Llibret 2022 Imagines?

ma

i

gi nes?

llibret falla Oeste 2021

ma

i

gi nes?

Equip de coordinació Edita: Associació Cultural i Festiva Falla Districte Oeste Coordinació: Valentín Alcalà Martínez Correcció: Aina Adam Sellés i departament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Dénia Fotografia: Alba Giner, Adrian Martín i arxiu propi Maquetació: Valentín Alcalà Martínez Impresió: Impremta Paper i Traços Depòsit legal: A27-2018 Llibret en versió digital: www.fallaoeste.com/llibrets Exemplar: Gratuït Crèdits Aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís escrit de l’Associació Cultural i Festiva Falla Districte Oeste de Dénia. Tots els drets reservats.

Participacions en concurs El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular en els llibrets de falles 2022.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de les Lletres Falleres 2022 per potenciar els continguts culturals als llibrets de falla.

Nota L’Associació Cultural i Festiva Falla Districte Oeste de Dénia no és fa responsable, ni comparteix necessàriament, les opinions de les seues col·laboradores i col·laboradors.

con tin guts!

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

La plaça del subconscient per Borja Molina Pròleg per Espe Cheli Portada per Mónica Collado Fallera Major 2020/22 President 2020/22 Falla Gran 2020/22 Fallera Major Infantil 2020/22 President Infantil 2020/22 Falla Infantil 2020/22 Comissió 2020/22 El guardià dels records per Borja Molina Falleres Majors de Dénia 2022 Presentacions... o no! per Raul Reig Futurflama per Maria Fuster Falles sense premis ni comptetència? per Angel Romero És imaginació la igualtat? per Tania Carrió El Somni de les flames” per Miriam Lozano Pots llevar-me tot, però deixa’m Dénia, un ninot i dona’m foc per Javier Justo Reflexió pandèmica des de la festa per Juane Cortell Una no ofrena per Borja Molina Falles pandèmiques La reina de les falles per Mónica Pérez Comerços

re

fle xió

Perquè puguem somriure en el combat, obriu son temps, el temps que ha merescut!

Deu-li la vostra mà i la llibertat!

Joan Fuster en “Va morir tan bella”.

Aquest llibret sota el nom de “Imagines?” va nàixer en plena pandèmia, canviant totes les idees inicials de l’equip de llibret i cultura de la comissió, un llibret que ha estat viu fins a l’últim moment del seu tancament editorial on hem tractat d’imaginar, de sobreposar-nos a la situació pandèmica en el món de les falles.

Com deia Joan Fuster “Perquè puguem somriure en el combat”, un combat contra la situació que ens ha tocat viure per necessitat des de les falles, sobreposar-nos, intentar sobreviure, renàixer, tornar a crèixer... podem anomenar-ho com cregam però en aquest llibret volem demostrar que podem imaginar i molt, podem seguir molt vius, anem a seguir molt vius, no anem a aturar-nos i sobretot volem deixar ben clar que a les falles ni una pandèmia les atura.

“Obriu son temps”, mirem cap al futur, reinventem-nos. Redescobrim la nostra festa, apostem per ella, pels seus professionals, artesans, comissions, treballadors i tots els sectors que engloben el món de les falles.

Mirem cap endanvant, i pensem en qué aquesta pandèmia al mon faller ens ha de servir per crèixer, per ser més forts i per seguir endavant. No ens lamentem pel què no hem pogut fer. Pensem què podem i en el que anem a poder fer, perquè les falles no són tres dies, son tota una vida!

01

la Plaça del subconscient Borja Molina [una plaça sense falla]

La nostra plaça, on hem gaudit tants bons moments. Sincerament és inconcebible sense falla en març, igual que no puc imaginar un tren sense raïls.

02

p

ro lèg!

Espe Cheli

Un somriure mirant la mar, un pensament de llibertat, una ona que ja arriba i uns peus a l’arena soterrats. Ací, al meu poble tot ha canviat...

Però encara ens queda imaginar. Ja res és com era però tampoc res ha sigut oblidat. Un somni de color, un somni de soroll i una rialla esclatant.

La llunyania d’aquells records no fan més que obrir l’anhel de fer volar la meua imaginació.

Dénia festiva, alegre, amb color i amb molta estima. Perquè som gent de cel obert, les nostres vides són les que han passat a aquests carrers.

M’imagine amb unes ulleres per a tornar a veure infants i adults donant-li, com sempre, la categoria que cal a aquesta terra. Perquè, què faríem si la música no s’escoltara? Utilitzaríem les mans i peus per a trencar silenci. I sense colors? Tenyiríem amb blau cel i blau mar, amb verd Montgó.

Amb groc del sol i amb taronja de l’arbre més ple d’aquesta fruita. El roig eixiria del fang i la terra sota el castell i el blanc dels núvols; el gris i el negre els he llevat de la imaginació. Imaginar és pensar en les coses que t’agradaria que passaren. Somniar amb ulls oberts i ment activa.

Posar cada pensament en una idea meravellosa d’un món ideal. Si no ho veus possible, com creus que la gent de fora pot imaginar que en tres dies, Dénia s’ompli de monuments tan grans com les cases i els edificis i al cau d’alba del tercer dia desaparéixer baix el foc que tot ho esborra.

Ara ja em creus? Si t’he guanyat, ara ja no hi ha remei, prepara’t per al viatge, agafa aire i para. Què veus? Posa-li una cançó de fons i mira’ns a tots nosaltres anant a una, celebrant vida, celebrant festa i celebrant supervivència. L’esperit de superació de cadascú ens ha fet créixer per valorar el meravellós sentit de reviure moments esplèndids.

Perquè tot el vingut ens ha mostrat una nova realitat, que tot és vàlid si és en unió i que tot val la pena si és alegria. Imagines? Doncs comença a fer-te fotos mentals, ubicació, companyia, activitat i vestuari elegits per tu. Pablo Picasso ens va dir: «Tot el que pugues imaginar és real» i va crear un univers d’obres d’art. Nosaltres, artistes de la nostra vida podem: construir pau, ballar felicitat, escoltar amistat, escriure història, compartir emocions, cantar vida i volar temps.

Imaginar no costa diners, sols pensaments, i ompli cançons, murals, contes, llibrets, falles, dibuixos i tot allò que toca, mai més va enrere. És un plaer obrir la imaginació i oferir-la a tota persona que vulga traspassar la realitat i deixar-se portar on només els somnis poden arribar. Diguem que aquest text és la porta a un univers fantàstic i meravellós.

