City to City Barcelona FAD Award 2013

Page 1


/Index/Índex/Índice /Presentations/Presentacions/Presentaciones

09

/Award organs/Òrgans del premi /Órganos del premio

17

/Finalists/Finalistes/Finalistas 2013 Achocalla/ Bolivia

33

/Educational and production shelter for young people at risk of social exclusion /Alberg educatiu i productiu per a joves amb risc d’exclusió social /Albergue educativo y productivo para jóvenes en riesgo de exclusión social

Atlanta/ United States

41

///BeltlLine

Birmingham/ United Kingdom

49

/Urban regeneration of the Summerfield district /Regeneració urbana del barri de Summerfield /Regeneración urbana del barrio de Summerfield

Buenos Aires/ Argentina

57

Cape Town/ South Africa /Mention/Menció/Mención

65

/Parque Donado Holmberg District /Barri Parque Donado Holmberg /Barrio Parque Donado Holmberg

///Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

Casablanca/ Morocco

73

Ciudad de México/ Mexico

81

/The tram comes to Casablanca /El tramvia arriba a Casablanca /El tranvía llega a Casablanca

/A humanist model for higher education /Un model humanista per a l’educació superior /Un modelo humanista para la educación superior


89

/Fast bus system in the historic centre of Mexico City /Sistema d’autobusos ràpids al centre històric de la ciutat de Mèxic /Sistema de autobuses rápidos en el centro histórico de la ciudad de México

Copenhagen/ Denmark

Index Índex Índice

Ciudad de Máxico/ Mexico

97

///Pocket Parks

Cuenca/ Ecuador

105

Cuenca/ Ecuador

113

Frederikshavn/ Denmark

121

/Revitalising the Historic Centre of Cuenca /Revitalització del centre històric de Cuenca /Revitalización del centro histórico de Cuenca

/Energy efficiency in artisan brick-making kilns /Eficiència energètica en forns de maons artesanals /Eficiencia energética en hornos de ladrillos artesanales

Gaza/ Palestine

129

Gaza/ Palestine

137

/Schools in the Desert /Escoles del desert /Escuelas del desierto

/Barcelona Peace Park and housing estate in the East Al-Nasser district /Barcelona Peace Park i urbanització del barri East Al-Nasser /Barcelona Peace Park y urbanización del barrio East Al-Nasser

Glasgow/ Scotland/ United Kingdom /Winner/Guanyador/Ganador

145

///Stalled Spaces

Jomala/ Finland

/District Heating and Biogas /Calefacció municipal i biogàs /Calefacción municipal y biogás

153

City to City Barcelona FAD Award

///Energy City


La Paz/ Bolivia

161

Lyon/ France

169

/Real Districts and Communities /Barris i Comunitats de Veritat /Barrios y Comunidades de Verdad

/Lyon Mobility Plan /Pla de Mobilitat de Lió /Plan de Movilidad de Lyon

Malmö/ Sweden /Mention/Menció/Mención

177

/Green Roofs and Stormwater Management /Sostres verds i gestió d’aigües pluvials /Techos verdes y gestión de aguas pluviales

Newcastle/ United Kingdom

185

/Towards a low-carbon economy /Cap a una economia baixa en carboni /Hacia una economía baja en carbono

New York/ United States

193

///PlaNYC

Noain. Valle de Elorz/ Spain

201

/Municipal ecological landscaping to take a municipality towards sustainability /Jardineria ecològica municipal transformadora d’un municipi cap a la sostenibilitat /Jardinería ecológica municipal transformadora de un municipio hacia la sostenibilidad

North Rhine – Westphalia/ Germany

209

///Emscher Park

San Francisco/ United States

217

///Farmers’ Markets

San José/ Costa Rica

225

/Urban Palettes in the Hospital District /Paletas Urbanas del districte Hospital /Paletas Urbanas del distrito Hospital

San Salvador/ El Salvador /Habitability Rescue of the Historic Centre of San Salvador /Rescat habitacional del centre històric de San Salvador /Rescate habitacional del centro histórico de San Salvador

233


241

///Song-pa Waterway

Sorocaba/ Brazil

249

/Sorocaba educational city – Sorocaba healthy city /Sorocaba, ciudad educadora – Sorocaba, ciudad saludable /Sorocaba, ciutat educadora – Sorocaba, ciutat saludable

Tecomatlán/ Mexico

Index Índex Índice

Seoul/ South Korea

257

/The effort of a village transformed into a city /L’esforç d’un poble convertit en ciutat /El esfuerzo de un pueblo convertido en ciudad

Vienna/ Austria

265

///Bike City

Wrocław/ Poland

273

/Regeneration of the Nadodrze district /Regeneració del barri de Nadodrze /Regeneración del barrio de Nadodrze

York/ United Kingdom

281

/Sustainable City /Ciutat Sostenible /Ciudad Sostenible

289 City to City Barcelona FAD Award

/Credits/Crèdits /Créditos


8


One of the traits shared by a good part of the projects entered, and which I would like to highlight, is in fact the collaboration between administrations, other public and private organisations and the citizens in general in carrying them out. Managing a city has always been a communal effort but, when it comes to successfully dealing with the changes faced by the contemporary city, a crucial factor is the shared accountability and joint effort of all public and private agents for the people’s common good and wellbeing. The experience of regenerating the district of Augustenborg, in Malmö, which has won a mention in these

Presentation Presentació Presentación Xavier Trias

In fact, regenerating and bringing a new dynamic to deprived areas of a city by re-naturalising them through environmental sustainability is another strategy shared by many of the cities participating in this edition of the City to City Award, and especially by the winner and the two recipients of the mention. Allotments and gardens in unused plots in Glasgow, green roofs in Malmö or productive allotments to provide jobs for people in difficulties in Cape Town exemplify the power of nature in a city’s progress and improvement of its quality of life. Innovation, adaptation, involvement and co-accountability, renaturalising… all these are values that stand out in the experiences entered in this edition of the City to City Awards. Values that Barcelona is actively promoting and which I encourage all participating cities to continue fostering in order to improve our cities and the lives of the people who live in them. Xavier Trias /Mayor of Barcelona

City to City Barcelona FAD Award

The unused sites of the city of Glasgow, for example, have been transformed into spaces of opportunity through an urban and social revitalising and dynamising process and, in many cases, the renaturalising of the city. The Stalled Spaces project, the winner of this prize, has magnificently made the most of an interim situation, a negative one in principle, to carry out an action that is transient in nature and involves the citizens to generate a very quick improvement in the community’s environment and life. Barcelona has also set out on a very similar path with the Pla BUITS (Gaps Plan), with around fifteen unused spaces that will be given a new dynamic by the city’s bodies over the next thee years.

awards, is a good example of this. Collaboration between City Hall, private businesses and neighbours has succeeded in transforming a previously problematic district into an asset for the city.

9

Cities play a crucial role in times of change. The dynamic of their people give them the capacity to quickly adapt to new circumstances and, in a joint effort, to find innovative solutions to economic and social challenges. This is demonstrated in the experiences entered this year for the City to City Award. They are projects that make the most of an adverse context to innovate and advance, with the final objective of improving people’s quality of life.


Les ciutats tenen un paper fonamental en moments de canvi. El dinamisme de la seva gent els dóna la capacitat d’adaptar-se ràpidament a les noves circumstàncies i de trobar, entre tots, solucions innovadores als reptes econòmics i socials. I així es demostra en les experiències presentades enguany en el premi City to City Barcelona FAD Award. Són projectes que aprofiten un context advers per innovar i progressar amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida de les persones.

10

Els solars en desús de la ciutat de Glasgow, per exemple, s’han transformat en espais d’oportunitat per a la revitalització urbana, la dinamització social i, en molts casos, la renaturalització de la ciutat. El projecte Stalled Spaces, guanyador del premi que ens ocupa, ha aprofitat magníficament bé una situació conjuntural, en principi negativa, per desenvolupar una acció basada en la temporalitat i en la implicació de la ciutadania que ha generat una millora molt ràpida de l’entorn i de la vida comunitària. Barcelona també ha iniciat aquest any un camí molt similar amb el Pla Buits, amb una quinzena d’espais en desús que seran dinamitzats per entitats de la ciutat durant els propers tres anys. Justament un dels trets que comparteixen bona part dels projectes presentats, i que voldria destacar, és la col·laboració entre les administracions, altres organitzacions públiques i privades i la ciutadania en general en el seu desenvolupament. La gestió de les ciutats ha estat sempre cosa de tots, però per afrontar satisfactòriament els canvis que experimenta la ciutat contemporània és fonamental la corresponsabilització i el treball conjunt de tots els agents, públics i privats, pel bé comú i el benestar de les persones. L’experiència de la regeneració del barri d’Augustenborg, a Mälmo, que ha rebut una menció del premi, n’és

un altre bon exemple. La col·laboració entre Ajuntament, empreses privades i veïns ha aconseguit convertir en un actiu de la ciutat un barri que en un altre moment havia estat problemàtic. La regeneració i la dinamització de zones deprimides de la ciutat a través de la renaturalització i la sostenibilitat ambiental són també una estratègia compartida per moltes de les ciutats participants en aquesta edició del premi City to City Barcelona FAD Award, i especialment per la guanyadora i les dues que han rebut menció. Horts i jardins en solars en desús a Glasgow, sostres verds a Mälmo o horts productius per inserir laboralment persones amb dificultats a Ciutat del Cap exemplifiquen la potència de la natura en el progrés i la millora de la qualitat de vida a les ciutats. Innovació, adaptació, implicació i corresponsabilització, renaturalització... són valors que destaquen en les experiències presentades en aquesta edició del premi City to City Barcelona FAD Award. Valors que Barcelona promou activament i que animo totes les ciutats participants a seguir fomentant per millorar les nostres ciutats i la vida de les persones que hi viuen. Xavier Trias

/Alcalde de Barcelona


Justamente una de las características que comparten buena parte de los proyectos presentados, y que es necesario destacar, es la colaboración entre las administraciones, otras organizaciones públicas y privadas y la ciudadanía en general en su desarrollo. La gestión de las ciudades ha sido siempre cosa de todos, pero para afrontar satisfactoriamente los cambios que experimenta la ciudad contemporánea es fundamental la corresponsabilización y el trabajo conjunto de todos los agentes, públicos y privados, por el bien común y el bienestar de las personas. La

Innovación, adaptación, implicación y corresponsabilización, renaturalización... son valores que destacan en las experiencias presentadas en esta edición del premio City to City Barcelona FAD Award. Valores que Barcelona promueve activamente y que animo a todas las ciudades participantes a seguir fomentando para mejorar nuestras ciudades y la vida de las personas que viven en ella. Xavier Trias

/Alcalde de Barcelona

Presentation Presentació Presentación Xavier Trias

La regeneración y la dinamización de zonas deprimidas de la ciudad a través de la renaturalización y la sostenibilidad ambiental son también una estrategia compartida por muchas de las ciudades participantes en esta edición del premio City to City Barcelona FAD Award, y especialmente por la ganadora y las dos que han recibido mención. Huertos y jardines en solares en desuso en Glasgow, techos verdes en Malmö o huertos productivos para insertar laboralmente a personas con dificultades en Ciudad del Cabo ejemplifican la potencia de la naturaleza en el progreso y la mejora de la calidad de vida en las ciudades.

City to City Barcelona FAD Award

Los solares en desuso de la ciudad de Glasgow, por ejemplo, se han transformado en espacios de oportunidad para la revitalización urbana, la dinamización social y, en muchos casos, la renaturalización de la ciudad. El proyecto Stalled Spaces, ganador del premio que nos ocupa, ha aprovechado magníficamente bien una situación coyuntural, en principio negativa, para desarrollar una acción basada en la temporalidad y en la implicación de la ciudadanía que ha generado una mejora muy rápida del entorno y de la vida comunitaria. Barcelona también ha iniciado este año un camino muy similar con el Pla Buits (Plan Vacíos), con una quincena de espacios en desuso que serán dinamizados por entidades de la ciudad durante los próximos tres años.

experiencia de la regeneración del barrio de Augustenborg, en Malmö, que ha recibido una mención del premio, es otro buen ejemplo. La colaboración entre Ayuntamiento, empresas privadas y vecinos ha conseguido convertir en un activo de la ciudad un barrio que en otro momento había sido problemático.

11

Las ciudades tienen un papel fundamental en momentos de cambio. El dinamismo de su gente les da la capacidad de adaptarse rápidamente a las nuevas circunstancias y de encontrar, entre todos, soluciones innovadoras a los retos económicos y sociales. Y así se demuestra en las experiencias presentadas este año en el premio City to City Barcelona FAD Award. Son proyectos que aprovechan un contexto adverso para innovar y progresar con el objetivo final de mejorar la calidad de vida de las personas.


12


The consolidation of the award is largely attributable to the indepth, information-gathering work performed by the scouts under wideranging and inclusive criteria. This fourth edition has received a hundred and seven entries that have had to be painstakingly assessed in an initial selection to provide the jury with a total shortlist of thirty-two entries that meet the conditions, feature a certain degree of coherence and also the natural – and desirable – diversity

As for this year’s award, the jury has valued the “acupuncture” and civic empowerment process of the Glasgow Stalled Spaces project that is filling up the involuntary gaps in the urban fabric, as part of a global project for revitalising the city of Glasgow. In regard to the mentions that have been awarded, they correspond, on one hand, to a food production system of small-scale urban allotments, yet one that is highly significant insofar as they provide work for unemployed mothers and grandmothers and places the accent on the need for healthy eating in Cape Town. The other mention corresponds to a district in Malmö that has resolved the flooding problem in a definitive manner that is highly reproducible in other places and involves the mixed management by private enterprise, City Hall and the citizens. Miquel Espinet /Chairman of the FAD

Presentation Presentació Presentación Miquel Espinet

The tremendous variety of content in the entries is, as we have said, a recurring feature and this is what makes this experience so valuable. Together with projects undertaken in endemically deprived areas in developing countries, we have received a multiplicity of entries from the developed world, which is now definitively and fundamentally preoccupied with environmental issues as a guarantee of a sustainable future.

City to City Barcelona FAD Award

The metropolis, it goes without saying, offers the greatest concentration of human wealth and is therefore a unique opportunity for applying multidisciplinary processes to address the inevitable problems that arise, not to mention the economic, climatic or political aspects that may have a bearing on its development and may even increase conflict. But above all the city is an array of people who move around, work, eat, consume culture and services and organise commercial exchanges and the education of its citizens. It thus appears that the application of multidisciplinary solutions and even sophisticated methodologies is the only possible route towards succeeding in harmoniously running such a complex habitat.

in projects that hail from all over the world. As in last year’s competition, the wealth of proposals has led the jury to award two mentions in addition to the prize.

13

The international City to City Award bestowed by Fostering Arts and Design in collaboration with Barcelona City Hall was founded in 2008 and its greater dissemination and prestige visibly consolidates it and leads to increased participation year after year. More than ever, in a society that continues to be chiefly committed to living in large urban conurbations, and given a globally complex economic situation such as the current one, it is important to make the most of the riches provided by the exchange of proposals between cities from all over the world that in some cases pursue their own survival and in all cases their improvement and evolution.


El premi internacional City to City, que atorga el Foment de les Arts i del Disseny en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va néixer l’any 2008 i la seva major difusió i prestigi el consolida visiblement i fa que augmenti la participació any rere any. Més que mai, en una societat que continua apostant majoritàriament per les grans concentracions urbanes i davant una conjuntura econòmicament tan globalment complicada com l’actual, cal treure partit de la riquesa que proporciona l’intercanvi de propostes entre ciutats de tot el món que busquen, en alguns casos, la pròpia supervivència i en tots la millora i l’evolució.

14

La metròpoli, no cal dir-ho, ofereix la màxima concentració de riquesa humana i, per tant, una oportunitat única d’aplicació de processos multidisciplinaris en la resolució dels problemes inevitables que comporta, sense parlar dels aspectes econòmics, climàtics o polítics, que poden influir en el desenvolupament o fins i tot augmentar els conflictes. Però, per sobre de tot, la ciutat és un conjunt de persones que es belluguen, treballen, mengen, consumeixen cultura i serveis i organitzen l’intercanvi comercial i la formació de la ciutadania. Per tant, l’aplicació de solucions multidisciplinàries i fins i tot de metodologies sofisticades sembla l’única via possible per aconseguir un funcionament harmònic en un hàbitat tan complex. La consolidació del premi es deu en gran part a la feina aprofundida de les antenes que treballen, amb criteri ampli i inclusiu, per recollir informació. En aquesta quarta convocatòria s’han rebut cent set propostes, que ha calgut valorar acuradament en una primera selecció per tal de proporcionar al jurat un total de trenta dues finalistes que compleixin les bases, presentin una certa coherència i també la diversitat natural —i desitjable— en projectes que

procedeixen d’arreu del món. Com en la convocatòria anterior, la riquesa de propostes ha dut el jurat a concedir dues mencions a més a més del premi. L’extrema varietat de continguts de les propostes es repeteix, com dèiem, i això és el que fa que l’experiència sigui molt valuosa. Al costat de treballs de zones endèmicament deprimides i dels països en vies de desenvolupament, es multipliquen les propostes del món desenvolupat, ja definitivament i bàsicament preocupat per qüestions mediambientals, enteses com a garantia de futur sostenible. Quant al premi d’enguany, el jurat ha valorat la proposta del procés “d’acupunctura” i empoderament ciutadà del projecte Stalled Spaces de Glasgow en què es completa d’alguna manera la trama urbana, omplint uns buits involuntaris, dintre d’un projecte global de revitalització de la ciutat de Glasgow. Pel que fa a les mencions atorgades, corresponen, d’una banda, a un sistema de producció d’aliments en horts urbans, a petita escala però molt significatiu en la mida en què proporciona feina a mares i àvies aturades i posa l’accent en la conveniència de menjar de forma saludable a Ciutat del Cap. L’altre menció correspon a un barri de Malmö que ha resolt un problema d’inundacions de forma definitiva i molt replicable en d’altres indrets, mitjançant la gestió mixta entre empreses privades, Ajuntament i ciutadania. Miquel Espinet

/President del FAD


La consolidación del premio es debida en gran parte al trabajo profundo de las antenas que trabajan, con criterio amplio e inclusivo, para recoger información. En esta cuarta convocatoria se han recibido ciento siete propuestas, que se han valorado cuidadosamente en una primera selección para proporcionar al jurado un total de treinta y dos finalistas que cumplan las bases, presenten una cierta coherencia y también la

En cuanto a las menciones otorgadas, corresponden, de un lado, a un sistema de producción de alimentos en huertos urbanos, a pequeña escala pero muy significativo en la medida que proporciona trabajo a madres y abuelas en situación de paro y pone el acento en la conveniencia de comer de forma saludable en Ciudad del Cabo (Suráfrica). La otra mención corresponde a un barrio de Malmö (Suecia) que ha resuelto un problema de inundaciones de forma definitiva, y que puede copiarse en otros sitios, mediante la gestión mixta entre empresas privadas, Ayuntamiento y ciudadanía. Miquel Espinet

/Presidente del FAD

Presentation Presentació Presentación Miquel Espinet

En cuanto al premio de este año, el jurado ha valorado la propuesta del proceso de «acupuntura» y empoderamiento ciudadano del proyecto Stalled Spaces de Glasgow, en que se completa en cierto modo la trama urbana rellenando unos vacíos involuntarios dentro de un proyecto global de revitalización de la ciudad de Glasgow.

City to City Barcelona FAD Award

La metrópolis, huelga decirlo, ofrece la máxima concentración de riqueza humana y, por tanto, una oportunidad única de aplicación de procesos multidisciplinarios en la resolución de los problemas inevitables que comporta, sin hablar de los aspectos económicos, climáticos o políticos, que pueden influenciar en el desarrollo o incluso aumentar los conflictos. Pero, por encima de todo, la ciudad es un conjunto de personas que se mueven, trabajan, comen, consumen cultura y servicios y organizan el intercambio comercial y la formación de la ciudadanía. Por tanto, la aplicación de soluciones multidisciplinares e incluso de metodologías sofisticadas parece la única vía posible para conseguir un funcionamiento armónico en un hábitat tan complejo.

diversidad natural —y deseable— en proyectos procedentes de todo el mundo. Como en la convocatoria anterior, la riqueza de propuestas ha llevado al jurado a conceder dos menciones además del premio. La extrema variedad de contenidos de las propuestas se repite, como decíamos, y esto es lo que hace que la experiencia sea muy valiosa. Junto a los trabajos de zonas endémicamente deprimidas y de los países en vías de desarrollo, se multiplican las propuestas del mundo desarrollado, ya definitiva y básicamente preocupado por cuestiones medioambientales, entendidas como garantía de futuro sostenible.

15

El premio internacional City to City, que otorga el Fomento de las Artes y del Diseño en colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona, nació en el año 2008 y su gran difusión y prestigio lo han consolidado visiblemente y hacen que aumente la participación año tras año. Más que nunca, en una sociedad que continúa apostando mayoritariamente por las grandes concentraciones urbanas y ante una coyuntura económica tan complicada globalmente como la actual, conviene sacar partido de la riqueza que proporciona el intercambio de propuestas entre ciudades de todo el mundo que buscan en algunos casos la propia supervivencia y en todos la mejora y la evolución.


/Award organs /Òrgans del premi /Órganos del premio

© Xavi Padrós

16

2013


17

City to City Barcelona FAD Award

Award organs Ă’rgans del premi Ă“rganos del premio


Council Consell Consejo 2013 The Council of the Award is the organ in charge of defining the theoretical and conceptual framework of the prize. It is formed by renowned personalities from Catalan civil society and its most notable functions are: proposing the Scouts, appointing the members of the Jury and ultimately awarding the prize to the winning candidature. El Consell del Premi és l’òrgan encarregat de definir el marc teòric i conceptual del premi. Està format per reconegudes personalitats de la societat civil catalana i destaquen entre les seves funcions: proposar Antenes, nomenar els membres del Jurat i atorgar, en darrera instància, el premi a la candidatura guanyadora.

18

El Consejo del Premio es el órgano encargado de definir el marco teórico y conceptual del premio. Está formado por reconocidas personalidades de la sociedad civil catalana y destacan entre sus funciones: proponer Antenas, nombrar a los miembros del Jurado y otorgar, en última instancia, el premio a la candidatura ganadora.


Bonaventura Clotet Barcelona, 1953 Medical doctor. Head of the HIV Unit and director of the “irsiCaixa Foundation” Retrovirology lab Metge. Cap de la Unitat de VIH i director del Laboratori de Retrovirologia «Fundació irsiCaixa» Médico. Jefe de la Unidad de VIH y director del Laboratorio de Retrovirología «Fundació irsiCaixa» www.irsicaixa.es www.flsida.org Manuel Delgado Barcelona, 1956 Professor of anthropology and accredited tenured professor at the University of Barcelona Professor d’antropologia i catedràtic a la Universitat de Barcelona Profesor de antropología y catedrático en la Universidad de Barcelona www.manueldelgadoruiz.blogspot.com.es Miquel Espinet Lleida, 1948 Architect and chairman of the FAD Arquitecte i president del FAD Arquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com Vicente Guallart València, 1963 Chief Architect of Barcelona City Hall Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat

Toni Miserachs Barcelona, 1942 Graphic designer and member of the FAD board Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD Miquel Molina Barcelona, 1963 Deputy Director of La Vanguardia Subdirector de La Vanguardia Subdirector de La Vanguardia www.lavanguardia.es Josep Mª Piqué Manresa, 1951 Doctor and General Manager of the Hospital Clínic of Barcelona Metge i Director General de l’Hospital Clínic de Barcelona Médico y Director General del Hospital Clínico de Barcelona www.hospitalclinic.org Pere Pujol Barcelona, 1942 Architect. Architects Without Frontiers (ASF) Arquitecte. Arquitectes sense Fronteres (ASF) Arquitecto. Arquitectos sin Fronteras (ASF) Antoni Ubach Barcelona, 1944 Architect. Full professor of architectural projects at the ETSAB. Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats Arquitecte. Professor titular de projectes arquitectònics a l’ETSAB. Espinet / Ubach, Arquitectes i Associats Arquitecto. Profesor titular de proyectos arquitectónicos en la ETSAB. Espinet / Ubach, Arquitectos y Asociados www.espinet-ubach.com

City to City Barcelona FAD Award

Jaume Barnada Barcelona, 1960 Doctor in architecture. Head of the City Projects Coordination Department for the Urban Habitat. Barcelona City Hall Doctor arquitecte. Director de Projectes d’Urbanisme del Departament d’Estratègia d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona Doctor arquitecto. Director de Proyectos de Urbanismo del Departamento de Estrategia de Hábitat Urbano del Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat

Kim Manresa Barcelona, 1960 Photojournalist. Contributor to various international institutions and foundations such as UNICEF and UNESCO Fotoperiodista. Col·laborador en diferents institucions internacionals i fundacions, com ara UNICEF i UNESCO Fotoperiodista. Colaborador en diferentes instituciones internacionales y fundaciones, como UNICEF y UNESCO

19

Jordi Badia Barcelona, 1961 Principal architect at BAAS Jordi Badia, SLP Arquitecte principal a BAAS Jordi Badia, SLP Arquitecto principal en BAAS Jordi Badia, SLP www.baas.cat/es

Council Consell Consejo

/Members/Membres/Miembros


Scouts Antenes Antenas 2013 The Scouts are persons, institutions or collectives who are acquainted with the reality of cities in the different geographical areas of the world. Their function, in keeping with the conditions of the prize, is to propose candidatures that are eligible for the award. Les Antenes són persones, institucions o col·lectius coneixedors de la realitat en matèria de ciutats de les diferents zones geogràfiques del món. La seva funció és, cenyint-se a les bases, proposar candidatures susceptibles de rebre el premi.

20

Las Antenas son personas, instituciones o colectivos conocedores de la realidad en materia de ciudades de las diferentes zonas geográficas del mundo. Su función es, ciñéndose a las bases, proponer candidaturas susceptibles de recibir el premio.


Mohammed Abdalfatah Al-Halabi Egipte, 1974 International Cooperation. Director of International Cooperation. Municipality of Gaza Cooperació Internacional. Director de Cooperació Internacional de la Municipalitat de Gaza Cooperación Internacional. Director de Cooperación Internacional en la Municipalidad de Gaza www.mogaza.org Indira Alvarez Hondures, 1973 Architect. She will coordinate the cultural heritage management project of the Community of Colosuca Arquitecta. Coordinadora del projecte de gestió del patrimoni cultural de la Mancomunidad Colosuca Arquitecta. Coordinadora del proyecto de gestión del patrimonio cultural de la Mancomunidad Colosuca www.mancomunidadcolosuca.org Verena Andreatta Curitiba, Brasil, 1957 Architect and urban planner. Secretary of Urban Planning and Mobility of Niterói. Brazil Arquitecta i urbanista. Secretaria d’Urbanisme i Mobilitat de Niterói (Brasil) Arquitecta y urbanista. Secretaria de Urbanismo y Mobilidad de Niterói, Brasil Pedro Azara París, França, 1955 Architect. Full Professor of Aesthetics at the UPCETSAB Arquitecte. Professor titular d’estètica a la UPCETSAB Arquitecto. Profesor titular de estética en la UPCETSAB www.tochoocho.blogspot.com Luis Diego Barahona San José, Costa Rica, 1978 Architect. Director of LDB Arquitectura Arquitecte. Director de LDB Arquitectura

Mikel Baztan Pamplona, Espanya, 1965 Forestry technician. Head of the gardening area and agenda 21. Town Hall of Noain-Valle de Elorz Tècnic forestal. Responsable de l’àrea de jardineria i agenda 21. Ajuntament de Noain-Valle de Elroz Técnico forestal. Responsable del área de jardinería y agenda 21. Ayuntamiento de Noain-Valle de Elorz www.noain.es Faïka Béjaoui Radès, Tunísia, 1954 Architect and urban planner. Director in charge of refurbishment and issuing construction permits for the Medina. Sauvegarde de la Médina de Tunis Association Arquitecta urbanista. Directora de la rehabilitació i els permisos de construcció de la medina de Tunis. Association de Sauvegarde de la Médina de Tunis Arquitecta urbanista. Directora de la rehabilitación y los permisos de construcción de la medina de Túnez. Association de Sauvegarde de la Médina de Tunis www.asmtunis.com Andac Erdem Cakir Istambul, Turquia, 1981 Geodesy Engineer. Research and Development Department of the Urban Transformation Management of the Metropolitan Municipality of Istanbul Enginyer en Geodèsia. Departament de Recerca i Desenvolupament de la Direcció de Transformació Urbana de la Municipalitat Metropolitana d’Istanbul Ingeniero en Geodesia. Departamento de Investigación y Desarrollo de la Dirección de Transformación Urbana de la Municipalidad Metropolitana de Estambul www.ibb.gov.tr Carles Casamor Barcelona, Catalunya (Espanya), 1957 Architect. Head of the Urban Projects Department of Urban Habitat. Barcelona City Hall Arquitecte. Cap del Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà. Ajuntament de Barcelona Arquitecto. Jefe del Departamento de Proyectos Urbanos de Hábitat Urbano. Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat Carlos Eleodoro Castillo Lima, Perú, 1959 Lawyer. President of the Shareholders’ Board and President of the Directorate of EMILIMA S.A. Advocat. President de la Junta d’Accionistes i president del Directori d’EMILIMA S.A. Abogado, Presidente de la Junta de Accionistas y Presidente del Directorio de EMILIMA S.A. www.emilima.com.pe

City to City Barcelona FAD Award

James Alexander Community Development. Manager of Housing and Urban Development. Atlanta BeltLine, Inc Desenvolupament de la comunitat. Gerent d’Habitatge i Desenvolupament Urbà. Atlanta BeltLine, Inc Desarrollo de la comunidad. Director de Habitage y Desarrollo Urbano. Atlanta BeltLine, Inc www.beltline.org

Arquitecto. Director de LDB Arquitectura www.ldbarquitectura.com

21

Yoanna Aguirre Pamplona, Espanya, 1984 Technical architect. Agustín Aguirre artistic glass workshop Arquitecta tècnica. Agustin Aquirre taller de vidre artístic Arquitecta técnica. Agustín Aguirre taller vidrio artístico www.agustinaguirre.com

Scouts Antenes Antenas

/Members/Membres/Miembros


Ismael Castro Usulután, El Salvador, 1944 Graduate in Business Administration. Executive Director of the Salvadoran Foundation for Development and Basic Housing, FUNDASAL Llicenciat en Administració d’Empreses. Director Executiu de la Fundació Salvadorenya de Desenvolupament i Habitatge Mínima, FUNDASAL Licenciado en Administración de Empresas.Director Ejecutivo de la Fundación Salvadoreña de Desarrollo y Vivienda Mínima, FUNDASAL www.fundasal.org.sv Seamus Connolly Paisley, Escòcia, 1970 Environmental Regeneration. Development Officer. Glasgow City Council Regeneració ambiental. Cap de Desenvolupament. Ajuntament de Glasgow Regeneración ambiental. Jefe de Desarrollo. Ayuntamiento de Glasgow w www.glasgow.gov.uk Ignacio Cruz Estado de Guerrero, Mèxic, 1966 Public accountant. Project coordinator. HG Group Comptador públic. Coordinador de projectes. Grup HG Contador público. Coordinador de proyectos. Grupo HG Etive Currie Senior Planner. Development & Regeneration Services at the Glasgow City Council. Lead Officer for the Glasgow City Test Site as part of the Scottish Government’s Equally Well Initiative. Planificadora senior. Serveis de Desenvolupament & Regeneraió de l’Ajuntament de Glasgow. Responsable del camp de proves de la ciutat de Glasgow com a part de la iniciativa de benestar equitatiu del govern escocès Planificadora senior. Servicios de Desarrollo & Regeneración del Ayuntamiento de Glasgow. Responsable del campo de pruebas de la ciudad de Glasgow como parte de la iniciativa de bienestar equitativo del gobierno escocés www.hsnplacemaker.com www.glasgow.gov.uk

22

Patrizia Di Monte Foggia, Itàlia, 1968 Professor of ETSA USJ. Principal, Gravalos & Dimonte Architects Professora a l’ETSAZ USJ. Gravalos & Dimonte Arquitectes Profesora en la ETSAZ USJ. Gravalos & Dimonte Arquitectos www.gravalosdimonte.wordpress.com Raimundo Espiau Cuenca, Equador, 1980 Head of the Heritage Programme. Spanish Embassy in Paraguay. Technical Cooperation Office – AECID Paraguay Responsable del Programa de Patrimoni. Ambaixada d’Espanya a Paraguay. Oficina Tècnica de Cooperació – AECID Paraguay Responsable del Programa de Patrimonio. Embajada de España en Paraguay. Oficina

Técnica de Cooperacion - AECID Paraguay Luz Fernandez Las Palmas de Gran Canaria, Espanya Architect. Full profesor at the University of Seville. Head of the TEP-238 IN-GENTES Research Group (Research into Generation of Territories). Head of the Cooperation Group of the US, Architecture, Territory and Health Arquitecta. Professora titular a la Universitat de Sevilla (US). Responsable del Grup d’Investigació TEP-238 IN-GENTES (Investigació en Generació de Territoris). Responsable del Grup de Cooperació Arquitectura, Territori i Salut de la US Arquitecta. Profesora titular en la Universidad de Sevilla (US). Responsable de Grupo de Investigación TEP-238 IN-GENTES (Investigación en Generación de Territorios). Responsable de Grupo de Cooperación Arquitectura, Territorio y Salud de la US www.ingentes.es www.rehabilitaciondebarrios.org Matteo Ferroni Perugia, Itàlia, 1973 Architect and video artist. President of the Board and Founder of eLand Arquitecte i videoartista. President de la junta i fundador d’eLand Arquitecto y videoartista. Presidente de la junta y fundador de eLand www.eland.org Rossana García Guatemala, 1975 Architect. Director at URBANÍSTICA- Public Space Workshop. Municipality of Guatemala Arquitecta. Directora a URBANÍSTICA- Taller d’Espai Públic. Municipalitat de Guatemala Arquitecta. Directora en URBANÍSTICA- Taller del Espacio Público. Municipalidad de Guatemala muniguate.com Kathrin Golda-Pongratz Augsburg, Alemanya, 1971 Architect, professor and urban researcher. Professor at the Ramon Llull and Pompeu Fabra universities in Barcelona and at the University of Applied Sciences in Frankfurt am Main. Arquitecta, professora i investigadora urbana. Professora a les universitats Ramon Llull i Pompeu Fabra a Barcelona i a la Universitat de Ciencies Aplicades a Frankfurt am Main. Arquitecta, profesora e investigadora urbana. Profesora en las universidades Ramon Llull y Pompeu Fabra en Barcelona y en la Universidad de Ciencias Aplicadas en Frankfurt am Main. Park Choon Hee Jinju-si Gyeongsangnam-do, Corea del Sud, 1954 Mayor of Songpa-gu Alcalde de Songpa-gu Alcalde de Songpa-gu www.songpa.go.kr Sara Hoeflich Colònia, Alemanya, 1962 Architect and urban planner. Director of the UCLG


Christopher Kennedy Professor. Department of Civil Engineering. University of Toronto Professor. Departament d’Enginyeria Civil. Universitat de Toronto Profesor. Departamento de Ingeniería Civil. Universidad de Toronto www.civ.utoronto.ca Tomas Kroyer Buenos Aires, Argentina, 1977 Graduate in International Relations and Master in European Studies. Managing Director of International Relations and Cooperation of the GCBA-Government of the Autonomous City of Buenos Aires Llicenciat en Relacions Internacionals i màster en Estudis Europeus. Director general de Relacions Internacionals i Cooperació del Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires Licenciado en Relaciones Internacionales y máster en Estudios Europeos. Director general de Relaciones Internacionales y Cooperación del Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires www.buenosaires.gob.ar/ internacionalesycooperacion Ximena Lazcano Municipal Autonomous Government of La Paz Govern Autònom Municipal de La Paz Gobierno Autónomo Municipal de La Paz www.lapaz.bo Thomas Lewis Coordinator of the Go Pedelec! project. Country manager Austria Coordinador del projecte Go Pedelec! Gerent a Àustria Coordinador del proyecto Go Pdedelec! Gerente en Àustria www.energieautark.at Chung-Chieh Lin Director. Urban Regeneration Office, Taipei City Director. Oficina de Regeneració Urbana, Taipei Director. Oficina de Regeneración Urbana, Taipei www.urstaipei.net

Scouts Antenes Antenas

Kim Manresa Barcelona, Catalunya (Espanya), 1960 Photojournalist. Contributor to various international institutions and foundations such as UNICEF and UNESCO Fotoperiodista. Col·laborador en diferents institucions internacionals i fundacions, com ara UNICEF i UNESCO Fotoperiodista. Colaborador en diferentes instituciones internacionales y fundaciones, como UNICEF y UNESCO José Luis Menéndez Guatemala, 1959 Director of the Eco-Museum of the Lake of Atitlan. Mankatitlan Association of Municipalities. Cultural Heritage Programme for Development, AECIDGuatemala Director de l’Ecomuseu del Llac d’Atitlan, Mancomunitat de Municipis Mankatitlan. Programa de Patrimoni Cultural per al Desenvolupament, AECID-Guatemala Director del Ecomuseo del Lago de Atitlán, Mancomunidad de Municipios Mankatitlán. Programa de Patrimonio Cultural para el Desarrollo, AECID-Guatemala www.ecomuseo.gua.gt Edward Miranda Director of External Relations. Cuenca City Hall Director de Relacions Externes. Alcaldia de Cuenca Director de Relaciones Externas. Alcaldía de Cuenca www.cuenca.gov.ec Gloria Molina Director of the Health and Social Action Area. Municipality of the City of Mendoza Directora de l’Àrea de Salut i Acció Social. Municipalitat de la Ciutat de Mendoza Directora del Área de Salud y Acción Social. Municipalidad de la Ciudad de Mendoza www.ciudaddemendoza.gov.ar Oscar Montiel Mèxic, 1978 Psychologist. Member of the Camina, Haz Ciudad collective Psicòleg. Membre del col·lectiu Camina, Haz Ciudad Psicólogo. Miembro del colectivo Camina, Haz Ciudad www.hazciudad.blogspot.com.es Luis Mozas Torredelcampo, Espanya Architect. Expert coordinator of the Heritage Programme for Development in Guatemala. AECID Arquitecte. Expert coordinador del Programa Patrimoni per al Desenvolupament a Guatemala.

City to City Barcelona FAD Award

Pablo Itzcovich Buenos Aires, Argentina, 1961 Architect and urban planner. Secretary for local strategic planning and local development Municipality of Morón. Arquitecte i urbanista. Secretari de planificació estratègica local i desenvolupament local. Municipi de Morón Arquitecto y urbanista. Secretario de planificación estratégica local y desarrollo local. Municipio de Morón www.moron.gov.ar

Josep M. Llop Lleida, Catalunya (Espanya), 1951 Architect, urban planner and professor. Director of the UNESCO Chair. University of Lleida Arquitecte, urbanista i professor. Director de la Càtedra UNESCO. Universitat de Lleida Arquitecto, urbanista y profesor. Director de la Cátedra UNESCO. Universidad de Lérida www.ceut.udl.cat

23

programme Arquitecta i urbanista. Directora del programa d’UCLG Arquitecta y urbanista. Directora del programa de UCLG uclg.org


AECID Arquitecto. Experto coordinador del Programa Patrimonio para el Desarrollo en Guatemala. AECID www.aecid.org.gt Anna Vicenza Nufrio Avellino, Itàlia, 1965 Architect. Researcher at “Marie Curie COFUND”. Polytechnic University of Madrid Arquitecta. Investigadora «Marie Curie COFUND». Universitat Politècnica de Madrid Arquitecta. Investigadora «Marie Curie COFUND». Universidad Politécnica de Madrid www2.aq.upm.es/Departamentos/Urbanismo/ institucional/investigacion-p/grupos Ramón Ojeda Mèxic, 1943 Doctor in public administration. Governor for Latin America. International Council of Environmental Law Doctor en Administració Pública. Governador per a l’Amèrica Llatina. Consell Internacional de Dret Ambiental Doctor en Administración Pública. Gobernador para América Latina. Consejo Internacional de Derecho Ambiental www.ojedaabogados.com www.i-c-e-l.org Haixiao Pan Shanghai, Xina, 1962 Professor. Department of Urban Planning, Tongji University. Chairperson, IVM China Professor. Departament de Planificació Urbanística. Universitat de Tongji. President d’IVM Xina Profesor. Departamento de Planificación Urbanístia, Universidad de Tongji. Presidente de IVM China Hellman Giovanni Pardo Chairman of the La Raíz Invertida foundation President de la fundació La Raíz Invertida Presidente de la fundación La Raíz Invertida www.laraizinvertida.com Henrique Parra Jundiaí, Brasil,1989 Social Scientist. Co-founder of De Cidade Democratica Científic social. Cofundador de Cidade Democratica Científico social. Cofundador de Cidade Democrática www.cidadedemocratica.org.br

24

Maria Victòria Planas Vilanova i la Geltrú, Catalunya (Espanya), 1958 Anthropologist specialising in development. Responsible for Latin America and a marker of the Evaluation Unit of the Catalan Fund for Cooperation in Development Antropòloga especialitzada en desenvolupament. Responsable d’Amèrica Llatina i referent de la Unitat d’Avaluació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament Antropóloga especializada en desarrollo. Responsable de América Latina y referente de la Unidad de Evaluación del Fondo Catalán de

Cooperación al Desarrollo www.fonscatala.org Ewa P. Porebska Varsòvia, Polònia Architect. Editor-in-Chief of Architektura Murator, polish architectural magazine. Vice-President of Murator, SA publishing house Arquitecta. Editora en cap d’Architektura Murator, revista polonesa d’arquitectura. Vicepresidenta de l’editorial Murator, SA Arquitecta. Editora jefa de Architektura Murator, revista polaca de arquitectura. Vicepresidenta de la editorial Murator, SA www.architektura.muratorplus.pl Robert Pressi Austrian Mobility Research. Coordinator of Eltis Recerca de mobilitat a Àustria. Coordinador d’Eltis Investigación de mobilidad en Áustria. Coordinador de Eltis www.fgm.at www.eltis.org Irene Quintáns Santiago de Compostel·la, Espanya, 1978 Architect and urban planner. Housing Secretary. Sao Paulo, Brazil Arquitecta urbanista. Secretaria d’Habitatge. São Paulo, Brasil Arquitecta urbanista. Secretaría de Vivienda. São Paulo, Brasil Alejandra Rodríguez Ramos Mejía, Argentina, 1958 Architect, specialist in Urban Planning. Head of Strategic Guidelines Area, Management of the Habitat-Technical Area, at the Institute of Urban, Environmental and Regional Development of the Municipality of Moreno Arquitecta, especialista en urbanisme. Responsable de l’Àrea de Lineament Estratègic, Gestió de l’Hàbitat, Àrea Tècnica, a l’Institut de Desenvolupament Urbà Ambiental i Regional del Municipi de Moreno Arquitecta, especialista en urbanismo. Responsable del Área de Lineamiento Estratégico, Gestión del Hábitat, Área Técnica, en el Instituto de Desarrollo Urbano Ambiental y Regional del Municipio de Moreno Andrija Rusan Zagreb, Croàcia, 1957 Architect. Oris, Rusan Arhitektura Arquitecte. Oris, Rusan Arhitektura Arquitecto. Oris, Rusan Arhitektura www.oris.hr Volker Schaffler Coordinator of UN HABITAT Best Practice Hub, Vienna. Project Manager of Smart City Vienna. Coordinador del Hub de Bones Pràctiques d’UN HABITAT, Viena. Director del projecte Smart City Viena. Coordinador del Hub de Buenas Prácticas de UN HABITAT, Viena. Director del proyecto Smart City


Teresa Tapada Barcelona,Catalunya (Espanya), 1965 Full professor at the Autonomous University of Barcelona Professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona Profesora titular en la Universidad Autónoma de Barcelona www.uab.cat

Marlene Silva Porto, Portugal, 1978 Higher Technician in Public Relations. Paredes Town Hall. Portugal Tècnica superior en Relacions Públiques. Ajuntament de Paredes, Portugal Técnica superior en Relaciones Públicas. Ayuntamiento de Paredes, Portugal www.cm-paredes.pt

Guillermo C Tella Buenos Aires, Argentina, 1965 Architect and Doctor in Urban Planning. Territorial Planning Arquitecte i doctor en Urbanisme. Ordenament Territorial Arquitecto y doctor en Urbanismo. Ordenamiento Territorial www.guillermotella.com

Rob Small Kitwe, Zàmbia, 1955 Community and family farming practitioner and mobilizer. Co-founder, co-director, resource mobilization manager. Abalimi Bezekhaya & Harvest of Hope Especialista en agricultura familiar i comunitària i mobilitzador. Cofundador, codirector, director de mobilització de recursos. Abalimi Bezekhaya & Harvest of Hope Especialista en agricultura familiar y comunitaria y movilizador. Cofundador, codirector, director de movilización de recursos. Abalimi Bezekhaya & Harvest of Hope www.abalimi.org.za www.harvestofhope.co.za

Safak Tercan Gaziantep, Turquia, 1970 Civil Engineer, Urban Mobility Planner. Head of the Environmental Dept in Gaziantep Metropolitan Municipality, Turkey Enginyer civil, planificador de mobilitat urbana. Cap del Departament de Medi Ambient de la Municipalitat Metropolitana de Gaziantep, Turquia Ingeniero civil, planificador de movilidad urbana. Jefe del Departamento de Medio Ambiente de la Municipalidad Metropolitana de Gaziantep, Turquía www.gaziantep-bld.gov.tr

María Elvira Stone Institutional Relations. City of Mendoza Relacions Institucionals. Ciutat de Mendoza Relaciones Institucionales. Ciudad de Mendoza www.ciudaddemendoza.gov.ar Nelson Javier Suazo Architect and master in Urban Social Management. Director of the Municipal Technical Office of the Historic Centre of Santa Rosa de Copán Arquitecte i màster en Gestió Social Urbana. Director de l’Oficina Tècnica Municipal del Centre Històric de Santa Rosa de Copán Arquitecto y máster en Gestión Social Urbana. Director de la Oficina Técnica Municipal del Centro Histórico de Santa Rosa de Copán www.santarosacopan.org Barbara Swift Washington, Estats Units, 1952 Landscape Architect and Urban Designer. Principal at Swift Company llc Arquitecta paisatgista i dissenyadora urbana. Directora a Swift Company llc Arquitecta paisajista y diseñadora urbana. Directora

Xavier Treviño Aquisgrà, Alemanya, 1972 Physicist and master in urban development. Director in Mexico. ITDP (Institute for Transportation and Development Policy) Físic i màster en Desenvolupament Urbà. Director a Mèxic de l’Institute for Transportation and Development Policy (ITDP) Físico y máster en Desarrollo Urbano. Director en México del Institute for Transportation and Development Policy (ITDP) www.itdp.mx www.itdp.org Emilio Vargas Guatemala, 1984 Architect. General Coordinator of Urban Management. URBANISTICA Metropolitan Corporation for Housing and Urban Development, Municipality of Guatemala Arquitecte. Coordinador general de Gestió Urbana. Urbanística. Empresa Metropolitana de Vivienda y Desarrollo Urbano. Municipalitat de Guatemala Arquitecto. Coordinador general de Gestión Urbana. Urbanística. Empresa Metropolitana de Vivienda y Desarrollo Urbano. Municipalidad de Guatemala www.muniguate.com

Scouts Antenes Antenas

Utpal Sharma Architect –Planner. Faculty of Planning & Public Policy, CEPT University,Ahmedabad Arquitecte urbanista. Facultat d’Urbanisme i Polítiques Públiques, CEPT, Universitat d’Ahmedabad (Índia) Arquitecto urbanista. Facultad de Urbanismo y Políticas Públicas, CEPT, Universidad de Ahmedabad (India)

City to City Barcelona FAD Award

en Swift Company llc www.swiftcompany.com

25

Viena. www.bestpractices.at


26

Álex J. Verdúguez Director of International and Institutional Relations. Municipal Autonomous Government of Cochabamba Director de Relacions Internacionals i Institucionals. Govern Autònom Municipal de Cochabamba Director de Relaciones Internacionales e Institucionales. Gobierno Autónomo Municipal de Cochabamba


27

City to City Barcelona FAD Award

Scouts Antenes Antenas


Jury Jurat Jurado The jury is the organ in charge of evaluating the candidatures submitted by the Scouts. It operates communally in accordance with the conditions of the prize, selects the shortlisted candidatures and submits to the Council its proposal for the winning candidature. El jurat és l’òrgan encarregat de valorar les candidatures presentades per les Antenes. Actua col·legiadament cenyint-se a les bases del premi, selecciona les candidatures finalistes i eleva al Consell la seva proposta de candidatura guanyadora.

