Cooperativa n.13 by Ester Vall

EDITORIAL, 3 LA NOSTRA ESCOLA, 4-10 SOCIETAT, 11-13 BREUS, 11 i 35 L’ENTREVISTA, 14-15 POLÍTICA I ECONOMIA, 16-19 EDUCACIÓ, 20-21 PUNT DE VISTA, 22-25 Revista de l’Escola d’Adults de Salt Número 13. Curs 2012-2013

MÓN, 26

EDICIÓ CFA Les Bernardes Escola d’Adults de Salt Sant Dionís, 42 17190 Salt Tel. 972241410 Fax. 972242038 a/e. b7005339 @xtec.cat www.cfasalt.com

NOVES TECNOLOGIES, 27-28

EQUIP REDACTOR: Enric Collado, Cristina Ferrer, Àngel García, Araceli Martínez, Montse Pont, Toni Pulido, Lourdes Triadó i Ester Vall. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Araceli Martínez DISSENY PORTADA: Curro de la Torre i Montse Sánchez

OPINIÓ, 29-33 KEEP CALM, 34 RACÓ CREATIU, 35-38 CULTURA I ESPECTACLES, 39-41

VIVÈNCIES, 43-45

DISSENY CONTRAPORTADA i CLASSIFICATS: Montse Sánchez, Toni Pulido i Ester Vall

PER LLEPAR-SE ELS DITS, 46-50

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès- Anglès Tel. 972 42 0 107

APUNTS, 51

DIPÒSIT LEGAL: GI: 513/2001

CLASSIFICATS, 52-55

Editorial

Curs 2012/2013

n any més l’equip redactor de la revista La Cooperativa de l’Escola d’Adults de Salt ens reunim amb el compromís i la il·lusió d’elaborar el proper número, i aquest ja és el 13.

Des de l’edició de l’últim exemplar, el nostre país continua immers en una profunda crisi econòmica, ﬁnancera i política. Per una part, les polítiques d’austeritat imposades pel govern central estan malmetent l’estat del benestar amb privatitzacions i retallades en educació i sanitat. Per l’altra part, els casos de corrupció en política surten a la llum pública de manera generalitzada i afecten els qui tenen el poder tant a Catalunya com a Espanya. Aquest any destaca la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012. Un milió i mig de persones es manifesten a Barcelona sota el crit d’independència “Catalunya el nou estat d’Europa”. La societat civil ha aconseguit que se l’escolti i la classe política s’ha vist obligada a entrar de ple en el debat i posicionar-se. S’ha obert la possibilitat de consultar al poble de Catalunya el seu futur, de decidir si volem constituir un estat propi. Tenim davant un repte increïble, un pas difícil però apassionant.

Però, des de la manifestació independentista de l’11 de setembre, l’ofensiva contra Catalunya, per part de l’Estat espanyol, s’ha incrementat en el front lingüístic, econòmic, polític, policial i judicial. L’atac a la llengua, a les competències en educació i l’ofec econòmic són greuges que afecten directament el sistema educatiu. El govern espanyol entra de ple a atacar el model d’immersió lingüística de Catalunya. La llei Wert pretén forçar la introducció del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament i atorga a l’Estat el control dels continguts del currículum. És una recentralització del sistema educatiu, en el seu afany d’espanyolitzar els alumnes catalans. L’esborrany de l’avantprojecte de la llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa ha estat rebut a Catalunya com una agressió. La iniciativa legislativa de Wert opta per un procés reaccionari contra l’escola democràtica, descentralitzada i participativa. Pretén una recentralització que torni al Govern Espanyol la capacitat exclusiva per dissenyar el sistema educatiu i definir els continguts de les assignatures troncals. Converteix, a més, la llengua catalana en assignatura específica de tercer rang, per darrere de la llengua castellana i de la primera i segona llengües estrangeres. I, finalment, obre la porta a la implantació d’un model lingüístic que segregui els alumnes en funció de la llengua vehicular escollida. Atempta contra el sistema d’immersió, que atorga a la llengua catalana el caràcter de llengua vehicular, avalat majoritàriament per la ciutadania i les institucions de Catalunya, i per les més rigoroses instàncies internacionals. Malgrat que Catalunya té competències en matèria educativa, el PP pretén imposar una llei d’educació, per la via de la majoria absoluta en les Corts espanyoles, que a Catalunya és políticament i sociològicament inacceptable.

Inacceptable és també l’ofec econòmic que pateix Catalunya. El país té un dèficit fiscal crònic i un continu impagament per part de l’Estat que deu a Catalunya 11.000 milions, un paquet que inclou els deutes pendents i les despeses de més que ha d’assumir la Generalitat per culpa de les decisions estatals. Si la Moncloa pagués la meitat del que deu no hi hauria retallades. Aquesta sensació d’asfíxia ha anat progressivament en augment i a més. L’Estat, des de la Diada ha intensificat una campanya mediàtica per demostrar que Catalunya depèn econòmicament d’Espanya perquè ha de demanar diners a Madrid per sobreviure. La pressió que l’estat exerceix sobre les finances de Catalunya no només es limita als impagaments, sinó que també impedeix que la Generalitat pugui desenvolupar figures tributàries pròpies per finançar les seves malmeses arques. Amb tot, la indignació ciutadana comença a fer-se sentir al carrer. La gent planta cara a les injustícies i es revolta davant la passivitat dels polítics, mostra la seva indignació davant la distància que hi ha entre els problemes que ens preocupen i els governants. Això és un símptoma de bona salut social. Manifestacions independentistes, associacions en defensa de la llengua, concentracions solidàries per impedir desnonaments salvatges, manifestacions en protesta per la corrupció i les retallades... són mostres de la importància de les mobilitzacions socials i la força de la pressió popular. JUNTS PODEM!

La nostra escola

Curs 2012/2013

CFA Les Bernardes Escola d’Adults de Salt LA DIRECCIÓ DEL CENTRE

El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes o Escola d’Adults de Salt és un centre públic de formació de persones adultes que depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb 37 anys d’història. L’oferta educativa del centre té com a ﬁnalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l’entorn, tot fent especial incidència en els ensenyaments inicials, en especial l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, a la formació bàsica, especialment el GES, i a la preparació de proves d’accés a CFGM i CFGS.

No desaproﬁtis l’ocasió de formar-te i d’augmentar les teves opcions de benestar: VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT

mòduls, que es distribueixen en dos nivells o cursos. Si s’escau, alguns d’aquests mòduls es poden convalidar si l’alumne té matèries aprovades de tercer o quart d’ESO, 2n de BUP o amb el títol de GE. També els alumnes inscrits podran fer les proves de nivell que permetran acreditar mòduls de primer nivell. Per a la inscripció a aquests estudis cal tenir 18 anys, o ferlos dintre de l’any natural de matriculació. I amb caràcter excepcional, poden matricular-s’hi les persones més grans de 16 anys que ho sol·licitin, en els següents supòsits: - Persones amb contracte de treball. - Persones en procés d’obtenció d’un permís de treball.

OFERTA FORMATIVA 2012-2013 A) ENSENYAMENTS INICIALS Amb la finalitat que les persones adultes puguin assolir coneixements inicials de cadascun dels programes i, si s’escau, obtenir una certificació d’estudis. Cal tenir 16 anys o fer-los l’any de la inscripció. L’oferta és trimestral i les inscripcions es fan de dilluns a dijous en l´horari d’acollida. 1. Llengua catalana 1.1. Cursos d’acolliment lingüístic (A1): adreçats a persones estrangeres que no coneixen la llengua catalana, amb la finalitat d’adquirir les competències orals i escrites mínimes. 1.2. Cursos de nivell Bàsic (A2): adreçats a persones que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita. 1.3. Cursos de nivell llindar (B1): adreçats a persones amb coneixement de la llengua oral

i escrita, que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en diferents situacions de la vida quotidiana. 2. Llengua castellana 2.1. Curs de nivell inicial i bàsic: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixement de llengua catalana. 3. Llengua anglesa 3.1 Llengua anglesa nivell inicial: adreçat a persones sense coneixement de la llengua anglesa. 3.2 Llengua anglesa a nivell funcional: adreçat a persones que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar-ne coneixements.

B) FORMACIÓ BÀSICA 1. Cicle de formació instrumental Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i obtenir el Certiﬁcat de formació instrumental.

Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i a escriure. Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar l’expressió i la comprensió de la lectura i l’escriptura, avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències socials i naturals. Nivell III: adreçat a persones que saben llegir i escriure, i volen obtenir una certiﬁcació bàsica, o bé incorporar-se a altres àmbits de la formació d’adults.

2. Cicle d’educació secundària (GES) Educació secundària per a les persones adultes. S’adreça a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, que permet accedir a estudis superiors. Aquests ensenyaments s’organitzen de manera modular en tres àmbits i trenta-quatre

- Esportistes d’alt rendiment. - Alumnat que estigui cursant o hagi cursat Programes de Qualiﬁcació Professional Inicial (PQPI).

C. PREPARACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉS Cursos l’objectiu dels quals és facilitar l’accés de les persones adultes sense titulació adient als diversos nivells del sistema educatiu. La inscripció és a l’inici de curs. 1. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Mitjà Adreçat a aquelles persones majors de 16 anys que, sense posseir una titulació acadèmica, volen preparar-se per superar la prova d’accés als cicles formatius de Grau Mitjà, la nova formació professional amb la titulació de tècnic de grau mitjà. 2. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Superior

La nostra escola

Curs 2012/2013

Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys (o 18 si tenen el títol de tècnic de grau mitjà, d’acord amb la relació d’aﬁnitats de famílies professionals establertes) que vulguin accedir a un cicle formatiu de Grau Superior, però no disposin de la titulació acadèmica exigida.

3. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis universitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola d’Adults es prepara la part comuna i algunes matèries especíﬁques: Història Contemporània, Geograﬁa, Estadística i Biologia. Aquestes assignatures permeten l’accés a Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques.

D. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

logies i preparar-se per obtenir el certiﬁcat d’ACTIC Bàsic. En aquest curs es preparen tres competències que, juntament amb les tres competències treballades en el curs de Competic Inicial, permeten accedir a l’examen de Nivell 1 (ACTIC Bàsic). Aquestes són les següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C5 Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica.

3. Informàtica nivell mitjà o Competic II Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certiﬁcat d’ACTIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien les sis competències dels cursos Competic Inicial i Competic I, i es preparen dues noves competències que permeten accedir a l’examen de Nivell II (ACTIC Mitjà). C7 Tractament de les dades.

Cursos d’informàtica 1. Informàtica inicial o Competic Inicial: adreçat a persones sense coneixement de les tecnologies de la informació. En aquest curs es treballen tres de les sis competències digitals necessàries per obtenir el certiﬁcat d’ACTIC Bàsic: C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita. 2. Informàtica Bàsica o Competic I Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecno-

C8 Presentació de continguts.

4. Informàtica nivell avançat o Competic III Adreçat a persones que volen aprofundir en dues de les sis competències estudiades en cursos anteriors i preparar-se per obtenir el certiﬁcat d’ACTIC Avançat. El centre ampliarà les següents competències. C5 Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment.

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ El Centre de Formació de Persones Adultes Les Bernardes és un centre col·laborador del Departament de Governació i Administracions Públiques per poder realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC. El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de cada mes al matí per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies la possibilitat d’obtenir, a través d’una prova lliure, l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). La persona interessada ha de presentar la sol·licitud per participar en la prova d’avaluació a través del portal d’Internet ACTIC (http://actic.gencat. cat). Un cop fet el pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos, la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora per realitzar la prova a través del portal d’Internet ACTIC. La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat directa d’una professora del centre, prèviament acreditada. La persona interessada es pot examinar del primer o segon nivell. a) Nivell 1: Certiﬁcat Bàsic. S’avaluen les competències següents: C1 Cultura, participació i civisme digital. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital.

C7 Tractament de la informació numèrica.

C4 Tractament de la informació escrita.

E. ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN

C5 Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment.

C6 Tractament de la informació numèrica. Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació, cal haver cursat els dos primers cursos que s’oferten al centre, Competic Inicial i Competic I, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure. b) Nivell 2: Certificat Mitjà. S’aprofundeixen les competències del Certificat Bàsic. S’inicien les competències següents: C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts. Actic Mitjà: per obtenir aquesta certificació, cal haver fet el curs de Competic II, o bé, si ja es té el nivell, la persona es pot matricular per lliure. S’avaluen els coneixements que s’han ampliat de la C1 a la C6 i les dues competències noves, la C7 i la C8. c) Nivell 3: Certificat Avançat: El passat 30 de setembre es van obrir les inscripcions per presentar-se a la prova del nivell avançat. Les primeres competències disponibles són la C4, Tractament de la informació escrita i la C6, Tractament de la informació numèrica. El certificat d’aquest nivell acredita un domini avançat de les tecnologies de la informació i la comunicació respecte, com a mínim, dues de les competències que la persona interessada ha de triar entre les competències C4 a la C8. C4 Tractament de la informació escrita. C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en moviment. C6 Tractament de la informació numèrica. C7 Tractament de les dades. C8 Presentació de continguts.

Curs 2012/2013

La nostra escola

Quadre 1: ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER CURS I PER ORIGEN

Curs 2012/2013

La nostra escola

Tenim alumnes de 33 nacionalitats diferents (13 africanes, 9 americanes, 3 asiĂ tiques i 8 europees)

La nostra escola

Curs 2012/2013

Quadre 2: ALUMNES MATRICULATS ELS ÚLTIMS CINC CURSOS, DISTRIBUÏTS PER ORIGEN

EQUIP DE DOCENTS Aquest curs 2012-2013, el nostre centre compta amb 16 docents a jornada completa i dos, a mitja jornada. Quatre d’aquests professors són de secundària i la resta són mestres. Deu mestres de primària i dos professors d’ensenyament secundari ja tenen plaça deﬁnitiva al centre. El centre també compta amb els serveis d’una administrativa i un conserge a jornada completa. Aquest curs hi ha hagut un canvi en l’equip directiu: la Montserrat Garcia Peitiví, la Piti, ha hagut de deixar el càrrec de Cap d’Estudis per qüestions familiars. La direcció i la resta de la comunitat educativa

agraïm la seva feina en el càrrec, en l’acollida de persones nouvingudes, en la coordinació dels ensenyaments inicials i com a representant del centre a la Taula de Formació de Persones Adultes del municipi de Salt. La nova cap d’estudis és l’Ester Vall i Mercadé. El centre coordinava i col·laborava amb el Pla Pilot d’Alfabetització, fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Salt i l’Escola d’Adults, ﬁnançat pel Fondo Europeo para la Integración. Gràcies a aquest conveni s’havien incorporat al centre dues mestres, una a jornada completa i una altra, a mitja jornada. Aquest con-

veni ens havia permès oferir sis grups més d’alfabetització i atendre 120 persones més, però a causa de la crisi, el conveni va ﬁnalitzar el 31 de desembre de 2012. Al gener de 2013, el centre va poder absor-

bir alguns d’aquests alumnes, però la resta (més de 78 persones) van quedar en llista d’espera. La nostra oferta formativa del curs 2012-2013 consta de 53 grups classe, i atén més de 1000 alumnes.

La nostra escola

Curs 2012/2013

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR Durant els mesos de desembre de 2012 i gener de 2013, es van renovar els membres electes del Consell Escolar del nostre centre. El sector dels alumnes va presentar sis candidatures, de les quals n’havien de sortir escollits quatre representants.

Consell Escolar del centre, una vegada renovades les seves candidatures a les següents persones:

Raúl Arboleas Rosa

Isabel Madrenas Campistol

Carlos López Triguero

Josep M. Macias Colom

Sergio López Triguero

Anna Martí

Joan Josep Pujol Artau

Maria Torramilans Trias

Josep Serra Bagué

Kevin Ambel Sánchez

Joan Teixidor Pradas

La directora del centre dóna per constituït el nou Consell Escolar el dia 23 de gener de 2013, amb els següents representants:

Les votacions per a l’elecció dels representants del sector alumnes les vam celebrar el 19 de desembre de 2012. Les candidatures més votades i, com a conseqüència, proclamades representants del sector alumnes al Consell Escolar del Centre van ser les següents: Carlos López Triguero Sergio López Triguero Raúl Arboleas Rosa Joan Teixidor Pradas Del sector del professorat, les candidatures més votades i, per tant, proclamades representants van ser aquestes: Irene Mariscal Alonso Miquel Argüelles Martí En nom de la comunitat educativa del CFA Les Bernardes, agraïm la tasca desenvolupada com a antics membres del

ELS ESPAIS DEL CFA LES BERNARDES ESCOLA D’ADULTS DE SALT

Montserrat Garcia Peitiví (com a Cap d’estudis)

Directora: Lourdes Triadó Tràfach Cap d’estudis: Ester Vall Mercadé Representant de l’Ajuntament: Glòria Pàmies Representants del professorat: Miquel Argüelles Martí, Carlos Diego Gabaldà, Irene Mariscal Alonso i Maria Granell Espadaler Representants de l’alumnat: Joan Teixidor Pradas, Carlos López Triguero, Sergi López Triguero i Raúl Arboleas Rosa

Un any més hem hagut de pidolar nous espais per poder ubicar l’augment de grups classe que ha comportat l’increment d’hores lectives del professorat en aquest curs 2012-2013. El Departament d’Ensenyament, coneixedor del nostre problema d’espai, ens ha facilitat l’entrada a l’Institut Vallvera i s’ha hagut d’ampliar l’horari de la conserge de l’institut. És descoratjador veure les dificultats que té l’Escola d’Adults per tenir un edifici propi amb espais suficients per atendre la demanda de formació bàsica de les persones de Salt. Una Escola d’Adults, amb 37 anys d’història al municipi, no es considera prioritària davant d’altres institucions que sol·liciten espais a Salt. En són exemples la UNED, la UOC, l’ERAM, les Arts Escèniques, etc. que n’han obtingut sense cap dificultat. El centre ja fa temps que s’ha fet petit. Només disposa de 7 aules per a una plantilla de 17 professors. Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix l’oferta en torns de matí, tarda i vespre, i ocupa espais externs a diferents llocs. A més dels espais del centre, es fan servir les següents aules: · Sis aules a l’escola La Farga, de 19 a 22 h. · Una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats del mateix equipament de Les Bernardes, de 9 a 12.30 h.

Representant de PAS: Antoni Pulido Lázaro

· Una aula a la Casa de Cultura Les Bernardes, amb una capacitat per a 35 alumnes, de 9.30 a 12.30 h.

Secretària: Montserrat Pont Serra

· Dues aules a l’Institut Vallvera, de 19 a 22 h. Tot i això, volem agrair les facilitats donades per part de l’Ajuntament de Salt i la direcció de l’escola la Farga per poder ocupar les aules en la franja horària del vespre. També al Consell Comarcal del Gironès i al director de la Casa de Cultura Les Bernardes. I també a la direcció de l’Hotel d’Entitats i a la direcció de l’Institut Vallvera, per facilitar-nos els espais necessaris per al desenvolupament de la nostra activitat docent. Cal, però, poder consolidar aquests espais per al curs vinent, i continuar buscant solucions viables a aquesta problemàtica de la manca d’espai. Malgrat tot, el nostre desig és respondre a les necessitats creixents de formació de les persones adultes del municipi, i continuarem treballant per ampliar la nostra oferta formativa i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre poble.

