C2. Tecnologia digital by Ester Vall

C O M P E T È N C I A 2 : Te c n o l o g i a d i g it a l i ú s d e l' o r d i n a d o r i d e l s i st e m a o p e r a t i u .

M ò d u l 1 : I nt r o d u c c i ó a l es T I C , m a q u i n a ri , p r o g r a m a r i i lli c è n c i e s

1. OBJECTIUS 2. LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ 3. EL PC I CONCEPTE D’ORDINADOR 4. TIPUS DE LLICÈNCIES 5. PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI DE PROPIETAT

CFA Les Bernardes

1.- OBJECTIUS • •

Conèixer els conceptes bàsics de les tecnologies d’informació i comunicació Identificar les diferències principals entre programari lliure i programari de propietat

2.- LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ • • • •

Les TIC són eines, suports i canals que ens permeten gestionar la informació. Les TIC han transformat les nostres estructures econòmiques, socials i culturals. L’ordinador no és l’únic dispositiu que permet gaudir-ne: el telèfon mòbil i la televisió han adoptat la tecnologia digital. L’emmagatzematge de dades en suports petits, l’automatització de tasques i la interactivitat són alguns dels altres avantatges de les TIC.

Què són les TIC? No són cap fórmula màgica, però, tal com va assenyalar el 2003 l’aleshores Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, “poden millorar la vida de tots els habitants del planeta”. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són eines, suports i canals que ens permeten gestionar la informació. Això vol dir trobar-la, transformar-la, emmagatzemar-la i distribuirla. Fins fa poc, i de fet en alguns àmbits encara se les anomena així, se les coneixia com a Noves Tecnologies. Una definició que també es podia aplicar al telèfon a finals del segle XIX. I, no cal dirho, a la televisió, que es va popularitzar a la dècada dels 50. Les TIC són, per tant, un concepte dinàmic, en constant transformació, que inclou eines que afavoreixen l’intercanvi d’informació en el món actual. Per això, tot i que no són nous, el telèfon i la televisió en formen part, juntament amb l’ordinador, que ha esdevingut l’element aglutinador de tot plegat gràcies a la connexió a Internet. Potser per aquesta raó s’associen indefectiblement a la informàtica i els seus cosins germans, la telemàtica i el multimèdia. Però representen molt més que això i vertebren la Societat del Coneixement.

Avantatges en la vida diària Les TIC han suposat un revulsiu sense precedents en la manera de comunicar-se, ja que han canviat molts aspectes de la nostra vida i han transformat les nostres estructures econòmiques, socials i culturals. A través de l’ordinador, del telèfon mòbil o de qualsevol altre aparell amb connexió a Internet, podem accedir a una quantitat ingent d’informació, fer gestions burocràtiques, consultar els nostres comptes bancaris, parlar amb els familiars que són lluny, demanar cita amb el metge o apuntar-nos a un curs per millorar les nostres capacitats professionals, per esmentar-ne només algunes possibilitats.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Avui dia es fa difícil que en puguem prescindir perquè són necessàries en la majoria d’activitats i, a més, les faciliten i agiliten de forma extraordinària.

Tecnologies digitals arreu L’ordinador ja no és l’únic dispositiu que ens permet gaudir dels avantatges de les TIC. El desenvolupament de nous protocols i tecnologies de banda ampla per a mòbil han fet que moltes de les consultes i gestions es puguin traslladar a aquest petit terminal que sempre portem a sobre. Els anomenats mòbils 3G, de tercera generació, poden connectar-se a Internet a una velocitat semblant a la d’una ADSL. Aquests terminals inclouen aplicacions que ens permeten participar a les xarxes socials, cercar informació, mirar una adreça als mapes de Google o intercanviar fotografies amb un altre usuari mitjançant la mateixa xarxa o bé mitjançant Bluetooth, una tecnologia que permet l’intercanvi de veu i dades a través d’un enllaç per radiofreqüència. De la mateixa manera, la Televisió Digital Terrestre o TDT ha revolucionat la recepció d’aquest mitjà, multiplicant el nombre de canals que hi podem veure i millorant de manera substancial la qualitat de la imatge, sobretot quan es transmet en HD (High Definition o Alta Definició). Hi ha qui diu, però, que el futur de la televisió també passa per Internet. La xarxa ja ofereix la possibilitat de veure canals de televisió o programes específics amb bona qualitat gràcies a la tecnologia de l'streaming o flux de dades, que permet el visionat d’un arxiu audiovisual sense que l’usuari se l’hagi de descarregar a l’ordinador. El desenvolupament de nous algoritmes de compressió del senyal audiovisual i d’aparells de televisió amb connexió per PC també ha facilitat el llançament d’aparells que uneixen la televisió i el PC i que exporten les possibilitats d’Internet al comandament a distància. Són els anomenats Media Center.

Importància de la tecnologia digital Així doncs, les TIC potencien la proliferació de canals de comunicació de diferents tipus. També permeten l’emmagatzematge de quantitats ingents de dades en petits suports com ara llapis USB, discos durs portàtils o targetes de memòria. Pensem que un llapis USB d’1GB pot desar l’equivalent a 1.000 llibres de 100 pàgines. Potencien igualment l’automatització de tasques i la interactivitat tant amb programes o sistemes experts com amb altres usuaris, i constitueixen un instrument que millora la nostra capacitat mental.

3. EL PC I CONCEPTE D’ORDINADOR •

L’ordinador és un dispositiu electrònic que permet processar dades, emmagatzemar-les i redistribuir-les.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

• • • •

El Personal Computer d’IBM va marcar un punt d’inflexió en la venda d’ordinadors, i les sigles que l’identificaven designen ara qualsevol màquina. El PC s’associa al sistema operatiu de Microsoft, Windows. Però hi ha alternatives, com ara el Mac d’Apple o el Linux. La potència dels ordinadors no deixa d’augmentar mentre que el seu preu es manté estable o fins i tot baixa. Actualment, l’ordinador permet realitzar tot tipus de tasques.

L’ordinador Un ordinador és una màquina que pot realitzar tasques molt diverses, desar dades i modificar-les. Està compost bàsicament per un processador, que processa les dades, una memòria central que les emmagatzema i uns dispositius d’entrada i sortida de la informació. Aquests elements constitueixen els elements físics de la màquina i s’anomenen maquinari. Els elements que integren les eines digitals per treballar amb les dades s’anomenen programari.

L’evolució del PC Tot i que abans ja existien sistemes programables, es considera que el primer ordinador es va completar el novembre de 1945, per encàrrec del Ministeri de Defensa dels Estats Units. S’anomenava ENIAC (Electronic Numerical Integrator Analyzor and Computer). Pesava tres tones i ocupava diverses habitacions, però va iniciar la revolució que més endavant va permetre construir ordinadors més petits i ràpids.

Uns anys després, el 1969, el mateix any que naixia Internet, l’empresa Texas Instruments treia al mercat el primer microprocessador. A partir d’aleshores, l’evolució de l’ordinador ha estat imparable. El 1977, Steve Jobs i Steve Vozniak van llançar l’Apple II, que aleshores costava 1.195 dòlars (uns 870 euros).

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

El 1981, IBM va treure al mercat, a un preu relativament assequible per a tothom, el seu Personal Computer (Ordinador Personal), amb tant d’èxit que les sigles que l’identificaven han passat a designar la majoria de microordinadors. El mateix any, Microsoft entrava en escena amb el sistema operatiu MS-DOS, prou senzill en aquell moment com per integrar-se en un ordinador domèstic.

Màquines històriques Alguns models han deixat petjada en milers d’aficionats a la informàtica, sobretot pel que fa als videojocs, com ara el Sinclair ZX Spectrum, un dels microordinadors domèstics més populars dels anys 80 a Europa. Es va llançar el 23 d’abril de 1982 i encara ara continua tenint els seus fans, que juguen als jocs que incorpora mitjançant emuladors.

ZX Spectrum de 48 k. Font: Wikipedia

L’agost de 1982 també va aparèixer el Commodore 64, fabricat per Commodore Internacional, que tenia una capacitat gràfica i una memòria molt per sobre dels seus competidors. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Commodore 64

Potenciant encara més les capacitats multimèdia de la màquina, uns anys més tard, Commodore va posar al mercat l’Amiga, que va fer les delícies dels amants dels videojocs.

El PC, avui Des d’aquests models, les millores que s’han integrat en els PC han estat espectaculars. Avui dia, un PC és prou potent com per fer de servidor d’altres màquines, estar connectat a Internet amb banda ampla, treballar amb diferents eines d’ofimàtica i gestionar imatges, àudio i vídeo. Això el converteix en una eina ideal per consultar tota mena d’informació, escoltar cançons, veure pel·lícules, comprar, fer gestions bancàries o relacionar-se amb d’altres persones. Quan es parla de PC, el més usual és associar la màquina al sistema operatiu Windows amb un processador X86, però cal tenir present que també es pot optar pels ordinadors Macintosh d’Apple o pel sistema operatiu lliure Linux. Segons la Llei de Moore, el nombre de transistors en un circuit integrat es duplica cada 18 mesos. Això implica que les capacitats d’un ordinador augmenten sense parar, i per això ens ofereixen nous models a les botigues per un preu similar. Hi ha experts que asseguren, però, que un bon ordinador costa sempre el mateix. El que canvien són les seves prestacions.

Components Els components bàsics de l’ordinador són el processador, la placa mare, la memòria, la targeta de vídeo, el disc dur, la targeta de so i la gravadora de CD/ DVD.

Aquests elements, integrats a la torre de la màquina, van acompanyats de diferents elements auxiliars o perifèrics que ens permeten realitzar diferents tasques. El primer és la pantalla, que possibilita la visualització de la informació. També tenim el ratolí, que va ser desenvolupat el 1964; el teclat, en què varia la disposició de les lletres i símbols segons la zona geogràfica i la parla de l’usuari, i la impressora, que permet fer còpies en paper de dades electròniques. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Els darrers anys s’ha generalitzat l’ús dels portàtils, menys pesants i igual de potents que els ordinadors de sobretaula. Tenen la particularitat que no disposen de ratolí, sinó de mousepad, una superfície plana al teclat que permet controlar el punter a la pantalla, o bé de trackball, una boleta amb les mateixes funcions. Però sempre ofereixen la possibilitat d’afegir-n’hi un de convencional a través del port USB.

4. TIPUS DE LLICÈNCIES 1. Les llicències estableixen un acord entre l’autor d’un programari o contingut i l’usuari que l’utilitza. N’hi ha de diferents tipus. 2. El Copyright estableix que tots els drets de l’obra estan reservats i que ens cal permís per utilitzar-la. 3. El Copyleft permet que l’usuari modifiqui l’obra, la copiï i la distribueixi. Una de les llicències més conegudes de Copyleft és GPL que llicencia GNU/Linux. 4. Creative Commons proposa que l’autor decideixi quins són els drets que vol reservar respecte de la seva obra. 5. Altres llicències a destacar en l’àmbit del programari lliure són MPL i les d’estil BSD. Les llicències estan destinades a protegir la creació. Poden restringir-ne el territori d’aplicació, la durada o qualsevol altre aspecte. N’hi ha de diferents tipus. Veiem-los.

Què és una llicència? Una llicència és una autorització formal que l’autor d’un programa o d’una obra intel·lectual concedeix a l’usuari perquè aquest l’utilitzi si n’accepta les condicions. És, així doncs, una manera de protegir l’obra que la llei vigent proporciona i que atorga a l’autor el dret d’autoritzar o de limitar-ne l’ús. En aquest sentit, poden haver-hi diferents tipus de protecció que determinen el que l’usuari pot fer o no amb el producte llicenciat.

Copyright: ‘Tots els drets reservats’ Tothom sap el que vol dir la C encerclada, el famós Copyright. Indica que una obra té tots els drets reservats, que està protegida per un període de temps determinat i que, per fer-la servir, necessitem el permís de l’autor. Els drets d’autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma d’expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets amb informació d’ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne només un parell d’exemples.

Copyleft Com a alternativa a les restriccions imposades pel Copyright a l’hora de copiar i distribuir una obra, trobem el Copyleft, que es representa amb una C invertida. Aquest concepte inclou un conjunt de llicències que permeten que l’usuari pugui fer servir una obra, modificar-la i redistribuir-la, tant en el seu format original com en les seves versions derivades. Per tant, en un sentit estrictament no legal, C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

el Copyleft és el contrari del Copyright. El concepte, no pas el terme, va ser ideat per Richard Stallman, el creador del moviment del programari lliure, que va llicenciar el projecte GNU amb la llicència GPL (General Public Licence). Aquesta s’ha convertit en una de les llicències més utilitzades pel programari lliure. De fet, és la que fan servir el 60% dels programes d’aquestes característiques. Permet la modificació i redistribució del programari, però només sota la mateixa llicència, perquè l’autor conservi els seus drets. Contràriament al que es pot pensar, les llicències Copyleft no són el regne del tot s’hi val. Molta gent no les veu compatibles amb la retribució per la feina feta, però distribuïdors comercials de sistemes basats en GNU/Linux, com Red Hat i Mandrake, han demostrat que es pot desenvolupar un negoci al voltant d’una creació amb Copyleft sense comprometre la distribució i creació de nou coneixement per a la comunitat.

Creative Commons: ‘Alguns drets reservats’ Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats". Creative Commons, fundada el 2001 als Estats Units, és una organització sense ànim de lucre que defensa que no tots els creadors, siguin del tipus que siguin, volen mantenir tots els drets reservats sobre el seu treball. És més, consideren normal que es modifiqui i distribueixi sota unes condicions determinades. Així, ofereix diferents tipus de llicències, identificades amb el símbol de les dues C, per registrar les obres amb “alguns drets reservats”.

L’autor és qui escull com ho vol fer, sota quatre premisses bàsiques. Pot decidir que la seva obra sigui copiada, distribuïda i exhibida sempre que es reconegui la seva autoria (Reconeixement), exigir que no se’n faci un ús comercial (No comercial), que no es faci servir per fer una obra derivada de l’original (Sense obres derivades) o bé que es modifiqui i es distribueixi però sota la mateixa llicència que el material original (Compartir igual). Amb la combinació d’aquestes quatre condicions, es componen sis llicències que poden satisfer la necessitat de reconeixement de l’autor en diferents graus.

