Camp de Solidaritat amb l'MST: agost 2010, Brasil - SETEM

BRASIL, Maranhão 2010 MST • Camp itinerant realitzat a l'Estat de Maranhão al Brasil, entre els dies 2 i 29 d'agost de 2010.

• El camp va estar basat en conèixer profundament, recolzar i compartir vivències amb el Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST).

CONTEXT BRASIL • Mala repartició de la terra. Grans extensions de terreny estan en mans de propietats privades i la majoria de la població no té accés a la terra per cultivar-la i poder sobreviure.

CIUTAT • La població té grans dificultats per sobreviure-hi, per això l’alternativa és anar a viure al camp.

• Com podria ser el futur per a les nenes si no haguessin anat al camp? Possiblement podrien acabar en la prostitució.

LLEI • La llei és ambigua: – La terra ha de complir una funció social, però també es considera “social” quan hi ha empreses privades que hi planten monocultius pel seu propi benefici i que es carreguen el mediambient.

– És difícil demostrar que una terra és improductiva. Hi ha molta corrupció (de vegades els propis jutges són els mateixos propietaris d’aquests terrenys).

VALE • La Vale és una companyia siderúrgica brasilera que es privatitza l’any 97, la qual ha comprat grans extensions a Maranhão, ha desforestat la selva que hi havia i ha plantat milers d’Eucaliptus per vendre biocombustible a les indústries. Això afecta molt negativament a tots els camperols de la zona perquè no només no tenen terres per treballar, sinó que a més tota la població es veu afectada pels pesticides dispersats al voltant de les terres.

• Aquesta empresa no ha tingut cap responsabilitat social i no ha invertit en cap equipament públic, ni escoles, ni dispensaris sanitaris, ni té cap assegurança cap als seus treballadors, que fan jornades de més de 10 hores de treball pràcticament manual.

• Desforestació. L’atmosfera queda totalment pestilitzada per la pudor del líquid restant de la producció.

• El riu es ressenteix molt de la contaminació dels pesticides i ha començat a escassejar el peix.

• No sols s'intenta desplaçar pobles sencers sinó que els habitants dels municipis propers pateixen l’impacte de grans línies ferroviàries que segreguen el territori.

MST • Moviment Sense Terra (moviment político-social brasiler que reivindica la Reforma Agrària perquè tothom tingui dret a tenir un tros de terra per viure).

• Ideologia: Socialisme llatinoamericà, d’inspiració marxista (és una barreja de castrisme, guevarisme i "teologia de l’alliberació“).

• Funció: – Buscar la redistribució dels latifundis (concentració de grans extensions de terra) que estan en mans de petits grups de la societat. Això comporta un gran augment i empobriment dels petits camperols de Brasil.

– Ocupar les terres improductives dels latifundistes per fer-les productives. Lluitar contra els latifundistes i el treball esclau.

Fases d’una ocupació (MST) • 1º S’agrupen per famílies.

• 2º Ocupen una terra improductiva (de propietat privada) per fer-la productiva i pugui complir una funció social.

• 3º De forma temporal, construeixen un campament: el just i necessari per viure (cases de troncs i fulles, hamaques per dormir, sense electricitat, i ús del foc i del riu).

• 4º Esperen el judici per saber si els hi concedeixen la terra.

Mentrestant, és possible rebre amenaces de mort, violències i desallotjaments per part de pistolers (manats pel propietari de la terra).

• 5º Si guanyen el judici (3%), ja poden construir-se un assentament (cases de ciment, amb electricitat i TV, llits, cuina, escola i centre de salut).

2-5 d’agost. Ciutat de São Luís (capital de Maranhão) • El seu centre històric va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

• Volen que ens centrem en els assentaments i campaments de la zona d’Açailàndia, ja que és una regió directament afectada per la multinacional anomenada Vale.

6 d‘agost. Assentament Maravilha (zona d’Imperatriz) • En bones condicions. Amb escola i centre de salut. Cada família té la seva casa i la seva roça per a conrear.

• És l'últim pas en tot el procés de la reforma agrària. Aquí ja no hi intervé l'MST. Ara, s'han de fer valer, organitzarse per si mateixos.

• Les lluites han canviat.

Ara la lluita és aconseguir Internet per a l'escola.

7 d‘agost. Assentament Cabeçeira Grande (zona d’Imperatriz) • Va sorgir molt abans que

l'MST, amb l'ajuda de l'Església. És com si parléssim d'un poble, amb bars, botigues, etc...

• Hem arribat aquí com a base per arribar a l'acampamento Salete Moreno. És a uns 10km i hem decidit anar-hi caminant, per poder veure tot el problema del monocultiu de canya de primera mà.

Kms i kms de canya i res més.

8-9 d’agost. Campament Salete Moreno (zona d’Imperatriz) • Ens expliquen la dificultat de la lluita, les il·lusions, els desencants, els diferents nivells i graus de consciència de la gent en la lluita i la militància, la politització de la gent que arriba al moviment des de la misèria més extrema (no només econòmica) i les amenaces de mort.

• Al poc temps de l’ocupació el propietari introdueix ramat per justificar que les terres són productives i, per protegir la seva “propietat”, contracta uns pistolers que s’encarreguen de vigilar-la i finalment acaben entrant al campament expulsant a les famílies (un total de 150 famílies).