La nostra escola

Curs 2012/2013

Pla pilot Salt 17190, una llavor per a la convivència no germinada NADIA EL FATIMY EL KHARROUBI

la manca d’estratègies d’intervenció formatives que s’ajustin a la seva vida real i un llarg etcètera. Aquest col·lectiu es troba en un cercle viciós permanent d’exclusió social i en desigualtat d’oportunitats, i queden al marge de qualsevol curs formatiu i/o d’inserció laboral, perquè no s’ajusten en absolut a les seves habilitats socials. Aquesta realitat afecta a tots els nivells, no només a la vida quotidiana d’aquestes persones, sinó també al conjunt de la societat i les institucions i entitats que hi tenen relació. Des del vessant educatiu, les estratègies d’intervenció formatives no s’haurien de desvincular de les necessitats del dia a dia d’aquestes persones. És per això que caminant en aquesta direcció, les dues professores que hem estat portant a terme el Programa d’Alfabetització hem elaborat un material i un instrument d’avaluació que contribueix una mica més al fet que això sigui possible.

’objectiu general del Pla Pilot Salt 17190, engegat a finals de març de 2011 per l’Ajuntament de Salt, ha estat el de contribuir a la integració del col·lectiu immigrant a la vida social del municipi. Però hi ha hagut un gran decalatge entre els propòsits de tots els que hi hem treballat i l’impacte que ha implicat per a la convivència i la cohesió comunitària. És el que tenen els plans pilot: neixen per donar resposta a necessitats, però si no se’ls dóna temps per créixer i desenvolupar-se, es queden en estat embrionari. A finals de desembre de 2012, quan el pla estava tot just en fase de desenvolupament, es va anunciar que no tindria continuïtat. El pla, però, no ens ha fallat en les expectatives. Tots sabíem que arribava amb una data de caducitat, i és per això que tots els que hi hem treballat, amb el poc temps que hem tingut, hem donat el màxim de nosaltres i hem deixat uns resultats latents. Del Programa d’Alfabetització, se n’han beneficiat sis grups, d’entre quinze i vint alumnes cadascun, majoritàriament d’origen marroquí i gambià. Molts d’aquests alumnes no van arribar a completar el seu procés d’alfabetització, tot i que la raó no és només perquè els

plans d’acolliment lingüístic no tinguin continuïtat. Hi ha factors que diﬁculten molt la creació de grups estables que arribin a consolidar el seu procés d’alfabetització. A l’afany constant d’aquest perﬁl d’alumnat de recerca de noves oportunitats per millorar la seva situació econòmica, se sumen altres condicionants, com ara l’escassa formació i manca d’hàbits d’estudi, l’ús de la llengua catalana en una societat marcada pel bilingüisme amb una forta presència del castellà, l’impacte de la situació d’inestabilitat econòmica actual,

Aquest material d’alfabetització s’elabora amb la col·laboració de l’Escola d’Adults de Salt, i amb la premissa que l’aprenentatge comença on conflueix la vida quotidiana d’aquests alumnes amb allò que han d’aprendre. S’inicia per paraules d’ús comú il·lustrades i el màxim de transferibles als seus coneixements, i transcorre per frases missatgeres d’estructura simple. Cada paraula i missatge estan representats per subjectes personalitzats i accions que s’acomoden a les seves necessitats de comunicar idees, sentiments i necessitats d’àmbit personal, familiar... del seu habitatge, del seu país d’origen i el d’acollida, de la seva formació i la dels seus fills, de la salut, de la feina, del mercat econòmic, i dels canvis i esdeveniments que succeeixen al seu voltant. Després de tot, els que hem treballat en el Pla Pilot Salt 17190 podem dir que ha sigut una gran llavor que, malgrat no hagi estat germinada, continua latent. No hem alçat castells, però ens hem despertat mútuament una espurna d’interès i de curiositat per escoltar, entendre i comunicar-nos des de la convivència. Si no fos per tot això, el Pla Pilot i tots els que ens n’hem beneficiat no seríem sinó una llavor no germinada.

Curs 2012/2013

Breus

Aprenentage servei Des de la Fundació Jaume Bofill s’ha creat un projecte anomenat Lecxit que el que pretén és fomentar la comprensió lectora dels infants per tal que assoleixin el nivell desitjat. Aquest programa s’està realitzant a 4 escoles de Girona i funciona gràcies als voluntaris que dediquen una hora a la setmana per tal d’ajudar de manera individualitzada als infants. Els alumnes de GES de la nostra escola, Francisco Plaza, Cristina Company, Chizlene Lajate, Kamadiba Jaiteh, Hafssa Rahali, Marian Jbari, Katia Ninosoka, Maydolin Grey, Heily Grey, Andrea Pérez, Abubakare Dukarai i Irving Valentin hi participen com a voluntaris amb alumnes de primària de les escoles La Farga i Montfalgars. Se les empesquen totes per treballar la comprensió! Fan activitats amb papiroflèxia: Primer llegeixen, comprenen el que llegeixen i després poden començar a fer el que ens explica. També fan activitats amb endevindalles: Per a poder resoldre una endevinalla cal primer de tot entendre què ens està dient! Estem molt contents de poder comptar amb el seu suport, la seva originalitat, paciència i idees.

Curs 2012/2013

Societat

L’any 2012 dues de les professores de l’Escola d’Adults van ser mares, cadascuna d’un nen guapíssim. La primera a estrenar-se va ser la Maria, el 15 de juliol. La Isabel ho va fer el 31 d’octubre. I jo, com que he vist els dos patufets, us puc assegurar que tant en Robert, el petitó de la Maria, com en Pau, el petitonet de la Isabel, són molt guapos. Ho podeu observar vosaltres mateixos veient-ne les fotos.

P A U

Per finalitzar us volem desitjar que aquesta nova etapa com a mares primerenques us estigui anant molt i molt bé. Geogina Teixidó La nostra enhorabona als mestres de l’escola que han augmentat la família! En Robert, fill de la Maria Granell, va néixer el 15 de juliol. En Pau, fill de la Isabel Madrenas, va néixer el 31 d’octubre i en Julen, fill d’en Borja Gallardo, va néixer el 30 de gener. Professorat del CFA Les Bernardes

R O B E R T

J U L E N

Societat

Curs 2012/2013

Sortida a la zona volcànica d’Olot MARIA RABASSEDA Informàtica avançada (matí)

ns vam trobar davant l’Escola a primera hora del matí. Contents, ben calçats i equipats amb la motxilla dels entrepans. Érem molta colla, tanta com per omplir quatre o cinc autocars. Una vegada tots asseguts, vàrem emprendre camí cap a Olot. El dia ens hi acompanyava: el cel net de núvols, d’un blau intens, el sol moderat i brillant fent entreveure que vorejàvem l’estiu. En el transcurs del viatge i a l’entrada de la comarca garrotxina, la professora ens anava assenyalant llocs d’interès, i ens va fer un petit resum de la història de la comarca. El cas és que sense adonar-nos-en vam arribar a Olot, a una esplanada ubicada dins la zona volcànica, on també arribaven autocars d’altres escoles: era una gran trobada. Des d’aquest punt, enﬁlàrem el camí de pujada molt rosta cap al volcà de Santa Margarida. L’esforç de pujar els 700 metres d’altitud són recompensats amb escreix pel fet de contemplar des del cim del volcà la seva extensa boca i l’exuberant vegetació que l’envolta. També s’hi veia, al fons, l’extens pla format pel cràter al bell mig del qual hi ha l’ermita d’origen romànic dedicada a Santa Margarida, i que dóna nom al volcà. Després d’una estona de repòs i d’esbarjo, vam fer el camí de retorn al lloc de sortida. Vam pujar de nou a l’autocar que, en pocs minuts, ens va portar al Casal dels Volcans, ubicat a la Torre Castanys, dins el Parc Nou, que acull el Museu dels Volcans de la Garrotxa. Un parc i jardí botànic extensos, magníﬁcs... on hi ha àrees d’esplai, prats naturals, zones arbrades, una estació meteorològica i una cafeteria. Enmig d’aquesta natura, la gana ens apressava i en pocs moments vam fer desaparèixer els entrepans de les motxilles. Això no era tot. Al mateix temps i seguint la línia d’excel·lent organització, hi havia jocs de camp, representacions i lectures de contes, poemes i acudits. Tots aquests actes anaven acompanyats de l’animació d’un duet que tocava la guitarra i cantava, amb la participació d’alumnes i professors. I encara més. A les tres de la tarda obrien les portes del Museu. Hi vam entrar en grups de 25 persones per seguir la visita guiada a les diferents seccions que presenten fenòmens com el vulcanisme, la sismologia i els principals ecosistemes de la Garrotxa. Tota la regió volcànica està reproduïda en una maqueta que té incorporats uns punts de llum que marquen els cons volcànics del Parc. Per últim, vam passar a la sala d’audiovisuals on, després d’un bonic reportatge, vam experimentar, físicament i amb sorpresa, la sensació del tremolor de la terra en un terratrèmol. Va ser gràcies a un simulador de terratrèmols. Molt interessant! Va arribar l’hora de tornar a casa satisfets, amb el record d’haver admirat una de les moltes meravelles de la nostra estimada terra catalana. Gràcies a la Direcció i al professorat de l’Escola d’Adults Les Bernardes, de Salt.

Primera Trobada dâ&#x20AC;&#x2122;Escoles dâ&#x20AC;&#x2122;Adults de les comarques gironines

2 de 201 y n u j de Olot , 1

Per

L’entrevista

Paco Pardo

Psicòleg i cap del Programa d’acollida de Càritas

Fina Gual Patricia Ponce

“Càritas es dedica a atendre els últims dels últims” Enguany entrevistem Paco Pardo, cap del Programa Acollida Diocesana a la província de Girona. És psicòleg i treballa a Càritas Salt des de fa dotze anys com a tècnic dácollida, i des del mes dóctubre passat és el cap del programa a tota la Diòcesi. Parla amb una passió encomanadissa dels projectes de Càritas i això fa que qui léscolti, de seguida, se sensibilitzi. Explica’ns què és Càritas: el seu pensament, la seva línia de treball... Bé, Càritas sorgeix, en un principi, a les parròquies, on un grup de persones sádonen de les mancances que alguns veïns tenen, i decideixen, doncs, a part de la litúrgia de l’església, fer quelcom per aquestes persones. És a partir dáquí que, a poc a poc, es va gestant tot el que és Càritas avui dia. Podem dir que Càritas es dedica a atendre els últims dels últims, però dins dáquests últims hi ha molts col·lectius. Per

tant, es podria dir que treballem per la justícia social, perquè ningú no es vegi exclòs d´aquesta societat. Quant a la línia de treball, tots els programes de Càritas tenen com a eix transversal l´acollida de les persones. Persones que, en un moment concret de la seva vida, vénen amb certes problemàtiques, que no són només socioeconòmiques o el fet de no trobar feina, sinó també emocionals.

Aprecies diferències entre les necessitats de Salt i les d´altres poblacions, donada la peculiaritat de la composició social del municipi? No, no hi ha diferències. Bosses de pobresa, en trobem a tot arreu. Tant se val que sigui Salt, Girona, Figueres o Blanes, per anomenar-ne alguns. Girona també té barris menys afavorits, com ara Santa Eugènia, Sant Narcís o Pont Major. Avui dia tothom té necessitats.

Quines actuacions porteu avui de manera fonamental?

En concret, a Salt, quines són les prioritats d’actuació de Càritas?

Tal com et deia abans, treballem per la justícia social en diferents àmbits. Actualment tenim diferents programes destinats a la infància, a la gent gran, als immigrants, a l’assessorament en temes econòmics, a cursos de català... el ventall és molt gran.

Les mateixes que a qualsevol altre municipi. Potser en uns altres pobles més petits no podem desenvolupar tants projectes, però a Salt tenim gairebé tots els àmbits coberts. Per exemple, tenim el Servei d’Intervenció Educativa (SIE), que és un reforç

escolar, dos cops per setmana, organitzat per tècnics que, prèviament, han visitat les escoles i han parlat amb els docents dels centres, per tal dóferir el servei a la mainada que més ho necessita. També tenim un servei de deutes que es dedica, mitjançant economistes i tècnics formats, a assessorar totes aquestes persones que tenen problemes econòmics, com ara els desnonaments. Si cal i si es pot, fins i tot a vegades hem intentat negociar amb els bancs, en un intent d’aturar desnonaments. Intentem estar en totes les taules de negociació. A més, hi ha serveis d’orientació sociolaboral, tallers dácollida lingüística, assessorament per a immigrants, acompanyament a gent gran, pisos dácolliment temporal, el servei dácollida... De quins mitjans personals i econòmics disposa la vostra organització per dur endavant la seva tasca? Càritas és el que és gràcies al voluntariat. Tenim més de 1.500 voluntaris a la diòcesi de Girona. Els tècnics venim després. Els tècnics mirem de donar eines, aportar metodologia i coneixements. Entre els tècnics, podem trobar psicòlegs, educadors socials o mestres, entre dáltres. De voluntaris, en trobem de tot tipus: jubilats, mestresses de casa i molta gent jove. Els voluntaris reben formació específica per

Entrevista

Curs 2012/2013

poder desenvolupar la seva tasca. Quant als mitjans econòmics, tenim subvencions per part de l’Administració, que cada vegada són més petites. A l´hora de dur un projecte a terme es tenen en compte els recursos i els tècnics que necessitarem i, en funció d’això, demanem les subvencions. També rebem donatius de particulars, démpreses, dels robers de segona mà i dels actes que organitzem des de Càritas mateix, com ara espectacles de dansa, teatre, recitals de poesia, etc. També tenim, dins de l’àrea de Responsabilitat Social, un projecte que sánomena Empreses amb Cor. Està dirigit per un tècnic i sis voluntaris que es dediquen a anar a les empreses demanant que hi col·laborin dálguna manera (econòmicament, oferint llocs de treball o fent donació dáliments). Hi ha hagut un augment de demanda dájuts de la gent del país respecte abans de la crisi? Sí que s´ha notat un augment respecte abans de la crisi, però a mi personalment no mágrada parlar de la diferència entre immigrants i gent del país. Mágrada més dir que abans venien persones que estaven en situació d’exclusió i ara són famílies senceres. Aquest és el drama: famílies amb mainada i gent gran. En el moment que una família es queda sense ingressos perquè s´ha quedat a látur o pel que sigui, tant se

val que sigui del país o immigrant. La crisi ens ha arribat a tots i, per tant, en aquest sentit, tots tenim necessitats. La diferència és que la gent del país no està acostumada a demanar ajut, i això fa que potser no vingui tota la gent que realment ho necessita. La crisi va començar el 2008. Com ha evolucionat la situació general, les necessitats, les carències de la gent en tot aquest temps?

que s´involucren per ajudar els altres. Tots tenim un familiar, un conegut o un veí que no està passant per bons moments i això fa que en siguem més conscients. Probablement, perquè ens adonem que nosaltres podem ser els següents. Encara que sigui per això, tota ajuda és benvinguda. Què és bo que faci la població i les institucions polítiques en aquests moments i en el futur pròxim?

Què ens demanaries a tots? Què podem fer nosaltres per ajudar en aquesta situació tan difícil?

Els polítics haurien de trepitjar el carrer, baixar del núvol on viuen per veure la problemàtica de la gent. Si ells no veuen el que realment succeeix, la gent es desil·lusiona i així comencen les manifestacions i la creació de nous partits polítics. Al final ens trobarem amb un munt de petits partits amb persones cansades de veure que els polítics actuals no els solucionen els problemes. Quan vaig començar a Càritas, veient la quantitat dímmigrants que venien al nostre país, pensava que als dirigents dels seus països dórigen els hauria de caure la cara de vergonya en veure que la gent havia de marxar per poder viure. Ara està passant el mateix aquí. Moltes persones extremadament qualificades, amb grans carreres, marxen de casa nostra a altres països, buscant sortides perquè aquí no tenen futur.

Realment no cal demanar. La gent s´ha adonat de la necessitat que hi ha i cada vegada hi ha més persones

Segons el teu punt de vista, cap a on anem? Com veus el futur proper a Salt i en general?

Lány 2008 va ser un any molt dur. Feia poc que tot havia esclatat i venia molta gent al servei dácollida. Realment va ser molt estressant i encara no ens n’hem recuperat. Pensa que al servei dáliments, abans proporcionàvem menjar a 50 o 60 persones cada setmana en els dos dies que fèiem el servei. Actualment el servei lóferim a diari i atenem aquestes 50 o 60 persones diàriament! Per tant, láugment és espectacular. Abans, les persones que venien al servei, en poc temps trobaven sortida a la seva situació. Potser havies déstar per ells dos o tres mesos, però ràpidament sortien del cercle de l’exclusió. Ara, en canvi, tot és molt més complicat i les problemàtiques són més duradores.

Podem dir que Càritas es dedica a atendre els últims dels últims, però dins dáquests últims hi ha molts col·lectius. Per tant, es podria dir que treballem per la justícia social, perquè ningú no es vegi exclòs dáquesta societat. Jo encara no veig recuperació. En els dotze anys que porto a Càritas, mai no havia vist tanta gent demanant ajudes. Per tant, esperem que això acabi aviat, encara que de moment no veig signes de recuperació. Els aliments que distribuïu, dón vénen? El 80% els proporciona el Banc dÁliments Europeu i la resta, de donacions particulars i démpreses. Finalment, quina relació té Càritas actualment amb l’Església? L’Església sempre estarà al costat de Càritas. Recordem que Càritas va començar en una parròquia, però això no vol dir que tothom que vingui sigui creient. Tenim gent de totes les creences, i la finalitat de Càritas és ajudar. La pobresa té noms i cognoms. Són els noms de persones que són molt a prop nostre. Moltes gràcies, Paco, pel teu temps, la teva amabilitat i, en especial, per la feina que feu.

