Índex 1. Legislació
1.1 Legalitat 1.2. Llei de contractes i codi tècnic d’edificació 1.3. Recerca
6 8 14
2. Sistema de concurs 2.1. Idoneïtat 2.2. Adjudicació directa
20 24
3. Modalitat de concurs 3.1. Concursos d’idees 3.2. Concursos oberts 3.3. Concursos restringits 3.4. Drets d’autor 3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra
30 34 44 50 54
4. Oportunitats professionals 4.1. Arquitectes joves i reconeguts
60
5. Convocatòria 5.1. Brífing
66
6. Criteris d’adjudicació 6.1. Cost 6.2. Temps 6.3. Transparència en l’adjudicació
72 78 82
7. Tràmits i documentació 7.1. Documentació administrativa i burocràcia
8. Jurat 8.1. Composició del jurat
90
98
Introducció Des del seu naixement, el FAD ha estat sinònim d’espai de debat crític, però sempre constructiu i rigorós, en l’àmbit del disseny i l’arquitectura. Seguint en aquesta línia, en els últims anys hem recopilat diverses opinions expertes per tal de contribuir a aquest debat i generar coneixement al voltant dels diferents temes relacionats amb la professió, i ho hem fet en el marc del projecte FAD. Xarxes d’Opinió. Els darrers mesos, ens hem ocupat de reflexionar i recollir opinions al voltant d’un tema d’actualitat i d’una importància cabdal per a les nostres professions: els mecanismes d’adjudicació per concurs dels encàrrecs d’arquitectura i de disseny. D’una banda, hem abordat els concursos d’arquitectura, i de l’altra, els concursos en les altres disciplines del disseny. Ho hem fet per separat perquè es tracta d’àmbits de naturaleses, característiques i problemàtiques diferents, i això fa que requereixin ser abordats de manera independent. El consens que podem trobar al voltant d’un determinat aspecte en els concursos d’arquitectura pot ser que no es doni en el cas dels concursos en les altres disciplines del disseny. Així i viceversa. Seguint la línia editorial de FAD. Xarxes d’Opinió, publiquem la part corresponent als concursos d’arquitectura sota el títol L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura. Pròximament, publicarem la part corresponent als concursos en les altres disciplines del disseny.
2
Aquest llibre neix de la voluntat de difondre públicament la reflexió que hem realitzat i recollit al FAD sobre els concursos d’arquitectura. Es tracta d’un material sorgit de les entrevistes que vam fer a diversos experts en la matèria al llarg de l’any 2011, totes sota un mateix guió. Partint d’aquest guió, el llibre s’estructura sobre la base de les diferents entrades del tema dels concursos —legislació, modalitat de concurs, criteris d’adjudicació, tràmits i documentació, jurat, etc.—; i per a cada entrada s’han transcrit únicament els fragments més destacats de la persona entrevistada i s’explicita quins altres experts hi estan d’acord. La idea és poder oferir una visió àmplia i àgil de l’estat de la qüestió, és a dir, de l’opinió general dels diferents aspectes que cal tenir en compte en matèria de concursos d’arquitectura. Posteriorment, a cada bloc temàtic s’incorpora un apartat anomenat En resum..., que recull de forma sintètica aquestes opinions expertes. Per acabar, aquesta publicació no pretén aportar cap gran teorització sobre els concursos d’arquitectura, sinó subratllar els aspectes, tant positius com negatius, d’aquests a partir de les coincidències o divergències d’opinió entre les diferents persones entrevistades i, sobretot, convertir-se en un element que aporti propostes realistes per tal de millorar els aspectes més problemàtics. Miquel Espinet, president del FAD Sílvia Farriol, presidenta d’ARQUIN-FAD
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Participants Beth Galí
Joan Lluís Quer
Arquitecta
President i conseller delegat de Gestió d’Infraestructures de GISA
Conxita Balcells Arquitecta
Joaquim Pascual Director de Serveis Tècnics del
Enric Massip-Bosch Arquitecte
Ferran Sagarra Arquitecte. Director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
Gonçal Marquès Cap del Departament d’Habitatge de
Patronat Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona
Josep Bertran Arquitecte. Director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV)
Sílvia Farriol Arquitecta, presidenta d’Arquinfad
l’Incasòl
Vicente Guallart Lluís Comerón Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Arquitecte. Gerent d’Hàbitat Urbà i Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Miquel Espinet Arquitecte i president del FAD
Oriol Bohigas Arquitecte i urbanista
3
1.Legislaci贸
1.1 Legalitat Sílvia Farriol Compartit per:
Gonçal Marquès Conxita Balcells Lluís Comerón
Sílvia Farriol
Joan Lluís Quer Compartit per:
Gonçal Marquès Joaquim Pascual
6
«En general, els concursos convocats per les institucions públiques s’adapten més o menys a la Llei de contractes del sector públic.» «Hi ha descontrol quan les que convoquen concursos són institucions privades, que es poden adaptar a la llei o no i, evidentment, moltes no ho fan.» «L’Administració compleix estrictament la Llei de contractes del sector públic.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Enric MassipBosch
«La llei genera les seves pròpies necessitats de saltar-se-la.»
Compartit per:
Ferran Sagarra
En resum... En general, els concursos convocats per les administracions públiques s’adapten a la Llei de contractes del sector públic, però algunes convocatòries privades no la respecten.
7
1.2 Llei de contractes i codi tècnic d’edificació Lluís Comerón
Compartit per:
Joaquim Pascual Miquel Espinet Oriol Bohigas Enric Massip-Bosch Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Beth Galí
Lluís Comerón
Compartit per:
Joaquim Pascual 8
«Tenim una Llei de contractes de l’Estat que, òbviament, no està pensada per a l’arquitectura; és una llei genèrica que preveu qualsevol forma de contractació i no reflecteix específicament el que són els contractes d’arquitectura ni fa la sensació que els comprengui. El marc legislatiu no és adequat per orientar bé aquests concursos d’arquitectura.» «Necessitaríem una llei millor, però tampoc no hauríem de confiar que la llei resolgui els problemes. Cal fer també pedagogia i treball en positiu per generar la situació més òptima possible per a l’arquitectura dins el nou escenari legal.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Joan Lluís Quer
Compartit per:
Enric Massip-Bosch Joaquim Pascual
Miquel Espinet
«L’aplicació de la Llei de contractes del sector públic proporciona transparència però també comporta una certa rigidesa, la qual cosa es percep, dins del món de l’arquitectura, com una dificultat afegida.» «Estic d’acord amb el manifest del COAC, però arriba molt tard. Els col·legis d’arquitectes i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya haurien d’haver rebutjat el sistema de concursos actual fa quinze anys, o com a mínim esmenar-lo o adaptar-lo als casos d’arquitectura.»
9
1.2 Llei de contractes i codi tècnic d’edificació
Ferran Sagarra
Enric MassipBosch Compartit per:
Joaquim Pascual Miquel Espinet Oriol Bohigas Lluís Comerón Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Beth Galí
10
«Els nostres representants del gremi han fet una tasca nefasta quant als concursos. El Col·legi i el Consell Superior en particular han demostrat ser bastant impotents. Jo no dic que sigui per les persones, sinó com a sistema; no es garanteix res i això ens ha portat a una situació d’atzucac.»
