La Veterana 2024. Llibret de la Falla La Mercé by Falla Barri La Mercé

Crèdits Edita: Associació Cultural Falla Barri La Mercé (Borriana) Imprimeix: Gràfiques Ventura. Edició: 300 exemplars Imprès a Espanya Dipòsit legal: CS-98-2023 Difusió digital: https://issuu.com/fallabarrilamerce https//:www.facebook.com/fallalamerce/ Instagram: @fallabarrilamerce Twitter: @fallalamerce

«Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.» «El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.» Coordinació: Vicent Blasco Miró, Josep Nos Garcia, Jordi Bort Castelló. Disseny de l’edició: El Peludet Disseny de portada i desenvolupament: Héctor Borja Sánchez Fotografia Oficial Presidents, Faller i Fallera Major i Corts d’Honor: OPG Fotogràfic Fotografia contingut llibret: Alberto Navarro Cantavella (@burrianapl), Arxiu del Museu Faller de Borriana, Arxiu Blasco Miró. Assessorament lingüístic: Sonia Navarrete Ramo Col·laboradors literaris: Aina Borja Soler, Ana Ruiz López, Blai Martí Romero, Josep Nos Garcia, Jordi Bort Castelló, Lucía Palos Rueda, Toni Leal Corrales, Vicent Blasco Miró. Explicació i versos de la falla: Amics del Got Explicació i versos de la falla infantil: La Calavera Coquis Copyright dels textos: els i les autors/es Copyright de les fotografies: els i les autors/es i propietaris/es Copyright de la present edició: A.C. Falla Barri La Mercé

«La comissió no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.»

Índex I.- Introducció

Pròleg La batalla del foc i la vida

II.- Falla

Pregó Faller Comissió Saluda del president Saluda del faller major Antonio Leal Corrales Cort d’honor Falla i crítica

III.- Falla Infantil

Pregó Faller Comissió Salutació de les Presidentes Infantils Salutació de la Fallera Major Infantil Aina Borja Soler Cort d’honor Falla i crítica

IV.- RELACIÓ DE PREMIS 2023/2024 V.- Recull literari.

El guerrer de Ferrer. La batalla més festiva. Arturo Musoles. La guerra dels preus desorbitats.

Vi.- La Brusa, Resum d’un any faller. VIi.- Guia Comercial.

Pròleg «La Veterana 2024», el llibret de la falla La

Entrant en matèria, l’explicació de la falla

Mercé, arriba de nou a les seues mans (o

s’inicia amb uns versos generals que en

pantalles dels dispositius electrònics) per

clau moralista posen de manifest el mal

complir amb la tradició originària de la festa

que fan a la humanitat les guerres i als que

d’explicar i relacionar tot el que la falla conté.

segueixen ja des del terreny local uns altres,

Amb el pas dels anys, el que sols era això

amb el to humorístic que caracteritza als

(una breu explicació de la falla) ha acabat

versos fallers, on les guerres i batalles ho

convertint-se en una publicació que tot i

són de forma figurada i posant èmfasi en

conservar el nom en diminutiu, ja no es pot

diferents aspectes de la vida política i social

considerar així per la quantitat d’informació

de Borriana.

i continguts que s’ha anat afegint fins fer d’ell un vertader llibre. Seguint el costum

Pel que respecta a la resta de la part literària

encetat fa uns anys, «La Veterana 2024»

del llibret, hem tractat en ell assumptes

porta per títol: «Guerres i batalles», doncs

fallers i de la ciutat que s’han vinculat amb

eixe és lema escollit per l’artista faller per a la

el lema proposat per l’artista i que l’equip

falla que es plantarà el proper mes de març

llibreter ha adaptat per oferir la coherència

al nostre emplaçament i eixes, les guerres i

en la publicació que més amunt havíem

les batalles, des d’una perspectiva figurada,

esmentat.

constitueixen el fil argumental al voltant del qual hem bastit tot el llibret. Dotar d’una

L’amic Alberto Navarro, que amb aquest

coherència estructural a la publicació des

llibret compleix ja deu anys col·laborant amb

de la portada fins l’epíleg suposa un esforç

«La Veterana», ens apropa en esta ocasió

afegit al de per sí ja propi a l’hora d’enllestir-la,

la seua particular visió del foc que, a través

però resulta a la vegada molt més gratificant

del seu objectiu, es converteix un element

quan, una vegada imprès, podem observar

artístic de primera magnitud com podran

el producte final amb tots els continguts

comprovar en la sèrie «La batalla del foc i

relacionats entre ells i oferint als lectors i

la vida»

lectores una visió conjunta d’allò que artista

apareix just en les pàgines següents.

que acompanya al poemari que

i comissió han volgut que siga l’objectiu de l’exercici.

És el desig de l’equip llibreter que vostès gaudeixen de la lectura del llibret, doncs eixe i no altre, és l’objectiu principal pel qual treballem. Passem pàgina.

La BATALLA

DEL FOC I LA VIDA Successió de poemes acròstics on la vida s’abraça amb el foc en una batalla contra l’oblit i la mort. Humil i indigne homenatge a Vicent Andrés Estellés en el centenari del seu naixement. Versos de Vicent Blasco Miró amb fotografies d’Alberto Navarro Cantavella.

Ànima al cel, foc. Allunyant-se d’allò comú No trobem l’explicació Invocant llavors la raó, Més no trobem ningú A qui demanar solució. Ànima al cel i un adéu Lliurat ja sense veu. Consol basat en la fe, En l’amor que del cor sura, Lògica que en foc esdevé. Foc que enlaira guspira, Ornat lluminós en la nit Com un raig que sospira.

Esperit etern, vida. Esperit etern d’eterna flaire, Suau brisa que alena el cor, Purifica i escampa en l’aire El goig guardat i ple d’amor; Recull per sempre al seu a dintre Intensos, vius i sense por, Tots els moments que han de vindre. Eterns moments que la memòria Trontolla i escampa per recordar. Encís de llum cap a la glòria, Raig de força que en brillar Naix de nou, ple d’eufòria. Vida que mai s’acaba, Intens tornar començar D’allò que per fi es retroba Amb el seu nou caminar

Estima, amor, foc.

En la batalla que mou la vida Sempre hi ha lloc per a l’amor, Tant és la seua presència sentida, Intensa i sempre sense por, Mirant que la mort enfurida Arranca l’anima del cor. Amor d’uns fills a una mare, Milions de besos entregats On no hi haurà qui pare Records al cor arrecerats. Flors en vida i després, Origen de pur sentiment, Captius d’un amor encès.

Tristesa, llàgrima, vida.

Tants dies de companyia, Rialles, paraules sense mesura, Il•lusions que amb alegria Sortien sense paüra. Tanta nit fosca i obscura Envoltada de melangia S’ha emportat hui eixa alegria Amb força de desventura. L’aigua brolla intensa, L’aigua que no pot parar, Aigua de l’anima presa, Gota a gota va a la mar. Riu de llàgrima i tristesa Infinit batec d’amarg plorar, Minada està la fermesa, Adéu per sempre...sols pregar. Vida que perd la fermesa I a un nou plànol va a parar; Dur colp a l’ànima encesa, Amb gel al cor no es pot apagar.

Adéu, Esperit de foc. Adéu trist i inesperat Envoltat de sentiment, De voler intens i entregat; Una batalla on acabes perdent. Esperit que s’apaga de la vida Sentint que no el pots parar. Per més que vols lluitar És més forta l’estampida. Res pot tancar la ferida I sols et queda plorar. Tenebra sempre maleïda. D’on ve eixa obscuritat Ennegrida amb tenacitat? Fugint del silenci etern On l’adéu cru i sobtat Contempla el seu adveniment.

Lluita per la vida. Llampecs ferotges de tronada, Lluïssor de tenebra en la nit; Un anunci et deixa la sang gelada I un esclat de plor que naix al pit. Tants sentiments van de passada Alliberant l’ànima a l’infinit! Pols que queda glaçat En un moment, en un instant, Records que et deixen atabalat. L’instant que perenne romandrà A la memòria present de hui i demà. Vigilants queden pensaments Incrustats al més profund Des d’on tornen recurrents Amb plor intens i iracund.

Record, germanor, foc.

Records de temps passats Encenen els sentiments. Caminant esperançats, On trobar demà eixos moments? Records que son ara glaçats, Durs, sensibles... eterns. Germanor ben cimentada, Enllestida amb gran amor, Recollint il•lusionada Moments on tot era millor. Amb l’aigua de la rosada Naixent fresca en la nit On esperem nova albirada Recordant amb l’esperit. Fem de l’esperança manament, Oberts a la nova dimensió Cap on viatja la nostra ment.

Ànima, àngel, vida. Ànima enlairant-se al cel, Núvol que recull la vida Incitant sempre a l’anhel. Mai serà eterna la partida, Al cor queda sempre l’arrel. Amunt els cors que son l’essència, Novelles criatures, filles de llum, Guspiregen entre el fum Enarborant amb sa presència La dolçor d’un nou perfum. Vida, sempre serà vida, Inoculada al més a dins Demostrant ben enfurida Arribar per tots el camins.

Foc Ferma la convicció, Obsolet queda el plany. Caminem amb decisió!

Vida Veient tot el passat I sabent el que esdevé, Donem un pas emocionat Al futur ferm i seré.

Pregó faller de La Veterana 2024 Enguany el pregó faller

Ara toca eixir al carrer

de la il·lustre Veterana

acompanyar a les falleres,

anuncia cridaner

als xiquets i a les xiquetes

al barri i poble sencer

que ens entreguen son voler

de la estimada Borriana,

i de la festa són senyeres.

que ja han arribat les falles

Temps de goig i diversió

i entre guerres i batalles

de música, bunyols i explosió

de la pólvora festiva,

de les traques i els coets

hem pres ja la iniciativa

que llancen majors i xiquets

de donar pas a les rialles.

carregats tots d’il·lusió.

És moment d’esbargiment,

Quan escolteu este pregó,

de recórrer la ciutat

per ordre del president,

on et trobaràs embriagat

vos faig a tots els manament

del perfum que en el ambient

de prestar molta atenció

va surant tot delicat.

i acceptar l’oferiment:

És una flaire festera

hui en la Falla Veterana

que porta a la primavera

s’enceta la festa amb gana,

quan l’hivern ja és acabat

i entre guerres i batalles

i darrere ens hem deixat

cridem tots: Visca les Falles!

eixa gelor matinera.

I més fort: Visca Borriana!! Blai Martí i Romero.

Comissió Falla Barri La Mercè 2024

Presidenta d’Honor a Perpetuïtat Rosa del Campillo Arenós President Vicent Blasco Miró Vicepresidència Organització i Festejos Susana Sánchez Beltrán Nieves Gallén Hermoso Salvador Escrivá Alemany Merche Castelblanque Mateo Vicepresidència econòmica Diego Blasco Garcés Jordi Bort Castelló Laura Vidal Moreno

Vicepresidència d’Activitats Vicente Manzano Mollar Raúl Blasco Miró Quique Vidal Moreno Paco Martínez Herédia Vicepresidència Cultura Josep Nos Garcia Héctor Borja Sánchez Maria Guillamón Silvestre Secretaria Jordi Bort Castelló Laura Vidal Moreno Tresoreria Diego Blasco Garcés