Curs 2012/2013

Política i Economia

No és una crisi, és una estafa Des de la revista La Cooperativa volem denunciar que aquesta crisi és una crisi de les moltes que ha creat el sistema capitalista

El Mostafa, Hassan, Yacouba, Mohamed, Ayyada, Lassina, Mhamed ,Fatima, Joan, Fatoumata, Ahmed, Abdelkader, Mimoun, Sandeh, Fatoumata, Abderrahmane, Djeneba, Sarup, Ansumana, Lassina, Hagie, Josua, Lahcem, Abderrahmane, Amara,Cristina,Mama, Jaro, Fousseynou, Abdenbi, Farid, El Mokthar, Ayat

omencem aquest escrit amb aquest lema. Des de la revista La Cooperativa volem denunciar que aquesta crisi és una crisi de les moltes que ha creat el sistema capitalista i que aquesta, en concret, ha estat provocada pels bancs i el sistema ﬁnancer que, amb l’ajut dels governs del PSOE abans i ara amb el del PP, està deixant sense habitatge a moltes i moltes famílies perquè no poden pagar la hipoteca. I moltes i moltes persones no tenen possibilitat de trobar feina i viuen, per tant, sense diners, perquè no van planiﬁcar i es van creure que l’abundància, el malbaratament i la compra compulsiva no tenia límit. Estem segurs que ens han enganyat amb unes hipoteques que tenen “una lletra petita” que no han explicat mai el que diu, que estan emparades amb una llei hipotecària que ni els bancs ni el Govern tenen intenció de canviar encara que li ho demanem amb un milió i mig de signatures de ciutadans i ciutadanes. Aquest és un dels molts temes de conversa que el grup de neolectors i de les persones que s’inicien en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en català anem analitzant a mesura que van sortint informacions diverses. Comencem les nos-

tres sessions aportant informació que hem anat recollint durant el dia, de diferents mitjans d’informació i les comentem. Ens trobem a l’escola La Farga de dilluns a dijous, des de les 7 a 2/4 de 10. Som homes i dones, tots immigrants, que venim de l’Índia, del Senegal, del Marroc, de Ghana, Nigèria, Mali, Gàmbia... Homes i dones que vam marxar dels nostres països perquè vam sentir pels mitjans de comunicació (TV, Internet, ràdio…) que a Europa necessitaven mà d’obra i, sobretot, a Espanya. En aquells anys, la frase famosa del president Aznar era «España va bien», i ens vam creure la «crida» del sistema capitalista que ja tenia la intenció d’anar a per totes a Europa. El mateix sistema capitalista que als nostres països ja ens estava ofegant com ara ho està fent aquí. Ho fa de moltes maneres: des de comprant les nostres terres per produir aliments que després nosaltres els comprem a ells, ﬁns a no poder participar de les decisions dels mercats mundials, per decidir els preus com creant guerres per augmentar el seu negoci. Àfrica ja fa anys que està en venda, i per això cal expulsar els seus habitants i repartir-los pel món per mitjà de la immigració. En certa manera, passa

el mateix a l’Índia. Aquest sistema, que no té ètica ni moral, i al qual li importen molt poc les persones, és el que provoca els desastres humanitaris que estem veient. Quan ens podíem imaginar que a les ciutats d’Europa hi hagués persones grans i infants i joves que no tenen menjar i han d’anar a buscar-ne a Càritas i al Banc dels Aliments? És un sistema al qual no li importa el demà ni l’educació de la majoria de les persones. Només li importa l’ara i fer el màxim de negoci a costa del sacriﬁci de moltes i molts treballadors que en patim l’ambició i la corrupció. Vam arribar aquí amb moltes diﬁcultats i penúries i de tot allò que ens havien dit, molt poques coses són certes. Les lleis d’estrangeria que, per un costat no et permeten regularitzar la situació com a treballador per tal de no poder fer servir les normatives laborals vigents i per altre costat, et permeten treballar sense seguretat social i a un preu molt més baix que la resta de treballadors que sí que tenen la seva regularització. Ara ens adonem que ens han estat fent servir per destrossar el que s’ha construït durant anys amb tant d’esforç per les treballadores i treballadors d’aquest país que ens acull, i que ja és també nostre. Quina vergonya! No en tenim la culpa i, per això, ens trobem plegats lluitant i protestant. I així, en aquest país vam treballa r deu hores cada dia o més, i també els caps de set-

mana. No vèiem el que venia. Vam treballar només per guanyar diners i ajudar les nostres famílies. També estaven obcecats els treballadors d’aquí i nosaltres els vam imitar. No escoltàvem els sindicats, que ens explicaven el que podia passar i ja està passant amb el resultat de 6 milions de persones aturades i un 52% de joves que no han treballat mai. Els anuncis ens deien que no calia preocupar-se, que només calia pensar a guanyar diners, que és el lema del sistema capitalista: «Preocupa’t del que passa ara; demà, ja ho veurem!». No parlaven del que podia venir i ara veiem que va ser una equivocació, i que no la podem repetir. En parlem ara, i descobrim com aquest sistema econòmic

Política i Economia

Curs 2012/2013

és insaciable i no planiﬁca pensant que tothom tingui una vida digna (feina, salut, educació i habitatge). Només pensa a fer diners i diners, i per això es va permetre construir tants habitatges i la cosa va explotar com un globus de festa d’aniversari, perquè els consumidors no podíem comprar-los. El sistema (bancs, Govern, especuladors…), però, sabia que nosaltres, els treballadors i treballadores, teníem diners al compte corrent. I ens cridaven i ens deien que els lloguers eren molt cars i que pel mateix preu o menys podíem tenir un pis de propietat. Molts vam quedar enganxats amb les bones «ofertes» i vam signar una hipoteca. Després vam quedar-nos sense feina i els bancs ens roben el pis que deien que era nostre. Ara molts ens hem quedat sense cap estalvi i molts ja no tenim cap ajuda, perquè s’ha acabat l’atur i molts ni podem retornar al nostre país. Estem aprenent com la immigració, les hipoteques, la construcció desmesurada i sense cap planiﬁcació, les «ofertes» i la propaganda són ESTRATÈGIES DEL SISTEMA per fernos consumir i consumir sense que en tinguem necessitat o per fer-nos consumir el que no podem consumir. Estem aprenent com és de necessari saber llegir, escriure i escoltar per poder opinar i debatre amb la resta de companys i companyes les coses que passen al nostre voltant. Encara que no ens deixin votar, hem d’estar atents al que es diu i es fa. Que la política no la fan els polítics, sinó nosaltres, els ciutadans i ciutadanes. Que el futbol el fan servir per distreure’ns mentre «ells» se’n riuen a les nostres esquenes i fan un nou negoci amb el més preuat per a les persones: la sanitat, l’educació, l’habitatge i la feina per a tothom. Mirem i analitzem les mentides que ens diuen els que manen. Analitzem la corrupció, que crèiem que a Europa no existia, i ara veiem que és igual o pitjor que als nostres països d’origen.

Estem aprenent a no ser «analfabets polítics», i per això ens hem constituït com a grup de suport a la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). Molts de nosaltres, cada divendres, ens trobem a Can Ninetes de Girona, en assemblea, amb la resta de persones afectades. Parlem dels nostres problemes i ens ajudem perquè no es produeixi cap desnonament. Tenim un lema: «Avui et toca a tu i demà em tocarà a mi». Assistim a totes les convocatòries de vaga o de manifestació, i això ens ajuda a aprendre a ser solidaris amb els que també tenen problemes. Quantes coses que aprenem i encara podem aprendre a l’escola de persones adultes!

Els anuncis ens deien que no calia preocupar-se, que només calia pensar a guanyar diners, que és el lema del sistema capitalista: «Preocupa’t del que passa ara; demà, ja ho veurem!».

fonts públiques perquè donem (som immigrants) una imatge desagradable quan anem a buscar aigua a les fonts de les nostres places. Una trava més del sistema. No volen admetre que som pobres!

També parlem de com ens podem organitzar per resistir a la crisi. Uns companys treballen un hort comunitari i en venen els excedents. Hem format un grup de caminaires que cada dia sortim de davant del parc i caminem uns 12 quilòmetres. Un grup de dones també es troben per anar a caminar. Moltes vegades hem parlat d’organitzar un menjador obert a tothom per tal d’estalviar i, sobretot, per poder menjar calent una vegada al dia. No cal recordar que hi ha moltes persones que només fan un menjar al dia i el que és més greu és que hi ha nens i nenes que no mengen bé, i això repercuteix en el seu creixement i en el seu aprenentatge.

Us convidem que a les vostres classes demaneu parlar dels temes del dia a dia i mirar d’arribar a conclusions no individuals, com vol el sistema capitalista, sinó a conclusions col·lectives. Estem aprenent a dialogar i respectar l’opinió dels altres. Ahir a la nit vam veure el vídeo de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, on s’explicava que havien recollit més d’un milió i mig de signatures i que cridaven “Sí se puede”. Sí que ES POT CANVIAR, SI ENS HI SUMEM TOTS. Ells i elles ens ho han demostrat i segur que continuaran, i també nosaltres continuarem el seu exemple. No ens rendirem!

Un altre tema de què parlem és de com no caure en la depressió. Veiem que l’esport és una de les mesures per mantenir-nos en bon estat emocional. També ho és parlar i debatre temes, com ara l’educació dels nostres ﬁlls, la salut i, sobretot, quins productes naturals ens poden ajudar quan tenim forts mals de cap, migranyes, o estem avorrits i tenim ganes de plorar i tenim por. Ens organitzem per anar a buscar ferralla, cartró i paper fent rotatori un sol cotxe, així com anar a buscar garrafes d’aigua a les fonts de fora de Salt i repartir-les pels diferents pisos, ja que l’Ajuntament del nostre poble ha tancat les

Política i Economia

Curs 2012/2013

Una altra economia és possible No és just que tota la riquesa econòmica mundial estigui a mans d’uns pocs. EDUARD CASAS PERIZ PPA CFGS grup 3

mb motiu de la presentació de lÁgenda Llatinoamericana presentada el passat mes de desembre, un no pot quedar indiferent a l’hora dánalitzar la gravetat de les injustícies, estafes o manipulacions dúna petita part de la societat, que es creu amb el suficient poder per sotmetre la gran majoria indefensa, sense poder ni recursos per plantar-hi cara. Vivim moments convulsos en láctual societat, en el sentit econòmic, polític, social i, sobretot, en el sentit humà. Tothom veu que s´han de fer canvis en tots els sentits. Tothom veu que manquen esforços per orientar canvis en moltes direccions, per tal de poder igualar les oportunitats, per poder repartir millor els recursos, per educar la població en el respecte i la solidaritat vers els altres. Sembla que tot això que és evident, de sentit comú i que tothom veu, no ho és tant per a les autoritats, tant les properes com les dábast mundial, i en fan cas omís. La vida s´ha convertit en una competició absurda per veure qui té més, com guanyar encara més i com humiliar encara més. La societat, en general, s´ha convertit en un teatre on els titelles cobren vida i ballen segons els interessi als suposats «amos» de les seves vides. Cal aturar-se i reflexionar sobre quin sentit té i, sobretot, quin futur deixarem als propers habitants del planeta. Últimament han sorgit moviments socials per tombar règims dictatorials a l´Àfrica i a Àsia. El moviment del 15M, per exemple, es va estendre per tot

el món com una taca dóli. O, més recentment, el moviment Stop Desnonaments lluita contra una lacra social per culpa de les grans estafes bancàries amb terribles conseqüències per a famílies enganyades a l’hora de signar hipoteques prohibitives. Cal estimular les mobilitzacions ciutadanes per poder eradicar les males pràctiques financeres, els abusos en retallades socials, culturals o educatives, entre dáltres injustícies. Un altre món és possible? Doncs, sí. Tots els estaments oficials hi han de posar de la seva part, però no tan sols ells. Un mateix pot col·laborar-hi individualment dins de les seves possibilitats. Cal que un mateix faci autocrítica i recondueixi hàbits i costums per tal de sumar esforços. Els països són com grans comunitats. Léxemple dún, el pot copiar un altre i el de láltre, un altre i així successivament. Tot petit canvi suma.

No és just que tota la riquesa econòmica mundial estigui a mans d´uns pocs. No és just que la fam en el tercer món pugui ser eradicada tan sols destinant una petitíssima part de la

insultant riquesa d´uns pocs, i no es faci pels interessos o per les raons que siguin. Un no es pot quedar al marge d’injustícies com aquestes!

La societat s’ha convertit en un teatre on els titelles cobren vida i ballen segons els interessi als suposats “amos” de les seves vides.

Política i Economia

Curs 2012/2013

Xerrades sobre la nova llei d’estrangeria

E La crisi en positiu AUGUSTO HERMOSA - Català Bàsic (matí)

stem immersos en una crisi aguda, que ha fet perdre molts drets humans i ens ha portat a graus alts d’empobriment. Tanmateix, si ho mirem amb una òptica de positivisme, podrem rescatar aspectes favorables com, per exemple, tornarnos més sensibles i solidaris amb les altres persones. Posem per cas, el tema dels desnonaments, on podem veure moltes persones involucrades per tal d’evitar aquests abusos. També aquesta crisi ha servit perquè el consumisme galopant hagi disminuït considerablement i avui dia les persones s’ho pensin millor per comprar algun producte. Havíem vist moments en què aquest consumisme es va tornar incontrolable, on els ciutadans es van convertir en compradors compulsius (compraven més del que necessitaven). Continuant amb els efectes positius de la crisi, actualment es pot comprovar la baixada dels preus dels immobles per accedir a la compra o lloguer d’un habitatge, la qual cosa ajuda a alleugerir un xic més la crisi. Les variades ofertes de rebaixa de preus en les diferents superfícies i magatzems també són un aspecte positiu del qual podem gaudir aquests dies. Les noves generacions es van adonant que adquirir algun coneixement especialitzat i aconseguir algun títol professional és de molta vàlua en moments de crisi, per tal de poder obtenir, en el futur, alguna possibilitat de feina dins o fora del país. També s’han reactivat els mercats de productes de segona mà, i la gent va més a aquests negocis. En conclusió, es pot observar que no tot és negatiu en moments de crisi. Es poden recuperar aspectes positius i canalitzar-los de manera que fem d’aquesta crisi que ens ha tocat viure, un dia a dia més suportable que ens permeti veure el futur amb més optimisme.

l passat 28 de febrer en Lluís Puigdemont de Càritas Diocesana de Girona va venir a oferir-nos una interessant xerrada informativa sobre la nova llei d’estrangeria a tots els grups d’Ensenyaments Inicials. L’acte es va fer a l’Hotel d’Identitats per als grups del matí i a l’escola La Farga per als grups de la nit. En Lluís ens va exposar força situacions possibles en què es pot trobar un immigrant i va informar-nos i assessorarnos amb molta cura i detall de què cal fer actualment en situacions relatives a sanitat, papers, documentació, empadronament, arrelament, naturalització, viatges a Europa o al país d’origen, etc. Els alumnes van estar molt interessats en el tema, i les preguntes i consultes no van faltar.

Educació

Curs 2012/2013

Retorn a l’escola

La formació

ISABEL CARMONA GES 1 (matí)

’any passat em van oferir fer un curs d’Auxiliar Oficial d’Inspecció Veterinària. Ja m’ho havien ofert fa quatre anys, però en aquell moment, no ho podia compaginar amb la meva feina. En aquesta ocasió disposava de més temps lliure i em vaig aventurar a fer-lo. Va ser un curs molt dur, però molt gratificant. Vaig conèixer molta gent i m’ho vaig passar genial. Per a mi va ser molt sacrificat però va valer la pena. Me’l vaig treure. Arran d’aquest curs vaig decidir seguir es-

tudiant. M’he posat el llistó molt alt, però estic començant des de baix. Penso que és el més correcte perquè ja fa gairebé trenta anys que vaig acabar l’EGB amb el meu títol de Graduat Escolar. Actualment aquest títol no em serveix per gaire res, ja que amb la reforma educativa necessito tenir l’ESO per poder

continuar estudiant i, en molts casos, treballant. Ara estic cursant GES 1 i sóc la “iaia”. Així em diuen la majoria de companys de classe, per ser la més gran. Espero poder continuar estudiant i arribar a aconseguir els meus objectius. Mai és tard per “tornar a començar”.

Keep Calm and don’t Give up! EVA MUÑOZ PPA CFGS (matí)

egons els paràmetres socials i democràtics, se’m pot considerar una persona adulta. Encara estic estudiant. Sóc de la generació dels que feien BUP i COU (equivaldria al Batxillerat d’ara). Vaig acabar d’estudiar als 16 anys. Ho vaig decidir així perquè era jove i només anava a l’institut per passar-m’ho bé. M’avergonyia de tants insuﬁcients, i llavors vaig decidir plegar. Als 23 anys vaig retornar als

estudis i vaig fer BUP a l’institut de Blanes, en horari nocturn. Estava motivada. Allà sí que et feien pencar! Qui arribava a COU era perquè veritablement estudiava. Jo no vaig arribar ﬁns al ﬁnal. Vaig plegar veles, i vaig decidir cursar un cicle formatiu de grau mitjà, amb la intenció de millorar el meu currículum professional. Acabat el cicle, em vaig incorporar al món laboral amb una nova professió, la d’auxiliar d’infermeria, i a pastar fang l’hostaleria! I caram! Em vaig trobar treballant en residències geriàtriques, on guanyava molt menys

Educació

Curs 2012/2013

FATOUMATA BINTA BARRY Català bàsic (matí)

óc una jove de nacionalitat guineana que encara no fa ben bé ni un any que vaig arribar a Catalunya.

Quan vaig ser aquí, el primer que vaig demanar va ser un lloc per aprendre la llengua d’aquest país. Em vaig inscriure al CFA Les Bernardes el mes de juny, però com que van tancar l’escola per les vacances d’estiu, vaig començar el meu primer curs de català el setembre passat. Necessito parlar i escriure bé el català per poder continuar els meus estudis a la universitat. Al meu país estava estudiant telecomunicacions i m’agradaria acabar. Penso que la formació de les persones és importantíssima, sobretot la dels joves que són els futurs directius del país.

El meu país té un gran problema educatiu per als infants. Estan massa inﬂuïts per la tradició: la mutilació genital, els matrimonis a la força, la manca d’igualtat entre homes i dones… He vingut aquí per fer un canvi a millor. Gràcies per donar-me una oportunitat.

Retorn als estudis JUAN JOSÉ MORENO LUQUE GES 1 (matí)

eia temps que em debatia entre dues idees: reprendre els estudis on els vaig deixar o oblidar-me d’aquesta idea boja. Vaig estar molt de temps pensant i pensant. Però quina opció em quedava? El món laboral no pintava gaire bé. No sabia si volia continuar exercint la mateixa professió o em volia especialitzar una mica més. La decisió sembla fàcil, oi? Doncs no ho és tant, si començo a pensar en la pila d’anys que fa que no agafo un llibre o el temps que fa que no intento fer una simple divisió. Arribada l’hora, m’hi decideixo. Faig la matrícula, comencen les classes... Per sorpresa meva, no sembla tan dur com em creia, ﬁns... la segona setmana, que comencen a explicar matèria i entren els dubtes, però et poses a estudiar i fer memòria. A classe hi ha més gent com jo, que fa temps que no estudia i torna pels mateixos motius. Això em reconforta i també hi ha gent més jove que, per sort, han sigut més vius que jo i han tornat a estudiar a temps. Intento seguir l’horari, però per motius de feina, o per cansament o perquè ara haig de portar els nens a futbol o ara fa temps que no tinc un dia per a mi, acabo faltant a classe més del compte. I veig que torno a començar de zero. En aquest precís moment sé que he de fer petits esforços. La meva època d’estudi fa anys que va passar. Potser més d’una dècada, diria jo, però hi ha un moment que has de fer el cor fort i decidir. Sé que el camí no serà de ﬂors i violes, però qui no arrisca no pisca.

que en els hotels. Per a mi, la crisi i la indignació van començar en aquell moment. Decebuda, vaig optar per una feina en una deixalleria, amb condicions laborals més dignes, però amb contractes de substitucions, res estable. Llavors vaig fer un parèntesi en la meva vida. Vaig decidir fer una de les carreres més maques que hi ha: ser mare. I ara, després de set anys sense estudiar, reprenc els estudis. M’he decidit, si tot va bé, per fer un cicle formatiu de grau superior. Observo els joves de la meva classe i quina diferència que hi veig, de 15 anys ençà! No hi ha respecte i es reﬂecteix la llei del mínim esforç. Em pregunto quina mena d’educació han rebut a casa, si l’han pogut rebre. A vegades em vénen ganes de llançar la tovallola. S’ha de tenir molta fermesa per tirar endavant en aquest país que, per una banda, et dóna facilitats per estudiar però per l’altra, et mostra un futur incert. Sembla estrany que a hores d’ara tinguem un model d’educació que no encaixa amb els canvis socials que ens afecten. Està clar que la millor aposta és la meva. Potser, qui sap, encara em dedicaré a fer de pallasso o a pintar murals, la meva vessant artística que no tinc temps de desenvolupar. Carpe diem!