03

por ta da* Mónica Collado

[La Mirada] La nostra senya d’identitat en temps de pandèmia.

Indicativa dels nostres pensaments, és un llenguatge no verbal qué ens delata.

Tanquem els ulls...

Imaginem i somiem.

Creem un món de fantasia, Un món ple de color, d’alegria, d’emocions i soroll.

Posem-una harmonia...

Ballem al son dels acords i sentim...

Seguim sentint aquest sentiment faller, que segueix viu en la nostra memòria i en els nostres cors.

Perquè som festa, alegria, color, emoció...

Obrim els ulls, perquè la nostra festa segueix viva.

Mostrem amb la nostra mirada el sentiment faller!

Perquè ja no cal somiar...

Fallera Major 20/22

[Tot arriba. Tot passa. 2020]

Maria Jesús Pastor i Calabuig

A totes les falleres. A tots els fallers. A les amigues i amics. A la meua família. I a totes les persones que estimen les falles.

Fa ja més de dos anys començava una de les aventures més esperades de la meua vida, al costat del meu amic, qui m’acompanya des que tinc memòria, i al costat de dos xiquets que s’han convertit en la meua família també.

I encara que la situació que vivim no està sent fàcil per a ningú, no canviaria la meua experiència com a Fallera Major d’aquesta gran falla.

Durant tot aquest temps he gaudit, he rigut i plorat al costat d’una comissió increïble. I sobretot, ara, en un moment tan difícil, sent més que mai el suport de tots.

Gràcies una vegada més a totes les persones que fan possible que continuem sent una falla de bandera. I a totes les persones que treballen i col·laboren amb nosaltres per l’amor a aquesta festa.

Tornarem, i ho farem amb més ganes que mai.

La nostra plaça tornarà a brillar, tornarà a cantar, i abans que ens adonem, tornarà a cremar.

04

2020.

Tot arriba. Tot passa.

Alejandro Salmerón i Ortiz President 20/22

[Tornarem].

Comença el compte enrere. Tornarà això que tot faller i fallera desitja, el temps de cercaviles, ofrenes i plantà, d’olor a pólvora i mascletà.

Ja hem tingut temps suficient per descansar.

Només nosaltres sabem què és gaudir i ballar fins que ix el sol i, malgrat el cansament, sabem que dormir no és la solució. Perquè és la nostra setmana i sabem aprofitar-la al màxim, i tots ens la mereixem. Perquè durant tot un any hem treballat per veure un somni fet realitat.

Fallers, falleres, amics, amigues, família, músics, floristes, perruquers, fotògrafs, indumentaristes, artistes fallers i pirotècnics. Aquesta festa és de tots, des dels més majors fins als més menuts. Una festa que cada any acaba i torna a començar però que MAI desapareixerà. Perquè encara que els temps canvien, el sentiment sempre romandrà.

Donar les gràcies als meus pares per donar-me suport, als meus amics per ajudar-me en tot moment i a la meua família fallera de cor groc per ensenyarme el que és ser faller.

Sense oblidar-me, òbviament, dels tres millors companys d’aventures en aquest magnífic viatge: la meua gran companya de vida i els meus dos (encara que ja no tant) xiquets. Sou el millor regal que aquesta experiència m’ha donat.

05

Clar que tornarem. Arribarà el nostre moment.

Però el que no podem oblidar és que som fallers. Les falles 2020 arribaran i els fallers…

TORNAREM.

El llenguatge de les ones és d’entendre universal

Una falla de Palacio i Serra

l llenguatge e les ones s d’entendre niversal 06

[Imagina un nou llenguatge de les ones...]

Imagina que aquest monument lluita enfront del seu destí, dos anys porta alliberant-se de les nostres flames.

El final si és el 21, pareixerà un poc clandestí, i si és el 22, a molta gent li tremolaran les cames.

Imagina que l’Ajuntament sense avís, canvia el projecte de la remodelació i millora de la nostra plaça.

Tot al mateix nivell va ser la primera opció de l’arquitecte, a banda del calendari, les voreres són la nova amenaça.

Imagina que totes les juntes locals hem de votar per a decidir la millor data.

Si tries “enguany” seràs amic dels professionals, si tries “març” et diran “faller de cubata”.

Imagina que Jaume torna a SALVAR les falles sense eleccions al ser l’únic candidat.

L’últim, Salvador es va enfrontar amb cor i per tal motiu a eixir li han convidat.

Imagina que la vacunació va a tota velocitat i aconsegueix enviar la Covid a l’ostracisme.

Que arribe prompte la benvolguda normalitat, inclòs que Juanjo torne amb el “Xisme”.

Imagina que a una democràcia com l’espanyola pot passar que cada comunitat pense diferent.

També que canvien d’opinió segons l’onada, però és de traca que alguns demanen llibertat.

Imagina que guanyem el primer premi de llibret i que el Departament de Cultura ens valore.

Això de no tindre padrí ens baixa algun puntet i ajuda el fet que al jurat no l’enamore.

Imagina que un enemic menut i invisible passa de ser un refredat a pandèmia mundial.

Guants, gel, mascaretes, psicosi horrible i per no tindre trellat, quasi un estat policial.

Explicació per Jose García de la Reina

Noa Dacosta i Mud Fallera Major Infantil 20/22

[Prepareu-vos].

Aquests anys han estat màgics. Només sé que no puc estar més agraïda a la gent que m’ha donat suport en cada pas que he donat en el meu regnat.

Això és un somni del qual no vull despertar, però tristament algun dia arribarà al seu final. I per acomiadar-me correctament necessite celebrar les meues falles cremant el meu monument, el que em representa com a fallera major infantil de la Falla Oeste. Així que, fallers i falleres, tranquils que tornarem amb els nostres coets, amb les nostres granotes i amb les nostres ganes de començar els tres dies de març més especials de l’any.

Prepareu-vos perquè això encara no ha arribat al seu final.

07

President Infantil 20/22

[Crideu amb mi...]

Julio Ausina i Mut

Són dies tristos, mesos tristos, inclús ha sigut un any trist... Fa massa temps que estem tristos.

Vam veure tallades les nostres ales, apagades les nostres veus, silenciats els nostres carrers.

Qui podia imaginar que un 19 de març no desfilaríem amb orgull i devoció davant la nostra mare? Qui podia pensar que no eixirien al carrer els camions de bombers per ofegar les flames dels nostres monuments i convertir en cendra tot allò pel que hem treballat i lluitat durant un any... És una ferida oberta que hem de tancar i curar perquè la vida continue i tot torne a renàixer.

