Llibret faller Costa y Borràs 2022 by falla038

IDENTITAT

Acompanya’ns a descobrir a les págines d’aquest Llibret els elements i el significat que amaguen el components que conformen el nostre escut faller.

És desig de la comissió de la Falla Costa i Borràs - Agustina d’Aragó Santander, manifestar des de les pàgines d’ este Llibret, l’agraïment a tots quants han fet possible la confecció del mateix i a totes les firmes comercials que han contribuit en l’ edició d’ aquest Llibret. Volem agraïr també les dos portades del Llibret a María Collado Luzzy.

confeccio´ i agraiments ¨

index Saluda del President Poesía a la nostra Fallera Major Paraules de la Fallera Major La directiva La comissió masculina La cort d’ honor Col.laboradors Recompenses otorgades per JCF Sabies que…? Sempre als nostres cors Paraules Vicepresident primer Paraules Vicepresident segón Paraules Vicepresidenta tercera Paraules Vicepresident Quart Paraules Vicepresidenta cinquena Paraules de la Secretaria La nostra Agrupació La setmana cultural El nostre monument major Programa de festejos Imatges per al record

Aquesta Falla obté la subvenció otorgada per la Generalitat Valenciana per a la celebració de les Falles 2022. 4

6 9 10 15 16 17 18 19 21 23 24 25 26 27 28 29 31 32 34 44 46

Conta la llegenda, que durant la reconquesta de València pel rei Jaume I, un ratpenat va fer niu sobre la seua tenda, fora de la muralla de la ciutat. Les tropes aragoneses, el van cuidar des d’aquell moment. Una nit, l’exercit musulmà va intentar atacar el campament de les tropes cristianes, però abans que arribaren, el ratpenat va donar avís a les tropes del rei Jaume I colpejant les seues ales contra un tambor, a més de fer caure diverses armes, alertant així l’exèrcit cristià de l’atac imprevist dels musulmans. Com a recompensa, Jaume I va col·locar el ratpenat dalt del seu escut reial, així com al de la ciutat convertint-se, des de llavors, en tot un símbol per a València.

el ratpenat

saluda del president Hola a totes i tots, falleres i fallers de la nostra benvolguda comissió, veïnat i gent de València. Per a mi és un plaer tindre de nou l’oportunitat de escriure unes paraules en el que és el nostre Llibret, donat que això suposa que s’apropen de nou les Falles, les nostres estimades Falles de març, eixa festa, què, com tota la resta, ens va ser arrebatada en un colp dur aquell 10 de març de 2020. Però, gràcies a tots vosaltres, fallers de a peu, fallers de cor i bressol, que havem lluitat contra vent i marea, podem dir que de nou, estem en Falles. Com no, en primer lloc, m’agradaria mostrar el meu més sincer agraïment a la meua directiva, un grup de persones que s’ha unit més que mai per a continuar amb les nostres tradicions i per a que tots nosaltres podem gaudir del que, abans de la pandèmia, estabem acostumats. Gràcies pel vostre temps, el major dels tresors que tenim, en invertir-lo en la vostra falla, i gràcies per l’esforç que haveu possat en cada moment dedicat a ella per a que tot eixira a la perfecció, i per a mi, així ho ha sigut. La nostra falla no seria el que és ara mateix sense cada un dels components de la nostra comissió, infantil i major. Junts formem qualsevol moment de la Falla Costa i Borràs, amb el vostre suport i ànim, haveu sigut el motor principal de la nostra comissió, gràcies de nou per deixar-me ser i formar part d’una de les peces clau de la nostra segona familia. Gràcies, gràcies i gràcies als nostres representants, Dàlia, Marcos i María. El meu equip favorit per a celebrar qualsevol acte faller a ma nostra falla i fora d’ella. Gràcies per representar a la millor comissió de totes de la manera en que ho esteu fent. Sense dubte aneu a passar a la història, no com als representants de les falles del coronavirus, sino com als representants de la nova era de la nostra festa, de les Falles del VERDADER renaixer, de les Falles de la Resiliencia, de les millors Falles mai anhelades. Gràcies per l’esforç de les autoritats, de la directiva i per suposat, del recolzament dels fallers, vam poder celebrar a setembre les Falles del 2021. Unes Falles que van possar punt i final a eixe malson mai somiat, unes Falles singulars i extranyes, però que també guardarem al nostre cor. No em queda més que desitjar-vos unes Falles inoblidables, les Falles del #Tornem, i què, dins del possible, podem gaudir d’unes Falles dignes que tots ens mereixem. Felices Falles 2022. Vixca la Falla Costa i Borràs - Agustina d’Aragó - Santander

DEDICACIÓ

Ramón Mas Jaramillo

el foc

El primer dels elements de la naturalesa, el foc, sempre ha estat lligat a la història d’home. A la nostra festa, cobra un significat més gran, és el foc purificador l’element que deixa pas a les noves oportunitats per crear, per viure i per renéixer. El major protagonista de les falles no és altre que aquell que li dóna fi, el que acaba amb tota la festa viscuda en aquest exercici: el foc. Es diu que la paraula falla prové del valencià medieval (del llatí fac[u]la, diminutiu de fax, torxa), la qual servia per anomenar les torxes que es col·locaven al capdamunt de les torres de vigilància. I és que des de les albors de la humanitat, quan l’home va descobrir com fer foc, els antics van interpretar que allò era màgic, ancestral i proper als déus o alguna divinitat.

RENÁIXER

Aquell element no només els servia per protegir-se del fred o per cuinar aliments, també pensaven ja els primigenis que aquell element els servia per acostar-se als Déus i per allunyar-se del que l’home sempre ha temut: la foscor. 8

Fallera Major María Collado Luzzy És fàcil al teu mar el naufragar, al vore eixos espills de ta mirada, qui fora el teu pirata per robar, eixe tesor que amaga cada albada. i al mar dels teus cabells furtiu solcar, en la cadència d’una desfilada, qui fora prisoner del teu amar, captiu del teu somiar, ta coartada... que hui ya eres la flor que desijava, el vell cadí de tan esplendorosa, que al vore-la en un plor, s’enamorava. Fallera de bressol, ma dolça rosa, recort d’un bell capoll, que n’enchisava, per bella, per fallera i per fermosa, Enric Vicent Almero i Zanón.

PARAULES DE LA FALLERA MAJOR Benvolguda comissió, amics i veïns, Estic molt feliç de poder dir que per fi arriben les nostres falles en el nostre benvolgut mes de març. Març tornarà a ser el mes de les flors, de la llum i de l’amor, i que bonic serà el moment que escoltem “Valencians i Valencianes, gent de tot el mon... Ja estem en Falles! Perquè serà la cridà més especial per a totes i tots, la cridà del tornar i de tornar a tindre il·lusió. L’any passat us vaig dir que agafàreu molta força perquè en res tornaríem al nostre casal per a viure la nostra festa en el mes més bonic de l’any i que tornaríem a ser feliços en la setmana més important per a tots nosaltres. Perquè aqueix moment està arribant, a dos mesos de la nostra setmana gran us torne a dir que comenceu a traure els vestits i a posar tot a punt perquè enguany no ens per a ningú. No em cansaré mai de donar les gràcies a aquesta meravellosa directiva que tenim, ja no sols per posar-nos a Dalia i a mi per davant sempre, si no pel grandíssim esforç que porten fent des d’aquell tràgic 10 de març de 2020. Ha sigut molt dur i encara així sempre han tret forces i ànim i no han parat de treballar per i per a la falla i sobretot, de tindre il·lusió. Gràcies a ells, nosaltres hem continuat tenint esperança. També vull agrair a la meua família i amics per haver estat sempre al meu costat, en tot aquest temps com a Fallera Major he sigut molt feliç gràcies a que us tenia al meu costat. Ramón, Marcos i Dalia, no veig el moment que arribe aqueixa setmana que amb tantes ganes i il·lusió estem esperant. Sé que seran unes falles meravelloses i molt especials i soc molt feliç de poder viure-les amb vosaltres. Ens veiem molt prompte família fallera, VIXCA LA FALLA COSTA I BORRÀS!

PASSIÓ 10

E L S N O S T R E S 12

R E P R E S E N T A N T S

EL MICALET

El Micalet, també conegut com el Micalet de la Seu, és un dels principals simbols que han caracteritzat el Cap i Casal des de la seua concepció. El seu nom ve donat per la campana major nomenada Miquel, i que la dita popular, ha transformat a Micalet per a donar nom a la torre. La seua construcció es va inciar el 1381, estant als seus origens separat de la catedral. Te 51 metres d’alçada aproximadament, i 207 escalons per tal de poder accedir a la terraça. Entre els diversos tocs de campana que realitzava la torre, destaca l’ús del Micalet com a avís del tancament de les muralles de la ciutat, a càrrec de la Ciutat o l’Ajuntament de València, així com l’avís de tormenta o festa. Amb el pas dels temps, l’ús de les campanes del Micalet s’han anat acoplant a les necessitats de la Ciutat i la vida religiosa. Donada la gran relevancia que ha tingut la torre campanar per a la nostra ciutat, hi ha qui diu, que el Micalet no el vol perdre de vista, fent referencia a que no se’n vol anar del Cap i Casal. És per això, que un element tan reconegut de València, havia d’estar present al nostre escut faller, ocupant bona part d’aquest.