Curs 2012/2013

Punt de vista

Els reptes de la nova era d’Aquari Una visió iòguica del moment actual CARLES DIEGO Professor d’ensenyaments jnicials - Instructor de Kundalini Ioga

egons la tradició iòguica general i la del savi indi Yogui Bhajan, en particular, ara som en la transició de l’Era de Peixos a l’Era d’Aquari. De fet, aquesta transició va començar el 1991 i va acabar el 2012, aproximadament. La nova Era d’Aquari està regida per la consciència, la informació i l’energia. El poder més gran serà la teva paraula, les teves paraules projectades conscientment. Es tracta d’un canvi radical, no gradual. És un canvi simultani tant en el món exterior com en l’interior. La ment està canviant la seva sensibilitat, la seva freqüència bàsica i el seu funcionament. El nostre estil de vida està canviant el sentit del temps, l’espai, la relació i la rellevància dels fets.

Durant la història de la humanitat sempre hem experimentat canvis, però poques vegades amb aquesta intensitat i velocitat, i mai amb aquest abast i dimensió. El canvi és a tots els nivells de vida alhora, i ens afecta a tots de manera personal. Som, doncs, davant d’una oportunitat única per acceptar la responsabilitat d’elevar i fer servir el nostre propi estat de consciència per afrontar l’estrès general i constant i per prendre accions i decisions pel que fa a una col·lecció vasta i canviant de problemes.

litat mental, emocional i física davant els canvis.

així com la nostra necessitat de tractar-hi.

-L’intel·lecte no és suﬁcient. Necessitem una nova relació amb la intuició, l’emoció i l’instint.

-Tant el nostre sentit d’identitat personal com el seu fonament estan canviant.

-La informació és excessiva i, alhora, insuﬁcient. Necessitem saviesa per utilitzar tota la informació.

-Aquesta és una era de paradoxes: més global i més individual; amb menys fronteres i amb més demandes de separacions polítiques; tot és més ràpid i tenim menys temps; necessitem molt més amor i solidaritat per contrarestar la por i la inseguretat. -Es requereix una reconciliació i integració del vessant espiritual de la vida amb els vessants tecnològics i materials: una aptitud espiritual per sentir valors i signiﬁcats.

Aquestes són algunes reﬂexions per estar preparat per al canvi:

-L’aprenentatge no és suﬁcient. Hem d’aprendre a aprendre.

-Hem de mantenir una ﬂexibi-

-La complexitat s’incrementa,

-No hi ha aïllament. Cada acció que prenem ha de ser considerada de manera ecològica i global, perquè cada persona afecta, directament o indirecta, les extenses xarxes tant de persones com d’altres éssers vius i llocs del planeta.

L’educació externa, proveïda per la revolució informàtica, ha d’igualar-se amb una educació interna en saviesa, autocontrol, intuició i l’ús de la ment neutral. A continuació tens 5 sutres1 perquè t’ajudin a sobreviure els canvis continus que ens porta a diari l’Era d’Aquari. CINC SUTRES PER A L’ERA D’AQUARI 1.- Reconeix que l’altra persona ets TU. 2.- A cada obstacle hi ha una SORTIDA. 3.- Quan sents el temps sobre teu, ACTUA, i la pressió desapareixerà. 4.- Entén mitjançant la COMPASSIÓ o malinterpretaràs els temps. 5.- Vibra amb el COSMOS; el cosmos aclarirà el camí. L’Era d’Aquari serà l’era de l’experiència, en la qual només la gent d’experiència serà apreciada, respectada, alabada i entesa. No es tracta de si ets jove o vell. Ha arribat el moment de l’autovaloració. No hi ha res més bell, valuós i conscient que TU mateix. Has d’estar obert a una ment meditativa, de reﬂexió, de consciència, per esperar i observar el que ve cap a tu. Supera els obstacles. Trobaràs les persones adequades, trobaràs els llocs adequats. El nostre futur és ara, i la nostra presència és la nostra puresa. La nostra creativitat serà el

Punt de vista

Curs 2012/2013

nostre sistema sensorial, mitjançant el qual actuarem amb gratitud i satisfarem els cors de la resta. Serà una nova relació. Cal crear una humanitat nova, amb un nou sistema sensorial. Busca la felicitat.

o que vol desenvolupar la capacitat per concentrar-se enmig de l’acció. Permet controlar la reacció a qualsevol situació i pot brindar dolçor i un enfocament unipuntual a la ment més escandalosa i dispersa.

ELS SET PASSOS A LA FELICITAT 1.-Posa el COMPROMÍS a cada exercici de la teva vida. Això et dóna personalitat.

Postura: Seu amb les cames creuades sobre una superfície no massa dura ni massa tova. Sent la pelvis girada i ben estable; els isquis (aquests ossets de les natges) han de quedar ben arrelats a terra. Per sentir-los més afermats, pots apuntalar-los amb un coixí. Allarga la columna, vèrtebra a vèrtebra, relaxa les espatlles i obre el pit. Relaxa també les mandíbules. Si t’és més còmode, pots seure en una cadira.

2.-Una PERSONALITAT en equilibri vol dir que tens les virtuts i les flaqueses controlades, i això et dóna dignitat. 3.-Si mostres DIGNITAT, la gent comença a confiar en tu, a apreciar-te i a respectar-te. Això et dóna divinitat. 4.-Amb la DIVINITAT, no projectes ambigüitats a la gent. Et tenen confiança i no et tenen por. La divinitat et dóna gràcia. 5.-On hi ha GRÀCIA no hi ha interferència. No hi ha bretxa entre dues persones, cap motiu amagat. La gràcia et dóna el poder de la comprensió. 6.-Amb la COMPRENSIÓ pots afrontar qualsevol dolor per aquesta persona. Aquesta comprensió et dóna felicitat. 7.-La FELICITAT. I acabo amb un parell de cites:

Posició dels ulls: Tanca lleugerament els ulls i enfoca’ls al tercer ull (entre les celles). Mantra: Sat – Naam (en sànscrit, signiﬁca “la Veritat és la meva Identitat”). Mudra: Amb els quatre dits de la mà dreta, sent el pols del canell esquerre. Col·loca els dits en línia recta lleument perquè puguis sentir el pols a cada punta dels teus dits. A cada batec del cor, escolta el so Sat Naam mentalment. Temps: Continua durant 11 minuts.

“La gran ﬁnalitat de la vida no és el coneixement, sinó l’acció”, de Thomas Henry Huxley. “Moltes persones es perden en les petites alegries mentre esperen la gran felicitat”, de Pearl S. Buck. PART PRÀCTICA: MEDITACIÓ PER APRENDRE A MEDITAR És una bona meditació per a algú que no sap com meditar 1

Un sutra és una aﬁrmació essencial sense cap elaboració ni explicació, i són molt populars a l’Orient.

Què en sabem, de la mort?

MERCEDES MUÑOZ Accés a la universitat

a gent està preparada per morir, això que els budistes diuen passar de pla? Ens enfrontem a un tema que actualment és un tabú. Les religions realment ens han informat sobre aquests tema? Les religions cristianes diuen que si tens un bon comportament, quan moris aniràs al cel; en canvi, si tens un mal comportament aniràs a l’infern per tota l’eternitat. Vosaltres, què en penseu? Que Déu, la divinitat, és tan dolent com per fer aquestes coses? Segons el budisme, no existeix la mort, sinó simplement passem de pla, a un pla més bonic que aquest que tenim. Per exemple, la gent que pateix una malaltia, quan passa de pla ja no sent patiment, està molt més feliç, és més jove... A més a més, té l’oportunitat de rectificar els seus errors i tornar a néixer. Això que diem reencarnació. La gent que practica l’amor, la compassió, la misericòrdia, la pau, el respecte... ha tingut moltes reencarnacions. Aquestes persones, quan passin de pla, aniran a plans superiors on podran seguir evolucionant. És per això que és molt important saber que la divinitat sempre ens dóna totes les oportunitats que nosaltres vulguem, perquè tenim la lliure elecció. Tot depèn del nostre comportament en aquesta vida. Si és bo, anirem a plans superiors i si és dolent, tornarem a reencarnar-nos fins que aprenguem la lliçó. És com quan anem a l’escola: si no aprovem el curs, tornem a repetir fins que el passem. Hem de saber que les forces energètiques de cadascun de nosaltres són molt fortes. Per això, els nostres pensaments han de ser positius. Som éssers creadors: tot el que pensem, es cristal·litza.

Punt de vista

Curs 2012/2013

Els tatuatges JORDI LUCAS ROVIRA PPA CFGS (Grup 3)

El tatuatge no és un fet recent, sinó de fa milers d’anys, però no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples més antics de què disposem en l’actualitat són els tatuatges a les mòmies. En concret, a una mòmia d’un caçador de l’era neolítica; a Egipte, era realitzat per dones i era símbol de valentia, ja que solia ser un procés dolorós; a Grècia i Roma, era utilitzat per senyalar els criminals. El 1769, el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia. A partir d’aquell moment el tatuatge fou molt emprat per mariners, treballadors i presos en la primera part del segle XIX. Es considera que el primer tatuador professional va ser C.H. Fellows, però el 1870, Martin Hildebrandt obrí el primer estudi de tatuatges a Nova York. El 1891 s’inventà la primera màquina de tatuar, patentada per Samuel O´Reilly, que s’inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Units. Actualment el tatuatge es considera un art i s’ha convertit en un fet usual i, a vegades, de rebel·lió entre les persones joves, sobretot en la societat occidental.

ESTILS DE TATUATGE New School: fa referència a un estil de tatuatge brillant, amb efectes de volum i ﬁns i tot similar al dibuix de còmic modern o el graﬁt. La gamma de colors és molt amplia i amb varietat de tons. Normalment són colors forts i contrastats entre si per ser més cridaners, utilitzant degradats i ombres. Els dissenys són contemporanis i fantàstics. En molts casos, els contorns estan desdibuixats, al contrari que en el d’Old School. Les noves tecnologies en el material, juntament amb idees innovadores, han anat interessant a les generacions contemporànies i el seu ús ja no és exclusiu per a bandes i grups de població marginal.

Old School: fa referència a l’estil de tatuatge tradicional occidental nord-americà. Presenta línies negres gruixudes, generalment amb una gamma de colors escassa (vermell, groc, blau i verd), poca ombra i colors plens. Aquests són alguns exemples clàssics d’escassa varietat de color o profunditat, però amb gran força estilística: - Cireres - Motius nàutics - Motius natius americans - Pin - Ups - Sirenes - Cors - Dagues i roses Estil japonès: els tatuatges japonesos tenen signiﬁcats intrínsecs, ocults, amb

explicacions que tots hauríem de conèixer abans de tatuarnos. A continuació us convido a veure quins signiﬁcats hi ha darrere de cada símbol de la tradició nipona: Màscares Hannya: e l s Hannyas són dones que per passió, gelosia, odi, ràbia o enveja es van transformar en monstres terrestres terribles. És freqüent que en el tradicional teatre Nô (o Noh) japonès aparegui un actor amb aquestes màscares. Simbolitzen com es pot transformar una persona pels sentiments més profunds, convertint-se en una veritable criatura monstruosa (alguna cosa així com “el monstre que tots portem a dins”).

Kiyo Himme: a q u e s t personatge és el Hannya més conegut. És una mena de drac amb cos de serp i cap de Hannya. Es tracta d’una noia que es va enamorar d’un monjo budista, i que quan va anar a confessarli el seu amor, aquest no va ser ben rebut. El monjo va escapar davant la negativa, refugiant-se en diferents temples per fugir de l’enamorada. Kiyohime va embogir i la seva fúria la va fer esdevenir aquest clàssic monstre tan vist en els tatuatges japonesos. També la hi representa com una dona amb cos de serp. Kannon: Kannon és la deïtat budista de la simpatia i la compassió. És molt tatuat al Japó. És representat per una dona dalt d’un drac. Fudo Myoo: Aquest personatge també ve del budisme, i se’l coneix com «l’impertorbable». És un dels protectors de l’infern, rei del coneixement, que sempre es mostra amb una corda, amb la qual uneix el mal; i una espasa, amb la qual lluita contra els enemics del budisme. Carpa Koi: Es tracta d’un tipus de carpa, caracteritzada per les seves cridaneres i variadíssimes tonalitats, així com per

Punt de vista

Curs 2012/2013

la seva capacitat d’adaptació i supervivència. Concretament, el peix Koi pot resistir amb facilitat canvis bruscos de temperatura i, ﬁns i tot, és capaç d’afrontar temperatures extremes que, més o menys, rondarien els -10 ºC. Les llegendes xineses i japoneses també fan referència a la força i al valor del Koi. Una d’elles explica que aquell Koi que aconsegueixi arribar a la Porta del Drac del riu Groc, obtindrà com a recompensa la seva metamorfosi en drac. I no és assumpte fàcil. Davant d’horribles adversitats, a contracorrent, i sense poder descansar ni tan sols un

El 13!

segon, el Koi haurà de nedar valerosament ﬁns a conquerir la glòria. Per aquest motiu, el disseny d’aquest peix, s’associa a la perseverança i la fortalesa davant les adversitats, a la persistència i a la paciència. Tribals: Els tatuatges tribals són els que major quantitat de dissenys tenen. Això els fa molt interessants, perquè hi ha molt on triar i, a més, d’aquesta manera, és més difícil que es repeteixin.

MONTSE GARCIA i PEITIVÍ

oincidint que teniu a les mans la revista número 13, que som a l’any 2013 i que aquest curs fa 13 anys que treballo a l’Escola d’Adults de Salt, m’ha semblat oportú dedicar el meu article al mític número 13. Característiques: És el número natural que segueix el 12 i precedeix el 14. És el sisè número primer després de l’11 i abans del 17. En alguns calendaris lunars, un any pot tenir 12 o 13 mesos perquè el cicle lunar dura al voltant de 29 dies, que és una mica menys de mig any. El 13 era el número sagrat per als maies. Representava les tretze fases lunars i va ser àmpliament utilitzat en els seus calendaris. Els egipcis consideraven que la tretzena fase del cicle de la vida era la mort. Ells pensaven que “la vida després de la mort” era una vida ideal i molt millor.

L’origen dels tatuatges tribals és el més antic que es coneix ﬁns avui. Daten de l’Edat de Pedra, on les tribus nòmades utilitzaven aquestes formes geomètriques no només per decorar, sinó també per representar moltes coses. Per exemple, les línies allargades en un tatuatge de dona representaven, o intentaven determinar, que ella era molt fèrtil i tindria molts ﬁlls. Els tatuatges tribals han existit al llarg de tot el món des de fa molt de temps, i van ser emprats per la majoria de les tribus africanes, però també per altres grups indígenes de tots els continents. Potser la raó

d’això té a veure amb l’origen mateix de l’art i el dibuix, que sempre han tingut com a principal precursor el dibuix geomètric en tota la història de la humanitat. Més enllà de representacions de cada cultura, el tatuatge tribal té, a més, la particularitat de poder donar-hi més d’un signiﬁcat alhora, ja que hi ha moltes formes que es presten a la lliure interpretació. No podem deixar de reconèixer la bellesa estètica d’aquests tatuatges, que se solen adaptar molt bé al contorn del cos, ressaltant músculs o formes segons quina sigui la nostra mirada.

van cremar a la foguera. Abans d’un any els artífexs d’aquella destrucció, el rei Felip IV de França i el Papa Climent V, van morir per un malefici dels Templers. Alguns edificis se salten el pis 13, i passen del pis 12è al 14è o utilitzen 12A i 12B. Això també s’aplica als números de les cases o habitacions d’hotels i hospitals. Els avions de la companyia Iberia, Alitalia i la panamenya Copa Airlines no tenen la fila 13. Les ciutats americanes de Sacramento i Califòrnia se salten la tretzena avinguda. L’Apolo 13 va ser llançat a l’espai a les 13:13 de l’11 d’abril de 1970 des del complex 39 (tres vegades 13) i va explotar en ple vol. Als EUA no ha existit mai l’avió caça F-13 perquè els pilots són supersticiosos. La companyia Renault té una sèrie de models numerats des del Renault 3 fins al Renault 25, excepte el 13. La majoria de les competicions d’automobilisme i motociclisme no assignen el número 13 a cap pilot.

La carta de la Mort en una baralla de cartes del tarot és la número 13, però en aquest cas representa el canvi, la transformació.

El paquet informàtic Microsoft Ofﬁce va passar de la versió 12 (l’any 2007) a la 14 (l’any 2010).

Superstició:

El metro de Madrid té dotze línies i la propera que es posarà en servei serà la catorze, per evitar la número 13.

A molts països occidentals, el 13 és vist com un número de mala sort. Quan algú té por del número 13 es diu que té tricaidecafòbia. Aquesta superstició sembla que ve de l’últim sopar de Crist. A la taula hi havia assegudes 13 persones i en menys de vint-i-quatre hores, dues d’elles van morir: Jesús de Natzareth i Judes. També podia haver afectat els víkings. Es creu que “Loki” era el tretzè déu. Aquest fet es va cristianitzar i es diu que “Satan” era el tretzè àngel. S’explica que el 13 d’octubre de 1307 van capturar Jacques de Molay, l’últim gran mestre de l’Ordre dels Templers i el

L’àlbum Alivio de Luto, de Joaquín Sabina, va de la pista dotze a la catorze. El 13 és el número favorit de bruixes i “aquelarres”. L’edició del programa Gran Hermano, número 13, de l’any 2012 va anomenar-se Gran Hermano 12+1, per evitar aquest número. Amb tanta malastrugança com té el número 13 i veient com van les coses darrerament, em sembla que hagués estat una bona opció saltar-nos l’any 2013 i passar directament al 2014. Potser així ens hauríem estalviat més d’un ensurt!

