Comp2,c1

Cfa Les Bernardes

C1. Cultura, participació i civisme digital.

1.1.

Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet.

Objectius.

Identificar recursos de diferent tipologia de què disposem per actuar i participar en la societat digital.     

Utilitzar els debats virtuals com a eina comunicativa i participativa.

Utilitzar el comerç electrònic com un mitjà per fer transaccions comercials.

Utilitzar la formació en línia com a medi d’actualització i capacitació personal i professional.

Realitzar tràmits administratius de diferent tipologia.

Conèixer on s’emmagatzema la informació a Internet i com podem accedir-hi.

Les TIC i Internet.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) engloben el conjunt de recursos necessaris per a l’agrupació, l’emmagatzemament, el processament, la transmissió i la presentació de la informació en una diversitat de formats (text, imatge i so).

Les possibilitats d’Internet i les TIC són immenses i en constant desenvolupament. Al món d’Internet es produeix i consumeix tot tipus d’informació multimèdia, i permet la comunicació i interacció entre les persones sense importar el lloc on aquestes es troben; per tant, és un canal global de comunicació i interactiu.

Alguns exemples de recursos als quals podem accedir mitjançant Internet són: borses de treball, beques, subvencions, concursos públics per a empreses, diaris i revistes electròniques, informació econòmica, política i social, formació, recursos bibliogràfics, mapes, plànols i rutes, jocs i oci, recursos literaris, recursos especialitzats de salut, comerç electrònic, recursos sobre turisme i vacances, descàrrega d’arxius, i un llarg etc.

Participar en debats virtuals.

Internet ens ofereix una gran facilitat per comunicar-nos amb qualsevol persona sense barreres d’espai ni temps. Podem fer-ho de forma sincrònica, en temps real, o de manera asincrònica, quan la comunicació no es realitza en temps real.

2 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

En general, els debats virtuals tenen lloc de forma asincrònica en diferents espais web, per exemple: 

Debats a mitjans de comunicació: Molts mitjans de comunicació presenten fòrums de debat on els lectors debaten sobre les diferents notícies publicades.

Ex: http://www.lavanguardia.com/participacion/blogs-lectores/index.html 

Debats als blocs: Els blocs són habitualment espais en què els lectors poden escriure els seus comentaris respecte els articles publicats al bloc, i al seu torn, l’autor pot respondre de manera que s’estableix un diàleg.

Ex: http://lionelmessi.org/ 

Debats a fòrums generalistes o temàtics: Normalment en aquests tipus de fòrums és necessari que l’usuari es registri aportant un nom d’usuari, una contrasenya i una adreça electrònica. Generalment són fòrums moderats, on el moderador pot eliminar les contribucions que no compleixin les regles establertes per al fòrum; com per exemple, no adequar-se a la tècnica del fòrum o no mantenir una actitud de respecte.

Ex: http://forintec.creatuforo.com/index.php 3 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Comerç electrònic (e-Commerce).

El comerç electrònic ens permet la compra i venda de béns i serveis mitjançant Internet. Aquesta activitat està generalment estructurada en botigues virtuals que ofereixen catàlegs dels seus productes. La facilitat i la comoditat d’ús d’aquest sistema, i que a més ofereix preus molt competitius dels productes, fa que molts consumidors l’utilitzin per a fer la seva compra. Ens podem trobar amb comerciants que ofereixen únicament el seu producte a través d’Internet o aquells que a més ofereixen punts de venda presencial.

Classificació Atenent els agents implicats, podem fer la següent classificació:    

Empresa-Consumidor. Aquesta és la modalitat més popular que involucra l’empresa i els seus clients.

Empresa-Empresa. Aquesta modalitat permet el proveïdor de béns i serveis d’una empresa cap a una altra.

Consumidor-Consumidor. Aquesta modalitat ofereix les relacions entre el consumidor i l’Administració; per exemple, en el pagament de tributs.

Empresa-Administració. Aquesta modalitat cobreix les transaccions i relacions econòmiques entre l’empresa i l’Administració.

Avantatges.  Ens possibilita la realització de compres utilitzant Internet a qualsevol hora i durant tot l’any; per tant, és un sistema còmode i àgil que ens estalvia temps.  Tenim al nostre abast una gran varietat de productes i serveis d’arreu del món que ens permeten accedir a les millors ofertes.  Preus dels productes més reduïts ja que el venedor estalvia en costos d’infraestructures i intermediaris.  Tenim coneixements d’opinions i experiències d’altres consumidors a través de fòrums especialitzats, la qual cosa ens permet fer compres més segures.

Inconvenients.    

Desconeixement de l’empresa.

Idiomes estrangers que dificulten el servei en transaccions internacionals.

Legislació diferent segons el país.

Dificultats a l’hora de fer reclamacions.

Recomanacions d’ús per fer una compra segura.  Hem d’estar segurs que l’ordinador que utilitzem per fer la compra no té cap deficiència de seguretat, ja que habitualment hem de proporcionar dades confidencials (personals i bancàries).

4 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

 Hem de comprovar, recopilant informació, que el venedor és de confiança.  Per evitar fraus com el Phishing, és millor accedir a la pàgina web introduint l’adreça directament a la barra d’adreces del navegador, i no utilitzant cap enllaç que ens pugui arribar per correu electrònic o per altres mitjans.  Hem d’estar segurs de conèixer la política de privacitat de l’empresa. Aquesta fa referència al tractament que fa de la informació que obté dels seus clients.  Hem de comprovar els diferents imports que es poden afegir al preu del producte, ja que ens podem trobar amb altres despeses (de gestió, transport, etc.) que incrementin el preu final del producte.  Hem de comprovar que la transacció es realitza mitjançant un mètode segur de transmissió, fent una ullada a la barra de navegació, on l’adreça web ha de començar per HTTPS, i a més, la barra d’estat del navegador ha de mostrar un cadenat tancat.  Cal que conservem la factura del producte sobretot per poder fer servir la garantia en cas de necessitat.  Cal que recordem que, en general, tenim dret a retornar el producte en un termini de 7 dies des del moment que el rebem.

Mètodes de pagament.

Hi ha molts i diversos sistemes de pagament per Internet entre els quals destaquem:  PayPal (www.paypal.com): És una alternativa de pagament, gratuïta, ràpida i segura, molt utilitzada a Internet, que permet als seus usuaris realitzar pagaments i transferències a través d’Internet, sense compartir la informació financera amb el venedor (Paypal fa d’intermediari entre el comprador i el venedor): Amb aquest sistema podem pagar les compres, cobrar les vendes i enviar i rebre diners entre particulars. La forma de donar-se d’alta és molt senzilla, triem la modalitat de compte (compra, venda, particular o empresa), omplim un formulari de registre amb les nostres dades, inclosa una adreça electrònica, i associem una targeta de crèdit o compte bancari per poder pagar i rebre pagaments. Paypal ofereix també un sistema de protecció al comprador per articles no rebuts o que són molt diferents als comprats.  Targeta de crèdit: Aquesta opció de compra està disponible pràcticament en tots els comerços electrònics i és una de les més utilitzades. Els comerços necessiten instal·lar una plataforma segura de pagament, que permeti al venedor verificar la targeta i dur a terme la transacció d’una forma segura.  Contra reemborsament: El comprador paga quan rep el producte. Aquest sistema generalment no està disponible, i quan hi és normalment suposa un increment de preu del producte.  Transferència en compte corrent: realitzem el pagament al compte bancari indicat pel venedor. Aquest sistema de pagament pot suposar una despesa extra per comissions, sobretot si la transferència es realitza a altres països.

