Sant gregori 2014

Edita: A.C. Falla Barri Sant Gregori Coordinació: Amparo Rodrigo Alejandro Maquetació: Emilio García Editorial: Aitor Sánchez Collado Fotografies: Jose Luis Arce, Javi Dominguez, Adrian Castello Portada: Carlos Carsi Explicació i critica dels monuments: Salvador Espert i Mónica Article d’investigació : Salvador Ciscar Publicitats: A.C. Falla Barri Sant Gregori Artistes Fallers : Salvador Espert i Vicente Espeleta

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Estimats amics del Barri Sant Gregori.

Estem a pocs dies de la nostra més benvolguda festa. Les falles de 2014 les tenim ací i amb ells: l’alegria, la pólvora, la màgia i la crítica de tot allò que no ens agrada. Com per exemple el 21 % de IVA dels nostres monuments o les normatives, cada vegada, més encorsetades de la pirotècnia. La festa fallera tot ho pot, mai para, sempre es reinventa.

Des de temps immemorials, els fallers hem burlat la censura, la prohibició i hem tirat enginy per sortejar les dificultats econòmiques i les diverses crisis que hem patit. 2014 no és un any fàcil, però el coratge, la valentia i les forces de treball dels nostres avantpassats ens donen l’espenta suficient per a seguir plantant falla al nostre benvolgut barri Sant Gregori.

Som tota una institució al poble de Torrent, perquè tot i les distàncies físiques, nosaltres sempre hem estat al cor de la ciutat, sempre hem baixat en cercavila plenant d’alegria tots els barris de Torrent. La nostra música ja se sent i baixa des del Vedat per anunciar que ja estem en falles.

En les pàgines d’este llibret ja es crida a la festa. En ella trobaren les fotos dels nostres màxims representants, així com entrevistes, despedides, records i molta il·lusió. En la part d’investigació el nostre amic Salvador Ciscar ens conta la història de la tombà de les falles de 1957 i què millor envoltari per a tot això que la portada de l’artiste faller Carlos Carsi, per dotar de major qualitat este llibret.

D’entre les seues pàgines descobrirem a Lucia Centelles Serrano i Iván Serrano Lopas, els nostres màxims representants infantils que seguiran de prop a Mònica Rivera Garcia i Eduardo Peña Navarro. Els 4 van a viure els seu millor any, per això els desitgem que guarden cada record d’este 2014 en la memòria, perquè mai es va tornar a repetir.

Un any que serà possible gràcies a l’esforç de vosaltres, els que llegiu este llibret: fallers, comerços, col·laboradors i amics del nostre barri que treballeu conjuntament per este somni. Un somni que arriba de nou al barri Sant Gregori: identitat de barri, ànima de família i cos de foc. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Anem a tombar les falles!!

Torrent 1957 uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Salvador Ciscar Juan

Introducció

L’any 2007 va aparèixer per primera vegada aquest estudi dedicat als esdeveniments a Torrent la nit del 18 de març de 1957, que van desembocar en la prohibició d’alçar monuments fallers durant deu anys a la població.

Han passat set anys des que es va publicar al llibret de la falla Ramón i Cajal de 2007 i immediatament després d’aquesta primera edició van sorgir noves dades que es van incorporar a la publicació que es va efectuar a la Revista d’Estudis Fallers núm. 13, i posteriorment es van tornar a ampliar en una comunicació presentada al IV Congrés d’Història de l’Horta Sud. Recentment es va completar la investigació amb un document confidencial que demostrava les implicacions i repercussions polítiques dels successos.

Aquest any 2014 la comissió de la Falla Sant Gregori em dóna l’oportunitat de poder agrupar en una edició totes les investigacions realitzades fins ara. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Antecedents

S’imaginen un mes de març sense falles? Si, han sentit bé, sense monuments, cercaviles, mascletaes, ... Crec que no, veritat? És una situació difícil d’imaginar per a aquells que som fallers i vivim una festa que cada vegada es prolonga més durant tot l’any en actes, activitats, i concursos. Perquè bé, durant deu anys la ciutat de Torrent no va celebrar les falles, i el motiu va ser els episodis desencadenats en la nit del 18 de març de 1957. Moltes persones coneixen o saben de sentides allò que va ocórrer, per a les noves generacions pot resultar sorprenent, i la realitat és que el que succeït aquella nit va ser el suficientment greu com perquè es volguera silenciar i oblidar. Després de 50 anys hem intentat reproduir i aclarir en la mesura que siga possible l’episodi que va provocar que es prohibiren les falles en Torrent fins a 1968.

La primera tasca a desenvolupar és esbrinar què informació va quedar reflectida dels fets en la premsa de l’època, i la primera sorpresa que ens emportem és que cap publicació d’àmbit regional es fa eco; els diaris “Las Provincias”, “Levante” i “Jornada”, ja desaparegut, arrepleguen comentaris i notícies de les celebracions falleres en els pobles, i inclús el 19 de març. El “Levante” fa una referència a les festes en Torrent, però res de la nit del 18. Per descomptat el setmanari local “Torre”, tampoc arreplega cap referència als incidents. La censura i control regnant del règim per a emmudir els altercats d’orde públic estava present en tots els àmbits. És a partir de 1973 quan, en la revista fallera “El Granerer”, podem trobar la primeres breus referències escrites als fets del 57, però sense cap crònica o narració del que va succeir. En “El Granerer” de 1980, en l’article del senyor Vicent Beguer Esteve, cronista oficial de Torrent, titulat “Les falles i Torrent: Xicoteta història”, es fa un recorregut històric de les falles de Torrent des dels seus orígens, i en el capítol dedicat a la dècada dels cinquanta a penes escriu sobre els fets: “L’any 1955 varen fer falla les comissions del Poble Nou, Avinguda, Plaça, Ermita i Sant Roc. La Venta Blanca fon el Iloc de la falla de l’Ermita i sols feren la cavalcada del ninot: Avinguda, Plaça i Sant Roc. Les cinc comissions de l’any anterior feren la festa I’any 1956 i participaren totes en la cavalcada del ninot. L’operació kilo -donatiu en diners, tabac, menjar i Ilepolies- va tindre un contingut molt valuós per als vellets de l’asil, com als més necessitats de cadascuna de les barriades. La d’actes que començaven i tenien Iloc en les falles portaven a demanar una organització per a fer-ho conjuntament. Per això l’any següent, 1957, va nàixer la Junta Local Fallera, presidida per Ricard Fernández Roig. Sis falles se varen plantar.

La de la Plaça de Toledo, per primera vegada. Hi hagueren molts aldarulls; per qüestió del ball se varen tombar falles, va intervindre la força pública; Govern Civil va sancionar algun faller, entre ells el president de la Junta Local, encara que amb motiu dels escrits de recurs presentats i I’entrevista del president amb el Governador, les sancions y multes se varen condonar. A I’any següent i fins 1968 no tornaren a fer-se falles en Torrent.”

En 1987, també en “El Granerer”, el senyor Antoni Roca i Monzonis, en l’article titulat “Les falles de Torrent en 1987”, amb motiu del 20 aniversari de les comissions de la Plaça i Àngel de l’Alcàsser, narra per primera vegada amb cert detall, part dels fets i apunta la possibilitat de l’existència de motius no vinculats a la festa de les falles que van provocar la prohibició d’actes, entre els quals estava el ball. És l’any 2004, en la nova secció de la revista “El Turista Faller” dedicada a les falles en els pobles de l’Horta, i escrita pel senyor Miguel Ángel Gascó, faller de la comissió “Falla Vicent Beguer Esteve” de Torrent, quan apareix el primer article que aborda, basat en testimonis orals, els episodis de la nit del 18 amb més detall, anomenant inclús a alguns dels seus protagonistes.

Abans d’entrar en l’episodi que ens ocupa cal recordar que en la capital, l’ambient dels dies anteriors a l’inici de la festa ja era polèmic, perquè coincidia la quaresma amb estes dates. La Setmana Santa començava el diumenge dia 30 de març i acabava el 6 d’abril amb la Pasqua de Resurrecció, per tant només afectaven les festes falleres al període de quaresma precedent, com ja hem dit. El bisbe de València, el senyor Marcelino Olaechea Loizaga, un dels grans bisbes que ha tingut la ciutat de València, recordat popularment entre moltes obres per la creació de la Tómbola Valenciana de la Caritat, mai es va pronunciar “oficialment” en contra de la celebració de les festes josefines en estes dates, perquè en cap escrit va fer al·lusió a este tema. Era coneguda la seua oposició cap als “frívols” paradors amb les seues nits de ball i festa en falles. Va ser en 1958, després de la riuada del 57 quan va endurir la seua postura, arribant a proposar que les celebracions falleres podien traslladarse a finals d’abril i celebrar la “crema” el dia 1 de maig dia de Sant Josep Obrer. La comunitat fallera, representada, en aquella època pel president de la Junta Central Fallera, Clemente Cerdá Gómez, i la gran majoria dels valencians, no van admetre tal proposta i la “plantà” d’ambdós anys, junt amb la resta d’actes, es van celebrar sense modificacions respecte al calendari establit. Com era d’esperar, fruit d’eixe caràcter innat que tenim els valencians de riure fins de nosaltres mateixos, va començar a circular per València un apariat còmic que deia “«Marcelino el tombolero, no quiere ser fallero». Segons recents publicacions1, anys més tard el senyor Marcelino, com a home savi que era, va reconéixer el seu error i va dir una vegada: “Vaig estar mal aconsellat”, i que encara que portava deu anys al front de l’arxidiòcesi, no havia segut fins este moment, que es van donar estes circumstàncies, quan s’havia adonat de com són d’arrelades estes celebracions en el cor del poble valencià.

La població de Torrent no era aliena a esta polèmica, i segons totes les versions dels testimonis arreplegats, tot pareix indicar que el senyor Arturo Benlloch Arévalo, alcalde de Torent de 1955 a 1958, va ser influenciat pel rector de Ntra. Sra. de l’Assumpció, el senyor José González Fresquet, perquè no se celebraren balls en les festes falleres d’engany. El senyor José González va morir el 19 de febrer de 1999, per la qual cosa mai sabrem quan i de què forma va comunicar a l’alcaldia la seua opinió sobre la inadequada celebració de balls festius en quaresma, ja que no existix oficialment cap escrit ni document que ho mencione.

En el present any 2007, es complixen 50 anys d’aquells esdeveniments que van interrompre la vida fallera en Torrent, i creiem que és la data més indicada per a donar un poc de llum a tot este assumpte, al no tindre informació de l’època, que d’haver existit tampoc seria molt fiable per la seua possible manipulació, hem recorregut a la informació oficial que haguera quedat en l’Arxiu Municipal de Torrent, i sobretot als testimonis de les persones que van viure o van participar dels fets.

Hem de tindre en compte que en l’actualitat aquells joves tenen més de 70 anys i moltes vegades les versions arreplegades han segut contradictòries, però, el motiu d’açò és que segons on es trobaven la nit del 18, van poder vore part dels incidents, que es van estendre per gran part de la població, i cadascú tenia la seua versió del principi i final dels altercats o el número d’efectius d’orde públic que va participar, intervenció d’estos, etc.

Per a una precisa reconstrucció dels fets, d’entre tots els testimonis arreplegats, destaquem, pel lloc on es trobaven situats, el del senyor Vicent Almerich, que estava sopant 1

“Levante” Dimarts, 26 de desembre de 2006

junt amb cinc amics en Casa el Coixo, hui ja desapareguda i que estava situada junt amb la Torre, en l’extrem sud de la plaça Colon, el senyor Josep Baixauli Marti, qui també es trobava sopant en el bar Casa Penya, edifici singular situat en el carrer Major, on actualment hi ha una entitat bancària, en la zona nord respecte a la torre, i el senyor Vicent Gozalvo, que es trobava sopant en sa casa junt amb els seus pares, en la segona planta de l’edifici del bar “El Faro”, conegut per Cal Parat, enfront de l’actual Casa de la Cultura, i en aquella època, Ajuntament de Torrent. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

La censura del ball en Torrent

No és la primera vegada que a Torrent s’havien produït aldarulls per la prohibició de celebrar balls. Curiosament en 1635 a causa dels robatoris que es realitzaven en els camps i la presència de bandolers al terme de la població, es va arribar a prohibir per ordre del Comendador la llicència per a aquest tipus de celebracions: “ er a fer festes y valls per la inquietut que havia de vandes en la orta “. Però va ser en 1642 quan hi va haver “ una inquietud de muchos moçuelos de Torrente que inquietaron el Lugar tres noches porque no se les dava licencia para bayles haviendolo prevenido el Virey generalmente en todos los lugares por las desdichas de los vandos”.