Món

Curs 2012/2013

El lago Saiful

El Machu Picchu ADA RUTH COQUEHUANCA FERNÁNDEZ Català Bàsic (matí)

MOHAMMAD BILAL Castellano Básico

e llamo Bilal. Soy pakistaní, de la región de Punjab, al este de Pakistán, del distrito de Gujarat. Tengo 25 años. Mi lengua materna es el urdu, también hablo punjabi. Llevo casi cinco años en España. Mi país limita al NO con Afganistán; al NE, con la China; al O, con Irán; al E, con India y al S, con el mar de Arabia.

invierno está cubierto de nieve. Quizás es aún más visitado el lago Ansoo, que destaca por su contorno en forma de lágrima. Hay muchos más en los valles de Kaghan i de Hunza. El estado de Pakistán tiene un presidente y varios partidos políticos que se reparten los escaños de la Asamblea Nacional y del Senado. En cuanto a la economía, destaca en telecomunicaciones, en la industria textil y también por su riqueza mineral: carbón, oro, diamantes y piedras semipreciosas.

Tiene un gran patrimonio natural, con la segunda montaña más alta del mundo, el K2, de 8.611 metros. Sus lagos tienen una gran belleza. Destaco el Saiful Muluck, a 3.224 metros. Para mí es el lago más hermoso del mundo. En verano recibe muchas visitas. Está rodeado de grandes montañas y en

Vull parlar-vos de l’origen del nom del meu poble. Es diu Tetuan i és conegut com paloma blanca. Es diu així perquè totes les cases estan pintades de blanc i també les dones van vestides d’aquest color, tot i que d’això ja fa molts anys.

Avui dia s’ha convertit en el santuari més important del país, i el més visitat per turistes de tots els continents. Aconsegueix captivar-los i embolicar-los en un ambient místic i, alhora, omplir-los d’energies positives.

ISMAEL KEITA - Castellano Básico

SAMIRA EL YACOUBI Català Bàsic (matí)

La ciutadella del Machu Picchu, amagada a 2.490 metres d’altitud a la serralada dels Andes, és avui considerada com una de les set meravelles del món pel seu avançat coneixement d’arquitectura de l’època, tot i no haver conegut encara la roda. Es pot dir que els inques van aconseguir tocar la perfecció en construir aquesta bella ciutadella de pedra, enclavada a la selva alta i que ha estat capaç de perdurar intacta a través del temps en un clima tan humit i plujós. No obstant això, la perfecció d’aquesta construcció ha fet que pugui suportar tots aquests obstacles al llarg dels segles.

Hola a todos

El meu poble ola! Em dic Samira i sóc del Marroc. És la primera vegada que escric un text en català per a la revista de l’escola i estic una mica nerviosa.

uan un és peruà de cor, sent un orgull indescriptible en saber que és descendent d’una cultura tan grandiosa com va ser la civilització inca, considerada la més important del continent americà.

Tetuan té un mur amb set portes, que envolta la ciutat, i quan es fa fosc es tanquen per estar protegits. Cada matí es tornen a obrir perquè tots els homes i les dones puguin entrar per vendre i comprar productes diversos: fruites, verdures, llet, ous, roba… De moment m’he atrevit a escriure quatre ratlles. En el futur, espero poder escriure un text més llarg o per què no, un llibre!

e llamo Ismael Keita, soy guineano. Alumno de la Escuela de Adultos. Voy a hacer una presentación de mi país. Se llama Guinea Conarky. Mi país es un país situado al oeste de África. Limita al norte con Guinea Bis-

sau, Senegal y Mali, y al sur, con Sierra Leona y Liberia. El océano Atlántico queda al este. En Guinea Conakry se diferencian cuatro áreas geográficamente bien definidas. La baja Guinea ocupa la llanura occidental de la costa atlántica. La alta Guinea se sitúa en las llanuras del Níger y se extiende de N a E. La tercera región está configurada por la sierra de Fouta Djalon y, por último, la Guinea forestal. También es uno de los países más ricos en recursos naturales de África occidental, con gran riqueza de minerales, oro, bauxita, diamantes e hierro. Superficie: 24.5857 kilómetros - Capital: Conakry Principales ciudades: Kindia, Labe, Kankan y N’zerekoré La lengua oficial es el francés Idiomas: mandinga, peul, sousou… Moneda: franco guineano - Fiesta Nacional: 2 de octubre

Curs 2012/2013

Noves Tecnologies

Exàmens Actic ESTER VALL Coordinadora de l’àrea d’Informàtica

es de l’any 2012 s’han presentat a les proves d’ACTIC, que es poden realitzar al nostre centre, un total de 31 persones.

petències anteriors de forma més aprofundida i, a més, s’hi afegeixen les següents: - Tractament de les dades. - Presentacions.

· Nivell Bàsic: 13 persones

Una vegada fet el curs, us podeu presentar al Nivell Mitjà dels exàmens ACTIC.

· Nivell Mitjà: 15 persones · Nivell Avançat: 3 persones D’aquestes persones, n’han aprovat un total de 18, i han resultat no aptes un total d’11 persones. Com ja sabeu, el centre està obert a fer les proves per lliure. És a dir, qualsevol persona interessada es pot examinar en el nostre centre. Des dels cursos de preparació d’informàtica també s’hi van presentant, per tal d’obtenir l’acreditació de les proves ACTIC.

· Competic 3: Només es treballen dues competències a nivell avançat. Per poder accedir a aquest curs s’ha de tenir el nivell anterior acreditat. Per això, només s’aprofundeix en les dues competències de les quals es vol examinar. A l’escola hem optat per preparar aquestes:

Des del nostres cursos preparatoris, s’han presentat des de l’any 2012 ﬁns ara un total de deu alumnes (nou, per a l’examen de Nivell Bàsic i un, de Nivell Mitjà). Els resultats han estat força satisfactoris: dels 10 alumnes, 6 n’han estat aptes i 4, no aptes.

- Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la

Des de l’àrea d’Informàtica us animem a examinar-vos per lliure si teniu nivell suﬁcient per realitzar les proves amb certa garantia, o bé a matricular-vos als cursos preparatoris, en cas contrari. Recordeu quins són els cursos i què s’hi treballa:

- Tractament de la informació numèrica. imatge en moviment. Una vegada superat aquest curs, us podeu examinar del Nivell Avançat, sempre que tingueu l’acreditació del Nivell Mitjà, imprescindible per poder-vos examinar de l’Avançat. Espero que us hi animeu.

· Competic Inicial: es treballen 3 competències. - Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. - Navegació i comunicació en el món digital.

Les titulacions no sobren mai i menys en els temps que corren. Aquestes acreditacions tenen molt valor en el currículum.

- Tractament de la informació escrita. · Competic 1: es treballen 3 competències més.

Persones examinades del centre

- Cultura, participació i civisme digital. - Tractament de la informació numèrica. - Tractament de la informació gràﬁca, sonora i de la imatge en moviment. Una vegada s’han treballat aquestes 6 primeres competències ja us podeu examinar del Nivell Bàsic dels exàmens ACTIC. · Competic 2: Es treballen les 6 com-

Aptes No aptes Gràfic d’àrees

Noves Tecnologies

Curs 2012/2013

L’ús de les noves tecnologies entre els joves d’avui

La meva experiència de voluntariat a l’escola Salvador Espriu JESÚS CASTILLO Informàtica avançada

ÏA COMALADA PPA CFGS grup 3

vui dia, tots els joves disposen d’un mòbil i un ordinador. No en tenen prou, de tenir una sola cosa. En necessiten les dues. Actualment, els mòbils han avançat molt en tecnologia. Disposen d’Internet i tenen múltiples aplicacions, i això pot ser un perill. Per què? Doncs perquè signiﬁca que disposen d’Internet les 24 hores del dia, que poden estar connectats a les xarxes socials ﬁns i tot quan dormen, per estar pendents de què fan i de què deixen de fer els seus amics, de qui puja la millor foto, etc. I això no és tot. Existeix una nova missatgeria instantània, el famós WhatsApp, que tots els joves tenen, i sembla ser que no poden viure sense.

Sens dubte, els joves estan abusant d’aquesta tecnologia. Les hores que passen al Facebook o al WhatsApp, les podrien aproﬁtar per llegir, estudiar, o simplement sortir al carrer amb els amics, anar a fer un cafè amb el noi o la noia que els agrada o amb el seu millor amic. Però, no. Prefereixen parlar via satèl·lit. Algun dia totes aquestes hores de vici pur els passarà factura, i segurament ells seran els qui donin de menjar als ﬁlls dels oftalmòlegs.

ot va començar quan un dia a l’escola d’adults es va presentar una noia de l’Ajuntament de Salt que es deia Marta. Ens va dir que volien gent per ensenyar als pares dels nens dels alumnes, els quals no tenien cap idea d’informàtica i m’hi vaig sentir atret. A partir d’aquell dia la meva companya d’informàtica (la Carme) i jo vam començar junts amb un noi molt trempat, que es diu Sergi. Junts vam formar un grup per poder ensenyar tot el que nosaltres sabem sobre informàtica. Com a experiència, és molt reconfortant saber que encara podem ajudar-nos els uns als altres i això omple molt. També he tingut la mala sort de quedar-me sense feina i això m’ha distret una mica. Penso que aquesta experiència ha valgut la pena, ja que poder ajudar els altres és una de les coses que sempre m’ha agradat molt perquè a mi també m’agrada que m’ajudin en coses que jo tinc ganes d’aprendre. Una de les coses positives és poder conèixer gent de diferents països i els seus costums i, de mica en mica, ens hem creat un cercle d’amistat.

Curs 2012/2013

Opinió

Els desnonaments dels sense veu ESTER VALL MERCADÉ Mestra d’informàtica

vui dia es parla sovint de la crisi i els desnonaments de les persones que no poden pagar les hipoteques. Però hi ha una altra realitat amagada darrere i de la qual ningú no parla. Em refereixo a tots els abandonaments i “desnonaments” dels animals domèstics, aquells que fan fora de casa i s’abandonen a qualsevol lloc, i que ni es queixen ni se’ls sent la veu. A Catalunya, cada dia s’abandonen 47 gossos (17.256 a l’any) i 20 gats (7.344 a l’any), segons el Departament de Medi Ambient. D’acord amb les protectores d’animals, aquest nombre pot arribar a 20.000 i 25.000 a l’any. I cada any la xifra augmenta a causa de la crisi. Personalment, no entenc com es pot abandonar un animal que s’ha acollit a casa i del qual t’has responsabilitzat. Aquest animal s’ha convertit en un membre més de casa teva. T’estima de forma incondicional, no li importa si ets maco o lleig, gras o prim, només vol una mica d’afecte i que estiguis per ell i a canvi d’això, t’ofereix tot el seu afecte, sense límits. Cert, ha de menjar i si es posa malalt, també necessita anar al veterinari, però... l’hem d’abandonar? L’hem de llançar a les escombraries com si fos un moble vell que ja no ens fa servei? Jo us puc parlar de la meva experiència amb aquest tipus

d’animals. Fa tres anys una companya de l’escola es va trobar un caniche abandonat. Sabeu la imatge típica del gos abandonat enmig de la carretera? Doncs així va arribar en Sweet a la meva vida. Estava desnodrit, amb infeccions als ulls i a les orelles, però una vegada curat, s’ha convertit en un bon amic i company ﬁdel. I aquest estiu, a la protectora de Santa Coloma, van arribar uns cadells de dos mesos que havien trobat en un contenidor. No m’ho vaig pensar gaire. En vam recollir un, i així va arribar l’Apu a casa, un cadell juganer incansable, ple d’energia i vitalitat, que et mira amb uns ulls plens d’estimació.

Jo ara em pregunto: seria capaç d’abandonar-los? Si em veiés en una situació límit, ho podria fer? Sincerament, NO. Suposo que en cas de necessitat buscaria alguna altra fórmula. Formen part de la meva família. Sé que no es poden comparar a una persona. Certament, són gossos i tinc molt clares les diferències, però de totes formes, en el moment que els vaig adoptar, van passar a ser la meva responsabilitat. Uns altres animals molt afectats per la crisi i dels quals no es parla mai, són els cavalls. Jo he començat a veure ara la realitat des que estic involucrada en aquest món. No us podeu imaginar les barbaritats que s’arriben a fer amb aquests pobres animals.

Com que mantenir-los és car, el que fan els propietaris és simplement, deixar-los morir. Així, tal com sona i, a més, de la forma més cruel que es pot fer. Els lliguen en un camp i els deixen morir de gana i de set. Es pot ser encara més cruel? Podria explicar moltes altres barbaritats que es fan, però crec que no cal. Tots ens fem a la idea del que passa en la nostra anomenada “civilització”. Estic segura que quan ens van dir que érem l’esglaó més evolucionat, ens van mentir descaradament. Si som capaços d’abandonar un animal de companyia, que se suposa que ens estimem, de què no serem capaços en altres aspectes de la nostra vida? La meva tesi personal és aquesta: una persona que maltracta un animal és capaç de fer qualsevol cosa; no te’n reﬁïs! Creieu que hi puc estar equivocada? Fins ara aquesta màxima no m’ha fallat mai.

Una reﬂexió sobre el nostre planeta ELIENE DOMINGOS Català Bàsic (matí)

Des que els humans caminem sobre la Terra, ens ajudem els uns als altres intentant, d’aquesta manera, formar llaços d’unió i familiars. Avui dia les coses no han canviat massa, i seguim caminant cap a un futur incert i ple de preguntes com ara, per exemple, què passarà amb el nostre planeta en uns anys? Hi haurà espai suﬁcient per a tots? Podrem permetre’ns seguir com ho hem estat fent ﬁns ara? Si no ens adonem que hem de canviar i començar a ajudar el nostre Planeta, aviat veurem que el món deixarà d’existir tal com el coneixem ara, i ja no podrem fer-hi res; només esperar la destrucció. De totes maneres, encara no és tard per nosaltres si posem el nostre gra de sorra, ja sigui reciclant, estalviant aigua i llum, no destruint selves, ni cremant boscos, respectant els animals... En conclusió, cuidant i essent benèvols amb el nostre entorn... I tot això és tan sols una mínima part de tot el que podem fer els humans. Serà difícil, però no impossible. Si ens unim com una gran família serà més fàcil que guanyem aquesta lluita. Fem-ho! Podem!

Opinió

Curs 2012/2013

Una dècada de crisi ABDERRAMAN CHEIBI Català Llindar

uè ens ha dut a la situació actual a Espanya: els bancs, les hipoteques, la construcció, la immigració...? Què, exactament? Tot va passar entre els anys 2001-2006. Es va crear una espiral d’augment de preus que va atreure tot tipus d’elements, i sobretot, la construcció, creant una autèntica bombolla immobiliària, que ens va tornar completament bojos. Hi va haver grans ofertes de construcció de tot tipus. La necessitat de contractar personal de fora (bàsicament de la immigració) era inevitable, però el més greu és que es feia sense cap tipus de control. El que més importava era construir i com més, millor.

Van aparèixer entitats ﬁnanceres que demanaven al Fons Europeu recursos econòmics, a només dos anys, i els deixaven als clients, és a dir, a tots nosaltres, a 30 o 40 anys, en forma d’hipoteques i crèdits. A preus triplicats i quadruplicats, i amb quotes d’interès molt altes. Tot era molt fàcil.

Era el començament del desastre, o millor dit, el començament de LA CRISI, una crisi que passarà a la història. Penso que algú amb poder i sentit d’estat hauria d’haver aturat tot això en el seu moment i ara seria tot diferent, però com que no ho van fer em fa pensar que els anava molt bé la marxa, i que els interessos invisibles que últimament estan sortint a la llum els han fet mirar cap un altre costat... Aquesta és la crisi que ha fet canviar tot el sistema del país. No s’ha salvat res, ni tan sols la sanitat ni l’educació, que també han de pagar els plats trencats. I sobre el tema de la feina, més del mateix. Tothom ha de pagar i punt! SÍ, ﬁns i tot aquells que amb prou feines tenen per menjar... Ens en sortirem? SÍ, malgrat els polítics, malgrat els bancs, malgrat tots els problemes... Ens en sortirem perquè DÉU està amb nosaltres, perquè l’esperança és l’últim que es perd... Ens en sortirem: no en tingueu cap dubte!

La crisi i els resultats

SAID AMIERI Neo 2 (nit)

n aquest món vivim una malaltia mental que es diu crisi. Tots donem voltes al pensament perquè no hi ha feina i cada cop és més difícil poder guanyar diners i seguir vivint bé. Aquest món necessita ajuda: alimentació, roba i sostre per a cada persona, sense morts, sense pobresa. Jo demano a Déu que ens doni força per poder millorar l’economia d’aquest planeta i poder esborrar la paraula CRISI dels nostres caps. ICHA-ALLAH (Si Déu vol)

¿Robos por necesidad? Creemos que la necesidad no justiﬁca robar, y porque antes de robar se pueden encontrar otros caminos.

GÉSSICA V., SOUHAILA J., SOUHAIULA F., CARMEN S., KAULA H., JORGE ISMAEL F., MIQUEL S., ÁLEX G., SOSE K. CHAIMA L. PPA CFGS (grup 2)

ay mucha gente que supuestamente roba por “necesidad”, pero encontramos muchos casos en que no es así. Nosotros pensamos que el hecho de robar está mal, porque creemos que la necesidad no justiﬁca robar, y porque antes de robar se pueden encontrar otros caminos. Esta acción es hacer daño o afectar a alguien, ya que en muchas ocasiones robar va acompañado de algún tipo de agresividad y, a veces, un pequeño hurto puede

afectar indirectamente a terceras personas. Aunque también hay gente que piensa que robar por necesidad o en situaciones extremas económicamente es comprensible, pensamos que, ya sea o no por necesidad, esto no quita que robar siga siendo un delito grave. En conclusión, no hay excusas ni situaciones que deﬁendan que robar sea beneﬁcioso para alguien, aunque sea por necesidad. Tenemos que ser conscientes de lo que hacemos y de las consecuencias que nuestros actos pueden causar.

Opinió

Curs 2012/2013

En un dia com avui

Degradación de las ciudades

Una resposta a la crisi

KATIA SÁNCHEZ GES 2 (matí)

MOHAMED AKAUDAD Castellano básico

IBRAHIM MBA Català Bàsic (matí)

s quan mires el món al teu voltant i veus que hi ha coses que fan por, que no les vols dir ni compartir. És quan ens adonem que cada any de la nostra vida es converteix en un minut, que el món va de pressa, que no té límits, que passen coses bones o dolentes, que hi ha preguntes sense resposta, malalties sense cura, polítics que només busquen diners, a qui no els importa res... La veritat és que acostuma a haver-hi més maldat que bona voluntat. Mentre no hi hagi un canvi en tu i en mi, tot seguirà igual. Per què, si podem fer el bé, sense tenir tanta maldat? Veure que cada dia moren nens i dones a causa de les guerres i maltractaments tant físics com psicològics... No entenc per què, si al col·legi, a casa o allà on vulgui que siguem sempre ens diuen «no facis el que no t’agradaria que et fessin». Només cal pensar aquesta dita i veuràs com la teva manera de pensar serà molt diferent. No més patiments! Fes-ho per tu i pels altres!

oy en día, por desgracia, vemos más y con mucha frecuencia cómo nuestras ciudades o pueblos se van degradando. Yo creo que es, en parte, porque la gran mayoría de los ciudadanos no se responsabilizan de sus actos y piensan que siempre tiene que haber alguien con el deber de recogerlo todo y, realmente, no es así.