08

Sí, són dies tristos però, sabeu qué? Tornarem, tornarem amb més força que mai, amb més alegria que mai... Perquè el dia de la llum, del foc, de la música i de la pólvora està prop, jo ho sé i vosaltres també... Així que prompte, molt prompte, eixiran els instruments, eixirà la pólvora, eixiran els trages de valenciana, eixiaran les flors i eixirà l’amor a la nostra festa, a la nostra mare i serem el que hem sigut sempre, una falla amb f de família, amb f de força, amb f de flama... A la fi, eixirà el sol i el blau de cel valencià.

Així que Noa, Pachus, Alex, xicalla... Esteu preparats?

Preparats per a obrir de bat a bat les portelles del nostre casal? Crideu amb mi... Visca Dénia, visquen les falles i visca la Falla Oeste!

Imaginàrium Una falla de Borja Lorente

09

maginàrium

[l’Imaginàrium de una vida pandèmica]

Imaginàrium. Un concepte d’alló més subjectiu.

Un món totalment lliure de lleis, normes i restriccions.

Un espai de llibertat i d’art.

Imaginàrium. Les falles hem de ser-ho.

Des de ben menuts i menudes imaginem.

Ho fem sense límits, sense pensar en el com ni el per què.

Ho fem perqué volem, perquè ens agrada.

I si ho fem a les falles? Imagines?

T’imaginaves una pandèmia?

T’imaginaves anys sense falles?

T’imaginaves que un 13 de març s’acabaren les falles?

Ho hem viscut.

Ho hem patit.

Ho seguim patint.

Perqué?

Fem falles al setembre. Imagines?

Per què no? O per què sí?

Imagines que els fallers deixem morir la nostra festa?

Imagines qué els fallers salvem la nostra festa?

Posats a imaginar, poden esdevindre les dues coses.

Posats a imaginar pot no ocòrrer cap dels dos casos, podem convertir-nos en un col·lecitu immòbil, sense iniciativa, o podem ser tot el contrari.

En les nostres mans ho tenim.

Posats a imaginar, podem imagnar el que vullgam, i molt més.

podem imaginar una societat sense prejudicis, sense jutjar qui som, i qui és el del costat.

Sense fer mal i amb molt de respecte.

Posats a imaginar, podem imaginar amb unes falles crítiques, amb llibertat per poder dir el qué vulguem, amb la comprensió per part del visitant i no amb la pell fina a la que estem acostumats.

Podem imaginar qué no discriminem a la resta, ni per color, ni per pensament, ni per estètica.

Podem imaginar una vida ideal.

Posats a imaginar, per què no?

Imagines una falla en blanc? O de tot un color?

Imagines una gran falla de poc volum?

Imagines unes falles sense artistes?

Imagines unes falles sense igualtat?

Ja ho hem dit, podem imaginar el que vulguem.

Però també ho podem fer, podem mirar endavant, podem reinventar-nos i tornar a nàixer.

Imagines una vida sense falles?

No volem ni imaginar-ho, però ens ha tocat viure una vida pandèmica durant un temps.

Ens ha tocat suspendre les falles, però ara volem imaginar, ara volem renàixer.

ARA VOLEM FALLES!

Explicació per Valentín Alcalà Martínez

10

co mis sió!

2020-2022

Aaron Gil Llacer Aaron Magallón Jimenez Adrian Martín Garcia Adriana Ferrando Motilla Aida Català Cabot Aimar Martínez Ortega Aina Adam Sellés Ainhoa Ferrando Motilla Aitor Taverner Parada Alba Flores Francés Alba Giner Marco Alba Ochoa Marrades Alejandro Salmerón Ortiz Alex Ochoa Marrades Alexia Fornali Ronda Amai Moreno Rosell Amanda Pérez Ramírez Ana Ballester Pozo Andrea Arias Talero Andrea Mengual Ferragut Andrea Oliver Català Angela Castillo Llull Anna Puigcerver Reig Antonio García Santonja Antonio Vargas Zurita Azahara Morera Díaz Beatriz García Moreno Benito Ferrer Donet Bernardo Flores Lopez Blanca Bolufer Vives Blanca Martín Alfaro Borja Molina Padilla Bruno Cambra Femenía Carles Calabuig Ivars Carlos Alcalà Martínez Carlos Casas Pinar Carlos Montaner Ivars Carmen Garijo Lis Cecilia Pastor Sànchez Celeste Ridao Romero Celia Llorens Pina Chloe Ruiz Sancho Christian Moreno Rosell Clara Ferrer Oliver Claudia Giner Dur Claudia Sancho Cardona Cristina Balaguer Manzano Cristina Benavente García Cristina Català Moncho Cristina Francés Llobell Cristina Gutiérrez Cann Cristina Ivars Crespo Cristina Reig Balaguer Dani Femenía Pina Daniel Casado Alcaraz Daniel Collado Perez Daryl Garcia Rodriguez David Ivars Sanchis David Martínez Molina

David Ochoa Perez Elena Jiménez Marcilla Elena Lledó Martí Elena Zeiler Martí Elia Bolufer Vives Elisabeth Ochoa Pérez Eloy Perles Segu Elsa García Blàzquez Emma Fornali Ronda Emma García De La Reina Adam Esther Leonis Lorente Esther Reig Ronda Fernando Cepellino Ribes Francisco Luis Arnau Pastor Francisco Perles Caudeli Gala Leal Aria Gal·la Sivera Febrer Gema Català Devesa Gemma García De La Reina Jaén Gloria Sanz Moncho Hugo Ortega Sancho Hugo Tarín Navarro Inma Calabuig Añon Inma Pastor Calabuig Irene Cambra Femenía Irene Zeiler Marti Ivàn Aledo Marín Ivàn Molina Delgado Jaime Tarín Pérez Javier Jimínez Marcilla Javier Jiménez Cardona Javier Tadeo Senén Femenía Javier Tadeo Senén Carrascosa Jer nimo Granados Ocampo Joan Felip Sala i Ahuir Joan Martí Puig Joan Miñana Gregorio Jordi Nadal Català Jose Antonio Salmerón Rubio Jose Francisco Torres Oltra Jose García De La Reina Jaén Jose Maria Pastor Cervera Jose Miguel Fresneda Armell Jose Miguel Morera Diaz Jose Navarro Garcia Jose Raúl Reig Prieto Jose Rubio Martinez Josep Martí Puig Juan Carlos Català Grande Juan Pérez Gancedo Juan Salvador Pérez Llopis Juan Valentín Benavente Martínez Juanpe García Ferrer Julia García Gutiérrez Julio Ausina Guardino Julio Ausina Mut Kloe Pimentel Camino Laia Miñana Gregorio Lais Alfaro Anchieta