El motiu de la prohibició que ara ens ocupa és ben diferent, ja que si en segle XVII era la seguretat de la població davant la problemàtica del bandolerisme que amenaçava la localitat, al segle XX va ser per qüestions morals. La primera referència que informa d’una oposició, per part de les autoritats eclesials de la localitat, a celebrar balls, la trobem al setmanari local Torre. Tres anys abans dels incidents, el nombre 298 de Torre, de data 14 d’agost de 1954, obre en portada amb un article titulat “Festes i balls Per què no?”, En aquest escrit, que continua en pàgines interiors, es exposa l’harmoniosa convivència entre les celebracions religioses i el ball solt des de l’origen de les festes, “recolzat i aplaudit per l’església”, i a continuació exposa el gir pecaminós que experimenten aquests balls encoratjats per la maçoneria i el liberalisme: “ Pero llegaron vientos ultrapirenaicos, bajo el símbolo del triángulo y el mandil, y barrieron estas sanas y alegres diversiones, para introducir otras ajenas a nuestros sentimientos y nuestros gustos… El Liberalismo se encargo de conciliar lo inconciliable, de armonizar la fiesta religiosa y el baile, de unir la luz y las tinieblas, de estar bien con Dios y con el diablo.” L’article acaba justificant l’oposició al ball agafat amb argumentacions històriques de pensadors clàssics com Ciceró, Demostenes, Ovidi i Domicià, emplaçant el lector a un pròxim número on s’exposarà les opinions dels Sants Pares i l’Església.

I així va ser, en el següent nombre, de data 21 d’agost, es publica la segona part, on s’exposa les referències a les sagrades escriptures, l’opinió dels Sants Pares i de l’església, a través dels concilis. L’article resumeix tot el seu contingut en l’últim paràgraf, on citant Bussy Bautin, exposa que “ la razón y la experiencia ha demostrado siempre el peligro del baile y opina que todo buen cristiano ha de abstenerse de él”. Però el tema no va quedar encara conclòs, i va aparèixer el tercer lliurament en el següent número de Torre, de data 29 d’agost, on es repassen els arguments exposats en els articles anteriors i aborda el tema dels balls familiars i de societat. Basant-se en les opinions de Jacinto Benavente, el pare Vilariño Ugarte, l’escriptora Pilar de Cavia, o José M ª. Pereda, conclou dient que els balls “ son un circulo cuyo centro es el diablo”. Finalment l’autor es pregunta “ Luego ¿el baile es malo?” I després d’exposar les virtuts dels balls solts, amb referències bíbliques, conclou que els balls moderns no són bons per “ el peligro que entrañan para la juventud. De ellos han surgido matrimonios desavenidos, personas difamadas, familias infelices… Y es que como el baile consiste en dar piruetas, nada más fácil que hacerlas mal y dar un tras pies.”Cap dels tres articles està signat.

Aquests articles, publicats tres anys abans dels fets de març de 1957, ens fan veure la preocupació per la correcta moral de la joventut de l’època, que tenia la màxima autoritat religiosa de la població, que era el senyor José González Frasquet, rector des el 27 d’agost de 1950, de l’única Parròquia que existia a Torrent, Mare de Déu de l’Assumpció. Actualment

Arturo Benlloch Arévalo. Alcalde de Torrent (19551958). A.M.T. Ref. 2735

Vicente Lerma Andreu. Alcalde de Torrent (19581970). A.M.T.

Alfons Gozalvo Pérez en la porta de Casa la Curra, en el Mas del Jutge, el dia en què ens va concedir l’entrevista.

Llibret de la falla Ramón y Cajal 1957. Arxiu de la comissió.

ens pot sorprendre, i fins i tot escandalitzar, les orientacions espirituals publicades al setmanari Torre, però tinguem en compte que cal emmarcar-les en el context de la gran influència que tenia l’església catòlica en la societat espanyola de finals de la dècada dels 50 , i que va quedar manifesta a nivell nacional en la remodelació del govern de Franco el 1957, amb la tecnocràcia i la incorporació al gabinet de membres de l’Opus Dei. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Les falles de 1957 en Torrent

Situem-nos en el món faller de 1957: en Torrent es plantaven 6 falles: la “Falla El Dominical”, actual Poble Nou, “ Falla Avinguda Màrtirs”, “Falla Plaça del Cabdill”, actual La Plaça, “Falla Ramón i Cajal”, “Falla Sant Roc”, i “Falla Toledo”, sent enguany el primer en que entrava en funcionament la Junta Local Fallera.

La primera notificació de les autoritats que tenim , abans que es realitzi algun dels actes programats per a la setmana fallera per les comissions , és del dijous 7 de març, data en què es remet un escrit des de la presidència de l’ajuntament, a el president de la Junta Central Fallera “ notificándole normas a seguir en las próximas fiestas de San José “ . Del text de l’escrit no hi ha constància , però va ser el primer escrit que l’ajuntament manava a la recentment creada Junta Local i si bé creiem no es nomenava res sobre la celebració del ball , com veurem més endavant , si es discerneix una clara intenció de control i vigilància . Prova d’aquesta vigilància que suscitava l’ambient faller és l’escrit que tambiénel mateix dia, va ser remès a President de la Falla Plaça del Caudillo “ interessant remeteren original de “ Dones Voleu petroli ? o Torrent a fosques “ i conflictes familiars de les falles “ , en aquesta anotació del Llibre de Sortida de Documents de l’ Ajuntament , es demana el text de l’obra de teatre que s’havia representat en l’acte de la presentació de les seues Falleres Majors , i que abordava el tema del racionament del petroli que hi havia a la població durant tota la postguerra , i que en alguns moments va arribar a escassejar seriosament per un subministrament deficient , aquest petroli encara s’utilitzava per il · luminar , per aquest motiu la segona part del títol és “ o Torrent a fosques “ . De l’original de l’obra no ha quedat constància , però sabem , pel setmanari Torre , que en la seva representació “ allà es va posar en solfa , de la bona , les deficiències locals , amb un afecte i una comprensió crítica , constructiva , que mereixen tots els elogis “ .En una de les estrofes de l’explicació de la Falla Ramon i Cajal del mateix any, el monument de la qual hi havia un Adam, també es critica el mateix tema amb el text següent: Adan i Eva me crec hió que pasaren per la tremenda situasio de la vivienda, llum i aigua de alta presió.

Tot era una restricsió i eren mes forts que les roques.

Con que tu no te sofoques qu’res queixó per costúm si vivien sinse llúm tambe tu, post viure afosques.

La segona part de l’escrit remés per l’Ajuntament on s’al·ludix a conflictes familiars de les falles, és una incògnita, poguera ser una mala anotació en el registre del document.

Diumenge dia 10 se celebra la presentació de la falla Ramón y Cajal, sent proclamada Fallera Major Infantil la xiqueta Purin Fernández Cervera, i Fallera Major la senyoreta Finita Romero Andreu, actuant com a mantenidor el senyor Antonio Arnau Ferrandis i finalitzant l’acte amb una finalitat de festa a càrrec dels fallers. Abans del dia 16 de març, les comissions estaven obligades a presentar a les autoritats municipals “boceto, sátira i programa de festejos”2, a fi de concedir el permís per a la plantà de la falla.

2 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde.891

El document on apareix concretament una advertència sobre prohibició del ball s’emet el dimecres 13 de març3 i és remés per l’alcaldia al President de la Falla Toledo, com també a la Junta Central Fallera, en el que es diu que s’autoritzen els actes que en el text adjunt s’especifiquen en els festejos de Sant Josep i que qualsevol derivació que tinguera el ball en algun dels actes del programa serà sancionada per esta alcaldia. Com s’observa, el to emprat en esta comunicació ja marca unes pautes en un llenguatge d’advertència més rígid i amenaçant respecte als anteriors escrits, la qual cosa manifesta la tensió que en els dies precedents existia. El dijous 14 se celebra la Cavalcada del Ninot amb total normalitat, tot i que encara no s’ha autoritzat la plantà, per part de l’alcaldia. El divendres dia 15, vespra de la plantà, l’alcaldia autoritza a cada comissió “la plantà de la falla y normas que han de guardarse en los festejos.”4 El dissabte 16 es procedix a la plantà dels monuments, el diumenge 17, es realitza l’Ofrena a la Mare de Déu i el dilluns 18, no hi ha cap acte programat. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

La nit dels fets

La nit del 18 de març, Torrent es trobava en ple ambient faller, la gent passejava pels carrers visitant els monuments i els bars del centre urbà, al voltant de la Torre, estaven plens de joves de la població, i pobles voltants, sopant i preparant-se per a passar una grata nit de festa i “ball”. A les 10 de la nit es realitza el canvi de guàrdia en les dependències de la policia local, situada en els baixos de l’Ajuntament, actualment Casa de la Cultura, quedant tres municipals de servici nocturn. Tot transcorre amb normalitat fins que comença a córrer de boca en boca la prohibició de celebrar balls eixa nit. No hi ha un punt en concret on s’inicien els incidents, en el “Parador del So-Pep” de la falla Ramon i Cajal es comunica a tots els fallers la situació i se celebra el sopar junt amb la “Gran Orquestra Zeus”, que està tocant per amenitzar la nit però, sense cap ball; en els altres casals la tònica és semblant. En casa Penya, abarrotada de joves que estan acabant de sopar, es produïxen les primeres reaccions, un grup de persones interromp en el local dient: “Hala, tots a casa que no hi ha ball”. Els presents estranyats van abandonant el local i calfant-se l’ambient, mentre creix la crispació ja en el carrer. Però, el detonant és la notícia que uns matrimonis que arriben de València asseguren haver vist l’alcalde, el senyor Artur Benlloch, en el Parador So Nelo de la capital i que a més estava ballant. Este grup de persones decidix en massa dirigir-se cap a la falla de l’Avinguda perquè, encara que la falla de la Plaça la tenien a uns metres, ja es veien membres de la policia junt amb altres persones en el monument.

Al mateix temps en el bar “casa del Coixo”, entren uns fallers de la falla de la Plaça i demanen ajuda als presents per a desmuntar la falla, la comissió ha decidit prendre esta mesura com a protesta per la prohibició. Les persones que es troben allí sopant s’ho prenen a broma en principi, fins que veuen que és veritat i que la falla està sent desmuntada. Sorpresos, ixen de la taverna i un grup decidix acostar-se a la falla de l’Avinguda per a comprovar si açò va seriosament. Quan arriben al monument, que està plantat en l’encreuament amb el carrer Exèrcit Espanyol, enfront del Cercle Catòlic, es troben diversos fallers de la comissió demanant-li a un agent municipal que es retire perquè la falla va ser desmuntada i que no s’enfronte als presents. L’acostament del nombrós grup de persones que havien eixit de casa Penya acaba de convéncer l’agent, perquè quan estos arriben al monument ja no es troba en el seu lloc. Durant uns instants la multitud es deté i algú exclama a peu de falla: i ara, què anem a fer? I un dels presents s’avança i exclama la coneguda frase: Anem a tombar les falles! A continuació, els presents s’abalancen sobre el monument i és literalment destrossat.

En este punt es produïx una separació de la multitud i uns decidixen anar a la Falla 3 4

A.M.T Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde.989 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1009 a 1013

El Dominical, Poble Nou, i la resta acostar-se a la falla de Ramon i Cajal, així que decidixen tornar sobre els seus passos i enfilar directament pel carrer Ramon i Cajal. Mª Pilar Puig Martí, Fallera Major Infantil d’esta comissió l’any anterior, es troba a les portes del parador i veu vindre a la multitud amb crits manifestant les seues intencions, entra alterada i plorant al casal per a avisar als fallers que ixen per a evitar la destrossa de la falla, sense aconseguirho.