Nosotros, como habitantes de nuestras ciudades, tenemos que preocuparnos por nuestra ciudad y su entorno, y no ensuciar e intentar hacer que sea un sitio agradable para vivir, ya que es el sitio donde vivimos y donde nuestros hijos crecen. Hay que respetar el entorno donde vivimos. Eso quiere decir no tirar nada al suelo, cuidar los espacios verdes, etc. Creo que es el deber de cada ciudadano/na mantener la ciudad en buenas condiciones. De esta manera Salt será un pueblo perfecto para vivir y convivir.

a crisi ens posa uns reptes molt alts. Precisament és a causa de la crisi que hi ha més competència per tot. Per aquesta raó, els millor preparats seran els més ben posicionats. Quins camins pràctics tenim per portar-ho a terme? La meditació en la paraula de Déu ens ajudarà a valorar encara més les bones i males notícies que ens arriben. Permetrà que res ens detingui i que tots nosaltres ens impliquem de tot cor en aquesta obra. Ara és el moment de posar-la en pràctica més que mai. Avui hi ha moltes persones que pensen que la crisi és qui porta la gana al món. Què en penseu, vosaltres? La resposta de la Bíblia és molt interessant perquè ens explica les bones qualitats que podem imitar des de l’exemple. Donem gràcies a Jehovà Déu per gaudir d’un regal tan bonic.

Com sobreviure a la crisi · Viure amb familiars o llogar una habitació en lloc d’un pis. · Llogar les habitacions de casa per poder pagar la hipoteca i les despeses. · Anar a buscar ferralla a França amb una furgoneta. A França hi ha menys gent que en busca que a Espanya. Ara, però, controlen molt les furgonetes. · Agafar qualsevol feina sense assegurança. L’amo telefona quan vol, i paga molt poc. · No engegar estufes i abrigar-se amb mantes. · Les ajudes i l’atur només serveixen per pagar el lloguer, la hipoteca, la comunitat de veïns i els rebuts de l’electricitat, l’aigua... · Per vestir-se, comprar roba de segona mà o buscar-la als contenidors. · Demanar a les botigues (per exemple, verduleries o peixateries) menjar que no podran vendre l’endemà. · Esperar a tenir la nacionalitat espanyola per poder anar a buscar feina a altres països europeus.

Opinió

Curs 2012/2013

Va de preguntes “El mundo es una jungla donde sólo sobreviven los más fuertes... las razas blancas, sobre tota raza ária, es superior a todas las demás...” (Hitler)

’agrada molt llegir i fer-me preguntes al voltant del que he llegit, si una cosa no m’agrada o simplement no l’entenc, li començo a donar voltes i això és el que em va passar llegint un article sobre l’evolució.

Si tenim en compte per exemple, com anècdota el que està escrit en el llibre “Historia de los Animales” que ens diu: “las uñas antes eran garras; las plumas, escamas de peces; las manos, pinzas de cangrejos”. Amb aquest text poques esperances ens donen de tenir una vida millor, i menys ara tal i com està el panorama mundial, també aquest article que he llegit, mencionava una frase sobre la ideologia política que tenia en Hitler, escrita en el seu llibre: “El mundo es una jungla donde solo sobreviven los más fuertes.... las razas blancas, sobre toda raza aria, es superior a todas las demás...” Aquestes idees i moltes més

Cursa de braus IMMA RUIZ Accés a la universitat

JOANA Informàtica (nit)

Paraules com, “Evolució de les Espècies”, “Selecció Natural”, “Supervivència del més apte”, individus inferiors”..... són paraules molt serioses, molt, molt fortes .... Hi ha moltes teories sobre aquesta ideologia evolucionista basada en l’obra de Charles Darwin i s’ha escrit molt sobre això, ﬁns al punt que em pregunto, ens beneﬁcia als éssers humans el que creiem sobre els nostres orígens?

ra fa poc més d’un any va entrar en vigor la prohibició de les curses de braus i actualment tornen a ser notícia. El PP les vol tornar a autoritzar com a bé d’interès cultural, la qual cosa implicaria una llei contrària a la que va aprovar el Parlament. El conﬂicte està servit.

que tenen el seu origen en la teoria de l’evolució, em fan venir al cap una altra pregunta: Com inﬂueixen en nosaltres aquestes teories? Som semblants als ximpanzés o, per contra i per les persones creients, som creacions de Déu? Doncs, jo crec que inﬂueixen moltíssim! Si se’ns compara o ens assemblem als animals i el propòsit principal és, “reproduir la cadena de l’evolució i perpetuar i millorar l’espècie, cap a on ens porta? Si l’amor dels progenitors es redueix a una simple “estratègia genètica” per assegurar la supervivència de la prole, on anirem a parar? Necessitem proves no teories. La teoria que donava “L’origen de les espècies” que l’home progressaria cap a la perfecció o com a mínim milloraria, cada vegada està més lluny de materialitzar-se. Molt més positiu és el que comentava la revista “Investigació i Ciència”, sobre el cer-

vell humà (paraules textuals): “El cerebro posee un grado de complejidad mucho mayor que, incluso la computadora más potente. En toda cabeza hay una central eléctrica extraordinaria, un órgano compacto y eﬁciente, cuya capacidad parece expandirse hacia el inﬁnito, cuando más aprendemos de él”, escriben Toni Buzan y Terence Dixon.... Citando del profesor Pyote Anokhin, agregan: “Aún no existe un hombre que pueda utilizar todo el potencial de su cerebro. Por eso no aceptamos ningún cálculo pesimista de los límites de cerebro humano. Es ilimitado” . La comparació amb els animals pot portar-nos a una resposta clara, cadascú l’ha de trobar. La dita diu que qui busca, troba. Segons l’esforç que hi posem, el futur serà molt diferent, ja que amb esperança es veu la vida d’una altra forma. La qüestió només és una, evolució o creació, ASEGUREMNOS-EN.

Una petita part dels espanyols estan d’acord que subvencionin les curses de braus amb diners públics en plena crisi. Actualment ja es gasten molts milions en subvencions i en diversos indrets d’Espanya es practiquen curses de braus. Si el PP donés el seu vot positiu per tornar-les a aprovar se’n gastarien encara més. Crec sincerament que és un gran error donar suport a aquesta pràctica taurina. Amb tot el que té a sobre actualment el PP, més valdria que es preocupessin de solucionar l’atur i d’administrar els calers com cal. Crèiem que teníem un govern noble capaç d’ajudar-nos i és tot el contrari. Els ciutadans ja n’estem una mica tips, de tot plegat.

Opinió

Curs 2012/2013

És un privilegi, la feina? CARLOS MARTÍN Accés a la universitat

vui dia tenir un lloc de treball és un privilegi per a molts. Això era un fet impensable fa cinc anys, quan molts treballadors podien permetre’s portar un cotxe de vint mil euros i tenir una casa valorada en cinc-cents mil. Evidentment els temps que corren ens han obligat a tots a mesurar les despeses i a ser més realistes. Són molts els que cada dia es troben a les llistes de l’atur, amb una hipo-

Ser jove ja no és un goig; ara és un repte

teca per pagar cada mes, més les despeses d’haver d’estar vivint pensant que formaven part d’una classe mitjana alta, tot i que amb un sou normal, i deixant-se portar pel consumisme del moment. Malauradament, el fet de viure el moment sense pensar el que podia passar en un futur ens està passant factura a tots, encara que a uns més que a d’altres. Ara bé, només ens queda viure el present preservant el que tenim i mantenint-nos ferms, esperant que el temps de crisi s’acabi el més aviat possible.

8 de març: homenatge a la dona EULÀLIA ALMAZÁN Informàtica (nit)

’aranya viu a tots els països del món. Fabrica un ﬁl de seda i teixeix teranyines plenes de màgia i emocions, símbol del destí.

L’aranya enxarxa una ruta pacíﬁca i li agraden els lligams forts de l’amistat. També és el símbol de les inﬁnites possibilitats de la creació perquè el seu cos té forma de vuit, i vuit són les seves potes. Vuit potes, els quatre vents del canvi ben lloat i les quatre direccions de la roda del món. L’aranya teixeix un somni d’un món ple de Pau i Creació! Al crit: has colpejat una dona, has colpejat una roca. Quan una persona se sent dèbil, ataca els altres. Seria un greu error oblidar que moltes dones en el món no són ni lliures ni felices. L’aranya és l’Energia Femenina de la força creativa.

SARA LEWANDOWSKA PPA CFGS Grup 3

empre s’ha dit que de jove s’ha de gaudir, formarse, aprendre, complir els nostres somnis, plantejar el nostre futur. Llàstima que avui dia costi tant. No es pot gaudir realment tenint un futur tan incert. La dura realitat només ens obstaculitza aquest camí, amb reptes que alguns es veuen incapaços de superar; reptes que només animen a rendir-se. No trobem ni seguretat, ni oportunitats, ni futur. Què podem dir d’aquells joves solitaris que oculten darrere el seu somriure tots els problemes que han de patir? Potser són massa madurs per a la seva edat, potser mal rotllo a casa, pares a l’atur, o no veuen ni els pares i tenen cura dels germans petits? Què podem dir d’aquell que sempre proposa quedar i beure? Per què a sobre l’has de criticar? Perquè ell pateix la mateixa por que tu: quedar-se sol. Què en dius, d’aquell que ara només va amb porreros a fotre´s grams. Què n’has de dir si per a ell és l’única companyia, l’única atenció. I què n’expliques, d’aquella amiga que fa un any que no menja, que trenca els miralls, perquè no s’atreveix a mirar-se, per por a engreixar-se? Però es desfoga; el menjar és l’únic que ella pot controlar. Per què no t’atures a pensar que per a molts de nosaltres el mal refugi és l’únic refugi que trobem alguns, l’únic lloc on ens sentim protegits, estimats. Aquest ha de ser el refugi dels joves? El temps i el desastre són dos aliats que van enterrant la comprensió, l’honestedat, la humanitat. Per què hem de recollir el que els altres han sembrat? La justícia s’evapora i el futur es va cremant al llarg dels nostres passos. Potser el jove és massa dèbil encara per assimilar el fracàs. On podem refugiar-nos sense ajuda? Encara esperem. Esperem amb esperança aquella mà que ens ajudi a aixecarnos. Esperem aquella oportunitat, aquell futur que un dia ens ofereixi gaudir, i un refugi on rendir-se estigui prohibit.

Keep Calm

Curs 2012/2013

Keep Calm and Carry on

quest cartell amb la citació motivacional “mantingues la calma i continua endavant”, el va produir inicialment el Ministeri d’Informació del Regne Unit al començament de la Segona Guerra Mundial. Formava part d’un projecte de tres cartells pensats per ser distribuïts amb l’objectiu de reforçar la moral dels ciutadans en cas d’un desastre en temps de guerra. Suposaven que els esdeveniments de les primeres setmanes de la guerra desmoralitzarien la població. Aquest, però, que ara comentem no va veure mai la llum pública. L’any 2000 va descobrir-se’n una còpia que ara és de domini públic, perquè els drets d’autor dels treballs artístics creats pel govern britànic expiren al cap de 50 anys. S’ha fet popular per la referència implícita a l’estereotip del caràcter britànic rígid i coratjós que pren el te mentre cauen les bombes. El cartell i les seves paròdies han aparegut en tots els canals oberts al disseny gràfic i a la paròdia gràfica. Ha inspirat gammes de roba, tasses, roba de nadó i altres mercaderies. El seu missatge s’ha considerat pertinent respecte a la recessió global 2008-12 i s’ha estès des dels missatges polítics fins a eslògans més o menys atractius.

El 5 de desembre de 2012 va néixer a Barcelona la campanya Keep Calm and Speak Catalan, basada en aquest conegut cartell, en contra del projecte de reforma educativa emprès pel ministre d’Educació del govern d’Espanya, J.I. Wert. El 12 de desembre, els diputats d’ERC al Congrés van exhibir cartells amb aquest lema mentre feien una interpel·lació al ministre Wert. Alguns alumnes dels grups de PPA a Grau Superior del CFA Les Bernardes s’hi han inspirat i han creat una colla de keep calms amb referències, algunes més serioses i d’altres més desenfadades, segons l’estat d’ànim i les motivacions de cadascú. Són poques paraules, però transmeten molt bé el pensament de qui les ha escrit.

Racó Creatiu

Curs 2012/2013

Ciutat Oberta Amb aquesta novel·la, l’escriptor Teju Cole, nascut a Nigèria i establert a Nova York l’any 1992, va aconseguir el premi Pen Hemingway 2012.

MANEL SÁNCHEZ

a novel·la enllaça les seves dues grans passions, la psiquiatria i la fotografia. Julius, un alter ego de l’autor, surt a passejar per Nova York i cada sortida esdevé motiu d’observació mentre una veu interior reflexiona sobre el que està succeint. És la combinació de l’espai físic amb el món interior, de l’observació amb el sentiment, donant la importància que cal a allò que ningú para atenció per la seva quotidianitat. La reflexió de Julius té l’afegit que es trasllada al lector i em fa pensar en la nostra realitat a Salt, tot salvant les diferències de l’entorn (Harlem, Queens, South Jamaica…), però força propera amb els personatges, la gent del carrer. Julius

conversa i reﬂexiona després amb persones com en Saidu, empresonat després d’arribar a Nova York fugint de la guerra de Libèria; en Pierre, immigrant haitià; l’Annette Maillotte, belga; en Farouq-Khalil i la Moji, amb els records d’infància a Nigèria… Per això penso en Salt i en totes les persones que l’habiten, en la riquesa de la seva diferència, tot recordant a Malcolm X: “La diferència conté un valor propi”. En la primera part es fa palès el caràcter autobiogràﬁc, quan recorda la seva mare alemanya. El protagonista va néixer l’any 1945, quan els russos van ocupar Berlín i va passar la seva infància a Zaria, al nord de Nigèria. També recorda les excursions a les Roques d’Olumo. Després fa un viatge a Bèlgica, a la plaça Grand Sablon, la place

Curs 2012/2013

En la campanya organitzada per Càritas “Setmana de solidaritat a les escoles”, del 10 al 14 de desembre es van recollir al voltant de 100 kg d’aliments i productes bàsics. Gràcies per la vostra col·laboració!

de la Chapelle, la Rue de la Regènce, Bodenbroek… on es demostra que el plantejament és global. En la segona part, titulada “M’he buscat a mi mateix”, va més enllà en les seves reﬂexions: la relació entre les abelles i els humans, el perill de viure en un món que sembla segur…

Breus

Va coincidir que quan llegia aquesta novel·la vaig anar a veure l’obra de teatre Harmattan, sobre la Zaida i la seva família, immigrants a Catalunya i amb el pare sense feina a Amsterdam. En una de les escenes, el president d’escala li ofereix a la Zaida que s’hi adapti i que sigui com ells, i així no hi haurà diferències ni problemes. Tothom del mateix pensament i fora les discordances i els enfrontaments. Que el dominat s’hi dilueixi amb el dominador. I això és, precisament, el que refusa el psiquiatre Julius, que defensa que la gent pot viure junta, conservant els valors propis intactes. Ciutat oberta en dos sentits, doncs: per un costat, Salt, la societat que ens obre la seva cultura, llenguatge, tradicions i per un altre, tots, immigrants o no, que deixant a part els seus valors, els seus patiments i queixes, han d’obrir-se camí i convergir en un punt on tots parem la màxima atenció per poder comprendre i posar-nos en el lloc de l’altre.

En una “ciutat oberta” els grans temes inclouen els petits.

Racó Creatiu

Curs 2012/2013

En Nabil i les Llúdrigues L’art i la creativitat artística són sentiments i gustos humans GRUP DE CASTELLÀ de les BERNARDES

n Nabil Taleb és un company de la nostra escola. Es mostra com a una persona oberta a les cultures del món i, com que és a Catalunya, no vol perdre l’ocasió de plasmar aquesta cultura. Li agrada molt aprendre i descobrir coses noves. L’oﬁci de pintor és el seu hobby i és on es troba més tranquil i lliure. El mes de març ha exposat els seus quadres a la biblioteca Iu Bohigas, de Salt. Si el voleu conèixer més, us espera durant el mes de maig al Centre Jove de Girona amb una part dels seus quadres. Un dels quadres que hi podreu veure és Les Llúdrigues de Salt. A la pintura, s’hi representa l’escultura de Les llúdrigues de la plaça de la Vila, al barri vell de Salt. Hi ha un conjunt de

tres llúdrigues que conformen l’espai públic. Les llúdrigues, avui un símbol de la ciutat, van ser un encàrrec realitzat per l’Ajuntament a Lluís Mateus a la dècada dels anys 80, i l’artista es va inspirar en aquest animal, sabent l’aﬁció que tenia l’antic campaner que hi vivia d’anar a caçar al riu Ter. Vint-i-cinc anys després, a causa del desgast de les escultures, perquè es van convertir ràpidament en elements lúdics per als nens, es va encarregar a l’escultor Enric Sala reinterpretar l’obra de Mateus amb materials més duradors. Avui Les llúdrigues de la plaça de la Vila són part

d’aquesta memòria urbana col·lectiva de la ciutat. Tant és així que la plaça esmentada es coneix com la plaça de les Llúdrigues. Nabil Taleb, a la seva obra, ha triat els colors primaris: el vermell, el groc i el blau, i a partir d’aquests colors ha creat els seus quadres. La pintura és una eina de l’expressió artística de la humanitat vers la natura i també la impressió de l’artista de les seves emocions i sentiments. Ens deixa contemplar i tastar l’estètica i l’harmonia de l’univers i de la naturalesa, amb la combinació dels seus colors: el blau pur del cel que es reﬂecteix en el mar, i la llum radiant del sol.

