LLIBRET FALLA PLAÇA MAJOR - ALZIRA 2020 by Falla Plaça Major - ALZIRA

Plaça Major · Llibret de la Falla 2020 “Alzira, poble de pandereta que al mercat li diu plaça i a la plaça, placeta…” Manuel Just

Entre tots ho fem possible: Edició Bernat Primo Monserrat Disseny i maquetació Albert Primo Nogués Memòria Gràfica Josep Lluís Vila Vayá Portada Delegació del Llibret Entrevistes Sònia Mascarell Flor - Lídia Muñoz Zamora Anna Borrás Ahulló Coordinació Publicitat Jose Francisco Baviera Capuz Col·laboracions fotogràfiques Alfonso Rovira - Niclas - Víctor Balaguer Blanca Flor - Toni Castany - Jose F. Baviera AmHer Fernández i Toni Llobregat Nieves Bernia i Emilo Colom Consuelo Montalvá, Anna Pastor, Olga Casado Begoña Peretó, Carles Del Toro, Paula Cándido José Luis Vila, Alberto Primo Comissió de Cultura Col·laboracions literàries Bernat Montagud Piera - Agustín Ferrer Clari Aureliano Lairón Pla - Alfonso Rovira Marín Cada persona que apareix al llibret ha triat l’idioma i la fòrmula amb que volia que es representara el seu nom Impressió Gràfiques Sant Bernat - Alzira - 96 241 03 36 www.imprimo.org Dipòsit Legal V-691-2012 “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

ÍNDEX

Salutació del President 2 Nostra Fallera Major 4 Cort d’Honor 6 Salutació del President Infantil 16 Nostra Fallera Major Infantil 18 Cort d’Honor Infantil 20 Esbòs Monument Gran 31 Explicació de la Falla 2020 33 Esbòs Monument Infantil 41 Explicació de la Falla Infantil 2020 43 Comissió 2020 47 Comissió Infantil 2020 51 Recompenses 53 al 61 Falla del 2019 63 Falla Infantil del 2019 65 Programa de Festejos 67 Palmar… i res 77 Discurs del Mantenidor 81 Discurs de la Mantenidora Infantil 85 Entrevistem els nostres representants 89 XXIV Setmana Cultural 97 Una Iniciatia Editorial… 105 Una xifra molt rodona 106 Quadragèsim Aniversari de “Mito, Leyenda,Historia” 111 El Llibre “Alzira. Mito, Leyenda, Historia” continua ensenyant-nos el camí 117 Mite, Llegenda, Història 119 La Falla de la Placeta cumple Cuatro Décadas haciendo Cultura 123 Un llibret de 1940 126 Alba Carrió, Fallera Major d’Alzira 2020 135 Las Fallas y los Bomberos 136 Gràcies, Falles 2019 141 “Noche de Bohemia y de Ilusión” 142 Manual d’Instruccions de com passar-ho bé i no morir en l’intent 145 25 Anys del Cau del Cacau 149 De paelles i anècdotes 157 “Amado Mío” 160 Sentiment de la Música en Falles 165 Acta de la Reunió del 19 de Març de 2019 167 “Lo Prometido es deuda” 173 Himne a la Falla de la Placeta 174 Himne de la Falla 177 Memòria Gràfica d’un Any Faller 195

Salutació Fallers i Falleres de la Placeta: Tinc el gran honor de dirigir-me a tots vosaltres com a President de la Falla Plaça Major i com a coordinador d’esta gran Junta Directiva que tenim, que treballa durant tot l’any per a que acte darrere acte puguem tots disfrutar de la festa fallera. És un gran plaer per a mi compartir este exercici faller amb els nostres representants d’enguany, la nostra Fallera Major, Blanca, i els nostres representants infantils, Catalina i Arturo. Estigueu segurs que la nostra comissió està molt ben representada en els nombrosos actes a què ens conviden. També vull donar les gràcies a totes les empreses, entitats, col·laboradors, fallers d’honor i anunciants, què ens ajudeu a fer de les falles la festa més gran. Vos convide a participar de la festa i a visitar-nos. A les autoritats de la ciutat d’Alzira, les nostres Falleres Majors d’Alzira, Alba i Clàudia, representants de l’Ajuntament i Junta Local Fallera d’Alzira, vull convidar-vos a visitar el nostre casal durant la setmana fallera i desitjar-vos unes bones festes Josefines. Per últim, vull agrair des d’ací de forma molt especial el recolzament de la meua família, sobre tot de la meua dona i les meues filles, perquè per a mi és fonamental per al desenvolupament del meu càrrec. Molt bones festes a tots.

Amado José Vila Benedito PRESIDENT

Flor Palomares

Veig quan camines que estaves marcada, que el destí així ho volia, que series un dia la més destacada. Obris la boca i el sò que ix d’allí quan t’escolte parlar, suaus ones del mar em pareixen a mi. Amb una mirada ens pots conquestar, amb gràcia que immana, gentil sobirana, i el saber estar.

Fallera Major

2020 Una paraula amb la veu teua s’ompli de raó, com qui té la condició de poder fer-la seua. Estàs on devies, per dret i prestància, complint el teu sí, sols pot ser així, tu, tota elegància. Quan vinguen els dies de coets i traques, tu, de valenciana, amb el teu vestit grana, voràs com destaques. Seràs sempre, Blanca, Reina de la Festa, sempre veu, sempre mirada, sempre bella i destacada Capitana que conquesta. Perquè ho tens tot, de veres. Tens el somriure, les ganes de viure i tens eixe port. Que de totes les falleres sigues tu escollida, Reina i distingida… nostra és la sort. Alberto Primo Nogués

Cort d’Honor 2020

Neus Bernia Sanjuán

Belén Ahulló Melero

Maria Ahulló Melero

Paula Álvarez Magalló

Daniela Amat Gimeno

Llúcia Andrés Valiente

Rosa Andrés Valiente

M.ª Estela Andújar Fernández

Paula Ases Trull

Núria Balaguer Ases

Elisa Baviera Peretó

Teresa Bernia Sanjuán

Paula Bernia Tarragó

Mar Blasco Ripoll

Cort d’Honor 2020

Blanca Bono Martínez

Sara Bono Martínez

Anna Borrás Ahulló

Anna Camarena Soler

Carla Campos-Suñer Pla

Sara Cándido Olivas

M.ª Luz Canet Lorente

Bea Carrascosa Llinares

Celia Carrillo García

Olga Casado Balaguer

Carmela Castelló Sanchis

Dolors Castelló Sanchis

Lucía Castelló Sanchis

Maria Castelló Sanchis

Lluïsa Castells Garés

Cort d’Honor 2020

Elena Catoira Doménech

Elena Cogollos Rosell

Anna M.ª Correal Tormo

Loreto Dolz España

Andrea Enguix Llopis

Mercé Escandell Presencia

Rosa Escrivá Orts

Irene Estevan Pons

Laura Estevan Pons

Amher Fernández Boluda

Beatriz Frasquet Ricarte

Azahara García García

Eva M.ª Gallart Portales

Patrícia Garrigós Martín

Cort d’Honor 2020

Patrícia Gil Pla

Rocío Gimeno Quintanilla

M.ª Josep Girbés Barceló

Carlota Gomis Albelda

Clàudia Gomis Albelda

Leyre Grau Font

Susanna Grau Font

Carmina Gregori Llopis

Llúcia Gregori Llopis

Raquel Huesca Agustí

Empar Iborra Vila

Anna Iborra Vila

Anna Jover Ortega

Belén Lillo Carrazón

Empar Llopis Gómez

Cort d’Honor 2020

Mercé Llopis Orts

Sagrari Llopis Tortosa

Sofía Marta Lloret Ríos

Blanca López Oro

Ángela López Pons

Neus Marco Boix

Esther Marco Rosell

Llúcia Martí Gregori

Montse Martínez Garrigues

Lola Martínez Portero

Sònia Mascarell Flor

Lorena Mascarell Furió

Patrícia Mauro Rumbau

Maria Micó Pelufo

Cort d’Honor 2020

Carolina Mompó Alcarria

Anna Mompó Lara

M.ª Consol Montalvá Cucarella

Lídia Muñoz Zamora

Raquel Palomares Palacios

Paula Paris García

Anna M.ª Pastor Llopis

Marta Pellicer Juan

Natàlia Pelufo Martínez

Sandra Pelufo Martínez

Carme Perelló España

Dolors Peretó Martínez

Begonya Peretó Martínez

Clàudia Pérez Albuixech

Teresa Pérez Bernia

Cort d’Honor 2020

Adriána Pérez Gil

Isabel M.ª Pérez Gil

Consuelo Pérez Montalvá

Aitana Pérez Piera

Andrea Peris Casado

Carla Peris Casado

M.ª Creu Peris Pérez

Elena Pina Tolosa

Oreto Piera Requena

Anna Prats Hernández

Maria Ramírez Cuesta

Inés Ripoll Vaquer

Sara Ros Daries

Carmina Rosell Botella

Cort d’Honor 2020

Mabel Rosell Malchirant

Marta Ruiz Pérez

Sílvia Sangil León

Natàlia Sanjuán Armengol

Alicia Sierra Clari

Anna Sifre Cavero

M.ª Jesús Sifre Clari

Rosa Silvestre Salvador

M.ª Carme Soria Guillem

Beatriu Terol Olaso

Nela Vañó Partal

Paula Vidal Vanaclocha

Carmen Vila Castelló

Lola Vila Castelló

Salutació Fallerets i falleretes de la Falla Plaça Major: Com a President Infantil tinc l’honor i el privilegi al costat de la nostra Fallera Major Infantil, Catalina, de convidar-vos a disfrutar de la nostra festa, a conéixer els nostres monuments i a sentir l’alegria i felicitat de tota la placeta, perquè... Ja estem en Falles!, LA MILLOR FESTA DEL MÓN! En uns dies tornarem a plantar la nostra falleta i com diu el lema d’aquest any… QUE COMENCE EL JOC! Mantinguem la flama i l’esperit dels nostres avantpassats, orgull de la xicalla quan demanava els trastos per a la falla, perquè nosaltres, els xiquets, som futur, però també som present i història de la nostra festa. I amb tota la força i il·lusió, anem a fer que en tota Alzira s’escolte la lletra del nostre himne faller, la cançó dels nostres arrels, la nostra volguda cançó… “Com la flor del taronger, que en sa mágica blancor, va anunciant al món sancer de València lo millor, és la Comissió formal de la Placeta Major…” El vostre President Infantil,

Arturo Colom Bernia

Baviera Peretó M’ha dit un pardalet que eres un poc inquieta. Segur que exagera un poquet, pareixes tan bona xiqueta…

Fallera Major Infantil

2020

Amb eixa careta de nina tan discreta i tan formal segur que ningú endevina que eres tot un vendaval!

I ella és filla de son pare i filla d’ella eres tu. Parem un poc que m’aclare… o no ho entendrà ningú!

Però jo sí que ho sabia, no he hagut d’endevinar perquè a ta mare, un dia, la vaig tindre que versar.

Perquè iaio, filla i néta fets de la mateixa pasta, com diu el refrany, xiqueta: “Al llebrer li ve de casta”. Així que ja no em sorprenc. Tu vols viure depressa i jo, Cata, et comprenc, mes no deixes la infantessa. Aprofita este moment, gravau tot al teu cabet perquè un dia, de repent, com si fóra un somni més el foc crema el monument el fum se l’emporta el vent… i ja no quedarà res Però fins que arribe el dia en que acabe el teu regnat regnaràs amb alegria i també amb formalitat. Que a ta casa, ser fallera és com una processó: formal per part de Baviera, festiva per Peretó.

Alberto Primo Nogués

Cort d’Honor Infantil 2020

Susanna Blasco Grau

Joan Casterá Andrés

Vega Alapont Gil

Mario Albarracín Monzó

Àlvar Albuixech Llopis

Guillem Andrés Andújar

Pasqual Andrés Andújar

Luz Ases Canet

Rafael Ases Canet

Jordi Ases Terol

Josep Baviera Peretó

Rafa Benavent Mompó

Izan Blanco Correal

Sofia Blanco Correal

Laura Blasco Grau

Cort d’Honor Infantil 2020

Carmen Blasco Gregori

Diego Blasco Gregori

Sara Blasco Ripoll

Blanca Carrió Martínez

Carmen Castells Soler

Patrícia Castells Soler

Julieta Cebolla Piera

Macarena Cebolla Piera

Alexia Chordà Alborch

Alejandra Climent Camarena

Sofia Climent Camarena

Maria Climent Mompó

Martín Climent Mompó

Alonso Colom Bernia

Neus Colom Bernia

Cort d’Honor Infantil 2020

Ferran Colomer Gallart

Ella Daries Carlisley

Adrià Del Toro Peris

Blanca Ferrer Dolz

Llúcia Frutos Peretó

Alfred Gallart Garrigós

Lola Gallart Garrigós

Jimena Gallut Ávila

Miquel Gallut Ávila

Paula García Pascual

Blanca Grande Andrés

Rosa Grande Andrés

Lola Grande Gregori

Maria Grande Gregori

Jordi Hurtado Castells

Cort d’Honor Infantil 2020

Mathis Hurtado Castells

Júlia Hurtado Palomares

Daniel Llobregat Fernández

Àlvar Llobregat Peris

Guillem Llobregat Peris

Blanca Llopis Bono

Miguel Llopis Bono

Nela Llopis Vañó

Lluís Luján Marco

Carolina Marco Rosell

Elsa Martínez Catoira

Mario Martínez Catoira

Aitana Martínez García

Rocío Martínez García

Valeria Martínez Huesca

Cort d’Honor Infantil 2020

Vega Martínez Huesca

Candela Martínez Sangil

Valentina Martínez Sangil

Àlvar Mengual Clausi

Carla Mengual Clausi

Dani Mengual Clausi

Berta Palmero Mauro

Lluís Palomares Sierra

Cèlia Palop Carrillo

Maria Palop Carrillo

Aitana Pellicer Palanques

Lluís Pellicer Palanques

Marta Pellicer Pellicer

Roberto Pellicer Pellicer

Llúcia Perelló España

Cort d’Honor Infantil 2020

Guillermo Pérez Castelló

Marieta Pérez Castelló

Clàudia Pérez Castells

Alberto Pons Cándido

Jorge Pons Cándido

Alberto Primo Candel

Pau Quintana Jover

Carme Ramírez Llopis

Annita Ríos Prats

Pepa Ríos Prats

Àngela Sánchez Ahulló

Blanca Sanz Silvestre

Carmela Sebastiá Castelló

Manuel Sebastiá Castelló

Elena Serrano Iborra

Cort d’Honor Infantil 2020

Quique Sifre Cavero

Gonzalo Tamarit Pastor

Carles Valentín Alcalá

Martín Vila Bono

Sara Vila Bono

Maria Vila Cándido

Inés Vila Castelló

Paloma Vila Huesca

Vicent Vila Huesca

Albert Vila Picó

Candela Vila Picó

Josep Lluís Vila Rosell

Natàlia Vila Rosell

Jordi Vila Sifre

Rafa Vila Sifre

Confort y suavidad al alcance de todos.

Línea doméstica

Línea profesional

Celulosas y Tissues, S.L. Av. Libertad de enseñanza, 16, 46600 Alzira (Valencia) SPAIN ceti@cetipapel.com www.cetipapel.com

Comercial de Reciclajes, S.L.

N.º 060/000030

PRIMERES MATÈRIES PER A LA INDÚSTRIA PAPERERA Tels. 96 240 29 29 - 96 240 28 21 • Fax 96 241 41 40 Avgda. de la Justícia, 5 - Apartat 186 • 46600 ALZIRA (València) e-mail: info@comrec.es

Una empresa compromesa amb el Medi Ambient Hijos de

Ramón Torres, S.A.

RECUPERACIÓN DE PAPELES USADOS Y PLÁSTICOS Pol. Ind. Bobalar - Carrer 3, n.º 16 • Aptat. Correus 85 46130 MASSAMAGRELL (Valencia) • e-mail: info@hrtorres.es Tel. 96 144 03 84 • Fax 96 145 06 23

Delegació del grup a Alacant i Múrcia:

P.I.C.A. - C/. Alemanya, Parcela 120 Aptat. Correus 980 • 03600 ELDA (Alacant) Tels. i Fax 96 539 55 21 - 96 539 51 39

Ctra. de Fortuna, s/n. Tel. i Fax 968 85 15 03 30163 EL ESPARRAGAL (Múrcia)

Explicació de la Falla 2020 Lema: T’ho conte?

Artistes: Germans Parra

El tema del monument faller que plantem enguany són ELS CONTES. Contes antics, contes moderns, contes de Bruixes i Fades, de Dracs i de Gegants, Contes Populars… Eixos contes solen tindre un final feliç: la virtut, l’honradesa, el treball, l’amistat, l’amor… sempre són recompensats. És allò de “y vivieron felices y comieron perdices”. Malauradament, la realitat ens demostra dia a dia que no sempre és així i vegem com, en moltes ocasions, triomfen i prosperen personatges sense escrúpuls, lladres, desvergonyits, trepadors, aprofitosos… que no dubten en mentir, trampetjar i atropellar a qui es pose per davant per tal d’aconseguir el seu propòsit, que no és altre que el seu triomf; abastar la satisfacció del seu orgull i la seua ambició personal. En la política, a l’empresa, al treball o a la vida familiar, on fins i tot n’hi ha qui, amb una exacerbació exagerada del seu masclisme més execrable, són capaços de matar a la seua parella… i fins i tot, de vegades, als seus fills. Aquest és un monument de contes i llegendes algunes són històries màgiques; altres, per contra, són reials i magnífiques. Però això sí, totes estupendes. Els principals protagonistes són un iaio i dos xiquets que cavalquen un drac com uns artistes seguint totes les pistes sense parar mai quiets. L’aventura que tots tres estan vivint és un viatge apassionant. Estar amb ogres i bruixes no passa molt a sovint, conèixer fades i àngels, emocionant, que sone la música: “tan-tata-xan!”. Si continuem amb els monstres de la falla vorem dos ogres malhumorats. Un és el botxí dels contructors locals que des d’urbanisme el cap els talla. L’altre als comerciants del centre té enfadats al tancar al trànsit més carrers dels habituals. Dalt del castell sona música celestial: són uns àngels que a Alzira fan celebració. Ells són Gómez, Aguilar i Pascual, i enrecordar-nos d’ells la nostra obligació.

EMBALAJES

LICAR

S.L.

POLÍGONO INDUSTRIAL TISNERES Av d a . D e r e c h o d e A s o c i a c i ó n , 4 5 Tel. 00 34 962 461 106 - Fax 00 34 962 434 801 Apdo. Correos 387 - 46600 ALZIRA (Valencia) E-mail: embalajes@licar.net - www.licar.net

Com a bona història d’aventures les bruixes no podien faltar muntades a les graneres fent floritures van buscant a qui engalipar. A la plaça sabrem si estes figures són vertaderament de fiar. De color verd un gran drac ha entrat a les nostres vides i encara que diu mentides també alguna veritat. Si el seu nom voleu saber vos donem algunes pistes en idiomes estrangers sobre el drac protagoniste. Apreteu-se bé la faixa i digueu-nos sense més com diríeu que és diu “caixa”, però amb “v”, si és anglés. Vos posem altre parany: com tira focs a bufits, si “focs” diu un alemany és que amb “v” ho veu escrit. Si algú queda per saber el nom de la bestia esta vol dir que no escolta la SER ni veu a la tele La Sexta… La política és com una barca que navega per un riu i de vegades embarranca, del qual ningú es somriu. Per a desembarrancar-la uns partits cap a un costat amb cordes van estirant-la i els altres partits, desairats, sense pausa ni demora apliquen més força si cap per fer que a la seua vora s’acoste el vaixell varat.

Tant s’esforcen estirant que la barca no es menetja i es queda allí en mig, flotant, mentre poc a poc s’escletxa. Quan un dels dos bàndols guanya i cap al seu lloc la barca acosta l’altre es refà i amb manya, aconseguix donar la volta a tan mala situació i estira, apretant les dents, quedant-se així amb esta acció, amb la barca i ben contents. Sempre és repetix la història ara a un costat, ara a l’altre com si no haguera memòria de dialogar o debatre. Si cada vegada amb més ganes estiren cap al seu costat al passar de les setmanes els extrems s’han extremat. La política com un pèndul és: quan més l’estires cap a l’esquerra, més fort torna a l’inrevés per a donar-nos més guerra als qui posem els diners. Si algun partit irresponsable es decanta molt a un extrem que vaja i que Déu l’ampare que ací no el necessitem.

A un costat s’alça una gran figura el temible ogre Hisendàlia que a tots passa la factura i o pagues o represàlia.

De pasqua o de concentració, doncs com en són vint-i-tres, pareixen una alineació: onze i onze amb tres porters.

Montoro montava tant com Montero monta ara: el món per montera i arreant als que paguem, amb la vara.

Diset més n’investirà per convertir-se en un conte. Si algú fa d’Ali Babà ho pillareu ben prompte.

I amb estos jocs de paraules d’escacs se’ns acudix un empastre doncs no quedaran en taules Adriana Lastra i Adrián Lastre.

Menys mal que han tingut consciència i és que per a salvar les relacions no els ha vingut l’ocurrència d’anar a l’Illa de les Tentacions…

Perquè el llenguatge inclusiu que es gasta de mode impúdic dóna solucions úniques sempre que no és abusiu: no és igual dir “càrrecs públics” que dir “càrregues públiques”…

Rufián ha vingut a Alzira, poble de l’Empordà, i dret dalt d’una cadira als alzirenys ens parlà.

Al poble de Roca-dura un nou govern s’ha instal·lat, que no és una dictadura si el mires del seu costat. Pedro i Pablo, els Picapedra, de pedra tenen la cara, culpant sempre a la dreta quan la cosa no està clara. I la premsa veu normal, eixa és la contradicció, que l’origen de tot mal estiga en l’oposició. Abans eren enemics d’eixos irreconciliables i ara ens volen fer testics d’una amistat entranyable. Com era un “quiero y no puedo” això de que s’han congraciat, de pasqua sen’ van a Toledo a un xalet que han alquilat.

Vol independitzar-nos de Madrid, que no té mar, per a poder subjugar-nos a Barcelona, està clar. Ens parlà d’independència a este poble català… No li remou la conciència de dir tanta animalà?