A estes altures els municipals que es trobaven de guàrdia es refugien per la seua pròpia seguretat en les dependències de la Policia Local i es decidix avisar, per la gravetat que esta prenent la situació, a la Guàrdia Civil, que ja havia rebut crides de veïns. Els primers efectius de la Guàrdia Civil es posicionen en la plaça Bisbe Benlloch esperant rebre al grup que torna de derrocar la falla de Ramon i Cajal, és en este moment on es produïxen els primers enfrontaments amb les forces de l’orde, els agents fan volar el mosquetó Màuser subjectant-ho per la corretja i carreguen contra els manifestants que van escapolint-se entre estos en direcció a la plaça Major. A pocs metres, un altre grup creu reconéixer el cotxe de l’alcalde aparcat en la porta del seu establiment farmacèutic, situat al principi de l’Avinguda dels Màrtirs i mamprén a sacsar-lo amb intencions més greus, perquè més d’un, proposa fer d’ell, l’única falla que es creme eixe any en Torrent. Per fortuna, unes persones reconeixen que el cotxe és semblant però que no és el del senyor alcalde i abandonant-lo es dirigixen també a la plaça Major. I és allí, on confluïxen la massa de gent que venia de l’enfrontament en la plaça Bisbe Benlloch junt amb el grup que s’havia separat per a anar a la falla El Dominical i baixava per la pujada del Convent. Este últim grup de persones ja venia inclús més “calent” perquè a l’arribar a la falla El dominical no van poder fer res perquè els fallers ja l’havien desmuntat completament.

La Guàrdia Civil, pel seu compte, pren mesures d’estat d’excepció i es decidix tallar la llum en tota la població. En la plaça Major confluïxen més de 300 persones, i arribats a este punt d’incidents i repressió per part de l’autoritat, els fallers estan en total comunió amb el poble i ja no importava desmuntar les falles, la protesta era el derrocament total dels monuments.

La falla de la Plaça, mig desmuntada, inclús està en peu i un membre de la comissió s’acosta al monument on es troba un Guàrdia Civil, que li ho impedix. Este li respon que la falla l’han pagat els fallers i fan amb ella el que els dóna la gana A continuació derroca un ninot i davant d’esta situació els tres efectius de la Guàrdia Civil junt amb tres Policies Municipals que es troben en la plaça, es van retirant i prenent posicions enfront de l’Ajuntament tallant el carrer Mestre Giner. La falla de la Plaça és derrocada i la gent decidix anar a l’única queda en peu, la de Sant Roc. Per a acostar-se fins a la plaça Sant Roc han de creuar el cordó policial i és en eixe instant quan es produïx el moment de major tensió. El comandament de la Guàrdia Civil situat en el centre del carrer, dóna el primer avís: “¡Alto a la Guardia Civil!”

Com a resposta només s’escolta la consigna “Anem a tombar les falles!”; es produïx un segon avís i al tercer dóna l’orde “¡Monten Armas!” Al sentir açò i vore que els agents munten els mosquetons es produïx una desbandada en totes direccions; un Policia Local és derrocat i roda pel sòl, la confusió és majúscula i sonen els primers tirs a l’aire, les persones que aconseguixen sobrepassar els guàrdies fugen en direcció a la plaça del Raval, ja no amb intenció alguna d’acostar-se a la falla que quedava en peu, sinó més prompte d’amagar-se en casa al més prompte possible. Així i tot, els agents inicien una persecució i es tornen a sentir tirs en la plaça del Raval. En esta plaça, un militar, que venia de permís i es troba amb tot este panorama de sobte, intervé per a evitar una agressió d’un Guàrdia Civil a una jove, i es produïx un enfrontament entre este, que apel·lava a la seua condició de militar i advertia que no podia ser agredit ni detingut, i durant esta discussió desapareixen pràcticament totes les persones de la zona.

Don Francisco Marquez Hernandez recorda que alguns clients que havien en la Societat de Caçadors van ser sorpresos pels altercats, ja que es trobaven a les dependències de la Societat i desconeixien el que estava succeint al carrer, tal va ser la reacció que al traure el cap per les finestres a la via pública, que van agafar escopetes i es van apostar a les

teulades dels edificis limítrofs perquè creien que era un aixecament de caràcter polític.

El senyor Vicente Ortí, tinent alcalde de l’Ajuntament, màxima autoritat eixa nit, en absència de l’alcalde, comunica al comandant de la Guàrdia Civil, el senyor Blas Lancharo, que localitzen els amos dels bars a fi que òbriguen els seus establiments i poder calmar els ànims dels grups dispersos que quedaven en la població. L’orde va ser complida, encara que la majoria de la població es trobava amb verdader temor refugiada en les seues cases.

El senyor Josep Maria Enguídanos Navarro recorda que creuà tot el centre urbà, prop de l’una de la matinada, sense vore a ningú. A les nou de la nit havia anat al cine Cervantes, inclús guarda en la seua memòria aquella nit: “Vaig anar a vore el “Último Cuplé” i “Duelo de Titanes”. M’havien agradat tant les pel·lícules, i Sara Montiel, que ni em doní compte que no hi havia falla en la Plaça. A l’arribar a la falla de l’Ermita, -Ramon i Cajal-, vaig vore un cordó de serens que estaven al voltant, però, com quasi no es veia la falla, vaig pensar que enguany les havien cremat el 18, i me’n vaig anar a dormir, fins a l’endemà no m’assabentí de res”.

Malgrat la gravetat dels fets i el perill que suposava estar al carrer, alguns joves encara van continuar divertint-se aprofitant la confusió. Don Francisco Verdet compta com, al costat d’uns amics, van recollir del terra la figura d’Adam de la falla Ramón y Cajal i recolzant a les portes de les cases cridaven al timbre per a continuació amagar-se.

L’endemà, dia de sant Josep, una molt tensa calma regnava en la població, en rogles i veu baixa es comentava allò que havia ocorregut, i la confusió i diverses versions circulaven per la població. La realitat és que ja no estaven les falles en peu, el ninot de la falla Ramon i Cajal, l’ “Adam”, va aparéixer prop de la gasolinera de Camí Reial. De la falla Avinguda inclús quedaven restes, però, de la falla la Plaça ni això, i la resta havien segut desmuntades.

L’alcaldia va sol·licitar eixe mateix dia un “informe de los hechos ocurridos en el día de ayer”5 al Cap de Línia de la Guàrdia Civil i el Cap de la Policia Municipal, sent este remés, per la Guàrdia Civil, el dia 20 a l’alcaldia6, el text de tal informe no queda cap constància.

El Governador Civil de València és informat del que va ocórrer i sol·licità a l’alcaldia de Torrent un informe dels fets, que és remés pel senyor Alcalde el dia 26 de març, “dando cuenta del incidente del 18 del actual por la noche”7. L’endemà, en la sessió celebrada per la corporació municipal8, s’acorda per unanimitat el reconeixement pels servicis prestats durant els dies 17 al 19 de març, de les 22:00 a les 6:00 hores, pel Cap de Policia, el senyor Isaac Amador i els policies, senyor José Mendivil, Manuel Vidal, Francisco Silla, Félix Martínez, Benigno Andreu, Indalecio Martín, Domingo Sáiz i Fermín García, reconeixement que es farà constar en els seus expedients personals. En cap altre punt de la sessió no es fa cap altra referència als fets, i és el dia 28 quan en el ple de l’Ajuntament9, el senyor Vicent Beguer, regidor, dóna lectura a una moció subscrita pel mateix i els senyors regidors Fernández, Ortí, Benlloch, Puig Alabajos, Carratalá i Vilanova, sol·licitant es convoque una sessió extraordinària per a tractar dels incidents. Esta sessió no arribà a celebrar-se mai.

Governació Civil sancionà a l’acabat d’estrenar president de la Junta Local Fallera, el senyor Ricard Fernandez Roig10, però els recursos presentats i l’entrevista d’este amb el Governador, van fer que foren condonades les multes i sancions. Sobre estes sancions, multes, i recursos, com hem comprovat, no queda cap constància, ni en els Arxius de Torrent, ni en els de Govern Civil.

Com veiem, tot l’”incident”, com ho denomina el Sr. alcalde en la seua carta al 5 6 7 8 9 10

A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1037 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2866. nº orde .1350 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1073 A.M.T. Permanent. Sig. SP 14(8). Sessió, 27 de març de 1957 A.M.T. Ajuntament Ple. Sig. SP 14(65). Sessió ordinària 28 de març de 1957 Article del senyor Vicent Beguer Esteve. El Granerer. 1980

Governador, va voler ser silenciat per part de les autoritats i durant anys minimitzat. En la nostra societat actual, acostumats a la informació immediata de qualsevol esdeveniment que es registra a milers de quilòmetres del nostre entorn, i que ens ha fet atorgar l’apel·latiu de veïnatge universal a este món en què vivim, no s’entén la falta de documentació oficial i dades dels greus esdeveniments del la nit d’aquell 18 de març. Després de 50 anys, molts dels testimonis que han segut invitats a contar els seus testimoni s’han negat, mostrant reticències o han expressat la seua voluntat de romandre en l’anonimat, tot un símbol del clima polític i social que van viure en la seua joventut. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

El silenci

Com ja s’ha dit a l’inici d’aquest estudi , cap publicació es va fer ressò dels incidents , però destaca en gran manera el silenci del setmanari local Torre, que números abans dedica extensos reportatges a l’activitat fallera de la població , i després dels fets deixa de publicar durant quatre setmanes. L’últim número , que sota el títol “Los festejos falleros” narra la presentació de la falla Ramón y Cajal i la celebració de la cavalcada del ninot , és el 423 , de data 16 de març. El següent número , el 424 , és de data 13 d’abril, i ni en aquest ni els es fa cap referència als aldarulls , excepte la menció , en el número 425 , de data 20 d’abril, a ple de l’ajuntament dia 28 de març, on es sol · licita , a iniciativa del senyor Vicente Beguer Esteve , el ple extraordinari per tractar els incidents .

Durant anys s’ha afirmat que els mitjans de comunicació van donar sobrades notícies dels incidents , així ho han confirmat diversos dels entrevistats , encara que cap d’ells aportava el nom de la publicació, la data o un altre dada per a la seua localització , coincidint tots en un mateix punt , que era el no haver vist aquestes publicacions , sinó haver sentit , el mateix dia següent dels fets , comentaris de tercers que afirmaven que a la premsa es descrivia als fallers de Torrent com uns gamberros .

Un altre dels rumors que va començar a circular a la població , va ser que la notícia es va sentir a través de les ones de l’emissora clandestina de partit Comunista d’Espanya a l’exili , Ràdio Espanya Independent. La coneguda com ràdio “ La Pirenaica “ , per la llegenda que s’emetia des d’algun lloc dels Pirineus , transmetia des de Bucarest ( Romania ) , ciutat a la qual s’havia traslladat a principis de 1955 des de Moscou , emetia notícies sota l’òptica de la propaganda antifranquista que caracteritzava l’emissora.Era l’instrument més poderós que llavors tenia el Partit Comunista per fer-se sentir a la península . Es va arribar a dir que l’emissora presentà Torrent com la primera població que s’havia aixecat en masses en contra de la manca de llibertats de la dictadura del règim de Franco . Després d’haver comprovat totes les emissions de Ràdio Espanya Independent, a l’Arxiu del Partit Comunista , a Madrid , des de març a desembre de 1957 , podem afirmar que aquesta emissió no es va produir mai , procedint també a comprovar les publicacions escrites il · legals de l’època en aquest arxiu , i donant també resultat negatiu .

Per acabar amb aquest apartat dels rumors creats arran dels altercats , hem desmentir el que fa referència al fet que els autors dels incidents eren gent marginal i habitants de la zona coneguda com “ Poble Nou “, aquesta acusació es basava en la gran quantitat de persones que van confluir a la plaça Major baixant pel carrer Fra Luis Amigo . Aquest grup , el més nombrós , era el que s’havia separat anteriorment després de l’enderrocament de la falla de l’Avinguda , i es desplaçà cap a la falla Poble Nou . En tornar cap a la plaça Major , molts testimonis van interpretar que eren habitants d’aquella zona . La realitat és que els autors dels enderrocs van ser joves de tots els punts de la població , als quals es van unir els propis fallers .

La implicació , abast i repercussions polítiques les abordarem en l’últim capítol de l’estudi, però avançarem que és indubtable que va existir un pacte de silenci per part de les autoritats . El Senyor Vicente Beguer , cronista oficial i autor de multitud de treballs de

Unic esbós conegut fins a la data de les falles de 1957, corresponent a la falla Poble Nou.

Úniques fotografies conegudes, fins a la data, del derrocament dels monuments fallers de Torrent la nit del 18 de març de 1957.

Arxiu de Vicente Beguer Esteve.

Úniques fotografies conegudes, fins a la data, del derrocament dels monuments fallers de Torrent la nit del 18 de març de 1957.