Un Kandinsky a les Golfes (1) FINA GUAL GES 2 (tarda)

Els dos mesos següents la Laura es va instal·lar a casa de l’àvia. La pobra dona s’anava apagant a poc a poc. La seva mirada cada vegada era més vidriosa, i es notava que la seva energia minvava a passes agegantades. Una tarda que l’àvia dormia, la Laura va pujar a les golfes per remenar les caixes de records dels avis. Quina sorpresa va tenir quan en una caixa plena de pols i teranyines va aparèixer un quadre. Era de colors molt vius, i petit. Quina meravella! Semblava que era allà esperant-la. El va baixar i li va demanar a l’àvia si se’l podia quedar. Ella de seguida li va dir que sí, però que no li ho digués a ningú. Hi havia alguna cosa estranya...

ra un dia plujós. Es feia fosc i a la Laura no li venia de gust anar a casa de l’àvia tan tard. No sabia què passava. Només li havien dit que hi havia d’anar. Li va obrir la porta la mare amb cara de pomes agres. La va portar a la cuina i el pare li va explicar el que passava: l’àvia estava malalta i no li quedava gaire temps de vida. Es va posar a plorar i en veure la serenor del seu pare, li va preguntar quant temps feia que ho sabia. La ràbia la va envair de dalt a baix. Tothom ho sabia menys ella. Feia mesos que n’estaven al corrent, però com que ella vivia fora, no la L’àvia va morir una tarda mentre feia la volien preocupar. migdiada. No va patir; ni tan sols se’n va

adonar. L’enterrament va ser molt ràpid, així com les ganes que tenia el tiet d’obrir el testament. L’àvia no tenia res. La casa era de lloguer i als comptes bancaris no hi havia gaires estalvis. Així doncs, per què tanta pressa? L’àvia havia comprat un quadre de Kandinsky feia tres o quatre anys i, com que el tiet ho sabia, el buscava per vendre’l. Que bonic que quedava al menjador de la Laura! Cada vegada que el mirava pensava en l’àvia. Tant li era el seu valor econòmic! Ella no se’l vendria mai! I el tiet... encara el busca. (1) Aquesta redacció és fruit d’un exercici de la classe de català a GES 2. Calia construir un relat a partir de tres frases: tothom ho sabia, era de colors molt vius i feia tres o quatre anys.

Racó Creatiu

Curs 2012/2013

El meu país, de Miquel Martí i Pol CARME GARRIGA Informàtica 3 (nit)

’agrada la poesia i en Miquel Martí i Pol és un dels meus poetes preferits, encara que de vegades em costa d’entendre.

El poema “El meu país” té un to patriòtic. No podia faltar dins del repertori de Miquel Martí i Pol. En aquest, ens diu que quan ha estat fora del seu país tot el que fa li recorda la seva terra. Faci el que faci, sempre recordarà i estimarà el seu país, que en aquest cas és Catalunya. Però a mi m’ha semblat que tots podem sentir-nos identiﬁcats amb aquest poema, sobretot, la gent nouvinguda, que per circumstàncies de la vida han hagut de deixar el seu país.

El meu país

No hi ha res que no em recordi

Abans que la mort m’arribi

Tots els anys que he hagut de viure

cada instant el meu país,

vull tornar al meu país;

allunyat del meu país

tot em fa pensar en els dies

trepitjar la terra amiga,

han estat una nit fosca,

que hi vaig viure tan feliç.

caminar pels vells camins.

un camí ple de neguit.

Quan camino el vent em porta

Vull sentir les veus que estimo,

Penso en tot allò que enrere

veus que el temps no ha pas

vull plorar pels vells amics

vaig deixar quan vaig partir

marcit;

i morir quan sigui l’hora

i amb els ulls de l’esperança

si m’adormo el que somio

sota el cel del meu país.

torno encara al meu país.

és només el meu país.

No estimo res com la dolcesa

del cel blau del meu país;

ara en sóc lluny, però me’n recordo

ara en sóc lluny, però me’n

dia i nit.

recordo dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi

Si un dia hi torno, el vent que

esborrarà tots els neguits

em rebi

i oblidaré els anys que he viscut

esborrarà tots els neguits

tan sol i trist.

i oblidaré els anys que he

viscut tan sol i trist.

Miquel Martí i Pol

Racó Creatiu

Curs 2012/2013

Danzad, malditos, danzad FELIPE RODRÍGUEZ GES 2 (tarda)

Según la RAE, familiarmente el maldito es la persona o cosa que molesta o desagrada. A lo largo de la historia de la literatura, en distintas épocas, surge algún escritor maldito para asombrarnos, tanto por su obra como por su vida. Por ejemplo: 1.-

Edgar Alan Poe: Escritor americano, hijo de una pareja de actores. Quedó huérfano a causa del tifus a los 3 años. Debe sus apellidos a sus padres adoptivos. Este escritor del siglo XIX se dedicó a escribir cuentos para adultos y relatos de terror. Una de sus novelas fue llevada al cine en los años 80 (El cuervo), así como una serie que en esos años dirigió Narciso Ibáñez Serrador (Historias para no dormir). Murió joven a causa del alcoholismo.

2.-

Jean Genet. Autor francés, de padres desconocidos. Se crió en una inclusa. Al concederle el presidente de la República francesa, Charles Degaulle, el galardón a las letras, él se autodeﬁnió como homosexual, alcohólico y ladrón, para no ir a recoger el premio. Pasó por las cárceles de media Europa, donde escribió diferentes novelas. Pablo Ruiz Picasso y Sartre pidieron su indulto, que se consiguió el 1948. Para encumbrar la literatura francesa escribió obras como Las criadas. Murió con 75 años en un hostal de los suburbios de París.

3.-

Leopoldo Mª Panero era hijo de un poeta fascista. Siempre se consideró rojo, homosexual, alcohólico y drogadicto a causa de las temporadas que pasó en diferentes psiquiátricos, cosa que le causó una adicción a las pastillas. El mundo imaginario en el que se mueve la mayoría de su obra es impresionante. Lo conocí a la entrada de un cine en Las Palmas de Gran Canaria, donde vive en un psiquiátrico. Me regaló la revista de El Viejo Topo y las palabras de Don Antonio Machado.

4.-

Mohammed Chukry, cuya vida quedó marcada en la infancia por muertes cercanas, se dio a la bebida y a las drogas. Aprendió a escribir pasados los treinta años, y nos ha regalado una obra tan sencilla como dura: El pan desnudo.

A todos ellos, nuestro homenaje, pues nos enseñaron que la vida y la obra están unidas.

Cultura & Espectacles

Curs 2012/2013

Harmattan

Harmattan neix del compromís de la Companyia de Teatre Social Kilalia d’abordar el tema de la convivència entre persones d’orígens culturals diferents i els conﬂictes que se’n deriven.

’espectacle es va començar a gestar fa dos anys. Aleshores es va iniciar un treball de camp que tenia com a objectiu conèixer la realitat i recollir informació per documentar adequadament l’espectacle. Dos anys després, el premiat dramaturg Ferran Joanmiquel i Pla (Riu Gener, Dinou, Blau), membre de la companyia, ha escrit Harmattan basant-se en aquest treball de recerca que ell ha viscut en primera persona. Harmattan és, doncs, el resultat d’una feina d’investigació que suposa una bona eina per reﬂexionar sobre tot allò que passa quan persones procedents de diferents cultures comparteixen un mateix espai i interaccionen. Harmattan aborda un tema d’actualitat sobre el qual calen espais per a la reﬂexió. Harmattan és la història d’una noia que té por que la sorra li entri als ulls. La història d’una noia que no vol que se l’endugui el vent. La història d’una noia que corre. La història d’una noia que vol guanyar-se un lloc en un futur incert i un espai hostil on la paraula autòcton marca la diferència. Però, sobretot, Harmattan és la història d’una noia com n’hi ha tantes: la Zaida.

Harmattan s’emmarca en el context d’un barri d’extraradi on s’ha instal·lat la immigració extracomunitària dels darrers anys. Allà viu la Zaida, una noia que vol triomfar en el món de l’atletisme i, per això, entrena de

valent. El pare de la Zaida és a Holanda, on lluita per mantenir la feina i enviar alguns diners a la família cada mes. La Zaida viu amb la seva mare, que treballa moltes hores fent neteges en oﬁcines. Què passa

quan s’és adolescent en un context de crisi econòmica? Què passa quan s’és una adolescent que ha nascut al Marroc i ha crescut a Catalunya en un context de crisi econòmica? Què passa quan s’és una adolescent amb un somni que ha nascut al Marroc i ha crescut a Catalunya en un context de crisi econòmica? Harmattan. Harmattan convida a reﬂexionar sobre les situacions de conﬂicte que es generen en la convivència entre persones de diferents orígens culturals. Al voltant de 200 alumnes de l’escola van poder gaudir d’aquesta obra representada al teatre de Salt el dia 5 de febrer.

Cultura & Espectacles

Curs 2012/2013

PASSAPARAULA SOBRE L’OBRA DE TEATRE HARMATTAN TEATRE DE SALT, 5 DE FEBRER DE 2013 A________

Modalitat d’esport que practica la Zaida.

B_______-__

Acció que la Zaida i la seva consciència fan sovint.

C_____

Construcció urbanística de referència de la ciutat on es durà a terme la competició.

D____

El que va venir després de l’obra de teatre.

E _ _ _ _ _ _ _ -_ _

Acció que fa habitualment la Zaida per obtenir bons temps.

F_____

Mes en què els alumnes del CFA Les Bernardes van anar a veure l’obra.

G_ _ _ _

Grup social amb connotacions negatives.

H________

Nom d’un vent que bufa al Sàhara i que dóna títol a l’obra.

I_________

Tema central de l’obra.

J_______

Objectes que es fabriquen al lloc on suposadament treballa el pare de la Zaida.

K______

Nom de la companyia de teatre.

L_ _____

Nom del barri on s’esdevé l’acció.

M_________

Nacionalitat d’origen de la Zaida.

N_______ _

Paraula composta per referir-se a una persona que s’acaba d’instal·lar en un lloc.

O_______

Espais que neteja la mare de la Zaida.

P________

Càrrec del veí que ve a parlar a casa de la Zaida.

_ _ _ _Q _ _ _

Al llarg de l’obra n’hi ha de diversos tipus, sovint un pèl apujades de volum.

R___ ______

Conjunt de llençols i camises de dormir que veiem al fons de l’escenari.

S______

Estructures metàl·liques presents a l’escenari.

T____________

El que mare i ﬁlla esperen mes rere mes del pare.

U__________

Lloc on estudia la Zaida.

V______

Adjectiu fàcilment aplicable a la Zaida cap al ﬁnal de l’obra.

W X______

Qualiﬁcatiu que utilitza l’Alícia per descriure que ve de família no catalana.

Y Z____

Solucions: atletisme, barallar-se, canals, debat, entrenar-se, febrer, gueto, Harmattan, immigració, joguines, Kilalia, La Rampa, marroquina, nouvingut, oﬁcines, president, músiques, roba estesa, somiers, transferència, universitat, valenta, xarnega, Zaida.

Cultura & Espectacles

Curs 2012/2013

ULLS TANCATS Un segon... només un segon és el que triguen els teus ulls a tancar-se. Arriba la foscor... respira el seu alè. Tanca els ulls, tanca’ls ben fort. Somia. Recorda els teus somnis. No vols veure cap llum. Només vols veure l’horitzó perdut del teu món singular. Tanca els ulls! La nit fosca es torna vapor. Neix una pluja dins el teu cor. Obre el paraigua... Tapa’t, sospira i escapa-te’n. Fuig amb el vent a qualsevol lloc, a qualsevol indret. Tanca els ulls i vola... Demà serà el teu futur. Tanca els ulls. Il·lusiona’t! Per fi has descobert que en aquesta vida només importa saber mesurar el tall que hi ha entre estar viu i viure. Tanca els ulls i... VIU!!! Toni

Sea & Earth Duet acústic (guitarra i veus) Èxits dels anys 70 i més (pop americà, britànic i català) Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, Neil Young, Credence, Doobie Brothers, Eagles, Lynyrd Skynyrd, Stevie Wonder, Eric Clapton, Pink Floyd, Queen, Elton John, Bryan Adams, Maná, Fito & Fitipaldis, Sopa de Cabra, Sau, Gossos, Sisa, Lluís Llach, ... Actuacions a bars, restaurants, tavernes, terrasses, festes privades, terrats de casa, aniversaris, comiats, jubilacions, festes sorpresa …

Contacte: 620 356 362 – Carles - pitiusa@hotmail.com http://www.facebook.com/seaearth.duetacustic

Vivències

Curs 2012/2013

Vivències YATA DIATTA Català llindar (nit)

El meu primer professor va ser en Carles i ara continuo estudiant amb la Piti.

óc un noi del Senegal que vaig venir a Catalunya ara fa tres anys. Quan vaig arribar a Salt vaig veure que tothom parlava català i per això vaig començar a estudiar aquesta llengua.

Estic content de venir a classe, m’agrada el mètode d’ensenyar que tenen a l’escola d’adults. Fan les coses senzilles i quotidianes que et permeten entendre els teus interlocutors. A mi, personalment, em va perfecte!

Les dues primeres setmanes van ser molt difícils perquè no entenia ni una paraula de català ni de castellà. Només entenia el francès, que trobo que s’assembla força al català.

Vull donar les gràcies als professors que m’han acollit amb afecte i que m’han ensenyat la llengua catalana.

La meva experiència a l’escola

Aprendre el català per millorar el meu futur MAMADOU DIALLO - Català Bàsic (nit)

m dic Mamadou. Tinc vint-i-dos anys. Sóc de Mali i visc a Salt. La meva llengua materna és el bambara. He après francès i anglès a l’escola del meu país. Vaig arribar a Catalunya el 2009. Despés de deixar el meu país per arribar a aquí, estava molt content perquè em pensava que trobaria feina de seguida. Però no va ser així. Sense parlar castellà, i encara més, sense parlar català, era molt difícil. La vida em va anar resultant cada vegada més dura perquè no trobava feina. Vaig venir aquí per poder ajudar econòmicament la meva mare. El meu pare va morir quan jo tenia cinc anys. Des que vaig arribar, he fet un curs de català i un de castellà amb la Creu Roja de Girona, però això no és suﬁcient. Vull aprendre més la llengua per facilitar les meves condicions de vida quotidiana en el futur.

ALEJANDRA RAUDALES TORRES GES 2 (tarda)

óc d’Hondures i fa deu anys que visc a Catalunya. Estudio a l’escola d’adults de Salt des de fa dos anys. El primer any vaig fer Grau Mitjà i aquest curs estic fent GES 2. He conegut molta gent bona i d’altra, que no ho era tant. Em quedo, però, amb el millor que he viscut a l’escola. Jo sempre he volgut estudiar molt i aprendre coses noves. Tinc una bona comunicació amb els professors. Sento que aquest any he après molt. Vull fer cursos que em serveixin per trobar feina i també que tot el que he après em serveixi al llarg de la vida. Però per aconseguir tot el que vull, he de saber aproﬁtar-ho al màxim.

Vivències

Curs 2012/2013

La felicidad es un proceso SUSANA SARAHI SALINAS PPA CFGS (matí)

¿Cuántas veces has llegado a sentirte un perdedor, una persona que no se ve capaz de creer en sus propias virtudes o, es más, perdiste la esperanza en todo aquello que te impulsaba a seguir adelante cuando todo lo veías gris? ¡Tranquilo! No sólo tú has estado en esta situación.

n el mundo existen muchos como tú que han perdido la fe cuando todo ha ido mal, que se han sentido desamparados en esos momentos de adversidad y, déjame decirte, que yo soy una de ellos… Soy una persona que ha calificado la vida como una escuela de aprendizaje para ejercer más conocimiento sobre cómo llegar a sobrevivir en estos tiempos tan difíciles. No me he dejado derrumbar por mis problemas, aunque muchas veces llegué a pensar que jamás podría salir de donde estaba metida, un agujero oscuro, donde sólo habitaba el miedo, la inseguridad y, sobre todo, la incertidumbre. Estas tres cosas no me dejaban ver la salida a mis problemas. Estaba realmente invadida de temor, me perseguían las dudas, y es que, ¿quién no se ha llegado a sentir acorralado por un problema que no puede ser más grande que el de la persona que está a nuestro lado? Me refiero a un amigo querido o a un familiar cercano que tenga un problema mayor que los que podrías estar pasando tú actualmente pero, aun así, tú no lo ves tan grande como para decir que tus problemas son una tontería al lado de los de los demás. En fin, hace siete años mi destino fue vivir en un país diferente a mi país natal. Hoy en día vivo en una ciudad

llamada Girona, donde mi adaptación fue un proceso muy largo y bastante continuado. Desde el principio me sentí obligada a descubrir por mí misma las cosas nuevas que me preparaba la vida en este lugar. Sí, hace siete años que no he vuelto a ver las cosas como antes. El mundo me ha sorprendido realmente con diferentes adversidades, así como con cosas únicas, con momentos llenos de felicidad que no pretendía que se me escapasen nunca de mi vida diaria. Pero inesperadamente empezaron a caer rocas enormes de problemas en mi hogar, un hogar que ha sido mi primera escuela, donde he tenido la oportunidad de aprender más y más de cada uno de los míos. Sí, a ellos les llamo míos porque son mi familia, sangre de mi sangre, mis hermanos, mis padres… un maravilloso regalo que me ha enviado Dios. Han sido más que una bendición, ya que no he tenido que escogerlos. Simplemente, cuando yo nací, ellos ya estaban allí esperando a que diera un paso a la vida y aprendiera de ella lo que hoy en día estoy aprendiendo. Estoy aprendiendo a valorarlos más porque me he dado cuenta que somos como el polvo: sólo con un soplo del viento podemos desaparecer. Y es que he sentido como uno de los míos ha estado muy cerca

de la muerte. Eso, para mí, ha sido un golpe muy duro que me ha mantenido por un tiempo fuera de la realidad hasta que he decidido no permitir derrumbarme por estas situaciones. Cuando me siento más completa es estando al lado de mi familia y viéndolos felices. Ellos que, aun estando bajo la desdicha, se han sentido más grandes que los problemas. Me he dicho a mí misma: ¿Y por qué yo no? ¿Por qué no me siento libre? ¿Por qué no puedo sentirme segura en estos períodos tan espinosos? He llegado a comprender una cosa que la misma vida me ha enseñado: la felicidad es como un tren que pasa de prisa: Yo decido tomarlo o dejar que se vaya sin haber descubierto qué es lo que me tiene preparado. También sé que sin haber pasado por esta prueba amarga, no podría haberme librado de la inseguridad que me abatía, del miedo que me perseguía. Ahora sé quién soy realmente. Soy esa chica que es capaz de levantarse de nuevo y decir que es capaz de hacer todo aquello que esté dispuesta a creer que puede hacer. Mi vida no depende de los problemas. Ahora más que nunca puedo sentir que estoy llegando a la meta. Me ha costado levantarme, pero

aquí estoy de pie, sin dejar que las adversidades invadan de nuevo mi vida. Hoy en día sé que nadie gana sin haber sufrido antes de haber triunfado, que todo ganador ha pasado por un trayecto largo y, quizás, muy duro y doloroso. Yo me siento triunfadora. He sabido pelear en la batalla sin temor alguno, sabiendo que todo esto pasará. Y es que tengo un Dios que todo lo puede y Él ha sido el que ha abogado por mí en este transcurso de fatigas. Déjame decirte que nunca te debes dejar vencer. Debes luchar por todo aquello que quieres y deseas obtener, sea lo que sea. Si estás dispuesto a vencer, debes entender que siempre llegan momentos en nuestra vida que nos ayudan a alcanzar un poco más de madurez para que, cuando vengan esos tiempos de calamidades, puedas estar preparado para luchar contra ellas. Nadie ha dicho que en la vida todo sea fácil, pero está claro que debemos tener presente que necesitamos sentir que todo lo que nos lleguemos a proponer como meta sea POSIBLE… Y ten por seguro que será posible. Todo es cuestión de FE. ¡No desmayes! El ﬁnal es el comienzo de todo lo que te propongas.