Zapatero, creant “escuela”: quan a Espanya governava a la Champions League jugava però de l’economia. Ara des de Veneçuela com ja no mana, llavors, juga la Llibertadors però de la hipocresia. Hem deixat per al final, serà per confiança, els contes de sempre, els tradicionals. Encara que per l’actitud no tenen semblança a quan ens narraven els originals. Sembla que estos amb el temps han canviat la caputxeta i demés han perdut la innocència. Ara la seua vida és de màxima actualitat i alguns han perdut la paciència. Ja no queden pardalets, serà per la fumigació? Entretant, els mosquitets inicien la repoblació. I si amb els d’ací no és prou venen els d’importació, que si et piquen sí que cou, i ningú fa cap acció. La mosca negra ens ataca i el mosquit tigre ens acaça: o en flit et deixes la butxaca o et quedes tancat a casa. I ací fem punt i final, quan vegeu la Falla a la Plaça si s’ha quedat alguna cosa al tinter o vos ho havem explicat mal no es calfeu la carabassa que els Delegats del Monument o els nostres artistes fallers, si els trobeu de bona guasa, vos ho conten al moment. La Comissió

Explicació de la Falla Infantil 2020 Lema: Que comence el Joc!!!

Artistes: Carmen Camacho & Raúl Tazo

Tot el dia amb la consola o amb la tablet al·lelats, de veres penseu que mola? És hora d’alçar els caps!

El joc dels barquets és molt fàcil i també molt divertit però has d’estar llest i àgil o mors en un esclafit.

Els xiquets de huí en dia als jocs de sempre no saben jugar. Una tradició que així es perdria, pel que l’anem a explicar.

Abans es jugava amb un paper i un boli per concursant. Després s’inventà un tauler que anaren modernitzant.

I ho fem amb un monument que ens han fet dos artesans treballant molt bé amb les mans a un taller de Carcaixent.

El nom era en castellà i amb por de clavar la pota el traduïrem al valencià com a “Enfonsar la Flota”.

Carmen i Raül són ells i “Els Jocs” són el nostre tema, doncs de jocs antics i vells parlarem amb molta flema.

De tots el joc més antic és l’anomenat escacs on sobre un tauler de quadrats s’enfronten dos enemics.

És la primera vegada que ens fan la falla infantil mes la xicalla, il·lusionada, voldrà que en siguen mil.

Si es tracta d’estalviar, tenim la baralla espanyola: amb una baralla sola hi ha molts jocs als que jugar.

I si ells utilitzen la forma nosaltres gastem la paraula, com de la falla és la norma, per parlar dels jocs de taula.

La brisca, el ramir, el cinquet, la podrida, el mentirós… Posar-se a jugar està fet, sempre que en sigueu al menys dos.

Si eres un bon estratega amb el Risk tindràs acció i si la sort no es nega triomfaràs en la invasió.

Dels jocs de cartes l’estrella és el truc, tan valencià, que després de la paella, el millor és la trucà.

I en acabar la partida, si no fas les coses mal, et voràs fet de seguida un prestigiós General.

“Damos valor a sus residuos”

chatarra - metales - papel cartón - plástico +34 961 516 515 www.glouser.es

Aquest joc de detectius “Cluedo” s’anomenava, guanyant qui estava més viu i al culpable desvetlava.

Si sou llestos com les mones tal volta podreu eixir vius doncs per a ells no som persones, sino els seus aperitius.

Quan el joc a taula escampes caldrà un element valuós: un de tots que faça trampes, és a dir, un bon trampós.

Els xiquets i les xiquetes als iaios tots se’ls estimen però amb tantes maquinetes als pobres ni se’ls arrimen.

Altre joc molt divertit és el joc de les paraules que en anglés se’ls ha ocurrit batejar-lo com “Scrable”.

Si segudets al sofà proveu amb els jocs d’abans segur que el iaio dirà: “No me’ls lleve de les mans”. La Comissió Infantil

Si en pijama a casa et quedes perquè ha eixit plovent el dia o és que no vols companyia fes un puzzle amb moltes peces. De la diversió familiar el parxís sempre és el rei, encara que també és llei que algú es puga enfadar. Si t’agraden les finances, el Monopoly és el teu. I si es fa molt llarg, descanses, i a l’endemà el repreneu.

32 31 30 29 28 21

16 17

67 68

41 59

SALIDA

40 43

SALIDA

38 46

37 47

36 48

SALIDA

35 49

Serà un perillós viatge amb cocodrils i lleons i altres animals salvatges que ens causen complicacions.

50 51

El cine una idea aporta per a un joc molt divertit: “Jumanji” a la selva ens transporta i ens clava en un embolic.

33 34

“Tragaboles” consistix en que l’hipopòtam golós que més boles engolix és el que ix victoriós.

SALIDA

Comissió 2020

En Lluís Suñer Sanchis Amado José Vila Benedito Blanca Flor Palomares Joan Josep Peris Argente Josep Antoni Pérez Alós Carles Sebastiá Comes

President d’Honor Perpetu President Fallera Major Vice-President adjunt a Presidència i Delegat de Publicitat Vice-President de Festejos Vice-President Econòmic, Comptador i Delegat de Casal Vice-President d’Infantils i Juniors Vice-President de Publicitat i RR.PP. Vice-Presidenta de Cultura i Activitats Diverses Secretari i Delegat de Llibret Secretària Tresorer, Delegat del Sector Centre i Delegat de Casal Vice-Comptadores Delegats de Monument

a t n u J a v i t c e r i D Joan Carles Casterá Pellicer Josep Francesc Baviera Capuz AmHer Fernández Boluda Albert Primo Nogués Lucía Castelló Sanchis Agustí Clari Catalán

Betlem Ahulló Melero - Laura Pons Font Jordi Blasco Costa - Bernat Cogollos Rosell Joan Peris Palomares - Hugo Micó Pelufo Josep Lluís Palmero Martí Carme Ruiz Quílez Del. Recompenses, Bibliotecària/Arxivera i Delegada d’Activitats Culturals Consuelo Montalvá Cucarella Delegada de Junta Local Fallera Betlem Ahulló Melero - Maica Soria Guillem Delegades de Loteria Mallo Portero Padilla Paula Álvarez Magalló - Mercè Escandell Presencia Delegades de Comunicació Eva Gallart Portales - Inés Ripoll Vaquer Delegats/Delegades de Festejos Lluïsa Castells Garés - Rafael Ases Ramón Rosa Silvestre Salvador - Xavier Blasco Costa Ferran Parrilla Castellanos - Xavier Quintana Ortiz Rosa Escrivá Orts - Raül Ferrando Goig - Lluís Vidal Pérez Bernat Rosell Malchirant - Santiago Pérez Pellicer M.ª Jesús Sifre Clari - Raquel Palomares Palacios Delegades de Secció Femenina Olga Casado Balaguer - Sara Cándido Olivas Carla Campos-Suñer Pla - Sara Ros Daries Irene Estevan Pons - Laura Estevan Pons Delegats/des de Cadets Quique Amat Gimeno - Santi Pérez Montalvá Ferran Pérez Bernia - Lola Vila Castelló Carla Peris Casado - Natàlia Pelufo Martínez Maria Micó Pelufo - Carmen Vila Castelló Teresa Pérez Bernia

Begonya Peretó Martínez - Silvia Sangil León Paula Cándido Olivas - Lucía Gregori Llopis Joan Josep Valentín Sanvalero - Pepe Palop Galdón Elena Catoira Doménech - Lorena Mascarell Furió Oreto Piera Requena - Rosa Andrés Valiente M.ª Creu Peris Pérez - Carmela Castelló Sanchis Leyre Grau Font - Pascual Andrés Valiente Joan Pau Sarrió Montés - Rafael Vila Candel Víctor Martínez Díaz Santiago Muñoz Morcillo - Ramon Flor Ramón Pasqual Pons Font - Vicent Mompó Ventura Ramon Estevan Mínguez - César Climent Penadés Empar Llopis Gómez - Joaquina Rosell Bono Carolina Mompó Alcarria - Teresa Bernia Sanjuán Joan Pellicer Amat - Ferran Pérez Giménez Enric Sifre Corts - Enric Amat Carreres Bernat Primo Monserrat - Josep V. Arrufat Pellicer Germà Lloret Salom - Maribel Castellanos Moreno Albert Primo Nogués - Josep Lluís Vila Vayá Enric Castelló Soler - Francesc Pérez Gómez Josep Lluís Cordero Hernández - Vicent Pérez Pellicer Ignacio Vidal Catalán Pere Martínez Motilla - Agustí Blasco Albuixech Xema Pérez Pellicer - Josep Antoni Perales Vela Bernat Rosell Malchirant Joan Josep Benavent Andrés - Jordi Colomer Andrés Bernat Rosell Malchirant - Anna Borrás Ahulló Lídia Muñoz Zamora Clàudia Pérez Albuixech - Berta Ases Trull Elvira Muñoz Zamora - Àngela López Pons Adriana Pérez Gil - Maria Ramírez Cuesta Sara Ros Daries - Paula Álvarez Magalló Mercè Escandell Presencia Lluís Vidal Pérez - Rafael Pelufo Sanz Hugo Micó Pelufo - Lluís Vidal Soria - Ferran Pérez Bernia Gonçal Pérez Albuixech - Alexandre Santacreu Ruiz Raül Ferrando Goig - Pau Enguix Llopis - Xavier Luis Rubio Adrià Pérez Castells - Ferran Pérez Bernia Quique Sifre Clari - Xema Pérez Pellicer Hugo Micó Pelfufo - Adrià Pérez Castells Alfred Pérez Sifre - Ferran Pérez Bernia Gonçal Pérez Albuixech Agustí Llopis León

Delegats/des d’Infantils i Júniors

a t n u J a v i t c e r i D

Delegats de Publicitat

Delegats/des d’Activitats Culturals

Delegats de Llibret Dels. de Protocòl i Relacions Públiques

Delegats de Fallers d’Honor Delegats de Xaranga Delegats de Sector Centre Delegats/des de Casal Delegades de Pasdoble

Delegades de Cavalcada Delegats de Pirotècnia Delegats de Plantà

Delegats de Cremà

Delegat Jurídic

Carme Aciego Gallardo David Aguilar Climent Jessica Aguilar Climent Maria Ahulló Melero Sònia Ahulló Melero Bernat Ahulló Serrano Carles Alapont Gil Hug Alapont Gil Carles Alapont Sánchez de Alcázar Francesc Albacete González Mila Albelda Vila Patrícia Alborch Ferrer Ignasi Albuixech Llopis M.ª Carme Albuixech Negueroles Francesc X. Albuixech Negueroles Àngels Alcalá Casterá Fina Alcarria Escribano Mònica Álvarez Rueda Quique Amat Caro Pau Amat Caro Daniela Amat Gimeno Lucía Andrés Valiente M.ª Estela Andújar Fernández Eva Armengol Richart Àngela Armiñana Blasco Rafael Ases Casterá Elena Ases Ramón Salvador Ases Ramón Paula Ases Trull Aránzazu Ávila Climent Núria Balaguer Ases Pau Balaguer Ases Jacint Balaguer Morón Elisa Baviera Peretó Rosa M.ª Belda Santonja Iker Bella Ahulló Josep Bella Iranzo Ernest Bernia Martí Carla Bernia Oliver Neus Bernia Sanjuán Paula Bernia Tarragó Raül Blanco Tomillo Agustí Blasco Costa Mar Blasco Ripoll Blanca Bono Martínez Sara Bono Martínez Rafael Bono Úbeda Ricard Borrás Toldrá Matthew Branthwaite Anna Camarena Soler Alexandre Campos-Suñer Gaitán Carme Camps Campos-Suñer Consuelo M.ª Candel Rosell M.ª Luz Canet Lorente M.ª Lluïsa Caro Llinares

Beatriu Carrascosa Llinares Eva Carreres Pérez Cèlia Carrillo García Alba Carrió Martínez Àlex Casas Llinares Joan Casells Mira Antoni Castany España Dolors Castelló Sanchis Maria Castelló Sanchis Lucía Castells Aciego Pau Castells Ferran Jordi Castells Gisbert Raquel Castells Gisbert Bernat Casterá Andrés Rosa Casterá Carrió Anna Cavero Huertas Reinaldo Clari Pau Maria Clausi Sifre Manu Climent Mompó Vicent Josep Cebolla Gil Irina Chordá Blay Rosario Chordá García Elena Cogollos Rosell Emili Colom Patuel Cristina Colomer Martín Carles Collado Pellicer Anna M.ª Correal Tormo Sílvia Costa Martínez Luigi Cuccia Dario Cuquerella Guarner Maria Curiel Martínez Carles Del Toro García Guillem Deyá Arbona Carles Díaz Argente Mar Diranzo Añó Loreto Dolz España Bernat Enguix Chordá Andrea Enguix Llopis M.ª Josep Escoto Rubio Anna España Bravo Carla España Martín Alexia Esparza Soler Joan Fernández Sempere Constantí Ferrandis Blasco David Ferrandis Blasco Ernest Ferrandis Nadal Ruth Ferrer García Mariam Ferrer López Agustí Ferrer Dolz Agustí Ferrer Olaso Miquel Àngel Frasquet Núñez Beatriu Frasquet Ricarte Mar Gadea González Antoni Galbis Olivares Pau Galbis Belda

Gemma Gallardo Sanjuán Alfredo Gallart Portales Miguel I. Gallut Ortega Azahara García García Josep Xavier García Ontanaya Marta Garés Prats Patrícia Garrigós Martín Lourdes M.ª Garrigues Martínez Ruth Garrigues Pellicer Enric Garrigues Piera Jesús Gijón Solbes Patrícia Gil Pla Pepa Gil Sancho Rocío Gimeno Quintanilla Patrícia Giner Morant M.ª Josep Girbés Barceló Carlota Gomis Albelda Clàudia Gomis Albelda Alexandre Gomis Mazarro Nelly Maria González Boquera Fèlix González Sánchez Raül Gonzálvez García Pau Grande Borrás Susanna Grau Font Josep Francesc Gregori Bernabeu Agustí Gregori Gregori Carme Gregori Gregori Héctor Gregori Llácer Carmina Gregori Llopis Andreu Gutiérrez Martínez Josep Andreu Hernández Sala Jordi Hervás Martínez Raquel Huesca Agustí Josep Vicent Hurtado Cervera Eduard Iborra Daries Anna Iborra Oltra Empar Iborra Vila Anna Iborra Vila Anna Jover Ortega Vanesa Laudes Cucarella Betlem Lillo Carrazón Marta Llavador Faus Juli Llinares Vidal Antoni F. Llobregat Mengual Jose Juan Llobregat Vayá Miquel Àngel Llopis Maravilla

s l a co 49

Josep Llopis Orts Mercè Llopis Orts Rafael Llopis Peris Sagrari Llopis Tortosa Josep Llopis Vidal Sofia Marta Lloret Ríos José López García Blanca López Oro Isidre López Requena Loles Magraner Miguel Maribel Malchirant Pons Neus Marco Boix Héctor Marco Curiel Jordi Marco Llopis Esther Marco Rosell Helena Marín Pascual Alfred Martí Gregori Lucía Martí Gregori Joan Tomàs Martínez Aleixandre Antoni Martínez Durá Montse Martínez Garrigues Pere Lluís Martínez Garrigues Adrià Martínez Gregori Patrícia Martínez Gregori M.ª Victòria Martínez Moreno Borja Martínez Pérez Pere Martínez Portero Lola Martínez Portero Marta Martorell Huguet Sònia Mascarell Flor Sergi Masiá Sifre Patrícia Mauro Rumbau Consuelo Melero Oliver Carles Mengual Herrero Anna Mompó Lara Alexandre Montalvá Cucarella Sílvia Monzó Tudela Laura Moscardó Huesca Miriam Moya Moreno Elisa Orts Cuevas Eduardo Orts Oliver M.ª Carme Palomares Julio Javier Palomares Anaya Bernat Palomares León Bernat Palomares Sierra Germà Palop Gil-Mascarell

Nacho Pardo López Paula Paris García Ferran Parrilla Climent Paz Pascual Roda Joan Ramon Pascual Vidal Marta Pascual Vidal Anna Pastor Llopis Robert Pellicer Blasco Marta Pellicer Juan Olga Pellicer Magraner Alfred Pellicer Vidal Sandra Pelufo Martínez Carme Perelló España Albert Perelló Gisbert Dolors Peretó Martínez Jordi Pérez Añó Raül Pérez Castellanos Isabel Maria Pérez Gil Enric Pérez Gil M.ª Consuelo Pérez Montalvá Bernat Pérez Pellicer Aitana Pérez Piera Adrià Pérez Sifre Andrea Peris Casado Alexandre Peris Palomares Just Peris Pelufo Sara Peris Pelufo Vicent Pertegaz Hernández M.ª Carme Picó Calleja Júlia Piera Requena Empar Piera Ventura Elena Pina Tolosa Anna Pons Font Antoni Prats Albuixech Anna Prats Hernández Sònia Presencia Pascual Cristina Ramírez Guitart Bernat Ramírez Llopis Bernat Ramírez Sanjuán Raül Redondo Arranz Gemma Ribes Martínez Beatriu Ricarte Benedito Margarita Ríos Carrascosa Josep Maria Ríos Magalló Elena Ripoll Vaquer Alexandre Rodríguez Orts Almudena Romeu Tomás Bernat Rosell Bono Desemparats Rosell Bono Carmina Rosell Botella Bernat Rosell Ferrandis Mabel Rosell Malchirant Marisa Rubio Morales Lucía Ruiz Hernández Marta Ruiz Pérez

Moisés Salviá Rosell Francesc Xavier Sánchez Blanco Dolors Sanchis Corberá Arnau Sanjuán Armengol Natàlia Sanjuán Armengol Bernat Sanjuán Carrió Teresa Sanjuán Carrió Vicente Javier Sanjuán Martínez Marcel Santacreu Ruiz Jose Francisco Sanz Llorens Josep Antoni Sarrió Montés Anna Sarrió Ves Carla Sarrió Ves Olga Selfa Marín Alícia Sierra Clari Sensi Sierra García Anna Sifre Cavero Patrícia Sifre Clari Salvador Sifre Enguix Patrici Soler Pérez Esther Soler Torró M.ª Josep Solmoirago Cèsar Tamarit Pérez Rosario Tarragó Alcácer Beatriu Terol Olaso Antoni Tormos López Blanca Valencia Carreres Pau Valentín Alcalá Pau Valls Orts Andreu Valls Reig Pilar Vanaclocha Chenoll Nela Vañó Partal Pío Lluís Vela Albelda Irene Vela González Fany Ves García Pau Vidal Lillo Pere Vidal Lillo Ignasi Vidal Vanaclocha Paula Vidal Vanaclocha Raül Vila Cándido Raül Vila Fernández Joan Josep Vila Fernández Àlvar Vila Ferrer Carles Vila Ferrer Pau Vila Ferrer Paula Inés Vila Magraner Rafael Vila Rubio Vicent Josep Vila Vayá Juan Cruz Vila Vayá Eusebi Vila Vayá Paula Villalba Marco Elvira Zamora Calvo

s l a co

Comissió Inf antil 2020

Vega Alapont Gil Mario Albarracín Monzó Àlvar Albuixech Llopis Guillem Andrés Andújar Pasqual Andrés Andújar Llum Ases Canet Rafael Ases Canet Jordi Ases Terol Josep Baviera Peretó Rafa Benavent Mompó Izan Blanco Correal Sofia Blanco Correal Laura Blasco Grau Susanna Blasco Grau Carme Blasco Gregori Diego Blasco Gregori Sara Blasco Ripoll Carlota Branthwaite Selfa Chloe Branthwaite Selfa Blanca Carrió Martínez Joan Casterá Andrés Carme Castells Soler Patrícia Castells Soler Julieta Cebolla Piera Macarena Cebolla Piera Alexia Chordà Alborch Alexandra Climent Camarena Sofia Climent Camarena Maria Climent Mompó Martí Climent Mompó Alonso Colom Bernia Neus Colom Bernia Ferran Colomer Gallart Àngel Cuccia Ferrer Joan Cuccia Ferrer Luca Cuccia Ferrer Neus Cuquerella Costa Eleanor Daries Carlisley Adrià del Toro Peris Àngel Díaz Llavador Carla Díaz Llavador Blanca Ferrer Dolz Llúcia Frutos Peretó Alfred Gallart Garrigós Lola Gallart Garrigós Jimena Gallut Ávila Miquel Gallut Ávila

President Infantil Arturo Colom Bernia Fallera Major Infantil Catalina Baviera Peretó

Paula García Pascual Xavier García Pascual Irene Gijón Presencia Sofía Gijón Presencia Blanca Grande Andrés Rosa Grande Andrés Lola Grande Gregori Maria Grande Gregori Samuel Gutiérrez Diranzo Valeria Gutiérrez Diranzo Jordi Felip Hurtado Castells Mathis Vicent Hurtado Castells Júlia Hurtado Palomares Adriana Ibáñez Aguilar Daniel Llobregat Fernández Àlvar Llobregat Peris Guillem Llobregat Peris Blanca Llopis Bono Miquel Llopis Bono Nela Llopis Vañó Lluís Luján Marco Carolina Marco Rosell Elsa Martínez Catoira Mario Martínez Catoira Aitana Martínez García Rocío Martínez García Valeria Martínez Huesca Vega Martínez Huesca Pau Martínez Laudes Candela Martínez Sangil Valentina Martínez Sangil Àlvar Mengual Clausi Carla Mengual Clausi Daniel Mengual Clausi Martina Montllor Garés Paula Montllor Garés Laura Orvay Ripoll Pau Orvay Ripoll Berta Palmero Mauro Lluís Palomares Sierra Adriana Palop Garrigues Candela Palop Garrigues Carolina Palop Garrigues Cèlia Palop Carrillo Maria Palop Carrillo Aitana Pellicer Palanques Lluís Pellicer Palanques