Laura Gavilà Bas Laura Ibiza López Laura Marí Castillo Laura Reig Balaguer Laura Rubio Masià Leire Pons Sanchez Leo Castillo Berruti Leo Molina Candel Leyre Ivars Pastor Lidia Jiménez Lattur Lucca Martínez Ortega M. Jesús Marcilla Parreño Manuel Collado Morera Manuel Pallas Pérez Manuela Ausina Mut M. Lucía Benavente Martínez María Sánchez Nieto Marc Pineda Alexandre Maria Amparo Sànchez Pons María Ferrando Bueno Maria Isabel Mut Garcia Maria Jesús Pastor Calabuig Maria Navarro García Maria Pennisi Caudeli María Perles Perles María Pina Lozano Maria Solsona Gregorio Maria Toribio Gonzalez María Vayà Ivars Marina García Morell Marina Llorens Pina Marta Lledó Martí Marta Vayà Nave Martin Ivars Pastor Martina Femenía Pina Martina Tadea Senén Femenía Mateo Gavilá Vargas Mireia Savall Martí Míriam Lozano Català Mónica Collado Gascón Mònica Pérez Ramos Montse Cabot Pajarón Natalia España Sapena Natalia Mud Sanz Neus Peréz López Neus Sánchez García Noa Dacosta Mud Noa Rodríguez Torres Noelia Vargas Sànchez Nora Mas Gómis Nora Ruiz Sancho Nuria Vayà Ivars Oscar Sànchez Ordoñez Pablo Gili Tur Pablo Jose Herreros Gomez

Paloma Mengual Benavente Pascui Ortiz Ortiz Patricia Ballester Ladios Patricia Domenech Ballester Pau Crespo Beneyto Pau Sánchez García Paula Cervera Sarrión Paula Molina Carri Paula Pérez Monsonís Paula Perles Perles Pedro Domenech De Antonio Pepe Romà Llorens Quique Dacosta Vadillo Rafa Collado Gascón Rafa Collado Morera Raquel Jesser Buigues Raquel Ronda Vallés Raquel Xue Cholbi Santamaría Raul Fornali Agulles Rebeca Giner Marco Ricardo Nadal Abellán Rocio Lozoya Sevilla Rodrigo Moyano Villena Rosa Pastor Sospedra Roser Torres Pinedo Ruben Flores Motilla Sabrina Blackford Saida De La Hoz Ferrer Salva Guardado Font Salvador Contri Ivars Samuel Gili Tur Sandra Baeza Escàmez Sara Maria Giner Pérez Sara Peréz López Sefa Perles Molines Sheyla Llácer Llodosa Sonia Martí Ivars Tania Carrió Avalos Teresa Vayà Nave Toni Vargas Sànchez Ugo Dacosta Mud Valentín Alcalà Martínez Valentín Martínez Molina Valle Mut Gasquet Vanesa Femenía Català Vanessa Mucha Verònica Monsonís Far Vicente Jose Montaner Ivars Vicente Montaner Ivars Zoe Avargues Moreno Zoe Marsico García

totes tots som falla

Totes i tots. Fem falla.

Una falla som totes i tots. En temps pandèmics també ho som. Totes i tots seguim estimant la nostra comissió. Seguim fent falla, a la nostra manera, com hem pogut, com hem sabut, com hem volgut. Falleres, fallers, directiva, càrrecs, col·laboradores, col·laboradors, simpatitzants. Entre tots mantenim la flama encesa, mantenim l’Oeste. Entre totes i tots: fem falla.

Som de l’Oeste!

11

el guardià dels records Borja Molina [el guardià dels records] En un món incert, els records quasi serien llum sobre l’obscuritat, tots tenim un foc interior que no es pot apagar al que diguem, falles.

ffmm dénia 2022

Safir Malonda Martina Gimeno

ma

i

gi nes?

[part literària] Ens endisem en la imaginació de les col·laboradores i col·laboradors del llibret, on juguem a imaginar-nos-ho tot. Realisme? Invencions?

Presentacions... o no!

Un article de Raul Reig

resentacions... no!

13

En el context social que ens està tocant viure i a causa de la pandèmia mundial que actualment ens assola, encara que marcadors i vacunes ens facen preveure un futur una mica més positiu, cal ressaltar el canvi que ens ha obligat a realitzar tant en l’àmbit personal com social.

A la normalitat a la qual estàvem acostumats i a la qual no li donàvem absoluta importància, i que hem hagut de fer un gir de 180 graus. I com no, tots aquests canvis també ens han afectat en l’àmbit festiu, ja que poques hores abans de poder gaudir dels dies grans de Falles, tot es va afonar trastocant el final de l’exercici faller i deixant en l’aire la setmana fallera.

Malgrat que cada comissió té els seus propis costums, totes comparteixen celebracions comunes. Actes que podríem definir com a punts cardinals pels quals discorreran els pròxims mesos. Actes com la Treta, on cada districte donarà a conéixer els càrrecs; les Carrosses, festa declarada d’Interés Turístic Provincial i que ompliran de color els carrers de la nostra ciutat com un dels actes més importants en els dies de les festes patronals; la Presentació, un dels actes més emotius de l’exercici faller; i els mateixos dies de Falles, on totes les comissions omplin els carrers de música, color, monuments, cercaviles i, naturalment, l’Ofrena.

Si m’ho permeten, diria que un dels actes que és més esperat amb emoció pels representants de les comissions falleres són les Presentacions, un acte on es proclama i exalta a la Fallera Major i a la seua Cort d’Honor.

Aquest acte i segons cada districte, pot realitzar-se de manera conjunta (Fallera Major i Fallera Major Infantil) o de manera individual, com excepte rares excepcions, realitzem en el nostre districte. Un acte on les emocions i sentiments estan a flor de pell per la tan esperada imposició de la banda que acredita a les FFMM, un moment que tota FM espera impacientment en el seu any.

La Presentació la podem englobar dins d’un dels actes més tradicionals dins de la festa fallera, ja que crea al voltant d’ella una cultura festiva, un art. Any rere any, l’originalitat temàtica intenta sorprendre l’espectador que acudeix a elles a través d’idees o temàtiques, amb algun toc de sàtira, possiblement heretades de les tradicionals presentacions que es realitzaven antany amb sainets i obres de teatre com a focus central de l’acte.