28

El Jurado es el órgano encargado de valorar las candidaturas presentadas por las Antenas. Actúa colegiadamente ciñéndose a las bases del premio, selecciona las candidaturas finalistas y eleva al Consejo su propuesta de candidatura ganadora.


Miquel Espinet Lleida, 1948 Architect and chairman of the FAD Arquitecte I president del FAD Arquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com

Química i investigador del grup Sostenipra ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona Doctor. Profesor del Departamento de Ingeniería Química e investigador del grupo Sostenipra ICTA de la Universidad Autónoma de Barcelona www.uab.cat

Vicente Guallart València, 1963 Chief Architect of Barcelona City Hall Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto jefe del Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat

Suzanne Strum Nova York, EUA, 1959 Architect and co-director of the Metropolis Master in Architecture and Urban Culture Arquitecta i codirectora del Màster Metròpolis d’Arquitectura i Cultura Urbana Arquitecta y codirectora del Máster Metrópolis en Arquitectura y Cultura Urbana www.metropolis-bcn.org

Xavier Mayor Barcelona, 1960 Doctor in Biology. Expert in applied ecology and sustainability. Managing director. Xavier Mayor et al SL studio Doctor en Biologia. Expert en ecologia aplicada i sostenibilitat. Director gerent de l’Estudi Xavier Mayor et al. SL Doctor en Biología. Experto en ecología aplicada y sostenibilidad. Director gerente del Estudio Xavier Mayor et al. SL xaviermayor.blogspot.com.es www.e-xmf.com Toni Miserachs Barcelona, 1942 Graphic designer and member of the FAD board Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD Joan Rieradevall Barcelona, 1956 Doctor. Professor of the the Chemical Engineering Dept. and Researcher of the Sostenipra ICTA Group of the Autonomous University of Barcelona Doctor. Professor del Departament d’Enginyeria

City to City Barcelona FAD Award

Marta Llorente Girona, 1957 Doctor in architecture. Full profesor of the Department of Composition. ETSAB UPC Doctora arquitecta. Professora titular del Departament de Composició de l’ETSAB, UPC Doctora arquitecta. Profesora titular del Departamento de Composición de la ETSAB, UPC www.etsab.upc.edu

Marina Subirats Barcelona, 1943 Sociologist. Emeritus Professor of the Sociology Department of the UAB Sociòloga. Catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB Socióloga. Catedràtica emérita del Departamento de Sociología de la UAB www.uab.cat

29

Carles Llop Lleida, 1958 Doctor in architecture. Director of the urban planning and territorial development department of the UPC Doctor arquitecte. Director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC Doctor arquitecto. Director del Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio de la UPC www.ciutatmosaicterritorial.com www.jornetlloppastor.blogspot.com.es

Jury Jurat Jurado

/Members/Membres/Miembros


/Finalists /Finalistes /Finalistas

York/ UK

Sustainable City

Glasgow/ United Kingdom /WINNER Stalled Spaces

Newcastle/ UK

Towards a low-carbon economy

Birmingham/ UK

New York/ United States

Urban regeneration of the Summerfield district

PlaNYC

San Francisco/ US Farmers’ Markets

Noain. Valle de Elorz/ Spain Municipal ecological landscaping to take a municipality towards sustainability

Atlanta/ US BeltlLine

Casablanca/ Morocco The tram comes to Casablanca

Ciudad de México/ Mexico

Tecomatlán/ Mexico

A humanist model for higher education Fast bus system in the historic centre of Mexico City

The effort of a village transformed into a city

San Salvador/ El Salvador

Habitability Rescue of the Historic Centre of San Salvador

San José/ Costa Rica

Urban Palettes in the Hospital District

Cuenca/ Ecuador

Revitalising the Historic Centre of Cuenca Energy efficiency in artisan brick-making kilns

Achocalla/ Bolivia

La Paz/ Bolivia

Real Districts and Communities

Educational and production shelter for young people at risk of social exclusion

Sorocaba/ Brazil

Sorocaba educational city – Sorocaba healthy city

Buenos Aires/ Argentina Parque Donado Holmberg District


Frederikshavn/ Denmark Energy City

Jomala/ Finland District Heating and Biogas

Malmö/ Sweden

/MENTION Green Roofs and Stormwater

Copenhagen/ Denmark Pocket Parks

North Rhine – Westphalia/ Germany Emscher Park

Wrocław/ Poland

Regeneration of the Nadodrze district

Vienna/ Austria Bike City

Lyon/ France

Seoul/ South Korea

Lyon Mobility Plan

Gaza/ Palestine

Schools in the Desert Barcelona Peace Park and housing estate in the East Al-Nasser district

Cape Town/ South Africa /MENTION Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

Song-pa Waterway


Achocalla

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Yoanna Aguirre

Š ASF - Fundacion EFEL

32

Ach


33

City to City Barcelona FAD Award

Achocalla


Achocalla 13,118 inahb., Bolivia

Educational and production shelter for young people at risk of social exclusion

34

English

The main objective of the project is the construction of 5 shelters for young people aged between 12 and 18 years who live in the same penitentiaries where their parents are serving their sentence. The execution is generating considerable financial and social gains for the community, particularly for the 30 women who are in charge of building the shelters using the eco-friendly super-adobe technique.


The construction of the 5 shelters will benefit young people between 12 and 18 years of age, who will in turn have received occupational training to allow them to suitably reintegrate into society. Indirectly, the families of the young people will be favoured by this project in the sense that they

Achocalla

The construction of each shelter is undertaken by 10 women from the community who have previously been trained in the Super-adobe technique, through which at the end of the project there will be 50 families who have indirectly benefited from its implementation, i.e. a total of 400 persons. 5 bricklayers have been hired for the construction of each one of the shelters, which adds 25 beneficiaries as a whole from the project, and 200 indirect beneficiaries if we add their families. A modest project with an austere budget is therefore having a not insignificant economic and social impact on the members of the community of Alto Cañuma. More information: www.silviaalvarezweb.com.ar www.fundacionefel.org

City to City Barcelona FAD Award

The execution of the project, which has been supported by Architects Without Frontiers, has made it possible to launch human development policies aimed at improving the social and economic situation of Bolivian women. Through their involvement in this project, the participating women have had the occasion of training in a new construction technique and to thus acquire a working tool for the future. At psycho-social level, the project has allowed them to empower and organise themselves and to feel useful and valued beyond their strictly domestic work. In consequence, in addition to any economic benefits that these women have obtained through their own work, there is a motivational and self-esteem dimension that it is important to highlight as a key factor in the project’s success.

will no longer have to assume their maintenance costs. The purchase of a van has led to 30 families living in the vicinity of the foundation being supplied with water. These families are comprised of an average of 2 adults and 6 children, which means that this investment in the vehicle improves the quality of life of 240 of the community’s neighbours, of 20 sheltered children and their 5 tutors. In total, the number of people directly benefiting from this purchase amounts to 265.

35

This social intervention project was launched in May 2012 and will be completed in May 2013. The construction of educational shelters and vocational schools responds to the general need to provide job outlets for young people at risk of social exclusion. Moreover, and more particularly, the shelters have been conceived owing to the urgency to give decent housing and rehabilitation possibilities to the children of Bolivia’s prisoners and to orphans or abandoned children in the community of Achocalla. In parallel to the shelters, farmyards and greenhouses are also being built for self-supply, together with infrastructures for better access to water for the whole population of the municipality.


Achocalla 13.118 hab., Bolivia

Alberg educatiu i productiu per a joves amb risc d’exclusió social

36 33

Català

L’objectiu principal d’aquest projecte és la construcció de 5 albergs per a joves entre 12 i 18 anys que viuen als mateixos centres penitenciaris on els seus pares estan empresonats. L’execució del projecte permet generar importants guanys econòmics i socials per a la comunitat, particularment per a les 30 dones que s’encarreguen de construir-los mitjançant la tècnica ecològica del superadobe.


La construcció dels 5 albergs beneficiarà joves entre 12 i 18 anys, que alhora hauran rebut formació ocupacional per poder reintegrarse convenientment a la societat. Indirectament, les famílies dels joves es veuran afavorides per aquest projecte, en el sentit que ja no hauran de fer-se càrrec de les seves

Achocalla

L’edificació de cada alberg és a càrrec de 10 dones de la comunitat prèviament formades en la tècnica del superadobe, amb la qual cosa al final del projecte hi haurà 50 famílies indirectament beneficiades per la seva aplicació, és a dir, un total de 400 persones. En la construcció de cadascun dels albergs també s’han contractat 5 paletes, la qual cosa suma 25 beneficiaris per al conjunt del projecte, i 200 beneficiaris indirectes si comptem les seves famílies. Es tracta, per tant, d’un projecte modest que amb un pressupost auster té un impacte econòmic i social gens menyspreable per als membres de la comunitat d’Alto Cañuma. Més informació: www.silviaalvarezweb.com.ar www.fundacionefel.org City to City Barcelona FAD Award

L’execució del projecte, que ha tingut el suport d’Arquitectes sense Fronteres, ha permès de posar en marxa polítiques de desenvolupament humà orientades a millorar la situació social i econòmica de les dones bolivianes. A través de la seva implicació en aquest projecte, les dones participants han tingut l’ocasió de formar-se en una nova tècnica de construcció i adquirir, així, una eina de treball per al futur. En l’àmbit psicosocial, el projecte els ha permès d’apoderar-se, organitzarse i sentir-se útils i valorades fora de la feina estrictament domèstica. Conseqüentment, més enllà dels beneficis econòmics que aquestes dones han obtingut pel seu propi treball, hi ha una dimensió motivacional i d’autoestima que és important d’assenyalar com a factor clau de l’èxit del projecte.

despeses de manutenció. La compra d’una furgoneta ha servit per proveir d’aigua les 30 famílies que viuen a la rodalia de la fundació. Aquests nuclis familiars estan formats per una mitjana de 2 adults i 6 nens, de tal manera que amb aquesta inversió automobilística es millora la qualitat de vida de 240 veïns de la comunitat, dels 20 nens albergats i dels seus 5 tutors. En total, el nombre de persones beneficiades directament per aquesta compra puja a 265.

37

Aquest projecte d’intervenció social es va iniciar el maig de 2012 i estarà enllestit el maig de 2013. La construcció d’albergs educatius i escoles d’oficis respon a la necessitat general de donar sortides laborals als joves amb risc d’exclusió social. D’altra banda, i més particularment, els albergs s’han concebut per la urgència de donar una llar digna i possibilitats de reinserció als fills dels presos de Bolívia i als nens orfes o abandonats de la comunitat d’Achocalla. Paral·lelament als albergs, també s’estan construint corrals i hivernacles per a l’autoabastiment, així com infraestructures perquè tota la població del municipi pugui tenir un millor accés a l’aigua.


Achocalla 13.118 hab., Bolivia

Albergue educativo y productivo para jóvenes en riesgo de exclusión social

38

Castellano

El objetivo principal del proyecto es la construcción de 5 albergues para jóvenes entre 12 y 18 años que viven en los mismos centros penitenciarios donde sus padres cumplen prisión. La ejecución está permitiendo generar importantes ganancias económicas y sociales para la comunidad, particularmente para las 30 mujeres que se encargan de la construcción de los albergues mediante la técnica ecológica del superadobe.


La construcción de los 5 albergues beneficiará a jóvenes entre 12 y 18 años, que a su vez habrán recibido formación ocupacional para poder reintegrarse convenientemente en la sociedad. Indirectamente, las familias de los jóvenes se verán favorecidas

Achocalla

La edificación de cada albergue está a cargo de 10 mujeres de la comunidad previamente formadas en la técnica del superadobe, con lo cual al final del proyecto habrá 50 familias indirectamente beneficiadas por su aplicación, es decir, un total de 400 personas. En la construcción de cada uno de los albergues se ha contratado a 5 albañiles, lo que suma 25 beneficiarios por el conjunto del proyecto, y 200 beneficiarios indirectos si contamos sus familias. Se trata, por lo tanto, de un proyecto modesto que con un presupuesto austero está teniendo un impacto económico y social nada despreciable para los miembros de la comunidad de Alto Cañuma. Mas información: www.silviaalvarezweb.com.ar www.fundacionefel.org

City to City Barcelona FAD Award

La ejecución del proyecto, que ha contado con el apoyo de Arquitectos sin Fronteras, ha permitido poner en marcha políticas de desarrollo humano orientadas a mejorar la situación social y económica de las mujeres bolivianas. A través de su implicación en este proyecto, las mujeres participantes han tenido la ocasión de formarse en una nueva técnica de construcción y adquirir, así, una herramienta de trabajo para el futuro. En el ámbito psicosocial, el proyecto les ha permitido apoderarse, organizarse y sentirse útiles y valoradas fuera del trabajo estrictamente doméstico. Consecuentemente, más allá de los beneficios económicos que estas mujeres han obtenido por su propio trabajo, hay una dimensión motivacional y de autoestima que es importante señalar como factor clave del éxito del proyecto.

por este proyecto, en el sentido de que ya no tendrán que hacerse cargo de sus gastos de manutención. La compra de una furgoneta ha servido para abastecer de agua a las 30 familias que viven en las cercanías de la fundación. Estos núcleos familiares están formados por una media de 2 adultos y 6 niños, de tal manera que con esta inversión automovilística se mejora la calidad de vida de 240 vecinos de la comunidad, de los 20 niños albergados y de sus 5 tutores. En total, el número de personas beneficiadas directamente por esta compra asciende a 265.

39

Este proyecto de intervención social se inició en mayo de 2012 y estará listo en mayo de 2013. La construcción de albergues educativos y escuelas de oficios responde a la necesidad general de dar salidas laborales a los jóvenes en riesgo de exclusión social. Por otra parte, y más particularmente, los albergues se han concebido por la urgencia de dar un hogar digno y posibilidades de reinserción a los hijos de los presos de Bolivia y a los niños huérfanos o abandonados de la comunidad de Achocalla. Paralelamente a los albergues, también se están construyendo corrales e invernaderos para el autoabastecimiento, así como infraestructuras para un mejor acceso al agua para toda la población del municipio.


Atlanta

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por James Alexander

Š Atlanta BeltLine

40

Atl


41

City to City Barcelona FAD Award

Atlanta


Atlanta 4,750,000 inahb., United States

BeltLine

42

English

The Atlanta BeltLine is an ambitious urban reconstruction project that has led to the transformation of the capital of the state of Georgia, United States. The project, which recovers the spaces of the old railway corridors, has favoured population growth and the city’s economic development. New traffic routes, parks and an extensive network of trails are some of the actions undertaken.


One of the main objectives of the Atlanta BeltLine is to change the way in which people and businesses live in and make use of the city. In a country struggling with obesity, people are beginning to use these new spaces to travel on foot and bicycle to school or to work. Residents have organised athletic events such as the " BeltLine Running Series" and several organisations have created the "Art of the BeltLine " project, a public art programme located in these spaces. In parallel, there is an increasing number of construction companies that are recovering the vacant lands and industrial spaces situated in the proximity of the corridors. Since the year 2005, more than a billion dollars has already been invested in remodelling projects. This is a very notable and extraordinarily positive fact in a region that in the previous decade grew mainly in suburban areas. Calculations indicate

Atlanta

The project was launched in 2005 and has its origins in an initiative by Ryan Gravel, a student who headed a grassroots movement to support the project. Later the city of Atlanta established an incremental taxation mechanism to finance it. The Atlanta BeltLine organisation was created to implement the project. To date more than 30 million dollars in private funding have been raised. More information: www.beltline.org

City to City Barcelona FAD Award

To date three new parks and up to five miles of trails have been created, which the city’s inhabitants are already using and appreciate greatly. The section known as Trail Eastside was completed in the autumn of 2012 and has become the most highly used per mile in the city of Atlanta. As part of this ambitious project, the city’s green surface space will be expanded by up to 40% and the forecast is that railway traffic in the city will grow by 47%.

that up to 48,000 jobs may have been generated during construction and 30,000 permanent jobs after completion.

43

The Atlanta BeltLine is one of the most important urban reconstruction projects in the United States. It has led to the transformation of the city of Atlanta, providing a sustainable infrastructure framework that will favour population growth and economic development. Among the various projects included in the initiative is the creation of 22 kilometres of new traffic routes, 33 kilometres of trails, 1,300 hectares of new parks and 5,600 affordable housing units. All of these actions have been undertaken in the proximities of the abandoned railway corridors.


Atlanta 4.750.000 hab., Estats Units

BeltLine

44

Català

L’Atlanta BeltLine és un ambiciós projecte de reconstrucció urbana que ha servit per transformar la capital de l’estat de Geòrgia als Estats Units. El projecte, que recupera els espais dels antics corredors ferroviaris, ha afavorit el creixement de la població i el desenvolupament econòmic de la ciutat. Noves vies per al trànsit, parcs i una extensa xarxa de camins són algunes de les accions realitzades.


Un dels objectius principals de l’Atlanta BeltLine és canviar la forma en què les persones i les empreses viuen i fan servir la ciutat. En un país que lluita contra l’obesitat, la gent ja està començant a utilitzar aquests nous espais per desplaçar-se a peu i amb bicicleta per anar a l’escola o a la feina. Els residents han organitzat esdeveniments atlètics, com les BeltLine Running Series, i diverses organitzacions han creat el projecte Art of the BeltLine, un programa d’art públic ubicat en aquests mateixos espais. Paral·lelament, cada vegada hi ha més empreses constructores que estan recuperant les terres ermes i els espais industrials situats a les proximitats dels corredors. Des de l’any 2005, ja s’han invertit més de

Atlanta

El projecte va néixer l’any 2005 i té l’origen en la iniciativa de Ryan Gravel, un estudiant que va liderar un moviment ciutadà per donar suport al projecte. Posteriorment, la ciutat d’Atlanta va establir un mecanisme de tributació incremental per finançar-lo. L’organització Atlanta BeltLine va ser creada per dur a terme el projecte. Fins ara s’han recaptat més de 30 milions de dòlars en fons privats. Més informació: www.beltline.org

City to City Barcelona FAD Award

Fins ara s’han creat tres nous parcs i fins a vuit quilòmetres de camins que els habitants de la ciutat ja fan servir i valoren molt positivament. El tram conegut com Trail Eastside es va completar la tardor de 2012 i s’ha convertit en el camí més utilitzat per milla de la ciutat d’Atlanta. En el marc d’aquest ambiciós projecte, la superfície verda de la ciutat es veurà ampliada fins a un 40 % i es preveu que el trànsit ferroviari de la ciutat creixerà en un 47 %.

mil milions de dòlars en projectes de remodelació. Aquest fet és molt notable i extraordinàriament positiu en una regió que durant la dècada passada va créixer principalment a les àrees suburbials. Els càlculs indiquen que s’hauran generat fins a 48.000 llocs de treball durant la construcció i 30.000 llocs de treball permanents després.

45

L’Atlanta BeltLine és un dels projectes de reconstrucció urbana més importants dels Estats Units. Ha servit per transformar la ciutat d’Atlanta proporcionant un marc infraestructural sostenible que afavorirà el creixement de la població i el desenvolupament econòmic. Entre els diversos projectes que inclou la iniciativa hi ha la creació de 22 quilòmetres de noves vies per al trànsit, 33 quilòmetres de camins, 1.300 hectàrees de nous parcs i 5.600 unitats d’habitatge assequible. Totes aquestes accions s’han realitzat en les proximitats dels corredors ferroviaris abandonats.


Atlanta 4.750.000 hab., Estados Unidos

BeltLine

46

Castellano

El Atlanta BeltLine es un ambicioso proyecto de reconstrucción urbana que ha servido para transformar la capital del estado de Georgia, Estados Unidos. El proyecto, que recupera los espacios de los antiguos corredores ferroviarios, ha favorecido el crecimiento de la población y el desarrollo económico de la ciudad. Nuevas vías para el tráfico, parques y una extensa red de caminos son algunas de las acciones realizadas.


Uno de los principales objetivos del Atlanta BeltLine es cambiar la forma en que las personas y las empresas viven y utilizan la ciudad. En un país que lucha contra la obesidad, la gente ya está empezando a utilizar estos nuevos espacios para desplazarse a pie y en bicicleta de camino a la escuela o al trabajo. Los residentes han organizado eventos atléticos, como las BeltLine Running Series, y diversas organizaciones han creado el proyecto Art of the BeltLine, un programa de arte público ubicado en estos mismos espacios. Paralelamente, cada vez hay más empresas constructoras que están recuperando las tierras baldías y los espacios industriales situados en

Atlanta

El proyecto nació en 2005 y tiene su origen en la iniciativa de Ryan Gravel, un estudiante que lideró un movimiento ciudadano para apoyar el proyecto. Posteriormente, la ciudad de Atlanta estableció un mecanismo de tributación incremental para financiarlo. La organización Atlanta BeltLine fue creada para llevar a cabo el proyecto. Hasta el momento se han recaudado más de 30 millones de dólares en fondos privados. Mas información: www.beltline.org

City to City Barcelona FAD Award

Hasta el momento se han creado tres nuevos parques y un total de ocho kilómetros de caminos que los habitantes de la ciudad ya usan y valoran muy positivamente. El tramo conocido como Trail Eastside fue completado en el otoño de 2012 y se ha convertido en el camino más utilizado por milla de la ciudad de Atlanta. En el marco de este ambicioso proyecto, la superficie verde de la ciudad se verá ampliada hasta un 40 % y se prevé que el tráfico ferroviario de la ciudad crecerá en un 47 %.

las proximidades de los corredores. Desde el año 2005, ya se han invertido más de mil millones de dólares en proyectos de remodelación. Este hecho es muy notable y extraordinariamente positivo en una región que durante la década pasada creció principalmente en las áreas suburbiales. Los cálculos indican que se habrán generado hasta 48.000 puestos de trabajo durante la construcción y 30.000 puestos de trabajo permanentes después.

47

El Atlanta BeltLine es uno de los proyectos de reconstrucción urbana más importantes de los Estados Unidos. Ha servido para transformar la ciudad de Atlanta proporcionando un marco infraestructural sostenible que favorecerá el crecimiento de la población y el desarrollo económico. Entre los diversos proyectos que incluye la iniciativa está la creación de 22 kilómetros de nuevas vías para el tránsito, 33 kilómetros de caminos, 1.300 hectáreas de nuevos parques y 5.600 unidades de vivienda asequible. Todas estas acciones se han realizado en las proximidades de los corredores ferroviarios abandonados.


Birmingham

48

Bhm

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi SecretarĂ­a del Premio


49

City to City Barcelona FAD Award

Birmingham


Birmingham 1,074,300 inhab., United Kingdom

Urban regeneration of the Summerfield district

50

English

Summerfield is a Birmingham district characterised by the multicultural nature of its inhabitants and by high poverty rates. In recent years the City Hall and some local organisations have worked jointly with the district’s residents to implement actions that have considerably improved the energy efficiency of the installations of the homes and have reduced poverty.


The project has developed an employment and training strategy that has involved the community as a whole. By making the most of the need to undertake installation works for the different devices in the homes, employment opportunities have been created for the district’s citizens. This strategy has been a success in fostering and development the spirit of cooperation to confront social conflict. The Summerfield urban transformation project emerges as a learning tool for future investment and regeneration strategies in other British cities. It is undoubtedly an

Birmingham

The project’s success has been confirmed by an independent assessment undertaken by Sheffield University in 2008. The university highlights the positive environmental effects, both in regard to the practical measures adopted and to the influence achieved on residents’ attitudes towards energy consumption, recycling and water conservation. It is estimated that energy savings in the homes that have received new installations amount to 35%. The great originality of the Summerfield urban regeneration project lies in having achieved a double objective in a single action strategy: an objective of a social type, such as fighting poverty, and the ecological one of raising awareness of nature. More information: www.family-housing.co.uk www.birmingham.gov.uk

City to City Barcelona FAD Award

One of the priority interventions was aimed at improving the districts, reforming the housing, installing solar panels to generate domestic hot water (DHW) and supporting educational and social activities. The installation of this kind of panel in more than 300 homes has led to a significant reduction in the fuel bill for many families. In other homes different technologies have been incorporated, such as photovoltaic solar panels –which are those that generate electricity– greywater recycling systems, high-performance home insulation with recycled paper, kitchens made from recycled materials, low-consumption lighting devices, high energy-efficiency boilers or water-saving systems.

example of ecological regeneration as a practical route to fighting against global heating problems and to improving local aspects such as social conflict and poverty, and one that lends itself to be copied by other communities.

51

The district of Summerfield has some of the highest poverty rates in the United Kingdom and as a consequence a large part of its inhabitants has intensely suffered what is called energy poverty, i.e. the financial difficulties in accessing, for example, a basic need such as heating. This urban regeneration project has succeeded in substantially reducing the price of the population’s access to energy sources, improving the degree of efficiency and reducing the high pollution levels.


Birmingham 1.074.300 hab., Regne Unit

Regeneració urbana del barri de Summerfield

52

Català

Summerfield és un barri de Birmingham caracteritzat per la multiculturalitat del seus habitants i per uns elevats índexs de pobresa. En els últims anys, l’Ajuntament de la ciutat i altres organitzacions locals han treballat conjuntament amb els residents del barri per tal d’oferir un ventall d’accions que han millorat considerablement l’eficiència energètica de les instal·lacions i han reduït la pobresa.


El projecte ha desenvolupat una estratègia d’ocupació i de formació que ha involucrat el conjunt de la comunitat. Aprofitant la necessitat de dur a terme obres d’instal·lació dels diferents dispositius a les llars, s’han creat oportunitats d’ocupació que han estat aprofitades pels ciutadans del barri. Aquesta estratègia ha estat un èxit a l’hora de fomentar i desenvolupar l’esperit de cooperació per afrontar la conflictivitat social. Com a fet destacat i experiència extrapolable a altres ciutats, el projecte de transformació urbana de

Birmingham

L’èxit del projecte s’ha vist confirmat per una avaluació independent que va dur a terme la Universitat de Sheffield l’any 2008. La Universitat destaca els efectes ambientals, tant pel que fa a les mesures pràctiques adoptades com per la influència sobre les actituds del residents respecte al consum d’energia, el reciclatge i la conservació de l’aigua. S’estima, per exemple, que l’estalvi d’energia en les llars que han gaudit de les noves instal·lacions ha estat del 35 %. La gran originalitat del projecte de regeneració urbana de Summerfield és que ha aconseguit un doble objectiu en una mateixa estratègia d’actuació: una finalitat de tipus social, com la lluita contra la pobresa, i un objectiu ecològic i curós amb la natura. Més informació: www.family-housing.co.uk www.birmingham.gov.uk City to City Barcelona FAD Award

Una de les intervencions prioritàries s’ha orientat a la millora dels barris reformant els habitatges, instal·lant panells solars per generar aigua calenta sanitària (ACS) i donant suport a activitats educatives i socials. La instal·lació d’aquest tipus de panells en més de 300 llars ha permès una reducció significativa de les factures de combustible per a moltes famílies. En altres llars s’han incorporat tecnologies diferents, com els panells solars fotovoltaics —que són els que generen electricitat—, els sistemes de reciclatge d’aigües grises, l’aïllament d’alt rendiment de la llar amb paper reciclat, les cuines formades a partir de materials reciclats, els dispositius d’enllumenat de baix consum, les calderes d’alta eficiència energètica o els sistemes d’estalvi d’aigua.

Summerfield emergeix com a una eina d’aprenentatge per a les futures estratègies d’inversió i regeneració en altres ciutats britàniques. És, sens dubte, un exemple de regeneració ecològica perfectament imitable en altres ciutats, una via pràctica per lluitar contra els problemes d’escalfament global millorant aspectes locals com la conflictivitat social i la pobresa.

53

El barri de Summerfield té uns dels índexs de pobresa més elevats del Regne Unit i, conseqüentment, bona part dels seus habitants han patit amb intensitat l’anomenada pobresa energètica, és a dir, les dificultats econòmiques per accedir, per exemple, a una necessitat bàsica com la calefacció. Aquest projecte de regeneració urbana ha aconseguit abaratir substancialment l’accés de la població a les fonts energètiques millorant el grau d’eficiència i reduint els elevats nivells de contaminació.


Birmingham 1.074.300 hab., Reino Unido

Regeneración urbana del barrio de Summerfield

54

Castellano

Summerfield es un barrio de Birmingham caracterizado por la multiculturalidad de sus habitantes y por unos elevados índices de pobreza. En los últimos años, el Ayuntamiento de la ciudad y algunas organizaciones locales han trabajado conjuntamente con los residentes del barrio para implantar acciones que han mejorado considerablemente la eficiencia energética de las instalaciones de los hogares y han reducido la pobreza.


El proyecto ha desarrollado una estrategia de empleo y de formación en la que se ha involucrado el conjunto de la comunidad. Aprovechando la necesidad de llevar a cabo obras de instalación de los diferentes dispositivos en los hogares, se han creado oportunidades de empleo para los ciudadanos del barrio. Esta estrategia ha sido un éxito a la hora de fomentar y desarrollar el espíritu de cooperación para hacer frente a la conflictividad social.

Birmingham

El éxito del proyecto se ha visto confirmado por una evaluación independiente que llevó a cabo la Universidad de Sheffield en 2008. La Universidad destaca los efectos ambientales positivos, tanto en relación con las medidas prácticas adoptadas como por la influencia lograda sobre las actitudes de los residentes respecto al consumo de energía, el reciclaje y la conservación del agua. Se estima, por ejemplo, que el ahorro de energía en los hogares que han disfrutado de las nuevas instalaciones ha sido del 35 %. La gran originalidad del proyecto de regeneración urbana de Summerfield es que ha conseguido un doble objetivo en una misma estrategia de actuación: una finalidad de tipo social, como la lucha contra la pobreza, y un objetivo ecológico de sensibilidad hacia la naturaleza. Mas información: www.family-housing.co.uk www.birmingham.gov.uk

City to City Barcelona FAD Award

Una de las intervenciones prioritarias se ha orientado a la mejora de los barrios reformando las viviendas, instalando paneles solares para generar agua caliente sanitaria (ACS) y apoyando actividades educativas y sociales. La instalación de este tipo de paneles en más de 300 hogares ha permitido una significativa reducción de las facturas de combustible para muchas familias. En otros hogares se han incorporado tecnologías diferentes, como los paneles solares fotovoltaicos —que son aquellos que generan electricidad—, los sistemas de reciclaje de aguas grises, el aislamiento de alto rendimiento del hogar con papel reciclado, las cocinas formadas a partir de materiales reciclados, los dispositivos de alumbrado de bajo consumo, las calderas de alta eficiencia energética o los sistemas de ahorro de agua.

El proyecto de transformación urbana de Summerfield emerge como una herramienta de aprendizaje para las futuras estrategias de inversión y regeneración en otras ciudades británicas. Es, sin duda, un ejemplo de regeneración ecológica perfectamente imitable, una vía práctica para luchar contra los problemas del calentamiento global y para mejorar aspectos locales como la conflictividad social y la pobreza.

55

El barrio de Summerfield tiene uno de los índices de pobreza más elevados del Reino Unido. Consecuentemente, gran parte de sus habitantes han sufrido con intensidad la llamada pobreza energética, es decir, las dificultades económicas para acceder, por ejemplo, a una necesidad básica como la calefacción. Este proyecto de regeneración urbana ha conseguido abaratar sustancialmente el acceso de la población a las fuentes energéticas mejorando el grado de eficiencia y reduciendo los elevados niveles de contaminación.


56

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Tomas Kroyer

© Secretaría de Planeamiento. Ministerio de Desarrollo Urbano. Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires

Buenos Aires Bas


57

City to City Barcelona FAD Award

Buenos Aires


Buenos Aires 2,891,082 inhab., Argentina

Parque Donado Holmberg District

58

English

The main objective of the intervention in the Parque Donado Holmberg district was to address the problems of 600 citizens who found themselves in a precarious housing situation. The initiative, moreover, has to lead to improvements in the area’s social and urban environment and to the establishment of a self-sustaining financing mechanism that will ensure the continuity of the regeneration of this district in the city of Buenos Aires.


The arrival of democracy in Argentina was accompanied by serious social problems, particularly noteworthy among which were the high unemployment rates and the huge difficulties of a good part of the population in having access to a home. The sum of these two factors favoured the fact that many of the buildings that had been expropriated a few years earlier by the dictatorship were taken over by squatters. More than a thousand people took up irregular occupancy. During the decades that followed, these buildings and their immediate surroundings fell into a serious process of degradation in both social and material terms. The situation degenerated and gave rise to multiple conflicts among the area’s neighbours. In 2007 an intervention plan was drafted for the Parque Donado

In addition to completely resolving the serious situation of the people who were in a situation of socio-habitational emergency, the intervention helped to favour the area’s urban redevelopment while ensuring the continuity of the regeneration process. The most outstanding characteristic of the project in the Parque Donado Holmberg district is the construction of housing with a social mix in a mainly residential environment. The constructions have been erected by a series of companies and other actors from the private sector, following guidelines defined by the Government of the City of Buenos Aires. On one hand, the project has served to end the housing problem of the irregular occupants, who are now legally recognised, and on the other it has served to expand the offering in the housing market at a time in which demand has seen important growth among the young population with average incomes. The district has thus gone from being the degraded area it became after the spaces expropriated during the dictatorship were abandoned to an attractive, socially cohesive space as well as a pole of attraction for the property market. More information: www.ssplan.buenosaires.gob.ar

Buenos Aires City to City Barcelona FAD Award

One of these measures was the drafting of an ambitious urban development plan that considered the construction of a series of expressways that were to cross several points of the city. To pave the way for this set of high-capacity traffic lanes, the government launched a process of expropriation of lands and buildings. In the end the plan was not carried out and many of the spaces that had been expropriated were left abandoned and without use.

Holmberg district with the main objective of finding a solution for the serious housing problems affecting more than 600 people. The project was based on a series of measures integrated into a variety of urban proposals aimed at renovating the affected spaces. During the first months, the project focused on holding meetings and consultations, in which the citizens and legislators from various political parties participated. Finally, in 2009 the project was formalised through Act 3396/09 and then began the legal actions and construction of the buildings aimed at addressing the housing problems of the residents.

59

The northwest of the city of Buenos Aires is an area offering a high quality of life to its inhabitants. The districts of Villa Urquiza, Coghlan and Saavedra are typically residential, with a prevalence of low-rise houses, wide streets and an economic activity on a local scale based mainly on small retail businesses. However, in the last quarter of the 20th century, some of these areas were the target of a series of measures imposed by the government of the military dictatorship (1976-1983) that contributed to widespread deterioration.


Buenos Aires 2.891.082 hab., Argentina

Barri Parque Donado Holmberg

60

Català

L’objectiu principal de la intervenció al barri Parque Donado Holmberg era resoldre la problemàtica de 600 ciutadans que es trobaven en una situació habitacional precària. La iniciativa, d’altra banda, ha de servir per millorar l’entorn social i urbà de l’àrea, com també per establir un mecanisme autosostenible de finançament que garanteixi la continuïtat de la regeneració d’aquest barri de la ciutat de Buenos Aires.


L’arribada de la democràcia a l’Argentina es va acompanyar de greus problemàtiques socials, entre les quals cal destacar de manera molt especial els elevats índexs d’atur i les enormes dificultats de bona part de la població per accedir a l’habitatge. La suma d’aquests dos factors va afavorir que molts dels immobles que uns anys abans havien estat expropiats pel règim dictatorial fossin ocupats. Més d’un miler de persones s’hi van instal·lar de manera irregular. Durant les dècades posteriors aquests immobles i els seus entorns més immediats es van veure immersos en un greu procés de degradació, tant social com material. La situació va degenerar i va donar lloc a múltiples conflictes entre els veïns de la zona. L’any 2007 es va elaborar un projecte d’intervenció a la zona del barri Parque Donado Holmberg amb l’objectiu principal de posar solució

A més de resoldre completament el greu problema de les persones que es trobaven en situació d’emergència sociohabitacional, la intervenció ha servit per afavorir la requalificació urbana de l’àrea i, alhora, per garantir la continuïtat d’un procés de regeneració. La característica més destacable del projecte al barri Parque Donado Holmberg és la construcció d’habitatges amb mixtura social en un entorn principalment residencial. Les edificacions han estat realitzades per una sèrie d’empreses i altres actors del sector privat seguint les directrius definides pel Govern de la ciutat de Buenos Aires. D’una banda, el projecte ha servit per posar fi al problema habitacional dels ocupants irregulars, ara reconeguts legalment; de l’altra, ha servit per ampliar l’oferta en el mercat de l’habitatge en un moment en què la demanda ha crescut de forma important entre la població jove amb ingressos mitjans. El barri ha passat, així, de ser la zona degradada en què es va convertir després de l’abandonament dels espais expropiats durant la dictadura a ser un espai atractiu i cohesionat socialment, a més d’un pol d’atracció per al mercat immobiliari. Més informació: www.ssplan.buenosaires.gob.ar

Buenos Aires City to City Barcelona FAD Award

Una d’aquestes mesures va ser l’elaboració d’un pla urbanístic ambiciós que preveia la construcció d’una sèrie d’autopistes que havien de travessar diversos punts de la ciutat. Per obrir el pas a aquest conjunt de vies d’alta capacitat, el Govern va iniciar un procés d’expropiació de terrenys i immobles. Finalment, el pla no es va dur a terme i molts dels espais que havien estat expropiats van quedar abandonats i sense utilitat.

als greus problemes d’habitatge que afectaven més de 600 persones. El projecte es basava en una sèrie de mesures integrades amb diverses propostes urbanes orientades a la renovació dels espais afectats. Durant els primers mesos, el projecte es va centrar en la realització de reunions i consultes en què van participar la ciutadania i legisladors de diversos partits polítics. Finalment, l’any 2009 el projecte es va formalitzar a través de la Llei 3396/09 i, seguidament, es van iniciar les accions legals i la construcció dels edificis adreçats a solucionar les problemàtiques habitacionals dels residents.

61

El nord-oest de la Ciutat de Buenos Aires és una àrea que ofereix una alta qualitat de vida per als seus habitants. Els barris de Villa Urquiza, Coghlan i Saavedra són típicament residencials, amb predomini de cases baixes, carrers amples i una activitat econòmica d’escala local basada, principalment, en el petit comerç. No obstant això, durant l’últim quart del segle XX, algunes d’aquestes zones van ser el marc d’una sèrie de mesures imposades pel govern de la dictadura militar (1976-1983) que van contribuir a un empitjorament general.


Buenos Aires 2.891.082 hab., Argentina

Barrio Parque Donado Holmberg

62

Castellano

El principal objetivo de la intervención en el barrio Parque Donado Holmberg era resolver la problemática de 600 ciudadanos que se encontraban en una situación habitacional precaria. La iniciativa, por otra parte, debe servir para mejorar el entorno social y urbano del área, así como para establecer un mecanismo autosostenible de financiación que garantice la continuidad de la regeneración de este barrio de la ciudad de Buenos Aires.


En 2007 se elaboró un proyecto de intervención en la zona del barrio Parque Donado Holmberg con el objetivo de solucionar los graves problemas de vivienda que afectaban

Además de resolver completamente el grave problema de aquellas personas que se encontraban en situación de emergencia sociohabitacional, la intervención ha servido para favorecer la recalificación urbana del área y, a la vez, para garantizar la continuidad de un proceso de regeneración. La característica más destacable del proyecto en el barrio Parque Donado Holmberg es la construcción de viviendas con mixtura social en un entorno principalmente residencial. Las edificaciones han sido realizadas por una serie de empresas y otros actores del sector privado siguiendo las directrices definidas por el Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires. Por un lado, el proyecto ha servido para poner fin al problema habitacional de los ocupantes irregulares, ahora reconocidos legalmente, y por otro ha servido para ampliar la oferta en el mercado de la vivienda en un momento en que la demanda ha crecido de forma importante entre la población joven con ingresos medios. El barrio ha pasado, así, de ser la zona degradada en la que se convirtió tras el abandono de los espacios expropiados durante la dictadura a ser un espacio atractivo y cohesionado socialmente además de un polo de atracción para el mercado inmobiliario. Mas información: www.ssplan.buenosaires.gob.ar

Buenos Aires City to City Barcelona FAD Award

Una de estas medidas fue la elaboración de un ambicioso plan urbanístico que preveía la construcción de una serie de autopistas que debían atravesar varios puntos de la ciudad. Para abrir el paso a este conjunto de vías de alta capacidad, el Gobierno inició un proceso de expropiación de terrenos e inmuebles. Finalmente, el plan no se llevó a cabo y muchos de los espacios que habían sido expropiados quedaron abandonados y sin utilidad. La llegada de la democracia en Argentina se acompañó de graves problemas sociales, entre los que cabe destacar de manera muy especial los elevados índices de desempleo y las enormes dificultades de buena parte de la población para acceder a la vivienda. La suma de estos dos factores favoreció que muchos de los inmuebles que unos años antes habían sido expropiados por el régimen dictatorial fueran ocupados. Más de un millar de personas se instalaron de manera irregular. Durante las décadas posteriores estos inmuebles y sus entornos más inmediatos se vieron inmersos en un grave proceso de degradación, tanto social como material. La situación degeneró y dio lugar a múltiples conflictos entre los vecinos de la zona.

a más de 600 personas. El proyecto se basaba en una serie de medidas integradas con diversas propuestas urbanas orientadas a la renovación de los espacios afectados. Durante los primeros meses el proyecto se centró en la realización de reuniones y consultas que contaron con la participación de la ciudadanía y de legisladores de varios partidos políticos. Finalmente, en 2009 el proyecto se formalizó a través de la Ley 3396/09 y, seguidamente, se iniciaron las acciones legales y la construcción de los edificios destinados a solucionar las problemáticas habitacionales de los residentes.

63

El noroeste de la ciudad de Buenos Aires es un área que ofrece una alta calidad de vida para sus habitantes. Los barrios de Villa Urquiza, Coghlan y Saavedra son típicamente residenciales, con predominio de casas bajas, calles anchas y una actividad económica de escala local basada, principalmente, en el pequeño comercio. Sin embargo, durante el último cuarto del siglo XX, algunas de estas zonas fueron el marco de una serie de medidas impuestas por el gobierno de la dictadura militar (1976-1983) que contribuyeron a un empeoramiento general.


Cape Town Cpt

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Rob Small

© Amber Breitenberg

64

/MENTION /MENCIÓ /MENCIÓN


65

City to City Barcelona FAD Award

Cape Town


Cape Town 3,740,026 inhab., South Africa

Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

66

English

The Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home project is teaching the unemployed citizens of Cape Town to produce fresh and healthy food while providing a social marketing channel that allows them to sell their surplus and generate employment. The growth in the production of organic food is favouring the recovery and development of the natural environment, ensuring the project’s permanent sustainability.


