La Veterana 2020 Llibret de la Falla La Mercé

Page 1




Edita

Il·lustració d’escenes falla

Associació Cultural Falla Barri La Mercé (Borriana)

Carlos Sanz

Coordinació

Assessorament lingüístic

Vicent Blasco Miró

Sonia Navarrete Ramo

Josep Nos Garcia Jordi Bort Castelló

Col·laboradors literaris Joan Castelló Lli

Disseny de l’edició

Natalia Sanz Gurrea

El Peludet

Hugo Morte Lorente Iván Serrador

Portada

Jose Luís Lagardera

Héctor Borja Sánchez

Kike Romero Martí Lorena Sendra Gómez

Fotografia Oficial Presidents, Falleres Majors,

Lorenzo Pérez

Cavaller i Corts d’Honor

Juane Gumbau

OPG Fotogràfic

Blai Martí Romero Josep Nos Garcia

Fotografia contingut llibret

Jordi Bort Castelló

Alberto Navarro Cantavella (@burrianapl)

Vicent Blasco Miró.

Fotografia «La Brusa»

Explicació i versos de la falla

Diego J. Blasco

Amics del Got

Nieves Gallén Loles Martí

Explicació i versos de la falla infantil

Vicent Manzano

La Calavera Coquis

V. Blasco.


Copyright dels textos

https//:www.facebook.com/fallalamerce/

Els i les autors/es

Instagram: @fallabarrilamerce Twitter:@fallalamerce

Copyright de les fotografies Els i les autors/es i propietaris/es Copyright de la present edició A.C. Falla Barri La Mercé La comissió no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles. Difusió digital https://issuu.com/fallabarrilamerce www.federaciofallesburriana.com

«Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres»

Imprimeix: Gràfiques Ventura. Edició

400 exemplars Imprès a Espanya Dipòsit legal CS-89-2020


Sabeu què?


Sumari Falla major A Sant Josep, 11 Pròleg, 12 Pregó faller, 15 Comissió, 16 Salutacions, 18 Representants 2020, 22 Explicació i Relació de la falla, 28 Carta a la meua presidenta, 40 És de llei Introducció, 44 Decàleg de les lleis supremes, 46 Costums falleres de Sueca, 49 Llei fallera a Benicarló, 55 El xifli i els premis de Cullera, 61 Tradició, arrels i costums de Torrent, 69 Lleis i costums a Xàtiva, 75 Herois de Llei, 81 Borriana, Silla i Sagunt, 87 Fora de la llei, 95 És llei fallera a Borriana, 103 Una història molt normal, 111 La Falla infantil Comissió infantil, 146 Pregonet, 147 Salutacions, 148 Representants infantils 2020, 154 Explicació i Relació de la falla, 160 Poemari de les nostres flors, 165 La Brusa, resum fotogràfic d’un any faller, 191 Guia comercial, 197


Què?


AcĂ­ mane jo.

La llei de la Selva



a

Sant

Josep

Al taller de Natzaret entre fusta i borumballes, treballava Sant Josep, el patró de nostres falles. També allí el Jesuset jugava alegrement i el pare mirava al xiquet amb un somrís complaent. - Pare una falla faré, per a vostè dedicada. I després la cremaré quan la nit siga arribada. - Doncs que siga al mes de març quan comença primavera, quan l’hivern ja se’n ha anat i al dia el sol l’alegra. - Així serà, pare estimat, compliré el seu manament que quedarà ja instaurat per celebrar-se eternament. I ja des d’aquell moment cada any la falla plantem, beneïda solemnement, pel Salvador que esperem. Sant Josep i el nen Jesús. John Collier

11


PRÒLEG És de llei

É

s de llei escriure un pròleg per al llibret. Hem posat el punt per fer més ferma la sentència i és que resulta necessària una introducció, una posada en context d’allò que en les pàgines posteriors anem a trobar. L’assumpte enguany va de lleis, l’artista de la falla ens proposa un cadafal que porta per lema: La llei de la selva. Eixa llei, que també podria ser la del més fort, no és, òbviament, la que anem tractar específicament al llibret, ja que, sense deixar de ser-ho, és una llei que de llei en té poc i no reclama molta atenció, més enllà de com l’hem versionada a la falla i això ho podreu trobar en els versos que formen la seua explicació i relació (que no deixa de ser l’essència del llibret i per tant llei d’obligat compliment).

12 Falla Barri la Mercé 2020

No obstant, hem volgut agafar el lema de la falla i dedicar la part monogràfica del llibret a altres tipus de lleis, a les costums o tradicions que dintre de l’àmbit faller han assolit eixa categoria al llarg i ample de tot el territori valencià. Coneixerem que és llei fallera a Benicarló, Sagunt, Torrent, Sueca, Silla, Cullera, Xàtiva, uns cas prou especial a València i com no, a Borriana on a més farem un recorregut per les lleis oficials falleres, els reglaments que al llarg del temps han regit la festa a la nostra ciutat. Fer una recopilació d’estes «lleis falleres» ens ha servit per conèixer un bon grapat d’activitats que desenvolupen les falles, a banda de la primordial de plantar la falla, i també per fer palès les característiques de la festa en les diverses poblacions falleres, mostrant a la vegada, la gran riquesa cultural, folklòrica i gastronòmica generada al voltant de la falla. De tots i totes és ben sabuda eixa expressió tant fallera «això és de tota la vida», doncs be, eixes coses que hem decidit al llarg del temps catalogar-les així, elevantles al rang de llei és el que trobareu a La Veterana 2020.


És de llei donar les gràcies. Punt novament ja que és de ben nascuts ser agraïts. Gràcies a tots i totes els que heu fet possible aquest llibret. Gràcies als que esteu ara i als que heu estat sempre contribuint amb el vostre esforç a la dignificació de les lletres falleres. Gràcies perquè amb vosaltres els llibrets de falla han esdevingut llei fallera de primer ordre.

L’equip llibreter de La Veterana no voldríem acabar este pròleg sense mostrar el nostre agraïment perpetu a la nostra companya, amiga, presidenta... Rosa. Pilar fonamental de tantes i tantes activitats de la nostra falla i treballadora infatigable. Un trosset de cadascú de nosaltres se’n va anar amb tu aquell dia de Juliol que el destí va voler que pujares al cel dels fallers i les falleres per seguir guiant a la teua falla eternament. Sempre estaràs en el nostre cor.

13



PREGÓ FALLER La Veterana 2020

E

l temps converteix en llei, allò que l’oratge proclama quan el verd ben fort reclama tornar a ser de nou el rei al paisatge de Borriana. La llum, que el dia allarga, l’airet, que suau venteja, i en el terme ja floreja eixa blancor que ens embarga de flaire que el foraster enveja.

Eixiu! Aneu tots a la plaça que ja és plantada la falla! Crítica que no es calla pegant-li bon colp de maça als que tenen el cul de palla.

Desperta la primavera ho anuncia també el sol i l’ocell que alçant el vol amb sa gràcia matinera xiuxiueja amb gran revol.

La música i els coets la festa arrodoneixen i les falleres llueixen passejant per els carrers ben «templaes» i boniques.

És la llei de la natura, el traspàs equinoccial que convertim en especial amb un goig sense mesura quan la festa ja ha arribat.

I com mana la tradició de la festa jo faig la crida: Vingueu tots de seguida! Escolteu el meu pregó que és anunci de bona vida!

I Borriana s’engalana omplint d’art tots els carrers, i els xiquets ben cridaners van passant casa per casa doncs són de les falles pregoners.

De jorns plens de felicitat! Per això el cor em demana dir: Visca la Veterana! I amb un crit més exaltat, dir més fort: Visca Borriana!! Blai Martí i Romero

15


COMISSIÓ

Falla Barri La Mercé 2020

Presidenta d’Honor a Perpetuïtat Rosa del Campillo Arenós President Vicent Blasco Miró Vicepresidència Organització i Festejos Susana Sánchez Beltrán Merche Castelblanque Mateo Salvador Escrivá Alemany Nieves Gallén Hermoso Vicepresidència econòmica Diego Blasco Garcés Jordi Bort Castelló Laura Vidal Moreno Vicepresidència d’Activitats Raúl Blasco Miró Quique Vidal Moreno Paco Martínez Herédia Vicente Manzano Mollar Vicepresidència Cultura Josep Nos Garcia Héctor Borja Sánchez Maria Guillamón Silvestre Secretaria Jordi Bort Castelló Laura Vidal Moreno Tresoreria Diego Blasco Garcés

16 Falla Barri la Mercé 2020

Delegació de Loteries: Susana Sánchez Beltrán Delegació de Cartilles: Arturo Castelblanque Pérez Delegació de Llibret: Josep Nos García, Héctor Borja Sánchez, Jordi Bort Castelló, Vicent Blasco Miró Delegació de Federació: Josep Nos García, Vicent Blasco Miró Delegació de Junta Local Fallera: Toni Leal Corrales, Raúl Blasco Miró Delegació de Música: Maria Guillamón Silvestre Delegació de Comunicació i xarxes: Diego Blasco Garcés, Vicent Blasco Miró, Nieves Gallén Hermoso Delegació d’Activitats solidàries: Minerva Saura Fausto Delegació de Teatre: Esther Salinas Sánchez, Salvador Escrivà Alemany, Quique Vidal Moreno, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Raúl Blasco Miró, Alejandro Capella Pulido, Eva Garcia Pérez, Daniel Canseco Gil, Héctor Borja Sánchez, Joan Pau Durà Saura. Delegació de Falleres: Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Alexia Durà Saura, Maria Hidalgo Manzano, Jessica Vidre Borja, Sarah Vidre Lara, Pablo Pedrós Herrera, Natalia Palacios Carreguí.


Delegació d’Infantils: Nieves Gallén Hermoso, Vicent Manzano Mollar, Socorro Lara Cuenca, Maria Enrique-Tarancón Gallego, Carmina Miralles Montolio, Mirela Anabela Raduta. Delegació de Parador: Salvador Escrivà Alemany, Susana Sánchez Beltrán, Vicent Granel Cabedo, Carmina Miralles Montolio, Josep Nos García, Consuelo Moreno Albert, Maria José Sangüesa Mingarro, Estela Barrachina Tornador, Ame Muñoz Ríos. Delegació d’Exaltació i Proclamació: Josep Durà Vives, Loles Martí Barreda, Miriam Garcia Fernández, Mercé Rufino Isach. Delegació del Porrat: Trinitat Calaforra Soto, Merche Galve Izquierdo, Loles Martí Barreda, Susana Sánchez Beltrán,Laura Vidal Moreno. Delegació de Carrosses i Creus: Paco Martínez Heredia, Tomás Gallén Sánchez, Alejandro Capella Pulido, Raúl Blasco Miró, Richard Alós Ribes, Sergio Sendra Berlanga, M.Ángel Blasco Guinot, Vicent Manzano Mollar, Quique Vidal Moreno, Sergio Porter López. Delegació de Comparsa: Esther Salinas Sánchez Delegació de Comparsa Infantil: Gemma Lahuerta Villar, Esther Ibáñez Sorribes, Maria Murgui Diago, Susana Melchor Pascual, Inmaculada Abaso Rochera, Ana Romero Ferrandis.

Delegació de Paiportes i gastronomia: Arturo Castelblanque Mateo, Ulpi Mateo del Olmo, Sonia Rosell Tena, Natividad Fernández Almagro. Delegació de Casal: Nieves Hermoso Braceros, Ame Muñoz Ríos, Belén Palomero Blesa, Rubén Tena Batalla, Raúl Blasco Miró, Rafael Aparici Tamayo, Marisa Mundina Méndez. Delegació de Pirotècnia: Tomás Gallén Sánchez, Daniel Canseco Gil. Portaensenya: Vicente José Ríos Abella. Delegació de Joventut: Noelia Boluda Boix, Jessica Vidre Borja, Pablo Pedrós Herrera, Natalia Palacios Carreguí, Marta Vidal del Campillo, Ana Blasco Romero, Iván Pallarés García, Martina Mesado Albero, Raquel Beltrán Sangüesa, Carmen Beltrán Sangüesa, Ainhoa Doñate Segarra, Miguel Doñate Segarra, Ángela Escrivá Montoro, Sarah Vidre Lara, Maria Anaya Monte, Alba Monfort Cirera, Laura Sendra Muñoz, Emma Alós Palomero, Sofia Murillo de la Fuente, Miriam Garcia Fernández, Mercé Rufino Isach, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Joan Pau Durà Saura, Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Alexia Durà Saura, Maria Hidalgo Manzano, Nieves Gallén Hermoso, Daniel Canseco Gil, Pablo Garrido Salinas, Alberto Crespo Perarnau.

Vocals: Carlos Nebot Ortega, Antonio Rodríguez Ortega, Angel Beltrán Gallén, Lorena Segarra Juan, Jose Javier Fornés Vivas, Jose Antonio Imbernón Ruíz, Patricia Campos Franch, Juan Vicente Conde López, Marta Castell Sanz, Raimon Gil Sánchez, Mercedes Sanahuja Sanz, Carlos Romero Romí, Mónica Ibáñez Gumbau, Mari Luz Sanchis Guinot, Jesús Arnau Ripollés, Esmeralda Rivera Arce, Fermín Palos Cardona, Noelia Rueda Muñoz, Angel Villanova Pérez, Vicente Puchol Prades, Kristel Köster Cuende, Pepe Palmer Boix, Héctor Olivas Masip, Javier Argandoña Haro, Fernando Salinas Sánchez, Susana Laura Rubert Rhein, Sergio Borja Salvador, Laura Soler Centelles, Lorena Martínez Sebastiá. Narciso Ramón Navarro, Silvia Diago Pérez, Amparo Arce García, Rubén Cuartero Sancho, Lorena Cabedo Ruíz, Francisco Martínez Gómez, Carmen Tamayo García, Laura Ruíz Godoy, Juan Manuel Señoret Garcia, Esther Huesa Viñes, Francisco Javier Quesada Martín, David Martínez Giménez, Noelia Rodríguez Ortega, Yolanda Perarnau Ferrándis, Jose Manuel Crespo Rueda, Eduardo Ruíz Godoy, Jessica López Martín, Alberto Valero Contreras, Martina López Sánchez.

17


SALUTACIÓ

Del President de la Falla

N

ovament

tinc

l’oportunitat

de

dirigir-me a tots vostès des de

les pàgines de La Veterana com

a president de la falla, la qual cosa és per a mi un orgull ben gran i al mateix temps una

responsabilitat

que

espere

haver

acomplit amb la màxima eficiència i per a

major enaltiment de la nostra falla. Estar al

capdavant del col·lectiu reporta molta feina,

però els puc assegurar que a la balança pesen més les alegries que els maldecaps, ja que afortunadament estic rodejat per una gran comissió sempre disposada a portar

a bon terme qualsevol projecte que ens proposem, per això ha de ser per a tots ells i elles el meu primer i més gran agraïment.

18 Falla Barri la Mercé 2020


Les falles del 2020 tindran com a màxims representants a la nostra falla Alèxia, Maria i

Joan. Tots tres han nascut a la falla i senten a La Veterana com una part fonamental de

la seua vida. Jo sols puc dir que em sent profundament afortunat de poder compartir tots els moments del seu regnat amb elles

i ell, ja que amb el seu ímpetu i alegria em

contagien eixe esperit jovenívol que a la

meua edat ja havia donat per desaparegut. A eixe sentiment ajuden també les xiques,

xiquetes i xiquets que conformen les corts

d’honor, un vertader ramillet de simpatia, innocència i dolçor.

a les tres xiquetes que comparteixen amb

mi la responsabilitat de presidir el col·lectiu. Laura, Sofia i Carla ho fan en la comissió

infantil, encapçalant a més de seixanta xiquets i xiquetes que són, sense lloc a dubte, el futur de la festa.

Malauradament, no tot són alegries i haguera

volgut

i el gran buit que deixa difícilment podrem omplir-lo. Gràcies per tot i per tant, Rosa.

La falla del Barri de La Mercè encara

conserva eixe essència de falla de barri, eixe lligam que la connecta amb la porció

de ciutat que li és més immediata, els carrers i places que històricament han anat

conformant el barri. Hui en dia a pesar de les circumstàncies de la vida, la falla segueix mantenint un grapat d’abonats que

contribueixen a mantindre-la. Vull des de les pàgines del llibret fer-los arribar el meu més

No puc oblidar tampoc en aquesta salutació

mai

i incondicional. L’estima durarà eternament

haver

d’escriure

les següents paraules, que no sols són necessàries i obligades, sinó també un

deure moral amb qui he compartit tant en esta vida. A La Mercé som com una gran família, per això sentim com a nostres

totes les vicissituds dels seus membres i enguany en eixe aspecte ha segut un any molt dur. La vida et colpeja de vegades

quan menys ho esperes i això és el que

ens va passar el 4 de juliol. Tots sabem ja

que al firmament tenim un estel nou guiantnos per sempre, però sobreposar-nos a

la pèrdua de la nostra estimada Rosa és

sincer agraïment, ja que el seu recolzament

és vital per poder seguir portant amb orgull el nom de falla de barri. Un agraïment que

faig també extensiu a tots els comerços i firmes col·laboradores que fan possible, any rere any, la publicació d’este llibret faller.

Per finalitzar, i com és d’obligació, em resta sols fer una crida a la festa i a la seua participació en ella. És el moment d’eixir

al carrer, de gaudir amb tot allò que les

falles ens ofereixen: música, indumentària, pólvora, devoció, gastronomia i sobretot les

falles lluint al bell mig de les places i carrers, complint amb la seua missió de condemnar

al foc tot allò que mereix ser cremat en la

màgica nit de Sant Josep. No s’ho pensen, vinguen i participen de la millor festa del món. Els esperem!

Vicent Blasco i Miró President

quelcom que ens costarà moltíssim, doncs el seu grau d’implicació en la falla va se total i personalment puc dir que sempre he trobat en ella el recolzament més absolut

19


SALUTACIÓ Fallera Major

B

envolgudes veïnes i veïns del barri

Des d’aquestes línies, vull tindre unes

Ja està ací el mes de març!

falleres que aquest any m’acompanyen, de

faller més veterà de Borriana.

Feu pastissos i bunyols, polimenteu fustes i prepareu-vos per la festa, que res pot aturar el pas de la Mercé.

paraules especials per a les dues dones

segur que compartirem serà magnífic ple de complicitat i amor per la festa, Jessica

i Sarah comencen uns dies molt intensos que anem a exprimir al màxim.

Fa onze anys començava així el meu saluda

El futur de la festa està en els més menuts,

ara onze anys major, més impregnada en la

per a sentir-se motivats i continuar en les

com a fallera major infantil d’aquesta falla, cultura fallera i sabent bé el que representa aquesta festa per a la tradició valenciana, ho faig amb més goig.

Enguany que tinc l’oportunitat de ser fallera major, voldria que la meua veu de dona s’escoltara més alt i més clar. Les falleres

nosaltres som l’espill on s’han de mirar

comissions falleres, i no dubteu de la feina que estem fent a la Mercé.

Aquest any Joan i Maria, dues personetes nascudes

a

la

falla

mercedaris més menuts.

representen

als

hem de seguir treballant per tindre més veu,

No us podeu imaginar el goig que em

i llueixen el vestit de valenciana, la nostra

assegurar que en ells el futur de les falles

per ser més que unes dones, que vesteixen

veu és necessària, donar a conèixer el nostre dir i prendre decisions importants

per a les falles, per això desitge que

cada vegada siguen més les dones que

encapçalen les comissions, federacions i juntes falleres, ja que les dones aportem

fa compartir aquest any amb ells, us puc

està en bones mans, i això em deixa molt tranquil·la. A les seues venes porten passió i amor per aquesta festa, una passió que

han heretat dels seus pares i un amor que amb els anys va creixent.

sonoritat a les falles. El futur de les Falles

Però no penseu que Maria i Joan s’ho

la posada en valor de les seues capacitats

esperit faller per a portar endavant a tota

passa per l’empoderament de les dones i i experiències. Us convide a totes a gaudir de la festa, a eixir al carrer i reivindicar el nostre lloc i la nostra presència activa en les comissions falleres.

20 Falla Barri la Mercé 2020

guarden tot per a ells, tenen el suficient

la seua cort, catorze xiquetes i dos xiquets que amb les mateixes ganes i innocència ens trauran endavant, són ganes i bogeria, són bondat i festa.


El meu coneixement de la història i la tradició de les Falles, és fruit de la meua curiositat. He après molt al costat d’un mestre que

sempre està disposat a compartir història, art, emocions i sentiments fallers, Vicent.

La persona que presideix la nostra comissió és el millor mestre faller que conec, i no us

podeu imaginar l’orgullosa que estic de

què siga ell el que està al meu costat en tot moment. Espere

que

l’acompanyen

les

en

tres el

donetes

càrrec

que

menut,

aprenguen tot el que jo he après amb ell o més, de segur que aquest any serà un any

de formació intensiva en el món faller per a elles.

Ara, com us deia al principi d’aquest saluda, estic més impregnada en la cultura fallera que quan tenia nou anys i em dirigia

a la gent del barri i a la comissió des de les mateixes pàgines, i tot açò ha sigut gràcies

a la falla que m’ha vist créixer i m’ha vist fer-me major, com també jo l’he vist créixer i l’he vist fer-se cada vegada, si pot ser, més gran.

Gràcies per deixar-me ser part de la nostra història.

Gràcies per deixar-me tindre veu a la nostra comissió.

Avui brindem per les Falles 2020, avui

brindem per la Falla Barri la Mercé i per les falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat!

Alèxia Durà i Saura

FM de la Falla Barri La Mercé

21


Alèxia Durà i Saura Fallera major Falla Barri La Mercé 2020

Sovint busque paraules entre la immensitat dels records i intente arribar al lloc on queda guardat l’instant, eixe diminut encenall que em recorda la teua presència al llarg de tot el temps. Quan de sobte les trobe, m’invadeix la melangia, els sentiments brollen desmesurats omplint-ho tot d’alegria, doncs és així com t’he viscut i estic vivint-te cada dia. Les paraules... Tu ets ara... un bombó d’avellana, lliure com el vol d’un colomí, perfumes aire de tisana d’un ramet de romaní i a la nostra Veterana eres tu la sobirana que ens encisa cada matí. Sempre a punt, Alèxia, així has estat i així estàs, amb un somriure picardiós que juga a pegar-li la volta a tot. Seriós quan cal, ferm amb les conviccions, desembarassat si toca... alegre sempre. Sempre a punt!

22 Falla Barri la Mercé 2020


23


Jessica Vidre i Borja Fallera Falla Barri La MercĂŠ 2020

24 Falla Barri la MercĂŠ 2020


Sarah Vidre i Lara Fallera Falla Barri La MercĂŠ 2020

25


Entra


i vorĂ s.


Artista: Sergio Musoles Crítica: Amics del Got 28 Falla Barri la Mercé 2020


PREÀMBUL

Quan arriba el mes de Març, preludi de primavera, Borriana és festa fallera per tot arreu dels carrers i a la nostra Veterana cada any ho celebrem i a tot el barri animem a viure estos jorns ben festers.

Més si hi ha una cosa certa en este món que és la falla, és que parla i no es calla a les pàgines del llibret. El mateix que en este moment tens ara entre les mans per criticar amb lletres grans tot allò que està mal fet.

Tindre amanit el cadafal replet de satírics versos que critiquen els excessos que s’han viscut a la ciutat, és l’objectiu principal que té la nostra comissió doncs ho mana la tradició que d’antic hem heretat.

Si et veus ací retratat i el teu nom als versos escrit deus d’estar-nos molt agraït doncs això vol significar que eres persona important i rellevant per a esta ciutat. Si no t’agrada com t’hem criticat, sempre et quedarà el remugar.

Per fer això realitat ha treballat tota la gent que no pararà ni un moment fins vore la falla plantada, per poder dir amb orgull que al bell mig de la placeta llueix d’art ben repleta esperant del foc l’abraçada.

També pots dir-li al versador del mal que té que morir, però no el faràs molt patir doncs té ampla l’esquena i per una li entra i per l’altra l’ix, i és la seua obligació amanir el vers burló que després el foc el crema.

29


INTRODUCCIÓ Tarzán, Jane, la mona Xita, exuberant vegetació, els animals en acció i una màscara amb colors. Tot això fan el conjunt d’este singular monument que a la plaça del convent s’alçarà amb tots els honors.

Ací en tenim per a tots, també en tenim per a totes, que no estem per a «jugarotes» i de sexes no fem distinció. En tenim per dreta i esquerra per als de fora i per als de dins que no paren de fer volantins per esquivar a l’oposició.

És la llei de la selva el lema enguany escollit i que la falla ha reflectit d’una manera explícita amb la Jane i el Tarzan la serp i un grapat de brosses els arbres i més coses sense oblidar la mona Xita.

Al PSOE i Compromís que formen del govern l’equip i que el primer que han decidit ha segut pujar-se el jornal. I és que sembla què, pobra gent, han tingut que doblar-se el sou perquè no en cobraven prou i estaven vivint molt mal.

Per a fer l’explicació cal deixar primer ben clar que a la falla podreu trobar, repartit a les escenes, un seguit de situacions per animals representades que han estat adaptades per estar de crítica plenes.

Ciudadanos, VOX i PP han quedat a l’oposició i no perden l’ocasió a la premsa i al plenari, de posar a caure d’un burro tot el que fan els que manen i critiquen i reclamen per on poden a diari.

I més que siguen animals, de seguida ja veureu que a molts els coneixeu perquè són molt populars. Habiten a Ca la Vila i reben nom de regidors, hi ha de tots els colors i pelatges peculiars.

És la llei de la selva qui governa l’ajuntament i sense tindre mirament cadascú en la seua parcel·la fa el que li ve en gana, i si alguna cosa no veus bé t’has de queixar a una APP on no fan cas i els la «pela».

30 Falla Barri la Mercé 2020


Si no marxa una farola o està ple de clots el carrer, si el poble és un femer ple de merda i caguerades... Ja ho sabeu... a l’APP i asseguts a esperar que primer han de cobrar i després ja et donen llargues. Mentre, pugen els rebuts de taxes i contribucions doncs no tenen prou milions per mantindre la ciutat. Així ho diuen a la premsa sense cap tipus de rubor i el que és encara pitjor, fent creure que és veritat. És o no, açò una selva? Que es salve aquell que puga i que es tire a la fuga com be li done la gana, que a la ciutat de Borriana sembla ser que tot ja val i estiga bé o estiga mal, la llei de Tarzán, mana!

31


COS I REMAT

El romanç de Tarzán i Jane (i el que conta la mona Xita)

La dolça Jane, bona xica, ben vestida i perfumada, ha fet cap dalt de l’arbre doncs va fugint angoixada d’un home mig salvatge que no para d’ assustar-la. Ella és el coronament, la part de dalt de la falla, i sent bonica com és, representa a Borriana, que com podem comprovar també es troba acorralada entre polítics del moment que la tenen segrestada doncs ni fan ni deixen fer. El Tarzán que se la mira amb ullets i embadalit, conquistar-la és el que espera i va llançant son típic crit amb la intenció d’atraure-la però no ho ha aconseguit. Ell ve a ser la política que viu a l’ajuntament convertit en el corral, d’homes i dones del moment que cobrant un bon jornal ens donen poc de forment doncs l’objectiu principal que tenen tots ells en ment està mes prompte vinculat al propi sosteniment que al treballar per la ciutat.

32 Falla Barri la Mercé 2020

I amb açò, la mona Xita, amb les seues pallassades, es passa el dia marejant i va fent animalades. Ella és la veu del seu amo, eixa premsa ben pagada, que conta el que l’interessa a qui la té subvencionada. També està l’opositora que és la sempre cabrejada, cap de les dos dóna raons per això està desprestigiada.


ESCENA PRIMERA

Monferrer, la tigressa, es cobra la primera peça. Molina al carrer s’ha quedat i ho mira per un forat.

Bones paraules i promeses en el temps d’eleccions. Després vingueren les sorpreses, es llevaren les disfresses i on vaig dir si, ara dic no.

I a Doménech, el lleó, veus ací tot derrotat, ha intentat anar de bo i li han pegat tal «rebolcó» que encara està marejat.

La tigressa Monferrer, jurant que no repetiria, d’allò dit és va desfer per tornar de nou al poder i amb més força cada dia.

Mentre tot açò passava, Molina per un forat la margarida desfullava i veia com li tocava el turisme i el mercat.

Amb mil i una reunió, ha aconseguit la gesta d’avorrir a la Federació i que perda tota la il·lusió per gestionar la festa.

Les falles que desitjava es quedaren a un costat i ací està representada com una koala resignada però amb molta tranquil·litat.

33


ESCENA SEGONA

De color canvia molt apresa, el camaleó alcaldessa.

Això d’estar al capdavant i ser de tots la que mana li ha costat anar canviant segons amb qui està parlant a l’alcaldessa de Borriana.

Amb molt bona intenció a tots vol tenir contents, doncs ella busca integració i la ofereix com solució amb resultats poc eficients.

Per això com un camaleó la pots vore ací a la falla. Ara vos farem explicació i vos donarem la raó, anant al grà i llevant la palla.

Així, des del juny passat, està al mig d’este embolic cada vegada més pesat on el diàleg ha fracassat per mirar-se tots el seu melic.

Si li pregunta la Local ella té una contestació que després ja no és igual quan l’interroga tal qual d’altre costat Federació.

I amb un ull a cada costat i havent de canviar de color, com un camaleó s’ha quedat pregant a qualsevol sant per que no siga pitjor.

34 Falla Barri la Mercé 2020


ESCENA TERCERA

Com és ben sabut, les cotorres, són d’ofici... xarradores.

La cotorra és un pardal amb fama de xarrador que sol repetir igual allò que escolta l’animal o li ensenya el domador.

I, com la llengua no té os, si damunt està afilada el mal pot ser més que gros, per això és tant perillós creure’s qualsevol xarrada.

En un sentit figurat, de cotorra rep el nom qui, quan encara no t’has girat, el que li has dit ja ha contat i ho pregona a tothom.

Doncs pot ser en el mercat o també en la perruqueria, és costum molt arrelat el parlar sense trellat sols per pura xafarderia.

També les xarxes socials estan plenes de cotorres i ens venen com oficials xafardejos descomunals que traguen moltes persones.

També les revistes del cor i programes de televisió no tenen feina millor que escampar tots la pudor com un mitjà de diversió.

35


ESCENA QUARTA

Un ase amb esperit crític, escolta el monòleg del polític.

Des de dalt de la tribuna, creient-se un bon orador, amb més be poca fortuna ve a prometre’ns la lluna este mono tant parlador.

Després ve la segona part, quan arriben al poder del poble fan tots descart i aquest acaba més que fart del polític malfeiner.

Als polítics representa que no perden l’ocasió d’utilitzar com ferramenta fanàtica xerramenta per captivar la població.

És l’ase que l’escolta amb heroica resignació doncs sap que és un poca-solta que de llum no en té molta i sols li falta dur bastó.

Un monòleg com lletania per cantar les seues virtuts dient el be que ho faria si ell governara un dia doncs li sobren aptituds.

Amb honroses excepcions, eixe és el nivell que tenim ocupant tots els escons després de tantes eleccions com els ciutadans sofrim.

36 Falla Barri la Mercé 2020


ESCENA CINQUENA

Que tornem a èpoques estranyes, sembla que volen les piranyes.

Com en una pel·lícula de por, en esta putrefacta bassa ens trobem amb el pitjor, un animal executor que desapercebut no passa.

Amb un discurs ben caspós que recorda el temps passat d’aquell «movimiento» penós que un dictador fastigós va fer patir a tot l’estat.

Tenen fama de dolentes i ataquen sense pietat, habiten en aigües pudentes i entre elles van a espentes fins deixar-ho tot pelat.

I al igual que una piranya rosega tot el que li cau, pegaria gran castanya este país que és Espanya si del govern tingueren clau.

Les piranyes d’ultradreta pegant mos d’ací i d’allà no paren de fer la punyeta amb l’odi per bandereta i el suport d’algun capellà.

Doncs ací a l’ajuntament, on ja els tenim ajocats, tot el que han fet de moment són històries sense forment i amb arguments desbaratats.

37


EPÍLEG

La llei de la selva hem vist que està reblida d’animals. hi ha, com està previst, peixos, mamífers i pardals.

Que si ha arribat fins ací es mereix un monument ja que de paciència esta fi si ha aguantat este turment.

Tots han eixit a la falla amb persones comparats... que no trenquen la baralla els ací representats.

Si voleu saber qui sóc ara vos done raons: de poeta tinc ben poc, més be...un «cerdo» en pantalons!

Són els versos l’expressió que la falla escenifica, és simpàtica munició que a ningú fa mal ni pica.

I, ara si, punt i final! Si Déu vol fins l’any que ve, on seguirem fent l’animal en esta falla de La Mercè.

Acabem l’explicació amb el desig de tot cor de que impere la diversió en l’amable llegidor.

38 Falla Barri la Mercé 2020


Què t’ha

paregut? 39


CARTA

A la meua presidenta

E

stimada Rosa: Porte quasi sis mesos intentant escriure’t i el full s’ha quedat en blanc la majoria de vegades. A la fi ho

he aconseguit, quan ja estem a punt de tancar el llibret. Tu

em coneixes molt bé, m’has hagut de patir moltes vegades, sempre

a última hora, arribant justet, amb la pressió damunt que és quant més em concentre, o almenys així m’he convençut jo.

Deus de saber que mire moltes vegades l’últim whatsapp que m’has enviat. En ell em dius que et tinc per al que necessite. Per suposat! I

tant! No et pots ni imaginar el que m’encoratgen eixes paraules per seguir endavant amb la tasca de conduir la nostra falla, de seguir el camí del qual tu em vares cedir el testimoni.

No em naix fer-te un obituari, doncs per a mi i per tots i totes els que t’estimem, vius. Però hui, en aquest moment, em pesen molt

els records i continue tenint omnipresent aquell fatídic dia. I és que, rarament sona el telèfon quan encara no són les huit del matí. Escoltar el seu to tant prompte no és un bon presagi, alguna cosa

passa per cridar a eixes hores. A l’altre costat una fallera ens dona la noticia però no la creiem. No pot ser, deu estar equivocada, no li

ho hauran dit bé, serà un altra persona, no serà la nostra Rosa, això no pot ser veritat, li diem. Ella ens diu que ha pensat el mateix però

ens assegura que si és cert. Seguim sense creure-ho. Pengem, ens quedem mirant-nos, preguem per que siga un malentès, no sabem que fer. No han passat ni cinc minuts i torna a sonar el telèfon, quan veiem qui és, s’ens glaça el cor; és veritat. L’agafe però no

puc parlar, no m’ixen les paraules, sols un plor irreprimible i una pregunta que m’atabala constant al cervell: per què?

Mai estem preparats per a estos colps tant forts, així de la nit al dia, sense cap tipus d’avís previ, sense el més mínim símptoma de res que pogués advertir que alguna cosa no t’hi anava be. Així, de sobte. Fins ací hem arribat. Ja està, adéu. No és just!

40 Falla Barri la Mercé 2020


Després, ara, sols ens queda refer-nos, estar més units si cap,

mantenir la teua memòria i la estima, no oblidar tot el que hem viscut junts (que ha segut tant!) i seguir endavant. Que fàcil escriure-ho però que difícil portar-ho a terme!

Doncs be, en això estem, benvolguda, intentant superar la teua

absència, convencent-nos de que podem i tenint-te present a cada

moment. I així estarem molt de temps. Dona records a tots i totes per allà dalt. T’estimem!

Un bes ben gran. Vicent.

PD: Et perdone que no te’n recordares de vindre a la reunió.

41



(fallera)


Introducció La festa de falles, amb més de dos cents anys d’història al Cap i Casal i aproximat-se

al centenari a la nostra ciutat de Borriana,

ha tingut temps més que de sobra per anar bastint tot un entramat d’actes i situacions que s’han afegit a la base primigènia de la

festa. Poc a poc, les falles s’han anat nodrint

de costums que ja formen part ineludible. De vegades simples humorades d’un grup

de membres de la comissió i d’altres fruit

de moltes hores de feina i debats, estes costums han esdevingut tradició i, per tant, llei d’obligat compliment si no volem ser

condemnats i lluir per sempre la etiqueta de ser un faller o fallera que no compleix amb allò «que s’ha fet tota la vida».

No és l’objectiu d’aquest monogràfic, posar

en tela de juí totes aquestes «lleis falleres»

sinó més be al contrari, poder mostrar com la festa ha anat enriquint-se amb les aportacions que al seu voltant s’han anat

desenvolupant al llarg i ample del nostre territori festiu. Volem conèixer estes «lleis», saber que és fa a cada poble i vore com les

falles han sabut congregar al seu voltant i integrar tot un seguit de manifestacions culturals, gastronòmiques o lúdiques que han ajudat a créixer a la nostra festa. Per eixe motiu hem fet un recorregut de nord

a sud de les poblacions falleres i hem

44 Falla Barri la Mercé 2020

demanat ajuda a destacats i destacades persones de l’àmbit faller que han tingut

a bé, mostrar-nos les singularitats de les seues respectives poblacions.

Pel que respecta a la nostra ciutat trobarem ací un recull de «lleis i costums» que han

ajudat a fer de les falles de Borriana, un referent dintre del panorama faller valencià.

També farem un recorregut per la història per fer palès el treball d’organització de la

festa que des dels seus inicis s’ha portat a terme amb l’objectiu de dotar d’unes regles

oficials a tots els col·lectius fallers de la ciutat. La nostra falla, també compta amb unes «lleis supremes» que no podíem deixar

passar l’ocasió de transcriure-les i que així queden reflectides per a la posteritat.

En definitiva, un llibret de lleis però de

lectura amena i, si se’ns permet, divertida i tot, res a vore amb els volums seriosos i de

llenguatge enrevessat on es solen incloure la resta de lleis que imperen en la nostra societat.


45


Decàleg, i alguna més, de lleis supremes de

La Mercè.

1- Estimaràs la brusa per damunt de qualsevol peça d’indumentària

regional, la lluiràs als actes més solemnes i no cauràs en la temptació de posar-te’n cap que no siga negra (açò últim és cada vegada més complicat)

2- No prendràs el nom dels déus mercedaris en va. El Liante,

Joaquín i Cordell són la Trinitat Veterana, els invocaràs quan et done la gana per dir que això: s’ha fet «aixina» tota la vida.

3- Santificaràs les plantaes. Viuràs eternament esperant a que la plantà de la creu finalitze a les dues del matí com a molt i que en la de la falla s’acabe de posar la gespa abans de que ixca el sol.

4- Recordaràs sempre que a la Placeta hi havia una bústia groga de Correus i mai diràs que estava davant de l’oficina de Mapfre, sinó enfront de la tenda de Ramon de «Granet»

5- No tiraràs mai cap trasto del casal, doncs sempre pot servir

per a qualsevol creu, carrossa, comparsa... hotel d’insectes, niu

de rates...en definitiva, coses importantíssimes per a la falla, ja que per tots és sabut que el que tira mai es fa ric. En fi...

6- Mencionaràs a tots els familiars vius i difunts del membres de la falla quan vages al casal a buscar qualsevol ferramenta i, sabent que està, no la trobes de cap de les maneres perquè en lloc d’estar on toca està en un racó amagada.

7- En acabar de passar el cabàs, diràs que a les finques del bingo no s’ha pujat i a la de dalt de El Vilo tampoc i això no és manera

de passar el cabàs, que es queda mig barri per fer, home! Que cada vegada teniu menys ganes de treballar! La gent està molt descontenta.

46 Falla Barri la Mercé 2020


8- Pregonaràs que tenim l’estendard més bonic de les falles de Borriana, però remugaràs cada vegada que s’haja de lluir dient que l’agafe qui el va fer, que això pesa més que un mort.

9- Lluiràs amb orgull dos canastrells a l’ofrena del matí de Sant de Josep, però et passaràs tot el trajecte patint en vore que es

menegen més que la compresa d’una coixa. Si quan el segon

canastrell gira del Camí d’Onda al carrer Sardina, l’estendard està al final o girant al Raval, hi ha ofrena, sinó, no.

10- Quan et diguen que si plantarem la falla davant de la paqueteria de Mari Carmen estaria més arropada i lluiria millor, diràs sempre

que la Falla de La Mercè s’ha de vore des del Pla i amb el convent darrere, perquè com diu al manament segon: això s’ha fet «aixina» tota la vida! (excepte 4 anys)

11- No t’oblidaràs mai de portar les costelles o matrius dels talonaris

de la loteria de nadal i reis que has venut si no vols que al secretari li agafe un «algo» i t’ho estiga recordant fins el dia del juí final.

12- Santificaràs la caldera. Per més que el dia de L’Axiamo el 99%

de la falla vulga paella per dinar, faràs una caldera per als cinc o sis que en volen, perquè com diu el manament segon: això s’ha fet «aixina» tota la vida!

13- Començaràs la carrossa de la Cavalcada del Ninot a l’endemà

de Sant Blai, per més que portes quatre mesos dient: la setmana que ve comencem. (La de la Batalla de Flors, allà pel Carme)

14- Rememoraràs cada any quan arribe la presentació de la falla

i la setmana de falles, la història de les «huertanetes» que tenia la comissió a mitjans dels anys 90 del segle passat.

15- Acceptaràs el consell del àrea jurídica de la falla i no deixaràs

escrites altres lleis que afecten exclusivament a membres de la

comissió o gent del barri que, d’estar reflectides en paper, ens poden costar acabar en els tribunals.

Delegació de Doctrina Fallera Mercedària 47



Costums falleres de Sueca Lorena Sendra Gรณmez

Delegada de comunicaciรณ i premsa Junta Local Fallera Sueca

49


A

Sueca, com a la majoria de les poblacions de la nostra Comunitat on es celebren les festes de les

falles, tenim molts costums característics

i actes típics fallers, que encara que mai han sigut recopilats en cap reglament, els eleven a categoria de llei.

La societat i en aquest cas els fallers,

mitjançant el costum, i amb l’ús repetiu

d’aquestes tradicions al llarg del temps, esdevenen

en

veritables

lleis

falleres

d’obligat compliment. Dimanen de la voluntat popular festiva del col·lectiu faller, tenint com a nexe comú la celebració tradicional

de festejos i que es van transmetent d’una generació a un altra, i desenvolupats durant l’exercici faller.

Les comissions falleres de Sueca, així com

la Junta Local Fallera, tenen uns Reglaments de Règim Intern i en alguns casos requereix

tenir-les com a normes escrites i incorporar aquests usos i costums característics, passant a ser lleis.

Els costums fallers que són formes de comportament particular i un hàbit adquirit

per la pràctica freqüent d’un acte en cada

indret, que assumeix el col·lectiu faller, són a Sueca els següents:

50 Falla Barri la Mercé 2020


És un costum molt arrelat a Sueca (amb

una antiguitat de més de 50 anys) la Visita

Les ofrenes és realitzen el 19 de març, és

el dia gran de la festa fallera a Sueca. Les

de Cortesia a tots els monuments de la

dues ofrenes, són els actes més oficials de

que un acte és una veritable marató amb

corones de llorer als tres personatges

ciutat, la vesprada del 18 de març. Més indumentària fallera, on tot els complements estan

permesos,

entre

cometes,

sent

un atemptat a la indumentària fallera. El desordre en la desfilada i les parades en

els domicilis del recorregut, sembla un caos faller, i als supervivents del trajecte ja no

els queden quasi forces per al dia següent

fer l’acte de l’ofrena del dia de Sant Josep.

Actualment i a petició dels Presidents s’està

les falles. A migdia, es realitza l’ofrena de insignes de Sueca: Jose Serrano (el mestre

Serrano) Bernat i Baldoví i Joan Fuster.

Aquesta ofrena cívica, es remunta als anys

50, poc desprès d’acabar el monument

al mestre Serrano, ubicat al passeig de l’Estació. Ja de vesprada i abans de la

cremà dels monuments, es realitza l’ofrena de flors a la Verge de Sales.

estudiant algun canvi o realitzar-se en dos dies.

51


És costum a Sueca, anar a les presentacions

Altre costum, aquest més nou i ja instaurat

comissions, que sols acudeixen a l’hora

dinars de Presidents de falla que realitzen

de totes les falles i convidar a la resta de acordada per la falla i per a retre homenatge a les seues Falleres Majors i abans quedar en algun bar prop del lloc de la presentació

per a fer-se una cassalleta o cerveseta. I

en aquestes Presentacions falleres, la Junta Local Fallera, les seues Falleres Majors,

corts i membres que la composen, pugen amb indumentària valenciana a l’escenari per donar les recompenses que atorga la junta als representants del present any.

des de fa uns anys, són els tradicionals

al llarg de l’any per a la resta de Presidents

i el seu seguici, al seu casal. Als seus inicis es realitzava per parlar i criticar la Junta

Local Fallera i posteriorment es va convertir

en uns dinars de germanor fallera on també es convida alguns membres de la Junta Local.

També es costum elevat a llei fallera, que

quan es va a per les Falleres Majors de

totes les falles de Sueca, als seus domicilis Una nova iniciativa, aquesta més actual, i

sols per a fallers saludables, que ha agafat

molta força i molts seguidors, és l’acte de

la Visita Saludable al monuments de la ciutat a les 7:00 del matí. Corrent, en bici o patins i amb una nombrosa participació, recorren tota la ciutat per acabar amb

una foto de tots els participants davant de l’últim monument i el posterior desdejuni i xocolatada organitzats per la JLF.

i al carrer, es prepararan taules amb

menjar i beguda per a tota la comissió, a les despertades amb desdejuni, a migdia esmorzar i de vesprada un bon berenar.

I per finalitzar, un ús molt generalitzat ací

a Sueca, bressol de la Paella Valenciana,

i com a bons festeres i fallers, qualsevol excusa és bona per celebrar un dinar amb paella valenciana. Des de fa més de

30 anys la Junta Local Fallera de Sueca, organitza un multitudinari concurs de paelles falleres on es demostra la gran

germanor de les comissions de la ciutat al voltant del nostre plat més internacional.

52 Falla Barri la Mercé 2020


Visita saludable als monuments fallers de Sueca.

53



Llei fallera a Benicarlรณ Natalia Sanz Gurrea Periodista i fallera

55


, és llei. A Benicarló, els casals estan oberts a tothom. És a dir.

Si vostè (és un dir) es troba

a Benicarló (per casualitat o no) durant la celebració de les Falles, podrà dinar o

sopar al casal on li vinga bé. És més. Si vosté que me llig és faller d’una comissió

benicarlanda, és més que probable que la

major part dels dies dine o sope fora del seu casal. Eixa és la llei màxima de les falles de

Benicarló. Un tret diferenciador que les fa obertes i acollidores, al nord de totes les celebracions falleres. Que per què? Ningú

ho sap. Els fallers més vells asseguren que

“s’ha fet tota la vida”, afirmació que s’aplica a tots els aspectes de la vida benicarlanda que han esdevingut costum.

56 Falla Barri la Mercé 2020


A Benicarló hi ha en l’actualitat tretze comissions falleres. La més antiga no arriba als cinquanta anys. Per regla general, hi ha

fallers que pertanyen a la comissió (en altres poblacions denominada junta directiva) i

altres són simplement socis. Cadascuna de les comissions, durant la setmana

Cadascuna de les comissions té les seues

especialitats, que van des de mandonguilles

fins a callos, passant per delicioses potes de porc. Són simplement els acompanyants dels plats principals que es solen cuinar a

diari. A migdia, els menús inclouen paelles, fideuà, olleta benicarlanda o fins i tot

fallera, armen al carrer els seus casals,

macarrons. Ja de nit, s’encenen les brases

als actes gastronòmics i l’altre, a les festes

embotits o carn.

normalment en nombre par: un destinat nocturnes. Aquest segon, però, esdevé a primer hora també menjador, per donar

cabuda a tots els qui s’apropen a compartir

taula i mantell. Un mes abans, més o menys, comencen a preparar-se les tapes que es serviran als casals. Hores i hores de feina a

les cuines dels casals per deixar tot amanit, convenientment empaquetat i congelat als arcons-congeladors fallers.

per a que els clients es puguen torrar

I ja amb la panxa plena, es desmunten taules i s’arrepleguen cadires per reconvertir

els casals en pistes de ball. I és en eixe moment on realment es pot compartir la germanor fallera de benicarlanda. Rutes que circulen de casal en casal formades

per components de diferents comissions falleres, organitzades per penyes de joves

creades a l’empar de les Festes d’Agost

57


o, simplement, colles d’amics que es

reuneixen per fer una mistela, la beguda

unificadora (i purificadora) dels casals benicarlandos.

Cavalcada del Ninot, així, ha esdevingut en un gran event que va reunir a prop de dues mil persones en la darrera edició. Un riu de

I és que tot i les dificultats actuals per la quantitat de permisos que s’han de

sol·licitar i de paper que emplenar, les falles de Benicarló no volen renunciar al seu tret més característic. Remuguen els fallers, queixant-se de la

ficar-se la disfressa que et subministren. La

paperassa que

els demanen des de tots els estaments. Però al voltant del 10 de març, els casals

prenen els carrer de Benicarló per fer-se els

amos d’una ciutat que viu les falles com si les tinguérem...de tota la vida.

Però no només la setmana de Falles

els casals estan oberts a tothom. Hi ha determinats moments en què les Falles de Benicarló també s’obrin a la ciutadania.

És, per exemple, durant la celebració de la Cavalcada del Ninot. A Benicarló és

tradició que els fallers trien la disfressa

que lluiran amb l’esbós de la falla que plantaran eixe any a la seua demarcació.

I ja decidit, qualssevol es pot apuntar a desfilar amb ells pels carrers de la ciutat. Només cal apropar-se al casal en els dies

indicats, pagar la quantitat acordada i

58 Falla Barri la Mercé 2020

gent que gaudeix de la música i la festa que s’organitza aprofitant esta fita festiva.


ELS FALLERS MAJORS I així, com qui no vol la cosa, Benicarló va

Amb ells es completa un quadre d’honor que

falleres. Un altra també va vindre sense que

amb altres figures representatives del sentir

instaurar la primera llei de les seues festes

ningú sàpiga com: la creació de la figura del Faller Major. Si, no m’he deixat una a.

FALLER. Amb nomes aquestes lletres. La paritat a les falles de Benicarló no s’ha hagut de forçar. Perquè els fallers sempre

ho han tingut clar. Tant, que set de les tretze comissions falleres de la ciutat instauren el càrrec de Faller Major l’any de la seua

fundació, al costat del de Fallera Major. És

a dir, que un càrrec no substitueix a l’altre, sinó que es complementa. La primera que ho va crear va ser la Falla El Caduf, allà pel

1978. Li seguiran El Grill, L’Embut, Mercat

Vell, La Carrasca, Els Conquistaors i la Falla La Barraca, ja al 1982. En el cas de les tres ultimes, també crearen el càrrec de Faller Major Infantil. En l’actualitat, els homes

continuen ostentant el càrrec en algunes comissions de la ciutat, acompanyant a les Falleres Majors durant les celebracions. Per

exemple: Quan van a la presentació d’una falla germana, desfilen junts els Fallers Majors i darrere d’ells, el President de la comissió.

a les falles benicarlandes, compta també faller cadufer. Mana la tradició (que ací

qualificarem de llei) que les Falleres Majors que abandonen el càrrec eixe any, passen a ocupar el de Reina del Foc. Serà l’any

següent d’ostentar aquest càrrec, quan, de manera automàtica, s’integraran en la Cort d’Honor de la Fallera Major de Benicarló,

que serà triada entre elles. La Padrina del Casal és altra de les figures que integren

el quadre d’honor de les falles caduferes, ressaltant la importància que té entre els

fallers este lloc de reunió. La Padrina de la Falla, la Padrina de la Comissió, la de

l’Estendard i la de l’aniversari, si escau, completen el ramell de càrrecs femenins

d’honor. Cal destacar el patriarcat que conserva este nom, derivat de la influència del nom ‘padrina’ que a la veïna zona

catalana te un ús corrent. Al costat d’estos

càrrecs femenins, apareix la figura del

President d’Honor i la del Mantenidor/a, que a Benicarló també és càrrec honorífic. És llei.

59


EL CICLE DE PRESENTACIONS FALLERES És llei que les comissions pacten el cicle

de presentacions falleres. A Benicarló, es realitzen a l’Auditori Municipal Pedro Mercader on, cada dissabte i diumenge

dels mesos de gener i febrer, es presenten

les comissions. Inicia el cicle la presentació

de les Falleres Majors de Benicarló que, des

de fa uns anys, es fan separades: de matí la Fallera Major Infantil i de vesprada, la Fallera Major. Normalment es porta a terme a finals

del mes de novembre o principi del mes de desembre. El descans nadalenc serveix

per agafar forces i començar el llarg camí que s’inicia després de Reis. En torn de dissabte de vesprada i diumenge de matí,

tots els caps de setmana hi ha presentació fallera. Són les associacions falleres les que

s’organitzen entre elles. D’esta forma es permet a la ciutadania gaudir de totes les

presentacions i als càrrecs de cadascuna

de les comissions, també. La ciutat, a més, es beneficia d’estos actes perquè al llarg

de dos mesos hi ha gent al carrer omplint bars i cafeteries, aprofitant que han eixit al

carrer a veure la corresponent comissió. Tota una tradició que ha esdevingut una llei no escrita a les falles de Benicarló.

60 Falla Barri la Mercé 2020

I així, passa a passa, les Falles de Benicarló

han escrit tot un codi que les diferencia de la resta de celebracions del nostre territori. Unes característiques singulars que no

deixen indiferent a ningú i que fan que, any rere any, els carrers de la ciutat s’omplen

de visitants que no falten a la cita festiva. Seguidors incondicionals de la nostra festa que, fins i tot, s’han fet socis d’alguna de les

tretze comissions de la ciutat. L’ànima de la festa és al carrer.


El xifli i els premis, dos actes genuïns de Cullera Joan Castelló Periodista i co-director de la Revista d’Estudis Fallers

61


L

es falles són una festa popular i

amb un calendari taxat, comú a totes les poblacions on se celebra

aquesta tradició de cremar ninots que satiritzen els comportaments poc ètics dels

qui ens governen i els vicis socials dels personatges d’actualitat de la vida pública.

En totes les ciutats que celebren la festa de

les

falles

existeixen

representants

(siguen falleres majors, reines, bellees o

qualsevol altra denominació, amb els seus

corresponents actes de treta, proclamació

i presentació) i en tots ells es segueix el mateix ritual: crida, plantà, despertà,

cercaviles, ofrena, focs artificials i cremà. Un programa al qual es poden afegir altres

actes de més recent creació com la revetla de sant Joan (amb la qual es culmina el

primer trimestre de l’exercici faller, abans de la diàspora de les vacances estivals) i

el mig any (o volta a l’activitat després del

parèntesi estiuenc, just en la meitat del calendari faller).

A Cullera, com en tants altres llocs on es

celebren les falles, tenim tots eixos actes i també uns altres molt arrelats, com els

jocs de saló (truc, parxís, dominó...) o

competicions esportives (futbet, bàsquet, tennis de taula, dards...). Fins ací, res que ens diferencie d’altres ciutats. 62 Falla Barri la Mercé 2020


Si alguna cosa distingeix a les falles de Cullera és la seua beguda festiva, el xifli.

Al nostre poble comptem, des dels anys 40

del segle XX, amb una destil·leria que fa un anís sec (la “cassalla” com anomenen a

aquesta beguda els valencians de soca-rel) de primera qualitat. L’empresa, Destil·leries Cerveró, sempre ha estat al costat de

les falles i fins i tot va crear una marca relacionada amb la festa: Anís el fallero, un

nom que es va utilitzar també per a donar

nom a un pasdoble utilitzat en la seua promoció comercial.

Als pobles amb tradició agrícola, els llauradors

que

anaven

al

camp

en

despuntar el dia feien una parada en bars

(hi havia alguns situats estratègicament

en les eixides de la població que obrien a les 6 o les set del matí) per a prendre una cassalla i així agafar forces per a començar la dura jornada en el camp.

Eixa primera cassalla la prenien també, allà pels anys seixanta (quan comença l’etapa de continuïtat de les falles de

Cullera), els fallers que a les 8 del matí acudien a la despertà. Amb el pas del temps, la cassalla va començar a rivalitzar

amb altres combinats (com el cubalibre Bevent xifli d’un porró. (Arxiu Joan Castelló)

63


o el gintònic): es prenia en got llarg amb refresc de llima. A eixa combinació se’l va

denominar xifli, i més de quatre dècades després es continua mantenint com la beguda fallera per excel·lència de la ciutat

de Cullera, eixa que es pren a qualsevol hora del dia o de la nit. Si

en

la

pel·lícula

Mary

Poppins

la

protagonista assegurava que les píndoles

sabien millor amb una mica de sucre, les noves generacions de fallers cullerans han posat de moda una nova modalitat de

prendre la cassalla: la arrancaora. Per als

forans els diré que a mi em recorda als

glops de wiski que es prenien els pistolers

de les pel·lícules de l’oest: un got xicotet (un xupito) de cassalla, que es pren d’una

vegada, i a continuació un bon glop d’aigua. Si es mescla la cassalla amb aigua es diu

“nuvolet”. En qualsevol cas, la cassalla, la base del xifli, està totalment arrelada en les falles de Cullera i és la beguda habitual per

a adults que no pot faltar en tots els casals del poble.

64 Falla Barri la Mercé 2020


Si diem que a Cullera es donen premis a les

de tocar música festiva mentre els fallers

novetat, perquè és un acte que tenen en

salten i beuen en un espectacle festiu,

en cap d’ells es viu com a Cullera, perquè

amb els polars (cada comissió té un color,

decisió del jurat i el lliurament del premi. A

seua identitat corporativa). És una bullícia

falles, ens respondreu que això no és cap

i falleres fan sonar el seu xiulet, canten,

comú tots els pobles i ciutats falleres. Però

divertit i colorista, perquè molts d’ells van

no és habitual fer coincidir la lectura de la

que els identifica i que forma part de la

més, en el cas de Cullera es realitza en un

contagiosa, que convida a moure el cos

de les 15 comissions que integren la Junta

entre cinc-centes i mil persones ansioses

ambient festiu davant de les falleres i fallers

sense parar. En el lloc s’arriben a concentrar

Local Fallera.

per conèixer els premis de les falles.

És

un

acte

multitudinari.

Es

celebra

tots els 17 de març a les 20 hores als

Jardins del Mercat. A partir de les 19.30 hores van acudint els integrants de les diferents comissions, cadascuna d’elles

acompanyada del seu estendard i del

seu grup de música (xaranga). Fallers i

falleres van proveïts de xiulets, capells

de palla, globus o ulleres de sol de grans dimensions sense cristalls, perruques o qualsevol altre complement que permeta fer soroll o anar disfressat.

Ambient festiu de falleres i fallers en l’acte del repartiment de falles de Cullera als Jardins del Mercat. Foto Joan Castelló

Durant l’espera, els quinze grups de músics, cadascun al seu aire, no paren

65


En la plataforma superior de l’escala de doble entrada, en la part final dels jardins,

es situen les autoritats locals i els membres

de la Junta Central Fallera per a donar lectura de la decisió del jurat i lliurer els palets corresponents. Els premis es lliguen

en ordre invers, de l’últim al primer de cada

secció, amb la qual cosa l’expectació va en augment. Cada premi és acollit amb vitols, aplaudiments i crits... no tant de la comissió

que rep el premi, sinó de la resta. És a dir, quan es dóna a conèixer el cinquè premi,

les quatre comissions restants comencen

a saltar i aplaudir d’alegria perquè veuen confirmades les seues pretensions d’un premi millor.

L’emoció va pujant d’intensitat fins que els

presentadors donen el nom del segon premi,

la qual cosa fa esclatar en crits als fallers

i falleres de la comissió que encara no ha

sigut nomenada, però que, en eixe moment, ja saben que els correspon el primer premi.

La música de la seua xaranga eleva els decibels de les seues notes, que porten al delírium trémens als seus seguidors.

El president de Sant Antoni mostra els “palets” dels premis a les falles Cullera 2018. Foto Joan Castelló

66 Falla Barri la Mercé 2020


Fallera major i president, des de l’alt de la balconada, agitaran amb eufòria el palet del primer premi, amb tot el món faller als seus peus, i amb tots els components

de la comissió immersos en una bogeria col·lectiva músics

d’entusiasme

continuaran

i

tocant

felicitat. una

i

Els mil

vegades, enllaçant sense parar una i una altra peça festiva, sobreposant-se al límit del defalliment i convertint aquest moment en una catarsi col·lectiva.

Amb l’espectacle del premis i un got de

xifli, les falles de Cullera es viuen millor.

67



TradiciĂł, arrels, costums... lleis falleres de Torrent. Kike Romero MartĂ­

Faller de Torrent

69


L

a tradició. Els arrels. Costums que es perden en el fons dels temps i

que només alguns dediquen temps,

suor, llàgrimes i sang (sang?) bé, potser és massa, però sí que es dedica interès i esforç per a la conservació del llegat que

ens van deixar els avantpassats. Però, des de quan un fet es convertix en tradició o llei? Quin detall convertix en tradició un fet,

moltes vegades, aïllat o ocasional? I, heus

ací, el quid de la qüestió: les tradicions i

les formes de fer les coses valen per a tots els llocs, que encara i compartint, festivitat

i fi, presenten diversitats mereixedores de convertir-se en element diferenciador?

Són estos elements diferenciadors suficients

per a fer-nos distints i particulars o només són

mutacions

d’una

mateixa

tradició

interpretada segons característiques de

l’entorn? I llavors entra en joc eixa frase lapidària que ha servit, i continua servint, per

a

concloure

polèmiques,

segellar

acords i tancar boques: «De tota la vida».

70 Falla Barri la Mercé 2020


Ai amic! Si algú et diu que això és de tota la

vida no pots més que callar i assumir la teua derrota; acatxar el teu cap i comprendre

que davant de semblant asseveració no hi ha res a fer. No fan falta proves, no cal el Carboni 14 ni la del cotó per a saber que si és així... així és. I punt.

De tot açò sabem molt en les Falles (o potser haguera de nomenar-les Festes Josefines per allò de la tradició) i depenent en la zona

pots emportar-te sorpreses i veure com això de tota la vida en ta casa (o en el teu casal) no és el mateix que en la casa del costat.

Ni tant sols faria falta eixir de la població, però no vull ser teclós ni polemista amb els

meus conciutadans i li anem a donar cera als de fora... que sabran ells! O potser ells saben que el Concurs de Pallassos lligat a

les falles en crítica, presentació i essència, és una tradició que portem prop de 15 anys realitzant ací en Torrent. Rescatat des de llavors per la Falla Cronista i, en breu,

considerat de tota la vida i impensable que en altres llocs no es fera... Seran heretges!

Concurs de pallassos. Foto: Ferran Martínez

71


Fotos: Flick Ajuntament de Torrent

No puc concebre un 16 de Març sense un

torrentins... Hi haurà alguna cosa més de

abans de l’Ofrena.

torrentí? Però com pot encara haver-hi

trasllat de la Mare de Déu. Sí, al març,

- Però això no és Al Maig, mes de la Mare de Déu amb mes de Maria?

- Si, clar. Però haurem de moure la Senyora de lloc?

gent vestint eixos horribles tratges negres

amb una gorgera en el pit, amb un faixí de colors i boles de peluix penjant? Perquè sí. En Torrent, els de la Falla dels Sant

Patrons, carrer del Ganao, tradicionals i de

Segur que això no ho fan els d’altres Juntes Locals... Ateus!

tota la vida tot en un, i encara sent molt de torrentins i saragüells, el dia de la Crida ixen

a desfilar honrant al tratge horrible i negre

Ací, la Falla Cotxera fa possible que un capritx, un desig o una devoció es

convertisca en acte institucionalitzat... i de tota la vida.

donant així una abraçada a la tradició i, sí, a això de tota la vida.

Tota la vida vaig creure que això de portar

el bocata baix del braç era quelcom

Se’m fa impensable veure desfilar una Comissió

tota la vida, per un torrentí que vestir de

sense

tradicionals:

eixes

saragüells,

72 Falla Barri la Mercé 2020

indumentàries segle

XVIII,

típicament del terreny que xafava i que

m’havia vist créixer. De fet ací és conegut, popular i erròniament, com «sopar de sobaquillo». Sopar «enfaixat» és el que vaig


conèixer més tard a l’atrevir-me a creuar el

Barranc. No us ho he dit però la frontera

natural que ens separa els fallers torrentins de qualsevol altra forma d’intel·ligència festiva és el Barranc. Creuar-lo és, com

bé diu el meu amic Ferran Martínez, un acte de valentia i d’humilitat. A només uns pocs quilòmetres trobes coses de tota la

vida impensables i tradicions arrelades impossibles d’assimilar per als sense dubte vertaders adalils i defensors de la tradició... ejem, ejem. Últimament

Cal dir, ja per a acabar, que una de les grans

tradicions

que

tenim

a

Torrent

de pugnar pel Concurs de Carrosses

confeccionades per la Comissió. Fins a

tres o quatre entitats (uhhhhh de vint-inou) competixen per guanyar el Palet. La

característica principal és que les folrem de paper de colors. D’açò, estic segur que

no hi ha ningú que ens copie. Ni tan sols a Borriana. O si? No es pot ser original.

Mecaguenlapenanegra! ens

hem

transformat

en

Associacions Culturals i gastronòmiques, no hi ha Comissió que es pree que no tinga

el seu concurs culinari i el seu corresponent quint i tapa, alguns plats tan d’ací com:

paella d’embotit i costelles, per citar alguna sense por de represàlies.

Màster Xef ens deu molt a la falles de Torrent.

73



Lleis i costums a les falles de XĂ tiva JosĂŠ Luis Lagardera Periodista i faller

75


E

n aquesta vida ens regim pel compliment de normes i lleis que

ens marquen allò que es pot i

que no es pot fer. El que està bé, i el que

està mal. Hi ha normes i lleis que puguem trobar des de temps immemorials, i d’altres

que apareixen amb el pas del temps, que evolucionen i que al remat ens fan

replantejar-nos la manera de creure o de fer les coses.

Tot açò que us plantege, passa també

al món de les falles. Ens regim o bé per uns estatuts o bé per unes tradicions que

es van instaurar en algun moment i que van marcar l’agenda. No obstant, però, a la festa de les falles també elevem a la

categoria de llei algunes costums o actes

que assumim com a inamovibles, i que costen esborrar de l’imaginari col·lectiu.

A vegades s’aconsegueixen canvis, però resulta una tasca força complicada.

76 Falla Barri la Mercé 2020


A Xàtiva no estem exempts d’aquest fet. Ací, a la capital de la Costera, per exemple encara roman en algunes comissions la

figura de la Fallera del Foc, càrrec que ocupa aquella xica que acaba el seu mandat

com a fallera major. Si bé és cert que moltes falles ja han prescindit d’aquesta figura,

altres encara la mantenen, com a un càrrec

testimonial, ja que sols participa en alguns

actes com ara la presentació, la cavalcada del ninot o la cremà, sent a vegades la que

li pega foc el monument, és a dir, que la que era fallera en 2019 crema el monument de 2020 (Ho sé, no té cap sentit).

Pel que fa a les falleres majors, a Xàtiva tenim el costum de fer un acte de comiat. El

realitzen primerament algunes comissions

falleres (altres no), i finalment són les falleres Majors de Xàtiva les que s’acomiaden, en

un acte celebrat al Gran Teatre amb tots els honors i amb la participació de totes les falles de la ciutat (que es vesteixen

també per rebre eixe “adéu”). És l’acte que precedeix al de nomenament de les que

seran les noves falleres majors de la ciutat (fa uns anys el comiat i el nomenament es realitzava en el mateix acte, però finalment

Anem a centrar-nos ara en els actes fallers

que es realitzen a la ciutat. S’ha convertit en llei a Xàtiva, per exemple, que la cavalcada del ninot es realitze al mes d’octubre.

Quan parle amb companys vinculats a les falles d’altres poblacions, se’ls obrin els ulls com a plats a l’escoltar-ho. Un any es va passar la cita a aquesta època de

l’any, deixant de banda la seua realització en febrer (que és l’habitual, si no es fa

en el mateix març), i ara resulta gairebé

impossible aconseguir que torne al mes que precedeix la festa de les falles, a causa

de l’ingent nombre d’actes que es realitzen a la ciutat (malgrat que és cert que encara hi ha anys que es planteja la possibilitat).

es va separar).

77


Ací també es fan playbacks, presentacions

amb apropòsits o segones parts de Teatre incloses (algunes d’elles molt treballades),

o inclús ral·lis humorístics (que aquest any van a canviar el format després de molt de

temps reivindicant-ho), però si ens centrem

en la setmana fallera, cal destacar alguns actes.

Hi ha un d’ells, salpicat any rere any per la polèmica, ja no pel significat, sinó pel

seu rerefons: la recorreguda de falles (que ací celebrem el 17 de març). És tracta

d’una visita a tots i cadascun dels cadafals que es planten a Xàtiva, passant per un

recorregut traçat per la Policia Local, i en el que participen totes les comissions

de la ciutat amb música i xarangues que l’amenitzen. La polèmica esdevé en que s’amaga de forma encoberta un botelló en

tota regla. Els fallers i falleres aprofiten la

cita (certament pesada, perquè sol durar

més de 4 hores) per a nodrir-se d’alcohol,

encara que la cosa ha aconseguit aturar-se una mica després de que fa alguns anys les principals portades dels diaris mostraren imatges vergonyoses amb gent amb gots a la mà i carregant al muscle botelles de dos

litres de mescla. També es va instaurar com a “llei” respecte als actes fallers altra visita,

en aquest cas de la Junta Local Fallera

el dia de la Plantà, quan visita totes les falles per tal de seguir, junt amb les falleres majors i les corts d’honor, els avanços dels

monuments que es planten. El dia dels

premis (ací dia 16 de març), és una tradició

reunir-se totes les comissions a les portes de l’Ajuntament, per escoltar de boca del propi alcalde de Xàtiva els resultats que s’han aconseguit en l’exercici. Falleres majors i presidents, en canvi, segueixen la lectura al saló de plens municipal, on una

vegada finalitzat l’acte, es reparteixen els banderins corresponents.

I passem ara als darrers dos dies de festa,

vinculats en aquest cas a les tradicions religioses. El dia 18 se celebra l’Ofrena a

la Patrona de Xàtiva, la Mare de Déu de la Seu, i ha esdevingut en norma no escrita el realitzar-la dins de la imponent Basílica de la Seu. Aquest canvi es va produir amb

l’arribada del nou abat de la Seu, José

Canet, ja que el seu predecessor –que va estar molts anys al càrrec-, no permetia aquest dret als fallers pel que havia de

produir-se a la mateixa plaça de la Seu (o Calixte III), amb una rèplica de la imatge

de la patrona. Hi ha qui encara hui sent

nostàlgia i preferia aquesta manera de realitzar l’ofrena, però ja se sap que quan algú agafa un costum o converteix un fet en tradició, costa molt fer-lo canviar d’idea...

78 Falla Barri la Mercé 2020


I per últim, per tancar el tema dels actes a la setmana fallera, hem de parlar possiblement

de la cita de la que més orgullosos ens

sentim els xativins i xativines, perquè es

tracta d’un acte autòcton del que no poden presumir en cap altre indret del territori valencià. En homenatge al patró Sant Josep,

cada 19 de març es realitza una romeria

des de la seua ermita, als peus del magnífic castell de Xàtiva, amb una pelegrinació pels carrers de la Xàtiva històrica fins arribar

a l’Albereda, on finalitza l’acte tancat per

la imatge del sant (obra dels fusters de la ciutat). Fixeu-vos si és un costum arrelat, que aquest és l’únic dia que ens permetem

l’excepció de retardar la disparada de la mascletà, que es llança una vegada arriben les falleres majors de Xàtiva (cada any

I per tancar aquest article, m’agradaria

repassar altres fets que succeeixen al llarg

de l’any amb la participació de les falles, algunes “lleis” que van perdurar algun temps però van desaparèixer, o alguns actes que també s’han convertit en tradició per a algunes comissions de la ciutat.

Per exemple, a banda de les falles, l’altra festa gran de Xàtiva és la seua Fira que es

celebra del 15 al 20 d’agost (la més antiga de la Comunitat Valenciana). Com que el

municipi rep un gran nombre de visitants, moltes falles fa anys que munten un

xiringuito de menjar o bé de begudes, per tal de rendibilitzar aquestes dates i traure un pessic per al pressupost de l’exercici.

canvia depenent de la fluïdesa de l’acte).

79


Tornant

a

les

falles,

hi

ha

algunes

comissions que han establert autèntiques costums que desenvolupen al llarg de l’any o de la setmana fallera. És el cas de

la matinal motera de la Falla Ferroviària, o de les dansaes que organitza la falla

Murta Maravall, i que esdevenen una cita

ineludible al calendari faller del mes de

febrer, ja que van seguides d’una mena de festa de les paelles per als fallers de Xàtiva.

Ja en falles, Espanyoleto té la costum de fer

un esmorzar a base de marisc, o la falla Joan Ramon Jiménez amenitza el dia de

la Crema amb una traca quilomètrica que els més valents corren de debò per tractar

d’esquivar. I ja que hem parlat de menjars, també s’ha instaurat la “llei” de realitzar un dinar popular de germanor entrat ja el mes de març, on ens unim totes les comissions de la ciutat.

Com veieu, no cal saber molt de dret ni

de jurisprudència per a elevar fins a la

categoria de llei algunes cites o costums d’un municipi. A Xàtiva, en tenim un bon grapat.

80 Falla Barri la Mercé 2020


Herois de Llei Ivรกn Serrador Ferrer

Delegat llibret Falla Port de Silla

81


L

a llei (del llatí, lex, legis) és una norma jurídica dictada pel

legislador, és a dir, un precepte

establit per l’autoritat competent, en què

es mana o prohibeix alguna cosa d’acord amb la justícia, l’incompliment de la qual comporta a una sanció. Segons el jurista

panameny César Quintero, la llei és una «norma dictada per una autoritat pública

que a tots ordena, prohibeix o permet, i a la qual tots deuen obediència». D’altra banda, el jurista veneçolà Andrés Bello va

definir la llei com «una declaració de la voluntat sobirana que, manifestada en la

forma prescrita per la Constitució, mana, prohibeix o permet». Per a Bello, el decisiu

per a qualificar un acte de llei és la forma

en què es gesta i no la naturalesa de la disposició en ell continguda. En general, les

lleis són normes que regulen la convivència social d’una nació.

82 Falla Barri la Mercé 2020


Amb aquesta definició de la paraula llei,

vinc des de la Falla Port de Silla a parlarvos, d’una llei d’obligat compliment per als

fallers del Port, la nostra Llei fallera, vestir a tots els actes oficials de la falla, la camisa blanca, el pantaló ratllat, la faixa i com no, la brusa negra de l’horta. Una llei, que crida

l’atenció de totes aquelles persones que visiten les falles de Silla, al ser la Falla Port, la unica al Poble que utilitza la indumentària

que encara a dia de hui vistent els membres

món faller una identitat pròpia i innovadora i que trencava rotundament amb tot el que

s’establia fins aquells moments en la cultura fallera.

Un projecte utòpic anomenat Falla Port. Fou

en eixe moment, en eixe precís instant, quan un acte aparentment sense importància marcaria la vida de molts fallers que han estat, hi estàn i hi estaràn.

del Tribunal de les Aïgues, i que amaga una

Des d’un primer moment, els fallers del

a continuació vos contaré...

la brusa negra, com a signe d’identitat

apassionant història de coratge i lluita, que

Tot començà l’any 1977. Un grup d’amics és reuneix clandestinament de quan en

Port, van tindre molt clar, que volien portar

d’uns fallers nascuts al bressol de l’horta i l’albufera.

quan, i pensa en formar una comissió

Però eren temps difícils, la gent continuava

falla diferent, amb la intenció d’oferir al

lloc a la tolerància i l’evolució de la societat.

fallera diferent al que hi havia. Naixia una

nugada a idees desfasades que no deixaven

83


Continuaven encolats al passat sense mirar cap al futur. La nostra vestimenta, va ser un

element de polèmica important en aquells temps; la brusa negra, no sols o era ben vista al poble, sinó que els estaments fallers

no admetien la seua utilització als actes fallers oficials per considerar-la contrària a

la normativa del congrés faller aprovat en 1980 per la Junta Central Fallera.

Com no podíem portar la mateixa brusa que els llauradors que composaven el Tribunal

de les Aigües? Per resoldre el conflicte, tingué que intervidre el president de la

Generalitat d’aquell moment, en Josep Lluís Albinyana i Olmos.

Avuí, els fallers del Port, no sols vestim la brusa negra perquè forme part de la nostra

llei fallera. Els homens del Port, cada vegada

84 Falla Barri la Mercé 2020

que ens fiquem la brusa negra, ens sentim,

autèntics superherois, per que portar-la

amb passió, és sinònim de conservar la nostra cultura i les nostres tradicions.

Sens dubte, una de les coses més belles de la nostra comissió és que els fallers

i falleres hem defensat durant més de 40 anys la nostra brusa amb amor, dedicació

i lluita. Aquesta brusa que ens identifica i ens uneix com una gran família.

Per a nosaltres, la brusa no és únicament

una peça de roba, és la identitat de tot un col·lectiu faller. Representa l’esforç de tots

aquells que, malgrat la prohibició, lluïen la brusa negra, en molts actes van lluitar per ella sense doblegar-se, un temps on es van aconseguir les llibertats que hui gaudim.


Gràcies a dones i homes amb coratge, defensors d’una part important de la nostra tradició, de la nostra cultura.

Hui, el temps ens ha donat la raó i,

després de 40 anys, els fallers del Port

continuem portant la mateixa vestimenta que van vestir els nostres avantpassats a

l’horta i a l’Albufera: brusa negra, camisa

que ja no es troben amb nosaltres i que ens

han deixat pel camí, perquè sabem que allà on estiguen porten a l’ànima la brusa de la nostra estimada comissió. Gràcies per, des d’allà dalt, vetlar perquè el nostre vaixell

no deixe de surar ni dos dits, no s’enfonse el més mínim, gràcies per transmetre’ns la vostra força, estima i voler.

blanca, pantaló ratllat, i faixa. Per aquest

Gràcies

convertisca en un sincer reconeixement

compliment!

motiu, m’agradaria que aquest escrit es

dirigit a aquells homes que lluitaren per la

herència,

per

deixar-nos

aquesta

gran

aquesta llei

gran

d’obligat

llibertat d’expressió, que van resistir pels seus principis i per les tradicions d’allò que representem, sense fer un pas enrere.

Gràcies a tots els que, al llarg de la nostra

història, heu treballat de valent per fer gran aquesta comissió i, en especial, a aquells

85



La Mercè de Borriana, Port de Silla i El Mocador de Sagunt Falles amb identitat pròpia. La llei fallera que ens uneix. Hugo Morte, Faller de El Mocador Lorenzo Pérez, Faller de Port de Silla

87


E

n aquest escrit volem transmetre

i fer visible la identitat pròpia, la indumentària i els elements

diferenciadors

d’aquestes

tres

Falles

amb una cohesió especial entre elles.

Dita relació naix de forma espontània i independentment l’una de l’altra, però totes tres amb un mateix fil d’unió.

88 Falla Barri la Mercé 2020


FALLA LA MERCÉ de Borriana (1928)

Any de fundació 1928, va ser la primera

falla de Borriana i per això rep el sobrenom de “La Veterana”. Un tret molt característic

i diferenciador que diu molt positivament la qualitat de falla que és.

La història de la brusa negra a la falla La Mercè. Any 1976.

Extracte de l’article de Vicent Blasco al

Llibret 2020 de Port de Silla: “Després de dos anys sense plantar per diferents motius

en 1975 es torna amb una força renovada. El col·lectiu l’encapçala Juan Bautista Saborit Burdeus «Cordell», un actiu faller que ja havia estat al capdavant durant cinc

exercicis anteriorment. És gràcies a ell,

l’any 2003 amb motiu del 75 aniversari, que sabem la història del perquè de la brusa negra a La Mercè.

Joaquín Ortells Vernia va esdevenir un dels pilars fonamentals de la falla i la persona que va proposar al col·lectiu adaptar la brusa negra com indumentària oficial de

característic de la Falla La Mercè. Aquest 2020 es compleixen per tant quaranta-cinc anys de la implantació de la brusa negra

com a «uniforme» oficial de la falla. Cal dir al respecte, que la brusa deu anar

acompanyada de camisa blanca i pantaló ratllat negre i gris, eixa és la vertadera indumentària oficial de La Mercè. Hui en dia és utilitzada pels membres de la falla en

les ocasions més solemnes com són: ofrena

del dia de Sant Josep, exaltació de la falla, pregó i processons, especialment la de la Mare de Déu de La Mercè el 24 de setembre on la falla té un paper destacat.” Tot un

element de revitalització i reivindicació de les nostres tradicions com a poble. A més, de respecte als nostres avantpassats. Qui

perd els orígens, perd l’identitat!., Raimon dixit.

“Altre element identificatiu de la falla, té com

a tradició ofrenar dos canastrells de flors el dia de l’ofrena, que desfilen, un darrere de la FMI i Cavaller Acompanyant i l’altre

darrere de la FM”. Ens continua apuntant

la falla en homenatge als fundadors de la

Vicent a l’article esmentat.

i als anys 70 ja havia caigut per complet

Hem comprovat per l’explicació del seu

mateixa, ja que eixa era seua roba habitual en desús. La comissió va acceptar de

bon gust la proposta i des d’eixe moment la brusa negra va passar a ser el tret

president, la indumentària de soca i arrel que duu “La Veterana” de Borriana.

89


FALLA PORT de Silla (1977)

La Falla Port va nàixer l’any 1977. La nostra vestimenta es compon de: Camisa blanca, pantaló ratllat, la faixa i com no, la brusa de l’horta.

Des d’un primer moment, els fallers del Port, van tindre molt clar, que volien portar

la brusa negra, perquè no és únicament

una peça de roba, és la identitat de tot un col·lectiu nascuts al bressol de l’horta i l’albufera.

Però eren temps difícils, la gent continuava

nugada a idees desfasades que no deixaven lloc a la tolerància i l’evolució de la societat. Continuaven encolats al passat sense mirar cap al futur. La nostra indumentària, va ser un element de polèmica important en aquells temps; la brusa negra, no sols o era

ben vista al poble, sinó que els estaments fallers no admetien la seua utilització als actes

fallers

oficials

per

considerar-la

contrària a la normativa del congrés faller

aprovat en 1980 per la Junta Central Fallera.

Com no podíem portar la mateixa brusa que els llauradors que componien el Tribunal de les Aigües? Per resoldre el conflicte, hagué

d’intervindre el president de la Generalitat d’aquell moment, en Josep Lluís Albinyana i Olmos.

90 Falla Barri la Mercé 2020

Hui, el temps ens ha donat la raó i, després de quaranta-tres anys, els fallers del port continuem portant la mateixa vestimenta que van vestir els nostres avantpassats a l’horta i a l’albufera.


Tots i totes portem la brusa ratllà per a fer feina. Aquest és també un altre element

diferenciador que hem mantingut al llarg del temps, ja que a diferència d’altres comissions, nosaltres no l’hem canviat mai,

i tampoc s’admet que s’utilitze altre tipus de brusa per a la feina i la festa.

Com a elements identificatius tenim l’escut i la insígnia. La insígnia, no amaga cap història, segons es conta a diferents escrits,

no és la mateixa que l’escut, perquè no van

arribar a temps a fer el motle, per tant es van quedar amb el disseny que el fabricant

els va proposar i també és un element identificatiu nostre.

Respecte al nostre l’escut reflecteix la

nostra essència, el nostre esperit i el nostre caràcter. Es compon de cinc elements que portem els fallers i falleres del port al

nostre ADN. La Torre Musulmana de Silla,

un barquet de Vela Llatina, les taronges, l’arròs i el rat penat. Elements que evoquen

clarament el valencianisme i el nostre poble. Per últim, les falles de Silla utilitzen cadascuna

un

color

en

les

seues

jaquetes, polars o jerseis, nosaltres utilitzem el roig.

91


FALLA PENYA EL MOCADOR de Sagunt (1979)

La falla el Mocador no va nàixer per ser

una falla més, tot el contrari, no volia ser

una falla a l’ús. Elles i ells eren diferents, molt diferents. Eren uns avançats a la seua

època, anaven contra el poder i açò els

dugué a ser reivindicatius, eren crítics i feren sàtira, tenien una opinió diferent, i a més

vestint diferent. La majoria dels integrants treballaven a l’agricultura, motiu pel qual,

tenien un afecte molt especial a tot allò que destacara o visibilitzara els avantpassats o els signes identificatius valencians.

Pels dos motius abans esmentats, el seu esperit crític i poc convencional i ser una

falla on la majoria eres treballadors del camp, es va fundar una falla, amb blussó negre,

com

antigament

els

llauradors

vestien, socs d’espart, els genuïns i sense calcetí, pantaló negre, camisa blanca i

per descomptat, el Mocador a quadres

blaus i blancs, al cap, com a símbol de diferència i enaltiment de la seua falla.

Este és el vestit de gala de tots dels actes oficials de la Falla El Mocador.

Jóvens i valents, que a més com a signe identificatiu quan anaven a actes no oficials,

ja vestien el seu blussó i un mocador roig al llom. Cap falla aleshores, vestia així, era molt atrevit anar contra els costums.

92 Falla Barri la Mercé 2020

En el IV Congrés Faller de Sagunt uns il·luminats de la festa ens prohibiren vestir

amb blussó, nosaltres férem la defensa de

les

nostres

tradicions,

costums

i

indumentària com a poble i els arguments en contra foren nefastos i mal dirigits, continuarem lluitant. Recorde,

quan

prohibiren

replegar

la

màxima insígnia al mèrit faller al nostre

president fundador perquè anava amb

blussó, Pere va pujar com es va fundar la falla

en honor als seus fundadors i amics. Cap persona, situació o reglament va impedir

que la replegara. Fou tal la valentia, aplome i fermesa que ningú li digué res. L’orgull d’aquell signe de valentia va arrancar els aplaudiments més forts i unànimes que se

recorden al Camp de Morvedre. Pere ens

va ensenyar, qui perd els orígens, perd identitat.


Hui en dia, quaranta anys després mantenim

la indumentària que els nostres majors ens ensenyaren.

fins a artistes amb un estil diferent i poc

convencional, com són Antoni Verdugo,

Fran Sierra o l’actual artista, Ricard Balanzá.

Totes les Falles han desenvolupat el blussó per anar actes no oficials o en la setmana

fallera a l’àmbit més informal, nosaltres mantenim el blussó negre i el mocador

com a distintius i referent de la nostra indumentària.

El nostre objectiu, continua apuntant-nos

Pere, és revitalitzar i visibilitzar les nostres tradicions

amb

fundador,

En

elements

identificatius

i valencians. Apuntar que el president Pere

Morte,

continua

ensenyat-nos i dirigint la falla pel camí

Un altre element diferenciador és la dolçaina i tabal. Des del seu naixement, la Falla El

correcte., quaranta anys després de la seua fundació.

Mocador ha anat a totes les cercaviles acompanyada amb aquests instruments tan

valencians com tradicionals. Crida l’atenció que els tabaleters i dolçainers de Sagunt,

Els Germans Caballer, fa 35 anys que, ininterrompudament, estan amb nosaltres.

Per finalitzar, El Mocador és una falla amb

un accent i marca molt cultural, destaquen la seua setmana cultural, el vessant social amb les seues Gal·les Solidàries i l’edició

d’un llibret de reconegut prestigi per l’alta qualitat

Destacar

de

en

les

seues

aquest

col·laboracions.

escrit

a

Vicent

Blasco, actual president de La Mercé, un

dels habituals col·laboradors del llibret.

Respecte a les seues Falles han evolucionat des de Paco Marco o Vicent Tornador,

93



Falla Arrancapins. fora de la llei

per mantenir l’essència Vicent Blasco i Miró

Faller de La Mercé

95


S

i ens fiquem a parlar o escriure

de lleis falleres, el primer que ens vindrà al cap serà un conjunt de

normes, reglamentades o no, que han anat

bastint la història de la festa fins convertirla, amb el pas del temps, en allò que hui

coneixem. Escriure sobre els costums o lleis que han anat adquirint les falles del Cap

i Casal és una tasca difícilment abastable

per a un llibret de falla, doncs amb prop de

quatre-centes comissions falleres resulta

òbvia la feina que ens trobaríem al davant si haguéssem de relatar eixos costums

adquirits per cada falla que han acabat convertint-se en llei.

Per eixe motiu hem escollit per al present article

una

única

comissió

fallera

de

València, reconeguda i admirada per molts precisament per fugir del compliment de

les lleis o reglaments oficials de la festa. No

ens agrada ser reiteratius, però per tots i totes és sabut que les falles són una festa que naix del poble per al poble.

96 Falla Barri la Mercé 2020


En els seus inicis, molt més populars que hui en dia, no existia una organització com

la que tenim en l’actualitat, cosa totalment lògica si tenim en compte que la festa es

circumscrivia a la realització de la falla entre la gent del veïnat i la publicació, sovint pegada a les parets o façanes de les

cases confrontants on es plantava o retolats en la mateixa, dels versos explicatius. Aquestes

falles

primigènies

aviat

Central Faller» vigent fins l’arribada de la Guerra Civil Espanyola. Posteriorment, al 1939 naixerà la Junta Central Fallera, entitat

depenent de l’ajuntament del Cap i Casal i encarregada de marcar les normes que

havien de regir a les falles. Paral·lelament a

la

creació

d’aquestes

entitats,

van

apareixent noves activitats al voltant de la festa i nous concursos que les premien.

es

varen convertir en un maldecap per a les

classes benestants i les autoritats locals a

les que sovint abastaven els dards crítics dels fallers. Tant va ser el rebombori que

alçaven les falles que, de vegades, inclús es va prohibir plantar-ne. Vista la ineficàcia d’aquesta mesura, es va buscar una nova estratègia amb la finalitat de «domesticarles» (mai ha agradat al poder que el

critiquen) i és així com a finals del Segle XIX comencen a aparèixer els premis que

decanten les falles a una vessant més artística en detriment de l’esperit crític

que havia imperat fins el moment.

En definitiva, les falles van creixent i la seua estructura és cada vegada més complexa, les comissions més nombroses i van apareixent noves figures al sí de la falla com

ho són els presidents i les falleres majors al temps que s’externalitza la construcció

de la falla oficialitzant-se la feina d’artista faller.

A poc a poc, les falles van evolucionant per convertir-se en la festa que hui en dia

coneixem. No obstant això, com en totes les normes hi ha sempre alguna excepció i és precisament eixa en la que anem a centrarnos.

La proliferació de falles per tot arreu de la ciutat de València va motivar també als

anys vint del segle passat el naixement del primer organisme faller encarregat de la organització i gestió de la festa, el «Comitè

97


L’any 1908 s’inicia la història de la falla

Aquesta revolució fallera comença a gestar-

«Arrancapinos» entre 1913 i 1917 i que

70 del segle passat, amb la irrupció al sí de

1924 i 1934 al carrer d’Àngel Guimerà i la

i pertànyer a la falla des de fa anys, creuen

Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades. Finalitzat

la concepció de la festa per tal de retornar

es torna a constituir al 1942 i segueix fins

decisió es veu recolzada per dirigents

sense plantar entre 1965 i 1968.

temps és rebutjada per altres components

Al 1978 la comissió inicia un delicat procés

transició dur que acabarà, tot s’ha de dir,

València, és allò que l’historiador Gil Manuel

nombre de fallers de la comissió, però que

90 anys fent història» publicat al 1998 «la

postulats fallers que pregonen el retorn a

anomenada

se a la falla Arrancapins a finals dels anys

continua amb les falles plantades entre

la comissió d’un grup de joves fallers que tot

posterior constitució al 1935 de la comissió

arribat el moment de pegar un gir radical a

el conflicte bèl·lic espanyol la comissió

als

l’actualitat amb només un breu període

més veterans de la falla, però al mateix

Arrancapins,

inicialment

seus

orígens

primigenis.

Aquesta

del col·lectiu. S’inicia així un període de

de transició fallera, únic a les falles de

amb una considerable disminució en el

Hernández, denomina al llibre «Arrancapins,

culmina amb l’acceptació d’eixos nous

revolució fallera permanent» que es va

l’essència fallera.

encetar el 1984 i que dura fins l’actualitat.

98 Falla Barri la Mercé 2020


És així com s’arriba a l’any 1984 que marca l’inici d’una nova etapa que ens porta fins

l’actualitat i on la falla Àngel Guimerà-Pintor Vila Prades, coneguda popularment com Arrancapins, ha esdevingut un col·lectiu

alternatiu i destacat dintre del panorama faller valencià, una falla que ha deixat

de costat les lleis que regulen a la resta de comissions de la ciutat de València

per poder mantenir l’essència d’aquelles primeres falles del segle XIX.

Els trets característics que han fet de la

falla Arrancapins un col·lectiu singular i completament allunyat de l’oficialisme

Recuperació de l’esperit de la festa tal com era en els seus orígens.

Es a dir: popular, de barri i àmpliament crítica, sobretot amb qualsevol tipus de

poder. Això va incloure també la recuperació de la indumentària tradicional valenciana en detriment del vestit faller negre instaurat

en el temps del franquisme, el qual li va suposar a la falla molts problemes per a poder desfilar a l’Ofrena fins que varen

deixar de participar-hi. La falla també

va impulsar la música tradicional de la dolçaina i el tabal amb la creació de la colla El Maseret i d’una escola de ball.

imperant han sigut bàsicament cinc.

99


Impuls cap a la normalització de la nostra

Declaració de la falla com un col·lectiu

Tots els actes, escrits, comunicacions

Tot i respectant les creences de cadascú,

llengua. i

publicacions

es

fan

en

valencià.

Especialment remarcable és el llibret que

edita la falla on al llarg dels anys han

col·laborat i participat, a més dels fallers i falleres de la comissió, un nombrós i

reputat ventall de firmes rellevants de la

cultura valenciana, escriptors, periodistes i

intel·lectuals

l’esperit

atrets,

transgressor

sensedubte, i

allunyat

per

de

l’oficialisme faller que desprèn Arrancapins.

Reestructuració de l’organització de la falla, que progressivament va passar a

laic.

amb la qual cosa es va anar desvinculant de tots els aspectes religiosos de la festa.

Això va fer que la comissió deixara de participar

en

esdeveniments

religiosos

creats durant el franquisme: van suprimir l’assistència a missa de Sant Josep des del

1987, i el 1997 va ser la darrera vegada que van desfilar en l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

Determinació de plantar les seues falles fora de concurs.

Per no entendre la festa ni el seu treball

ser assembleària.

susceptible de ser avaluat per cap jurat i

es va iniciar amb la supressió de la secció

altres comissions. Per eixe motiu a la falla

Aquesta nova manera d’organitzar la falla femenina al sí de la comissió i atorgant a

les dones les mateixos drets que tenien els homes. L’any 1991 es pega un pas més

i es decideix abolir el càrrec de fallera major, ja que considera la comissió que és

aquest un càrrec sexista i que discrimina a la dona, al mateix temps es suprimeixen

tots els càrrecs que no siguen estrictament necessaris per al normal funcionament

de la falla. Dos anys més tard el càrrec

de president passa a ser substituït pel de coordinador de l’assemblea i desapareix també el càrrec de president infantil. 100 Falla Barri la Mercé 2020

per no compartir cap ànim competitiu amb Arrancapins és la pròpia comissió la qual

des de 1986 i de forma ininterrompuda construeix els seus cadafals, unes falles

on tots els fallers i falleres hi participen i que tenen com a eix central la crítica, per

tant la comissió s’acunça en enllestir falles ben carregades de sàtira que mantinguen l’esperit primigeni de la festa.


Cal mencionar també que totes aquestes

decisions i actituds preses per la falla Arrancapins han fet que aquesta comissió no estiga inscrita en cap agrupació fallera,

ni participe en cap dels concursos de la Junta Central Fallera.

És per tant la falla Arrancapins una falla

atípica o com remarcàvem al principi «fora de la llei», però com hem pogut vore amb

uns ideals ferms i uns objectius bàsics que tenen la recuperació de l’essència de la festa fallera com a única llei.

Plantà falla Infantil 2018.

Comissió Falla Arrancapins davant la falla del 2018.

101



És Llei Fallera a Borriana Jordi Bort Castelló Faller de La Mercé

103


I la

mportant és en la vida donar valor a

la cultura tradicional. Hem d’estar convençuts

importància

i

ser

conscients

excepcional

que

de

tenen

els costums. Tant per la vàlua que en ells mateixos comporten, com pel que

constitueix el fet de poder perdrel’s. És important

recollir i anotar tot allò que

la nostra gent feia i fa impulsada per la tradició secular i que caracteritza a la nostra Borriana. Guiats per este afany, ens veiem

il·luminats en este article per descriure fets singulars i significatius de la festa fallera a

Borriana que la designen com a actes quasi únics en l’activitat fallera d’arreu.

104 Falla Barri la Mercé 2020

Els costums de caràcter col·lectiu per ells mateixos es distribueixen en el curs de

l’any. El costum pròpiament dit n’és un

conseqüent o un derivat. Reuneix en si

mateix al seu entorn tot allò que naturalment l’envolta. Del costum mateix, en forma part la imatgeria popular, que parla a l’ànima

senzilla i ingènua de la gent amb tanta eloqüència com puga parlar el llibre més erudit a l’ésser humà més cultivat. Les falles

estàn plenes d’imatges, retrats, escultures, monuments, expressions i formes de vida

que converteixen l’estructura del món faller

en alqual a la portada del llibre, anomenem: Llei fallera.


És llei fallera la Festa de les Creus de Maig

que se n’encarreguen de continuar el seu

de Festa d’Interés Turístic Nacional i

les encarregades de comprometre’s amb

molt encertat, manifestant un exponent

falleres, ja que les creus tenen una missió

naturals erigits en les places i carrers de la

ciutat: ser les anunciadores de les falles de

un document de l’ajuntament de la ciutat

fallera que vol plantar falla, abans el mes de

bells monuments amb plantes, aigua i flors

al veïnat i a tot el poble que en eixe mateix

la denominació

arrelament. No obstant això, a Borriana,

Internacional al març de 2010. Un propòsit

este costum popular sñon les comissions

magnífic

ornaments

especial i que sols es dñona a la nostra

nostra ciutat. La festa naix l’any 1944 amb

l’any següent, doncs és llei que la comissió

que ho constata. Treballats, ornamentats i

Maig ha de plantar la seua creu, anunciant

naturals fan de Borriana un jardí el primer

lloc es plantarà la falla el mes de Març.

de Borriana. Va obtindre

d’art

efímer

amb

cap de setmana del mes de maig. La festa

ha anat evolucionant en magnanimitat i bellesa i la seua confecció ha anat millorant.

Les decoracions al voltant de les Creus de Maig esdevenen jardins paradisíacs i

paratges idíl·lics. Inclús han anat recreant-

se costums populars, llocs emblemàtics de la nostra ciutat, fets històrics, edificis

significatius o llegendes. No deixa de ser,

en part, un signe de la capacitat de treball, d’esforç i festa que tenen els fallers. Ja

que a un mes i mig escàs d’acabar la festa

fallera amb la cremà, torna el treball als casals fallers.

La festa de les creus de maig és un esdeveniment escampat arreu del món, però segons el lloc on se celebra són

diferents les associacions o agrupacions

105


És llei fallera a Borriana les carrosses

de colors lluint a les representants de

paperet. Marquen un estil significatiu,

caramels i confeti. Així com en l’edició

divers en les cavalcades de Borriana. Tant

vestides amb el vestit regional, en la Batalla

Falles de Sant Josep, com en la Batalla de

una temàtica per vestir-se.

del

cada falla enlairades al cel entre mig de

elegant, alegre i festiu, jovial, divertit i

de la Cavalcada del Ninot les falleres van

en la Cavalcada del Ninot a l’inici de les

de Flors les comissions falleres escollixen

confeccionades

amb

la

tècnica

Flors a la cloenda de les festes en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona

de Borriana. Plenen d’ambient i vida els

carrers de la ciutat. Un gran treball realitzat per les comissions falleres que ofereixen a la ciutat, visitants i forasters una imatge

més de la nostra cultura fallera. Un plus de cultura popular que naix de l’ingeni i gràcia dels fallers i de la seua empenta.

No deixa mai de sorprendre la laboriositat de les carrosses confeccionades paperet a paperet, que enlluernen i meravellen al públic assistent en múltiples combinacions

106 Falla Barri la Mercé 2020


És llei fallera a Borriana de primer orde la constitució de comissions falleres sense l’empar d’un veïnat de barri, carrer o plaça, com son les falles de societat.

Grups de gent o amics vinculats a alguna activitat recreativa com l’esport ciclista, la

caça, antics alumnes de col·legi, la música

o els bous com ara la Falla Societat de Caçadors, Falla Centre Espanya, Club

Ortega, Club 53 o les desaparegudes Sport

Ciclista o Societat Filharmònica. La història de les falles de Borriana, afortunadament

està prou ben documentada i trobem els motius que varen fer possible que cada monument plantara per primera vegada. Una idiosincràsia genuïna i especial.

És llei fallera a Borriana que totes les comissions

falleres

acudeixen

a

les

exaltacions de totes les falles. Es crea des

de desembre fins a febrer, amb el descans

de les festes de Nadal, un calendari propi d’actes participatius, integradors, acollidors

i oberts que generen festa, dinamisme i diversió cada dissabte a la ciutat i que tenen

per epicentre la Llar Fallera. També la Llar fallera en si, és una llei fallera en Borriana. No tots els pobles i ciutats disposen d’un

lloc per a realitzar els seus actes o que servisca per a congregar a totes les falles en molts actes oficials: Ball de la Reina,

Ball d’acomiadament de la Reina, Sopar

d’Homenatge a la Reina, Paiporta faller, lliurament de premis, concentracions, festa de les paelles o presentacions de falla. Un lloc que vertebra al món faller en particular i a la ciutat en general.

107


És llei fallera a Borriana com a signe

capdalt que les falles siguen construïdes per artistes de Borriana. La ciutat té un gremi potent i ha sigut bressol de grans artistes que han plantat i planten arreu del

País Valencià. Al naixement de les falles en Borriana eren obra d’artistes aficionats, generalment pintors o fusters, que les feien

fora de les seues hores de treball i eren de Borriana. Després es va professionalitzar el

sector amb un gran nombre d’artistes amb gran afició i deler pel monument. La creació

del gremi va ser un orgull per al món faller

professional de Borriana i també per a aquells que valoren i aprecien el seu treball. D’esta manera constatem que la gran

majoria de monuments plantats a Borriana son fills del poble. Malauradament amb la

creixent crisi del sector, amb l’abandó de la

professió per part d’artistes joves deixebles

108 Falla Barri la Mercé 2020

dels iniciadors del gremi i amb la jubilació

de molts d’eixos artistes pioners que van

ser fars i guia, les comissions cada vegada han d’eixir més de la ciutat per a contractar els seus monuments.

En 1970 l’artesania fallera arribà a la secció

especial de València. Des d’aleshores

Borriana, ha estat representada en la màxima categoria de les falles valencianes.

També en la Plaça de l’Ajuntament de València han lluit monuments d’artistes de

Borriana tant en el monument gran com

infantil. De fet l’any 1995 varen coincidir que els dos monuments de la primera

plaça fallera estaven confeccionats per dos artistes borrianencs; José Pascual Ibáñez “Pepet”, monument gran, i Juan Carlos Molés, monument infantil. Un any

de gran exaltació fallera borrianenca. La


nostra ciutat és potència industrial fallera amb artistes de prestigi i renom que han

influït en els seus deixebles i han deixat

un estel d’èxits i d’art. En l’actualitat un centenar de monuments majors i uns altres

tants d’infantils son confeccionats en tallers

borrianencs i exportats arreu del territori valencià.

La presència de la nostra ciutat arreu del món de la festa no és casualitat. Els seus

fallers i falleres s’han treballat un lloc en la

quiniela de ciutats falleres importants. I això s’aconseguix amb un treball conjunt des de molts àmbits de la festa i des de fa anys.

La falla a Borriana des dels seus inicis ha

anat estructurant, tot i seguint la norma

general, una manera particular de viure la falla amb les seues diverses activitats. I amb el pas del temps han esdevingut una

normativa. Són les falles i els seus fallers

els qui han creat el costum. Els qui han creat la llei fallera. Això ha ajudat ha crear

un eix vertebrador que acumula multitud de reunions i acords amb la voluntat de

que la màxima gent possible puga sentir-

se acollida i representada. Un punt d’unió i recreació, d’amistat i vincles fraterns. De

treball i esforç abnegat. D’alegria i festa.

Les falles són una finestra al món per vore

la nostra manera de ser i de viure: riallers, “pícaros” i “pillos”. Espavilats i socarrons. Compradors i venedors. Guasons i divertits.

Les falles amb el temps s’han convertit a Borriana en llei.

109



Una història molt normal Els reglaments fallers al llarg de la història Josep Nos García Faller de La Mercé

111


P

er a Ludwig Wittgenstein, un dels

més importants filòsofs del segle

vint, el llenguatge era el principal

objecte d’estudi de la filosofia ja que aquest

és l’eina de la qual els humans ens servim

per a representar la realitat, és una figuració

de la realitat observada i, per tant, estudiantlo s’està estudiant la realitat. Més enllà d’estar d’acord o no amb les proposicions

de Wittgenstein, sí que és indubtable que

moltes vegades l’estudi de les paraules i dels seus significats sí que ens pot informar

de coses que resten ocultes a primera vista, de sentits del llenguatge que vertaderament

són, d’alguna manera, sentits donats a la realitat que el llenguatge intenta descriure. I

un exemple d’aquest fenomen que, almenys

a mi, sempre m’ha paregut molt curiós és el

significat de la paraula normal i de tots els

seus derivats. Una cosa normal és una cosa que es dona per correcta o per acceptada,

que és habitual per ser positiva, útil, bona. Però si analitzem un poc més la paraula

veurem que normal ve de norma, que és

una paraula que ve de la paraula grega nomos, que significa llei. I això sí que em

sembla una cosa que aporta més informació

d’aquella que pareix a simple vista. Una

cosa normal ho és perquè està dins d’una norma, perquè es regeix per una o unes

normes, la normalitat és la possessió d’un

112 Falla Barri la Mercé 2020

conjunt de regles que ordenen les accions.

La manca de normes, tot allò que queda

fora de les regles, és anormal, és l’anomalia, la manca de nomos, la manca de llei. Així, sense un conjunt de regles no pot haverhi normalitat, les accions seran caòtiques,

injustificades, mancades de sentit. Tota acció, siga la que siga, necessita dotar-se d’un cos normatiu per a ser bona, positiva,

ordenada, per a ser normal. Pensem, per exemple, en un joc de xiquets, l’acció més simple i aparentment fora del concepte de llei o de norma. Si ho pensem bé, veurem

que qualsevol joc, per a ser-ho, necessita d’unes regles, d’un reglament. Els xiquets, abans de començar a jugar allò que fan és

deixar clares eixes normes, deixar clar allò que val i allò que no val fer. Perquè sense normes no es podria jugar. Si a un partit de

futbol un jugador agafa la pilota amb la mà

serà falta i el joc interromput perquè s’ha saltat la norma, si cadascú pogués fer allò

que volgués sense cap norma no existiria el joc, no se sabria quin és el seu objectiu ni la seua manera de jugar. La norma és

necessària fins i tot a l’esfera lúdica de la vida, a les accions dedicades a l’oci, a la diversió, a la festa.