Altres llicències de programari lliure Un altre tipus de llicència que cal destacar en l’àmbit del programari lliure és l’MPL (Mozilla Public License). La va utilitzar Netscape Communications Corp. per alliberar el navegador Netscape Communicator 4.0 i començar el projecte Mozilla. Promou de forma eficaç la creació de programari lliure mitjançant la col•laboració. Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes amb el sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles amb GPL. Hi ha qui diu que asseguren l’autèntic programari lliure perquè l’usuari pot decidir-ho tot, fins i tot redistribuir un programa modificat com a no lliure. Però també hi ha qui assegura que tenen l’efecte contrari.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

5.- PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI DE PROPIETAT 1. El programari lliure és una alternativa segura al programari de propietat. 2. Lliure no vol dir gratuït. El programari lliure dóna als usuaris la llibertat que els pren el programari de propietat. 3. Les aplicacions de programari lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, això no passa a la inversa. 4. Tot i que no hi ha suport oficial per a les aplicacions de programari lliure, al darrere hi ha una gran comunitat de desenvolupadors que pot arreglar errors en poc temps. 5. Entre els exemples més coneguts de programari lliure figuren el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Firefox, el programa de retoc d’imatges Gimp i el paquet d’ofimàtica OpenOffice.

Maquinari i programari L’ordinador és com una caixa d’eines que permet realitzar un munt de tasques. La carcassa inclou un processador de dades, una memòria per emmagatzemar-les i dispositius d’entrada i sortida d’aquestes dades. Aquests elements físics constitueixen el que s’anomena maquinari. Les eines per modificar les dades, és a dir, per escriure documents, per veure o retocar imatges, per escoltar cançons, etc., constitueixen el que s’anomena programari. Per poder funcionar i perquè ens hi puguem comunicar, l’ordinador necessita un sistema operatiu que tradueixi les nostres ordres a un llenguatge entenedor per a la màquina, i a la inversa. Al mercat hi ha diversos sistemes operatius, com ara Mac, GNU/Linux, UNIX o BSD, però el més conegut és Windows de Microsoft. La majoria d’ordinadors que es compren a les botigues el porten instal·lat i el paguem en adquirir la màquina. Això també passa amb els ordinadors Macintosh d’Apple. GNU/Linux és l’alternativa gratuïta als dos sistemes anteriors.

Programari Lliure i de Propietat Parlar de programari lliure és parlar de llibertat i no de diners, tot i que en anglès “free” té els dos sentits (gratuït i lliure). De fet, això és el que remarca de forma insistent Richard Stallman, creador del projecte GNU (acrònim de GNU’s not UNIX), que es va iniciar el 1984, i de la Free Software Foundation (FSF), organització que el difon. Per a ell, “refusar de compartir informació és una promesa de traïció a la resta del món” perquè “la missió de la ciència i la tecnologia és treballar en benefici de la humanitat”.

Per això va definir que, en el moviment del programari lliure, l’usuari forma part del sistema i té la llibertat d’utilitzar el programa com vulgui i de modificar-lo com més li convingui, a més de copiarlo i distribuir-lo a d’altres usuaris. Aquestes propietats van lligades a quatre graus de llibertat que Stallman defineix de la manera següent: el grau 0 permet executar un programa. El grau 1, estudiar el codi per satisfer les nostres necessitats. El grau 2, ajudar els veïns, distribuint-ne còpies; i, finalment, el grau 3, que permet ajudar la comunitat tot arreglant els problemes detectats. Els graus 1, 2 i 3 són els que distingeixen C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

el programari lliure, el qual, segons Stallman, compta amb millor suport tècnic que el software propietari i és més segur. El programari lliure s’associa al codi obert (Open Source, en anglès), és a dir, a la possibilitat d’accedir al que podria ser l’esquelet del programa per modificarlo i millorar-lo, però no és el mateix. Stallman insisteix que “el moviment Open Source només proporciona raons tecnològiques i deixa de banda la dimensió ètica” del programari lliure. Molts programes que tenen el codi font disponible no atorguen als usuaris la llibertat de redistribuir-lo i en restringeixen l’ús comercial. El logo de Linux. Font:CreativeCommons.

En contraposició al programari lliure, el programari propietari és aquell que està subjecte a una llicència d’ús que limita el que l’usuari pot fer amb ell. Molts, però, prefereixen pagar aquesta llicència per assegurar-se que al darrere hi ha una gran corporació que pot respondre si hi ha problemes. Sovint, això no és cap garantia i molts errors i forats de seguretat s’arreglen abans apel·lant a la comunitat, en el cas del programari lliure, que no pas recorrent a l’empresa. Només cal comparar, per exemple, el ritme d’actualització del navegador Firefox amb el de l’Internet Explorer de Microsoft.

Avantatges i inconvenients del programari lliure A més de les llibertats assenyalades per l’FSF, el programari lliure té altres avantatges, com ara que hi ha aplicacions per a totes les plataformes (Linux, Windows, Mac OS) que són gratuïtes, o a un preu generalment més baix que les propietàries, i que són molt estables, ja que els errors es poden arreglar ràpidament. Però també presenta inconvenients. Algunes aplicacions que corren sota Linux són un pèl complicades d’instal·lar i, de vegades, presenten problemes d’incompatibilitat amb el maquinari.

Aplicacions diferents en cada cas El programari lliure proporciona alternatives gratuïtes i de qualitat a programes d’ús corrent que requereixen llicència d’ús. Entre els exemples més coneguts figuren els sistemes operatius GNU/Linux, BSD i Open Solaris, que constitueixen una alternativa a Windows i Macintosh. Els entorns de finestres KDE i Gnome fan que l’usuari gairebé no noti la diferència amb la manera de funcionar de Windows. Ubuntu també és una solució força accessible per a usuaris novells. Fa un temps es deia que els sistemes operatius alternatius tenien limitacions gràfiques i audiovisuals, però avui dia es disposa de solucions multimèdia molt avançades per a aquests entorns. Pel que fa a les eines Internet, cal destacar el projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird. En l’entorn gràfic, el programa més utilitzat és el Gimp, que té prestacions semblants al Photoshop d’Adobe.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

I, finalment, cal esmentar l’aplicació ofimàtica OpenOffice, que presenta les mateixes opcions que l’Office de Microsoft i, a més, està disponible en català.

6. ENLLAÇOS RELACIONATS Fundació Observatori per a la Societat de la informació http://www.fobsic.net/ Observatori per a la Societat de la Informació (en castellà) http://observatorio.red.es/index.action;jsessionid=044BBB1DA567EA41EB702D59791BD71C.vert ebra_dni02?request_locale=ca Què és la TDT http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.03f78855c746589fda97dc86b0c 0e1a0/vgnextoid=86386799f5239110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=86386799f 5239110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD The History of Computing Project http://www.thocp.net/ Copyleft: idealisme pragmàtic http://www.gnu.org/philosophy/pragmatic.ca.html Cultura lliure, de Lawrence Lessing http://www.culturalliure.org/arxius/culturalliure.txt Softcatalà http://www.softcatala.org/

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

M ò d u l 2 : C o m p o n e n t s d' u n o r d i n a d o r i u n i t a t s d' e m m a g a t z e m a m e n t

1. OBJECTIUS 2. PERIFÈRICS BÀSICS D’UN ORDINADOR 3. PERIFÈRICS HABITUALS D’UN ORDINADOR 4. NOCIONS BÀSIQUES D’EMMAGATZEMAMENT 5. ENLLAÇOS RELACIONATS

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS • • •

Identificar els components principals d’un ordinador i les seves funcions Conèixer i emprar diferents tipus de perifèrics Utilitzar els principals dispositius d’emmagatzematge

2. PERIFÈRICS BÀSICS D’UN ORDINADOR 1.

El teclat és un dispositiu que consisteix en un sistema de tecles, cadascuna d’elles destinades a un caràcter en concret, i que permet introduir dades a l’ordinador.

El ratolí o mouse és un perifèric que detecta el moviment que fem amb ell en el pla horitzontal i que el reflecteix a la pantalla mitjançant un punter o fletxa.

El monitor o pantalla és un dispositiu que mostra visualment a la seva superfície la informació de l’ordinador. Pot ser de tecnologia CRT o d’LCD, principalment.

Per a la connexió en xarxa es requereix la utilització de cable, i per a la connexió sense fils, com és el cas de la tecnologia Wi-Fi, no és necessari el cablejat.

Anomenem perifèrics els dispositius a través dels quals l’ordinador ens permet realitzar certes operacions o accions. A continuació comentarem detingudament cadascun dels perifèrics bàsics amb què compta un ordinador.

El teclat Un teclat és un dispositiu o perifèric d'entrada que consisteix en un sistema de tecles, i que permet introduir dades a l’ordinador. Cada tecla està destinada a un caràcter en concret. Quan premem sobre una tecla determinada, s’envia una entrada xifrada a l’ordinador, que aleshores mostra a la pantalla el caràcter seleccionat, o bé activa o executa una determinada funció. Les tecles en els teclats de l’ordinador es classifiquen en: tecles alfabètiques i tecles numèriques (que són les que fan referència a lletres i números); tecles de puntuació (que són les destinades al punt, la coma, el punt i coma, entre d’altres); i tecles especials (com ara les tecles de control, les tecles de fletxa, les tecles per a majúscules, etc.). Els teclats més moderns sovint incorporen també comandaments multimèdia, com ara el control de volum, el de reproducció de vídeos, els controls de pantalla, etc. La distribució de les tecles té el seu origen en les antigues màquines d’escriure, les quals presentaven tecles completament mecàniques que funcionaven mitjançant un martellet associat a cadascuna. En prémer una tecla determinada, se n’alçava el martellet per marcar amb tinta el caràcter al full de paper. Com que els martellets solien quedar travats en prémer massa seguit dues tecles properes, es van situar al teclat les lletres de forma que les que s’usaven més freqüentment tinguessin els martellets en posicions més separades. Aquest tipus de distribució dels caràcters en el teclat es coneix amb el nom de QWERTY, nom que fa referència, si ens hi fixem, a les sis lletres C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

inicials de la primera fila de tecles alfabètiques del teclat. Actualment, els teclats que es comercialitzen compten amb uns elements físics molt ergonòmics: una determinada inclinació que facilita la nostra postura davant l’ordinador; el corresponent recolza-canells integrat al mateix teclat, i,fins i tot, hi ha teclats que es poden connectar a l’ordinador amb cable o sense. Trobem també teclats adaptats per a persones discapacitades visuals, cosa que els facilita molt la realització de certes tasques. •

el teclat principal o tecles alfanumèriques, similar al teclat d'una màquina d'escriure. Hi trobem totes les lletres de l'alfabet, els deu dígits numèrics (0, 1, 2, ... 9) i tots els signes de puntuació i accentuació, a més de la barra espaiadora.

•

el teclat numèric, similar al d'una calculadora. Hi trobem els deu dígits numèrics (0, 1, 2, ... 9) i els símbols de les quatre operacions matemàtiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). La tecla BloqNum activa o desactiva aquesta àrea del teclat, ja que aquestes tecles també poden utilitzar-se per a desplaçar el cursor per la pantalla.

•

les tecles de funció, situades a la part superior del teclat principal. Van del F1 al F12 , i són tecles que sovint representen dreceres per realitzar una acció concreta. Les seves funcions depenen del programa amb que s'utilitzin. Alguns teclats moderns inclouen un altre conjunt de tecles a la part superior de les tecles de funció que permeten accedir a Internet, obrir el correu electrònic o controlar la reproducció d'arxius de so o de video. Aquestes tecles no tenen un caràcter universal i depenen de cada fabricant.

•

les tecles de navegació, situades entre el teclat principal i el teclat numèric, ens faciliten desplaçar-nos per menús o per diversos arxius i documents. No en modifiquen el seu contingut però permeten desplaçar el cursor.

•

També hi ha una sèrie de tecles de control de l’ordinador distribuides al voltant del teclat principal: o la tecla d'alternativa o Alt, o la tecla d'alternativa gràfica o AltGr, o la tecla de control o Ctrl, o la tecla d'escapada o Esc, ...

El ratolí El ratolí o mouse és un perifèric d’entrada de l’ordinador, que s’utilitza amb una mà i que detecta el moviment que es fa en el pla horitzontal. Aquest moviment es reflecteix, mitjançant un punter o fletxa, a la pantalla de l’ordinador. Sol utilitzar-se principalment per seleccionar diferents opcions o elements a la pantalla, fent un o dos clics (o pulsacions) a sobre de l’element. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Normalment, el ratolí està format per dos botons i, opcionalment, pot presentar també altres dispositius, com una roda o uns botons secundaris per fer-ne més còmode l’ús. Segons la tecnologia utilitzada per capturar el moviment que fa l’usuari en desplaçar el ratolí sobre una superfície plana o estoreta especial, podem trobar diferents tipus de ratolí: ratolí mecànic, ratolí làser i ratolí òptic. Els ratolins mecànics tenen una bola de plàstic o de goma al seu interior, que transmet el moviment que fa sobre la superfície i l’interpreta a la pantalla. Els ratolins òptics no tenen aquesta bola, sinó que interpreten els moviments que fa l’usuari amb el dispositiu mitjançant un sensor òptic, o una llum òptica, que detecta les variacions que es van produint pel que fa a la seva posició. Els ratolins de làser també detecten el moviment sobre una superfície horitzontal, però en lloc d’utilitzar llum de tecnologia òptica, hi intervé un làser amb molta més resolució i, per tant, més precisió i sensibilitat.