They have succeeded in establishing a new culture among the previously unemployed, as they do not perceive their work merely as a route to meeting their basic needs but are now also participating in a common eco-farming culture. We must also highlight the change in the urban landscape: the arid, desert-like land has turned green, productive and eye-catching, and with the growth

Cape Town

Applications to join the project stand at an average of 400 new membership applications by the poorest social sectors of the city, thus revealing its capacity for inclusion and growth. In this regard, the 15,000 people who are fed on a daily basis with Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home products represent a key indicator of the project’s success and socioeconomic advance. The project has become a powerful tool in the transformation of society, increasing the job opportunities for the most disadvantaged sectors of Cape Town, thus fulfilling the mandate for justice, fairness and sustainability it had set itself. More information: www.abalimi.org.za www.harvestofhopr.co.za City to City Barcelona FAD Award

The project’s objective is to expand the current group comprising 100 semi-commercial micro-farmers who work on 25 communal allotments and to incorporate another group of around 100 and 200 micro-farmers working the land on 30 supplementary communal allotments. This requires increasing the number of family vegetable gardens and plots within the communal allotments and to go from the 2,500 currently grown per year to the 7,000 to 10,000 that should be achieved in the course of the project. At ecological level, the project is highly efficient because it saves between 1 and 2 tons of carbon per hectare.

of income has come a reduction in crime. Technological progress has increased productivity, so that highly reduced farming spaces can feed large populations and create employment thanks to basic knowledge and competences. The cost-benefit ratio showcases this profitability: net benefits for the micro-farmers amount up to 300-500 Rand/month, while the total production cost per micro-farmer is around 100 Rand/ month.

67

The principal objective of Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home is to strengthen the sustainability of the movement of the 3,000 microfarmers from the most disadvantaged districts of Cape Town. The project is comprised in the majority of black mothers and grandmothers – they represent 60% of the collective – who were unemployed before becoming micro-farmers. The city has always suffered climatic instability, but despite this natural adversity, the project is revealing itself as an experience capable of successfully turning these unfavourable situations around. It is evincing that growing organic food is possible, even in extreme conditions, if it is backed by a good organisation, a minimum availability of water, fertiliser and seed and the community’s will to drive their purpose forward.


Cape Town 3.740.026 hab., Sud-àfrica

Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

68

Català

El projecte Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home ensenya els ciutadans aturats de Ciutat del Cap a produir aliments frescos i saludables tot proveint-los d’una via de màrqueting social que els permet de vendre els seus excedents i generar ocupació. El creixement de la producció d’aliments orgànics afavoreix la recuperació i el desenvolupament de l’entorn natural i garanteix, d’aquesta manera, la sostenibilitat permanent del projecte.


D’altra banda, s’ha aconseguit instaurar una nova cultura entre els antics aturats, que ja no perceben la seva feina únicament com una via per satisfer les seves necessitats bàsiques sinó que ara participen d’una cultura comuna del conreu ecològic. En l’àmbit econòmic també s’ha de destacar el canvi en el paisatge urbà: les terres àrides

El projecte rep una mitjana de 400 noves sol·licituds d’adhesió dels sectors socials més pobres de la ciutat, fet que posa de manifest la seva capacitat d’inclusió i creixement. En aquest sentit, les 15.000 persones que diàriament s’alimenten amb els productes d’Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home representen un indicador clau de l’èxit i de l’avenç socioeconòmic del projecte. En definitiva, el projecte s’ha constituït en una eina poderosa per transformar la societat augmentant les oportunitats laborals dels sectors més desfavorits de Ciutat del Cap, i compleix, d’aquesta manera, el mandat de justícia, equitat i sostenibilitat que s’havia fixat. Més informació: www.abalimi.org.za www.harvestofhopr.co.za

Cape Town City to City Barcelona FAD Award

L’objectiu del projecte és ampliar el grup actual, format per 100 microagricultors semicomercials que treballen en 25 horts comunitaris, fins a arribar a incorporar-hi un altre grup d’entre 100 i 200 microagricultors que treballin la terra en 30 horts comunitaris suplementaris. Per assolir aquest objectiu és necessari fer créixer el nombre d’horts familiars i les parcel·les dins dels horts comunitaris i passar dels 2.500 que creixen actualment per any als 7.000-10.000 per any que s’haurien d’aconseguir en el curs del projecte. Ecològicament el projecte és molt eficient perquè estalvia entre 1 i 2 tones de carboni per hectàrea.

i desèrtiques s’han tornat verdes, productives i vistoses, i amb el creixement dels ingressos s’ha produït una disminució de la delinqüència. Els progressos tecnològics han fet augmentar la productivitat, de tal manera que espais de conreu molt reduïts poden alimentar grans poblacions i crear ocupació sobre la base de coneixements i competències bàsiques. La relació cost-benefici dóna compte d’aquesta rendibilitat. Els beneficis nets per als microagricultors ascendeixen fins a 300-500 rands/mes, mentre que el cost total productiu per microagricultor és d’uns 100 rands/ mes.

69

L’objectiu principal d’Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home és enfortir la sostenibilitat del moviment dels 3.000 microagricultors dels barris més desfavorits de Ciutat del Cap. El projecte el conformen majoritàriament mares i àvies negres —representen el 60 % del col·lectiu— que es trobaven en situació d’atur abans d’esdevenir microagricultores. La ciutat ha hagut de patir sempre la inestabilitat climàtica de la zona; però, malgrat aquesta adversitat natural, el projecte s’està revelant com a una experiència capaç de revertir amb èxit les situacions desfavorables. S’evidencia que conrear aliments ecològics és possible, fins i tot en condicions extremes, si al darrere hi ha una bona organització, una disposició mínima d’aigua, adob i llavors, i una voluntat per part de la comunitat de tirar endavant els seus propòsits.


Cape Town 3.740.026 hab., Sudáfrica

Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home

70

Castellano

El proyecto Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home enseña a los ciudadanos parados de Ciudad del Cabo a producir alimentos frescos y saludables mientras los provee de una vía de mercadotecnia social que les permite vender sus excedentes y generar empleo. El crecimiento de la producción de alimentos orgánicos está favoreciendo la recuperación y el desarrollo del entorno natural, lo que garantizando la sostenibilidad permanente del proyecto.


Se ha logrado instaurar una nueva cultura entre los antiguos parados, que ya no perciben su trabajo únicamente como una vía para satisfacer sus necesidades básicas, sino que ahora participan de una cultura común del cultivo ecológico. También debe destacarse el cambio en el paisaje

El proyecto recibe una media de 400 nuevas solicitudes de adhesión de los sectores sociales más pobres de la ciudad, lo que pone de manifiesto su capacidad de inclusión y crecimiento. En este sentido, las 15.000 personas alimentadas diariamente con los productos de Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home representan un indicador clave del éxito y del avance socioeconómico del proyecto. El proyecto se ha constituido en una herramienta poderosa para transformar la sociedad aumentando las oportunidades laborales de los sectores más desfavorecidos de Ciudad del Cabo, y cumple de esta manera el mandato de justicia, equidad y sostenibilidad que se había fijado. Mas información: www.abalimi.org.za www.harvestofhopr.co.za

Cape Town City to City Barcelona FAD Award

El objetivo del proyecto es ampliar el actual grupo, formado por 100 microagricultores semicomerciales que trabajan en 25 huertos comunitarios, hasta llegar a incorporar otro grupo de entre 100 y 200 microagricultores que trabajen la tierra en 30 huertos comunitarios suplementarios. Para ello es necesario aumentar el número de huertos familiares y las parcelas dentro de los huertos comunitarios, y pasar de los 2.500 que crecen actualmente por año a los 7.000 a 10.000 que deberían conseguirse en el curso del proyecto. Ecológicamente, el proyecto es muy eficiente porque ahorra entre 1 y 2 toneladas de carbono por hectárea.

urbano: las tierras áridas y desérticas se han vuelto verdes, productivas y vistosas, y con el crecimiento de los ingresos se ha producido una disminución de la delincuencia. Los progresos tecnológicos han aumentado la productividad, de forma que espacios de cultivo muy reducidos pueden alimentar a grandes poblaciones y crear empleo sobre la base de conocimientos y competencias básicas. La relación coste-beneficio muestra esta rentabilidad: los beneficios netos para los microagricultores ascienden hasta 300-500 rands/mes, mientras que el coste total productivo por microagricultor es de unos 100 rands/ mes.

71

El principal objetivo de Abalimi Bezekhaya – Farmers of Home es fortalecer la sostenibilidad del movimiento de los 3.000 microagricultores de los barrios más desfavorecidos de Ciudad del Cabo. El proyecto lo conforman mayoritariamente madres y abuelas negras —representan el 60 % del colectivo— que se encontraban en situación de desempleo antes de convertirse en microagricultoras. La ciudad ha tenido que sufrir siempre la inestabilidad climática, pero a pesar de esta adversidad natural, el proyecto se está revelando como una experiencia capaz de revertir exitosamente las situaciones desfavorables. Está evidenciando que cultivar alimentos ecológicos es posible, incluso en condiciones extremas, si detrás hay una buena organización, una disposición mínima de agua, abono y semillas, y una voluntad por parte de la comunidad de sacar adelante sus propósitos.


Casablanca

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© M Ali Charaf

72

Cas


73

City to City Barcelona FAD Award

Casablanca


Casablanca 6,949,805 inhab., Morocco

The tram comes to Casablanca

74

English

L1 of the Casablanca tram has profoundly transformed the city. This is a project that has opened up a new urban development phase, has fed the city’s dimension of modernity and is allowing its citizens to considerably improve their quality of life. Through this project, the city of Casablanca is firmly on the road to positioning itself as a metropolis of international standing.


The trams, which have been designed to allow the users to freely move around the carriages, provide a service for nearly 250,000 people per day and have the capacity to carry a total of 606 passengers. In aesthetic terms, the constructors have been especially careful to respect the architecture and the cultural specificities of the city’s urban landscape; this means that the carriage interiors fit the idiosyncratic style and colours of Morocco. The tram also offers a great deal of convenience for the users thanks to large polarised windows, air conditioning, modern and comfortable seating and a viewing system that provides information on the service in Arabic and French.

Casablanca

More information: www.casatransport.ma

City to City Barcelona FAD Award

As the principal element in the Casablanca Urban Development Programme, the tram construction project has represented a decisive thrust in achieving the objectives it had set itself. The regular operation of the tram has improved urban commuting conditions and has considerably reduced commuting time for the citizens, thus generating a highly positive effect on their quality of life. Inaugurated in December 2012, the Casablanca tram has been running for just a few months, though its results are already perfectly visible.

As a substantial part of the urban development programme, this project has represented a key starting point in launching the measures planned for this year, among others the incorporation of some peripheral districts such as Dar Bouzza and Lahraouiyne into a single integrated transport zone, the construction of a regional finance centre and the creation of a housing park in the Anfa-Airport area. In this way the launch of the Casablanca tram has become an indispensable element in the articulation of the city’s future infrastructures and an example of eco-friendly, efficient transport that will serve as a model to structure the metropolitan area.

75

The construction of the Casablanca tram meets the need to develop a suite of fast, environmentally friendly means of transport. This project has greatly contributed to the rectification of a good part of the deficiencies in Casablanca’s public transport. Its implementation has entailed a very important reduction in traffic jams and to the lessening of acoustic and air pollution. As for the gains in employment, the project’s construction created more than 3,000 jobs. The positive impact on the urban landscape has become visible right from the start of the works, with the planting of 3,000 trees along the tram’s 31-kilometre route.


Casablanca 6.949.805 hab., Marroc

El tramvia arriba a Casablanca

76

Català

La L1 del tramvia de Casablanca ha transformat profundament la ciutat. Es tracta d’un projecte que ha obert una nova etapa de desenvolupament urbà, ha alimentat la dimensió de modernitat de la ciutat i permet als seus ciutadans millorar sensiblement la seva qualitat de vida. Amb aquest projecte, la ciutat de Casablanca està definitivament encaminada a situar-se com una metròpoli de referència a escala mundial.


Els tramvies, que s’han dissenyat per permetre la lliure circulació dels usuaris entre els vagons, presten servei a prop de 250.000 persones al dia i tenen capacitat per transportar un total de 606 passatgers. Estèticament, els constructors han tingut una cura especial a respectar l’arquitectura i les especificitats culturals del paisatge urbà de la ciutat; per aquest motiu, els interiors dels vagons s’ajusten a l’estil i als colors específics del Marroc. Alhora, el tramvia ofereix

Casablanca

Com a part substancial del programa de desenvolupament urbà, aquest projecte ha constituït un tret de sortida clau per posar en marxa les mesures previstes per enguany, com ara la incorporació d’alguns barris perifèrics –Dar Bouzza i Lahraouiyne– a una única zona de transport integrada, la construcció d’un centre financer regional i la creació d’un parc d’habitatges a la zona d’AnfaAeroport. D’aquesta manera, la posada en marxa del tramvia de Casablanca s’ha convertit en un element imprescindible per articular futures infraestructures a la ciutat i en un exemple de transport ecològic i eficient que servirà com a model per vertebrar l’àrea metropolitana. Més informació: www.casatransport.ma

City to City Barcelona FAD Award

Com a element principal del Programa de Desenvolupament Urbà de Casablanca, el projecte per a la construcció del tramvia ha suposat un impuls decisiu per assolir els objectius que s’havia fixat. El funcionament regular del tramvia ha millorat les condicions de desplaçament urbà i ha reduït considerablement el temps dels desplaçaments dels ciutadans, de manera que s’ha generat un efecte molt positiu sobre la qualitat de vida dels usuaris. Inaugurat el desembre de 2012, el tramvia de Casablanca té pocs mesos d’existència, encara que alguns dels seus resultats ja són perfectament visibles.

molta comoditat als usuaris amb la incorporació de grans finestrals polaritzats, aire condicionat, seients moderns i confortables, i sistemes de visualització que proporcionen informació sobre el servei en àrab i en francès.

77

La construcció del tramvia de Casablanca respon a la necessitat de desenvolupar uns mitjans de transport ràpids i respectuosos amb el medi ambient a la ciutat marroquina. Aquest projecte ha contribuït profundament a resoldre bona part de les deficiències del transport públic a Casablanca. La posada en marxa del servei ha suposat una reducció molt important dels embussos de tràfic així com també una disminució de la contaminació acústica i atmosfèrica. Pel que fa als guanys en ocupació, durant la construcció del projecte es van crear més de 3.000 llocs de treball. L’impacte positiu sobre el paisatge urbà s’ha fet visible des de l’inici de les obres amb la plantació de 3.000 arbres al llarg dels 31 quilòmetres de recorregut del tramvia.


Casablanca 6.949.805 hab., Marruecos

El tranvía llega a Casablanca

78

Castellano

La L1 del tranvía de Casablanca ha transformado profundamente la ciudad. Es un proyecto que ha abierto una nueva etapa de desarrollo urbano, ha alimentado la dimensión de modernidad de la ciudad y está permitiendo a sus ciudadanos mejorar sensiblemente su calidad de vida. Con este proyecto, la ciudad de Casablanca está definitivamente encaminada a posicionarse como una metrópoli de referencia internacional.


Los tranvías, que han sido diseñados para permitir la libre circulación de los usuarios entre los vagones, prestan servicio a cerca de 250.000 personas al día y tienen capacidad para transportar a un total de 606 pasajeros. Estéticamente, los constructores han tenido especial cuidado en respetar la arquitectura y las especificidades culturales del paisaje urbano de la ciudad; de esta forma, los interiores de los vagones

Casablanca

Como parte sustancial del programa de desarrollo urbano, este proyecto ha constituido un pistoletazo de salida clave para poner en marcha las medidas previstas para este año, como la incorporación de algunos barrios periféricos –Dar Bouzza y Lahraouiyne– a una única zona de transporte integrada, la construcción de un centro financiero regional y la creación de un parque de viviendas en la zona de Anfa-Aeropuerto. De esta manera, la puesta en marcha del tranvía de Casablanca se ha convertido en un elemento imprescindible para articular futuras infraestructuras en la ciudad y en un ejemplo de transporte ecológico y eficiente que servirá como modelo para Mas información: www.casatransport.ma

City to City Barcelona FAD Award

Como elemento principal del Programa de Desarrollo Urbano de Casablanca, el proyecto para la construcción del tranvía ha supuesto un impulso decisivo para lograr los objetivos que se había fijado. El funcionamiento regular del tranvía ha mejorado las condiciones de desplazamiento urbano y ha reducido considerablemente el tiempo de los desplazamientos de los ciudadanos, lo que ha generado un efecto muy positivo sobre su calidad de vida. Inaugurado en diciembre de 2012, el tranvía de Casablanca cuenta con pocos meses de existencia, aunque algunos de sus resultados son ya perfectamente visibles.

se ajustan al estilo y a los colores específicos de Marruecos. El tranvía ofrece también gran comodidad a los usuarios mediante la incorporación de grandes ventanales polarizados, aire acondicionado, asientos modernos y confortables, y sistemas de visualización que proporcionan información sobre el servicio en árabe y francés.

79

La construcción del tranvía de Casablanca responde a la necesidad de desarrollar unos medios de transporte rápidos y respetuosos con el medio ambiente. Este proyecto ha contribuido profundamente a resolver buena parte de las deficiencias del transporte público en Casablanca. La puesta en marcha del servicio ha supuesto una reducción muy importante de los atascos de tráfico así como una disminución de la contaminación acústica y atmosférica. En cuanto a las ganancias en empleo, durante la construcción del proyecto se crearon más de 3.000 puestos de trabajo. El impacto positivo sobre el paisaje urbano se ha hecho visible desde el inicio de las obras con la plantación de 3.000 árboles a lo largo de los 31 kilómetros de recorrido del tranvía.


Ciudad de MĂŠxico

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Matteo Ferroni

Š Osvelia Barrera.

80

Mex


81

City to City Barcelona FAD Award

Ciudad de MĂŠxico


Mexico City 8,851,080 inhab., Mexico

A humanist model for higher education

82

English

This project establishes a new public, free university in Mexico City based on an innovative educational model inspired in a humanist philosophy. Founded in 2001, the project locates its various educational centres in parts of the city inhabited by a population with a scarcity of resources and low educational levels.


As for its economic impact, the UACM project has led to the creation of jobs for an important group of people: teaching, administrative and service staff. Added to this is the positive influence of the improvements achieved in urban development in the areas where the various centres of the

Ciudad de MĂŠxico

Eco-technologies and bioclimatic designs were used in the construction of the new buildings and water- and energy-saving systems have been introduced in existing centres. We may also highlight in regard to social and ecological sustainability that a good part of the university budget is allocated to projects, reforms and new constructions, always under bioclimatic and ecological principles and according to strict environmentally friendly criteria. In this regard, we may especially highlight the important task of recovering old unused constructions such as the penitentiary or health facilities. Granted by the city hall, these spaces currently have new uses as part of the educational and urban regeneration project driven forward by the UACM. More information: www.uacm.edu.mx City to City Barcelona FAD Award

The University follows a participative, active educational model that incorporates new careers that meet the city’s characteristics and needs of today. It also proposes and uses collegiate evaluative modalities for the teaching-learning processes. In addition to fulfilling the functions pertaining to a university (dissemination, research and teaching, etc), the UACM embarked on a wideranging and ambitious cultural and dissemination programme for the community, which it shares with the population in the areas where it is located. The project also sets the condition that each centre have study spaces for professors and for students. All of these centres are equipped with cafeterias, libraries and other indispensable facilities to complement the teaching, learning and cultural expansion processes within their academic communities and among the general public.

university are located. Noteworthy among these improvements is the creation of integrated environments, the introduction of public transport and other urban services. In its first five years of operation, the UACM opened six centres distributed throughout the city, mainly in the most marginalised areas.

83

The higher education offering in Mexico City is insufficient. It is estimated that approximately 400,000 young people are excluded from the system owing to a lack of quotas. The Autonomous University of Mexico City launched its activity with the mission of offering quality free education to help meet the demand. Its educational services offering is mainly aimed at an urban population with a lack of financial resources. Until the year 2001, the city only had three public higher education institutions, which could not absorb more than 17% of the population in a higher-studies age bracket. The University currently takes in approximately 15,000 students.


Ciutat de Mèxic 8.851.080 hab., Mèxic

Un model humanista per a l’educació superior

84

Català

Aquest projecte planteja una nova universitat pública i gratuïta a Ciutat de Mèxic basada en un model educatiu innovador que s’inspira en una filosofia de tipus humanista. Creat l’any 2001, el projecte ubica els seus diversos centres educatius en zones de la ciutat on hi viu una població amb escassos recursos i amb baixos índexs educatius.


Pel que fa a l’impacte econòmic, el projecte de la UACM ha servit per crear llocs de treball per a un important grup de persones: personal docent, administratiu i d’intendència. A això,

Ciudad de México

Per construir-la es van fer servir ecotecnologies i dissenys bioclimàtics per a les noves edificacions i s’han introduït sistemes d’estalvi d’aigua i energia en aquells centres que ja existien. En matèria de sostenibilitat social i ecològica també cal destacar que bona part del pressupost universitari es dedica a projectes, reformes i noves construccions, sempre sota principis bioclimàtics, ecològics i amb estrictes criteris de respecte ambiental. En aquest sentit, cal destacar de forma especial la important tasca de recuperació d’antigues edificacions en desús, com el centre penitenciari o instal·lacions sanitàries. Cedits per l’Ajuntament, aquests espais tenen actualment uns nous usos en el marc del projecte educatiu i de regeneració urbana que s’impulsa des de la UACM. Més informació: www.uacm.edu.mx

City to City Barcelona FAD Award

La Universitat planteja un model educatiu participatiu i actiu que incorpora noves carreres que responen a les actuals característiques i necessitats de la ciutat. També proposa i utilitza modalitats avaluatives col·legiades per als processos d’ensenyamentaprenentatge. A més de complir amb les funcions pròpies d’una universitat (difusió, investigació i docència), la UACM va emprendre un ampli i ambiciós programa cultural i de difusió per a la comunitat, que comparteix amb la població de les zones on està ubicada. El projecte també té com a condició que cada centre disposi d’espais d’estudi per a professors i per a estudiants. Tots aquests centres estan equipats amb cafeteries, biblioteques i altres infraestructures indispensables per complementar els processos d’ensenyament, aprenentatge i extensió de la cultura entre la seva comunitat acadèmica i el públic en general.

cal afegir-hi la influència positiva de les millores assolides en matèria d’urbanisme en aquelles zones on s’ubiquen els diversos centres de la Universitat. Entre aquestes millores cal destacar la creació d’entorns integrats, la introducció de transport públic i altres serveis urbans. En els seus primers cinc anys de funcionament, la UACM va obrir sis centres distribuïts per tota la ciutat, principalment a les zones més marginades.

85

L’oferta educativa de nivell superior a Ciutat de Mèxic és insuficient. S’estima que aproximadament 400.000 joves queden exclosos del sistema per falta de quota. La Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic (UACM) va iniciar la seva activitat amb la missió d’oferir educació gratuïta d’alta qualitat per ajudar a cobrir la demanda. La seva oferta de serveis educatius es dirigeix principalment a la població urbana d’escassos recursos econòmics. Fins l’any 2001, la ciutat només disposava de tres institucions públiques d’educació superior que no podíen absorbir més del 17 % de la població en edat de cursar estudis superiors. Actualment la Universitat atén aproximadament 15.000 estudiants.


Ciudad de México 8.851.080 hab., México

Un modelo humanista para la educación superior

86

Castellano

Este proyecto plantea una nueva universidad pública y gratuita en Ciudad de México, basada en un modelo educativo innovador que se inspira en una filosofía de tipo humanista. Creado en 2001, el proyecto ubica sus diversos centros educativos en zonas de la ciudad donde vive una población con escasos recursos y con bajos índices educativos.


En cuanto al impacto económico, el proyecto de la UACM ha servido para crear puestos de trabajo para un importante grupo de personas:

En su construcción se usaron ecotecnologías y diseños bioclimáticos para las nuevas edificaciones y se han introducido sistemas de ahorro de agua y energía en aquellos centros que ya existían. En materia de sostenibilidad social y ecológica también cabe destacar que buena parte del presupuesto universitario se dedica a proyectos, reformas y nuevas construcciones, siempre bajo principios bioclimáticos, ecológicos y con estrictos criterios de respeto ambiental. En este sentido, hay que destacar de forma especial la importante tarea de recuperación de antiguas edificaciones en desuso, como el centro penitenciario o instalaciones sanitarias. Cedidos por el Ayuntamiento, estos espacios tienen actualmente unos nuevos usos en el marco del proyecto educativo y de regeneración urbana que se impulsa desde la UACM. Mas información: www.uacm.edu.mx

Ciudad de México City to City Barcelona FAD Award

La Universidad plantea un modelo educativo participativo y activo que incorpora nuevas carreras que responden a las actuales características y necesidades de la ciudad. También propone y utiliza modalidades evaluativas colegiadas para los procesos de enseñanzaaprendizaje. Además de cumplir con las funciones propias de una universidad (difusión, investigación y docencia), la UACM emprendió un amplio y ambicioso programa cultural y de difusión para la comunidad, que comparte con la población de las zonas donde está ubicada. El proyecto también tiene como condición que cada centro cuente con espacios de estudio para profesores y para estudiantes. Todos estos centros están equipados con cafeterías, bibliotecas y otras infraestructuras indispensables para complementar los procesos de enseñanza, aprendizaje y extensión de la cultura entre su comunidad académica y el público en general.

personal docente, administrativo y de intendencia. A esto hay que añadir la influencia positiva de las mejoras logradas en materia de urbanismo en aquellas zonas donde se ubican los diversos centros de la Universidad. Entre estas mejoras cabe destacar la creación de entornos integrados, la introducción de transporte público y otros servicios urbanos. En sus primeros cinco años de funcionamiento, la UACM abrió seis centros distribuidos por toda la ciudad, principalmente en las zonas más marginadas.

87

La oferta educativa de nivel superior en Ciudad de México es insuficiente. Se estima que aproximadamente 400.000 jóvenes quedan excluidos del sistema por falta de cuota. La Universidad Autónoma de la Ciudad de México (UACM) inició su actividad con la misión de ofrecer educación gratuita de calidad para ayudar a cubrir la demanda. Su oferta de servicios educativos está principalmente dirigida a la población urbana con escasos recursos económicos. Hasta el año 2001, la ciudad contaba solo con tres instituciones públicas de educación superior que no podían absorber más del 17 % de la población en edad de cursar estudios superiores. Actualmente la Universidad atiende aproximadamente a 15.000 estudiantes.


Ciudad de México

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Xavier Treviño

© Xavier Treviño

88

Mex


89

City to City Barcelona FAD Award

Ciudad de MĂŠxico


Mexico City 8,851,080 inhab., Mexico

Fast bus system in the historic centre of Mexico City

90

English

Metrobús L4 is a transport option in the Mexican capital that has led to the recovery of a good part of the public space and the urban landscape. It is a resounding success in the way it has modernised the city and improved users’ quality of life and financial savings. It is all contributing to the positioning of Mexico City as a benchmark city with an international cultural thrust.


It must also be emphasised that Metrobús L4 has access platforms situated at the same height as the buses, which entails an important improvement in convenience and safety, especially for people with reduced mobility. It also has a touch guide with textures and colours that correspond to the particular characteristics of the historic centre’s

Ciudad de México

Metrobús L4 is transforming the quality of life of the inhabitants of the Mexican capital and has changed the face of the city. It has been and continues to be a sustainable, environmentally committed mobility project. Its stations are accessible to disabled people, it has an automated toll system and the vehicles are run at very low CO2 emission levels. In technological terms, the advances over the old buses are very important. Metrobús L4 emits 5% of particle material and only 18% of nitrogen oxides compared to the city’s microbuses. The implementation of this last Metrobús line has brought about a substantial improvement in the public space, especially in regard to traffic conditions, lighting and accessibility to the avenues and streets of the city centre. More information: www.itdp.org

City to City Barcelona FAD Award

Since the inauguration of L4 of the Metrobús, its users invest 40% less time in their urban commuting. This gain represents a saving of more than 100 million hours a year for the users, which once recovered are reused to improve their quality of life. Right from the start of its construction, 27,000 square metres in the northern part of the historic centre have been rehabilitated. This positive initial impact has been expanded with the installation of 70 lampposts and the construction of different elements of urban furniture and signposting. The urban renewal has been undertaken while respecting the characteristics of the historic centre, thus ensuring the continuity of its urban image. The design of L4 has led to the integral rehabilitation of the most deteriorated streets in the historic centre and the renovation of the walking and driving surface for pedestrians and vehicles.

urban image. Lastly, it must be underlined that the L4 incorporates a touch signage mechanism for the blind or for people with reduced vision and an exclusive warning button for people accessing the vehicle.

91

The approval of the local urban development programmes between 2002 and 2006 included the construction of transport corridors as a suitable option for the capital. The objective then established, and which has today been attained, consisted in driving forward advances in the environmental conditions of the city’s transport. Line 4 of Metrobús, inaugurated in April 2012, is the culmination of this process. It features its own design characteristics that transform it into a model of the first order in regard to economic sustainability and environmental legislation, as has been recognised by UNESCO.


Ciutat de Mèxic 8.851.080 hab., Mèxic

Sistema d’autobusos ràpids al centre històric de la ciutat de Mèxic

92

Català

Metrobús L4 és una opció de transport de la capital mexicana que ha permès la recuperació de bona part de l’espai públic i del paisatge urbà. Es tracta d’un èxit rotund en termes de modernització de la ciutat, millora de la qualitat de vida i estalvi econòmic per als usuaris. Tot plegat contribueix a situar la Ciutat de Mèxic com una urbs capdavantera amb projecció cultural internacional.


També cal remarcar que Metrobús L4 disposa de plataformes d’accés situades a la mateixa alçada dels autobusos, la qual cosa representa una millora important en comoditat i seguretat, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda. Alhora, disposa d’una guia tàctil amb textures i colors que corresponen a les necessitats particulars de la

Ciudad de México

Metrobús L4 està transformant la qualitat de vida dels habitants de la capital mexicana i ha canviat el rostre de la ciutat. Ha estat i continua sent un projecte de mobilitat sostenible compromès amb el medi ambient. Les seves estacions són accessibles a les persones amb discapacitats, disposa d’un sistema de peatge automatitzat i els vehicles circulen amb nivells molt baixos d’emissió de CO2. Tecnològicament, els avenços respecte als autobusos antics són molt importants. Metrobús L4 emet un 5 % del material particulat i només el 18 % dels òxids de nitrogen respecte als microbusos de la ciutat. La posada en funcionament d’aquesta última línia de Metrobús ha comportat una millora substancial de l’espai públic, especialment pel que fa a les condicions de transitabilitat, enllumenat i accessibilitat a les avingudes i carrers del centre de la ciutat. Més informació: www.itdp.org

City to City Barcelona FAD Award

D’ençà de la inauguració de la L4 de Metrobús, els seus usuaris inverteixen un 40 % menys de temps en els seus desplaçaments urbans. Aquest guany representa un estalvi de més de 100 milions d’hores l’any per als usuaris, que un cop recuperades són reutilitzades per millorar la seva pròpia qualitat de vida. Des de l’inici de la seva construcció, s’han rehabilitat 27.000 metres quadrats de la zona nord del centre històric. Aquets impacte positiu inicial s’ha vist ampliat per la instal·lació de 70 fanals i la construcció de diferents elements de mobiliari urbà i de senyalització. La renovació urbana s’ha dut a terme respectant les característiques del centre històric, fet que garanteix la continuïtat de la seva imatge urbana. El disseny de la L4 ha permès la rehabilitació integral dels carrers més deteriorats del centre històric i la renovació de la superfície per al trànsit de vianants i vehicles.

imatge urbana del centre històric. Per acabar, cal subratllar també que la L4 incorpora un mecanisme de senyalització tàctil per a persones cegues o amb visió reduïda, i un botó d’advertència exclusiva per a l’ascens de les persones al vehicle.

93

L’aprovació dels programes urbanístics locals entre 2002 i 2006 va recollir per primer cop la construcció de corredors de transport com una opció adequada per a la capital. L’objectiu que es plantejava aleshores, i que ja s’ha assolit, consistia a impulsar avenços en les condicions ambientals del transports de la ciutat. La línia 4 de Metrobús, inaugurada l’abril de 2012, és la culminació última d’aquest procés. Presenta característiques de disseny pròpies que la situen com a model de primer rang pel que fa a sostenibilitat econòmica i legislació mediambiental, tal com ho ha reconegut la UNESCO.


Ciudad de México 8.851.080 hab., México

Sistema de autobuses rápidos en el centro histórico de la ciudad de

94

Castellano

Metrobús L4 es una opción de transporte de la capital mexicana que ha permitido la recuperación de buena parte del espacio público y del paisaje urbano. Es un éxito rotundo en cuanto a modernización de la ciudad, mejora de la calidad de vida y ahorro económico para los usuarios. Todo ello está contribuyendo a posicionar a Ciudad de México como una urbe de referencia con proyección cultural internacional.


También debe remarcarse que Metrobús L4 dispone de plataformas de acceso situadas a la misma altura de los autobuses, lo que representa una mejora importante en comodidad y seguridad, especialmente para las personas con movilidad reducida. Asimismo, dispone de una guía

Ciudad de México

Metrobús L4 está transformando la calidad de vida de los habitantes de la capital mexicana y ha cambiado el rostro de la ciudad. Ha sido y sigue siendo un proyecto de movilidad sostenible comprometido con el medio ambiente. Sus estaciones son accesibles a las personas con discapacidades, dispone de un sistema de peaje automatizado y los vehículos circulan con niveles muy bajos de emisión de CO2. Tecnológicamente, los avances respecto a los autobuses antiguos son muy importantes. Metrobús L4 emite un 5 % del material particulado y sólo el 18 % de los óxidos de nitrógeno con respecto a los microbuses de la ciudad. La puesta en funcionamiento de esta última línea de Metrobús ha comportado una mejora sustancial del espacio público, especialmente por lo que respecta a las condiciones de transitabilidad, alumbrado y accesibilidad en las avenidas y calles del centro de la ciudad. Mas información: www.itdp.org

City to City Barcelona FAD Award

Desde la inauguración de la L4 de Metrobús, sus usuarios invierten un 40 % menos de tiempo en sus desplazamientos urbanos. Esta ganancia representa un ahorro de más de 100 millones de horas al año para los usuarios, que una vez recuperadas son reutilizadas para mejorar su propia calidad de vida. Desde el inicio de su construcción, 27.000 metros cuadrados de la zona norte del centro histórico han sido rehabilitados. Este impacto positivo inicial se ha visto ampliado por la instalación de 70 farolas y la construcción de diferentes elementos de mobiliario urbano y de señalización. La renovación urbana se ha llevado a cabo respetando las características del centro histórico, lo que garantiza la continuidad de su imagen urbana. El diseño de la L4 ha permitido la rehabilitación integral de las calles más deterioradas del centro histórico y la renovación de la superficie para el tránsito de peatones y vehículos.

táctil con texturas y colores que corresponden a las características particulares de la imagen urbana del centro histórico. Por último, hay que subrayar que la L4 incorpora un mecanismo de señalización táctil para personas ciegas o con visión reducida y un botón de advertencia exclusiva para el acceso de las personas al vehículo.

95

La aprobación de los programas urbanísticos locales entre 2002 y 2006 recogió la construcción de corredores de transporte como una opción adecuada para la capital. El objetivo que se planteaba entonces, y que hoy ha sido alcanzado, consistía en impulsar avances en las condiciones ambientales del transporte de la ciudad. La línea 4 de Metrobús, inaugurada en abril de 2012, es la culminación de este proceso. Presenta características de diseño propias que la convierten en un modelo de primer rango en cuanto a sostenibilidad económica y legislación medioambiental, como así lo ha reconocido la UNESCO.


Copenhagen

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© Theis Wendt/Tore Rex Andersen

96

© City of Copenhagen

Cph


97

City to City Barcelona FAD Award

Copenhagen


Copenhagen 1,167,569 inhab., Denmark

Pocket Parks

98

English

It may be that this is no longer the time to design large parks but rather the occasion to use the margins of which the city does not make any use. Copenhagen has presented the “Pocket Parks�, green areas created between buildings. Small but very attractive, they seek out everyday spaces in which to spend some quiet time every day and very close to home.


14 Pocket Parks have been planned, of which their characteristics, besides their small surface area, are their leafiness and visibility, safety and location. To become attractive spaces they have to be intensely green so that the small surface area does not detract from the quantity and quality of the species of vegetation. They have to be a point of reference in the neighbourhood and so must be visible from the outside and have special solutions for each space. Openness and external and internal visibility ensure frequency of use and a perception of safety among the users. The parks that are being built give

Copenhagen

Endowing the city with this number of small parks radically transforms everyday life, breaking with the perception of those who live far away from large parks that spending time in a green area has to be planned or may even require the use of the car. Now, spending some time in a green area every day is possible. The inhabitants of Copenhagen include periods of rest and recreation in green spaces in small quantities throughout their day, making their lives much more relaxed and healthy. More information: www.kk.dk

City to City Barcelona FAD Award

In this last point, the city has decided to import an experience that has recently been put in practice in other cities such as New York. Instead of creating a new “green lung”, an understandable solution years ago, it has chosen a solution on a smaller scale, one of proximity: small parks or “Pocket Parks”. A city is not a grey compact mass but the sum of many elements that often leave small marginal spaces in its interstices. These spaces have to be made use of. The Pocket Parks are interventions in small spaces of under 5,000m2, especially located between blocks, in corners or in residual spaces.

a great deal of importance to the landscaping but also to human activities, with areas for stretching, resting, eating in a group, children playing, etc. The objective of the initiative is for 90% of Copenhagians to have a green area less than 15 minutes away on foot ―currently it is 60%― to liberate them from having to take a motorised vehicle to find a green space. It is also sought for the citizens to duplicate the times they visit green areas and the period of time during which they enjoy such areas. This includes the beaches and swimming pools by the sea: not all cities in the world can boast a quality bathing area in the immediate vicinity of the port.

99

The city of Copenhagen is today a standard in environmental policies and quality of life. Even so there is much left to do. Taking advantage of the will of its citizens to reduce their ecological footprint and of the thrust that has favoured the staging and failure of the Climate Change Conference of the year 2009, Copenhagen is determined to be the world’s “eco-metropolis”. The finish line is set for 2015 and there are four routes to be covered: the use of the bicycle as the everyday vehicle, the fight against climate change, the city’s increase in the hygiene and health of the population and the significant increase in green areas.


Copenhaguen 1.167.569 hab., Dinamarca

Pocket Parks

100 Català

Potser avui ja no és el moment de projectar grans parcs i és l’ocasió de recuperar els marges que la ciutat no aprofita. Copenhaguen ha presentat els pocket parks, zones verdes creades entremig d’edificis. Petits però molt vistosos, busquen ser espais quotidians on passar una estona tranquil·la cada dia i ben a prop de casa.


S’han projectat 14 pocket parks, les característiques dels quals, a part d’una superfície petita, són la frondositat, la visibilitat, la seguretat i la localitat. Per tal que esdevinguin espais d’atracció, cal que siguin intensament verds, de tal manera que la superfície petita no vagi en detriment de la quantitat i la qualitat de les espècies de flora. Han de ser espais de referència del veïnat; per això han de ser visibles des de fora i les resolucions han de ser especials per a cada espai. L’obertura i la visibilitat exterior i interior en garanteixen la freqüència d’ús i la percepció de seguretat dels usuaris.

Copenhagen

El fet que la ciutat es doti d’aquesta quantitat de petits parcs transforma radicalment les quotidianitats, ja que es trenca la idea, d’aquells que viuen lluny dels grans parcs, que l’estada en una zona verda s’ha de planificar i fins i tot exigeix l’ús de l’automòbil. Ara, passar una estona al dia en una zona verda és possible. Els habitants de Copenhaguen inclouen la tranquil·litat i l’esbarjo en espais verds en petites quantitats al llarg de la seva jornada, que esdevé molt més relaxada i sana. Més informació: www.kk.dk

City to City Barcelona FAD Award

En aquest últim punt, la ciutat ha decidit importar una experiència que recentment s’ha posat en pràctica en altres ciutats, com ara Nova York. En lloc de crear un nou «pulmó verd», una solució comprensible anys enrere, han apostat per una solució a escala més petita i de proximitat: els parcs petits o pocket parks. Una ciutat no és una massa compacta grisa, sinó la suma de molts elements que deixen sovint petits espais marginals entremig. Aquests espais s’han d’aprofitar. Els pocket parks són intervencions en espais petits de menys de 5.000 m2 especialment localitzats entre blocs, cantonades o espais residuals.

Els parcs que es van construint donen una gran importància a la jardineria, però també a les activitats humanes, amb zones de jocs d’infants, per estirar-se, per descansar, per menjar en grup, etc. L’objectiu de la iniciativa és que el 90 % dels ciutadans de Copenhaguen tinguin una zona verda a menys de quinze minuts a peu —actualment són el 60 %—, que els alliberi d’utilitzar el desplaçament motoritzat per veure verd. També es vol que els ciutadans dupliquin les vegades que hi van i l’estona que s’hi estan. Això inclou les platges i les piscines al mar: no totes les ciutats del món poden presumir de tenir una zona de bany de qualitat a la rodalia del port.

101

Actualment, Copenhaguen ja és una ciutat de referència en polítiques mediambientals i qualitat de vida. Tot i això, encara queda molt de camí per fer. Aprofitant la voluntat dels seus habitants de reduir la petjada ecològica, així com també l’impuls que ha afavorit la celebració i fracàs de la Conferència pel Clima de l’any 2009, Copenhaguen està decidida a ser l’ecometròpolis del món. La línia d’arribada és el 2015 i els camins que s’han de recórrer són quatre: l’ús de la bicicleta com a vehicle quotidià, la lluita contra el canvi climàtic, l’increment de la higiene de la ciutat i la salut de la població i l’augment significatiu de zones verdes.


Copenhague 1.167.569 hab., Dinamarca

Pocket Parks

102 Castellano 83

Puede que hoy ya no sea el momento de proyectar grandes parques y sea la ocasión de servirse de los márgenes que la ciudad no aprovecha. Copenhague ha presentado los pocket parks, zonas verdes creadas en medio de edificios. Pequeños pero muy atractivos, buscan ser espacios cotidianos donde pasar un rato tranquilo cada día y muy cerca de casa.


En este último punto, la ciudad ha decidido importar una experiencia que recientemente se ha puesto en práctica en otras ciudades, como Nueva York. En lugar de crear un nuevo «pulmón verde», una solución comprensible años atrás, han apostado por una solución más a pequeña escala y de proximidad: los pequeños parques o pocket parks. Una ciudad no es una masa compacta gris, sino la suma de muchos elementos que dejan a menudo pequeños espacios marginales en medio. Estos espacios se tienen que aprovechar. Los pocket parks son intervenciones en pequeños espacios de menos de 5.000 m2 especialmente localizados entre bloques, esquinas o espacios residuales. Se han proyectado 14 pocket parks, cuyas características, aparte de su pequeña superficie, son la frondosidad, la visibilidad, la seguridad y la localidad. Para que resulten espacios de atracción, es necesario que sean intensamente verdes, de tal manera que tener una superficie pequeña no vaya en detrimento de la cantidad y la calidad de las especies de flora. Tienen que ser espacios de referencia del vecindario; por eso deben ser visibles

Copenhagen

desde fuera y las resoluciones han de ser especiales para cada espacio. La abertura y la visibilidad exterior e interior garantizan la frecuencia de uso y la percepción de seguridad de los usuarios. Los parques que se van construyendo otorgan gran importancia a la jardinería, pero también a las actividades humanas, con zonas de juegos de niños, para estirarse, descansar, comer en grupo, etc. El objetivo de la iniciativa es que el 90 % de los ciudadanos de Copenhague tengan una zona verde a menos de quince minutos a pie —actualmente son el 60%— que los libere de utilizar el desplazamiento motorizado para encontrar un poco de verde. También se persigue que los ciudadanos dupliquen las veces que visitan zonas verdes y el lapso de tiempo que disfrutan de estas zonas. Esto incluye las playas y las piscinas en el mar: no todas las ciudades del mundo pueden presumir de tener una zona de baño de calidad en las inmediaciones del puerto. Que la ciudad se dote de esta cantidad de pequeños parques transforma radicalmente las cotidianidades, ya que se rompe la idea, para aquellos que viven lejos de los grandes parques, de que la estancia en una zona verde se tiene que planificar e incluso exige el uso del automóvil. Ahora, pasar un rato al día en una zona verde es posible. Los habitantes de Copenhague incluyen la tranquilidad y el recreo en espacios verdes en pequeñas cantidades a lo largo de su jornada, que resulta mucho más relajada y sana. Mas información: www.kk.dk

103 City to City Barcelona FAD Award

Actualmente, Copenhague ya es una ciudad de referencia en políticas medioambientales y calidad de vida. Aun así, todavía queda mucho camino por recorrer. Aprovechando la voluntad de sus habitantes de reducir la huella ecológica, así como el impulso que ha favorecido la celebración y fracaso de la Conferencia por el Clima del año 2009, Copenhague está decidida a ser la ecometrópolis del mundo. La línea de meta está puesta en el 2015 y los caminos que hay que recorrer son cuatro: el uso de la bicicleta como vehículo cotidiano, la lucha contra el cambio climático, el incremento de la higiene de la ciudad y la salud de la población y el aumento significativo de zonas verdes.


Cuenca

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Josep Mª Llop

© Sebastián Crespo

104

Cnc


105 City to City Barcelona FAD Award

Cuenca


Cuenca 505,585 inhab., Ecuador

Revitalising the Historic Centre of Cuenca

106 English

The population of Cuenca, in Ecuador, set out on a series of actions to halt the deterioration process in its historic centre. The articulation and relationship of the centre with the rest of the city was improved, recovering the environmental corridor of the river Tomebamba. The result was the revitalising of the commercial areas, the increase of public spaces and the reactivation of trading activity.