Marta Pellicer Pellicer Robert Pellicer Pellicer Llúcia Perelló España Marieta Pérez Castelló Guillermo Pérez Castelló Clàudia Pérez Castells Alberto Pons Cándido Jorge Pons Cándido Alberto Primo Candel Pau Quintana Jover Carme Ramírez Llopis Annita Ríos Prats Pepa Ríos Prats Alexandra Ros Carreres Àngela Sánchez Ahulló Antoni Sarrió Tormos Pau Adrià Sarrió Tormos Blanca Sanz Silvestre Carmela Sebastiá Castelló Manuel Sebastiá Castelló Elena Serrano Iborra Quique Sifre Cavero Carme Sifre Pina Elena Sifre Pina Gala Soler Moya Gonçal Tamarit Pastor Carles Valentín Alcalá Victòria Vela González Martí Vila Bono Sara Vila Bono Maria Vila Cándido Inés Vila Castelló Paloma Vila Huesca Vicent Vila Huesca Albert Vila Picó Candela Vila Picó Josep Lluís Vila Rosell Natàlia Vila Rosell Jordi Vila Sifre Rafa Vila Sifre

A5 de Stator tr.pdf 1 16/01/2019 10:05:28

CMY

Recompenses

Concedides per la falla Plaça Major en l’exercici 2017-2018

Tramús d’Argent 2018

Tramús de Coure 2018

Maria Castelló Sanchis Maria Josep Girbés Barceló Olga Casado Balaguer Patrícia Mauro Rumbau Elena Catoira Doménech

Carolina López Pons Carolina Mascarell Roda Anna Jover Ortega Elena Ripoll Vaquer Anna Sarrió Ves Carla Sarrió Ves Sara Bono Martínez

Concedides per la falla Plaça Major en el passat exercici 2018-2019

Placa d’Argent 2019 A l’empresa VACOMSA

Tramús d’Or 2019 A les falleres: Carmina Gregori Llopis Desemparats Rosell Bono

Cacau d’Or 2019 A nostre President, Amado José Vila Benedito Al faller, David Ferrandis Blasco

Pรกrroco Vilar, 1 Tel. 96 240 44 05 Avgda. del Parc, 21 Tel. 96 111 64 62

Recompenses

Concedides per la falla Plaça Major en el passat exercici 2018-2019

Tramús d’Argent 2019

Tramús de Coure 2019

Elena Catoira Doménech Fina Alcarria Escribano Laura Pons Font Paula Cándido Olivas Oreto Piera Requena

Empar Piera Ventura Mar Diranzo Añó Patrícia Orts Llácer Carme Camps Campos-Suñer Llúcia Martí Gregori Lola Martínez Portero Paula Ases Trull Marta Iolanda Perales Obenich

Cacau d’Argent 2019

Cacau de Coure 2019

Salvador Ases Ramón Jordi Pérez Añó

Josep Antoni Perales Vela Pío Lluís Vela Albelda Matthew Branthwaite Josep Antoni Sarrió Montés Rafael Vila Rubio Pere Herreros Martínez Joan Pellicer Amat Joan Josep Valentín Sanvalero

Recompenses

Concedides per la Falla Plaça Major en el present Exercici Faller

Tramús d’Or 2020 A nostra Fallera Major, Srta. Blanca Flor Palomares

Insígnia d’Argent 2020 a les Falleres Majors d’Alzira, Srta. Alba Carrió Martínez Xiqueta Clàudia Dolz Estela Al Mantenidor de nostra Fallera Major, En Ramon Flor Palomares A la Mantenidora de nostra Fallera Major Infantil, N’Elisa Baviera Peretó

Tramús d’Or Infantil 2020 A nostra Fallera Major Infantil, Catalina Baviera Peretó

Cacau d’Or Infantil 2020 A nostre President Infantil, Arturo Colom Bernia

Recompenses

Concedides per la Junta Local Fallera en el present exercici faller

Enguany, i per primera vegada, la Junta Local Fallera d’Alzira ha concedit la que des d’ara serà la màxima recompensa del món faller a Alzira, la Flama de Platí. I tenim la satisfacció de que, entre els quatre primers recompensats, es troben dos veterans fallers de la nostra Comissió que són història viva de la Placeta i el nostre orgull. En acte celebrat al Gran Teatre de la nostra Ciutat el passat dia 1 de desembre, junt a una impressionant collita de “Flames” per a la nostra Comissió (que podreu vore en les pàgines següents), reberen les condecoracions de mans de la Fallera Major d’Alzira, Alba Carrió Martínez. La casualitat va fer de les seues, perquè Alba és fallera de la Placeta des que va nàixer, i a més, per l’ordre de desfilada de les falles, en que es crida als recompensats, Bernat i Enrique tingueren la sort de que les primeres Flames de Platí que es donaren a Alzira foren per a ells. Però bromes a banda, no volem deixar passar l’ocasió de felicitar com cal als altres dos guardonats, Manolo García i Juan Ferrer, de la germana comissió de Camí Nou. Enhorabona a tots!!!

Flama de Platí Als fallers, Bernat Primo Monserrat va ser un dels fallers que allà pel 1972 re-

fundaren la Comissió de la Falla Plaça Major, després d’uns anys sense que es plantara monument faller, iniciant una etapa que dura ja quasi cinquanta anys consecutius. En estos anys, Bernat ha sigut una peça fonamental de la Comissió, ocupant tots els càrrecs que es poden imaginar: Vice-President, Secretari, Tressorer, Delegat de Loteries, de Cultura… Tots menys un, perquè Bernat és considerat “l’etern presidenciable”. Però encara que no ha sigut mai President, la seua bonhomia i sapiència l’han fet imprescindible no sols en totes i cadascuna de les juntes directives de la falla, sino també per a participar en les decissions més importants que els canvis que porten els temps han fet necessàries en la Comissió. Per tot això va ser recompensat amb la màxima recompensa de la Falla Plaça Major: el Cacau d’Or amb Fulles de Taronger. Bernat, com a faller, és reconegut per dos coses: és el màxim responsable del llibret de la Falla i del llibre que anualment edita la Comissió per als seus Fallers d’Honor, tasca editorial en la que la Plaça Major és la pionera a Alzira i que després de 40 volums, ha contribuït a augmentar el patrimoni cultural alzireny; i per altra banda, una salut de ferro, que li ha permés no faltar a una sola despertà (a les que aplega sempre el primer i això que mai ha tirat un masclet), ni tampoc a cap Ofrena de Flors des de 1973, i es poden comptar amb els dits d’una mà els divendres en que no ha assistit a la reunió. I per molts anys que puguem dir-ho, perquè la Falla Plaça Major, sense Bernat Primo, no seria com la coneguem.

Enric Sifre Corts ja va ser President, en la seua joventut, de la falla que el Club Amunt va plantar a la que per aquells anys era coneguda com Plaça del Cabdill, allà per 1966. Alguns anys després, a l’exercici de 1975 i una volta refundada la Comissió de la Falla Plaça Major, Enrique, junt a la seua família, passà a formar part de la mateixa, iniciant així una tradició que ja abasta tres generacions. Enrique tornà a ser President els anys 1985 i 1986, però abans i després, sempre ha ocupat càrrecs de vital importància: vice-presidències, tressoreries, delegacions de loteries… Amb el còrrer del temps, acabà per convertir-se en peça fonamental de la Comissió, on la seua opinió sempre és molt apreciada, el qual podem aplicar a la seua família, molt vinculada a la Falla i que ja ha aportat Presidents i Falleres Majors, així, en plural, grans i infantils. Un dels artífex de la renovació de la Comissió en la meitat dels anys 90, a més, Enrique ha obtingut el reconeixement de la seua Falla puix és un dels pocs fallers que estan en possessió de la màxima recompensa concedida per la Falla Plaça Major: el Cacau d’Or amb Fulles de Taronger. I encara tenim Enrique Sifre per a rato…

Recompenses

Concedides per la Junta Local Fallera en el present exercici faller

Flama d’Or i Murta amb Brillants 2020 Bernat Ahulló Serrano - Agustí Blasco Albuixech Ernest Ferrandis Nadal - Enric Garrigues Piera Fèlix González Sánchez - Pere Martínez Motilla Eduard Orts Oliver - Carme Ruiz Quílez Pere Vidal Catalán Bernat Ahulló Serrano

Agustí Blasco Albuixech

Enric Garrigues Piera

Fèlix González Sánchez

Pere Martínez Motilla

Carme Ruiz Quílez

Flama d’Or i Murta 2020 M.ª Estela Andújar Fernández Teresa Bernia Sanjuán Rocío Campos Muro Olga Casado Balaguer Miquel Àngel Frasquet Núñez Sagrari Llopis Tortosa Alexandre Montalvá Cucarella Bernat Palomares León Robert Pellicer Blasco Bernat Rosell Ferrandis Rosa Silvestre Salvador

Flama d’Or 2020 Fina Alcarria Escribano - Rosa Casterá Carrió - Loreto Dolz España Ramon Estevan Mínguez - M.ª Empar Ferrer López - Agustí Ferrer Olaso Pau Grande Borrás - Josep F. Gregori Bernabéu - Antoni F. Llobregat Mengual Neus Marco Boix - Borja Martínez Pérez - Anna Pastor Llopis Rafael Pelufo Sanz - Sílvia Sangil León - Carles Sebastiá Comes

Flama d’Argent i Murta 2020 M.ª Llum Canet Lorente - Bernat Cogollos Rosell - Ferran Parrilla Climent Bernat Rosell Malchirant - Patrícia Sifre Clari

Flama d’Argent 2020 Paula Ases Trull - Joan Josep Benavent Andrés - Paula Bernia Tarragó Carmen Camps Campos-Suñer - Paloma Comes Pelufo - Guillem Deyá Arbona Anna Jover Ortega - Lucía Martí Gregori - Lola Martínez Portero Hugo Micó Pelufo - Patrícia Orts Llácer - Juan Pellicer Amat Olga Pellicer Magraner - Josep Antoni Perales Vela - Dolors Peretó Martínez Gonçal Pérez Albuixech - Adrià Peréz Castells - Enric Pérez Gil Alfred Pérez Sifre - Empar Piera Ventura - Elena Pina Tolosa Mallo Portero Padilla - Xavier Quintana Ortiz - Joan Pau Sarrió Montés Paula Sempere Castro - Pío Lluís Vela Albelda - Ignasi Vidal Vanaclocha

Coet d’Or 2020 Artur Colom Bernia - Carles Valentín Alcalá

Coet d’Argent 2020 Mario Albarracín Monzó - Rafael Ases Canet Chloe Branthwaite Selfa - Neus Cuquerella Costa Clàudia Herreros Solanes - Mario Martínez Catoira Maria Palop Carrillo - Jordi Pons Cándido

DIS

…s’uneix amb vosaltres a les…

Falles�2020

Programa de Festejos Dissabte, 6 d’abril 2019 A partir de les 11:30h, TRADICIONAL PAELLA DE FI D”EXERCICI. Hi haurà premies per a les millors paelles, així com per al concurs de rebosteria i també competicions de truc, xamelo i parxís. Del 12 al 15 de juliol. RAL·LI HUMORÍSTIC i CAVALCADA a les Festes de Sant Bernat. Dissabte, 21 de setembre Celebració del Mig Any Faller en companyia de les altres dues Comissions de la Federació de Falles d’Alzira de Secció Especial (FEFASE), a saber, El Mercat i Camí Nou, que tindrà lloc al Casal d’esta última. Divendres, 4 d’octubre Arriba eixe acte tan nostre com és la Presentació Oficial a la Comissió de nostres Falleres Majors Blanca Flor Palomares i Catalina Baviera Peretó, com a màximes representants de la Comissió per a l’Exercici 2020 (o siga la Proclamació, o en vulgar palatino: Presentació de Particular). Les nostres Falleres Majors estaran acompanyades pel President Infantil 2020, Arturo Colom Bernia i per tota la Cort d’Honor. En este mateix acte tindrà lloc l’última intervenció i acomiadament del càrrec dels representants de l’exercici 2019, Nieves Bernia, Susana Blasco i Joan Casterá. Després hi haurà sopar i ball. Divendres 8 de novembre de 2019 A les 20:15 h a la Casa de la Cultura, Inauguració de la nostra XXIV Setmana Cultural. I en acabar, tots al casal on després del sopar els representants de 2019 penjaran el quadre commemoratiu de l’exercici anterior. Dijous, 31 d’octubre Festa de Halloween Infantil. A les 19h, tots els nanos ben disfressats al Cau del Cacau per començar el passacarrers a visitar les cases de les nostres Falleres Majors, fent molt de soroll i espantant a tot el que es pose pel mig en el trajecte, celebrant com cal esta “tradicional” festa… Després hi haurà sopar a càrrec dels xefs de la Falla i finalitzarem amb ball terrorífic fins l’hora bruixa.

Dissabte, 16 de novembre de 2019 A les 20 h a la Casa de la Cultura, Presentació d’Esbossos i Sopar de la Federació de Falles d’Alzira de Secció Especial (FEFASE) i en acabar, amb germanor i indumentària fallera de particular hi haurà sopar i festa al casal de la Falla Camí Nou. Dissabte, 23 de novembre Sopar de Gala del Sector Centre. A les 21 h, a la Sala Rex Natura, on a més de sopar i ballar, tindrà lloc el Lliurament de les Recompenses del Sector. Hi haurà servici de bus per anar i tornar a la Sala. Dissabte, 1 de febrer de 2020 A les 15:45 h, concentració al Cau del Cacau per eixir de passacarrer a replegar a les falleres i a la Fallera Major. I a les 17:30 h, amb puntualitat britànica, al Gran Teatre d’Alzira, tindrà lloc la Solemne Presentació i Exaltació de nostra Fallera Major, Blanca Flor Palomares. Després hi haurà sopar i ball amb orquesta a la Sala Rex Natura. Hi haurà servici de bus per anar i tornar a la Sala. Diumenge, 16 de febrer A les 10:30h, els nanos es concentraran al Cau del Cacau per acompanyar al President Infantil, Arturo Colom, a replegar a la seua Fallereta Major, i després desfilaran tots junts pels carrers del barri fins que a les 12h a la Sala Rex Natura done començament la Solemne Presentació i Exaltació de nostra Fallera Major Infantil, Catalina Baviera Peretó i la seua Cort d’Honor. Després hi haurà dinar i festa infantil. Dissabte, 22 de febrer Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera d’Alzira i patrocinat per Ricard i tal volta fem tardeo al casal en acabar de dinar. Dissabte, 29 de febrer A les 16:00 h concentració al Cau del Cacau per a replegar en passacarrer a les nostres Falleres Majors, Blanca i Catalina i seguidament, les acompanyarem a la Capella de l’Hogar Santa Teresa Jornet, on a les 18:00h, tindrá lloc la Misa de Difunts de la Família Fallera. I en acabar, les Falleres Majors d’Alzira, Alba Carrió Martínez i Clàudia Dolz Estela, formularan, des d’el balcó de l’Ajuntament, la tradicional Crida. I després, a les 21 h, a la Rex Natura, Sopar de Gala en homenatge als nostres Fallers d’Honor i lliurament de recompenses: el Cacau i el Tramús d’Or, finalitzant la nit amb un ball amb orquesta.

RESTAURANT Plaça Major, 31 · 46600 ALZIRA Telèfon reserves: 96 107 51 87

Dissabte, 7 de març 2020 A primera hora del matí celebrarem el ja tradicional torneig de futbol entre fadrins, casats, víduos, separats, rejuntats i un saque… Els supervivents (incloguent suplents, públic i premsa esportiva), esmorzaran en lloc per decidir A les 14 h, hi haurà dinar… en el carreró on pixen i caguen els gossets dels residents a la Placeta, perquè enguany no ens deixen muntar Carpa fins el dia 11 (Diego for Major). En acabar de dinar, tots a disfressar-se per a eixir, a les 18 h, en la Cavalcada Multicolor (light i vegana) I en acabar tots a casa, perquè a vore on fem la festa… Dissabte, 14 de març A les 11:00 h concentració a la Carpa, tots amb el blusó, per a eixir de passacarrers a fer la tradicional visita a la Llar d’Ancians Teresa Jornet. A migdia globotà i a continuació dinar a la Carpa per grups. I a partir de les 17:00h, Gran Festa Infantil. Diumenge, 15 de març Continuarem amb la plantà dels monuments i l’adeqüació de la carpa per als dies de falles. Dilluns, 16 de març, Sant Heribert, patró de les “plantaes”. Plantà oficial de les falles d’Alzira. Durant el matí es continuarà amb la plantà dels monuments i tot el que açò comporta. A les 14:00h, Mascletà. I després a dinar. Per la vesprada es continuarà amb la plantà i distints treballs a la Carpa. A les 22:00h, Sopar de la Plantà. Sempre serà “Sopar gelat” (cena fría). I just després, de nou a la Placeta, a agranar i posar els cartellets de la crítica i passar fred fins que arribe el millor moment de les falles: la Torrà de les Tres “P” (Pedro, Paco i Paula). I així passarem la nit, esperant a que els artistes acaben el seu treball… Dimarts, 17 de març A les 8:00h, Primera Despertà de les Falles 2020. A les 9:00h, a la Cafeteria Velázquez (nova Gerència), “Churumbelerías-1”. A les 9:30h, Esmorçar a la Carpa-Casal. A les 11:00h, eixirem de passacarrers a visitar a les Comissions germanes. A les 14:00h, mascletà i dinar a la Carpa.

A les 17:00h, concentració i desfilada cap a la Plaça del Sufragi on a les 18.00h, donarà inici el Lliurament de Premis a les Falles de 2020. A les 22:00h, Sopar i ball al Casal Dimecres, 18 de Març A les 8:00 h, Segona Depertà de les Falles 2019. A les 9:00h, a la Cafetería Velázquez, si Ángel no s’ha fartat de nosaltres el primer dia, “Churumbelerías-2”. A les 9:30h, esmorzarem al casal A les 11:00h, passacarrers visitant altres Comissions. A les 14:00h, Mascletà i després dinar al Casal. A les 17:00h, concentració per a assistir a l’Ofrena Floral a la Mare de Déu del Lluch. En acabar l’Ofrena si som capaços de rejuntar-nos, encara farem alguna visita a comissions veïnes. A les 22:00h, tradicional Sopar de Germanor Josefina i festa fins que el còs aguante. Dijous, 19 de Març. Sant Josep. Dia del Pare. Cremà de les falles. A les 08:00h, Tercera i última Despertà 2020. A les 09:00h, al Velàzquez, “Churumbelerías-3”. A les 09:30h, esmorzar al Casal. A les 11:00h, passacarrers de visites als casals. A les 14:00h, última mascletà de les Falles 2020 i seguidament Dinar a la Carpa. A les 17:00 h concentració per a eixir a la Desfilada del Pasdoble. I just després, l’últim passacarrer de l’any. En tornar el Presi Infantil, Arturo i la Fallera Major Infantil, Catalina, encendran la traca per a la Cremà de la Falla Infantil 2020. A les 22:30h, Soparem al Casal. Quan Amado tinga permís dels bombers, la Fallera Major, Blanca encendrà la traca de la Cremà de la Falla Plaça Major 2020 i quan del monument només queden cendres, tots al Casal per a la Primera Reunió de l’Exercici 2020-21, mentre ens xuplem els dits amb el xocolate calentet, perquè açò no s’acaba, acaba de començar. Divendres, 20 de Març A les 21:00 h tots al Casal amb el bocata baix del braç que hi ha reunió de divendres… (no hay güevos…). La Comissió de Festejos (que cansada de festejar, ja té data per a la boda. En breu vos passarem el targetó i la targeta amb el compte bancari…)

Ronda del Malecรณ, 34 46240 CARLET 962 99 36 10

Palmar i res… Lo bò, si és breu… ja sabeu. L’any passat, en esta mateixa secció, unflàvem el pit com a coloms pels guanys obtinguts en l’exercici 2018. Enguany, coses de la vida, amaguem el cap a terra, com avestruços. Així que, tornant al famós dit, la brevetat, el fet que el premi siga algo tan efímer, tal volta siga el que li dóna tant de valor i faça que s’ansie. No estem diguent que ens cansem de guanyar (res més lluny de la realitat), però sí que és cert que si estàs molt de temps sense fer-ho, quan arriba, ho valores el doble. I si després d’una fita històrica com el doblet de l’any 2018, t’emportes una dosi de realitat com la de l’any passat, no fas altra cosa que valorar doblement aquell meravellós resultat. Perquè ni tan sols puguérem dir allò dels “dos patets”… Ens tocà el dos y el tres, que era el número de Michael Jordan (qui no es consola, és perquè no vol). I per a consolar-se, què millor que el reconeixement a la tasca cultural de la nostra Falla, amb el premi “Pont de Ferro”, que la Junta Local ens va concedir a títol col·lectiu en la II Gala de la Cultura. Anem amb el repàs: • Monument 3er Premi Secció Especial • Monument Infantil 2on Premi Secció Especial Infantil • Premi “Pont de Ferro” a la Tasca Cultural Col·lectiva Per cert, que la Comissió del Llibret continúa esperant que es concrete el pagament dels dos sopars que la Presidència ens deu i no direm que hem perdut pes per este motiu (seria faltar a la realitat), però ja va siguent hora… de sopar. L’any que bé més i (de segur) que millor (o això esperem). La Comissió