Les falles a Borriana van començar com un joc, com una idea divertida que un grup

d’amics van anar teixint per a passar-s’ho

bé. L’any 1928 veuria Borriana la seua

primera falla i la festa arrelaria amb tanta força que a l’any següent ja en serien tres

les comissions en actiu. El joc de plantar falles s’anava convertint en una festa de la

ciutat, i com tot joc i tota festa necessitaria

d’un ordenament, i aquest ordenament serà producte del necessari diàleg entre el poder polític i les entitats encarregades de crear

Primera comissió Falla La Mercé.

i portar endavant la festa. Aquest diàleg va començar ja al mateix naixement de la

iniciativa per a plantar la primera falla l’any 1928, quan els primers fallers de la ciutat, els de La Mercè (encapçalats per Carlos Romero i Manuel Martí), van sol·licitar a

l’ajuntament l’ús d’uns materials públics restants d’altres activitats per a escometre la construcció de la seua falla. Després,

caldrien els consegüents permisos per a plantar la falla, fer activitats a la via pública

i, per suposat, per a cremar-la en públic.

Totes aquelles accions necessitaven fer-se

d’acord amb la norma, d’acord amb la llei per a ser considerades normals. Eixe diàleg entre entitats públiques i festeres serà el

Comissió Falla La Mercé any 1929.

germen per a començar a establir les regles

de la festa fallera al futur, quan aquesta ja

seria assumida per Borriana com una de les seues festes majors.

113


L’aparició de la festa fallera a Borriana

festa: el Comitè Central Faller. Després de

expansió d’esta festa des de València,

nombroses comissions falleres durant l’any

no és un fet aïllat, és una expressió d’una des del seu lloc d’origen, que es va anar

donant a diferents llocs de la geografia valenciana ja a la segona meitat del segle

dinou i, especialment, als anys vint i trenta del segle vint.

anterior, el deu de febrer de 1928 naixeria

aquest Comitè a una reunió portada a terme al Cafè Valenciano i amb el faller José Guillot Suay com a primer president. Aquesta

entitat era completament independent de

Les falles coneixen en eixos moments una

època daurada a la qual es van fixant uns models festius que perduraran fins hui i també una expansió a moltes localitats que

a etapes anteriors no s’havia donat. Dins els models festius que a València s’anaven

instaurant ja començarà a aparèixer la

necessitat d’un model de gestió adequat a una festa molt més rica i complexa. Així,

aquest diàleg operat entre comissions i poder municipal (organitzat a aquella època en diverses regidories que rebien el nom de comissions) va posar de relleu a poc a poc

la necessitat de creació d’unes estructures institucionals

diverses reunions entre presidents de les ja

i

normatives

fixes

que

dotaren a la festa d’una millor operativitat i possibilitat d’ordenar eixe creixement.

Així, el mateix any que a Borriana es plantava la primera falla, el 1928, naixeria

a València la primera entitat fallera unitària que s’hauria d’encarregar de la gestió de la

114 Falla Barri la Mercé 2020

l’ajuntament, formada per fallers elegits

democràticament per les seues comissions amb l’objectiu de ser un interlocutor únic amb l’administració municipal, de portar a terme iniciatives comunes a la festa i, com

no, de dotar-la d’un marc reglamentari que pogués ordenar correctament tota aquesta activitat. Aquesta

entitat

serà

reconeguda

i

recolzada immediatament per l’ajuntament

de València que li va atorgar una subvenció pública de cinc mil pessetes, subvenció

que s’hauria de sumar a fins aportats per altres institucions i que van aconseguir

reunir un primer pressupost de quinze mil pessetes. Aquesta entitat es va posar a

caminar amb força complementant la feina rectora que fins a aquell moment tan sols es limitava a les accions de la Comissió de Festes de l’ajuntament, i fruit d’eixe

caminar van ser iniciatives com la de crear

la setmana fallera (passant la plantà al dia


setze de març ampliant els dies de festa), la Crida, l’Exposició del Ninot, la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne, la Nit de Foc i l’elecció de la primera Reina

Fallera (després Fallera Major) i de les Belleses Falleres (després Dames de la Cort d’Honor).

Comité Central de València any 1932.

115


Mentre tot això passava a València,

quantitat en diners gens menyspreable,

fallera i, per tant, encara no necessitava

tant ja les autoritats feien un recolzament

Borriana encara estava despertant a la festa assolir eixe grau d’institucionalització ni de reglamentació.

anys d’existència de les falles es limitaven a peticions puntuals de les comissions cap a l’ajuntament, on l’encarregada de

gestionar tota aquesta comunicació seria

la Comissió de Festes, presidida a aquells anys per Manuel Peris Fuentes.

Aquesta Comissió, organisme plenament responsable

de

de

no sols de recursos materials sinó també de recursos econòmics per a fer créixer

Les relacions amb l’administració als primers

dependent

dos-mil pessetes de l’època en total, per

l’ajuntament, prendre

les

serà

la

primeres

decisions organitzatives sobre la festa

fallera a Borriana a la vista del seu creixement ja als anys trenta.

El 1928 naixien les falles, el 1929 ja existien tres comissions en funcionament i el 1930 ja

en serien quatre. Ja aquell tercer any de vida de les falles la Comissió de Festes va haver

de nomenar un jurat oficial per a atorgar

premis tant a les falles com als llibrets, i els integrants d’aquell serien tots regidors

de l’ajuntament com ara Manuel Granell, Bautista Claramonte o Pascual Safont. Els

quatre premis estaven dotats amb una

116 Falla Barri la Mercé 2020

la festa, i amb això es feia palès que calia algun mecanisme de control reglamentari.

Aquella Comissió de Festes va ser també

la responsable, al mateix any 1930, de fer la petició d’un servei especial de La

Panderola, iniciativa que es coneixeria com el tramvia faller i que aproparia durant

diversos anys a gent de Castelló, Vila-real i Almassora el dia de Sant Josep. I tan sols dos anys després, el 1932, la mateixa entitat, en aquella ocasió presidida per

Bautista Comes, promouria l’edició per primera vegada d’un cartell anunciador

de les Falles de Borriana, cartell que seria

repartit per totes les localitats veïnes per a promoure la festa.

Les iniciatives festives i el creixement de

la festa anaven consolidant-se, tal i com

passava a aquells anys a la veïna València. També igualment que al cap i casal Borriana

viuria la seua primera elecció de Ninot Indultat i fins i tot la seua primera elecció de Reina Fallera l’any 1936, elecció

promoguda per l’Agrupació de Cultura i


Belles Arts de Borriana però reconeguda i

organitzada per la Comissió de Festes, que

tindria lloc al Teatre Oberon i per sufragi

popular mitjançant votació en urna de tots els assistents a l’acte.

És una hipòtesi prou possible que totes

aquelles iniciatives haurien pogut acabar desembocant en una creació institucional

com la del Comitè Central Faller de València, autònom i portat per fallers per a treballar

conjuntament amb la Comissió de Festes,

Primera elecció Reina Fallera any 1936.

però la realitat és que això no va poder materialitzar-se perquè l’esclat de la Guerra

Civil no ho va permetre. La segona meitat

de la dècada dels trenta Borriana va oblidar les falles endinsada en un conflicte bèl·lic que va fer aturar tota iniciativa festiva.

117


La recuperació de les falles als anys de

la postguerra, però, va ser rapidíssima, tant a València com a Borriana. Això sí, va portar

un marc organitzatiu completament diferent

a l’anterior de la mà dels nous òrgans de

govern municipal del franquisme. Si bé als anys de la República hem vist com aquest model

partia

de

l’existència

Reglament València any 1944.

d’entitats

falleres autònomes com el Comitè Central Faller, el control de la dictadura sobre totes les facetes de la vida es traduiria en

una necessitat també de control sobre la

festa i, amb eixes mires, quedava dissolt

a València el Comitè Central Faller i al seu lloc es crearia la Junta Central Fallera ja

l’any de 1939. Aquesta nova entitat era completament dependent de l’ajuntament i de la seua Comissió de Festes. Tot i que

encara des de l’any 1939 fins al 1944 la nova entitat conservaria certa autonomia

pel fet que tenia la potestat de triar el seu propi president com un organisme autònom, les friccions amb el nou poder municipal que això generava van fer que ja el 1944

s’aprovara un reglament nou per a l’entitat que disposava ja d’una presidència nata

que seria sempre de nomenament directe per part de l’ajuntament.

118 Falla Barri la Mercé 2020

La idea de comptar amb una entitat similar

a la de València, dedicada íntegrament a les falles de manera separada a la resta de festes data de l’any 1943 i

reglamentàriament ja s’inscriu en la línia

de control portada a terme pel franquisme. Aquell

any

la

recuperació

de

moltes

comissions ja s’intuïa i ja dins el programa de festes de la Misericòrdia s’inclou, com a

un acte més, la visita de la falla BorrianaMestre Gozalbo de València amb el motiu

simbòlic de nomenar com a faller d’honor de la comissió a l’Ajuntament de Borriana.

Al text del programa es veu com la comitiva de recepció de la comissió estaria formada pel President de la Comissió de Festes i per la Junta Central Fallera de Borriana.


Aceptació Junta Local Fallera a Junta Central de València.

Com es veu, l’entitat estrictament fallera

i separada d’eixa Comissió de Festes ja s’havia creat i en un primer moment s’anomenaria Junta Central Fallera de

Borriana per ser una iniciativa feta a imatge de la que existia des de 1939 a València

amb eixe nom. Poc després, però, aquesta

Junta Central de València agafaria tanta importància que passaria a centralitzar

també les relacions amb altres entitats

falleres de localitats que les anaven creant, com passava al cas de Borriana. Amb això,

eixes juntes falleres de les altres localitats, externes a València, haurien de denominarse juntes locals. Per tant, la nova entitat de

Borriana passa ràpidament a denominar-

se Junta Local Fallera de Borriana i com a

Evidentment, aquesta creació institucional

necessitava d’una expressió reglamentària, i aquesta seria també feta a imatge de la

reglamentació existent a València des de

1939 amb una configuració no autònoma sinó controlada pels poders municipals. El seu primer president seria Salvador Dosdà

Vèrnia, que si bé no era el president de la Comissió de Festes sí que n’era un dels seus integrants, i els seus membres nats serien

tots provinents també d’aquella comissió. A

més, però, també formaven part de la nova entitat com a vocals els presidents de les

comissions falleres, en una configuració

general que des d’aquell moment s’ha mantingut pràcticament inalterada.

tal és admesa el dia 22 de desembre del

mateix any de 1943 al sí de Junta Central Fallera de València.

119


Aquesta primera Junta Local Fallera,

Aquest

separada de la comissió de Festes, anirà

des de la pròpia Junta Local Fallera, que

lligada al poder municipal però realment tractant els problemes normatius originats pel creixement de la festa ja a la segona

part de la dècada dels anys quaranta.

Les comissions anaven multiplicant-se i també les iniciatives, cosa que provocava

problemes organitzatius que havien de ser tractats per la Junta Local Fallera. Una

mostra en serà la reglamentació de l’elecció de Reina Fallera.

El 1944 es recuperava aquesta figura i el seu acte d’elecció que es va fer ja per

mitjà de votació per part de les comissions falleres. A l’any següent, però, i davant la

manca d’un reglament propi que deixara

clar el procediment es van donar problemes ja dins el propi acte d’elecció, cosa que va

fer que el càrrec quedés desert en aquell

moment i l’ajuntament va acordar que el nomenament de Reina Fallera seria per elecció directa de la Junta Local Fallera,

evidentment dominada pel poder municipal ja que els seus membres nats eren tots de nomenament directe.

120 Falla Barri la Mercé 2020

i

altre

problemes

de

caire

organitzatiu i procedimental van fer que seguia presidint Salvador Dosdà Vèrnia, s’adreçara la petició a l’Ajuntament per

exposar-li la necessitat de crear una secció de Falles a la casa consistorial donada la gran importància que la festa havia aconseguit a la ciutat. Aquesta proposta

demanava la creació de la secció de falles, separada de la general de festes, amb una persona al seu front que seria el secretari de la Junta Local Fallera. Com es veu la iniciativa estava pensada per a dotar a

les falles de certa autonomia organitzativa

front als canvis que a la Corporació

Municipal pogueren produir-se (en cas de canvi de regidors de festes la secció de falles seguiria funcionant amb normalitat).

I per tal de portar a terme eixos canvis i

que quedaren ben regulats s’exposava la necessitat de crear un reglament per al

funcionament de la Junta Local Fallera i les comissions falleres, seguint l’exemple de

la Junta Central Fallera de València que, com ja hem vist, havia aprovat el seu nou reglament el 1944.


Encapçalament reglament Junta Local Fallera any 1948.

Com a resultat d’aquelles accions portades per

Salvador

Dosdà

es

redactaria

el

primer reglament faller per a Borriana.

Eixe Reglament seria aprovat el dia dos d’abril de 1948 i al seu article segon

resumia les accions principals que havia

d’assumir la Junta Local: estretir llaços entre les comissions de falla, organitzar i donar prestigi la festa fallera, estudiar qualsevol qüestió que a les comissions

puga interessar solucionar, procurar per

tots els mitjans aconseguir tots els recursos possibles per al millor desenvolupament econòmic de les comissions i, per últim,

exercir una funció de tutela de les distintes

comissions enfocada a evitar infraccions o negligències. Orgànicament, i per a aconseguir

desenvolupar

les

vicepresident, secretari i vicesecretari) i

d’uns vocals nats en nombre d’un per cada falla (que hauria de ser el president de la

comissió) als quals es podrien afegir uns

vocals assessors que podrien nomenarse per a qualsevol necessitat per part del

Plenari. Amb aquest reglament la Junta

Local Fallera es constitueix com a òrgan públic però autònom i, tot i comptar amb

càrrecs directius de nomenament directe per l’alcaldia o pel regidor en qui delegués,

s’estableix una estructura orgànica unitària

ja que les seues actuacions tindran lloc sempre mitjançant un Plenari, conjuntament

amb els vocals que són els representants de les falles.

funcions

descrites, el reglament disposava un total

de quatre càrrecs directius (president,

121


Fruit

de

l’estructura

organitzativa

Així, La Junta Local Fallera presidida

el creixement i consolidació de la festa fallera

la feina per a elaborar aquell segon text

disposada per este primer reglament faller, serà una realitat a Borriana, fixant models

tant organitzatius, com representatius (com al cas de les Reines falleres, Corts i Dames

de la Ciutat) o al cas dels actes (creant-ne alguns de tant importants com la Cavalcada del Ninot, l’Ofrena o la Nit de Foc).

Un aspecte fonamental del creixement de

la festa fallera serà la creació de noves comissions a una època d’especial activitat

com serà la segona meitat dels anys quaranta i la pràctica totalitat dels anys

cinquanta. En aquesta etapa el nombre de

comissions actives en un mateix exercici

passarà de ser d’unes cinc fins arribar a unes dotze. Amb això la Junta Local Fallera necessitaria cada vegada més esforços per

a organitzar i estructurar la festa a Borriana, i mostra d’eixa necessitat serà l’aprovació l’any 1957 d’un nou reglament oficial. Amb

l’augment de comissions actives havien augmentat els vocals del Plenari mentre

els càrrecs directius seguien sent-ne sols

quatre i, això, portava una pèrdua de pes de l’autoritat municipal al seu sí, cosa que de bon segur va constituir una de

les raons principals de la nova iniciativa reglamentària.

122 Falla Barri la Mercé 2020

per Juan Monfort Font es posaria mans a normalitzador de l’entitat i de la festa en general, partint de la redacció del de 1948

per a introduir les variacions necessàries. I

la variació més important seria la introducció d’una nova estructura orgànica de l’entitat.

Aquesta reforma disposava una Junta Local Fallera dividida per primera vegada en una

Comissió Executiva autònoma (formada exclusivament per càrrecs especials de

nomenament directe per part de l’Alcaldia)

i en un Plenari que estaria format per la totalitat de la citada comissió i pels vocals nats (els presidents de les comissions). D’entrada,

s’introdueixen

dos

càrrecs

directius més a eixa nova executiva, els de

comptador i dipositari, però a més a més també es disposa que es podien afegir a ells una sèrie de Delegats amb les atribucions

següents: espectacles i festeigs, premsa i propaganda i falles infantils.

Com es veu, es reforma el reglament per a donar cabuda a més càrrecs i aquests

càrrecs que augmenten són aquells de

confiança nomenats per l’alcaldia o pel regidor en qui es delegava la presidència


de la Junta Local. A més, al contrari d’allò disposat

al

reglament

de

1948,

se’ls

confereix una autonomia del Plenari als citats càrrecs, constituint-se en la Comissió Executiva

i

abandonant-se,

l’estructura unitària.

per

tant,

Reglament Junta Local Fallera any 1957.

123


Eixa estructura establerta al reglament

diferenciades. Apareixen ja càrrecs com

govern municipal vers la Junta local Fallera

Artístics i, per suposat, els Delegats de La

de 1957 i que disposa un major control del

perdurarà fins a l’actualitat, amb canvis de forma donats en moltes ocasions per canvis a la legislació pública a la qual ha calgut anar adaptant-se.

Llar Fallera. Amb eixa creixent estructuració

de l’entitat es corria el perill de la presa de distància entre els seus dos nivells d’actuació.

El text ha anat variant i enriquint-se amb successives modificacions i aportacions, però sempre mantenint eixa estructura

de funcionament dividida en dos nivells d’actuació: Plenari i Comissió Executiva. A poc a poc els membres executius aniran

augmentant en nombre creant-se noves delegacions per la creixent diversificació

de tasques que el creixement de la festa portava implícit.

És a dir, que cada vegada fóra una entitat més dividida entre les actuacions

portades pel Plenari conjuntament amb

els presidents de falla i altres actuacions autònomes portades exclusivament pels

càrrecs executius. Per a intentar evitar això,

que ja s’havia vist com un problema de legitimitat per part de les falles i de tensions

al sí del Plenari, la Junta Local Fallera presidida per José Ramón Boix Monraval

Així, per a l’exercici de 1957, primer del reglament en vigor, tan sols es comptaria

amb sis membres a banda del president (un vicepresident, un secretari, un comptador,

un dipositari i dos delegats d’actes i espectacles) però ràpidament eixe nombre de càrrecs executius anirà augmentant

fins a superar, fins i tot, el nombre de representants aportats per les falles al Plenari. El 1964, s’arribaria a comptar

amb setze càrrecs executius que exercien competències

ara els Delegats d’Infantils, els Delegats

a

diverses

124 Falla Barri la Mercé 2020

parcel·les

ideà una figura nova a l’entitat que serien

les comissions de treball. Estes comissions

estarien integrades ja no sols per càrrecs executius sinó també per vocals, pels presidents de les diferents comissions.


L’any 1960 s’introduirà eixa reforma al

reglament i s’inicia, així, l’ intent d’apropar

les dos parts del Plenari amb la creació de les comissions següents: protocol,

propaganda i publicitat, presentació de falleres, presentació de la Reina Fallera Infantil, presentació de la Reina Fallera,

Cavalcada del Ninot, premis, ofrena de

flors, concurs de cartells, elecció de Cort de la Reina Fallera, elecció de Cort de la Reina Fallera Infantil i una darrera per a

la a Llar Fallera. Amb això s’evidencia, en primer lloc, que l’organització de l’entitat

estava subjecta ja en aquells moments

a una relació dinàmica entre membres

executius i presidents de falla. En segon lloc, també s’evidencia que cada vegada

l’exercici contenia tasques més nombroses i més diverses, i que per tant feien falta molts recursos, tant materials com personals, per a deslliurar-les.

125


Aquest intent d’apropar les dues parts

Per tant, es podria dir que el reglament de

havia separat per mitjà de les comissions

de l’entitat en dues realitats diferents i que

del Plenari que el reglament de 1957

de treball, però, prompte es trobarà amb dificultats de desenvolupament. En primer lloc, la situació econòmica de la segona

meitat dels anys seixanta i, sobretot, de la dècada dels setanta anirà passant de la desacceleració a la crisi.

Això provocava que moltes comissions presentaren una activitat molt discontínua

que impedia que aportaren membres a les comissions de treball amb una durabilitat

suficient com per a desenvolupar-se en elles. I en segon lloc, existia un problema de base, de concepció de les comissions

de treball, ja que a aquestes les falles tan

sols podien aportar membres del Plenari,

és a dir, els seus presidents. A una època

a la qual l’exercici faller s’havia fet més ampli i complex amb moltes activitats i actes oficials, els presidents de les

falles havien d’atendre cada vegada més

responsabilitats a les seues comissions, cosa que impossibilitava que pogueren

mantenir una feina intensa i continuada a les comissions de treball de la Junta Local Fallera.

1957 va crear un problema amb la separació ja el 1960 es veia que això era un problema

al qual calia donar solució, però aquesta solució aportada amb les comissions de treball necessitava d’un aprofundiment al

seu estudi per a superar els problemes que es donaven i aquest estudi no es podia fer en un context de crisi econòmica com el dels anys setanta.

La crisi econòmica va derivar també en

crisi política amb el final de la dictadura del

general Franco. El 1976 Borriana entrava en la seua particular transició democràtica. Eren

uns

moments

extremadament

delicats als quals les antigues estructures administratives

anirien

adaptant-se

lentament a una nova configuració de l’Estat i, per tant, també les estructures municipals se’n veurien afectades.

La Junta Local Fallera tenia el repte per davant de fer eixa transformació amb les menors convulsions possibles i per a això

evidentment caldria una nova reformulació

reglamentària, context, aquest sí, més

favorable per a estudiar els problemes i aportar noves solucions. Ja el 1978 els nous

temps provocarien per primera vegada

126 Falla Barri la Mercé 2020


una protesta política sobre l’actuació de la Junta Local Fallera. L’activitat dels partits

polítics era ja totalment legal i en aquell any cinc dels partits que comptaven amb

col·lectiu local a Borriana van decidir protestar públicament per la designació del

mantenidor de l’acte de Presentació de la Reina Fallera al Teatre Payà. La protesta

s’adreçava per no considerar que l’elegit complia els requisits que calia tindre,

segons ells. És aquesta una mostra de com a partir d’aquell moment l’activitat política

serà un nou factor a tenir en compte en la conformació i en el desenvolupament

de els activitats de la Junta Local Fallera, donat que l’entitat seguia sent part de

l’administració municipal i sempre era un

regidor de l’Ajuntament qui exercia la seua

presidència en nom de l’Alcalde. Ara el debat polític passaria a formar part de la

vida quotidiana i les falles no en quedarien, per tant, al marge. Amb l’aprovació de la Constitució aquell mateix any començaria una nova construcció legal a tot l’estat.

A l’any següent tindrien lloc les primeres eleccions

municipals

i

les

autoritats

sorgides d’elles tindrien ja per davant la

responsabilitat d’adaptar la Junta Local Fallera a eixe nou marc legal, però també a un nou marc social que demandava més

participació democràtica a totes les entitats. A Borriana, la necessitat d’aquest nou marc

legal adaptat ja a les noves institucions de la democràcia, generarà una recuperació

de la preocupació de les comissions als temes normatius. Durant la primera meitat dels anys vuitanta les discussions de com

s’havia de regir l’entitat anirien apareixent

com un tema ordinari més als plenaris i, fruït

d’eixe debat, naixeria la iniciativa de fer un reglament completament nou mitjançant

l’elaboració d’un esborrany de consens entre

les

comissions

i

representants

públics. Per això, tindrà lloc per primera

vegada una reunió del món faller en

general, seguint les noves directrius de participació democràtica de les persones a les institucions.

Aquesta reunió va rebre el nom de Congrés

Faller i es va reunir des de l’any 1983 per a arribar a un esborrany definitiu de nou

reglament el dia 16 de febrer de 1984.

Aquest esborrany, però, hauria de passar després

la

revisió

dels

corresponents

òrgans tècnics municipals. Una vegada

revisat, va ser tornat al Congrés per a la

seua aprovació quasi un any després, el dia 24 de gener de 1985. El Congrés treballaria encara durant tot aquell any i no s’aprovaria definitivament pel món faller fins

127


el dia 3 d’octubre de 1985 i pel Plenari de

l’Ajuntament fins a l’any 1986. Tota aquella

activitat va donar com a fruït la reformulació

de la Junta Local Fallera a nivell jurídic com un òrgan autònom municipal (cosa

que ja era) però ara dins l’àmbit de la nova legislació municipal emanada del nou

marc legal democràtic. Com a nova entitat li caldrien, per tant, dos textos normatius

essencials: uns estatuts i un reglament. Els

estatuts defineixen l’entitat i el reglament disposa mesures de funcionament a la

pràctica quotidiana de les comissions. Els nous estatuts defineixen la Junta

Local Fallera com un organisme autònom municipal que rebrà la forma legal de fundació, passant a denominar-se Fundació Municipal de Festes de Sant Josep.

Estatuts Junta Local Fallera any 1986.

128 Falla Barri la Mercé 2020


Com

es

veu,

era

aquesta

una

gran

oportunitat per a incloure les modificacions

a l’estructura de la Junta Local Fallera

necessàries ja de dels anys seixanta. Però, malauradament, el debat normatiu havia

perdut pes dins l’activitat bàsica de els

comissions a la dècada dels setanta i, a la pràctica, aquest primer Congrés Faller es va preocupar més d’adaptar la realitat

preexistent al nou marc democràtic que

d’introduir vertaderes reformes estructurals. Evidentment, el món faller en general no

estava encara preparat per a fer-se càrrec

del de la posada en qüestió del seu marc normatiu a un nivell profund i sí ho estava

per a la posada en qüestió d’altres mesures

de caràcter més pràctic que afectaven la

seua activitat. No obstant això, sí que es van intentar solucions al problema heretat

de la ponderació del pes de les comissions i del poder polític al seu sí.

Així, l’entitat seguia dividida en dues

parts: d’una banda una Junta Executiva, formada pel president (que seria el regidor de festes) i pels càrrecs executius tots de

nomenament directe pel poder municipal. I, d’altra banda, el Plenari que seria la

totalitat dels membres de la Junta Executiva

més un membre per cada comissió fallera.

Ara bé, s’introdueixen certs mecanismes

de ponderació de la participació de les comissions falleres al Plenari.

En primer lloc, s’admet que el delegat de cada comissió no haja de ser exclusivament

el seu president sinó que aquest pot delegar la seua participació en una persona que

representara la comissió. Amb això s’obre la possibilitat al fet que una persona de la

comissió més deslligada de les obligacions del president puga dedicar-se a tots els

temes de participació en la gestió general de la festa. A més, esta persona podia

tindre una activitat continuada al Plenari de

la Junta Local Fallera donat que tot i que el president anara canviant cada any, el representant de la comissió al Plenari podia

tindre una continuïtat necessària per a

exercir bé les seues funcions. En segon lloc, les comissions sí que van aportar propostes a eixe congrés per tal de limitar el poder de

decisió del poder municipal sobre els temes purament fallers. Així, al Plenari, s’estableix que tinguen dret de vot (i per tant de decisió)

tots els representants de les falles però per part de la Junta Executiva sols s’emeten

dos vots: un sempre el del president i l’altre

el del membre de l’executiva encarregat de l’àrea a la qual pertoque el tema a tractar.

129


És a dir, si bé el congrés no recull la

possibilitat de trencar les dues esferes de treball separades entre comissions falleres i Junta Executiva, sí que limitarà el poder d’actuació d’aquests càrrecs executius

ja que haurien d’aprovar-se les seues gestions per part del Plenari on el vot era quasi exclusiu de les comissions.

Aquesta activitat del primer Congrés Faller

serà una primera fita de recuperació de la preocupació de les comissions per participar en la gestió de la seua pròpia

festa. I no acabarà amb aquesta nova

normativa de l’any 1985 ja que al mes d’abril d’aquell mateix any s’aprovaria a nivell estatal la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local.

Aquesta llei passaria a partir d’aquell

moment a ser el marc de referència necessari de tota l’activitat dels poders municipals i, per tant, tota la legislació

anterior hauria d’adaptar-se a ella. Des d’aquell any i fins hui, quan es produeixen

modificacions a eixa llei o a les normatives que emanen d’ella la Junta Local Fallera es

pot veure afectada en la seua formulació legal, ja que segueix sent un organisme públic.

Fruït d’eixos canvis legals i adaptacions necessàries s’hauria de convocar encara

un segon Congrés Faller que tindria lloc

una dècada després del primer, durant la

segona meitat de l’any 1995. La modificació dels estatuts de 1985, necessària per a adaptar-los al disposat a la Llei de Bases de Règim Local, va ser un exemple molt

més ample de propostes, mostrant que

el debat normatiu havia pres força ja en una

societat

plenament

democràtica

i

nova. Aquest Congrés va ser una reunió nombrosa i també molt representativa dels diferents actors implicats.

D’una banda estava representada la Junta Executiva de la junta Local Fallera per tots

els seus membres, d’una altra les comissions

aportarien tres representants cadascuna i, finalment, participaria també l’alcalde i junt

a ell cinc persones designades directament per l’alcaldia. Les propostes presentades van ser, esta vegada sí, molt variades.

Com a al cas de l’anterior congrés, la tasca es va centrar en l’elaboració d’un

esborrany previ per part del Plenari de la Junta Local Fallera, cosa que es va

fer durant l’any 1994 i 1995. En arribar al congrés, però, junt a l’esborrany van arribar tres esmenes a la totalitat, és a dir, tres

propostes completament alternatives a ell.

130 Falla Barri la Mercé 2020


Una per part de La Mercè, una altra per

part de Chicharro i una darrera per part de tres dels cinc membres designats per

l’alcaldia: Joaquín Ortells, Santiago Ríos

i Joaquín Albert. En elles es proposaven iniciatives de tot tipus, qüestionant-se fins i tot la manera d’elecció del president de Junta Local Fallera, que no hauria de ser necessàriament el regidor de Festes.

La proposta dels tres delegats de l’alcaldia, per exemple, disposava que podrien optar

al càrrec qualsevol dels membres del

Plenari i també qualsevol persona veïna de Borriana i que poguera ser proposada

per l’alcaldia previ estudi del seu historial faller. Com es veu, en aquesta ocasió tot

estava en qüestió i les propostes abastaven tots els nivells d’actuació de l’entitat. El resultat, però, no va acabar modificant

tant les estructures, la majoria de les falles no van optar per canvis profunds. Això sí, Esmena a la totalitat Segon Congrés faller.

eixe fet no pot deixar de posar de manifest

el creixent desig de participació de les comissions a la gestió de la festa.

131


El dia set de desembre de 1995 el Plenari de l’Ajuntament aprovava la modificació dels estatuts de la Fundació Municipal de Festes de Sant Josep. Aquesta, passaria

ara a treballar en dos àmbits separats: d’una banda estava la Junta Local Fallera i

d’una altra estava el Patronat Municipal de Festes de Sant Josep.

La Junta Local Fallera seria l’òrgan de gestió de la festa fallera com fins al moment,

i el Patronat seria una entitat d’enllaç amb

l’ajuntament formada per un representant de cada grup polític del Plenari Municipal i per un membre de la Junta Local Fallera en nombre equivalent als dels grups polítics.

Aquest òrgan nou faria funcions bàsicament econòmiques, d’estudi del pressupost de

l’entitat, contractacions i operacions de

tresoreria. Dins la mateixa fundació, però separada d’aquest patronat, la Junta Local

Fallera es constituiria com fins al moment

en dos òrgans: el Plenari i la Comissió Permanent.

El Plenari estaria format per un membre de cada comissió (s’explicitava que no

necessàriament hauria de ser el president) i per uns membres nomenats pel president

de la Fundació (que seria sempre l’Alcalde)

132 Falla Barri la Mercé 2020

que haurien de ser, en nombre, la meitat dels membres de les comissions falleres.

Una vegada constituït el Plenari es podia passar a elegir el President de la Junta

Local Fallera i tindrien dret a presentar la seua candidatura absolutament tots els

seus membres. Com es veu, aquest nou

estatut de 1995 ja no designa directament el regidor de Festes com a únic president

possible, sinó que deixa al Plenari la

potestat d’admetre candidatures i votar-les. Una vegada elegit el president, aquest podia nomenar els vicepresidents que

considerara oportuns i tots ells formarien la Comissió Permanent junt a uns membres de lliure nomenament per part del president

de Junta Local fallera fins a un màxim de cinc. Junt a ells existirien també un secretari, un interventor i un tresorer però aquests no serien de designació per la

pròpia Junta Local Fallera sinó que serien els funcionaris municipals designats per la

pròpia secretaria, intervenció i tresoreria municipals.

És a dir, les comissions falleres eren la majoria del Plenari (sempre aportaven

el doble de membres que l’alcaldia) i

amb això tindrien la potestat d’elegir el


Estatus fundació municipal de festes de Sant Josep.

president de Junta Local Fallera, accedir

així a la Comissió Permanent i a la definició

i delimitació de les seues funcions, a la confecció

i

distribució

del

pressupost

de l’entitat (que seria elevat al Patronat i d’allí al plenari municipal). Un ventall de

possibilitats s’obrien amb aquesta nova configuració de l’entitat.

133


A la pràctica, però, tot aquest entramat

totes les mesures de control pressupostari

única per part de l’alcaldia en la persona

per desgràcia, no ho podrem saber perquè

es reduïa en la proposta de candidatura del regidor de festes per a presidir la Junta

Local Fallera i en la formació per aquest de

la Comissió Permanent que aniria exercint cada vegada més funcions deixant el

plenari com un òrgan quasi de convocatòria obligada quan calia.

És a dir, que si bé la normativa obria un món de possibilitats perquè les comissions falleres accediren amb força a la gestió de

la festa, aquestes no ho van poder o no van voler aprofitar-ho.

Cal pensar que si l’Alcalde anava al Plenari

amb un candidat que era el regidor de festes, seria un poc difícil per part de les

comissions proposar candidats alternatius, per la visió d’oposició al poder municipal

que això podria suposar i generar així un enfrontament entre sectors no desitjat per les comissions.

El camí, però, estava obert perquè això amb el temps passara i acabés sent normal

que les falles operaren les seues pròpies candidatures i, pot ser, el poder municipal

hauria vist innecessari haver de presentar la seua donat que al Patronat ja exercia

134 Falla Barri la Mercé 2020

sobre l’acció de la Junta Local Fallera. Això,

tan sols sis anys després de la posada en

funcionament d’aquest nou marc legal tot l’edifici es va enfonsar.

A primeries dels anys dos mil l’aparició de noves normes legals que afectaven a l’administració municipal van fer que tot

l’entramat legal que mantenia la Fundació Municipal de Festes Sant Josep canviés

de tal manera que es faria inviable la seua continuïtat. Els

òrgans

autònoms

municipals

necessitarien d’uns requisits molt estrictes per a seguir existint i això va fer que molts

d’ells deixaren d’existir i s’havia d’optar per dues vies: o bé la seua privatització

o bé la seua inclusió definitiva al poder municipal, deixant de banda la seua autonomia. I evidentment, l’opció del poder

polític local vers la Junta Local Fallera va

ser aquesta segona opció, argumentant el pes econòmic que aquesta tenia dins el pressupost municipal.

Així, el mes de Juny de l’any 2004

s’aprovava al Plenari de l’Ajuntament que, extingida la Fundació com a òrgan autònom,


135


la Junta Local Fallera passaria a tindre la natura jurídica de Consell Sectorial, un

òrgan completament dependent del poder municipal i mancat de tota autonomia de

decisió. La normativa d’aqueta nova pell per a la Junta Local Fallera està condensada exclusivament en uns pocs fulls, ja que la

poca flexibilitat normativa d’aquest tipus d’entitats no permeten fer res més. L’esperit és completament contrari al vist amb

l’organisme autònom anterior: el president

és sempre l’alcalde i el vicepresident únic el regidor de festes.

El Plenari estarà composat per un membre de cada comissió fallera, pel president i el

vicepresident i per set persones més de nomenament directe per president. Del

plenari

emanaran

comissions

de

en el nombre de membres que el Plenari convenient,

això

sí,

respectant

sempre l’equivalència de membres entre

els sectors representats al Plenari (en proporció dels membres de les comissions

front als set membres designats per la presidència).

No

hi

ha

intervenció

ni

tresoreria ja que el Plenari perd qualsevol

atribució pressupostària i no existeix cap comissió permanent o executiva. I tot això

136 Falla Barri la Mercé 2020

tipus d’entitats que tan sols fan una funció

consultiva, és a dir, d’assessorament al

regidor d’una determinada àrea en l’exercici de les seues funcions. És a dir, la Junta

Local Fallera quedava reduïda legalment a un consell assessor de la regidoria, un

òrgan testimonial sense capacitat per a triar els eu propi president, ni definir el seu propi

pressupost, ni d’imposar el seu criteri a les decisions de qualsevol tipus dins la gestió de la festa fallera.

Evidentment, l’assumpció d’aquest model de gestió no va ser exposat per part

del poder municipal com una mostra de funcionar així, sinó com una necessitat

d’adaptació legal amb la promesa implícita

treball, aquelles que el Plenari designe i crega

passa perquè els consells sectorials són un

de trobar la fórmula per a poder trobar una

manera de funcionar, a la pràctica, que

mantingués l’esperit participatiu i la dignitat de la Junta Local Fallera com a entitat autònoma.


137


Les falles, que ja havien assolit un esperit

de participació als models de gestió als congressos dels anys vuitanta i noranta, van operar prompte una resposta a aquest canvi de natura jurídica de la Junta Local

Fallera. Des de 2006 van venir reunintse amb l’objectiu de crear una entitat que

les representara on poder treballar els

assumptes que desitjaren i poder elevarlos al Plenari de la Junta Local Fallera, ja

que aquest havia passat a ser sols un òrgan merament consultiu.

oficialment la Federació de dels Falles de Burriana el dia 18 de maig de 2009.

La Federació serà un organisme privat i independent del poder municipal, on

els fallers poden elegir els seus propis de

manera

democràtica

amb mires a un objectiu principal: o bé

poder assumir la gestió de la Junta Local Fallera

de

estatuts

i

també

va

aprovar

un

nou

reglament per a les falles de Borriana, reglament que vindria a substituir l’emanat

del segon congrés faller de 1995 i que

va ser aprovat a un tercer congrés faller (primer per a la Federació) que va tenir lloc

al desembre de 2009. Aquest reglament,

amb les seues modificacions posteriors, és l’actual reglament faller en vigor a Borriana

i ha hagut de ser aportat per la Federació

davant la impossibilitat normativa que la

Fruït de tot aquest moviment naixeria

representants

La Federació va crear els seus propis

manera

privada

mitjançant

acords i convenis amb el poder municipal,

o bé trobar la manera de mantenir el model del consell sectorial vigent des del 2004

però reformant-lo de manera que l’entitat recupere, a la pràctica, els seus drets com a entitat autònoma.

Junta Local fallera puga tenir-ne un de propi per la seua natura com a consell sectorial. És eixa una mostra de les greus mancances

que hui té l’entitat que ve regint les falles a Borriana des de 1943.

El procés obert avui en dia entre el poder

municipal i la Federació és, així, hereu de tota aquesta complexa però rica història que hem relatat, la història de la complexitat

de la gestió de les falles pels fallers que les fan possibles i pels poders de la ciutat a

la qual tenen lloc. De bon segur aquesta

interlocució està destinada a encetar un nou capítol d’esta narració, esperem que

siga un capítol productiu i il·lusionant per a les comissions falleres de la localitat que són, al cap i a la fi, aquelles que estan destinades a regir el seu propi destí.

138 Falla Barri la Mercé 2020


139







FALLA INFANTIL BARRI LA MERCÉ 2020 “El jardí encantat.”

145


COMISSIÓ INFANTIL Falla Barri La Mercé 2020

Presidentes: Laura Moreno Enrique-Tarancón, Sofía Sanchis Miralles, Carla Vidre Lara. Vocals: Anne Alós Palomero, Julia Aparici Mundina, Candela Argandoña Sánchez, Leo Argandoña Sánchez, Carla Arnau Sanchis, Joan Blasco Martí, Martina Blasco Romero, Aina Borja Soler, Llura Borja Soler, Nicolás Capella Melchor, Pepe Capella Melchor, Simón Capella Melchor, Joan Conde Campos, Marc Conde Campos, Sara Crespo Perarnau, Silvia Crespo Perarnau, Aleix Cuartero Murgui, Elia Gil Castell, Joel Gil Castell, Carmen Gil Molés, Braian González Rivera, Laia Granel Calaforra, Paula Imbernon Raduta, Alejandra Martínez Moreno, Núria Martínez Moreno, Miguel Martínez Rodríguez, Ángel Moreno Enrique-Tarancón, Marina Nebot Lahuerta, Xavi Nebot Lahuerta, Ana Olivas Vidal, Maria Olivas Vidal, Lucía Palos Rueda, Víctor Palos Rueda, Melani Porter Cabedo, Sofía Porter Cabedo, Aitana Puchol Köster, Diego Puchol Köster, Isabel Quesada Huesa, Sofía Quesada Huesa, Aina Ramón Martínez, Vera Ramón Martínez, Irene Rodríguez Ibáñez, Valeria Rodríguez Ibáñez, Mónica Romero Ibáñez, Ana Ruíz López, Maria Ruíz López, Alejandra Salinas Rubert, Daniela Salinas Rubert, Andrea Señoret Ruíz, Diego Señoret Ruíz, Carmen Tena Rosell, Lola Tena Rosell, Noa Valero López, Alejandra Villanova Sanahuja, Daniel Villanova Sanahuja, Alma Vivas Abaso, Adelle Vivas Abaso.

146 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


PREGONET La Veterana 2020

L

es falles ja són al carrer!

I els xiquets i les xiquetes,

orgull del poble sencer, no teniu millor quefer

que gaudir junts de les festes. Per això amb aquest pregó us convide a la festa

per mantenir la tradició

que tots els anys amb il·lusió

en arribar març es manifesta. No calen mòbils ni tauletes. Deixeu eixos aparells!

Tireu tronadors i «piuletes»

que són millor que les maquinetes en aquestos dies tan bells.

Toca festa i alegria, germanor i diversió

viure intensament cada dia oferint a tots simpatia,

doncs en teniu a muntó. I per acabar el pregó

de la millor manera que sé

és precís que amb emoció sone ben fort, com un tro, aquest: Visca La Mercé!

L’escola queda a un costat

per a després de la cremà,

que ara el moment és arribat de gaudir de veritat

com si no hi hagués demà.

147


148 Falla Infantil Barri la MercĂŠ 2020


SALUTACIÓ

De les Presidentes Infantils de la Falla

E

stimats fallers i falleres, la falla per a nosaltres és com la nostra família, la vivim i la gaudim cada

dia. I enguany encara la podem gaudir més perquè tenim l’honor de representar-

la com a presidentes infantils. Per això,

des d’ací volem agrair a tota la comissió que ens hagen escollit per a este càrrec,

perquè és per a nosaltres una gran il·lusió i

un honor poder representar a La Veterana.

Per això, volem acabar fent una crida a tota la comissió i a tot el barri perquè visca amb

nosaltres tan intensament estos dies de

festa, perquè ixca al carrer a gaudir amb nosaltres de la música, de les traques, del

color i de l’alegria de les falles. I que criden amb nosaltres:

Visca les falles i visca La Mercé!