The adopted strategy consisted in improving the centre’s articulation and relationship with the rest of the city and in returning to the citizens a series of spaces that had been abandoned or had been privatised over the years. In this regard, a central role was played by the recovery tasks around the environmental corridor of the river Tomebamba. This corridor is undoubtedly the most emblematic space in the recovery and revitalising project of the centre of Cuenca. In parallel, work was undertaken to revitalise the commercial areas of the city and to increase the public space for the citizens, favouring people’s appropriation and quality of life. The mixture of uses was thus strengthened, creating incentives and new value for the city and its centre. Financing for the projects was mainly achieved through an innovative mechanism that consisted of involving the citizens and private businesses in voluntary contributions of 25% of income tax for the recovery projects in the historic centre. This succeeded in legitimising and approving the interventions headed by the Municipality by businesses and the citizens. As for the interventions in

Cuenca

the various municipal commercial areas, they were financed through a loan from the Inter-American Development Bank and the Ecuadorian Development Bank. Decision-taking was accompanied by workshops and consultations in the districts, among other participatory strategies. The interventions have acted as a yardstick for other actions undertaken in the rest of the area’s towns. The recovered spaces are the stage for cultural activities and have allowed the markets to be maintained as dynamic centres. The interventions have also served to strengthen the microentrepreneurial fabric. The recovery of the banks of the river Tomebamba has led to the creation of pedestrian corridors and a series of new public spaces for encounters, get-togethers and social events. The project must thus be understood through the logic that prioritises the collective over the individual benefit and through the will to build a city for the citizens: a city that grows and self-regenerates by addressing problems of a social nature. More information: www.fundacionelbarranco.org

107 City to City Barcelona FAD Award

As a consequence of peripheral growth, the historic centres of many Latin American cities lost their role as epicentres of daily life and deteriorated, ceasing to be living and active spaces for the citizens. The Municipality of Cuenca decided to halt the deterioration process of its historic centre and, between the years 2004 and 2009, launched a series of interventions in those places with the greatest fragility and public impact. The main objective of these actions was to reduce the loss of inhabitants, who had gradually moved to the city’s expansion area or its periphery.


Cuenca 505.585 hab., Equador

Revitalització del centre històric de Cuenca

108 Català

La població de Cuenca a l’Equador va emprendre una sèrie d’accions per frenar el procés de deteriorament del seu centre històric. Es va millorar l’articulació i la relació del centre amb la resta de la ciutat recuperant el corredor ambiental del riu Tomebamba. El resultat va ser la revitalització de les zones comercials, l’increment dels espais públics i la reactivació de l’activitat comercial.


L’estratègia adoptada va consistir a millorar l’articulació i la relació del centre amb la resta de la ciutat i a retornar a la ciutadania una sèrie d’espais que, al llarg dels anys, havien quedat abandonats o s’havien privatitzat. Van tenir un paper central, en aquest sentit, les tasques de recuperació al voltant del corredor ambiental del riu Tomebamba. Aquest corredor és, sense cap mena de dubte, l’espai més emblemàtic del projecte de recuperació i revitalització al centre de Cuenca. Paral·lelament, es va treballar per revitalitzar les zones comercials de la població i es va incrementar l’espai públic per als ciutadans, fet que va afavorir l’apropiació i la qualitat de vida de les persones. La barreja d’usos es va enfortir en incentivar i valorar la ciutat i el seu centre. El finançament dels projectes es va aconseguir, principalment, a través d’un mecanisme innovador que consistia a involucrar la ciutadania i les empreses privades en els projectes de recuperació del centre històric a través de la seva contribució voluntària amb un 25 % de l’impost sobre la renda.

Cuenca

Aquest fet va servir per legitimar i aprovar les intervencions liderades per la Municipalitat per part de les empreses i la ciutadania. Pel que fa a les intervencions en les diverses zones comercials municipals, aquestes van ser finançades a través d’un préstec del Banco Interamericano de Desarrollo i del Banco Ecuatoriano de Desarrollo. La presa de decisions es va acompanyar de tallers i consultes als barris, entre altres estratègies participatives. Les intervencions han servit com a referència per a altres accions desenvolupades a la resta d’urbs de la zona. Els espais recuperats són el marc d’activitats culturals i han permès mantenir els mercats com a centres dinàmics. Les intervencions també han servit per enfortir el teixit microempresarial. La recuperació dels marges del riu Tomebamba ha permès la creació de corredors per a vianants i una sèrie de nous espais públics per a la trobada, les reunions i els esdeveniments socials. El projecte ha de ser entès, doncs, des d’una lògica que fa prevaldre el benefici col·lectiu per sobre l’individual i des d’una voluntat de construir ciutat per a la ciutadania; una ciutat que creix i s’autoregenera a partir de la resolució de problemes de naturalesa social. Més informació: www.fundacionelbarranco.org

109 City to City Barcelona FAD Award

Com a conseqüència d’un creixement de tipus perifèric, els centres històrics de moltes ciutats llatinoamericanes van perdre el seu protagonisme com a epicentres de la vida quotidiana i es van deteriorar, amb la qual cosa van deixar de ser espais vius i actius per als ciutadans. La Municipalitat de Cuenca va decidir aturar el procés de deteriorament al centre històric i, entre els anys 2004 i 2009, va posar en marxa una sèrie d’intervencions en aquells llocs amb una major fragilitat i incidència pública. L’objectiu principal d’aquestes accions era disminuir la pèrdua d’habitants, que progressivament s’havien anat traslladant cap a la zona d’expansió de la ciutat o cap a la perifèria.


Cuenca 505.585 hab., Ecuador

Revitalización del centro histórico de Cuenca

110

Castellano

La población de Cuenca, en Ecuador, emprendió una serie acciones para frenar el proceso de deterioro en su centro histórico. Se mejoró la articulación y la relación del centro con el resto de la ciudad recuperando el corredor ambiental del río Tomebamba. El resultado fue la revitalización de las zonas comerciales, el incremento de los espacios públicos y la reactivación de la actividad comercial.


La financiación de los proyectos se logró, principalmente, a través de un mecanismo innovador que consistía en involucrar a la ciudadanía y las empresas privadas en los proyectos de recuperación del centro histórico a través de su contribución voluntaria con un 25 % del impuesto sobre la renta. Este hecho sirvió para legitimar y aprobar las intervenciones lideradas por la Municipalidad por parte de las

Cuenca

La toma de decisiones se acompañó de talleres y consultas en los barrios, entre otras estrategias participativas. Las intervenciones han servido como referencia para otras acciones desarrolladas en el resto de urbes de la zona. Los espacios recuperados son el marco de actividades culturales y han permitido mantener los mercados como centros dinámicos. Las intervenciones han servido también para fortalecer el tejido microempresarial. La recuperación de los márgenes del río Tomebamba ha permitido la creación de corredores para peatones y una serie de nuevos espacios públicos para el encuentro, las reuniones y los eventos sociales. El proyecto debe ser entendido, pues, desde una lógica que prima el beneficio colectivo por encima del individual y desde una voluntad de construir ciudad para la ciudadanía; una ciudad que crece y se autorregenera a partir de la resolución de problemas de naturaleza social. Mas información: www.fundacionelbarranco.org

City to City Barcelona FAD Award

La estrategia adoptada consistió en mejorar la articulación y la relación del centro con el resto de la ciudad y en devolver a la ciudadanía una serie de espacios que, a lo largo de los años, habían quedado abandonados o se habían privatizado. Tuvieron un papel central, en este sentido, las tareas de recuperación en torno al corredor ambiental del río Tomebamba. Este corredor es, sin duda, el espacio más emblemático del proyecto de recuperación y revitalización en el centro de Cuenca. Paralelamente, se trabajó para revitalizar las zonas comerciales de la población y se incrementó el espacio público para los ciudadanos, lo que favoreció la calidad de vida de las personas. Se fortaleció, así, la mezcla de usos incentivando y valorando la ciudad y su centro.

empresas y la ciudadanía. En cuanto a las intervenciones en las diversas zonas comerciales municipales, estas fueron financiadas a través de un préstamo del Banco Interamericano de Desarrollo y del Banco Ecuatoriano de Desarrollo.

111

Como consecuencia de un crecimiento de tipo periférico, los centros históricos de muchas ciudades latinoamericanas perdieron su protagonismo como epicentros de la vida cotidiana y se deterioraron, con lo que dejaron de ser espacios vivos y activos para los ciudadanos. La Municipalidad de Cuenca decidió detener el proceso de deterioro en su centro histórico y, entre los años 2004 y 2009, puso en marcha una serie de intervenciones en aquellos lugares con una mayor fragilidad e incidencia pública. El objetivo principal de estas acciones era disminuir la pérdida de habitantes, que progresivamente se habían ido trasladando hacia la zona de expansión de la ciudad o su periferia.


Cuenca

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Edward Miranda

© Alcaldía de Cuenca-Proyecto EELA.

112

Cnc


113

City to City Barcelona FAD Award

Cuenca


Cuenca 505,585 inhab., Ecuador

Energy efficiency in artisan brick-making kilns

114

English

The artisan brick-making kilns in Ecuador consume and pollute a great deal for what they produce. The 50 kilns in Cuenca that have participated in the experimental phase of the Energy Efficiency Plan have improved performance, energy savings, environmental impact and, what is more, have integrated into the economic, social and urban fabric from which they were hitherto excluded. More kilns are seeking to participate in the Plan.


The Energy Efficiency Plan in brick-making kilns intervenes in an integral manner directly on the workshops and in its pilot phase has been implemented in 50 artisan factories. The most important part is the technical aspect, in which 30 mechanical beaters and two extruders have been introduced and new kilns with fans have been built. The results are notable: firewood consumption has been reduced by 30% and greenhouse gas emissions by 20%. Besides reducing environmental costs, production costs are minimised, both in terms of time and of raw material,

The time when this initiative has occurred, which continues to develop and is being implemented in more factories, is a time when the urban growth of the city of Cuenca, like others on the continent, has expanded so much that it has reached areas that just a few decades ago were completely rural. This kind of activity, tolerable in low-density areas, causes daily damage to health if there are towns in the vicinity and contributes to greenhouse gas emissions. In addition, owing to their low performance, they are finding it increasingly difficult to find their place on the local market. The plan helps to combine traditional production activities with other urban activities, while integrating the factories into the regional economy and socially promoting the people living there, who in the past had been characterised by low educational levels that hindered them in their family business. More information: www.redladrilleras.net www.cga.cuenca.gov.ec

Cuenca City to City Barcelona FAD Award

The main consequence is that the traditional kilns are a source of greenhouse gas emissions and smoke that cause discomfort for the residents of the surroundings. The activity of the ceramic industry is the second emitter of carbon monoxide and the first in polluting fine particles on a regional scale. The workshops were traditionally located in rural areas for the proximity of their raw materials, but the urban growth of recent decades has reduced the distance between the urban areas and the workshops, leading to conflict caused by kiln emissions.

and the final product is higher in quality, is easier to produce and is therefore easier to market (sales have increased by 20%, income by 10% and 15 plants have obtained bank financing, from which they were hitherto excluded). 300 workers have improved their knowledge, 50 have assumed good practices and feel part of the regional productive fabric, participating in sector trade fairs, and five have become trained technicians. The family situation of the factory workers has also improved, allowing them to dedicate more attention to their children.

115

The kiln manufacturing sector in Cuenca, Ecuador, has 550 kilns, of which 500 are artisan. The manufacturing model has evolved very little from the traditional manner, i.e. the beating of the clays with human or animal force, drying in the open air and the wood-fired kiln. The result is a product that is difficult to sell owing to its low quality, the low performance and the scant development of commercial strategies of these workshops. Because they are low-performance family businesses, they are often informal in nature (89% operates without a licence) and they can almost never obtain credit with which to improve. It is calculated that around 3,000 people work in this field.


Cuenca 505.585 hab., Equador

Eficiència energètica en forns de maons artesanals

116

Català

Les fàbriques artesanals de maons de l’Equador consumeixen i contaminen molt pel poc que produeixen. Les cinquanta fàbriques de Cuenca que han participat en la fase experimental del Pla d’Eficiència Energètica milloren els rendiments, l’estalvi energètic i l’impacte en el medi ambient i, encara més, s’integren en el teixit econòmic, social i urbà del qual fins ara estaven excloses. Més fàbriques busquen participar en aquest pla.


El Pla d’Eficiència Energètica per a forns de maons intervé directament en els tallers de manera integral i s’ha desenvolupat, en la fase pilot, en 50 fàbriques artesanals. La part més important n’és el vessant tècnic, en què s’han introduït 30 batedores mecàniques i 2 extrusores i s’han construït nous forns amb ventiladors. Els resultats són notables: s’ha reduït el 30 % del consum de llenya i el 20 % de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A més de reduir els costos ambientals, es minimitzen els costos de producció, tant en temps com en matèria primera, i el producte final és

El moment en què es produeix aquesta iniciativa, que continua desenvolupant-se i aplicant-se en més fàbriques, és un moment en què el creixement urbanístic de la ciutat de Cuenca, com d’altres del continent, s’ha expandit tant que ha arribat a zones que fa unes dècades es trobaven en un paisatge completament rural. Aquest tipus d’activitat, tolerable en àmbits de baixa densitat, perjudica el dia a dia i la salut si hi ha poblacions a prop i contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A més, a causa dels seus rendiments tan baixos, cada cop els costa més trobar el seu lloc al mercat local. El pla ajuda a la coexistència d’activitats productives tradicionals i altres activitats urbanes alhora que integra les fàbriques en l’economia regional i promociona socialment les persones que viuen en aquesta ciutat, que fins avui s’han caracteritzat pel poc nivell formatiu i per seguir el negoci familiar. Més informació: www.redladrilleras.net www.cga.cuenca.gov.ec

Cuenca City to City Barcelona FAD Award

La conseqüència principal és que els forns tradicionals són una font d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i fums que produeixen molèsties als residents del voltant. L’activitat de la indústria ceràmica és el segon emissor de monòxid de carboni i el primer de partícules fines contaminants a escala regional. Els tallers tradicionalment se situaven en zones rurals per la proximitat de les matèries primeres, però el creixement urbanístic de les últimes dècades ha reduït la distància entre les zones urbanes i els tallers, la qual cosa provoca conflictes per les emissions dels tallers.

de més qualitat, més fàcil de produir i, per tant, més fàcil de comercialitzar (han augmentat un 20 % les vendes, un 10 % els ingressos i 15 plantes han aconseguit finançament bancari, del qual fins ara n’estaven excloses). Un total de 300 treballadors han millorat els seus coneixements, 50 dels quals han assumit bones pràctiques i se senten part del teixit productiu regional ja que participen en fires del sector, i 5 han esdevingut tècnics formats. La situació familiar de les treballadores de les fàbriques també ha millorat, la qual cosa els permet poder atendre millor els seus fills.

117

El sector de la fabricació de maons a Cuenca, Equador, disposa de 550 fàbriques, 500 de les quals són artesanals. El model de fabricació tradicional ha evolucionat poc: els fangs es baten amb força humana o animal i els maons s’assequen a l’aire lliure i amb forn de llenya. El resultat és un producte que costa de vendre a causa de la poca qualitat del producte, el baix rendiment i el poc desenvolupament d’estratègies comercials d’aquests tallers. En tractar-se d’empreses familiars de baix rendiment, sovint tenen un caràcter informal (el 89 % operen sense llicència) i gairebé mai no poden obtenir un crèdit amb el qual millorar. Es calcula que unes 3.000 persones treballen en aquest àmbit.


Cuenca 505.585 hab., Ecuador

Eficiencia energética en hornos de ladrillos artesanales

118

Castellano

Las fábricas artesanales de ladrillos de Ecuador consumen y contaminan mucho por lo poco que producen. Las cincuenta fábricas de Cuenca que han participado en la fase experimental del Plan de Eficiencia Energética mejoran los rendimientos, el ahorro energético y el impacto en el medio ambiente y, todavía más, se integran en el tejido económico, social y urbano del que hasta ahora estaban excluidas. Más fábricas buscan participar en este plan.


El momento en que se produce esta iniciativa, que continúa desarrollándose y aplicándose en más fábricas, es un momento en que el crecimiento urbanístico de la ciudad de Cuenca, como otras del continente, se ha expandido tanto que ha llegado a zonas que hace unas décadas se encontraban en un paisaje completamente rural. Este tipo de actividad, tolerable en ámbitos de baja densidad, perjudica el día a día y la salud si hay poblaciones cerca y contribuye a la emisión de gases de efecto invernadero. Además, debido a sus rendimientos tan bajos, cada vez les cuesta más encontrar su lugar en el mercado local. El plan ayuda a la coexistencia de actividades productivas tradicionales y otras actividades urbanas a la vez que integra las fábricas en la economía regional y promociona socialmente a las personas que viven en la ciudad, que hasta hoy se han caracterizado por el poco nivel formativo y por seguir el negocio familiar.

El Plan de Eficiencia Energética para hornos de ladrillos interviene directamente en los talleres de manera integral y se ha desarrollado, en su fase piloto, en 50 fábricas artesanales. La parte más importante es la vertiente técnica, en que se han introducido 30 batidoras mecánicas y 2 extrusoras y se han construido nuevos hornos con ventiladores. Los resultados son notables: se ha reducido el 30 % del consumo de leña y el 20 % de la emisión de gases de efecto invernadero. Aparte de reducir

Mas información: www.redladrilleras.net www.cga.cuenca.gov.ec

Cuenca

La principal consecuencia es que los hornos tradicionales son una fuente de emisión de gases de efecto invernadero y humos que producen molestias a los residentes de los alrededores. La actividad de la industria cerámica es el segundo emisor de monóxido de carbono y el primero de partículas finas contaminantes a escala regional. Los talleres se situaban tradicionalmente en las zonas rurales por la proximidad con las materias primas, pero el crecimiento urbanístico de las últimas décadas ha reducido la distancia entre las zonas urbanas y los talleres, lo cual ha provocado conflictos por las emisiones de los talleres.

City to City Barcelona FAD Award

los costes ambientales, se minimizan los costes de producción, tanto en tiempo como en materia prima, y el producto final es de más calidad, más fácil de producir y, por lo tanto, más fácil de comercializar (han aumentado un 20 % las ventas, un 10 % los ingresos y 15 plantas han conseguido financiación bancaria, de la que hasta ahora estaban excluidas). Un total de 300 trabajadores han mejorado sus conocimientos, de los que 50 han asumido buenas prácticas y se sienten parte del tejido productivo regional al participar en ferias del sector, y 5 han llegado a ser técnicos formados. La situación familiar de las trabajadoras de las fábricas también ha mejorado, lo que les ha permitido una mayor atención a sus hijos.

119

El sector de la fabricación de ladrillos en Cuenca, Ecuador, cuenta con 550 fábricas, de las cuales 500 son artesanales. El modelo de fabricación tradicional ha evolucionado poco: el batido de los barros se hace con fuerza humana o animal y los ladrillos se secan al aire libre y en horno de leña. El resultado es un producto que cuesta vender debido a la poca calidad del producto, el bajo rendimiento y el poco desarrollo de estrategias comerciales de estos talleres. Al tratarse de empresas familiares de bajo rendimiento, a menudo tienen un carácter informal (el 89 % operan sin licencia) y casi nunca pueden obtener un crédito con el que mejorar. Se calcula que unas 3.000 personas trabajan en este ámbito.


Frederikshavn

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© Jørgen Anker Simonsen

120

© JS/DANMARK

Fhv


121

City to City Barcelona FAD Award

Frederikshavn


Frederikshavn 25,000 inhab., Denmark

Energy City

122 English

Frederikshavn wants to be the first city in the world with 100% renewable energy consumption within three years. To maximise energy efficiency, to start up a new biogas plant, to give a chance to non-fossil fuel vehicles and to provide incentives for the environmental sustainability economy are some of the actions being undertaken under the city’s “Energy City� programme.


In these cases, and despite the magnitude of the challenge, it helps to have part of the work already done. In 2007, the year the “Energy City� programme was launched, Frederikshavn already had 20% of energy consumption produced by two biogas plants and energy efficiency achieved through the proper insulation of buildings and a centralised heating system throughout the city. Its total consumption is 570GWh annually. However, further improving savings and efficiency in domestic and worksite consumption is the first of the challenges. The second one is the production of renewable energy. A new biogas plant has been built for the production of 185GWh per year, running on waste from the town. On a small scale, the marine turbine facility produces 12MWh and a heat pump provides a clean 4GWh. For the central heating, 8,000m2 of thermal solar panels are used, plus a closed water circuit. These and other energy sources have succeeded in taking renewable energies from 20% in 2007 to 38%. The total reduction in CO2 emitted into the atmosphere by the municipality will be 53%. Another of the challenges, and perhaps the most difficult one, is transforming the current vehicle park, the second energy consumer in Frederikshavn, into a park using renewable fuel such as bio-fuel, methanol or electricity from renewable sources. Besides the efforts to replace

Frederikshavn

the city’s public vehicles (60 are already on the streets) and of offering facilities to private ones (such as charging points or fuel distribution in service stations), it is hoped that Denmark will make advances in this regard so as not to turn Frederikshavn into a car island. The reduction in CO2 from vehicles is calculated to be 1,242tn per year, 1% less than in 2007. Finally, the last of the challenges but the most global one is to transform these changes into social and economic benefits for Frederikshavn. That is to say, to not limit progress to the efforts made by the consistory but to awaken excitement among the citizens so that they make this progress their own, embarking on financial initiatives to do business and create jobs through the production and commercialisation of renewable energy. The very transformation of the model generates a number of direct and indirect jobs and the inhabitants are confident that subsequent maintenance and improvements, together with training and explanations to visitors from all over the world, will bring a new dynamic into the local economy. More information: www.energibyen.dk www.frederikshavn.dk

123 City to City Barcelona FAD Award

The Conference Against Climate Change of 2009 held in Copenhagen provided several Danish cities with the thrust to take decisive steps towards a change in the energy model. Frederikshavn, a traditional port city in the north-eastern end of the Jutland Peninsula and with 25,000 inhabitants, has set itself the goal of achieving 100% energy consumption from renewable sources in the city.


Frederikshavn 25.000 hab., Dinamarca

Energy City

124 Català

Frederickshavn vol ser la primera ciutat del món amb un consum d’energia 100 % renovable d’aquí a tres anys. Maximitzar l’eficiència energètica, posar en funcionament una nova planta de biogàs, donar opcions als vehicles de combustibles no fòssils i incentivar l’economia del sector de la sostenibilitat mediambiental són algunes de les accions que s’estan duent a terme sota el programa Energy City d’aquesta ciutat.


En aquests casos, i tot i que el repte és gran, tenir feina feta ajuda. Frederickshavn tenia l’any 2007, any d’inici del programa Energy City, un 20 % de consum energètic provinent de dues plantes de biogàs, així com també una eficiència energètica amb un aïllament correcte dels edificis o el sistema de calefacció centralitzat de tota la ciutat. El consum total de la ciutat és de 570 GWh anuals. No obstant això, millorar encara més l’estalvi i l’eficiència del consum als domicilis i als llocs de treball és el primer dels reptes. El segon repte és la producció d’energia renovable. S’ha construït una nova central de biogàs per a la producció de 185 GWh anuals i que funciona amb residus de la mateixa localitat. A una escala més petita, la col·locació de turbines marítimes produeix 12 MWh i una bomba de calor que aporta 4 GWh nets. Per a la calefacció central s’utilitzen 8.000 m2 de plaques solars tèrmiques i un circuit tancat d’aigua. Amb aquestes i altres fonts d’energia s’ha aconseguit passar d’un 20 % d’energies renovables l’any 2007 a un 38 %. La reducció total del CO2 emès a l’atmosfera pel municipi serà del 53 % el 2020. Un altre dels reptes, i potser el més difícil, és transformar el parc de vehicles actual, segon consumidor d’energia de Frederickshavn, en un parc de vehicles que utilitzin combustible renovable, com ara biocombustible, metanol o electricitat

Frederikshavn

provinent de fonts renovables. A part dels esforços per substituir els vehicles públics de la ciutat (seixanta ja circulen pels carrers) i d’anar oferint facilitats als vehicles privats (com punts de càrrega o distribució de combustible en gasolineres), es confia que Dinamarca anirà avançant en aquest aspecte per no fer de Frederickshavn una illa automobilística. La reducció de CO2 provinent dels vehicles es calcula en 1.242 tones a l’any, un 1 % menys que el 2007. Finalment, l’últim dels reptes, però el més global, és revertir aquests canvis en canvis socials i econòmics per a Frederickshavn. És a dir, que els progressos no es quedin en esforços del consistori sinó que la ciutadania s’il·lusioni i s’ho apropiï endegant les seves iniciatives econòmiques per fer negoci i creant ocupació amb la producció i la comercialització d’energia renovable. La mateixa transformació del model genera llocs de treball directes i indirectes i els habitants confien que el posterior manteniment i millora, com també la formació i l’explicació a visitants d’arreu del món, siguin elements dinamitzadors de l’economia local. Més informació: www.energibyen.dk www.frederikshavn.dk

125 City to City Barcelona FAD Award

La Conferència contra el Canvi Climàtic del 2009 a Copenhaguen va proporcionar a unes quantes ciutats daneses l’impuls per avançar decididament cap al canvi de model energètic. Frederickshavn, una tradicional ciutat portuària de l’extrem nord-est de la península de Jutlàndia d’uns 25.000 habitants, es proposa assolir el 100 % del consum energètic de la ciutat provinent de fonts renovables.


Frederikshavn 25.000 hab., Dinamarca

Energy City

126 Castellano

Frederickshavn quiere ser la primera ciudad del mundo con un consumo de energía 100 % renovable dentro de tres años. Maximizar la eficiencia energética, poner en funcionamiento una nueva planta de biogás, dar opciones a los vehículos de combustibles no fósiles e incentivar la economía del sector de la sostenibilidad medioambiental son algunas de las acciones que se están llevando a cabo bajo el programa Energy City de esta ciudad.


En estos casos, y a pesar de que el reto es grande, tener trabajo ya hecho ayuda. Frederickshavn contaba en 2007, año de inicio del programa Energy City, con un 20 % de consumo energético proveniente de dos plantas de biogás, así como una eficiencia energética con un correcto aislamiento de los edificios o el sistema de calefacción centralizado de toda la ciudad. El consumo total de la ciudad es de 570 GWh anuales. No obstante, mejorar todavía más el ahorro y la eficiencia del consumo en los domicilios y en los puestos de trabajo es el primero de los retos. El segundo reto es la producción de energía renovable. Se ha construido una nueva central de biogás para la producción de 185 GWh anuales, que funciona con residuos de la misma localidad. A pequeña escala, la instalación de turbinas marítimas produce 12 MWh y una bomba de calor que aporta 4 GWh limpios. Para la calefacción central se utilizan 8.000 m2 de placas solares térmicas y un circuito cerrado de agua. Con estas y otras fuentes de energía, se ha conseguido pasar de un 20 % de energías renovables en 2007 a un 38 %. La reducción total del CO2 emitido a la atmósfera por el municipio será del 53 % en 2020. Otro de los retos, y tal vez el más difícil, es transformar el actual parque de vehículos, segundo consumidor de energía de Frederickshavn, en un parque de vehículos que utilicen

Frederikshavn

combustible renovable, como biocombustible, metanol o electricidad proveniente de fuentes renovables. Aparte de los esfuerzos para sustituir los vehículos públicos de la ciudad (sesenta ya circulan por las calles) y de ir ofreciendo facilidades a los privados (como puntos de carga o distribución de combustible en gasolineras), se confía en que Dinamarca irá avanzando en este aspecto para no hacer de Frederickshavn una isla automovilística. La reducción de CO2 proveniente de los vehículos se calcula en 1.242 toneladas al año, un 1 % menos que en 2007. Finalmente, el último de los retos, pero el más global, es revertir estos cambios en cambios sociales y económicos para Frederickshavn. Es decir, que los progresos no se queden en esfuerzos del consistorio sino que la ciudadanía se ilusione y se los apropie emprendiendo sus iniciativas económicas para hacer negocio y creando ocupación con la producción y la comercialización de la energía renovable. La propia transformación del modelo genera puestos de trabajo directos e indirectos y los habitantes confían que el posterior mantenimiento y mejora, así como la formación y la explicación a visitantes de todo el mundo, serán elementos dinamizadores de la economía local. Mas información: www.energibyen.dk www.frederikshavn.dk

127 City to City Barcelona FAD Award

La Conferencia contra el Cambio Climático de 2009 en Copenhague proporcionó en varias ciudades danesas el impulso para avanzar decididamente hacia el cambio de modelo energético. Frederickshavn, una tradicional ciudad portuaria del extremo nordeste de la península de Jutlandia de unos 25.000 habitantes, se propone conseguir el 100 % del consumo energético de la ciudad a partir de fuentes renovables.


Gaza

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Carles Casamor

Š www.andrea-magda.com

128

Š www.ar-co.org

Gza


129 City to City Barcelona FAD Award

Gaza


Gaza 449,229 inhab., Palestine

Schools in the Desert

130 English

Building in an area with serious political limitations such as the desert landscape of Palestine is surely an extremely complex endeavour. This is why the three educational centres promoted by the NGO Vento di Tierra merit attention. They have become models for their simplicity, low cost, energy efficiency and adaptability to the climate, the terrain, the landscape and the social context.


The architectural solutions are very different in each case, yet retain the traditional and landscape features of the local architecture while serving as training for the population’s future self-builds. In Al Khan Al Ahmar three modules were built with walls made from tyres and mud in 2009, and later, in 2012, two more modules were built from straw bales. In Abu Hindi, in 2010, the classrooms were remodelled from metal sheeting with new walls, openings and gates in cane and mud, reducing the temperature and noise problems that affected them earlier. The two schools teach 100 and 130 students respectively. The projects not only consist of the physical construction but are also accompanied by the best energy measures through suitable ventilation and insulation or the installation

The third, also completed project is situated to the northeast of the city of Gaza, in Um Al Nasser. This is a family and children’s educational centre with capacity for 150 children and rooms in which to undertake various technical or family-oriented activities. The building reinterprets the traditional Bedouin tent with locally available materials and innovative, low-cost techniques to achieve a high degree of energy efficiency and natural ventilation, the recycling of greywater and the recovery of rainwater. The walls have been built by stacking compressed sacks of earth, thus considerably lowering costs. The design and construction strategy seek to be a model in the region for future constructions. In the manner of a small Bedouin village, with tent-shaped roofs and facing a central open space that is both courtyard and distributor for the six classroom and other rooms in the complex, the school has become a standard for the entire region thanks to its architectural and constructional quality and its educational and family assistance programmes. More information: www.ar-co.org www.europaconcorsi.com

Gaza City to City Barcelona FAD Award

The two schools built in this area by the organisations Vento di Tierra and Arcò (Architecttuura e Cooperazione) have had to face the prohibition of constructing definitive buildings as well as a scarcity of resources. Through traditional techniques and imagination they have been able to find solutions for the problem of architectural precariousness while avoiding conflict with the military authority and succeeding in becoming a model for other constructions. Without these schools, many pupils would have to travel many kilometres to attend class or do so in impossible temperatures or noise.

of photovoltaic panels in the case of Abu Hindi. Though they are not definitive constructions, they are adapted to the climate and resist the passage of time, with low energy and maintenance costs. The reality of the territory has ended the nomadic tradition of the Bedouin community, which however continues living in unstable encampments. The school facility is the first building with a clear urban function in the settlements and it exceeds the teaching function to become poly-functional and symbolic.

131

The southern and eastern area of Jerusalem is a desert territory in the so-called “Area C”, populated by small Bedouin encampments and increasingly large Israeli colonies. Architectural precariousness is one of the characteristics of the landscape, produced by a lack of means and the constant military interventions. The schools on these lands carry out their work in very fragile constructions in an extreme climate.


Gaza 449,229 hab., Palestina

Escoles del desert

132 Català

Construir en una àrea amb serioses limitacions polítiques com presenta el paisatge desèrtic de Palestina és extremament complex. Per aquest motiu, mereixen atenció els tres centres educatius que ha promogut l’ONG Vento di Terra i que han esdevingut models per la seva simplicitat, baix cost, eficiència energètica i adaptabilitat al clima, al terreny, al paisatge i al context social.


Les dues escoles desenvolupades en aquesta zona per les organitzacions Vento di Terra i Arcò (Architettura e Cooperazione) s’han hagut d’enfrontar a la prohibició de construir edificis definitius i a l’escassetat de recursos. Mitjançant tècniques tradicionals i imaginació, han pogut aportar solucions al problema de la precarietat arquitectònica alhora que han evitat el conflicte amb l’autoritat militar i han esdevingut un model per a altres construccions. Sense aquestes escoles, molts alumnes haurien de desplaçar-se molts quilòmetres per anar a classe o suportar condicions de temperatura i soroll impossibles. Les solucions arquitectòniques són molt diferents en cada cas, però conserven caràcters paisatgístics i tradicionals de l’arquitectura local i han servit de formació per a futures autoconstruccions de la població. A Al Khan Al Ahmar es van construir tres mòduls amb parets fetes amb pneumàtics i fang l’any 2009 i posteriorment, el 2012, se’n van construir dos més amb bales de palla. A Abu Hindi es va remodelar, l’any 2010, l’aulari de planxes metàl·liques amb parets noves, obertures i porticons de canyes i fang, amb la qual cosa es van reduir els problemes de temperatura i soroll que hi havia anteriorment. Les dues escoles acullen 100 i 130 alumnes, respectivament. Els projectes no només consisteixen en la construcció física, sinó que aquesta també s’acompanya de

El tercer projecte, també finalitzat, se situa al nord-est de la ciutat de Gaza, a Um Al Nasser. És un centre d’educació familiar i infantil que té capacitat per a 150 infants i sales per a diverses activitats tècniques o amb famílies. L’edifici reinterpreta la tradicional tenda beduïna amb materials disponibles a l’entorn i tècniques innovadores i de baix cost, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta eficiència energètica, ventilació natural, reciclatge d’aigües grises i recuperació d’aigües pluvials. Les parets s’han construït apilant sacs de terra comprimits, cosa que ha abaratit molt els costos. El disseny i l’estratègia constructiva pretenen ser un model a la regió per a futures construccions. A manera de petit poblat beduí, amb les teulades en forma de tenda i encarades a un espai central obert que serveix alhora de pati i distribuïdor per a les sis aules i la resta de sales del conjunt, l’escola ha esdevingut un referent a tota la regió per la seva qualitat arquitectònica i constructiva i els seus programes educacionals i d’assistència familiar. Més informació: www.ar-co.org www.europaconcorsi.com

Gaza

la millora energètica a través de la ventilació i l’aïllament adequats o la instal·lació de plaques fotovoltaiques en el cas d’Abu Hindi. Encara que siguin construccions no definitives, estan adaptades al clima i són resistents al pas del temps amb un baix cost energètic i de manteniment. La realitat del territori ha posat fi a la tradició nòmada de la comunitat beduïna, que tanmateix continua en campaments inestables. La dotació d’escoles esdevé el primer projecte amb una funció urbana clara als campaments que sobrepassa l’escolar, ja que es converteix en polifuncional i simbòlica.

133 City to City Barcelona FAD Award

La zona del sud i l’est de Jerusalem és un territori desèrtic de l’anomenada Zona C, poblat per petits campaments de beduïns i colònies israelianes cada cop més grans. La precarietat arquitectònica és una de les característiques del paisatge, produïda per la manca de mitjans i les intervencions militars constants. Les escoles del terreny desenvolupen la seva tasca en construccions molt fràgils i en una climatologia extrema.


Gaza 449,229 hab., Palestina

Escuelas del desierto

134 Castellano

Construir en un área con serias limitaciones políticas como presenta el paisaje desértico de Palestina es extremadamente complejo. Por eso merecen atención los tres centros educativos que la ONG Vento di Terra ha promovido y que han resultado ser modelos por su simplicidad, bajo coste, eficiencia energética y adaptabilidad al clima, al terreno, al paisaje y al contexto social.


Las dos escuelas desarrolladas en esta zona por las organizaciones Vento di Terra y Arcò (Architettura e Cooperazione) se han tenido que enfrentar a la prohibición de construir edificios definitivos así como a la escasez de recursos. Mediante técnicas tradicionales e imaginación, han podido aportar soluciones al problema de la precariedad arquitectónica y a la vez evitar el conflicto con la autoridad militar y lograr ser un modelo para otras construcciones. Sin estas escuelas, muchos alumnos tendrían que desplazarse muchos kilómetros para ir a clase o soportar condiciones de temperatura y ruido imposibles. Las soluciones arquitectónicas son muy diferentes en cada caso, pero conservan caracteres paisajísticos y tradicionales de la arquitectura local y han servido de formación para futuras autoconstrucciones de la población. En Al Khan Al Ahmar se construyeron tres módulos con paredes hechas con neumáticos y barro en 2009 y posteriormente, en 2012, se construyeron otros dos módulos con balas de paja. En Abu Hindi se remodeló, en 2010, el aulario de planchas metálicas con paredes nuevas, aberturas y postigos de caña y barro, lo que redujo los problemas de temperatura y ruido que había anteriormente. Las dos escuelas acogen a 100 y 130 alumnos, respectivamente. Los proyectos no solo consisten en la construcción física, sino que esta

El tercer proyecto, también finalizado, se sitúa al nordeste de la ciudad de Gaza, en Um Al Nasser. Es un centro de educación familiar e infantil que tiene capacidad para 150 niños y salas para desarrollar varias actividades técnicas o con familias. El edificio reinterpreta la tradicional tienda beduina con materiales disponibles en el entorno y técnicas innovadoras y de bajo coste, con lo que se consigue una alta eficiencia energética y ventilación natural, reciclaje de aguas grises y recuperación de aguas pluviales. Las paredes se han construido apilando sacos de tierra comprimidos, lo que ha abaratado mucho los costes. El diseño y la estrategia constructiva pretenden ser un modelo en la región para futuras construcciones. A modo de pequeño poblado beduino, con los tejados en forma de tienda y encaradas a un espacio central abierto que sirve a la vez de patio y distribuidor para las seis aulas y el resto de salas del conjunto, la escuela se ha convertido en un referente para toda la región por su calidad arquitectónica y constructiva y sus programas educacionales y de asistencia familiar. Mas información: www.ar-co.org www.europaconcorsi.com

Gaza

también se acompaña de la mejora energética a través de la ventilación y el aislamiento adecuados o la instalación de placas fotovoltaicas en el caso de Abu Hindi. Aunque sean construcciones no definitivas, están adaptadas al clima y son resistentes al paso del tiempo con un bajo coste energético y de mantenimiento. La realidad del territorio ha acabado con la tradición nómada de la comunidad beduina, que sin embargo sigue en campamentos inestables. La dotación de escuelas es el primer proyecto con una clara función urbana en los asentamientos que sobrepasa la escolar, ya que se convierte en polifuncional y simbólica.

135 City to City Barcelona FAD Award

La zona del sur y del este de Jerusalén es un territorio desértico de la llamada Zona C, poblada por pequeños campamentos de beduinos y colonias israelíes cada vez más grandes. La precariedad arquitectónica es una de las características del paisaje, producida por la carencia de medios y las constantes intervenciones militares. Las escuelas del terreno desarrollan su tarea en edificaciones muy frágiles y en una climatología extrema.


Gaza

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Mohamed Al-Halbi

Š Ajuntament de Barcelona

136

Gza


137 City to City Barcelona FAD Award

Gaza


Gaza 449,229 inhab., Palestine

Barcelona Peace Park and housing estate in the East Al-Nasser district

138 English

The city of Gaza has to fight to normalise the everyday lives of its inhabitants owing to the context of war in which it is located. To procure open freedom and leisure spaces for the citizens is one of the goals of the town halls, even under falling bombs. This is the purpose of the “Barcelona Peace Park� inaugurated in 2005 and restored in 2009, and of the development of the East Al-Nasser district.


It has been possible to open the Barcelona Peace Park thanks to cooperation. It is a celebration of urban life lived in peace, yet the history of the park exhibits the difficulties of developing urban policies in a context of conflict. The initial site had to be replaced as it was occupied by the Palestine police when their barracks were destroyed by the Israeli army in 2002. The park was finally inaugurated in 2005 but was destroyed four years later during the occupation of the Strip by the Israeli army. As soon as the situation permitted, the park was rebuilt in as short a time as possible. The Barcelona Peace Park is almost unique in the city: wide, open and diverse, with spaces for children’s games, sport, rest and picnicking. For children and young people it is especially valuable to have open urban spaces not associated with temporality or outright danger, which was the case with the barren plot that was there before. In a conflict that has been going on for too long, many grow up in a city where there seem to be no spaces for them. The Barcelona Peace Park is proof that there are alternatives to the context in which they have grown up. Alternatives of peace and of playing in freedom. The park is an indisputable landmark in the district in which it is located, the Tal al Hawa, thanks to both the urban development contribution and its social use. It offers leisure possibilities that are difficult to find

However, normality is not achieved through a single park. The damage caused by the war in a city is multiple in nature and basic needs are often not met. Between 2005 and 2008, the development of the city’s East Al-Nasser district was undertaken. Approximately 12,000 people live here and it has high unemployment rates and precarious living conditions. It is also known for its proximity to the Beach Camp, a major Palestine refugee camp. The objective of the intervention was to provide a minimum of habitability to facilitate and bring some dignity to the everyday lives of a population punished by the conflict. The principal working lines in the district were paving, furniture, signage, landscaping and expansion of the lighting networks, electrification, communication and sewerage. This initiative was supported by an allocation jointly with the Catalan Agency for Cooperation and Development (ACCD) of 1,500,000₏. More information: www.fonscatala.org

Gaza

in the city, not only for children and young people but also for women and the elderly, collectives who often lack comfortable, peaceful spaces. The vegetation, the expanse of water, the coming and going of other inhabitants are the attractions of the park. Its name has been a success in the district and the name of Barcelona proliferates in bars and shops.

139 City to City Barcelona FAD Award

The population of Gaza has in recent years suffered the warring climate produced by Israeli occupation. In the midst of so many truncated lives and unmet needs, the construction of a public park for the citizens is a break in favour of peace and freedom. The Barcelona Peace Park has been born and reborn from the rubble as a result of the twinning of the two Mediterranean cities.


Gaza 449.229 hab., Palestina

Barcelona Peace Park i urbanització del barri East Al-Nasser

140 Català

La ciutat de Gaza ha de lluitar per normalitzar el dia a dia dels seus habitants pel context bèl·lic on se situa. Procurar espais oberts, de llibertat i d’oci a la ciutadania és una de les fites dels ajuntaments, encara que sigui sota les bombes. Aquesta és la finalitat del Barcelona Peace Park, inaugurat el 2005 i restaurat el 2009, i de la urbanització del barri East Al-Nasser.


El Barcelona Peace Park és un parc gairebé únic a la ciutat, ampli, obert i divers, amb espais per al joc infantil, l’esport, el descans i el refrigeri. Per als més menuts i joves és especialment valuós poder disposar d’espais urbans oberts que no s’associïn amb la temporalitat o directament amb el perill, com podia ser-ho el solar erm que hi havia abans. En un conflicte que ja fa massa temps que dura, molts creixen en una ciutat on sembla que no hi hagi espais per a ells. El Barcelona Peace Park els demostra que hi ha alternatives al clima en què han crescut. Alternatives de pau i de joc en llibertat. El parc és un referent indiscutible del barri on es troba, el Tal al Hawa, tant per l’aportació urbanística com pel seu ús social. Ofereix possibilitats de lleure difícils de trobar a la ciutat, no només per a infants i joves, sinó també per

No obstant això, la normalitat no s’aconsegueix gràcies a un sol parc. Els desperfectes causats per la guerra en una ciutat són múltiples i sovint les necessitats bàsiques no estan satisfetes. Entre 2005 i 2008, s’ha dut a terme la urbanització del barri East Al-Nasser de la ciutat, on hi viuen unes 12.000 persones i on destaca l’alta taxa d’atur i unes condicions de vida precàries. A més, és conegut pel seu veïnatge amb el Beach Camp, important camp de refugiats palestins. L’objectiu de la intervenció ha estat proporcionar uns mínims d’habitabilitat per facilitar i dignificar el dia a dia d’una població castigada pel conflicte. Les principals línies de treball han estat la pavimentació, el mobiliari, la senyalització, l’enjardinament i l’extensió de les xarxes d’il·luminació, electrificació, comunicació i clavegueram del barri. Aquesta iniciativa ha tingut una assignació conjunta de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament (ACCD) d’1.500.000 €. Més informació: www.fonscatala.org

Gaza City to City Barcelona FAD Award

Gràcies a la cooperació ha estat possible obrir el Barcelona Peace Park, una celebració per a la vida urbana i en pau. La història del parc, però, demostra les dificultats de desenvolupar polítiques urbanes en contextos de conflicte. El solar inicial es va haver de substituir en ser ocupat per la policia palestina, ja que les casernes inicials van ser destruïdes per l’exèrcit d’Israel el 2002. El parc es va inaugurar l’any 2005 però quatre anys després va ser destruït quan l’exèrcit israelià va ocupar la franja. Quan la situació ho va permetre, es va reconstruir el parc amb la màxima celeritat possible.

a dones i gent gran, col·lectius sovint mancats d’espais de tranquil·litat i comoditat. La vegetació, la làmina d’aigua o l’anar i venir d’altres habitants són atraccions del parc. El seu nom ha triomfat al barri i el nom de Barcelona prolifera en bars i comerços.

141

La població de Gaza ha sofert durant anys el clima bèl·lic que comporta l’ocupació israeliana. Enmig de tantes vides truncades i necessitats insatisfetes, la construcció d’un parc públic per a la ciutadania és un parèntesi per a la pau i la llibertat. Fruit de l’agermanament entre les dues ciutats mediterrànies, neix i reneix de les runes el Barcelona Peace Park.