5 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Comerç entre consumidors.

Aquest model de compra i venda de productes es realitza directament entre els mateixos consumidors. L’exemple més representatiu és eBay (www.ebay.es) estès per molts països i que proporciona tota la infraestructura perquè es duguin a terme les transaccions. A eBay es pot comprar un producte per subhasta al màxim licitador, o pagar un preu fix, tot dependrà de com ho hagi decidit el venedor.

A eBay no només operen particulars sinó també empreses, encara que el sistema de funcionament és el mateix, es tracti d’una empresa o d’un particular. Normalment hi ha diversos sistemes de pagament disponibles però un dels més utilitzats és Paypal, sobretot en transaccions internacionals.

Ebay utilitza un sistema de vots (positiu, neutral o negatiu) que qualifiquen la qualitat del comprador i del venedor, sobre la base dels resultats de les diferents transaccions en què han participat; això permet tant a venedors com a compradors conèixer amb qui estan tractant fent una ullada al seu perfil.

El procés de registre a eBay com a comprador consisteix a:    

Introduir les nostres dades personals.

Introduir una adreça electrònica Triar un pseudònim i contrasenya.

Comprovar la nostra adreça electrònica per confirmar el procés de registre i completar el procés.

El procés de registre a eBay com a venedor consisteix a:     

Introduir les nostres dades personals.

Seleccionar un mètode de verificació d’identitat (per exemple el DNI) Introduir una adreça electrònica.

Triar un pseudònim i contrasenya.

Comprovar la nostra adreça electrònica per confirmar el procés de registre i completar el procés.

El procés a eBay per realitzar una venda consisteix a:  Inserir un anunci amb la descripció de l’article.

6 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

   

Associar l’article a una de les categories existents.

Assignar un preu de sortida.

Decidir el mètode de pagament.

Determinar la forma i cost d’enviament.

A tota venda se li apliquen unes tarifes per publicació de l’anunci i unes comissions per venda realitzada ( per particulars, l’anunci es pot publicar de forma gratuïta).

També tenim altres sistemes de venda privada com són els anuncis classificats, en els quals s’ofereixen varietat de productes i serveis. Un dels exemples més coneguts és www.segundamano.es . Ebay també disposa d’un servei d’anuncis classificats.

Compra en un comerç en línia.

Un cop hem tingut en compte el que s’ha comentat el punt Recomanacions d’ús per fer una compra segura, el sistema per comprar en una botiga en línia és, a grans trets, el següent: 1. Fem la recerca dels productes que ens interessen a través del catàleg i els anem afegint al carretó, que sempre podrem modificar, afegint nous productes, eliminant els que no ens interessin, i modificant la quantitat triada de cada producte.

2. Quan ja tenim tots els productes desitjats al nostre carretó, confirmem la compra.

3. Ens registrem omplint un formulari en línia on, entre d’altres dades personals, haurem de proporcionar una adreça electrònica i una contrasenya.

4. Triem el mètode de pagament.

5. Realitzem el pagament a través d’un procés de pagament segur.

7 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Formació en línia (e-Learning).

Els cursos de formació fent servir Internet són un recurs d’actualització i capacitació de gran abast i de fàcil accés. Aquesta flexibilitat ens permet salvar obstacles de temps i espai en relació amb la formació presencial, utilitzant les TIC per millorar la qualitat de l’aprenentatge i l’accés a una gran varietat de recursos i serveis, que ens permeten aprofitar al màxim el potencial que ofereix Internet per dur a terme una activitat educativa.

Els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) presenten un model de formació en línia dinàmic i flexible, pensat per adaptar-se i evolucionar amb el temps de forma constant i al ritme que evolucionen les TIC. Gira al voltant del disseny d’espais, recursos i estratègies per afavorir tant l’autonomia de l’estudiant com la seva formació.

Característiques.      

  

Podem accedir-hi utilitzant únicament un navegador web.

Permet que els estudiants tinguin el seu propi ritme d’aprenentatge.

Facilita l’autonomia de l’estudiant i el bon aprofitament del temps.

Permet utilitzar un conjunt de materials formatius en línia en format multimèdia i alguns de caràcter interactiu.

Permet accedir a un gran volum d’informació que facilita l’aprenentatge.

Ofereix un gran ventall d’eines de comunicació sincrònica i asincrònica: fòrums, taulers, correu electrònic, xats, etc., que permeten una formació col·laborativa i un contacte fàcil amb la resta d’estudiants i professors.

Estalvia costos i desplaçaments.

Tenim a la nostra disposició eines de gestió i planificació com agendes, calendaris, etc.

Facilita la formació a persones amb dificultats de moviment i altres problemes.

Entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

Moodle és una eina de codi obert (open source) que permet crear un EVA; per tant, ens proveeix de la infraestructura i els recursos de formació necessaris per impartir la docència. Dins d’aquesta eina podem trobar diferents recursos de treball col·laboratiu com els xats, els fòrums de debat, els wikis, etc. El Departament d’Ensenyament disposa d’un entorn virtual de formació intern basat en Moodle anomenat Odissea, odissea.xtec.cat.

Moltes universitats disposen de Campus Virtuals usats per donar suport i complementar la formació presencial. Un cas singular el representa la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), www.uoc.edu, ja que tota la seva plataforma formativa està basada en un EVA (no hi ha formació presencial).

8 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Tràmits administratius.

La possibilitat de realitzar tràmits administratius amb varietat d’entitats, públiques i privades, utilitzant les TIC, ens suposa un gran estalvi de temps, tant per desplaçament, com a l’hora d’obtenir els serveis, ja que no necessitem d’esperes en cues ni per ser atesos ni per rebre el servei.

La quantitat de tràmits que es poden dur a terme amb l’Administració pública cada dia va en augment, amb l’objectiu final que es pugui dur a terme una total administració electrònica (eAdministració).

Podem realitzar tràmits virtuals amb varietat d’estaments públics com: Ajuntaments, Comunitats Autònomes i Govern Central.

Oficina Virtual de Tràmits.