Arxiu de Vicente Beguer Esteve.

recerca , desenvolupats amb un zel i laboriositat incansable , ens sorprèn amb una breu i cautelosa referència , que contrasta amb el tracte i profunditat de la resta de les seues obres. A més tinguem en compte que don Vicente era regidor de l’Ajuntament , fundador del setmanari local Torre i una de les persones més involucrades en l’ambient faller , actuant com a mantenidor en la meitat de les presentacions falleres de l’any 57 . El testimoni del seu fill , don Vicent Beguer i Miquel , ens confirma que el senyor Vicente no va voler mai escriure sobre aquest episodi “ por respecto a las personas implicadas” , postura que va mantenir fins després d’haver mort algunes d’aquestes , al · ludint llavors al “ respeto a los familiares de las personas implicadas “ , decisió que l’honora i va mantenir durant tota la vida .

També indubtable que la iniciativa de la prohibició dels balls partir del rector de la població senyor José González Frasquet , però seria fals i injust , atribuir-li la responsabilitat dels altercats que va provocar aquesta decisió , cal englobar aquesta postura de l’Església, en les orientacions espirituals i morals de l’Espanya de fa 50 anys . D’altra banda , a tots els entrevistats se’ls preguntà si els temors de les autoritats religioses eren justificats , i tots van respondre , en to jocós , que eren més que justificades , encara que extremadament exagerades , ja que els joves , com era d’esperar , aprofitaven el “ baile agarrado” per algun innocent frec que un altre amb la seua parella de ball .

Fins a la data no existia cap testimoni que confirmara l’oposició pública del rector a les celebracions de la setmana fallera , però casualment a l’octubre de 2007 , en realitzar una entrevista biogràfica al torero torrentí senyor José Vázquez Parra , va manifestar haver assistit a una acalorada reunió amb senyor José González entorn d’aquesta qüestió . El Sr Vázquez en aquella data era membre de la comissió de la falla Ramón y Cajal , i s’havia encarregat de la contractació de l’orquestra “ Zeus “ per a la nits de falles . En aquesta reunió li va manifestar al rector la disconformitat de la comissió respecte a la prohibició i aquest li va dir textualment que “ no se iban a celebrar bailes” , donant el tema per tancat .

La figura del senyor José no pot quedar en la memòria , del lector que no conega la seua figura , només com el rector que va prohibir el ball , sinó també cal recordar la gran acció social que desenvolupament a Torrent , com va ser l’obertura del Cinema Parroquial , la construcció de la primera piscina i camp d’esports , l’Emissora Parroquial de ràdio, o la promoció de 134 habitatges per a famílies pobres .

Un altre dels protagonistes d’aquella nit , que també va adoptar la mateixa postura de discreció i respecte que el Sr Beguer , va ser don Vicente Orti Planells , qui com a primer tinent alcalde i màxima autoritat en la població el dia dels fets , es va convertir amb la seua actuació en l’heroi de la nit , ja que com afirmen molts testimonis , va ser la persona que va aplacar als efectius de la Guàrdia Civil i va ordenar l’obertura dels bars a altes hores de la nit per calmar els ànims , evitant que es produiren grans desgràcies. Fins al dia de la seua mort el senyor Vicente restava importància als fets , i fins i tot en el llibre biogràfic publicat per l’Ajuntament l’any 2001 , tot just dedica dues línies als aldarulls.

Quedava pendent per aclarir si legalment va existir delicte en la revolta popular de la nit del 18 de març de 1957, i un cop comprovat que van ser els mateixos fallers els que van decidir no impedir l’enderrocament dels seus propis monuments , i es va produir destrucció de mobiliari urbà ni de propietat privada , podem afirmar que estaven en ple dret d’exercir aquesta mesura ja que la destrucció d’una propietat no és delicte si no va en contra de la voluntat del propietari . uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Les estranyes detencions d’aquella nit

I arribats a este punt podíem concloure esta crònica, però en menció a banda tenim la narració d’uns fets d’eixa nit que desconeixen la majoria dels torrentins actuals i inclús els de l’època. Lluny de voler buscar qualsevol protagonisme per la nostra part en esta història, començàrem remuntant-nos a principis dels anys 90 quan un grup d’amics ens reuníem per a esmorzar tots els dissabtes al matí en el bar “Orxateria 78”, en el carrer José Iturbi de Torrent.

Allí, Alfons Gozalvo Pérez regentava el seu establiment, junt amb la seua dona Pepita, qui dit siga de pas feia els millors aladrocs frescos que es podien trobar en Torrent. Un dia, en una conversa que Alfons mantenia amb un client, exclamà en veu alta: “Jo no he passat més por que quan ens van detindre per això del derrocament de les falles”. A l’anar abonar el nostre esmorzar li preguntí per allò que havia dit, i Alfons, amb el magnífic caràcter que té, em contestà: “Quan faça 50 anys t’ho conte”. I bé, arribada la data calia buscar Alfons, ja que el bar tancà fa 9 anys, i des d’eixe dia no li havíem tornat a vore. Després d’alguns esbrinaments i viatges el localitzem on se’ns havia indicat, en el bar restaurant de Casa La Curra, en la Masia del Jutge. Amb tanta visita i pregunta, Alfons ja sabia que algú l’estava buscant però, mai s’imaginava per a què era. Després de la primera sorpresa i alegria de retrobar-se, va accedir, no sense alguna reticència a complir les paraules que pronuncià

aquell dia. Per l’interés històric que creiem té l’entrevista, la reproduïm tal com va discórrer en la seua totalitat: P: Alfons, tu vares nàixer a Torrent, no?

R: (entre rialles) A tu que et pareix, vaig nàixer a Torrent en el 37, fill de pares, iaio i rebesiaios torrentins..., seguisc?

P: Com era el Torrent de 1957, per a un jove d’aquella època?

R: Res a vore amb el que coneixem hui en dia, els joves teníem els cines, el Clot, passejos per l’avinguda, el parc i la piscina, on després va estar la Sala Bony, un ambient molt sa i tranquil.

P: Quin va ser el motiu dels altercats de la nit del 18 de març?

R: Verdaderament, encara no et puc dir de veritat què va ser el que va fer botar tot pels aires. El rumor que va córrer és que havien vist l’alcalde ballant a València amb la seua senyora, quan ací estaven prohibits els balls eixa nit.

P: Com et veus tu al mig dels incidents?

R: Jo estava en el carrer amb els amics, disposats a donar una volta en una nit de festa com era. No sé qui ens va dir que en la plaça de Sant Roc hi havia “rebombori”, com estàvem al costat vam anar i allí havien tres o quatre municipals embolicats amb un grup nombrós que volia dirigir-se a la falla.

P: Ja havien començat els altercats?

R: Si, inclús ja s’havia tirat alguna falla, d’açò ens assabentem després.

P: Què va ocórrer en la plaça Sant Roc? R: Allí no va haver-hi cap baralla ni càrrega dels policies. Estaven dient tota l’estona que ens n’anàrem, inclús recorde com si fóra ahir que deien: si vos agafem voreu! I Paco “el Ceba” que estava amb nosaltres a certa distància d’ells contestava: Si m’agafeu, m’aneu a agafar d’ací! (rialles). La cosa no va anar a més i decidim anar-nos a la plaça Major perquè deien que allí si que s’estava armant una bona.

P: Què va ocórrer en la plaça Major?

R: Vam anar pel carrer Mestre Giner, el Raval i arribàrem a la plaça; quan estàvem junt amb la torre vam vore més de 300 persones que baixaven per la costa de Monte Sión.

En un moment va aparéixer gent de tots els costats, que venien de derrocar altres falles. Que res, en un santament ens vam vore en meitat de tot el fregat. I en eixe moment veiem com tres Guàrdies civils que havien, es col·loquen, un en la vorera del que era l’Ajuntament, un altre en el centre, i un altre en la vorera de davant, tallant el carrer. La gent no se n’anava i s’acostava a ells. El que estava al mig va donar l’alt però la gent no parava de cridar: Anem a tombar les falles! Al tercer avís que va donar, sentim que va dir que muntaren armes i quan vam escoltar açò ixquérem disparats. Aquells Guàrdies Civils de l’època eren una altra cosa, el que no ho ha viscut no ho sap, i amb només tres Guàrdies plantaven cara a tots els que érem.

P: Què va ocórrer després?

R: Que em vaig dirigir a casa el més ràpid que vaig poder, passí una altra vegada per Sant Roc, per a anar al carrer del Sant Tomàs que era on vivia, en el cantó havien uns policies amb un xaval que volien agafar-lo i son pare, junt amb uns veïns, ho van impedir.

Quan jo creia que ja estava fora de perill, col·locant la clau en el pany, sent a les meues esquenes: ¡Alto a la Guardia Civil! No sé per on van eixir però em van detindre junt nou xavals més, pràcticament tots del mateix carrer. Amb els Guàrdies havien municipals i recorde al Cap de la Policia Municipal, a Amador, que deia als guàrdies: ¡Espósenlos, espósenlos! Per sort, els guàrdies no li van fer cas. Ens van agafar i ens van portar al repten que estava en l’Ajuntament. Allí vam estar fins a l’1 de la matinada, quatre eren amics o coneguts, entre ells Paco “el Ceba”, dos cosins meus i jo. Després d’una bona estona ens trauen i ens porten a una cel·la de la torre.

P:En algun moment els vau preguntar o vos van donar alguna explicació?

R: Allí estàvem tots cagats de por, el meu cosí li va dir a un guàrdia: “¿Estaremos mucho tiempo? Es que yo tengo que dar de comer a los animales”, i li contestà: “No será hoy”.

I encara ens cagàrem més de por, a més, la cel·la estava a fosques, hi havia un poal per si volies fer alguna cosa, perquè no havien servicis ni res. Així fins a les 6 del matí que ens van portar una altra vegada al repten. Allí ens van assentar i véiem una vitrina amb gent darrere.

Es va obrir la porta i van cridar primer a dos, a Evarist i el seu germà, tot just entrar sentim que un policia va dir: “¡Ya está aquí el gamberrito de siempre!” Ens quedem tots a quadros perquè justament els que havien entrat no havien fet gens roín en la seua vida. Pels vidres vam vore com cridaven i sacsaven a un d’ells, es va obrir la porta i van eixir amb el cap baix. A continuació, van cridar a Flan i Vicent, a estos només els van cridar i van eixir, després altres dos i així tots. Quedàvem tres i van cridar Paco i un altre que era un fill d’un Guàrdia Civil, este tot just entrar el van despatxar per a fora, però a Paco el van reconéixer els municipals

que estaven en la plaça de Sant Roc quan li deia allò de “si m’agafeu m’aneu a agafar d’ací”, i van començar a donar-li una palissa impressionant, pareixia una pilota de ping-pong, jo estava mort de por. Quan van obrir la porta el van traure entre dos i anava amb molta sang.

I finalment, un guàrdia va dir, qui queda?, i contestí que jo, passe i havien uns sis guàrdies amb porres en la mà i em van dir: “¿Y tu, qué has hecho?” “¿Yo? Nada, nada”, els vaig dir, i em van contestar: “Anda, vete a casa y que no te veamos más”. Vaig córrer com mai ho havia fet en la meua vida i em vaig ficar en casa.

P: Vos van tornar a cridar o vau tindre alguna sanció?

R: Mai ens van cridar per a res, a més, tampoc ens van prendre ni dades, ni res, no ens van donar mai una explicació, i menys, aniria jo a demanar-la.

P: Algú de vosaltres va derrocar alguna falla?

R: Això és el millor del cas, cap dels detinguts va tocar un ninot. Estàvem en el lloc equivocat en l’hora equivocada.

P: Eres o has segut faller?

R: (rialles) No, ja vaig tindre prou amb les falles del 57. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Les repercussions polítiques La il·lusió de tot investigador és sens dubte trobar eixe testimoni únic, que aclarisca uns fets, o millor, un document confidencial que els desvele. En realitat poques vegades ens ocorren estes coses, i la nostra labor és fruit de centenars de consultes i visites a arxius, entrevistes i molt treball de camp.

Però en algun moment, el nostre somni es pot fer realitat. I així ha sigut en esta ocasió. Fa uns mesos el meu amic, i faller de Torrent, Miguel Ángel Gascó, em citava per a mostrar-me un document que li havia facilitat Fernando Lerma, fill de l’alcalde de Torrent, Vicente Lerma Andreu, durant el període de 1958 a 1970. Vaig acudir al despatx de Fernando Lerma i em va mostrar un foli mecanografiat a dos cares datat el 17 de maig de 1957.