Eixa il·lusió encara és més gran pel fet de

poder compartir-la amb les nostres Corts i amb les nostres Falleres Majors i Cavaller Acompanyant: Alèxia, Maria i Joan. Totes

elles i ells són fallers de cap a peus i tenen un cor tan gran que ens fan viure la festa encara amb més intensitat.

Carla Vidre Lara

Laura Moreno Enrique-Tarancón Sofía Sanchis Miralles Presidentes Infantils

149


150 Falla Infantil Barri la MercĂŠ 2020


SALUTACIÓ

Del Cavaller Acompanyant

B

envolguts fallers i falleres:

Sóc Joan, el Cavaller Acompanyant de la

Fallera Major Infantil de la Falla La Mercè 2020. Enguany és un any molt especial per a mi, doncs junt a Maria ocupem la màxima representació de la xicalla de la nostra falla. Jo sóc falleret inclús des d’abans de

nàixer, ja que mon pare em va apuntar a la comissió quan encara estava dins de la

panxa de ma mare, per això em fa molta il·lusió poder desenvolupar el càrrec de «reinet». Vull agrair als meus pares i al meu

tio Raúl tot el que fan per mi i el temps que me dediquen per que puga representar a La Veterana.

El meu camí a la falla sempre ha anat de la ma de Maria, la meua fallereta i enguany

reineta de la falla. Els nostres pares no podien haver triat millor i encara que de

vegades acabem com el gat i el gos, se que

tinc la millor companya per a esta aventura fallera.

Aquest regnat el compartim amb Alèxia,

una jove riallera, atenta i divertida que sempre està pendent de nosaltres i amb la

que estem gaudint d’aquest any tan bonic.

No puc oblidar-me en esta salutació de les xiques de la cort major i de la nostra gran

cort infantil, en total díhuit falleres, falleretes

i fallerets que sempre estan al nostre costat

recolzant-nos en tot. Com no, agrair també la tasca que fan les nostres presidentes

infantils: Sofia, Laura i Carla, elles estan al capdavant de la comissió infantil, igual que

mon pare ho està en la comissió major. A elles i a ell, moltes gràcies per conduir La Mercè de la millor manera possible.

Per finalitzar vull donar les gràcies a tots

i totes els que ens ajuden a fer falla cada

any, als veïns i veïnes del barri, als amics de la falla i als comerços que ens recolzen. Ara si, ja són falles! És el moment de plantar la nostra falleta, de tirar petards i recórrer

el barri amb la música! Així que xiquets i xiquetes: Veniu a La Mercè a gaudir de la millor festa del món!

Joan.

151


SALUTACIÓ Fallera Major Infantil

E

stimats fallers i falleres:

Sóc María, la fallera major infantil, estic molt contenta de representar a la meua

benvolguda falla, ja que he nascut i me he criat en ella. Com a mostra sols diré que

quan tenia dotze dies ja vaig eixir a l´ofrena el dia de Sant Josep.

Vinc d’una família molt fallera, a casa he tingut tres presidents, el meu avi Javier, la

meua tia Rosa i la meua mare com a fallera major de la falla i com a presidenta.

Aquest any és el tercer any que vaig

acompanyada per Joan, el meu cavaller

acompanyant, el nostre destí com a fallers,

estava firmat des d’abans de nàixer:

Gràcies per continuar amb mi escrivint la història de la nostra falla.

I que dir de la nostra fallera major, Alèxia,

la que ens cuida, juga i mima, a tu també

he dir-te, que el nostre regnat era cosa del destí, gràcies per aquest viatge que estem fent els tres junt a les nostres respectives corts d´honor, tant la xicalla com la cort

major ens acompanyeu allà on anem, seguirem gaudint d´aquest camí!!!

152 Falla Infantil Barri la Mercé 2020

Els presis, part fonamental d´aquest any:

Carla, Laura i Sofía, este any el compartiré junt a vosaltres, serà molt bonic i especial! I que dir del nostre presi gran: Vicent agraïda

és poc de poder viure amb tu el 2020, regnat que compartisc amb el teu fill Joan, i sé que com a pare i president estàs més que il·lusionat!!!

No vull acomiadar esta salutació sense agrair al barri la seua col·laboració, ja que sense ells no podríem cada 15 de març

traure els nostres monuments al carrer, a la nostra plaça: Gràcies veïns i veïnes!!

Per últim dir a tota la xicalla del meu barri i

de tot Borriana que isca al carrer a gaudir en harmonia les falles 2020!!!

María.


153


A María i Joan Potser siga el destí d’ànima lliure i capritxosa, qui va enllaçar una nit els somnis d’una parelleta nascuda per regnar ací. Potser siga la campaneta que anuncia alegre el matí adreçada al mig de la placeta, qui pregone amb veu de festa que feu al barri molt feliç. Potser siga el perfum de la pólvora o les músiques dels carrers, o els petards més cridaners que esclaten a tot hora reconeixent-vos com reinets. Potser siga la màgia fallera que ens envolta i absorbeix o que siga el sol mateix qui amb la lluna es conjura per oferir-vos el dia sencer. Potser siga... i tant que ho és! Que Maria és una gentil reina i Joan el seu cavaller que amb estima se la cuida i els dos regnen a La Mercè.

154 Falla Infantil Barri la Mercé 2020

María Olivas Vidal Fallera major Infantil

Joan Blasco Martí Cavaller Acompanyant

Falla Barri La Mercé 2020


155


Aina Borja i Soler

Ana Ruíz i López

Aitana Puchol i Köster

Carla Arnau i Sanchis


Daniela Salinas i Rubert

Miguel Martínez i Rodríguez

Llura Borja i Soler

ercé a

alla

arri

CORT D’HONOR F B INFANTIL L M 2020 Irene Rodríguez i Ibáñez


Lucía Palos i Rueda

Mónica Romero i Ibáñez

Paula Imbernón i Raduta

Sara Crespo i Perarnau


Silvia Crespo i Perarnau

Braian González i Rivera

Sofía Quesada i Huesa

ercé a

alla

arri

CORT D’HONOR F B INFANTIL L M 2020 Júlia Aparici i Mundina


El Jardí Encantat Artista: La Comissió Crítica: La Calavera Coquis

160 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Explicació de la Falla

Des d’un país molt llunyà, envoltat de gran misteri, fins la placeta arribarà un jardí que ens sorprendrà fruit d’un màgic encanteri.

ens arriba meravellat per a gaudir nit i dia aquest jardí encantat, que al març veurem plantat omplint la plaça d’alegria.

Enguany havia de ser, així estava predestinat, doncs els astres varen voler convertir un vell deler en gojosa realitat.

És la musa de les flors que naix de dins d’una rosa per estendre les emocions que arriben a tots els racons d’una manera amorosa.

Molt de temps han esperat mags i savis d’aquell país mirant cada cel estrellat per trobar el moment adequat i llançar un potent encís.

Amb tendresa en la mirada i els seus cabells daurats, té a la gent meravellada doncs és dolça i ensucrada i la gràcia té a grapats.

Amb una terra adobada per milers d’anys de tradició, sempre per la gent estimada i per això millor cuidada amb esperança i il·lusió,

Ella és el coronament i la figura principal que al mig del monument s’erigeix solemnement presidint el cadafal.

161


Totes les flors del seu voltant volen retre-li els honors i una a una van desfilant per mostrar el seu encant i un perfum meravellós.

Fins al cel de les estrelles d’on ve la pluja matinera que després obra meravelles en un cloure de parpelles quan arriba primavera.

És la reina margarida la que seu ací preciosa oferint-li a la vida una flaire amorosida que a ningú li pot fer nosa.

Tot el jardí està regant amb gràcia un altra fada, la que sempre està cuidant a les flors del seu voltant amb tendresa delicada.

Els seus tendres capollets s’escampen pel jardí, són jugadors i inquiets, estan de pètals replets lluint un blanc diamantí.

Orquídies, lliris i clavells de simpàtica presència fan els moments més bells i quan onegen els cabells van desplegant sa essència.

Una fada que va volant i observant tot el conjunt, es passa el dia cantant i un conjur va llançant perquè arribe ben amunt.

Un seguit d’animalets poblen el jardí encantat i sobre ser molt menudets ací estan ben tranquil·lets i protegits de veritat.


El simpàtic caragol és company de la granota que de fulla en fulla bota sense cap tipus de control com si fos una pilota.

En té de molt punxosos i d’altres que no ho són tant, ben suculents i carnosos estos cactus meravellosos llueixen que són un encant.

També el talp el cap asoma acompanyat de l’eriçó i tot que pareix broma els dos berenen una poma que han trobat dintre un caixó.

El sol els dóna la vida i és qui regna en el jardí fent-los créixer de seguida amb una força sense mida que renaix cada matí.

A la llum d’un sol ben calent treballa a gust el jardiner sempre amable i complaent, este xic tant diligent és de tots sempre el primer.

Fins ací el jardí encantat de la nostra Veterana que serà una realitat quan el vegeu ben plantat a les falles de Borriana.

Sent pels cactus devoció i els cultiva amb gran amor per fer una bona col·lecció digna de molta admiració que ell estima com un tresor.

Ara m’he d’acomiadar: gràcies i fins l’any que ve on espere de nou contar el que desitge criticar la falleta de La Mercè.



POEMARI De les nostres flors

Per Vicent Blasco

165


E

nguany la nostra falleta té com a

Ale! Ja ho tenim doncs! Anem a escriure de

encantat. Unes flors que cobren

amb versos senzills i a la vegada, esperem,

protagonistes les flors d’un jardí

vida, que parlen entre elles i amb una gran musa que és l’ama del jardí i del carrer, de

la figuera i la parra i de la flor del taronger!

Tot molt bonic, però resulta que eixes flors així no existeixen, són fruit de la fantasia

les nostres flors i anem a fer-ho amb poesia, explicatius.

A més a més, amb la col·laboració especial de Juane Gumbau.

dels nostres artistes fallers, aleshores hem

Seguidament

conèixer les flors que ens són més a prop,

entorn, algunes molt conegudes, altres

pensat que seria una bona idea donar a aquelles que podem trobar passejant pel nostre terme o als jardins de les nostres

alqueries i cases. Les flors de veritat, les que ens encisen amb la seua flaire, o no, i

de vegades recollim per decorar les nostres llars i llocs favorits.

Com ho fem? Vàrem pensar. Doncs d’una

forma divertida i que a la vegada pogués lligar bé amb un llibret de falla infantil.

Que és allò que dóna sentit a les falles? La crítica, els versets que l’acompanyen,

eixos lletrerets que fan que la falla ho siga, doncs si no estiguessin, no deixaria de ser

una composició artística més o menys xula, però sense cap sentit.

166 Falla Infantil Barri la Mercé 2020

podreu

veure

i

llegir

el

resultat. Un grapat de flors del nostre

segur que també les hem vistes però ens

han passat més desapercebudes, però

totes en definitiva, les podreu trobar als jardins, horts i paratges de Borriana.


Renoi de Margarida! Per Juane Gumbau

-Potser sí, potser no, potser no, potser sí. I altra volta a començar. Desfullava la margarida la jove, pel seu amor. - Potser no, potser sí. Ella el volia i ell… ell era un enigma, un desvel i un maldecap. - Potser no, potser sí… Quedava una fulla i la jove, ai, quin dilema! s’havia descomptat. <<Seria no? Seria sí?>> Al capdavall, la jove va fer, clar, el més intel·ligent. - A fer la mà la margarida, si no em vol, ell s’ho perd. I allí quedà, al sòl, la quasi desfullada margarida, mentre ella, tota digna, s’allunyà.

167


Ajocasapos Stachys ocymastrum

És planta de tija pelosa i a la punta flors blanquetes que a ningú poden fer nosa perquè són molt boniquetes. He preguntat a nostres vells d’on ve eixe nom tant peculiar i reconeixen molts d’ells que no em saben contestar. I jo m’he posat a pensar que tal vegada ajocats als gripaus podem trobar en esta brossa amagats Però, com ja tant pocs en queden, no ho he pogut comprovar per més que al Clot ho examine sempre que vaig a passejar.

168 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Cal·la Zantedeschia aetiopica

Amagada en un ombriu, ben propet o dins de l’aigua, és el lloc on la planta viu i es troba més adaptada. Te les fulles ben grans d’un color verd brillós, desplegant els seus encants que agraden a tot el món. Més si la planta és bonica, no cal dir res de la flor que en bellesa la multiplica i encara més el seu olor. Li diuen cal·la o campana, és d’un blanc pur i nacrat i s’enfila ben ufana buscant la llum cap a dalt.

169


Carxofera Cynara cardunculus var. scolymus

La flor de la carxofera és gran i de color morat, la veus de lluny de seguida quan la carxofa s’ha espigat. Té la tija ben robusta i passat ja l’any primer fins a dos metres d’altura podria arribar a fer. Si la planta és cultivada molt poca flor veuràs, el llaurador l’haurà tallada i la carxofa et menjaràs. Però si la deixen lliure i silvestre es cria al camp, llavors la flor podrà viure i lluirà amb son encant.

170 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Clavell Dianthus caryophylus

És la flor més fallera doncs al Maig tu la veus ben atapeïda i cridanera lluint a les nostres creus. Amb mils i mils de dotzenes de rojos i blancs clavells les falles molt contentes anuncien la falla que ve. I també a les ofrenes per fer tapissos o mantells s’ofereixen a mans plenes per tot arreu els clavells. Escollint sempre els millors, és ja una tradició que els fallers dels Caçadors l’ofrenen amb devoció.

171


Conillets Antirrhinum barrelieri

Recorde de xicotet trobar-los prop de la mar menejant-se amb l’airet que per allí sol bufar. Flor d’una planta espigada, sol ser d’un rosa claret i en algun punt tacada està de color groguet. Si li diem conillet és per què així sembla la flor i si l’ apretes un poquet obri la boca i tot! Si pel passeig camines a les dunes de l’Arenal de seguida l’endevines traient el cap ben a dalt.

172 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Donpedro Mirabilis jalapa

A la voreta de l’alqueria o al marge del camí ompli de colors i alegria el «Donpedro» cada matí. Les seues flors són campanetes de molta vistositat i si les culls, totes juntetes, et fas un preciós collar. Quan arriba la vesprada i sobretot les nits d’estiu, ens desplega sa fragància; un perfum ben emotiu. Negres boletes són les llavors que al terra fan escampada esperant uns temps millors per renàixer altra vegada.

173


Gerani Pelargonium hortorum

Els haureu vist mil vegades i en infinitat de balcons doncs són plantes estimades que adornen molts racons. El gerani regna a l’estiu, el pots veure a tots els llocs per el seu color tant viu i és que com ell hi ha pocs! Amb fulles verdes i marrons i una tija espigada on dalt llueixen les flors de manera bigarrada. Els trobem de molts colors però predomina el roig doncs com be ja sabeu tots... «Tot lo roig...fa goig»

174 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Herba carnera Acanthus mollis

Per el marge dret del riu i quasi a l’ermita arribant l’herba carnera viu. (també anomenada acant) És prou jove al paratge, es va plantar farà quinze anys per haver allí un bon oratge que les fa créixer prou grans. Les flors poden arribar fins als dos metres d’altura el que la fa espectacular i un prodigi de la natura. També en l’arquitectura ha deixat bonics vestigis doncs a Cal·límac va inspirar els capitells corintis.

175


Lliri Iris pseudacorus

Als aiguamolls molt comú i també a la vora del Clot busca el lliri el lloc oportú sinó l’han plantat de rebot. Amb fulles en forma d’espasa de fins un metre de llarg desapercebuda no passa quan passeges per l’estany. Te les flors de color groc amb tres pètals ben plantats els altres tres pengen un poc i cap a terra estan mirant. Floreix a la primavera i fins que arriba l’estiu engalanant la ribera del nostre preuat riu.

176 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Magreta Oxalis pes-caprae

La magreta és xicoteta, amb fulles de verd intens, la seua flor és grogueta i d’ella estan els horts plens. Floreix a la primavera però a l’hivern ja està present entapissant, i de què manera, eixa terra que tots xafem. Estimada pel llaurador per ser una bona planta al nostres camps dóna color i a tota la gent encanta. Amb el groc de la magreta i el taronja al taronger el nostre terme es manifesta com paradisíac verger.

177


Nadaleta Narcissus tazetta

La nadaleta és especial, (científicament és narcís) de perfum excepcional i que apareix com un encís. Al mig dels horts la trobaràs o en alguna zona humida, des del Nadal la gaudiràs i fins a Maig estarà florida. I si tornes cada any allà on l’has trobada rarament tindràs engany, allí seguirà plantada. Doncs és bulb treballador que roman mig amagat i quan s’acaba la tardor creix de nou ben templat.

178 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Ravanell Diplotaxis erucoides

Quatre pètals en creueta i estams a diferent nivell, a final d’hivern naix esta floreta que coneixem com ravanell. Considerada mala brossa, ompli els camps de cultiu on s’escampa bona cosa doncs allí ben a gust viu. Les llavors com bajoqueta, a la tija estan localitzades i les fulles, com serreta, són llargues i dentades. Abans els nostres majors la collien i guardaven per ser un menjar deliciós que les gallines devoraven.

179


Rosa

Regnant en tots els jardins a la rosa sempre trobem, és la flor de pètals fins que amb estima regalem. Encisats pel seu perfum i la varietat gran de colors accentuats per la llum del mediterrani sol. Si ha tallar-la t’encamines has d’anar amb precaució de no punxar-te amb les espines, doncs sol tenir-ne a muntó. Una cosa has de saber si tens a casa un roser: Hauràs de tallar-lo en hivern amb la lluna de Febrer.

180 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Rosella Papaver rhoeas

Anuncia primavera al mig dels horts ja arrancats; la veuràs ben cridanera entre Calatrava i la mar. Ella és tendra i delicada amb pètals de roig intens, creix lliure i envoltada en terres d’herba plens Té un ull negre i just al mig una càpsula menudeta que conté mils i mils de llavors de la floreta. Si bufa fort el vent elles volen de seguida escampant-se per l’ambient i buscant una nova vida.

181


Tarongina Flor de Citrus X sinensis

És la flor més estimada per els nostres llauradors, és l’origen, l’albirada, de les taronges millors. Cinc pètals la conformen, tots ells són de color blanc, grogues veuràs les anteres que l’estigma tenen rodejat. A tot el terme present de primavera fins estiu; d’una fragància excel·lent i caràcter emotiu. El perfum de tarongina és senyal d’identitat d’un poble que camina de la seua ma agafat.

182 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Ungla de gat Carpobrotus edulis

De segur que l’haureu vista arrelada a vora mar formant una gran catifa que tot ho vol colonitzar. De caràcter invasiu, tot i tindre bonica flor, just allà on ella viu tota la resta es mor. Té les fulles molt carnoses d’un verd viu i purpurat per això i altres coses s’anomena ungla de gat. De púrpura, taronja i groc trobaràs la seua flor que creix a qualsevol lloc i de dia té esplendor.

183


Violeta Viola suavis

A vora el camí del Port té Martí una alquerieta on al Gener, si tens sort, pots veure alguna violeta. Fa la flor molt xicoteta i si no fora pel color passaria tant discreta com si no estigués al món. També a l’ermita del Clot en pots trobar un grapat formant un mantell preciós junt al nostre riu estimat. Si del color hem de parlar, el porta implícit al nom, la violeta és violeta i això ho sap tothom!

184 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Xuplamel·lo Gladiolus italicus miller

Abans hi havien molts més. A les clarianes dels horts els veies ben dretets i lluint les seues flors. Molt sabudes, les abelles, sempre prop rondinant doncs és el nèctar per a elles el menjar que anar xuplant. Però així xupla que xupla també estàvem els xiquets que arrancàvem la floreta per beure el seu líquid dolcet. Ara no se’n veuen tants però queden alguns indrets on podeu trobar-ne uns quants i quedar-vos satisfets.

185


Caps Blancs Lobularia maritima

Als peus del Camí Vell, just quan arribes al Clot, podràs trobar un mantell d’estes menudes flors. Les tiges, en amanida, quan són tendres pots menjar; si la planta està florida ja no la deus de tastar. Les flors formen boletes totes elles de color blanc, a l’hivern es manifesten però en pots trobar tot l’any. Com la planta cobreixen i tot el verd van tapant per això tots les coneixen popularment com cap blanc.

186 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


All porro Allium ampeloprasum

Moltes floretes el formen, de color violeta o morat i de lluny totes pareixen una pilota de veritat. Sobreeixint entre les demés i passant el metre d’altura veuràs que bonica és lluint en plena natura. Si hem de parlar de l’olor, no és que diguem exquisida doncs més aviat fa pudor i t’espanta de seguida. Però el mèrit no li llevem de ser una flor ben lluïda que pel terme la trobem donant-li color i vida.

187


Baladre Nerium oleander

És un arbust perenne i pot ser arbre petit, fins que l’estiu no arribe no el podràs veure florit. Generalment de color rosa trobaràs sempre les flors d’esta planta verinosa que creix per tots els racons. Les fulles són allargades semblants a les d’olivera d’un color verd intens i un nervi de travessera. Molt en compte cal tenir, que tant les fulles com les flors, molt et poden fer patir i fins portar-te a la mort.

188 Falla Infantil Barri la Mercé 2020


Planta les teues flors

Les llavors que trobaràs dins d’aquest sobre tenen les

següents característiques:

Annuals: 30-50cm Mescla de flors Sembra: d’abril a juny Cultiu: Sembra directa Floració: De juny a octubre Condicions de germinació: 18°C (temperatura del sól)

Llavors de prat japonés i rosella amb la garantia de

189



La brusa Resum d’un any faller

191


192 Falla Barri la MercĂŠ 2020


193


194 Falla Barri la MercĂŠ 2020


195



GUIA COMERCIAL 197



















Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.