A l’oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Generalitat de Catalunya, (http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT) podem portar a terme tot un seguit de tràmits en línia en relació amb temes d’educació i formació, justícia, esports, treball, cultura, consum, salut, habitatge, universitats, etc., tant per al ciutadà com per a l’empresa. Per alguns d’aquests tràmits necessitem identificar-nos mitjançant el certificat digital.

Tràmits per a la ciutadania.

Tenim un seguit de tràmits que podem realitzar a l’OVT, per als ciutadans i per a les empreses, organitzats per temes:

9 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Emmagatzemar i compartir informació.

La informació a Internet s’emmagatzema en servidors que proporcionen informació als ordinadors o dispositius que es connecten amb ells. En sentit ampli, podríem dir que un servidor és un ordinador que proveeix serveis a altres ordinadors o dispositius. La forma més estesa de connectar-nos als servidors és mitjançant un navegador web, encara que no és l’única; per exemple, els clients de correu electrònic com Outlook i Motzilla Thunderbird, entre d’altres, ens permeten la connexió a un servidor web de correu.

Hi ha una gamma àmplia de servidors a Internet que realitzen tasques diferents tot i que tots comparteixen una funció comuna, i és la de permetre l’accés remot a la informació en diferents formats. Hi ha servidors especialitzats en una sola tasca; per exemple, aquells que només gestionen el correu dels usuaris, encara que hi ha servidors que poden tenir diverses funcions. Els servidors més àmpliament estesos a Internet són: 

Els servidors web. El Worl Wide Web (www) és un servei de distribució i emmagatzematge de la informació en forma de pàgines web, i a través del protocol HTTP la serveixen als navegadors dels usuaris.



Servidors FTP (servidors de fitxers). Ens podem connectar a un servei FTP per descarregar o pujar arxius. És un dels serveis més antics d’Internet i anterior als servidors web.

10 Competic 2.

Cfa Les Bernardes



Servidors de correu. Els servidors de correu emmagatzemen i gestionen el correu electrònic dels usuaris. El servei de correu gairebé és un servei tan important i utilitzat com els servidors web.

Gestors de descàrregues.

Un gestor de descàrrega és un programa que està dissenyat per facilitar les descàrregues de fitxers; per exemple, permeten programar la descàrrega de diversos fitxers al mateix temps, reprenent les descàrregues programades que s’han interromput o pausat, i també, permeten realitzar descàrregues programades. Alguns gestors de descàrrega estan integrats en alguns navegadors i s’activen automàticament quan es realitza una descàrrega. Com a exemple d’aquest tipus de programari tenim el Free Download Manager, www.freedownloadmanager.org/es, un gestor de descàrregues gratuït.

Peer to Peer (P2P) La tecnologia P2P permet comunicar ordinadors directament sense la necessitat de mediació d’un servidor central. D’aquesta manera un ordinador és alhora client, quan demana dades a altres ordinadors, i servidor, quan serveix les dades. Aquesta tecnologia és utilitzada per multitud d’aplicacions per compartir tot tipus de fitxers; algunes d’aquestes aplicacions són: eMule, www.emule-project.net, i BitTorrent, www.bittorrent.com.

Servidors d’emmagatzematge i descàrrega.

Hi ha empreses a Internet que ofereixen servei d’emmagatzematge de fitxers, de forma que l’usuari envia a aquest servei els fitxers que vol compartir, i aquests són accessibles mitjançant un enllaç que l’usuari pot enviar a qui ho desitgi, o fer-ho públic perquè qualsevol pugui accedir a la descàrrega.

Aquest sistema presenta certes restriccions de velocitat de descàrrega i temps d’espera per a usuaris que utilitzen el servei de forma gratuïta, a més de limitacions en el nombre de descàrregues que es poden fer, i els arxius poden ser eliminats dels servidors sense previ avís (per exemple, perquè no han estat descarregats durant un cert temps). Alguns exemples d’aquest tipus de servidors és: RapidShare, www.rapidshare.com.

11 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.2.

Possibilitats laborals de les TIC i Internet.

La recerca d’ocupació a Internet.

Les noves tecnologies aporten noves estratègies per relacionar l’oferta i la demanda laboral, així com noves estratègies de negoci. Les xarxes socials, i en general, les aplicacions i els recursos que ens aporta la Web 2.0, tenen molt a dir en aquest context. De fet, tota la nostra activitat pública a Internet (blocs, wikis, fòrums, xats, xarxes socials, etc.) pot ser accessible des dels cercadors; és per això que Internet afavoreix les nostres possibilitats de promoció personal creant una identitat digital.

D’altra banda, Internet permet el desenvolupament empresarial de molts sectors i al mateix temps fa aparèixer nous perfils laborals. Un exemple el tenim en els professionals que es dediquen al posicionament de cercadors, SEO, que són responsables de posicionar una web perquè surti en els primers llocs en el resultat de les cerques. En aquest sentit, les competències TIC són indispensables per accedir a un ampli ventall d’ofertes de treball, ja que d’aquestes competències depenen un gran conjunt de serveis interns i externs de les empreses; per tant, qui no té una formació bàsica en competències TIC ha d’aconseguir la formació escaient per poder accedir a les ofertes laborals.

Per tant, a l’hora de buscar feina és fonamental que s’utilitzin totes les eines que tenim al nostre abast, i també ser constant en la recerca. Donades les múltiples possibilitats que ofereix la xarxa en la recerca de feina, es fa imprescindible la presència del nostre currículum a Internet. L’oferta i la demanda troben a Internet una manera d’interactuar i realitzar un procés inicial de selecció. Les recerques d’ocupació a Internet les podem agrupar en:    

Cercadors de feina.

Xarxes professionals.

Xarxes socials.

Webs corporatives.

Cercadors de feina.

En els cercadors d’ocupació els candidats introdueixen la seva informació en una base de dades; d’aquesta manera les empreses hi tenen accés, i depenent del perfil buscat, mitjançant filtres (nivell d’estudis, anys d’experiència, titulació, etc.), van realitzant la selecció dels diferents perfils en què estan interessades. El mateix passa amb els candidats; les ofertes d’ocupació també estan introduïdes en una base de dades i es poden anar filtrant depenent del que estigui buscant el candidat: ciutat, sou, tipus d’ocupació, salari, horari, etc. Aquests cercadors especialitzats fan enviaments als correus dels candidats, fins i tot SMS, de les ofertes de treball que 12 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

més s’ajusten al seu perfil, segons la informació que s’ha introduït: tipus d’ocupació, categoria, ubicació, rang salarial, tipus de contracte, etc,. Per tant, en pocs minuts, en una pàgina web d’ocupació, podem fer arribar el nostre currículum a un gran nombre d’empreses sense importar el lloc on es troben, i les empreses a la vegada tenen accés a un gran nombre de currículums per seleccionar els candidats més adients.