CONSTANCIA 14

President: Ramón Más Jaramillo Secretaria: Lara Trapero García Vicesecretaria: Chelo Lorente Pérez Assessors: Paco Lozano Huguet Merche Cuallado Luzzy Vicepresident 1r : F. Javier Collado García Tresorera: Pedro Hernando López Lotería: Manuela Jaramillo Torres Delegació de Protocol: Mª Jose Luzzy Escriba Lara Trapero Delegació Comunicació i xarxes socials: Paloma Gutiérrez Muñoz Laura Pozo Sánchez Vicepresident 2n : Gustavo Larroza Ruppel Delegació de Festejos: Santos Ugidos Garrido Susana Pons Ruiz Paula Gaitán Benlloch Tamara Luzzy Tania Cuesta luzzy Delegació d’events: Fernando Galdón Delegació d’esports: Miguel Mas Jaramillo Delegació de Play-back: Maria Collado Luzzy Delegació de Play-back infantil: María Galdón López Erika Monteagudo Pons Vicepresidenta 3a : Elisa Leal Casas Delegació d’Infantils: Francisco Fajardo Reyes Beatriz Casas Martínez Victoria E. Oliver Ferrando Juan Palazón Delegació de Joventut: Chelo Lorente Pérez Vicepresidente 4t: José Carrión Parra Delegats de casal: Miguel Mas Manrique Daniel Trapero Raúl Lozano Yoni Cuesta Delegat d’Agrupació: Nicolás Lozano Vicepresidenta 5a : Amparo Luzzy Gor Delegació Fèmines i Cultura: Mª Mari Carmen Lozano Laura Gaitán Ramón Teresa Sánchez Huelamo Cristina Luzzy Escriba Cristina López Luzzy Laura Ballesteros Maribel Galdón Delegació d’igualtat i medi ambient: Irma Larroza Gaitán Delegació de Dolçaina i Tabal: Jose Sellés Delegats de Monument: Salvador Ferrando Martín Paco Lozano

LA NOSTRA DIRECTIVA 15

COMISSIÓ MASCULINA Francisco Lozano Huguet Jose Marín Diaz Rafael Cuallado Luzzy Juan Vicente Campos Raro Dionisio Rafael Cuesta Agustín Joaquín Ramón Martínez Haba Pedro López Pérez Rafael Giménez Barquero Daniel Trapero Orozco Antonio Vinuesa Valladolid Juanvi Muñoz de Morales Da Silva Jose Manuel García Trobat Salvador Ferrando Martín Diego Tárraga Piqueras Rafael Renovell Andrés Rafael Castillo Puig Manuel Fuertes Valero Pedro Hernando Martínez Jose Antonio Mateo Lahiguera Rafael Giménez Comino David Cuesta Luzzy Joaquín Serrano Vila Francisco Javier Soriano Maldonado Jose Manuel Renovell Montesinos Jose Carrión Parra Raúl Lozano Luzzy Diego Puche Martínez Amador Tolsada Escamilla Constan Casas Sevilla Pedro Ángel Moreno Huelamo Miguel Pozo Aguilera Vicente Martínez Delgado David Moreno Murciano Rafael Castillo Llago Jose Manuel Sellés Soler Luis Gil Escudero Donaji Espinosa Alcantud Roberto Espinosa Alcantud Miguel Ángel Collados Estada Raúl Calvo Navarro Jose Delgado Marín Cristobal Yagües Polo Jose Vicente Quiros López Joaquín Antonio Mompó Ariño Antonio García Fernández Santos Ugidos Garrido Francisco Fajardo Reyes Toni Cuadros Rodríguez

PRESIDENT RAMÓN MAS JARAMILLO Iván Ramírez Bernat Jose Luis Fernández Munera Jose Vicente Teruel Soria José Antonio Bosca Bosch Juan Palazón Rodenes Jose Manuel Díaz González Miguel Mas Jaramillo Julián Romero Conejero Roberto Ricart Del Olmo Víctor Giménez Comino David Martínez Polo Adrián Gil Tárraga Nicolás Lozano Sánchez David Pérez Ariza Pablo Tormo Murillo Josep Boscá Sanchis Vicente Lorente Pérez Fabián Segarra Jose Pascual Bernat Sanchís Gustavo Larroza Ruppel F. Javier Collado García Javier Collado Luzzy Jorge Luzzy Cuallado Adrián Velázquez Escribano Roberto Aragonés Martí Jose Miguel Mas Manrique Fernando Galdón Izquierdo Claudio Lemos Ruppel Enrique Jose Trapero Arci Joaquín Manuel Albarracín Rios Fernando Barber Rodrigo David Cuadros González Juan Zampieri Melero Iván Gil Tarraga Miguel A Leal Mieles Alberto Muñoz de Morales Aucejo Mario Trapero Navarro Emilio Leandro Calvo Navarro Ismael Roca Lozano Antonio Puche Martinez Isidro García Martinez Antonio Lanzuela Lopez

SENTIMENT 16

CORT D’ HONOR Amparo Luzzy Gor Mercedes Sanlucas Sevillano Mercedes Cuallado Luzzy Cristina Luzzy Escriba Mª José Luzzy Escriba Ana Rosa Solera Pérez Maribel Galdón Climent Raquel Guillem Pascual Mª Carmen Aucejo Gisbert Rosario Climent Navarro Carmen Comino Ramirez Laura López Bornay Paqui Tarraga Roche Mª Teresa Cuesta Picazo Isabel Lozano Serrano Laura Gaitán Ramón Ana María Martínez Gil Raquel Bou Hostalet Manolita Gil Ferrer Yolanda Rodríguez Escriba Ana Salazar Sanlucas Tania Torres Salazar Laura Ballesteros Gaitán Lidia López Luzzy Maribel Vinuesa Bixquert Pepa Montesinos Ruiz Mª José Renovell Montesinos Mª Carmen López Ferrero Carmina Martí García Teresa Sánchez Huelamo Paloma Guitérrez Muñoz Felisa Muñoz González Mª Carmen Ortega Moreno Mª Teresa Llago Hernández Mercedes Pedrón Sánchez Mª Carmen Guillem Pascual Laura Mateo Martínez Susana Pons Ruiz Juana Ibáñez Giménez Laura Mª García De La Cruz Encarna Barón Macian Dionisia Martínez Cerdan Mª Carmen Lozano Sánchez Carolina Aliaga Cuesta Jessica Tolsada Barón Milagros Luna Cerda Lara Trapero García Irma Larroza Gaitán Tamara Luzzy Antequera Tania Cuesta Luzzy Laura Pozo Sánchez

FALLERA MAJOR

MARÍA COLLADO LUZZY

Eva Llácer Romeu Teresa Ariza Palomino Verónica Navarro Alcantud Helena Muñoz De Morales Gutiérrez Milagro Ballester Serrano Mª Carmen López Martínez Carla García Guillen Mª Isabel Puche Martínez Erika Mateo Martínez Mª Del Mar González García Paula Gaitán Benlloch Patricia López Gómez Patricia Crespi García Mª Jesús Salvador Gómez Elena Oliver Ferrando Ana María Campos Solera Patricia Martínez Gilabert Dolores Gómez Gómez Esperanza Sanchis Coll María Galdón López Blanca Hernando Lozano Ana Carmen García Tarraga Beatriz Casas Martínez Chelo Lorente Pérez Paqui Alcantud Carrillo Elisa Leal Casas Erika Montagudo Pons Mª Jose Aledón Tarazona Mª Consuelo Simon Martínez Ana Emilia Ruiz Alonso Andrea Moreno Ortega Esther Larroza Gaitán Titina García Martínez Alicia Alonso Aucejo Begoña Ferrá García Ruth Orts Pérez Carmen Esteban Castillo Nelida Ruiz Bajo Carmen Sánchez Broch Davinia Martínez Tello Mari Paz Gerónimo Tébar Mª Jose Sánchez Gil Amparo Da Silva Monzó Cristina López Luzzy Marta Miguel González Victoria Oliver Ferrando Manoli Jaramillo Torres Raquel Martínez Jaén Alba Llácer Rubio Alicia Benedicto Martínez

Noelia Muñoz de Morales Aucejo Irene Calabuig Martínez Irene Lorente Gerónimo Laura Maset Muñoz Alejandra Zafra Sabater Yolanda Rueda Romero Carla Romero Ridaura María Guerra Marchirant Irene Navarro Galdon Vera Calvo Rueda Angela Calvo Rueda Alicia Trapero Cardaba Maria Pérez Yagüe Esther Claver Oltra Alba Mayordomo Soriano

COL.LABORADORS Rita Mansilla Castillo Carmen Gisbert Porta Josefina Escriba Marco Marisa Tárraga Cuesta Eulogio Queiro Gómez Pedro Fernández Martínez Paquita Roche Bacete José Marín Díaz Paquita Bornay Lucas Ana Tárraga Cuesta Consuelo Pérez Sáez Rosa MªRíos Martón

SENTIMENT 18

RECOMPENSES OTORGADES PER JCF BUNYOL D’ ARGENT Javier Collado Luzzy Esther Larroza Gaitán David Martinez Polo Andrea Moreno Ortega BUNYOL D’ OR Ana María Campos Solera Beatriz Casas Martínez Antonio Cuadros Rodríguez Francisco Nicolás Fajardo Reyes Jose Luis Fernández Munera Dolores Gómez Gómez Elisa María Leal Casas Patricia Martínez Gilabert Davinia Martínez Tello Iván Ramirez Bernat BUNYOL DE FULLES DE LLORER Verónica Mercedes Navarro Alcantud Joaquin Serrano Vila Francisco Javier Soriano Maldonado BUNYOL DE FULLES DE LLORER I BRILLANTS Manuel Fuertes Valero Maria José Renovell Montesinos Carmen Sánchez Broch 19

EL TABAL I LA DOLÇAINA

La música és una part indispensable a la nostra festa josefina on mai falten el tabal i la dolçaina. Aquests instruments tradicionals són característics a la Comunitat Valenciana. Nombroses festes al llarg del nostre territori gaudeixen d’aquest so característic, i per descomptat a les nostres falles. Ambdós instruments provenen dels nostres avantpassats àrabs, els quals van poblar les nostres terres abans de ser conquerides pel rei Jaume I. Són instruments de fusta, podent-se utilitzar diferents tipus. Antigament es construïen de fusta de garrofera borda, però ara s’han trobat altres fustes que tenen més sonoritat. La nostra falla, té la gran sort de comptar amb el seu propi grup de tabal i dolçaina, la colla Emilio Calvo (avi del nostre president infantil). Es va fundar l’any 19XX i perdura gràcies a l’esforç i la dedicació dels seus components fins als nostres dies, fent-nos gaudir de la música tradicional valenciana en molts dels nostres actes.