Perquè una de les nits més importants per a la comissió lluïsca el més espectacular i vistosa possible, hi ha molta feina i moltes setmanes (o

mesos) de dedicació on, en primer lloc, s’ha de triar una temàtica entorn de la qual girarà l’acte faller i, posteriorment, començar a escriure un guió que plasme la idea, la música i el protocol de l’acte. Seguidament, amb la temàtica decidida, es passa a treballar el decorat que omplirà de color i llum l’escenari.

Però deixant a un costat la pandèmia sanitària, la qual ens ha obligat a realitzar un parèntesi en els actes fallers, ens imaginem un exercici faller sense celebrar la Presentació de les nostres FFMM? Crec, sincerament, que és una idea absurda, donada la importància de l’acte com a tal. Un exercici faller que no podria ser concebut sense que un dels principals actes no es realitzara. Donaríem la mateixa importància, a una Fallera Major sense la seua proclamació i exaltació? Deixaríem i tiraríem a un costat tota la tradició que tenen les presentacions, la seua originalitat, les seues temàtiques o el seu caràcter festiu?

Evidentment, totes aquestes qüestions, són quasi impossibles de respondre, ja que la importància que any rere any ha arribat a tindre aquest acte, el fan com una cosa indispensable dins d’un exercici faller, a causa de la història i tradició que ha adquirit aquest acte al llarg dels anys. El pes que té dins d’un exercici faller un acte com aquest, fa que siga impensable que qualsevol comissió, per gran o xicoteta que siga, pense o es plantege sota qualsevol circumstància l’eliminació de la presentació de la seua agenda fallera.

Si per alguna cosa se’ns caracteritza com a fallers, és la de cuidar i preservar la història, els seus costums i tradicions. Per tant, és un poc inimaginable que dins del món faller, ens vérem en la possibilitat (bé per necessitat, obligatorietat o conveniència), de deixar a un costat la realització de qualsevol acte d’importància com, en aquest cas, és la Presentació dins del món faller.

Intente pensar i voldria trobar les paraules per a poder descriure la inexistència de la Presentació en un exercici faller i la veritat, no les trobe. Tan sols m’ixen comparacions com, podríem pensar en unes festes patronals, sense aquest dia de Carrosses? Podríem pensar en aquests dies de Falles, sense música, sense cercaviles o sense l’olor de pólvora? Podríem pensar en unes festes falleres sense monuments?... Precisament, qüestions difícils de veure com a possibles realitats. Actes i situacions que difícilment serien impensables prescindir d’ells.

Per tant, puc imaginar-me un exercici faller sense Presentacions? Doncs no, i sincerament, com ja he dit abans, crec que seria impensable, eliminar un acte d’aquesta importància.

Futurflama!

Un article de Maria Fuster

14

uturflama!

Era per allà l’any 2019. La societat estava immersa en un ritme frenètic, on les xarxes socials sols mostraven fotografies de gent contenta i les interaccions personals es feien a través de pantalles de mòbil. Era un món aparentment feliç, de façanes precioses, però que de portes cap endins, queien a trossos.

Aquest era el cas de Francesc Pérez i Pomes, un jove de Dénia que es va quedar sense treball, ni núvia, i afrontava el futur desencantat, amb el depòsit d’entusiasme pràcticament buit per tirar avant. Conscient que fent sempre el mateix, mai obtindria resultats diferents, va decidir reaccionar i pegar-li un gir a la seua vida. El que no sabia és que d’aquesta manera començaria un viatge molt més increïble del que mai haguera pogut imaginar.

A partir d’aquest moment, sols volia fer el que sempre hi havia desitjat i per falta de temps o per unes coses o d’altres, havia anat posposant.

Practicaria més exercici perquè aquesta panxeta no se n’aniria per ciència infusa, sinó menejant el cul i el més important de tot, s’apuntaria d’una vegada per totes a una falla, que era el lloc perfecte per a conéixer gent nova i divertir-se.

Confiat i decidit amb el seu propòsit, va començar a buscar quina era la millor falla del món. Ho tenia clar: La Falla Oeste de Dénia, era la seua elegida. A partir d’ací i com si els planetes s’hagueren alineat, va trobar el punt d’inflexió que necessitava, el detonant que li faltava per a trencar amb l’espiral de monotonia i avorriment en la que estava estancat.

Li encantava anar cada divendres al casal, va descobrir que xarrar amb la gent li donava la vida, somiaven junts amb nous premis, amb el comboi d’organitzar actes i sopars, i com qui no vol la cosa, va iniciar una fulgurant carrera plena d’èxits. La comissió fallera el va acollir amb els braços oberts, era un més entre tots els membres, i formar-ne part el feia sentir satisfet.

En senyal d’agraïment la comissió prompte li va atorgar un càrrec institucional de gran rellevància i solvència fallera. El president de la Falla Oeste de Dénia feia la seua presentació: - En la passada reunió de la Junta Executiva de la Falla Oeste, hem decidit per unanimitat anomenar a Francesc Pérez i Pomes, vicedelegat 2n de cacaues i tramussos, vicedelegat 3r d’olives xacades i el més important

de tots, delegat de refrigeració de les begudes espirituoses, càrrec anomenat també Casaller Major. Un fort aplaudiment va retronar en tot el local. Molt nerviós i emocionat va haver de dirigir unes paraules.

- Gràcies, gràcies no us defraudaré. És un gran honor... i emmm... eh...

El president de la junta al veure que l’oratòria no era el seu fort, li va tirar una maneta.

- Un gran honor i una gran responsabilitat, i sobretot, no ens deixes mai sense beguda fresca. Tant per als menuts com per als més grans necessitem estar sempre hidratats. Recorda Francesc, a vegades caldrà administrar cassalla com una beguda espirituosa i fonamental que manté l’ànim del faller despert i l’esperit atent.

- Visca la Falla Oeste! Visca!

Tots el feien sentir important, les seues cares transmetien felicitat per la seua incorporació, i no podia estar més content. Una nit, després de sopar es va acabar el gel. Així que en un acte d’heroïcitat per exercir la responsabilitat que se li havia assignat, mantindre les begudes gelades, va decidir anar per gel al refrigerador de la planta baixa, on havia descarregat un parell de dies abans.

- Tranquils companys fallers, jo el busque! És la meua responsabilitat.

(Cridant dramàticament bufat) – és la meua responsabilitat!

Amb grans esforços i friccions va aconseguir arribar per les provisions i allí estava, imponent davant d’ell un d’aquests arconts congeladors. Va obrir la porta i de sobte, no sé ni com ni per què, es va enganxar el peu amb un tros de les disfresses que estaven preparant per a la cavalcada infantil, i va caure dins del congelador, amb la mala sort que la porta es va tancar.