Aquest servei de borses de treball és interactiu. Primer de tot ens hem de registrar al sistema i donar tota la informació pertinent: dades personals, estudis, experiència professional, coneixements d’idiomes, coneixements d’informàtica, etc. A més, podem adjuntar al nostre currículum vitae en format de text i una carta de presentació. Hem de tenir en compte que les empreses reben moltes candidatures; per tant, hem de fer una definició molt acurada del nostre perfil d’estudis i laboral, i mantenir-lo actualitzat. Tota aquesta informació és fàcilment gestionable i actualizable, i tot aquest servei bàsic, normalment, és gratuït. Podem accedir a serveis avançats previ abonament de certa quantitat mensual. Aquests serveis ens permeten, per exemple, estar informats via SMS de quan hem entrat en un procés de selecció; també podem accedir a veure el perfil dels candidats que competeixen amb nosaltres, etc.

Una vegada ens hem donat d’alta, podem cercar les ofertes de treball que més s’adaptin al nostre perfil, i fer la corresponent inscripció. Feta aquesta inscripció, les nostres dades són visibles per l’empresa, i la nostra candidatura va passant per diferents etapes; generalment són aquestes: 1. Ens indica que el nostre perfil ha estat rebut pel sistema i està accessible per a l’empresa.

2. L’empresa fa una preselecció d’aquells perfils que considera més escaients i descarta els altres.

3. L’empresa fa una selecció final entre els candidats prèviament preseleccionats i descarta els restants.

4. Normalment, l’empresa es posa en contacte amb els candidats seleccionats de l’etapa 3, per mantenir una entrevista personal.

En tot moment, el sistema ens indica en quina etapa està la nostra inscripció.

En aquests cercadors de feina podem trobar agrupades totes les ofertes de treball que ofereixen cadascuna de les empreses.

Empreses amb ofertes pròpies.

Aquests serveis requereixen una mínima despesa per part de les empreses i resulta gratuït, en el seu format bàsic, per als demandants de feina. Els espais web de les administracions públiques incorporen serveis gratuïts dirigits a empreses que cerquen personal i a persones demandants d’ocupació.

13 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Alguns exemples de cercadors de feina genèrics són:     

www.feinaactiva.gencat.cat (Feina Activa del SOC, Servei d’Ocupació de Catalunya). www.redtrabaja.es (redtrabaj@ del Servi Públic d’Ocupació Estatal) www.infojobs.net www.laboris.net www.infoesmpleo.org

I cercadors més especialitzats:  

www.tecnoempleo.com (especialitzat en informàtica i telecomunicacions) www.experteer.es (directius i professionals sèniors)

Xarxes professionals.

Les xarxes professionals són una opció d’interès per a la recerca de feina, ja que ens permeten entrar en contacte amb persones de tot el món per establir-hi relacions comercials, de negoci o per a promocionar-nos. Aquestes xarxes tenen moltes semblances amb xarxes socials com facebook, basada en construcció de perfils i establiments de contactes. La principal diferència és que les xarxes professionals són més selectives en fer contactes; són utilitzades tant per persones que volen un canvi de feina, com per empresaris que volen clients o contactes amb altres empreses. Entre aquestes xarxes professionals podem destacar: Linkedin (www.linkedin.com) , i Xing (www.xing.com) . Per accedir a aquest tipus de xarxes ens registrarem introduint un conjunt d’informació bàsica personal i professional. Seguidament ens queda anar buscant contactes i relacions que vagin ampliant les nostres possibilitats laborals.

Xarxes socials.

Les xarxes socials com Facebook o Twitter també són opcions a l’hora de cercar feina. Per exemple, a Twitter tenim www.TwitterjobSearch.com, que ens permet la recerca de feina, i www.Twtjobs.com, que ens permet crear un petit currículum que podem publicar i compartir.

14 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Webs corporatives.

Les pròpies webs de moltes empreses presenten les seves ofertes laborals. També les webs de les empreses de recursos humans i de treball temporal són fonts d’ofertes de treball, per exemple: www.adecco.es i www.pagepersonnel.es

La identitat digital.

Tot el conjunt d’informació que hi ha a Internet sobre una persona crea la seva identitat digital, el que se sap d’ella. Cal valorar que la nostra petjada a la Xarxa, a través de textos, imatges i vídeos, és visible en la seva major part, per a tot el món, ja que poden ser recuperats i consultats de forma automàtica pels cercadors.

Hi ha molts canals a Internet on es pot construir la nostra identitat digital:   

Perfil personal en xarxes socials generals i de caràcter professional.

Comentaris, contribucions i documentació en fòrums, blocs, xarxes socials, webs, etc.

Contingut multimèdia en xarxes socials, vídeos a YouTube, etc.

És per tot això que Internet i les TIC ens ofereixen possibilitats de promocionar-nos a tots els nivells, personal i professionalment, per això és imprescindible conèixer les eines més importants que Internet posa al nostre servei.

La nostra empremta digital, per tant, ens dóna visibilitat a Internet i contribueix a les nostres possibilitats de treball a Internet.

El teletreball.

El teletreball permet que la persona treballadora dugui a terme tota o una part important del seu treball fora de l’empresa utilitzant mitjans telemàtics. Per teletreballar només necessitem un ordinador i una connexió a Internet.

Els avantatges d’aquest sistema són evidents per al treballador, pel que fa a la flexibilitat horària, l’autonomia personal, la reducció de desplaçaments, etc., i també per a l’empresa: reducció de costos en les seves infraestructures, facilitat en la contractació de personal, etc.

15 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.3.

Tràmits administratius (e-Administració).

L’e-Administació.

Les organitzacions públiques fan ús de les TIC també per interactuar amb els ciutadans, millorant la qualitat i l’accessibilitat dels serveis públics. L’administració electrònica (e-Administració) facilita les transaccions amb els ciutadans i les empreses; aquest punt suposa una millora de la qualitat i productivitat dels serveis dirigits al conjunt de ciutadans i les empreses. L’objectiu últim és que pugui realitzar tot el conjunt de gestions administratives públiques fent servir les TIC i Internet. Per tant, l’e-Administració permet la prestació de serveis públics en qualsevol moment i lloc.

Avantatges.       

Estalvi de temps en gestions burocràtiques al no fer falta el desplaçament.

Redueix els temps de resposta de l’Administració.

El ciutadà pot conèixer en tot moment l’estat dels seus processos administratius.

Reducció de l’impacte ambiental, associat a la no utilització de mitjans físics en els tràmits i reduir les necessitats de transport.

Rapidesa i eficàcia en reduir els terminis d’espera.

Estalvis importants en paper, despeses postals, despeses de transport i la necessitat de menys personal. Ús de varietat de dispositius d’accés: ordinador, telèfon mòbil, PDA, etc.

Serveis característics de l’Administració electrònica.