Delegacions Delegació de Loteries: Susana Sánchez Beltrán Delegació de Cartilles i Barri: Arturo Castelblanque Pérez Delegació de Llibret: Josep Nos García, Héctor Borja Sánchez, Jordi Bort Castelló, Vicent Blasco Miró Delegació de Federació de Falles: Josep Nos García, Vicent Blasco Miró Delegació de Junta Local Fallera: Paco Martínez Herédia, Josep Nos García, Vicent Blasco Miró, Raul Blasco Miró Delegació de Música: Pablo Pedrós Herrera, Estela Barrachina Tornador Delegació d’Infantils: Nieves Gallén Hermoso, Vicent Manzano Mollar. Delegació de Parador: Diego Blasco Garcés, Salvador Escrivà Alemany, Susana Sánchez Beltrán, Carmina Miralles Montolio, Josep Nos García, Maria José Sangüesa Mingarro, Estela Barrachina Tornador, Ame Muñoz Ríos, Chelo Moreno Albert. Delegació d’Exaltació i Proclamació: Josep Durà Vives, Minerva Saura Fausto, Loles Martí Barreda. Delegació de Carrosses i Creus: Paco Martínez Herédia, Vicent Manzano Mollar, Tomás Gallén Sánchez, Raúl Blasco Miró, Sergio Sendra Berlanga, M.Ángel Blasco Guinot, Quique Vidal Moreno, Juan Manuel Señoret Egea, Maria Tudela Rios, Ivana Tormos Navarro. Delegació de Comparsa: Gorka Ventura Peris, Sarah Vidre Lara, Sofia Murillo de la Fuente, Laura Sendra Muñoz, Ada Llusar Cuenca, Alejandra Martínez Moreno, Nuria Martínez Moreno, Paula Sánchez Hernández. Delegació de Comparsa Infantil: Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Susana Sánchez Beltrán, Gemma Lahuerta Villar, Maria Murgui Diago, Maria Tudela Rios. Delegació de gastronomia popular: Arturo Castelblanque Mateo, Ulpi Mateo del Olmo. Delegació de Casal, paiportes i ranxos:Tomás Gallén Sánchez, Ruben Tena Batalla, Javier Reula Aguilella, Javier Argandoña Haro, Narciso Ramón Navarro. Delegació de Pirotècnia: Tomás Gallén Sánchez, Raimon Gil Sánchez, Juan Vicente Conde López, Juan Francisco Esteban López, Juan Manuel Señoret Egea. Delegació de Teatre: Esther Salinas Sánchez, Salvador Escrivà Alemany, Quique Vidal Moreno, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Raúl Blasco Miró, Eva Garcia Pérez, Daniel Canseco Gil, Héctor Borja Sánchez, Maria Murgui Diago, Laura Ruiz Godoy,

Esther Huesa Viñes, Maria José Sangüesa Mingarro, Queralt Almenara Sanabria, Jorge Palomero Eixerés. Delegació de Comunicació i xarxes: Nieves Gallén Hermoso, Vicent Blasco Miró. Delegació de Faller Major i Fallera Major Infantil: Toni Leal Corrales, Laura Soler Centelles. Delegació de Falleres: Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Alexia Durà Saura, Jessica Vidre Borja, Blanca Saéz Francés, Ana Blasco Romero, Alejandra Martínez Moreno, Nuria Martínez Moreno, Sofia Murillo de la Fuente, Laura Sendra Muñoz, Ainhoa Doñate Segarra. Delegació Corts d’Honor: Jessica López Martín, Esther Huesa Viñes, Silvia Diago Pérez,Maria Murgui Diago, Susana Sánchez Beltrán, Laura Vidal Moreno, Maria Dolores Francés Casaus, Ana Romero Ferrandis, Ivana Tormos Navarro, Queralt Almenara Sanabria, Maria Tudela Rios, Susan Laura Rubert Rhein, Kristel Köster Cuende, Chelo Moreno Albert, Ame Muñoz Rios. Delegació de Truc: Jorge Marañón Rives, Salvador Escrivà Alemany Delegació de Joventut: Noelia Boluda Boix, Jessica Vidre Borja, Pablo Pedrós Herrera, Marta Vidal del Campillo, Ana Blasco Romero, Carmen Beltrán Sangüesa, Sarah Vidre Lara, Alba Monfort Cirera, Laura Sendra Muñoz, Sofia Murillo de la Fuente, Miriam Garcia Fernández, Raul López López, Mercé Rufino Isach, Paula Vidal del Campillo, Maria Sánchez Tercero, Vicent Manzano Mollar, Joan Pau Durà Saura, Merche Castelblanque Mateo, Maria Guerrero García, Andrea Sanchis Ferrandis, Alexia Durà Saura, Nieves Gallén Hermoso, Daniel Canseco Gil, Gorka Ventura Peris, Marta Molina Carda, Blanca Sáez Francés, Ada Llusar Cuenca, Paula Sánchez Hernández, Andrea Ventura Bodí, Maria Cabedo Arquimbau, Alex Guerola Moya, Julia Toledano Maria, Miguel Martínez Ortiz, Ivan Giménez Gil. Delegació Juvenil: Nacho Borillo Borja, Julia Saura Martínez, Sofia Sanchis Miralles, Carla Vidre Lara, Laura Moreno Enrique-Tarancón, Joan Blasco Martí, Joel Gil Castell, Daniel Villanova Sanahuja, Daniela Esteve Peirats, Laia Huguet Tormos, Fran Piera Capella, Xavi Esteban Almenara, Sergio Oltra Tormos, Maria Amiguet Agustí, Joan Conde Campos, Carla Arnau Sanchis, Llura Borja Soler, Aitana Puchol Köster, Paula Imbernón Raduta. Portaensenya: Vicente José Ríos Abella. Vocals: Nieves Hermoso Braceros, Socorro Lara Cuenca, Merche Galve Izquierdo, Carlos Nebot Ortega, Angel Beltrán Gallén, Anabela Raduta Ionica, Jose Antonio Imbernón Ruíz, Patricia Campos Franch, Mari Luz Sanchis Guinot, Jesús Arnau Ripollés, Fermín Palos Cardona, Noelia Rueda Muñoz, Angel Villanova Pérez, Vicente Puchol Prades, Pepe Palmer Boix, Héctor Olivas Masip, Fernando Salinas Sánchez, Sergio Borja Salvador, Lorena Martínez Sebastiá, Rubén Cuartero Sancho, Francisco Javier Quesada Martín, Jose Manuel Crespo Rueda, Yolanda Perarnau Ferrandis, Eduardo Ruíz Godoy, Maria Teresa Marín Montanaro, Isabel Chiva Pérez, Guillermo Piquer Dolz, Chelo Borja Guerrero, Vicente Borillo Barres, Juan José Reyes López, Francisco Vidre Franch, Lourdes Centelles Tabares, Inma Carda Isach, Valentín Molina Ramírez,Susana García Pérez, José Fidel Saéz Iniesta, Pablo Saéz Francés, Claudia Salvador Herrero, Luis Cebrián, Sergio Oltra Guillamón, Rubén Joaquín Román Martín, Ester Tornador Gaya, Antonio Chacón Trejo, Núria Tornador Gaya, Gabriel Torres Ferrando, Sara Torres Romero, Ana Agustí Burdeus, Sonia Rosell Tena, Mercedes Sanahuja Sanz, Eva Garcia Pérez, Stella Melià Hidalgo, Marta Castell Sanz, Arantxa Sánchez Peñas, Carlos Bort Gimeno.

Salutació del President

omissió i amics de La Mercé: les

com un referent festiu i cultural on perviuen

pàgines del llibret m’ofereixen de

i s’accentuen les tradicions més arrelades

nou

unes

de Borriana. Enguany en són ja noranta-

paraules amb motiu de l’imminent arribada

l’oportunitat

d’escriure

sis els anys que han transcorregut des de

dels dies grans de la nostra festa. Aquesta

la plantà de la primera falla i ens acostem

és la sisena vegada que ho faig i, com en

vertiginosament a la fita històrica del nostre

les cinc anteriors, vull manifestar l’orgull

centenari, una data assenyalada que mereix

que representa per a mi estar al capdavant

ser celebrada de manera intensa i en la quan

d’una comissió que és molt més que això,

hem de posar-nos ja a treballar, per això des

doncs la gent que la conforma són una gran

del llibret us anime, fallers, falleres, abonats

colla d’amics i molts d’ells quasi família. Al

i gent del barri, a tindre present eixa data i

llarg de tot este temps he pogut descobrir

donar el millor de cadascú per fer d’eixa una

de manera més intensa el que significa ser

celebració inoblidable. La il·lusió i l’estima

faller i viure la falla plenament. Els meus

que posem serà nostra recompensa i el millor

anys de president han vingut a corroborar i

llegat que podem transmetre als que vindran

augmentar el sentiment i l’estima que per

darrere de nosaltres. El mestre Pere Ferrer,

La Veterana sent des de fa més de trenta-

escrivia en el primer llibret de La Veterana,

quatre anys quan, despertant a la maduresa,

que la comissió “ha fet tant sols una ratlla/per

vaig fer el pas de pertànyer a la falla. Sovint

a poder-se guiar/mirant si es pot implantar/

em vénen a la ment els records d’aquella

en este poble la falla”. Ara eixa “ratlla” és

època, senyal inequívoca de que vaig fent-

un solc profund que deixa una marca

me major i s’apodera de mi la nostàlgia

inesborrable en la història contemporània de

d’una joventut ja perduda on vivíem la falla

la nostra ciutat i a nosaltres, falleres i fallers,

d’una manera més casolana, però sense

ens toca seguir aprofundint en ella.

perdre mai l’horitzó de l’objectiu principal: enaltir i perpetuar la festa de les falles. Hui,

Les persones són, sens dubte, l’element

evidentment, tant la festa en sí com la seua

principal que conforma la festa, l’ànima que

gestió és molt diferent, no obstant, tot això

impulsa el treball de treure la falla al carrer

m’ajuda un poc més a prendre consciència

cada any. I dintre de cada exercici, hi ha

de la magnitud de les nostres falles i de La

unes persones que tenen la responsabilitat

Mercé en particular, que ha sabut, al llarg del

i el privilegi de representar a tot el col·lectiu.

temps, anar adaptant-se a les circumstàncies

Enguany a la Falla La Mercé encetem un

per romandre sempre present com un far

nou camí marcat per la igualtat, ja que per

d’identitat del barri que l’empara i també

primera vegada la màxima representació de

la falla, com a Faller Major, recau en un home. Toni, és el meu desig que aquest somni fet ja realitat el visques amb la intensitat i el goig que mereixes com a faller de cap a peus que eres. En la comissió infantil és Aina, la xiqueta de l’etern somriure, qui ostenta el càrrec de Fallera Major Infantil i qui, estic segur, s’ho passarà d’allò més bé gaudint de cada moment que li oferirà el seu regnat. Ambdós, Toni i Aina, compten amb unes extenses corts d’honor que estaran en cada moment al seu costat i a les que vull des d’ací també, desitjar un magnífic any faller. La presidència infantil és cosa de Lucía i Ana, dos xiquetes molt amigues que han volgut compartir aquesta experiència juntes i saben desenvolupar a la perfecció el càrrec d’estar al capdavant de la comissió dels xiquets i les xiquetes, a elles el meu reconeixement i afecte. Per finalitzar esta salutació, vull dirigir-me a la comissió, a tots els homes i dones que conformen el col·lectiu i que són els que porten endavant totes les iniciatives que ens proposem. Gràcies per tot el que feu, el

Vicent Blasco i Miró President 2024

vostre suport constant és el motor que fa funcionar la falla. Als abonats i als comerços col·laboradors gràcies per confiar un any més en La Mercé i ser d’eixa manera partícips de la història de la falla. Ara ja arriben els dies grans i no queda més que convidar-vos a tots i totes a gaudir d’esta festa meravellosa. Visca la falla del barri de La Mercé!

Salutació deL Faller Major

quest any tan especial per a mi em dona l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres; fallers, amics i gent del barri, per a felicitar-vos i desitjar-vos unes bones

festes falleres. Després de molts anys dirigint-me a vosaltres com a president de la nostra falla, aquest any és un orgull per a mi poder dedicar-vos aquestes paraules com a màxim representat de La Veterana. Vull demanar-vos a vosaltres, fallers i falleres de la falla Barri La Mercé, que agafeu forces, que prepareu els vostres peus per a ballar al ritme de la xaranga, que us prepareu per a les rialles i per a l’olor a pólvora que envoltarà els carrers del nostre poble. Als veïns del nostre barri, que sempre ens han donat el seu suport per a que la festa seguisca endavant, gràcies per la seua col·laboració. Ara, ha arribat el moment de donar les gràcies a les que seran qui em donaran el seu suport al llarg d’aquesta aventura: Alejandra, Ainhoa, Sofia, Núria, Laura, Blanca i Ana, i a la xicalla de la falla que són l’alegria inesgotable i el futur d’aquesta festa: Lola, Ana, Júlia Alejandra, Ariadna, Amalia, Candela, Maria, Núria, Isabel, Aleix, Alejandra, Diego, Ana i Sergi. Donar també les gràcies a les presidentes infantils, Lucia i Ana, per sempre estar al peu del canó.

Com anava a oblidar-me de tu, Aina, la meua reineta infantil, espere que estigues preparada perquè junt amb les nostres corts d’honor, farem que aquestes festes siguen inoblidables per a nosaltres i per a les nostres famílies. Per últim, no puc oblidar-me de la persona que està tot el temps al meu costat i no em deixa sol en cap moment, el meu president Vicent, moltes gràcies de tot cor. Per finalitzar, em dirigisc a tots els membres de la comissió, que amb el seu esforç i treball incansable, porten endavant aquesta falla. Tots junts farem d’aquest any, un any ple de festa, il·lusió i alegria. Visca la Falla Barri La Mercé!

Toni Leal Corrales Faller Major 2024 27

TONI LEAL CORRALES Faller major Falla Barri la Mercé 2024

Has guanyat ja la batalla, has eixit magne, triomfant, i sobre una pulcra catifa de tradició i història prenyada amb pas ferm vas desfilant. Tu, que romans etern amb la il·lusió del primer dia, d’aquelles incipients primaveres on la llum del sol als crepuscles amb l’or es confonia. Tu, que lleial has sigut sempre i per això et recompensa esta Arcadia que ens acull oferint-te el seu escut i la màxima noblesa. Viu, viu amb tota intensitat aquest regal de la vida. Tu, tu que tant has enyorat eixe futur que ara arriba en poderosa estampida.

VBM.

Cort d’honor Falla Barri la Mercé 2024

Ainhoa Doñate Segarra

Alejandra Martínez Moreno

Ana Blasco Romero

Blanca Saez Francés

Laura Sendra Muñoz

Núria Martínez Moreno

Cort d’honor Falla Barri la Mercé 2024

Sofia Murillo de la Fuente

Falla Barri La Mercé 2024 Lema: Guerres i batalles Artista: Sergio Musoles Crítics: Amics del got

Salutació

Senyores i cavallers

Doncs no està de més recordar

amics lectors del llibret,

que fa prop de dos-cents anys

este crític satisfet

ja no anaven amb enganys

com li paguen molts diners

i la cosa de criticar

i no té altres quefers,

és el que va fer triomfar

de bell nou ací ha arribat

a la ciutat de València,

per jugar amb el lligat

les que falles, que en essència,

d’estos versos punyeters

són el mitjà d’expressió

que igual poden ser sincers

que tenia la població

com parlar en figurat.

per combatre l’opulència.

I és que en assumptes de falla

I just en eixes estic jo

si volem pegar-li al viu

acceptant l’oferiment

el millor és que qui escriu,

ben ditxós i complaent

tant si parla com si calla,

que m’ha fet la comissió

ensenye a tots la baralla

sense pensar-ho a muntó

i el que està a l’altre costat

doncs al ser falla puntera

en llegir trobe el trellat

van tirant de bitlletera

als versos que hi ha al cartell

i no els dolen els diners

i si el criticat és ell

que me paguen per milers

doncs... busca qui t’ha pegat!

i de qualsevol manera.

A mi em contaven els majors que abans tothom esperava per vore amb qui es clavava i li treia els colors, amb els aspectes pitjors, a eixa gent de la ciutat que a pols s’havia guanyat el eixir sense cap gana a les falles de Borriana de volta i mitja retratat.

PREÀMBUL

Cada any al mes de març,

Però mentre això arriba,

salvat d’alguna excepció,

cal seguir fent el camí

toca fer l’explicació

i, si ara estem ací,

de la falla en el llibret

és perquè abans han estat

i és la nostra obligació

uns altres en este embolic

que la lectora o el lector

i ara és la nostra missió

s’ho passen d’allò millor

continuar la tradició

llegint-lo un bon ratet.

que amb orgull hem heretat.

Des d’aquell any vint-i-huit

Però no anem per les branques

on el mestre Pere Ferrer

i passem a l’explicació

acceptà ser el primer

de la falla en qüestió

en escriure quatre ratlles

que en la placeta lluirà

que li va encomanar Martí,

el matí del setze de març

han passat quasi cent anys

i fins el dèneu per la nit

que entre rialles i planys

on ja tot s’haja complit

van rodant ací les falles.

al ritual de la cremà.

Enguany en fa noranta-sis d’ençà la falla primera i ja el ritme s’accelera per arribar aviat a cent; una fita històrica que està al girar del cantó i que espera la comissió, el barri i tota la gent.

COS I CORONAMENT

És la trista realitat

Contra esta lacra lluitarem

que este món de hui en dia

enguany en la nostra falla

està totalment destorbat

i a la plaça del convent

i entre quatre han acabat

una guerra lliurarem

amb la pau i l’harmonia.

amb la crítica de metralla.

Tot són guerres i batalles,

La guerrera de la llibertat

interessos d’un poder

és la figura principal

ostentat per canalles

i amb un exèrcit ben armat

que sols treuen les navalles

fins ací ens ha arribat

per a fotre als demés.

per lluitar pel bé com cal.

També per estes contrades

Ella porta un bon escut

tenim molt de moviment

i en la ma una destral

amb batalles figurades

on trobem un gran pardal

de paraules encontrades

que en un punt ja t’ha fotut

que enfronten molt a la gent.

si no fas les coses com cal.

Els polítics desvergonyits

A la guerrera tolerància

sense respecte ni educació,

la trobem al seu costat

tot els dies pegant-se crits

doncs es de gran importància

i deixant passar inadvertits

acceptar la discrepància

els problemes de la població.

amb to sempre dialogant.

Sols busquen confrontació,

Doncs molts conflictes armats

no els importen les veritats

no hi haurien hui en dia

i els mitjans de comunicació

si fórem tots més relaxats

de el que ells volen es fan ressò

més pacients i delicats

perquè els tenen ben pagats.

i cultivarem l’alegria.

La guerrera de la igualtat

Quan baixem a les escenes

completa la terna essencial

ja són de casa les batalles

i la guerra haurem guanyat

i voreu com estan plenes

si aconseguim de veritat

d’alguns que ploren penes

acomplir este ideal.

i d’altres que tot són rialles.

Si en este món entenem

Hi ha qui conta batalletes,

que tots i totes som persones

hi ha qui ja s’ha rendit,

ja mai més lluitarem

altres sols fan malifetes

i a la fi ens entendrem

pensant encara en pessetes

i estarem sempre de bones.

d’un temps obscur i podrit.

Els guerrers al coronament

Trobarem guerres ancestrals

ens mostren que és necessari

de govern i oposició,

que ens unim tota la gent

un: «lleva’t tu que ara vaig jo»

per mostrar el recolzament

que des de temps immemorials

i fer un món més solidari.

practiquen amb obsessió.

No tenen per què ser dolents

Però vorem que al final

doncs sols són uns servidors

per més que xillen i bramen

que treballen eficients

igualment tots acaben

i amb els seus coneixements

asseguts i amb bon jornal

ens treuen de les estretors.

sense fer cas del que parlen.

Definit cos i coronament

El que les idees no uneix,

amb una crítica general

doncs, unirà el capital,

és arribat el moment

ja que a ningú li ve mal

d’explicar el monument

quan la butxaca creix

des d’un àmbit més local.

un poc més de lo normal.

ESCENA

PRIMERA

El fort de l’ajuntament, Monferrer assalta, sobtadament.

Molt a gust es trobava

Primer van voler governar

al seu despatx d’alcaldia,

sense formar societat,

Maria Josep que pensava

igual ens volien enganyar

que encara temps li quedava

per fer-nos a tots pensar

i més llarg ho faria.

que tenien més trellat.

Convençuda que la gent

Això poc els va durar

en ella confiaria

i en un tres i no res

no va palpar prou l’ambient

de seguida van claudicar

i el silló sobtadament

i al govern feren entrar

va perdre de la nit al dia.

als Vox amb molt de pes.

Granel aguantà l’estampida,

El nou fort de Borriana,

però al Partit Socialista

Monferrer capitaneja

va ser tant gran la ferida

i, amb gana o sense gana,

que va perdre mitja vida

a la capital de La Plana

amb «l’ajuda» d’un periodista.

balla ell amb la més lletja.

Els del Partit Popular, sense creure-s’ho del tot, una llista van preparar que els va ajudar a pujar dos esgraons d’un bot.

Puix en l’assumpte de governar,

Una nova depuradora

a Vox no pots deixar a soles,

i també la Llar Fallera,

doncs quan es fiquen a actuar

va venent-nos a tot hora,

passa el mateix que al donar

però, què trobem ahi fora?

a un mono dos pistoles.

Carrers banyats amb manguera!

Conscients que la situació

I les feines començades

alça molta polseguera

per l’anterior coalició,

van mirant-los de racó

una vegada acabades,

per si es presenta l’ocasió

presenten embolicades

de furtar-los la cartera.

com fruit de la seua gestió.

En quasi un any al capdavant

I qui era l’alcaldessa

del Magnífic Ajuntament

que ara es veu fora del fort

s’han passat el temps anunciant

segueix sent la lideresa

un projecte amb gran encant

d’un PSOE al que interessa

que demanda tota la gent.

renovar-se o està mort. Parlant figuradament, qui en els ossos s’ha quedat és Granel que de l’ajuntament en quan ha tingut moment ha fugit i se’n ha anat.

ESCENA

SEGONA

Contant batalletes d’empastres i malifetes.

En la ciutat de Borriana

El museu del Cardenal

tenim projectes recurrents

altra batalla pendent,

que be per falta de gana

on l’assumpte principal

o pels diners que demana

es va fer del tot molt mal

encara estan pendents.

obrant sense tindre el terreny.

I els que estan a l’ajuntament

Altra batalla ha de ser

van contant les batalletes:

la de mamprendre amb serietat

«açò i allò tot ho farem»

als que van fent un femer

«no patiu que arribarem»

omplint de cagades el carrer

i després...manetes quetes!

i embrutant tota la ciutat.

L’empastre de Sant Gregori

Una batalla de magnitud

continuen defenent

qua ja anuncien superada

des de el nou consistori

és la del nou institut

sense vore que aquell territori

on l’empresa ens ha fotut

no ha d’anar ni cara al vent.

amb tres anys l’obra parada.

La batalla de l’Arenal ja fa temps que està perduda seixanta anys fent-ho tot mal. Sols s’aprofita el festival... mireu si o no està fotuda! Al museu del carrer Major la taronja està ja podrida i desprèn tanta pudor que tal vegada lo millor és acceptar ja la fallida.

ESCENA

TERCERA

Athenea, la deïtat que a les falles ha arribat.

Una deessa molt guerrera

De Don Bosco els dos provenen

a les falles ha arribat,

igual ella com també ell,

és una regidora «pepera»

per això tant be s’entenen

però abans que tot fallera,

doncs allí junts els entrenen

va sempre ella pregonant.

Perelló i Juan Granell.

Del planter dels Salessians,

És experta en protocol

on cull els polítics la dreta,

i en vestir tradicional

ve a mostrar els seus encants

per això la banda no vol

amb projectes interessants

i va alçar un gran revol

que encara duu en la maleta.

quan li la va vore a Leal.

Com és de sobra coneguda i en les falles s’ha criat, ha segut molt ben rebuda i a part de ser sabuda té en el metge un aliat.

ESCENA

QUARTA

Els caiguts en la batalla, també tenen lloc a la falla.

Els caiguts en la batalla

Podem i Esquerra Unida

de la política municipal,

es van presentar en coalició

acabada la baralla

però no agafaren la mida

els hem tret també a la falla

i de nou en el punt d’eixida

per recordar-los com cal.

es van quedar en l’elecció.

Tots ells van voler manar

En Ciutadans la desfeta

i pintar fava al consistori,

va ser per no aclarir

però després va passar

si eren de dreta o més dreta

que a molts els van enviar

i així el partit «carabasseta»

a l’infern o al purgatori.

a la fi es va morir.

Per Compromís, Vicent Granel,

Els de Cibur amenaçaren

va voler ser diputat

amb tornar-se a presentar,

i es va quedar a un pèl;

però al moment comprovaren

va tindre prop el caramel

que si fa quatre anys no els votaren

però no el pogué tastar.

ara els quedava poc que rascar.

Arraconat en l’oposició i amb el partit desmotivat va vore que la dimissió era la millor solució i se’n va anar com havia entrat. Els socialistes esperaven romandre més en la cadira, però sembla que no saben que són el vots els que manen i el poble qui fica o tira.

ESCENA

CINQUENA

La guerra cultural del regidor més radical.

Com caigut d’una peanya,

La biblioteca municipal

a cultura ens ha arribat

és qui pateix l’envestida

del temps de «Maria castanya»,

d’este ja conegut pardal

pregant «por Dios y Espanya»,

que no vol llibertat sexual

un regidor molt exaltat.

ni als llibres ni en la vida.

Porta per honra i bandera

No li agraden els festivals

ser de l’extrem més dretà,

i als més genuïns espanta

però el pobre no s’entera

així d’ell ja no fan cas

i per més que no volguera,

ni l’Emac ni el Maig di Gras

que el seu cognom és català.

i sols el flamenc l’aguanta.

La primera decisió

Si l’alcalde Monferrer

ja va ser una caguerà

no el cessa ben aviat,

doncs l’home té l’obsessió

més vegades haurem de ser

de carregar-se tot allò

la vergonya del món sencer

que s’escriga en valencià.

per decisions sense trellat.

El que ell ha implantat ja ho pot vore el ciutadà, tot escrit i redactat als cartells de la ciutat únicament en castellà. Com sabem que al tal Albiol «lo español» molt li mola, tant si vol com si no vol ha de saber que el valencià és també llengua espanyola.

La batalla

del nom de la ciutat Embarbussament bourrianenc

Burriana ja no és Borriana

I si jo vull dir Burriana

perquè ara ho han canviat

i Borriana vols dir tu,

i com així els dona la gana

com la ciutat ens agermana,

a la O han desterrat.

no ens pot dir mai res ningú.

Borriana ara és sols Burriana

Ai Borriana! Ai Burriana!

perquè així ho ha decidit

Que tens el nom utilitzat

qui en la ciutat mana

en un polèmica insana

fent de filòleg atrevit.

sense trellat ni forrellat!

I si Burriana ja no és Borriana i Borriana ja no és pot dir, allò de Borriana/Burriana haurà de deixar d’existir. La doble denominació el que ve a assenyalar és que per història i tradició les dos valen per igual. I jo que sóc de Borriana, com sóc de Burriana també, no entenc esta favada que ni cap ni peus en té. El que vulga dir Borriana a mi em semblarà genial i el que vulga dir Burriana doncs també, fenomenal!

PIRULETES

A l’alcalde Monferrer

Com ja no mana en la ciutat,

la bruticia el desespera

Aparisi pega un bot

però l’únic que sap fer

per a fer-se diputat

és arruixar amb la manguera.

i seguir xuplant del pot.

A la falla enguany tenim

L’empresa que fa els carrers

el primer faller major;

un any més seguix igual

fa uns anys estava prim

empastrant-ne més i més

però ara està millor.

a tot el terme municipal.

El negoci de les ungles

Una veïna escandalosa

és una cosa sense igual

no para mai de remugar,

abans sols te les tallaves

va passejant ella i la gosa

i ara costen un dineral.

i tot ho té que criticar.

L’arbre del Pla pareix

Al mercat hi ha una parada

un esquelet tot pelat,

que no et pots arrimar

a vore si prompte creix

puix et peguen tal clavada

i es veu més aseat.

que et fa mal el menjar.

El Museu del Bou seguix

Les piuletes ja s’acaben,

tancat en pany i forrellat

tornaran a l’any que ve

i en ell sols es divertix

sense fer mal quan esclaten

l’amo i algun convidat.

al llibret de La Mercé

Punt i final...

menys mal!

Un any més la conclusió

I com dia el poeta,

de la crítica ha arribat

en esta falla venerat,

i el desig que tinc jo

Batiste Tejedo «El Bessó»:

és que li agrade a muntó i li haja trobat trellat.

Ací el llibret s’ha acabat. S’ha fet lo que s’ha pogut,

Si això és el que ha passat,

per a que el seu contingut

motiu per estar content,

revestira amenitat;

doncs eixa és la finalitat

i si l’autor no ha lograt

amb que jo he preparat

l’acceptació que volia,

este escrit contundent.

malhumorat es desvia d’este torneig literari

Si en canvi li ha paregut

i se’n va a ser ordinari

que la crítica no val res

entre València i Gandia.

reclame a qui li ha venut este llibret secallut i que li tornen els diners.

Pregó infantil de

La veterana 2024 Borriana s’encén de festa,

Amb tronadors i piuletes

ho anuncia este pregó

pregonareu a la gent

i com mana la tradició

el gran esdeveniment

al llibret es manifesta:

de les falles, que són festes,

presteu tots molta atenció!

per al goig i el divertiment.

Les xiquetes i els xiquets

Cantareu i ballareu

sou figura primordial,

al so que la música clama

l’element essencial

fent ben forta la proclama

que d’alegria replets

que s’escolta a tot arreu:

fareu la falla com cal.

La falla del carrer és l’ama! I en la nit de la cremà ressonarà per Borriana eixe crit que ens agermana i va sempre més enllà: Visca la falla Veterana!!

Comissió Infantil Falla Barri La Mercè 2024

Presidentes: Lucía Palos Rueda, Ana Ruiz López. Vocals: Candela Argandoña Sánchez , Leo Argandoña Sánchez , Martina Blasco Romero , Aina Borja Soler, Ainhoa Cebrián Salvador, Biel Cebrián Salvador, Chloé Cebrián Salvador, Júlia Alejandra Chacón Tornador, Marc Conde Campos ,Sara Crespo Perarnau. Silvia Crespo Perarnau, Aleix Cuartero Murgui, Martí Cuartero Murgui, Núria Esteban Almenara, Candela Fernández Mendoza, India Gallén Marín, Elia Gil Castell, Martín López García, Balma Marañón Melià, Marina Nebot Lahuerta, Xavi Nebot Lahuerta , Ana Olivas Vidal, Maria Olivas Vidal , Amalia Oltra Tormos, Víctor Palos Rueda, Nahia Pedrós Vidre, Ana Piquer Chiva, Miranda Piquer Chiva, Evelyn Pons Felip , Diego Puchol Köster, Isabel Quesada Huesa, Sofía Quesada Huesa, Aina Ramón Martínez, Vera Ramón Martínez, Sergi Reula Tudela, Xavi Reula Tudela, Carmen Reyes García, Valeria Roig Boluda, Ariadna Román Salvador, Maria Ruíz López, Alejandra Salinas Rubert , Daniela Salinas Rubert ,Andrea Señoret Ruíz, Diego Señoret Ruíz, Carmen Tena Rosell, Lola Tena Rosell ,Lola Torres Torres, Pepe Torres Torres, Alejandra Villanova Sanahuja.

Ana Ruiz López i Lucía Palos Rueda Presidentes Infantils 2024

Salutació Presidentes

ola som Ana i Lucía. Aquest any ens feia molta il•lusió ser presidentes, i mireu-nos ací estem, gracies a les

nostres famílies però sobre tot a les nostres mares per fer el possible i l’impossible per nosaltres. Jo, Lucía, espere estar a l’altura de la posició que he d’ocupar, ser la presidenta infantil de la falla barri la Mercé, això si tinc ganes per avorrir encara que sé que aquest any va a ser intens però ple d’alegria, pólvora i sobretot il•lusió fallera. Hola jo sóc Ana i des del dia que vaig alçar la mà en la reunió per a dir que em faria molta il•lusió ser presidenta infantil, estic més que pagada, ja que des de que vaig nàixer el meu gran somni era ser fallera. I qui m’anava a dir, que en aquest 2024, estaria ací, fent el que més m’agrada: posar-me el vestit de valenciana i passejar pels carrers de Borriana ballant amb la meua falla, La Veterana. I sabeu què és el millor d’aquest exercici faller, no, no són els moments són les persones que els creen, i sobre això no tinc ni cap mena de dubte de que ho passarem d’alló més bé al costat de Vicent, Toni, Aina, les corts d’honor i amb la meua millor amiga i confident Lucía. I ja per a acomiadar-nos moltes gràcies per llegir les nostres paraules. Us esperem a la falla de la Mercé. Què visca la Veterana!!!

Salutació de la

Fallera Major infantil

nguany tinc l’honor i la responsabilitat d’exercir el càrrec de fallera major infantil de la nostra falla. Tinc molta il·lusió per compartir esta experiència en la meua cort d’honor ,

els meus presidents, la cort major i com no amb Toni el faller major de la nostra falla. Anem camí d’escriure un altre capítol, un any ple d’il·lusió. Des del principi he pensat que no és un any més, cada any te la seua màgia. Des de les pàgines del llibret vull donar-li les gràcies al nostre president, Vicent, ja que sense la seua ajuda no hagués pogut complir el meu somni de ser la màxima representant de la nostra falla. També vull donar les gràcies a les meues presidentes: Ana la meua xiqueta en la que compartisc fins el naixement i Lucia amb la que ja vaig compartir l’any passat jo com a presidenta infantil i ella com a fallera major. Vull que aquest any el gaudiu perquè passa molt rapit . Toni no cregues que m’he oblidat de tu, ja eres la persona més especial per a mi, el que li dona festa a les falles i amb el que podré compartir enguany el nostre somni junts. Tu eres un faller de cap a peus! Toni, no se que podria fer estes falles sense tu .També gràcies a la meua cort d’honor Ana, Candela, Ariadna, Júlia Alejandra, Núria, Lola, Isabel, Maria, Aleix, Ana i Sergi i, com no, Alejandra i Diego. I, com no, moltíssimes gràcies a la cort major: Sofia, Núria, Alejandra, Ana, Laura, Ainhoa i Blanca. També gràcies a la nostra falla, La Veterana, per haver comtat amb mi per a que el 2024 siga jo la màxima representant infantil. Visca la falla Barri la Mercé!!! Visquen les falles!!! I visca el 2024!!!!!!!

Aina Borja Soler Fallera Major Infantil 2024

AINA BORJA SOLER Fallera major infantil Falla Barri la Mercé 2024

En una mar argentada per la llum de lluna plena, el vaixell de la teua vida navega en la nit serena. I amb els estels del firmament va teixint fins l’albirada un vestit de sentiments per a la reina estimada. Amb els més rics brodats, joies, pintes i arracades amb amor confeccionats per les mans més delicades. Tot per a tu, Aina, preciosa, que governes amb rialles, elegant i meravellosa, la gran festa de les falles. VBM.

Aina Borja Soler Fallera Major Infantil 2024

Cort d’honor

INFANTIL Falla Barri la Mercé 2024

Lola Torres Torres

Maria Ruíz López

Aleix Cuartero Murgui

Amalia Oltra Tormos

Ana Olivas Vidal i Sergi Reula Tudela

Ana Piquer Chiva

Ariadna Román Tornador

Candela Argandoña Sánchez

Júlia Alejandra Chacón Tornador

Isabel Quesada Huesa

Núria Esteban Almenara

Alejandra salinas Rubert i Diego Puchol Köster

Falla INFANTIL Barri La Mercé 2024 Lema: A la taula i al llit, al primer crit. Artista: Paco Martínez Herédia Guió i versos: La Calavera Coquis

A LA TAULA I AL LLIT,

AL PRIMER CRIT!

Un altra vegada més

Esta dita valenciana

s’acosta el temps faller

hem volgut representar

i ja tenim el cor encès

i mostrar a tota Borriana

ben alegre i rialler.

com la podem practicar.

Amanida la placeta

Segur que l’heu escoltat

i esperant el monument,

mil i una vegada;

tota la feina feta

és un refrany molt emprat

per que agrade a la gent.

que a tot el món agrada.

Ja tenim el març damunt,

Doncs si es tracta de menjar,

mes de festa i diversió,

qui no està mai amanit?

per això tot està a punt

I si és per a descansar,

en la nostra comissió.

qui no desitja un bon llit?

I com sabem que lo principal

No fa falta ser fartera

és sense dubte plantar falla

ni tampoc un malfeiner

vos presentem un cadafal

però menjar i dormir

que deixarà feta la ratlla.

és sens dubte un gran plaer.

Enguany tirem de refrany

Una jove molt cuinera

a la falla Veterana

és la figura principal;

i posem així tot l’afany

ella sosté una paella,

doncs tenim molt bona gana.

nostre plat internacional.

Tant a la taula com al llit

Doncs quan es tracta d’arròs

no devem fer-nos esperar

i a més fet en paelló,

i per això al primer crit

sabem que serà deliciós

ben promptet hem d’anar.

i el menjarem amb devoció.

Al costat de la joveneta

El menjar més saludable

trobem menejant la caldera

també està representat

a una cuinera velleta

amb una xiqueta amable

però molt guisandera.

que ens mostra el resultat.

El plat que ella prepara

Amb peix de la nostra mar,

és en Borriana popular

fruita i verdura natural,

i esta més bo encara

fa una dieta espectacular

si el deixes reposar.

que a ningú li senta mal.

El porquet a este menjar,

I quan ja hem acabat

és l’ingredient destacat

i s’ha fet la digestió

i l’arròs no pot faltar

el moment és arribat

si és valencià el plat.

d’anar a l’habitació.

Al Ecce-Homo les calderes

Toca ja ficar-se al llit

tots volem disfrutar

i descansar a muntó

i se cuinen ben alegres

i així el refrany és complit

tant al poble com a la mar.

com mana la tradició.

També el modern menjar

Fins ací l’explicació

a la falla trobarem

de la falleta Veterana

és el que venen a portar

que amb molta il·lusió

a casa amb el «vespinet».

plantarem de bona gana.

Les pizzes foren primer,

I seguint el lema escollit,

el menjar xinès després

en sentir el primer crit.

i ara també potser

anirem tots a la taula

el kebab i el japonès.

i després ja cap al llit!

RELACIÓ DE PREMIS

EXERCICI 2023/2024 Primer premi falla categoria primera Primer premi enginy i gràcia categoria primera Primer premi falla infantil categoria segona Primer premi enginy i gràcia infantil categoria segona Primer premi campionat de truc Segon premi activitat fallera Segon premi llibrets de falla Tercer premi carrossa cavalcada del ninot Tercer premi comparsa cavalcada del ninot Tercer premi comparsa cavalcada del ninot infantil Tercer premi concurs de teatre en valencià Tercer premi concurs de paelles Federació de Falles Quart premi creus de maig Cinquè premi carrossa cavalcada del ninot infantil Sisè premi creus de maig infantils Huitè premi carrossa Batalla de Flors

Recull literari

El guerrer de Ferrer. Breu història d’una falla, que va plantar batalla. Per Vicent Blasco Miró

La història que anem a relatar no és més que una mostra de la genialitat del gran i malaguanyat artista faller borrianenc, José Luís Ferrer Vicent, «Regino», potser l’artista de la nostra ciutat que més conjugava eixa definició tant romàntica d’allò que és ser artista, doncs a la seua indubtable qualitat unia, i de vegades superava, el caràcter bohemi i llibertari que el feia mostrar les seues dots més quan li venia en gana que quan era realment necessari o precís. Molt s’ha escrit de Pepe «Regino» sobre eixa particularitat del seu caràcter i a estes altures no anem a descobrir res i seguim pensant que el seu llegat artístic supera amb escreix les faltes que pogués cometre al llarg de la seua dilatada trajectòria. Personalment he de dir que per a mi «Regino» era un geni i l’artista més imaginatiu i irònic a l’hora de parir una falla que he conegut.

Sols com exemple diré que estan ja molt

premi absolut de les falles de Borriana per

malet, en la nit de la cremà de l’any 2005

a la nostra comissió amb la falla que ens

estava assegut a un brancal de La Carrera

va plantar l’any 1983, fa tot just ara 41 anys

junt als seus amics Cate i Rosa, artistes de

i que és a més l’únic artista faller al que se li

la nostra falla en aquells anys, i em va dir: si

ha dedicat una falla sencera d’homenatge;

voleu jo vos faig la falla de l’any que ve.

eixa va ser la que li dedicaren en el nostre emplaçament l’any 2007 els artistes i amics,

Davant la meua estranyesa em va contar

Juan Manuel Castelblanque «Cate» i Rosa

de seguida el projecte que se li acabava

Blasco.

d’ocórrer; com que el carrer que va des del Pla fins la nostra plaça es diu «La Carrera» ell

Entrant en matèria, els anys 1995 i 1996, les

proposava una falla en la que a la plaça hi

falles de la Plaça de l’Ajuntament de València

hagués un gran cartell de meta i al llarg de tot

varen ser obra de l’artista borrianenc, Jose

el carrer disposaria els ninots competint per

Pascual Ibáñez «Pepet», el qual va enllestir

arribar el primer, una vertadera carrera. Una

falla atrevida i innovadora com sens dubte

excepcional mostra de la seua mestria en

era ell i a la fi una idea no materialitzada

l’art faller en sengles cadafals, «Homenatge

perquè la seua mort va arribar abans de

a Sorolla» i «De València i dolces», que

poder portar-la a terme (ens va deixar el 17

suposen encara a dia de hui dos de les falles

de maig de l’any 2006) ja que de no haver

més recordades en l’emplaçament pel seu

segut així segur que en algun moment

atreviment i majestuositat.

principal

plaça

valenciana

una

haguérem anat a buscar-lo per fer-la realitat. Varen ser dos anys molt assenyalats per Ja com últims apunts abans d’entrar de ple

als artistes de Borriana perquè a més en la

en l’assumpte principal d’aquest article, cal

categoria infantil les falles d’eixos anys de

fer menció que «Regino» és encara l’últim

la Plaça de l’Ajuntament varen ser obra del

artista faller que ha aconseguit el primer

també artista borrianenc, Juan Carlos Molés.

Falla Chicharro 1995. Aquesta és la primera vegada que apareix la figura de Regino com a ninot de falla.

Falla El Guerrer de Ferrer. Comissió Císcar-Borriana any 1997.

Mai sabrem a ciència certa si el motiu pel

la noticia de la concessió de les falles

qual «Pepet» no va plantar una tercera falla

municipals per al proper any, va indicar que

a la principal plaça valenciana va ser per

la falla gran seria obra dels Germans Ferrer,

negar-se a la petició econòmica que li va

tot i postil·lant que aquestos germans eren

fer un alt càrrec de la Junta Central Fallera

els de València i no s’havien de confondre

o perquè els artistes de la capital no podien

amb els de Borriana (Regino i el seu germà

permetre que uns artistes de fora es feren

Santiago varen fer tàndem artístic en els

forts en la plaça més mediàtica i reconeguda

seus inicis).

de les falles. Aquest comentari va enfurir al bo de El cas és que quan s’anunciaren els artistes

«Regino» que de seguida va tindre clara la

i falles de 1997, els noms de «Pepet» i Juan

seua resposta a allò que ell va considerar

Carlos Molés havien desaparegut de l’escena

poc més que una intromissió en el seu

de la principal falla valenciana. En el lloc de

honor. El projecte presentat pels Germans

la falla adulta, el projecte va ser adjudicat als

Ferrer de València portava per lema «La

artistes valencians Germans Ferrer junt a

nostra història» i tenia com a figura principal

nodrit grup de més artistes del Cap i Casal

que s’encarregarien de les diferents escenes

una escultura íbera trobada en la localitat

del cadafal.

valenciana de mateix nom i que representa

descomunal

«Guerrer

Moixent»

un dels principals tresors de la història dels Arribats a este punt és quan entra en

valencians.

escena el protagonista d’aquest article, el gran José Luís Ferrer «Regino» i ho fa de la

Doncs bé, «Regino» com a resposta a eixa

forma més pintoresca possible i tot degut

agressió gratuïta va idear una falla on també

a una noticia apareguda en un dels diaris

el motiu principal era el mateix guerrer, amb

de la capital valenciana. En ell, el periodista

l’excepció, això si, que el cap del guerrer seria

Moisés Domínguez, encarregat de redactar

el seu i no el de l’estatueta trobada a Moixent,

a més l’artista va afegir que el seu guerrer

límits municipals per part de Jose Maria Rey

seria inclús més gran que el que havia de

de Arteaga, llavors assessor municipal de

plantar-se en la Plaça de l’Ajuntament. L’any

falles, i la realització d’un quiosc de premsa

1995, «Regino» va construir la famosa falla de

on un Moisés bíblic amb nas de Pinotxo

la plaça de bous per a la falla Chicharro i en

venia els exemplars del seu periòdic, esta

ella la figura principal va ser ell mateix vestit

falla li va valdre a l’artista borrianenc el seu

de torero i per eixe motiu es va motlurar

últim primer premi a València, exactament

en forma de caricatura. Eixe mateix cap va

a la secció segona. La repercussió mediàtica

ser el que posteriorment va utilitzar per a

de la falla va ser molt gran com era d’esperar,

la falla en qüestió que portava per lema: El

doncs des del primer moment hi havia una

guerrer de Ferrer. Ni dir cal, el revol que es

mena de competició, no oficial per suposat,

va formar quan es va fer pública la idea que

per vore si era cert el que «Regino» havia

portava en ment realitzar l’artista borrianenc

anunciat respecte a la seua falla i si guanyaria

que finalment va trobar en la comissió

en tamany a la municipal. En tamany no

fallera dels carrers Ciscar i Borriana l’aliada

va ser, se’n anaren de poc, però el que és

necessària per portar endavant el projecte.

en enginy i gràcia la falla de l’artista de

«Regino» es va proposar fer una demostració

Borriana va superar i de llarg a la de la Plaça

de les seues més que excepcionals dots

de l’Ajuntament. Fins ací la breu història

artístiques i com sol passar en els artistes, va

del «Guerrer de Ferrer» una falla recordada

posar tot el seu interès, sense parar compte

com la gran majoria de les que varen eixir

en l’assumpte econòmic, en esta falla. A la fi,

del cap i les mans del gran Jose Luis Ferrer

el 16 de març de 1997, la falla lluïa plantada

Vicent «Regino», un artista que quasi 18 anys

en l’emplaçament de la comissió del Pla

després de la seua desaparició segueix fent-

del Reial-Gran Via. L’enginy de «Regino» va

nos gaudir amb les seues falles.

mostrar-se una vegada més sense límits, i en el cadafal destacaven escenes com la del llançament en catapulta de “Pepet” fora dels

Falla homenatge a Regino. Falla La Mercé 2007.

Falla Plaça de l’Ajuntament 1997. València.

LA BATALLA MES FESTIVA Per Josep Nos i García

a Batalla de Flors de Borriana és un dels darrers exemples del creixement de la festa fallera a la ciutat. Creixement que

s’accelera i culmina al període que comença amb la recuperació posterior a la Guerra Civil, ja entrats els anys quaranta, i que s’estendrà fins a meitat de la dècada dels seixanta. No obstant això, eixa relativa modernitat front a actes que naixen trenta anys abans, és un exemple paradigmàtic de la implantació de la festa a Borriana.

En ell podem veure els dos trets característics

de França. Especialment, va agafar molta

que es poden observar a la totalitat de

importància ja als anys trenta del segle XIX

l’evolució fallera a esta ciutat: d’una banda,

la batalla del carnaval de Niça, que seria

l’inevitable seguiment del model de València,

l’exemple per a moltes altres localitats

ciutat a la qual s’havien anat introduint tots

properes.

els actes fallers amb anterioritat; d’una altra banda, l’adaptació a Borriana que segueix no una còpia exacta sinó una adaptació de tot eixe seguit d’actes a la realitat de la ciutat, a la seua tradició i tarannà, per a acabar configurant actes realment nous, amb trets propis que esdevindran una mostra de les tradicions locals. La Batalla de Flors, com tota la resta d’actes que es van sumant a la història de les falles de Borriana, serà un acte que segueix un model importat. Però, alhora, serà un acte que, ja des del seu naixement, incorporarà els trets locals i tradicionals suficients per a ser considerada una vertadera expressió cultural pròpia i diferenciada. Tampoc a València, ciutat de la qual importà el model Borriana, la Batalla de Flors és una expressió original. La idea inicial va ser agafada de simbòlics combats amb flors que solien fer-se a dates primaverals al sud

Postals franceses amb motius de “Batailles des fleurs”.

L’alta burgesia valenciana de finals del segle XIX coneixia estes cavalcades amb carruatges i va ser un d’aquells burgesos, Pascual Frígola, qui va impulsar la seua organització a València. Des de 1871 l’Ajuntament havia creat la Fira de Juliol com un intent d’evitar, o almenys retardar, la fugida dels burgesos a les seues residències estivals. Dins el marc d’aquella nova fira, l’any 1891 es va organitzar per iniciativa de Frígola (en aquell moment president de Lo Rat Penat) la primera Batalla de Flors. L’origen de l’acte va ser una cavalcada amb senzills carruatges tripulats per membres de la burgesia (posseïdors d’eixos carruatges) on les dames anaven llençant margalides al públic. La festa va passar per nombrosos daltabaixos i serà ja a partir de 1931 quan es recuperarà amb força i s’introduirà la participació de les falles. Des d’aquell moment, quan ja a Borriana les falles també eren una realitat, el desenvolupament de l’acte va quedar sempre unit al concurs de les comissions falleres i, per tant, era un acte més del qual les falles de Borriana podien agafar exemple.

Pascual Frígola, introductor de la batalla de flors a valència.

Carrosses de la batalla de flors de València.

La Guerra Civil serà, però, un important

festes patronals de la Mare de Déu de la

fre festiu a eixa dècada i no serà fina a

Misericòrdia que tenien lloc cada any als

meitat dels anys quaranta quan una nova

voltants de la data del vuit de setembre. Així,

Junta Local Fallera a Borriana esperonarà

ja durant la dècada dels quaranta, amb la

l’organització d’un calendari faller anual

lenta recuperació de la vida social anterior

comú. De 1944 a 1965 s’enceta un vertader

al conflicte de 1936, s’intentava dotar d’un

període ja no de consolidació de la festa

nou contingut a la festa que envoltava

sinó de gran expansió. Un període al qual

aquelles dates de les primeries de setembre.

quedaran establerts els models festius

Competicions esportives, concursos i fires

de cada acte que continuaran visibles

populars, concerts de bandes de música

fins a l’actualitat: cavalcades, desfilades,

o qualsevol acte de tipus social, cultural o

presentacions, exaltacions, balls. Tots els

festiu era susceptible de poder formar part

actes que formen avui dia el calendari faller

d’un nou programa de les festes patronals.

de Borriana naixen en eixe període. I naixen

Les falles, per la seua part, seguien enriquint

adaptant-se, mesclant-se amb la tradició

el seu calendari anual d’actes comuns. Per

popular local anterior, amb trets propis,

tant, pareix que estes dues tendències

conformant una expressió nova adaptada a

estaven predestinades a trobar-se. Tal i

Borriana que seran una nova arrel, una nova

com havia passat a València, on la nova

tradició.I dins d’eixa inèrcia, la Batalla de

Fira de Juliol va ser l’espai propici per a

Flors serà un cas paradigmàtic.

incorporar la Batalla de Flors, a Borriana la creació d’una nova setmana de festes

Una de les conseqüències de la dictadura

amb actes renovats serà el lloc adequat

que governava Espanya des de 1939, va

per a fer la primera proposta. Si a València

ser la prohibició, a molts llocs, de celebrar

Pascual Frígola, president de Lo Rat Penat,

bous al carrer. Amb aquella prohibició

va ser qui va esperonar la idea, a Borriana

Borriana perdia un dels seus trets festius

serà crucial la figura de José Ramón Boix

més tradicionals, lligat especialment a les

Monraval, president de la Junta Local Fallera

i personalitat central al desenvolupament de

Com hem vist, la Batalla de Flors a València

la festa fallera a la ciutat en aquell període.

ja des de 1931 era participada per les falles. Per tant, a la recuperació festiva dels anys quaranta va renàixer ja com un acte faller més de ple dret. A Borriana, la consolidació de l’activitat de les comissions falleres i la necessitat de repensar les festes patronals seran el caldo de cultiu perfecte perquè José Ramón Boix Monraval anés estructurant la proposta. Des de meitat dels anys cinquanta la idea aniria prenent forma i serà l’any 1958 quan es puga plantejar de manera decidida a les comissions falleres. Durant l’estiu d’aquell any es va intentar amb força per part de la Junta Local Fallera que les comissions falleres s’encarregaren de la confecció i tripulació de carrosses per a aquell nou acte, cosa que ja venien fent per a la Cavalcada del Ninot prèvia a la setmana fallera. La idea va ser ben acollida però, això sí, va trobar amb l’impediment del poc

José Ramón Boix Monraval. Introductor de la batalla de flors a borriana.

temps disponible per a la confecció de les carrosses i de l’activitat minorada que les comissions

mostraven,

tradicionalment,

durant el període estival. Però la decisió era la de realitzar aquella primera Batalla

de Flors i per a això la Junta Local Fallera

comissions falleres van prendre part de l’acte,

va aconseguir dotar d’una carrossa a cada

un èxit d’organització perquè el recorregut

comissió fallera per mitjà del seu lloguer.

habilitat va ser l’encertat i es mantindrà

Així, la nova Batalla de Flors de Borriana,

inalterat fins a hui i un èxit d’expectació

aquell 1958 no va podermostrar el fruit del

popular ja que van ser nombroses les

treball de les comissions falleres a les seues

persones que s van apropar a admirar les

carrosses pròpies, però sí que va deixar

carrosses i a llençar confeti contra elles en

establertes totes les bases del nou acte: un

simbòlica batalla. Per totes eixes raons l’acte

recorregut de circuit tancat pel bell mig

quedà establert com a fixe al calendari faller

de la ciutat (entre les zones del Pla i de La

i festiu de la localitat. Tant va ser així que per

Mercè) molt similar a l’actual, carrosses

a la seua organització es va avançar fins i tot

tripulades per les Falleres Majors i Corts

la data de constitució del Plenari de la Junta

de les comissions falleres, localització de

Local Fallera, que fins a aquell moment

l’acte com a cloenda de les festes patronals

solia celebrar-se ja a la tardor (el calendari

ocupant el darrer diumenge de la setmana

faller ocupava el darrer trimestre de l’any i el

festiva i llançament de confeti o serpentines

primer dels següent) i que a partir de 1959

com a element festiu front a les flors usades

vindrà tenint lloc ja abans de l’estiu, deixant

inicialment a València. L’ús de flors naturals

les comissions en activitat des de molt

no va ser introduït a Borriana ni en aquell

abans d’allò que era tradicional per a poder

primer moment. L’exemple de cavalcades

escometre la confecció de les carrosses i

amb confeti es mesclaria amb aquella

l’organització de l’acte de la Batalla de Flors,

primera proposta a Borriana, creant una

que esdevindrà vertader acte central de les

personalitat pròpia de l’acte adaptat a esta

festes patronals en molt poc de temps.

localitat. L’experiència de 1958 va ser un èxit. Un èxit de participació ja que la totalitat de les

Confecció de carrossa Batalla de flors 1959

L’any de 1959 les comissions falleres ja van

i encetarà així un palmarès que arribarà

comptar amb molt de temps per a poder

fina a l’actualitat premiant als treballs més

elaborar les seues carrosses i per a tal

meritoris i espectaculars creats per les

efecte van usar les tècniques tradicionals

comissions falleres.

de Borriana que ja venien mostrant a la Cavalcada del Ninot. La tècnica del paper de seda, treballat a la manera tradicional de Borriana, esdevindrà un dels aspectes tradicionals més importants del nou acte, produint creacions artístiques de molt de mèrit per part de les comissions i, per tant, un nou atractiu per al públic que s’aprope a participar de l’acte, un reclam ja no només per al públic de la pròpia ciutat sinó per a les poblacions veïnes, on no existia cap mostra d’eixa tradició artística. Les carrosses, tirades

Tribuna d’autoritats. Batalla de flors 1960.

llavors encara per cavalleries engalanades i tripulades per les Dames i Falleres Majors que elegien un vestuari acordat amb la temàtica de la carrossa, constituïen un espectacle digne d’admirar. Tant era així que ja a l’any següent, el 1960 es va decidir crear un concurs oficial i atorgar premis a les carrosses participants com es venia fent amb altres concursos fallers. La primera carrossa guanyadora d’aquell concurs va ser la pertanyent a la falla Societat de Caçadors

Batalla de flors 1960.

Carrossa guanyadora primer premi 1960.

Un altre aspecte a tenir en compte en la importància adquirida per l’acte, serà la singularitat al calendari. És a dir, serà un acte faller celebrat fora del temps pròpiament faller fins a la data (mesos de tardor i hivern) cosa que farà possible l’afluència des d’altres poblacions falleres, tant de públic com d’autoritats, ja que s’establirà a unes dates pròpies de les festes patronals de Borriana durant les quals no hi ha actes fallers a altres localitats. Això farà possible que molts lligams entre autoritats festives puguen ser estretits amb el contacte directe per invitació de la Junta Local Fallera de Borriana vers a altres juntes locals o a la mateixa Junta Central Fallera (donat que a València sí que aquesta organitzava la seua Batalla de Flors però en dates diferents). Moltes relacions festives amb altres entitats festives podran ser executades gràcies a la Batalla de Flors, fent més nodrida cada any la presència a la tribuna d’autoritats que s’establia per a veure Any 1960. Públic amb confeti i serpentines participant de la batalla.

el transitar de les carrosses i per a atorgar els guardons. Amb el temps, aquest aspecte passarà fins i tot a proveir de carrosses per a delegacions il•lustres que les pogueren tripular i participar així de l’acte com feien

les comissions falleres i les Corts i Reines Falleres de Borriana. Així, hui es pot observar com participen d’ella les Falleres Majors de València, Belleses del Foc d’Alacant, Reines de les festes de la Magdalena de Castelló i Falleres Majors de les localitats falleres més importants d’arreu del territori valencià. La Batalla de Flors és, avui dia, un exemple de la participació fallera més global i un acte central en la creació i aprofundiment de llaços entre diferents ciutats mitjançant la seua tradició festiva i fallera.

Carrossa amb delegacions: belleses del foc i cort infantil, fallera major infantil de València i reina de les festes infantil de la magdalena.

Carrossa amb falleres majors de València, reines de la magdalena i belleses del foc.

Actualment la Batalla de Flors conserva el seu traçat original. Un recorregut entre la Plaça de La Mercè i la Plaça el Pla que conforma un circuit tancat al qual les carrosses realitzen tres voltes. La primera volta no es llença confeti perquè siga una desfilada neta on el públic puga admirar el treball fet per les comissions a la confecció de les carrosses i als vestits de les tripulacions. Les dos voltes següents es desencadena la simbòlica i festiva batalla amb el confeti

Primer premi batalla de flors 2023.

com a element principal. Cada comissió fallera es proveeix (de manera centralitzada mitjançant la Federació de Falles) del

que és una de les protagonistes de la festa.

confeti necessari, estimant el nombre de la

Junt a l’esforç econòmic d’adquisició del

tripulació de la seua carrossa així com dels

confeti, cal també estimar que cada carrossa

seus comissionats que formaran part de

de les divuit comissions participants està

la batalla a peu de carrer. Per aportar unes

confeccionada amb paper de seda, cartró,

xifres estimatives els darrers anys han vingut

fusta i altres materials tractats tots de

adquirint-se (per part de les comissions

manera artesanal. A banda, cal afegir el

falleres i per part de la Junta Local Fallera)

cost de confecció de la vestimenta de les

una xifra al voltant dels vuit mil quilos de

tripulants, així com els mitjans de tracció de

confeti per a cada Batalla de Flors, vuit

les carrosses, que han passat de ser animals

tones de paperets de colors en sacs que, bé

de tir a tracció mecànica (tractors o vehicles

carregats a cada carrossa, bé a peu de carrer

capaços de remolcar les plataformes on es

per al públic, constitueixen una festiva arma

confeccionen les carrosses).

Gràcies a eixe esforç econòmic i de treball de

província de Castelló (Vall d’Uixó i Benicarló),

cada comissió, la repercussió per a la ciutat

totes participants a l’acte, proporciona un

és molt important. L’espectacle de la Batalla

altaveu social i turístic molt important, ja

de Flors reuneix a molt de públic local. Tot el

que amb les seues representacions oficials

recorregut (Carrer La Tanda, La Carrera, Plaça

també es reben grups molt importants

de La Mercè i El Pla) és cobert als laterals del

d’acompanyants que després porten a

passadís per files de cadires controlades

les seues ciutats informació sobre esta

per la Junta Local Fallera en un nombre de

celebració i la promocionen entre els seus

cent cadires per comissió. És a dir, la tribuna

veïns i veïnes, convertint-los en visitants

popular controlada assegura una assistència

potencials per a properes edicions.

de mil vuit-centes persones a l’acte. A més, darrere d’eixa filera de cadires és habitual

En conclusió, la Batalla de Flors constitueix

trobar diverses files més de persones de

avui dia un dels actes fallers més importants

peu per a gaudir de la festa, per tant la

del calendari anual alhora que és un dels

quantitat de persones estimada podria

actes més importants de la setmana de

arribar fàcilment a les vuit mil persones

festes patronals de la localitat, reunint a

de la pròpia localitat. Però l’acte també

gran part de la població i, per tant, fent una

concentra, en segon lloc, a molt de públic de

gran funció social.és un acte amb grans

la zona d’influència geogràfica de Borriana,

potencialitats econòmiques i turístiques

atret per l’espectacularitat i diversió que

per les possibilitats que ofereix com atracció

proporciona la batalla en unes dates molt

per al públic de fora de la localitat. A més,

propícies. A més, en tercer lloc, l’assistència

és una mostra de la tècnica tradicional

de representants festius de les tres capitals

de confecció de les carrosses de Borriana,

de província i de les ciutats més importants

pel que mostra un gran valor patrimonial,

de la comunitat valenciana a nivell faller

cultural i etnogràfic.

(Gandia,

Dènia,

Alzira,

Xàtiva,

Torrent,

Sueca) així com de les ciutats falleres de la

Arturo Musoles Desafiant la gravetat. Una lluita contínua Per Vicent Blasco Miró.

’univers dels artistes fallers és tant ampli com artistes mateixos hi ha. Cadascun d’ells destaca en alguna de les vessants pròpies de l’ofici i això fa que, de vegades, sols amb

vore una falla sàpigues de seguida qui ha segut l’artista encarregat d’enllestir-la. El signe inequívoc de les falles d’Arturo Musoles Chordá (Borriana 3-2-1951) és l’atreviment, la lluita continua per plantar les falles amb el major equilibri possible, aquelles que provoquen l’admiració del públic pel seu desafiament constant a la llei de la gravetat. Arturo pertany a la generació daurada dels artistes fallers de Borriana, aquells que de la ma o seguint l’exemple del mestre José Pascual Ibáñez «Pepet» varen explosionar artísticament durant la dècada dels anys 70 del segle passat i que formaren l’embrió de l’actual Gremi Provincial d’Artistes i Artesans Fallers de Burriana. Aquesta semblança artística del mestre borrianenc anem a centrar-la principalment en la seu carrera a la nostra ciutat que comprèn 31 anys de trajectòria entre 1967 on debuta amb la falla de La Ravalera i 1998 on finalitza en l’emplaçament de la falla Plaça Chicharro.

Però, comencem pel principi, que com la majoria d’artistes d’aquella època comença amb el mestre José Pascual Ibáñez, com be refereix el mateix Arturo que el primer que diu sempre és: «el culpable de tot és Pepet». Les falles que a principis dels seixanta planta Pepet a Borriana no deixen indiferent a ningú i menys encara a un xiquet com Arturo que se sap amb unes dots artístiques i que té clar que vol dedicar-se a l’ofici de fer falles. És així com amb apenes 14 anys, a l’any 1965 comença a treballar ajudant en el taller del mestre Pepet amb la famosa falla del Garbó que portava del pic d’una cigonya penjant un cotxe Seat 600. Al taller de l’artista és on entra en contacte amb un altre jove aprenent, Joan Ninot amb qui formaria la seua primera parella artística. També amb Pepet coneix al gran José Luís Ferrer Vicent «Regino» amb el qual treballaria també fora de les hores del taller motlurant els vestits dels ninots amb cartró en un magatzem ubicat junt al rentador de cotxes Villarosa ubicat al Camí d’Onda. Ja que, el propi Arturo, explica que abans els ninots eren tots iguals a mode maniquí i sobre eixe cos de cartró afegien més cartró banyat amb cola per anar «vestint-los» i així component l’atrezzo necessari per que cada figura acabara tenint la presència requerida per l’artista. Fet l’aprenentatge amb el «pare» faller dels artistes de Borriana, amb tant sols 16 anys signa junt a Joan Ninot la seua primera falla per a la comissió de La Ravalera que consistia en una base cúbica que simulava un cinema amb un barret cordovès damunt del qual sortia d’una de les arestes un corral de bous amb la porta oberta. Un cadafal aparentment senzill però que ja portava una bona dosi d’atreviment amb la subjecció del corral. L’any següent, 1968, la societat artística amb Joan Ninot continua i passen a l’emplaçament de la Falla La Mercè, sent aquesta la

primera de les tres falles que Arturo Musoles planta en la nostra demarcació. El cadafal tenia com a cos central un gran casc de romà del que emergien dos pollastres en plena rinya, un d’ells completament en l’aire i subjectant-se de l’altre únicament amb una pota, una nova mostra del camí encetat l’any anterior amb l’equilibri i atreviment apuntant ja com una constant en els seus treballs. El barri València és la demarcació on Musoles planta la seua última falla en associació amb Joan Ninot l’any 1969, aconseguint un meritori segon premi. La falla en qüestió ja mostra una complicació més acusada que les dels dos anys anteriors. La base està formada per uns cartutxos de dinamita del quals ixen un grup de persones que sostenen un globus terraqüi damunt del qual hi ha un altra figura humana i una butaca completament inclinada de l’eix central del cadafal, un punt més d’atreviment que en les falles de 1967 i 1968. Paral·lelament a la construcció de la falla de 1969, també eixe any col·labora amb Pepet motlurant els vestits dels metges del quiròfan que conforma el centre de la falla de la comissió dels carrers Castelló i Segorbe de València, que portava per lema «El trasplant» i amb la qual l’artista de Borriana aconsegueix el seu primer premi al Cap i Casal. L’any 1971, Arturo Musoles, ja en solitari desembarca en la comissió del barri de l’Escorredor amb un cadafal que obté el tercer premi. La composició de la falla s’ajusta ja més a les predominants en l’època amb un cos central voluminós, en este cas una pera de goma de les que s’utilitzaven per extreure líquids del cos, de la que ix el coronament que és una mena de metge demonitzat que sosté una bola del món humanitzada on d’un lateral (ací trobem el màxim atreviment del cadafal), en una posició inversemblant, ix una xeringa amb un ninot fent equilibris dalt d’ella.

101

1967. Falla La Ravalera.

1968. Falla La Mercè.

1969. Falla Barri València.

L’any 1972 és dels pocs que Musoles planta dos falles en la nostra ciutat, la del barri de La Mota i la del barri València. La primera d’elles amb un pressupost més modest i amb el lema «Les sorpreses de la vida», té com a cos central una caixa sorpresa de la que ix, saltant amb un moll, un cap de pallasso. Com sempre, el cadafal té el seu punt atrevit amb l’ós polar que conforma el coronament, que podent-lo haver disposat dalt del cap del pallasso, ho va fer sobre el canto de la tapadora de la caixa sorpresa, amb una subjecció mínima. Al barri València la falla plantada destaca pel seu volum. Amb el lema: «les coses de l’agre», té com a cos central un gran monstre que representa les plagues i tots el problemes amb que s’enfrontaven els llauradors per poder subsistir. Als seus peus estava la figura del llaurador lluitant contra el monstre i en les diferents escenes es descrivien les problemàtiques derivades de l’oratge i els preus dels productes fertilitzants i per combatre plagues que ofegaven l’economia dels que es dedicaven al cultiu de les taronges. De nou la falla de La Ravalera confia en Arturo Musoles per enllestir la seua falla de l’any 1973. Sobre una base central formada per una bossa d’on vessen els múltiples ingredients que s’usen per a conquerir als homes, es disposa el coronament format per un guerrer roma sobre un cavall que es subjecta únicament de les dos potes davanteres deixant tota la part darrera del cavall i el guerrer que el cavalca, totalment en l’aire. Després d’un breu parèntesi d’un any sense plantar a Borriana, al 1975 retorna amb la comissió del barri de l’Escorredor amb la falla que portava per lema: «coses de Cupido» amb la que va aconseguir el quart premi i on el coronament era precisament

103

un descomunal àngel de l’amor. Esta falla va comptar amb el guió i els versos de l’inigualable Pepe Aymerich i en ella es feia un repàs en clau d’humor a totes les vessants de l’amor. Tant va ser l’amor de la falla que fins el propi Arturo va caure rendit als encants d’una de les falleres d’aquell any, Lolita Ros Cherta, amb la que iniciaria una relació que feliçment acabaria en matrimoni uns anys després. Arribats a este punt cal fer menció especial de Lolita per a la que Arturo sols té paraules d’estima i agraïment doncs ha segut sempre el seu puntal més ferm, la que sempre ha estat al seu costat recolzant-lo i la que, en paraules del propi Arturo: «més ha patit les meues bogeries en el món de les falles». Arturo Musoles retorna a les falles de Borriana l’any 1978 en el que es celebra el 50 aniversari de la plantà de la primera falla en la ciutat. 1971. Falla Escorredor. El seus serveis són requerits per dos comissions falleres, la del barri d’Onda i la de la recentment creada l’any anterior de La Bosca. Al barri d’Onda ho fa amb un pressupost per a competir en el més alt i per eixe motiu es proposa reproduir el cos central i coronament de la falla que l’artista Alfredo Ruiz havia plantat l’any 1975 en la Plaça del Pilar de València i on havia aconseguit el tercer premi de la secció especial. Les figures en qüestió eren tres hippies asseguts

d’on eixia al mig una quarta hippie que sostenia un gran símbol 1972. Falla Barri La Mota. de la pau, que en la falla del Barri d’Onda substituiria per una gran ceba. La falla tenia un volum enorme i una altura pròxima als 18 metres el qual la feia ferma candidata a alçar-se amb el primer premi, no obstant, la desgràcia es va apoderar d’aquella falla que una vegada plantada, quan la grua la va soltar, se’n va vindre a terra el coronament format per la figura de la hippie dreta que sostenia la gran ceba. Tot i el greu contratemps la falla resultant sense el coronament igualment podria haver aconseguit algun 1972. Falla Barri València.

dels premis menors, però el jurat va optar per desqualificar-la al no correspondre el plantat amb l’esbós presentat. A l’emplaçament de La Bosca, amb un pressupost més modest, Arturo junt a Paco Beltrán planta una falla de l’estil clàssic imperant en aquella dècada i amb la que obté un meritori quart premi. El cadafal estava coronat per una jove i el seu gat que descansaven sobre un gran cor, com a complement del cos central hi havia una columna amb un gerro de flors.

1973. Falla La Ravalera.

1975. Falla Escorredor.

1978. Falla Barri d’Onda.

1978 Falla La Bosca. 105

El 1979, Arturo Musoles, continua l’associació de l’any anterior amb Paco Beltrán i ambdós seran els encarregats de plantar dos falles a Borriana: La Mercé i La Bosca. Per segona vegada vorem doncs al nostre emplaçament un cadafal amb la manufactura de Musoles. 1979 és un any de ressaca per a la nostra falla que l’any anterior havia celebrat el seu 50è aniversari, però tot i això, es segueix apostant per la falla i el tàndem Musoles-Beltrán planta un gran cadafal dedicat als contes en el que destaca al coronament una fada amb les torres d’un castell humanitzades tot damunt d’un gran llibre. Al barri de La Bosca la falla tractava sobre les malalties que patia la societat i sobre un gran pot dels que s’usaven a les farmàcies per guardar els medicaments, s’enfilava cap a dalt una xeringa envoltada de fantasmes. En les escenes es podien observar les malalties dels fadrins i dels casats, les malalties que patien els llauradors i el camp, etc...