• Quan nosaltres arribem fa només 22 dies que algunes famílies han reocupat el campament. I òbviament els pistolers del fazendeiro també tornen.

• L’assetjament és constant i els pistolers es troben a tan sols dos cents metres al davant del campament. Hi ha un arbre de mango des d’on els acampats fan vigilància les 24 hores del dia i de la nit.

• EL DIA 29 D’AGOST (DIA DE LA NOSTRA ARRIBADA A BARCELONA), EL CAMPAMENT SALETE MORENO VA SER ATACAT PER UN GRUP DE PISTOLERS ENCAPUTXATS LLENÇANT TRETS A LES BARRAQUES I AMENAÇANT DE MORT A TOTS ELS ACAMPATS. L’ENDEMÀ ELS COMPANYS DE L’ASSENTAMENT I LA POLICIA MILITAR VAN TORNAR AL CAMPAMENT PER FER FRONT ALS PISTOLERS QUE FINALMENT VAN FUGIR. • Més informació a la pàgina web de l’MST: http://www.mst.org.br/search/node/salete%20moreno

10-12 d’agost. Assentament California (zona d’Açailàndia) • És un dels més antics de la zona (té 14 anys). Alt nivell organitzatiu i la seva ubicació està cercada pel monocultiu d'eucaliptus, que és propietat de la Vale do Rio Doce.

• L’MST té molt interès en què fem difusió de l’assetjament socio-econòmic-ambiental d’aquesta “megacompanyia” privatitzada.

• Són 181 famílies assentades que conviuen amb 50 famílies que ells els hi diuen els encostados (famílies que no pertanyen a l’organització de l’MST i que arriben de les ciutats buscant terra i són acceptats dins de la comunitat). L’acceptació dels encostados comporta una reorganització de l’assentament i fins i tot cal fer un treball de base de conscienciació.

• S’agrupen per famílies. Dos representants per col·lectiu, és a dir, dos per educació, dos per salut i dos per producció.

• Quan es comença a conformar l’assentament, l’Estat atorga crèdit d’habitatge, crèdit de producció i crèdit per l’educació (per la construcció i el funcionament de l’escola).

13-15 d'agost. Campament João do Vale (zona d’Açailàndia) • Estan immersos en la construcció del nou assentament. A un centenar de metres de les actuals edificacions, l’MST havia arribat al final del procés de repartiment de les terres que havien estat de l'Estat Federal, fet que ha alentit molt el procés de desapropiació de les terres, arribant a estar un temps paralitzat al Tribunal Federal.

• Les famílies ja tenien assignada la seva parcel·la i estaven començant a aixecar les cases. Posteriorment s'aixecaria l'escola, el centre de salut i altres espais comunitaris que ja estaven planificats.

• Estaven il·lusionats pel fet de poder deixar enrere la temporalitat i provisionalitat que suposa viure en un campament, tot i portar allà 3 anys establerts.

16-19 d‘agost. Assentament Nova Conquista (zona d’Açailàndia) • Contacte amb la part més reivindicativa i intel·lectual del Moviment.

• Assistència a dues “místiques” realitzades a l’interior de l’escola: – 1º: Nit Cultural, on es representava una ocupació de l’MST: uns homes tiraven una tanca (que representava l’ingrés a la fazenda) i ocupaven una terra on poder treballar i viure.

– 2º: Es veia la representació del món dibuixat amb sal i altres pols, i cada zona del món tenia un paperet que indicava la problemàtica més gran (pobresa, injustícia, atur, etc.). Aquests paperets després van ser canviats per missatges d’esperança, com educació o justícia social. Els joves estudiants van cantar himnes i altres cançons de l’MST

Nosaltres, a canvi, vam organitzar un petit joc de preguntes per a què la gent de l’assentament coneguÊs millor Catalunya i Barcelona.

Balls t铆pics, quadrilles i forr贸.

Visita a un “balneari” natural, situat a l’estat de Pará. Bany al riu i gaudiment de la naturalesa de la selva.

20-22 agost. Campament Resistencia (zona de Buriticupú) • El terreny que van decidir ocupar era propietat d'un fazendeiro que utilitza treball esclau i en aquests casos, per llei, la terra s'ha de destinar a Reforma Agrària. Però als 3 dies de començar a ocupar hi va la policia per controlar la situació i els fan fora pacíficament. Al cap de 5 dies tornen a ocupar i dos dies més tard fan desallotjament violent.

• És una ocupació que han patit molt, ja que ha estat desallotjada, de moment, tres vegades en un any i molts d'ells han estat empresonats (els van lligar i els van deixar tot el dia sota el sol).

• Les activitats que vam realitzar allà van ser: conèixer l'entorn, granges, fazendas, rius, gent que viu als voltants, la lluita que duen a terme, i col·laboracions en l’elaboració del menjar, sucs i altres rutines diàries.

• El campament era molt precari, i estava allunyat de tot, però va ser una de les estades més especials de tot el viatge, degut a què vam poder veure la lluita de molt a prop i les condicions en què ho feien.

• El fet d'estar nosaltres allà, els dóna forces i il·lusions per continuar lluitant, ja que veuen que no estan sols i que hi ha gent que des de molt lluny els recolza.