MÚSICA 20

SABIES QUE...? Corria l’any 1980 i els nostres representants eren Laura Gaitán com a Fallera Major, Mª Pilar Valls com a Fallera Major Infantil, Antonio Luzzy com a President Infantil, i al cap de la comissió, Francisco Pedret Herrera com a President. La familia del President Infantil, va proposar organitzar i convidar a unes paelles cuinades pels fallers per a tota la comissió. A esta iniciativa es van unir els directius i molts fallers i amics que van col·laborar, i donat que s’anaben a fer paelles a tot el carrer Jerònima Galés (en aquell moment General Barroso), algunes dones de la familia i amics pensaren que resultaria més vistós servir l’arròsamb un poc d’indumentaria valenciana o fallera. Si alguna cosa caracteritza a la nostra comissió, és i ho ha sigut sempre, saber montar un sarao del no res, és a dir, un pensat i fet. Així que, després de pegar-se una fartà de paella i aprofitant la vestimenta d’alguns fallers i falleres, van decidir fer un passacarrer i visitar els bars i locals de la nostra demarcació (i alguna cosa més…). Alguns d’ells, eren vells coneguts com el ja desaparegut “Bar Casa Paco”. Els desitjavem unes bones falles i perquè no, que ens convidaren a una copeta de mistela de pas. Clar! No podiem anar a peu sense més! El nostre estimat amic Antolín (que en pau descanse), va traure per a l’ocasió uns pots de pintura buits que tenia al seu magatzem, què, amb pals de banderes, es va montar una “xaranga” per a amenitzar el passacarrer. Per suposat, tot passacarrer de falla que es precie, necessita un estandart. Com a ingeni i GUASA no ens guanya ningú i per si no era encara prou atipic veure a tota una comissió pegant colps en uns pots de pintura o el que hi haguera a la mà per fer música, van decidir penjar en un pal de granera la roba interior d’una fallera, Amparo Da Silva, qui va ser la primera en prestar-se a la broma i va accedir a ser la portadora amb la seua propia roba. El passacarrer va resultar divertidíssim. Els locals de la zona van col·laborar amb la broma i com totes les coses que es fan per a generar bon ambient, va pasar a ser una tradició més de la nostra falla, que a dia de hui, continuem fent a mode de tret d’inici cap a la setmana fallera, solament que ara, la roba interior d’este estandart la posa l’últim faller/a apuntat a la comissió. Així que, en quin lloc estàs tu?

la traca

Si hi ha un altre element important a les falles, eixe és la pólvora. No es pot concebir un acte faller si no ve aparellat del soroll característic dels petards. Falles i pólvora, van de la mà: la despertà, la cordà, la mascletà, els castells de focs artificials, la traca, els correfocs, la cremà, etc. Tenim la gran sort de comptar a la Comunitat Valenciana, de diversos pirotècnics molt importants al món sencer. La pólvora va ser inventada a la Xina quan els taoistes intentaven crear una poció per a la immortalitat i què, gràcies a la ruta de la seda, va arribar a les nostres terres, i aquest nou invent es va instaurar fins que vam saber dominar-ho. Per tot això, al nostre escut no es podia deixar de costat aquest element tan rellevant.

TRADICIÓ 22

PER SEMPRE ALS NOSTRES CORS Des d’aquestes pàgines del llibret volem acomiadar amb gran dolor a un gran faller, Antolin Tárraga. Treballador incansable en aquesta comissió a la qual tant volies. Vas exercir el càrrec de vicepresident durant molts anys, obtenint les màximes recompenses de la teua falla com les de JCF. Pintor d’ofici, gràcies a tu sempre teníem el casal tan ben pintat, així com tants decorats de playbacks. Aquesta comissió sempre et recordarà per la teua dedicació a delectar-nos amb els teus gaspatxos manxecs. Continuarem fent-los en el teu honor, per a això estan els teus amics, perquè tu eres molt amic dels teus amics. Sempre et recordarem i sempre tindràs un buit en els nostres cors, juntament amb els nostres companys Joaquin Galdón i Mercedes Pedrón. Per sempre, la teua comissió.

PARAULES VICEPRESIDENT PRIMER Hola Faller@s i ami@s, encara que podeu pensar que no, dir-vos que m’encanta escriure estes breus línies per al nostre Llibret, donat que això implica que ens acostem a la Setmana Fallera i em plena d’alegria i il·lusió, pensant que en pocs dies plantarem les Falles i començaran les tan anhelades Falles 2022. Un any més, el nostre President Ramón ha confiat en mi per a dirigir la part econòmica de la Falla, i per això, les meues primeres paraules son d’agraïment cap a ell. Ramón sap que pot contar amb mi per a ajudarlo en les tasques que considere necessaries. Este exercici, de nou el vam començar subjectes a l’evolució de la pandèmia, desitjant que d’una volta per totes s’acabarà i que les nostres vides tornen a ser les d’abans. Un any més, agraïr a totes els Faller@s, l’esforç i compromís absolut que haveu demostrat amb la nostra Falla. Des del punt de vista de la gestió econòmica de la Falla, recordar-vos que el pressupost que vam fer per a este exercici, debia complir els objectius de rebaixar les quotes al 50% durant 4 mesos, garantitzar la celebració de les Falles de septembre de 2021 i per suposat, cobrir tots els actes i festejos de les Falles de 2022. Tots els objectius s’han complit. Voldria destacar la gran tasca que ha realitzat Pedro Hernando, sent el verdader artífex del control pressupostari d’este exercici. Pedro s’ha encarregat del control de cobrament de quotes al Casal, del control de despeses a totes les delegacions, pagament a preveïdors i algunes feines més, que son fundamentals per al funcionament de la Falla. Per tot això, el vull agraïr i felicitar des d’estes línies pel gran treball que ha realitzat. Tampo em puc oblidar de Manoli Jaramillo, responsable de la Loteria de la Falla. Una tasca de molt d’esforç i que un any més ha complit sobradament amb els objectius d’ingresos que ens marquem a l’inici d’exercici. Sense més, desitjar-vos a tots i totes unes bones Falles 2022. Visca València i visca la Falla Costa i Borràs!

F. Javier Collado García

PARAULES VICEPRESIDENT SEGÓN A setembre, per fi, vam celebrar les falles 2020*2021, que recordarem per ser diferents, però sobretot, pel calor al no haver-les celebrat a març. Encara que no hem pogut programar tots els events que ens hagueren agradat per les restriccions, hem sabut adaptar-nos a la situació i en cada acte faller, s’han executat els protocols COVID que se’ns exigien, com organitzar taules amb les distàncies exigides, les entrades i eixides del casal, l’us del gel i les mascaretes. M’agradaria possar en valor la tasca de Santos com a delegat de Festejos, què, amb tots els inconvenients del món i bregant amb els terminis curts i informacions d’últim hora, ha aconseguit contractar dinars i sopars, i inclus una orquesta que vam tindre que suspendre per no poder ballar. A més, voldria fer menció especial a Susana, al meu germà Claudio, a Santos i com no, a Fernando, organitzador nat de la gastronomia, pel treball realitzat en els dos sopars on es van repartir més de 200 entrepans, fets per nosaltres i molts més fallers que ens van ajudar. Moltes gràcies per eixe treball tan ben fet i per lo bons que estaven els entrepans! El Campionat de Futbol 7, que afrontàvem il·lusionats al quedar tercers l’any anterior on també pujarem a la Divisió d’Honor, es va cancelar amb tan sols cinc partits jugats. Encara i això, gràcies al Delegat d’Esports Miguel Mas, per dirigir, organitzar i motiva a l’equip i per suposat, a tots els fallers que el conformen. Esperem que puguen seguir demostrant la seua passió pel futbol en este Campionat. Si, hem tingut la sort de seguir gaudint del nostre equip de Pilota Valenciana, que ha pogut segui jugant el Campionat de l’any passat, deixant, com sempre, en molt bon lloc a la nostra falla. A pesar de tot això, crec que hem passat unes bones falles, gràcies a les nostres ganes de juntar-nos vore’ns i divertir-nos. Encara que la música no va faltar, tirem a faltar poder ballar. M’agradaria fer una menció especial a tots i cada un dels fallers de la nostra comissió per la capacitat d’adaptació, el civisme i comportament amb els protocols que hem tingut que seguir. Gràcies a això, hem pogut gaudir tots junts més de 12 hores durant 5 dies, demostrant la possibilitat de celebrar les nostres festes regionals, amb la responsabilitat que la situació sanitaria requeria. Espere i desitge que en este any 2022, podem seguir gaudint en companyia de tots els fallers, d’unes falles plenes d’actes, música, balls, alegria i germanor.

Gustavo Larroza Ruppel

PARAULES VICEPRESIDENTA TERCERA Un any més, volia agraïr a la directiva la confiança que me eu otorgat. Ja fa tres anys que estic en el càrrec, i el últim com sabeu ha sigut molt complicat, pero mai hem deixat de somiar en la falla. La nostra super comissió infantil ha demostrat que pot en tot , sou uns campions!! Volem que gaudiu com mai en aquestes falles 2022 , tan esperades per tots, especialment per Dalia i Marcos, que per cert enguany se estrena com a presi! Vos esperem en molta il.lusió i moltes sorpreses , triquitriquitri !! Elisa Leal Casas

PARAULES VICEPRESIDENT QUART Novament em dirigisc a tots vosaltres amics i fallers, al front de la meua vicepresidencia, de la que sobradament coneixeu les meues funcions com Casal, Agrupació, compres i bar. Encara que havem acondicionat pràcticament el nostre nou casal i hem pogut gaudir d’ell en alguns actes, espere que enguany acabe aquesta pandèmia que ens està afectant en tots els àmbits de la nostra vida i podem gaudir plenament del nostre “Nou Palau Faller”, la llar fallera en la que compartim tants moments. Vam tindre unes falles a setembre un tant atípiques, però, amb esforç, treball i bona voluntat, van eixir dignament, demostrant que resurgim de les cendres, si cap, més forts. Vull dedicar una menció especial a dos amics que estan al meu costat en les meues obligacions, Daniel Trapero Orozco al capdavant de la barra del bar i a Nicolás Lozano Sánchez com a delegat de la nostra falla a l’Agrupació. Vos desitge a tots, unes felices Falles, amb paciència i bon fer, espere que prompte, com les que havem vivit sempre. José Carrión Parra

PARAULES VICEPRESIDENTA CINQUENA Hola a totes les falleres i fallers, Aprofite estes paraules al nostre llibret, per a agraïr a totes les persones de la nostra comissió, per seguir lluitant per la nostra falla. Des de la nostra vicepresidencia, son diversos els actes que estem realitzant amb molt d’èxit i afluència. Gràcies a les delegacions de femenines i cultura per realitzar tants events tan meravellosos, en especial el sopar i exaltació de les nostres Falleres Majors al Nou Palau Faller, i com no, la nostra tradicional Setmana Cultural dedicada enguany al Corpus Christi. Tenim moltes ganes de celebrar les nostres ansiades falles en març, i estem segurs que estes van a ser recordades amb molt d’afecte i carinyo.

