Pròleg ..................................................................................... Pàg

REcupERAR LA fALLA.

pRòLEg.

Era precís. És precís. El llibret sempre ha sigut la veu de la falla i eixa veu no pot callar, no pot romandre en silenci per més temps, ha de tornar-se a escoltar, fer-se present com sempre ha fet, per més que aquesta vegada no ho faça des de les cendres, des del foc que purifica i ens alena a seguir, sinó des del més profund, des de la ferma convicció que ens espenta amb força per seguir, per repensar, per reflexionar, per renàixer, per recuperar eixa falla i eixes vivències que han restat latents en un «impass» obligat per les circumstàncies.

Ha sigut, i està sent, un temps molt difícil, un temps que ni en els pitjors somnis haguérem imaginat. Hem perdut tot allò que ens feia sentir-nos comunitat, tot allò que ens unia i il·lusionava, tot allò que donava sentit al nostre esperit faller i, el més important, hem perdut a gent pel camí, companyes i companys que ja no podran tornar a gaudir d’allò que tant estimaven. I això és dur, molt dur, però no anem a viure del passat, no anem a donarli el goig de retindre’ns, de paralitzarnos, a un maleït virus. No, per elles i per ells, per tots i totes els que han passat el

sofriment de la malaltia, no anem a callar. La falla torna a parlar, renaix als orígens, mostra les seues intimitats, reflexiona i ret homenatge als qui ja no estan, als que han lluitat i ho segueixen fent cada dia, recorda el que ha sigut i és, ressorgeix per quedar-se, es sent recolzada i reconstruïda, es regenera i repensa com adaptar-se a les noves circumstàncies, fa una introspecció sobre la seua història, els seus mites, els seus costums i tradicions per posar-les de manifest, per reivindicar-les, per què mai més hagem de callar. La poesia redreça el camí i els sentiments reviuen i ens donen la força per resistir i la fotografia ens porta unes imatges d’allò que ens és més a prop, el nostre barri vist des de la soledat, des de l’absència, des de la incertesa tamisada per l’objectiu de qui ha sabut captar la transcendència dels moments viscuts per reflectira-la ací.

Que les paraules i les imatges, que allò que ha donat constància de la nostra història i dels nostres fets, tornen a brollar de nou convertides en el signe evident d’esta nova renaixença.

ToRNEm!