Es tractava d’un informe elaborat per José Chinarro i dirigit al camarada Joaquín Olcina Doménech, Subcap Provincial del Moviment.

Les primeres línies del document resen així: “Mi querido Jefe y respetado camarada: Visité el pueblo de TORRENTE el día de los corrientes para cumplimentar tu carta de fecha 24 de abril último, enterándome de los sucesos ocurridos por las fiestas de Fallas últimas, que fueron de la siguiente forma.” És a dir, tenia entre les meues mans un informe sobre els fets ocorreguts la nit del 18 de març de 1957.

Durant les entrevistes realitzades alguns testimonis apuntaven que darrere dels fets s’amagaven interessos polítics, però es quedaven en meres opinions sense cap aval històric. Esta qüestió queda ja demostrada en el document a què hui fem referència.

El document contínua així: “Me remonto un poco diciéndote que desde que Benlloch se hizo cargo de la Alcaldía, tenía en el Ayuntamiento dos personas de su entera confianza, pero después de volver de un permiso de Guinea, se encontró con que una de ellas se le había puesto totalmente enfrente.

Pues bien, este señor, erigido en presidente de fallas y enemigo de Benlloch, se presentó un buen día acompañado del Cura Párroco en casa del Alcalde, exponiendo a éste que acababa de hacer unos ejercicios espirituales y que desearía que en las próximas fiestas de San José no se organizasen bailes por los pecados que éstos originaban.”

El “erigido presidente” era Ricardo Fernández Roig, president de la Comissió de la plaça del Cabdill, i el senyor capellà, José González Frasquet.

Fins a la data, totes les versions apuntaven el rector com l’instigador de la prohibició dels balls, més quan havia estat durant els últims tres anys publicant articles en el periòdic local Torre, sobre els perills i pecats del ball, però segons l’informe, després d’un arravatament místic, la

responsabilitat passa a ser del president de Junta Local. Però continuem amb l’escrit.

“Al Alcalde, hombre más que católico, le pareció bien esta idea y creyó en la buena fe del presidente de la Junta de Fallas, el cual al ver la buena predisposición de Benlloch, le indicó que lo que tenía que hacer era hablar en ese sentido a los falleros cuando fueran a visitarle a la Alcaldía y el presidente de la Junta de Fallas, apoyaría entonces ante ellos la idea, los convencería y no habría bailes.

Y llegó el día en que los falleros visitaron al Alcalde y éste comenzó a decirles que vería con agrado que no hubiera bailes en las fallas por el abuso que se cometía en ellos, y que desearía se organizasen en su lugar otros actos, por ejemplo atracciones, chocolatadas, o lo que ellos pensaran.

El presidente de la Junta de Fallas, como estaba previsto, apoyó las palabras del Alcalde, pero ante la discrepancia de algunos falleros se acordó que lo pensaran mejor y que volvieran a reunirse otro día con el Alcalde”

Sobre les opcions que dóna el senyor alcalde en substitució dels balls, millor no comentar res; l’interessant és que es confirma esta reunió amb l’alcaldia de què només es tenia coneixement per testimonis orals. Continuem: “Volvieran o no, el hecho es que un buen día se entera el Alcalde que la Junta de Fallas había celebrado un acto público en un cine de la localidad, con reparto de propaganda fallera en valenciano, algunas de las cuales atacando a las autoridades y gobierno, y sin autorización de la Alcaldía.”

Arribats a este punt, l’autor de l’informe, o ha rebut malament la informació, o la tergiversat intencionadament, més aïna la segona cosa. L’acte públic a què es referix és la presentació de les falleres majors de la Falla del Cabdill, celebrada en el Cine Avinguda, dimarts, dia 5 de març, i no a un acte de la Junta de Falles, i el repartiment de propaganda en valencià i els atacs a l’autoritat, era la representació en valencià de la comèdia ‘¿Dones Voleu petroli? o Torrent a fosques’, on es criticava la carència de petroli en la població. Destaca que l’informe posa que un bon dia s’assabenta l’Alcalde, quan tota esta informació havia eixit publicada en Torre el dia 9 de març. L’informe prosseguix: “En vista de ello, Benlloch llama al presidente de la Junta de Fallas, que otra vez se había puesto contra el Alcalde y a los presidentes de fallas y les dice que en lo sucesivo, para celebrar un acto pidan autorización y le den cuenta de lo que van a tratar.

Los interesados quedan conformes con las órdenes del Alcalde, pero lo cierto es que no le hacen absolutamente caso.”

Les comissions reben per escrit l’obligació de presentar “boceto, sátira y programa de festejos11”, a fi de concedir el permís per a la plantà de la falla, i dimecres 13 de març, és remesa per l’alcaldia una circular advertint de la prohibició dels balls i la possible sanció per a aquelles comissions que ho incomplisquen.

A continuació en l’informe s’arriba a una de les parts més interessants. La purna que inicià els altercats de la nit del 18 de març, va ser la notícia que l’alcalde estava ballant aquella nit en Parador So Nelo de la capital, però ara veurem on es trobava en realitat, segons l’informe, clar.

“Y llega el día 18 de marzo, en que mientras el Alcalde en funciones de Diputado Provincial, asiste en Valencia a la recepción del Ministro de Agricultura, los falleros de Torrente celebran una reunión y deciden bailar por encima de todo.”

La reunió es va celebrar, però segons testimonis, es va decidir tot al contrari, que no se celebraren balls per a tindre la festa en pau. A partir d’ací l’informe narra un fet que en realitat va succeir anteriorment al dia 18.

“Al día siguiente y ya en son de burla, comienzan a pasar por delante de la casa donde vive el Alcalde, grupos cantando la canción “OKAL, OKAL” aludiendo con ello a su profesión de farmacéutico.

11 Arxiu Municipal de Torrent. Libro Registro de Salida de Documentos. Sig. 2974. nº orden.1008

Esto molesta a Benlloch, como es lógico, quien al enterarse que los cantores que más abundaban, aunque pertenecían a varias fallas, eran los del presidente de la Junta de Fiestas, o sea, la de su enemigo, decide comunicarle y le notifica por medio de la Guardia Municipal, que a su falla se le prohíbe utilizar instrumentos de Aire, permitiendo en cambio las reuniones y demás actos de comidas, etc.”

Esta cercavila, de la què es tenia coneixement encara que ningú es posava d’acord amb la cançó, va ser celebrada exclusivament per la falla del Cabdill i no per membres d’altres falles com indica l’informe.

“Al enterarse de la decisión, el afectado, acude en unión de otros varios, a ver al Alcalde preguntándole si la suspensión era para todos los actos y para todas las fallas, y al contestarle Benlloch que únicamente estaban suspendidos los de la falla del presidente de la Junta de Fiestas, se despidieron amenazando al Alcalde, el cual, ante el temor de cualquier atentado lo comunicó a la Guardia Civil y Guardia Municipal, que fueron las encargadas de la custodia de su casa y de su persona.”

En este punt l’autor de l’informe torna a no ajustar-se a la realitat, ja que l’alcaldia no va ser tan benèvola permetent l’ús d’instruments a les altres falles, en realitat en eixa reunió l’alcalde els prohibix el realitzar els balls i en entrevista realitzada a José Vázquez, ens informa que a continuació que li’ls comunicara la prohibició, es van dirigir un grup de fallers a l’església per a parlar amb l’iniciador del conflicte, el rector José González, el qual els va respondre que no, no i no s’anaven a celebrar balls.

I a continuació en una frase de 16 paraules José Chinarro resumix tot el que succeïx aquella nit: “Seguidamente, todas las fallas hicieron causa común y las desmantelaron, provocando como es natural, el escándalo.”

A l’autor se li oblida, les dos càrregues policials, la destrossa dels monuments, encara que desmantellats, només es té confirmació del de la Falla Dominical, l’apagat de llums en tota la població, els tirs efectuats per la guàrdia civil i les nou detencions que es van registrar aquella nit.

El més interessant de l’escrit són les conclusions finals:

“Que el Alcalde y Jefe Local de Torrente, es buena persona, está en la mente de todos los buenos camaradas.

Que ha trabajado incansablemente por el Ayuntamiento y la Falange, también es indudable.”

Però…

“Pero ha tenido y tiene un defecto que no puede permitírsele a ningún gobernante, cual es de la debilidad de carácter como se ha demostrado en este caso concreto que ha conducido al desprestigio de la autoridad.

Por todo ello, estimo se le debe relevar, pero agradeciéndole los servicios prestados.

Esta Inspección está realizando la oportuna información para proponer la terna más idónea a la Superioridad.

Saludándote brazo en alto, queda a tus órdenes tu subordinado y camarada.

Fdo. José Chinarro.”

Així, efectivament, els fets succeïts en el derrocament de les falles de Torrent van provocar la destitució d’Arturo Benlloch. La persona triada per a succeir-lo va ser l’advocat, diputat provincial i cap local del moviment, Vicente Lerma Andreu, que va romandre en l’alcaldia de 1958 a 1970.

Fins a 1968 no es tornarien a plantar falles en Torrent. uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

SALUDA PRESIDENT Enguany torne a ser el vostre president, de esta volguda falla, la del Barri Sant Gregori, per això vos vuillc dirigir unes paraules.

En primer lloc agrair a totes les persones que han estat al meu costat sempre, a la comissió per el seu esforç i perseverencia, i com no a cada faller i fallera, per poder fer d’aquest any tan dificil per a tots, en un any divertit i agradable.

També dirigir-me, com no, a la fallera major Monica, a la fallera major infantil Lucia i com no a Ivan el nostre president infantil, donar-lis la meua felicitació i espere de tot cor, disfrutar enguany tots junts cada acte i cada moment.

I per acomiadarme espere que enguany siga inoblidable per a tots i vos desitge unes felices falles 2013-2014.

Eduardo Peña Navarro President

Junta Executiva PRESIDENT:

Eduardo Peña Navarro

VICE PRESIDENT 2º

Antonio Montero Zayas

VICE PRESIDENT 1º VICE PRESIDENT 3º VICE PRESIDENT 4º SECRETARIA

VICE SECRETARIA TRESORERA:

CONTADORA:

VICE CONTADORA

Paco Laderas Aguado

Jose manuel Perez Irnan

Adrian Castello Cañamero

Amparo Rodrigo Alejandro Patricia Peña Folgado

Mª Carmen Mercado Martinez Amparo Aleis Alabajos

Veronica Villalba Olombrada

DELEGAT FESTEJOS

Isidro Bermell Vilanova

DELEGADA INFANTILS

Sandra Carrillo Alfaro

VICE DELEGAT FESTEJOS VICE DELEGAT INFANTILS

Manolo Zaya Igual

Roberto Serrano Zaya

DELEGAT LOTERIES

Antonio Muñoz Lorente

DELEGAT RECOMPENSES

Carlos Barrero Simarro

VICE DELEGADA S. FEMENINA

Marta Molinero Fernandez

DELEGAT CUOTES

Vicente Montoro Toledo

VICE DELEGAT LOTERIES DELEGADA SECCION FEMENINA VICE DELEGADA S. FEMENINA DELEGAT DEPORTS

VICE DELEGAT DEPORTS

DELEGADA JUNTA LOCAL FALLERA BIBLIOTECARIA ARCHIVERA VOCALS

Eva Mª Muñoz Mercado Nuria Montoro Perez Silvia Zayas Soriano

Eva Mª Montero Carretero Aitana Rodenas Aleis

Paco Rodenas Serrano

German Rodenas Mercado

Vicente Montoro Toledo Mª Victoria Folgado Gonzalez

Pili Carretero Perez

Jorge Mendoza Ruiz

Jose Manuel Perez Irnan

Amparo Rodrigo Alejandro Mª Jose Rubio Gomez

Cort D’Honor Agustina García León Aitana Rodenas Aleix Alba Hernán Poveda Alejandra Mena Mercado Alejandra Mercado Blasco Almudena Almerich Robles Amada Cebrían Cuenca Amparo Aleix Alabajos Amparo Rodrigo Alejandro Ana Belen Martos Ojeda Ana Belen Moreno Godoy Anais Moreno Martínez Andrea Hernán Poveda Andrea Huercio Chust Aurora Carrillo García Beatriz Calabuig Mercado Carmen Gutierrez Martínez Carmen Torres Amores Coral Anchel Irnán Cristina Serrano Zayas Dolores Blasco Moreno Dolores Martínez García Dolores Mercado Blasco Dubi Cebrián Cuenca Eloisa Campos Cuevas Empar Rodenas Martin-Blas Encarna Torralba Martínez Erica Fernández Olivares Erica Huercio Chust Eva Fortea Martínez Eva Mª Mercado Blasco Eva Mª Montero Carretero Eva Mª Muñoz Mercado Inmaculada Bermell Vilanova Inmaculada Perez Inán Inmaculada Rebolloso Sarrión Isabel Mercado Blasco Isabel Mena Perez Jessica Cebrián Martínez Laura Carrillo García Laura Sereno Herranz Lorena Morcillo Godoy Mª Carmen Cebrían Martínez Mª Carmen Requena Díaz Mª del Mar Hernández Bautista Mª Dolores Poveda Prieto Mª Jose Guijarro Sánchez Migallon Mª Jose Notario Ballesteros Mª Jose Rubio Gómez Mª Mercedes Fernández Mico