Enhorabona des d’ací als nostres representants Dália, Marcos, María i Ramón, sou un orgull per a la nostra falla donat que durant estos anys l’haveu portat al més alt. Felices falles, vixca la Falla Costa i Borràs! Amparo Luzzy Gor

PARAULES SECRETARIA Hola a tots, M’alegra poder dirigir-me a vosaltres un any més, encara que les circumstàncies que ens envolten no siguen les que desitjavem. En primer lloc, voldria agraïr a tots els fallers d’esta comissió el gran esforç que esteu fent per seguir ahí, al peu del canó, malgrat a la gran pandemia que estem vivint. Per fi vam poder gaudir de les tan anel·lades falles 2021, encara que de manera atípica a setembre. En poques setmanes, podrem tornar a juntar-nos tots en la nostra nova casa i seguir amb els nostres quefers fallers per a estes pròximes falles 2022. Estes van a ser molt especials per a tots nosaltres, a pesar de les restriccions que puguen haver. No puc oblidar-me de la gran directiva que ens envolta, ideant incesantment actes, tant virtuals com al nostre casal, per a que la festa continue. Tornarà la nostra setmana fallera, la gran Ofrena, recollida de premis, passacarrers, música pels carrers, l’olor a pólvora… i ahí estarem tots els fallers de COSTA I BORRÀS, per a acompanyar als nostres grans representants: Dália, Marcos, María i Ramón. #TORNAREM Lara Trapero García

el bunyol

Son una recepta que cada any per les festes de Sant Josep, no falten a València i els pobles de la Comunitat Valenciana que celebren les falles. Els bunyols, també coneguts com bunyols de vent o “figues albardaes” (com les nomenen en Castelló), és un dolç típic d’estes festes. La història dels bunyols de vent comença en el segle XVIII, quan els carpinters del gremi demanaven permís a l’Ajuntament de València per a cremar en fogueres, els materials sobrants de fusta, mobles i trastos vells. Açò seria l’origen i punt d’inici del que son hui les falles. Les dones d’estos carpinters, eixien al carrer eixe mateix dia, elaborant els deliciosos bunyols de vent que acompanyaven amb una copeta d’anís. Hui en dia, esta tradició encara perdura, però s’ha substituit l’anís per mistela o xocolate com nosaltres a la falla, de recepta secreta i que tant ens agrada i que gaudim cada any gràcies a les nostres xocolateres.

TRADICIÓ 30

XXIX SETMANA CULTURAL Després de dos durs anys de pandèmia, cultura ressorgeix amb una setmana dedicada a la festa mes antiga i venerada de València, ‘El Corpus Christi’. El dijous 3 de febrer a les 20:00h, els nostres màxims representants, Dália, Maria, Marcos i Ramón acompanyats per la nostra colla de tabal i dolçaina ‘Emilio Calvo’ van inaugurar la nostra gran setmana amb l’assistència de Don Francisco Esteve i Ana Nebot, president i vicepresidenta de l’Associació ‘Amics del Corpus de València’, que ens van oferir una xarrada del més interessant, en la qual descobrim molts actes i peculiaritats d’aquesta festa tan nostra. El nostre casal estava ple d’aqueixa cultura que ens feia traslladar-nos a una altra època i tradicions. El divendres vam tindre el taller de dansa en el qual gràcies a Carolina vam aprendre uns balls amb els quals s’amenitza aquest dia de la processó del Corpus. També els nostres xicotets van fer un taller de dibuix. Després, com és tradició vam fer el nostre concurs de dolç i salat amb gran assistència i col·laboració, estava tot boníssim. El premi del salat va ser per a Susana Pons i el del dolç per a Laura Gaitàn. El dissabte vam visitar el museu del Corpus i esmorçarem als peus de les nostres Torres de Serrans, les quals visitarem després de reposar forces. I per a finalitzar aquesta Setmana Cultural vam acabar menjant tots en el casal. No podem acabar sense agraïr a dos falleres de la nostra comissió la seua gran feina, realitzant el vestit de la Moma, gràcies Manoli Jaramillo i Amparo Luzzy. També el nostre agraïment al Grup de balls Alimara – SC El Micalet per deixar-nos els Cabuts i els seus vestits així com el vestit de Momo.

CULTURA Gràcies a tots de cor

Delegació de cultura i fèmines.

EL NOSTRE MONUMENT MAJOR ARTISTA: FERNANDO LÓPEZ CABANYERO

EL GRAN CALIFA AL-RAMÓN I ELS EMIRS DE NOSTRA FALLA, TOTS JUNTEtS A L’ALAMON, PRESENTEN UNA CONTALLA, D’UN VISIR QUE SOLS CONSPIRA PER MANAR EN ESTA FIRA… I QUE DU PER LEMA:

“UN REGNE DE TAIFES” UN CONTE ÀRAP MES QUE TRADICIONAL ADAPTAT AL VALENCIÀ PER: ENRIC VICENT ALMERO i ZANÓN alshaaeir aliahtifaliu (POETA FESTIU) ****

ABANS QUE ES MUIGA EL GAMELL… EN ESTE CONTEXT HISTÒRIC, NO CREC QUEDE NI UN EUFÒRIC.

Els moros d’interior, també tenien, i entre elles destacà la de Requena, on se farcia tot fent-ne sa ofrena, sense mirar colors, ni el seu tamany. Quan no eixa botifarra que t’embafa, Lo manco allà per l’any mil trenta i pico el choriset picant que a alguna enchisa, a l’Àndalus manava un vell Califa, la güenya, el gos, i clar: sa llonganisa, i encà semblava anar tot en catifa que grosa o llarga, al gust, a tots contra ell en tots els pobles conspiraren. complany. Cascú va fer la guerra pel seu conte, i entre els cristians que feyen la punyeta, Demane que els chiquets els duga al llit, i ells que se posaven la cameta, perque pareix que ací n’hi ha de bollit... a on brama la tonyina, l’enviaren.

En Teheran a l’home algú el comenta que actuava na Rosita en molta menta. I se montaren regnes, “tot a cent”, si no en cada poblet, en la comarca, i es passaven el dia fent-ne d’harca, per vore qui manava al sendemà. I nostra terra fon un clar eixemple, en taifes que voreu com ne perduren, en uns reyets que al nostre poble auguren, que en ells anem anant... a fer la ...

Demane al meu llector que no se ralle, i no pense en allò, que yo me calle... Entre atres destacà la d’Alboraya, i a tots pel seu tesor els estorrufa: en ella qui manava era la chufa, i tots se n’ajocaven a tastar. Un atra taifa més que condidora, eixa que de famosa t’arrebata: fon la del Perelló, per sa tomata, on era un goig fartar-se de sucar.

La chufa i la tomata quan se junten feya a tots els morets que en goig s’apunten... La del moniato a Albal, fon la més dolça, pel seu famòs tubèrcul i els panous, que junt a la d’Elig, tirant-ne d’ous, se diu que va inventar “la costra nostra”. Com se pot comprovar en nostres taifes, la guerra pel seu conte era patent, i el condiment era tan contundent, que en cada vell figó es veu i demostra.

En Alacant fon la de la tonyina, on se dia que Per Sant Joan, bacores, sucoses, groses, fines... les millores, morisques o cristianes, te confon. Això i en el vi de la Condomina... ¿qui no monta una taifa per ser rei? i no importa contrat, si eres la llei, i et sents en la millor terra del món.

Que a Sant Miquel la figa no té pel, i en Juny la seua tasta és com la mel. Clar que eixe pimentó que a tot posaven, el van portar d’una taifa veïna, que el cel va beneir, la més divina, que a l’horta de Valéncia es va montar. On tens els pimentons, naps i alficosos, en un sabor i en una contundència, que a més d’una tastant-ne sa turgència, no sap si fer... això, o fins cuinar.

Puix una bona col o una lletuga, a algun napicolet segur l’arruga. I per a rematar està eixa Taifa, que a vora mar n’enchisava els sentits, la reina dels confits, i dels chuplits: la Taifa sense igual, del Cabanyal. On la sucosa clòchina esperava oberta i sonrosada, com ninguna, i en un sabor a mar... ¡ni sol ni lluna! sincerament, llector: ¿això es normal?.

I si es té un bon moniato i dos ous durs, se pot alçar bandera, en bons augurs. 36

Això me va cridar la peixcatera que la seua era fresca i d’escollera.

Qui no pert el sentit quan se la chupla, i sents que el seu suquet, pega en la gola... no direu que no te torna taibola, en la seua tendror, pura delicia... I estes taifes, ¿qué voleu que diga? ¡volien invadir-nos tot lo món! ya siguen els cristians a l’alamon, els visigots o d’atres, que allò vicia.

LO PRIMER, SI FAS ALARDO, ÉS QUE DUGUES UN BON NARDO. Si és per contes de fantasmes, o fantasmes per contar, ne tenim com cataplasmes o gotetes té la mar. Potser siga perque el conte tinga un orige oriental, i son tants que ya em desconte, des del principi al final. Ya siga contant la gesta, o d’històries de terror, l’exagerar, no molesta, i ademés quedes millor.

I com lo del sabó tingué retardo, vingueren en un oloret a nardo... Mostrar el dia a dia d’esta taifa, serà al fi l’argument de ma contalla, mes clar, sense passar-me de la ralla, i des del seu puntet chamarrusquer. Puix com voreu té... nassos i fins rima, de com actua algun Visir “electe” que sembla al seu Emir li posa erecte, a l’hora de aplaudir el seu... quefer.

Per tant saps que de l’història, sempre un quart, de la mitat, puix el fer gran la falòria, va deixar-te relaixat.

Que algun Visir demostra un compromís, que ixcà algun dia es perga per Paris...

I a este conte lo que es diu, ya ho volguera més d’un... riu.

Demane ya el perdó, si algú el molesta, puix res és veritat, i és sols un conte, un conte d’eixos que s’oblida pronte, puix ya sabeu que tot, se va a cremar. I si al final a algú crema ma rima, a un regne tan farcit de sangoneres, igual viu a atre món, llector, de veres i sols puc dir, que s’ho faça mirar,

**** A una taifa com la nostra, l’engany mai va deixar costra, perque menten fins els gats. Hi ha tanta rata en l’història que no costa fer memòria d’implicats i condenats. Fins d’això se guanya fama, i tenim tal amalgama, que Picassent està ple. I se fan llegenda un dia, i no cal la fantasia... en sols vore el seu tupé.

Ara sols queda que prenga cadira perque donem principi ad esta fira, **** LES MIL i UNA NITS...

Dir que un se fa llegenda, es quan resulta que el “prenda” és molt més de lo normal. Més gran, hàbil o més fort, més guilopo o lo més bort, vullc dir que té poc d’usual.

I igual pot ser-ho per gràcil, o per fer-ho tot tan fàcil, quan a tu et costa un renyó. O per ser un fill de... ruta, que deixa a la gent eixuta, o un gran poeta, yo no.

I ad este regnat, resulta, que si pagara una multa aquell que no diu lo ver, viuríem en l’abundància, vullc que ne quede constància, que ací és més, el més troler.

I és que l’home en vore balmes, les orelles donen palmes, i li llança a l’espeleòlec. I com l’home és una fera, de tant de tastar figuera, l’agrada ser “el figòlec”.

Qui més roba, qui més enganya, més qui sempre va en la canya, per furtar-te lo que pot. És llegenda el més choriç, qui malbarata ton pis, i t’envia a viure a un clot.

També està el que governa, que si semblen una terna, son moltíssims més que tres. Puix ací ningú ne mana i manen tots, i això abrana, no sé yo si m’has entés...

Per eixemple tens l’història, d’un fulano: “el safanòria” i el mèrit: son alficòs. per que duïa tal moniato, que en ell se montava un pato, i encà li sobrava un tros.

Ni en els temps de Pancho Villa, a qui el desgovern fetilla, s’havia vist cosa igual. i a tots nos toca mantindre i ad esta taifa sostindre nos parega be... o mal.

