue above that of Spain.


Finally, overseas visitor spending is expected to increase to the tune of 7.9% in comparison with 3.5% for all tourists.

Annual growth in the number of overseas tourists in Catalonia for the period 2009-2014 Percentages 9.9%

10.0%

7.9%

5.0%

4.3%

3.5%

0.0%

-0.1%

-5.0% -10.0% -11.4%

-15.0% 2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Note: *UAB Index forecast. Source: Own work based on data from the National Institute of Statistics.

UAB Index of Tourist Activity 2014 231

Graph. E.1


Graph. E.2

Annual growth in the number of overnight hotel stays in Catalonia for the period 2009-2014 Percentages

12.0%

11.3%

10.0% 8.0%

6.3%

6.0%

5.4%

4.0% 1.8%

2.0%

0.4%

0.0% -2.0% -4.0%

-3.3%

2009

2010

2011

2012

2013

2014*

Note: *UAB Index forecast. Source: Own work based on data from the National Institute of Statistics.

Graph. E.3

Annual growth in the number of overnight hotel stays in Catalonia with respect to major outbound markets during the periods 2010-2014 and 2013-2014 Percentages

30.0%

29.1%

25.0%

Overseas Visitors

20.0%

Spanish

15.0% 10.0%

6.0%

5.0%

3.5%

0.0% -5.0% -10.0% -15.0%

2010-2014*

-13.4%

Note: *UAB Index forecast. Source: Own work based on data from the National Institute of Statistics.

232

UAB Index of Tourist Activity 2014

2013-2014*


Summary of the forecast for and evolution of indicators of tourism demand for Catalonia in 2013 and 2014 Thousands of euros, millions of constant euros, constant euros, thousands of travellers and overnight stays, days and percentages. Overseas tourists Total spending Spending per tourist Hotel guests Spanish guests Overseas guests Overnight stays Spanish visitors Overseas visitors Average hotel stay Spanish guests Spanish guests

2013 15,578 13,398 860 16,240 5,941 10,299 49,257 13,054 36,203 3.03 2.20 3.52

2014* 16,248 14,459 890 16,980 6,114 10,867 51,899 13,511 38,388 3.06 2.21 3.53

Var. 13/14* 4.3% 7.9% 3.5% 4.6% 2.9% 5.5% 5.4% 3.5% 6.0% 0.8% 0.6% 0,5%

Note: *UAB Index forecast. Source: Own work based on data from the Institute of Tourism Studies and the National Institute of Statistics.

3. Elements of analysis of tourism in Catalonia 3.1. Labour market dynamics Our results for this section point towards three trends: • Since 2009, Catalan tourism subsectors have had far superior results than the economy in general. In a period of job losses in net terms these subsectors have witnessed a net increase in social security contributors, making the tourism industry a lifeline for the Catalan labour market. Nevertheless, this increase has caused a rise in seasonal variability of contributors, which fails to put an end to this “tourism imbalance” and is cause for a certain unease. • With strict reference to the lodging industry, these indicators of demand and social security contributors are evolving globally along non-contradictory lines. Therefore, their use may be considered acceptably accurate in terms of overall employment. Obviously, there may be a different outcome when we go into geographical details.

UAB Index of Tourist Activity 2014 233

Table E.1


Graph. E.4

Figures for social security contributors by tourism subsectors compared with the whole economy in Catalonia for the period 2009-2013 Index figures

110 105 100 95 90 85 80 2009

2010 Economy overall

2011 Services

2012 Hosp+F&B

Note: 2009 = 100 Source: Own work based on date from the Ministry of Business and Labour (Generalitat de Catalunya).

3.2. Seasonality in tourism The recent rise in demand for hotels in Catalonia and its main brands has come at the expense of an increase in monthly concentration, propelled by the increasing overseas visitor component in a period in which the recession has made a dent in the indicator for overnight stays by Spanish guests. The combined effect of the increase in the weight of figures for overseas visitors and monthly concentration is generally responsible for this negative trend. In this sense and through use of this data, a policy directed at the reduction of seasonality would necessitate an increase in the weight of the Spanish market which is seriously affected by the crisis (and with less seasonality) and on the overseas market, especially in areas like the Costa Daurada. The struggle against seasonality ought to be an unwavering objective if what is to be achieved is to make continual growth in tourism activity compatible with a minimum of sustainability.

234

UAB Index of Tourist Activity 2014

2013


Evolution of monthly concentration in hotel demand in Catalonia for the period 2009-2012

Graph. E.5

Coefficients of variation

0.7 0.65 0.6 0.55 0.5 0.45 0.4 0.35 0.3 2009

2010 Total

2011 Spanish

2012

Overseas Visitors

Source: Own work based on data from the National Institute of Statistics.

Evolution of monthly concentration in hotel demand for the main Catalonia tourism brands for the period 2009-2012 Coefficients of variation

1.0 0.9 0.8 0.7 0.6 0.5 0.4 0.3 0.2 0.1 0.0

0.81 0.82 0.81

0.20

0.76

0.79 0.79 0.77

0.81

0.85 0.85

0.92 0.92

0.23 0.24 0.24

Barcelona

Costa Barcelona 2009

Costa Brava 2010

2011

Costa Dorada

2012

Source: Own work based on data from the National Institute of Statistics.