El monitor o pantalla El monitor o pantalla és un dispositiu de sortida que, a la seva superfície, mostra visualment la informació de l’ordinador. Els ordinadors poden tenir, principalment, dos tipus de pantalles o monitors, segons la seva tecnologia: monitors amb CRT o monitors d’LCD. Els monitors amb CRT tenen un interior similar al d’un televisor convencional. Consten d’un tub de raigs catòdics, en el qual se situa un canó que dispara constantment electrons contra la pantalla, la qual està recoberta de fòsfor (de colors verd, blau i vermell), un material que s’il•lumina en entrar en contacte amb els electrons. D’aquesta manera s’aconsegueix el color que, de forma combinada, conforma les imatges que veiem al monitor. El monitor d’LCD, o de cristall líquid, és una pantalla prima i plana formada per un nombre determinat de píxels col·locats davant d’una altra font de llum reflectora. Un píxel és la unitat mínima homogènia en color que forma part d’una imatge digital i que es pot mostrar en una pantalla. Com més píxels pugui mostrar un monitor, de més resolució disposarem. Els monitors d’LCD utilitzen quantitats molt petites d’energia elèctrica, i és per aquest motiu d’estalvi energètic, principalment, que cada cop es tendeix més a anar substituint la tecnologia CRT per aquesta altra. Uns altres avantatges dels monitors TFT són, per una banda, l'evident estalvi d'espai i, per altra banda, el fet que resulten més relaxants per a la vista que no pas les pantalles CRT. Els monitors o pantalles que actualment trobem en el mercat poden ser de dimensions diverses. La seva mida es cataloga en polzades, una unitat de longitud que equival a la mida d’un polze, uns 25,4 mil·límetres. Quant al tipus de connexió, els monitors requereixen dos cables: el cable de senyal que surt del monitor i acaba en un connector que s’insereix a l’entrada corresponent, tot assegurant els cargols que el subjecten; l’altre és el cable de l’alimentació, que va des de la part posterior del monitor fins a una font d’energia amb què es connecta mitjançant l’endoll.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Elements de connectivitat (amb cable i sense) Dos o més ordinadors poden connectar-se entre ells de diferents maneres: en xarxa o sense fils. La diferència fonamental entre ambdues connexions és que per a la connexió en xarxa cal la utilització de cable i, en canvi, parlar de connexió sense fils és el mateix que parlar de connexió sense cables. Alhora, també hi ha perifèrics que es poden connectar sense cables a l'ordinador, com pot ser el cas de certs teclats i ratolins que s'alimenten mitjançant piles. Un altre bon exemple de connexió sense cables és l’anomenada tecnologia Wi- Fi, que també se sol emprar per connectar-se a Internet. Com a avantatge principal de les connexions Wi-Fi ,podem destacar que ofereixen una major comoditat perquè qualsevol persona amb accés a la xarxa pot connectar-s’hi des de diferents punts. Quant als inconvenients, com qualsevol altra tecnologia sense cables, les connexions Wi-Fi perden velocitat en comparació amb les connexions amb cables, per culpa de les interferències i les pèrdues de senyal que l’ambient pot comportar; per altra banda, els dispositius de seguretat no són del tot eficaços si no es configuren correctament.

3. PERIFÈRICS HABITUALS D’UN ORDINADOR 1.

Els altaveus i els auriculars serveixen per poder escoltar sons que es reprodueixen des de l’ordinador. En canvi, el micròfon converteix el so en un senyal elèctric, per poder transmetre’l o enregistrar-lo.

Les càmeres web digitals (webcams) són càmeres de vídeo dissenyades per enviar vídeos o captures d’imatge a través de la xarxa, principalment.

La impressora és un perifèric que permet copiar documents, tot imprimint-los en un mitjà físic, com ara paper. Destaquen les impressores làser i les d’injecció de tinta.

L’escànner és un dispositiu que permet obtenir o “llegir” imatges o documents per digitalitzar-los. La seva qualitat ve determinada pel seu grau de resolució d’imatge.

Les memòries USB o memòries extraïbles són dispositius d’emmagatzematge petits i lleugers que serveixen per guardar i transportar informació.

3.1. Aprendre llegint Anomenem perifèrics els dispositius a través dels quals l’ordinador ens permet realitzar certes operacions o accions. Normalment, es connecten a l'ordinador mitjançant connexions USB, i és el propi sistema operatiu qui els reconeix automàticament, de manera que no cal fer instal·lacions complicades ni configuracions manuals a l'hora d'integrar-los a l'equip. En el pitjor dels casos, el mateix ordinador ens pot demanar que introduïm el CD d'instal·lació que solen portar de fàbrica, però, si seguim els passos que el mateix CD ens marca, normalment la instal·lació és ràpida i senzilla. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Connexió USB

A continuació comentarem cadascun dels perifèrics habituals amb què pot comptar un ordinador: els altaveus, els auriculars i el micròfon, la càmera web, la impressora, l’escàner i les memòries USB.

Altaveus, auriculars i micròfon Els altaveus i els auriculars són perifèrics que serveixen per reproduir i poder escoltar sons (ja sigui música, veu o qualsevol altre soroll) que es reprodueixin des de l’ordinador. La diferència bàsica entre els altaveus i els auriculars sol radicar en la seva forma i mida, ja que els auriculars són molt més petits i tenen una forma específica per acomodar-los a les oïdes. El micròfon, en canvi, és un dispositiu electrònic acústic que converteix el so de la nostra veu en un senyal elèctric, per poder transmetre’l o enregistrar-lo en un dispositiu, com ara, en aquest cas, l’ordinador. Tant els altaveus, com els auriculars i els micròfons, són dispositius que ens permeten gaudir de continguts multimèdia, és a dir, de continguts amb text, so, imatge, animació o vídeo, com per exemple: alguns jocs d’ordinador, cursos de formació, etc. De fet, podem trobar al mercat cascos que porten el micro incorporat, una opció veritablement còmoda si s'han de mantenir converses prolongades amb el micròfon i, alhora, tenir les mans lliures.

Les càmeres web digitals o webcams Les càmeres web digitals, també conegudes amb el nom de webcams, són càmeres de vídeo destinades a ser utilitzades connectades directament a l’ordinador. Se solen col·locar a sobre del monitor o pantalla, o al seu costat, i estan dissenyades per poder enviar vídeos o captures d’imatge a través de la xarxa, principalment. L’ús d’una càmera web i un micròfon possibilita a l’usuari la realització de sessions de videoconferència, és a dir, una comunicació simultània amb altres persones, via Internet, a qui veu i amb qui pot parlar en temps real. Al mercat, cada cop més, hi ha la tendència d’incloure als ordinadors (ja siguin de sobre taula o bé ordinadors portàtils) determinats perifèrics com els altaveus, el micròfon i la càmera web de forma integrada a l’equip.

La impressora Una impressora és un perifèric que permet copiar documents, tot imprimint-los en un mitjà físic, com ara paper. De fet, les impressores es classifiquen segons els mètodes d’impressió que fan servir. Hi ha diferents tecnologies que donen diferents nivells de qualitat pel que fa a imatge, velocitat d’impressió, cost, soroll, etc. Però les que més destaquen són: Per una banda, les impressores làser, que es caracteritzen per la seva impressió d’alta qualitat, una bona velocitat en fer la seva tasca i un cost baix per còpia. Són les impressores que solem trobar a les oficines. I, per altra banda, les impressores d’injecció de tinta, que són les més utilitzades a nivell domèstic, principalment perquè el seu cost inicial és menor, tot i que el seu cost per còpia és molt més elevat, C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

ja que la tinta que s’utilitza necessita ser recarregada freqüentment. Aquestes impressores poden imprimir textos i gràfics d’alta qualitat, de manera quasi silenciosa, tot i que més lentament que les impressores làser.

L’escàner L’escàner és un dispositiu que permet obtenir o “llegir” imatges o documents per poder-los digitalitzar. El seu funcionament és força senzill. Si tenim, per exemple, un document en paper que volem digitalitzar per desar-lo o modificar-lo al nostre ordinador, o bé per enviar-lo per correu electrònic, només caldrà que l’escanegem. Per fer-ho, col·locarem el document a sobre de l’escàner i premerem el botó corresponent per començar l’acció. Veurem com una línia de llum, que fa el mateix treball que un ull electrònic, inspecciona el document per enregistrar-lo i després reproduir-ne una còpia exacta a l’ordinador, en format digital. També cal tenir en compte el programari OCR (reconeixement òptic de caràcters), que és una eina que solen contenir els escàners i que és molt útil per escanejar documents amb text, ja que permet extreure d’una imatge els caràcters que componen el text per emmagatzemar-los en un format amb què després els podrem editar. Actualment, també hi ha uns perifèrics anomenats “multifunció”, que integren la impressora, l’escàner i/o la màquina de fax en un sol aparell. Són equips realment molt complets i útils. Cal dir que un dels paràmetres més utilitzats per determinar la qualitat d’un escàner és la seva resolució d’imatge. La resolució d’imatge indica el nivell de detall que l’escàner pot observar i reproduir.

Una il•lustració sobre com es veuria una mateixa imatge a diferents resolucions. Font: Wikipedia

Una major resolució es tradueix, per tant, en l’obtenció d’una imatge amb més detall o amb més qualitat visual.

Les memòries USB o memòries extraïbles Les memòries USB són petits dispositius d’emmagatzematge que serveixen per desar i transportar informació. Són memòries extraïbles que avui dia podem considerar com el sistema d’emmagatzematge i transport de dades més utilitzat, més encara que els CDs, que els DVDs i, per suposat, que els antics disquets. Actualment, podem trobar al mercat memòries USB amb diferents capacitats d’emmagatzematge. Tot i que la majoria d’aquests dispositius són petits i lleugers, la seva capacitat per guardar dades sol ser enorme. El seu funcionament és molt senzill: connectem la memòria a l’ordinador, mitjançant l’entrada USB, i això ens permetrà traspassar informació de la memòria extraïble a l’ordinador, o a la inversa. Això sí: cal tenir en compte a l'hora d'utilitzar aquesta mena de dispositius (així com altres de memòria sòlida com poden ser les càmeres de fotos, els discos externs, etc.), que és molt important no desconnectar bruscament, sinó que cal extreure'ls de manera correcta, per evitar possibles C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

pèrdues de dades.

4. NOCIONS BÀSIQUES D’EMMAGATZEMAMENT •

A l’ordinador manegem una gran quantitat d’informació que hem d’emmagatzemar en diferents tipus de dispositius. Les unitats múltiples del byte són el Kb, Gb i Tb.

•

El disc dur és la unitat d'emmagatzematge permanent de gran capacitat, allotjada a l’ordinador. N’hi ha d’altres que són externs (o perifèrics).

•

Els disquets de 3,5 és el primer sistema d’emmagatzematge extraïble.

•

Continuen servint com a mitjà per arrencar l’ordinador en cas de fallida i per transportar arxius de capacitat petita.

•

Els CD, DVD i Blu-ray són sistemes d'emmagatzematge basats en la tecnologia làser.

•

El llapis de memòria (Pendrive) és un emmagatzemador d’informació que funciona sota l’estàndard d'emmagatzematge massiu USB.

•

Els reproductors MP3 i MP4 són com llapis de memòria.

•

Les targetes de memòria necessiten d’unitats lectores connectades a l’ordinador.

•

Quan parlem de copiar, es fa un duplicat dels fitxers o carpetes seleccionades, tot mantenintlos al dispositiu d’origen. Quan retallem, traslladem els fitxers o carpetes seleccionades, tot eliminant-los del lloc d’origen.

A l’ordinador manegem una gran quantitat d’informació que hem d’emmagatzemar en diferents tipus de dispositius.

La mesura de la informació Per tal de saber quin és el dispositiu millor per emmagatzemar la informació, hem de conèixer la mida del document. El bit és la mesura mínima d’informació. Un caràcter (per exemple, una lletra o un número) està format per 8 bits, que és un byte. La progressió de bytes són 8, 16, 32, 64... fins a 1.024. Per simplificar, es parla de 1.000 bytes en comptes de 1.024. Les unitats múltiples del byte són les següents: • 1.000 Bytes = 1 Kilobyte (1 Kb). El text d'una carta pot ocupar 1 Kb. • 1.000 Kilobytes = 1 Megabyte (1 Mb). Un llibre de 200 pàgines pot ocupar 1 Mb. • 1.000 Megabytes = 1 Gigabyte (1 Gb). 1.000 fotografies poden ocupar 1 Gb. • 1.000 Gigabytes = 1 Terabyte (1 Tb). 200 pel·lícules en DVD poden ocupar 1 Tb.

Emmagatzemar al disc dur El disc dur és la unitat d'emmagatzematge permanent de gran capacitat que es troba allotjada a C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

l’ordinador. N’hi ha d’altres que són externs (o perifèrics) i que serveixen per fer còpies de seguretat o per transferir grans quantitats d’informació. Avui dia podem trobar discos externs de fins a un terabyte de capacitat. • Un disc dur està format per: • Un parell, o més, de discos de metall magnetitzat • Uns capçals que llegeixen o graven la informació emmagatzemada • Un electroimant que mou els capçals • Un circuit electrònic de control • Un motor que fa girar els discos

Emmagatzemar als disquets El disquet és el primer sistema d’emmagatzematge extraïble que es va inventar. L’any 1976 van aparèixer els primers disquets per a l'ordinador, uns discs de plàstic recoberts de material magnetitzat, amb una capacitat d’1,2 Mb. El 1984 es van crear els disquets de 3,5”, amb una capacitat d’1,44 megabytes. Els disquets, tot i que avui dia són menys utilitzats, continuen servint com a mitjà per arrencar l’ordinador en cas de fallida i per transportar arxius de capacitat petita.

Emmagatzemar als CD i DVD L’emmagatzematge mitjançant la tecnologia òptica per làser prové dels anys 80. Es basa en el fet que un raig de làser llegeix o escriu (perfora) forats microscòpics a la superfície d’un disc de plàstic. Els CDs habituals tenen 12 centímetres de diàmetre i una capacitat de 700 Mb. N’hi ha d’altres de 8 cm i 180 Mb. Es van convertir en la forma més ràpida de distribuir programes, fer còpies de seguretat, gravacions multimèdia, etc. Les dades, una vegada gravades al CD, no s’alteren. També trobem CDs regravables, que ens permeten esborrar-los per tornar-los a utilitzar i gravar informació (CD RW). Els DVD presenten una capacitat major que els CD (de 4,5 Gb i 8,5 Gb als de doble capa) i una millora en la qualitat de gravació. Tenim dos tipus de DVD: DVD –R i DVD +R. Els dos són compatibles amb la majoria de lectors. Les dades, una vegada gravades, no s’alteren, tot i que hi ha DVDs regravables (RW). Actualment hi ha un nou sistema d'emmagatzematge anomenat Blu-ray Disc, que consisteix en un disc fet a base de paper que és llegit per un làser nou de color blau i que permet emmagatzemar més de 25 Gb.

Emmagatzemar al llapis de memòria (Pendrive) Els llapis de memòria són emmagatzemadors d’informació que funcionen sota l’estàndard d'emmagatzematge massiu USB (USB mass storage). Els actuals utilitzen l’USB 2.0, i es connecten als ports USB de l’ordinador. Poden arribar a tenir una capacitat de 60 Gb, tot i que els més comuns C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

són de 4 o 8 Gb. Funcionen de forma ràpida i són resistents als cops, la humitat, etc., però, per les característiques de la memòria Flash, tenen una vida limitada. Estan formats per: • Un connector USB • Un controlador USB • Xips de memòria Flash NAND • Un cristall oscil·lador a 12 Mh que controla la sortida de dades Per utilitzar el llapis de memòria, retirarem la tapa que el protegeix i introduirem el connector del llapis a la connexió USB de l’ordinador. Esperarem que l’ordinador el reconegui i copiarem els arxius de la mateixa manera que si emmagatzemem la informació en una carpeta. Per desinstal·lar el llapis, a la part dreta de la barra de tasques inferior, buscarem la icona de “treure maquinari amb seguretat” i hi clicarem dues vegades. Seleccionarem el nom de la memòria USB i clicarem el botó d'aturar. Quan aparegui la finestra que indica “pot treure el maquinari amb seguretat”, el podrem retirar. Al sistema operatiu Ubuntu (i a Linux en general), quan connectem un dispositiu d’emmagatzematge es munta un disc a l’escriptori de l'usuari. Per extreure’l, primer s’ha de desmuntar.