Mª Nieves Bautista Parra Mª Teresa Godoy Hermosilla Mª Teresa Perez Irnán Mª Victoria Peña Folgado Mª Carmen Mercado Matínez Mª Teresa Morcillo Godoy Mª Victoria Folgado Gonzalez MªAngeles Guimera Vilanova Manuela Irnán Irnán Mar Gonzalez Aleix Marion Guerrero Irnán Marivi Guimera Vilanova Marta Molinero Martínez Marta Peña Fernández Marta Zaya Soriano Natasha Cruisus Sust Natividad Martínez Calomarde Nuria Montoro Pérez Nuria Rubio Cebrían Paqui Espinosa Díaz- Benito Paqui Penella Galindo Patricia Peña Folgado Paula Lopez Martínez Pilar Carretero Pérez Pilar Zayas Igual Providencia Mercado Blasco Raquel Fernández Olivares Raquel Serrano Zayas Rocio Mercado Blasco Rosario Navarro Llosa Sandra Lopez García Sandra Pérez Irnán Sheila Muñoz Hernández Silvia Poveda Prieto Silvia Zaya Soriano Sofía Barba Ralo Sofia Barrero Mercado Sonia Hernández Bautista Sonia Poveda Prieto Susana Hernández Bautista Susana Maestro Cebrían Tamara Camarena Requena Tamara Morales Casanova Tamara Pazos Fallado Toñi Jiménez Navarro Verónica Estruch Hervas Verónica Villalba Olombrada Victoria Serrano Zayas Yolanda Garrigues Cebrían Yolanda Hernández Bautista

Secció Masculina Alejandro Gil Cebriá Alejandro Perez Pinilla Alfonso Carrillo Romero Alvaro Calabuig Mercado Alvaro Sanz Borreguero Andres Mena Lumbreras Andres Mena Mercado Antonio Muñoz Lorente Antonio Torralba Martínez Carlos Barrero Simarro Carlos Pérez Iniesta Crispulo Rubio Jerez Daniel Montero Carretero Diego Cueva Soriano Eduardo Peña Navarro Efrén Panadero González Emilio Laderas Aguado Enrique Garrigues Cebrian Enrique Garrigues Sanchis Faustino Calabuig Yago Felix Hontanilla Garrido Fernando Mena Lumbreras Fernando Rodenas Serrano Fernando Rubio Valero Francisco Laderas Aguado Francisco Rodenas Serrano Germán Rodenas Mercado Grazziano Maffezoni Hugo Anchel Irnán Isidro Bermell Vilanova Javier Dominguez Corrales Javier Sanz Borreguero Joaquín Camarena Escandell Jorge Alonso Sobrino Jorge Garrigues Cebrian Jorge Medina Ripoll Jorge Mendoza Ruiz Jose Antonio Montero Zayas

Jose Antonio Rivera García Jose Luis Arce Luz Jose Luis Calvente Puchades Jose Manuel Adelantado García Jose Manuel Pérez Irnán Jose Manuel Torres Amores Jose Osorio Sanchez Juan Maestro Rodriguez Juan Mena Perez Julian Serrano Zayas Luis García del Val Luis Guerrero Irnan Luis Lorente Femenia Manolo Zaya Igual Manuel González García Manuel Navarro Ruiz Miguel Ángel Cebrían Martínez Miguel Ángel Tamarit Villarroya Miguel Cebrían Cuenca Miguel Centelles Sanchez Miguel López Pina Miguel Maestro Rodriguez Miguel Raga Guijarro Omar Mena Penella Oscar García Hernández Pablo Tortosa Hernán Patricio Hernán Jiménez Pedro Peña Fernandez Pedro Peña Navarro Rafael Tortosa Martínez Raúl Mena Penella Roberto Garrigues Cebrían Roberto Serrano Zayas Ruben Rodenas Mercado Sergio Shan Zafra Vicente Albiach Raga Vicente Montoro Toledo

Abonats Gonzalo Torres Eladio Corrales Maria Navarrete La falla vol agrair la col·laboració desinteressada a tots aquells fallers i no fallers que han fet possible que l’obra del casal isquera cap avant amb l’esforç de cada un d’ells.Demanen perdó si ens hem deixat algun nom.

GRÀCIES : OSCAR PATRI CARLOS MIGUEL CEBRIAN NURIA CRISPULO ALEJANDRO FAUSTO NESTOR VICENTIN SERGIO ALFONSO EVA CARLOS AMADOR MANUEL ISIDRO MANOLO ALEJANDRO JAVI DOMINGUEZ MAMEL PACO BUS ANTONIO VICENTE EDUARDO GERMAN JAVI SANZ PACO GUINDILLA DONACIÓ DE MATERIAL: ISIDRO BERMELL EDUARDO PEÑA PACO BALLESTEROS BEATRIZ CALABUIG Faller d’Honor Alfonso Rus Terol President Diputació València

Poesia Fallera Major Hem vist el alba del dia, anava carregat de il·lusió ,ple de nervis, ple d’alegria i amb somriure de satisfacció Hem vist bufar el vent anava carregat d’ emoció xiulava ràpid, estava content volia donar un pregó Hem vist a una fallera radiant de felicitat perquè el que fou un somni, una quimera hui se li ha fet realitat Ací tens el teu desig que volies de tot cor i hui Monica Ribera ocuparàs el nostre tro.

El alba t’ il·lumina el semblant el vent t’ oneja el vestit i tothom es queda encisat amb eixe rostre tan bonic.

Vola el pol·len de la magnòlia perquè el vent bufa molt fort per a dir-te a tu Monica que eres nostra Fallera Major.

SALUDA FALLERA MAJOR Amics, amigues i falleres d’esta comisió. La falla Barri Sant Gregori, aquesta gran falla, de la cual soc jo la fallera major, i estic tan contenta i soc tan feliç…. Es un somni fet realitat. Doncs encara m’emociona quan de forma inesperada el meu marit em va presentar per a ser la fallera major.

I si, era jo, la fallera major de la meua falla, i des de eixe momento, tan emotiu, estic disfrutant tots i cada acte que sé que son únics e irrepetibles amb tots vosaltres.

En especial en el meu president Eduardo i en els meus xiquets infantils, Lucia e Ivan que formen part molt important, amb molts actes que ja en viscut i molts que queden per disfrutar.

Estic contenta i al mateix momento em dóne conter que cada acte que passa s’aproxima la gran semana fallera, la qual desitje que arrive i espere disfrutar-la al màxim amb tots vosaltres.

Vos desitge a tots molt bones festes Vixca les falles, visca la falla Sant Gregori

Entrevista a Monica Edat: 36 Aniversari: 29/12/1976 Professió: Perruquera i esteticien, pero ara de ama de casa Aficions: Nadar, pendre el sol y llegir Anys de fallera: set anys Acte preferit: L’ofrena Un color: Blau Un olor: Gesmil Un lloc: La platja Un llibre: El que vaig veure i perquè vaig mentir Una cançó/artista: Rosario Flores; Te voy hacer una casita en el aire Una peli: En l’amor i la guerra Un somni: Que s’acabe la crisis per a tots els espanyols Cóm et definiries en tres paraules: Alegre, divertida i responsable Creus que falta o sobra alguna cosa a les nostres Falles? El què?

Per a mi son perfectes com estan Que vares sentir quan et vares enterar que series la nostra fallera major?

Molt contenta i molt il·lusionada, encara pareix com un son, mai imaginària que jo poguera estar ací representant a la nostra falla, és molt bonic poder viure esta experiència Per a tu quin és l’eix principal de la festa?

Per a mi tots els fallers, per a poder tindre èxit, és important estar tots junts Que mes t’agradà del teu monument quan vares anar visitar-lo?

Els cavalls, per dir-te algo, però en realitat m’agrada tota Monument o festa?

M’agrada per igual, igual d’important és una com l’altra Què és per a tu la figura de la Fallera major?

Qui representa, qui posa una imatge per a la comissió de la seua falla De lo que has viscut fins ara, amb quin acte et quedes?

La meua proclamació va ser com estar en un conte on eres la protagonista i rodejada dels amics i família per a mi va ser molt bonic i emotiu El teu home i filles que diuen de que sigues la nostra fallera major?

Estan il·lusionats i molt contents disfrutant amb mi tots els moments amb un gran suport per a mon A qui confies la teua indumentària i el pentinat de valenciana?

La indumentarista és una amiga de ma mare que s’anomena Elena i ella és qui me l’esta fent; I en el pentinat e confiat en la millor la numero ú, la nostra Eva Mª Encara que saps que cada acte serà especial, que acte esperes amb més il·lusió?

L’ofrena i damunt enguany tinc la sort de poder viure el tancament amb la nostra Bea la fallera major de Torrent, em sent molt feliç i orgullosa Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió?

Que tinguem tots unes bones festes i les podem disfrutar junts tots els moments al màxim Un desig per a les falles del 2013?

Que ens isquen dies bons de sol

Salvador Espert Parlar de Salvador Espert és parlar de la família del barri Sant Gregori, des de fa dècades este artista de Buñol ens planta nostra falla, un verdader esperto a plantar falles i fer carrosses. Salva naix el 13/6/1958 a Buñol, descobrix la seua vocació a artista faller, plantant amb els seus amics de la barriada una falla infantil en 1966, falla que és hui en dia la dels Reis Catòlics i adjacents i que continua plantant des d’entonces.

Aprende l’ofici gràcies a consells d’artistes coo Vicente Lluna, Rafael Raga o Ramón Espuig.

L’any 1988 va obtindre el carnet d’artista faller i en eixe any planta 3tres monuments. Des de llavors a realitzat monuments per a pobles i ciutats com Buñol, Yátova, Eliana, Turís, Torrent, Benaguasil, cheste, Loriguilla i a València

A obtingut primers premis en les falles de Blasco Ibañez de Benaguasil, Vendes de Buñol,

Benemèrita Guàrdia Civil de Torrent, en la nostra, primers premis de ninots indultats i com no, amb les nostres espectaculars carrosses. A la nostra demarcació va arribar fa molts anys, però el millor sabor de boca ens ho va deixar als anys 2000 amb el primer premi en la secció segona, en el 2003 amb el tercer premi de primera, en el 2008 el primer premi secció primera, al 2009 amb un segon premi de secció primera i com no el primer ninot indultat a l’any 2008 Bruixes, neptuns, figueres valencianes i fins i tot xineses han vingut a visitar el barri Sant Gregori, però com mana la tradició el foc les va devorar quedant en nosaltres el seu record.

“El llaurador, gran lluitador”, va ser l’últim pasto de les flames. Eixe era el lema amb el que l‘any passat varem parlar dels problemes del camp i de la societat valenciana.

La falla és un circ entre tries-vos i bufons es pot muntar un rebombori en les pròximes eleccions Barrets d’il·lusionisme amb conills de cartó caient a l’avismo està la població Xaparro i amb copalta el polític cabut robarà el que vullga sense moure’s de la butaca Actuant en la pista està el govern central amb diputats il·lusionistes que tenen bon jornal El pallaso somrient blanc s’ha quedat de veure tanta gent en la desocupació i desauciats.

Els espanyols cansats de veure tant farsant en el congrés acomodat hi ha algun pispa Les màscares taparan a nobles corruptes amb diners solucionaran els seus negres assumptes

Estores color de rosa ens van tendir els bancs i com qualsevol cosa papers firmem en blanc Hi havia treball i il·lusió firmem la hipoteca ara hi ha desesperació i gent en la pobresa Com a bon equilibrista en este circ es manté, este pare de familia amb els pagaments no pot Autònom i sense salari açò pareix una ganga està passant un calvari que ho portarà al clot Sobre la crisi cavalcant anem els espanyols molt estan aguantant els pobres i treballadors Templao és l’herald i toca la marxa triomfal però estos a cavall ho passen molt malament Anuncia més impostos retalls i més desocupació a tot estan disposats per a tapar el balafiament

A pinotxo s’assembla mentix en els seus discursos el nas li creix i dóna molts disgustos Fa malabarisme amb sobres i factures té molt egoisme i la cara molt dura Faller i bufó nano s’ha quedat l’IVA sense compassió li han augmentat La pilota va rodant i sobre ella el bufó la crisi va aguantant sense veure la solución Este ix disparat és l’home bala amb canó van tirant impostos a punta pala És mag il·lusionista i fa veure visions amb la seua mágica vareta diu tindre solucions Canal 9 van tancar ja no hi ha subvencions i molts jubilats amb baixes pensions

Els seus trucs li fallen cada vegada estem pitjor des de Brussel·les li manen cols a l’engròs Vegen el trapezista assentat a gran altura, si cau a la pista quedara sense dentadura És la prima de risc en el seu boig balanceig des que som Europeus agafem bons cabrejos Tots al ple, hi ha sessió, vegen el carromato governants i oposició com el gos i el gat En esta gàbia de feres molts haurien d’estar a veure si d’esta manera deixen ja de robar És pallasso per necessitat té fills i dona actua per la ciutat per a poder menjar Este que està dalt actua de farsant nos enruna a mentides i es queda tan content

Recompenses RECOMPENSES MAJORS DE TORRENT TORRE D’ARGENT Omar Mena Penella Inmaculada Caballero Fauli Roberto Garrigues Cebrian Miguel Angel Tamarit Villarroya Veronica Villalba Olombrada Marta Peña Fernandez Xavier Carretero Dominguez Mª Mercedes Fernandez Mico Pedro Peña Navarro Luis Garcia del Val Dubi Cebrian Cuenca Ruben Rodenas Mercado Sheyla Muñoz Hernandez Rafael Tortosa Hernan Monica Rivera Garcia Juan Herrera Castro Christian Calvente Torres Mª Jose Lopez Maestro Luis Lorente Femenia Laura Carrillo Garcia Jorge Garrigues Cebrian Erica Huercio Chust Dolores Blasco Moreno Coral Anchel Irnan Alba Hernan Poveda Paqui espinosa Diaz-Benito

TORRE D’OR Miguel Angel Peña Navarro Eladio Corrales Garcia Antonio Muñoz Lorente Jorge Mendoza Ruiz Lorena Morcilo Godoy Beatriz Fernandez Olivares Marion Guerrero Irnan Rafael Barrero Simarro Encarni Torralba Martinez

TORRE D’OR AMB FULLES DE LLORER Susana Maestro Cebrian Yolanda Hernandez Bautista Mari Nieves Hernandez Bautista Beatriz Calabuig Mercado Amparo Rodrigo Alejandro Jorge Medina Ripoll Pilar Zayas Igual Eva Mª Mercado Blasco Manuela Irnan Irnan

BUNYOL D’OR Miguel Angel Peña Navarro Eladio Corrales Garcia Antonio Muñoz Lorente Ana Belen Martos Ojeda Lorena Morcilo Godoy Beatriz Fernandez Olivares Marion Guerrero Irnan Rafael Barrero Simarro Encarni Torralba Martinez Daniela Robles Mora Alvaro Calabuig Mercado

TORRE D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Miguel Angel Hernan Jimenez Mª Dolores Poveda Prieto

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Susana Maestro Cebrian Yolanda Hernandez Bautista Mari Nieves Hernandez Bautista Beatriz Calabuig Mercado Jorge Medina Ripoll Pilar Zayas Igual Eva Mª Mercado Blasco Manuela Irnan Irnan

BUNYOL D’ARGENT Omar Mena Penella Inmaculada Caballero Fauli Roberto Garrigues Cebrian Veronica Villalba Olombrada Marta Peña Fernandez Xavier Carretero Dominguez Mª Mercedes Fernandez Mico Pedro Peña Navarro Luis Garcia del Val Ruben Rodenas Mercado Rafael Tortosa Hernan Juan Herrera Castro Christian Calvente Torres Luis Lorente Femenia Laura Carrillo Garcia Jorge Garrigues Cebrian Dolores Blasco Moreno Coral Anchel Irnan Alba Hernan Poveda Paqui espinosa Diaz-Benito Victor Dominguez Corrales

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Miguel Angel Hernan Jimenez Mª Dolores Poveda Prieto Vicente Montoro Toledo

Mยบ DOLORES POVEDA PRIETO

Junta Exec

cutiva 2014

Ivรกn Serra

Saluda President Infantil Hola amics de la falla Barri Sant Gregori. És per a mi un orgull representar enguany a la nostra falla com a president infantil. Se que serà un gran any perquè tinc al meu costat a molta gent bona, que lluita perquè tot isca bé i que realment em vol. Estic segur que junt amb els meus companys de viatge, Lucia, Monica i Edu viurem un any inoblidable, ho sé.

Per a finalitzar vull agrair a tota la comissió el treball que día a día realitzen sense demanar res a canvi, gràcies, i finalment agrair el gran esforç que estan realitzant els meus pares perquè isca tot bé i com no gràcies a tots els fallers que feu d’esta falla una gran familia

Una salutació del vostre president Ivan

ano López

Entrevista a Iván Edat: 10 anys Aniversari: 10/07/2003 Estudis: 5º de primaria Aficions: Jugar al futbol Anys de faller: Nou anys Acte preferit: La presentació Un color: El groc Un olor: El del gesmil Un lloc: Cantabria Un llibre: Draconia Una cançó/artista: Tu jardín con enanito de Melendi Una peli: Las Crónicas de Narnia Un somni: Ser feliç Cóm et definiries en tres paraules: Nervios, vergonyos i responsable Has estat en el taller del nostre artiste infantil, que et pareix la falleta?

A mi em pareix molt graciosa i bonica Del que portes com a president, amb quin acte et quedes?

Amb les presentacions Què és el que mes t’agrada de les falles?

Tirar petards Com t’emportes amb Lucia? Et trata bé?

Molt bé, me trata fenomenal De qui va ser idea de presentar-te a president?

De ma mare i mon pare Com porta la teua familia aixó de que sigues president infantil?

Molt bé, molt orgullossos de mi Quin és l’acte que esperes amb mes il·lusió?

La presentació Com et portes ambs els teus companys de les altres falles ?

Molt bé, son un encant de xiquets Alguna reivindicació cap als majors de la falla?

No ninguna Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió?

Moltes gràcies per estar ahí en tot momento i per ajudar-me en els meus actes fallers Un desig per a les falles del 2013?

Qué mai s’acabe aquest any faller

Junta Executiva Infantil President

Vice president 1º Vice president 2º

Ivan Serrano Lopez

Carlos Laderas Rubio

Alejandro Pérez Martínez

Secretària

Carla Arce Rodrigo

Tresorera

Andrea Garrigues Jiménez

Vice secretària Contadora

Vice contadora Delg festejos

Delg activitats

Deleg sec femenina

Vice delg sec femenina

Sara Montoro Perez

Alba Osorio Cebrián

María Garrigues Espinosa Lidya Camarena Requena Lúcia Rubio Navarrete

Rebeca Rodenas Mercado Marta Osorio Cebrián

Deleg rifes

Raúl Pérez Martínez

Delg deportes

Mario Serrano Carrillo

Bibliotecari

Vice delg deportes

Ferrán Rodenas Aleis

Carlos Barrero Maestro

Poesia Fallera Major En la mirada es pot contemplar

Ja es senten les dolçaines sonar

tota l’emoció viscuda en la vida,

en el teu cor ja tot és harmonia,

ser fallera major és especial

bellíssima a la festa vas a anar

i fer-ho al Sant Gregori és una alegria.

eres del Sant Gregori la millor regina.

La teua bellesa pot encisar

Lucia, ja pots deixar de somniar

quan tu de valenciana vas vestida,

doncs la teua il·lusió es veu complida,

has aconseguit a tots agradar

gaudeix dels moments que vas a passar

i seràs l’orgull d’una gran família.

no t’ho diu un poema, t’ho diu una falla.

Cort D’Honor Infantil Fallera Major Infantil Ixent Claudia Peña Rubio Ainhoa Bermell Ribera Aitana Gutierrez Hernández Aitana Quintanar Villar Alba Bermell Ribera Alba Osorio Cebrián Alma García Zafra Ana Muñoz Mercado Ana Romero Corchado Andrea Garrigues Jimenez Angela Adelantado Pérez Carla Arce Rodrigo Carmen García-Muñoz Torres Carolina Barrero Mercado Carolina Hontanilla Rodenas Ciara Panadero Estruch Clara Gonzalez Aleix Daniela Mena Díaz Edurne Zornoza Hernández Erika Alandete Aceiton Estela María Molina Guijarro Esther Bermell Ferrandis Evelyn López Fernández Irene Garrigues Espinosa Irene Tortosa Hernán Laura Velert López Leyre Torralba Aceiton Lidia Camarena Requena Lidia Laderas Mayordomo Lola Medina Zayas Lucía Fuentes Doñate Lucia Raga Rodriguez Lucia Rubio Navarrete Maica Quiros Torres María Garrigues Espinosa Marta Osorio Cebrián Natalia Adelantado Pérez Natalia Arocas Casado Núria Navarro Mena Nuria Peña Rubio Paula Albiach Caballero Paula Dominguez Martos Paula Rios Doñate Rebeca Rodenas Mercado Ruth Cueva Molina Salma Prieto Gonzalez Sandra Andreu Martin-Blas Sara Montoro Pérez Silvia González Aleix Valeria Escamilla Moreno Victoria Centelles Serrano

Vocals Infantils Alejandro Garrigues Jimenez Alejandro Pérez Martínez Alex Gutiérrez Hernández Alexander Domínguez Moreno Alvaro Rubio Navarrete Andres Cantos Fuentes Arturio Rubio Bosneag Borja Miñana Serrano Carles Xavier Carretero Montero Carlos Alonso Viñes Carlos Barrero Maestro Carlos Laderas Rubio Carlos Rubio Bosneag Cristian Ruiz Alonso Diego Adelantado Naranjo Eduardo Domínguez Irnán Eros Maffezzoni Calabuig Felix Soriano Requena Fernando Alonso Carratala Ferrán Rodenas Aleix Gerad Sanchez Moreira Guillermo Rubio Casado Ivan Serrano Lopez Izan García Zafra Javier Hernán Ballesteros Jesus Pérez Torres Jorge Medina Zayas Jose Angel Gil Catalan Juan José Cantos Fuentes Juan Mena Díaz Lluis Berto Guimera Lucas Serrano Carrillo Mario Lorente Garrigues Mario Pérez Torres Mario Serrano Carrillo Miguel López Herrera Miquel Carretero Montero Nacho Laderas Rubio Nacho Perez Pla Nestor Shan zafra Raúl Pérez Martínez Ruben Tamarit Rebolloso

Saluda Fallera Major Infantil Hola a tots, en primer lloc m’agradaria agrair a Ivan, Monica i Eduardo fer possible este 2014. Estic molt agraïda de ser Fallera major infantil d’esta falla, sí que Falla Vaig agranar Sant Gregori, la millor!!!

En segon lloc m’agradaria donar-li les gràcies als meus pares per fer-me fallera major infantil d’esta falla. Vull donar-li l’enhorabona a Bea, Claudia i Carlos per haver-ho fet tan bé en 2013 i a Bea per ser Fallera Major de Torrent Finalment volia dir dos ultimes coses: A Monica per estar sempre atenta de que no em passe res i per ultim vull dir-li a Claudia que em pose ella la banda de Fallera Major per a mi és un orgull.

Felices falles 2014

Entrevista a Lucia

Edat: 11 Aniversari: 12/02/2002 Estudis: 6º de primària Aficions: Gimnàstica rítmica, basket i ser fallera Anys de fallera: Desde que vaig naixer Acte preferit: L’ofrena Un color: Rosa pastís Un olor: La polvora Un lloc: La falla Un llibre: El diari de Greg Una cançó/artista: One direction Una peli: Un cadàver als postres Un somni: Ser de la cort d’honor de la Fallera Major infantil de Torrent Cóm et definiries en tres paraules: Timida, discreta i amiga de les meues amigues Has estat en el taller del nostre artiste infantil, que et pareix la falleta?