Presumia de llogar-lo, disfrutava de mostrar-lo, i de qui ho tastà, ofegar. i quan eixia a la tele a més d’una un bon telele, (o a més d’un), els va donar.

I al visir que ne conspira, somriu des de sa cadira.

Conten que feu tal batuda, feu tan brava acometuda, que se passà de frenà. i en sa blanca sepultura, un gran nardo l’aventura, qui allí un dia es soterrà.

*** -LA TAIFA DE CAVALLERS... QUE PER SI A ALGÚ L’ENTRA EL PÀNIC ESTÀ PROPET DEL BOTÀNIC. Va ser de les més famoses, la Taifa de Cavallers, on les roses oloroses, feyen botànics afers. On qui manava no ho feya, i la que no, puix tampoc, i en sa famosa epopeya, de forment hi havia poc. Tot era per pura image per de la casta fugir, més tan sols fon embalage, quan se començà a fruir.

I com en este regne no mana, ningú manco qui demana, se va fer un molt famós. un que anava pels racons cobrant tantes subvencions, que el dien: “l’embarassós” Fills cobrava per quaranta, puix com no treballa, canta, en lo seu gran teuladí. i la dòna obri la gàbia, dona igual a Dénia o Xàbia, i ell ya es coneix el camí.

Puix la força per la boca se li va anar a més d’una, i ara és ella qui es sofoca, quan algú ad ella importuna. I sa vella camiseta, ara gasta de bayeta. ***

Una escena de la falla, nos representa les cuites, d’un morellà a Benavites, segons resa en la contalla. Benavites o Castalla, tant ne monta, monta tant, que el Califa, caminant, repetix pel territori, tot el seu vell repertori, que ell ne creu afalagant.

I està trista la princesa, puix la Sexta no li crida, i la vida... ya no és vida si la cosa no està encesa...

“Ai quan yo feya l’estesa a Paquito Camps... i el dia, que els seus trages pagaria, en dos anys a Picassent, i ara l’home, ¡ne té cent! pero lo meu... ¡és follia!”

“Que si a tots vos vullc montó... que si sou lo més que hi ha... que si el “pastiç” valencià és tota una bendició...”

Mentres a un criden “justícia” pel germà subvencionat, a l’atra el cau son mercat,

“perque ella, no és notícia”

El califa té un bessó, que per on va l’acompanya, que en molta gana s’afanya i te fa un audiovisual, que en ocasions es virtual puix no es veu, ne té eixa manya...

I ara puix, sense malícia, en la Taifa tan moderna, així estem... ¿quí nos governa? perque ací l’oposició, és una suposició... ¡ixcà ens vinga una galerna!.

“Ni parlar del peluquí...”,

diu l’ilustre morellà, que s’indigna si un chalà, de son germanet fa mal juí. Puix se diu que el molt pillí, va cobrar-ne subvencions, algunes a redolons, tan sols per ser un atre “Puig” i Chimet ne du l’enuig, que trau sols... en ocasions.

A una Taifa és el visir, qui de sempre és qui conspira, el que busca i que regira, pel Califa substituir... ¿pero ací...? es pot intuir, que al visir ni se l’espera, estarà per l’albufera, o en Polonia en la Colau per vore si algun bambau encà em creu... “¡res ya és com era...!”

I a qui ho diu, solta un: “feixiste” o també, “¡vosté és peper!” (que se veu fon un femer que deixà algun atre artiste...) I és que hui dir-te “¡fei-chiste!” és costum molt arrelada, quan lo dit sembla no agrada, i atre ens clava eixos paissos perque ne té compromissos i eres tu el de la favada...

Quan manava atre Califa, el peper, per a més senyes, una camiseta i grenyes, cridaven a l’enganyifa. Tant pel preu de la catifa, o atres coses aclarir, eixa era la “Visir”, fent-ne la seua faena: plorar com na Magdalena, pel califat conseguir.

Mentres tant tens la que mana, que ya no va en camiseta, ara sembla apuradeta, perque se’l crida i demana. I la veus cada semana, en la mirada perduda, perque té cada moguda...:

¿Pero ara? ¡Alà m’ampare! que en la Taifa valenciana, ni qui nos governa mana, ni ningú es fica en sa mare. Així que, volgut confrare, l’aconselle que a remull se pose, i si té un antull, viva en pau en sa parella, i si té alguna querella, all i aigua, i clar... molt d’ull.

“que si a “l’ex” se li condena, que la dependència es frena puix la caixa està fotuda....”

I recolze a este poeta, perque cobre una pesseta.

****

LES TAIFES ECONÒMIQUES... ¿QUI SOBREVIU EN CORDURA QUAN ARRIBA LA FACTURA?.

Se reunixen en les juntes, de despaigs en seus jagants, i tot allò que et barruntes, de quins son, no cal que apuntes, els coneixen els votants.

En la Taifa de fa uns dies, no podem ni alçar el cap. no havien prou agonies, i ara va i li toca al pap.

Els que al califat manaven, quan ne deixen de manar, sembla que a tots esperaven, per doblar el que cobraven, i a la empresa així a...judar.

Ya no és eixa pandèmia que la Taifa va patir, ara un atra epidèmia, és la que nos fa sofrir. Puix la llum i sa factura i l’aigua en el seu rebut, van a ser eixa tortura que ne té al pobret fotut.

I ni Jeque, Emir, ni gaites, tots ací ballen el son, i ya dic, no cal que guaites, perque tu et duràs les traites, i ells, pobrets, a fruir del món.

No te dic res del gas-oli, perque això ya és més normal, que en els teus ous fa all i oli, ¡i arromanga’t el camal…!

Si del petròleu parlàrem... som un califat.. badat, puix taronges exportàrem, cent mil coches fabricàrem més d’això... ni en el relat.

Que entre quatre es repartix, el negoci i ¿quí ho patix?

I ni l’emir de Russafa, ni el sultà del Cabanyal, com el petròleu no embafa, en tant diners que t’esclafa, se te riuen, és normal.

*** Esta escena que comente vos confirme, té delit, i es mereix que hui rebente la cadira on aposente, el cul més d’un malparit.

I ara puja i tot s’afona, ara baixa i tots follets, i nos tenen fent la mona, puix en ells ningú raona, i a pagar... en “dol...orets”.

Cert és que tot hui és negoci, i una empresa busca els guanys, pero cal ser molt beoci, per ad este sacerdoci. si no creus en els apanys.

Puja el preu de la tomata, i el llobarro està més car, veus el preu i te remata, i el cos se te desbarata, no pujant qui deu pujar .

I com sembla que al que mana, que ya es sap, no ne fa res, sol l’importa sa banana, i per tu sols sent desgana, i ad ell “plim”, ¿que no és palés?

I si un dia Marieta, que ya veus si això és estrany vol tastar la pardaleta... ya te veig de pastilleta, puix com és un dia a l’any...

Ara li toca a la llum que ne porta un any de glòria, i en el mínim de consum la banyà sense barum té més d’una trayectòria.

I és que en la Taifa europea, o millor en la mundial, hui qui mana és la riquea, i els demés en sa simplea, lo patim per l’engonal.

I es despachen la querella dient que és culpa del gas, i no saps si t’aconsella no comprar més Malavella, o els que es tira Satanàs.

I a tragar en la tarifa, mentres ells, van en catifa.

***

LES TAIFES FALLERES... A LES FALLES ÉS VISIR, QUI AL CALIFA VA APLAUDIR.

Puix quan ne manen molts, com ya be dia, ací a la taifa es monta un girigall, i allò que ne potser una alegria, resulta ser sinònim de torpall.

En el nostre califat, res nos falta, hi ha de tot, és normal puix, que al relat, trobeu més d’un escarot.

I al pobre del visir, que també té lo seu, la gent posa a parir, com poc en arameu.

I no sé si és una errata lo que ací vos vaig contar, puix se veu com cosa innata, si ne vols poder plantar.

I eixa és la nostra taifa, la fallera, que es pot i encara més, embolicar, com tots dret ne tenim, a la gallera, entrà qui no té idea i va opinar.

Lo del premi ya paciència, que hi han pocs i ne som molts, comença en la reverència, i vorem si algú dels “solts...” I és que en la taifa fallera, a qui la gorra li cau, és lo més, quan du granera, ¡i no passa de bambau! Això si, com tito real, presumix... de ser normal.

Puix des de la barrera se toreja molt be, i si és des de ma ouera, millor, “perque yo ho sé...” Al fi i al cap tan sols és una festa, que nos fa batre el cor, als valencians, i dona igual la taifa, si esta o esta, i que ens deixen en pau alguns chalans. I en l’esceneta es veu, un grup de gent manant, en lo seu esme breu, i a la gent badallant.

*** En la taifa fallera, diu qui sap, que el President pareix que és el sultà, mes ell per a llevar-se un maldecap, a un visir el treball, l’encarregà. I és este qui organisa, tot lo que es té que fer, i el soroll minimisa, com fa un bon escuder.

I des del seu balcó, somriu qui mana, puix mentres discutixen, tot va be, “s’ha quedat bona nit...”i ad ell s’ofrena, una copa de vi, un puret... i un té.

I clar dona la cara, el tul, l’esquena, per que la rebelia no se’n alce, i fins carrega sacs, si se l’ordena, per donar a la festa més “realce”.

Tot està molt tranquil, encà que sone a estesa, puix este vodevil, manté a la gent espessa.

I perque tot no pot se busca uns ajudants, que els toca fer de tot, i ser molt dialogants...

Puix per més alt que me cride, yo “¡la falta...!”, hui t’envide. ***

I encara que es treballa i molt, algú l’agrada, i més... això que es diu”manar”, i quan son molts qui manen, Belcebú, s’encarrega de fer a tots rabiar. D’ahí lo de la gorra que alguns duen calà, alguns van a la porra, i atres a fer la m...