Plaรงa Major, 25 A LZ IR A

Discurs del Mantenidor Pronunciat en l’acte d’Exaltació de nostra Fallera Major, Blanca Flor Palomares, al Gran Teatre d’Alzira, el dissabte, 1 de Febrer de 2020 Regidora de Sanitat, Gema Alós i Sospedra, distingides autoritats, Fallera Major de la nostra ciutat, Alba Carrió i Martínez, Cort d’Honor, President de Junta Local Fallera, Jaume Bohigues i Agustí, membres de la mateixa, Presidents i Falleres Majors de les distintes comissions que hui ens acompanyeu, familiars, amics, molt bona nit a tots. Ser mantenidor d’un acte comporta un risc important, en primer lloc t’has d’enfrontar al respectable públic, has de tindre una facilitat de paraula i ser un bon orador per poder transmetre a la persona lloada uns sentiments i unes emocions d’acord al moment. Bé no soc orador, ni tinc eixa facilitat de paraula però, com que hi ha una dita valenciana que diu que fa més qui vol que qui pot, supliré estes qüestions amb la gran estima que li tinc a la meua germana. Per tant, ha arribat el moment. Miren vostés, hui és una nit màgica per a mi, ja que em trobe davant de la personeta que dia a dia em trau un somriure, eixa xiqueta que des del seu naixement el que més ha fet és alegrar els meus dies, amics, amigues, fallers i falleres, vos parle de la nostra fallera major, Blanca Flor i Palomares. Ella tenia un somni, un anhel, encara recorde perfectament el dia en què va rebre la telefonada del seu president i nerviosa, mirant-me fixament em va preguntar si contestava al que jo li vaig dir “clar que si, és ara el somni qui està cridant-te”. Els seus ulls van començar a entelar-se, cada vegada més i sense poder apenes articular paraula i mirant-nos fixament, sabíem perfectament que acabava d’arribar el moment més desitjat per a Blanca. Qui ens havia de dir en la família Flor Palomares que anaves a ser de tots la més fallera i festera? Encara que dus de ben xicoteta el sentiment faller al cor, això si, t’ha costat mostrar-lo, però sabíem que algun dia esclataria i de quina manera ho ha fet. Recorde els teus primers passos de fallereta infantil, quan et contemplava, orgullós em queia la bava. Vas ser fallereta durant molts anys fins que un dia vas decidir deixar de ser-ho i ací és on em vaig preocupar un poc, pensat que ja no tornaries a la millor festa; però al cap de pocs anys

començares de bell nou el teu recorregut faller en aquesta gran comissió, la Plaça Major, amb les teues amigues. Però la teua història dins del món de les falles va pegar un gir molt important, encara em costa creure quan em vas comunicar que volies formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira. Era una cosa inesperada per a mi que no haguera pogut imaginar mai. I allà que vas anar, passant un any inoblidable en companyia de les teues companyes les quals heu format una gran família i que hui, ací estan, al teu costat donant alé i suport en este gran dia, el teu dia somiat, el dia de la teua presentació com a Fallera Major d’esta comissió. Blanca, per fi aquest somni s’ha fet realitat i tot gràcies a dos persones que a banda de donar-nos aquesta vida ens han brindat l’oportunitat de poder disfrutar d’esta meravellosa festa fallera, ells són el papà i la mamà. Als dos tenim tantes coses per a dirvos que no sabria per on començar, però hui toca donar-vos el reconeixement per tot el que feu per nosaltres i en especial, haver fet possible que la Fallera Major d’esta comissió estiga en la nostra casa, gràcies als dos per haver fet que aquest somni s’haja fet realitat. Papà i mamà, sou grans persones, excel·lents pares i grandíssims fallers. I a tu Blanca, vull desitjar-te el millor en aquest any tan especial, disfruta al màxim de la millor festa en companyia del teu president Amado, els teus infantils, Catalina i Arturo i tota la teua Cort d’Honor i per descomptat la teua família i les teues amigues. Ixes xiquetes un poc boges que sé de segur que estaran al teu costat en tot moment fent que aquest any siga un any inoblidable. Ja per últim, no voldria despedir-me sense lloar-te com a germà major. Blanca has tingut el plaer de poder ser la màxima representant de la teua comissió aquest any, viu al màxim cada moment, pensa que cada segon compta, cada minut se’n fuig, cada hora es fa més curta i cada dia ja no torna, per tant, el temps és teu, no deixes que s’escape d’entre les mans, això sí, vull que sigues com has sigut tu sempre, alegre, simpàtica, amable… riu, balla i gaudeix com tu bé saps fer-ho i per descomptat, deixa aquesta comissió en el lloc que es mereix que sé de segur que ho vas a fer. I ja s’apropen uns dies de festa gran, a partir de hui, la música t’acompanyarà amb marxes i pasdobles per carrers i per places i hauràs de mantindre el somriure seré en els actes més diversos. T’esperen ja, estimada Blanca, al costat de la teua Cort d’Honor, els dies més importants i inoblidables de tota la teua vida, però el fet que marcarà la teua vida, el beneït estigma que s’adherirà a cada racó de la teua biografia, serà el fet que el febrer de 2020, vas ser presentada com a Fallera Major de la Plaça Major. I també et dic que en estos moments, volguda Blanca, em sent un privilegiat al poder haver sigut el teu mantenidor. Moltes gràcies per la seua atenció, molt bona nit, bones festes i visca Alzira Fallera.

Ramón Flor Palomares

Discurs de la Mantenidora Infantil Pronunciat en l’acte d’Exaltació de nostra Fallera Major Infantil, Catalina Baviera Peretó, a la Sala Rex Natura d’Alzira, el diumenge, 16 de febrer de 2020 Hola, Cata. Gràcies per deixar-me ser partícip de l’acte de proclamació de la Fallera Major Infantil de la Placeta del 2020. Estaràs pensant, què fa la meua germana ací? I estic ací per a recordar-te el que sóc i el que som. Ara mateix, sóc la Fallera Major Infantil de la Placeta del 2018, i com tu, filla del President de la Placeta en 2014 i 2015 i de la Fallera Major de la Placeta de 1996 i 2000. Neboda del President Infantil de la Placeta de 1977, neboda de la Fallera Major Infantil de la Placeta de 1978 i de les Falleres Majors de la Placeta dels anys 1998, 2007 i 2015. Cosina del President Infantil de la Placeta del 2006 i néta del President de 1978 i Membre Fundador de la nostra actual Placeta, en 1972. Eixe és el llegat de la nostra Família i tu eres la Fallera Major Infantil del 2020, i per tant, el càrrec comporta responsabilitat. Ara estàs ahí dalt, vegent a tota la teua comissió, la qual has de representar de la millor forma possible. Portes el nom de la nostra Comissió no sols per Alzira, també a altres molts punts del món, que reben els nostres llibrets de part de familiars i amics que estimen des de la distància la nostra Comissió i la cultura de les festes Josefines. Josefines o Pepes, com les nostres iaies, Pepa i Pepa, amb tota la seua atenció cap a nosaltres sempre, per a que estiguem guapes i felices, i en estos dies cap a tu, perquè eres la menuda, la “chiquitita”, la nostra Cata. El teu cas no és diferent al meu, encara que huí tots deuen de conéixer el teu, perquè huí és la teua exaltació. Exaltació d’una persona molt especial, l’última de les nenes de la família, i per això la que té més caràcter de totes. L’última que tancarà el cercle de Falleres Majors Infantils de la nostra generació. Com veus, tot és responsabilitat, perquè tots deuen saber que tu, la xicoteta, eixa nena tan mona que és la nostra Fallera Major, és capaç de tot per eixir-se’n amb la seua.

Sí, Cata és capaç de, encara sense saber escriure, dibuixar en una casa en la que estàvem de visita, el seu nom amb pintura en una paret, per a després anar-se’n corrent i embrutar-li les mans al seu germà per a dir que ella no havia sigut. Capaç de posar-se a plorar davant d’un troç d’albergínia o simplement, amb que els tetes li diguem que eixos macarrons porten ceba, però això sí, sempre estaran les seues “abueles” per a dir que ella s’ho menja tot. Clar, es menja tot el que ella diu que li facen, és a dir, Nuggets amb creïlles… No hi ha cosa que passe a casa o al seu voltant que se li escape, sempre ha sigut la menuda, o siga la xicoteta dels tres germans, la xicoteta de la família i, com és nascuda al mes de desembre, també la xicoteta de la classe. Este és el motiu pel que fa que tot el món faça el que ella vullga. Darrere d’eixa xiqueta amb cara de tímida s’amaga un geni sense igual, un caràcter difícil de controlar i capaç de pegar als seus germans majors per molt menudeta que siga, i en acabant, quan la tempestat ha passat, per la nit, dóna igual quin dia de la setmana siga, dóna igual com de cansats estem, ella sempre es desperta o bé en el meu llit o bé en el de Jose, perquè ella necessita el contacte amb els seus germans i nosaltres el d’ella. Podem enviar-la altra vegada al seu llit si ens despertem, dóna igual, se’n anirà però tornarà, perquè ella és així, especial, capaç de donar-nos tot el seu carinyo, el seu contacte, perquè ella és la nostra “chiquitita”. Arturo, segur que ja la coneixes, va començar tímida, veritat? “Todo fachada”. M’imagine que ja t’ha tocat ballar reggeton. Tranquil, això no és res. Ara està amb el tuerking, així que prepàra’t. Sí, així es la nostra “chiquitita”, la menudeta, la dolça… Tot NERVI!!! Cata, ara sí, estàs a poc més d’un mes de passar una experiència que és única en la vida, eixa mateixa de la que els nostres pares sempre ens estan parlant i taladrant, com diguem nosaltres, amb com de preparats que tenim que estar, de la competència que tindrem en el futur i bla, bla, bla… Ja saps, el rotllo que ens solten sempre. Però el que sí que sé jo, la teua ITA és que esta experiència et farà comprendre molt millor eixos valors que tant ens diuen els Papis i que ens va transmetre el “abuelo”. Si la família és important, la nostra falla és part de la família, com sempre deia ell. I tu, ara, tens la responsabilitat de transmetre a tota la família Fallera de la nostra volguda Placeta, que el teu compromís amb ella està per damunt de jugar, divertir-te i ser la Reina de la Festa. Venen dies especials, per a ballar, lluïr-te i disfrutar. L’exaltació, la qual ja estàs disfrutant, la Crida i la Gala en Homenatge als nostres Fallers d’Honor, un acte privilegiat, en el qual la nostra Placeta homenatja a tots els col·laboradors que ajuden a que la nostra falla continúe siguent la millor de la ciutat. Cavalcada i després els tres dies grans: Entrega de Premis, Ofrena a la Mare de Déu, Pas-doble i Cremà. Així, rapidet, en dos línies, perquè eixos dies tan especials, tan intensos, et passaran molt més ràpid del que jo he tardat en dir-ho, però serà una experiència que sense cap dubte 86 recordaràs tota una vida.

El teu compromís és continuar amb el llegat de la Falla, de la nostra Família i del nostre Iaio, família, família i família, i tu millor que ningú saps aconseguir-ho, perquè eres la nostra Cata, la nostra menuda, la nostra “chiquitita”. Et vullc molt, i t’espere esta nit, com sempre, en el meu llit. I ara, amb el teu permís, per a despedir-me i abans que tu ho digues, deixa’m que acabe diguent: VIXCA LA FAMÍLIA DE LA PLAÇA MAJOR!

Elisa Baviera Peretó

Entrevistem els nostres representants 2020 Blanca,quina importància dóna la teua familia a este gran any que t’espera? Tens el recolçament dels teus? Quin paper tenen els teus pares en la teua decisió de ser la Fallera Major de la Plaçeta? Els meus pares han tingut molt a vore amb esta decisió, de fet, són els que m’han recolçat amb esta gran decisió desde el minut ú. Sens dubte, este somni, no s’haguera fet realitat sense ells, ells són els que han fet realitat este any, que per ara, està sent màgic. Em sent, per supost, molt recolçada pel meu germà, que quan vaig prendre la decisió, no podía creure-ho i està molt content de que siga la representant d’esta gran falla, a més dels meus tios i els meus iaios. No obstant això, he de dir que les meues amigues són les que em van animar a prendre esta decisió i estic molt contenta i agraïda per comptar també amb el seu suport. Tenint en compte que eres una fallera relativament jove, en relació a les falleres que solen ocupar el càrrec de Falleres Majors en esta comissió, estàs contenta? Et sents arropada pel conjunt de fallers i falleres? Amb esta pregunta, pense que ja desde fa anys hauria d’haver-se posat la norma, o canviar la norma establerta. És a dir, que no sols les falleres d’una certa edat puguen optar al càrrec, sino també tota eixa gent jove, o ja no tan jove, que tinga les mateixes possibilitats, perquè són moltes les falleres joves d’esta falla que també tenen opció a ser Falleres Majors de la seua comissió i, per falta de punts, no poden fer realitat el seu somni. Aleshores, crec que ja era hora de que este fet haja estat possible. Estic segura que, d’ara en avant, s’animaran moltes més a presentar-se. Què significa per a tu, representar la falla? Podria estar tot un dia contant qué representen per a mi les falles i, sobre tot, quina importància té per a mi la meua comissió. En suma, crec que represente a un conjunt de fallers i falleres que s’involucren tot un any perquè estes festes siguen insuperables. Em sent representant d’algo molt gran. Així i tot, jo em sent una fallera més d’esta falla, tinc el títol, sí, però una fallera més. Totes som una.

De tots els actes fallers, amb quin et quedes? Quin acte és per a tu el més significatiu, o el vius amb més intensitat? No podria dir un moment concret, però vaig a destacar dos que em fascinen. D’una banda, m’agraden molt les “despertades”, no he anat a moltes, però sempre que he pogut anar, ho he passat d’allò més bé. Però, l’acte més emotiu, per a mí, és l’ofrena de flors, perquè només arribar a la Plaça Major i vore allí la Verge, a la Moreneta i a l’esquerra, el nostre monument, no té preu. És, simplement un dia molt bonic i que recorde any darrere any. Amb açò, vos dic que esta sensació està escrita al meu discurs perquè, com veieu, és un moment que vixc amb molta intensitat. Eres fallera de sempre? Qué és el que més t’agrada fer en falles? Sí, pràcticament he sigut fallera sempre, encara que he estat uns anys sense serho. Peró, sí, vaig ser fallera de Camí Nou molts anys i després vaig apuntar-me a la Placeta. Una de les coses que més m’agrada fer en falles és anar de passacarrers pel matí i gaudir amb els amics de la festa, a més d’anar a la Plaça del Regne a viure les mascletades. I, puc dir, que l’any passat vaig viure estes últimes amb intensitat, en el meu any de Cort. El teu pas per la cort d’Alzira ha representat un abans i un després en la teua decisió de ser la Fallera Major de la teua Comissió? Sí, perquè sempre he vollgut ser Fallera Major, i després del meu pas per la cort d’Alzira ja era un “ho necessite”, “vull ser Fallera Major en alguna ocasió”. És una cosa que sempre m’he repetit, i que ha anat amb mí, sempre. Podries dir que les teues amigues incondicionals, les teues noves amistats dins de la Comissió i les teues antecessores Falleres Majors, han jugat un paper important en la teua decisió?

Sí, totes elles han jugat un paper molt important. Una d’elles ha sigut Mercedes Bohigues Valls, Fallera Major del 2019 d’Alzira. Ella m’ha marcat moltíssim perquè em va animar molt

i em va fer pensar en este tema i, perquè no? «Blanca, va, presentat, no sigues boba!», recorde. A més d’estar seguint els seus passos, vaig a estarli agraïda sempre. Et sents arropada en tot moment tant pel teu president com per la Junta Directiva? Sí, em sent molt arropada per la Junta Directiva en tot moment. Juan Peris sempre m’està cridant per a vore el monument. Molts fallers m’ajuden i m’informen de tot al voltant de la falla. A més, estic molt agraïda amb els pares dels infantils, tant els pares de Catalina, com els d’Arturo, especialment vull donar les gràcies a Emilio i Nieves perquè es preocupen i són molt atents amb mí. Per suposat, no puc oblidar-me del meu President, Amado, que també està ahí en tot moment. Hem anat ja a molts actes junts i ho hem passat molt bé. En el referent al monument, et sents involucrada tant en la seua construcció, com tenint contacte amb els artistes? Sí, em sent molt involucrada, pues cada vegada que vaig a vore el monument en construcció, la meua felicitat es triplica!! Vixc cada moment. Els artistes em fiquen al dia de tot i m’expliquen el que van creant. A més, fa poc vaig anar a la nau on hi ha part del monument i ho vaig viure en primera persona. De veritat, es que vaig sentir-me molt involucrada! Sabent que no repares en detalls a l’hora de representar a la falla, tens alguna sorpresa amagada per a gaudiment de fallers i falleres? Sí, no puc revetlar res, però es sabrà al seu moment.

Què creus que vas a sentir quan arribe la festa? Puff, molts nervis. Això sí, esperant la presentació; llig el meu discurs cada dia moltíssimes vegades i espere les falles amb moltíssima alegria i il·lusió. Encara que tampoc vull que vinguen ja, perquè el temps passa molt ràpid, sobre tot, estos mesos. Eres fallera de primer premi? Sí, vaig a per totes, anem a per totes. Què creus que va a passar després de la cremà del monument? Hi haurà un abans i un després? Quedarà un bon record guardat i que mai oblidaràs? Pot ser hi haja un abans i un després, un record sí va a quedar, estic segura! Perquè sóc, enguany, la Fallera Major d’esta gran Comissió, i eixe record tan bonic quedarà per sempre.

***** De seguida passem a entrevistar als representants infantils. Bona vesprada, Catalina i Arturo, anem a començar la vostra entrevista i les preguntes van a ser per als dos. Quants anys teniu, a quin col·legi aneu i quines són les vostres aficions? C: Vaig al col·legi la Purísima d’Alzira, tinc 10 anys i m’agrada molt la natació. A: Tinc 9 anys, vaig al col·legi la Purísima i m’agrada practicar esports com futbol, rugby i tennis. Jugue en el Rugby Club Alzira.

Bé, anem ara amb una pregunta més fallera: què vos va animar a ser fallera major infantil i president infantil? C: Em vaig animar perquè la meua germana va ser fallera major infantil i em donava un poc d’enveja. També perquè Susana és molt amiga meua i en el seu any m’ho vaig passar molt bé. Catalina, quan va ser la teua germana Fallera Major Infantil? En 2018. A: Jo em vaig animar perquè Joan se’ho va passar molt bé i m’agrada el monument. Doncs, eres aficionat al monument? Sí, enguany guanyem segur. Cóm esteu vivint la falla enguany? C: Molt nerviosa i ho estic passant molt bé jugant en la falla, fent nous amics d’altres comissions. A més, una amiga meua del col·legi és Fallera Major Infantil de la Gallera i la puc vore en les presentacions. A: Estic content, nerviós i bé. Encara que creguem saber la resposta… Arturo, eres més de festa o de monument? A: M’agrada més el monument perquè m’agrada anar a vore la falla, cóm la fan i cóm es queda de bonica quan ja està pintada. I vore com potser guanyem. Catalina, dels 3 dies de falles, en quin t’ho passes millor? El dia dels premis és el que més m’agrada i enguany que sóc Fallera Major Infantil estaré molt nerviosa. Cóm vos porteu amb Blanca i Amado? C i A: Molt bé, són molt simpàtics i ens tracten molt bé. Per a acabar, teniu algun desig per a estes falles? C: Que faça bon temps en falles. A: Guanyar el primer premi, o doblet.

Sonia Mascarell, Lidia Muñoz i Ana Borrás

QUÈ HEM FET DES DE LA COMISSIÓ DE CULTURA ENGUANY?

1.– Hem organitzat la XIX edició del Concurs de Pintura “Falla Plaça Major” i han participat 22 artistes amb un total de 36 obres procedents de Villena, Ontinyent, València, Alginet, Carcaixent i Alzira.

2.– També hem comptat amb la participació de l’escultor Jesú s Martín “Chule”, que en l’acte d’inauguració, ens va explic ar que les seues obres estan fetes de diversos metalls reciclats. Ens acompanyaren també les Falleres Majors d’Alzira i el President de Junta Local.

3.â&#x20AC;&#x201C; II DonaciĂł de sang. embre, ov N de 8 l de a ad pr es v la t n ra Du al voltant de 30 persones es decidiren a salvar vides amb esta activitat solidĂ ria.

100

4.– El nostre faller Luis Vidal ens va sorprendre amb un sho w cooking de Decoració amb guarnició. Allí estavem superatents seg uint els seus passos i compartint una vesprada agradable i divertida. Volem agr air especialment a Luis la seua dedicació per organitzar esta activitat.

101

5.– Divendres següent clausurÀrem la XXIV Setmana Cultur al entregant el Diploma i el Premi que acredita com a guanyador de la XIX Edició del Concurs de Pintura a Antonio Climent Quiles amb l’obra “Estació”.

102

6.– I els menuts també han tingut el seu concert de rock: amb Nanets Band, cantàrem i ballàrem cançons dels anys 50 i 60 acompanyades de la pallassa Pupetes. A més la finalitat va ser solidària per als projectes humanitaris de les Germanes Franciscanes de la Immaculada.

7.– Com heu de saber, som pioners en l’edició de llibres dedicats als nostres fallers d’Honor. Tenim ja 40 publicacions, i enguany Alfonso Rovira ens ha escrit l’obra “Personajes que han dejado huella en Alzira”, on apareixen persones que coneixeu segur. Vos recomanem la seua lectura.

103

Una Iniciativa Editorial que abasta 40 volums publicats

Falla Plaça Major d’Alzira 2020

105

Una xifra molt rodona Corria l’any 1978 i un grup de fallers de la Placeta, en una encertada decissió, tingueren la genial idea de que la falla editara un llibre en edició exclusiva i numerada, per obsequiar als seus Fallers d’Honor. Fins aquell moment, els obsequis havien sigut d’allò més variat: clauers, encenedors, bessons i agulla de corbata (tot amb l’escut de la falla), amb l’inestimable ajuda del “joier oficial” de la Comissió, Enrique Revert; un plat de ceràmica (que encara adorna comedors i paellers de molts dels fallers i fallers d’honor de l’època), etc., etc. Però aquella idea, que podria haver sigut efímera, ho va canviar tot. Així nasqué “Notes sobre el Monestir de la Murta” (1979), el primer llibre de la nostra iniciativa editorial. L’obra, amb textos d’Eduard Soler i Estruch i il·lustracions de qui fóra nostre Director Artístic, Vicent Sanz-Castellanos, va ser impressa als tallers de Cartonatjes Suñer, propietat del nostre President d’Honor Perpetu, l’insigne alzireny, En Lluís Suñer Sanchis i per primera i única vegada, anava enquadernada en pell autèntica. Va ser presentada el 10 de febrer de 1979, en el multitudinari Sopar de Gala en Homenatge als nostres Fallers d’Honor, Amics i Col·laboradors (preciosa costum que la falla encara manté), celebrat en aquella ocasió en els salons del Club de Tennis Alzira, siguent President Alfredo Peretó Comins i Fallera Major Amparo Fontana March.