Emmagatzemar als reproductors MP3 i MP4 Són com llapis de memòria. Poden servir per transportar dades d’un ordinador a un altre. Es connecten a un port USB. Estan formats per: • Una pantalla • Una sortida d’àudio • Un xip programat per llegir i reproduir arxius de música en el cas d’MP3 i música i vídeo als MP4

Emmagatzemar a les targetes de memòria Per llegir la informació emmagatzemada, necessitem d’unitats lectores connectades a l’ordinador. Hi ha diferents tipus de targetes: Secure Digital (SD), que són les més utilitzades, TransFlash o Micro SD utilitzades en telefonia mòbil, Compact Flash (CF), Multimedia Card (MMC), entre altres.

Com es copien o retallen els arxius dels dispositius d’emmagatzematge Hem de diferenciar els conceptes de copiar i de retallar un arxiu: Quan parlem de copiar, es fa un duplicat dels fitxers o carpetes seleccionats, tot mantenint-los al dispositiu d’origen. Quan retallem, traslladem els fitxers o carpetes seleccionades, eliminant-los del lloc d’origen. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Per copiar o retallar els arxius que tenim en una memòria extraïble, o en un CD/ DVD, i traslladarlos al disc dur de l’ordinador, anirem al 'Meu ordinador' i hi seleccionarem la icona de disc extraïble, en el cas d’una memòria extraïble, o la unitat de DVD, en el cas d’un CD o DVD.

Finestra del "meu ordinador" en el qual se'n va des d'"Inici" en en sistema operatiu Windows

S’obrirà una finestra amb el contingut de la memòria o el CD. Si hem de seleccionar més d’un fitxer, clicarem amb el botó esquerre del ratolí amb la tecla control del teclat premuda. Si els arxius són correlatius, premerem el primer i el darrer de la llista amb la tecla Majúscula pitjada. Premerem el botó dret del ratolí amb els arxius seleccionats i seleccionarem l’opció de retalla o copia. Anirem a la carpeta de destí de l’arxiu i, en clicar amb el botó dret del ratolí, seleccionarem l’opció d'enganxar els arxius copiats o retallats.

5. ENLLAÇOS RELACIONATS Com funciona el teclat de l'ordinador? http://www.xtec.net/~figlesi2/mecanografia/teclat.htm

Pràctiques. Pràctica 1: Engegar l’ordinador Aquí teniu la imatge d'un equip informàtic, on hi ha assenyalats els principals elements que us cal conèixer i identificar en el vostre equip:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

1. Comproveu que la torre i el monitor estan correctament endollats a la xarxa elèctrica i entre sí. 2. Localitzeu on es troba el botó d'engegar del monitor i l'indicador lluminós que us mostra el seu estat. Si cal premeu-lo. 3. Premeu el botó que posa en marxa l’ordinador. 4. Observeu els indicadors lluminosos de la torre i els del teclat. 5. Observeu, també, el que es va veient per la pantalla del monitor. o

El procés d'engegada pot trigar més o menys segons les característiques de l’ordinador. Mentrestant heu d'estar a l'espera.

En el cas que l’ordinador us demani un nom d'usuari i una paraula de pas o contrasenya, caldrà que s'introdueixin de forma exacta.

6. Quan els indicadors lluminosos de la torre s'estabilitzen (només queda encès l'indicador d'alimentació), el procés d'engegada ha finalitzat. L’ordinador està a punt per a rebre les vostres ordres i/o dades. En aquest moment a la pantalla podreu veure l’escriptori. L’escriptori és com la nostra taula de treball, on hi col·loquem els materials que necessitem més sovint quan treballem amb l’ordinador.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

7. Moveu lentament el ratolí per sobre la taula i observeu com el punter es desplaça per l’escriptori.

L’escriptori és el que veiem per la pantalla del monitor un cop hem posat en marxa l’ordinador. Distribuïdes per l’escriptori hi trobem les icones i, a la part inferior, hi tenim la barra de tasques. Una icona és un dibuix associat a un programa, carpeta o arxiu. Per mitjà de les icones també podem accedir a les diverses utilitats o components de l’ordinador.

Pràctica 2: Tancar l’ordinador En aquesta activitat coneixereu com es tanca l’ordinador. Si cal demaneu ajuda per realitzar correctament el procés. 1. Teniu l’ordinador encès? 2. La següent imatge us mostra els passos que heu de seguir per apagar l’ordinador:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

(1) Desplaceu lentament el ratolí i situeu el punter barra de tasques de l’escriptori.

sobre el botó Inicia

de la

Sense moure el ratolí premeu breument el botó esquerre. Us apareix un menú o llista de tasques.

(2)

Moveu el ratolí fins que el punter es situi sobre l’opció Tanca, i torneu a prémer breument el botó esquerre del ratolí.

(3)

Us apareix la següent finestra:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Ara cal que confirmeu que voleu tancar l’ordinador. Situeu el punter del ratolí sobre el botó D'acord i premeu-lo. Abans d'acabar és important que comproveu que el monitor s'ha desconnectat automàticament. Si no és així cal que l'apagueu. Observeu també com han quedat els indicadors lluminosos de la torre i del monitor. •

Per assegurar una llarga vida a l’ordinador, és important apagar-lo o tancar-lo adequadament.

•

A l'interior de l’ordinador hi ha molts components electrònics sensibles a les variacions del corrent elèctric. És recomanable desendollar la torre i la resta de components de l’ordinador de la xarxa elèctrica en cas de tempesta o durant absències prolongades.

Pràctica 3: L’escriptori En aquesta pràctica coneixereu alguns elements de l’escriptori i com per mitjà del ratolí podem seleccionar una icona i moure-la per l’escriptori. 1. Llegiu el nom associat a cada una de les icones del vostre escriptori. El vostre formador o formadora pot indicar-vos per a què serveix cada una. 2. Moveu lentament el ratolí per sobre la taula seguint sempre una línea horitzontal o vertical, de manera que la mà mantingui la mateixa posició. Es molt important que no gireu el canell.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

3. Col·loqueu el punter del ratolí sobre la icona de la paperera de reciclatge. Sense moure el ratolí premeu breument el botó esquerre. La icona us ha quedat seleccionada.

icona no seleccionada

icona seleccionada

4. Feu el mateix sobre la icona El meu ordinador. Quines icones teniu ara seleccionades? Podeu tenir-ne dues de seleccionades? 5. Torneu a seleccionar la paperera de reciclatge i sense deixar de prémer el botó del ratolí moveu-lo lentament per sobre la taula. Què passa si deixeu de prémer el botó? 6. Desplaceu totes les icones a l’extrem oposat de l’escriptori. Nota: si les icones no es desplacen pot ser que "estiguin blocats els elements de l’escriptori". En aquest cas demaneu ajuda al vostre formador o formadora. FER CLIC O CLICAR és l’acció combinada d’assenyalar amb el punter un element de la pantalla i, després, prémer i alliberar ràpidament el botó (generalment l'esquerre) del ratolí. Pràctica 4: Reinicialitzar l’ordinador i Pausa en espera 1. A la Pràctica 3 heu après què cal fer per Tancar l’ordinador. Torneu, doncs, a tancar-lo, però atureu-vos quan us surti la següent imatge:

2. Col·loqueu el punter del ratolí en el lloc assenyalat i feu clic. Al moment se us obrirà una llista amb diverses possibilitats: C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Què vol dir cada opció? Tanca finalitza la vostra sessió de treball, i tanca l’ordinador. l’ordinador: Reinicia:

finalitza la vostra sessió de treball, tanca l’ordinador i el torna a engegar.

Pausa en espera:

manté la vostra sessió de treball amb l’ordinador en baix consum.

Tanca la sessió:

finalitza la vostra sessió de treball i deixa l’ordinador funcionant.

3. Amb el punter del ratolí situeu-vos sobre l’opció Reinicia i premeu breument el botó esquerre del ratolí. L’opció Reinicia us ha quedat seleccionada. Després feu clic sobre el botó D’acord.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

4. Espereu, observeu la pantalla i comproveu com l’ordinador es tanca i seguidament es torna a engegar. 5. Repetiu els passos anteriors però ara seleccioneu l’opció Pausa en espera. Observeu com l’ordinador sembla que es tanca: la pantalla del monitor queda fosca però els indicadors lluminosos de la torre i el teclat queden encesos. Feu un clic amb el ratolí i observeu com la pantalla us torna a mostrar el que hi teníeu i podeu continuar treballant-hi. •

L’opció Reinicia ens permet tancar i engegar de nou l’ordinador en una sola operació. Això ens pot ser útil si volem deixar engegat l’ordinador però volem assegurar-nos de que la nostra sessió de treball queda totalment tancada. Si l’ordinador ens comença a fer "coses rares" o no respon a les ordres que li donem, l’opció Reinicia també ens pot ser molt útil.

•

L’opció Pausa en espera ens permet tenir l’ordinador engegat, en un estat de baix consum mentre no l’utilitzem, i reemprendre ràpidament la nostra sessió de treball quan ens calgui.

Pràctica 5: Moure el punter del ratolí per la pantalla En aquesta activitat practicareu com s'ha de lliscar el ratolí per sobre la taula i observareu com es desplaça el punter per la pantalla. Per realitzar aquesta activitat necessitareu tenir a l’escriptori l'icona del programa Atràpa'm. Obrireu l'aplicació i practicareu el desplaçament del ratolí per la pantalla. Cada vegada que col·loqueu un ratolí sobre l'altre, sumareu un punt. A veure si aconseguiu sumar-ne 30!

1. Aneu a l’escriptori i localitzeu la icona. Demaneu ajuda al vostre formador o formadora si no la trobeu. 2. Per executar o obrir l'aplicació: o primer seleccioneu la icona (feu clic amb el botó esquerre del ratolí);

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

i després polseu la tecla Intro 3. Practiqueu el desplaçament del ratolí. Intenteu col·locar un ratolí sobre l'altre. Practiqueu fins que us resulti fàcil desplaçar o

4. Per acabar la pràctica, col·loqueu el punter sobre el botó

de la finestra i feu clic.

Per adquirir un bon maneig i domini del ratolí: • •

Feu moviments lents. Per l'estoreta desplaceu el ratolí amunt i avall, i cap a la dreta i cap a l'esquerra.

•

No gireu el ratolí ni el canell de la mà.

Pràctica 6: Seleccionar i arrossegar objectes amb el ratolí En aquesta activitat practicareu dues accions bàsiques que sovint necessitem fer amb el ratolí: seleccionar un objecte i arrossegar-lo. 1. Obriu l'aplicació Ratoli-1 2. Llegiu atentament les instruccions. Nota: Si els cercles es troben amagats a la part inferior de la finestra, podeu pulsar la tecla AvPàg per visualitzar-los o bé ampliar la finestra amb la tecla F11 3. Practiqueu les vegades que us faci falta.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

4. Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó

de la part superior dreta de la finestra.

Pràctica 7: Trencaclosques En aquesta activitat practicareu el moviment i les accions del ratolí tot resolvent uns trencaclosques. Algunes orientacions a tenir en compte: feu clic amb el botó esquerre per triar una peça del trencaclosques, desplaceu el punter sense prémer el botó del ratolí , i torneu a fer clic per alliberar la peça al seu lloc. 1. Obriu l'aplicació Trencaclosques. 2. Si us apareix una finestra d'avís, feu clic al botó Run, tal com es pot veure en la següent imatge, i espereu que acabi el procés d'obertura:

3. Observeu la nova pantalla i preneu nota dels botons que hi ha a la part superior. Feu clic als botons de la part superior de la pantalla per canviar d'activitat (anar a l'anterior o a la següent), tornar-la a fer o demanar ajuda. La següent imatge us ho explica de forma gràfica:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Per començar la pràctica feu clic al botó Activitat següent.

Per acabar la pràctica feu clic sobre el botó

de la part superior dreta de la finestra.

Pràctica 8: El teclat. En aquesta pràctica treballareu: les lletres i el números, les majúscules, els accents, la barra espaiadora i la tecla d'esborrar. Com ho fem? •

Per començar a escriure cal tenir el cursor en un punt concret del document. Per situar el cursor fem clic amb el botó esquerre del ratolí. El cursor és una petita barra vertical que parpadeja.

Fig. 1 - El cursor •

La barra espaiadora serveix per posar espais en blanc entre les paraules.

•

Per escriure una lletra en majúscules cal prémer la tecla de majúscules o Maj i, sense deixar-la anar, prémer la tecla de la lletra. Trobareu una tecla de majúscules a cada banda del teclat i podeu usar la que millor us vagi ja que necessitareu utilitzar les dues mans.

Fig. 2 - Tecla de majúscules o Maj

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

Per accentuar una lletra primer cal prémer la tecla de l'accent i després la de la lletra.

•

Per esborrar una lletra, un número o un espai en blanc, utilitzem la tecla de retrocés. Al prémer la tecla de retrocés s'esborra el caràcter (lletra, número, signe...) situat a l'esquerra del cursor.

Fig. 3 - Tecla de retrocés •

Per fer punt i apart o una línea en blanc utilitzem la tecla de retorn o Enter

Fig.4 - Tecla de retorn o Enter •

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador està engegada.

1. Abans de començar podeu imprimir-vos el full Ajuda1 2. Obriu el fitxer Teclat-1 3. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos, amunt o avall, del formulari. 4. Abans d'acabar feu clic al botó que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó Si us apareix el següent avís, podeu fer clic al botó Descartar datos y cerrar formulario

Pràctica 9: El teclat. En aquesta pràctica també treballareu: les lletres i el números, les majúscules, els accents, la barra espaiadora, la tecla d'esborrar i el canvi de línia. 1. Obriu el fitxer Teclat-2 (Feu clic sobre la paraula en blau). 2. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al botó que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball.

Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó Pràctica 10: El teclat. En aquesta pràctica, a més de les tecles anteriors, treballareu bàsicament com podem escriure un text en majúscules. Com ho fem per escriure un text en majúscules? •

Si volem escriure un text en majúscules cal prémer la tecla

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

de fixació de majúscules o BloqMaj un sol cop per activarla. L'indicador lluminós CapsLock, que es troba a la part superior dreta del teclat, ens indica que la tecla està activada. Si tornem a prémer la tecla BloqMaj l'indicador lluminós s'apaga i es desactiva la fixació de les majúscules.

Fig. 5 - Tecla de fixació de majúscules o BloqMaj •

Quan l'indicador lluminós CapsLock està encès totes les de lletres són en majúscules.

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador està engegada.

1. Obriu el fitxer Teclat-3 2. Ompliu el formulari seguint les orientacions i indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al botó que trobareu a la part superior de la pantalla per imprimir el treball. 4. Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó Pràctica 11: El teclat. En aquesta activitat practicareu alguns signes de puntuació (parèntesis, interrogació, punts, comes) i els signes matemàtics de les quatre operacions bàsiques, a més de les tecles que ja heu treballat en les pràctiques anteriors.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes •

Quan el signe que volem escriure, de puntuació o matemàtic, es troba a la part superior de la tecla cal prémer primer la tecla de majúscules o Maj i, sense deixar-la anar, prémer la tecla del signe. Trobareu una tecla de majúscules a cada banda del teclat i podeu usar la que millor us vagi ja que necessitareu utilitzar les dues mans.

Fig. 6 - Algunes tecles amb signes a la part superior.

Fig. 7 - Tecla de majúscules o Maj •

Abans d'imprimir qualsevol text o document comproveu que la impressora connectada al vostre ordinador està encesa.

1. Obriu el fitxer Teclat-4 2. Ompliu el formulari seguint les indicacions. Utilitzeu les tecles de navegació AvPàg i RePàg o la "rodeta" del ratolí per desplaçar-vos, amunt o avall, del formulari. 3. Abans d'acabar feu clic al botó que us permet imprimir el treball. 4. Per acabar i tancar el formulari feu clic sobre el botó

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

M ò d u l 3 : C o n è i x e r e l s i st e m a o p e r a t i u

1. OBJECTIUS 2. ENTENDRE EL CONCEPTE DE SISTEMA OPERATIU I LES SEVES FUNCIONALITATS 3. CONÈIXER L’ENTORN DEL SISTEMA OPERATIU 4. DESPLAÇAR-SE I INTERACTUAR AMB EL SISTEMA OPERATIU 5. APLICACIONS BÀSIQUES DEL SISTEMA OPERATIU

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS • •

Conèixer les funcionalitats bàsiques dels sistemes operatius Fer ús de les aplicacions bàsiques d’un sistema operatiu

2. ENTENDRE EL CONCEPTE DE SISTEMA OPERATIU I LES SEVES FUNCIONALITATS 1. Un sistema operatiu és un conjunt de programes informàtics destinat a moltes tasques, com ara l’administració eficaç dels recursos del nostre ordinador o PC. 2. És molt important que el sistema operatiu sigui eficient, que faci servir pocs recursos i que sigui també segur i fàcil d’utilitzar. 3. El sistema operatiu permet que es puguin tenir diferents perfils d’usuari dins d’un mateix ordinador, perquè cadascun d’ells pugui tenir personalitzada la seva interfície de treball. 4. El programari lliure és aquell que permet als seus usuaris utilitzar el programa, estudiar-lo, adaptar-lo i/o millorar-lo i redistribuir-lo lliurement. 5. En un programari de propietat, els usuaris tenen limitades les possibilitats a l’hora d’utilitzar, modificar o redistribuir el programa, ja que aquest està subjecte a uns drets d’autor.

2.1. Aprendre llegint. Concepte de sistema operatiu Un sistema operatiu és un programari de sistema, és a dir, un conjunt de programes informàtics destinat a moltes tasques, entre les quals cal destacar l’administració eficaç dels recursos del nostre ordinador o PC. Un sistema operatiu també es pot trobar en la majoria dels aparells electrònics que fan servir microprocessadors per funcionar: telèfons mòbils, consoles, reproductors DVD i, en general, en aparells electrònics complexos.

Característiques i funcionalitats del sistema operatiu Resulta molt important que el sistema operatiu sigui eficient, faci servir pocs recursos i sigui també fàcil d’utilitzar i segur. El sistema operatiu comença a treballar quan s’inicia la màquina, i gestiona el maquinari des dels nivells més bàsics. Presenta una interfície amb què poder interactuar, perquè l’usuari pugui fer servir i administrar els recursos de l’ordinador. De fet, dins d’un mateix ordinador, el sistema operatiu (ja sigui Windows, Mac o Linux) permet que es puguin tenir diferents perfils d’usuari, cadascun d’ells amb la seva corresponent clau d’accés. Això possibilita que cada persona que accedeixi a l’ordinador pugui tenir personalitzat l’entorn de C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

treball o interfície de treball, per exemple: amb diferents fons de pantalla, diferents carpetes de documents, diferents programes, etc.

Diferència entre programari lliure i programari de propietat Abans de veure els diferents sistemes operatius que podem trobar, cal fer una diferenciació entre el que s’entén per “programari lliure” i l’anomenat “programari de propietat”. El programari lliure és aquell que permet als seus usuaris que, un cop adquirit, puguin tenir la llibertat d’utilitzar el programa amb qualsevol propòsit; d’estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les seves necessitats; de distribuir còpies entre altres usuaris; de millorar el programa; i de fer públiques aquestes millores perquè tothom se’n beneficiï. Per altra banda, el programari lliure sol estar disponible gratuïtament o al preu de cost de la distribució, tot i que aquesta no és una característica específica. No hem de confondre programari lliure i programari gratuït (o freeware), ja que no té per què ser el mateix. El programari de propietat, en canvi, es refereix a qualsevol programa informàtic en què els usuaris tenen limitades les seves possibilitats a l’hora d’utilitzar-lo, modificar-lo o redistribuir-lo (amb modificacions o sense), ja sigui perquè el seu ús, redistribució o modificació estiguin prohibits, o perquè requereixin expressament un permís per part del titular del programari. Aquest fet es dóna ja que, normalment, en el programari de propietat, una persona física o jurídica en té els drets d’autor.

Els diferents sistemes operatius ahir i avui El PC va néixer als anys 80, amb l’MS-DOS, un sistema operatiu propietari, molt senzill, que no tenia interfície gràfica. Aquest sistema operatiu, destinat a un sol usuari, només podia fer funcionar un programa a la vegada. De forma paral·lela a l’MS-DOS, es va anar desenvolupant el sistema operatiu dels ordinadors Mac. Aquest sistema operatiu oferia més possibilitats i tenia una interfície molt més gràfica, que facilitava la tasca a l’usuari. El sistema operatiu Mac originari ha derivat en l’actual Mac OsX, que també es un programa propietari.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Posteriorment, als anys 90, van aparèixer diferents versions del sistema operatiu Windows. Amb el pas del temps, s’han anat intentant millorar versió darrere versió, fins arribar al sistema operatiu més actual, que coneixem amb el nom de Windows Vista. Aquestes versions de Windows, creades per a usuaris domèstics i/o per a grans servidors, són totes de programari propietari. Cal dir que en entorns professionals i servidors, des de mitjans dels anys 70, sempre s’han anat fent servir sistemes operatius, tant lliures com de propietat. Però cal destacar que, a mitjans dels anys 90, va sorgir Linux, un sistema operatiu lliure amb diferents distribucions per a ús personal i domèstic, com ara Ubuntu o Linkat.

3. CONÈIXER L’ENTORN DEL SISTEMA OPERATIU. 1.

L’escriptori és tota la superfície visible de la pantalla, on apareixen diferents elements, com icones, carpetes, el botó d’inici i la barra d’eines.

La barra d'eines, normalment situada a la banda inferior de la pantalla, permet accedir de manera ràpida al programari més utilitzat o bé als elements de configuració del sistema.

Els menús són el conjunt d’opcions que ens permeten activar les diferents funcions i la configuració d'un programari. Se solen trobar a la part de dalt de les finestres.

Una finestra és una àrea rectangular de la pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicació. Representa visualment la informació del programari.

Una icona és la representació gràfica del programari, que serveix com a punt per executarlo.

L’escriptori El primer que visualitzem quan connectem el nostre ordinador és la interfície gràfica del sistema operatiu, amb la qual interactuarem. Tota la superfície visible de la pantalla és el que anomenem escriptori, i és on apareixen els diferents elements, com icones o carpetes, el botó d’inici i la barra d’eines. Hem d’entendre l’escriptori com una metàfora d'un escriptori real on tenim els programes i carpetes que fem servir, representats per icones, tal com tindríem a la nostra taula de treball real tots els C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

nostres estris i carpetes a l’abast. Així, per exemple, si volem desfer-nos d’un document, arxiu o carpeta que ja no ens interessa, només caldrà que l’arrosseguem fins a la paperera de reciclatge per eliminar-lo. En definitiva, es tractaria d’una acció similar a la d’agafar el paper de la nostra taula de treball i llençar-lo a la paperera. L’escriptori sol ser un reflex personalitzat de cada usuari, és a dir, podem personalitzar-lo i adaptarlo segons la nostra forma de treballar i les nostres preferències. Així, podem trobar escriptoris amb un fons pla i d’altres molt decorats amb gràfics, escriptoris amb moltes icones i carpetes i d’altres gairebé sense carpetes, etc. També cal tenir en compte que els escriptoris disposen d’una sèrie de zones amb funcions especials, con ara les barres d'eines, els menús o determinats complements, que tot seguit comentem.

La barra d’eines La barra o barres d'eines permeten accedir de manera ràpida, des de l’escriptori, al programari més utilitzat o bé als elements de configuració del sistema. La barra d’eines sol situar-se a la part inferior de la pantalla, tot i que la podem col•locar en d’altres ubicacions, segons les nostres preferències. També pot contenir informació, com ara l’hora, la disponibilitat de les connexions, l’estat de la bateria (si treballem amb un ordinador portàtil) o les finestres que en aquell moment tenim obertes al sistema.

Barra d'eines a l'escriptori en el sistema operatiu Ubuntu, en la part superior

A Windows, i en algunes distribucions de Linux, trobem un botó d’Inici que fa de punt d’entrada a tot el programari de què disposa el sistema, i també de punt de sortida, per apagar l’equip. Sol estar situat a la banda esquerra de la barra inferior de l’escriptori.

Els menús Els menús són el conjunt d’opcions que ens permeten activar les diferents funcions i la configuració d'un programari. Els menús se solen trobar situats a la part de dalt de les finestres. Si n’obrim una, ho podrem comprovar. Ara bé, cal dir que alguns sistemes operatius, com ara Linux i també Mac Osx, tenen el menú a la part de dalt de l'escriptori i no a la finestra, com és el cas de Windows.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Les finestres i icones Una finestra és una àrea rectangular de la pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicació. Podem dir que les finestres del sistema operatiu són quelcom semblant a la representació visual de la informació que el programari ens ha de donar com a usuaris. Es diu que una finestra està activa quan ens trobem treballant, en aquell moment en concret, amb l’aplicació a la qual està associada. Hi ha uns controls bàsics comuns a totes les finestres, com ara el botó de maximitzar (en seleccionar-lo, fa augmentar les mides de la finestra fins a ocupar tota la pantalla); el botó de minimitzar (en prémer-lo, redueix la pantalla a un botó ubicat a la barra d’eines, sense tancar l’aplicació); el botó de restaurar (restaura la finestra a les mides anteriors); i el botó de tancar (tanca la finestra). També trobem un altre control bàsic, les denominades barres de desplaçament (vertical i horitzontal), que ens permeten veure tot el contingut de la finestra, en el cas que sigui massa petita. Cal tenir en compte que alguns sistemes com ara Windows i alguns Linux tenen els elements de control de finestres a la dreta, i altres, com ara Mac OsX i alguns Linux, a l'esquerra. Per la seva banda, una icona és una representació gràfica del programari, algunes més encertades que altres, i serveix com a punt per executar el programari; és a dir, en prémer una icona determinada, se’ns executarà el programa que aquesta icona tingui associat, ja sigui convertint-se en un document, en una finestra, etc.

Icona de la paperera

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Cal tenir en compte que molts dels elements de l'escriptori que hem comentat (les barres, els menús, les finestres i les icones) es poden personalitzar a gust de l’usuari.

4. DESPLAÇAR-SE I INTERACTUAR AMB EL SISTEMA OPERATIU 1.

Per obrir una aplicació, hem de fer doble clic sobre la seva icona; o escollir la icona i prémer la tecla “Intro”; o bé utilitzar el botó dret del ratolí i escollir l'opció “Obre” del menú contextual.

Podem tancar una finestra, minimitzar-la o maximitzar-la, canviar-ne les mides i desplaçarla per la pantalla per canviar-la de lloc, tot seleccionant determinades icones o fent diferents accions amb el punter del ratolí.

Seleccionarem un element fent-hi un clic amb el ratolí, o bé mitjançant les tecles del cursor. L’element seleccionat tindrà un color diferent de la resta.

Per crear una carpeta farem clic, amb el botó dret del ratolí, en qualsevol espai buit de l’escriptori o del gestor d’arxius, i al menú emergent escollirem l’opció “Crear” i després “Carpeta”.

Per eliminar un element, hem de seleccionar-lo, prémer el botó dret del ratolí i escollir l’opció “Eliminar” o “Moure a la Paperera” del menú desplegable.