UNA TAIFA... ÉS UNA TAIFA. QUAN UN CONTE ESTÀ CONTAT, ÉS QUE LA NIT, S’HA ACABAT. Com en les mil i una nit esta historia tan moruna, s’ha somiat, i un cor l’ha escrit com be saps, davant la lluna. I lo cert és que Selene, m’ha sabut, i be, inspirar desijant que no m’esmene, molta gent a l’acabar. Una taifa, és lo que és, molt soroll... i poc forment, on resulta ser palés que no és molt atraent. I ara que vos he explicat cada escena sols me falta, despedir-me del relat, en un ¡gràcies!, se resalta. Puix com he dit i és palés com tornar a casa... res. *** El nostre regne tan particular, ne té una festa que no té ningú, i ya se pot debatre, es pot parlar, mes és millor lo seu, per cadascú. I en la taifa si fora per manar, qui sempre al fi lo fa, n’és Belcebú, ¡els llests ya podeu l’aigua garbellar! que qui no desdejuna està en dejú. Punt i final li pose ad una història, que en romancera rima he fet contalla, en la certea que té una falòria. Espere que se’n alce faramalla, i que a tots se nos quede en la memòria, que això no és una taifa... és una falla. Perque per més que cride tot lo món. m’han dit que ací qui mana... es diu Ramón. **** FI.

les fulles de llorer i brillants

La corona de fulles de llorer s’entregava en l’antiga Grècia i Roma com recompensa a aquelles persones que aconseguien grans mèrits, des de poetes, artistes o guerrers. Aquesta corona s’ha mantingut com a símbol de la victòria fins als nostres dies, i destaca el seu ús heràldic, que sempre simbolitza la victòria. Contemporàniament significa la persona que ha aconseguit complir i superar les exigències d’educació i cultura. Segons la mitologia grega, Apol·lo va perseguir a Dafne enamorat i aquesta que no sentia el mateix va fugir, fins que el seu pare el déu Ladón en efecte d’ajudar-la la va convertir en un arbre de llorer. Quan Apol·lo va arribar a Dafne es va abraçar a ella convertida ja en arbre i va dir: «Com que no pots ser la meua dona, seràs el meu arbre predilecte i les teues fulles, sempre verdes, coronaran els caps de les gents en senyal de victòria». Tenim la gran sort que la nostra falla ja compta amb la major distinció atorgada per JCF, el Buñol d’or i brillants amb fulles de llorer.

DISTINTIU 43

PROGRAMA DE FESTEJOS Dissabte 26 de Febrer 17:00h Cabalcada disfrassos de la Agrupaciò Mercat de Jesús 20:00h Sopar de Gala de la nostra comissió infantil al nostre Casal. Després del sopar entrega de recompenses otorgades per Junta Central Fallera als nostres xiquets i fi de festa. Diumenge 27 de Febrer 14:00h Sopar de cabasset a la falla i després a les 16:30h concentració per anar a la tradicional acte de la Cridà acompanyant als nostres representants Dália, Marcos, María i Ramón. Divendres 04 de març A les 20:00h Presentació del nostre Llibret Faller al Casal, al finalitzar s’oferirà un Vi d’ Honor. Dissabte 05 de març A les 11:00h Tradicional Arreplegà per tot el barri, demanarem el suport dels comerços i veïns del barri. A les 21:00h Sopar de Confraternitat Fallera de la nostra Comissió al nostre ‘Nou Palau Faller’. Després acte de reconeixement als Fallers d’Honor, entrega de recompenses de Junta Central Fallera, i ball. Diumenge 06 de març A les 10:30h Tradicional partit de ‘Solter@s contra Casad@s’. Després a les 14:00h repondrem forçes amb el dinar al casal del famós ‘Arroz de la Pampa’ A les 16:00h Començaran els campionats de truc, parxis i dominó eliminatoris. Divendres 11 de març A les 21:00h sopar de cabasset al casal, i a les 23:00h Última Junta General de l’ exercici. Dissabte 12 de març Matinal infantil organitzada per la Delegació d’infantils, a les 11:30h ‘Castells Unflables’ i jocs per als infantils.

A les 12:00h farem un quinto i tapa A les 20:00h Passacarrer Nocturn per a arreplegar als nostres Presidents Marcos i Ramón, acompanyats per la colla de tabal i dolçaina ‘Emilio Calvo’ A les 21:30h Sopar al nostre casal A les 23:00h Tradicional acte d’Exaltació dels nostres Presidents Marcos i Ramón i de tota la Comissió Masculina. L’acte finalitzará amb un fi de festa organitzat per la Delegació Femenina. Diumenge 13 de març A les 14:00h Paelles per a tota la Comissió oferides pel nostre president infantil Marcos Calvo López. A les 18:00h Tradicional Passacarrer festiu per tota la demarcació. Dilluns 14 de març A les 18:00h concentració a la nostra falla de tots els infantils per acompanyar a Dália i Marcos a per el Ninot infantil al Mercat de Jesús. A les 19:30h Exibició del Playback realitzat pels nostres infantils. A les 21:00h Sopar de la Plantà infantil oferida per la nostra Fallera Major Infantil Dália Lozano Llacer. A les 23:00h Ruta del Bus fallero per totes les falles de la secció especial de Valencia. Dimarts 15 de març A les 08:00h Plantà de la Falla Infantil, esperarem junts al jurat amb molta il.lusió. A les 09:00h Esmorçar per a tots els infantils oferit per el nostre president infantil Marcos. A les 17:30h Gran Xocolatà oferida per la nostra Fallera Major Infantil Dália. A les 18:00h concentració a la nostra falla de tota la comissió major per acompanyar a María i Ramón a per el Ninot major al Mercat de Jesús. Mentrestant els nostres infantils gaudirán d’un Scape Room organitzat pels nostres cadets de la falla. A les 21:30h Sopar de la Plantà de cabasset. Pastes i mistela oferides per la nostra Fallera Major María.

A les 23:00h Plantà de la Falla. Necessitarem l’ajuda de tots els fallers i falleres. Després discomóvil. Dimecres 16 de març A les 08:00h Esperarem junts al jurat de la Falla Gran amb molta il.lusió. A les 12:30h Quinto i tapa. A les 14:00h Menjar organitzat per la delegación de festejos per a tots els fallers i falleres, tradicional ‘Gaspatxo Manxec’ en memoria del nostre faller Antolin Tárraga. A les 16:00h eixida de la Comissió Infantil a la Plaça de l’Ajuntament per a arreplegar el premi de la seua falla i/o Llibret. A les 20:30h començarà el tradicional ‘Concurs de Paelles’. Al voltant de les 22:00h soparem en el casal i de seguida sabrem la Paella guanyadora del concurs. A les 23:30h Gran Orquesta Tributo. Dijous 17 de març A les 10:30h eixida de la Comissió Major a la Plaça de l’Ajuntament per arreplegar el premi de la seua Falla i/o Llibret. A les 14:00h Sopar a la falla, Arrós amb caldereta de corder i macarronà infantil A les 19:30h Concentració de tota la Comissió per a preparar l’ eixida de l’ Ofrena de Flors a la nostra patrona la Mare de Déu dels Desamparats. Divendres 18 de març A les 09:00h Esmorçar oferit per la nostra Fallera Major María Collado Luzzy. A les 12:00h Tradicional passacarrer per la demarcació. A les 13:30h Botellà organitzada per la Delegació d’ infantils. A les 14:00h Dinar al casal organitzat per la Delegació de festejos ‘Arrós amb fressols i nabs’ i ‘arrós al forn’ per als infas. A les 19:00h arribada del tradicional Tren Faller a l’ estació de Joanquin Sorolla. Els rebran les nostres Falleres Majors i Presidents, així com les autoritats més representatives i tots junts anirem al nostre barri. A les 21:30h Sopar al casal organitzat per la Delegació de festejos ‘embotit’

A les 23:30h Gran Orquesta.

Dissabte 19 de març A les 09:00h últim esmorçar oferit per el nostre president Ramón Mas Jaramillo. A les 11:30h anirem a arreplegar a les nostres Falleres Majors Dália i María per anar a la missa de Sant Josep a la parroquia de Santa Teresa. A l’ Eixida farem un Passacarrer per la nostra demarcació. Al arribar farem la imposició de corbatins de les nostres Falleres Majors als nostres estandarts. A les 14:00h gran Mascletà disparada per la Pirotècnia Turís. A les 14:00h Menjar oferit per la nostra Fallera Major María Collado Luzzy. A les 16:00h en acabant de dinar entrega dels Campionats de les Falles 2022. A les 18:00h Gran Xocolatà oferida per la nostra Fallera Major Infantil Dália Lozano Llacer. A les 18:30h Globotà organitzada per la Delegació d’ infantils. A les 19:00h Passacarrer de despedida per tots els carrers de la nostra demarcació. A les 20:00h Cremà de la Falla Infantil realitzada per la nostra Fallera Major Infantil Dália Lozano Llacer i el nostre president infantil Marcos Calvo López. A les 21:00h Últim Sopar de cabasset al casal. A les 22:00h Cremà de la Falla realitzada per la nostra Fallera Major María Collado Luzzy i el nostre President Ramón Mas Jaramillo. Al finalitzar la Cremà despedirem les Falles 2022 brindant tots junts per la millor festa del món. Dissabte 26 de març A les 09:30h concentració al casal per a anar a celebrar tots junts el tradicional ‘San Josete’ *Tots els horaris están subjectes als canvis de la nostra comissió o de JCF. Se informarà per tots els medis de comunicaciò d’aquestos canvis. Gràcies per la vostra comprensió.*

IMATGES PER AL RECORD

index Saluda del president infantil Poesía a la nostra Fallera Major Infantil Paraules de la nostra Fallera Major Infantil La comissió masculina infantil La cort d’ honor infantil Cort d’honor de la FMIV 2022 El monument infantil Imatges per al record Jocs infantils Els nostres anunciants

52 55 56 58 59 60 62 69 72 74

saluda del president infantil Hola a tots, fallers, falleres, amics i familiars, la majoria ja en coneixeu, però per si de cas, em diuen Marcos. Tinc l’orgull d’agafar el càrrec com a vostre President Infantil 2022. I dic orgull perquè tinc la sort de seguir el camí que va començar fa uns anys el meu germà Raúl, i ara seré jo, qui acompanyat dels seus representants, gaudiré d’un somni que enguany es fa realitat. Per aquesta raó, aquest any està sent inoblidable, junt els meus representants Dalia, Maria i Ramon i sense oblidar-me de la meua comissió. Encara que seguim vivint d’una manera diferent les falles, voldria donar les gràcies a totes les persones que componen aquesta comissió, però en especial a la Junta Directiva que treballa per a que tots puguem gaudir de la nostra festa. He d’agrair als meus pares, Mari i Raúl i sobretot a la meua iaia Vero, per aguantar tots aquestes anys de pdresidencies, tant del meu germà, com de la meua, perquè tot açò haja pogut dur-se a terme gràcies a l’esforç que han fet per mi durant aquest exercici faller i també agrair al reste de la meua família per acompanyar-me en tot moment. I com no, a tu Raúl. Vos vuic molt. Per acabar, vull dirigir-me a vosaltres, xiquets i xiquetes de la comissió. Espere poder representar-vos com vos mereixeu i compartir molts moments de festa fallera i germanor. Vos convide a crear un record inoblidable que quede dins del nostre cor. Fallers de Costa i Borràs Agustina de Aragò i Santander, de tot cor, junts molem més. Vixca València, Vixquen les falles i Vixca la falla Costa i Borràs Agustina de Aragò i Santander. El vostre president, MARCOS CALVO LOPEZ.

IL.LUSIÓ 52

el xuplo´

El xupló és el símbol de la innocència i de la infància, i esque els nostres infantils, tenen el seu propi escut al qual se li ha afegit aquest element característic. Els xiquets són el futur de la nostra festa, ells seran els qui aprenguen les nostres tradicions i les conserven en el temps. Elles i ells seran les nostres Falleres Majors, les nostres presidentes i presidents, els nostres directius i la nostra comissió. A les vostres mans està el seguir creïent a les nostres arrels i el seguir transmetent la il·lusió i l’orgull de la nostra festa per a les properes generacions.

INNOCÈNCIA 54

Dàlia Fallera Major Infantil Podria dedicar-te una poesía, la més bella que mai hauràs sentit, podría ací contar-te l’alegria, d’un cor, el meu, que se me’n ix del pit. Podria hui explicar la fantasia, que una roseta del verger florit, està hui fent que torne la follia, a un barri que fa un temps, està contrit… Podria dir-li al vent, ma dolça flor, primor de la primor, més falaguera, que el teu somriure va robar-me el cor, i que faràs tornar la primavera, en eixa bledania, que és pur or, puix eres Dàlia, amor, nostra senyera. **** Enric Vicent Almero i Zanón.

paraules de la nostra fallera major infantil Hola a tots i a totes. Em diuen Dalia. Tinc 10 anys acabats de complir i estudie Quart de Primària en el col·legi Concha Espina, a València. Soc fallera des que vaig nàixer, ja que els meus pares amb tan sols dos mesos em van apuntar i vaig acabar eixint fins i tot en l’ofrena amb tan pocs mesos de vida, i és un orgull poder representar a tota la meua comissió en aquest any 2022. Les circumstàncies han fet que vérem retardades les nostres falles en dues ocasions, però estic segura que aquesta vegada serà la definitiva i la més especial. Han sigut dos anys molt difícils, però amb el suport de la comissió ha sigut molt més fàcil suportar la situació. Em va costar molt prendre la decisió de ser l’FMI, però ara mateix tinc clar que vaig prendre la decisió correcta malgrat les circumstàncies, i que el meu llegat com a fallera major infantil de la falla Costa i Borrás serà inoblidable. El que més m’agrada de les falles és la plantá de la falla infantil, ja que m’agrada molt l’ambient que es genera i com els xiquets col·laborem, sobretot amb el meu germà Liam, que sempre acabem ajudant l’avi Paco a deixar la falla a punt. Vull fer un especial menció a la Delegació d’Infantils, ja que treballen moltíssim durant tot l’any perquè els xiquets tinguem una gran diversitat d’activitats i puguem gaudir d’igual manera que els majors, i fins i tot més. L’atenció i el tracte és immillorable, i em sent molt orgullosa de poder ser de la comissió i poder gaudir de tot el que fan. Han sigut dos anys molt difícils, però puc dir que em sent super feliç de continuar representant a aquesta comissió i que no hagen deixat de comptar amb mi en cap moment. Em sent molt querida per tots els components i fem un gran equip. Donar les gràcies especialment a Maria, Ramón i a Marcos, soc molt feliç al vostre costat i estic segura que passarem unes falles inoblidables, especials i increïbles els 4 junts. Visca la Falla Costa i Borrás, i només espere unes felices falles 2022 per a tots. Amb afecte, de la vostra fallera major infantil, Dalia Lozano Llácer.

DOLÇOR 56

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL PRESIDENT INFANTIL MARCOS CALVO LÓPEZ

Marc Altur Delgado Raúl Calvo López Jorge Navalon Castillo Joel Quiros López Santos Ugidos Oliver Carlos Pérez Luna Marc Palazon Agustí - Distintiu d’ or Mario Cuadros Martínez - Distintiu d’ or Daniel Danvila Espinosa - Distintiu d’ or Álvaro Collados Muñoz De Morales - Distintiu d’ or Leo Quiros López - Distintiu d’ or Joel López Quesada - Distintiu d’ or Edgar Diaz Casas Hugo Pérez Ferrá Iván Ramirez Ballesteros Liam Lozano Llácer Erik Fajardo Villena Rubén Ramirez Ballesteros Hernán García Pérez Alejandro García Oliver - Distintiu d’ argent Lucas Ricart Mateo Pau Soriano López Alejandro Romero Leal Marc Comas Cuadros Lucas García Salvador Rubén Cuadros Benedicto Álex Mas Miguel Adrián Cuadros Forriols Martí Soriano López Víctor Checa Vinuesa

FUTUR 58

CORT D’ HONOR INFANTIL FALLERA MAJOR INFANTIL DÁLIA LOZANO

LLÁCER

Sara Sellés Gutiérrez Verónica Danvila Espinosa Alicia Giménez Ricart África Mompó Crespi - Distintiu d’ or Alma Yagües Renovell - Distintiu d’ or Daniela Fernández Gómez Alejandra Mora Aledón - Distintiu d’ or Lidia Romero Leal Valeria Mora Aledón Lucía Cuadros Martínez Leyre García Martínez Jimena Mompó Crespi Paula García Salvador Aitana Serrano Torres Martina Castillo Salazar Sara Grau Ruiz Lucia Grau Ruiz Vega Yagües Renovell Sofía Martínez García - Distintiu d’ argent Lydia Giménez Ricart - Distintiu d’ argent Vega Tarrago Buceta - Distintiu d’ argent Aitana Bosca Esteban Sofia Ricart Mateo Raquel Osma Martínez Aitana Osma Martínez María Comas Cuadros Melany Rendon Santos Valentina Espinosa Hervás

SARA SELLÉS GUTIÉRREZ

CORT D’HONOR DE LA FMIV 2022 I de sobte, escoltes el teu nom i camines com surant en un núvol. Plores i somrius, busques el calor dels que estan sempre recolzant-te, que et miren amb la mateixa il·lusió amb la que tu els mires a ells, perquè, no ho pots creure, però SI, Sara, has aconseguit arribar al més alt del món de les falles, eixe que recorre les teues venes des que tens ús de raó. Et despertes i preguntes si tot ha sigut real o ho has somiat. Penses en tot el que vas a viure, però, mai imaginaràs el moltíssim que t’espera, l’altra familia que aneu a formar i que fa unes hores, casi ni vos coneixieu. Son tantíssims els sentiments, que costa fer-se a la idea que, com diu la teua mami, els somnis, es fan realitat. Casualitat o destí quehagen passat exactament 15 anys des que ens va tocar la vareta. Preciòs número apodat la niña bonita. Viuràs des de dins i sense perdre’t cap detall, la grandíssima festa de les falles, que, com tot a la vida, tindrà moments bonics i aborrits, inimaginables i tristos, però sempre únics i irrepetibles. Quedat sempre amb la part bona de cada un d’ells, perquè pasen els anys que pasen, veuràs com els recordes amb un grandíssim somriure. Llueix amb el màxim orgul la banba que t’otorgarà la ciutat de València perquè, és teua i solament teua. Te l’has guanyada i això, mai, ningú t’ho llevarà, sempre formaràs part de la història de València. I com en tots els somnis, despertaràs, i tornaràs al casal on la teua altra familia, eixa que t’ha vist naixer i ha compartit amb tu minut a minut eixa bonica il·lusió, estarem esperant-te amb els braços oberts, per a que continues gaudins de la millor festa del món, LES FALLES! Gràcies a tu i a la teua familia per deixar-nos somiar amb vosaltres i haver portat el nom de la nostra falla, novament, al més alt. Patricia Crespi Garcia

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL ARTISTA: FERNANDO LÓPEZ CABANYERO

EL GREMI DE LLÈPOLS i SUCRERS EN EL PATIMENT DELS DENTISTES DEL BARRI PRESENTEN:

“SHARKARA”

Una història més dolça que la mel. **** PASTADA i FENYGUDA AL SEU PLAER PER: ENRIC VICENT ALMERO i ZANÓN PASTICER AFICIONAT

NO VULLC QUE... ABANS DE L’EXPLICACIÓ CAL FER UN TOC D’ATENCIÓ.

Quan vaig i pregunte el lema: és “Sharkara”, i el dilema, és quan en to un tant distés, me diuen: “Canya de sucre” ¡jolin! i quan m’involucre, resulta que és “javanés”.

¡Ai chiquet!, ya veus, chiqueta, en menuda papereta ya me veig en començar. Puix sent un llépol de talla, me trobe que la contalla, parlarà del dolç tastar.

¿Javanés? Deu ser de Java, es dir-lo i em cau la bava, che, ¡si això és el paraís! certament, ¡això és la canya!, i si el traductor no enganya, ¡eixa terra és un pastiç!

I mira que ya avisava, que del sucre yo passava, perque mira que em conec. I l’artiste va i m’envia una falla de follia... ¡collinses en el meu prec!

Esperant que no me puge el sucre i que no s’enuge cap de mege, i m’astralege, no cometré ni un ultrage, ni crec que cap s’encorage, i manco m’abastonege.

Cert que en la nostra infantea lo de cuidar l’esveltea, no és que fora tan “vital”, I mentres no te passares, i una pilota semblares, no parava al món tan mal.

I ara ya tot ya explicat, començaré en el relat. +++

Primer foren els dentistes, que a nosatres, optimistes, nos digueren que més no. Puix el sucre nos corcava les dents i clar, nos deixava, al somriure un lleig borró.

UN CARAMEL DE... SI ÉS EL COS, EL COS CENTRAL, MÉS QUE UN DOLÇ, ÉS UN REGAL. En el centre de la falla, se pot vore a un javanés, natural com és palés d’eixa illa d’indonèsia. En l’esquena es veu carrega, el castró que l’acompanya i és que en ell recull la canya, sense descans, ni anestèsia.

I no fon ya tema estètic, puix el fer-se diabètic, ya és un tema de salut. No és el cas de qui vos rima, que si el deixen no escatima, més ne cal ser previngut. Pero cal fer cas als pares, i als meges, així no esvares, i ademés és saludable. Puix menjar sà és lo que toca, el no fer-lo et descoloca, i és un fet més que palpable.

I és que eixe castró és tan gran, que pareix una panera, i en ell de forma certera, la recullen els aldeans. I és que la canya que talla, és per a fer pasticets, per això tots els chiquets, el volien i eren fans.

Retornant a la memòria, és un pasticet de glòria... ¡per la càries i el dolcet! I ¡hala, ves i escriu en gràcia! deu de ser una desgràcia, ser congret ensucradet.

Tant que el diuen de malnom, com a la canya, Shakara, i en cada racó se para, per deixar el seu present. I penseu que no és senzilla, és dura la recollida, tant que a qui lo veu convida, a que se’n ixca corrent.