Vivències

Curs 2012/2013

Una mica de mi mateixa CHOUMICHA LAKHAL MAJOUTI CATALÀ BÀSIC (matí)

esprés d’un llarg dia i d’haver posat al llit els meus ﬁlls, em preparo un te, m’assec al sofà de casa i tanco els ulls. Penso en el dur i llarg dia que he tingut i començo a recordar coses de fa quinze anys: els assolellats i verds dies, l’aroma dels aliments naturals, les salutacions de bon dia dels veïns, les simpàtiques converses amb les persones i les bones accions entre uns i altres... Ningú pensava com poder sobreviure aquell dia, sinó que et podies prometre un llarg futur amb el que tenies. I ara... ara què? La contaminació ens

envaeix. Veus la gent pel carrer amargada, mal tractada, persones traient-se la vida perquè els treuen el dret a una casa, robatoris, corrupció, gent lluitant dia a dia per poder sobreviure... Què ha passat? Hi ha hagut un canvi de 360º i la veritat és que no ho entenc pas. Els que poden canviar la situació no mouen ni un dit, i els que volen, no poden. I en aquell moment és quan escolto soroll i salts. Obro els ulls i veig els meus ﬁlls abraçant-me i m’adono que m’he quedat adormida al sofà, amb la tassa de te plena sobre la taula. Observo els meus ﬁlls, Nora i Mohamed Reda, i és l’únic que necessito. M’omple de valor i força per poder afrontar un nou dia ple de sorpreses.

La meva experiència amb el coaching personal Fa un temps vaig considerar que la meva vida era un pèl avorrida. Bé, més aviat, molt monòtona. Vaig decidir, doncs, que havia de fer un petit canvi al meu voltant. Una de les coses que m’ho impedia era la por i la vergonya que jo passava davant de la gent no coneguda. Por de fer el ridícul, de què pensaria la gent de mi, etc. Aquesta por diﬁculta tant el camí de la vida personal com el de la laboral. CARME RACIONERO INFORMÀTICA NIVELL AVANÇAT (nit)

oncs bé, tot va començar perquè volia aproﬁtar el temps que tenia a fer alguna cosa que m’omplís, i vaig decidir posar-me a estudiar. Jo, en els estudis, era un zero a l’esquerra, com se sol dir, però de mica en mica vaig veure que s’omplia la pica... Vaig descobrir que quan havia de fer una explicació a la meva professora o tenia un examen molt important o bé havia de parlar amb el meu cap, les cames em tremolaven, les mans em suaven i el meu cervell només pensava coses negatives i la veu em tremolava... Uf! Realment m’ho passava fatal. Cada vegada que hi penso, se’m regira l’estómac. Com us deia, tot això era una barrera tan important que no podia fer el pas endavant. La professora de l’acadèmia on ana-

va a estudiar em coneixia molt bé i em va proposar fer un curs de coaching. I realment m’ha ajudat bastant a superar diversos problemes; no tots, però molts sí. Ara us explicaré una mica en què consisteix el coaching. El coaching és una tècnica de desenvolupament i creixement personal que per mitjà de senzills exercicis fa que, entre altres coses, t’enfrontis a les teves pors, sentiments de dolor, frustracions i aprenguis a tenir conﬁança en tu mateix i en els altres. T’ajuda a gaudir de l’alegria, la vitalitat, la curiositat, la determinació, la motivació i, sobretot, a tenir passió per viure. Si sempre fas el que sempre has fet, arribaràs on sempre has arribat. Si vols aconseguir resultats diferents, hauràs de fer coses diferents. Si vols fer-me cas, crea la teva vida i no obtinguis un no per resposta. Sigues més positiu i hi trobaràs la resposta.

La meva mare VERÒNICA RABASSEDA MORENO GES 1 (nit)

s la persona a qui més estimo en aquest món. És a qui li dec la vida. Si ella no hagués volgut, jo no hauria nascut. Es va sacriﬁcar molt per mi. Es va separar un temps del meu pare i s´ocupava de tot: de les feines de casa, de nosaltres… Va lluitar per tirar endavant, tota sola, i educarnos a mi i al meu germà que és tres anys més petit que jo. Encara recordo quan, de petits, ens cantava una cançó de bressol perquè ens adormíssim i anava baixant el to de veu a mesura que anàvem aclucant els ulls. O quan ens fèiem mal i ens deia que no passava res, ens feia un petó i semblava que ja ens feia menys mal. Quin poder tenen els petons d’una mare!

Una vegada, recordo que vaig caure d´un lloc perquè es va ensorrar el terra, i en no veure’m i no saber si estava bé, o si m´havia fet mal, es va posar a plorar per la seva nena, com em diu ella. Encara visc a casa seva i al migdia, quan hi arribo, sempre té el dinar fet i la taula parada. I al vespre, la llar encesa, la casa calenta, el sopar a taula, i ella esperant-me per sopar juntes. Li faig un petó i seiem a taula a sopar. Tot ho fa per amor als qui estima. Vull donar-li tot l´amor i l’ atenció que pugui ara, perquè s’ho mereix!

Ella és la meva MARE.

Vivències 45

Curs 2012/2013

Sensacions EDUARD CASAS PERIS PPA CFGS (Grup 3)

er ﬁ he pogut sortir del cau, m’he desfet de les cadenes que tant de temps m’han mantingut en la foscor més extrema. Alço la vista i no veig res. Noto l’aire que m’acarona la pell, sento el silenci absolut, noto la presència de la meva por i no em veig capaç d’ordenar-li que em deixi. Intento avançar mirant-me els peus, vaig trepitjant un terreny inhòspit i desconegut, m’entra pànic i ploro. On sóc? Qui sóc? En què m’he convertit? Recordo que jugàvem tots plegats i rèiem sense parar. Ens abraçàvem i ens fèiem petons. Tot era màgic, tenia sentit... Era la felicitat absoluta, però, de cop, allò es va anar enfonsant com un castell de cartes. Encara no entenc el perquè. Jo era el mateix, mai vaig fer res perquè em fessin el que em van fer. Estic desorientat i dolgut. Hauré d’esperar una nova oportunitat per recobrar el més valuós de mi. Estic cansat d’amagar el que penso

i el que porto al meu interior. Ho tindré molt present per a un futur, però ara em toca lliurar-me d’aquest fosc episodi. Sento alguna cosa! Qui m’està tocant? No em feu més mal! Amago la cua i baixo el cap. Tremolo de por, però alhora noto la presència d’un ésser bo. Sento paraules que no entenc. Puc trobar bondat i compassió en el seu tacte. No em

farà mal, ho sé. Ve més gent. M’acaricien el llom i em rasquen el pit. Estic recordant sensacions perdudes i sento que alguna cosa bona està en camí. Aproﬁto l’oportunitat? O em rebel·lo i continuo en desgràcia? Em sembla que no tinc opció. Em deixaré dur per aquestes ànimes que m’han obert de nou la porta de l’es-

perança. I per què no, d’una futura felicitat. Cada dia es poden veure animals sense amo pels carrers dels pobles i ciutats. Animals que no mereixen acabar llençats i abandonats a la seva sort intentant sobreviure en un entorn desconegut i perillós. Sensibilitzem-nos, i no els fem víctimes dels nostres problemes.

Volar NATALIYA MELNYCHUK CATALÀ BÀSIC

urant la meva vida he viatjat molt. He estat a París amb el meu xicot (que ara és el meu marit) i va ser el viatge més romàntic. He anat a Tenerife, a Sèrbia (on hi va haver una guerra), a Moscou (i hi vaig visitar tots els museus famo-

sos)…

Un dia em vaig preguntar a mi mateixa quin lloc voldria visitar. La resposta va ser: el cel. Volar és el somni més perseguit per l’home. Volar en ala delta et produiria la sensació més autèntica del vol. Acaronar els núvols amb les mans, surant sobre la terra. Quina sort! Ara tinc un somni.

Curs 2012/2013

Per llepar-se els dits

Escudella i carn d’olla És el plat més antic de la cuina catalana i és considerat plat únic perquè amb el brou es fa una sopa com a primer plat, i les verdures i la carn se serveixen de segon plat. És el plat típic del dinar del dia de Nadal. CRISTINA COMPANY GES 1 (nit)

Passos per a l’elaboració de l’escudella: Primer pas: El dia anterior posem els cigrons en remull. Segon pas: Es renten totes les verdures i es reserven, així com la carn, ossos, etc.

Ingredients per al brou: - ½ kg de garró de vedella - ½ gallina o pollastre - un os de pernil - morro i orella de porc - una botifarra blanca i negra - una xirivia - ½ col - os del genoll de vedella - un xoriç - una pilota * - 2 pastanagues - 3 patates (grans) - api - un nap - 100 g de cigrons

Tercer pas: En una olla gran es posen a bullir la carn, la gallina, els ossos, el pernil, el morro i l’orella. Quan bullin, es treu l’escuma i s’hi afegeixen els cigrons. Quart pas: Es deixa bullir a foc lent durant una hora i mitja. Cinquè pas: Mentrestant, es prepara la pilota. Es tritura la carn i es pasta en un bol amb el julivert picat, la sal, el pebre, l’ou batut, l’all picat i el pa ratllat. Es fa una pilota allargada i es passa per la farina perquè quedi més compacte. Sisè pas: Passada l’hora i mitja, hi afegim les verdures i la pilota, i ho deixem mitja hora més a bullir.

Ingredients per la pilota: - 100 g de magre de porc - 100 g de cansalada - un ou - tres cullerades de julivert picat - farina - un gra d’all - dues cullerades de pa ratllat - sal - pebre

Setè pas: Finalment hi afegim les botifarres i el xoriç, i ho deixem bullir una mica més. Vuitè pas: Es cola el brou i s’utilitza per fer sopa de ﬁdeus i arròs.

Se serveix la sopa de primer plat, i la carn i les verdures, de segon. Es recomana prendre la sopa ben calenta!

El Ramadà i el seu plat típic: la harira Vull aprofitar l’espai que em brinda la revista de l’escola per explicar-vos una tradició religiosa del meu país: el Ramadà. Tots els musulmans hem de complir el novè mes de l’any lunar amb aquesta tradició, que consisteix a fer dejuni, deixar de fumar i no mantenir relacions sexuals des de la sortida del sol fins a la posta. Quan es fa fosc desapareixen aquestes prohibicions i el final del Ramadà se celebra amb una gran festa, l’Aid Firt. MOHAMED EL HAJOUI CATALÀ LLINDAR (nit)

El menjar més típic d’aquest mes és una sopa, la famosa harira. Normalment se serveix com a plat únic durant el Ramadà. També se serveix a la parella de nuvis l’endemà del seu casament. És una sopa boníssima i molt elaborada. Us en passo la recepta per si voleu provar de ferla a casa:

Talleu a daus petits carn de vedella i poseu-la a fregir en una cassola amb ceba i una mica de colorant. Afegiu-hi una mica de caldo de xai i un got d’aigua i deixeu que arrenqui el bull. Després afegiu-hi més aigua (aproximadament dos litres), el julivert, l’api, el coriandre, el tomàquet i els llegums (els cigrons i les llenties), i deixeu-ho bullir uns vint minuts més.

Poseu en remull, amb aigua freda i per separat, la nit abans, llenties i cigrons.

Al ﬁnal poseu-hi la pasta i deixeu-ho uns deu minuts a foc lent.

Talleu ben petit coriandre, api, julivert i peleu tres o quatre tomàquets.

Se sol acompanyar amb dàtils i ﬁgues, i s’aromatitza amb llimona.

Per llepar-se els dits

Curs 2012/2013

Amanida amb fruits secs IVAN RODRÍGUEZ GES 1 (nit)

Sarmale Receta típica de Rumania Hay muchas maneras de preparar el sarmale, dependiendo de la región de Rumania donde se haga. Se puede mezclar o substituir la carne de cerdo por la de pavo, de cordero o de pato. VERGINIA FRONEA CASTELLANO BÁSICO

Ingredientes (para 4 personas)

Ingredients per al brou: - Enciams variats (fulla de roure, verd...) - 1 Treviso™ - 2 patates - 3 pastanagues - 2 tomàquets - 8 tomàquets deshidratats en oli - 50 g de festucs - 50 g de nous - 50 g d’ametlles torrades

Per a la vinagreta: - 1 ceba - 1 cullerada de pasta de cacauet - oli verge extra - vinagre - sal

Com preparar-ho: Posa les patates a coure en una cassola amb aigua i una mica de sal durant 25 minuts. Pelales i talla-les a rodanxes. Pela els tomàquets, talla’ls a rodanxes. Pela les pastanagues

i talla-les en tires amb el pelador de verdures. Neteja les fulles dels enciams, escorreles i pica-les. Col·loca les rodanxes de patata en ﬁla al centre d’una font; als costats posa-hi les tires de pastanaga, seguides de l’enciam verd, les rodanxes de tomàquet i, per acabar, posa a banda i banda l’enciam de fulla de roure i el Treviso™. Finalment posahi els tomàquets deshidratats sobre les rodanxes de patata. Els tomàquets deshidratats es poden comprar secs o rehidratats i conservats en oli. Si els compreu secs, primer cal posar-los en remull amb un raig de vinagre durant 24 hores. Després s’escorren bé, s’hi afegeix oli ﬁns a cobrirlos i ja estaran llestos per menjar. Amaneix-ho abans de servir. Pica la ceba tendra i posa-la en un bol. Afegeix-hi l’oli, el vinagre i la cullerada de pasta de cacauet. Barreja-ho bé i salpebra-ho. Pica els festucs, les ametlles i les nous i col·loca-ho en una font perquè cadascú se’n serveixi al seu gust.

- una col - 8 cucharas soperas de vinagre - 1 o 1,5 kg de carne picada de cerdo y de vacuno - 3 cebollas grandes - 150 gramos de arroz - 1 manojito de eneldo - 1 ramita de cimbru - pimienta - sal - 3 hojas de laurel OPCIONAL - 4 cucharadas de tomate natural triturado - Vinagre o zumo de limón La col se puede conseguir ya envasada en salmuera. El cimbru se puede comprar en tiendas de productos rumanos (hay alguna

en Salt y en Sant Narcís), o substituirlo por orégano. Se deshoja la col, se hierven las hojas en agua con sal y vinagre o zumo de limón hasta que están tiernas. Unas se cortan en dos rectángulos y las otras se reservan. Se pica la cebolla, se sofríe y cuando empiece a dorarse, se añade el arroz y se refríe removiendo para que no se enganche. Se deja enfriar un poco, se mezcla con la carne picada y el eneldo picado, y se envuelven en las hojas de col rectangulares formando como caracolas, pero bien cerradas para que no se salga la mezcla. Se colocan las hojas de col reservadas en el fondo de una cazuela con los sarmales, y otra capa de hojas salpicadas con cimbru y cubiertas con agua y sal y zumo de limón, a fuego lento, unos quince minutos. Luego se pone al horno a 180º, de 2 a 3 horas.

Curs 2012/2013

Per llepar-se els dits

Curs 2012/2013

Per llepar-se els dits

Apunts

Curs 2012/2013

Anagrames NEUS COLLELL GES 2

Escriu les paraules que s’amaguen darrere de les paraules de la primera columna. Si cal, ajuda’t de les deﬁnicions que hi ha al costat. Exemple: “sou à ous”.

RIA

Fúria.

PIT

Fart.

COP

Quantitat petita.

SOC

Organisme humà o animal.

CAU

Part del cos de certs animals.

RAM

Porció d’aigua.

ROMA

Sentiment d’estimació.

MACA

Extremitat inferior.

LAPA

Objecte que serveix per recollir.

CASA

Sac gros.

MILLA

Estri per arreglar les ungles.

CAVA

Animal mamífer.

DOMA

Manera de vestir.

PARE

Fruita.

TERMES

Educador.

AMAGARAN

Joc de paraules.

LLUFA

Part d’una planta o d’un arbre.

BODA

Ingredient orgànic per a la terra.

___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________ ___________________

Solució dels anagrames: ira, tip, poc, cos, mar, amor, cama, pala, saca, llima, vaca, moda, pera, mestre, anagrama, fulla, adob Mínim Pobresa Benestar Política Ingressos Estadística Conﬂicte Capital Utilitat Economia

L N H S G B Y F V T A C I O W

L’astròleg Bernar Des

ÀRIES 21/03-20/04 Bon dia per fer bones amistats dins l’escola. Anima’t a fer el primer pas i parla moltíssim. TAURE 21/04-20/05 Et mereixes tenir un bon dia. Has treballat i estudiat moltíssim. Fes “campana”. Ningú t’ho tindrà en compte. BESSONS 21/05-21/06 Controla els teus impulsos. Les parets de l’escola no tenen la culpa de res. No les guixis. CRANC 22/06-22/07 Tens molta son. Arrossegues molt de cansament. Has perdut la nit anant de festa. Espavila’t o arribaràs tard a classe. LLEÓ 23/07-23/08 Avui, si tens algun examen a superar, t’anirà molt bé. Tremoleu, professors!

B H F U F X K N K T S N I E T

E O Y A T N L N E S B S X T M

O S F L H I G A O Q E S L C I

W P T L O V L G T R K O A I N

Y V R A I U J I P I V S T L I

T E D A D H S E T Y P S I F M

J D K P T I D I F A N E P N I

VERGE 24/08-23/09 Et costarà molt passar el dia. Els teus professors seran molt exigents amb tu. Vigila!

___________________

Trobeu totes les paraules relacionades amb el tema de la crisi

JOSÉ FLORES - ÀNGEL ZATARAIN GES 2

A S E R B O P A I M O N O C E

L’Horòscop

___________________

Mots encreuats Salari

V G X F O S S N T D T R A O R

A W Y E M L E T R O M G C C A

S X R Q K R I N I V S N Y R L

Z Q H I N Y F T E C W I Z M A

Y S L K B C K P I B A E W C S

K U P O L I V R X C T H Z L B

A W K Y J C H F T U A N Z L P

BALANÇA 24/09-23/10 Ets un bon equilibrista, però vigila de no caure de la cadira. Avui et passaràs el dia assegut estudiant. ESCORPIÓ 24/10-22/11 A vegades s’ha de fer un pas cap endavant. Envia-li un WhatsApp a la persona que s’asseu al teu costat i t’agrada. SAGITARI 23/11-21/12 Abandona el teu orgull. Els professors, normalment, sempre tenen raó. CAPRICORN 22/12-20/01 Avui toca anar d’excursió. Faràs una sortida molt interessant relacionada amb l’escola. Coneixeràs molta gent. AQUARI 21/01-18/02 Lluita per allò que vols aconseguir. Estudia molt. No val la pena copiar als exàmens. PEIXOS 19/02-20/03 No vulguis nedar entre dues aigües. Al final t’ofegaràs, perquè saps que només hi ha una resposta correcta a cada examen.