Obrir una aplicació i interactuar amb les finestres En primer lloc cal que tinguem present que podem obrir una aplicació mitjançant tres procediments diferents: fer doble clic sobre la seva icona; escollir la icona i prémer la tecla “Intro”; o bé utilitzar el botó dret del ratolí i escollir l'opció “Obre” del menú contextual que es desplega. Un cop oberta l’aplicació, podem veure que hi ha una icona determinada que serveix per tancar la finestra de l’aplicació, i unes altres per poder canviar-ne les mides o bé minimitzar-la i enviar-la a la barra inferior de l’escriptori. De fet, en aquesta barra inferior és on se’ns mostren les diferents finestres que tenim obertes en un moment determinat. Si volem maximitzar-les per veure’n novament el contingut, només caldrà que premem el botó corresponent. Una altra manera de canviar les mides d’una finestra és situant el punter del ratolí a una de les seves vores o angles i, quan el punter canviï la seva forma habitual per una fletxa bidireccional, prémer el botó esquerre del ratolí i arrossegar el punter fins aconseguir les dimensions apropiades de la finestra. Per altra banda, podem moure una finestra si premem amb el botó esquerre del ratolí sobre la seva franja superior i l’anem arrossegant fins a la ubicació que desitgem. Cal també que tinguem en compte que hi ha una aplicació que serveix per controlar els continguts de l’ordinador: és el que s’anomena gestor d’arxius (que trobarem a Mi PC+Explorador, si treballem a Windows; Lloc+Nautilus, a Ubuntu; o Finder, a Mac). C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Seleccionar elements Per seleccionar un element (ja sigui un arxiu, document o carpeta), hem de fer clic amb el ratolí sobre l’element mateix, o bé moure’ns amb les tecles del cursor. Aleshores veurem quin és l’element seleccionat, ja que aquest apareix en un color diferent de la resta. També podem fer la nostra selecció si combinem pulsacions del ratolí i pulsacions de la tecla de canvi de majúscules (per fer seleccions contínues), o de la tecla “Ctrl” (per fer seleccions discontínues). Per altra banda, amb el teclat podem fer seleccions múltiples tot combinant els cursors amb les tecles de canvi de majúscules, la tecla de “Ctrl” i la tecla “Espai”. Cal dir també que, a l’aplicació que ens permet gestionar arxius (i en moltes altres aplicacions més), podem fer servir el menú “Edita”, en el qual hi ha diferents opcions relacionades amb la selecció d’elements: com ara “Seleccionar-ho tot”, per escollir tots els elements, o “Inverteix la selecció”, justament per fer el contrari.

Crear carpetes Abans d’explicar els passos necessaris per crear carpetes, cal que sapiguem diferenciar una carpeta d’un arxiu. En definitiva, una carpeta és un espai destinat a contenir diferents elements i arxius, siguin del tipus que siguin: documents, imatges, etc. Per crear una nova carpeta hem de fer clic, amb el botó dret del ratolí, en qualsevol espai buit de l’escriptori o del gestor d’arxius. Un cop feta aquesta acció, se’ns obrirà un menú emergent amb diferents opcions, entre les quals haurem d’escollir l’opció “Crear” i, un cop seleccionada, premerem l’opció “Carpeta”.

Si volguéssim crear un arxiu, seguiríem els mateixos passos, exceptuant-ne l’últim, en què hauríem de seleccionar el tipus d’arxiu que desitgem.

Eliminar carpetes o elements d’una carpeta Per eliminar un arxiu, un conjunt d’arxius o una carpeta, primer de tot hem de seleccionar els C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

elements que volem eliminar (tal com hem explicat anteriorment) i tot seguit prémer el botó dret del ratolí. Un cop obert el menú contextual que es desplega, hem d’escollir l’opció “Eliminar” (en el cas d’estar treballant a Windows) o “Moure a la Paperera” (si treballem amb altres sistemes). En el cas d’estar treballant dins l’aplicació de gestió dels arxius, haurem d’escollir aquestes mateixes opcions d’eliminació, dins del menú “Edita”. Una altra manera d’eliminar un arxiu o carpeta és fer servir la tecla d’esborrar (tecla “Supr”, si treballem a Windows).

Menú de carpeta seleccionada que apareix en prémer el botó dret del ratolí una vegada seleccionada la carpeta

Una vegada eliminat un arxiu o carpeta, passa a la Paperera de l’ordinador. Aquest és un lloc temporal per als elements que s’esborren, i cal dir que un cop allà tenim la possibilitat de recuperar-los, restaurant els elements que seleccionem al seu lloc originari; també podem eliminar-los definitivament.

5. APLICACIONS BÀSIQUES DEL SISTEMA OPERATIU ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗

Els sistemes operatius presenten una sèrie d’aplicacions auxiliars que ens permeten realitzar accions bàsiques, com ara escriure, dibuixar, modificar una imatge o jugar, entre d’altres. Entre aquestes aplicacions trobarem: Editor de text o bloc de notes Calculadora Editor i tractament de dibuixos i imatges Navegador web Reproductor multimèdia Jocs

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Els sistemes operatius presenten una sèrie d’aplicacions auxiliars que ens permeten realitzar accions bàsiques, com ara escriure, dibuixar, modificar una imatge o jugar, entre d’altres. A continuació veurem com podem utilitzar-les. A Windows, alguns d’ells es troben a la carpeta d’accessoris, i a Linux, dins del menú d’aplicacions i accessoris.

Emprar l’editor bàsic de text o bloc de notes Si volem crear un text senzill, Windows compta amb un editor de text, el WordPad. Linux l’inclou com a Editor de text. Permet crear text amb format de caràcters i paràgrafs i definir tabulacions, entre d’altres coses. Crearem el text i en seleccionarem la part a la qual volem donar un format determinat. A la barra d'eines, seleccionarem el format que volem, com ara tipus, mida i color de la lletra, tabulacions, etc. Finalitzat el text, el desarem al lloc on vulguem tot prement el botó desar.

Emprar la calculadora A Windows es pot seleccionar el tipus de calculadora, de tipus bàsic o bé científica, al menú 'veure'. El funcionament és com el d’una calculadora normal.

Emprar l’eina bàsica de dibuix i tractament d’imatges Linux incorpora una sèrie de programes de dibuix i d’imatges complets. Windows disposa de l’aplicació Paint, que permet retocar imatges i dibuixos i crear-ne d’altres de senzills. Inclou una caixa d’eines i una paleta de colors.

Emprar el navegador web A Linux, el navegador web normalment incorporat per defecte és Firefox, i disposa de Thunderbird com a correu electrònic.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Accés a navegador i gestor de correu al menú "Aplicacions" d'Ubuntu

A Windows, el navegador per defecte és Internet Explorer, i té Outlook com a correu electrònic. Es pot descarregar el navegador Firefox a Windows. Aquest navegador té més aplicacions per descarregar i és més segur. Per veure continguts o aplicacions realitzades amb el programa Flash (animacions), Quicktime (video), Java (aplicacions) o Acrobat reader (text), cal descarregar els plugins que permeten visualitzar-los.

Emprar el reproductor multimèdia i la gravadora de so Windows incorpora una gravadora de so a l'opció d’entreteniment. Per utilitzarla, hem de tenir un micròfon i una targeta de so. També disposa d’un reproductor multimèdia que reprodueix vídeo, música o animacions. Els diferents arxius de vídeo i àudio estan codificats. Per tant, necessitarem còdecs o programes que permetin comprimir i descomprimir els arxius digitals. Aquests programes realitzen algoritmes de compressió. A vegades, segons el reproductor que utilitzem, no es disposa del còdec necessari per descomprimir l’arxiu. Un altre programa que permet reproduir tot tipus de formats de vídeo es Videolan. A Linux trobem eines per escoltar musica i veure vídeos de diferents formats.

Emprar els jocs incorporats al sistema operatiu Els dos sistemes operatius incorporen jocs que es poden jugar de manera directa, però de vegades també permeten la connexió per Internet per jugar amb més jugadors. Hi podem trobar el Backgamond, el Buscamines, la Carta blanca, el Solitari, entre d’altres.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Pràctiques Pràctica 1: Mireu què fan els artistes! Amb aquesta activitat en línea podreu practicar, amb el ratolí, el desplaçament per menús desplegables, a la vegada que coneixereu algunes obres d'artistes importants. 1. Feu clic sobre la paraula (en blau) Artistes i us apareixerà la següent pantalla en una nova finestra:

2. Utilitzeu els menús i localitzeu les següents imatges: • • • • • •

l'escultura El peine de los vientos de Eduardo Chillida; la pintura La Mona Lisa de Leonardo da Vinci; l'escultura L'home del nas trencat d'Auguste Rodin; el Mercat de Santa Catalina de Barcelona, de l'arquitecte Enric Miralles; l'obra Desguàs sec del fotògraf Chema Madoz; el quadre Dona, ocell i estrella de Joan Miró.

També podeu passejar-vos pels diferents menús i recomenar als vostres companys alguna obra que us hagi agradat especialment, a veure si la localitzen i si també els agrada!

Per acabar la pràctica i tancar la finestra feu clic sobre el botó Pràctica 2: Comencem pel Menú d'inici Fins ara quan heu necessitat obrir un programa, la Calculadora o el Solitari, ho heu fet clicant sobre C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

l'icona que trobàveu a l’escriptori. La localització dels programes que teniu instal·lats en el vostre ordinador també es pot fer a partir del Menú d'Inici. El Menú d'Inici és la llista que apareix després de fer clic amb el botó esquerra del ratolí sobre el boto

de la barra de tasques.

Com ho fem? •

Situeu-vos a l'Escriptori i feu clic sobre el botó apareixerà el Menú d'inici

de la barra de tasques. Us

Fig. 1 - Imatge del Menú d'Inici •

Quan ens posem sobre “tots els programes” amb el ratolí podeu desplaçar-nos per les diferents opcions que us quedaran ressaltades en blau.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

Per desplaçar-vos al Submenú i triar una opció de la nova llista: o cal que llisqueu horitzontalment el ratolí, seguint la línia assenyalada en blau, i situeu el punter del ratolí damunt una opció del submenú o desplaceu en vertical el ratoli i podeu fer clic damunt l’opció del submenú que necessiteu.

1. Aneu a obrir la Calculadora: o Obriu el Menú d'Inici; o Desplaceu el punter del ratolí verticalment fins a l’opció Programes; o Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submenú; o Desplaceu el punter verticalment fins a l’opció Accessoris; o Desplaceu el punter horitzontalment per passar al submenú; o Desplaceu el punter verticalment fins a l’opció Calculadora; o Feu clic amb el botó esquera i se us obrirà una finestra amb la Calculadora. o Tanqueu la finestra i torneu-ho a provar. El camí que hem seguit des del Menú d'Inici fins a la Calculadora es representa així: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Calculadora Pràctica 3: Obrim programes! Amb aquesta activitat practicareu obrir programes utilitzant el Menú d'Inici | Programes. Només us cal seguir, amb el ratolí, el camí indicat de menús i submenús. Feu clic només quan C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

arribeu al final, al programa que voleu executar. 1. Accediu al programa Solitari. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Jocs | Solitari 2. Accediu al programa Llibreta. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Llibreta 3. Accediu al programa Paint. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | Paint 4. Accediu al programa WordPad. Seguiu el camí: Menú d'Inici | Programes | Accessoris | WordPad Per acabar la pràctica tanqueu totes les finestres que tingueu obertes a l’escriptori. Pràctica 4: Ciutats del món a la carta Amb aquesta activitat a la vegada que practiqueu amb els menús conèixereu diverses ciutats del món. 1. Feu clic sobre la paraula Ciutats del món i accedireu a l'activitat. Abans de començar l'exercici llegiu-vos les orientacions que trovareu a la mateixa pantalla:

Podeu buscar la informació de les següents ciutats: • • • •

del continent europeu: Nàpols (Itàlia), Londres (Regne Unit) , Lisboa (Portugal),... del continent africà: Memfis (Egipte), Pretòria (Sud-àfrica), Dakar (Senegal), ... del continent asiàtic: Pequín (Xina), Bombai (Ïndia), Tel Aviv (Israel), ... del continent americà: Sao Paulo (Brasil), Valparaiso (Xile), Nova York (Estats Units),...

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes •

de Oceania: Apia (Samoa), Melbourne (Australia), Suva (Fiji),...

Per acabar l'exercici i tancar la finestra feu clic sobre el botó Pràctica 5: l'autobiografia En aquesta pràctica utilitzareu el tractament de text WordPad. WordPad és un senzill programa que permet a l’usuari crear, editar, corregir i imprimir documents d’una forma senzilla i eficaç. Generalment forma part de la llista d'accessoris de Windows. El trobareu a: Inici | Programes | Accessoris | WordPad

Fig. 1 - Imatge de la finestra del WordPad 1. Obriu el programa WordPad. Des del Menú d'inici seguiu el camí: Inici | Programes | Accessoris | WordPad 2. Observeu on està situat el cursor i ja podeu començar a escriure. Feu alguna prova d'escriptura i valoreu si el tamany de la lletra és adequat. Si necessiteu un tamany de lletra més gran feu clic al triangle invertit de la casella del tamany de la lletra de la barra de format i seleccioneu del menu desplegable un valor més gran (per exemple 14 o 16)

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Fig. 2 - Casella on s'indica la mida de la lletra

3. Feu un petit escrit amb algunes dades de la vostra biografia. 4. Un cop finalitzat l'escrit traieu-ne una còpia en paper: feu clic al botó Imprimeix de la barra d'eines 5. Per acabar la pràctica i tancar el programa feu clic al botó Si us apareix la pregunta de la imatge trieu l’opció que més us convingui:

• • •

si feu clic al botó No el vostre escrit no quedarà guardat a l’ordinador; si feu clic al botó Sí, el vostre escrit es pot guardar a l’ordinador. En aquest cas demaneu ajuda al vostre formador o formadora. si feu clic al botó Cancel·la, la finestra no es tancarà.

Pràctica 6: Una recepta En aquesta pràctica utilitzareu el WordPad per escriure una recepta de cuina. A la imatge teniu la recepta de "el tumbet", un acompanyament típic de Mallorca.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

Per escriure en negreta feu clic al botó de negreta de la barra d'eines i després escriviu la paraula. Per desactivar la negreta torneu a fer clic al mateix botó. Observeu que quan la negreta està activada, el botó sembla enfonsat. Quan la negreta no està activada, el botó surt enfora. Per escriure els pics feu clic al botó de pics de la barra d'eines. Quan ja no us faci falta desactiveu-lo: torneu a fer clic al mateix botó.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Fig. 1 - Botons activats de la barra d'eines.

Fig. 2 - Botons desactivats de la barra d'eines.

1. Obriu el WordPad. 2. Escriviu la recepta d'un plat que vosaltres conegueu. Pot ser una recepta molt senzilla, com la truita de patates amb ceba. Tingueu cura de seguir el model de la recepta de "el tumbet": o escriviu en negreta el nom de la recepta, les paraules "Ingredients" i "Preparació" i tots els noms dels aliments; o assenyaleu cada ingredient i els diferents passos de la preparació amb un pic 3. Un cop finalitzat l'escrit traieu-ne una còpia en paper: feu clic al botó Imprimeix de la barra d'eines 4. Per acabar la pràctica i tancar el programa feu clic al botó Si us apareix la pregunta de la imatge trieu l’opció que més us convingui:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Pràctica 7: Crear una carpeta a l'Escriptori •

Farem ara una carpeta a l'Escriptori amb el teu nom.