Recaptatoris: Registrals: Facilitats al ciutadà:  Ingrés d’impostos.  Matriculació de cotxes.  Cerca de treball mitjançant les oficines  Impostos de societat:  Certificats: naixement, d’ocupació. declaració i presentació. matrimoni, etc.  Disponibilitat de  IVA: declaració i  Canvi de domicili. catàlegs de les presentació.  Registre de noves biblioteques públiques. societats.  Declaracions de duanes.  Denúncies a la policia.  Contribució a la  Enviament de dades per  Serveis relacionats amb Seguretat Social. a estadístiques oficials. la salut.

Ingressos econòmics:  Subsidi d’atur  Ajuts familiars  Beques d’estudis.  Compres públiques.

Tramitació documental:  Documentació personal: DNI, passaport, permís de conduir, etc.  Matriculació a la universitat.  Sol·licitud de llicència d’obres.

16

Competic 2.

Cfa Les Bernardes

 Permisos relatius al medi ambient.

Serveis de notificació.

Es tracta d’un nou instrument de comunicació Administració-ciutadà, que permet al ciutadà rebre de forma fiable correspondència d’aquells organismes o empreses que s’acullen a aquest servei, amb acreditació de data i hora de recepció de l’avís de notificació, i data i hora de l’accés de l’interessat al contingut. És a dir, un sistema de notificacions electròniques permet el lliurament digital de documents, amb generació d’evidències (justificants de rebut) del lliurament per l’emissor i la recepció pel destinatari, fent ús de la signatura digital.

Registre electrònic de documents.

Compleix la mateixa funció que el registre clàssic d’entrada i sortida de documents; és a dir, subministrar al ciutadà una prova de la presentació de documentació, i donar sortida a la documentació generada per l’Administració. L’única diferència és el suport: en el registre telemàtic l’objecte documental és un fitxer electrònic en lloc de paper. Té validesa legal ja que fa ús de la signatura digital.

Demanar hora al metge.

Farem un exemple pas a pas per demanar hora al metge: 1. Fem clic a l’enllaç En línia de l’Oficina Virtual de Tràmits. A la nova pàgina, al cercador, seleccionem a Departament, Salut i fem clic a la fletxa perquè comenci la recerca. Entre els resultats que ens dóna veiem l’enllaç: Demanar hora al metge. Fem clic a aquest enllaç.

2. Fem clic a Sol·licitar (Què cal fer per...) i després clic a Continueu (programació de visites).

17 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

3. Introduïm el nostre codi d’identificació personal (CIP) i fem clic a Continueu.

4. Si ens va bé la data i hora de la visita fem clic a Confirmeu la visita. Si no ens va bé fem clic a Canvieu la visita, on s’indicarà els dies que podem triar i l’hora. Un cop indicada la nova data i hora, fem clic a Confirmem la visita. Un cop confirmada la visita, podrem imprimir un comprovant fent clic a Imprimir comprovant o anul·lar la visita fent clic a Anul·leu la visita.

Altres tràmits.

Exemples d’altres tràmits en línia que podem dur a terme: 

Consulta i pagament de sancions de trànsit a l’Oficina Virtual de Tràmits. Per fer aquest tràmit, únicament necessitem el nostre DNI i el número d’expedient de la sanció.

18 Competic 2.

Cfa Les Bernardes



Proves per a l’obtenció de certificats de llengua catalana a l’Oficina Virtual de Tràmits.

Podem fer tota la tramitació en línia.

A l’agència tributària, www.agenciatributaria.es, entre altres tràmits, podem presentar la declaració de renda i demanar l’esborrany de la declaració.





Al servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) podem renovar la nostra demanda, accedir al currículum vitae que està en el seu sistema, accedir a diferent documentació i obtenir una còpia de la targeta de renovació de la demanda.



Als diferents ajuntaments disposen d’un conjunt de tràmits en línia que podem realitzar, i fer-ne un seguiment, a més de validar documents, sol·licituds i instàncies.

19 Competic 2.

Cfa Les Bernardes



A la Seu Electrònica de la seguretat Social, www.sede.seg-social.gob.es, podem fer diferents trà mits amb certificat digital i sense ell:

20 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.4.

La signatura digital.

Què és la signatura digital.

El desenvolupament de les xarxes telemàtiques i d’Internet ha facilitat l’intercanvi d’informació de tot tipus, inclosa la de contingut contractual i administratiu, entre persones distants geogràficament.

La signatura digital ve a solucionar el problema d’autentificació de les persones a la xarxa.

La signatura digital és el conjunt de dades en format electrònic que poden ser utilitzats com a mitjà d’identificació de les persones a Internet. A efectes jurídics té la mateixa validesa que la signatura manuscrita (signatura digital reconeguda). La poden demanar tant les persones físiques com jurídiques.

Tipus de signatura digital.   

Ordinària. Autentifica la identitat del signant.

Avançada. Permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi posterior de les dades signades.

Reconeguda. La signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut (és una institució pública la que li dóna validesa) i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura. Aquest tipus de signatura té el mateix valor legal que la signatura manuscrita i ens assegura que el document o missatge no ha estat modificat.

Què és un certificat digital?.

Per poder signar digitalment un document és necessari un certificat digital. Aquest certificat és un document signat electrònicament per un prestador de serveis de certificació, que vincula unes dades de verificació de signatura a un signant i confirma la seva identitat. El certificat és fonamental en el procés de signatura i conté informació personal del propietari, la data de la seva expedició i el període de validesa, entre altres dades.

Els certificats poden estar actius, caducats o revocats. Per usar els certificats, la signatura digital, només ens cal instal·lar-los en les aplicacions que els hagin d’utilitzar en general, el navegador o els clients de correu electrònic.

Com s’obté un certificat digital?

Per obtenir un certificat digital cal dirigir-se a una entitat certificadora. A Espanya existeixen diverses autoritats certificadores. La primera va ser la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre a través del seu departament CERES (www.cert.fnmt.es) i després s’hi ha anat sumant altres, com l’Agència Catalana de Certificació (www.catcert.cat); en aquest cas, l’obtenció del certificat per a qualsevol ciutadà es fa mitjançant l’idCAT (www.idcat.net).

De forma genèrica el certificat digital s’obté a través de tres passos: 21 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1. Sol·licitem el certificat d’usuari per Internet omplint un formulari en línia amb les nostres dades, i obtenim un codi de sol·licitud del certificat que haurem de facilitar en el moment d’acreditar la nostra identitat.

2. Hem d’anar a una oficina de registre amb el DNI. A la mateixa web tenim un llistat per triar la que més ens convingui, per procedir a la nostra acreditació.

3. Descarreguem i instal·lem el programari necessari per carregar el certificat digital en elnostre ordinador. Segons l’entitat certificadora que ens proporcioni el certificat, és possible que no necessitem programari extra per fer la instal·lació.

Per a què serveix la signatura digital?