UAB Index of Tourist Activity 2014 235

Graph. E.6


4. Forecast for Spain According to figures from the Spanish National Accounts Base (i.e. Tourism Satellite Account) the tourism sector represents approximately 10.9% of Spanish GNP. In 2009 it was 10.1%, which is significant. It is a powerful generator of employment, representing 11.9% of the total and with a high level of internationalisation. At a time when progress in the Spanish economy in terms of exports is being praised, it is frequently overlooked that it is the economy’s most internationalised sector. This is because Spain as a whole and its multiple tourist destinations possess resources, products and leading companies in their market segments, which is why it is important to generate knowledge of a sector that tends to lack it. In this chapter we have summarised the main demand indicator forecasts for Spain as a whole and for 2014. In summary, the global image of the indicators used (amount of overseas tourists, travellers, overnight stays, average length of hotel stays, spending per overseas visitor and spending per tourist) is favourable. The indicators are expected to increase due to both the strength of the traditional markets (Germany, France and Great Britain) and the emerging markets. This general trend will be accompanied by a slight but still timid recovery of the Spanish market. Specifically, in 2014 a significant increase in the number of overseas tourists is expected to the tune of 4.9%, which is less than the 2013 figure of 5.6%. Indicators for hospitality should increase for the number of travellers by 2.5% and by 3.6% in the case of mainly overseas visitors’ overnight stays, whereas the Spanish market should increase slightly. Finally, spending per overseas visitor should reach 7.7%, which is very similar to last year’s figure, while spending per tourist would rise less, at 2.7%. There are several factors lying behind this evolution, causing a different impact in each market: • Outbound markets will experience improvements in economic growth in 2014 compared to 2013. For the German economy, a 1.9% increase in GNP is expected, which is the highest since 2011 and supe-

236

UAB Index of Tourist Activity 2014

rior to the 0.5% in 2013. The figure for the British economy is the highest since 2007 at 3.2% In spite of improvement, for persistently weak markets the proximity effect should be considered: an increase in trips within and to Spain is expected owing to its appeal and low price. This would be the case of the French, Italian and Spanish markets. • Instability persists for partial competitors like Egypt, Tunisia and Turkey. The potential risk factor pervades in markets which traditionally send tourists to such countries. This would be the case of Germany and the United Kingdom. • The undoubtedly competitive advantages of our country and its destinations, based on quality tourism resources and appealing products. Spain is one of the main four countries in the world for tourism competitiveness, for international arrivals, and revenue from tourism. Its proportion of world tourism is approximately 6%, which is far superior to its contribution to worldwide GNP or international commerce. At a time of obvious need for Spain’s economy, the tourism industry will probably grow differentially, thereby creating employment.


Summary of the evolution of tourism indicators for Spain in 2013 and a forecast for 2014 Tourists, travellers, overnight stays, millions of constant euros and percentages Overseas tourists Hotel guests Spanish guests Overseas guests Overnight stays Spanish guests Overseas guests Overseas visitor spending Overseas visitor spending per tourist

2013 60,661,073 83,797,103 42,544,466 41,252.637 285,957,232 100,520,776 185,436,456 56,871 938

2014* 63,609,829 85,868,668 43,012,455 42,856,213 296,113,823 101,525,984 194,587,840 61,251 963

Var. 14/13* 4.9% 2.5% 1.1% 3.9% 3.6% 1.0% 4.9% 7.7% 2.7%

Note: * UAB Index forecast. Source: Own work.

5. Gambling tourism The casino industry has experienced worldwide growth over the last few years. In response to the interest of many countries and their governments in improving their economies, large companies from this industry are seeking new investment opportunities worldwide. This has been especially noticeable in Macau, which has seen its number of casinos and other gambling industry companies increase considerably: from 11 casinos in 2002 to 35 in 2013, outstripping Las Vegas four times in gross revenue; 40,000 compared to 10,000 million dollars. The expansion of gambling brought about an increase in tourists to Macau in 2013, making it the 19th destination in the world with more than 14 million arrivals, and the 5th in revenue from international tourists to the tune of 51.6 thousand million dollars. The gambling industry and its business have changed considerably since their inception in Las Vegas (the first gambling tourism destination) from when it attracted gamblers in the fifties to the appearance of the concept of a megaresort, which has represented a great change in the model of gambling tourism since the nineties. It is not about casinos with hotels now, rather a much broader concept, including shows, shopping malls and convention centres. Even so, gambling is still the main activity.

This worldwide expansion and subsequent change in the business model has led to an interest in development in the Mediterranean area, with projects in Cyprus and Slovenia among others. However, the most significant case has occurred in Spain, with three proposals to develop megaresorts, of which Eurovegas by Sands Corporation and BCN World have been the most plausible. Investment by these companies has been supported by possible job creation, new tourist flows and an increase in public sector revenue. Research in this sphere has so far proven inconclusive with respect to the feasibility of these effects but studies carried out indicate that positive effects tend to be clearer when investment is related to tourism. Finally, many of the doubts about investment in the gambling sector are to be found in the possible social and environmental impact caused by such initiatives. These studies, which usually involve questioning the local general public as well as gambling resort personnel, tend to be uneasy about social effects and query the economic effects. But once again, criticism is not so severe when such megaresorts are situated or are to be situated in tourist areas. Investment in gambling, therefore, should be related to tourist activity. When this link is established, the economic results for a given area will seem much more positive than when they are not.

UAB Index of Tourist Activity 2014 237

Table E.2




tourism forecast

Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera Vila Universitària. Campus de la UAB 08193 Bellaterra - Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Telèfon: 93 592 97 10 - Fax: 93 581 74 95 Correu electrònic: eutdh@uab.cat

www.eutdh.cat www.uab.cat

www.youtube.com/user/eutdh blogs.uab.cat/eutdh/ www.facebook.com/eutdh twitter.com/eutdh

PVP 30,00 €

Màster Universitari en Teledetecció i sistemes d’informació geogràfica

PREMI A LA COMPETIVITAT GENCAT


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.