1. Obre la carpeta que has fet, encara no tenim res a dins. 2. Observa que a la Barra de títol posa el nom de la carpeta i a la finestreta Adreça també.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Dins la memòria de l'ordinador hi ha ara un lloc per a tu: la teva carpeta. Pràctica 8: Desar un text escrit En aquesta pràctica escrivim un petit text i ho desem a la carpeta que hem fet. 1. Obre la Llibreta (Inicia|Programes|Accessoris|Llibreta) 2. Escriu unes línies sobre el que has fet avui. Ara desem aquest escrit a la teva carpeta: • •

Ves al menú Fitxer i tria l'opció Desa S'obre el quadre Anomena i desa

En aquest quadre li diem a l'ordinador on volem desar el text escrit: a la carpeta que tenim a l'Escriptori.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Ja hem arribat a la nostra carpeta que, encara està buida:

Aquest procés de Anomenar i desar és molt important. Pots repertirlo fent el següent: • • •

Obrim un "paper" nou des de el menú: Fitxer|Crea Escriu el que vulguis i desa'l a la teva carpeta amb el nom Prova1 Pots repetir el procés i escriure una Prova2, Prova3,...

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Fem ara una petita reflexió sobre tot això: 1. 2. 3. 4.

Escrivim un text, que veiem a la pantalla. L'ordinador crea un fitxer amb l'escrit. Desem l'escrit a la nostra carpeta: indiquem a l'ordinador on volem que guardi el fitxer. El fitxer queda gravat a la memòria de l'ordinador (el disc dur). Però no a qualsevol lloc de la memòria sinó a la teva carpeta.

Recorda: És convenient escriure el nom de fitxers i carpetes sense accents, dièresi, apòstrofs, ... ni altres signes que no existeixen en anglès.

Pràctica 9: Buscar i obrir un fitxer. Anem ara a veure els textos que hem desat. 5. Ves a l'Escriptori 6. Obre la teva carpeta. 7. Pots veure que ja tens els textos guardats.

•

Pots obrir qualsevol dels fitxers fent doble clic a sobre.

Pràctica 10: Desar i anomenar una fotografia Anem ara a desar aquesta fotografia a la nostra carpeta.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Hivern (Imatge de mostra de Microsoft Windows XP) • • • •

Fem clic a sobre la imatge amb el botó dret del ratolí. Al menú contextual que hi surt triem l'opció Anomena i desa la imatge. S'obre un quadre per desar la imatge. La desem a la nostra carpeta de l'Escriptori amb el nom Hivern

Pràctica 11: Comparar diferents tipus de fitxers 1. Obre la teva carpeta. 2. Observa els fitxers que tenim dins:el seu nom, la diferència entre les icones. 3. Compara l'extensió dels fitxers de imatge i dels fitxers de text.

•

Vés al menú Visualització i tria l'opció Detalls . Els fitxers es mostren d'altra manera:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

1. Ara veiem totes les propietats dels fitxers: extensió, mida, tipus... Anota-les al teu quadern. 2. Observa que les fotos ocupen més que els escrits. Pràctica 12: Crear una subcarpeta. En aquesta pràctica posarem una miqueta d'ordre dins la teva carpeta. Farem dins una nova carpeta (una subcarpeta) i posarem dins les fotografies: 1. Busca i obre la teva carpeta. 2. Per crear una nova carpeta segueix les passos següents: 1. Ves al menú Fitxer i tria l'opció Crea|Carpeta 2. Veuràs una nova carpeta. Posa-li el nom Fotos. 3. Arrossega les fotografies dins de la carpeta Fotos. Així hem separat les fotografies de la resta dels fitxers. • • •

Crea també una carpeta amb el nom Textos. Arrossega dins el fitxer Avui Les proves les deixem fora.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

Representa, al teu quadern, aquesta estructura de carpetas en un arbre com aquest.

Pràctica 13: Eliminar fitxers i carpetes Eliminar un fitxer (o una carpeta ) és molt fàcil: • • •

El seleccionem amb un clic. Premem la tecla Supr del teclat. Confirmem que volem llençar-lo a la Paperera.

•

Experimenta suprimint tots els fitxers Prova1, Prova2,...

Pràctica 14: Suprimir una carpeta i recuperar-la de la Paperera •

Llença la teva carpeta a la Paperera. (Pots arrossegar-la directament a la Paperera o bé seguir les instruccions de la pràctica anterior)

Ara anirem a la Paperera per recuperar la carpeta: 4. Obre la Paperera de reciclatge i segueix les instruccions següents:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

Si no trobes l'opció Restaura, podràs recuperar la carpeta desde el menú Fitxer|Restaura

•

Pots llençar aquesta carpeta de proves a la Paperera.

Pràctica 15 : Visualitzar l'extensió dels fitxers • •

Obre la teva carpeta Si no veus l'extensió dels fitxers, vés al menú Eines i tria Opcions de la carpeta

•

S'obre el quadre de diàleg Opcions de carpeta

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes •

Segueix els passos indicats a continuació:

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

M ò d u l 4 : C o n fi g u r a c i ó b à si c a d e l s i st e m a o p e r a t i u

1. OBJECTIUS 2. ORGANITZAR L’ESCRIPTORI DE TREBALL 3. CANVIAR L’ENTORN I LES ICONES 4. CANVIAR L’HORA I DATA DEL SISTEMA 5. PROPIETATS DELRATOLÍ I TECLES ABREUJADES 6. ENLLAÇOS RELACIONATS

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

1. OBJECTIUS Configurar el sistema operatiu de forma bàsica

2. ORGANITZAR L’ESCRIPTORI DE TREBALL •

L’escriptori és l’àrea de treball que apareix quan s’ha carregat el sistema operatiu en engegar l’ordinador.

•

Al sistema operatiu Windows, a l’entorn de l’escriptori, hi trobarem: A la part inferior, la barra de tasques, el botó d’inici, la zona d’accessos directes, la zona dels programes oberts, la zona de notificacions. A la resta de l’escriptori trobarem les icones i els accessos directes.

•

Al sistema operatiu Ubuntu: A la part superior, el menú d’aplicacions, el menú de llocs, el menú sistema. A la part inferior, la icona de minimització, els programes en funcionament, l'àrea de selecció d’àrea de treball, la paperera.

•

Podem organitzar les icones i canviar el fons de l'escriptori com nosaltres vulguem.

2.1.

Aprendre llegint

L’escriptori és l’àrea de treball que apareix quan s’ha carregat el sistema operatiu, un cop engegat l’ordinador.

L’escriptori amb el sistema operatiu Windows A la part inferior de l’entorn de l’escriptori trobarem: •

La barra de tasques: Ens informa dels programes i documents que tenim oberts, entre altres coses. A l'esquerra trobarem el botó d’inici, mitjançant el qual tenim accés a totes les funcions de l’ordinador, com ara buscar documents guardats, buscar i obrir programes, configurar l’ordinador o tancar-lo.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

La zona d’accessos directes: És la zona que conté les icones per accedir més ràpidament als programes. Per executar-los, hem de clicar damunt les icones.

Zona d'accessos directes •

La zona dels programes oberts: En aquesta zona trobem els botons dels programes que estan oberts i unes fletxes negres que ens permeten desplaçar-nos pels botons.

•

La zona de notificacions: Hi ha les icones dels programes residents, com l’antivirus o la missatgeria instantània. També hi apareix l’hora i l’idioma configurat a l’ordinador.

Zona de notificacions A la resta de l’escriptori hi trobarem: Icones: Els símbols gràfics que trobem a la resta de l’àrea de l’escriptori s’anomenen icones. Permeten executar ràpidament programes, carpetes i altres utilitats de l’ordinador. Accessos directes: Són símbols gràfics mitjançant els quals podem accedir més ràpidament a un programa.

L’escriptori amb el sistema operatiu Ubuntu L’entorn de l’escriptori està format per panells i un fons d’escriptori. A la part superior trobarem: •

Menú d’aplicacions: S’accedeix als programes instal•lats a l‘ordinador, classificats per categories: Gràfics, Internet, So, Oficina, etc. Si cliquem damunt d’alguna aplicació, s’executarà el programa.

•

Menú de llocs: Enllaça els principals espais del sistema, com la carpeta personal, l'escriptori amb els accessos directes a les carpetes i arxius, l'equip on es localitzen els diferents dispositius i sistemes d’arxius de l’equip, el creador de CD/DVD, els servidors de xarxa, la recerca d’arxius i els documents oberts recents.

•

Menú sistema: S’hi troben les configuracions, els programes d’administració i les ajudes, com per exemple les preferències amb les configuracions de l’escriptori, l'administració, l'ajuda i el suport, la sortida, les llançadores i l'àrea de notificació.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

A la part inferior trobarem la icona de minimització, els programes en funcionament, l'àrea de selecció de l’àrea de treball i la paperera.

Organitzar l’escriptori de treball Les icones de l’escriptori poden estar ordenades com nosaltres vulguem. Podem fer-ho de diverses formes: •

Opció 1: Prèviament hem de desactivar l’opció disposició automàtica, en clicar sobre l’escriptori. Clicarem damunt la icona que vulguem mourem fins al lloc on el vulguem situar.

•

Opció 2: Clicarem amb el botó dret del ratolí sobre l’escriptori, on es desplegarà un menú en què seleccionarem organitzar icones. Aleshores es desplegarà un altre menú amb l’opció d’organitzar les icones per nom, tipus, mida, data, etc.

Si activem al menú l’opció d’organització automàtica, les icones quedaran en línia automàticament, unes sota les altres.

Canviar el fons de l’escriptori L’escriptori pot tenir una fotografia com a imatge de fons. Al sistema operatiu Windows clicarem amb el botó dret del ratolí sobre l’escriptori i triarem l'opció de propietats al menú emergent. A la finestra de propietats de pantalla seleccionarem una de les imatges de la llista de fons i premerem acceptar.

Pantalla per canviar l'aspecte gràfic de l'escriptori en Ubuntu

3. CANVIAR L’ENTORN I LES ICONES •

Podem canviar l’entorn de treball, personalitzant la configuració de l’escriptori, la pantalla, les connexions de xarxa, etc. A Windows farem servir els perfils d’usuari, i a Linux

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

seleccionarem l’entorn que més ens interessi, com ara Gnome, KDE, entre altres. •

Podem canviar la imatge o el nom de les icones que apareixen a l’escriptori, o de les que representen les carpetes on tenim emmagatzemada la informació, per poder identificar-les més ràpidament.

•

Podem personalitzar al nostre gust la imatge de l’entorn de treball o de les icones. A continuació veurem com es fa.

Canviar l’entorn de treball A Windows, cada usuari té associat al seu nom el perfil de la configuració de l’entorn de treball que defineix el tipus d’escriptori que utilitza, la pantalla, les connexions de xarxa, les impressores, etc. Aquest fet permet que diferents usuaris puguin utilitzar el mateix ordinador i que la personalització de l’entorn de l’escriptori d’un usuari no afecti la configuració de la resta, ja que cada perfil d’usuari queda emmagatzemat. Els diferents perfils es localitzen a la carpeta de "Documents and Settings" i dintre d’"All Users". Per accedir-hi, anirem a Panell de control i clicarem damunt Sistema. Obrirem la pestanya de "Propietats" i clicarem sobre "Opcions avançades", on trobarem la configuració dels "Perfils d’usuari".

Accés a perfil d'usuaris a Windows

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Per crear un compte per a un usuari nou, anirem a "Panell de Control" i hi clicarem l’opció de "Compte d’usuari". A Linux hi ha diferents entorns d’escriptori, entre els quals trobem Gnome, KDE, XFCE i Fluz Box. Per seleccionar els entorns, a la pantalla d’inici de sessió clicarem sobre Sessió del menú, i seleccionarem el tipus d’entorn. Quan iniciem la sessió d’usuari, el sistema obrirà una finestra que ens pregunta si desitgem l’entorn seleccionat.

Canviar la imatge de les icones Podem canviar i personalitzar les icones que representen els diferents tipus d’informació i aplicacions instal·lades a l’ordinador. •

Les icones de sistema

A Windows podem canviar les icones que representen El meu PC, Els meus documents, etc., clicant sobre qualsevol zona de l’escriptori i seleccionant l’opció de Propietats. A la finestra que s’obre, clicarem damunt la pestanya d’escriptori i premerem el botó de Personalitzar l’escriptori. Si seleccionem una de les icones i premem el botó Canviar icona, apareix una finestra amb els diferents tipus d’icones que podem escollir.

Canviar el nom de les icones Podem canviar el nom d’una icona de l’escriptori. Per fer-ho, clicarem amb el botó dret del ratolí damunt la icona i seleccionarem l’opció de Canviar el nom. Escriurem el nom nou, mitjançant lletres, nombres, espais i alguns signes de puntuació.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

També podem canviar el nom si cliquem dues vegades sobre el nom de la icona i hi escrivim el nom nou.

4. CANVIAR L’HORA I DATA DEL SISTEMA •

El programari de l’ordinador (Windows o Linux) disposa d’un rellotge i un calendari que determinen la data i l’hora dels documents o arxius que creem o modifiquem.

•

Podem canviar la zona horària, l'hora, la data, el mes i l’any.

El programari de l’ordinador (ja sigui Windows, Ubuntu o qualsevol altre sistema operatiu) té un rellotge i un calendari que determina la data i l’hora dels documents o arxius que creem o modifiquem.

Les zones horàries La distribució de zones horàries es basa en el fet que la Terra triga 24h a fer un moviment de rotació de 360º. En dividir els 360º per 24, s’obtenen 24 sectors de 15º de longitud. Aquests sectors equivalen a una hora i s’anomenen usos horaris. Els territoris que estan dintre d’un ús horari tenen la mateixa hora. Com que el moviment de rotació de la Terra va d’oest a est, quan un lloc determinat rep el sol perpendicularment, allà són les 12h del migdia. El meridià que està 15º a l’oest de l'anterior, rebrà el sol perpendicularment una hora després, per tant el rellotge marcarà les 11h. El meridià que està 15º a l’est del primer ha rebut el sol una hora abans, per tant el rellotge marcarà les 13 hores. El programari emmagatzema la informació de les zones horàries, l’ hora i la data al registre del sistema. Podem accedir-hi de dues maneres: •

Clicant dues vegades sobre el rellotge situat a la part dreta de la barra de tasques.

•

Clicant la icona de Data i hora al panell de control.