Gaza 449.229 hab., Palestina

Barcelona Peace Park y urbanización del barrio East Al-Nasser

142 Castellano

La ciudad de Gaza tiene que luchar para normalizar el día a día de sus habitantes a causa del contexto bélico donde se sitúa. Procurar espacios abiertos, de libertad y de ocio para la ciudadanía es una de las metas de los ayuntamientos, aunque sea bajo las bombas. Esta es la finalidad del Barcelona Peace Park, inaugurado en 2005 y restaurado en 2009, y de la urbanización del barrio East Al-Nasser.


Gracias a la cooperación ha sido posible abrir el Barcelona Peace Park, una celebración para la vida urbana y en paz. Sin embargo, la historia del parque muestra las dificultades de desarrollar políticas urbanas en contextos de conflicto. El solar inicial tuvo que ser sustituido al ser ocupado por la policía palestina, puesto que los cuarteles iniciales fueron destruidos por el ejército de Israel en 2002. El parque se inauguró finalmente en 2005, pero cuatro años después fue destruido cuando el ejército israelí ocupó la franja. Cuando la situación lo permitió, se reconstruyó el parque con la máxima celeridad posible. El Barcelona Peace Park es un parque casi único en la ciudad, amplio, abierto y diverso, con espacios para el juego infantil, el deporte, el descanso y el refrigerio. Para los más pequeños y jóvenes es especialmente valioso poder disponer de espacios urbanos abiertos que no se asocien a la temporalidad o directamente al peligro, como podía serlo el solar baldío que había antes. En un conflicto que ya hace demasiado tiempo que dura, muchos crecen en una ciudad donde parece que no haya espacios para ellos. El Barcelona Peace Park les demuestra que hay alternativas al contexto en el que han crecido. Alternativas de paz y de juego en libertad. El parque es un referente indiscutible del barrio donde se encuentra, el Tal al Hawa, tanto por la aportación

No obstante, la normalidad no se consigue gracias a un solo parque. Los desperfectos causados por la guerra en una ciudad son múltiples y a menudo las necesidades básicas no están satisfechas. Entre 2005 y 2008, se ha llevado a cabo la urbanización del barrio East Al-Nasser de la ciudad, donde viven unas 12.000 personas y donde destaca la alta tasa de paro y unas condiciones de vida precarias. Además, es conocido por su vecindad con el Beach Camp, importante campo de refugiados palestinos. El objetivo de la intervención ha sido proporcionar unos mínimos de habitabilidad para facilitar y dignificar el día a día de una población castigada por el conflicto. Las principales líneas de trabajo han sido la pavimentación, el mobiliario, la señalización, el ajardinamiento y la extensión de las redes de iluminación, electrificación, comunicación y alcantarillado del barrio. Esta iniciativa ha contado con una asignación conjunta del Ayuntamiento de Barcelona y de la Agencia Catalana de Cooperación y Desarrollo (ACCD) de 1.500.000 €. Mas información: www.fonscatala.org

Gaza

urbanística como por su uso social. Ofrece posibilidades de ocio difíciles de encontrar en la ciudad, no solo para niños y jóvenes, sino también para mujeres y gente mayor, colectivos a menudo carentes de espacios de tranquilidad y comodidad. La vegetación, la lámina de agua o el ir y venir de otros habitantes son atracciones del parque. Su nombre ha triunfado en el barrio y el nombre de Barcelona prolifera en bares y comercios.

143 City to City Barcelona FAD Award

La población de Gaza ha sufrido durante años el clima bélico que comporta la ocupación israelí. En medio de tantas vidas truncadas y necesidades insatisfechas, la construcción de un parque público para la ciudadanía es un paréntesis para la paz y la libertad. Fruto del hermanamiento entre las dos ciudades mediterráneas, nace y renace de los escombros el Barcelona Peace Park.


Glasgow Gla

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Seamus Connolly

Š Stalled Space Initiative. Development & Regeneration Services. Glasgow City Council

144

/WINNER /GUANYADOR /GANADOR


145 City to City Barcelona FAD Award

Glasgow


Glasgow 600,000 inhab., Scotland, United Kingdom

Stalled Spaces

146 English

In Glasgow the current crisis is added to the industrial decline of recent decades. The result is a large number of empty sites in the city. Without any prospects of productive use for these spaces, Glasgow City Council promotes the temporary use of the sites, as they are a major tool for urban regeneration and social empowerment. The project has already filled 50 empty spaces with a wide variety of uses.


The city accounts for more empty square metres than the rest of Scottish cities put together, and applications for urban planning between 2007 and 2011 have dropped by 25%. The current crisis is not helping, and the revival of private initiative is not quite happening. This is why in 2010 Glasgow City Council and the Glasgow Housing Association started to foster the temporary leisure uses of these spaces. The intervention initiative is always sourced from local voluntary organisations and there are now more than two hundred volunteers who have worked on generating 50 “Stalled Spaces”. The projects with the greatest thrust have been the ones involving horticulture, and it must be highlighted that two schools have developed the “Food Miles” educational programme that has introduced horticulture into the school curriculum and have been recognised by the Curriculum for Excellence of Scotland and by other schools. Other sites have been transformed into gardens, green areas or sports grounds but also into open-air cinemas or creation spaces thanks to the support of Creative Scotland, which has been providing financial and

Glasgow

logistical aid since 2012. The diversity of projects and the fact that they originate in community initiatives has ensured their success. In addition, this diversity considerably increases the appreciation of the citizens for their own environment, creates networks of trust and empowers civil society in proposing and managing new urban spaces through experience. More than 15ha of the municipality have gone from being abandoned sites to spaces for socialising and activities. Nine of these hectares are located in especially neglected urban areas. Their temporary nature is a key piece of the project, as it greatly reduces the transfer, proposal and execution processes. The clarity of the legal agreements, the never immediate expiry date of the right of use and the technical support provided by the City Council provide guarantees for the interests of neighbours and owners. The City Council’s investment is more technical than financial, with less than 3,000€ per initiative. The initial investment is borne almost completely by the communities, which find the financial and material means to embark on the initiatives. The total capital obtained by the communities exceeds half a million euros, far more than the contribution of the administrations. More information: www.glasgow.gov.uk/stalledspaces

147 City to City Barcelona FAD Award

Glasgow, like other British cities, has experienced the passage from industrial boom to the gradual disappearance of the most characteristic elements of this landscape. Factories, trucks and workers have decreased. The City Council has deployed its instruments to boost social and ecological cohesion in the city. The Open Spaces Strategy and the Local Development Plan, both in operation, have promoted the occupation of empty plots. The success of these “Stalled Spaces” has placed them at the forefront of one of the lines of action of the 20122017 Strategic Plan thanks to their transforming power.


Glasgow 600.000 hab., Escòcia, Regne Unit

Stalled Spaces

148 Català

A Glasgow, la crisi actual s’afegeix a la decadència industrial de les últimes dècades. El resultat és una gran quantitat de solars buits a la ciutat. Sense perspectives d’utilització productiva d’aquests espais, l’Ajuntament de Glasgow promociona usos temporals dels solars, ja que són una gran eina de revitalització urbana i d’apoderament social. El projecte ja ha omplert cinquanta espais buits amb una gran varietat d'usos.


La ciutat concentra més metres quadrats buits que la resta de ciutats escoceses juntes i les sol·licituds de planificació urbanística entre 2007 i 2011 han caigut un 25 %. La situació de crisi actual no ajuda i la revifada de la iniciativa privada no acaba de presentar-se. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Glasgow i la Glasgow Housing Association van fomentar, el 2010, els usos temporals d’oci en aquests espais. La iniciativa d’intervenció sempre prové de l’organització de voluntaris del lloc, que en aquest cas ja en són més de dos centenars i han treballat per crear cinquanta Stalled Spaces. Els projectes que han tingut més empenta han estat els d’horticultura. En aquest sentit, cal destacar que dues escoles han desenvolupat un programa educacional, el quilometratge alimentari, pel qual han introduït l’horticultura en el programa escolar i han estat reconegudes pel Currículum d’Excel·lència d’Escòcia i per altres escoles. Altres solars s’han convertit en jardins, zones verdes o zones esportives, però també en cinemes a l’aire lliure o espais de creació gràcies al suport de Creative Scotland, que des del 2012 hi aporta ajuda econòmica i logística. La pluralitat de projectes i el fet que

Glasgow

provinguin de la mateixa iniciativa comunitària n’asseguren l’èxit. A més, la pluralitat fa augmentar notablement l’estima dels ciutadans vers el seu propi entorn, crea xarxes de confiança i apodera la societat civil en la proposta i gestió de nous espais urbans a partir de l’experiència. Més de quinze hectàrees del municipi han passat de ser solars abandonats a ser espais de socialització i activitat. Nou d’aquestes hectàrees es troben en zones urbanes especialment degradades. L’element de temporalitat és una peça clau del projecte, ja que redueix molt els processos de cessió, proposta i execució. La claredat dels acords legals, la caducitat mai immediata del dret d’ús i el suport tècnic de l’Ajuntament proporcionen garanties per als interessos de veïns i propietaris. La inversió de l’Ajuntament és més tècnica que no pas econòmica, amb menys de 3.000 euros per iniciativa. La inversió inicial és gairebé completament a càrrec de les comunitats, que busquen els mitjans econòmics i materials per dur a terme les iniciatives. El capital total aconseguit per les comunitats supera el mig milió d’euros, molt per sobre del que han aportat les administracions. Més informació: www.glasgow.gov.uk/stalledspaces

149 City to City Barcelona FAD Award

Glasgow ha viscut, com altres ciutats britàniques, el pas de l’auge industrial a la desaparició progressiva dels elements més característics d’aquest paisatge. Fàbriques, camions i obrers han anat minvant. L’Ajuntament ha posat en marxa els seus instruments per potenciar la cohesió social i ecològica de la ciutat. L’Estratègia d’Espais Oberts i el Pla de Desenvolupament Local, ambdós en funcionament, han promocionat l’ocupació de solars buits. L’èxit d’aquests Stalled Spaces els ha situat com una de les línies d’actuació del Pla Estratègic 2012-2017 pel seu poder transformador.


Glasgow 600.000 hab., Escocia, Reino Unido

Stalled Spaces

150 Castellano

En Glasgow la crisis actual se une a la decadencia industrial de las últimas décadas. El resultado es una gran cantidad de solares vacíos por toda la ciudad. Sin perspectivas de utilización productiva de estos espacios, el Ayuntamiento de Glasgow promociona usos temporales de los solares, ya que son una gran herramienta de revitalización urbana y de empoderamiento social. El proyecto ya ha llenado cincuenta espacios vacíos con una gran variedad de usos.


El elemento de temporalidad es una pieza clave del proyecto, ya que reduce mucho los procesos de cesión, propuesta y ejecución. La claridad de los acuerdos legales, la caducidad nunca inmediata del derecho de uso y el apoyo técnico del Ayuntamiento proporcionan garantías para los intereses de vecinos y propietarios. La inversión del Ayuntamiento es más técnica que económica, con menos de 3.000 euros por iniciativa. La inversión inicial corre casi completamente a cargo de las comunidades, que buscan los medios económicos y materiales para llevar a cabo las iniciativas. El capital total conseguido por las comunidades supera el medio millón de euros, muy por encima del que han aportado las administraciones.

La iniciativa de intervención siempre proviene de la organización de voluntarios del lugar, que en este caso ya suman más de dos centenares y han trabajado para crear cincuenta Stalled Spaces. Los proyectos que han tenido más aceptación han sido los de horticultura. En este sentido, cabe destacar que dos escuelas han desarrollado un programa educacional, kilómetro por alimento, por el cual han introducido la horticultura en el programa escolar y han sido reconocidas por el Currículum de Excelencia de Escocia y por otras escuelas. Otros solares se han convertido en jardines, zonas verdes o zonas deportivas, pero también en cines al aire libre o espacios de creación gracias al apoyo de Creative Scotland, que desde 2012 aporta ayuda económica

Mas información: www.glasgow.gov.uk/stalledspaces

Glasgow

La ciudad concentra más metros cuadrados vacíos que el resto de ciudades escocesas juntas y las solicitudes de planificación urbanística entre 2007 y 2011 han caído un 25 %. La actual situación de crisis no ayuda y la recuperación de la iniciativa privada no acaba de presentarse. Por esta razón, el Ayuntamiento de Glasgow y la Glasgow Housing Association fomentaron en 2010 los usos temporales de ocio en estos espacios.

City to City Barcelona FAD Award

y logística. La pluralidad de proyectos y el hecho de que provengan de la misma iniciativa comunitaria aseguran su éxito. Además, la pluralidad aumenta notablemente el aprecio de los ciudadanos para con su propio entorno, crea redes de confianza y empodera a la sociedad civil en la propuesta y gestión de nuevos espacios urbanos a partir de la experiencia. Más de quince hectáreas del municipio han pasado de ser solares abandonados a ser espacios de socialización y actividad. Nueve de estas hectáreas se encuentran en zonas urbanas especialmente degradadas.

151

Glasgow ha vivido, como otras ciudades británicas, el paso del auge industrial a la progresiva desaparición de los elementos más característicos de este paisaje. Fábricas, camiones y obreros han ido menguando. El Ayuntamiento ha puesto en marcha sus instrumentos para potenciar la cohesión social y ecológica de la ciudad. La Estrategia de Espacios Abiertos y el Plan de Desarrollo Local, ambos en funcionamiento, han promocionado la ocupación de solares vacíos. El éxito de estos Stalled Spaces los ha situado como una de las líneas de actuación del Plan Estratégico 2012-2017 por su poder transformador.


Jomala

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi SecretarĂ­a del Premio

Š Jomala kommun

152

Jml


153 City to City Barcelona FAD Award

Jomala


Jomala 4,321 inhab., Finland

District Heating and Biogas

154 English

The end of fossil fuel is increasingly near and real solutions are needed. In Jomala, however, the future has already arrived: they have replaced the old gasoil boilers with central heating and have built two biogas plants to make use of domestic waste, the waste from a milk-producing cooperative and that of a carpentry factory. Since 2010, the surplus heats the houses and the city is more autonomous in energy terms.


At the same time it learnt that the Ă…can dairy product-producing cooperative was planning to build a biogas plant. Jomala Town Hall and Ă…can quickly coordinated efforts for the former to finance the biogas plant in exchange for receiving part of the energy production not used by the cooperative in its internal cycle. Other businesses and institutions showed interest in consuming this energy, and so it became clear that demand was sufficient to go ahead with the facility. In the year 2008 the municipal Jomala Energy Ab company was created, in charge of building a second bio-fuel plant in Jomala owned by the municipality. This plant basically runs on the sawdust that the local carpentry businesses discard. The construction of the two plants has to be understood as two projects that share opportunities and philosophy. They have firstly been created to make use of domestic waste and the waste from dairy production and carpentry businesses that the productive fabric of the region was not recovering and was therefore wasting. Secondly, they are an example of public-private co-participation in energy production, savings, recycling and the fight against climate change. Both produce 800m3 of biofuel and, more importantly, demonstrate that a productive activity can have a usefulness for the community beyond any commercial benefit: the waste can be used for heating or lighting.

For the city of Jomala it is highly valuable to demonstrate that it is possible to grow in energy autonomy and depend less on fossil fuel, with 600m3 of biogas replacing the same amount of fossil fuel. Thanks to integrating the waste from economic activities, the homes in the municipality enjoy cleaner heating. Both initiatives are a step forward in stemming energy dependency on fossil fuel and increasing energy autonomy on a small scale. Closing the productive cycle and making use of waste to improve exploitation shows highly positive results for both businesses and the population and the territory, creating public-private links, reducing consumption and minimising pollution. More information: www.jomala.ax

Jomala

The replacement of fossil with ecological fuel reduces CO2 emissions by 2,160tn per year. The biofuel plant expels water vapour and one truckload of ash per year that is used as fertiliser in the municipal gardens. In addition, municipal expenditure in fossil fuel has dropped since the plant started operations; more than 600m3 of fossil fuel are now consumed from biofuel, and this can be seen in greenhouse gas emissions. The change is perceived when Jomala’s inhabitants replace the old, deficient and polluting gasoil boilers with central heating installations, a public, sustainable, eco-friendly and quality service.

155 City to City Barcelona FAD Award

In the year 2005 a study commissioned by Jomala Town Hall discovered that the majority of boilers in the city ran on gasoil and that many of them were reaching the end of their useful life. It was thus necessary to either buy new boilers or invest in a change of system. The gradual depletion of fossil resources drove the consistory to look for new sources of energy, deciding to change the antiquated gasoil boilers for central heating throughout the municipality.


Jomala 4.321 hab., Finlàndia

Calefacció municipal i biogàs

156 Català

El final dels combustibles fòssils cada cop és més a prop i calen solucions reals. A Jomala, però, el futur ja ha arribat: han substituït les antigues calderes de gasoil per calefacció central i han construït dues centrals de biogàs per aprofitar els residus domèstics d’una cooperativa làctia i d’una fusteria. Des del 2010, els sobrants proporcionen calor a les cases i la ciutat és més autònoma energèticament.


Al mateix temps es va saber que la cooperativa de productes lactis Åca planejava una central de biogàs. De seguida, l’Ajuntament de Jomala i Åca es van coordinar per tal que el primer financés la planta de biogàs i, a canvi, rebés part de la producció energètica que la cooperativa no utilitzés per al seu cicle intern. Altres empreses i institucions es van interessar a consumir aquesta energia, de tal manera que quedava clar que hi havia prou demanda per tirar endavant les instal·lacions. L’any 2008 es va crear l’empresa municipal Jomala Energy Ab, encarregada de la construcció d’una segona central de biocombustible a Jomala de titularitat municipal. Aquesta central funciona, bàsicament, gràcies a les serradures que desaprofiten les empreses de fusteria locals. La construcció de les dues centrals s’ha d’entendre com dos projectes que comparteixen oportunitats i filosofia. En primer lloc, apareixen per aprofitar material de rebuig, els residus de la producció làctia i fustera que el teixit productiu de la regió no sabia recuperar i que, per tant, es perdien. En segon lloc, són un exemple de coparticipació publicoprivada en matèria de producció energètica, estalvi, reciclatge i lluita contra el canvi climàtic. Ambdues produeixen 800 m3 de biocombustible i, el que és més important, demostren que una activitat productiva pot tenir una utilitat comunitària més enllà del

La substitució de combustible fòssil per un d’ecològic redueix en 2.160 tones el CO2 emès a l’any. La planta de biocombustible expulsa vapor d’aigua i produeix un camió de cendres a l’any que serveix d’adob per als jardins municipals. A més, la despesa municipal en combustibles fòssils ha caigut des de l’entrada en funcionament de la planta: més de 600 m3 de combustible fòssil ara són consumits a partir de biocombustible, la qual cosa es pot veure en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Els habitants de Jomala noten el canvi quan substitueixen les antigues, deficitàries i contaminants calderes de gasoil per la instal·lació de calefacció centralitzada, un servei públic, sostenible, ecològic i de qualitat. Per a la ciutat de Jomala és molt valuós demostrar que es pot créixer en autonomia energètica i dependre menys dels combustibles fòssils: 600 m3 de biogàs substitueixen la mateixa quantitat de combustible fòssil. Gràcies a la integració dels residus de l’activitat econòmica, les llars del municipi gaudeixen d’una calefacció més neta. Ambdues iniciatives són un pas endavant per frenar la dependència energètica dels combustibles fòssils i augmentar l’autonomia energètica a petita escala. Tancar el cicle productiu i aprofitar els residus per millorar l’aprofitament mostra resultats molt positius tant per a les empreses com per a la població i el territori, ja que es creen vincles publicoprivats, es redueix el consum i es minimitza la contaminació. Més informació: www.jomala.ax

Jomala

benefici comercial: els residus poden servir per escalfar o il·luminar.

157 City to City Barcelona FAD Award

L’any 2005, un estudi encarregat per l’Ajuntament de Jomala va treure a la llum que la majoria de les calderes de la ciutat funcionaven amb gasoil i que moltes estaven arribant al final de la seva vida útil. Calia, doncs, comprar calderes noves o invertir en un canvi del sistema. L’esgotament progressiu dels recursos fòssils va empènyer el consistori a cercar noves fonts d’energia i es va decidir de canviar les antiquades calderes de gasoil per una calefacció central per a tot el municipi.


Jomala 4.321 hab., Finlandia

Calefacción municipal y biogás

158 Castellano

El final de los combustibles fósiles está cada vez más cerca y se necesitan soluciones reales. En Jomala, sin embargo, el futuro ya ha llegado: han sustituido las antiguas calderas de gasóleo por calefacción central y han construido dos centrales de biogás para aprovechar los residuos domésticos de una cooperativa láctea y de una carpintería. Desde 2010, los sobrantes proporcionan calor a las casas y la ciudad es más autónoma energéticamente.


Al mismo tiempo se supo que la cooperativa de productos lácteos Åcan planeaba una central de biogás. El Ayuntamiento de Jomala y Åcan se coordinaron enseguida para que el primero financiara la planta de biogás a cambio de recibir parte de la producción energética que la cooperativa no utilizase para su ciclo interno. Otras empresas e instituciones se interesaron en consumir esta energía, de tal manera que quedaba claro que la demanda era suficiente para seguir adelante con las instalaciones. En el año 2008 se creó la empresa municipal Jomala Energy Ab, encargada de la construcción de una segunda central de biocombustible en Jomala de titularidad municipal. Esta central funciona, básicamente, gracias al serrín que desaprovechan las empresas de carpintería locales. La construcción de las dos centrales debe entenderse como dos proyectos que comparten oportunidades y filosofía. En primer lugar, aparecen para aprovechar desechos, los residuos de la producción láctea y carpintera que el tejido productivo de la región no sabía recuperar y que, por lo tanto, se desperdiciaban. En segundo lugar, son un ejemplo de coparticipación publicoprivada en materia de producción energética, ahorro, reciclaje y lucha contra el cambio climático. Ambas producen

Jomala

800 m3 de biocombustible y, lo que es más importante, demuestran que una actividad productiva puede tener una utilidad comunitaria más allá del beneficio comercial: sus residuos pueden servir para calentar o iluminar. La sustitución de combustible fósil por otro ecológico reduce en 2.160 toneladas el CO2 emitido al año. La planta de biocombustible expulsa vapor de agua y produce un camión de cenizas al año que sirve de abono para los jardines municipales. Además, el gasto municipal en combustibles fósiles ha caído desde la entrada en funcionamiento de la planta: ahora se consumen más de 600 m3 de combustible fósil a partir de biocombustible, lo cual se deja ver en la emisión de gases de efecto invernadero. Los habitantes de Jomala notan el cambio cuando sustituyen las antiguas, deficitarias y contaminantes calderas de gasóleo por la instalación de calefacción centralizada, un servicio público, sostenible, ecológico y de calidad. Para la ciudad de Jomala es muy valioso demostrar que se puede crecer en autonomía energética y depender menos de los combustibles fósiles: 600 m3 de biogás sustituyen la misma cantidad de combustible fósil. Gracias a la integración de los residuos de la actividad económica, los domicilios del municipio disfrutan de una calefacción más limpia. Ambas iniciativas son un paso adelante para frenar la dependencia energética de los combustibles fósiles y aumentar la autonomía energética a pequeña escala. Cerrar el ciclo productivo y aprovechar los residuos para mejorar el aprovechamiento muestra resultados muy positivos, tanto para las empresas como para la población y el territorio, ya que se crean vínculos publicoprivados, se reduce el consumo y se minimiza la contaminación. Mas información: www.jomala.ax

159 City to City Barcelona FAD Award

En el año 2005, un estudio encargado por el Ayuntamiento de Jomala sacó a la luz que la mayoría de las calderas de la ciudad funcionaban con gasóleo y que muchas de ellas estaban llegando al final de su vida útil. Hacía falta, pues, comprar nuevas calderas o invertir en un cambio del sistema. El progresivo agotamiento de los recursos fósiles empujó al consistorio a buscar nuevas fuentes de energía y se decidió cambiar las anticuadas calderas de gasóleo por una calefacción central para todo el municipio.


La Paz

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Ximena Lazcano

Š Ximena Lazcano

160

Paz


161

City to City Barcelona FAD Award

La Paz


La Paz 2,364,235 inhab., Bolivia

Real Districts and Communities

162 English

The Real Districts and Communities is profoundly transforming the peri-urban areas of the Bolivian capital, extending basic services and improving day by day the quality of life of the citizens living in the poorest districts. This is a paradigmatic model of a fruitful struggle against urban marginality and the promotion of citizens’ participation in the integral development of the districts.


The municipal government is today actively working in 200 districts of La Paz. The two main concepts of the programme are the struggle against an insufficiency of basic services and the fostering of citizens’ participation in the decision-taking on topics that affect the community. Not only are the infrastructures and the image of the districts being improved; the active participation of the citizens and participative democracy are also being stimulated. In this regard, the project is a resounding success in developing people’s civic and communal spirit. At the same time, access to basic quality services such as water, electricity or gas is being expanded and autonomous organisations within the districts proliferate, working jointly and interacting with the institutions dedicated to the project’s public management. The project, which was launched in the year 2005, set itself a 10year period to attain the goal of establishing 300 Real Districts in the Bolivian capital. The name of Barrios de Verdad, Real Districts, in fact alludes to the necessary transformation of the extremely impoverished areas in the capital that, owing to the harsh reality of their economic destitution, are lacking

La Paz

in the dignity that any district should have. 7 years after its creation, the project has transformed 63 areas into Real Districts and 2 Communities out of a total of 200 areas, and 10 Communities will be transformed in the course of the project. Within the transformed areas, 4,220 lavatories have been installed as well as showers, laundries and washbasins. The property rights of 3,317 people have also been legalised. The good results obtained and the many benefits for the populations involved in the project attracted the attention of the World Bank (WB) and the Inter-American Development Bank (IDB), which have granted important loans for the construction of more Real Districts. So far 44 districts have benefited from the loans granted by the WB and the IDB, and 33 projects in progress are also receiving financing. The success of the Bolivian project is corroborated by the fact that it has attracted attention from other countries such as Guatemala, a country that, taking inspiration in the Real Districts experience, is replicating this model within its borders. More information: www.lapaz.bo

163 City to City Barcelona FAD Award

Real Districts and Communities is an integral transformation project insofar as its actions are aimed at both the physical revitalisation of the districts and the social inclusion of their inhabitants. The project is working with special intensity in risk areas, i.e., in the most economically disadvantaged districts where crime prevention and social integration are particularly urgent. Right from the start of the project, more than 50,000 citizens of La Paz have benefited from the physical transformations of the districts. The old dirt tracks and urban gaps are gradually giving way to asphalt roads, to squares and to parks.


La Paz 2.364.235 hab., Bolívia

Barris i Comunitats de Veritat

164 Català

El projecte Barris i Comunitats de Veritat està transformant profundament les àrees periurbanes de la capital de Bolívia amb l’ampliació dels serveis bàsics i la millora dia a dia de la qualitat de vida dels ciutadans dels barris més pobres. Es tracta d’un model paradigmàtic de lluita fructuosa contra la marginalitat urbana i de promoció de la participació ciutadana en el desenvolupament integral dels barris.


El govern municipal treballa avui activament en 200 barris de la Paz. Els dos eixos principals del programa són la lluita contra la insuficiència de serveis bàsics i el foment de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre els temes que afecten la comunitat. No només es milloren les infraestructures i la imatge dels barris, sinó que també s’estimula la participació activa de la ciutadania i la democràcia participativa. En aquest sentit, el projecte és tot un èxit quant al desenvolupament del sentit cívic i comunitari de les persones. Alhora que s’amplia l’accés als serveis bàsics de qualitat, com l’aigua, l’electricitat o el gas, proliferen les organitzacions autònomes dels barris que treballen conjuntament i interactuen amb les institucions dedicades a la gestió pública del projecte. En el projecte, que es va iniciar l’any 2005, s’ha fixat un termini de deu anys per assolir l’objectiu d’establir 300 Barris de Veritat a la capital boliviana. El nom de Barris de Veritat al·ludeix justament a la transformació necessària d’aquelles zones extremament empobrides de la capital que per la seva crua realitat de misèria econòmica no tenen la dignitat que qualsevol

La Paz

barri com a tal hauria de tenir. Set anys després de la seva creació, el projecte ha transformat 63 zones en Barris de Veritat i 2 comunitats sobre un total de 200 zones i 10 comunitats que seran transformades en el curs del projecte. Dins les zones transformades s’han instal·lat 4.220 inodors, a més de dutxes, bugaderies i rentamans en domicilis que no en tenien, i s’ha procedit a la regularització dels drets de propietat per a 3.317 persones. Els bons resultats obtinguts i l’elevat grau de beneficis per a les poblacions involucrades en l’aplicació del projecte van atreure l’atenció del Banc Mundial (BM) i del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), que han concedit importants crèdits per a la construcció de més Barris de Veritat. Fins ara, 44 barris s’han beneficiat dels crèdits atorgats pel BM i el BID, i 33 projectes en curs també reben el seu finançament. L’èxit del projecte bolivià es corrobora en el fet que ha cridat l’atenció d’altres països, com Guatemala, un país que inspirantse en l’experiència Barris de Veritat està replicant el model dins les seves fronteres. Més informació: www.lapaz.bo

165 City to City Barcelona FAD Award

Barris i Comunitats de Veritat és un projecte de transformació integral en la mesura que les seves accions estan orientades tant a la revitalització física dels barris com a la inclusió social dels seus habitants. El projecte treballa amb especial intensitat en zones de risc, és a dir en els barris econòmicament més desafavorits on la prevenció de la delinqüència i la integració social són particularment urgents. Des que es va iniciar el projecte, més de 50.000 ciutadans de la Paz s’han beneficiat de les transformacions físiques dels barris. Els antics camins de terra i els buits urbans deixen lloc progressivament a les vies d’asfalt, a les places i als parcs.


La Paz 2.364.235 hab., Bolívia

Barrios y Comunidades de Verdad

166 Castellano

El proyecto Barrios y Comunidades de Verdad está transformando profundamente las áreas periurbanas de la capital de Bolivia con la ampliación de los servicios básicos y la mejora día a día de la calidad de vida de los ciudadanos de los barrios más pobres. Se trata de un modelo paradigmático de lucha fructuosa contra la marginalidad urbana y de promoción de la participación ciudadana en el desarrollo integral de los barrios.


El gobierno municipal trabaja hoy activamente en 200 barrios de La Paz. Los dos ejes principales del programa son la lucha contra la insuficiencia de servicios básicos y el fomento de la participación ciudadana en la toma de decisiones sobre los temas que afectan a la comunidad. No solo se mejoran las infraestructuras y la imagen de los barrios sino que también se estimula la participación activa de la ciudadanía y la democracia participativa. En este sentido, el proyecto es todo un éxito en cuanto al desarrollo del sentido cívico y comunitario de las personas. A la vez que se amplía el acceso a los servicios básicos de calidad como el agua, la electricidad o el gas, proliferan las organizaciones autónomas de los barrios que trabajan conjuntamente e interactúan con las instituciones dedicadas a la gestión pública del proyecto. En el proyecto, que se inició en el año 2005, se ha fijado un plazo de diez años para alcanzar el objetivo de establecer 300 Barrios de Verdad en la capital boliviana. El nombre de Barrios de Verdad alude justamente a la necesaria transformación de

Los buenos resultados obtenidos y el elevado grado de beneficios para las poblaciones involucradas con el proyecto atrajeron la atención del Banco Mundial (BM) y del Banco Interamericano de Desarrollo (BID), que han concedido importantes créditos para la construcción de más Barrios de Verdad. Hasta ahora, 44 barrios se han beneficiado de los créditos otorgados por el BM y el BID, y 33 proyectos en curso reciben también su financiación. El éxito del proyecto boliviano se corrobora en el hecho de que ha llamado la atención de otros países como Guatemala, un país que inspirándose en la experiencia Barrios de Verdad está replicando ese modelo dentro de sus fronteras. Mas información: www.lapaz.bo

La Paz

aquellas zonas extremadamente empobrecidas de la capital que por su cruda realidad de miseria económica no tienen la dignidad que todo barrio como tal debería tener. Siete años después de su creación, el proyecto ha transformado 63 zonas en Barrios de Verdad y 2 comunidades, sobre un total de 200 zonas y 10 comunidades que serán transformadas en el curso del proyecto. Dentro de las zonas transformadas se han instalado 4.220 inodoros, además de duchas, lavanderías y lavamanos en domicilios que no tenían. También se ha procedido a la regularización de los derechos de propiedad para 3.317 personas.

167 City to City Barcelona FAD Award

Barrios y Comunidades de Verdad es un proyecto de transformación integral en la medida en que sus acciones están orientadas tanto a la revitalización física de los barrios como a la inclusión social de sus habitantes. El proyecto está trabajando con especial intensidad en zonas de riesgo, es decir en aquellos barrios económicamente más desfavorecidos donde la prevención de la delincuencia y la integración social son particularmente urgentes. Desde que se inició el proyecto, más de 50.000 ciudadanos de La Paz se han beneficiado de las transformaciones físicas de los barrios. Los antiguos caminos de tierra y los vacíos urbanos dejan lugar progresivamente a las vías de asfalto, a las plazas y a los parques.


Lyon

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© Jacques Leone

168

Lyn


169 City to City Barcelona FAD Award

Lyon


Lyon 484,344 Inhab., France

Lyon Mobility Plan

170 English

In its more than ten years of life, the Lyon Mobility Plan, which integrates more than 50 metropolitan municipalities, has succeeded in halting the advance of the automobile, reintroducing the tram and successfully launching the first bicycle rental service in France. In addition, the Lyon Mobility Observatory has become a European standard thanks to its practices and experiences.


It was with the aim of boosting the use of bicycles that Vélo'v was launched. This is a public bicycle rental service, the first large-scale one in France and similar to the one in Barcelona. It has been hugely successful in the city, with 4,000 bicycles, 45,000 registered users who take the bike 15-20,000 times a day in total. 55% of Vélo'v users acknowledge that they make less use of private vehicles. In addition, the city has 322 km of cycle lanes and the City Hall plans to triplicate this number by 2020. The increase in cycle lanes is not the only physical transformation in the streets of Lyon. Trafficcalming measures have been taken in some roads; others have been pedestrianized and the most important ones give preference to public transport. Thus it is the

The evaluation of the Mobility Plan includes up to 19 scales, from the reduction in the use of private transport to air pollution to noise, people who travel on foot, accessibility or traffic accidents (which have been reduced by almost 40%) among others, all entailing a highly comprehensive analysis of mobility policies. The Mobility Observatory, created with the Mobility Plan, is in charge of this function and its studies have national relevance owing to its scope and diagnosis, which are in turn converted into judicious improvement proposals in matters of mobility. The Lyon area has made huge progress thanks to the Observatory’s recommendations and has become an example of how to transform a city dominated by cars into a friendlier one that is more open to other means of transport. More information: www.onlymoov.com www.optimodlyon.com

Lyon City to City Barcelona FAD Award

This Mobility Plan has coordinated mobility policy actions throughout the metropolitan area and has acted, for example, on 11 connection roads within the area, four of which have a tram line to more efficiently facilitate people’s journeys. Forecasts made in 2005 indicated an increase of three points in the use of private vehicles and one point less in the use of public transport, bicycles or walking. The objectives of the Mobility Plan were to reverse this situation, reducing rather than increasing the use of private vehicles and consolidating other forms of travel, especially the bicycle, for which it was sought to double the number of journeys.

private vehicles that have to adapt to the rhythm of the other means of transport. The tram has been successfully reintroduced, with two lines operating and two more under construction, and large-capacity buses or trolleybuses have been put into circulation. The network connection of the different public transports culminated in pricing unification and the possibility of metropolitan transport, which focuses mobility on the traveller, not the transport.

171

Mobility is one of the major issues in urban and metropolitan policies. The city of Lyon heads the second metropolitan area of France after Paris, with a population of 1,2 million inhabitants. The Metropolitan Mobility Plan was approved in the 1990s and joined forces with 58 municipalities from the Lyon area to set mobility policies.


Lió 484.344 hab., França

Pla de Mobilitat de Lió

172 Català

El Pla de Mobilitat de Lió, que integra més de cinquanta municipis metropolitans, ha aconseguit en els seus deu anys i escaig de vida frenar l’ascens de l’automòbil, reintroduir el tramvia i haver posat en marxa amb èxit el primer servei de lloguer de bicicletes de França. A més, l’Observatori de Mobilitat de Lió s’ha convertit en un referent europeu gràcies a les seves pràctiques i experiències.


Aquest pla ha permès de coordinar les accions en política de mobilitat de tota l’àrea metropolitana i actuar, per exemple, en onze vies de connexió dins l’àrea, quatre d’elles amb línia de tramvia, que faciliten la circulació de persones d’una manera més eficient. Les previsions per al 2005 indicaven un augment de tres punts en l’ús del vehicle privat i un punt menys en l’ús del transport públic i de la bicicleta o en anar a peu. Els objectius del Pla de Mobilitat erer revertir aquesta situació disminuint i no augmentant l’ús del vehicle privat i consolidant les altres maneres de desplaçar-se, especialment la bicicleta, que havia de doblar el nombre de desplaçaments.

L’avaluació del Pla de Mobilitat inclou fins a 19 barems, des de la reducció de l’ús del transport privat fins a la contaminació atmosfèrica, passant pel soroll, les persones que van a peu, l’accessibilitat o els accidents de trànsit (que s’han reduït prop del 40 %), entre d’altres, la qual cosa significa una anàlisi molt completa de les polítiques de mobilitat. L’Observatori de la Mobilitat, creat amb el Pla de Mobilitat, s’encarrega d’aquesta funció i els seus estudis tenen rellevància nacional pel seu abast i diagnosi, que es converteixen, al seu torn, en encertades propostes de millora en matèria de mobilitat. L’àrea de Lió ha fet enormes progressos gràcies a les recomanacions de l’Observatori i ha esdevingut un exemple de transformació d’una ciutat dominada pels automòbils en una de més amable i oberta a altres mitjans de transport.

Precisament per potenciar l’ús de la bicicleta, s’ha endegat el Vélo’v, el servei de lloguer públic de bicicletes, el primer a França a gran escala i similar al de Barcelona, que ha tingut una enorme acceptació a la ciutat: 4.000 bicicletes, 42.000 usuaris registrats utilitzen la bicicleta entre 15.000 i 20.000 cops al dia. El 55 % dels usuaris de Vélo’v reconeixen utilitzar menys el vehicle privat. A més, la ciutat disposa de 322 km de carril bici i l’Ajuntament preveu triplicar aquesta xifra amb vista al 2020. L’augment de carrils bici no és pas l’única transformació física dels carrers de Lió. S’han pacificat vies, d’altres s’han convertit en zones per a vianants i s’ha donat preferència al transport públic en les més importants. Així, els vehicles privats són els que han d’adaptar-se al pas

Més informació: www.onlymoov.com www.optimodlyon.com

Lyon

d’altres mitjans de transport. S’ha reintroduït el tramvia amb èxit, amb dues línies en funcionament i dues més realitzant-se, i s’han posat en circulació autobusos de gran capacitat o troleibusos. La connexió en xarxa dels diferents transports públics es culmina amb la unió tarifària i la possibilitat de transport metropolità, que centra la mobilitat en el viatger, no en el transport.

173 City to City Barcelona FAD Award

La mobilitat és una de les qüestions principals en polítiques urbanes i metropolitanes. La ciutat de Lió capitalitza la segona àrea metropolitana de França, després de París, amb una població de 1,2 milions d’habitants. A la dècada dels noranta es va aprovar el Pla de Mobilitat Metropolità, que aplegava esforços de 58 municipis de l’àrea de Lió en política de mobilitat.


Lyon 484.344 hab., Francia

Plan de Movilidad de Lyon

174 Castellano

El Plan de Movilidad de Lyon, que integra más de cincuenta municipios metropolitanos, ha conseguido en sus más de diez años de vida frenar el ascenso del automóvil, reintroducir el tranvía y haber puesto en marcha con éxito el primer servicio de alquiler de bicicletas de Francia. Además, el Observatorio de Movilidad de Lyon se ha convertido en un referente europeo gracias a sus prácticas y experiencias.


Este plan ha permitido coordinar las acciones en política de movilidad de toda el área metropolitana y actuar, por ejemplo, en once vías de conexión dentro del área, cuatro de ellas con línea de tranvía, que facilitan la circulación de personas de manera más eficiente. Las previsiones para el 2005 indicaban un aumento de tres puntos en el uso del vehículo privado y un punto menos en el uso del transporte público o de la bicicleta o en ir a pie. Los objetivos del Plan de Movilidad eran revertir esta situación disminuyendo y no aumentando el uso del vehículo privado y consolidando las otras formas de desplazarse, especialmente la bicicleta, que tenía que doblar su número de desplazamientos. Precisamente, para potenciar el uso de la bicicleta, se ha emprendido el Vélo’v, el servicio de alquiler público de bicicletas, el primero en Francia a gran escala y similar al de Barcelona, que ha tenido una enorme aceptación en la ciudad: 4.000 bicicletas, 42.000 usuarios registrados utilizan la bicicleta entre 15.000 y 20.000 veces al día en total. El 55 % de los usuarios de Vélo’v reconocen utilizar menos el vehículo privado. Además, la ciudad dispone de 322 km de carril bici y el Ayuntamiento prevé triplicar esta cifra de cara al 2020. El aumento de carriles bici no es la única transformación física de las calles de Lyon. Se han pacificado vías, se han peatonalizado otras y se ha otorgado preferencia al transporte

La evaluación del Plan de Movilidad incluye hasta 19 baremos, desde la reducción del uso del transporte privado hasta la contaminación atmosférica, pasando por el ruido, las personas que van a pie, la accesibilidad o los accidentes de tráfico (que se han reducido cerca del 40 %), entre otros, lo cual significa un análisis muy completo de las políticas de movilidad. El Observatorio de la Movilidad, creado con el Plan de Movilidad, se encarga de esta función y sus estudios tienen relevancia nacional por su alcance y diagnosis, que se convierten, a su vez, en acertadas propuestas de mejora en materia de movilidad. El área de Lyon ha hecho enormes progresos gracias a las recomendaciones del Observatorio y ha resultado un ejemplo de transformación de una ciudad dominada por los automóviles en otra más amable y abierta a otros medios de transporte. Mas información: www.onlymoov.com www.optimodlyon.com

Lyon

público en las más importantes. Así, los vehículos privados son los que tienen que adaptarse al ritmo de los otros medios de transporte. Se ha reintroducido con éxito el tranvía, con dos líneas en funcionamiento y dos más realizándose, y se han puesto en circulación autobuses de gran capacidad o trolebuses. La conexión en red de los diferentes transportes públicos se culmina con la unión tarifaria y la posibilidad de transporte metropolitano, que centra la movilidad en el viajero, no en el transporte.

175 City to City Barcelona FAD Award

La movilidad es una de las principales cuestiones en políticas urbanas y metropolitanas. La ciudad de Lyon capitaliza la segunda área metropolitana de Francia después de París, con una población de 1,2 millones de habitantes. En la década de los noventa se aprobó el Plan de Movilidad Metropolitano, que reunía esfuerzos de 58 municipios del área de Lyon en política de movilidad.


Malmö Mma

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© www.greenroof.se

176

/MENTION /MENCIÓ /MENCIÓN


177 City to City Barcelona FAD Award

Malmรถ


Malmö 3,188 inhab., Sweden

Green Roofs and Stormwater Management

178 English

Since 1998, the district of Augustenborg in Malmö has undergone a radical transformation. It has gone from having the status of a ghetto district, with serious flooding problems, to one of the most sought-after places to live in. Malmö is today a more sustainable city, with inhabitants who are aware of the importance of citizens’ participation in resolving the problems of the community.


The project is an example of collaboration between private enterprise, City Hall and the citizens (more than 3,000 citizens have participated). The district suffered constant flooding of the patios and basements of its homes. These problems have been resolved through the installation of 10,000 m2 of green roofs on the houses and through the creation of an open stormwater management system. The roofs have significantly reduced water currents and flooding. The vegetation on the roofs absorbs a major part of the water and returns it to the atmosphere through transpiration (the water evaporated per year is equivalent to 325,000 full bathtubs). This has led to a drop of 20% in floodwater levels. The reduction in environmental impact is estimated to be 15% and the amount of accumulated rainwater in the wastewater management zone has been reduced by 60%. In 2001 Augustenborg inaugurated the first green roof garden in the world to promote this management system in both Swedish cities and in the rest of Scandinavian countries. Today the garden covers more than 9,500 m2 and the city’s biodiversity has increased by 50%. Additional measures such

Malmö

as capturing solar energy, ecofriendly waste management or the growing introduction of electric trains and cars have strengthened the project. The city’s renewal has led to a multiplication of research projects in water management, both nationally and European-wide, thus acknowledging the amplifying, crossborder effect that the project has had. The involvement of the district’s residents has been quite intense, both in the first brainstorming phase and in the application of the measures for renewing the roofs. A fifth of residents has directly participated in the project’s execution. Moreover, the office of the Local Agenda 21, a volunteer organisation set up at the start of the project, has trained and advised more than 40 people in sustainable practices and in the search for employment. This effort by the citizens has taken the shape of consultative workshops and formal and informal information sessions on the design of the works. These initiatives have contributed to spontaneously drive the project forward and to make it dynamic and productive. More information: www.malmo.se/miljo www.malmo.se/sustainablecity

179 City to City Barcelona FAD Award

The project, with an investment of 14.2 million euros, has focused on the local management of stormnwater. Through the installation of green roofs, the difficulties suffered by the district have been addressed and this strategy has later been extended to the city. The Ekostaden programme, launched in 1998, consisted of an extensive renewal of the district to recover its original state. It has been a great success that has served as inspiration for similar initiatives in other Swedish cities. The eco-city of Augustenborg was completed in 2005 and is today an exemplary model of integral and sustainable urban regeneration.


Malmö 3.188 hab., Suècia

Sostres verds i gestió d’aigües pluvials

180 Català

Des de 1998, el barri d’Augustenborg de Malmö ha experimentat una transformació radical. Ha passat de tenir un estatus de barri-gueto, amb problemes greus d’inundacions, a esdevenir un dels llocs més anhelats per viure-hi. El projecte ha convertit Malmö en una ciutat més sostenible, amb uns habitants conscienciats sobre la importància de la participació ciutadana en la resolució dels problemes de la comunitat.


L’any 2001 es va inaugurar a Augustenborg el primer jardí de sostres verds al món per tal de promoure aquest sistema de gestió tant a ciutats sueques com a la resta de països escandinaus. El jardí té avui més de 9.500 m2 i ha incrementat la biodiversitat de la ciutat un 50 %.

Malmö

La implicació dels residents del barri ha estat molt gran, tant en la primera fase d’intercanvi d’idees com en l’aplicació de les mesures per a la renovació dels sostres. S’estima que una cinquena part dels residents han participat directament en l’execució del projecte. D’altra banda, l’oficina de l’Agenda Local 21, una organització de voluntaris que es va constituir a l’inici del projecte, ha ensinistrat i assessorat més de 40 persones en pràctiques sostenibles i en la cerca de feina. Aquest esforç de la ciutadania s’ha concretat en tallers consultius i sessions formals i informals d’informació sobre el disseny de les obres. Aquestes iniciatives han contribuït a donar un impuls espontani al projecte i fer-lo dinàmic i productiu. Més informació: www.malmo.se/miljo www.malmo.se/sustainablecity

City to City Barcelona FAD Award

El projecte és un exemple de col·laboració entre empreses privades, Ajuntament i ciutadania (més de 3.000 ciutadans hi han participat activament). El barri patia moltes inundacions dels patis i soterranis de les cases. Aquests problemes s’han resolt amb la instal·lació de 10.000 m2 de sostres verds a les cases i amb la creació d’un sistema obert de gestió de les aigües pluvials. Els sostres han permès de reduir significativament els corrents d’aigua i les inundacions generades per les pluges. La vegetació dels sostres absorbeix una gran part del xàfec i el retorna a l’atmosfera mitjançant la transpiració (l’aigua evaporada per any equival a 325.000 banyeres plenes). D’aquesta manera, s’ha pogut reduir un 20 % el nivell de les aigües en les inundacions. La disminució de l’impacte ambiental s’estima en un 15 % i la quantitat d’aigua de pluges acumulada a la zona de gestió d’aigües residuals s’ha reduït un 60 %.

Mesures addicionals, com la captació d’energia solar, la gestió ecològica de residus o la implantació creixent de trens i cotxes elèctrics, han enfortit el projecte. La renovació de la ciutat ha provocat la multiplicació de projectes d’investigació sobre gestió d’aigües, tant a escala nacional com europea, la qual cosa posa de manifest l’efecte amplificador i transfronterer que ha tingut el projecte.

181

El projecte, amb una inversió de 14,2 milions d’euros, s’ha centrat en la gestió local de l’aigua de les pluges. Mitjançant la instal·lació de sostres verds, s’han resolt les dificultats que patia el barri, i aquesta estratègia s’ha estès posteriorment al conjunt de la ciutat. El programa Ekostaden, iniciat el 1998, va consistir en una extensa renovació del barri per tal de recuperar-ne l’estat original. La renovació ha estat un gran èxit que ha servit d’inspiració per a iniciatives similars en altres ciutats sueques. El 2005 es va enllestir l’ecociutat d’Augustenborg, erigida ara com un model exemplar de regeneració urbana integral i sostenible.


Malmö 3.188 hab., Suecia

Techos verdes y gestión de aguas pluviales

182 Castellano

Desde 1998, el barrio de Augustenborg en Malmö ha experimentado una transformación radical. Ha pasado de tener un estatus de barriogueto, con graves problemas de inundaciones, a convertirse en uno de los lugares más anhelados para vivir. Malmö es hoy una ciudad más sostenible, con unos habitantes concienciados sobre la importancia de la participación ciudadana en la resolución de los problemas de la comunidad.


El proyecto es un ejemplo de colaboración entre empresas privadas, Ayuntamiento y ciudadanía (más de 3.000 ciudadanos han participado en el mismo). El barrio sufría muchas inundaciones de los patios y sótanos de las casas. Estos problemas se han resuelto con la instalación de 10.000 m2 de techos verdes en las casas y con la creación de un sistema abierto de gestión de las aguas pluviales. Los techos han permitido reducir significativamente las corrientes de agua y las inundaciones. La vegetación de los techos absorbe una gran parte del agua y la devuelve a la atmósfera mediante transpiración (el agua evaporada por año equivale a 325.000 bañeras llenas). Se ha podido reducir, así, un 20 % el nivel de las aguas en las inundaciones. La disminución del impacto ambiental se estima en un 15 % y la cantidad de agua de lluvias acumulada en la zona de gestión de aguas residuales se ha reducido un 60 %. En 2001 se inauguró en Augustenborg el primer jardín de techos verdes en el mundo para promover este sistema de gestión, tanto en ciudades suecas como en el resto de países escandinavos. El jardín cuenta hoy con más de 9.500 m2 y ha incrementado la biodiversidad de la ciudad un

Malmö

50 %. Medidas adicionales, como la captación de energía solar, la gestión ecológica de residuos o la creciente implantación de trenes y coches eléctricos, han fortalecido el proyecto. La renovación de la ciudad ha provocado la multiplicación de proyectos de investigación sobre gestión de aguas, tanto a escala nacional como europea, lo que pone de manifiesto el efecto amplificador y transfronterizo que ha tenido el proyecto. La implicación de los residentes del barrio ha sido muy intensa, tanto en la primera fase de intercambio de ideas como en la aplicación de las medidas para la renovación de los techos. Una quinta parte de los residentes ha participado directamente en la ejecución del proyecto. Por otra parte, la oficina de la Agenda Local 21, una organización de voluntarios que se constituyó al inicio del proyecto, ha entrenado y asesorado a más de 40 personas en prácticas sostenibles y en la búsqueda de empleo. Este esfuerzo de la ciudadanía se ha concretado en talleres consultivos y sesiones formales e informales de información sobre el diseño de las obras. Estas iniciativas han contribuido a dar un impulso espontáneo al proyecto y a hacerlo dinámico y productivo. Mas información: www.malmo.se/miljo www.malmo.se/sustainablecity

183 City to City Barcelona FAD Award

El proyecto, con una inversión de 14,2 millones de euros, se ha centrado en la gestión local de las aguas pluviales. Mediante la instalación de techos verdes, se han resuelto las dificultades que padecía el barrio, y posteriormente se ha extendido esta estrategia al conjunto de la ciudad. El programa Ekostaden, iniciado en 1998, consistió en una extensa renovación del barrio para recuperar su estado original. Ha sido un gran éxito que ha servido de inspiración para iniciativas similares en otras ciudades suecas. En 2005 se terminó la ecociudad de Augustenborg, erigida ahora como un modelo ejemplar de regeneración urbana integral y sostenible.


Newcastle

184

Ncl

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi SecretarĂ­a del Premio


185 City to City Barcelona FAD Award

Newcastle


Newcastle 277,800 inhab., United Kingdom

Towards a low-carbon economy

186 English

In recent decades Newcastle has reinvented itself, ceasing to be an industrial city and becoming a city of high-quality services. It has recently experienced a veritable renaissance as a consequence of a suite of public policies that aim to develop the knowledge economy. This modernising strategy is improving the city’s image and the quality of life of its inhabitants.


As a response to the successive crises and industrial conversions in recent decades, Newcastle has become accustomed to anticipating change. The recent economic crisis that started in 2008 had a special impact on the construction, manufacturing and financial services sectors and, in two years, unemployment climbed from 3.3% to 5.2%. This was the context that saw the launch of the initiative for a strategic plan common to the cities of Newcastle and Gateshead, as part of the Bridging Newcastle and Gateshead programme (BNG), which has become an effective tool in combating the negative effects of the crisis. The strategic plan sets out 4 priorities and 10 key actions, not only to deal with the current crisis but also to transform Newcastle and Gateshead into leading cities in the domain of the knowledge economy. One of the project’s most innovative aspects is its capacity to successfully combine the development of the territory at both local and regional level with the promotion of a more sustainable urban economy. Since 2003, substantial socioeconomic improvements have been achieved. Housing is one of the sectors on which the public policies on urban modernisation have had the greatest impact. A good part of the older and more damaged homes have been rehabilitated while the number of

As for insufficient-employment levels (people who work but need a supplementary benefit for lack of own resources), this has dropped from 30% to 25% in the past 5 years in the districts that form part of the BNG project. According to statistics issued by Newcastle City Hall, the districts that have welcomed the project present better macroeconomic indicators than those that have been excluded. It is estimated that around 60,000 people in Newcastle have directly benefited from the BNG project.

Newcastle

empty flats has gradually dropped and today stands at 5.7%.

The growing weight of the knowledge economy in Newcastle is creating a new type of job for technicians and qualified workers. This scenario, the result of a joint effort by the citizens and public investment in recent years, is revitalising the traditional economy. In this regard, the city’s international appeal has greatly improved, tourism has benefited and as a consequence the income levels of the local economy have also increased. More information: www.newcastle.gov.uk

187 City to City Barcelona FAD Award

The commitment of the British authorities to driving forward major investment in Research and Development has meant that today the metropolitan area of Newcastle boasts 4 universities. Two of them are in the top British ranking in quality of teaching and research. One of the major achievements of Newcastle’s response to the economic crisis has been its capacity to redirect its economic and labour potential towards an activity based on science, low-carbon-consumption economy, health and creativity.


Newcastle 277.800 hab., Regne Unit

Cap a una economia baixa en carboni

188 Català

En les últimes dècades, Newcastle s’ha anat reinventant per deixar de ser una ciutat industrial i esdevenir una ciutat de serveis d’alta qualitat. Recentment ha experimentat un autèntic renaixement com a conseqüència d’unes polítiques públiques orientades al desenvolupament de l’economia del coneixement. Aquesta estratègia modernitzadora està millorant la imatge de la ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants.


Com a resposta a les successives crisis i reconversions industrials de les últimes dècades, Newcastle s’ha acostumat a anticipar-se als canvis. La darrera crisi econòmica iniciada el 2008 va afectar especialment els sectors de la construcció, la indústria manufacturera i els serveis financers, i en dos anys l’atur va passar del 3,3 % al 5,2 %. En aquest context va néixer la iniciativa d’un pla estratègic comú per a les ciutats veïnes de Newcastle i Gateshead en el marc del programa Bridging Newcastle and Gateshead (BNG), que ha esdevingut una eina eficaç per combatre els efectes negatius de la crisi. El pla estratègic planteja 4 prioritats i 10 accions clau, no només per fer front a la crisi actual sinó també per fer de Newcastle i Gateshead ciutats capdavanteres en l’àmbit de l’economia del coneixement a llarg termini. Un dels aspectes més innovadors del projecte BNG és la seva capacitat per combinar reeixidament l’ordenació del territori, tant a escala local com regional, amb la promoció d’una economia urbana més sostenible. Des del 2003, s’han aconseguit millores socioeconòmiques substancials. L’habitatge és un dels sectors on més han incidit les polítiques públiques de modernització urbana. Bona part dels habitatges més antics i malmesos han

Newcastle

estat rehabilitats, alhora que s’ha anat reduint la quantitat de pisos buits, que avui dia se situen al voltant del 5,7 %. Pel que fa als nivells d’ocupació insuficient (persones que treballen però que necessiten algun subsidi extra per falta de recursos propis), ha passat del 30 % al 25 % en els últims cinc anys en els barris que formen part del projecte BNG. Segons estadístiques de l’Ajuntament de Newcastle, els barris que s’han acollit al projecte presenten millors indicadors macroeconòmics que no pas els que n’han estat exclosos. S’estima que unes 60.000 persones de Newcastle s’han vist directament beneficiades pel projecte BNG. El pes creixent de l’economia del coneixement a Newcastle està creant un nou tipus de llocs de treball per a tècnics i treballadors qualificats. Aquesta situació, fruit de l’esforç del conjunt de la ciutadania i de les inversions públiques dels últims anys, està revitalitzant l’economia tradicional. En aquest sentit, l’atractiu internacional de la ciutat ha millorat molt, el turisme s’ha vist beneficiat i, en conseqüència, el nivell d’ingressos de l’economia local també ha augmentat. Més informació: www.newcastle.gov.uk

189 City to City Barcelona FAD Award

L’aposta per part de les autoritats públiques britàniques d’impulsar grans inversions en recerca i desenvolupament ha suposat que actualment la regió metropolitana de Newcastle disposi de 4 universitats. Dues d’aquestes universitats se situen en els primers llocs del rànquing britànic en qualitat d’ensenyament i recerca. Un dels grans èxits de la resposta de Newcastle a la crisi econòmica ha estat la seva capacitat per reorientar el seu potencial econòmic i laboral cap a una activitat basada en la ciència, l’economia de baix consum carbònic, la salut i la creativitat.


Newcastle 277.800 hab., Reino Unido

Hacia una economía baja en carbono

190 Castellano

En las últimas décadas Newcastle se ha reinventado para dejar de ser una ciudad industrial y convertirse en una ciudad de servicios de alta calidad. Recientemente ha experimentado un auténtico renacimiento como consecuencia de unas políticas públicas orientadas al desarrollo de la economía del conocimiento. Esta estrategia modernizadora está mejorando la imagen de la ciudad y la calidad de vida de sus habitantes.


Uno de los aspectos más innovadores del proyecto es su capacidad para combinar exitosamente la ordenación del territorio, tanto a escala local como regional, con la promoción de una economía urbana más sostenible. Desde 2003 se han conseguido mejoras socioeconómicas sustanciales. La vivienda es uno de los sectores donde más han incidido las políticas públicas de modernización urbana. Buena parte de las viviendas

Newcastle

En cuanto a los niveles de ocupación insuficiente (personas que trabajan pero que necesitan algún subsidio suplementario por falta de recursos propios), ha pasado del 30 % al 25 % en los últimos cinco años en los barrios que forman parte del proyecto BNG. Según estadísticas del Ayuntamiento de Newcastle, los barrios que se han acogido al proyecto presentan mejores indicadores macroeconómicos que aquellos que han sido excluidos. Se estima que unas 60.000 personas de Newcastle se han visto directamente beneficiadas por el proyecto BNG. El peso creciente de la economía del conocimiento en Newcastle está creando un nuevo tipo de puestos de trabajo para técnicos y trabajadores cualificados. Esta situación, fruto del esfuerzo del conjunto de la ciudadanía y de las inversiones públicas de los últimos años, está revitalizando la economía tradicional. En este sentido, el atractivo internacional de la ciudad ha mejorado mucho, el turismo se ha visto beneficiado y, en consecuencia, el nivel de ingresos de la economía local también ha aumentado. Mas información: www.newcastle.gov.uk

City to City Barcelona FAD Award

Como respuesta a las sucesivas crisis y reconversiones industriales de las últimas décadas, Newcastle se ha acostumbrado a anticiparse a los cambios. La reciente crisis económica iniciada en 2008 afectó especialmente a los sectores de la construcción, la industria manufacturera y los servicios financieros, y en dos años el paro pasó del 3,3 % al 5,2 %. En este contexto nació la iniciativa de un plan estratégico común para las ciudades de Newcastle y Gateshead en el marco del programa Bridging Newcastle and Gateshead (BNG), que se ha convertido en una herramienta eficaz para combatir los efectos negativos de la crisis. El plan estratégico plantea 4 prioridades y 10 acciones clave, no solo para hacer frente a la crisis actual, sino también para hacer de Newcastle y Gateshead ciudades punteras en el ámbito de la economía del conocimiento.

más antiguas y dañadas han sido rehabilitadas, al tiempo que se ha ido reduciendo la cantidad de pisos vacíos, que hoy día se sitúan en el 5,7 %.

191

La apuesta por parte de las autoridades británicas de impulsar grandes inversiones en investigación y desarrollo ha supuesto que hoy la región metropolitana de Newcastle cuente con 4 universidades. Dos de ellas se sitúan en los primeros puestos del ranking británico en calidad de enseñanza e investigación. Uno de los grandes logros de la respuesta de Newcastle a la crisis económica ha sido su capacidad para reorientar su potencial económico y laboral hacia una actividad basada en la ciencia, la economía de bajo consumo carbónico, la salud y la creatividad.


New York

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Chris Kennedy

Š Chris Kennedy

192

Nyc


193 City to City Barcelona FAD Award

New York


New York 8,400,000 inhab., United States

PlaNYC

194 English

The PlaNYC is a working agenda drawn up in 2007 to environmentally renovate the city of New York and achieve a reduction in greenhouse gas emissions (GHGEs). It consists of different sector plans applied to transport, to buildings, water supply and urban development design. It is a highly ambitious project that is revolutionising the city and has already achieved important successes.


The majority of actions in the plan have already been launched. For example, the construction of the line 7 extension of the subway, the inauguration of the first eco-service bus route in the Bronx district or the start-up of the refurbishment works of the St. George Ferry terminal with a budget of 175 million dollars. An important amount of local legislation has been passed to promote the reduction of GHGEs, such as reducing the years of use of school buses or the introduction of the Green Taxis Act, which gives tax breaks to owners of low-GHGE vehicles. Currently more than 30% of the city’s taxi fleet is “green”, that is to say, consisting of vehicles that meet these regulations. Other important advances have been made, such as the rehabilitation of the Brooklyn Bridge with a budget of 508 million dollars, the simplification of the regeneration process of vacant industrial land, the elimination of the more polluting heating fuels or the reduction in the time needed to start cleaning up the most damaged plots in the city. As for publicly-owned buildings, 100 energy-efficiency renovations have already been completed. The good planning of public transport as part of the project means that the percentage of pollution from motorised vehicles is lower than in the majority of US cities. The latest annual report on the status of the project indicates that 97% of the 127 initiatives in the Plan have already

New York

been launched. In 5 years more than 64,000 homes have been created or preserved, the first rapid bus transit system has been launched and 1.5 billion dollars in infrastructures have been earmarked for cleaning up the city’s waterways. The expansion of green areas has entailed the planting of half a million trees in the city, which means that today 250,000 New Yorkers have a park a 10-minute walk away from their homes. Major investments have also been made in the potable water supply network and in improving squares and streets to enhance pedestrian mobility. As a consequence, pedestrian fatality rate has been drastically reduced. Five years after being approved, the PlaNYC has become consolidated on a worldwide scale as a benchmark of the first order in integral urban and environmental renewal. More information: www.nyc.gov

195 City to City Barcelona FAD Award

The PlaNYC project is generating employment and making major energy savings possible. Its implementation will lead to a reduction of 30% in GHGEs, the creation of 18,000 jobs and savings of 750 million dollars each year. The key points of the project are the production of energy from renewable sources, the energy renovation of buildings and the promotion of a new bioclimatic architecture. The project’s total cost is 167 billion dollars, i.e. 5 billion dollars per year until 2030.


Nova York 8.400.000 hab., Estats Units

PlaNYC

196 Català

El PlaNYC és una agenda de treball elaborada el 2007 per renovar mediambientalment la ciutat de Nova York i assolir la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI). Consta de diferents plans sectorials que s’apliquen al transport, als edificis, al subministrament d’aigua i al disseny urbanístic. És un projecte molt ambiciós i de llarga durada que revoluciona la ciutat i que ha recollit èxits importants.


Moltes de les mesures fonamentals del projecte ja s’han posat en marxa. És el cas de la construcció de l’extensió de la línia 7 del metro, la inauguració de la primera ruta de bus de servei ecològic al barri del Bronx o el començament de les obres de rehabilitació de l’estació de ferris de St. George amb un pressupost de 175 milions de dòlars. En l’àmbit jurídic, s’ha promulgat una quantitat important de legislació local que promou la reducció de les GEI, com ara la reducció dels anys d’utilització dels autobusos escolars o la introducció el 2010 de la Llei de taxis verds, que bonifica fiscalment els propietaris de vehicles de baixa emissió en GEI. Actualment, més del 30 % de la flota de taxis de la ciutat són «verds», és a dir, vehicles que compleixen aquesta normativa. S’han produït altres avenços importants, com la rehabilitació del pont de Brooklyn amb un pressupost de 508 milions de dòlars, la simplificació del procés de rehabilitació dels terrenys industrials abandonats, l’eliminació dels combustibles de calefacció més contaminants o la reducció del temps necessari per iniciar la neteja de les parcel·les més malmeses de la ciutat. Pel que fa als edificis de titularitat pública, ja són 100 el nombre de renovacions d’eficiència energètica que s’han dut a terme. Quant a

Més informació: www.nyc.gov

New York

mobilitat, la bona planificació del transport públic dins del marc del projecte ha fet que el percentatge de contaminació que prové dels vehicles motoritzats sigui inferior al de la majoria de les ciutats americanes. L’últim informe anual sobre l’estat de l’execució del projecte assenyala que ja s’han posat en marxa el 97 % de les 127 iniciatives del Pla. En cinc anys s’han creat o preservat més de 64.000 habitatges, s’ha posat en marxa el primer sistema de trànsit ràpid d’autobusos i s’han dedicat 1.500 milions de dòlars a infraestructures per netejar les vies fluvials de la ciutat. L’ampliació de les zones verdes ha suposat la plantació de mig milió d’arbres a la ciutat i que 250.000 novaiorquesos tinguin avui un parc a deu minuts caminant, com a màxim, des dels seus domicilis. També s’han dut a terme grans inversions en la xarxa de proveïment d’aigua potable i en la millora de les places i les vies per a la mobilitat dels vianants. Conseqüentment, la mortalitat d’aquests últims s’ha reduït dràsticament. Cinc anys després de la seva aprovació, el PlaNYC s’ha consolidat a escala mundial com un referent de primer ordre en la renovació urbana i mediambiental integral.

197 City to City Barcelona FAD Award

El projecte PlaNYC està generant ocupació i fent possible grans estalvis d’energia. La seva implantació permetrà una reducció del 30 % de les GEI, la creació de 18.000 llocs de treball i l’estalvi de 750 milions de dòlars cada any. Els punts clau del projecte són la producció d’energia a través de fonts renovables, la rehabilitació energètica dels edificis i la promoció d’una nova arquitectura bioclimàtica. El cost total del projecte és de 167.000 milions de dòlars, és a dir, 5.000 milions de dòlars per any fins al 2030.


Nueva York 8.400.000 hab., Estados Unidos

PlaNYC

198 Castellano

El PlaNYC es una agenda de trabajo elaborada en 2007 para renovar medioambientalmente la ciudad de Nueva York y lograr la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero (GEI). Consta de diferentes planes sectoriales que se aplican al transporte, los edificios, el suministro de agua y el diseño urbanístico. Es un proyecto muy ambicioso que revoluciona la ciudad y que ya ha alcanzado importantes éxitos.


La mayoría de acciones del plan ya se han puesto en marcha. Por ejemplo, la construcción de la extensión de la línea 7 del metro, la inauguración de la primera ruta de bus de servicio ecológico en el barrio del Bronx o el comienzo de las obras de rehabilitación de la estación de ferris de St. George, con un presupuesto de 175 millones de dólares. Se ha promulgado una cantidad importante de legislación local que promueve la reducción de las GEI, como la disminución de los años de utilización de los autobuses escolares o la introducción de la Ley de taxis verdes, que bonifica fiscalmente a los propietarios de vehículos de baja emisión en GEI. Actualmente, más del 30 % de la flota de taxis de la ciudad son «verdes», es decir, vehículos que cumplen esta normativa. Se han producido otros avances importantes, como la rehabilitación del puente de Brooklyn con un presupuesto de 508 millones de dólares, la simplificación del proceso de rehabilitación de los terrenos industriales abandonados, la eliminación de los combustibles de calefacción más contaminantes o la reducción del tiempo necesario para iniciar la limpieza de las parcelas más dañadas de la ciudad. En cuanto a los edificios de titularidad pública, ya son 100 el número de renovaciones

El último informe anual sobre el estado del proyecto señala que ya se han puesto en marcha el 97 % de las 127 iniciativas del Plan. En cinco años se han creado o preservado más de 64.000 viviendas, se ha puesto en marcha el primer sistema de tránsito rápido de autobuses y se han dedicado 1.500 millones de dólares en infraestructuras para limpiar las vías fluviales de la ciudad. La ampliación de las zonas verdes ha supuesto la plantación de medio millón de árboles en la ciudad y que 250.000 neoyorquinos tengan hoy un parque a diez minutos a pie desde sus domicilios. También se han llevado a cabo grandes inversiones en la red de abastecimiento de agua potable y en la mejora de las plazas y las vías para la movilidad de los peatones. Consecuentemente, la mortalidad de estos últimos se ha reducido drásticamente. Cinco años después de su aprobación, el PlaNYC se ha consolidado a escala mundial como un referente de primer orden en renovación urbana y medioambiental integral. Mas información: www.nyc.gov

New York

de eficiencia energética que se han llevado a cabo. La buena planificación del transporte público dentro del marco del proyecto ha hecho que el porcentaje de contaminación que proviene de los vehículos motorizados sea inferior al de la mayoría de las ciudades estadounidenses.

199 City to City Barcelona FAD Award

El proyecto PlaNYC está generando empleo y haciendo posible grandes ahorros de energía. Su implantación permitirá una reducción del 30 % de las GEI, la creación de 18.000 puestos de trabajo y el ahorro de 750 millones de dólares cada año. Los puntos clave del proyecto son la producción de energía a través de fuentes renovables, la rehabilitación energética de los edificios y la promoción de una nueva arquitectura bioclimática. El coste total del proyecto es de 167.000 millones de dólares, es decir, 5.000 millones de dólares por año hasta 2030.


Noain. Valle de Elorz

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Mikel Baztan

© Área de Jardinería y Agenda 21. Oficina Municipal de Cambio Climático

200

Nin


201 City to City Barcelona FAD Award

Noain. Valle de Elorz


Noain. Elorz Valley 7,500 inhab., Spain

Municipal ecological landscaping to take a municipality towards sustainability

202 English

Noain’s pioneering project in Ecological Landscaping demonstrates how it is possible to follow urban landscaping policies while increasing Climate Change awareness in small municipalities. It was launched in 1997 and has been internationally recognised. The municipality has been transformed, improving municipal self-esteem, environmental education and the social life of its inhabitants.


The Landscaping Department has been a pioneer in Navarre and in the State in the use of eco-friendly methods in the tree planting and landscaping of the streets and green spaces of Noain, selected in 2008 as one of the 50 best environmental projects in the world by the UN. The creation of the “Park of the Senses”, covering 25,000m2, is the starring project thanks to its urban, ecological and educational quality, given that it includes an educational centre in eco-friendly gardening (a building conceived under ecological energysaving criteria in both its construction and its use) and spaces for each one of the senses, including taste, as there is space for the horticulture that the neighbours undertake and consume. The maintenance of the park saves 250,000€ through ecofriendly techniques (saving of water, species that require less attention, etc.). The park is a cherished spot for municipal leisure but also a successful experience in eco-friendly gardening throughout the Community of Navarre and on a State level. But the Park of the Senses is not the only environmental policy action undertaken in this Navarre locality. The Agenda 21 of Noain presented in 2003, the year it was approved, proposals such as for example the study and analysis of the environmental quality of the Valley of Elorz, the “Edén” project that expands and improves the riverside trails of the Valley through the planting of

Besides the mention of the Park of the Senses by the United Nations, Noain’s efforts to improve the municipality’s environmental quality are a standard inside and outside the Community of Navarre. The School Agenda 21, which proposes educational activities and actions in schools, has won a UNICEF prize in this category on an international scale and has welcomed more than 1,000 schoolchildren. The Municipal Plan Against Climate Change has been recognised by the Network of Cities For Climate, which groups together the Spanish municipalities that are most intensely fighting against Climate Change, the National Environment Congress (CONAMA) and the Government of Navarre (2012) as well as the Dubai (2010) and Tehran (2012) urban development prizes. More information: www.noain.es

Noain. Valle de Elorz

trees and kitchen gardens on both sides of the trails, the fostering of environmental volunteering, the Municipal Energy Plan and the Municipal Plan Against Climate Change (installation of 17 points of renewable energy, among others), the Mobility Plan (inauguration of a bus line between neighbouring municipalities) or the “Brother Tree” campaign in which each year any families who have a new-born are invited to assist in planting a tree. More than 1,200 trees and families (80% of families from the municipality) have participated in the campaign and have a plaque for each tree and family.

203 City to City Barcelona FAD Award

In the year 1997 the Town Hall of Noain-Valle de Elorz created the Landscaping Department with the goal of improving the locality’s urban quality. In parallel it began to work on the Agenda 21 programme and especially on the School Agenda 21, which seeks to gather the environmental education proposals for the population and the children respectively and which were presented in 2003.


Noain. Valle de Elorz 7.500 hab., Espanya

Jardineria ecològica municipal transformadora d’un municipi cap a la sostenibilitat

204 Català

El projecte pioner de jardineria ecològica de Noain demostra que des dels petits municipis és possible fer polítiques urbanes d’enjardinament i augmentar alhora la consciència de lluita contra el canvi climàtic. Es va posar en marxa el 1997 i ha estat reconegut internacionalment. El municipi s’ha transformat i ha millorat l’autoestima municipal, l’educació ambiental i la vida social dels seus habitants.


El Departament de Jardineria ha estat pioner a Navarra i a l’Estat espanyol en la utilització de mètodes ecològics en la plantació d’arbrat i en l’enjardinament dels carrers i espais verds de Noain, que va ser seleccionat l’any 2008 com un dels cinquanta millors projectes ambientals de tot el món per l’ONU. La creació del Parque de los Sentidos, de 25.000 m2, és el projecte estrella per la seva qualitat urbana, ecològica i educativa, ja que inclou un centre d’educació de jardineria ecològica (un edifici concebut sota criteris ecològics d’estalvi energètic tant en la construcció com en l’ús) i espais per a cadascun dels sentits, inclòs el gust, ja que hi ha espai per fer-hi horts, que els veïns cuiden i els productes dels quals consumeixen. El manteniment del parc estalvia 250.000 € per les tècniques ecològiques (estalvi d’aigua, espècies que requereixen menys atenció, etc.). El parc és un punt predilecte d’oci municipal, però també ha esdevingut una experiència d’èxit en jardineria ecològica a tota la comunitat navarresa i a escala estatal. Però el Parque de los Sentidos no és pas l’única acció en política mediambiental de la localitat navarresa. L’Agenda 21 de Noain va presentar, l’any que es va aprovar, el 2003, propostes com ara l’estudi i anàlisi de la qualitat ambiental de la vall d’Elorz, el projecte Edén, que amplia i millora els camins fluvials de la vall amb la plantació d’arbres i la construcció d’horts a banda i banda dels vials, el foment del voluntariat

Noain. Valle de Elorz

ambiental, el Pla Energètic Municipal i el Pla Municipal contra el Canvi Climàtic (instal·lació de 17 punts d’energia renovables, entre d’altres), el Pla de Mobilitat (inauguració d’una línia de bus entre els municipis veïns) o la campanya Hermano Árbol, en la qual cada any es convida les famílies que han tingut un nounat a assistir a la plantació d’un arbre. Més de 1.200 famílies (el 80 % de les famílies del municipi) han participat en la campanya i tenen una placa per cada arbre plantat. A part de la menció del Parque de los Sentidos per les Nacions Unides, els esforços de Noain per millorar la qualitat ambiental del municipi són referència dins i fora de la comunitat foral. L’Agenda 21 Escolar, que proposa activitats educatives i d’acció a les escoles, ha estat premiada per l’UNICEF en aquesta categoria internacional i ha acollit més de mil escolars. El Pla Municipal contra el Canvi Climàtic ha estat reconegut per la Xarxa de Ciutats pel Clima, que agrupa els municipis espanyols que lluiten més intensament contra el canvi climàtic, pel Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama) i pel Govern de Navarra (2012), com també pels premis d’urbanisme de Dubai (2010) i Teheran (2012). Més informació: www.noain.es

205 City to City Barcelona FAD Award

L’any 1997, l’Ajuntament de Noain, a la vall d’Elorz, va crear el Departament de Jardineria amb l’objectiu de millorar la qualitat urbana de la localitat. Paral·lelament, es va començar a treballar en el programa de l’Agenda 21, especialment en l’Agenda Escolar 21, que havia de recollir les propostes d’educació ambiental per a la població i els infants, respectivament, i que es van presentar el 2003.


Noain. Valle de Elorz 7.500 hab., España

Jardinería ecológica municipal transformadora de un municipio hacia la sostenibilidad

206 Castellano

El proyecto pionero de jardinería ecológica de Noain demuestra que desde los pequeños municipios es posible hacer políticas urbanas de ajardinamiento y aumentar al mismo tiempo la conciencia de lucha contra el cambio climático. Se puso en marcha en 1997 y ha sido reconocido internacionalmente. El municipio se ha transformado y ha mejorado la autoestima municipal, la educación ambiental y la vida social de sus habitantes.


El Departamento de Jardinería ha sido pionero en Navarra y en el Estado español en la utilización de métodos ecológicos en la plantación de arbolado y ajardinamiento de las calles y espacios verdes de Noain, que fue seleccionado en 2008 como uno de los cincuenta mejores proyectos ambientales de todo el mundo por la ONU. La creación del Parque de los Sentidos, de 25.000 m2, es el proyecto estrella por su calidad urbana, ecológica y educativa, puesto que incluye un centro de educación en jardinería ecológica (un edificio concebido bajo criterios ecológicos de ahorro energético tanto en la construcción como en el uso) y espacios para cada uno de los sentidos, incluido el gusto, ya que hay espacio para hacer huertos, que los vecinos cuidan y cuyos productos consumen. El mantenimiento del parque ahorra 250.000 € por las técnicas ecológicas (ahorro de agua, especies que requieren menos atención, etc.). El parque es un punto predilecto de ocio municipal pero también es una experiencia de éxito en jardinería ecológica en toda la comunidad navarra y a escala estatal. Pero el Parque de los Sentidos no es la única acción en política medioambiental de la localidad navarra. La Agenda 21 de Noain presentó, el año de su aprobación, el 2003, propuestas como por ejemplo el estudio y análisis de la calidad ambiental del valle de Elorz, el proyecto Edén, que amplía y mejora los caminos fluviales del

Aparte de la mención del Parque de los Sentidos por las Naciones Unidas, los esfuerzos de Noain para mejorar la calidad ambiental del municipio son referencia dentro y fuera de la comunidad foral. La Agenda 21 Escolar, que propone actividades educativas y de acción en las escuelas, ha sido premiada por la UNICEF en esta categoría internacional y ha acogido a más de mil escolares. El Plan Municipal contra el Cambio Climático ha sido reconocido por la Red de Ciudades por el Clima, que agrupa los municipios españoles que más intensamente luchan contra el cambio climático, el Congreso Nacional de Medio ambiente (Conama) y el Gobierno de Navarra (2012), así como por los premios de urbanismo de Dubai (2010) y Teherán (2012). Mas información: www.noain.es

Noain. Valle de Elorz

valle con la plantación de árboles y la construcción de huertos a ambos lados de los viales, el fomento del voluntariado ambiental, el Plan Energético Municipal y el Plan Municipal contra el Cambio Climático (instalación de 17 puntos de energía renovables, entre otros), el Plan de Movilidad (inauguración de una línea de bus entre los municipios vecinos) o la campaña Hermano Árbol, en la cual, todos los años, se invita a las familias que han tenido un recién nacido a asistir a la plantación de un árbol. Más de 1.200 familias (el 80 % de familias del municipio) han participado en la campaña y tienen una placa por cada árbol.

207 City to City Barcelona FAD Award

En 1997, el Ayuntamiento de Noain, en el valle de Elorz, creó el Departamento de Jardinería con el objetivo de mejorar la calidad urbana de la localidad. Paralelamente, se empezó a trabajar en el programa de la Agenda 21 y en especial en la Agenda Escolar 21, que pretendía recoger las propuestas de educación ambiental para la población y los niños, respectivamente, y que se presentaron en 2003.


North Rhine-Westphalia

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© RVR/Sabine Auer

208

© RVR/Dominik Asbach

Nrw


209 City to City Barcelona FAD Award

North Rhine-Westphalia


North Rhine-Westphalia 2,500,000 Inhab., Germany

Emscher Park

210 English

The Emscher Landschaftspark is a pioneering project in the whole of Europe in regard to the integration and use of the industrial past and the landscape. It has injected new economic life into the Ruhr Valley as well as greater cohesion among the entire population. Its current objective is to improve the quality of the parks as a leisure area and the development of new research projects involving renewable energies.


The maintenance of this great Park represents a major investment in a sustainable lifestyle, making use of rubble and a leisure space that protects the flora and wildlife while creating a cohesive community. This is why European and state funding allocated 170 million euros for the

North Rhine-Westphalia

The withdrawal from this industrial area led to the destruction of thousands of jobs, yet thanks to the Park 5000 new ones have been created. 25 housing projects were undertaken, 3000 reforms and 2500 new sustainable residences that transformed it into a symbol of innovation. The industrial ruins form part of the Industrial Heritage Route, the starting point that has become a benchmark for eco and art tourism both nationally and internationally (in 2011 6.8 million overnight stays were recorded). The renaissance is thus being observed of one of the most polluted areas from the past, now transformed into the standard bearer in the use of renewable energies aimed at directing this post-industrial urban landscape towards the future. More information: www.metropoleruhr.de

City to City Barcelona FAD Award

The Government of North RhineWestphalia commissioned the Regional Association of the Ruhr (RVR) with the administration of the capital and the protection of specific locations. Also involved are 20 Municipalities belonging to the Ruhr Valley, 17 German cities and three Administrative Districts that finance three centres for the Park’s maintenance and research. The Wastewater Association of Emscher is in charge of cleaning up the river Emscher. Another of the strong points are the building of bridges for dialogue between members and citizens established by the 7 Inter-Municipal Consortia, collecting different opinions for improving the Park through working sessions held in the community. This system offers the possibility of an ongoing review of visitor demands, as the Park evolves day by day and new demands and challenges are emerging.

launch of the Park. With more than 400 projects undertaken, the total investment amounted to 445 million euros in 2010. The new challenges at present are the development of a new urban river landscape in the postindustrial area and the integration of new renewable technologies to address the needs of modern life.

211

In 1989 the Government of North Rhine-Westphalia created the plan for the International Construction Exhibition in Emscher Park, a forum in which to exchange ideas and projects. It served to revitalise the region in ecological, economic, social and urban terms. Between 1989 and 1999 a new project was undertaken, integrating this industrial area into a Natural Park. It is currently the largest re-naturalisation project in Europe, developed as a centre for healthy living in the metropolitan area of the Ruhr, and one that has created a 700km network of cycling and hiking trails and is key in the promotion of health and in the production of industrial monuments.


North Rhine-Westphalia 2.500.000 hab., Alemanya

Emscher Park

212 Català

L’Emscher Park és un projecte pioner a tot Europa pel que fa a la integració i el reaprofitament del passat industrial i el paisatge. Comporta la revitalització econòmica de la conca del Ruhr y una cohesió més gran entre tota la població. Actualment el seu objectiu és la millora de la qualitat dels parcs com a zona d’oci i el desenvolupament de nous projectes de recerca relacionats amb les energies renovables.


El Govern del Rin del Nord-Westfàlia va encarregar a l’Associació Regional del Ruhr (RVR) l’administració del capital i la protecció de localitzacions específiques. També hi estan implicats vint municipis pertanyents a la conca del Ruhr, disset ciutats alemanyes i tres districtes administratius que financen tres centres per al manteniment i la recerca del parc. L’Associació d’Aigües Residuals d’Emscher s’encarrega de la neteja del riu Emscher. Un altre dels punts forts són els ponts de diàleg entre socis i ciutadans implantats pels set consorcis intermunicipals, que acullen diferents opinions per a la millora del parc a través de sessions de treball amb la comunitat. Aquest sistema ofereix la possibilitat d’una revisió contínua de les demandes dels visitants, ja que el parc evoluciona dia a dia i requereix noves exigències i nous desafiaments. El manteniment d’aquest parc suposa una gran despesa en pro d’una vida sostenible, el reaprofitament de deixalles i un espai d’oci que protegeix la fauna i la flora i crea, al mateix temps, una comunitat més cohesionada. Per aquest motiu, es van destinar 170 milions d’euros dels fons europeus i estatals per

North Rhine-Westphalia

posar en funcionament el parc. Amb més de 400 projectes realitzats, la inversió total va ser de 445 milions d’euros el 2010. Els nous reptes que es presenten en l’actualitat són el desenvolupament d’un nou paisatge fluvial urbà a l’àrea metropolitana postindustrial i la integració de les noves tecnologies renovables amb les necessitats de la vida moderna. L’abandonament d’aquesta zona industrial va provocar la destrucció de milers de llocs treball; tanmateix, gràcies al parc se n’han creat 5.000 més. S’han dut a terme 25 projectes d’habitatge i 3.000 reformes i s’han creat 2.500 nous habitatges sostenibles, per la qual cosa el projecte s’ha convertit en un símbol d’innovació. Les ruïnes industrials formen part de l’anomenada Ruta del Patrimoni Industrial, punt de partida per esdevenir la referència del turisme ecologista i artístic a escala nacional i internacional (el 2011 es van comptabilitzar 6,8 milions de pernoctacions). S’observa, així, el renaixement d’una de les àrees més contaminades en el passat, convertida ara en capdavantera en l’ús d’energies renovables per encaminar aquest paisatge urbà postindustrial cap al futur. Més informació: www.metropoleruhr.de

213 City to City Barcelona FAD Award

El 1989, el Govern del Rin del NordWestfàlia va organitzar l’Exposició Internacional de Construcció a l’Emscher Park, un fòrum on intercanviar idees i projectes que va servir per revitalitzar la regió en els àmbits ecològic, econòmic, social i urbà. Entre 1989 i 1999 es va desenvolupar un nou projecte que integrava aquella zona industrial en un gran parc natural. Actualment és el projecte de renaturalització més gran d’Europa, desenvolupat com un centre de vida saludable a l’àrea metropolitana del Ruhr, que ha creat una xarxa de 700 km de ciclisme i senderisme, clau en la promoció de la salut i en la producció de monuments industrials.


North Rhine-Westphalia 2.500.000 hab., Alemania

Emscher Park

214 Castellano

El Emscher Park es un proyecto pionero en toda Europa en cuanto a la integración y el aprovechamiento del pasado industrial y el paisaje. Comporta la revitalización económica de la cuenca del Ruhr, así como una mayor cohesión entre toda la población. Actualmente su objetivo es la mejora de la calidad de los parques como zona de ocio y el desarrollo de nuevos proyectos de investigación relacionados con las energías renovables.


El Gobierno del Rin del NorteWestfalia encargó a la Asociación Regional del Ruhr (RVR) la administración del capital y la protección de localizaciones específicas. También están implicados veinte municipios pertenecientes a la cuenca del Ruhr, diecisiete ciudades alemanas y tres distritos administrativos que financian tres centros para el mantenimiento y la investigación del parque. La Asociación de Aguas Residuales de Emscher se encarga de la limpieza del río Emscher. Otro de los puntos fuertes son los puentes de diálogo entre socios y ciudadanos implantados por los siete consorcios intermunicipales, que acogen diferentes opiniones para la mejora del parque a través de sesiones de trabajo con la comunidad. Este sistema ofrece la posibilidad de una revisión continua de las demandas de los visitantes, ya que el parque evoluciona día tras día y requiere nuevas exigencias y desafíos. El mantenimiento de este parque supone un gran gasto en pro de una vida sostenible, el aprovechamiento de escombros y un espacio de ocio que protege la fauna y la flora y crea, al mismo tiempo, una comunidad cohesionada. Por este motivo, se

El abandono de esta zona industrial provocó la destrucción de miles de puestos de trabajo; sin embargo, gracias al parque se han creado otros 5.000. Se han llevado a cabo 25 proyectos de vivienda y 3.000 reformas y se han creado 2.500 nuevas residencias sostenibles, por lo que el proyecto se ha convertido en un símbolo de innovación. Las ruinas industriales forman parte de la Ruta del Patrimonio Industrial, punto de partida para convertirse en la referencia del turismo ecologista y artístico a escala nacional e internacional (en 2011 se contabilizaron 6,8 millones de pernoctaciones). Se observa, así, el renacimiento de una de las áreas más contaminadas en el pasado, convertida ahora en abanderada en el uso de energías renovables para encaminar este paisaje urbano postindustrial hacia el futuro. Mas información: www.metropoleruhr.de

North Rhine-Westphalia

destinaron 170 millones de euros de los fondos europeos y estatales para la puesta en marcha del parque. Con más de 400 proyectos realizados, la inversión total fue de 445 millones de euros en 2010. Los nuevos retos que se presentan en la actualidad son el desarrollo de un nuevo paisaje fluvial urbano en el área postindustrial y la integración de las nuevas tecnologías renovables con las necesidades de la vida moderna.

215 City to City Barcelona FAD Award

En 1989, el Gobierno del Rin del NorteWestfalia organizó la Exposición Internacional de Construcción en el Emscher Park, un foro donde intercambiar ideas y proyectos que sirvió para la revitalización de la región en los ámbitos ecológico, económico, social y urbano. Entre 1989 y 1999, se desarrolló un nuevo proyecto que integraba esta zona industrial en un parque natural. Actualmente es el mayor proyecto de renaturalización de Europa, desarrollado como un centro de vida saludable en el área metropolitana del Ruhr, que ha creado una red de 700 km de ciclismo y senderismo, clave en la promoción de la salud y en la producción de monumentos industriales.


San Francisco

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© 2013 by California Farmers’ Markets Association

216

Fco


217 City to City Barcelona FAD Award

San Francisco


San Francisco 8,400,000 inhab., United States

Farmers’ Markets

218 English

The result of a tradition that spontaneously adapts to the changing times, the markets of San Francisco are an example of dialogue between the countryside and the city, between producers and consumers and between tradition and new ways of working. Each market is different and in each one diversity shines. San Francisco sells locally-produced products and exports practices far and wide.