1979. Falla La Bosca.

1979. Falla La Mercè.

Amb l’arribada de la dècada dels anys 80 és quan l’atreviment que ha caracteritzat la carrera professional d’Arturo Musoles s’accentua i comença a donar les millors mostres de la seua mestria en la fusteria de les falles. En paraules del propi artista, ho explica així: Jo no sé vore una falla recta. Sempre he buscat que la peça principal s’aguantara del punt del més complicat i si, per exemple, tenia de peça un autobús, no anava a plantar-lo amb les quatre rodes a terra, no! Jo el tenia plantar amb sols dos!. Per fer això cal buscar el pes compensat, encara que això de vegades pogués semblar una irresponsabilitat. També cal dir que cada quilo que pogués llevar de dalt era important per mantenir l’equilibri de la falla. Això són coses que vaig dependre al taller de Pepet que sempre ha tingut a fama treballar molt bé el «plom», és a dir una bona compensació entre les diferents peces per mantenir l’equilibri. Jo era molt obsessiu amb este assumpte de l’atreviment i treballar fent falles tant arriscades, que podria haver resolt fàcilment sense complicarme tant la vida, feia que moltes vegades se’n anara bona part del pressupost i el temps en la fusteria, però clar, després el resultat es veia al carrer i era molt impactant, encara que amb estes falles jo sempre patia perquè tenia por que pogueren caure. Tot i el risc evident de treballar aquest tipus de falles i el conseqüent cost econòmic que tenien, Arturo Musoles va decidir que l’atreviment seria el seu principal signe d’identitat. D’esta manera al 1982 retorna a Borriana requerit per Antonio Agut, llavors president de la recent creada falla del Barri de L’Axiamo i és allí on planta una de les que podríem considerar falles mítiques de la seua carrera: el pirata damunt del telèfon. L’any anterior, Musoles havia plantat per a la cèntrica comissió valenciana dels carrers Ribera i Convent de Santa Clara, més coneguda com la

107

falla Telefónica. Per este motiu el cos central d’aquell cadafal era un telèfon clàssic que en eixa ocasió va plantar amb l’auricular i el micròfon penjats del reves i eixint un fum del qual es suportava un indi d’una sola pota. El telèfon, per suposat, tenia una acusada inclinació per fer el conjunt més atrevit. Aquella falla va merèixer a criteri del jurat el setè premi de la categoria primera B. Doncs bé, per a la falla de l’Axiamo, Arturo va voler pegar-li una volta més a l’atreviment del telèfon i esta vegada el va disposar completament tombat i amb auricular i micròfon quasi en posició vertical i sobre ells aguantant-se d’un únic punt estava el coronament de la falla que era la figura d’un pirata que mesurava prop de sis metres. Una barbaritat de la qual és una llàstima que sols disposem de fotos frontals, ja que una vista lateral mostraria encara millor el grau d’atreviment d’aquell cadafal que va obtindre el tercer premi de les falles de 1982. Al 1983, la comissió de l’Axiamo torna a confiar en ell per a portar a terme el seu projecte de falla i Arturo, novament planta un altre dels seus cadafals històrics que portava per lema: I ens fan ballar com la trompa. Precisament aquest joguet constituiria el element principal del cadafal ja estava situada dalt d’un autobús que s’aguantava quasi vertical sobre dos rodes i d’ella, també subjecta en un únic punt, eixia el coronament format per un indi amb una ampolla i una bota de vi. Incomprensiblement, aquella falla sols va aconseguir el sisè i últim premi de les falles d’aquell any. Acabades les falles de 1983, Arturo Musoles, decideix fer un parèntesi en la seua carrera a Borriana i es centra en treballs a València i també a altres poblacions com Sagunt, també en aquest temps i durant alguna temporada entra a treballar en el taller de

pintura de Miguel Ortiz i al temps ajuda a altres companys artistes en els treballs de fusteria de les seues falles. Però a la fi, passa el que sol passar sempre amb els que són artistes i porten el verí de la falla per les seues venes i passats uns anys decideix tornar al món de les falles de la seua ciutat. Mentre, cal fer menció de la falla que al 1985 planta per a la comissió de la falla Eduardo Merelló de Sagunt on novament el telèfon clàssic és el protagonista, esta vegada també despenjat i disposat de forma quasi vertical i sobre el que trobem de coronament un camió de bombers i tres bombers. Una autèntica bestialitat!

1982. Falla L’Axiamo.

1983. Falla L’Axiamo.

109

No serà fins el 1990 quan podrem tornar a gaudir en Borriana d’una falla d’Arturo Musoles. En esta ocasió torna a un dels seus emplaçaments més tradicionals i on va començar la seua carrera: La Ravalera. Per als que som de Borriana és de tots sabut que el raval és un dels llocs més bonics per plantar falla, ja que els edificis confrontants arropen molt bé al cadafal i a més ajuda també una no excessiva profunditat del carrer fins la seua desviació amb el de l’Ecce-Homo. En esta ocasió, Arturo va saber aprofitar molt bé eixa conjuntura per enllestir una falla rodona. De fet, el mateix artista diu que eixa és, potser, l’única falla que ha plantat al llarg de tota la seua carrera que el va deixar completament satisfet amb el seu resultat. «Les grans facilitats» va ser el lema escollit per a una falla que criticava l’incipient proliferació de grans supermercats que oferien als consumidors ofertes enlluernadores que es treien de la copalta i que moltes vegades solien resultar una «bufa de pato». Sobre una base atapeïda d’ànecs i globus amb pancartes, es disposava el cos central format per la copalta inclinada de l’eix de gravetat i sobre una de les arestes emergia el coronament format per dos pallassos, un assegut i l’altre dret amb els braços oberts i subjectant damunt d’ell una nevera, una gàbia amb un pardal, un televisor i bon grapat de regals, tot açò en un equilibri quasi impossible. La falla va obtenir el tercer premi. Les falles dels anys 90 encara es construïen seguint la tècnica del motlurat amb fang per després extreure el motle de guix en negatiu i omplir-lo posteriorment amb cartró, en esta època ja reforçat moltes vegades amb fibra de vidre i polièster. Per a les falles de 1994, Arturo Musoles va confiar en l’afamat escultor de falles, Alberto Muñoz per motlurar tres caps de pallasso als que posteriorment va treure molt bona rendibilitat doncs en els anys

següents els va utilitzar en moltes de les falles que va plantar a València. Originalment, aquests caps, foren creats per a la falla que Musoles plantaria per a la comissió de la Plaça Chicharro el 1994 amb motiu del 25è aniversari del col·lectiu. Si recordem una de les màximes de l’artista abans referida: «jo no puc vore una falla recta», aquesta del 1994 per a Chicharro vindria a ser la culminació d’eixa premissa que s’imposava Musoles. La base de la falla era un gran carpa de circ coronada pel cap d’un dels tres pallassos, d’aquest primer cap eixia el segon que es subjectava per la «pajarita» en el monyo del primer i del monyo d’aquest segon eixia el cap tercer que contava amb un minúscul sacabutx, el mascle del qual era un llistó de fusta de pi de 12x5 centímetres de greixor. Els dos caps últims estaven completament fora de l’eix de gravetat de la falla, creant una sensació d’estar surant per l’aire. Una autèntica genialitat no exempta per suposat de perill tot mi que el mateix artista recorda que la plantà , en la que li va ajudar Vicent Felip «L’Ullera», va ser prou ràpida i sense complicacions. Tot i ser una falla amb un risc espectacular i molt ben conjuntada amb les bases, l’alt nivell de cadafals plantats aquell any va fer que no pogués passar de la cinquena posició. També aquest 1994, Arturo Musoles va signar la falla de La Ravalera, un cadafal més modest però no per això exempt d’atreviment. La falla en qüestió representava una escena marina amb les restes d’un vaixell i dos pirates. Al coronament, dos peixos de grans dimensions eixien subjectant-se per la cua des del pal del vaixell.

111

1990. Falla La Ravalera.

1994. Falla La Ravalera.

1994. Falla Plaça Chicharro.

L’any 1995, Musoles planta la seua tercera i última falla en el nostre emplaçament. Aquesta és també la tercera i última falla que La Mercè planta al carrer la Tanda davant de la porta del Mercat Central. Arturo té l’espineta clavada de no haver aconseguit un primer premi a Borriana en tota la seua trajectòria i amb aquesta falla de La Mercé espera treure-se-la i presenta un projecte competidor i ferm candidat a l’or d’aquell any. El motiu central de la falla seria l’ànec vanitós amb cua de titot reial que l’any anterior havia plantat l’artista Pascual Calleja per a la comissió valenciana dels carrers Convent de Jerusalem i Matemàtic Marzal. Seguint la norma de la casa, aquest coronament emergia totalment fora de l’eix d’un impressionant escut heràldic que conformava la base i que portava per corona una carabassa. En aquest escut, varen fer falta més de tres metres cúbics de fusta de pi per poder construir el seu interior i fer les biguetes per al sacabutx que havia de subjectar l’ànec. En aquesta falla, Musoles va comptar amb la col·laboració del també artista borrianenc, Santiago Soro. El cadafal era d’unes dimensions enormes i l’ànec del coronament, que a més lluïa per la part posterior la cua del titot reial completament en l’aire, naixia a l’altura de la teulada del mercat. Un conjunt descomunal i amb un atreviment realment espectacular però amb el que tampoc va poder aconseguir Arturo eixe anhelat primer premi de les falles de Borriana. A criteri del jurat, el cadafal va obtindre el tercer premi. La trajectòria artística d’Arturo Musoles a les falles de Borriana culmina l’any 1998 després de 31 anys en actiu i amb 20 falles plantades, comptant les dos que realitzarà aquest últim any. L’acomiadament, com no podia ser d’altra manera, va ser a lo gran amb dos mostres excepcionals de l’impressionant art de la fusteria que va atresorar al llarg de tota la seua carrera. A la Plaça Chicharro

113

1998. Falla La Bosca.

1995. Falla La Mercè.

1998. Falla Plaça Chicharro. 1995. Falla La Mercè, vista frontal.

novament va deixar bocabadat al públic amb una falla on va recuperar la trompa com a element destacat en la composició del cadafal. El cos central estava conformat per una diana amb uns dards en posició inclinada. En un dels extrems superiors de la diana, va disposar Arturo la trompa amb un únic punt de subjecció i de dalt de la mateixa sorgia el coronament format per dos pallassos, un d’ells dret amb el braços en alt i sostenint una gran caixa de ferramentes, l’altre assegut i amb un matamosques. La segon de les falles que va plantar aquell any, va ser per a la comissió del barri de La Bosca. El cadafal tenia com a motiu principal un cavallet de pintor amb un llenç. Sobre el cantó del llenç descansaven dos muses i un altra estava completament en l’aire en un lateral. Un magnífic final per a una carrera plagada d’excel·lents falles, algunes d’elles mereixedores de millors guardons, però amb les que, independentment dels premis, ens va fer gaudir a tots aquells que ens agraden les falles atrevides. Unes falles que amb el temps i gràcies a artistes com Arturo Musoles es varen convertir en un dels principals signes d’identitat dels artistes de Borriana al llarg i ample de tot el territori faller valencià. Finalitzada la seua trajectòria a Borriana, l’any 1999 encara realitza dos falles per a València i una per a Alzira al temps que ajuda en la fusteria al mestre José Pascual Ibáñez «Pepet». Tancat definitivament el seu obrador, l’any 2000 treballa com a fuster per a Juan Carlos Molés i en anys posteriors ho faria també per als artistes, Paco Borja i Sergio Edo. L’any 2006, el seu fill Sergio obri de nou l’obrador de son pare per instal·lar-se en ell i començar la seua carrera artística després d’haver plantat l’any anterior la seua primera falla per a la comissió de L’Escorredor aconseguint un segon premi en el seu debut. Aquesta nova etapa amb el seu

115

fill representa per a Arturo la culminació dels seus anhels, ja que Sergio progressa ràpidament en l’art de les falles i es converteix aviat en un dels principals referents artístics del món faller. Junt al seu fill Sergio, Arturo és feliç, el taller funciona a la perfecció i aquella espineta que romania encara dins del seu cor, aconsegueix treure-se-la l’any 2011 quan Sergio s’alça amb el primer premi de les falles de Borriana. No he vist mai en ma vida a una persona tant feliç com a Arturo Musoles alçant eixe dia el banderí. Les seues paraules: Ara, ja em puc morir!

Arturo Musoles amb el banderí del primer premi de les falles de Borriana de l’any 2011 i pronunciant la frase: Ara, ja em puc morir!

117

LA guerra dels preus desorbitats Per Batiste Bomba

De fa un any cap ençà

Si hi ha un producte disparat

hi ha una batalla constant

amb el preu a la deriva

amb els preus que van pujant

eixe és l’oli d’oliva

més ràpids que els coets

que va pujant més i més

i sembla que de moment

i en poc de temps s’ha convertit

la cosa no pensa parar

en un luxe per a pocs

fins que ens acaben d’escurar

que ja està a tots els llocs

i ens deixen a tots nuets.

més car que el xampany francès.

Per anar a fer la compra

També els combustibles

cal portar calculadora

han pegat bon estiró

i retallar amb tissora,

i tingues cotxe o camió

amb gana o sense gana,

si el dipòsit vols omplir

doncs d’un dia per a un altre

amaneix la bitlletera,

trobem que pels cigrons

que si damunt és gasolina

ja et demanen els ronyons

està la cosa tant fina

i el jornal d’una setmana.

que més val pegar a fugir.

Amb la fruïta i la verdura

Si l’assumpte no canvia

és una cosa exagerada

haurem de plantar-li cara

el vore com la clavada

i millor que siga ara

t’arriba profunda al lleu.

abans de que pegue un pet,

Al llaurador putegen

doncs després ja tots sabem

fins fer-li avorrir el pa,

a qui toca pagar el «pato»

compren hui i venen demà,

quan rebente eixe «flato»

multiplicant-ho tot per deu.

esquitxant a tota la gent.

119

La brusa resum d’un any faller

Guia

Comercial

135