«La Llei s’ha de reformar.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Enric MassipBosch
Sílvia Farriol
Sílvia Farriol
«Cal buscar mecanismes de flexibilització que permetin assolir els objectius finals de la llei i no pas l’aplicació d’aquesta. El que és important és que una llei assoleixi els objectius per als quals s’ha generat.»
«El codi tècnic no és garantia de res, cada vegada hi ha més normatives per complir, i de vegades contradictòries.»
«S’hauria de simplificar i establir criteris generals necessaris i obligatoris.»
11
1.2 Llei de contractes i codi tècnic d’edificació
En resum... – La Llei de contractes del sector públic no està pensada per a la professió arquitectònica. És una llei genèrica que preveu qualsevol forma de contractació i no reflecteix específicament el que són els contractes d’arquitectura. – Com que el marc legislatiu no comprèn la realitat dels concursos d’arquitectura, no és adequat per regular-los. – La llei actual s’ha de reformar, però sense confiar que la nova llei resolgui per si mateixa la situació de la professió arquitectònica. A més, cal pedagogia i treball en positiu per generar la situació més òptima per a l’arquitectura dins del nou escenari legal. – La nova llei no ha de ser tan rígida. Calen mecanismes de flexibilització més orientats a assolir els objectius finals de la llei que no pas a l’aplicació estricta d’aquesta. L’important és que la llei possibiliti els objectius per als quals s’ha generat. 12
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– El codi tècnic d’edificació no garanteix res, i a vegades incorpora normatives contradictòries. – El codi tècnic d’edificació suposa un excés de normatives per complir. – Aquest codi s’hauria de simplificar notablement i limitar-lo a establir criteris necessaris i obligatoris.
13
1.3 Recerca Ferran Sagarra
Enric MassipBosch
14
«La recerca en arquitectura és important i costa molt convèncer les autoritats que això és així. En general hi ha un procés de degradació de la professió arquitectònica i els marges de benefici ja no permeten a l’arquitecte fer una recerca personal, de valor, que era el que abans permetia que després es dediqués a la docència. Ja no tenim temps de reflexionar i, per tant, ja no ens podem formar com a professors en la pròpia professió.»
«Estaria bé que un percentatge determinat de tota la inversió de les administracions es dediqués a explorar noves vies. Ara ens trobem que els models d’escola o de centres
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
d’assistència primària són obsolets i no hem pogut experimentar amb models diversos, no hem tingut el procés d’assaig-error que ens ha de permetre avançar. Jo crec que els concursos en aquest aspecte poden ajudar.»
Josep Bertran
Compartit per:
Beth Galí Joaquim Pascual
«Seria interessant, sobretot per a les escoles d’arquitectura, que les administracions convocants tinguessin uns dossiers amb les propostes presentades a diferents concursos i que es poguessin posar a disposició de les escoles, i que fins i tot fos obligatori que els arquitectes que han guanyat el concurs el poguessin explicar en fòrums d’estudiants perquè aquell coneixement no es 15
1.3 Recerca
quedés limitat a un àmbit d’interès local sinó que arribés a futurs professionals de l’arquitectura.»
Compartit per:
Beth Galí Joaquim Pascual
En resum... – Els models actuals en matèria d’arquitectura són obsolets (escoles, centres d’assistència primària, etc.) i la situació actual no permet experimentar amb models diversos segons el procediment assaigerror que permet el progrés i l’avenç. – La nova llei hauria de preveure que un percentatge determinat de tota la inversió de les administracions públiques es dediqués a la recerca per explorar aquestes noves vies. – La nova llei hauria d’establir que les administracions convocants de concursos posessin a disposició de les escoles d’arquitectura dossiers amb les propostes presentades per tal que aquestes fossin motiu d’anàlisi, reflexió i debat per part dels futurs professionals de l’arquitectura. Aquest 16
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
fet recalcaria la importància de la recerca de nous models en matèria d’arquitectura. – Aquesta recerca permetria que l’arquitecte es formés com a docent en la pròpia professió i pogués exercir com a tal.
17
2.Sistema de concursos
2.1 Idoneïtat Conxita Balcells
Compartit per:
Josep Bertran Ferran Sagarra Enric Massip-Bosch Joaquim Pascual
Sílvia Farriol
20
«Jo crec que els concursos són una bona eina. Actualment a Barcelona hi ha un centenar de despatxos d’arquitectura, amb arquitectes que tenen entre quaranta i cinquanta anys, fins i tot molt més joves, que s’han beneficiat d’aquest sistema. Tota la seva activitat professional s’ha fet a partir de concursos. Aquest sistema ha donat una qualitat arquitectònica no icònica però sí de servei, i s’ha fet ciutat.»
«A partir de cert import la llei obliga a convocar un concurs, i aquest ha anat disminuint amb el temps; actualment és molt baix. L’arquitectura ja és prou lenta per si mateixa, i amb aquest sistema es fa eterna.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Oriol Bohigas
Beth Galí
«Als anys vuitanta, a l’Ajuntament de Barcelona vam aplicar una tipologia mixta de concursos. Demanàvem als veïns que triessin un arquitecte per reformar una plaça, el COAC en buscava un altre, l’Ajuntament un altre, etc., i fèiem un concurs. El guanyador feia el projecte en concret, però als altres se’ls adjudicaven altres places.» «Si fóssim una societat democràticament sana, no caldrien concursos. S’haurien d’organitzar processos participatius i rotacionals entre el conjunt d’arquitectes d’un determinat territori per garantir un nivell de qualitat 21
2.1 Idoneïtat
mínimament bo. Mataríem dos pardals d’un tret: treballarien més arquitectes d’una forma equitativa i, a més, la qualitat mitjana de la professió seria més alta del que és ara. Estem molt lluny d’aconseguir el grau de democràcia real; per tant, els concursos encara representen un mal menor. Potser ha arribat el moment de reelegir certes pràctiques de les bondats del pensament anarquista per assolir la democràcia real que reclama un sector de la societat actual.»
22
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
En resum... – El sistema de concursos allarga encara més el procés arquitectònic. – No obstant això, el sistema de concursos és una bona eina, ja que fins a l’actualitat ha permès a nombrosos despatxos d’arquitectura tenir encàrrecs. La ciutat s’ha construït basant-se en aquest sistema, que ha permès una qualitat arquitectònica no icònica, però sí de servei. – Existeixen mecanismes que permetrien un sistema de concursos més àgil. Les entitats que preveuen fer més d’un concurs poden fer una convocatòria per tal de seleccionar una llista d’arquitectes o d’equips per poder anar fent els encàrrecs sense necessitat de nous concursos.
23
2.2 Adjudicació directa Sílvia Farriol
Compartit per:
Ferran Sagarra Miquel Espinet
Sílvia Farriol Compartit per:
Miquel Espinet Oriol Bohigas Conxita Balcells
24
«Abans els polítics s’arriscaven i encarregaven projectes a un equip d’arquitectes. El polític decidia realment. En canvi, avui dia ningú no assumeix cap risc i cap responsabilitat. El «príncep», ja que té el poder, l’ha de saber exercir i, si no, que no ho sigui. La seva obligació és prendre bones decisions, no diluir responsabilitats i prendre tan pocs riscos com sigui possible.»
«No entenc per què ha de ser obligatori que hi hagi concursos.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Sílvia Farriol
Compartit per:
Beth Galí
Beth Galí
«Que s’agafi els professors de les escoles, o la gent que ha tingut un premi FAD, com es va fer amb la Vila Olímpica, o que es valori l’historial, etc., i s’encarregui de forma directa.» «Si l’Administració pública tingués uns objectius clars al voltant de com ha de ser una ciutat, hauria de saber amb quins tècnics vol treballar. Triar directament els tècnics en funció d’aquest objectiu em semblaria lícit, però és evident que això és perillós i també podria donar peu a casos de corrupció, és a dir, que la tria es fes per interessos personals. Als anys vuitanta, en els primers anys de la democràcia, s’encarregava a dit, i em 25
2.2 Adjudicació directa
sembla que van treballar més despatxos d’arquitectes que no pas ara; la feina estava més ben repartida.»
Oriol Bohigas
Compartit per:
Conxita Balcells Joaquim Pascual
26
Compartit per:
Sílvia Farriol
«S’haurien de potenciar encara més les excepcions que la llei preveu d’adjudicació directa, combinat amb mecanismes que n’asseguressin la transparència i l’argumentació.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
En resum... – El sistema de concursos a vegades pot esdevenir un mecanisme perquè els responsables públics no assumeixin cap risc ni responsabilitat. – Si l’Administració pública tingués uns objectius clars al voltant de com ha de ser una ciutat, sabria amb quins tècnics vol treballar. – Escollir directament els tècnics en funció d’aquests objectius a vegades podria ser legítim. Per tant, s’haurien de potenciar encara més les excepcions d’adjudicació directa que la llei preveu, sempre combinat amb mecanismes que n’asseguressin la transparència i l’argumentació.
27
3. Modalitat de concurs
3.1. Concursos d’idees Conxita Balcells
Compartit per:
«A vegades passen coses molt absurdes. Si tu ets un arquitecte que ha treballat durant deu anys amb un programa funcional, i has anat fent avantprojectes i bàsics, pot ser que, quan surti l’executiu, l’ajuntament convoqui un concurs i et quedis fora. L’ajuntament ha invertit en un bé cultural, i en el moment en què ha de treure rendiment d’aquesta inversió, l’hi ha de donar a un altre que no té tota aquesta informació perquè no fa deu anys que hi treballa. Això és absurd. Té sentit que si aquest equip ho ha fet bé no tingui l’executiu?»
Joaquim Pascual
Gonçal Marquès 30
«Generar obligacions contractuals a partir
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
d’una situació prèvia d’indeterminació no té sentit. Els concursos d’idees serveixen per enriquir aquesta indeterminació i, moltes vegades, per plantejar un concurs posterior on pots incloure les persones que han aportat idees en aquest procés.»
Josep Bertran Compartit per:
Ferran Sagarra Lluís Comerón Enric Massip-Bosch Joaquim Pascual
Josep Bertran
Compartit per:
Joaquim Pascual Conxita Balcells Josep Bertran Ferran Sagarra Lluís Comerón Beth Galí Enric Massip-Bosch
«Els concursos d’idees com a element explorador poden ser una eina vàlida, però resulten d’una necessitat molt específica; com a procés generalitzat no tenen sentit.» «Els concursos d’idees poden fins i tot estar oberts a altres disciplines més enllà de l’arquitectura.» 31
3.1. Concursos d’idees
En resum... – Els concursos d’idees com a element explorador poden ser una eina vàlida, ja que generar obligacions contractuals a partir d’una situació prèvia d’indeterminació no té sentit. Els concursos d’idees serveixen per enriquir aquesta indeterminació i resulten, doncs, d’una necessitat molt específica. Com a procés generalitzat no tenen sentit. – En el procés d’exploració podrien participar altres disciplines més enllà de l’arquitectura. – Sovint un concurs d’idees pot donar peu a plantejar un concurs posterior. En aquest concurs s’haurien d’incloure les persones que han treballat en aquest procés.
32
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
33
3.2. Concursos oberts Gonçal Marquès Compartit per:
Joaquim Pascual Miquel Espinet Oriol Bohigas Enric Massip-Bosch Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón Beth Galí
Vicente Guallart Compartit per:
Joaquim Pascual Miquel Espinet Oriol Bohigas Enric Massip-Bosch Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón Beth Galí
Sílvia Farriol
34
«Tot i els nombrosos inconvenients dels concursos oberts, poden tenir sentit en casos molt específics, però només com a forma minoritària.»
«Un concurs obert no seria el més recomanable, però si té un bon jurat pot ser fantàstic.»
«Els concursos oberts són una estafa, només beneficien a qui els convoca. Els convocants
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
s’aprofiten dels participants des de tots els punts de vista.»
Lluís Comerón
Compartit per:
Joaquim Pascual Joan Lluís Quer Gonçal Marquès Conxita Balcells Josep Bertran Ferran Sagarra Beth Galí
Compartit per:
Oriol Bohigas
«Els concursos oberts són una oportunitat per als arquitectes més joves; el problema és que el valor negatiu que sempre han tingut, és a dir, molts arquitectes treballant per a un sol guanyador, actualment és insostenible. Abans, a un concurs obert, s’hi podien presentar vint o trenta arquitectes; actualment se n’hi poden presentar cent o cent vint. Això és un despropòsit, perquè estadísticament vol dir que guanyaràs un concurs de cent, i això és gairebé impossible d’assumir pels arquitectes.» 35
3.2. Concursos oberts
Conxita Balcells
Compartit per:
Miquel Espinet Enric Massip-Bosch Sílvia Farriol Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón Beth Galí Joaquim Pascual
Ferran Sagarra
36
«L’esforç, el cost i la intensitat de tanta gent que es presenta als concursos oberts et provoca malestar. Són perillosos en aquest sentit, ja que hi ha una despesa exagerada, tant econòmica com d’il·lusió, sobretot en una situació com l’actual.»
«Abans, presentar-te a un concurs obert podia ser una oportunitat per entrar a l’elit arquitectònica, però ara parlem de concursos molt més vulgars. El fet de guanyar-los implica aconseguir l’encàrrec, que acostuma a ser bastant rònec, o simplement que et donin la publicació, etc. Ara ja no hi ha promotors o arquitectes importants que es dediquin a mirar els resultats dels concursos, perquè n’hi ha tants
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
i sobre tantes ximpleries que no interessa gaire.»
Ferran Sagarra
Beth Galí
«Ara s’ha arribat a l’extrem que la gent paga per presentar-se a concursos oberts. Els concursos s’han convertit en un negoci. Hi ha gent que n’organitza per guanyar-se la vida, no perquè vulgui fer res. Que la gent s’hi presenti demostra que hi ha alguna cosa que funciona profundament malament.»
«Els concursos oberts a Alemanya són gairebé de denúncia perquè et demanen quatre pissarres de Din A0. Això és una feina excessiva per a un concurs obert.»
37
3.2. Concursos oberts
Beth Galí
Oriol Bohigas
38
«És important que hi hagi concursos oberts, ja que són una oportunitat per als que inicien la carrera professional. Molts de nosaltres hem començat les nostres carreres presentant-nos a infinitat de concursos oberts, tant aquí com a l’estranger. Per als arquitectes sèniors, els concursos oberts són com una mena de termòmetre: no et valoren pel teu currículum sinó per la proposta concreta que has presentat. Si els guanyes, això és un estímul.»
«Els concursos oberts tenen el problema que no possibiliten el diàleg entre el client i l’arquitecte, que és un diàleg imprescindible per a un bon resultat arquitectònic. És impossible que el jurat, si
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
no és un tècnic especialista, pugui fer-se una idea de la proposta només amb els documents que es demanen; per tant, l’adjudicació es farà per aparences, qüestions purament econòmiques, etc., però no s’entrarà en profunditat en la proposta.»
Compartit per:
Conxita Balcells
Oriol Bohigas
Josep Bertran
«Els concursos haurien de ser oberts en la primera fase i anònims. En la segona fase no haurien de ser anònims, amb la possibilitat d’argumentar el teu projecte, que evidentment hauria de ser remunerat.» «El que s’ha de fer és demanar sempre el mínim possible, allò bàsic, perquè el jurat pugui fer-se una primera idea del 39
3.2. Concursos oberts
tema, i posteriorment, en convocatòries més restringides, desenvolupar el tema sempre de forma remunerada.»
Josep Bertran
Compartit per:
Joaquim Pascual
40
«Per evitar l’excés de propostes en els concursos oberts, s’haurien d’introduir criteris limitadors. L’experiència no crec que fos un bon criteri, perquè no és sinònim necessàriament de bona arquitectura, però caldria trobar fórmules que combinin llibertat de participació i restricció d’aquesta llibertat per disposar d’un nombre raonable de projectes.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Josep Bertran Compartit per:
«Els concursos oberts poden ser una oportunitat per als arquitectes més joves.»
Joaquim Pascual Joan Lluís Quer Gonçal Marquès Vicente Guallart Enric Massip-Bosch
Miquel Espinet
Enric MassipBosch Compartit per:
Miquel Espinet Oriol Bohigas Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón Beth Galí Gonçal Marquès Joaquim Pascual
«Hi hauria d’haver concursos oberts només si fossin lleugers, barats, senzills, immediats, frescos i on no haguessis de presentar un excés de documentació.» «S’hauria de dimensionar adequadament allò que es demana en funció de l’objectiu que es planteja.»
41
3.2. Concursos oberts
En resum... – Els concursos oberts poden tenir sentit en casos molt específics. És imprescindible, a més, que les propostes presentades les analitzi un jurat competent i de qualitat. – Els concursos oberts constitueixen una gran oportunitat per als arquitectes joves. Presentar les propostes de forma anònima, a més, contribuiria encara més a aquesta igualtat d’oportunitats. – Els concursos oberts tenen l’inconvenient que no possibiliten el diàleg entre client i arquitecte. – El principal problema d’aquesta tipologia de concurs és l’excessiva despesa de temps, diners, esforç i il·lusió, que no es veu recompensada. No és un sistema sostenible, sobretot en una situació de crisi com l’actual. – Tot i la desproporció entre aquest esforç i la recompensa, en el context actual es poden presentar cent o cent vint propostes per concurs. Aquest excés de propostes impossibilita una anàlisi atenta del jurat i limita encara més les possibilitats de l’arquitecte. 42
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– S’hauria de dimensionar adequadament la relació esforç-benefici. Els concursos oberts haurien de demanar el mínim de treball possible perquè el jurat pugui fer-se una idea general de la proposta. – S’haurien d’incorporar criteris limitadors per tal de reduir el nombre de propostes presentades i fer més viable aquesta modalitat de concurs. – Si es volgués que es desenvolupessin més algunes de les propostes presentades, s’hauria de fer a través d’un procediment restringit i remunerat.
43
3.3. Concursos restringits Lluís Comerón
Compartit per:
Oriol Bohigas Joaquim Pascual
Sílvia Farriol Compartit per:
Joaquim Pascual Miquel Espinet Conxita Balcells Enric Massip-Bosch
Sílvia Farriol Compartit per:
Joaquim Pascual Gonçal Marquès Miquel Espinet Oriol Bohigas Enric Massip-Bosch Conxita Balcells Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón 44
«Els concursos restringits tenen els seus propis riscos. La batalla es troba en el procés de selecció: s’han de seleccionar els arquitectes amb criteris adequats.»
«L’aportació econòmica que reps per aportar un avantprojecte normalment és molt escassa.»
«Els concursos tancats són els menys dolents possibles, ja que s’evita que hi hagi desenes d’arquitectes treballant de franc.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Sílvia Farriol
Joan Lluís Quer
Joaquim Pascual
«S’hauria d’aplicar el barem orientatiu que dóna el COAC, però no és obligatori.» «A GISA som partidaris d’aquest tipus de concursos i així ho fem en la majoria de casos. Els arquitectes interessats en un concurs determinat es presenten i, segons uns criteris, que són públics i transparents, es fa una tria de sis o set arquitectes als quals es demana una proposta gràfica més treballada que es remunera. Hauríem d’intentar fer sempre concursos tancats.» «Jo, com a arquitecte, entenc que la compensació econòmica de les propostes 45
3.3. Concursos restringits
no guanyadores hauria de ser més gran, però com a responsable públic entenc que l’Administració té uns límits, encara que des del Patronat Municipal de l’Habitatge estem intentant augmentar-los una mica.»
Josep Bertran
Compartit per:
Miquel Espinet Joaquim Pascual
Conxita Balcells
46
«Si et conviden a participar en un concurs restringit, la remuneració ha de ser adequada, com a mínim ha de cobrir els costos de la proposta.»
«L’Administració t’ajuda econòmicament, però no et paga ni de bon tros la totalitat del cost de presentar un projecte arquitectònic. A mi m’agradaria que l’Estat em
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
desgravés aquest diferencial com a I + D. Cal buscar solucions com aquesta, no li pots demanar a un ajuntament el que no té.»
Compartit per:
Enric Massip-Bosch
47
3.3. Concursos restringits
En resum... – Els concursos restringits resolen el principal problema dels concursos oberts. El treball es remunera i, per tant, s’evita que l’arquitecte hagi de treballar de franc. – Aquesta remuneració, però, és insuficient en molts casos. – Caldria augmentar aquesta remuneració, sigui establint l’obligatorietat dels barems orientatius del COAC o bé, atès el caràcter limitat de l’Administració, buscant solucions alternatives, com ara mesures fiscals. – El debat en aquesta tipologia de concursos se centra en la selecció d’arquitectes que entren a concursar. S’ha d’explicar amb quins criteris es basa aquest procediment de selecció, que ha de ser transparent.
48
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
49
3.4. Drets d’autor Sílvia Farriol
Josep Bertran
50
«De vegades passa que els convocants declaren el concurs desert, llavors recullen les idees que els agraden més i encarreguen el projecte a un altre arquitecte.»