106

Sobra dir que la iniciativa va ser un èxit en tots els sentits i que de seguida, es va proposar mantindre-la. De segur que ningú pensava en aquell moment que duraria tant en el temps, però faltaven encara dos elements per aparéixer en l’equació. A l’hora de buscar un nou text que editar i publicar, el nou President, Paco Ruiz Beltrán, va suggerir la possibilitat de parlar amb un jove professor d’història que podria ser l’autor del nostre segon volum. Aquell jove mestre no era altre que l’estimat amic Bernat Montagud Piera. I l’obra que va decidir presentar i que finalment fou publicada, era “Alzira. Mito, leyenda, historia” (1980). Este segon volum, imprés als tallers d’Arts Gràfiques Soler, de València, va comptar amb la supervisió editorial del tercer element de l’equació de la que parlàvem: Bernat Primo Monserrat. Carletí afincat a Alzira, faller

de la Comissió des d’el moment de la seua refundació, l’any 1972 i impressor de professió, Primo va acompanyar Montagud durant tot el procés d’edició del llibre, amb incontables viatges a la capital del Túria, per replegar les galerades, fer les correccions pertinents, etc., etc. I d’esta manera, els dos Bernats (i Bernat, Sant Bernat, és el nexe: fill de Carlet, màrtir a Alzira), iniciaren una relació d’amistat i treball comú, que ja dura més de quaranta anys. Quaranta anys. La casualitat ha fet coincidir en l’exercici 2019-2020, el quaranta volum editat per la Comissió: “Personajes que han dejado huella en Alzira”, obra de l’inigualable Alfonso Rovira Marín; el quaranta aniversari de la publicació de “Mito, leyenda, historia”; i tot això en un exercici que acabarà el dia de la cremà del present any 2020. Una xifra massa rodona com per a deixar-la passar i no celebrar-la com calia, fent un breu repàs de la trajectòria editorial de la Falla Plaça Major d’Alzira, pionera en esta tasca a la nostra ciutat i que amb aquella idea brillant, ha contribuït a augmentar el patrimoni cultural alzireny.

107

Per a començar, demanàrem a algunes plomes il·lustres –Bernat Montagud, Aure Lairón, Agustín Gregori i Alfonso Rovira–, que ens tiraren una maneta per a portar a terme la nostra celebració, aportant uns textos que es poden llegir a continuació. Després vam pensar en respectar en el nostre llibret d’enguany, l’estètica que venim utilitzant per a l’edició dels llibres amb que obsequiem als fallers d’honor. S’han utilitzat les mateixes tipografies i hem rescatat de l’oblit algunes de les orles que per a aquells llibres van dissenyar (i quan diguem dissenyar, volem dir “dibuixar amb llapissera i entintar”) els magnífics artistes que hem tingut a la nostra Comissió, com són Vicent Sanz-Castellanos i Félix González. No serà l’aspecte més modern, tampoc el més colorit i inclús hi haurà qui pensarà que no aprofita al màxim les avantatges tecnològiques de hui en dia. I provablement tinga raó, però pensem que sí que és el més reivindicatiu d’una època i sobretot, d’una idea, que s’ha convertit en costum i senya d’identitat de la Falla Plaça Major. I per últim, i per a tancar el cercle, vam decidir utilitzar com a peu de pàgina, junt al número de cadascuna de les mateixes, el “sello editorial” de la Comissió, nostre “ex libris”, potser desconegut per a molts, però que ve apareguent estampat en or en la contracoberta de cadascún dels nostres llibres des de 1980: l’escut de la falla sobre l’al·legoria d’un llibre obert. Simple, sí. Eficaç, també. Per últim, indicar que a la pàgina següent apareix la relació completa dels 40 volums que portem editats fins al dia de hui en els últims 40 anys. No en tots els exercicis fallers: hi ha hagut pantanades, riuades i altres herbes contra les que no s’ha pogut lluitar. Però hem arribat a una xifra que difícilment les persones que iniciaren este meravellós viatge d’esforç i sacrifici, però també d’emoció i satisfacció, hagueren pogut imaginar. Per a tots ells i elles, però també per als que han participat, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, Fallers d’Honor en general, en definitiva, a tots els que ho han fet possible, va dedicat este homenatge i el nostre més sincer agraïment i reconeixement. Quaranta anys. Quaranta volums. Passen i vegen.

108

Relació dels 40 Volums Editats per la Falla Plaça Major d’Alzira 1979 Notes sobre el Monestir de la Murta Eduard Soleriestruch

2005 ALZIRA Ayer y Hoy (II) Aureliano J. Lairón Pla

1980 Alzira. Mito, Leyenda, Historia Bernat Montagud Piera

2006 Imágenes de la Pasión. Semana Santa de Alzira. Bernat Montagud Piera

1981 Alzira. Arte en su Historia Bernat Montagud Piera

2007 Voces de la Pasión. Semana Santa de Alzira. Bernat Montagud Piera y Alfonso Rovira Marín

1982 Historia de Alzira (I). Rafael Sifre Pla 1984 De Al-Yazirat a Jaime I Eduardo Part Dalmau 1985 José Segrelles Albert. Biografía Pictórica. Bernat Montagud Piera 1986 Historia de Alzira (II). Rafael Sifre Pla 1987 Historia de Alzira (III). Rafael Sifre Pla

2008 Documentos de la Pasión. Semana Santa de Alzira. Aureliano J. Lairón Pla 2009 La Agricultura en Alzira. Una visión panorámica de medio siglo. 1950-2000 (I) Miguel Frasquet Barber 2010 Luis Suñer Sanchis. Xavier Sierra Parra

1989 Alzira. Estudios Artísticos (I) Bernat Montagud Piera

2011 La Agricultura en Alzira. Una visión panorámica de medio siglo. 1950-2000 (II) Miguel Frasquet Barber

1990 Alzira. Estudios Artísticos (II) Bernat Montagud Piera

2012 ALZIRA Ayer y Hoy (III) Aureliano J. Lairón Pla

1992 Historia de Alzira (IV). Rafael Sifre Pla

2013 La Agricultura en Alzira. Una visión panorámica de medio siglo. 1950-2000 (III) Miguel Frasquet Barber

1993 Espigolats. Eduard Soleriestruch 1994 Señas de Identidad. El Escudo y la Bandera de Alzira. Aureliano J. Lairón Pla 1995 Sant Bernat Màrtir. Fuentes Literarias e Iconográficas. Bernat Montagud Piera 1996 Historia de Alzira (V). Rafael Sifre Pla 1997 La Plaça Major de Alzira y su entorno. Montagud, Lairón, Rovira, Benedito y Botella

2014 La Agricultura en Alzira. Una visión panorámica de medio siglo. 1950-2000 (IV) Miguel Frasquet Barber 2015 La Agricultura en Alzira. Una visión panorámica de medio siglo. 1950-2000 (V) Miguel Frasquet Barber 2016 Alzira. Miradas a la Ciudad. 1972-2015 (I) Bernat Montagud Piera

1997 Falla Plaça Major. Llibre del Centenari. La Comissió

2017 Alzira. Miradas a la Ciudad. 1972-2015 (II) Bernat Montagud Piera

1998 Charlas Radiofónicas. EAJ 54 Radio Alzira. Eduard Soleriestruch

2018 Dones amb veu. Antologia poètica

1999 L’Alzira del Rei En Jaume Eduard Soleriestruch 2000 Vicente Sanz Castellanos. Obra incompleta (I). Sanz-Castellanos

2019 Lo que Alzira perdió en el Siglo XX Alfonso Rovira Marín 2020 Personajes que han dejado huella en Alzira Alfonso Rovira Marín

2001 Vicente Sanz Castellanos. Obra incompleta (II). Sanz-Castellanos 2002 Alzira. Estudios Artísticos (III) Bernat Montagud Piera 2003 ALZIRA Ayer y Hoy (I) Aureliano J. Lairón Pla 2004 El Gran Teatro de Alzira Inés Orts Cebolla

109

Quadragèsim Aniversari de “Mito, Leyenda, Historia” Bernat Montagud Piera Historiador El 14 de febrer de 1980, els tallers valencians d’Artes Gráficas Soler, S.A. imprimirien 325 exemplars del meu primer llibre: “Mito, Leyenda, Historia”. Obra que, dies després, va ser remesa a Enquadernacions Chuliá al fi d’anticipar-se a les festes josefines i ser distribuïda entre els Fallers d’Honor de la Comissió Plaça Major d’Alzira, promotora de la publicació. Culminava així el projecte i compromís que falla i autor havíem adquirit l’any anterior. El meu propòsit en estes línies es limitarà a compartir la seua gènesi amb el lector. Per a glosar-ho, compte amb la intervenció de dos experts en les matèries sobre les que versa el llibre. En Prehistòria i Antiguetat, el comentari correrà a càrrec d’Agustín Ferrer Clari, arqueòleg y director del Museu Municipal d’Alzira. Aurelià Lairón Pla, cronista de la ciutat i arxiver municipal, s’ocuparà de l’Edat Mitjana. En març de 1979, mentre participava en un sopar que havia organitzat la falla Camí Nou, vaig entaular conversació amb Paco Ruiz. Qui era president de la falla Plaça Major vingué a proposar-me l’el·laboració d’un text que afiançara l’original idea d’obsequiar als Fallers d’Honor amb un llibre. Anava a ser el segon volum de l’entitat y el successor de “Notes sobre el Monestir de la Murta”, que havia escrit N’Eduard Soler i Estruch i il·lustrat En Vicent Sanz Castellanos. A més d’un repte, em va suposar un al·licient. Per aquella època, exercia com a docent a l’Institut Pío Baroja d’Irún i necessitava engreixar el meu expedient amb mires al trasllat. I, l’ocasió de fer una cosa que sempre m’ha atret: investigar.

111

Vaig acceptar d’immediat i vaig partir d’un estudi, publicat anys abans en tres números de la revista “Marjal” que dirigia el catedràtic en història Francisco Roca. El composaven cinc aproximacions a la història d’Alzira compresses entre la Prehistòria i l’Edat Mitjana. Vaig utilitzar com referent la metodologia que empleava el catedràtic Joan Reglà en el seu llibre “Comprendre el món. Reflexions d’un historiador”. A través de la mateixa, vaig tractar d’afondar en les arrels de la meua ciutat. I va ser així, sense apartar-me de les seues pautes, com a la seua vegada portaria a terme el següent projecte de 1981: “Alzira, arte en su historia”. Un llibre que abarca des d’els temps forals a l’actualitat. El meu antic professor Reglà afirmava que la història general s’escrivia a partir de les històries locals. I eixe anava a ser el propòsit que va guiar ambdós llibres. I, el punt de partida d’ulteriors publicacions. Les monografies sobre els escultors Casterá Masiá i Antonio Ballester, “El pintor Teodoro Andreu”, “Imágenes de la pasión”, “Sant Bernat mártir, fuentes literarias e iconográficas”, “Alzira. Estudios artísticos I, II y III” o els dinou “Contes de l’Illa” són, en certa manera, prolongació d’aquells dos primers estudis.

112

Per a la part gràfica, en un primer moment, vaig pensar acompanyar el text amb fotografies. No obstant, al comentar-ho amb el pintor Manuel Boix, este va tindre la generositat de brindar-me la seua col·laboració i concitar en el seu taller de L’Alcúdia les de Rafael Armengol, Joan Verdú e Isaac Blasco. Una liberalitat i esforç que donarien lloc a un resultat esplèndid. Tot un luxe. Un dibuix al·legòric del tema i una il·lustració de gran format completarien cada capítol. Dibuixos a plumilla que rubricava cada artista i posava de manifest la força i personalitat dels artífexs.

Nota de premsa del diari “Las Provincias”, del 14 d’abril de 1981

113

Un any després, l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Institut Rei En Jaume, que presidia Fernando de la Concepción, portaria a cap la reedició. Mitjançant la cessió desinteressada dels fotolits, per part de la Falla de la Plaça Major, es va lograr reduïr el preu del volum. Enquadernat en rústica, l’estudi tindria ocasió d’ampliar el recorregut. Trajectòria que s’iniciaria a partir de la seua presentació durant abril de 1981 al Saló d’Actes del centre. Tal va ser l’origen del meu encontre i afecte pels fallers de la Plaça Major d’Alzira. Conste el meu reconeixement per l’iniciativa. Un projecte que ha tingut continuïtat i que serveix com referent a altres associacions falleres. Encertada manera de divulgar retalls de la història alzirenya, en la que em congratule d’haver participat. I ara, al cap de quaranta anys i quasi como si fóra ahir, aprofite per a donar les gràcies a quants ho feren possible. Editors i lectors.

114

El llibre “Alzira. Mito, leyenda, historia” continua ensenyant-nos el camí a seguir Agustí Ferrer Clari Arqueòleg municipal i director del MUMA

L’estimat amic Bernat Montagud em proposà escriure unes línies dedicades a un del seus llibres amb motiu de complir els 40 anys de la seua edició. Al dir-me que es tractava d’“Alzira. Mito, leyenda, historia” no vaig poder negar-me, ja que he de reconèixer que sempre l’he considerat imprescindible per a introduir-nos en les primeres etapes de la història d’Alzira. No en va, a pesar del temps, encara continua sent un dels llibres que recomanem tant per als estudiants com per als interessats en els temes tractats en els seus apartats. Podríem definir “Alzira. Mito, leyenda, historia”, com el manual bàsic e indispensable per al coneixement dels orígens del poblament del nostre territori i la constitució d’Alzira com a poble, des de la prehistòria fins l’arribada de Jaume Ier. Un llibre d’obligada lectura per a tots els que vulguen introduir-se en l’estudi de les diferents etapes històriques que han anat marcant l’evolució cultural i social d’Alzira, a través de la ingent informació que Bernat va reunir en ell, fruit del seu constant indagar, consultant per una banda diverses publicacions i per altra aprofundint en documents originals en l’Arxiu; com també visitant llocs singulars, així puc testimoniar les seues visites a les excavacions arqueològiques en el jaciment de la Muntanya Assolada, per a conèixer de la mà del director de les campanyes Bernat Martí, els resultats de les investigacions. El suggerent títol ho diu tot “Alzira, Mito, leyenda, historia”, un ambiciós treball de divulgació que recull i exposa abundants notícies, de teories i de creences, de conjetures i de realitats que han anat formant cos, ... amb les quals al llarg del temps s’ha configurat una història de la que hem de discernir, lo vertader de lo fabulós, cosa que, gracies a la manera d’exposar-les amb total objectivitat i rigor, deixa en mans del lector, com a punt de partida per a continuar treballant en recuperar la història perduda. Al començament del llibre Bernat ens adverteix: “El encendido nacionalismo de cronistas e historiadores regnícolas, vertió páginas de evocación sugestiva, pero de escaso rigor científico, …”. Partint d’esta premissa, Bernat de manera objectiva, recull tota la informació disponible i ens la presenta per a que siga el lector partícip dels coneixements aportats i a partir d’ací continue les seues investigacions, ja que encara que segueixen notícies amb poca

117

base científica, baix el context de “mito y leyenda” en certa manera contribueixen a donar-nos pistes per a investigar i descobrir, en part al menys, el procés evolutiu del nostre poble. Un procés que com es pot seguir en l’articulat del llibre queda constatat que es llarg i complex, fent-se més que necessari una exhaustiva recopilació de dades, com és este el cas, no exempt de valentia i atreviment, per part de l’autor, per a resoldre o al menys intentar-ho, tan complicada madeixa d’històries sense caure en el tòpic del patrioterisme. La gran aportació d’informació consultada que ens dona el llibre, fruit com hem dit d’exhaustives consultes bibliogràfiques i d’entrevistes, ens mostra com els orígens de l’actual Alzira estan profundament arrelades en la terra regada i fertilitzada pel Xúquer, però també de vegades inundada, com així se’ns relaciona en un capítol dedicat al marc geogràfic, una descripció fonamental per a conèixer les particularitats físiques del territori on es va desenvolupar la vida dels nostres avantpassats i la nostra pròpia. Un espai estratègic on des de la prehistòria s’estableixen, entre la plana d’inundació del Xúquer, les muntanyes i les valls interiors, diferents assentaments que, en el temps, donen pas a constituir nuclis de població, dels que van sorgint poc a poc l’essència del poblament actual. Reconstruir el passat a partir de vestigis arqueològics i de les escasses fonts documentals clàssiques, ens condueix pel camí de les conjetures, tal es el cas de la localització de la llegendària Sucro, a la que se dedica, com es natural, una bona part del llibre, ja que ha sigut i encara és un enigma per descobrir a pesar dels estudis arqueològics realitzats en Albalat, Algemesí i Alzira, entre altres localitats de la Ribera. Els restes arqueològics que s’han trobat en diferents jaciments, si be indiquen una ocupació, en cap moment es pot afirmar amb rotunditat l’adscripció de la citada Sucro, així que front al sensacionalisme de la premsa, que en ocasions ens sorprèn amb notícies de troballes i atribucions, cal ser prudents i continuar investigant. El mateix Bernat ens confessava: “Si la prudencia fuese nuestro único móvil, indudablemente renunciaríamos a redactar esta primera parte de las aproximaciones, pero junto al justificado temor a ser tildado de atrevimiento, recalcamos el afecto al pueblo natal y el deseo clarificador de ubicar todo el amplio marco histórico que precede a la musulmanización, bajo el significativo epígrafe de Mito, Leyenda e Historia, tratando de sintetizar aportaciones diversas sobre noticias referentes al pasado colectivo de los alzireños, intentando señalar como mito y leyenda, lo que como tal podemos considerar, y dar a luz en un intento uniforme, noticias históricas, que recientemente van abriendo el esperanzador camino del conocimiento de nuestra primera historia”. Molt al nostre pesar, després de 40 anys d’“Alzira. Mito, leyenda, historia”, comprovem que encara hi ha etapes de la nostra historia per descobrir, pel que, com diem al principi, el llibre continua sent vigent per a conèixer les nostres arrels i reflexionar al voltant de les qüestions que sens planteja en el llibre.

118

Les meues felicitacions a Bernat, per l’encert de fer un llibre que a pesar del temps recorregut segueix sent vigent i útil per a la consulta; als que contribuïren a enriquir-lo amb les seues il·lustracions; i a la Falla Plaça Major per contribuir a la seua divulgació.

Mite, llegenda, història Aureliano J. Lairón Pla Arxiver Municipal i Cronista Oficial

En febrer de 1980, patrocinada per la Comissió de la Falla de la Plaça Major, va vore la llum “Alzira. Mito, leyenda, historia”, obra del professor Bernat Montagud Piera, que va tindre el seu precedent en un treball d’apenes uns fulls titulat “Aproximaciones históricas alzireñas”, publicat als números 95 i 96 de Marjal, revista de l’Institut Sant Vicent Ferrer de la veïna localitat d’Algemesí. Bernat, professor meu a l’Institut de batxillerat Rei En Jaume de la nostra ciutat (cursos 1972-1973 i 1975-1976), havia romangut exercint la docència entre 1977 i 1979 a l’Institut Pio Baroja d’Irún (Guipúscoa). I va ser allí, al País Basc, lluny per tant de la seua terra, on va redactar la major part del que es convertiria en la seua gran aportació a la bibliografia alzirenya juntament amb el seu posterior llibre “Alzira. Arte en su historia” (1981), editat també per la mateixa comissió. Si en “Alzira. Mito, leyenda, historia” va tractar de l’espai i del temps, açò és, de la geografia i la història més remota del nostre poble i de la seua gent, en “Alzira. Arte en su historia” anava a tractar de les manifestacions artístiques dels nostres avantpassats, bé com a autors materials, bé com a comitents, enregistrant tots i cadascun dels testimonis (edificis i obres d’art) existents a la ciutat. Fins a l’aparició d’“Alzira. Mito, leyenda, historia” –a la Falla de la Plaça Major, presidida llavors pel recordat amic Paco Ruiz Beltrán, li cabrà sempre el gran honor d’haver auspiciat eixe i altres grans treballs d’investigació sobre el nostre poble–, la bibliografia sobre la història local era escasa, molt pobra, ja que es limitava a uns treballs puntuals dels alzirenys Vicente Pelufo Corts i José Mª Parra Ballester, ambdós arxivers municipals, i a treballs puntuals de Jaime Goig Company, Rafael Sifre Pla i Antonio Martínez Pérez, entre els nostres conciutadans, quan no a les aportacions puntuals sobre temes concrets de Miguel Eugenio Muñoz y Lucientes, Leopoldo Piles Ros, Julián Ribera Tarragó, Andrés Monzó Nogués i de Vicente Boix Ricarte, o a altres generals de professors universitaris com ara Antonio Ubieto Arteta, Manuel Sanchis Guarner, Ambrosio Huici Miranda, Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navarro, Antoni Ferrando Francés, Emilio García Gómez, Miguel Asín Palacios, Pierre Guichard, Andrés Monzó Nogués i Felipe Garín Ortiz de Taranco. En la primera part d’“Alzira. Mito, leyenda, historia”, Bernat Montagud traça les línies per les quals discorren les notícies que es poseïen fins a eixos moments pel que fa a la Prehistòria i la Història Antiga del nostre poble.

