O.J.D.: 18014
Fecha:
E.G.M.: 142000 Tarifa: 3614 €
Sección: CONTRAPORTADA Páginas: 48
L’entrevista
Per
Ure Comas
“No està tot inventat, però sí sobreinventat” De petit volia ser inventor, creador d’objectes. Aquesta trajectòria el va fer estudiar disseny i ara té un dels estudis més reconeguts. Entre els nous projectes, un dispositiu que, per exemple, avisa pel telèfon mòbil quan la bossa de mà s’allunya. JOAN SABATER
El carret on se serveixen les postres d’El Celler de Can Roca; el Klic-Klic, que és la primera joguina eròtica 3.0; una bomba d’aigua intel·ligent; tamborets que reciclen pals de rem dels anys seixanta... Són alguns dels dissenys de l’estudi d’Andreu Carulla. Situat a Banyoles, la revista d’interiorisme World Papers el va triar com “un dels estudis més destacats de Barcelona”.
❝
Què hi ha darrere de cada producte que dissenya el seu estudi? Bàsicament, treballem amb uns valors molt marcats, tipus Guardiola: perseverança, treball i, sobretot, recerca de l’excel·lència. Fins que no estem convençuts al cent per cent del que fem, no ho traiem.
llen bastant per a l’armada dels EUA i sempre els punxo amb arguments ètics. Un dels únics sectors en què no m’agradaria treballar és aquest, tot i que cal dir que molts elements que utilitzem diàriament provenen d’aquest sector i que els pressupostos per innovació i investigació són, malauradament, molt superiors als camps en què ens solem moure. Potser seria a la inversa, sol venir gent que encaixa amb els nostres valors i objectius de treball. Posem en dubte tot el que existeix, de forma que, sense donar res
La societat evoluciona i això fa que constantment sorgeixin noves necessitats
per segur o inamovible, ens és molt més fàcil innovar o trencar amb el que hi havia fins llavors. Solem treballar amb gent amb mentalitat innovadora i sensibilitat estètica. Han treballat, per exemple, per a El Celler de Can Roca. Aquesta és una de les facetes de l’estudi en què em diverteixo més, en què em puc esplaiar més, en què tinc més satisfaccions en veure que es disfruta. Potser una de les peces més importants que hem fet per a El Celler és el carret de les postres. Gràcies a ell i a les converses que vam tenir, es va generar la idea de portar el carret a fora, i d’aquí, a la venda ambulant, i de la venda ambulant va degenerar, com que està prohibida, a llogar un local i posarhi el carret a davant, i d’aquí, pum!, va sortir la gelateria Rocambolesc. Quin és el mecanisme que “fa disparar” la relació entre creació i disseny?
Seguint les analogies, engeguem la màquina en el mateix moment en què el client ens comença a explicar el projecte, ens és impossible frenar l’impuls creatiu. És, en la majoria de casos, com si ens injectessin un virus. Arribo a l’estudi i l’encomano, i llavors el comencem a incubar i, tal com passa amb els virus, no té horaris ni llocs, i és per això que habitualment podem dibuixar a les estovalles i tovallons de paper, a les llibretes d’esbossos, als quaderns de la meva filla, a l’Ipad, a l’Iphone, tot per no perdre cap idea. El pas següent és posar en comú totes les solucions i escollir-ne una o més d’una, segons el projecte, per desenvolupar-la i ensenyar-la al client. Realment és apassionant, disfrutem amb el que fem, i esperem que es noti en els resultats... Està tot inventat? Malament aniríem, si estigués tot inventat... Rotundament, no. El que passa és que molts dels productes que tenim al mercat fan les mateixes funcions i la majoria no aporten cap mena de valor, cosa que els converteix en productes paràsit; la veritat és que part de la culpa també la tenim els dissenyadors, que en molts casos som els responsables d’escollir els materials i processos productius per a la fabricació a més de millorar la seva usabilitat. La societat evoluciona per bé o per malament i això fa que sorgeixin constantment noves necessitats que moltes vegades se solucionen amb nous productes, per això estic segur que no està tot inventat, el que sí que és segur és que està tot sobreinventat. Què li agradaria inventar? M’és impossible respondre perquè, tal com he comentat, l’evolució va generant noves necessitats. El que sí que puc dir és que m’agradaria molt poder dissenyar objectes que solucionessin problemes reals i que ajudessin a fer més agradable i fàcil la vida dels usuaris; també preferiria decidir els materials i processos només tenint en compte el medi ambient i, finalment, continuar divertint-me com fins ara. ■
... ... .................
Dimecres
Dissenyador
10 d’octubre del 2012
Andreu Carulla
Com es decideixen a acceptar una feina? Tenim uns companys d’un estudi xilè amb els quals hem tingut llargues converses sobre si cal acceptar certs tipus de feina. Ells treba-
10/10/2012
Barcelona: C/Tàpies, 2. 08001 93 227 66 00 Girona: Santa Eugènia, 42. 17005 972 18 64 00 Dipòsit legal: B20.249-1976