En fer-ho, es desplega una nova finestra (quadre de diàleg) que presenta 3 pestanyes a la part superior. Si cliquem sobre la zona horària, apareix una finestra amb la imatge dels cinc continents de la Terra. Al requadre superior trobem l’hora dels diferents usos horaris. L’hora GMT correspon a l’hora del meridià dels 180º, que és el meridià de Greenwich. Si ens trobem a Catalunya o en una altra comunitat espanyola, l'ús horari és el de GMT+1:00, on també hi ha Brussel·les, Copenhaguen, Madrid i París. Si ens trobem en una altra zona de la Terra amb un altre ús horari, el canviarem desplaçant el cursor fins a trobar l’ús corresponent. Finalment, clicarem el botó dret de la part inferior de la finestra d’aplicar. Si volem que l’horari s’actualitzi automàticament quan canviem de calendari d’estiu o d’hivern, marcarem la casella de l’esquerra de l’opció sota el mapa amb el text: canviar l’hora automàticament al calendari d’estiu o d’hivern.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Accés a l'edició de la data i l'hora per panell de control a Windows

Canvi d’hora Podem canviar l’hora del rellotge del programari. S’hi pot accedir de dues maneres: •

Clicant dues vegades sobre el rellotge situat a la part dreta de la barra de tasques.

•

Clicant la icona de Data i hora al panell de control. En fer-ho, es desplega una nova finestra (quadre de diàleg), i ens situarem amb el cursor a la part dreta, la de l’hora.

Per canviar l’hora del rellotge, seleccionarem al requadre els dígits de l’hora, minuts o segons. Utilitzant les fletxes que apareixen al requadre, augmentarem o disminuirem els números fins a obtenir l’hora adequada. Finalment, clicarem el botó dret d’aplicar.

Canvi de data Podem canviar la data del calendari del programari. Tenim dues maneres de fer-ho: •

Clicant dues vegades sobre el rellotge situat a la part dreta de la barra de tasques.

•

Clicant la icona de Data i hora al panell de control. En fer-ho, es desplega una nova finestra (quadre de diàleg), i ens situarem amb el cursor a la part esquerra del calendari.

Per canviar el dia del calendari, ens situarem amb el cursor al dia corresponent del calendari i hi clicarem al damunt perquè quedi seleccionat en blau. Clicarem el botó dret d’aplicar. Per canviar el mes del calendari,ens situarem al requadre superior dels mesos i clicarem damunt la fletxa de la dreta del requadre. Seleccionarem el mes corresponent de la llista del desplegable i clicarem el botó dret d’aplicar. Per canviar l’any, ens situarem al requadre superior dret de l’any i clicarem damunt les fletxes de la dreta del requadre fins que aparegui l’any corresponent. Clicarem el botó dret d’aplicar. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Si cliquem el botó esquerre d’acceptar, els canvis seran permanents i es tancarà la finestra (quadre de diàleg).

Sincronització del rellotge amb un servidor horari d’Internet Si el nostre ordinador pertany a un domini d’Internet, se sincronitzarà de forma automàtica amb un servidor d’hora de la xarxa. Però si no pertany a cap domini, podem sincronitzar-lo amb un servidor d’Internet. Per fer-ho, hem d’estar connectats a Internet. Tenim dues maneres d’accedir-hi: • •

Clicant dues vegades sobre el rellotge situat a la part dreta de la barra de tasques. Clicant la icona de Data i hora al panell de control. En fer-ho, es desplega una nova finestra (quadre de diàleg) que presenta 3 pestanyes a la part superior. Clicarem damunt l'hora d’internet, i marcarem el requadre de sincronització automàtica amb un servidor horari d’internet. Triarem el servidor horari que volem al quadre de servidors, i clicarem el botó inferior dret d’aplicar.

Ens hem d’assegurar que la data sigui correcta, ja que el servidor no actualitzarà l’hora si la data no està bé.

5. PROPIETATS DEL RATOLÍ I TECLES ABREUJADES ➔ El ratolí disposa de dos botons i una roda. ➔ Podem canviar les següents propietats del ratolí: ✔ Les propietats dels botons ✔ Els tipus de cursors ✔ La velocitat i la visibilitat del cursor ✔ El desplaçament de la roda del ratolí ➔ Es poden realitzar alguns tipus d’accions de forma abreujada sense utilitzar el ratolí, combinant diferents tecles del teclat. El ratolí ens permet realitzar una sèrie d'accions i desplaçaments a la pantalla de forma més ràpida que si utilitzéssim el teclat. Els ratolins actuals disposen normalment de dos botons i una roda al mig (excepte, per exemple, els ordinadors de la marca Mac).

El botó esquerre del ratolí Segons el nombre de vegades que cliquem amb el botó esquerre, podrem: • • •

Un clic: seleccionar Dos clics: donar ordres Mantenint el botó pressionat: desplaçar objectes per l’escriptori o en un programa

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

El botó dret del ratolí Segons com estigui situat el punter, si premem el botó dret s’obriran menús emergents amb diverses opcions per seleccionar.

La roda del ratolí El desplaçament de la roda ens permetrà moure'ns amunt o avall d’un text, pàgina web, imatge, etc.

Canviar les propietats del ratolí Podem canviar la configuració d’origen del ratolí. Per fer-ho, dins del sistema operatiu Windows, anirem a 'Tauler de control' i hi seleccionarem 'Ratolí' (Mouse). El ratolí, per defecte, està configurat per a dretans. Si som esquerrans, podem canviar el botó esquerre pel dret perquè realitzi les funcions de selecció i arrossegament. A Windows, hem de seleccionar la casella d’intercanviar botó primari i secundari. A Ubuntu, seleccionarem la casella de ratolí per a esquerrans. També podem canviar el temps d’espera del doble clic. Si volem que sigui menor, desplaçarem la fletxa a la dreta, i a l’esquerra si volem que sigui major.

A Windows podem fer que, en arrossegar un objecte, no calgui que mantinguem premut el botó del ratolí mentre el desplacem. Seleccionarem la casella d’activar el bloqueig del clic. Als ordinadors portàtils podem disposar d’opcions addicionals per controlar l'àrea tàctil que compleix les funcions del ratolí (també anomenada touchpad).

El cursor Podem canviar els tipus de cursor i personalitzar-ne l’aparença. Per això clicarem la pestanya de cursors. A Windows, podem seleccionar a 'Esquema' el cursor que ens interessi de la llista que apareix quan cliquem la fletxa de la dreta. A l’opció de personalitzar apareixen diversos tipus de cursors, segons les diferents accions. Si no ens agrada la combinació de cursors, podem seleccionar la que vulguem clicant 'Examinar', i es desplegarà una finestra amb els diferents tipus. Seleccionarem el que ens C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

interessi i després premerem 'Acceptar'. Si més tard volem tornar a utilitzar la combinació original, premerem el botó 'Predeterminada' de la dreta. A la pestanya 'Opcions de cursor', podem modificar-ne la velocitat i visibilitat. A Windows, el moviment del cursor serà més ràpid si desplacem a la dreta la fletxa de moviment, i més lent si la desplacem a l’esquerra. A Ubuntu, podem augmentar o disminuir la sensibilitat del cursor.

Si volem que el cursor deixi un rastre quan el desplacem, per saber on està situat en tot moment, seleccionarem la casella de mostrar rastre del cursor.

La roda del ratolí Podem seleccionar el nombre de línies que la roda salta cada vegada que gira, canviant amb les fletxes el nombre que apareix a la casella, o podem fins i tot seleccionar que es desplaci una pantalla sencera.

Les tecles abreujades del teclat Si premem determinades tecles alhora, podem abreujar els temps de realització de determinades accions. Normalment, consisteix a prémer una primera tecla i, mentre la mantenim pitjada, prémer alguna altra tecla o tecles. Les combinacions més habituals són les següents: • • • • • • • •

Control + C: Copiar Control + V: Enganxar Control + Z: Desfer Control + O: Obrir Control + S: Desar Control + P: Imprimir arxiu F1: Ajuda Alt + Tab: Canviar d’aplicació

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

6. ENLLAÇOS RELACIONATS. Comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català http://www.ubuntu.cat/ Programes per personalitzar l'entorn Windows] (en castellà) http://www.ircfast.com/lv/categories/viewlist/kl419.htm Personalitzar entorn gràfic Ubuntu] (en castellà) http://doc.ubuntu-es.org/Personalizar_entorno_gr%C3%A1fico L'hora en diferents països i ciutats] (en anglès) http://www.worldtimeserver.com/ Salvapantalles de rellotge català http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/ Alternatives al ratoli per utilitzar l’ordinador] (en castellà) http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/hardware/2008/09/11/179857.php

Practiques Pràctica 1: Configuració dels botons del ratolí Per defecte el botó esquerre del ratolí és el que realitza les funcions de selecció i l'arrossegament, però per a les persones esquerranes és possible que això no els sigui gens còmode. Windows ens permet canviar aquesta configuració, de manera que sigui el botó dret el que realitzi aquestes funcions. En aquesta pràctica veureu com s'inverteixen les funcions del botó dret i l'esquerre i com podem adequar-nos la velocitat del doble clic o modificar l'arrossegament. 1. Des del Menú d'Inici obriu el Tauler de control: Menú d'inici | Configuració | Tauler de control

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

2. Feu doble clic sobre la icona Ratolí i s'obrirà la finestra Propietats de Ratolí. A la pestanya Botons teniu els paràmetres que afecten a la configuració dels botons del ratolí:

- Per invertir les funcions del botó dret i esquerre feu clic al quadrat de la secció Configuració del botó

- Podeu configurar també la Velocitat del doble clic desplaçant la fletxa cap a l'esquerra per a fer que el doble clic no tingui que ser tan ràpid i a la dreta per al contrari. Podeu provar les diferents opcions fent doble clic sobre la icona de la carpeta de la dreta. - Si voleu que per arrossegar un objecte no calgui mantenir apretat el botó del ratolí feu clic al quadrat de la secció Blocatge del clic

3. Un cop heu configurat els paràmetres a les vostres necessitats feu clic als botons o

per tancar la finestra.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Pràctica 2: Modificar les Opcions del Punter En aquesta pràctica podreu modificar la velocitat del punter del ratolí, per a que a les persones poc expertes els sigui més fàcil el seu maneig així com l'acció de seleccionar un objecte i fer clic sobre ell. 1. Des del Menú d'Inici obriu el Tauler de control: Menú d'inici | Configuració | Tauler de control

2. Feu doble clic sobre la icona Ratolí

i s'obrirà la finestra Propietats de Ratolí.

A la pestanya Opcions del punter podreu ajustar la velocitat del punter a les vostres necessitats: - Desplaceu la fletxa de la zona 1 cap a la dreta o cap a l'esquerra. - Moveu el ratolí per a veure l'efecte i modifiqueu altra vegada la velocitat. - Deixeu-la allà on la velocitat del punter us sigui més còmode i feu clic sobre el botó Aplica 3. A la zona 2 teniu altres opcions que també podeu explorar: - Marqueu amb un clic l’opció Mostra el deixant del punter del ratolí. Moveu el ratolí per veure l'efecte.

- Marqueu amb un clic l’opció Mostra la ubicació del punter del ratolí en prémer Control. Situeu el punter en una zona de la pantalla i premeu la tecla Ctrl per veure l'efecte. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

4. Un cop heu configurat les Opcions del punter a les vostres necessitats feu clic als botons o

per tancar la finestra.

Pràctica 3: Comptes d'usuari En moltes ocasions un mateix ordinador és utilitzat per diversos usuaris. En aquests casos es pot fer que cadascú tingui un accés personal a l'ordinador amb carpetes privades, fins i tot amb programes exclusius per cadascú. Per això es creen Els comptes d'usuari. Suposem un ordinador d'un aula d'informàtica. L'utilitzen dos alumnes, l'Òscar i el Marcos, a més del professor. Cadascú tindrà un nom d'usuari i una contrasenya per entrar a l'ordinador i tindrà accés a uns programes i unes dades diferents. A l'engegar l'ordinador sortiria una pantalla d'entrada semblant a aquesta:

• •

•

Per poder treballar cadascú haurà clicar o d'escriure el seu nom d'usuari i la seva contrasenya. Veiem a la imatge la casella per introduïr la contrasenya del Marcos. Observa que, a sota de Professor, diu Administrador. Un usuari que té els drets d' Administrador té permès per fer tot tipus de tasques i canvis. També té accés a les carpetes de tots els usuaris. L'Oscar és un Usuari limitat. Pot fer servir els programes però no pot instal.lar de nous ni pot entrar a les carpetes d'altres usuaris.

Pràctica 4: Tancar sessió C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

L'Òscar ha acabat la classe. El Marcos arriba per començar a treballar. No cal tancar l'ordinador però si canviar d'usuari per què cadascú té un accés personal. Aleshores l’Òscar tanca la seva sessió de treball:

•

Obre el menú Inicia i clica Tanca la sessió

1. Després clica Surt de la sessió 2. Tot el que estava fent l'Òscar queda tancat, però l'ordinador continua engegat.

•

El Marcos ha d'obrir la seva sessió d'usuari a la pantalla d'entrada per poder treballar amb l'ordinador

Pràctica 5: S'ha penjat l'ordinador! En moltes ocasions l'ordinador "es penja" i els programes es queden bloquejats. Com que hem d'evitar tancar l'ordinador de qualsevol manera, si l'ordinador es penja el procediment a seguir és: •

Premem simultàniament la tecla Control i la tecla Alt (Control+Alt) i, sense soltar-les, premem la tecla Supr.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

•

S'obre així l'Administrador de tasques

•

Anem a la pestanya Aplicacions

•

Observa que hi ha programes amb la indicació No respon

•

Cliquem Fí de la tasca per tancar els programes bloquejats.

Pràctica 6: Canviar el Fons de l’Escriptori Podem posar una imatge de fons per a l'Escriptori. Tenim una petita colecció on triar però també podem posar fotografies nostres o altres imatges que ens agradin. Com ho fem?: ➔ Clica amb el botó dret del ratolí a un lloc buit de l’Escriptori. ➔ Tria l’opció Propietats. ➔ La finestra que s’obre es diu Propietats de: Pantalla i ens permet modificar les característiques de l’Escriptori. Segueix els passos següents per canviar la imatge de fons de l'Escriptori:

➔ Pots repetir l'activitat i triar un altre fons. ➔ Per finalitzar la pràctica, deixa el fons que hi havia abans de fer l'activitat. C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu

CFA Les Bernardes

Practica 7: Crear una drecera ✔ Suposem que escoltes molta música amb l'ordinador. Aleshores et convé crear a l'Escriptori una drecera del reproductor multimedia de Windows.

Per fer qualsevol accés directe cal seguir tots els passos de la imatge, ens posem sobre el programa del que volem fer l'accés directe, obrim el menú contextual amb el botó dret i ens posem sobre l'opció “Envia a...” → Escriptori (crea la drecera). Ara, crea tu dreceres de 3 o 4 programes diferents.

C2. Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu