REcuperar la falla. Pròleg.
E
ra precís. És precís. El llibret sempre ha sigut la veu de la falla i eixa veu no pot callar, no pot romandre en silenci per més temps, ha de tornar-se a escoltar, fer-se present com sempre ha fet, per més que aquesta vegada no ho faça des de les cendres, des del foc que purifica i ens alena a seguir, sinó des del més profund, des de la ferma convicció que ens espenta amb força per seguir, per repensar, per reflexionar, per renàixer, per recuperar eixa falla i eixes vivències que han restat latents en un «impass» obligat per les circumstàncies. Ha sigut, i està sent, un temps molt difícil, un temps que ni en els pitjors somnis haguérem imaginat. Hem perdut tot allò que ens feia sentir-nos comunitat, tot allò que ens unia i il·lusionava, tot allò que donava sentit al nostre esperit faller i, el més important, hem perdut a gent pel camí, companyes i companys que ja no podran tornar a gaudir d’allò que tant estimaven. I això és dur, molt dur, però no anem a viure del passat, no anem a donarli el goig de retindre’ns, de paralitzarnos, a un maleït virus. No, per elles i per ells, per tots i totes els que han passat el
Pàg.
2