«El collage amb què algunes entitats convocants pretenen agafar idees d’aquí i d’allà i acabar fent una mena de Frankenstein utilitzable, a més de ser reprovable des del punt de vista de la propietat intel·lectual, moltes vegades és una pràctica negativa perquè cada projecte té una idea força, i la barreja de molts projectes no necessàriament dóna com a resultat una cosa tant o més bona que alguns projectes concrets.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Oriol Bohigas
Compartit per:
Miquel Espinet Joaquim Pascual Enric Massip-Bosch
Miquel Espinet
Compartit per:
Oriol Bohigas Sílvia Farriol Josep Bertran Beth Galí Joaquim Pascual Enric Massip-Bosch
«Jo he guanyat un concurs d’un projecte bàsic i s’ha fet un altre concurs per al projecte executiu, de manera que altres persones han fet el projecte. Això no té cap sentit.» «Els drets d’autor, que tant es defensen en altres àmbits (Llei Sinde, SGAE, etc.), no es controlen en el cas dels arquitectes. Algunes vegades ha passat que els autors del concurs guanyador no realitzen l’obra sinó que ho fa una altra persona que agafa les idees del guanyador o fins i tot dels finalistes. Tot és possible, els arquitectes estem totalment desprotegits.»
51
3.4. Drets d’autor
En resum... – Els drets d’autor, que tant es defensen en altres àmbits, s’obliden en el cas de l’arquitectura. Els arquitectes es troben totalment desprotegits en matèria de propietat intel·lectual. – Aquesta manca de protecció s’il·lustra amb el fet que, a vegades, els autors guanyadors d’un concurs no realitzen l’obra sinó que ho fa una persona externa a aquest procés de concurs que utilitza les idees d’aquests autors, fins i tot dels finalistes. Altres vegades, alguns convocants han declarat el concurs desert i posteriorment han encarregat alguna de les idees presentades a un altre arquitecte. – Agafar idees de diferents arquitectes i encarregarles a un altre, a més de ser moralment reprovable, no acostuma a generar una arquitectura de qualitat. – És necessari i urgent que s’elaborin mecanismes perquè l’arquitecte pugui reivindicar la seva autoria i es posi fre a aquest tipus de pràctiques.
52
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
53
3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra Miquel Espinet
Gonçal Marquès
Compartit per:
Joaquim Pascual 54
«A Suècia el concurs té el valor d’un avantprojecte, i com a tal se li reconeix l’autoria. En cas que guanyi, el projecte s’ha de realitzar. I si no es així, o no es realitza tal com està previst, hi ha la possibilitat de demandes. Si juguem a concursos, juguem-hi de debò.»
«La contractació conjunta d’arquitecte i obra permet la col·laboració conjunta entre el dissenyador i el constructor, i les sinergies d’un treball conjunt poden aportar la màxima potencialitat a un projecte. És un tipus de concurs molt específic que pot tenir sentit en alguns casos.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Enric MassipBosch
«Actualment es convoquen concursos d’arquitecte i constructora, és a dir, on l’arquitecte s’ha de presentar necessàriament amb una constructora. Aquest fet, tot i que els contractes són a preu tancat i, per tant, l’Administració guanya una certa delimitació dels costos, limita molt les possibilitats d’aconseguir una arquitectura de qualitat. L’entitat convocant perd el control final d’aquell edifici i a l’arquitecte se li exigeix el paper de vetllar per la qualitat de l’acció pública, però no se li paga per fer aquest paper.»
55
3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra
En resum... – La proposta seleccionada en qualsevol concurs hauria de tenir el valor d’un avantprojecte i, com a tal, s’hauria de realitzar. Si no és així, hi hauria d’haver la possibilitat de demandar a l'entitat convocant. – La contractació conjunta d’arquitecte i obra permet la col·laboració conjunta entre el dissenyador i el constructor, de manera que s’estableixen sinergies derivades d’aquest treball conjunt que poden aportar la màxima potencialitat a un projecte. A més, fixa els costos del projecte arquitectònic. – Aquesta contractació conjunta, però, també té inconvenients, com ara la pèrdua de control sobre l’edificació per part de l’entitat convocant, que fa que l’arquitecte hagi de vetllar per la qualitat d’aquesta. És un tipus de concurs molt específic que només pot tenir sentit en alguns casos.
56
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
57
4. Oportunitats professionals
4.1. Arquitectes joves i reconeguts Sílvia Farriol
Gonçal Marquès
Compartit per:
Sílvia Farriol Miquel Espinet
Oriol Bohigas
60
«No em sap greu que vinguin arquitectes reconeguts, però tots els pastissos grossos se’ls enduen ells, això em sembla vergonyós, no hi ha dret.»
«Nosaltres hem intentat donar entrada també a gent jove, sobretot als segons de despatx, que tenen experiència però no tenen gaire obra perquè no l’han firmada ells. Es poden tenir especialment en compte per a obres de menys envergadura o fer concursos específics per a gent jove.» «A l’hora d’adjudicar un concurs es prioritza l’obra realitzada. Jo crec que també
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
s’hauria de meritar l’obra realitzada en el procés d’estudi; així, els arquitectes joves tindrien les oportunitats que mereixen. Cal trencar el mite que el mal estudiant és el bon arquitecte.»
Joaquim Pascual
«Els criteris de solvència i de currículum que exigim en els concursos impossibiliten que els arquitectes joves s’hi puguin presentar. Tots sabem el potencial que tenen els arquitectes joves per innovar i desenvolupar la professió arquitectònica, així que hauríem de poder incloure’lshi. És un deure que hauríem d’afrontar no només els arquitectes, l’àmbit tècnic, sinó també els advocats, l’àmbit jurídic.» 61
4.1. Arquitectes joves i reconeguts
Lluís Comerón
Compartit per:
Joaquim Pascual
«Enlloc està escrit que els concursos restringits no puguin ser també canals per incorporar joves. Es podrien plantejar concursos restringits amb un segment de participants que entressin per quantitat d’obra, un altre per qualitat d’obra i un altre per idees. Això podria constituir una porta oberta per a l’accés de joves arquitectes. Això, però, és difícil d’encaixar amb la Llei de contractes del sector públic.»
En resum... – Sovint els arquitectes reconeguts obtenen els millors encàrrecs o entren en concursos restringits a causa del seu prestigi. – L’explicitació dels criteris amb els quals se seleccionen els participants d’aquests tipus de concursos contribuiria a fer més transparent i democràtic l’accés a aquests. 62
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– Els criteris de solvència i de currículum requerits per optar a la majoria de concursos impossibiliten que els arquitectes més joves s’hi puguin presentar. – En la modalitat de concursos restringits la invisibilitat dels arquitectes joves es fa més evident. – A causa del conegut potencial que els arquitectes joves tenen per innovar i desenvolupar la professió arquitectònica, s’haurien d’establir mecanismes tècnics i jurídics que permetessin la incorporació d’aquest segment als concursos professionals. – Més enllà de la solvència i el currículum, el fet de valorar la idea de la proposta presentada seria un possible mecanisme per incorporar el segment jove als concursos professionals. – En alguns concursos restringits es podria fins i tot establir que un segment de participants optessin a concursar exclusivament per aquest requisit. – Per a obres d’envergadura i complexitat limitada, es podrien fer concursos específics per a gent jove.