Un gran silenci i una forta frescor li va recórrer tot el cos des de la punta dels dits dels peus fins als pèls del cap, fent-se fosc. Quan va recuperar el coneixement, li feia mal tot el cos i no es trobava massa bé, estava com destemprat...

- Hosti, això és un robot? Estem en carnestoltes?

- What are you doing? Va contestar el robot.

- Redeu! si parla anglés! Perquè és anglés, no?

- How are you?

- No te entiendo, no hablas mi lengua, robot? No hablas valenciano como yo?

- Wait a minute, searching death lenguages, choose the option: latin, egiptian, french, german, valencian...

- I’ve found it! Hola amigatxo, quieres kugar al truc?

Estava en el casal de la Falla Oeste de Dénia, però no era exactament el casal que Francesc coneixia.

- Perdona un moment, però açò què és, un basar xinés?

- Amigatxo sí, aquest comerç porta ací tota la vida. Des del dos mil vint i tants diria jo.

- Però perdona? Hui quin dia és?

- Hui és 19 de març del 2069.

Havia passat 50 anys congelat en un frigorífic més vell que una tartana.

I ara es despertava davant d’un robot que parlava un valencià estrany...

El primer que volia fer era informar-se sobre tots aquests anys fallers que s’havia perdut i com eren aquestes falles futuristes.

-Amigatxo! Ja no existeixen les falles. En el 2020 el món va sofrir una pandèmia i des d’aleshores no ens podem reunir ni fer festa, les coses han canviat molt.

-Com? No em toques el nas! Quina pandèmia? Que estàs dient? Robotet bromista!

-Ja ho veuràs, ja...

Van eixir al carrer i la primera impressió pel carrer Loreto va ser colpidora, la gent portava unes estranyes vestimentes i caminava solitàriament. No veies gent parlant i fins i tot els bars i cafeteries no tenien taules, ni cadires.

Dispensaven les comandes a través d’unes finestretes de plàstic, la sensació de tristor era terrible.

- Però què ha passat exactament? Si hui és 19 de març, com pot ser que no hi ha ni ambient faller ni falles? Això no pot ser!

Al carrer Campos no hi havia cap vestigi de monument faller, ni banderetes, ni cap cadafal per fer una revetlla. L’ambient era tan gelat que en lloc d’estar en març semblava que estàvem en un dia de cru hivern a Txernòbil.

- I podeu viure d’aquest manera? Sense falles la vida és massa fosca, sense música, sense monuments! Però què estàs contant-me? Si la gent ja no s´ha junta per esmorzar! Per a què vull viure? Dis-me que tot és mentida, que és una broma de mal gust!

- No sé de què parles Francesc.

- No queden tallers d’artistes fallers? Ni artesans d’indumentària fallera, ni perruqueries que sàpien fer el pentinat d’una fallera, també han desaparegut els tallers pirotècnics? I què fa la gent un divendres a la nit sense sopar al casal?

- Mirar la tele a casa.

- I el concurs de paelles mítiques del Mig Any Faller a la plaça de l’Oeste, això tampoc existeix?

- Això seria de la teua època, Francesc.

El seu passeig pels carrers de Dénia era descoratjador... en quina societat ens havien convertit, era un poble de morts vivents sense esperança de tornar a riure. De sobte, Francesc, va agafar uns trastos vells que tenia per casa, i una estoreta velleta que ja no utilitzava i la va posar enmig de la plaça. La gent passava i al principi no deien res, estaven pendents dels seus mòbils i no veien el muntó de mobles i trastos vells que havia acumulat en la plaça. Fins que un xiquet, que anava del braç de sa mare es va parar i va preguntar...

-Mare què fa aquest home? La mare no va saber que contestar. Va teclejar al Google i no va trobar cap informació, i mig desconcertada, va fer una cosa que no havia fet mai en la vida: parlar amb un desconegut i preguntar.

-Perdone, què està fent? Al veure’ns parlar la gent que passava pel costat,

també es va parar, per escoltar el fet insòlit que dues persones es parlaren pel carrer.

- Estic plantant una falla. Fusta, cartó, il·lusió i alegria, molta alegria. Hui és dia 19, dia de Sant Josep. Aquesta nit li botarem foc i ens emocionarem, i riurem i plorarem i ballarem i acomiadarem les falles d’enguany per a fer el més important que pot fer un faller. Preparar unes falles molt millors per a l’any que ve.

Com si fora una pel·lícula d’aquestes americanes molt emotives o un conte de Disney, la gent va anar a les seues cases i va començar a portar mobles i posar-los en un muntó. No eren americans, eren de la Marina Alta, però la gent estava tan cansada de quedar-se a casa amb els seus mòbils que prompte es van acomboiar.

A poc a poc, la falla anava agafant mida i forma. Era una foguera primitiva, sí, però era la llavor d’unes noves falles. Hi havia molta faena per fer, s’havia de començar de nou, però estava convençut. El robotet portaria l’estendard de la Falla i Francesc seria el nou president. Perquè si no existiren les falles, hauríem d’inventar-les.

-Visquen les falles!

Falles sense premis ni competència?

Un article de Angel Romero

alles sense remis ni ompetència?

15

El prestigiós psicòleg Jordan Peterson afirma que la competitivitat és part essencial de la naturalesa de l’ésser humà, una motivació que provoca que es lluite constantment per a millorar i superar-se.

Com a bon ésser humà, el faller és principalment competitiu. En les falles tot s’estructura al voltant de concursos en els quals cada comissió s’esforça per donar el millor de si mateixa a la recerca de la victòria. I això és positiu, ja que ser competitiu no és dolent, però sempre que l’enfocament i la motivació siguen els adequats.

El problema sorgeix quan l’únic fi és guanyar al preu que siga, humiliar al teu rival històric o falla veïna. Quan la competitivitat és desmesurada, s’entra en una espiral de destrucció en la qual no hi ha una motivació sana a créixer ni a aprendre, no es gaudeix realment dels assoliments, ja que l’única cosa que es vol és guanyar pel fet de ser superior a l’altre.

Unes falles sense premis, serien millors o pitjors? Perquè la resposta és totes dues coses, millorarien en alguns aspectes i empitjorarien en uns altres.

Els premis són el picant de les falles, la salsa de la festa, la qual cosa trau el millor i el pitjor del col·lectiu.