La signatura digital ens permet fer multitud de tràmits i gestions en línia amb l’Administració (central, autonòmica i local) i amb diferents entitats: declaració de la renda, operacions bancàries, etc., assegurant la confidencialitat.

La utilització de la signatura digital ens permet realitzar tràmits i gestions fiables, ja que: 1. Assegura la identitat del signant, per tant, el signant no pot negar mai que un missatge o document que té la seva firma és seu; és a dir, no pot negar la seva autoria.

2. Assegura que el document o missatge rebut és exactament el mateix que l’emès oer l’emissor i que no ha estat modificat.

3. Assegura que el missatge no ha estat llegit per terceres persones, ja que quan fem servir la signatura digital per signar missatges o documents, aquests es xifren.

El DNI electrònic.

El DNI electrònic, igual que el DNI tradicional, té com a principal funció la identificació de la persona i pot ser utilitzat amb aquesta mateixa finalitat de forma telemàtica; per tant, ens permet acreditar la identitat de la persona i usar-lo com a eina per realitzar la signatura digital.

Per utilitzar el DNI electrònic des de l’ordinador, necessitem un lector de targetes compatible. Aquest sistema es pot fer servir en una àmplia varietat de sistemes operatius i navegadors web.

Podeu trobar més informació sobre el DNI electrònic a www.dnielectronico.es

22 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Reconèixer connexions segures a Internet.

Per reconèixer si estem navegant a través d’una connexió segura, bàsica en molts tipus de transaccions i gestions, com transaccions bancàries, pagaments en compres, gestions amb l’Administració, etc., ens fixarem en dos detalls: 1. El protocol HTTPS és la versió segura del protocol HTTP, ja que habilita un canal de comunicació segur en la nostra navegació. Per saber si estem navegant sota una connexió que utilitza aquest protocol segur, hem de mirar a la barra d’adreces del nostre navegador, i comprovar que l’adreça web comenci per HTTPS. Connexió segura

Connexió normal.

https://accounts.google.com

http://www.mercedes-benz.es

2. La presència d’una icona que representa un cadenat tancat, normalment a la barra d’estat del navegador, ens indica que estem navegant en una web segura. Si fem clic a sobre el cadenat, ens sortirà una finestra emergent indicant l’adreça de la web i indicant que estem navegant sota una connexió xifrada.

Aquests dos detalls que hem comentat indiquen que s’està utilitzant el protocol de seguretat SSL (Secure Socket Layer), que ens ofereix confidencialitat, integritat i autenticitat en les comunicacions a Internet, és a dir, ens garanteix l’autenticitat del servidor, la privacitat de la transferència i la integritat del missatge.

23 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.5 Eines col·laboratives avançades.

Detectar necessitats i requeriments.

Les eines col·laboratives són els sistemes que permeten i faciliten als usuaris comunicar-se i treballar conjuntament, sense importar que no estiguin reunits en un mateix lloc físic. En general, amb aquestes eines es pot compartir informació en diversos formats (text, imatge, àudio i vídeo), i també produir conjuntament nous materials producte de la col·laboració.

Actualment és possible crear les nostres pròpies eines col·laboratives d’una forma ràpida i senzilla.

Primerament hem de valorar si necessitem realment crear-ne una de nova o si n’hi ha altres de creades que poden cobrir les nostres necessitats. També és important, abans de decidir-nos per unes eines o altres, tenir clar per a què les utilitzarem i a qui van dirigides, i en funció d’això podrem fer una elecció més precisa. Un altre punt que tampoc s’ha de passar per alt és que aquestes eines necessiten un cert cost de manteniment; per exemple, en temps de dedicació per fer la seva gestió.

Finalment, abans de triar un producte per implementar la nostra eina col·laborativa, és important cercar informació tècnica sobre aquest producte i valorar l’experiència i opinions d’altres usuaris que l’hagin utilitzat.

Fòrums. És un espai web que ens permet l’intercanvi d’opinions, idees, recursos, etc., amb altres persones de manera asincrònica; per tant, els participants no cal que coincideixin connectats al mateix temps.

Normalment s’organitza en diferents fils de conversa (temes) on cadascun dels participants publiquen les seves aportacions. Generalment cada intervenció queda enregistrada amb el nom d’usuari i la data de l’aportació i hi ha fòrums que permeten adjuntar arxius a les nostres intervencions: per poder participar-hi caldrà que ens registrem i facilitem algunes dades, com el nom d’usuari, l’adreça electrònica i una contrasenya d’accés.

Un fòrum pot ser moderat o funcionar sense moderador. En general, els fòrums de discussió acostumen a implementar un sistema de moderació; és a dir, una combinació d’esforços humans i eines tècniques, que permeten supervisar i eliminar missatges que no respectin les regles o que puguin causar problemes legals.

Blocs.

Un bloc constitueix una eina asincrònica que permet que qualsevol pugui expressar idees i posar continguts a disposició d’altres a la web d’una manera senzilla, a manera de diari, encara que s’escrigui amb la regularitat que es desitgi. Els seus continguts, entrades o apunts (post), normalment són presentats en ordre cronològic invers; és a dir, l’últim que s’ha publicat és el primer que apareix.

Cada apunt està format pel títol, la data i hora de publicació, l’opció de fer comentaris i etiquetes (tags) per fer-ne una catalogació temàtica. És propi dels bolcs fer un ús intensiu dels enllaços a altres blocs i pàgines web per ampliar informació, citar fonts, etc.

24 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Al voltant d’un bloc, per tant, es forma una comunitat de lectors. Són els editors dels blocs el que comencen la conversa i defineixen per tant la temàtica i l’estil del lloc. Un bloc és també la pàgina on el seu editor pot recollir el més interessant del que s’ha publicat a Internet relacionat amb la temàtica que tracti, actuant a manera de filtre per als seus lectors.

Wikis.

La finalitat d’una wiki és permetre que diversos usuaris puguin crear pàgines web sobre un mateix tema; d’aquesta manera cada usuari aporta el seu coneixement perquè la pàgina web sigui més completa, creant d’aquesta forma una comunitat d’usuaris que comparteixen continguts sobre un mateix tema o categoria. D’aquesta manera, es converteix en una eina web que ens permet crear col·lectivament documents; un exemple clar és la Wikipedia, un projecte per desenvolupar una enciclopèdia lliure a internet.

El sistema de creació d’un wiki per crear pàgines web és ràpid i eficaç i ofereix gran llibertat als usuaris, fins i tot, a aquells que no tenen massa coneixements informàtics. Permet de forma senzilla incloure textos, imatges, enllaços, i fer un control, i fer un control dels canvis introduïts, amb la possibilitat de desfer-los o refer-los. Tots els canvis es publiquen immediatament a la web sense passar per una revisió prèvia i no és obligatori registrar-se per poder editar pàgines, però si ho fem, els canvis que realitzem quedaran associats al nostre compte d’usuari.

25 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.6 Entorns virtuals multiusuari (MUVE).