Més sorprén que de menut, ad ell la mel feya nosa, per ad ell era embafosa, i el pernil està tan ric... Fins que un dia el pessigaren per ser-ne tan “saladet”, i ya veus, en un ratet li va prendre el gust el chic..

Primer te toca tallar-la, en un ganivet dels grans, i prens el tall en les mans, per deixar-lo en el castró. Quan ho plenes, un cavall, el durà al almagasén i allí un bon amic el pren, i el tritura en fruïció.

Pero a Shakara lo veig... ¿cóm diria...? ¡preocupat! puix pareix que l’han furtat un sac ple de pasticets. ¿Qui serà- es diu- i per qué? ¿serà un llépol- clar, pot sero eixos dos manifecers, que no paren, els monets?

Se li estrau el suc i al forn se desseca i ne trau mel, i els cristals d’eixa aiguamel, son els sucres naturals. Pero res es desperdicia puix ací tot s’utilisa, se prepara, se tamisa, i és pels camps i els animals.

I és que son... ¡menuda tropa! divertits, si, i molt curiosos, tan moguts i revoltosos, que a tots nos porten de cap. Això si, com yo m’entere, que son ells... ¡ai, ai, mareta! en els monos faig calceta, ¡i qui me conec, ho sap...!

I en el sucre, el bon Shakara, fa uns pastiços... ¡mamma mia! que fan torne l’alegria a les cases del poblet. El “Klepon”, son favorit, és un dolç que fa en arròs, farcit de sucre i conclòs, en coco ben ralladet.

I mentres busca als choriços, seguirem en més pastiços. ELS ARBRES SON DE... EN LA TERRA DE SHAKARA LA JUNGLA ÉS QUE ÉS RARA, RARA... En busca de fer dolceta la vida dels seus paisans, Shakara, sense descans, fa camí per sa terreta. I lo seu camí n’enceta, per un poble un tant... raret d’eixos que te deixa abstret ya admirant lo seu paisage, i és que ací hi ha un personage, al que falta un... cafenet.

I un postre que es diu “Kolak” que qui ho tasta lo disfruta, en llet de coco i du fruta, com la banana, ¡genial!. Fa unes crepes enrollades... “Dadar Gulung” crec que es diuen, que al dir-lo tots se me riuen, més si ho tasten... ¡és total!. ¿i un “Gethuk” ? vinga, ya pare perque me caurà la bava... a vore per on estava... ¡ah si!, explicant la falleta. Com vos dia al cos central, nostre enorme pasticer, nos mostrarà eixe bon fer, fent-la de lo més dolceta.

A una peli molt antiga, eixia un sabi... tocat, que en el “perolet” badat, montava una barballiga.

I consistia l’intriga -que era tot un desacatoen jugar a Don Potato, en els pobrets animals, posant-ne nas als pardals, o grans orelles a un pato.

Mes tornant ad el relat, sorprén tal “tocata i fuga”, ¿va assentat a una tortuga? ¡no dirà que està cansat! Shakara, va acompanyat, o millor dit va sobre ella, d’una gran tortuga vella, ¡com si fora en patinet! en la que es veu el “chiquet” mai va tindre una querella.

A una vaca, la careta, hi ha que ser-ne molt bojoni del porquet de Sant Antoni, ¿i els pernils?, ¡quina historieta! A una girafa curiosa com si fos qualsevol cosa li posa d’un elefant, ¡la trompa i ell tan campant! no direu que no fa nosa... I al final fon tal l’empastre, que ne montà eixe pillastre que acabà pijor que mal. I hui al nostre cadafal això si en molta més gràcia, l’artiste tirant d’audàcia, fa que pengen a poalades, frutes si, pero... rosades, i no siga una falàcia. Neules farcides, a manta, de chocolate i farina, fruta de la que “adoquina”, d’Aragó, ¡que a mí m’encanta! Chiclets en sabor a Fanta, bastonets de caramel, uns quants pasticets de cel, bombons a la babalà, i en nadal, fins massapà, tot ben refregat... en mel. Mes tranquils, que això és la falla, i no cal que me despiste, no me lligga algun dentiste, i gràcia li faça poca... Puix des d’ací se convoca, a del sucre no abusar, que a les dents les fas passar, uns moments més que fotuts, així que majors, menuts, si vos voleu aprimar...

Puix la tortuga lo mira, alçant llentament el cap, i somriu com bon calap, al que en ella va en cadira. I és que al pasticer admira, no t’imagines ni quant, i no pel port elegant, que no té el bo de Sharkara, és que lo mira, se para, i acaben, com no...¡sopant!. I si troben regalícia, ¡això ya és una delícia!. +++ EN BUSCA DE LA GOMINOLA PERDUDA. COM SI FORA INDIANA JONES... -L’AVENTURA ÉS DE LES BONES-. En tota sa audàcia, i alguna acrobàcia, buscà en pertinàcia, nostre pasticer, Se conta que un vell, -un lleig bavastellli prengué el cabell, fent-ne d’agorer. Per unes monedes, formage i dos bledes, després de les quedes, un pla el va donar, on ell trobaria tesors de follia,

“perque ell no podia i... s’anava a marchar”.

Li diu senyalava, el lloc, que amagava, allò que enchisava a tot lo món sancer, i ell, com no s’arruga donà una lletuga a sa gran tortuga, i marchà volander.

Mes eixa aventura també l’assegura, seria molt dura, per la competència. Puix eixe tesor, en tant buscador a molts dona por, per tanta apetència.

Perdó si la masmarruga, l’he tret que, volia parlar, -mentres dona a la tortuga la fulla d’una lletuga, per si el tira a mossegar-

Gent de tot lo món, sols o a l’alamón, no vol ser segon, i trobar la joya, Qué és la més buscada, la més desijada la que a tots agrada, i clar, se comboya.

Com pasticer tinc que dir-li, que li vaig fer un regal, per això vaig oferir-li, per que al món puga endolcir-li, ¡sucres de lo més frugal! No sé sí vosté té idea, de com treballa un donyet, son els reis de la dolcea, puix lo fan en tal destrea, que qui ho tasta es queda abstret.

Com era de nit, pres de tal convit, va tindre delit, que yo no ho mirara. Al fer-se de dia, la cosa canvia, ¿és esme o follia? i el boli s’esvara...

En el bosc, front de ma casa, dins d’un om, el més jagant, al costat d’una replaça, ixen per una rabaça, i els pots vore treballant.

¿I la gent tremola, -dieu-me taibola¡una gominola! que això si, és jagant. Sharkara s’empana... ¡ya veus, com Indiana!, va dir en desgana, ¡és tan ilusionant...!

I en la mel de les abelles, i el sucre que té la canya, fabriquen a correntelles, rapidíssim com centelles, i este vell, hui no t’enganya.

I va en eixe pla d’ací cap allà, com de replegà, buscant... ¡paparruches!, i el pla, i la llegenda duïa en la senda ¡on toca! a una tenda on se venen

I per ser tan bo, com eres, i ells ne son els meus amics, vullc que en els donyets cooperes, i eixes joyes falagueres, disfruten chiques i chics.

chuches.

¿I sabeu allí qui estava? el vellet... que l’esperava.

Sharkara per més que el mira, no sap ya si creure o no, i encara semble mentira, cap la tortuga es gira, li somriu i diu que bo.

+++ LA RUTA DE LES LLEPOLIES. I CLAR QUAN VEU AL VELLET, SE MONTÀ UN BON CANYARET...

De nit al bosc de camí, van els tres buscant-ne l’om, i el seu port més que diví, els diu que eixe és son destí, on se’ls apareix un gnom.

¡Caram, el senyor Sharkara quan de bo hui per ací! i el “senyor” ne trau la vara, i si un dels presents no ho para, ¡Alà ampare al beduí!

¿I el donyet...? ¡menuda traca! -lo de “menuda...” és normali en el to d’una maraca, al cervell te lo machaca, en sa agudea vocal. I tots junts, ¡quina passada! van vore lo seu treball i ho tastaren... l’embafada, va ser sempre recordada, i es canta en algun rondall. Des d’eixe moment, chiqueta, i que ho sàpien els chiquets, tot el dolç d’una festeta té eixa menuda joyeta en que enchisen els donyets. I encà algú diga que no, des d’eixe dia, és així, complim en la tradició de posar dins d’un roscó un donyet prim i diví. Si, que és una figureta, mes Shakara et pot contar ben segur eixa historieta, com també la tortugueta, si ne sabera parlar... i si és el seu chocolate... ¡ai!, això... ¡ya és un dislate! +++ TORNAR A CASA, TORNAR... SHAKARA TORNA AL POBLET, ON SE ESTÀ MILLOR, CHIQUET. No dic que no és fantàstic viajar, dependre de cultures, i en la gent, i així lo que ne tens, pots valorar. Per cadascú sa terra, és més lluent, no té comparació, igual que yo, entre atres coses perque és... diferent. Puix eixe és el motiu, me pense yo, que fart de tant viage, hui Shakara, va tornar al seu llar, en conclusió.

I no és que viajar, no l’agradara, segur que de festeta s’està be, més fins a la tortuga troba rara... I és eixe sentiment, el seu alé, qui des de la distància sempre et crida, i no costa explicar-lo, és l’abecé. Estan papà i mamà, i això convida, a buscar eixe abraç de ver amor, estan els teus germans, està... la vida. La terra, està la brisa, el seu olor que banya l’aire, el mar, l’aroma a nafa, està eixe cel tan blau, en son color...

Shakara, ya està al poble i res l’embafa, i tots ad ell saluden, i ell se gira... i beu dels cinc sentits, pero en garrafa.

Al teu poble és igual per on se mira, és que és teu i lo teu, al comparar fins l’aigua és aiguamel, quan se respira, i això, volgut chiquet no es va oblidar. +++ I COM ÉS PASTIS TASTAT... SHAKARA ENS FARÀ UN PASTIÇ, PER A FER UN MÓN FELIÇ. Espere que ningú s’haja embafat, en tant de dolç que té nostra falleta, i mira que avisí des de bestreta, sabent el sucre que ne té el relat. Ara és conte contat, pastiç tastat, i toca sols fruir del que ara enceta, que son les falles on la maixquereta, tan sols siga un recort d’un lleig passat. Toca puix donar gràcies a una falla, que en mi va confiar l’explicació, i a tots vullc dedicar-vos la contalla. Espere que resone esta rondalla, i que el jurat estime en conclusió este pastiç i ad ell done medalla. Tornar a casa és per mi eixa flor, que mai se va a semar, a lo meu cor.

+++ FI

IMATGES PER AL RECORD

jocs infantils

Troba les 7 diferencies de la nostra falla

Sopa de Lletres

TABAL PEINETA PASACALLE DESPERTA FALLAS MARZO OFRENDA CREMA PETARDO MASCLETA FLORES MUSICA

#TORNEM