Sense premis no hi hauria tensions ni enfrontaments, s’evitarien moltes enemistats i es treballaria només per la satisfacció personal d’oferir una bona festa als teus fallers i a la teua localitat, sense més recompensa. Es gaudiria de les falles de manera despreocupada i sense cap mena de pressió, evitant el nerviosisme previ a la lectura dels diferents veredictes i la decepció si el resultat no és l’esperat.

Però està l’altra cara de la moneda, ja que sense competitivitat no hi hauria necessitat d’invertir tant de pressupost, amb el que cauria en picat el nivell de la festa i es veurien greument afectats els sectors productius que viuen d’ella.

I els grans perjudicats serien els artistes fallers, ja que si, per exemple, una comissió es gasta 50.000 euros, el seu rival intenta sempre igualar o superar aquesta xifra amb l’únic objectiu de tindre més opcions de guanyar el primer premi. I a l’any següent, ambdues lluiten per incrementar aquesta quantitat.

Sense competició les comissions no farien aquest esforç titànic a aconseguir un bon pressupost i es conformarien amb una cosa més simbòlica. Però

els artistes no són els únics que perdrien, també ho faríem tots, ja que no gaudiríem d’unes falles tan artístiques i monumentals, i també es ressentiria en l’àmbit econòmic a la localitat, ja que unes falles menys atractives atrauen menys turisme.

En conclusió, la competitivitat és bona en la seua justa mesura i focalitzada de la manera correcta, sense oblidar que les falles són una festa, i consegüentment, la finalitat principal ha de ser gaudir amb elles, no unir exclusivament la felicitat a l’obtenció d’un premi.

És imaginació la igualtat?

Un article de Tania Carrió

s imaginació a igualtat?

16

Quan el món canvia constantment, nosaltres unes falles igualitàries demanem.

Tot el que volem jo t’ho explique en un moment.

Per ser efectius, totes les necessitats es devien cobrir, si els barris fallers es volen omplir.

Crítiques amb pictogrames, braille o imatges en relleu, tota idea és bona quan l’equip és de 10.

Cal passar de paraules a imatges. la generació de les xarxes socials, ve xafant més fort que mai.

Joves amb ganes de lluitar, reclamen ninots de veritat amb els que es puguen sentir identificats.

Deixar fora al patriarcat, i permetre l’entrada de noves identitats.

Unes falles igualitàries no mostrarien violència, les persones gaudirien amb coherència.

No hi hauria excusa per eradicar la problemàtica, tots tindríem una veu per a cridar a la festa màgica.

Però, si deixem d’imaginar i tornem a la realitat, encara queda camí per lluitar.

Hui es tot la imaginació tal vegada demà, siga més que il·lusió.

El somni de les flames!

Un article de Míriam Lozano

l somni e les flames!

17

Mentrestant, jo estava amagada darrere d’aquell arbre escoltant atentament cadascuna de les paraules que deia aquella nineta. Escoltava una paraula que destacava de les altres “Falles”. En menys de dos segons estava fora, parada enfront de tot al que li girava l’esquena. L’aire surava el meu monyo i hi havia papallones pertot arreu.

- Per què plores? -Espantada va girar el cap i quan em va mirar vaig somriure.

- No arribaré a temps… Hui és 18 de març. No arribaré a temps. -Les paraules quasi no sorgien de la seua boca per les llàgrimes que acariciaven les seues galtes.

- A temps? A on?

- A les falles, a la cremà. -Va dir ja més calmada.

- Falles? Que és falles? -En aquest moment tot es va parar, perquè quan vaig dir això un raig de llum va il·luminar la cara de la nina.

- Les falles són la millor festa del món. No pots morir sense sentir-ho, sense viure-les, sense saber què es sent el primer dia de falles, la pell de gallina el dia de la presentació de la fallera major, el remolí d’emocions moments abans dels premis, la pujada d’adrenalina al cantar tots junts l’himne que ens representa, les llàgrimes de tristesa perquè s’acaba que es converteixen en felicitat quan entens que un nou any comença. Ser faller és un estil de vida. I hui 18 de març, arribarem a la cremà. -Va recitar aquest diàleg, que semblava que haguera tingut tota la vida preparat, perquè quasi es queda sense aire en recordar totes aquestes vivències.

Tots els pensaments succeïen del meu cap en un núvol, mentre mirava el meu ninot indultat, la nina que imaginava conversant amb mi, picant-me l’ullet des de la falleta que s’estava cremant.

Al fum veia el seu rostre, alegre d’haver arribat a temps, per a consumir-se en l’emoció que tots els fallers tenim cada any i és que tots som aquella nineta que compta els dies per a arribar al mes daurat de l’any. L’únic mes que en tan sols tres dies ens fa viure un somni. El somni de les falles.

Pots llevar-me tot, però deixa’m Dénia, un ninot i dona’m foc

Un article de Javier Justo

ots llevar-me ot, però deixa’m énia, un ninot i ona’m foc 18

Demana-li a un denier que rebutge la mar. Que s’oblide de gavines, que s’oblide de vaixells. Que la Marineta siga només un passeig i que les vistes de Dénia donen a un terraplé.

Que diga adéu a la gamba, que se la quede aquell per la qual es vulga barallar i fer-se malbé. Que si Eivissa que si Xàbia. Com si la volen per a ells els saforians. Em té igual.

Demana-li que, de quedar-se la mar, que aquesta siga només de l’aigua, els peixos, les algues... De la posidònia i les meduses, també. Què més donarà?

Tots convidats! Però demana-li que s’oblide de veure bous en ella nadant, amb el cap fatigat buscant un punt on poder-se amagar d’aquells que volen fer d’ells una postal.

Demana-li que de la muntanya «hem de parlar». Que vaja pensant en un altre lloc del qual presumir, en un altre lloc al qual anar només dues vegades a l’any: una per la mona i una altra per la foto de perfil de l’Instagram.

Demana-li, encara que siga, que rebutge del Montgó a la part més agracià —o que rebutge a la part lletja, si aquell que està llegint açò és un desculat—.

Que no vigile, que deixe d’estar. Que li calen foc si cal, o baix d’una tona de formigó, com ja vam fer a les Marqueses, quede soterrat.

Demana-li que envie a fer la mà el castell, que per a arquitectura medieval tenim el pavelló municipal. Que el nostre escut no cal que siga tan grandiloqüent, que es conforme amb unes estrelles i una franja diagonal.

Demana-li que renegue dels seus barris i carrers. També del carrer del Marqués de Campo, siga un lloc per a poder conduir de banc en banc o per a poder passejar per prendre una bona cervesa o un bon gelat. I també, és clar, que es desprenga del carrer Pare Pere, de Loreto i del passeig del Saladar, de les Roques, Oest i Baix la Mar, i de la glorieta del País Valencià.