San Francisco and California in general have been and still are worldwide standards in eco-friendly initiatives and alternatives for the future. Sometimes, however, it suffices to look to the past to reactivate a good idea, such as the old farmers’ markets that throughout the 20th century gradually disappeared from the major North American cities. The wish of many consumers to purchase foodstuffs that save in the so-called ecological rucksack, and the determination of small and medium-size farmers to reach their clients directly, avoiding any intermediaries, have been the two missing pieces from the jigsaw puzzle. The demand by consumers has led to the emergence of certified markets that guarantee quality and production methods, as the case may be. California’s urban landscape cannot be disassociated from these simple and apparently traditional markets that conceal the certification work on the products. In the case of San Francisco, the old building of the Port fish market, a place that is a landmark for the entire city, houses the State’s main market of organic products, the Ferry Plaza. But it is not the only one: Alemany has 80 years’ experience and has a basically Asian and Latin American clientele; Heart of the City is very popular; and Noe Valley, in the district of the same name, is more modest but organised by the locals themselves.

San Francisco

Surely one of the most remarkable elements of the certified farmers’ markets of San Francisco and California (more than 520 in the entire State) is that the markets have such diverse origins and consumers. Despite the fact that some of them are financial initiatives, others are not-for-profit organisations such as the one managed by the Ferry Plaza, or organisations of producers, neighbours, etc. The City Hall, the County or even the State play a very small role in the management of the markets. The population of San Francisco Bay extols the existence of such markets, which allow them to deal directly with trusted producers. Because they are certified markets, the market’s organisation ensures that the products are grown, for example, under eco-friendly criteria and always locally by the 3,000 registered producers. The dissemination of organic foodstuffs is another of the functions fulfilled by some of these markets through training, tastings, experiences, etc. The phenomenon of the markets has thus been sustainable in itself, an economic, social and urban activity that evolves and seeks alternatives and innovations in organisation, localisation, strategy, etc, without the need for specific plans issued by the administration. Its double prospect of proximity between the consumer and the producer shortens the distance between the city and the countryside and makes one and all more aware of and responsible for the environment and the products. More information: www.cuesa.org www.cafarmersmkts.com

219 City to City Barcelona FAD Award

The first direct-sale market in San Francisco goes back to the 2nd World War and ever since has gained space within the city and throughout the State of California, representing an alternative to the large supermarkets. There are currently 27 certified weekly markets, double the number of six years ago. The success of this growth is down to the demand by many of San Francisco’s inhabitants of consuming locally-produced products or produced according to eco-friendly criteria.


San Francisco 7.150.000 hab., Estats Units

Farmers’ Markets

220 Català

Fruit d’una tradició que s’adapta als nous temps amb espontaneïtat, els mercats de San Francisco són un exemple de diàleg entre el camp i la ciutat, entre productors i consumidors i entre tradició i noves maneres de fer. Cada mercat és diferent i a cadascun hi brilla la diversitat. San Francisco ven productes de proximitat i exporta pràctiques ben lluny.


San Francisco i Califòrnia en general han estat i són referents mundials en iniciatives ecològiques i alternatives de futur. A vegades, però, només cal mirar al passat per reactivar bones idees, com els antics mercats de pagès, que al llarg del segle XX van anar decaient a les grans ciutats nord-americanes. El desig de molts consumidors de comprar aliments que estalviïn l’anomenada motxilla ecològica i la voluntat de petits i mitjans pagesos d’arribar als clients directament, evitant els intermediaris, han estat les dues peces del trencaclosques. L’exigència dels consumidors fa que hagin aparegut els mercats certificats, els quals garanteixen la qualitat i els mètodes de producció segons cada cas. El paisatge urbà de Califòrnia no pot deslligar-se d’aquests mercats senzills i aparentment tradicionals que oculten el treball de certificació dels productes. En el cas de San Francisco, l’antic edifici de la llotja del port, en un lloc de referència per a tota la ciutat, acull el principal mercat de productes ecològics de l’estat, el Ferry Plaza. Però no és pas l’únic: Alemany, amb vuitanta anys d’experiència, té una clientela bàsicament asiàtica i llatinoamericana; Heart of the City és molt popular a la ciutat, i Noe Valley, del barri homònim, és més modest però està organitzat pels mateixos veïns.

San Francisco

Segurament un dels elements més destacables dels mercats agraris i artesans certificats de San Francisco i Califòrnia (més de 520 a tot l’Estat) és que tenen orígens i destinataris molt diversos. Tot i que alguns són iniciatives econòmiques, d’altres són organitzacions sense ànim de lucre, com la que gestiona el Ferry Plaza, o organitzacions de productors, veïns, etc. L’ajuntament, el comtat o fins i tot l’estat tenen un paper molt minoritari en la gestió dels mercats. La població de la badia de San Francisco celebra l’existència d’aquests mercats, que li possibiliten de contactar directament amb els productors de confiança. Com que són mercats certificats, l’organització del mercat garanteix que els productes són cultivats, per exemple, sota criteris ecològics i sempre localment pels 3.000 productors registrats. La divulgació de l’alimentació ecològica és una altra de les funcions que persegueixen alguns d’aquests mercats a través de formacions, tasts, experiències, etc. El fenomen dels mercats, doncs, ha esdevingut sostenible per ell mateix, una activitat econòmica, social i urbana que evoluciona, que busca alternatives i innovacions d’organització, localització, estratègia, etc., sense la necessitat de plans específics des de l’Administració. La seva doble vessant de proximitat, amb el consumidor i amb el productor, escurça la distància entre la ciutat i el camp i fa que uns i altres siguin més conscients i responsables de l’entorn i els productes. Més informació: www.cuesa.org www.cafarmersmkts.com

221 City to City Barcelona FAD Award

El primer mercat de venda directa a San Francisco es remunta a la Segona Guerra Mundial i des de llavors aquesta mena de mercats ha anat guanyant el seu espai a la ciutat i a tot l’estat de Califòrnia, fet que suposa una alternativa a les grans superfícies comercials. Actualment hi ha 27 mercats certificats setmanals, el doble que sis anys enrere. L’èxit d’aquest creixement és degut a la demanda de molts habitants de San Francisco de consumir productes cultivats localment o cultivats seguint criteris ecològics.


San Francisco 8,400,000 hab., Estados Unidos

Farmers’ Markets

222 Castellano

Fruto de una tradición que se adapta a los nuevos tiempos con espontaneidad, los mercados de San Francisco son un ejemplo de diálogo entre el campo y la ciudad, entre productores y consumidores y entre tradición y nuevas formas de trabajar. Cada mercado es diferente y en cada uno brilla la diversidad. San Francisco vende productos de proximidad y exporta prácticas muy lejos.


San Francisco y California en general han sido y son referentes mundiales en iniciativas ecológicas y alternativas de futuro. Sin embargo, a veces solo hay que mirar al pasado para reactivar buenas ideas, como los antiguos mercados de campesinos, que a lo largo del siglo XX fueron desapareciendo de las grandes ciudades norteamericanas. El deseo de muchos consumidores de comprar alimentos que ahorren la llamada mochila ecológica y la voluntad de pequeños y medianos campesinos de llegar a los clientes directamente, evitando los intermediarios, han sido las dos piezas del rompecabezas. La exigencia de los consumidores hace que hayan aparecido los mercados certificados, que garantizan la calidad y los métodos de producción según cada caso. El paisaje urbano de California no puede desligarse de estos mercados sencillos y aparentemente tradicionales que ocultan el trabajo de certificación de los productos. En el caso de San Francisco, el antiguo edificio de la lonja del puerto, un lugar de referencia para toda la ciudad, acoge el principal mercado de productos ecológicos del estado, el Ferry Plaza. Pero no es el único: Alemany, con ochenta años de experiencia, tiene una clientela básicamente asiática y latinoamericana; Heart of the City es muy popular en la ciudad, y Noe Valley, del barrio homónimo, es más modesto

Seguramente uno de los elementos más destacables de los mercados agrarios y artesanos certificados de San Francisco y California (más de 520 en todo el estado) es que tienen orígenes y destinatarios muy diversos. A pesar de que algunos son iniciativas económicas, otros son organizaciones sin ánimo de lucro, como la que gestiona el Ferry Plaza, u organizaciones de productores, vecinos, etc. El ayuntamiento, el condado o incluso el estado tienen un papel muy minoritario en la gestión de los mercados.

San Francisco

pero está organizado por los propios vecinos.

La población de la bahía de San Francisco celebra la existencia de esos mercados, que le posibilitan contactar directamente con los productores de confianza. Puesto que son mercados certificados, la organización del mercado garantiza que los productos están cultivados, por ejemplo, bajo criterios ecológicos y siempre localmente por los 3.000 productores registrados. La divulgación de la alimentación ecológica es otra de las funciones que algunos de estos mercados persiguen a través de formaciones, degustaciones, experiencias, etc. El fenómeno de los mercados, pues, ha resultado sostenible por él mismo, una actividad económica, social y urbana que evoluciona, que busca alternativas e innovaciones de organización, localización, estrategia, etc., sin la necesidad de planes específicos desde la Administración. Su doble vertiente de proximidad, con el consumidor y con el productor, acorta la distancia entre la ciudad y el campo y hace, a unos y otros, más conscientes y responsables del entorno y de los productos. Mas información: www.cuesa.org www.cafarmersmkts.com

223 City to City Barcelona FAD Award

El primer mercado de venta directa en San Francisco se remonta a la Segunda Guerra Mundial y desde entonces este tipo de mercado ha ido ganando su espacio en la ciudad y en todo el estado de California, lo que supone una alternativa a las grandes superficies comerciales. Actualmente existen 27 mercados certificados semanales, el doble que hace seis años. El éxito de este crecimiento se debe a la demanda de muchos habitantes de San Francisco de consumir productos cultivados localmente o cultivados siguiendo criterios ecológicos.


San José

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Luís Diego Barahona

© Luis Diego Barahona

224

Sjo


225 City to City Barcelona FAD Award

San JosĂŠ


San JosĂŠ 1,633,282 inhab., Costa Rica

Urban Palettes in the Hospital District

226 English

The Hospital district of San JosĂŠ, which houses 20 thousand people, suffers from a major deficit in urban quality and public safety. The decision to intervene on degraded urban corners by giving them an urban utility is a good example of applying acupuncture to the transformation of degraded districts. The creation of spaces that ensure the safety of the youngest members of society revitalises the district.


The Urban Palettes initiative has focused its strategy on the children’s collective to meet their immediate needs given how vulnerable and lacking in security they are. The presence of children in the public space is a guarantee of safety for the population as a whole. In this first stage three projects have been undertaken, which are the improvement of access to a district school, the creation of children’s play and sports grounds and the construction of a community centre or Centres for Attending to Children, CAI, in the Cuba district, leisure and socialising spaces for boys and girls. Surely the most relevant project are the mini-sports grounds and playgrounds of Pocholete, given that the district had virtually no areas for family recreation. The works undertaken form part of the 11 selected from the more than 40 projects proposed by the neighbours through forums and meetings in the Sowing Peace Commission of the Hospital District. It is important to emphasise that creating a list of priorities for the projects has not been detrimental to the participation of the citizens. Children and also adults have been able to make their proposals heard before and during the construction process of the three projects that constitute the first stage. The next stages are being developed in the eight remaining spaces during this 2013 and subsequent years. The reception by the population has been notably good and has led to asking for replicas in other points in

San José

the district. The almost 500 families of the Omar Dengo Guerrero School rejoice in the way the accesses have been adapted. The CAI of the Cuba district provides a service for a hundred children in leisure activities ever since it was inaugurated, while becoming a thoroughfare and a standard in the district. Lastly, the play area of Pocholote has ceased to be an abandoned site to become a space for the daily use of the neighbourhood’s families. Its preservation is shared by the neighbours, who have taken responsibility for its maintenance, thus increasing collective appropriation. The interventions as a whole have required an investment of around 30,000€ shared equally between the workers’ salaries and the purchase of material. The introduction of recycling containers and improvements in the waste collection service are separate items. The project enjoyed the participation of UNICEF owing to its determination to improve the situation of the district’s children. More information: www.estadonacion.or.cr www.ldbarquitectura.com

227 City to City Barcelona FAD Award

The Hospital district is a central quarter of San José, but this has not prevented the gradual degradation of its districts, with neglected streets, abandoned spaces, piles of rubbish, a lack of vegetation and a considerable feeling of insecurity. The district presents some of the problems that such degraded spaces entail, such as crime, drugs, the homeless or the control of public spaces by specific collectives.


San José 1.633.282 hab., Costa Rica

Paletas Urbanas del districte Hospital

228 Català

El districte Hospital de San José, que acull 20.000 persones, presenta importants dèficits en qualitat urbana i seguretat pública. La decisió d’intervenir en racons urbans degradats donant-los utilitat urbana és un bon exemple d’acupuntura en la transformació de barris degradats. La creació d’espais que garanteixin la seguretat dels més menuts revitalitza el barri.


La iniciativa de Paletas Urbanas ha enfocat la seva estratègia en el col·lectiu infantil per satisfer les seves necessitats immediates atès el seu caràcter de vulnerabilitat en matèria de seguretat. La presència d’infants en l’espai públic és garantia de seguretat per al conjunt de la població. En aquesta primera etapa s’han dut a terme tres projectes: la millora dels accessos a una escola del districte, la creació de zones de joc i esport infantil i la construcció d’un casal o centres d’atenció infantil, el CAI del barri de Cuba, espais d’oci i socialització per a nens i nenes. Segurament, el projecte de més rellevància són els minicamps d’esport i jocs infantils de Pochote, ja que el barri pràcticament no tenia zones d’esbarjo familiar. Les obres realitzades formen part de les onze que han estat seleccionades entre les més de quaranta que veïns i veïnes, a través de la Comisión Sembrando la Paz del districte Hospital van proposar mitjançant fòrums i reunions. És important destacar que la priorització dels projectes no ha anat en detriment de la participació dels ciutadans. Infants i també adults han pogut anar fent les seves propostes abans i durant el procés de construcció dels tres projectes que constitueixen la primera etapa. Les etapes següents aniran desenvolupant-se en els vuit espais restants el 2013 i els anys posteriors.

San José

L’acollida ha estat notablement bona per part de la població, que en demana la replicació en altres punts del districte. Les prop de 500 famílies de l’escola Omar Dengo Guerrero celebren l’adequació dels accessos. El CAI del barri de Cuba dóna servei a un centenar d’infants en activitats de lleure des de la seva inauguració, alhora que és un lloc de pas i de referència del barri. Per acabar, la zona de joc de Pocte ha deixat de ser un solar abandonat per esdevenir un espai d’ús diari per les famílies del voltant. La seva preservació és compartida amb els veïns, que en tenen cura, cosa que n’incrementa l’apropiació col·lectiva. El conjunt d’intervencions ha comportat la inversió d’uns 30.000 € repartits a parts iguals entre els salaris dels obrers i la compra de material. A part va la introducció de contenidors de reciclatge i la millora del servei de recollida. En el projecte hi ha participat UNICEF per la voluntat de millorar la situació dels infants. Més informació: www.estadonacion.or.cr www.ldbarquitectura.com

229 City to City Barcelona FAD Award

Hospital és el districte central de San José, però això no ha impedit una degradació progressiva dels barris, amb carrers d’aspecte deixat, espais abandonats, acumulació d’escombraries, manca de vegetació i una elevada sensació d’inseguretat. El districte presenta algunes de les problemàtiques que arrosseguen aquest tipus d’espais degradats, com la delinqüència, la droga, els sense sostre o el control d’espais públics per determinats col·lectius.


San José 1.633.282 hab., Costa Rica

Paletas Urbanas del distrito Hospital

230 Castellano

El distrito Hospital de San José, que acoge a 20.000 personas, presenta importantes déficits en calidad urbana y seguridad pública. La decisión de intervenir en rincones urbanos degradados dándoles utilidad urbana es un buen ejemplo de acupuntura en la transformación de barrios degradados. La creación de espacios que garanticen la seguridad de los más pequeños revitaliza el barrio.


La iniciativa de Paletas Urbanas ha enfocado su estrategia en el colectivo infantil para satisfacer sus necesidades inmediatas dado su carácter de vulnerabilidad en materia de seguridad. La presencia de niños en el espacio público es garantía de seguridad para el conjunto de la población. En esta primera etapa se han llevado a cabo tres proyectos: la mejora de los accesos a una escuela del distrito, la creación de zonas de juego y deporte infantil y la construcción de un casal o centros de atención infantil, el CAI del barrio de Cuba, espacios de ocio y socialización para niños y niñas. Seguramente, el proyecto de más relevancia son los minicampos de deporte y juegos infantiles de Pochote, puesto que el barrio prácticamente no tenía zonas de recreo familiar. Las obras realizadas forman parte de las once que han sido seleccionadas entre las más de cuarenta que vecinos y vecinas, a través de la Comisión Sembrando Paz del distrito Hospital, propusieron mediante foros y reuniones. Es importante destacar que la priorización de los proyectos no ha ido en detrimento de la participación de los ciudadanos. Niños y también adultos han podido hacer llegar sus propuestas antes del proceso de construcción de los tres proyectos que constituyen la primera etapa y durante el mismo. Las siguientes etapas

La acogida ha sido notablemente buena por parte de la población, que pide la replicación en otros puntos del distrito. Las cerca de 500 familias de la escuela Omar Dengo Guerrero celebran la adecuación de los accesos. El CAI del barrio de Cuba da servicio a un centenar de niños en actividades de ocio desde su inauguración, a la vez que es un lugar de paso y de referencia del barrio. Por último, la zona de juego de Pochote ha dejado de ser un solar abandonado para ser un espacio de uso diario por las familias del vecindario. Su preservación es compartida con los vecinos, que se responsabilizan de su mantenimiento, lo cual incrementa la apropiación colectiva.

San José

irán desarrollándose en los ocho espacios restantes en 2013 y los años posteriores.

El conjunto de intervenciones ha comportado la inversión de unos 30.000 € repartidos a partes iguales entre los salarios de los obreros y la compra de material. Aparte va la introducción de contenedores de reciclaje y la mejora del servicio de recogida. El proyecto ha contado con la participación de UNICEF por la voluntad de mejorar la situación de los niños del barrio. Mas información: www.estadonacion.or.cr www.ldbarquitectura.com

231 City to City Barcelona FAD Award

Hospital es el distrito central de San José, pero esto no ha impedido una progresiva degradación de sus barrios, con calles de aspecto dejado, espacios abandonados, acumulación de basura, carencia de vegetación y una elevada sensación de inseguridad. El distrito presenta algunas de las problemáticas que arrastran este tipo de espacios degradados, como la delincuencia, la droga, los sintecho o el control de espacios públicos por determinados colectivos.


San Salvador

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Ismael Castro

Š FUNDASAL

232

Sal


233 City to City Barcelona FAD Award

San Salvador


San Salvador 2,557,700 inhab., El Salvador

Habitability Rescue of the Historic Centre of San Salvador

234 English

The expansion of the commercial function of the central district of San Salvador and the lack of conservation of buildings are some of the causes of the low-quality scenario presented by these historic districts. The seven housing cooperatives in operation, three of them in new blocks, organise and empower the neighbours to revert this situation, bringing dignity back to the districts through those who live in them.


The point on which the intervention on the central district of San Salvador rested was the feeling of belonging and community of this quarter, a very important issue as many of the neighbours have been living here for several generations. Intervening on the district, or doing so in opposition to the inhabitants, would have led to the failure of the initiative. This is why a strategy has been sought that would empower the dwellers in such a way as to let it be themselves who achieve that dignity for the district and attract new inhabitants. This strategy is the creation of housing cooperatives. The feeling of community, the habit of being up to date in the payment of rents and the professional experience in different fields of many of the self-employed neighbours facilitate this. With the advice of FUNDASAL, the first housing cooperative of the historic centre was incorporated, grouping 27 families together. This was followed by a further 6 cooperatives that already unite more than 200 families in the districts of San Esteban, Santa LucĂ­a and ConcepciĂłn, among others. The first step of these cooperatives has been to fight for the legalisation

Given that many of the participants have extensive professional experience in different manual fields (electricians, bricklayers, tinsmiths, transport, etc.), they actively participate in resolving habitual problems in the managing of the homes and propose improvements. To be the owners and members at the same time reinforces the ties with the community of friends and neighbours.

San Salvador

of the land or the constructions on them. In addition, FUNDASAL has collaborated by purchasing some of the buildings and handing them over to the cooperatives.

The great step forward taken by these cooperatives, however, is in the building of decent dwellings for their members. Three residential units have been built, of which two have been on a cooperative basis. One is in the district of San Esteban and provides a decent roof for 40 families, while the other two are in the district of Santa LucĂ­a for 21 families. In these buildings the users and members of the cooperative are learning to coexist, organising social and cultural functions and addressing difficulties as a community. The urban transformation of these historic districts is a complex one, but the housing cooperatives have represented a decided step forward in laying the foundations for change. United, organised and proactive neighbours working towards decent housing are neighbours who are aware of their urban environment and determined to demand improvements, to propose them and to achieve them. More information: www.fundasal.org.sv

235 City to City Barcelona FAD Award

The historic and urban centre of San Salvador has undergone a gradual creep of the commercial function that has displaced other necessary functions such as the residential one. The district fills up everyday with trade, much of it irregular and/ or street trading and vehicles, and then empties at night, leading to insecurity. The middle classes have slowly abandoned the district, increasing its social problems. One such problem is the high number of legal informal dwellings, which could stand at around 20%. To improve the district it was necessary to bring some dignity back to the residential situation of many families and to the architectural and legal conditions of many of the homes.


San Salvador 2.557.700 hab., El Salvador

Rescat habitacional del centre històric de San Salvador

236 Català

L’expansió de la funció comercial del districte central de San Salvador i la poca conservació dels edificis són algunes de les causes de la situació de poca qualitat que presenten aquests barris històrics. Les set cooperatives d’habitatge en funcionament, tres d’elles en blocs nous, organitzen i apoderen els mateixos veïns per revertir aquesta situació dignificant els barris des de i a través dels de dins.


El punt en què s’havia de basar la intervenció del districte central de San Salvador es trobava en el sentiment de pertinença i de comunitat del barri, que és molt gran, ja que molts dels veïns fa generacions que hi viuen. Intervenir al barri, no pas en contra, sinó d’esquena als habitants, hauria conduït la iniciativa al fracàs. Per això s’ha cercat una estratègia que apoderi els habitants de tal manera que siguin ells mateixos els qui dignifiquin el barri i atreguin nous habitants. Aquesta estratègia és la creació de cooperatives d’habitatge. El sentiment de comunitat, el costum de tenir al dia els pagaments dels lloguers i l’experiència professional en diferents àmbits de molts dels veïns com a autònoms ho faciliten. Amb l’assessorament de Fundasal es va constituir la primera cooperativa d’habitatge del centre històric, que aplega 27 famílies. Després van seguir 6 cooperatives més que ja agrupen més de 200 famílies als barris de San Esteban, Santa Lucía i Concepción, entre d’altres. Els primers passos d’aquestes cooperatives han estat lluitar per la legalització dels terrenys o de les construccions on es trobaven. A més, Fundasal hi ha col·laborat

Com que molts dels participants tenen una llarga experiència professional en diferents àmbits manuals (electricistes, paletes, llauners, transport, etc.), participen activament en la solució dels problemes habituals en la gestió dels habitatges i proposen millores. Ser alhora propietaris i socis reforça els vincles amb la comunitat d’amics i veïns.

San Salvador

comprant alguns immobles i lliurantlos a les cooperatives.

El veritable salt d’aquestes cooperatives, però, és quan aconsegueixen construir immobles dignes per als seus socis. S’han construït tres unitats residencials, dues de les quals ho han estat en règim cooperativista. Una és al barri de San Esteban i dóna sostre digne a 40 famílies, mentre que les altres dues es troben al barri de Santa Lucía i són per a 21 famílies. En aquests edificis els usuaris i socis de la cooperativa estan en etapa de convivència: organitzen actes socials i culturals i resolen dificultats de manera comunitària. La transformació urbana d’aquests barris històrics és complexa però les cooperatives d’habitatge han significat un pas decidit per posar les bases del canvi. Veïns units, organitzats i resolutius per un habitatge digne són veïns i veïnes conscienciats pel seu entorn urbà i decidits a reclamar millores, a proposar-les i a aconseguir-les. Més informació: www.fundasal.org.sv

237 City to City Barcelona FAD Award

El centre històric i urbà de San Salvador ha sofert una progressiva conquesta per part de la funció comercial, que ha desplaçat altres funcions vitals, com la residencial. El barri s’omple cada dia de comerços, molts d’irregulars o ambulants, i de vehicles, i de nit es buida, fet que provoca inseguretat. Les classes mitjanes han anat abandonant el districte i han augmentat les problemàtiques socials. Una és l’elevat nombre de residències informals legals, que podria moure’s al voltant del 20 %. Per dignificar el barri, calia dignificar la situació residencial de moltes famílies i les condicions arquitectòniques i legals de molts dels habitatges.


San Salvador 2.557.700 hab., El Salvador

Rescate habitacional del centro histórico de San Salvador

238 Castellano

La expansión de la función comercial del distrito central de San Salvador y la poca conservación de los edificios son algunas de las causas del escenario de poca calidad que presentan estos barrios históricos. Las siete cooperativas de vivienda en funcionamiento, tres de ellas en bloques nuevos, organizan y empoderan a los propios vecinos para revertir esta situación dignificando los barrios desde y a través de los de dentro.


Lucía y Concepción, entre otros. Los primeros pasos de estas cooperativas han sido luchar por la legalización de los terrenos o de las construcciones donde se encontraban. Además, Fundasal ha colaborado comprando algunos inmuebles y entregándolos a las cooperativas.

El punto donde se tenía que apoyar la intervención del distrito central de San Salvador se encontraba en el sentimiento de pertinencia y de comunidad del barrio, que es muy importante, puesto que muchos de los vecinos llevan varias generaciones habitándolo. Intervenir en el barrio, ya no en contra, sino de espaldas a los habitantes, hubiera conducido la iniciativa al fracaso. Por esta razón se ha buscado una estrategia que empodere a los habitantes de tal manera que sean ellos mismos los que dignifiquen el barrio y atraigan a nuevos habitantes.

El gran paso adelante de estas cooperativas, sin embargo, es construir inmuebles dignos para sus socios. Se han construido tres unidades residenciales, dos de las cuales han sido en régimen cooperativista. Una está en el barrio de San Esteban y da techo digno a 40 familias, mientras que las otras dos se encuentran en el barrio de Santa Lucía y son para 21 familias. En estos edificios los usuarios y socios de la cooperativa están en etapa de convivencia: organizan actos sociales y culturales y resuelven dificultades de manera comunitaria.

Esta estrategia es la creación de cooperativas de vivienda. El sentimiento de comunidad, la costumbre de tener al día los pagos de los alquileres y la experiencia profesional en diferentes ámbitos de muchos de los vecinos como autónomos lo facilitan. Con el asesoramiento de Fundasal, se constituyó la primera cooperativa de vivienda del centro histórico, que agrupa a 27 familias. A esta le siguieron otras 6 cooperativas que ya agrupan a más de 200 familias en los barrios de San Esteban, Santa

La transformación urbana de estos barrios históricos es compleja, pero las cooperativas de vivienda han significado un paso decidido para poner las bases del cambio. Vecinos unidos, organizados y resolutivos por una vivienda digna son vecinos y vecinas concienciados por su entorno urbano y decididos a reclamar mejoras, proponerlas y conseguirlas.

San Salvador

El centro histórico y urbano de San Salvador ha sufrido una progresiva conquista por parte de la función comercial que ha desplazado otras funciones necesarias, como la residencial. El barrio se llena cada día de comercios, muchos de ellos irregulares o ambulantes, y de vehículos, mientras que por la noche se vacía, lo que provoca inseguridad. Las clases medias han ido abandonando el distrito y han aumentado las problemáticas sociales. Una de ellas es el elevado número de residencias informales legales, que podría llegar a un 20 %. Para mejorar el barrio había que dignificar la situación residencial de muchas familias así como las condiciones arquitectónicas y legales de muchas de las viviendas.

Mas información: www.fundasal.org.sv

239 City to City Barcelona FAD Award

Puesto que muchos de los participantes tienen una larga experiencia profesional en diferentes ámbitos manuales (electricistas, albañiles, lampistas, transporte, etc.), participan activamente en la solución de los problemas habituales en la gestión de las viviendas y proponen mejoras. Ser propietarios y socios al mismo tiempo refuerza los vínculos con la comunidad de amigos y vecinos.


Seoul

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Park Choon Hee

Š Park Choon Hee

240

Sel


241 City to City Barcelona FAD Award

Seoul


Seoul 10,581,728 inhab., South Korea

Song-pa Waterway

242 English

The district of Song-pa, in the metropolis of Seoul, has lived with its back turned on the streams that cross the districts and flow into the river Han. The Waterway project, launched in 2002 and completed last year, has succeeded in transforming them into spaces of indisputable ecological quality but also into leisure spaces and into the signs of identity of the districts they cross yet previously separated.


In the year 2000 it was decided to launch the Waterway project consisting of the ecological restoration of the streams and their transformation into parks for the city. The objective was to increase the ecological quality of these spaces in order to turn them into the backbone of the Song-pa districts, thus obtaining a quality natural link with their environment for the inhabitants. Four aquatic areas were defined: health, ecology, culture and landscape, the first three linked to the Seong-nae, Jang-Ji and Tan streams respectively and the last one to the urban façade of the river Han and lake Seok-Chon. The restoration has consisted, firstly, in cleaning up the riverbeds, in ensuring a constant flow and in purifying the water, which has gone from grade 5 to grade 2 in the standards. Water improvement has been followed by the urban clean-up of the banks to allow human use to be compatible with the animal and plant species that naturally populate the streams. 36 species of birds live here as well as seven of fish, one amphibian and several invertebrates, some of which are highly sensitive to water pollution. Wide-ranging biological diversity has been achieved, making the streams a point of passage for migratory birds. The Seong-nae stream is the most important one as it was also the most damaged. It has undergone a more than notable improvement over

Seoul

its 6-km length. Its transformation has lasted ten years since 2002 and required an investment of 15,000€. The mouth of the Seong-nae is one of the three Preservation Areas of the Ecological Landscape. It covers an area of 1,533,011m2 and is particularly rich and important in ecological terms. Before its transformation, the stream was a barrier between districts. Now it is a pole of attraction for the surroundings that had previously turned their backs on it. Lake Seok-Chon was an additional space of the river Han before it was diverted. Until the 1990s it was an abandoned aquatic space crossed by a traffic bridge. Since 2001 the water has been purified, an entrance and exit has been built to ensure its aeration, protected spaces have been introduced in the banks and the surroundings have been developed to transform them into a space of great cultural and landscape value used by 10,000 people per day who live, work or use the urban area surrounding it. The lake is now the centre and the “blue lung” of one of the most active areas of Seoul. The transformation of the banks of the streams and the lake has delivered a unitary green area that has become a touchstone in Songpa and throughout Seoul. A leisure and health area but also one through which to stroll and in which to learn, Song-pa currently continues to increase the forested and aquatic areas, always with an ecological sense that gives them coherence. Thanks to the added value of the natural spaces, Song-pa has gone from being a disagreeable area to one with the highest levels of quality in the South Korean metropolis. More information: www.songpa.go.kr

243 City to City Barcelona FAD Award

The territory on which Song-pa is situated was not intensely developed until the 1970s. The diversion of the river Han decades ago transformed it into easily-flooded, low-quality land. The drainage operations seriously worsened the situation of the streams in the current district. Intense development transformed Song-pa into one of the most polluted spaces in Seoul.


Seül 10.581.728 hab., Corea del Sud

Song-pa Waterway

244 Català

El districte de Song-pa, de la metròpolis de Seül, ha viscut d’esquena als rierols que creuen els barris i que desemboquen al riu Han. El projecte dels Camins d’Aigua, iniciat el 2002 i finalitzat l’any passat, ha aconseguit convertir-los en espais de qualitat ecològica indiscutible, però també en espais de lleure i senyals d’identitat dels barris que travessen i que abans separaven.


L’any 2000 es va decidir d’iniciar el projecte Camins d’Aigua, que consisteix en la restauració ecològica dels rierols i transformar-los en un parc per a la ciutat. L’objectiu és incrementar la qualitat ecològica d’aquests espais perquè serveixin de columna vertebradora dels barris de Song-pa i aconseguir, així, un vincle natural i de qualitat dels habitants amb el seu entorn. Es defineixen quatre àrees aquàtiques: salut, ecologia, cultura i paisatge, les tres primeres lligades als rierols Seongnae, Jang-Ji i Tan, respectivament, i l’última lligada a la façana urbana del riu Han i el llac Seok-Chon.

El llac Seok-Chon era un espai més del riu Han abans de la seva desviació. Fins als anys noranta era un espai aquàtic abandonat creuat per un pont de circulació. Des del 2001 se n’ha purificat l’aigua, s’hi ha construït una entrada i una sortida per assegurarne l’oxigenació, s’han introduït espais protegits als marges i se n’ha urbanitzat els voltants per convertirlo en un espai de gran valor cultural i paisatgístic utilitzat per deu mil persones al dia que viuen, treballen o utilitzen la zona urbana del voltant. El llac ha esdevingut el centre i el «pulmó blau» d’una de les zones més actives de Seül.

La restauració ha consistit, en primer lloc, a netejar les lleres, assegurar un cabal constant i purificar l’aigua, que ha passat del cinquè al segon grau en els estàndards. La millora de l’aigua ha estat seguida de l’adequació urbana dels marges, de tal manera que els usos humans siguin compatibles amb els de les espècies d’animals i plantes que poblarien de manera natural els rierols. En total, hi viuen trentasis espècies d’ocells, set de peixos, una d’amfibi i diversos invertebrats, alguns dels quals són molt sensibles a la contaminació aquàtica. S’ha aconseguit una gran diversitat biològica i que els rierols siguin un punt de pas d’aus migratòries.

La transformació dels marges ha esdevingut una zona verda de referència a Song-pa i a tot Seül. Com a zona d’oci i de salut, però també de pas i d’aprenentatge, Song-pa continua incrementant actualment les zones de bosc i aquàtiques, sempre amb un sentit ecològic que els doni coherència. Gràcies al valor afegit dels espais naturals, Song-pa ha passat de ser una zona gens amable a ser una de les zones de més qualitat de la metròpolis sud-coreana.

El rierol de Seong-nae és el més important, ja que era el més castigat i el que ha tingut una millora més notable en els seus sis quilòmetres de llargària. La seva transformació

Més informació: www.songpa.go.kr

Seoul

ha durat deu anys des del 2002 i ha concentrat una inversió de 15.000 €. La desembocadura del Seong-nae és una de les tres Zones de Preservació del Paisatge Ecològic, d’especial riquesa i importància ecològica, que sumen 1.533.011 m2. Abans de la seva transformació, el rierol era una frontera entre barris; ara és un pol d’atracció dels entorns, que abans es donaven l’esquena.

245 City to City Barcelona FAD Award

El territori on se situa Song-pa no va ser urbanitzat intensament fins a la dècada dels anys setanta. La desviació del riu Han dècades enrere el va convertir en un terreny fàcilment inundable i de baixa qualitat. Les operacions de drenatge van empitjorar molt la situació dels rierols de l’actual districte, i la forta urbanització va convertir Song-pa en un dels espais més contaminats de Seül.


Seúl 10.581.728 hab., Corea del Sur

Song-pa Waterway

246 Castellano

El distrito de Song-pa, de la metrópolis de Seúl, ha vivido de espaldas a los riachuelos que cruzan los barrios y que desembocan en el río Han. El proyecto de los Caminos de Agua, iniciado en 2002 y finalizado el año pasado, ha conseguido convertirlos en espacios de calidad ecológica indiscutible pero también en espacios de ocio y en señales de identidad de los barrios que atraviesan y que antes separaban.


En el año 2000 se decidió iniciar el proyecto Caminos de Agua, que consiste en la restauración ecológica de los riachuelos y su transformación en parques para la ciudad. El objetivo es incrementar la calidad ecológica de estos espacios para que sirvan de columna vertebradora de los barrios de Song-pa y conseguir, así, un vínculo natural y de calidad de los habitantes con su entorno. Se definen cuatro áreas acuáticas: salud, ecología, cultura y paisaje, las tres primeras ligadas a los riachuelos Seong-nae, Jang-Ji y Tan, respectivamente, y la última ligada a la fachada urbana del río Han y el lago Seok-Chon. La restauración ha consistido, en primer lugar, en la limpieza de los cauces, en asegurar un caudal constante y en la purificación del agua, que ha pasado del quinto al segundo grado en los estándares. A la mejora del agua le ha seguido la adecuación urbana de los márgenes, de tal manera que los usos humanos sean compatibles con los de las especies de animales y plantas que poblarían de manera natural los riachuelos. En estos viven 36 especies de pájaros, siete de peces, una de anfibio y varios invertebrados, algunos de los cuales muy sensibles a la contaminación acuática. Se ha conseguido una gran diversidad biológica y que los riachuelos sean un punto de paso de aves migratorias. El riachuelo de Seong-nae es el más importante, puesto que era el

Seoul

más castigado y el que ha tenido una mejora más notable en sus seis kilómetros de longitud. Su transformación ha durado diez años desde 2002 y se le ha destinado una inversión de 15.000 €. La desembocadura del Seong-nae es una de las tres Zonas de Preservación del Paisaje Ecológico, de especial riqueza e importancia ecológica, que suman 1.533.011 m2. Antes de su transformación, el riachuelo era una frontera entre barrios; ahora es un polo de atracción de los entornos, que antes se daban la espalda. El lago Seok-Chon era un espacio más del río Han antes de su desviación. Hasta los años noventa era un espacio acuático abandonado cruzado por un puente de circulación. Desde 2001 se ha purificado el agua, se ha construido una entrada y una salida para asegurar la oxigenación, se han introducido espacios protegidos en los márgenes y se han urbanizado los alrededores para convertirlo en un espacio de gran valor cultural y paisajístico utilizado por diez mil personas al día que viven, trabajan o utilizan la zona urbana que lo rodea. El lago es ahora el centro y el «pulmón azul» de una de las zonas más activas de Seúl. La transformación de los márgenes de los riachuelos y el lago ha proporcionado una zona verde unitaria de referencia en Song-pa y en todo Seúl. Como zona de ocio y de salud, pero también de paso y de aprendizaje, Song-pa sigue incrementando en la actualidad las zonas de bosque y acuáticas, siempre con un sentido ecológico que les dé coherencia. Gracias al valor añadido de los espacios naturales, Song-pa ha pasado de ser una zona nada amable a ser una de las zonas de más calidad de la metrópolis surcoreana. Mas información: www.songpa.go.kr

247 City to City Barcelona FAD Award

El territorio donde se sitúa Song-pa no fue urbanizado intensamente hasta la década de los años setenta. La desviación del río Han décadas atrás lo convirtió en un terreno fácilmente inundable y de baja calidad. Las operaciones de drenaje empeoraron mucho la situación de los riachuelos del actual distrito, y la fuerte urbanización convirtió Song-pa en uno de los espacios más contaminados de Seúl.


Sorocaba

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Irene Quintáns

© Irene Quintáns

248

Src


249 City to City Barcelona FAD Award

Sorocaba


Sorocaba 607,298 inhab., Brazil

Sorocaba educational city – Sorocaba healthy city

250 English

The main objective of the Pedalea Sorocaba project is to foster sustainable urban mobility through a major cycling network extending to all the areas of the city. Through an educational process based on actions and events aimed at fostering the use of the bicycle as an alternative mode of transport, the initiative has been the driving force behind a cultural and urban transformation of a more general nature.


In this scenario, the city’s administration set itself the challenge of implementing a project that would contribute to fostering sustainable urban mobility based on the use of non-motorised means of transport. The bicycle was the practical and logical solution. In 2006, as part of the "Cidade Saudavel" and "Cidade Educadora" citizens’ programmes, Pedalea Sorocaba (Pedalling Sorocaba) was founded, motivated by a government policy aimed at different social sectors. The project is articulated through the creation of a major cycling network that extends throughout the city and the implementation of public policies for the permanent use of the bicycle. The objective of the initiative was thus not only the creation and promotion of a new mobility concept but also, and very importantly, the launch of a cultural transformation of a more general nature in the city of Sorocaba. The network, one of the largest in the country, is based on a service system designed by the company "INTEGRABIKE", which is fully integrated into the rest of the city’s public transport modalities. A total of 106 kilometres of cycle lanes have been built, signposted and illuminated in a distinctive way throughout their routes to ensure their security at any time of day or night.

Sorocaba

In addition to providing the necessary infrastructures that guarantee the proper functioning of the network, the initiative is also the framework for a permanent educational and multiplying process through which actions and events are organised that succeed in fostering the use of the bicycle as an alternative form of transport. The project has fulfilled its aim of unchaining important social transformation processes. Factors such as the implementation of urban cycling routes, together with the need to foster a new approach to the behaviour, culture and education of drivers, motorcyclists, cyclists and pedestrians, have served to drive forward an educational process on the need for the shared use of the public road. Moreover, the promotion of physical activity has very positive effects on public health, reducing problems relating to hypertension and the population’s physical inactivity. The balance of the project is absolutely positive and exceeds initial expectations. Thanks to the network, several areas of the city have been revitalised from the point of view of urban development and landscape. In this way, Pedalea Sorocaba is currently a model for other towns and has become a standard on a national scale. More information: www.sorocaba.sp.gov.br

251 City to City Barcelona FAD Award

Sorocaba is a city with a 358-year-old history situated 96 kilometres from Sao Paulo, in one of the principal poles of development of Brazil. It covers an extension of 456 square kilometres, of which 250 are urban and 207 rural. The population is approximately 600,000 and the car ownership rate stands at 1.5 people / vehicle. The vehicle pool is 397,030. Sorocaba’s main economic activity is industrial and is primarily based on the production of parts for car manufacture. It could thus be stated that the motoring culture is deeply rooted in the city’s economic and social fabric.


Sorocaba 607.298 hab., Brasil

Sorocaba, ciutat educadora – Sorocaba, ciutat saludable

252 Català

L’objectiu principal del projecte Pedala Sorocaba és fomentar una mobilitat urbana sostenible amb una gran xarxa ciclista estesa per totes les regions de la ciutat. A través d’un procés educatiu basat en accions i esdeveniments que serveixen per fomentar la bicicleta com una manera alternativa de transport, la iniciativa ha estat el motor d’una transformació cultural i urbana de caràcter més general.


En aquest escenari, l’Administració de la ciutat es va proposar el desafiament de dur a terme un projecte que contribuís al foment d’una mobilitat urbana sostenible basada en l’ús de mitjans de transport no motoritzats. La bicicleta es presentava com una solució pràctica i lògica. L’any 2006, en el marc dels programes ciutadans Ciutat Saludable i Ciutat Educadora, neix Pedala Sorocaba, impulsat des d’una política de govern adreçada a diversos sectors socials. El projecte s’articula a través de la creació d’una gran xarxa ciclista que s’estén per tota la ciutat i de l’aplicació de polítiques públiques per a l’ús permanent de la bicicleta. D’aquesta manera, l’objectiu de la iniciativa no va ser només la creació i promoció d’un nou concepte de mobilitat, sinó també, i de forma molt important, posar en marxa una transformació cultural de caràcter més general a la ciutat de Sorocaba. La xarxa, una de les més grans del país, es basa en un sistema de servei dissenyat per l’empresa Integrabike, totalment integrat amb la resta de modalitats de transport públic de la ciutat. En total s’han implantat 106 quilòmetres de vies adaptades per a la circulació de bicicletes, senyalitzades i il·luminades de forma

Sorocaba

especial en tota la seva extensió per garantir la seguretat a qualsevol hora del dia. A més de proporcionar les infraestructures necessàries que garanteixen el bon funcionament de la xarxa, la iniciativa també és el marc d’un procés educatiu permanent i multiplicador a través del qual s’organitzen accions i esdeveniments que serveixen per fomentar l’ús de la bicicleta com una manera alternativa de transport. Tal com es pretenia, el projecte ha servit per desencadenar importants processos de transformació de tipus social. Factors com la creació de rutes de ciclisme urbà, així com també la necessitat d’un replantejament del comportament, la cultura i l’educació dels conductors, motociclistes, ciclistes i vianants, han servit per impulsar una pedagogia al voltant de la necessitat de fer un ús compartit de la via pública. D’altra banda, la promoció de l’activitat física té efectes molt positius en la salut pública, ja que redueix els problemes relacionats amb la hipertensió i la inactivitat física de la població. El balanç del projecte és absolutament positiu i supera les expectatives inicials. Gràcies a la xarxa, diverses zones de la ciutat s’han revitalitzat des d’un punt de vista urbanístic i paisatgístic. D’aquesta manera, Pedala Sorocaba és actualment un model per a altres poblacions i s’ha convertit en un projecte de referència a escala nacional. Més informació: www.sorocaba.sp.gov.br

253 City to City Barcelona FAD Award

Sorocaba és una ciutat amb 358 anys d’història, situada a 96 quilòmetres de São Paulo, en un dels principals pols de desenvolupament del Brasil. Té una extensió de 456 quilòmetres quadrats, dels quals 250 pertanyen a zona urbana i 207 a zona rural. La població és d’aproximadament 600.000 habitants i la taxa de motorització s’estima en 1,5 persones/ vehicle. El parc mòbil és de 397.030 vehicles. La principal activitat econòmica de Sorocaba és de tipus industrial i es basa, primordialment, en la producció de peces per a la fabricació d’automòbils. Es podria dir, doncs, que la cultura del motor està profundament arrelada en el teixit econòmic i social de la ciutat.