119

Les aportacions d’Antonio Martínez, Bernat Martí, José Aparicio, Miguel Gual, Domingo Fletcher, Miquel Tarradell i les informacions publicades en premsa (diaris i revistes) pel que feia a excavacions i troballes serviren de base per a historiar un llarg període –el que abraça desde el Neolític fins la Romanització–, del que, per sort, gràcies als estudis i investigacions d’altres autors en els últims quaranta anys, sabem ara molt més. A la segona part de l’obra es tracta de bona part de la nostra història dins l’etapa medieval, particularment de la islamització de les nostres terres –en realitat quan el nom d’Alzira comença realment a aparéixer en el mapa i a formar part de la història– i dels primers anys de l’ocupació cristiana després de la conquesta i de la incorporació d’Alyazirat a la civilització cristiano-occidental de la mà del monarca Jaume I. D’esta segona part hi ha que destacar les notícies pel que fa a la importància de la vila com a espai amb valor estratègic, la qualitat intel·lectual d’alguns dels seus habitants, les anotacions al triple credo: musulmans, mossàrabs i jueus i, finalment, la repoblació amb els nous vinguts, gent d’Aragó, Catalunya, Navarra i d’altres parts. Cal destacar, així mateix, l’apartat dedicat a Ahmet, Zaida i Zoraida, musulmans riberencs convertits al cristianisme que van patir a Alzira, escenari de la tragèdia, el seu martiri i que esdevingueren amb el temps en els seus patrons, el tractament dels aspectes econòmics en la transició del domini musulmà al cristià, les notícies sobre els espais públics: mesquites i banys àrabs, i els primers edificis cristians: esglésies i convents, sobre les excavacions realitzades l’any 1976 a la Plaça del Sufragi i l’any 1979 al barri de la Vila i, finalment, les biografies i alguns textos de gent com, entre altres, Ben Jafadja, Ben Amira, Ben Al-Zaqaq i Aben Tomlús, personatges importants de la literatura arabigo-valenciana naturals de l’illa del Xúquer. “Alzira. Mito, leyenda, historia” va suposar el tractament de forma seriosa i rigorosa, per primera vegada, de la nostra història. El professor Montagud tenia la formació universitària i acadèmica adequada i la va posar al servici d’Alzira i dels alzirenys. Bernat, amb la seua capacitat per a concitar complicitats, aconseguí la implicació d’una sèrie d’artistes rellevants pe a il·lustrar la seua obra. Em referisc a Rafa Armengol, Manolo Boix, Joan Verdú i Isaac Blasco. Jo vaig tindre l’honor de ser deixeble d’este home que ha prestigiat a Alzira a través del seu treball i que ha tingut el reconeixement per part dels seus alumnes i dels seus conciutadans, en haver sigut distingit amb la Insígnia d’Or de la ciutat i en haver donat nom a una de les principals vies públiques de l’Alzira Contemporània. Va ser tot un luxe poder disfrutar en el seu moment de les seues classes a l’Institut del carrer Gandia i ho ha sigut, posteriorment, poder compartir hores d’investigació i treball que també han donat els seus fruits a través d’iniciatives i publicacions que hem compartit, com ara la celebració del centenari de la novel·la “Entre naranjos” de Vicente Blasco Ibáñez o l’edició, també amb nosaltres José Carrillo, del llibre “Alzira, L’Illa del Xúquer”. Ens vincula, a més, l’estima per la nostra Setmana Santa. Ens hem prologat i presentat llibres i hem compartit molts i bons moments.

120

Bernat Montagud, amb els recordats Consuelo Aranda i Jesús Emilio Hernández van influir notablement a descobrir la meua vocació per la història i pels arxius. I tan sols per això, que no és poc, els estaré sempre agraït. De Bernat, a més, he deprés moltes coses més. Li agrairé sempre els seus bons i profitosos consells, el haver influït en la presa de decisions pel que fa a posar a cadascú en el seu lloc i també, com no, la seua generositat en ajudar quan és necessari i per estimular en els més jóvens l’interés i la passió per la història i pel nostre poble.

La falla de la Placeta cumple cuatro décadas haciendo cultura Alfonso Rovira Marín Radiofonista i Cronista Gràfic Oficial Con el libro que me han publicado en este ejercicio fallero, “Personajes que han dejado huella en Alzira”, la comisión de cultura de la falla de la Placeta, primera en editar libros históricos de Alzira, cumple la importante cifra de 40. El “trabuqueti” Alberto Primo, el “convoyador” de que escribamos en el “llibret” de este año 2020, me incita a que, con otros compañeros que durante estos años hemos colaborado en las publicaciones, escriba algunos renglones sobre mi presencia en estos libros. Aclaremos que el “sobrenombre” que le he acotado a Alberto, “Trabuqueti”, viene del mejor técnico de sonido que tuvo la Cadena SER, mediado el siglo XX, Rafael Trabuqueti, que realizaba unos extraordinarios montajes musicales para los programas que se emitían en esta cadena radiodifusora. En 1997 la falla de la Placeta, editaba dos libros con motivo del centenario de la falla. Uno trataba de los monumentos y multitud de fotos históricas. El otro, “La Plaça Major d’Alzira”, en su prólogo decía: “Cinco son los autores en torno al proyecto de trazar una aproximación a la Plaça Major de Alzira –lugar donde la comisión fallera asienta su monumento “josefino”– desde diferentes prismas, redactados por diversos investigadores –señala el prologuista Bernat Montagud–, a los que me une profunda relación de afecto y amistad. Las líneas de trabajo que conforman esta antología que el lector encontrará, están en torno a uno de los espacios más emblemáticos de los alcireños como es la Plaza Mayor. En esta colección de trabajos colaboraron por este orden: Bernardo Montagud, Aureliano Lairón, María Teresa Benedito, Alfonso Rovira y Bernat Sanchis. En cuanto a participación del que sucribe, “La plaza punto de encuentro. Sus calles adyacentes y los vecinos que en ella vivían alrededor de los años cuarenta” –del pasado siglo, claro–, señala en el prólogo Bernat Montagud: “Constituye un autorretrato del autor, el infatigable cronista de las vivencias del ciudadano alcireño. Pocos habitantes de la capital histórica ribereña pueden hacer gala de las virtudes que, como periodista, atesora este escritor. A tantos años de actividad en la añorada 123 Radio Alzira, donde culminó su carrera profesional como

director de la misma –y participación en decenas de asociaciones culturales, lúdicas y religiosas– sigue tras su jubilación, la ímproba tarea de investigador. Semanalmente aporta una crónica en el diario Levante sobre temas de Alzira, donde ha llegado en este año 2020, a cumplirse 28 años en los que ha sobrepasado más de 1.140 crónicas. Propietario de valioso archivo fotográfico iniciado en la primera delegación del periódico Levante en 1965”. Mi participación en aquella publicación, se iniciaba con una acuñación del médico don Manuel Just, que decía: “Alzira, poble de pandereta, que al mercat li diu Plaça, i a la Plaça, Placeta”. El texto, acompañado de varias fotos históricas, ocupa 24 páginas y comienza así: “La plaza era, como cualquier pueblo, el punto principal de reunión y de realización de los actos cívicos más importantes. A lo largo de la historia de Alzira, la Plaza ha tenido varios nombres; del Arrabal, San Agustín, Emilio Castelar, hasta el término de la más incivil de la guerras que se denominó del Caudillo y en la actualidad Plaça Major. Varias remodelaciones urbanísticas ha sufrido, pero existen solares, como el de la casa que se derribó donde estaba la tienda de “Hispano-Olivetti”, que da vergüenza ajena en la plaza Mayor de un pueblo…”, continúa el artículo desgranando desde quien vivía entre el número 1 y el 71. “Voces de la Pasión”, fue publicado en el 2007. Fue compartido con Bernardo Montagud, que se ocupó del texto y el que suscribe, de grabaciones de disertaciones de los distintos pregoneros que vinieron a Alzira desde 1983. Hubo que escuchar 23 pregones y seleccionar los cortes de voz de tres minutos cada uno, en el momento que se refería a Alzira y otra sección de voz, cuando hablaba de nuestra Semana Santa. Un trabajo atroz, pero ahí está el documento en un CD, que se entrega con el libro, para escucharlo. Consuelo Berenguer, la autora del prólogo, señala que: “Además, los reponsables de esta publicación, para trabajar con él, han tenido ocasión de elegir a Alfonso Rovira, para completar el título del libro “Voces...”. Creo que es una de las mejores publicaciones de Semana Santa, por la documentación que se recoge en él, donde se incluyen fotos, firmas y textos de todos los pregoneros, además del árduo trabajo de transcribir al papel las grabaciones de todos los que intervinieron en el programa “Figuras de la Pasión”, que Radio Alzira transmitió durante cinco días desde el Polideportivo “Fontana Mogort” en 1987. El pasado año 2019, la falla patrocinó el titulado “Lo que Alzira perdió en el siglo XX” –que no está todo reflejado en él, hay más, por supuesto–. Una publicación que recoge multitud de edificios, personajes y otros que el lector podrá descubrir al pasar páginas… Y, por último, de momento, “Personajes que han dejado huella en Alzira”, es el de este año 2020. Como dice mi compañero Cronista, Aureliano Lairón en el prólogo, lo que presentamos en el libro, no son sino recuerdos, semblantes, rasgos de personas a los que casi todos conoció el autor, que han dejado huella en nuestro pueblo. El trabajo es, principalmente, para que los alcireños sepan, conozcan y valoren a las personas que han contribuído con su quehacer a hacer más grande y, en ocasiones, habitable y humano nuestro pueblo y 124 también a prestigiarlo.

Avgda. Sants Patrons, 20 - Telèfon 96 241 12 68 Avgda. Sants Patrons, 31 - Telèfon 96 241 10 62 ALZIRA

Un llibret de 1940 (el segon llibret d’una falla de la Placeta)

Continuant la tasca que vam començar l’any passat, de rescatar de l’oblit els Llibrets més antics de la nostra comissió, enguany reproduirem el segon llibret d’una falla plantada a la Placeta, que en aquell any de 1940 ja havia deixat de ser Plaza de Emilio Castelar i s’anomenava Plaza del Caudillo. Recentment acabada la fratricida Guerra Civil que malauradament tingué lloc a Espanya des de 1936 a 1939, la nostra ciutat intentava recuperar poc a poc la normalitat, que encara tardaria alguns anys en aplegar, però entretant l’esperit faller que havia estat oblidat en els terribles anys de la guerra, tornava a reviure i una nova Penya anomenada “La Flama”, continuant l’exemple de la Penya “Cascabell”, que ja havia plantat falles abans del 36, i decidida a renovar el festeig faller, es posà mans a l’obra per a replegar diners en els que poder plantar al març següent una nova falla a la Placeta. Com a prova d’açò conservem una participació d’una pesseta del número 09758, per al sorteig de la Loteria Nacional de Nadal de 1939 (reproduïm en les pàgines següents les dos cares de dita papereta)… I així al març de 1940 de nou hi va haver una falla a la Placeta… i de nou hi va haver un Llibret per a fer l’explicació d’eixa falla. Com podreu comprovar per la reproducció facsímil d’aquell llibret que incloem a les pàgines següents, era un llibret prou atípic, pel format tan menut (apenes era una octaveta), segurament per la penúria econòmica, i per la simbologia política que apareix a la portada, totalment aliena a la simbologia fallera (Bandera Nacional, Escut, “Saludo a Franco”, etc...), segurament per la penúria política, i que hui la consideraríem “políticament incorrecta”, per part de la majoria, però si el resultat de la guerra haguera sigut el contrari, segurament la simbologia també seria distinta (Bandera Republicana, la Corbella i el Martell, etc…). Però les circumstàncies eren les que eren, i una majoria per temor i alguns per oportunisme, hagueren de posar bona cara al mal temps i cantar el “Cara al Sol”, encara que estiguera núvol i tronant…, per tal de congraciarse amb les “Autoritats Competents” i d’esta forma aconseguir l’objectiu de Burlar la Censura, que en 1940 n’era duríssima i, només per mirar de reüll a alguna autoritat civil, militar o eclesiàstica o a un falangista d’a peu o per una coma o un accent mal possat, et podien dur a la pressó en menys que canta un gall. El llibret, que va ser imprés a la Impremta Muñoz, consta de 20 pàgines interiors, en paper de 50 ó 60 grs. més les cobertes en cartolina de 180 grs. Huit pàgines són de publicitat (en paper de color rosa pujat), on apareixen els anuncis que són mostra i testimoni d’alguns establiments comercials que pogueren sobreviure a la guerra, i que al 1940 ja estaven funcionant a Alzira amb quasi normalitat. Les restants 12 pàgines de text (en paper blanc), comencen amb una Salutació de la Peña Artística La Flama, que formaba la Comissió i una Presentació en dos pàgines en vers,

126

seguida de tres pàgines, també en vers, baix el títol de Comensa la festa, panorama fallero, que firma Bernat Fontana Martínez, i acaba el llibret amb l’Explicació de la Falla, en sis pàgines escrites en vers i firmada per Els Falleros. No tenim cap fotografia ni esbòs d’esta falla, però sí sabem que el tema que tractava, suggerit per una imaginària carta dirigida al president, des de l’Infern, i que firmava Pere Botero (Jefe de Calderes), era “Els Pecats Capitals” i el motiu principal era una gran caldera i un dimoni amb una forca, que aventava el foc on es cremaven els 7 Pecats Capitals. Esperem que passeu un ratet agradable repassant este Llibret de 1940, el SEGON LLIBRET d’una Falla plantada a la nostra Placeta, i si s’ho passeu bé, a l’any que ve igual podríem continuar repassant llibrets antics.

La Delegació del Llibret

127

Un llibret de 1940

Alba

Carrió Martínez FALLERA MAJOR D’ALZIRA

2020

A la teua comissió de la Falla de la Plaça Major ens sentim molt orgullosos de que tu sigues enguany la màxima representant de les Falles d’Alzira i et desitgem, de tot cor, que tingues un Feliç Regnat i siga per a tu un any inoblidable. Enhorabona, Alba!!!

Las Fallas y los Bomberos Algunas veces a los niños se les suele preguntar: ¿qué quieres ser de mayor? “¡Bombero”!, responden sin dudarlo. El que suscribe, de “mayor” ha llegado a serlo… pero “honorífico” del parque Ribera Alta en Alzira, desde hace 38 años. El nombramiento fue efectivo el 8 de marzo de 1982, festividad de San Juan de Dios, patrón de los bomberos. Fue idea de Bernardo Mascarell, entonces jefe del parque, cuando era el encargado de transmitirnos por Radio Alzira las noticias producidas de las intervenciones de su quehacer profesional. Que tengamos noticias, no existe en ningún parque de España esta distinción, que es un orgullo para el que desempeña este “cargo” en el de Alzira, si además tiene el “privilegio”, con permiso del jefe, de formar parte cada año, la noche del 19 de marzo, en la “cremá” de las fallas, embutido en el ignífugo traje de bombero y protegido con el típico casco protector, con el equipo destinado a la quema de los monumentos más grandiosos de las barriadas alcireñas, como son las fallas de Santos Patronos, “Camí Nou”, Plaza Mayor y “El Mercat”. Como pueden imaginar nuestros lectores, el bombero honorífico no “toca” una manguera; ni interviene en el control de la quema del monumento. Su misión es dejar constancia del trabajo de los profesionales con impresionantes imágenes fotográficas que tienes el privilegio de realizar, puesto que te puedes aproximar a las llamas tras los bomberos en el momento que sale “disparado” el chorro de agua por la manguera a gran presión. Lo que recoge la lente de la cámara es impresionante. La combinación de colores que resultan de las “tomas” son asombrosas; la iluminación eléctrica, la luz que producen las llamas de la falla, el chorro de agua y los bomberos esparciéndola, son imágenes espectaculares.

136

Cuando este año 2020, este bombero honorífico esté en la “cremá”, habrá pasado un mes de haber cumplido 89 años… y seguimos. Al año próximo, 2021, si Dios lo permite, nuevamente nos aproximaremos a las llamas.

La planificación para la “cremá” La nit de Sant Josep, requiere en Alzira una laboriosa planificación para evitar incidentes en la “cremá”. La razón está en una laboriosidad que comporta la “cremá” de todas las fallas. En los inicios del año correspondiente, dan comienzo los contactos entre el Consorcio de Bomberos y el Ayuntamiento. En estas reuniones participan el alcalde, regidor de fiestas, comisario de la Policía Local, presidente de la Junta Local Fallera y el encargado del almacén municipal, servicios de limpieza y Agrupación de Protección Civil y Cruz Roja, para realizar un “examen de consecuencias” con motivo de la denominada campaña de prevención de incendios de las fallas y solicitar este servicio en la “nit de la cremá”.

137

El Ayuntamiento ha de remitir la relación de las fallas, con el nombre identificativo de cada una y su ubicación, más los recursos materiales y humanos de que se dispone para poder colaborar los falleros con los bomberos. Una vez conocido el orden de premios conseguidos por cada falla, se determina conjuntamente con la Junta Local Fallera, el horario de la “cremá” de los monumentos, para atender la prevención de aquellas que estén previstas. Entre otros menesteres, la “cremá” no tendrá que dar comienzo hasta que no lo autorice el responsable de la dotación del equipo de bomberos. A lo largo del siglo XX, el progreso ha sustituido la tracción animal por la mecánica, las autobombas. Se han mejorado gracias a las escaleras extensibles y desarrollado diversos procedimientos químicos de extinción. Al mismo tiempo, las comunicaciones por radio ha hecho posible una rápida y eficaz coordinación. No era igual para los hombres del “fuego” que formaban el equipo de bomberos de antaño. Felicitamos efusivamente a estos profesionales, que con valor y coraje, viven pendientes y vigilantes, dispuestos a ayudarnos en cualquier siniestro que pueda producirse… y a la quema de las fallas.

Alfonso Rovira

Cronista Oficial y Bombero… Honorífico

138

Gràcies, Falles 2019 Benvolguts fallers. No és fàcil resumir en poques paraules les profundes emocions que he arribat a sentir el passat any en el qual vaig tindre l’orgull i privil·legi de ser la vostra Fallera Major. Contar el dia a dia, seria interminable perquè han sigut multitud d’actes als quals vaig assistir. Vos assegure que en cadascun d’ells, he pogut apreciar l’estima d’una falla a la seua Fallera Major. Si haguera de descriure l’any, en una sola paraula, sense dubte seria: GRÀCIES. Perquè heu fet que em sentira com una reina en cada acte i moment. Mai estaré prou agraïda per haver-me brindat l’oportunitat de poder conviure en tots vosaltres, per tota l’alegria i respecte que m’heu demostrat. Ressaltar l’amor a la nostra festa de la qual he pogut impregnar-me en tots els diferents actes en els quals he representat a la nostra falla. Em quede amb un trosset de totes i cadascuna de les comissions que he visitat i espere que el món faller sempre tinga un bon record meu. No puc oblidar a la JLF i el seu carinyo cap a la meua persona. El 2019 he tingut la sort de viure el “75 aniversari” i de vore l’esforç que ha suposat organitzar els actes commemoratius, moltes gràcies a tots de tot cor. Vullc mostrar la meua admiració a la Junta d’aquesta falla, encapçalada pel nostre President, Amado, per tot el treball desinteressat que fan i l’afecte que m’han demostrat tots els que la composen. La responsabilitat que implica aquest càrrec, ha sigut més lleugera de dur gràcies a tindre al meu costat a uns xiquets meravellosos, Joan i Susana. L’amor, la bondat, l’humor, la confiança, la dedicació, l’alegria i l’il·lusió han sigut constants en ells. Estic segura que si poguera elegir-vos ho tornaria a fer una i mil vegades, perquè junt a l’esforç i estima de les vostres famílies hem caminat formant una sola. El 2020 és un any de sensacions enfrontades, perquè per una part estic vivint els actes amb la il·lusió del que ja has viscut però, per altra banda tinc el gran honor de què el meu fill, Arturo, siga el president infantil, al costat d’una meravellosa xiqueta, Catalina. Arturo, tot el que viuràs aquest any serà una lecció de vida; disfruta i aprofita l’oportunitat de viure la falla de moltíssimes formes, perquè t’assegure que de totes elles vas a enamorar-te, i admiraràs totes les coses que per sort jo ja he pogut conéixer i que per sempre portaràs en el teu cor. Des d’ací el meu amor incondicional sempre.

Nieves Bernia Sanjuán Fallera Major 2019

141

“Noche de Bohemia y de Ilusión” Benvolguts lectors del llibret 2020 de la Falla Plaça Major. Abans d’endinsar-me en el que vull contar, permeteu-me que faça un poc d’història perquè pugueu entendre un poc més el que vullc transmetre i el que vaig sentir una ja marcada a foc Nit de la Plantà 2019. Sóc faller d’aquesta comissió ara ja fa quasi 15 anys i vos assegure que són moltes les vivències i històries que podria contar, havent format part de diferents Juntes Directives, dirigides per grans presidents i amics però, no res comparable amb el viscut el 2019, el qual vaig disfrutar amb una gran intensitat, en acompanyar a la meua dona, Nieves com a Fallera Major. No sóc faller de naixement perquè el meu cor està en Vila-real on de falles no sabem gaire, però part del meu ADN és borrianenc i està lligat directament amb grans figures del món de les falles de Borriana i ja sabeu... BURRIANA, PARIS i LONDRES. Aquest deu ser el motiu pel qual m’agraden tant les falles. Tornant de nou al 2019, vos assegure que si haguera de marcar en el meu cor i memòria un moment, seria complicat però, hi ha un record que vos assegure guardaré amb tot el carinyo del món, la “Nit de la Plantà”. Havia sentit moltes històries de la mencionada nit, al voltant del gran treball que fan els artistes i com no aquells fallers que fan vetla, ajudant a fer que tot acabe com ha d’acabar i que quan aplegue l’alba i els primers ullades de sol il·luminen la nostra volguda placeta, tot estiga preparat i els nostres monuments lluïsquen com ha de ser i es mereix la nostra benvolguda Comissió. Nits de nervis, de frases com “això ja ho havia dit jo”, el “césped” que no aplega, els decoradors que no arriben, els artistes que es retarden, una peça que no encaixa… i “sempre estem els mateixos”. La nit presentava bones perspectives, tot anava segons el previst… Però no em pregunteu per què però a les tres del matí faltaven rematar els últims detalls, els artistes ja havien finalitzat i havien deixat una falla preciosa i plena de color, però els voltants no estaven d’allò més clar i els fallers ja cansats i mirant el rellotge van començar a marxar i vos assegure em van envair uns nervis i una por per tot el que quedava per fer i el poc de temps del que disposàvem. Vaig recordar el que tantes voltes havia escoltat i vaig pensar ara estic jo ací i em vaig adonar a poc a poc de què un equip meravellós de gent implicada i amb cara de nervis i il·lusió estaven preparats per a donar tot el millor d’ells, per a què quan tots agafaven forces per als tres dies que venien, ells plens de nervis i amb una responsabilitat que fa grans les falles, estaven disposats a iniciar el que seria una nit trepidant.

142

Cares per a mi molt conegudes, de xiquets que de sobte es van fer grans i em van demostrar perquè un dia van ser presidents infantils i com ho donen tot per la falla sense esperar res a canvi.