Però no demanes a un denier, per l’amor de Déu, que imagine el seu poble sense festa, sense foc i sense ball. Sense música i sense coets, sense cercaviles i ofrenes d’aquestes que enlluernen fins al més ateu —«sí, sí, jo no crec, però m’ha emocionat»—. Que els Moros estan molt bé, però, entre tu i jo, les Falles és un altre cantar.

No vull imaginar Dénia sense grans ninots, que diguen als cotxes «eh, tu!

Fins ací es pot circular», i que deixen els carrers del meu poble només per a

festejar. Que cinc dies a l’any no maten, que una cassalla més puc aguantar.

Vull pintes i espardenyes, i una gran mascletà. El que no vull ni pensar és com seria Dénia sense Falles, perquè aquests anys de monuments amagats s’estan fent massa llargs.

Deixa’m abandonat a Dénia. No vull saber de mars ni castells, ni Montgó ni carrers de vianants. Deixa’m encara que estiga a soles, només en un descampat.

Però planta’m un ninot i crema’l, res més demanaré.

Reflexió pandèmica des de la festa

Un àudio-article de Juane Cortell

eflexió andèmica es de la festa 19

[Reflexionem] Per poder imaginar, hem de conèixer a fons la realitat.

Amb aquesta reflexió en àudio de l’artista Juane Cortell, de Carcaixent, ens endinsem en primera persona de la situació dins d’un taller faller durant tota l’evolució de la pandèmia.

Escolta i reflexionem juntes i junts!

20

una no ofrena Borja Molina [una no ofrena] Un dia de l’ofrena en que no veurem falleres portant flors a la Mare de Déu, veure l’ambient del carrer i molt menys sentir una banda de música.

falles pan dè mi que s

21

[#LesFallesNoParem] Ningú ens ho haguérem imaginat. Suspendre les falles, amb la plantà a hores, amb els casals plens de falleres i fallers amb ganes d’encetar la setmana més intensa de l’any faller.

I ací està una qüestió clau en les falles: les falles són tot l’any, no parem, i tampoc ens ha detés una pandèmia sanitària. Així hem viscut unes falles pandèmiques >

[L’imaginàrium de la xicalla vaquera] La pandèmia ens va deixar a les portes de la plantà, però no va ser excusa ni argument per a que la xicalla de la falla, imaginara la seua falla.

Elles i ells, amb el projecte de Borja Lorente, van donar color des de les seues cases a la falla infantil què gaudirem a la plaça. Ells van donar color a l’imaginàrium de la xicalla vaquera!

[La mediterrània de les cadetes i cadets] Si alguna cançó defineix aquest exercici, per la falla, per l’ambient, per Dénia... per tot el què ens rodeja és “Mediterrània” de La Fúmiga. I clar, les nostres cadetes i cadets li van retre un homenatge!

[Les falles som solidaritat] Com bé sap tot el món, les falles som molt més que festa: som cultura, som història, som llengua i també som solidaritat.

Així la nostra comissió, durant els mesos més durs de la pandèmia és va volcar amb totes aquelles qué necessitaven ajuda col·laborant amb organitzacions solidaries de la nostra ciutat.

[La recepta, és Dénia. Amb el nostre comerç!]

El comerç ha estat sempre amb nosaltres. Havíem d’estar-ho també nosaltres en els moments més difícils: la recepta és Dénia!

xar

ra des;)

21

[#XarradesFalleres] Xarrar. Falles. Falleres. Fallers. Pandèmia. Confinament.

Paraules i conceptes què ens vam trobar al març de 2020.

No ens ho podíem creure ni volíem quedar-nos parats. Així qué organitzàrem les xarrades falleres a través dels directes del nostre Insatgram. Allí vam xarrar (en confiança) amb persones rellevants de les falles, amb totes i tots els que formem aquest món. Ara, gaudim d’aquelles primeres reflexions, i guardem-les per a la història.

Xarràrem amb Àlex Salmerón, Maria Jesús Pastor, Borja Lorente, Luis Palacio, Joan Marti, Salva Pérez, Safir Malonda, Oscar Mengual, Diego Iglesias, Josep Marí, Joaquin Rubio, Enric Ginestar, Ivàn Tortajada i Rafa Cheli. Bon planter eh ;)

>També al nostre web i canal youtube

22

la reina de les falles Mónica Pérez [la reina de les falles] La reina de les falles en flames, lluint els colors de les seues comissions durant la seua absència aquest any.

co mer ços!

[Gràcies comerços] Falla som totes, falla som tots. I també ho són els comerços i les empreses que col·laboren amb nosaltres. Des d’aquestes línies volem donar les GRÀCIES a tots ells per seguir junt amb nosaltres, recolzant-nos en cada acte, en cada exercici.

Durant l’època més dura del confinament, l’equip web va obrir la Guia Comercial al web www.fallaoeste.com/guiacomercial.

Aquesta aposta la fem perquè volem ajudar-los en mesura de les nostres possibilitats, volem donar-los a conèixer. Estem orgullosos i orgulloses de contar amb tots i volem tindre’ls presents. Ells no ens han faltat als llibrets, als actes, en les carrosses, a la plaça...

Ara consumim proximitat!

[Amb tots ells a totes bandes!]

Captura el còdig i coneix els comerços que col·laboren amb nosaltres!

EL TEMPS No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d’aquest llarg temps de prova. És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa.

L’entreteixit del temps no mostra cap fissura, flueix sempre, ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

Miquel Martí i Pol

re

nai xem!

[Juntes i junts cap al 75 aniversari] Anem fent boca? Anem camí del 75 aniversari.

Des de 1947 fent falla. Tota una vida de falles al barri de l’Oeste, qué anem celebrar. Com? Juntes i junts. En 3, 2, 1...

La [nostra] Porta de Terra de Dénia

Fa tan sols un segle la plaça era un espai de carruatges i cavalleries, de bèsties que abeuraven i de tallers que arreglaven els carros. Havia de fer olor de pansa i ametlles. I fa només un segle i mig encara hi havia muralles “molt elevades”, segons els testimonis de l’època, que en aquesta part de la ciutat es franquejaven per la Porta de Terra.

La plaça deu el seu forma triangular a la confluència de “camins ancestrals que venien del nord i d’occident”, assenyala Josep Antoni Gisbert, qui matisa: “La zona és un singular contenidor d’informació arqueològica”