Si que he anat i m’ha agradat molt la falla i el tema Què és el que mes t’agrada de les falles?

Les despertaes, tirar petards amb els meus amics, tot!!!

Compta’ns algo sobre el teu president infantil Que em cuida molt, i que m’agrada molt que siga el meu president a pesar que siga el meu cosí Ta mare va ser fallera major de la nostra falla et deixes guiar pels seus consells?Si Que vares sentir quan vares sentir el teu nom com a que ta mare et presentaba a fallera major infantil?

Molta alegría, i que estic molt contenta Com porta la teua familia, en especial la teua germaneta aixó de que sigues la fallera major infantil?

Molt bé, están molt ilusionats Dels actes que et queden per viure, quin esperes amb major il·lusió?

La presentació Dels moments que has viscut fins ara, amb quin et quedes?

La proclamació Ara que tens l’oportunitat, afegiries alguna cosa a les activitats de la nostra falla?

Cap, m’agraden els que hi ha, m’encanta la meua falla Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió?

Que ho preparen tot molt bé i a disfrutar Un desig per a les falles del 2013?

Que tots i totes el pasem molt bé, visca la falla Sant Gregori!!! i que no ploga

Vicente Espeleta Dotze anys són els que porta el taller de Vicente Espeleta treballant per al món de les falles.

Els cinc primers anys en el taller de Vicente Ferran, dos anys en el taller de Vicente Llacer i cinc anys en solitari, encara que en tots estos anys ha fet alguna falleta en solitari.

Hui en día esta realitzant diverses falles entre les quals es troba la nostra, en el taller conta amb la ajuda de la seua dona Mónica.

Espeleta intenta marcar sempre un estil propi i sempre busca que les seues falles siguen infantils, sense deixar de costat que siguen gracioses i fàcil lectura.

Entre els seus premis destaquem:

Dos ninots indultats en Torrent any 2002 i 2003 En secció especial a Torrent un tercer premi a l’any 2002, un segon premi al 2007 i un primer premi a l’any 2003 tots ells a la comissió d’Angel de l’Alcasser.

A Alaquàs un primer premi al 2005 i ninot indultat a l’any 2004 A Paiporta tercer premi i ninot indultat e l’any 2009 Este mateix any a València un primer premi d’Enginy i Gracia 6ª secció.

En aquesta comissió en l’any 2011 va obtindre un primer premi en secció primera.

Les noves alumnes aprenen ràpidament, quan van a les classes, les graneres se’n van corrent.

Aquest mag és valent vol veure contenta la gent i no s’ha adonat que al gos ha canviat.

Els personatges de terror són molt divertits i quan es fa de nit donen molta por.

En la nit mĂ gica tots ixen als carrers, una disfressa fantĂ stica donant sustos als pares.

Al casal faller s’organitza la festa preparant al taller una gran disfressa

Truco O Trato?

Categoria A Mario Lorente Garrigues

Categoria C Natalia Adelantado Perez

Categoria B Carla Arce Rodrigo

Guanyadors Concurs Postals Nadalenques

Categoria D Silvia Gonzalez Aleis

Un passeig per les falles del 2013

Comiat de Claudia Benvolguts fallers i amics: Fins açí ha arribat aquest camí que ha suposat un somni per a mi.

Voldria aprofitar l’oportunitat que em brindeu per a compartir i agrair-vos un dels millors anys de la meua vida.

Al igual que tota bonica història , este conte ha tingut els seus protagonistes i jo, junt a Eduardo, Bea i Carlos he sigut afortunada de poder ser una de ells. Junts hem viscut moments inolvidables, caps de setmana de locura, berenars, sopars, festes, presentacions, llàgrimes, somriures... milions de moments que han fet que hui dia sigau part de la meua familia. Gràcies per tot, per ferme sentir com la princesa de una de les històries més boniques que es podrieu imaginar.

Per fer-me lluir con una regina i per acompañar-me i donar-me tot el suport que he necesitat, Gràcies a les tres persones més meravelloses i més importants que existeixen al món, ells han estat pendents de que tot fóra perfecte per a la seua xiqueta. Pare, mare i Nuria, Per moltes linies que poguera escriure, mai tindré paraules suficients per a dir-vos quant vos estime i quant vos estic agraïda.

I com no agrair a tota la meua comissió el suport i compañía durant aquest any, haveu fet que tots els moments pogueren ser posibles, he de dir que me senc molt orgullosa de formar part d’aquesta familia.

Per últim, m´agradaria desitjar a Eduardo, Mónica, Iván i Lucia que tinguen un any fantàstic i, dir-vos que aprofiteu cada día, cada minut i cada segón, serà un any que mai oblidareu.

Fins sempre.

La vostra Fallera Major Infantil de l’any 2013.

Beatriz Fernรกndez Olivares Fallera Major de Torrent 2014

Comiat de Beatriz Viscuda l’experiència d’enguany, l’emoció de cada acte, l’alegría d’estar acompanyada en tot el meu regnat, és hora de despedir-me.

Només tinc paraules d’agraïment per el any passat, ha sigut un any mágic grácies a la junta que ho ha fet possible i al meu president Eduardo.

Als meus xiquets Claudia i Carlos, ells han sigut els acompayants d’aquest any, els meus fiels companys de viatge. Grácies per regalar-me felicitat.

També als meus amics, a Pedro, a les meus germanes i els meus pares, gràcies per ajudar-me i recolzar-me amb l’únic fi de veure’m disfrutar i veure’m sonreir.

Enguany tinc la sort de representar a tota una ciutat torrentina i fallera, i aixó és gràcies en part a eixes finquetes i eixe parquet que m’ha vist créixer, el que ha esta al meu costat en tots els moments importants i al que estic orgullosa de pertànyer.

Ara sí, m’acomiade donant-li l’enhorabona a Eduardo, Mónica, Ivan i Lucia, disfruteu de cada moment, de cada acte, però sobretot del barri i la màgia que envolta a la seua gent, essencia d’aquesta comissió.

Un abraç.

Beatriz Fernández Olivares.

FMT 2014

Recompenses Infantils TORRE D’ARGENT Carles Xavier Carretero Montero Eros Maffezzoni Calabuig Guillermo Rubio Casado Izan Garcia Zafra Jorge Medina Zayas Jose Angel Gil Catala Mario Serrano Carrillo Nacho Laderas Rubio Raul perez Martinez Alba Bermell Rivera Ana Muñoz Mercado Carla Arce Rodrigo Clara Gonzalez Aleix Edurne Zornoza Hernandez Esther Bermell Ferrandis Marta Osorio Cebrian Natalia Adelantado Perez Paula Rios Doñate Sara Montoro Perez Silvia Gonzalez Aleix Aitana Gutierrez Hernandez Ruben Tamarit Rebolloso Mario Perez Torres TORRE D’OR Alejandro Perez Martinez Sofia Barrero Mercado Mar Gonzalez Aleix Carlos Laderas Rubio Ferran Rodenas Aleix Juan Jose Cantos Fuentes Sergio Shan Zafra Alba Osorio Cebrian Andrea Garrigues Jimenez Carmen Garcia-Muñoz Torres Claudia Peña Rubio Irene Tortosa Hernan Lucia Centelles Serrano Javier Hernan Ballesteros Maica Quiros Torres Maria Garrigues Espinosa Rebeca Rodenas Mercado

BUNYOL D’ARGENT Carles Xavier Carretero Montero Eros Maffezzoni Calabuig Guillermo Rubio Casado Izan Garcia Zafra Jorge Medina Zayas Jose Angel Gil Catala Nacho Laderas Rubio Alba Bermell Rivera Carla Arce Rodrigo Clara Gonzalez Aleix Edurne Zornoza Hernandez Esther Bermell Ferrandis Marta Osorio Cebrian Natalia Adelantado Perez Paula Rios Doñate Sara Montoro Perez Silvia Gonzalez Aleix Aitana Gutierrez Hernandez Ruben Tamarit Rebolloso Mario Perez Torres

BUNYOL D’OR Mar Gonzalez Aleix Carlos Laderas Rubio Ferran Rodenas Aleix Andrea Garrigues Jimenez Claudia Peña Rubio Irene Tortosa Hernan Lucia Centelles Serrano Maica Quiros Torres Maria Garrigues Espinosa Rebeca Rodenas Mercado

Himne de la Comunitat

Himne a Torrent

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

José Ortí Soriano, música.

Jesús Huguet Pascual, lletra.

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora.

Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra

Paladins de l’art t’ofrenen

ragada amb sudor i llanura de mans.

ses victòries gegantines;

Units férem de la pedra verd,

i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes;

gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix,

pengen les arracades

i bastírem els anhels d´un poble

baix les arcades de les palmeres.

que futur sens límit a l´home ofereix.

Sona la veu amada

Units férem de la pedra verd,

i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians en peu alcem-se.

gents i ambicions conjugàrem.

Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats,

Que nostra veu

que Torrent els ofrena en imatge

la llum salude

de conquesta tenaç per vigor constant.

d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen

Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Tota l´Horta, mà a mà, forma anell

càntics d’amor, himnes de pau!

que dansa envoltant l´essència del poble,

Flamege en l’aire

i esclata fulgent en un crit vibrant:

nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

VISCA! VISCA!! VISCA!!!

Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!

Programa d’Actes 18 de Maig Elecciò de les Falleres Majors de la comissiò 20 de Juliol Demanà de la nostra Fallera Major infantil Lucia Centelles Serrano 27 de Juliol Demanà de la nostra Fallera Major Monica Rivera García 13 de Juliol Elecciò Falleres Majors de Torrent al parc Central 31 de Octubre Festa de Halloween 23 de Novembre Proclamació de nostres Falleres Majors Claudia i Beatriz en el restaurant Penyasol.

14 de Desembre Concurs de postals nadalenques 18:30h 21 de Desembre Festa de Nadal amb sopar i ball 4 de Gener A les 18:00h berenar i arribada dels Reig Mags al nostre casal i entrega de premits del concurs de postals nadalenques 18 de Gener Presentació de nostra Fallera Major infantil Lucia i la seua Cort d’honor a les 18:00h en el Teatre Llar Antonià 31 de Gener Presentació de nostra Fallera Major Monica i la seua Cort d’honor a les 22:00h en el Teatre Llar Antonià 22 de Febrer Cridà als peus de la torre a les 20:00h, tots junt anirem a escoltar la crida de nostra Fallera Major de Torrent 23 de Febrer Cavalgada del Ninot infantil, a les 12:35h tindrem l’hora de eixida de la font de les Granotes.

1 de Març Cavalgada del Ninot a les 20:45h tindrem l’hora de eixida de la font de les Granotes 2 de Març Berenar oferit per nostra Fallera Major infantil Lucia i el nostre president infantil Ivan Desprès farem entrega de les recompenses als infantils

8 de Març Sopar oferit per la nostra Fallera Major Monica i el nostre president Eduardo Desprès es farà entrega de les recompenses a tots els fallers 15 de Març Plantà falla infantil 20:30h Sopar de la plantà 21:30 Plantà de la falla major 23:00h 16 de març A les 08:00h primera gran despertà per tota la barriada després esmorzar per a tots els fallers i jocs popular per als infantils Trasllat de la Verge Dels Desamparats eixida del casal 19:30h eixida C/ S.Cayetano 21:30h Sopar faixat 22:30h i a continuació nit de discomovil 17 de Març A les 08:00 segona gran despertà per tota la barriada, desprès esmorzarem al casal i tots els infantil tindran els seus jocs popular A les 14.00h dinar de paelles per a tots els fallers.

Sopar faixat 22:00h i a continuació nit de discomovil 18 de Març A les 08:00h tercera gran despertà per tota la barriada desprès esmorzar i jocs infantils A les 18:00h ens concentrarem en el casal per a acudir a l’ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, l’hora d’eixida de la font de les Granotes serà a les 20:15h A les 22:00h sopar faixat Seguidament última i gran nit de discomovil 19 de Març Última y atronaora despertà a les 08:00h A partir de les 10:00h últim esmorzar faller A les 11:00 ens concentrarem en el casal per a acudir a l’operació quilo i a la missa en honor a Sant Josep A les 21:00h cremà de la falla infantil.

En acabant soparem i quan les autoritats hagen fixat l’hora corresponent farem la cremà de la falla gran.

Nota: Els horaris es poden variar segons les circumstàncies, aixina que per favor, consulteu les hores dels actes i activitats en el casal. Gràcies

Grà cies als comerços, entitats i colaboradors

per fer possible aquest llibret un any mes!