Sorocaba 607.298 hab., Brasil

Sorocaba, ciudad educadora – Sorocaba, ciudad saludable

254 Castellano

El principal objetivo del proyecto Pedalea Sorocaba es fomentar una movilidad urbana sostenible con una gran red ciclista extendida por todas las regiones de la ciudad. A través de un proceso educativo basado en acciones y eventos que sirven para fomentar la bicicleta como una forma alternativa de transporte, la iniciativa ha sido el motor de una transformación cultural y urbana de carácter más general.


En este escenario, la Administración de la ciudad se propuso el desafío de llevar a cabo un proyecto que contribuyera al fomento de una movilidad urbana sostenible basada en el uso de medios de transporte no motorizados. La bicicleta se presentaba como una solución práctica y lógica. En 2006, en el marco de los programas ciudadanos Ciudad Saludable y Ciudad Educadora, nace Pedalea Sorocaba, impulsado desde una política de gobierno dirigida a varios sectores sociales. El proyecto se articula a través de la creación de una gran red ciclista que se extiende por toda la ciudad y de la aplicación de políticas públicas para el uso permanente de la bicicleta. De esta manera, el objetivo de la iniciativa no fue solo la creación y promoción de un nuevo concepto de movilidad, sino también, y de forma muy importante, poner en marcha una transformación cultural de carácter más general en la ciudad de Sorocaba. La red, una de las más grandes del país, se basa en un sistema de servicio diseñado por la empresa Integrabike, totalmente integrado con el resto de modalidades de transporte público de la ciudad. En total se

Sorocaba

han implantado 106 kilómetros de vías para la circulación de bicicletas, señalizadas e iluminadas de forma especial en toda su extensión para garantizar la seguridad a cualquier hora del día. Además de proporcionar las infraestructuras necesarias que garantizan el buen funcionamiento de la red, la iniciativa también es el marco de un proceso educativo permanente y multiplicador a través del cual se organizan acciones y eventos que sirven para fomentar el uso de la bicicleta como una forma alternativa de transporte. Tal y como se pretendía, el proyecto ha servido para desencadenar importantes procesos de transformación de tipo social. Factores como la creación de rutas de ciclismo urbano, así como la necesidad de un replanteamiento del comportamiento, la cultura y la educación de los conductores, motociclistas, ciclistas y peatones, han servido para impulsar una pedagogía en torno a la necesidad de hacer un uso compartido de la vía pública. Por otra parte, la promoción de la actividad física tiene efectos muy positivos en la salud pública, ya que reduce los problemas relacionados con la hipertensión y la inactividad física de la población. El balance del proyecto es absolutamente positivo y supera las expectativas iniciales. Gracias a la red, varias zonas de la ciudad se han revitalizado desde un punto de vista urbanístico y paisajístico. De esta manera, Pedalea Sorocaba es actualmente un modelo para otras poblaciones y se ha convertido en un proyecto de referencia a escala nacional. Mas información: www.sorocaba.sp.gov.br

255 City to City Barcelona FAD Award

Sorocaba es una ciudad con 358 años de historia, situada a 96 kilómetros de São Paulo, en uno de los principales polos de desarrollo de Brasil. Tiene una extensión de 456 kilómetros cuadrados, de los cuales 250 pertenecen a zona urbana y 207 a zona rural. La población es de aproximadamente 600.000 habitantes y la tasa de motorización se estima en 1,5 personas/vehículo. El parque móvil es de 397.030 vehículos. La principal actividad económica de Sorocaba es de tipo industrial y se basa, primordialmente, en la producción de piezas para la fabricación de automóviles. Se podría decir, pues, que la cultura del motor está profundamente enraizada en el tejido económico y social de la ciudad.


Tecomatlán

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Ramón Ojeda

© Ramon Ojeda

256

Tcm


257 City to City Barcelona FAD Award

Tecomatlรกn


Tecomatlรกn 5,420 inhab., Mexico

The effort of a village transformed into a city

258 English

Through a system of participative democracy, the village of Tecomatlรกn drove forward an important integral, harmonious and sustained development project. After a long period of despotism, the group "Antorcha Campesina" (Peasant Torch) created a regional cooperative that has succeeded in eradicating poverty, marginalisation and a lack of opportunities, the village was given services and equipment and the rule of law and security was re-established.


The drive towards urban, academic, civic and cultural development has served to attract students from the neighbouring states of Oaxaca and Guerrero, and two boarding houses were created to accommodate them. The affluence of students to Tecomatlán has led to a profoundly transforming social action. In parallel, the schools have promoted valuable research projects that help to develop productive and economic factors that ensure the wellbeing of the peasant families. The inhabitants of Tecomatlán base their action on participative democracy through the consultation of citizens, "el pleno" (village assembly) and "el plenito" (student’s assembly). The village participates in all decisions and their execution permits generating jobs, contributing to slowing down the migratory flow towards the United States and the country’s capital. All these actions have very conspicuously contributed to the village’s economic and social improvement. There are no illiterates and no insecurity, and the economic

Tecomatlán

asymmetry is today virtually imperceptible. Respect for women, minors, the elderly, people with different capacities, the environment, sexual orientation, colour, ethnicity, religion, origin, craft or employment are an everyday, widespread practice. Also noteworthy are the important advances in sustainability thanks to reforestation in all the communities of the municipality. Water is being saved and soil quality has been substantially improved thanks to the participation of the schools in projects involving composting, earthworm composting and use of organic waste. Plant nurseries at farming schools, permanent plantations, the use of alternative energies and other similar actions are part of the project’s sustainability development and durability criteria. More information: www.tecomatlan.gob.mx

259 City to City Barcelona FAD Award

38 years ago a despotic system kept the village of Tecomatlán in a seriously backward economic, political and cultural state. Acute malnutrition, the unequal distribution of wealth, illiteracy, intense migration to the United States and the lack of basic services such as water, electricity or educational and health centres were some of the grim problems affecting this village. Keeping within the law and always in a peaceful manner, the "Antorcha Campesina" group created the Regional Peasant Cooperative. The group won the elections to the municipal presidency and since then the village has incorporated power supply, a network of potable water, a drainage system, a nursery school, a secondary school, a technology institute, a regular school, a sports unit and a regional hospital.


Tecomatlán 5.420 hab., Mèxic

L’esforç d’un poble convertit en ciutat

260 Català

A través d’un sistema de democràcia participativa, el poble de Tecomatlán va impulsar un important projecte de desenvolupament integral, harmònic i sostingut. Després d’un llarg període de caciquisme, el grup Antorcha Campesina va crear una cooperativa regional amb la qual va aconseguir eradicar la pobresa, la marginació i la manca d’oportunitats, es va dotar el poble amb serveis i equipaments i es va restablir l’estat de dret i la seguretat.


L’impuls del desenvolupament urbà, acadèmic, cívic i cultural ha servit per atraure estudiants dels estats veïns d’Oaxaca i Guerrero, i s’han creat dos internats per acollir-los. L’afluència d’estudiants a Tecomatlán ha permès una acció social profundament transformadora. De forma paral·lela, des de les escoles s’han promogut valuosos projectes d’investigació que ajuden a desenvolupar factors productius i econòmics que garanteixen el benestar de les famílies camperoles. Els habitants de Tecomatlán basen la seva acció en la democràcia participativa a través de la consulta ciutadana, el pleno (assemblea del poble) i el plenito (assemblea d’estudiants). En totes les decisions hi participa directament el poble i l’execució d’aquestes permet generar llocs de treball, fet que contribueix a disminuir el flux migratori cap als Estats Units i la capital del país. Totes aquestes accions han contribuït de forma molt notòria a la millora en l’àmbit econòmic i social del poble. No

Tecomatlán

hi ha ni analfabets, ni inseguretat, i la asimetria econòmica és avui gairebé imperceptible. El respecte a la dona, als menors, als ancians, a les persones amb capacitats diferents, al medi ambient, a la preferència sexual, al color, ètnia, religió, origen, ofici o ocupació és una pràctica quotidiana i generalitzada. També cal destacar els importants avenços en matèria de sostenibilitat gràcies a la reforestació en totes les comunitats del municipi. S’estalvia aigua i s’ha millorat substancialment la qualitat del sòl gràcies a la participació de les escoles en els projectes de compostatge, de vermicompostatge i d’aprofitament de les deixalles orgàniques. Els vivers de les escoles agropecuàries, les plantacions permanents, l’ús d’energies alternatives i altres accions similars són part dels criteris de desenvolupament sostenible i de perdurabilitat del projecte. Més informació: www.tecomatlan.gob.mx

261 City to City Barcelona FAD Award

Fa trenta-vuit anys, un sistema caciquista mantenia la població de Tecomatlán en un greu endarreriment econòmic, polític i cultural. La desnutrició aguda, la distribució desigual de la riquesa, l’analfabetisme, la intensa migració cap als Estats Units i la manca de serveis bàsics com aigua o electricitat, com també de centres educatius i de salut, eren algunes de les greus problemàtiques d’aquesta població. En el marc de la llei i sempre de manera pacífica, el grup Antorcha Campesina va crear la Cooperativa Regional Campesina. El grup va guanyar les eleccions per a la presidència municipal i des d’aleshores el poble ha incorporat el subministrament elèctric, una xarxa d’aigua potable, un sistema de drenatge, una escola bressol, un centre de batxillerat, un institut tecnològic, una escola normal, una unitat esportiva i un hospital regional.


Tecomatlán 5.420 hab., México

El esfuerzo de un pueblo convertido en ciudad

262 Castellano

A través de un sistema de democracia participativa, el pueblo de Tecomatlán impulsó un importante proyecto de desarrollo integral, armónico y sostenido. Después de un largo periodo de caciquismo, el grupo Antorcha Campesina creó una cooperativa regional con la que consiguió erradicar la pobreza, la marginación y la falta de oportunidades, se dotó al pueblo con servicios y equipamientos y se restableció el estado de derecho y la seguridad.


El impulso del desarrollo urbano, académico, cívico y cultural ha servido para atraer a estudiantes de los estados vecinos de Oaxaca y Guerrero, y se han creado dos internados para acogerlos. La afluencia de estudiantes a Tecomatlán ha permitido una acción social profundamente transformadora. De forma paralela, desde las escuelas se han promovido valiosos proyectos de investigación que ayudan a desarrollar factores productivos y económicos que garantizan el bienestar de las familias campesinas. Los habitantes de Tecomatlán basan su acción en la democracia participativa a través de la consulta ciudadana, el pleno (asamblea del pueblo) y el plenito (asamblea de estudiantes). Todas las decisiones cuentan con la participación directa del pueblo y la ejecución de las mismas permite generar puestos de trabajo, lo que contribuye a disminuir el flujo migratorio hacia los Estados Unidos y la capital del país. Todas estas acciones han contribuido de forma muy notoria a la mejora económica y social del pueblo. No

Tecomatlán

hay analfabetos, ni inseguridad y la asimetría económica es hoy prácticamente imperceptible. El respeto a la mujer, a los menores, a los ancianos, a las personas con capacidades diferentes, al medio ambiente, a la preferencia sexual, al color, etnia, religión, origen, oficio o empleo es práctica cotidiana y generalizada. También cabe destacar los importantes avances en materia de sostenibilidad gracias a la reforestación en todas las comunidades del municipio. Se ahorra agua y se ha mejorado sustancialmente la calidad del suelo gracias a la participación de las escuelas en los proyectos de compostaje, lombricompostaje y de aprovechamiento de los desechos orgánicos. Los viveros de las escuelas agropecuarias, las plantaciones permanentes, el uso de energías alternativas y otras acciones similares son parte de los criterios de desarrollo sostenible y de perdurabilidad del proyecto. Mas información: www.tecomatlan.gob.mx

263 City to City Barcelona FAD Award

Hace treinta y ocho años, un sistema caciquil mantenía la población Tecomatlán en un grave atraso económico, político y cultural. La desnutrición aguda, la desigual distribución de la riqueza, el analfabetismo, la intensa migración hacia los Estados Unidos y la falta de servicios básicos como agua o electricidad, así como de centros educativos y de salud, eran algunas de las graves problemáticas de esta población. En el marco de la ley y siempre de manera pacífica, el grupo Antorcha Campesina creó la Cooperativa Regional Campesina. El grupo ganó las elecciones para la presidencia municipal y desde entonces el pueblo ha incorporado el suministro eléctrico, una red de agua potable, un sistema de drenaje, una guardería, un centro de bachillerato, un instituto tecnológico, una escuela normal, una unidad deportiva y un hospital regional.


Vienna

264

Vna

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi SecretarĂ­a del Premio


265 City to City Barcelona FAD Award

Vienna


Vienna 1,983,836 inhab., Austria

Bike City

266 English

The Bike City project entails the construction of a residential complex under the concept of “Cycling and Wellbeing�. The main objective is the protection of the environment by encouraging the use of eco-friendly transport in urban areas. It includes the development of a cycle network to curb the use of cars and contribute to a higher quality of life while promoting the idea of a functional, living community of neighbours.


The complex encompasses the “Bike City” and “Time 2 live” buildings; the latter with 62 apartments, 56 parking spaces and 62 bicycle stands. The “Bike City” building houses 330 bicycle stands inside and outside the building, whose closed construction provides a high degree of security. It is remarkable that the complex integrates communal spaces for greater interaction among the neighbours, promoting the idea of health through sport thanks to the gym, sauna, playrooms and the garden in which residents can enjoy outdoor recreational activities. These communal areas promote the idea of a cohesive community of neighbours, something that facilitates dialogue and the friendly resolution of any problems that may arise. Everything has been planned for the cycling lifestyle. The complex revolves around the bicycle. It consists of eight floors, each one of which has a bicycle storeroom. We may add that the building is situated next to public transport as an alternative to the car. In 2007, Bike City Vienna won the Mobility Prize awarded by the VCÖ (Austrian Traffic Club), as it was exempted from having to build the large garage imposed by Viennese legislation thanks to introducing a car sharing system for residents. In this way, the money saved could be invested in improving the communal facilities.

Vienna

The complex provides a high quality of life at a very affordable price that at the same time has to match a sustainable lifestyle. In August 2008 there were nearly 5000 applications to rent the 99 homes. Initially the construction of 120 apartments was planned but in the end it was decided to favour people’s convenience and comfort. The commitment to the environment can be observed in the introduction of new technologies such as external shutters in larch wood as an insulation measure. In the same way, the building’s structure is thermally insulated with glass fibre, which leads to considerable savings in heating. This commitment to the use of sustainable technologies, together with the green areas, creates an ideal space for a healthy lifestyle while meeting the needs of the residents. The success of this project led to the development of a second “Bike City” with a further 250 apartments. More information: www.koeniglarch.at

267 City to City Barcelona FAD Award

The starting point for this urban development project was the so-called “living in the park” launched in autumn 2003. Finally, under the name of “Bike City”, construction work started in 2005. Completed in 2008, it formed part of an urban development plan to enhance the Prater area. It includes a nursery school, a school, a park, restaurants and offices. Gebisa and the Königlarch architectural practice were put in charge of this visionary complex that transports us to the smart cities of the future in that they offer greater convenience to the residents.


Viena 1.983.836 hab., Àustria

Bike City

268 Català

El projecte Bike City representa la construcció d’un complex residencial sota el concepte de «bicicleta i benestar». L’objectiu principal és la protecció del medi ambient incentivant l’ús del transport ecològic a les àrees urbanes. Inclou el desenvolupament d’una xarxa ciclista per tal d’arraconar l’ús dels automòbils i contribuir a una major qualitat de vida, alhora que promou la idea d’una comunitat de veïns funcional i viva.


El complex engloba els edificis Bike City i Time 2 Live. Aquest últim disposa de 62 apartaments, 56 places d’aparcaments per a automòbils i 62 per a bicicletes. L’edifici Bike City acull unes 330 places d’aparcament per a bicicletes dins i fora de l’edifici, la construcció tancada del qual permet un alt grau de seguretat. Cal remarcar que el complex integra espais comuns perquè els veïns puguin interactuar. També es promou la idea de salut a través de l’esport gràcies al gimnàs, la sauna, sales de joc i un jardí, on els residents poden practicar activitats de lleure. Amb aquestes àrees comunes el projecte promou la idea d’una comunitat de veïns cohesionada, la qual cosa facilita el diàleg i la resolució amistosa si mai sorgís qualsevol problema. Tot està previst per al ritme de vida ciclista. El complex gira al voltant del món de la bicicleta: consta de vuit plantes, cadascuna de les quals té un magatzem de bicicletes. Cal afegir que l’edifici està situat al costat de mitjans de transport públics com a forma alternativa al cotxe. El 2007 el Bike City Viena va rebre el Premi de Mobilitat que atorga el VCÖ (Club de Trànsit Austríac), ja que va ser eximit de la construcció d’un gran garatge —a la qual cosa obliga la legislació vienesa— en introduir un sistema de cotxes compartits per als residents. D’aquesta manera es van poder invertir

El complex proporciona una alta qualitat de vida a un preu molt assequible, cosa que ha d’anar en consonància amb un estil de vida sostenible. L’agost de 2008 es van presentar prop de 5.000 sol·licituds per llogar els 99 habitatges. En un primer moment es volien construir 120 apartaments, però finalment es va optar pel confort de les persones.

Vienna

els diners estalviats en la millora de les instal·lacions comunitàries.

El compromís amb el medi ambient s’observa amb la introducció de les noves tecnologies, com ara els porticons exteriors de fusta de làrix com a mesura aïllant. De la mateixa manera, l’estructura de l’edifici està aïllada tèrmicament amb fibra de vidre, fet que suposa un estalvi important en calefacció. Aquesta aposta per les tecnologies sostenibles, juntament amb les zones verdes, crea un espai idoni per a una vida saludable, alhora que cobreix les necessitats dels residents. L’èxit del projecte va donar lloc al desenvolupament d’un segon Bike-City amb 250 pisos més. Més informació: www.koeniglarch.at

269 City to City Barcelona FAD Award

La tardor de 2003 va arrencar el projecte urbanístic anomenat Viure al Parc. Finalment, el 2005 se’n van iniciar les obres de construcció sota el nom de Bike City i es van completar el 2008. El projecte s’emmarcava dins d’un pla urbanístic de revaloració de la zona del Prater. Incloïa un jardí d’infants, una escola, un parc, restaurants i oficines. Gebisa i el despatx Königlarch Architects van ser els encarregats d’aquest complex visionari que ens transporta cap a les ciutats intel·ligents del futur i que representa una major comoditat per als veïns.


Viena 1.983.836 hab., Austria

Bike City

270 Castellano

El proyecto Bike City representa la construcción de un complejo residencial bajo el concepto de «bicicleta y bienestar». Su principal objetivo es la protección del medio ambiente incentivando el uso del transporte ecológico en las áreas urbanas. Incluye el desarrollo de una red ciclista para arrinconar el uso de los automóviles y contribuir a una mayor calidad de vida, al mismo tiempo que promueve la idea de una comunidad de vecinos funcional y viva.


De este modo, se pudo invertir el dinero ahorrado en la mejora de las instalaciones comunitarias.

El complejo engloba los edificios Bike City y Time 2 Live. Este último dispone de 62 apartamentos, 56 plazas de aparcamiento para automóviles y 62 para bicicletas. El edificio Bike City acoge unas 330 plazas de aparcamiento para bicicletas dentro y fuera del edificio, cuya construcción cerrada permite un alto grado de seguridad. Hay que remarcar que el complejo integra espacios comunes para una mayor interacción entre los vecinos. También se promueve la idea de salud a través del deporte gracias al gimnasio, la sauna, las salas de juego y el jardín, donde los residentes pueden practicar actividades de recreo. Con estas áreas comunes se promueve la idea de una comunidad de vecinos cohesionada, lo que facilita el diálogo y la resolución amistosa en caso de surgir cualquier problema.

El compromiso con el medio ambiente se observa con la introducción de las nuevas tecnologías, como los porticones exteriores de madera de lárice como medida aislante. Del mismo modo, la estructura del edificio está aislada térmicamente con fibra de vidrio, lo que supone un importante ahorro en calefacción. Esta apuesta por el uso de tecnologías sostenibles, junto con las zonas verdes, crea un espacio idóneo para un estilo de vida saludable y a la vez cubre las necesidades de los residentes. El éxito del proyecto dio lugar al desarrollo de un segundo Bike City con 250 pisos más.

El complejo proporciona una alta calidad de vida a un precio muy asequible, que al mismo tiempo ha de ir en consonancia con un estilo de vida sostenible. En agosto de 2008 se presentaron cerca de 5.000 solicitudes para alquilar las 99 viviendas. En un primer momento estaba planeada la construcción de 120 apartamentos, y finalmente se optó por el confort de las personas.

Mas información: www.koeniglarch.at 271 City to City Barcelona FAD Award

Todo está previsto para el ritmo de vida ciclista. El complejo gira alrededor del mundo de la bicicleta: consta de ocho plantas y en cada una hay un almacén de bicicletas. Cabe añadir que el edificio está situado muy cerca de medios de transporte públicos como alternativa al automóvil. En 2007, el Bike City Viena recibió el Premio de Movilidad que otorga el VCÖ (Club de Tránsito Austriaco), ya que fue eximido de la construcción de un gran garaje —a lo que obliga la legislación vienesa— al introducir un sistema de coches compartidos para los residentes.

Vienna

En otoño de 2003 arrancó el proyecto urbanístico llamado Vivir en el Parque. Finalmente, en 2005 se iniciaron las obras de construcción bajo el nombre de Bike City y se completaron en 2008. El proyecto se enmarcaba dentro de un plan urbanístico de revalorización de la zona del Prater. Incluía una guardería, una escuela, un parque, restaurantes y oficinas. Gebisa y el despacho Königlarch Architects fueron los encargados de este complejo visionario, que nos transporta hacia las ciudades inteligentes del futuro y que representa una mayor comodidad para los vecinos.


Wroclaw

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Ewa P. Porebska

Š Wroclawska Rewitalizacja

272

Wcl


273 City to City Barcelona FAD Award

Wroclaw


Wroclaw 631,235 inhab., Poland

Regeneration of the Nadodrze district

274 English

Nadodrze, one of Wroclaw’s historic districts, had been enduring evident neglect since the post-war years, leading to exclusion problems. However, in 2009 the clock started ticking again. The integral regeneration plan includes two green areas, improves more than a hundred buildings, creates several educational, social and cultural facilities and promotes commercial strategies for the district.


Nadodrze had been enduring diverse and urgent problems. Despite the architectural quality of the area, which dates from the 19th century, many of the buildings were in a very poor state of repair. The communal spaces needed a general clean-up. The district’s inhabitants, some 35,000, were affected by unemployment, low purchasing power and marginalisation. Commercially the district could not attract new activities through which to bring new life to the streets owing to the general state of the public spaces and the feeling of insecurity. The interventions have been ambitious but have met the different needs of the district. The “100 houses” plan has restored more than a hundred historic buildings that were in ruins since the end of the 2nd World War. A park and two large squares have been created, giving the district some open spaces that have become a standard for the entire city. Less visibly but of structural importance, six courtyards have been improved in islands of buildings that had lost the communal use for which they were created and are now a leisure area. To improve the situation of the population, a Social Support Centre has been created in an abandoned industrial complex, a police station has been modernised, two secondary schools have been restored and sports

Wroclaw

infrastructure has been created for the students. All of these projects have been completed in just four years and have had a powerful impact on the people who live in or frequent the district. They have launched the message that Nadodrze is changing. Obviously, to regenerate a district one has to be able to attract new dynamising elements. The creation of a Vocational Training Centre in arts and design sought to drive forward the sectors of design, fashion and decoration. Assistance has been given so that a variety of entities could set up in the district’s premises and so that projects could be launched such as a platform for business initiatives or the fashion show windows competition for design students. These actions attract new profiles to the district and create synergies beyond those planned by the City Hall; in other words, the district is beginning to find a new dynamic on its own. The district is satisfied with the changes that have been made and with the fact that, in general, it has not become so gentrified as to displace the traditional neighbours. There are matters that have yet to be improved, such as noise, dirt, the perception of security, etc., but the city is optimistic that it will continue to turn the Nadodrze district into a new dynamic and attractive old district. More information: www.rewitalizacjanadodrza.pl www.w-r.com.pl/news/maste

275 City to City Barcelona FAD Award

Wrocław, the fourth most populous city in Poland and the capital of Lower Silesia, is one of the country’s most dynamic centres in economic and cultural terms. However, the city has its weak points such as the derelict district of Nadodrze. This is why a regeneration programme has been launched to improve the living conditions of the population and showcase and boost the district’s rich potential. In Poland, in contrast to other European countries, the urban revitalising process is not formalised or regulated by any laws. This is why it is Wroclaw City Hall that has headed this complex and integral regeneration project.


Wroclaw 631.235 hab., Polònia

Regeneració del barri de Nadodrze

276 Català

Nadodrze, un dels barris històrics de Wrocław, arrossegava un abandó evident des de la postguerra, fet que provocava problemes d’exclusió. El 2009, però, el rellotge es va tornar a posar en marxa. El pla integral de regeneració inclou dues zones verdes, la millora de més d’un centenar d’immobles, la creació de diversos equipaments educatius, socials i culturals i la promoció d’estratègies comercials per al barri.


Per aquest motiu, l’Ajuntament de Wrocław ha liderat aquest complex i integral projecte de regeneració. Nadodrze arrossegava problemes diversos i urgents. Tot i la qualitat arquitectònica del conjunt, del segle XIX, molts edificis es trobaven en molt mal estat. Els espais comunitaris necessitaven un rentat general. Els habitants del barri, uns 35.000, concentraven problemes d’atur, de poder adquisitiu baix i de marginació. Comercialment, el barri no aconseguia atraure noves activitats amb les quals revitalitzar els carrers a causa de l’estat general dels espais públics i la sensació d’inseguretat. Les intervencions han estat ambicioses però han atès les diferents necessitats del barri. El pla 100 Cases ha restaurat més d’un centenar d’edificis històrics que estaven en estat ruïnós des del final de la Segona Guerra Mundial. S’han creat un parc i dues places grans, que han dotat el barri d’espais lliures de referència a tota la ciutat. Amb menys visibilitat però d’una importància estructural, s’han millorat sis patis d’illa que havien perdut l’ús comunitari amb què van ser creats i ara són zones d’oci. Per millorar la situació de la població, s’ha creat un centre de suport social en un complex industrial abandonat, s’ha modernitzat una comissaria de policia, s’han restaurat dos instituts d’educació secundària i s’ha creat infraestructura esportiva per

Wroclaw

als alumnes. Tots aquests projectes, que s’han realitzat en només quatre anys, han tingut un fort impacte en la gent que viu o freqüenta el barri i han enviat el missatge següent: Nadodrze està canviant. Òbviament, per regenerar un barri cal saber atraure nous elements de dinamisme. La creació d’un centre de formació professional en arts i disseny ha volgut impulsar un pol creatiu dels sectors del disseny, la moda i la decoració. S’han donat facilitats perquè entitats de diversa índole s’instal·lin en locals del barri i per endegar projectes, com una plataforma d’iniciatives empresarials o el certamen d’aparadors de moda per a estudiants de disseny. Aquestes accions atrauen nous perfils al barri que creen sinergies més enllà del que va planificar l’Ajuntament, és a dir, que el districte comença a dinamitzar-se tot sol. El barri està satisfet dels canvis que s’han anat desenvolupant i del fet que, en general, no s’hagi produït un ennobliment que desplaci els veïns tradicionals. Queden assumptes per millorar, com ara el soroll, la brutícia, la percepció de seguretat, etc., però la ciutat es mostra optimista de poder anar fent del districte de Nadodrze un vell nou barri dinàmic i atractiu. Més informació: www.rewitalizacjanadodrza.pl www.w-r.com.pl/news/maste

277 City to City Barcelona FAD Award

Wrocław, la quarta ciutat més poblada de Polònia i la capital de la Baixa Silèsia, és un dels centres més dinàmics del país en els àmbits econòmic i cultural. No obstant això, la ciutat té els seus punts febles, com el degradat barri de Nadodrze. És per això que s’ha posat en marxa un programa de regeneració per tal de millorar les condicions de vida de la població i visualitzar i posar en valor el ric potencial del districte. A Polònia, contràriament a altres països europeus, el procés urbà de revitalització no està formalitzat ni regulat per lleis.


Wroclaw 631.235 hab., Polonia

Regeneración del barrio de Nadodrze

278 Castellano

Nadodrze, uno de los barrios históricos de Wrocław, cargaba con un abandono evidente desde la posguerra, lo que provocaba problemas de exclusión. Sin embargo, en 2009 el reloj volvió a ponerse en marcha. El plan integral de regeneración incluye dos zonas verdes, la mejora de más de un centenar de inmuebles, la creación de varios equipamientos educativos, sociales y culturales y la promoción de estrategias comerciales para el barrio.


Nadodrze arrastraba diversos y urgentes problemas. A pesar de la calidad arquitectónica del conjunto, del siglo XIX, muchos de los edificios se encontraban en muy mal estado. Los espacios comunitarios necesitaban un lavado general. Los habitantes del barrio, unos 35.000, concentraban problemas de paro, de bajo poder adquisitivo y de marginación. Comercialmente, el barrio no conseguía atraer nuevas actividades con las que revitalizar las calles debido al estado general de los espacios públicos y la sensación de inseguridad. Las intervenciones han sido ambiciosas pero han atendido las diferentes necesidades del barrio. El plan 100 Casas ha restaurado más de un centenar de edificios históricos que estaban en estado ruinoso desde finales de la Segunda Guerra Mundial. Se han creado un parque y dos plazas grandes, que han dotado el barrio de espacios libres referentes para toda la ciudad. Con menos visibilidad pero de una importancia estructural, se han mejorado seis patios de manzanas de edificios que habían perdido el uso comunitario con el que fueron creados y ahora son zonas de ocio. Para mejorar la situación de la población, se ha creado un centro de apoyo social en un

Wroclaw

complejo industrial abandonado, se ha modernizado una comisaría de policía, se han restaurado dos institutos de educación secundaria y se ha creado infraestructura deportiva para los alumnos. Todos estos proyectos, que se han realizado en cuatro años, han tenido un fuerte impacto en la gente que vive o frecuenta el barrio y mandan el siguiente mensaje: Nadodrze está cambiando. Obviamente, para regenerar un barrio hay que saber atraer nuevos elementos de dinamismo. La creación de un centro de formación profesional en artes y diseño ha querido impulsar los sectores del diseño, la moda y la decoración. Se han dado facilidades para que entidades de diversa índole se instalen en locales del barrio y para emprender proyectos, como una plataforma de iniciativas empresariales o el certamen de escaparates de moda para estudiantes de diseño. Estas acciones atraen nuevos perfiles en el barrio que crean sinergias más allá de lo que planificó el Ayuntamiento, es decir, que el distrito empieza a dinamizarse por sí solo. El barrio está satisfecho de los cambios que se han ido desarrollando y de que, en general, no se haya producido un ennoblecimiento que desplace a los vecinos tradicionales. Quedan asuntos por mejorar, como el ruido, la suciedad, la percepción de seguridad, etc., pero la ciudad se muestra optimista de poder ir haciendo del distrito de Nadodrze un viejo nuevo barrio dinámico y atractivo. Mas información: www.rewitalizacjanadodrza.pl www.w-r.com.pl/news/maste

279 City to City Barcelona FAD Award

Wrocław, la cuarta ciudad más poblada de Polonia y la capital de la Baja Silesia, es uno de los centros más dinámicos del país en los ámbitos económico y cultural. No obstante, la ciudad tiene sus puntos débiles, como el degradado barrio de Nadodrze. Por esta razón se ha puesto en marcha un programa de regeneración para mejorar las condiciones de vida de la población y visualizar y poner en valor el rico potencial del distrito. En Polonia, contrariamente a otros países europeos, el proceso urbano de revitalización no está formalizado ni regulado por leyes. Por este motivo, el Ayuntamiento de Wrocław ha liderado este complejo e integral proyecto de regeneración.


York

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

© City of York Council

280

Yrk


281 City to City Barcelona FAD Award

York


York 202,400 inhab., United Kingdom

Sustainable City

282 English

York is committed to particular and specific initiatives in the fight against Climate Change, stimulating the creativity and dynamism of the citizens themselves. The reduction in emissions in the districts, the improvement of energy efficiency in homes, the Climate Week or the promotion of the bicycle are some of the actions that York Sustainable City is driving forward since 2007.


York and Leeds are together leading the fight against Climate Change in Great Britain. Since 2007, York Council is the amplifying voice of all the environmental initiatives launched both inside and outside the city: energy consumption, mobility, waste, sustainable construction, etc. The Council itself began to review its own habits and to remedy them. This year 2013 it will present the results in the CO2 emissions of its facilities, in the reduction of urban lighting consumption and in the consumption of transferring workers, which is expected to amount to 25%. Even so, one of the characteristics of “York Sustainable City” is that of placing the citizens and not the environment at the heart of its policies against Climate Change. An informed citizen is an aware citizen who is prepared to change his or her habits to halt the increase in temperature. The principal initiative is the non-initiative, or rather to provide all the tools available to the Council for the projects that are already in place, boosting them and giving them greater scope. Some of these working lines are promoting change in homes to reduce the loss of energy and moderate consumption. Information campaigns on wasting energy and its solutions are actions undertaken by the Council in collaboration with private initiatives. All new constructions are built according to sustainable consumption and renewable energy production criteria

York

and the “Green Streets” campaign is working intensely on reducing CO2 emissions in neighbourhoods and streets, also under the umbrella of the council. Awareness-raising campaigns on the use of the bicycle, the car-free day, the reduction of non-recyclable waste or the Climate Week are some of the other actions being undertaken in York. Throughout the process, a salient point is the statistical data on CO2 emissions per person or the data on ecological footprint per person, given that individual awareness-raising leads to a change in the habits that have to bring about the change. In fact, almost three quarters of the citizens approve the municipal efforts made in this field. In this regard, the educational programmes carry a great deal of weight, as does the fostering of travelling to school on foot or by bicycle (50% of school travel routes are less than 3km long), in raising awareness among the younger generations: it is the duty of the current generation to ensure that future generations can also enjoy the past that we are enjoying now. More information: www.york.gov.uk

283 City to City Barcelona FAD Award

The streets of York boast a heritage of high historic and architectural value. The city is proud of its past, likes to look after it and showcase it and is aware of the passage of time and that the future is not guaranteed by default. The threat of Climate Change looms not only over York but the entire planet, but the battle cry of “think globally, act locally” is applicable to urban life. It is only a question of getting down to work here and now.


York 202.400 hab., Regne Unit

Ciutat Sostenible

284 Català

York aposta per les iniciatives particulars i específiques en la lluita pel canvi climàtic impulsant la creativitat i el dinamisme de la ciutadania. La reducció de les emissions des dels barris, la millora de l’eficiència energètica dels habitatges, la Setmana del Canvi Climàtic o la promoció de la bicicleta són algunes de les accions que York Ciutat Sostenible desenvolupa des del 2007.


York i Leeds capitalitzen plegades la lluita contra el canvi climàtic a la Gran Bretanya. Des del 2007, l’Ajuntament de York serveix d’altaveu de totes les iniciatives en matèria de medi ambient que apareguin tant dins com fora de la ciutat: consum energètic, mobilitat, residus, construccions sostenibles, etc. El mateix Ajuntament va començar revisant els propis hàbits i posant-hi remei. El 2013 presentarà els resultats de reducció d’emissions de CO2 de les seves instal·lacions, de reducció del consum en il·luminació urbana i del consum del trasllat de treballadors, que s’espera que siguin d’un 25 %. Tot i així, una de les característiques de York Ciutat Sostenible és situar la ciutadania i no pas el medi ambient al centre de les polítiques contra el canvi climàtic. Un ciutadà informat és un ciutadà conscienciat i disposat a canviar els seus hàbits per frenar l’augment de temperatures. La principal iniciativa és la no-iniciativa o, millor dit, donar totes les eines de què l’Ajuntament disposa a aquells projectes que ja existeixen, per potenciar-les i donar-los un abast més gran. Algunes d’aquestes línies de treball són la promoció dels canvis en els domicilis per reduir la pèrdua d’energia i disminuir-ne el consum. Campanyes d’informació sobre el malbaratament d’energia, com també sobre les solucions, són actuacions que realitza l’Ajuntament en col·laboració amb iniciatives particulars. Tots els nous

York

edificis es fan amb criteris de consum sostenible i producció energètica renovable i la campanya Carrers Verds desenvolupa un intens treball per reduir emissions de CO2 en barris i carrers, també sota el paraigua del consistori. Campanyes de sensibilització per l’ús de la bicicleta, el dia sense cotxes, la disminució dels residus no aprofitables o la Setmana del Canvi Climàtic són altres accions que tenen York com a escenari. En tot el procés és molt important la dada estadística de les emissions de CO2 per persona o la dada de la petjada ecològica per persona, ja que la conscienciació individual facilita el canvi d’hàbits que ha de fer real el canvi. De fet, gairebé tres quartes parts de la ciutadania aproven els esforços municipals sobre la matèria. En aquest sentit, els programes educatius tenen molt de pes, com també la recuperació de les rutes escolars a peu o amb bicicleta (el 50 % dels recorreguts escolars no superen els 3 km), per tal de conscienciar les generacions futures: és el deure de la generació present vetllar perquè les generacions futures puguin gaudir del passat de què gaudim ara. Més informació: www.york.gov.uk

285 City to City Barcelona FAD Award

Els carrers de York acullen un conjunt patrimonial d’alt valor històric i arquitectònic. La ciutat està orgullosa del seu passat, li agrada cuidar-lo i ensenyar-lo i és conscient del pas del temps i del fet que el futur no està garantit per defecte. L’amenaça del canvi climàtic plana no només sobre York sinó també sobre el planeta, però la consigna «pensa globalment, actua localment» és aplicable a la vida urbana. Només és qüestió de posar-s’hi aquí i ara.


York 202.400 hab., Reino Unido

Ciudad Sostenible

286 Castellano

York apuesta por las iniciativas particulares y específicas en la lucha por el cambio climático impulsando la creatividad y el dinamismo de la propia ciudadanía. La reducción de las emisiones desde los barrios, la mejora de la eficiencia energética de las viviendas, la Semana del Cambio Climático o la promoción de la bicicleta son algunas de las acciones que York Ciudad Sostenible desarrolla desde 2007.


York y Leeds capitalizan juntas la lucha contra el cambio climático en Gran Bretaña. Desde 2007, el Ayuntamiento de York sirve de altavoz de todas las iniciativas en materia de medio ambiente que aparezcan tanto dentro como fuera de la ciudad: consumo energético, movilidad, residuos, construcciones sostenibles, etc. El mismo Ayuntamiento empezó por revisar los propios hábitos y poner remedio a la situación. En 2013 presentará los resultados de reducción de emisiones de CO2 de sus instalaciones, de reducción del consumo en iluminación urbana y del consumo del traslado de trabajadores, que se espera que sean de un 25 %. Aun así, una de las características de York Ciudad Sostenible es situar la ciudadanía y no el medio ambiente en el centro de las políticas contra el cambio climático. Un ciudadano informado es un ciudadano concienciado y dispuesto a cambiar sus hábitos para frenar el aumento de temperaturas. La principal iniciativa es la no iniciativa o, mejor dicho, dar todas las herramientas de que dispone el Ayuntamiento a aquellos proyectos que ya existen, para potenciarlas y darles un mayor alcance. Algunas de estas líneas de trabajo son la promoción de los cambios en los domicilios para reducir la pérdida de energía y disminuir el consumo. Campañas de información sobre el

En todo el proceso es muy importante el dato estadístico de las emisiones de CO2 por persona o el dato de la huella ecológica por persona, puesto que la concienciación individual facilita el cambio de hábitos que tiene que hacer real el cambio. De hecho, casi tres cuartas partes de la ciudadanía aprueban los esfuerzos municipales sobre la materia. En este sentido, los programas educativos tienen mucho peso, así como también la recuperación de las rutas escolares a pie o en bicicleta (el 50 % de los recorridos escolares no superan los 3 km), para concienciar a las futuras generaciones: el deber de la presente generación es velar para que las futuras generaciones puedan disfrutar del pasado del que disfrutamos ahora. Mas información: www.york.gov.uk

York

desperdicio de energía y sobre sus soluciones son actuaciones que realiza el Ayuntamiento con la colaboración de iniciativas particulares. Todos los nuevos edificios se construyen con criterios de consumo sostenible y producción energética renovable, y la campaña Calles Verdes desarrolla un intenso trabajo para reducir emisiones de CO2 en barrios y calles, también bajo el paraguas del consistorio. Campañas de sensibilización para utilizar la bicicleta, el día sin coches, la disminución de los residuos no aprovechables o la Semana del Cambio Climático son algunas otras acciones que tienen York como escenario.

287 City to City Barcelona FAD Award

Las calles de York acogen un conjunto patrimonial de alto valor histórico y arquitectónico. La ciudad está orgullosa de su pasado, le gusta cuidarlo y enseñarlo y es consciente del paso del tiempo y de que el futuro no está garantizado por defecto. La amenaza del cambio climático planea no solo sobre York sino también sobre el planeta, pero la consigna «piensa globalmente, actúa localmente» es aplicable a la vida urbana. Solo es cuestión de ponerse manos a la obra aquí y ahora.


288

/Credits /Crèdits /Créditos


289 City to City Barcelona FAD Award

Credits Crèdits Creditos


/FAD Executive Board //Junta directiva del FAD: Miquel Espinet /Chairman/President/Presidente FAD Gabriel Robert /Deputy Chairman/Vicepresident/Vicepresidente Jaume de Oleza /Treasurer/Tresorer/Tesorero Montserrat Arnau /General Secretary/Secretària general/Secretaria general Toni Miserachs /Member/Vocal Jon Montero /Member/Vocal Mia Serra /Member/Vocal Teresa Rovira /Member/Vocal Eulàlia Coma /Member/Vocal Viviana Narotzky /Chair/Presidenta ADI-FAD Helena Rosa /Chair/Presidenta ADG-FAD Sílvia Farriol /Chair/Presidenta ARQUIN-FAD Magda Polo /Chair/Presidenta A-FAD Chu Uroz /Chairman/President/Presidente MODA-FAD Jomi Murlans /Managing director/Directora gerent/Directora gerente Legal advisers/Assessors jurídics/Asesores jurídicos ROCA JUNYENT Joan Roca Sagarra, Guerau Ruiz Pena, Anna Viladàs Jené Direction/Direcció/Dirección Miquel Espinet, Toni Miserachs Coordination and secretary/Coordinació i secretaria/Coordinación y secretaría Mireia Chica Support and follow-up / Suport i seguiment / Apoyo y seguimiento Jordi Torrents Graphic identity and book design / Identitat gràfica i disseny del llibre / Identidad gráfica y diseño del libro Guillem Pericay Texts/Textos Diego Agustín, Elisabet Ferrer, Arnau Horta, Aleix Porta Website/Pàgina web/Página web Jesús Noè Website administration/Administració web/Administración web Jon Romero

290

Translation and proofreading/Correcció i traducció de textos/Corrección y traducción de textos Ester Arana (Català/Castellano), Carmen Mactley (English)


To all the professionals who have acted as observers at this fourth edition of the award, contributing their knowledge on the topic of cities; because their disinterested work of observation and presentation of candidatures has filled the award with content and has helped us to identify urban processes that can become models for other cities. To the members of the Award Council and the Jury, for their involvement and support; for joining a project rooted in dreams and modesty. To the candidatures, for the collaboration and availability they have offered the organisers of the award. And to the institutions that have given support to the organisation.

Credits Crèdits Creditos

/Acknowledgements

/Agraïments A tots els professionals que han actuat com a observadors en aquesta quarta edició del premi aportanthi el seu coneixement en matèria de ciutats; perquè amb la seva desinteressada tasca d’observació i presentació de candidatures han dotat el premi de contingut i ens han ajudat a identificar processos urbans que poden esdevenir models per a altres ciutats. Als membres del Consell del premi i del Jurat, per la seva implicació i suport; per afegir-se a un projecte que neix des de la il·lusió i la modèstia. A les candidatures, per la col·laboració i disponibilitat que han ofert a l’organització del premi. I a les institucions que han donat suport a l’organització.

/Agradecimientos A todos los profesionales que han actuado como observadores en esta cuarta edición del premio aportando su conocimiento en materia de ciudades; porque con su desinteresada labor de observación y presentación de candidaturas han dotado el premio de contenido y nos han ayudado a identificar procesos urbanos que pueden convertirse en modelos para otras ciudades. A los miembros del Consejo del premio y del Jurado, por su implicación y apoyo; por unirse a un proyecto que nace desde la ilusión y la modestia. A las candidaturas, por la colaboración y disponibilidad que han ofrecido a la organización del premio.

Agraïments especials a Maria Buhigas i Mia Serra per la seva col·laboració en el procés d’avaluació de candidatures rebudes Agradecimientos especiales a Maria Buhigas y Mia Serra por su colaboración en el proceso de evaluación de candidaturas recibidas Special thanks to Maria Buhigas and Mia Serra for their collaboration in the evaluation process of the entered candidatures

291 City to City Barcelona FAD Award

Y a las instituciones que han dado apoyo a la organización.


Printing / Impressió / Impresión Gràfiques Ortells

292

© 2013, FAD (Foment de les Arts i del Disseny) © dels textos i les fotografies: els autors De los textos y las fotografias: los autores All rights reserved. Total or partial reproduction is expressly forbidden without the appropriate written autorization. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense la deguda autorització. Todos los derechos reservados. Prohibida la reproducción total o parcial sin la debida autorización.


With the support of / Amb el suport de / Con el apoyo de

Protector members / Socis protectors / Socios protectores

Credits Crèdits Creditos

Within the framework of the / En el marc del / En el marco del

Collaborating institutions / Institucions col·laboradores / Instituciones colaboradoras

FAD Angels / Àngels del FAD / Ángeles del FAD

Collaborating companies / Empreses col·laboradores / Empresas colaboradoras

Media partners

293 City to City Barcelona FAD Award

Hotel partners



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.