Què són els entorns virtuals multiusuari?.

Els MUVE (Multi-User Virtual Environment) són una representació en tres dimensions que simula el món real, de manera que tot allò que es dóna en el món real pot tenir la seva contrapartida en aquest món virtual. El procés interactiu en aquest món virtual comença amb la creació d’un avatar, que és la representació gràfica associada a un usuari; d’aquesta manera, l’usuari, a través de l’avatar, pot interaccionar i establir relacions amb els altres usuaris.

Un exemple de MUVE és l’entorn Second Life (http://secondlife.com/?lang=es-ES)

Característiques.       

La possibilitat que els usuaris construeixin entorns personals, com per exemple, negocis, edificis, productes, etc.

L’existència de regles de propietat sobre els objectes.

La possibilitat de personalitzar els avatars.

La comunicació entre els usuaris es realitza a través de missatges de text i per veu.

L’existència de transaccions comercials dels propis productes del món virtual amb una moneda local.

La possibilitat que els usuaris hi creïn diferents tipus d’esdeveniments públics.

No és un joc sinó un entorn per interactuar i relacionar-se en multitud d’aspectes tal com succeeix al món físic.

26 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.7 La sindicació de continguts (RSS).

Per a què serveix?

Quan hem de consultar diverses webs del nostre interès per veure els nous continguts inclosos, ens suposa haver de connectar-nos a cadascuna i revisar si hi ha hagut una actualització. Aquesta tasca es pot realitzar de manera automàtica i eficient per mitjà d’un servei de sindicació de continguts.

La sindicació de continguts ens permet una subscripció a una web d’Internet que tingui aquest servei, de manera que tota nova publicació de nous continguts que es realitzi en aquesta web serà enviada automàticament a l’usuari (subscriptor).

L’existència del servei de subscripció en una web mitjançant RSS s’indica generalment amb una icona taronja característica.

Amb la subscripció de continguts dels llocs del nostre interès, la informació ve a nosaltres sense necessitat d’haver d’estar visitant-los, el que estalvia molta feina i simplifica el seguiment de les fonts o canals que ens interessen. Així, són molts els serveis de notícies, diaris, blocs, etc., que ja utilitzen aquest mètode per divulgar les seves notícies.

Les webs que generen un alt volum de continguts normalment tenen diversos canals RSS, així ofereixen un servei de subscripció més específic. Per exemple, un diari podria disposar d’un servei de subscripció per a notícies de política, un altre per a esports, un altre per a economia, etc.

El resultat és una potent eina que ens permet conèixer en tot moment quants nous continguts han estat publicats en els nostres llocs preferits d’Internet, i decidir n quin moment i en quin ordre els volem llegir. Un exemple seria la sindicació dels titulars de noticies d’un diari. Els usuaris subscrits poden rebre aquests titulars i si estan interessats en veure més informació, fan un clic a l’enllaç per arribar a la pàgina web original.

Agregadors de continguts.

En general, les subscripcions no les rebem en el correu electrònic ja que hi ha eines específiques, els agregadors de continguts o lectors de canals de continguts, que permeten fer la gestió des d’un únic punt de les subscripcions RSS que puguem tenir. Hi ha 3 tipus d’agregadors de continguts: 

Basats en web. Podem accedir a les nostres subscripcions des de qualsevol ordinador i en qualsevol lloc sense haver d’instal·lar cap programari. Alguns exemples són: iGoogle, Google Reader, MiYahoo o Netvives.

27

Competic 2.

Cfa Les Bernardes





Basats en navegadors web. Alguns navegadors detecten automàticament la sindicació d’un lloc i ens permeten fer-la; per exemple, si estem utilitzant el navegador Firefox i una pàgina disposa de l’opció de rebre el seu contingut, és molt probable que vegem la icona característica del servei RSS a la barra d’adreces del navegador.

Basats en programari específic. Altres eines per accedir i gestionar les nostres subscripcions són les aplicacions específiques creades amb aquesta finalitat, i que hem d’instal·lar al nostre sistema; alguns exemples són: Feedreader, Liferea, WinRSS, etc.

28 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.8 Mecanismes i mitjans d’accés a Internet.

Requisits per accedir a Internet.  





Un proveïdor de serveis d’Internet (ISP). És l’empresa que condueix les nostres comunicacions cap a Internet. Exemples: Movistar, Ya.com, Vodafone, Ono, etc.

Un canal d’accés. És el mitjà de connexió que utilitzem per fer l’accés a Internet. Alguns d’aquests canals són:  Xarxa telefònica. Utilitzem el mateix canal per transmetre eu i dades. El sistema més estès per al transport de dades és ADSL, que és una tecnologia de connexió d’alta velocitat amb velocitats variables segons el servei contractat.  Cable. Aquest sistema utilitza en cable de fibra òptica per a la transmissió de dades.  PLC. Aquest sistema utilitza la xarxa elèctrica de mitjana i baixa tensió per a la transmissió de dades.  Satèl·lit. El seu ús constitueix una bona alternativa per als llocs on no està disponible l’accés per ADSL, especialment zones rurals.  Wi-Fi. Ens permet una connexió sense fils a Internet. La tenim disponible en universitats, biblioteques, aeroports, centres públics, etc.  Connexió mòbil. Ens permet una connexió a Internet fent servir la xarxa de telefonia mòbil.

Maquinari. Diferenciarem maquinari de dos tipus:  Base. Ordinador de sobretaula o portàtil, telèfon mòbil, PDA (un exemple és la BlackBerry), Tablet PC (un exemple és l’iPad).  Intermediari. Mòdems, routers i altres dispositius que permeten la connexió entre el maquinari base i el canal d’accés.

Programari. Aplicacions de diversos tipus que, utilitzant els protocols adequats, permeten connectar-se a Internet i utilitzar els serveis que ofereix. Distingirem dos grups:  El sistema operatiu. És el programa que efectua la gestió dels processos bàsics d’un sistema informàtic i permet l’execució normal de la resta de les operacions.

Exemples: Windows XP, Windows Vista, Windows 7, Windows 8, Linux, Mac-OS, iPhone OS, Android, etc.  Aplicacions d’accés. Dins d’aquest grup podem assenyalar:  Els navegadors. Ens permeten accedir als continguts de les webs, blocs, fòrums, etc. Exemples: Mozilla Firefox, Chrome, Safari, Opera, Internet explorer, etc.  Els clients de correu electrònic. Els permeten enviar i rebre missatges sense necessitat d’estar connectats a un servei web. Exemples: Outlook, Mozilla Thunderbird, etc.  Els programes de missatgeria instantània. Ens permeten una comunicació sincrònica amb altres persones. Exemples: GoogleTalk, Skype, Messenger, Pidgin, etc.

29 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

El telèfon mòbil per accedir a Internet.