63
5. Convocatòria
5.1. Briefing Sílvia Farriol Compartit per:
Gonçal Marquès Conxita Balcells Josep Bertran Joaquim Pascual
Josep Bertran
Compartit per:
Joaquim Pascual
66
«En general la informació que es dóna per preparar els concursos acostuma a estar bastant bé, i sovint es poder fer consultes abans de presentar-t’hi.» «Estaria bé que hi hagués l’obligació formal, per part de l’entitat convocant, d’incloure en les bases allò que és bàsic: disposar de documentació gràfica sobre l’emplaçament –fins i tot de la història del lloc–, i sobretot una concreció del programa i d’allò que s’espera de l’edifici amb criteris significatius o simbòlics respecte del paisatge, etc.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Joaquim Pascual
Compartit per:
Gonçal Marquès
Gonçal Marquès
Compartit per:
Miquel Espinet, Joaquim Pascual
«Nosaltres, com a Administració pública, hem de fer un bon concurs. Abans de convocar-lo, cal una reflexió prèvia perquè no hi hagi equívocs.» «Per poder obtenir un bon projecte has de fer un bon encàrrec, ja que com més informació pots donar més garanties tens que el producte resultant s’adapti a les teves necessitats. Nosaltres a l’Incasòl lliurem l’emplaçament, el programa, un geotècnic, un plànol topogràfic, tota la informació urbanística, etc. A més, deixem un telèfon obert per resoldre qualsevol dubte.»
67
5.1. Briefing
Miquel Espinet
Compartit per:
Joaquim Pascual
Oriol Bohigas
Compartit per:
Miquel Espinet Joaquim Pascual
«Si les bases dels concursos no estan ben concretades, aquests forats legals o ideològics es poden traslladar a la decisió final.» «Un programa fet només per un promotor no és vàlid; en la redacció de les bases hi han de treballar arquitectes perquè d’aquest diàleg en surti un bon brífing.»
En resum... – Per poder obtenir un bon projecte és imprescindible fer una bona convocatòria de concurs. L’entitat convocant ha de fer una reflexió prèvia sobre quines són les seves necessitats. – És recomanable que, en el procés de redacció del brífing, hi participin arquitectes per tal d’adequarlo al màxim als requeriments de la professió arquitectònica. 68
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– El nivell de concreció del brífing és important. Com més concret sigui el projecte més s’adequarà a les expectatives. La falta de concreció, paral·lelament, atorga un paper excessivament destacat al jurat. – En termes generals, la informació a la qual els arquitectes tenen accés per formular la seva proposta acostuma a ser satisfactòria. – Seria molt recomanable obligar les entitats convocants a incloure en les bases dels seus concursos la documentació gràfica sobre l’emplaçament –fins i tot, si convé, la història d’aquest–, i sobretot una concreció del que s’espera de l’edifici amb criteris significatius o simbòlics respecte del paisatge, etc. – Un altre aspecte que es podria valorar seria deixar sempre oberta la possibilitat que els arquitectes poguessin fer consultes abans de presentar-se al concurs.
69
6. Criteris d’adjudicació
6.1. Cost Joaquim Pascual
Compartit per:
Gonçal Marquès
Josep Bertran
72
«Nosaltres administrem diners públics; per tant, hem de ser sensibles respecte del que costa no només construir sinó també mantenir els edificis. Ara bé, intentem no traslladar aquesta pressió als nostres concursos, ja que, tot i que aquest factor es té en compte, guanya la millor proposta, no pas la més barata.» «La disminució del cost, basada en l’aplicació de materials sostenibles des del punt de vista del transport o la qualitat, efectivament pot ser un aspecte positiu sempre que no comporti baixades temeràries de qualitat. Els edificis de menor cost no tenen per què ser de menor qualitat,
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
sobretot insistint en temes de sostenibilitat i materials i sistemes productius vinculats a l’entorn.»
Beth Galí Compartit per:
«Els concursos que donen prioritat a la baixa econòmica són un error.»
Sílvia Farriol Ferran Sagarra Miquel Espinet Lluís Comerón Joaquim Pascual Gonçal Marquès Conxita Balcells Enric Massip-Bosch
Conxita Balcells
«A la premsa ha sortit que el percentatge del cost dels projectes, en el total de la inversió de GISA, és d’un 1 %. Quin sentit té, doncs, que els arquitectes hagin de fer baixes d’un 10 o un 15 % quan això és una quantitat irrellevant 73
6.1. Cost
dins la inversió en conjunt i, en canvi, pot fer trontollar un despatx d’arquitectura?»
Enric MassipBosch
Compartit per:
Sílvia Farriol Beth Galí
Ferran Sagarra Compartit per:
Miquel Espinet Conxita Balcells Beth Galí
74
Compartit per:
Joaquim Pascual
«La majoria de concursos haurien de buscar l’objectiu de la qualitat arquitectònica; el que passa és que el mateix mecanisme del concurs perverteix aquesta possibilitat d’aconseguir-la, o no hi posa els recursos necessaris en temps, pressupost, etc.»
«Aquest sistema garanteix la ruïna econòmica dels professionals, és una carrera al suïcidi.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Sílvia Farriol Compartit per:
Ferran Sagarra Conxita Balcells Joaquim Pascual
Sílvia Farriol Compartit per:
Beth Galí Joaquim Pascual Enric Massip-Bosch
«Sobre el paper tot es pot arreglar, però en el moment que comença l’obra comencen els problemes.»
«La millor manera d’invertir els diners públics és buscar l’excel·lència, no el més barat.»
75
6.1. Cost
En resum... – La disminució del cost d’un projecte arquitectònic pot ser un element positiu sempre que no comporti baixades temeràries en la qualitat. Els edificis de menor cost, tant pel que fa a la construcció com al manteniment, no tenen per què ser de menor qualitat, sobretot si ens referim a aspectes de sostenibilitat, com ara materials i sistemes productius vinculats a l’entorn. – No obstant això, donar prioritat a la baixa econòmica és un error. Aquest estalvi no té gairebé repercussió en el cost total del projecte i, en canvi, dificulta enormement la professió arquitectònica, que actualment es troba ja en situació de precarietat. – Aquest suposat estalvi, a més, en molts casos no és real, ja que sovint els costos s’ajusten en excés per obtenir l’encàrrec i es produeix un desajust considerable amb els costos reals. – Una arquitectura de qualitat no és compatible amb el fet de donar prioritat a la baixa econòmica. El cost és un factor a tenir en compte, però no pot condicionar l’adjudicació del concurs. 76
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
77
6.2. Temps Josep Bertran
Compartit per:
Gonçal Marquès
Ferran Sagarra Compartit per:
Beth Galí Joaquim Pascual 78
«Que l’empresa constructora es comprometi a executar l’obra en un termini que interessa l’Administració convocant és positiu, establir compromisos sempre és positiu. La baixada en el temps sempre és menys temerària que en el preu. Fins i tot si es vol fer un estalvi de debò, els processos d’obra s’han de fer tan de pressa com sigui possible, amb la major prefabricació possible i amb la major estandardització de solucions.» «Cada vegada més s’adjudiquen concursos amb uns compromisos de menor temps, i això pot ser perillós.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Beth Galí Compartit per:
Ferran Sagarra Joaquim Pascual
Miquel Espinet
Compartit per:
«El criteri de menor temps també és un error; com més ràpid és un projecte pitjor parada en surt l’arquitectura.»
«Parlar de temps és una fal·làcia; es constata que no hi ha ningú que controli si es fa en el temps previst i, a més, la pròpia dinàmica d’un projecte fa que hi hagi molts imponderables.»