Alfredo i Adrián, el primer dient-li al segon que era hora de què es gitara i ell que no… Que com podia deixar la plaça sense netejar… que no podia!; Juan Peris Jr. el qual mirava amb cara de preocupació com les hores passaven i hi havia molt per fer… Granera en mà va demostrar que allí estava per al que fera falta i que les xines devien brillar com es mereixien; Els germans Micó, sempre cuidant de tot, fent el monument com a part d’ells. El meu amic Hugo revisant fins a l’últim minut la disposició de tot i comprovant que els jurats es trobarien la millor obra d’art al carrer, l’art efímer del món de les falles; Pablo guants en ma i fent el que feia falta… responsable i patidor, creant equip per a què al dia venint tot fóra perfecte; Els Bernardos, Alejandro, Fernando, Quique i tants altres “que de casta les viene al galgo”… dient que tranquils, que tot estaria enllestit quan aplegara el moment i que no podíem parar. I un servidor que feia el que li dien i que inclús amb la por natural de la inexperiència va cridar a Alzira Neta per a estar segurs que amb les primeres ullades de sol, tot estiguera al seu lloc i així va ser i tot açò no seria possible sense aquests herois de la nit de la Plantà. Al voltant de les 7 del matí vam acabar i ens vam fer aquesta foto per al record d’una nit meravellosa. Molts són els que ja no apareixen perquè havien marxat uns minuts abans, però sense tots ells i la resta de la Comissió, la meua família no haguera disfrutat d’un dels millors anys fallers de la nostra vida. Des d’ací la meua estima i homenatge a tots els que al llarg del temps han estat i estaran cuidant del nostre Monument i que han fet que sempre, passe el que passe, puguem dormir tranquils, ja que ells vetlen per la millor festa del món.

ECP

143

Tallers C. Ramírez X A P A

P I N T U R A

ͬ ŽƌĚĞůůĞƌƐ͕ ϯ ͼ WŽů͘ /ŶĚ͘ &ƌĂĐă ;ũƵŶƚ Ă ZĞƉƐŽůͿ ϰϲϲϬϬ > /Z ;sĂůğŶĐŝĂͿ dĞů͘ ϵϲ Ϯϰϭ ϲϰ ϰϲ ͻ Džďŝů ϲϰϳ ϲϰ ϲϬ ϲϬ crg.alzira@gmail.com

Manual d’Instruccions de com passar-ho bé i no morir en l’intent: JOAN: veure molta Coca-cola per anar “despejaet” en les presentacions, hi ha que donar-ho tot. SUSANA: Jo no sóc tant de Coca-cola, jo sóc més de ballar a tota hora, fins que el cos aguante. SUSANA i JOAN: fer amics en totes les comissions, encara recordem en el primer acte de la festa del sector, on ferem amics i amigues de totes les comissions del sector. J: Susana, en quin acte ho passares millor?, S: Jo ho passí super-bé a l’ofrena, perquè a banda de que és un acte molt emocionant, ens feren riure molt Pasqualet i Carlitos, que feien de portadors dels “xupa-xups” de flors. Anaven perdent clavells tot el camí. J: Millor que quan en la presentació portaven taronjes, que el pobre Carlitos tenia que portar el “xupa-xup” al muscle? S: Quin acte t’agradà mes a tu, Joan? J: La presentació, vingueren tots els meus amics. S: De tota manera, hi hagueren infinitat d’actes i moments on disfrutàrem de valent. J: Sí que és de veres, me’n recorde quan Justo, el dia 18 de març, ens cridà a l’escenari i ballàrem el nostre ball davant de tota la Comissió. Te’n recordes, Susana? S: Com oblidar-ho? Va estar tota la falla en peu ballant amb nosaltres, donant-ho tot. J: Sí que votaven i ballaven, com si fóra una discoteca. S: Sí que es de veres, ho recorde com si fóra ahir. Que bé ho passàrem!!! Per cert, Joan, ja que parles del sopar de la plantà (al que convidàrem nosaltres junt a Nieves), voldríem donar les gràcies a tots els

145

amics dels nostres pares i de Nieves que col·laboraren preparant un soparet per a tanta gent. J: Però hi hagueren moltíssimes coses més que ens agradaren molt, com les “churumbeleries” en el Velázquez. S: Ah!!!, i què em dius del pas-doble, vinga a ballar. J: I els passacarrers, les visites a les comissions, les presentacions, els dinars i quant que jugàvem a la plaça. S: Encara que alguna llagrimeta s’ens escapà. J: Sí, sí, el dia de la cremà, creia que no, però alguna llagrimeta se’ns escapà, i no sóc l’únic. S: Doncs això no és res, a mi també se me’n escapà alguna. On vaig plorar com una magdalena, va ser en l’entrega de premis!!! Quina emociò, estiguérem a un pas!!! J: Sí, sí , només quedava Camí Nou i nosaltres, i encara que la nostra era molt MILLOR, ens guanyaren, però no passa res. En festa i alegria no ens guanya ningú, per això som els millors, no? De part nostra (Susana i Joan), esperem que tots els representants que tinga la falla i tots els membres en general, es vegen tan afortunats i arropats com hem estat nosaltres, i per això, només ens resta donar les GRÀCIES, a tota la comissiò de la Placeta. S: Sí, un any meravellós, Joan, i en la millor companyia, Nieves i Amado.Nieves una segona mare per a nosaltres, sempre pendent, i sempre diguent-nos: “¿dónde están mis niños?” Hem format un gran equip.

Susana i Joan Fallera Major i President Infantils 2019

146

FABRICANTES DE MAMPARAS DE BAÑO BARANDILLAS CORTINAS DE CRISTAL ESPEJOS ESCAPARATES Avda. Alicante, 75 · 03400 VILLENA · Tlf: 637815657 info@lacristaleriadejusto.es

Parc Ind. de Carlet C/ Llevant, 25 Carlet (València) 96 253 80 47

25 Anys del Cau del Cacau El temps passa tan depressa, que no tenia esta efemèride gravada a la ment; només va eixir a la palestra quan el nostre secretari, Alberto Primo, vingué a recordarme-ho per telèfon: “Chema enguany és possible que faça 25 anys que tenim el casal del carrer Tinent Boscá?”. Sincerament, no tenia clar l’any exacte, els anys passen i realment saps l’època aproximada però tants anys després, no recordes amb claredat l’exercici exacte, així que vaig tindre que obrir la meua carpeta de records per a trobar un dels meus discursos de president, i sí, efectivament apareixia la dada en un discurs de l’any 1995. Va ser este l’any que inauguràrem el casal, aniversari que em va confirmar la fotografia de la placa commemorativa que Alberto em va enviar, una placa que per cert, està situada en la paret oposada a la porta d’entrada i als peus de l’escala, i que en ocasions passa la mateixa desapercebuda. Aquella placa descoberta un dia de falles del noranta-set, ens recorda que fou cedit este casal a la falla en maig de 1995, pel llavors Alcalde de la nostra Ciutat Pedro Claudio Grande Diago, i amb açò es deixava constància d’esta efemèride que hui podem recordar –placa que va ser descoberta pel mateix alcalde–, però fins aplegar al descobriment d’aquella tela roja, uf!, fins arribar a ella, havien ocorregut moltes coses. Recordava en el meu rescatat discurs de la presentació de 1995, que havien transcorregut dos anys llargs des de l’inici de les converses amb l’Ajuntament d’Alzira. I és que a principis dels anys noranta, el nostre futur en el Parador de Major Sant Agustí i del carrer Mossen Grau, propietat de la família d’En Luis Sunyer, era incert. Foren molts els anys que disfrutàrem d’un impressionant casal cedit amablement per En Luis Sunyer i la seua família, però la profunda crisi de1992 i el boom de la construcció, marcaren en roig el nostre casal, tan ben ubicat i convertit en un bé abellidor.

149

En 1993 la falla havia de gestionar el lloguer del Parador a altres falles o per a altres events, i així lograr suportar els enormes costos d’un casal de tals característiques, però presentíem que s’acostava un pròxim final a la nostra ocupació d’aquell casal, donada la dificultad d’obtindre ingressos, no sols dins de la falla sino que també era una dura tasca conseguir ingressos mijantçant la gestió del casal. De fet la família Sunyer, als qui sempre estarem agraïts, ens va demanar en 1995 que deixàrem prompte el parador de Major Sant Agustí. Devíem abandonar la que havia sigut la nostra casa durant tants anys i ho feiem amb un profund pesar. Imaginàvem que arribaria este final per això dos anys abans, açò és en aquell 1993, havíem marcat el nostre objectiu en trobar un lloc que fóra el nostre futur Cau del Cacau, mentre els fallers més veterans i més curtits intentaven prolongar al màxim la nostra estància en el Parador. M’acompanyaren colze amb colze en esta difícil tasca els meus bons amics i fallers Pedro Vidal Catalán i Salvador Carrió Espanya i algún que altre faller més que no aconseguixc traslladar a la meua retina i que espere es senta al·ludit encara que no el nomene. La nostra primera missió va ser reunir-nos amb el llavors Alcalde de la Ciutat, Pedro Grande, a qui demanàrem ajuda encaridament. Pedro, sorprés de que malgrat la nostra joventut e inexperiència, tinguérem aquell valor, desig i ímpetu de trobar una llar, va decidir ajudar-nos en tot el que estiguera en les seues mans. El nostre apreciat alcalde Pedro Grande, va trobar una dura oposició en les files dels altres partits i inclús en les del seu, i malgrat açò va posar tot el seu empeny en ajudar-nos. Si no haguera sigut per Pedro, que amb la seua seguretat i valentia va superar aquella oposició, difícilment hui la nostra seu i casal seria el entresòl del carrer del Forn de les Rajoletes, nº 2 (i és que ha passat tant de temps que inclús li han canviat el nom al carrer). Recorde com aquells jóvens estiguérem recorrent el barri, tota nostra demarcació, carrer per carrer i casa per casa. Desitjàvem tindre un local per a tot l’any, com el que teníem, per això buscàvem espais grans, amb molts metres. Pensàrem en el solar al costat de l’edifici de l’UGT, era de l’Estat i encara estava lliure (hui és un pàrquing de cinc plantes); miràrem el que hui és la ferreteria de Perpiñá, en el carrer Major Sant Agustí.

150

Buscàvem i buscàvem, però a mesura que ho feiem la realitat ens anava mostrant que la possibilitat de trobar un gran local i casal per a tot l’any i falles inclusive, era un impossible, així que decidírem que montaríem una carpa en falles, i per tant el que hi havia que buscar, era un casal per a la resta de l’any, una llar més reduït on poder reunir-nos els divendres i atendre les nostres necessitats excepte els dies de falles.

Per cert, vullc aprofitar este artícle, per a desmentir una idea que alguns cregueren llavors: mai posàrem els ulls en el Círculo Alcireño, mai tinguérem la idea d’entrar a les braves i expulsar a la falla La Gallera per a posar-nos nosaltres, malgrat que n’érem molts els socis del Círculo Alcireño en la nostra falla, i malgrat el que els jóvens d’aquella veïna falla pugueren pensar aleshores el contrari. És més, després vaig ser onze anys president del Círculo Alcireño i mai se’ns va ocórrer una idea així. Seguint amb la nostra història, els fallers continuàvem buscant i buscant, entaulàrem conversacions i negociacions amb distints propietaris de cases antigues per a comprar-les, però la inversió de la compra i restauració feia la idea inviable. Una nit, a l’eixida d’una reunió de la falla del casal del carrer Mossen Grau, els nostres ulls es fixaren en l’entresòl del pàrquing de la plaça, era un edifici de l’Ajuntament, no teníem que comprar res, per a la Corporació seria més senzill doncs ja era seu; un local que ens puguera cedir com a casal. Però teníem un seriós problema: aquell local ja estava cedit per l’Ajuntament al Club d’Escacs d’Alzira. Un important inconvenient que decidírem salvar demanant a este club el gran favor d’entrar en la nostra carambola.

Inauguració oficial del Cau del Cacau, moments abans de desfilar en l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de Lluch, el 17 de març de 1997. D’esquerra a dreta: Chema Pérez Pellicer (President), Ana Camarena Soler (Fallera Major), Paola Cuenca Orts (Fallera Major Infantil), Jorge Olivas Fontana (President Infantil), l’Alcalde d’Alzira, Pedro C. Grande Diago i Señora.

151

El Club d’Escacs devia accedir a reubicar-se, per al que l’Ajuntament devia cedir-los altre lloc i per suposat que estiguera acondicionat per als escacs i després d’aconseguir la reubicació del club, l’Ajuntament aleshores ens cediria a la falla el local de l’entresòl. Una jugada a tres bandes que començà amb l’aquiescència i beneplàcit d’aquell bon home i president del Club d’Escacs, En Juanjo Valentín i de la seua directiva, entre els que recorde a Toledano, Jesús, Javier, als qui des d’estes línies vullc donar-los les gràcies per allò. La directiva del Club i en especial el difunt Valentín, compreneren la dificultad de disposar la falla d’un local a la nostra demarcació, van assumir de bon grau que a ells els donava igual estar en un lloc o en altre per jugar i reunir-se, ara bé, gaudien d’un magnífic local en el centre d’Alzira i per a menejar-se ens posaren la condició d’anar a un lloc millor i que el nou local gaudira d’un espai i uns servicis adequats al club. Va ser en este moment quan l’ajuda i esforç de l’Alcalde Pedro Grande es feren realitat, doncs va trobar un local municipal en el carrer Pere Morell adequat a les necessitats del club i aconseguí traure una partida pressupostària per a reformar aquell local amb els servicis necessaris per a l’escacs. Des de l’inici de la incessant busca, passant per l’obtenció de fons suficients, el temps utilitzat per a la reforma del futur Club d’Escacs i fins que el Club va deixar l’entresòl i passà a la seua nova seu, passaren més de dos anys. Com anècdota vullc recordar que durant l’obra de reforma del nou Club d’Escacs, allà per l’any 1994, el club i la falla compartírem casal i local de jocs, donat que ambdós teníem ja la mateixa seu, convivint i compartint l’actual casal d’una forma quasi perfecta, inclús un article del Levante-EMV recullia en una notícia este fet. Ben cert és que amb els 95 fallers d’aleshores, les nostres necessitats estaven cobertes i reconeguem que hui se’ns ha quedat xicotet, però així i tot, continua donant-nos un enorme servici a la falla, un casal que després 25 anys ha marcat vivències i anècdotes per a tots els fallers de la Plaça Major, i inclús per a molts de vosaltres serà l’únic casal que recordeu. I potser molts dels nostres fallers i falleres desconeguen que el nostre casal del carrer del Forn de les Rajoletes, nº 2 (abans Tinent Boscá), està batejat com el “Cau del Cacau”. “Cau” ha sigut sempre la denominació dels casals de la falla (a excepció del parador d’En Luis Suñer, encara que col·loquialment, sobretot els més majors, també es referien a ell com a “cau”) i “Cacau” deriva de nostra insigne condecoració del “Cacau” que concedix la Reial, Sandunguera i Falleríssima Ordre dels Cavallers del Cacau d’Or i que al seu temps té el seu origen en este producte tan nostre que en les reunions, tanmateix servix d’aperitiu com de postres. Alçant el cap abans d’entrar al casal trobareu el seu nom: “Cau del Cacau”, Tal volta, i pels temps que corren, deuríem anar pensant en canviar el ròtul per un que posse “Cau del Ca152 cau i del Tramús”. I ahí ho deixe…

Al llarg de tots estos anys, en el Cau del Cacau ha passat de tot: hem fet reformes; hem ampliat i millorat la cuina amb un magnífic paeller; l’hem pintat i decorat amb els banderins dels diferents premis obtinguts per la falla; hem penjat els quadres commemoratius dels representats de cada exercici, junt a les portades dels llibrets, els 30 primers dels quals vingueren de la mà del recordat Alfredo Peretó, iniciant una costum que un dia o altre ens deixarà sense parets lliures… Allí es conserven els quadres guanyadors del Concurs de Pintura Falla Plaça Major (encara que tal volta no siga el millor lloc per a conservar-los, a quien quiera entender…). allí hem fet dinars i sopars. Si no el tinguérem, a dia de hui no cabríem tots en la carpa durant els dies de falles. Hem fet festes infantils i cursos de cuina, xarrades sobre indumentària fallera i els seus pentinats… Allí rebem a les altres comissions falleres que ens visiten en falles. Durant algun temps hi va haver una oficina, amb ordinador i impressora, des d’on es portava la secretaria de la falla. I segurament ningú se’n recorde ja, però durant els últims anys del servici militar obligatori, com Associació Cultural que som, vam ser seu de l’objecció de conciència i tinguérem a la nostra disposició a distints objectors, que en substitució de la “mili”, feien treballs socials a les entitats adherides, en el nostre cas, la neteja del local i poca cosa més. I algun d’estos objectors donà motius per a l’anècdota que tal volta seria llarg (i incòmode) relatar ací. Per no dir que no ve al cas… 153

Aconseguir l’actual Cau del Cacau en l’entresòl del pàrquing municipal, va ser una llarga i difícil tasca, pero vint-icinc anys després, estic convençut que va ser una gran decisió i a la vegada una gran sort el trobar-lo, fortuna que vingué per una carambola del destí i per la decisió de grans persones que trobàrem en el camí, els quals van contribuir amb el seu bon fer i predisposició a que hui disfrutem del casal.

Chema Pérez

154

Avgda. País Valencià, 65-71 • Tel. 96 120 19 46 46460 S I L L A

De paelles i anècdotes Una vesprada de dimecres desprès del treball rep un correu d’Alberto, “Carles, ¿no te atreverías a escribir un artículo para nuestro llibret?” Quina sorpresa. Mai m’havia plantejat ajudar en el llibret de la nostra falla salvo lo que ha sigut enviar les fotos que ens fem a lo llarg de les festes josefines. Quin repte! I de què podia escriure: de la història de la comissió? Segur que hi ha més veterans que jo en molta més memòria; del paper de la falla a Alzira? Molt formal per a la meua manera de ser. Del dia de les paelles de fi d’exercici i les seues anècdotes? Les últimes cuades de les festes falleres de cada any. Jornada que és imprescindible per a qualsevol faller que se precie de la nostra falla. I és que suposa un moment per a rematar la festa que no només són els dies de març sino que se extenen més enllà. Eixe dia al que sols poden anar els fallers i falleres, per que com a tals som l’ànima de la festa i eixe dia es celebra que donem gràcies per l’exercici que ha acabat i que hem pogut compartir amb els nostres amics, anomenem als delegats que dirigiran la falla els següents mesos (a vegades en nomenen tants que em pregunte si hi ha més delegats que fallers), i donem a conéixer allò que és més important, a les reines de la falla del any venidor. Moment que deu ser molt especial i que reialment enveje no poder experimentar-ho. Et feliciten tots, és el primer acte semioficial de les noves reines i el final de les anteriors. El nomenament és molt formal, però el dia de les paelles, les felicitacions que reben les noves falleres majors són molt naturals. Bé, però parlem de les anècdotes, eixes que vixc en els meus amics i que em venen a la ment, eixes que em fan vore’m front a l’espill somrient sempre, eixes de les paelles de fi d’exercici. Sense anar més lluny, solen ser dies de sol, ja és abril i comença el bon oratge, però enguany va ploure mentre la cuinavem. L’oratge no ens para quan tenim ganes de marxa. Ahí estàvem, Andrés, els Josés i jo sostenint uns cartons sobre el calder mentres quea un mini diluvi que ens banyava tot el cos fins quasi calar-nos els ossos i que compensava el calor que teníem en els peus, que de tan pegats al foc per evitar que eixa paella es convertira en un arròs caldòs, ens els socarràvem. La sola de les sabates, de goma, va quedar fosa, i la d’algun dels amics, però a la fi la paella es va salvar i no degué d’eixir roïna ja que la nostra taula se la menjà tota. La xopada va meréixer la pena. 157

O eixe altre any que teníem ganes de endur-nos un premi ja que el nostre grup no ho havia aconseguit encara, ens va eixir una paella preparada pel “Chino” ajudat per uns quans pinxes que sosteníem les cerveses i féiem labors d’avituallament del sant líquid casallero, i encara que el calder literalment botara foc, puguèrem netejar-la amb llima per intentar cuinar de nou, i no ixgué mal del tot una volta més, ja que tan bona i tan “dolça” estava que ens donaren el tercer premi de “reposteria”. L’arreplegada del premi fou un dels moments que no oblidaré mai, quina sensació d’alegria i de rialla. O eixe atre moment en eixes paelles, que la meua amiga Majo, amb el seu bon ull per a la moda, em va aconsellar que tirara al fem eixa camisa blava afelpada que no sé si era del segle XX o d’algun anterior, i que vestira un poc més modern i acord en el segle en el que estem. No la vaig llançar al foc allí mateix, llevant-mela, per si en la seua composició contenia algun material perillós que fóra altament inflamable. I no he de deixar de mencionar les rifes d’eixos dies de paelles en les que en tantes ganes participem per, en l’esperança que ens toque alguna cosa interessant, ens gastem els quarts i acabem rebent “grans” premis, com eixa caixa plena de paper higiènic que ens va permetre a tota la família poder anar “tranquils” al vàter durant tot un mes i, als amics als que comptem que per fi ens ha tocat un premi en una rifa, vore com se’ls escapa un somriure de la boca. Bé, però estes i altres moltes més, les he passat en els meus amics, Miguel, Arantxa, Jose, Ore, Lore, Vicente, Julia, Andrés, Mar, Jose, Paz, Majo, Raúl i la meua dona, Sara i tots els nostres baby’s, tots els que conformem Gent Balconet V.I.P. Pel pròxim i molts anys més, Vixca la Plaça Major!