La primera i la segona generació de telèfons mòbils van ser dissenyats principalment per a la comunicació per veu, la tercera generació de telefonia mòbil (3G) estan optimitzats per comunicacions de veu i dades. Els serveis associats a aquesta tercera generació són amplis, i en el cas de l’accés a Internet ens permeten la descàrrega d’arxius, l’intercanvi de correus, la navegació, la missatgeria instantània, etc.

Un dels problemes que presenta aquest accés a Internet mitjançant el telèfon mòbil és la cobertura del servei, que pot ser limitada depenent d’on ens trobem, i això repercuteix directament en la velocitat d’accés. També tenim limitacions a l’hora de visualitzar les webs, limitacions que estan relacionades amb la mida reduïda de la pantalla, encara que hi ha webs que tenen versions adaptades a aquests dispositius mòbils.

Els tifons mòbils cada vegada s’assemblen més, en possibilitats, a un ordinador. Tenen un sistema operatiu que regula el funcionament general del dispositiu i que permet la instal·lació d’aplicacions per a diferents usos, entre altres, navegadors per visitar les pàgines web, aplicacions per generar i tractar àudio i vídeo, etc. Algunes d’aquestes aplicacions només són compatibles amb els dispositius més avançats, i altres només són compatibles per a un sistema operatiu determinat.

Per accedir a Internet a través de la telefonia mòbil, farem servir una infraestructura similar a la utilitzada per accedir-hi amb altres tecnologies:    

Un proveïdor de servei8s d’Internet (ISP). Necessitem un proveïdor de serveis de telefonia mòbil. Per exemple: Movistar, Vodafone, Orange, etc.

Un canal d’accés. Fem servir una xarxa de telefonia mòbil.

Maquinari. El mateix telèfon mòbil.

Programari. Distingirem dos grups:  El sistema operatiu. iPhone OS, Web OS, Android, Symbian, etc.  Aplicacions d’accés. Dintre d’aquest grup podem assenyalar:  Els navegadors. Opera Mobile, Safari, Google Android, Skyfire, etc.  Els clients de correu electrònic. Mobiquus, k9 Mail, Gmail, etc.  Els programes de missatgeria instantània. GoogleTalk, WhatsApp, Windows Live, etc.

30 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

1.9. Drets i deures dels internautes.

L’Autoritat catalana de Protecció de Dades, www.apdcat.net, és la institució que a Catalunya es responsabilitza perquè les entitats que utilitzen les nostres dades personals respectin els drets a la protecció de dades personals dels ciutadans, i informa el ciutadà en cas d’incompliment dels seus drets i deures.

Com a dades personals es pot entendre tota aquella informació que fa referència a la nostra persona, i que ens identifiquen, per exemple: nom, cognom, DNI, adreça portal, adreça electrònica, número de telèfon, fotos, veu, la raça, la vida sexual, la salut, la ideologia, la religió i les creences, etc.

Les nostres dades personals només poden ser emmagatzemats i utilitzats si prèviament hem donat el nostre consentiment, llevat d’excepcions molt determinades en què la llei si que permet que es recullin les nostres dades sense la nostra autorització.

La propietat intel·lectual.

La propietat intel·lectual és un dret que està mundialment reconegut i protegit, i aquest dret també és aplicable a Internet. La Xarxa és un mitjà idoni per compartir tot tipus de continguts, i tothom que utilitzi aquests continguts disponibles ha de conèixer els seus drets i obligacions, segons el tipus de llicència a la qual estiui subjecte cada material.

Els drets d’autor a Internet són exactament els mateixos que en un altre mitjà o suport, i aquests drets corresponen al titular de l’obra i queden reflectits en el tipus de llicència que presenti aquesta obra.

Els llocs web han d’indicar el tipus de llicència que tenen associats els continguts publicats i és recomanable fer-ne el registre en el Registre de la Propietat Intel·lectual.

Els tipus de llicència dels continguts disponibles a Internet ens indiquen els usos autoritzats sobre aquests continguts. Alguns d’aquests tipus de llicència són: Copyright. Aquest tipus de llicència protegeix una obra fins un mínim de 50 anys després de la mort del titular de l’obra, i es pot utilitzar per a qualsevol tipus de contingut i format que es desitgi protegir. Per tant, un recurs que presenti aquest tipus de llicència no pot ser utilitzat.

Domini públic. És la situació de llicència protegeix una obra fins a un mínim de 50 anys després de la mort del titular de l’obra, i es pot utilitzar per a qualsevol tipus de contingut i format que es desitgi protegir. Per tant, un recurs que presenti aquest tipus de llicència no pot ser utilitzat.

Copyleft. Aquesta llicència garanteix que qualsevol usuari que rebi una còpia d’una obra pugui fer-ne ús, modificació i redistribució, amb o sense ús comercial, però amb el mateix tipus de llicència copyleft. Per tant, tot el contrari del copyright.

GNU (General Public Licence). Llicència creada amb la finalitat de protegir la lliure distribució, modificació i l’ús de programari. Aquest programari es coneix com programari lliure.

Creative Commons (CC). Aquest tipus de llicència combina un seguit de conceptes i de la seva combinació sorgeixen els drets aplicables a les obres:

31 Competic 2.

Cfa Les Bernardes

Reconeixement. Permet copiar i distribuir l’obra però indicant l’autor original.

No comercial. Permet copiar i distribuir l’obra però únicament amb propòsits no comercials.

Sense obres derivades. Aquesta opció permet a altres copiar, distribuir, mostrar i executar només còpies literals del treball patentat, però no està permès realitzar treballs derivats d’aquest.

Compartir igual. Permet copiar i distribuir l’obra però únicament sota una llicència idèntica.

El dret de cita restringeix els drets d’autor, ja que fragments d’una obra poden ser usats en una obra d’un altre autor, només si: aquesta obra és per a usos docents o de recerca, es cita l’autor original i l’obra original ha estat publicada.

Drets i deures referents al comerç electrònic.

L’Agència Catalana del Consum, www.consum.cat, s’encarrega d’assegurar els drets i deures dels consumidors a Catalunya. Entre els drets bàsics dels consumidors trobem:  El dret a ser informat prèviament per l’empresa de comerç electrònic del preu, la forma de pagament i les modalitats d’enviament, de tots els béns i serveis comercialitzats.  El dret a renunciar a la compra realitzada durant un termini de set dies hàbils, sense cap despesa i sense necessitat de justificar els motius de rebuig de la compra.  El dret de substitució o reparació dels productes que incompleixin el contracte, de manera gratuïta per al consumidor, incloent les despeses d’enviament.  El dret a una indemnització de danys i perjudicis pels danys soferts.  Dret a la informació correcta i veraç sobre les característiques dels béns i serveis adquirits.  Dret a rebre un justificant de compra de les transaccions realitzades.  Dret a no facilitar les dades personals que no siguin necessàries per a la transacció.

32 Competic 2.