Joaquim Pascual
79
6.2. Temps
En resum... – Igual que el cost, el temps de construcció d’una obra arquitectònica és un factor que cal tenir en compte però que en tot cas no pot ser mai decisiu. – Donar una excessiva rellevància a aquest factor pot ser irresponsable i perillós i sovint té com a resultat la mala qualitat arquitectònica. – Intentar establir el temps de construcció d’un projecte és dubtós, ja que no es pot exercir un control total sobre els factors que hi intervenen.
80
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
81
6.3. Transparència en l’adjudicació Joan Lluís Quer
Compartit per:
Gonçal Marquès Joaquim Pascual
Lluís Comerón
Gonçal Marquès
82
«Potser la percepció no és aquesta, perquè hi ha molts ofertors i, actualment, pocs concursos, però nosaltres sempre garantim un accés igualitari i una resolució justa dels concursos.» «No sembla que les adjudicacions directes encobertes siguin un problema absolutament generalitzat; és preocupant si passa, però no tenim constància que passi gaire.»
«Les decisions finals han de ser explícites. A l’Incasòl presentem i exposem totes les propostes presentades i oferim
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
explicacions de per què hem triat la guanyadora.»
Oriol Bohigas
Compartit per:
Compartit per:
Joaquim Pascual
«La puntuació de diferents aspectes de cada proposta i la suma d’aquests punts per establir el guanyador em sembla totalment fora de lloc. És un sistema que facilita la feina al jurat però no permet la discussió teòrica de les propostes, que és el realment interessant i necessari. Calen mecanismes qualitatius i no pas quantitatius.»
Enric Massip-Bosch
Oriol Bohigas Compartit per:
Sílvia Farriol Miquel Espinet Vicente Guallart Beth Galí Joaquim Pascual Enric Massip-Bosch
«El jurat hauria de fer un informe o una exposició pública on defensés els seus criteris a l’hora d’adjudicar el concurs. Però com que hi ha tants concursos això és inviable.» 83
6.3. Transparència en l’adjudicació
Beth Galí
84
«Holanda és un cas molt particular: s’hi organitzen concursos restringits (per llei estan obligats a escollir entre tres despatxos) però abans ja saben amb quin arquitecte treballaran. Als altres dos se’ls hi comunica, normalment aquests hi estan d’acord perquè saben que un altre dia els tocarà a ells, i treballen just per acomplir l’expedient. Tot i ser il·legal, crec que és un sistema veritablement transparent i democràtic, amb totes les cartes a la vista. És un procés rotacional i gairebé treballen tots els arquitectes, que, a més, cuiden la qualitat. Amb aquest sistema han aconseguit que el nivell de l’arquitectura holandesa, de mitjana, sigui molt alt.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Sílvia Farriol
Compartit per:
Miquel Espinet Oriol Bohigas Conxita Balcells Josep Bertran Vicente Guallart Beth Galí
Ferran Sagarra Compartit per:
«A vegades surten concursos el mes d’agost amb quinze dies per entregar la documentació. És evident que aquests concursos estan donats. Convoquen el concurs perquè estan obligats a fer-ho però ja saben a qui l’han de donar, i a vegades amb tota la raó. El sistema és pervers.» «Un dels millors sistemes és el francès; quan t’hi presentes saps a què jugues.»
Vicente Guallart
Vicente Guallart
«Els criteris de decisió del jurat són clars: s’adjudiquen punts a cada criteri i qui té més punts guanya, igual que en els concursos de bellesa. Aquest és un bon sistema.» 85
6.3. Transparència en l’adjudicació
Josep Bertran
«EL COAC sempre hauria de tutelar el procés i designar un arquitecte com a observador del concurs perquè actuï com a garantia de la correcció del procés i de la deliberació del jurat, com ja es fa de vegades.»
En resum... – L’adjudicació directa encoberta, tot i que no és una pràctica generalitzada, es produeix en alguns casos o, almenys, aquesta és la sensació que té la professió arquitectònica. – En alguns casos una adjudicació directa podria estar justificada, però el compliment estricte de la llei fa que s’hagin de buscar mecanismes alternatius sovint poc transparents. – Calen mecanismes que aportin transparència al sistema de concursos, amb un accés igualitari i una resolució justa d’aquests. 86
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– L’exposició pública de tots els projectes presentats i l’explicitació dels criteris pels quals s’ha optat per la proposta guanyadora seria un aspecte clau per avançar cap a aquesta transparència. – La puntuació dels diferents aspectes de cada proposta i l’adjudicació del concurs a la més puntuada, si bé també pot augmentar la transparència, no permet la discussió teòrica d’aquestes, ja que és un mecanisme purament quantitatiu que oblida la part qualitativa de l’arquitectura. – Seria desitjable que el COAC tutelés el màxim de processos de concurs possible designant un arquitecte com a observador perquè actuï com a garantia de la correcció de la deliberació del jurat.
87
7. Tràmits i documentació
7.1. Documentació administrativa i burocràcia Sílvia Farriol
Beth Galí Compartit per:
Ferran Sagarra Josep Bertran Gonçal Marquès Miquel Espinet Oriol Bohigas Enric Massip-Bosch Sílvia Farriol Conxita Balcells
Enric MassipBosch Compartit per:
Sílvia Farriol, Conxita Balcells 90
«Cada vegada ens encolomen més coses, i l’arquitecte cada vegada té menys temps i menys recursos per projectar, que és la feina que hauria de fer.»
«Arriba un moment que l’excessiva burocràcia acaba ofegant a qui l’ha de practicar, o sigui, els arquitectes. I, a més, això suposa un cost impensable en qualsevol activitat professional.»
«Hi ha una dispersió de documentació que és estrafolària.»
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Enric MassipBosch
Ferran Sagarra
Compartit per:
Josep Bertran
«França té una documentació única per a tots els concursos. Després, segons el concurs, et demanen que presentis més o menys feina, però tota la resta ja ho demostraràs quan ho hagis de demostrar. A Espanya fins i tot s’arriba a l’absurd de demanar garanties prèvies simplement pel fet de presentar-se a un concurs.»
«L’excessiva documentació es podria resoldre amb una declaració prèvia de tots els concursants segons la qual compleixen tots els requisits i, en tot cas, només el guanyador posteriorment ho hauria de presentar, amb la conseqüent responsabilitat si no ho fes.»
91
7.1. Documentació administrativa i burocràcia
Joaquim Pascual
Compartit per:
Oriol Bohigas
Joan Lluís Quer
92
«El Patronat Municipal de l’Habitatge ha intentat fer concursos simultanis, és a dir, tres o quatre projectes sota un mateix concurs, de manera que els arquitectes només han de presentar la fase curricular una vegada i no pas quatre, i, alhora, nosaltres només hem de mirar els currículums una vegada. Entenem que és una mesura d’eficiència per a ambdues parts.»
«El procés es podria simplificar, per exemple, si la primera proposta de l’arquitecte fos una cosa tan fàcil com enviar un correu electrònic on manifestaria interès per una licitació detallant la seva proposta. Alhora, la persona interessada hauria d’estar acreditada al
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
Registre Oficial de Licitadors, que és a l’abast de les administracions. Cal, però, una modificació legal.»
Conxita Balcells
Compartit per:
Vicente Guallart Lluís Comerón Miquel Espinet Enric Massip-Bosch
Compartit per:
Gonçal Marquès Conxita Balcells Beth Galí
«El millor seria que a l’Administració, i als col·legis, es generessin models de concursos estàndard per a tothom, per ajudar totes aquestes entitats o administracions més petites que, sense mala intenció, cauen en errors que perjudiquen la professió arquitectònica. Tenim administracions prou potents (Diputació, GISA, Generalitat, col·legis, etc.) per plantejar aquest procés.»