158

Carles del Toro

“Amado Mío” Reprenem una vella costum, que dura ja no recordem els anys i que consisteix en fer una broma/homenatge a algun faller o fallera destacat. Dels primers quasi sempre els ha tocat als presidents en el moment de la seua “despedida” del càrrec, com és el cas que ens ocupa. I de les segones n’hem fet poques, la veritat, però com a l’any que ve tindrem nou president i serà per a dos anys (esperem), prometem fer-ne una que ja la tenim embastada i que va a trencar motles… Els més veterans recordaran (i si no ací estem per a fer-los memòria), una antiquíssima pel·lícula (1946), d’eixes de la “Era Dorada” de Hollywood, protagonitzada per Glenn Ford i Rita Hayworth, i dirigida per Charles Vidor, que com a pel·lícula en sí, la veritat, no és que siga el millor que ha eixit de la Meca del Cine. No obstant, va causar un gran revol, per no dir escàndal, a la seua època. Que per què? Perquè entre els diferents numerets musicals que apareixien en el film (la protagonista era l’estrela d’un casino d’eixos de “cena-espectàculo”), n’hi havia un en el que es prometia, millor dit, s’insinuava, que anava a acabar amb un strip-tease… Anava a acabar però no acabava, perquè només es llevaba un guant, això sí, de manera molt sensual… Evidentment açò va provocar que la seua projecció fóra prohibida en molts paísos, entre ells Espanya. El cas és que, en acabar el numeret, el protagonista (el tio Glenn), que treballa per al propietari del local i pareix ser que era l’ex de la protagonista (la tia Rita), entenent que l’intenció d’aquella era posar-lo celós, li arreava una sobirana galtada. Fi de la història? Res més lluny de la realitat. Esta pel·lícula, que no hem dit que es titolava “Gilda”, es va fer famosíssima arreu del món precisament per eixa escena en concret: la de la galtada. Ningú se’n recorda de l’argument, però quan vegem a Rita, vestida amb el seu vestit llarg de color negre, començar a ballar i a llevar-se un guant sensualment, i al mateix temps va cantant això de “Put the blame on Mame”, tot el món sap que l’escena pertany a “Gilda” i que acabarà amb una sonora galtada. Sobra dir que tot açò hui seria políticament incorrecte. Molt incorrecte. Però ens ha servit d’excusa perquè, com hem dit adés, hi havia més d’un numeret musical al film i ací és on entrem en matèria, perque entre les altres cançons, en destacarem una en concret, que porta per títol “Amado mío”, així, en castellà. I ací està la relació. “Colló, sí que està rebuscat”, pensareu. I ho està. Però què voleu? La caixa de les idees comença a esgotar-se. Serà l’edat…

160

Amado Vila ha sigut el nostre President durant els dos últims anys i com tot pareix indicar, va a deixar de ser-ho el pròxim dia de Sant Josep, després de la cremà. Han sigut dos anys intensos, no cap dubte. I ho han sigut per motius fallers i extra-fallers. Però ell, a diferència de Glenn Ford en “Gilda”, no s’altera fàcilment. No perd els papers. I això, baix el nostre punt de vista i en els temps que corren, és una gran virtut.

Amado no soluciona res a galtades. Al contrari, escolta, medita, mastega i després intervé. Hi haurà qui pense que és gelat. Però només hi ha que tractar-lo un poquet per a donar-se compte que dins té un cor que batega i que pertany a una bona persona. I és que Amado és eixe xic tan seriós que ve siguent el nostre President des de fa un parell d’anys. Eixe que ni és “siete machos” ni li pega a ningú. Ni tan sols fuma… Però és un bon gestor, que ha posat l’eficàcia per davant de qualsevol altra consideració i l’ha convertit en senya de la seua presidència. Econòmica i organitzativa. I tenim un “presi” seriós, sí, però en cap lloc està escrit que el President haja de ser l’ànima de la festa. Per a això ja hi ha altres fallers i falleres. Amado, sabem que no has tingut precisament un camí de roses en la teua presidència. Circumstàncies que no tenen res a vore amb les falles i de les que no volem enrecordar-nos (i és bona senyal), han complicat i molt el teu normal treball en el càrrec. Però has aguantat com un campió. Has estat a les dures i a les madures, tal volta limitat –de vegades el cap vol i el cor no et deixa–, però has estat i això és el que compta. I ara que ja estàs en la recta final, només ens resta desitjar-te que vaja tot bé i que la sort que no has tingut (de moment) mentre has portat el faixí roig, es torne favorable i que com un vent de popa, ens espente a bon port en el que ens resta d’exercici i en el que vos resta de vida, a tu, a Dolo i a la vostra família. Perquè s’ho mereixeu. Perquè la vida són quatres dies, dels quals tres són falles… i estem a punt de cremar-les. Així que anem a demanar-te que no et lleves encara el guant. Que te’l deixes posat. Però no el de seda. El de treballar. Una espenta més. Un últim esforç i com a premi, el descans merescut a l’Olimp dels Records de la Falla. Valdrà la pena, ja ho voràs. La satisfacció del deure complit és infinita. Incommensurable. I els seus efectes, immediats: pau, tranquil·litat… Normalitat. Això sí, només esperem que no t’entren ganes de tornar-nos la broma amb una galtada… Gràcies per tot, amic (i amat).

Glenn Ford d’Almussafes

162

sucemart 96 244 51 51 www.sucemart.com

GESTIÓN INTEGRAL DE SERVICIOS URBANOS, EXCAVACIONES Y GESTIÓN DE RESIDUOS 24 HORAS A TU SERVICIO

Líder en assegurances de salut Plaça Major, 3 46600 ALZIRA (València) Telèfon: 96 111 32 32 e-m@il: pgrandeb@tuasesorasisa.es

Sentiment de la Música en Falles Arriben les falles, aplega el soroll, per la Plaça va Lluís amb el seu tambor. Criden les trompetes, contesten els trombons i al compàs desfilen totes les comissions. Fallerets i falleretes, balleu i no pareu, entoneu els vostres càntics a vostra Mare de Déu. Quan arribe la cremà, les flautes ploraran i amb la seua música, el tamborilero un somriure vos traurà. Lluís Palomares Sierra

Acta de la Reunió del 19 de Març de 2019 (es publica al Llibret per acord de la Comissió)

Abans de començar, vullc informar a l’Assamblea que és possible que durant la lectura d’esta acta utilitze termes o vocables políticament incorrectes per als estàndars actuals, motiu pel qual li demane al Sr. President que, en virtut de l’article 33 que l’assistix per a estes circumstàncies, em deixe fer, per un dia, lo que em done la gana. Val? Puix anem allà… DEL TEMPS. DEL PAS DEL TEMPS I LA SEUA MEDIDA. Per un faller que ha anat i ha vingut i no li diuen Bilbo. Capítol 1er. LES TRES. Segons els estándars de medició temporal, el dia es composa de 24 hores, les quals es dividixen en dos grups: les 12 que van AM i les 12 que van PM. Açò pot ocasionar confusions. Tu li dius a una persona: “Quedem a les 11”. I ell o ella te preguntarà: “Del matí o de la nit?”. El millor és contar les hores de l’1 al 24. Per exemple: “La falla estàrà acabada a les 3”. I tu ja sabràs que vol dir “les tres del matí” i no les 15 hores. Que són les 3, pero de la vesprada. No sé si ho he explicat prou bé… Exemple: – A quina hora s’acaba la plantà? – A les tres. – Por el culo te la hinco… 2. TEMPS MUSICAL. Mentre esperes la plantà es poden fer moltes coses, com cantar himnes de joventut hasta quedar-te sense veu però en bona companyia (i Freddie Mercury és molt bona companyia) o també treballar i disfrutar de la música al mateix temps. I si el cubateta te’l prepara el President “in person”, el goig encara és més gran. I he de dir que hem passat unes Falles sense “taxi” ni “bicicleta”, ja m’enteneu. Però hi ha que anar despai al demanar música “remember”. Què vos pose? Posa Boney-M. I el tio posa Boney-M. “Hoy fijo que no perreamos”, vaig pensar. I el DJ es despenja amb “Daddy Cool”. Que direu: “I què te de raro?”. De raro res, hui en dia és lo més normal. La traducció vindria a ser algo així com: “Papi Chulo”. Y a perrear se ha dicho… Un altra forma de passar el temps és fer una torrà. I encara que l’ànima màter d’esta bonica costum són Pedro i Paco (sempre present) i que són molts els que col·laboren per mantindre-la, hi ha un altra persona que sempre està i a la que mai li donem el reconeixement que mereix i que li diuen Paula Cándido. Així que, des d’ara, i amb el vostre permís, diré que és la torrà de les tres “P”: Pedro, Paco i Paula. 3. “QUE TODOS LOS DÍAS SEAN 17 DE MARZO, QUE TODAS LAS LUNAS SEAN LUNA DE MIEL…” Serà bonico el dia 17? Hi haurà una demostració més gran d’alegria desbordada i ganes de passar-ho bé? Carnaval de Rio? ¡Y un jamón! Jo vullc viure sempre en les Falles d’Alzira el dia 17 pel matí. I per la vesprada. I per la nit. I si hi ha premi, bien. I si no, también.

167

4. JOC DE TRONS. Pero de trons de bac… Ara vaig a parlar de l’Ofrena. He de reconéixer que m’agrada acabar l’Ofrena en la Plaça. I m’agrada qui mos recibix quan arribem. Però el millor de tot és que no puc evitar emocionar-me quan la Plaça Major entra en la Plaça Major… El Rey en el Norte… O la Reina. Perquè això era Nieves allí en mig, entre les columnes, envoltada dels seus: una Reina. I no importava que allí estiguera la Kalesi ni el Alcaldesi. Jo sempre he sigut del bando Stark. I en eixe moment ella era Jon Nieves. La Reina en el Norte. La Fallera Major de la Plaça Major en el cor de la Plaça Major. Placeta is coming. I no puc oblidar al nadiu de la Plana Baixa que és faller de dret a la Ribera Alta i que li diuen Emilio. Ni tampoc a la Guàrdia de la Nit. Els Germans Negres. 5. AVÍS A NAVEGANTS. La igualtat està ací i ha vingut per a quedar-se. Abans et quedaves fins tard ballant amb l’orquesta i en arribar a casa, et trobaves la porta tancada per dins i la maleta a la porta. Ara la teua dona es queda fins tard en l’orquesta i els músics li regalen una camiseta. Menys mal que en el text de la mateixa no posa: “Tus amigos de la Black Band no te olvidan”… Que no en teniu prou? Ahí en va un altra: els hòmens, per fi, ajuden a casa. Que ella posa la llavadora? Puix ell puja la bugada al terrat. El problema és que si ho fa en plenes Falles i de nit, es pot quedar allí, diguem, mirant les estreles, una horeta… o tres!!! 6xt. HOLAAAA… HAY ALGUIEN EN CASA, McFLY??? Yo vaig créixer als anys 80. I vaig sobreviure. Als cines triomfava Michael J. Fox: “Teen Wolf ”, “Regreso al Futuro”… Tots volíem tindre un monopatí. Per cert, que esta última està dirigida per Robert Zemeckis. El mateix director de “Forrest Gump”. Al menys dues persones en esta taula sabem per què dic açò… El cas és que quan estava en boga la segona part de “Regreso al Futuro”, sabeu qui era la nostra Fallera Major Infantil? Dolo. Dolores. “Dolorean”. Una màquina del temps que m’ha fet tornar a l’època del Corral de la Pacheca. I eixa mateixa il·lusió l’he vista brillar en els ulls de Joan i de Susana. I aquella història de Fallera Major i President Infantils va acabar molt bé… i per triplicat. Qui sap si d’ací uns anys…? A Susana no la tenia tractada, la veritat, però els que hem tingut la sort de conéixer a Juan Carlos (i jo vaig passar tots els 80 amb ell), no podem més que vore en el seu fill Joan un clon de la simpatia i bon humor que desprén, pero, si se’m permet, amb un puntet de templança, que estic segur que ha posat Lucía. I tornant a Susanita, estic descol·locat. Crec que conec prou a Agustín i Susana com per a que no em quede més que preguntar-los: Com haveu fet este tresor??? 7. XIM, PUM I TRACA.

168

En tots estos anys, he conegut de tot: xarangues bones i roïnes, bandes de música de Divendres Sant… No sé què serà tindre la xaranga perfecta, però estic segur que enguany ens hem acostat prou. De la gran no tinc res que dir. A las pruebas me remito.

I a la dels infantils, vegent els plors que tenien quan es despediren, agraïnt els anys que mos han fet disfrutar i sabent que van a iniciar una nova etapa a les seues vides, només puc dir-los: ¡Che, que les vaya bonito, pibes! 8au. TEMPS VERBALS I quan el foc convertia en cendres nostra falleta, fallers i falleres, tots junts, agarradets de la mà, en silenci, satisfets, entràrem a la caseta i amb fruició valenciana, menjàrem xocolatà. Recordàrem els tres dies com si hagueren sigut vint, amb coca o amb bunyolets, paladejant el moment i per si algú amb la panxa plena, es volia quedar dormint renovàrem tot el cicle, triant al nou President. Anem a triar, per exemple, un verb de la primera conjugació. Jo cante, tu cantes, Bernardo Palomares canta per Julio Iglesias… Infinitiu: cantar. Gerundi: cantant (Julio Iglesias… y lo sabes). Participi: cantat. Exemple: “Estava cantat qui anava a ser el President”. Ara en castellà. Infinitiu: cantar. Gerundi: cantando. Participi: cantado. Canviem de verb, per posar els exemples. Amar. Infinitiu. Gerundi: Amando. “Estoy amando cada día más a mi falla”. “Estic in love en esta falla”. Participi: Amado. Ostic! Hala, ja no cal que diga res més. O sí. Que esta vegada no et vas desfer emocionalment però sí que et desferes en elogis a la teua Junta Directiva i la teua família. Que has estat molt bé, tio. Que ha sigut un honor i un plaer compartir este any amb tu. Que ho tornaré a fer si m’ho demanes i que si eres un tio serio no passa res. Açò és un equip i tots no podem ser porters o davanters. També fan falta defenses i migcampistes. I si hi ha que posar humor es posa, que ací “guasa” n’hi ha per a donar i vendre. Però en el meu cas, “guasa” sense “P”, per favor. 9é. OH, CAPITÁN, MI CAPITÁN Bé, ja teníem President. I mirant-los a tots allí, cansats, però ferms (els que quedaven), no vaig poder evitar pensar en com passa el temps i en tots els que ja no estaven allí. Mireu, no deguem oblidar mai als nostres majors. Som lo que som gràcies a ells. I si no ho feu per ells, feu-ho per vosaltres. Perquè estic començant a sentir que si no ho fem així, aplegarà algun dia en que no hi haja ningú que parle de nosaltres. Passem el testic. Ensenyem als nous fallers i falleres, qui som i d’on venim. Siguen o no els nostres fills. Si estan ací, ja són família. I després ells i elles que decidisquen cap on volen anar. Segur que no s’enganyen. 10im. CONFESSIONS DEL ENANITO GRUÑÓN Els que em conegueu bé, sabeu com sóc de renegó. I els que no també, perquè ja no ho puc amagar. Com em diu un bon amic meu, estic fent-me major i burro. Si seré major que ja he sigut Secretari amb fills i pares, amb sogres i gendres… I a pesar de tot,

169

no sé explicar el per què, encara que vaig a intentar-ho, però he passat unes bones Falles, el qual feia temps que no passava, premis a banda. Hi ha tres passions a la meua vida, que són la meua família, el Valencia C. de F. i la Falla. I este mes de març he tingut de les tres i en quantitat. I m’he tornat a enamorar. De la Falla i de la meua dona. No importa l’ordre perquè les dos saben que són una cosa i la mateixa. És la història de la meua vida. No m’acuseu de personalista. Encara no. Em pose d’exemple perquè segur que molts de vosaltres, amb les vostres parelles, esteu ara sentint el mateix. Açò és una fàbrica de sentiments. I de famílies. Serà bonic això? Serà cuqui? 11. COM CORRESPON A UN EQUIP DE FUTBOL Com diria Juli Cèsar: “Aleeea, l’acta est”. O algo així. El portaveu dels Presidents, Enrique Sifre, va agrair el servici de la Sala Rex i va felicitar als cremaors oficials per la cremà de les dos falles, fent hincapeu en que s’havia afegit al grup gent jove, garantint així el relleu generacional. I jo afegiré que també hi ha relleu generacional en la plantà. En quasi tota la plantà… que hi ha una part que ja vorem… Enrique també va dir que s’havia deixat a la Falla en el lloc del rànking que li corresponia i que no calia dir quin era perquè estava prou clar. Ell no ho va dir, pero jo sí que ho diré, perquè hui m’he deixat a casa els pèls de la llengua: som els millors. Que ningú ho dubte. Amb xaleco, sense xaleco, de negre o a floretes. Ja poden els Lannister comprar monuments. Que podem millorar? Segur. Que hi ha que fer-ho? Ho farem. Està en la nostra naturalesa. Acabada la reunió, Enrique va dir que no ens en podíem anar sense cantar l’himne de la Falla. I això férem. Però Enrique ya se había venido arriba i el va cantar sanceret, a capella i sense soltar el micro. Ara el micro el tinc jo i vaig a ser valent, com ell ho va ser. I com hi ha una cançó que no fem més que demanar-la però no hi ha manera de que la toquen, la cantaré jo i li la dedicaré a la persona que més la demana i que enguany s’ho ha currat que te cagues dirigint a la gran marabunta que som quan desfilem pels carrers d’Alzira. No és altre que el meu estimat mig-amic, José Antonio Pérez. Josan, va per tu. Observeu que la lletra és molt fallera: “Hoy el día ya no es como los demás. El ron y la cerveza harán que acabes mal. Nena, ven conmigo, déjate llevar. Hoy te enseñaré donde termina el mar…” Eh, pareu, pareu… Que me vas a enseñar donde termina el mar??? No, jo no, el Noviet, el Noviet…

170

“Lo prometido es deuda” Al Llibret de la Falla del 2017, en fer l’article titolat “Algo se muere en el alma cuando un amigo se va…” (en homenatge i despedida al nostre volgut amic i gran faller, Paco Ruiz), parlava al final d’un Himne a la Falla, escrit pel gran poeta Enric Pérez Presencia. També comentava que la música d’este himne era de Pepe Mascarell “El Bolo”, però que no es conserva la partitura i només tu, enyorat Paco, recordaves la melodia fins que me la vas ensenyar a mi, i després l’hem cantat junts en moltes ocasions a baixa veu i alguna vegada en alta veu, al micròfon. També em comentaves alguna volta: “Nardo, deuríem buscar algú que ens fera la partitura; seria una llàstima que es perdera…” En aquell article que estic comentant, et vaig prometre que anava a intentar que algún dels músics que tenim a la Comissió ens fera la partitura i la publicaríem al Llibret, per a que quede constància per a sempre. Pensant qui podia fer-nos eixa partitura em vingué al cap que AmHer Fernández (que ja havia fet fa algún temps una partitura de l’Himne Oficial de la nostra Falla) i el seu marit, Toni Llobregat, estaven prou ficats en temes de música i d’actuacions corals. Pensat i fet. Els ho vaig comentar i em digueren que sí de seguida. Total, que un dia de les falles de 2018, es presentaren al Casal (la carpa), amb ordinador i aparells de gravació i quedàrem per a després del dinar, quan ja no queda ningú al Casal (excepte els cambrers) i allí férem 4 ó 5 proves, tararejant la melodia i cantant la lletra, que s’endugueren gravades per estudiar-les en casa i traslladar al pentagrama. Per fi, en este Llibret, en les pàgines que venen a continuació, publiquem la partitura i la lletra d’eixe segon Himne de la Falla per a que quede constància per a sempre. La partitura ha sigut transcrita per Toni Llobregat. A ell i a la seua dona, AmHer, els done les més expressives gràcies per haver-me ajudat i poder dir hui: Paco, promesa complida.

Bernat Primo Monserrat

173

Himne a la Falla de la Placeta MÃºsica: Pepe Mascarell "El Bolo" TranscripciÃ³: Toni Llobregat Mengual

% %

i $ % &

' ! " ' ) $ % (

& % & %

' )

! " ! " #

' ) (

, " # (

)

(

)

(

)

(

Himne a la Falla de la Placeta Lletra: Enric Pérez Presencia

Espanya té una València que és un clavell perfumat i València té una Alzira que el foraster quan la mira queda sempre entusiasmat. Però Alzira té una plaça i esta plaça una il·lusió per a fer una gran Falla que siga de val i ratlla l’orgull de la població. TORNADA La Falla més Falla la Plaça tindrà si vols enterar-te, Ruiz* t’ho dirà, si falta una peça ell la posarà, si falta una peça ell la posarà. Falla gran i capritxosa, una Falla colossal pròpia d’una Alzira hermosa i una Comissió rumbosa repartint grapats de sal. Comissió que tindrà agalles per fer viure en il·lusió estos dies de les falles, dies de goig i rialles amb tota la població. TORNADA *Ací cadascú que pose el nom que vullga

175

Himne de la Falla Com la flor del taronger que en sa màgica blancor va anunciant al món sancer de València lo millor, és la Comissió formal de la Placeta Major que en humor tradicional d’esta Ciutat és fulgor. TORNADA Vixca Alzira, fallera immortal, de València la filla major. I en estrofes d’un himne triomfal entonem ses glòries cobrint-mos d’honor. I en il·lusió i alegria farem falla de trellat, que en satírica harmonia mos dirà la veritat; i entre estallits de la traca, música, rises i foc, formarem una carcassa que del cel parega joc. TORNADA Vixca Alzira… Lletra original de Bernat Fontana, amb successives adaptacions d’Enric Pérez Presencia i Vicent SanzCastellanos. Música de Joan Pellicer.

177



Compromiso • Calidad • Confianza INOXIDABLE

                    

HIERRO

         

ALUMINIO

        

         

P.I. VISTABELLA• C/TAPICERS PARC. F11 • 46611 BENIMUSLEM - VALENCIA 96 244 80 49 - 607 370 457• 

ERIALS ELEVACIÓ DE MAT

Continuem la tradició... Calderón de la barca, 12, 4º, 8ª • 46600 ALZIRA Tel. 661 287 868 • manmarge@gmail.com

JOSÉ FURIÓ • Family Banker

C/ Costa, 4 · 46600 ALZIRA 639 674 674 jose.furio@bancomediolanum.es

Santa Teresa, 40 ALZIRA

195

197

Gestores autorizados por la Conselleria de Medio Ambiente para residuos tóxicos y no tóxicos. Planta de tratamiento y reciclado de todo tipo de cables eléctricos, de cobre o valuminio. Recuperación y reciclaje de metales y chatarrra. Servicio de cubetas y contenedores gratuitos. Prensas móviles.

Tratamiento de cables

Central y oficinas

Poligono El Plà 46250 Montortal - Guadassuar (Valencia) Telf. 96 244 07 81

Av. Libertad de Enseñanza, 23 Aptdo. nº28 · 46600 · Alzira (Valencia) Telf. 96 245 52 94 · Fax. 96 240 43 59 www.reciclajesytransformaciones.com

199

201

203

Mecanizados Alzira S.L.

CONSTRUCCIร N DE PIEZAS MECANIZADAS PARA LA INDUSTRIA

Mecanizados Alzira S.L. Pol. Ind. nยบ1 c/ Moliners 17 46600 Alzira (Valencia) Tel. 96 240 42 56. Fax: 96 245 95 10 www.mecalalzira.com

205

209

211

213

215

217

219

NITS DE FALLES!!!

...i açò no s’acaba, acaba de començar ...