93
7.1. Documentació administrativa i burocràcia
En resum... – La documentació exigida per optar a un concurs és excessiva i suposa, a més, un cost enorme per a la professió arquitectònica. – Aquesta documentació varia segons l’entitat convocant. – Tot això comporta que l’arquitecte hagi de dedicar bona part del seu temps a complir amb la burocràcia exigida per optar a un concurs i no a projectar la seva proposta. – Hi ha mecanismes al nostre abast que permetrien millorar aquesta situació. La licitació electrònica, els registres de licitadors o els concursos simultanis, en què l’arquitecte només ha de presentar la documentació una vegada, permetrien no duplicar esforços en aquests processos. – L’estandardització de la documentació que s’ha de presentar i el fet de postergar l’exigència de certes garanties només al projecte guanyador també simplificarien aquesta tasca. 94
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
95
8. Jurat
8.1. Composició del jurat Conxita Balcells
Compartit per:
Joaquim Pascual Enric Massip-Bosch Josep Bertran
Joaquim Pascual Compartit per:
«Em sembla bé que un jurat sigui pluridisciplinari i que s’hi incorporin especialistes en medi ambient, en sanitat, etc., segons l’edifici en qüestió. A més, els arquitectes a vegades també tenim els nostres propis vicis.» «Els nostres jurats estan formats per arquitectes en un 90 %.»
Joan Lluís Quer Gonçal Marquès
Oriol Bohigas Compartit per:
Sílvia Farriol Ferran Sagarra Miquel Espinet Conxita Balcells Beth Galí 98
«Normalment al jurat hi ha l’oficinista de torn, o el secretari administratiu, o el conseller delegat d’una societat que no saps ben bé què hi pinta… Hi ha molt pocs tècnics documentats i, per tant, no hi
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
ha cap garantia que la resolució sigui justa.»
Oriol Bohigas Compartit per:
Compartit per:
Sílvia Farriol Ferran Sagarra Miquel Espinet Conxita Balcells Beth Galí
«Si vols un jurat competent, el primer que has de fer és pagar-li.»
Miquel Espinet Enric Massip-Bosch
Oriol Bohigas Compartit per:
«És impossible que un jurat pugui avaluar cent projectes en una tarda.»
Joaquim Pascual
Miquel Espinet
«La llei no estipula com ha de ser un jurat; per tant, no hi ha una manera única de fer-ho i cada concurs afronta aquest fet d’una manera diferent.»
99
8.1. Composició del jurat
Miquel Espinet
Compartit per:
Sílvia Farriol Ferran Segarra Oriol Bohigas Beth Galí
Vicente Guallart
Compartit per:
Oriol Bohigas Sílvia Farriol Enric Massip-Bosch
Vicente Guallart 100
«Exceptuant algunes entitats o algunes administracions, com ara el Patronat Municipal de l’Habitatge, majoritàriament el pes dels arquitectes en la decisió final del jurat és bastant mínim.»
«És important conèixer el jurat. Jo crec que no hi ha cap competició al món en què no sàpigues qui és l’àrbitre. En el cas de l’arquitectura sovint no és així, i això hauria de ser il·legal. El jurat és el 80 % d’un concurs. Segons qui sigui, pots decidir de presentar-t’hi o no, i no perquè hi tinguis o no amistat, sinó perquè sabràs què és el que valoren més.» «El jurat, més enllà de si és pluridisciplinari o no, ha de ser
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
vàlid i competent. Hi ha una relació entre jurats de qualitat i propostes guanyadores de qualitat.»
Josep Bertran
Beth Galí
Compartit per:
Sílvia Farriol Ferran Sagarra Josep Bertran Lluís Comerón Conxita Balcells Beth Galí Miquel Espinet Enric Massip-Bosch
«Per acabar amb l’adjudicació directa encoberta, el que s’ha de fer és nomenar concursos amb jurats imparcials i amb independència. L’Administració convocant només ha de fer d’espectador de la deliberació del jurat tècnic, encara que, per descomptat, ha de poder fer observacions sobre aquesta deliberació.» «Estaria bé que en els jurats hi hagués la figura d’un arquitecte estranger, que pugui tenir una visió més àmplia, diferent de la que tenim aquí.» 101
8.1. Composició del jurat
En resum... – La Llei de contractes no estipula com ha de ser un jurat d’un concurs d’arquitectura. Per tal d’evitar males pràctiques seria recomanable la regulació i normativització d’aquest. – El jurat ha de ser sempre imparcial i independent. – És indispensable que el jurat estigui conformat per una majoria d’arquitectes i tècnics competents per tal que la resolució sigui justa i de qualitat. – Segons el tipus de projecte, és necessari incorporar al jurat especialistes d’altres disciplines. Evidentment, aquests perfils també han de ser reconeguts i de qualitat. – És important que l’arquitecte que es presenta a un concurs sàpiga qui conformarà el jurat. Saber la persona que avalua els projectes és una informació rellevant a l’hora de decidir de presentar-se o no a un concurs.
102
L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura
– Un especialista de qualitat que fa una bona feina exigeix compensació; per tant, el jurat sempre ha de ser remunerat. – Si el jurat es remunera també se li pot exigir una anàlisi detallada de totes les propostes, la qual cosa necessita més temps del que normalment s’acostuma a deixar a la majoria de concursos.
103
Crèdits
Crèdits FAD. Xarxes d’opinió (www.fad.cat/xarxesopinio) Junta directiva del FAD President: Miquel Espinet Vicepresidenta: Isabel López Tresorer: Jaume de Oleza Secretària general: Montse Arnau Vocals: Eulàlia Coma (vocal junta gestora) Toni Miserachs (vocal junta gestora) Jon Montero (vocal junta gestora) Viviana Nartozky (presidenta d'ADI-FAD) Álvaro Sobrino (president d'ADG-FAD) Sílvia Farriol (presidenta d'ARQUIN-FAD) Magda Polo (presidenta d'A-FAD) Gabriel Robert (vocal junta gestora) Teresa Rovira (vocal junta gestora) Mia Serra (vocal junta gestora) Chu Uroz (president de MODA-FAD) Jomi Murlans (gerent) Direcció del projecte Miquel Espinet Teresa Rovira Coordinació, realització i edició d’entrevistes i administració del web Marc Trias Suport i seguiment Jordi Torrents, Departament de Projectes del FAD
L'arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura Guió del tema i selecció d’entrevistats Marc Trias Oriol Pibernat Jordi Torrents Plantejament editorial de la publicació Teresa Rovira Jordi Torrents Marc Trias Transcripció d’opinions i edició de textos Marc Trias Disseny gràfic i maquetació Guillem Pericay Correcció de textos Ester Arana Fotografies Marc Trias Excepte: Beth Galí, de BB+GG Arquitectes Joan Lluís Quer, de GISA Joaquim Pascual, de Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona Sílvia Farriol, de Soler – Farriol Arquitectes ©2012 FAD, Foment de les Arts i del Disseny
104
Un projecte del:
Amb la col路laboraci贸 de: