LLIBRET FALLA CAMI NOU 2023 - JAQUE AL FUTUR

EDITA

Associació

DISSENY DE PORTADA I MAQUETACIÓ:

K.asuality

IMPRESSIÓ:

BLAUVERD impressors

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ LLIBRET:

José Manuel García Sanjualián

DEPÒSIT LEGAL: V-542-1993

COMENCA EL JOC:

Salutació del president

Poesia a la nostra fallera major Junta directiva i vocals 2023 Comissió gran

Salutació del president infantil

Poesia a la nostra fallera major infantil Comissió Infantil

COL.LOCANT LES PECES:

La plantà: història d’un sentiment

Ara parlem dels nostres artistes

Esbós i crítica del monument gran

Esbós i crítica del monument infantil

MIG JOC:

Jugades anteriors

Isabel, Mar i Fran Recompenses flames i coets

50 anys del ball de disfresses

Programa d’actes

FEM "JAQUE" AL FUTUR:

Mirar cap al futur.

D’Ahir a hui: com canvien les coses. Escac al canvi climàtic.

La pandèmia a la C.V.: els anys que vàrem viure perillosament La renovació pedagògica: canvi o evolució?

L’evolució social passa per la interculturalitat Quin futur volen els joves en 2022

100 anys de la U.D. ALZIRA

Patrocinadors de la jugada

El present llibret ha concursat en la convocatòria per als premis de la Generalitat Valenciana a la promoció de l’ús del valencià.

Cultural Falla Camí Nou

studio creativo

Salutació del president Poesia a la nostra fallera major Junta directiva i vocals 2023 Comissió gran Salutació del president infantil Poesia a la nostra fallera major infantil Comissió Infantil

A poc a poc va arribant el final del camí. El compte arrere per als dies més importants ja ha començat. Les il·lusions, el treball, la constància i tots els preparatius es transformaran en festa i tradició.

És un gran plaer per a mi presidir una comissió que ha demostrat tindre una gran capacitat per a adaptar-se a situacions adverses amb resultats positius, per a construir amb un somriure un futur millor per a les falles. Un repte que ens ha fet persones més solidàries, més responsables, més unides i més valentes.

Vull felicitar des d’aquestes línies a Isabel, Mar i Fran, ells han sabut portar en el més alt a la Falla Camí Nou durant aquest llarg temps que ens ha oferit el destí, sabeu que vos emporteu per sempre un tros del meu cor i que passareu amb tot mereixement a la història de les falles i especialment de la nostra.

Enguany és molt especial per a mi, es veuran complits els somnis de ser Fallera Major d’Ana, aquella princeseta d’ulls blaus que semblava predestinada a això des del seu naixement aquell 19 de març i tindré el privilegi de viure aquesta aventura amb ella com a president i com a pare orgullós en cadascun dels grans moments que viurem.

M’agradaria donar les gràcies i la nostra enhorabona a Elena i a Hugo, els nostres representants infantils. Elena la nostra fallera Major Infantil amb profundes arrels falleres dins d’aquesta comissió, viurà aquesta experiència amb la seua cosina Ana que tanta il·lusió li feia. Hugo el nostre president infantil vorà complit el seu somni de representar a la seua falla, la falla de la seua família, la comissió que porta gravada a foc en el seu cor.

Enguany compartirem un any que segur serà inoblidable per als quatre, espere que el gaudim al màxim amb la resta dels vostres familiars i fallers.

Com bé sabeu aquesta comissió concursa amb els dos monuments en la categoria més alta de la competició i un any més apostem fort amb els dos, obres de Toni Pérez i Bernardo Estela, tenint l’orgull d’un treball ben fet i desitjant que els premis ens siguen favorables.

El meu més sincer agraïment a tots i cadascun dels membres d’aquesta benvolguda comissió, gràcies a vosaltres i al vostre empenyiment ens superem any rere any per a oferir el millor d’aquesta falla i als components de la meua junta directiva un esment especial pel gran esforç que fan per a traure tot açò cap avant.

Novament, donar les més sinceres gràcies a les empreses col·laboradores, als nostres fallers d’honor i col·laboradors per la gran i inestimable ajuda que ens presteu any rere any i que feu possible que això s’engrandisca cada vegada més.

Saludar al nostre President d’honor, al nostre Alcalde Diego Gómez, així com a tota la corporació municipal, autoritats, Falleres Majors d’Alzira, Elena i Sara, i les seues corts d’honor, president de Junta Local Fallera, Bernardo Cortés, i membres d’aquesta, Federació de Falles de Secció Especial d’Alzira (FEFASE), Falles del Sector Centre, Falles de la nostra ciutat, Associacions, veïns del nostre barri i a tots els que arribat el mes de març viuen i gaudeixen d’aquesta gran festa que són les Falles.

Juan José Vivas Gimeno

Juan José Vivas Gimeno PRESIDENT ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA CAMÍ NOU 2023

Ací tenim una jove d’ànima sincera, Nascuda entre ritme de xaranga i foc. Admirem hui, a una gran Fallera.

Viu el seu regnat amb un ram d’harmonia. Imagina el seu món de llum i color. Visca per sempre, la seua presència, Aspirant la seua essència, al So del batec de Camí Nou al cor.

Mimen el teu any, una família amb gran solera, Acompanyada de ton pare, benvolgut President, i amb el Zumzeig de la pólvora embolcalladora, Ompliu l’aire d’emoció fallera.

P. Ferrer

Hugo Piera Rodríguez

PRESIDENT INFANTIL FALLA CAMÍ NOU 2023

Tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil de la Falla Camí Nou.

Vinc d’una família amb una gran tradició dins de la nostra comissió, amb unes arrels falleres recollides dels meus iaios, Jesús i Ana, per això és un autèntic plaer per a mi que aquesta tradició continue amb mi.

En aquest nou exercici faller he tingut la sort de representar tots els xiquets i xiquetes de la Comissió Infantil. Espere que des del meu càrrec, i al costat d’Elena, sàpiga deixar el nom d’aquesta falla en el lloc que mereix i que tots els meus predecessors han sabut fer.

Vull transmetre el meu agraïment a cadascun dels membres d’aquesta comissió i junta directiva, que amb el seu treball i sacrifici fan possible plantar falla.

Espere que aquestes falles gaudiu de la festa com jo ho estic fent. I és que les falles cal viure‐les tot l’any!

És per això que vull convidar-vos a participar en tots els actes que s’han preparat per a aquest any faller, on els actes no es redueixen sinó que es multipliquen. Per això, i per les ganes que tenim de celebrar les FALLES, vos anime que ens acompanyeu i així aconseguim omplir els nostres carrers de color, de música, de flors, d’olor de pólvora, de festa... La nostra festa és una de les millors del món.

Vos desitge a tots, unes falles inoblidables!

HUGO PIERA RODRÍGUEZ President Infantil 2023

En tu creix una dolça doneta, que desprén la Llum del teu somriure.

Elegant i disciplinada xiqueta. Només en sentir-te riure, Apareix el sol a la nostra terreta.

Camina lliure i amb alegria, Ama la teua falla amb dedicació, Sent en cada nota la il·lusió, que Aflore en tu, la valentia.

Dels teus, rebràs la simpatia, Olor de traca i devoció.

Mireu quina Regina tan “coqueta”

Admira hui el Camí Nou.

Zelarem el seu entorn, Ornarem el seu pas de flors i festa.

P. Ferrer

COMISSIÓ INFANTIL

PRESIDENT INFANTIL:

Hugo Piera Rodríguez

FALLERA MAJOR INFANTIL:

Elena Casado Mazo

VOCALS

IVÁN AHULLÓ BERTO

VÍCTOR ALBENTOSA MAZO

DIEGO ALBERT PRESENCIA

LUCÍA ALBERT PRESENCIA

MARC ALIQUES ZAFRILLA

DIEGO BAJO LÓPEZ

PAULA BALADA GADEA

PAU BENAVENT ESCRIBÁ

VALENTINA BLAY GRAU

IGNACIO BOTELLA CARRASCOSA

LUCAS CALABUIG CATALÁN

NICOLÁS CALABUIG CATALÁN

LOLA CAMARENA FERRER

SOFÍA CARO VERGARA

ÁLVARO CASADO MAZO

DAVID CASADO MAZO

AMELIA CASANOVAS VICEDO

PABLO CEREZO MARTÍ

CAYETANA CHOVER AGRAZ

CARLES CLIMENT GOIG

LAURA CLIMENT GOIG

LUCÍA FAUS MÁRMOL

ONA FELICI PERPIÑÁ

ALEJANDRO FERRANDIS PELUFO

ALICIA FERRER ALABOR

LAIA GARCÍA CLIMENT

ALMA GARCÍA MARTÍN

FRANCISCO GARCÍA RODRÍGUEZ

LIAM GIAVEDONI ANDRÉS

ESTHER GIMENO BLÁZQUEZ

ALEJANDRO GINER CLIMENT

DANIEL GRAU CANET

LARA GRAU CANET

CARLOTA HERNÁNDEZ FERRER

MARCO HERNÁNDEZ FERRER

ROCÍO HERNÁNDEZ FERRER

ADOLFO HERRERO ESPAÑA

ADRIANA IBAÑEZ AGUILAR

FEDERICO JUNCA MAZO

KATRINA LEVANTERI KHORKOVA

CARLOS MASÓ SIERRA

NICOLÁS MASÓ SIERRA

DANIELA MAZO DAMIÁ

OLIVIA MAZO DAMIÁ

HUGO MAZO OLTRA

MARÍA MIREA

MAYA MIREA

MARÍA MONTE GIMÉNEZ

CANDELA MUÑOZ PASTOR

EUGENIA MUÑOZ PASTOR

JAVIER MUÑOZ PASTOR

JAVIER PASCUAL MARTÍNEZ

MARIO PELLICER GOIG

VALERIA PIERA GIMÉNEZ

CLARA REDAL LASSO

HELENA REVERTE PARRA

EMMA RUIZ FUENTES

ELIA RUIZ GARCÍA

JADEN SÁNCHEZ GRAU

GAL·LA SERRA PARADA

VALENTINA SERRA PARADA

VÍCTOR SIRVENT PALMA

ALEJANDRO SOTOMAYOR MÁRMOL

ARLET TARRASÓ FRESQUET

ADRIANA VARGAS ROSA

CLARA VILA PERPIÑÁ

PAULA VILA PERPIÑÁ

XAVI VIVAS LASSO

La plantà: història d’un sentiment Ara parlem dels nostres artistes Esbós i crítica del monument gran Esbós i crítica del monument infantil

"La plantà: d'un sentiment"

Les passades festes falleres vaig tindre convidats a casa. Gent que venia de l’estranger que no tenia ni idea del que era viure les falles. Vaig pensar que per què pogueren entendre el món faller el millor era fer una passejada pel poble i contar-los tot el que es desenvolupa al voltant de la nostra festa.

Per als visitants cada cantonada que giràvem era una nova sorpresa. On no hi havia una comissió desfilant o ballant pel carrer, ens trobàvem un casal d’on brollaven rialles entremesclades amb l’olor d’uns bunyols acabats de fer. Tots envoltats d’alegria continuàvem el nostre passeig acompanyats per la banda sonora de les xarangues que, junt amb els coets, creaven un ambient únic que sols es viu en la nostra terra.

Alguna cosa tenen les falles que interessen i meravellen a tot el que les visita, més si és la primera vegada que viuen l’espectacle. Foren vàries les passejades que férem pel poble i en cadascuna d’elles es multiplicava el nombre de preguntes que em feien els meus convidats. Però una d’elles em cridà especialment l’atenció. La pregunta va ser: On guarden els monuments per poder traure’ls el pròxim any?

Ells no podien creure que el monument era efímer. Que eixes obres mestres, de fusta i cartó, es cremen cada 19 de març que no es guarden ni les cendres. Els vaig contar que immediatament, l’endemà a la cremà, les comissions començaven a plantejar el que anava a ser la falla del proper exercici, amb nou disseny, tractant de fer, sempre, un monument amb més lluentor i més competitiu.

A més a més, si guardaren els monuments, no existiria un dels actes més entranyables i bonics de les falles que uneixen extraordinàriament a fallers i falleres: “La Plantà”.

Tot açò passava davant la falla Camí Nou, la meua falla.

Coneixedor del tema els vaig explicar que al principi de l’exercici, contractes amb l’artista faller el monument que ocuparà el lloc entre els quatre cantons habituals, on sempre planta Camí Nou. Aquest és el primer exercici d’àlgebra que faran els responsables de la falla, ja que no és fàcil muntar tan gran estructura en un espai tan reduït.

Després, al llarg de l’any, alguns membres de la comissió van desplaçant-se al taller de l’artista per seguir “in situ” l’evolució del monument, comprvar que es compleixen els terminis establits.

Els vaig contar, als meus amics, que la traca final venia una setmana abans del 19 de març. És el m ment del trasllat de les peces des del taller del’artista fins a la localització final, on lluiran esplendoroses totes les figures que han estat, esperant, en silenci, ser col·locades al lloc que, magistralment, hi ha dissenyat l’artista faller. Per fer el trasllat i ordenar les distintes figures i conjunts monumentals és necessària la col·laboració de molts fallers i falleres. He de dir-vos que els fallers de Camí Nou són molt actius en aquesta mampresa, bo, i en totes les de la setmana fallera. També es dona el cas que “La Plantà” és l’inici d’una setmana que tots esperem amb il·lusió.

Tirant la vista enrere, recorde algunes anècdotes que em provoquen un somriure també em ve a la memòria el record d’alguns fallers que ja no són entre nosaltres, però que de segur, allà on estiguen, continuen fent força i ajudant-nos per què cada any “La Plantà” siga un èxit cada 17 de març a les 8 del matí tot estiga al seu lloc, i amb l’ànsia de ser jutjats per un jurat qualificador.

Al llarg dels anys hem transportat monuments des de diferents punts de la nostra Comunitat. Des de Borriana, Daimús, Xàtiva, Cullera, Picassent, Ciutat Fallera a València i molts llocs més que farien una llista inacabable. Però recorde especialment el trasllat de l’any 1980 on per portar una part de la peça central, realitzada

pel mestre Manolo Blanco, tardàrem 12 hores a fer el recorregut Xàtiva-Alzira. En aquella època se circulava per dins de les poblacions i eren nombrosos els obstacles que et trobaves, com per exemple els fils de l’enllumenat que amb freqüència creuaven els carrers a baixa altura.

El trasllat de peces es convertia sovint en una aventura que cap faller volia perdre’s.

En Camí Nou hem transportat falla de totes les maneres possibles, des dels actuals camions amb góndola o camió autocarregat, passant pels tractors de l’època, i fins i tot a mà pels mateixos fallers, recorrent els carrers de la nostra ciutat. De veres vos conte que el trasllat de peces era cada vegada una festa més gran, fins al punt que en l’any 1973, dins de la setmana de “La Plantà”, naix el sopar de gala de la falla Camí Nou, “La Botifarrà”.

Els meus convidats no donaven crèdit quan els contava que després del trasllat, tots els carrers que envolten els quatre cantons quedaven plens de ninots i peces, escampats, que després calia ordenar per a compondre el monument complet que guarde harmonia amb l’espai que disposem. En multitud d’ocasions, durant el muntatge, hem sentit la frase “no cap, és impossible”. així o sembla, com per exemple en l’any 2017, on es va produir “La Plantà” més ajustada de la història de Camí Nou. Eixe any ens valia tot. Els buits dels balcons, finestres obertes de les cases cantoneres, qualsevol espai lliure era perfecte per muntar figures que no volien quedar-se a terra. El ben cert és que, no sé si serà “La Beneficiencia” o que algun faller, des d’eixos cels de Déu, ens tirà una maneta, al final tot encaixa de meravella i els fallers respiren sabedors que un any més han completat la difícil tasca d’omplir un encreuament de carrers amb increïbles equilibris. Després, ja més tranquils, completen la feina adornant els baixos amb gespa, cartells de crítica i tot allò que dona sentit al conjunt monumental i ho fa atractiu per a la gent que el visita.

Els que més descansen després d’una “Plantà“ són els artistes fallers. Ells tenen la més gran de les responsabilitats. Per a ells és la culminació de tot un any de treball.

En la Falla Camí Nou ens sentim molt orgullosos d’haver tingut multitud de grans artistes fallers que han plantat autèntiques obres d’art, però permeteu-me mencionar a tres d’ells que, a més d’obres d’art, però permeteu-me mencionar a tres d’ells que, a més de ser grans artistes, han sigut fallers de la nostra comissió. Ells són: Salvador Andrés Pascual (tres anys), Joan Verdú (tres anys) i Vicent Piera (quatre anys).

Juntament amb ells, vull expressar el meu reconeixement per a la comissió de l’any 1945, ja que va ser l’únic exercici en la història de la nostra falla en què el monument va ser creat i plantat pels fallers d’aquell any.

Viure “La Plantà“ en Camí Nou crea vincles extremadament forts entre els artistes i una comissió il·lusionada que li fa costat en eixa nit màgica. En la nostra falla tenim l’honor de tindre com a faller algun dels millors artistes que ha donat la Comunitat Valenciana. Em referisc al mestre dels mestres Julio Monterrrubio. Així com el fill del genial Bernat Estela.

Els visitants que m’acompanyaven quedaren bocabadats en escoltar tot el que implica “La Plantà” del monument, fins al punt de prometre tornar per tal de no perdre’s una de les millors coses que tenen les nostres festes.

Jo, per la meua part, espere poder acompanyar-los en el goig que suposa gaudir de la col·locació del monument. Els he dit que els espere a l’inici del carrer, mirant els nostres quatre cantons, acompanyat per tots els fallers apassionats per la festa i pensant com cremarà tot el que plantarem.

Manolo Alberola Arxivista

Ara Parlem dels nostres artistes

BERNARDO ESTELA

L’artista faller del monument infantil de la falla Camí Nou ja fa 15 anys que planta en la nostra comissió i com ell diu hi ha una relació molt fidel. L’any passat aconseguírem el primer premi de secció especial enguany també anem a per totes. Bernardo Estela està convençut: “tenim una gran falla”, però sempre estem en mans del jurat, d’eixes persones que avaluen el treball.

Un treball que comença escollint la temàtica del monument i a partir d’eixe moment el cap de Bernardo Estela van dissenyant i pensant les diferents escenes com ell confessa mira molta documentació sobre el tema que s’ha decidit. Després es dissenya el monument i es visiona el volum de la falla. El següent pas és la pintura, el remat del monument.

Però volem conéixer un poc millor el nostre artista i en una entrevista ell ens ha contat que va decidir la seua professió des que era faller i es dedicava a la delegació de monument. El 1988 entra a treballar en el taller d’un mestre faller també conegut per la nostra comissió, Julio Monterrubio. I el 1989 ja signa la primera falla infantil en la secció especial d’Alzira, en la seua comissió.

Estela munta el seu taller independent el 1993 i comença a plantar falles en Gandia, Carcaixent, Alzira, però el gran salt el fa el 1997 quan arriba a València i s’encarrega de la falla infantil de secció especial Arquebisbe Olaechea - Sant Marcel·lí. Des de 1988 fins al 2002 es fa càrrec de la falla infantil que es planta en la plaça de l’Ajuntament de València. Uns treballs que el llancen a l’estrellat en successius anys obté el segon premi de secció especial de les falles infantils de València en diverses comissions.

A Alzira és l’artista que més primers premis ha guanyat en secció especial, 20, que no són pocs i obtindre això en el seu poble li ompli molt. Ja ho diu ben clar que en el món de les falles ho ha aconseguit tot excepte el primer premi en especial de València, però ja ens diu que això no li lleva la son.

El seu treball ha viatjat també a Alacant en Fogueres ha guanyat també el primer premi amb la foguera del districte la Ceràmica, nou ninots indultats en les festes alacantines i fins i tot ha plantat un monument gran en la comissió Sant Blai de Baix.

El gremi artesà d’artistes fallers ja li ha concedit el Ninot d’Or que reconeix la trajectòria dels artistes d’aquests monuments efímers que omplin de color els carrers i cantonades en les nostres festes tradicionals.

TONI PÉREZ

A l’edat de 16 anys va començar de la mà de Juanjo Armengol a Carcaixent, molt a prop de casa i després de nou anys treballant per a altres artistes fallers, Toni Pérez va començar a independitzar-se i ho va fer perquè va poder llogar la nau del seu primer cap a la seua ciutat, una oportunitat, com diu ell que no podia deixar passar.

Per a Toni el que més li agrada de la construcció d’una falla és la fusteria, l’arquitectura interior, és potser, la part més important de la projecció d’un monument, ja que és el que el subjecta i fa possible treballar amb grans volums i equilibris arriscats, la fusta és la part que aguanta els ninots i a més, t’ajuda a modelar eixes figures que després prenen vida. Dia a dia va ideant les escenes que mostren els problemes, les alegries i les vivències del moment que es viu. Són escenes del cercle municipal, autonòmic nacional. A vegades reflecteixen les situacions que es viu com a societat i que Toni Pérez plasma en les figures que van donant volum al monument.

Ha plantat a Alzira, a Carcaixent, Gandia, Xàtiva, Cullera i ja fa anys que va fer el salt a València on es va fer càrrec del monument de secció especial de la falla Na Jordana als anys 2017, 2018 i 2019 obtenint grans premis d’enginy i gràcia i un bon premi de secció. Enguany, torna a la màxima categoria a València amb la comissió Almirante Cadarso - Conde Altea que després de la trista notícia del tancament de “El taller d’Algarra”, el va triar per a plantar una falla que lluïsca com la seua plaça mereix i baralle com és habitual pel ninot indultat.

Però el seu treball ha traspassat les fronteres provincials i també ha

signat amb fogueres de la rellevància de Sèneca-Autobusos.

La seua relació amb les comissions que li encarreguen un treball és merament professional, tot que reconeix que a força de repetir amb els mateixos fallers acaba havent-hi una amistat que després no s’oblida mai com és el cas de la nostra comissió.

Ha guanyat primers premis molts ninots indultats, però Toni Pérez considera que encara li queda molt que fer. I assenyala que si guanyem el primer premi, ho celebrarà com toca amb la comissió, ja que són tres anys consecutius fregant el màxim guardó i l’esforç que s’està fent val la pena per poder celebrar-lo a peu de falla.

jugades anteriors

records: Isabel, Mar i Fran...

Recompenses

Una flama de platí per molts anys de treball

50 anys del ball de disfresses

Programa d’actes

BOTIFARRÀ

FALLES

PLANTÀ

REPRESENTANTS 23

DESPEDIDA NOMENAMENT

VIVÈNCIES D'UNA FALLERA MAJOR

ISABEL LASSO la pólvora, la música...

Tot va començar com un somni que pareixia que mai anava a fer-se realitat. Des del moment del meu nomenament tot va passar molt apresa, com si estiguera en un núvol. Va ser una etapa inoblidable per a mi, en la que vaig establir una amistat i una complicitat amb la resta d’FM 2020 que va anar afermant-se en cada acte on ens ajuntàvem.

Tot van ser rialles i experiències meravelloses, però de sobte quan ja tocava el final, un maleït virus em va fer baixar del núvol, i encara hui em costa vore sense que se’m pose un nuc a la gola, les paraules de Ximo Puig quan donà la notícia que s’ajornaven les falles.

Va ser molt dur aguaitar al balcó i no vore el nostre monument plantat als quatre cantons, recorde no tindre ànims ni per a les falles virtuals.

Un any després, encara sense festa vingueren “les falles no falles”, tornàrem a sentir mínimament l’olor de la pólvora, però cada traca i eixa ofrena amb blusó en el Santuari de la Mare de Déu del Lluch sense la meua comissió era com una punyalada en el meu cor.

I així, amb la incertesa de si en algun moment tornaríem a gaudir de la nostra festa, s’obri la finestra de poder tindre unes falles a setembre, que finalment s’ajornaren fins a octubre. Mai m’haguera imaginat celebrar unes falles en aquesta data, canviant el nostre sant Josep pel Pilar. I a pesar de la data i del deslluïment per ser només 6 comissions les que tiràrem avant, foren unes falles inoblidables, on tot el sentiment contingut va aflorar en un riu de plors en vore de nou la meua comissió baix de ma casa, el nostre monument lluint als quatre cantons,

Arrancava de nou la nostra festa, amb la il·lusió de tornar a tindre les meues falles tan desitjades de març, que a pesar de les inclemències del temps també foren unes falles genials.

Per fi la nostra festa ha tornat a la normalitat, desitjant que aquest mal son que hem patit no el tinga’m mai més que tornar a viure.

I per últim i no menys importat, donar les gràcies a tots per haver estat sempre al meu costat en aquest llarg camí.

Isabel Lasso

¡ GRÀCIES PER AQUESTS ANYS !

UNA MIRADA ARRERE MAR

GIMENO

Com tota història per contar començaré pel principi, quan un dia en la reunió del divendres vaig rebre la sorpresa de ser la fallera major  infantil de la falla Camí Nou, càrrec que desitjava amb deliri. Mai podré oblidar l’alegria que vaig sentir en conéixer l’oportunitat de representar a la meua comissió.

suspenien i les úniques falles que voríem plantades serien les nostres a casa.

Sempre recordaré les mostres d’estima i amistat que la comissió m’ha mostrat al llarg d’aquests tres anys i molt en especial en aquells grisos dies de Sant Josep de 2020 que passàrem tancats a casa, baix la pluja i connectats amb la resta de la comissió a través de les xarxes socials.

la gran emoció de desfilar representant a la meua comissió en l’ofrena. Tampoc va entristir la diversió de ballar en el pasdoble que férem amb el blusó i finalment els sentiments de la cremà, un foc que va posar fi a la setmana fallera i a tres anys plens de riures, de plors, d’emocions i, per descomptat, de sentiments que mai oblidaré.

Amb eixe sentiment d’alegria, de seguida va créixer un sentiment de gran responsabilitat per a estar a l’altura del càrrec. Si representar a la falla Camí Nou ja de per si és un gran orgull, imagineu el que representa per a una fallereta nascuda en Camí Nou, com sabeu la meua iaia Maruja va ser fallera allà pels anys seixanta, el meu iaio Pepe “El Paeller” president durant molts anys, també les meues ties María José, Amparín, Raquel i Isabel han sigut falleres majors de la comissió, la meua cosina Almudena, fallera major infantil i ara la meua cosina Ana és la fallera major de la falla junt amb mon tio Juanjo com a president, herència transmesa als meus pares i ara a mi i a la meua germana, a qui els done les gràcies per haver fet possible el compliment del meu somni i que sempre han estat pendents de mi perquè poguera gaudir el màxim possible d’aquesta magnífica experiència.

Però finalment, després d’un any i mig, en octubre del 2021, vam poder celebrar unes falles tot el més normal possible. Vérem els nostres monuments al carrer, ens vestírem de valencians i valencianes per a celebrar els premis, l’ofrena, el pasdoble, les mascletaes i després de tot vérem les nostres falles cremar, si bé amb les mascaretes sols podíem vore la felicitat en els nostres ulls.

Han sigut tres anys en els quals hem tingut moments de molta diversió i moments molt tristos, durant els quals l’executiva de la nostra comissió ha estat sempre treballant per què poguérem gaudir d’allò que les autoritats i les restriccions ens permetien, però en els que sempre m’he sentit volguda i envoltada per aquesta gran comissió.

Des del primer moment van ser moltes les experiències viscudes, la diversió d’acudir a les presentacions d’altres falles, les visites als tallers dels artistes, fins que va arribar el 12 de gener, el dia de la meua presentació, un acte en el qual, amb les emocions a flor de pell, em vaig sentir la xiqueta més afortunada del món, fins que desgraciadament uns dies abans de les falles ens van comunicar que se

Però el somni no estava del tot complit, ens faltaven unes falles en les dates tradicionals, Sant Josep, així que vam continuar fins a març de 2022. Aquestes van ser, sens dubte, les millors falles de la meua vida, encara que les circumstàncies meteorològiques no ens acompanyaren.

El dia de la plantà, malgrat la pluja, va ser un dia d’ensomni, vore com els nostres monuments a poc anaven prenent forma, va ser un moment que tots esperàvem després de molt de temps; el dia dels premis els nervis van tornar al meu cos en el moment que començaren a dir els guardons de secció especial i quan van dir que la nostra falleta infantil era el primer premi, no m’ho podia creure, no sabia si riure o plorar de l’emoció.

Per a finalitzar vull dir-vos a tots els fallers i falleres de la falla Camí Nou que no tinc paraules per a agrair-vos les mostres d’afecte i amistat que m’heu manifestat en tot moment, resta donar-vos un agraïment infinit per haver-me acompanyat en aquests tres anys i fer-me sentir la xiqueta més feliç i orgullosa de la seua comissió.

Visca la Falla Camí Nou!!!

Mar Gimeno Blázquez

Malgrat que la pluja, amb enveja de nosaltres, ens va voler acompanyar en tots els actes, no va impedir

FINS SEMPRE FRAN CAMARENA

RECOMPENSES

Tots els viatges tenen un final i ha arribat el moment de posar fi al meu com a president infantil de la falla Camí Nou dels exercicis 2020-2021-2022.

Moltes experiències viscudes que no poden resumir-se en unes poques línies i que estic segur que les guardaré sempre a la meua memòria. Han sigut tres anys que al costat de Juanjo, Isabel i Mar he viscut intensament. No podria haver triat millors companys per gaudir d’aquesta aventura, un poc més llarga del que imaginàvem.

Pel camí hem conegut el que significa la germanor fallera, dintre i fora de la nostra comissió; hem acudit a molts actes fallers i hem gaudit de dues setmanes falleres atípiques, plantant dos monuments espectaculars a l’altura d’una comissió com és Camí Nou. En definitiva, he rebut molt més del que podia esperar quan vaig acceptar aquest càrrec allà pel 2019 i m’acomiade amb molt d’orgull d’haver pogut representar a la falla del meu cor.

Totes aquestes vivències no hagueren sigut possibles sense l’esforç de la directiva, dels artistes fallers i sobretot de tots els fallers i falleres de la nostra benvolguda comissió. GRÀCIES.

I per últim i no menys important, voldria aprofitar aquest raconet per a donar novament l’enhorabona als nostres representants 2023. Ana, Elena i Hugo, vos desitge que, juntament amb Juanjo, el meu “presi” i amic per sempre, tingueu un any ple d’emocions, alegries i bons premis.

Visca la Falla Camí Nou!!!

Fins sempre. Fran

Carla Gimeno Giménez

Juan Pérez Añó

COET D’ARGENT:

Diego Albert Presencia

Lucía Albert Presencia

Diego Bajo López

Nicolás Calabuig Catalán

Cayetana Chover Agraz

Daniel Grau Canet

Lara Grau Canet

Víctor Sirvent Palma

COET D’OR:

Laura Climent Goig

Esther Gimeno Blázquez

Adolfo Herrero España

RECOMPENSES INFANTILS RECOMPENSES GRANS

FLAMA D’ARGENT:

Patricia Burgos Lancero

Sara Calafat Asensi

Claudia Cebolla Puig

Estefanía Damiá Iñigo

María Escrivá Francés

Andrea García Enríquez

Marta Iborra Daries

Patricia Iglesias Borrero

Vicenta Lozano Ballester

Aina Martínez Sanjuán

Almudena Molina Sales

Vicent Moraleda Pastor

María Nácher Rodríguez

María Piera Asensi

Lorena Requena Esteban

Lara Ribera Julio

Teresa Sanjuán Catalán

Jorge Santamaría Gisbert

Miguel Ángel Saurina Estruch

Míriam Soria Benito

Inmaculada Valencia Carreres

Javier Vargas Domínguez

Diego Vázquez Enguix

Adrián Vila Casterá

Esther Zayas Albado

FLAMA D’ARGENT I MURTA:

Ana Calafat Asensi

Baldo Cuenca Ferrer

Pablo Fernández Bernia

Carlos Fernández Hevilla

Héctor García Tortosa

María Loreto Gomar Daviu

Sergio Gramage Pascual

David Jorques Rosell

Rosana Navarro Selfa

Guillem Peris Clari

Andrés Sanchis Sifre

Carmen Vicedo Sifre

FLAMA D’OR:

Borja Gregori Pascual

David Martínez Sancho

Miguel Ángel Presencia Leal

Carla María Rosa Carrillo

FLAMA D’OR I MURTA:

Rocío Ferrer Albelda

Mer López Expósito

María Gracia Mazo Cardona

Verónica Perpiñá Ferrús

Pedro Ponce Mesa

José Terol Olaso

FLAMA D’OR, MURTA I BRILLANTS:

Eliseo Candela Huerta

Eduardo Gimeno Alemany

Bernardo Gregori Giner

FLAMA DE PLATÍ:

Juan José Tarrasó Rey

*Flama de platí que atorga la Junta Local Fallera d’Alzira.

UNA FLAMA DE PLATÍ PER MOLTS ANYS DE TREBALL

JUAN JOSÉ TARRASÓ REY

Du més de 50 anys com a faller a Alzira, ha passat per tres comissions, però la que més temps el té enganxat és Camí Nou i du el “bunyolet” marcat a foc i flama en el cor. A banda de xicotetes incursions en la delegació d’infantils, de festes i esports i en la de pirotècnia ha exercit majoritàriament des de l’any 86 la representació de la nostra comissió davant la Junta Local Fallera.

Recorda que va començar en l’exercici 79-80 cridat pels amics i va aterrar llavors en la comissió anomenada General Asensio, però que es plantava ja en els 4 cantons on actualment plantem Camí Nou.

A banda dels 4 anys que va pertànyer a la junta directiva de la Junta Local Fallera d’Alzira, ser membre de la delegació que ens informa cada divendres en la reunió del que passarà les pròximes setmanes en el món faller alziren, l’ha dut a conéixer 10 presidents, 10, de la JLF. La relació amb les altres comissions és bona, però on més ha conegut els entramats interiors de les falles d’Alzira ha sigut mentre ajudava a plantar falla al seu amic Vicent Piera.

També troba molts canvis en la relació entre les Falleres Majors de la ciutat i les seues corts d’honor i les falleres majors de les comissions de la nostra ciutat. Ara les xarxes socials faciliten molt més el contacte i fins i tot després d’acabar el seu mandat queden per trobar-se i posar-se al dia.

També dins de la falla ha canviat la relació entre els membres de la comissió que abans, en acabar les reunions de divendres pegaven a fugir i ara es queden a jugar al truc, al parxís, a xarrar…, unes estonetes que creen més germanor i harmonia, com el grup de cuiners, que fan comboi per a preparar en el casal els dinars i sopars extraordinaris.

Tot això ens ho conta Juanjo Tarrasó, un faller del cap als peus. Li diuen el Nano, però la seua mida té poc a vore amb la grandària del seu amor a la falla, als amics, dels que sempre parla bé, als fallers que ja no estan i s’emociona recordant-los, com al “senyor Pepe el Paeller”, per a ell un president fora de sèrie.

Juanjo Tarrasó, sempre disponible per ajudar en tot el que calga en la comissió. Ara la teua comissió, la del “bunyolet”, et vol donar l’enhorabona per eixa merescuda recompensa que t’atorga la Junta Local Fallera d’Alzira: la flama de Platí.

Per molts més anys amb nosaltres fent el teu treball en silenci i amb paciència.

I JA EN VAN 50! ANA FERRER

Si l’any passat celebràrem els cinquanta anys de la botifarrà, enguany els del bunyolet al cor estem també d’aniversari, es compleixen cinquanta anys del ball de disfresses. La celebració d’aquest ball va començar a principis dels anys setanta i com a Camí Nou som de tradició, quan alguna cosa ens agrada no dubtem a mantenir-la.

Així que des d’aquella primera festa, s’ha continuat celebrant regularment en cada exercici faller. En aquest ball la Comissió es reuneix amb la seua millor disfressa per a sopar i ballar fins a la matinada.

Està destinat exclusivament als fallers, però és un acte tan popular que compta sempre amb gran afluència de públic Caminouer.

La temàtica de les disfresses és lliure, a diferència d’altres festes que celebrem els fallers com poden ser la festa blanca, la festa Hawaiana o Halloween.

És tot un espectacle arribar dels primers a l’acte i veure desfilar a totes les quadrilles d’amics, cadascú amb la seua disfressa, cada any més original. Cal destacar la gran creativitat dels fallers i falleres que tenim a Camí Nou. Cada any supera l’anterior en imaginació: hem tingut bombers, pirates, aliens, personatges de pel·lícula i dibuixos animats, arlequins, estàtues, militars, torers, cantants, Mario Bros i fins i tot a Maradona... També hi ha hagut disfresses d’acord amb l’actualitat d’eixe moment, ja siga de la vida política, de la grip aviària o de la Covid-19.

Per descomptat, es donen premis a la millor disfressa en grup i individual.

La data de celebració ha anat variant al llarg d’aquests cinquanta anys, sempre entre febrer i març i depenent de l’agenda fallera d’eixe any i de la disponibilitat de local per a celebrar-ho. Actualment, i tal com ha passat els últims anys, se celebra sempre l’últim dissabte de febrer, facilitant que els fallers puguen reservar-se eixa nit amb antelació, alliberant-se d’altres compromisos i preparant amb temps la seua disfressa. El lloc de celebració no ha sigut sempre el mateix. Els primers balls se celebraren al local situat en

el cantó dels carrers Pérez Galdós i Bailén i més que balls eren festa de disfresses perquè no sempre hi havia música, encara que algunes vegades es feia sonar algunes cançons. Els fallers més veterans recorden aquestes festes com nits molt agradables on cada parella o grup d’amics es presentava al sopar disfressat i amb moltes ganes de divertir-se. Molt comentada encara entre els més majors aquella nit dels primers balls en què un faller, conegut com a “Honorio”, junt amb uns quants més, es presentava disfressat de “flamenca” i es va passar tota la nit ballant sevillanes per a entretenir a tots. I cert que ho va aconseguir.

Posteriorment, va passar a celebrar-se molts anys a l’antic Casal de la Piscina, amb sopar de pa i porta. Els primers anys tampoc hi havia música encara que cap al final dels anys setanta començaren a festejar-se aquests balls amb la mítica Orquestra Acròpolis; després, amb la desaparició de la Piscina s’han anat alternant diferents sales de la ciutat, com la Sala Entre naranjos, la Cotonera i la Rex, amb alguns altres casals que hem tingut abans de l’actual, com era el pàrquing d’un supermercat i algun altre més xicotet. Però no ha faltat cap any les ganes de passar-s’ho bé, ja fora amb orquestra o amb discomòbil.

Anècdotes hi ha i moltes. Com quan un grup de fallers es disfressaren de Policies i es posaren a l’entrada del casal de la Piscina a parar a la gent i demanar-los la documentació... Més d’u que passava va fugir corrent per si de cas! Un altre any, va coincidir que la cantant Conchita Bautista actuava eixa nit a la Gallera i un dels fallers disfressat va anar a buscar-la i la va convéncer per a acudir a la festa de disfresses amb gran sorpresa per a tots els assistents!

Així que ja sabeu, si una nit divertida voleu passar, a la festa de disfresses heu d’anar!

A per altres cinquanta anys gaudint d’aquest Ball!

programació

DISSABTE 21 DE MAIG DE 2022

A les 11:00 hores, celebrem la tradicional festa de ‘l’Apuntà’ al nostre casal.

DISSABTE 25 DE JUNY DE 2022

A les 17:30 hores, celebrem la Camí Nou “Summer Party”.

DIVENDRES 8 DE JULIOL DE 2022

A les 22:00 hores, Playback amb motiu de les festes patronals. Discomòbil al recinte firal en finalitzar l’acte.

DISSABTE 9 DE JULIOL DE 2022

Durant el matí se celebren les proves i mini olimpíades.

A les 14:30 hores, dinar al casal.

A les 19:00 hores, cavalcada de disfresses.

A les 21:30 hores, sopar solidari al recinte firal. Orquestra al recinte firal en acabar el sopar.

DEL 12 FINS AL 18 DE SETEMBRE I SETMANA CULTURAL DE JUNTA LOCAL FALLERA.

12 DE SETEMBRE: a les 19:00 hores, en la Casa de la Cultura, conferència “Dones i Alzira” amb la participació d’Amparo Olivares, Gràcia Daries, María Fernández i Eva Pau.

14 DE SETEMBRE: A les 19:00 hores, en la Casa de la Cultura inauguració de la setmana cultural i Exposició Fotogràfica “Orfeo en el Infierno” de Xavier Martos.

16 de SETEMBRE: al recinte firal “Tardeo” amb DJ

A les 23:30 hores actuació dels DJ’S Garchy i els germans Rafa i Javi de Loca FM fins a les 3:00 hores de la matinada.

17 DE SETEMBRE: amb motiu del Mig Any faller que organitza l’Ajuntament d’Alzira i la Junta Local Fallera se celebren diferents activitats:

A les 11:00 hores, prefesta FEFASE en la Plaça Major.

A les 12:00 hores, cercavila pels carrers de la ciutat.

A les 14:00 hores, mascletà a la plaça Generalitat.

A les 14:30 hores, dinar DE FEFASE al nostre casal.

A les 18.30 hores, discomòbil fins a les 21.30 al recinte firal.

A les 19:00 hores, conferència Família Santaeulàlia a la Casa de la Cultura.

A les 23:30 hores, Orquestra Gravity al recinte firal.

18 DE SETEMBRE des del matí fins al migdia en el recinte firal, jocs aquàtics per als més menuts.

DIUMENGE 9 D’OCTUBRE DE 2022

A les 20:00 en el Gran Teatre, comiat de les Falleres Majors d’Alzira i Corts d’Honor 2020-2022, en finalitzar, sopar en la Sala Cotonera Events.

DIMARTS 11 D’OCTUBRE DE 2022

A la Sala Rex Natura, a les 21:00 hores, acte de comiat dels nostres representants de l’exercici 2020-2022 i acte de nomenament dels nostres representants per a l’exercici 2022-2023. En acabar l’acte, sopar de gala amb ball a càrrec de l’Orquestra Gravity.

DISSABTE 22 D’OCTUBRE DE 2022

A les 19:00 hores en l’Ajuntament recepció de Juntes

Locals i Associacions, a les 20:00 hores acte de Proclamació de les Falleres Majors d’Alzira, en acabar, sopar a la Sala Cotonera Events.

DILLUNS 31 D’OCTUBRE DE 2022

A les 17:30 hores, cercavila pel barri i berenar infantil per a celebrar la Festa de Halloween.

A les 19:30 hores, Festa de Halloween al casal amb sopar i discomòbil.

DISSABTE

5 DE NOVEMBRE 2022

A les 19:00 hores en el Gran Teatre, té lloc l’Exaltació de la Fallera Major d’Alzira 2023 i de la seua Cort d’Honor e imposició de bandes a les Falleres Majors 2023 de totes les comissions, en finalitzar té lloc un sopar a la Sala Cotonera Events.

DIUMENGE 6 DE NOVEMBRE 2022

A les 12:00 hores en el Gran Teatre, Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2023 i de la seua Cort d’Honor e imposició de bandes a les Falleres Majors Infantils 2023 de totes les comissions, en finalitzar té lloc un dinar a la Sala Cotonera Events.

DIVENDRES 11 DE NOVEMBRE DE 2022

A les 21:00 hores, sopar i posterior presentació d’esbossos al nostre casal.

DISSABTE 19 DE NOVEMBRE

A les 19:00 hores, presentació d’Esbossos de la Federació de Falles de Secció Especial d’Alzira (FEFASE), en finalitzar hi ha un vi d’honor,

DISSABTE 26 DE NOVEMBRE 2022

A les 17:00 hores concentració i cercavila per arreplegar a les Falleres Majors del Sector així com a les Falleres Majors Infantils.

A les 20:00 hores acte de celebració del 25 aniversari del sector Centre en la Sala Cotonera Events i a continuació sopar de Gala.

de Recompenses, en acabar se celebra sopar en la Sala Cotonera Events.

DEL 14 FINS AL 8 DE DESEMBRE

Representació d’obres de teatre del concurs de teatre organitzat per Junta Local Fallera.

DIUMENGE 11 DE DESEMBRE DE 2022

A les 12:00 hores, visita al taller per vore els nostres monument de l’exercici 2022-2023. Posteriorment dinar al nostre casal.

A les 12:00 hores entrega de premis de teatre i postals nadalenques.

DIMECRES 11 DE GENER 2023

A les 20:00 hores en la Casa de la Cultura presentació del llibret de la Falla Camí Nou.

DISSABTE 11 DE FEBRER DE 2023

Al Gran Teatre, a les 17:00 hores, Presentació i Exaltació de la nostra Fallera Major, Ana Vivas i Mazo, i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor. En acabant, sopar i ball amb l’Orquestra Gravity a la Sala Rex Natura.

DIUMENGE 19 DE FEBRER DE 2023

Al Gran Teatre, a les 12:00 hores, Presentació i Exaltació de la nostra Fallera Major Infantil, Elena Casado i Mazo, i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor. Després dinar i animació a la Sala Rex Natura.

DILLUNS 20 I DIMARTS 21 DE FEBRER DE 2023

Entrega de Ninots a la Casa de la Cultura.

DIJOUS 23 FEBRER DE 2023

Inauguració de l’Exposició del Ninot a la Casa de la Cultura.

Ball de Disfresses.

DISSABTE 4 DE MARÇ DE 2023

A les 18:00 hores, missa en memòria dels fallers difunts. En acabar, desfilada fins a l’Ajuntament i des del balcó es farà el lliurament dels premis dels dos Ninots Indultats de les falles 2023. A continuació, des del mateix balcó, la CRIDA a càrrec de les Falleres Majors d’Alzira 2023. En acabar, castells de focs d’artifici a la plaça del Regne.

A les 22:30 hores, sopar i ball al nostre casal.

DIUMENGE 05 DE MARÇ DE 2023

A les 12:00 hores, festa i animació infantil al nostre casal.

A les 13:00 hores, al nostre casal dinar per a tots els infantils de la falla.

DISSABTE 11 DE MARÇ DE 2023

Gran Cavalcada Multicolor pels carrers de la nostra ciutat. A les 22:30 hores, sopar i ball al nostre casal.

DIUMENGE 12 DE MARÇ DE 2023

A les 13:00 hores, Globotà en la plaça del Regne. A continuació dinar en honor a les Falleres Majors i presidents Infantils de les comissions d’Alzira i festa infantil.

DILLUNS 13 DE MARÇ DE 2023

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 1ª Mascletà.

DIMARTS 14 DE MARÇ DE 2023

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 2ª Mascletà.

DIMECRES 15 DE MARÇ DE 2023

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 3ª Mascletà.

DIJOUS 16 DE MARÇ DE 2023

A les 8:00 hores, “Macrodespertà” popular de totes les comissions falleres d’Alzira, i posteriorment esmorzar faller.

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 4ª Mascletà.

A les 22:00 hores, Nit de Plantà dels nostres monuments al carrer i sopar de la “Plantà” al nostre casal.

A les 8:00 hores, despertà a les nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 9:30 hores, esmorzar al casal per a la comissió.

A les 11:00 hores, cercavila per a arreplegar a les nostres Falleres Majors i visites de germanor.

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 5ª Mascletà

A les 14:30 hores, dinar al nostre casal.

A les 17:30 hores, concentració al casal per anar a l’entrega de premis.

A les 22:30 hores, sopar i ball al nostre casal.

A les 00:00 hores, a la plaça del Regne, Nit del Foc.

DISSABTE 18 DE MARÇ DE 2023

A les 8:00 hores, despertà a les nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 9:30 hores, esmorzar al casal per a la comissió.

A les 11:00 hores, cercavila per a arreplegar a les nostres Falleres Majors i visites de germanor.

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 6ª Mascletà.

A les 14:30 hores, dinar al nostre casal.

A les 17:00 hores, concentració al nostre casal per a assistir a l’Ofrena de la Mare de Déu del Lluch.

Posteriorment, berenar infantil al casal.

A les 22:30 hores, sopar i ball al nostre casal.

A les 00:00 hores, a la plaça del Regne, Nit del Foc.

DIUMENGE 19 DE MARÇ DE 2023

A les 8:00 hores, despertà a les nostres Falleres Majors i cercavila pel barri.

A les 9:30 hores, esmorzar al casal per a la comissió.

A les 11:00 hores, cercavila per a arreplegar a les nostres Falleres Majors i visites de germanor.

A les 14:00 hores, a la plaça del Regne, 7ª Mascletà.

A les 14:30 hores, dinar al nostre casal.

A les 16:30 hores, concentració al casal per a assistir al concurs de pasdobles.

A les 22:00 hores, Cremà del monument infantil.

A les 22:30 hores, sopar al nostre casal.

A les 00:00 hores, Cremà del monument gran.

DISSABTE 3 DE DESEMBRE 2022

A les 19:00 hores en el Gran Teatre, Acte de Lliurament

DISSABTE 25 DE FEBRER DE 2023

A partir de les 21:00 hores al nostre casal, tradicional

DIVENDRES 17 DE MARÇ DE 2023

Mirar cap al futur

D’ahir a hui: com canvien les coses

Escac al canvi climàtic

La pandèmia a la C.V.: els anys que vàrem viure perillosament

La renovació pedagògica: canvi o evolució?

L’evolució social passa per la interculturalitat

Quin futur volen els joves en 2022?

Centenari U.D. Alzira

MIRAR CAP AL FUTUR XELO VICENTE MARTÍNEZ

A pesar de totes les start ups o empreses emprenedores, de les xarxes socials, de les noves aplicacions, dels invents electrònics… A pesar de tantes coses que hui en dia ens venen com a invents i novetats cal fer la vista enrere per adonar-nos que en realitat, en l’àmbit social, educatiu, mediambiental, econòmic, està tot inventat. En l’àmbit sanitari ja varien les coses, però també cal recordar tot el que ja s’ha passat, perquè les pandèmies han existit sempre. La innovació educativa sempre ha estat de la mà d’aquells que tenien un interés a mostrar als alumnes tot el que es pot aprendre dins i fora dels llibres. Del medi ambient què direm! No hi ha hagut glaciacions, incendis, inundacions…? I què hem aprés els moderns del segle XXI?

Els “boomers” i la generació Z, o Zil·lennials encara podem recordar els telèfons fixos, de sobre taula, les televisions de tubs i els cotxes que s’havien de tancar amb clau i amb els segurs en cada porta.

A pesar d’això hem gaudit d’un oratge agradable a l’estiu i a l’hivern en aquesta terra on plantem falles. Hem pogut estrenar abric el dia de Tots Sants i anar amb màniga curta per al Corpus. Banyar-nos als rius, dormir a l’ombra dels arbres en plena muntanya sense cap perill ni restricció. Les ovelles netejaven les muntanyes i si no, sempre es treia llenya per a encendre les llars i els forns. Anàvem al camp i poc o més apreníem el cercle de la vida dels arbres i de les plantes hortícoles. I menjàvem el que hi havia de temporada. Socialment, també podem dir que hem canviat i ara s’integra més als que venen de fora, per a trobar una vida millor. Cal recordar que en els anys 50 i 60 del segle passat també hem sigut migrants? Els del sud i centre de la península Ibèrica han migrat cap a la costa, més rica en agricultura i amb més treball en el sector serveis i els que ací, a la nostra terra, no trobaven el treball que volien han marxat cap a Europa i altres països a provar fortuna. Alguns han tornat, altres no.

La globalització, els mitjans de comunicació, les xarxes socials…, ens han obert tot un món de possibilitats i de vides diferents de les nostres. Som nosaltres els que hem d’acceptar aquests canvis, però intentant no perjudicar el que hem tingut fins ara. Volem viatjar més de pressa i més lluny, a quin preu? Volem canviar de roba, de sabates i de mobles més sovint, a quin preu? Planeta només en tenim un i els recursos naturals són els que són, els arbres s’han adaptat a un terreny i un clima, els animals i les espècies marines viuen en una mar que té una temperatura i si aquesta canvia hauran de mudar-se a altre lloc i ja no podrem menjar eixes delicioses gambes roges ni el llenguat de platja. Les aus canvien les èpoques de migració i tot això repercuteix en el nostre estil de vida, en la nostra salut.

L’educació ja no és memorística i tot el que hem vist fins ara s’ha de plasmar en la pràctica, eixe és l’actual ensenyament a través de noves metodologies que respecten una matèria que es coneix des de fa temps, o que introdueix novetats, però sempre per a millorar la nostra existència. Per això ens hem de plantejar com mirem cap a un futur sostenible.

Aureliano J. Lairón Pla

Cronista oficial de la ciutat d’Alzira també és l’arxiver municipal.

Doctor en Geografia Història és professor de magisteri en la Universitat Catòlica de València.

És autor de nombrosos llibres articles sobre història, tradicions i costums. A més, ha transcrit documents i textos tant de l’època medieval com moderna relacionats amb la seua ciutat, Alzira.

Ha participat en nombrosos estudis, simposis i congressos actualment col·labora amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la comissió de Valoració Documental.

D'ahir a

Com canvien les coses...

L’any 1900 Alzira tenia una població de 20.572 habitants. Mig segle després, açò és en 1950, en tenia 24.935 i l’any 2000, cent anys després, 40.658.

Durant una centúria la vida dels nostres pobles i ciutats ha canviat moltíssim i bona part del canvi operat és atribuïble, sens dubte, a les millores que, en molts sentits, han tingut lloc. Els frigorífics, els televisors, les llavadores, els rentaplats, i no parlem dels mòbils, són electrodomèstics i aparells elèctrics que conviuen des de fa anys amb nosaltres que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones. Formen part de la nostra quotidianitat tenen assignat el seu espai a les cuines, als menjadors i a les galeries de les nostres llars i, també, en el cas dels cel·lulars a les nostres butxaques i a les bosses de mà. Sempre hi ha un moment en què començaren a fer-se presents i es popularitzaren.

La majoria d’eixos aparells funcionen en estar connectats al corrent, a l’electricitat, la qual cosa suposa un mal baratament d’energia.

L’energia natural és la que ens proporciona el sol que ens alegra el dia o aquella altra que ens donen la força de l’aigua i del vent.

Els nostres fills, els nostres nets, no reparen -perquè ho coneixen des de sempre- que el telèfon, que els ordinadors, són fruit d’un temps no massa llunyà que són avanços de la ciència, de la tècnica i de la capacitat de les persones i de les empreses que els van idear.

Quan hui parles de la televisió en blanc negre hi ha qui et mira estranyat perquè solament ha conegut la televisió en color, quan parles del telèfon fixe alguns es queden mirant-te pensatius perquè

ells solament han conegut els telèfons sense fil. això val per al tocadiscos i per a molts altres aparells que ja no formen part del nostre dia a dia.

En la dècada dels cinquanta del segle passat Electricidad Campos, al carrer Major de Sant Agustí, 8, venia neveres, llavadores, trituradores, olles a pressió … i, entre elles, les populars Kelvinator; també amb les seues marques Hofei en Electricidad Bru, al carrer de Sant Roc, 34, i Electricidad Marín, Electricidad Gallardo i Electricidad Mascarell que s’encarregaven de servir als veïns veïnes d’Alzira eixos aparells que ajudaren a fer més fàcil la vida dels nostres pares i iaios a modernitzar la nostra societat.

Han passat molts anys i moltes coses hem deixat darrere i perdut de vista moltes vivències.

Arrere quedaren la tartana el carro, la venda en el carrer, la criança del porquet… que van ser substituïts gradualment pels cotxes, pels supermercats (després per les grans superfícies comercials) i, per descomptat, pel pernil de York i, per als paladars més exigents i exquisits, pel pernil de bellota.

Com ha canviat tot!

Una reflexió em ve al cap i és una pregunta que sovint em faig: fins a quin punt hem sigut capaços de progressar respectant el medi ambient i el nostre entorn més pròxim?

Cal pensar en el futur i fer-ho reflexionant amb el respecte al medi ambient amb les energies netes i renovables que ens poden ajudar molt per a bé.

Aureliano J. Lairón Pla

hui.

Sera Huertas Alcalá

És tècnic en educació ambiental al Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), enginyer agrícola llicenciat per la UPV. Ha escrit nombrosos articles sobre educació ambiental ha participat en congressos jornades d’àmbit autonòmic nacional.

Des de 2007 col·labora en el grup de ponents d’Al Gore a Espanya ha impartit més de 150 xarrades sobre canvi climàtic al País Valencià.

En el 2013 començà a participar en el projecte Inspira’ton es forma persones amb discapacitat intel·lectual que treballen en projectes d’educació ambiental.

Escac al canvi climàtic.

El nou llit del Túria, també anomenat “Pla Sud” fou un espai d’esbarjo i jocs durant la meua infantesa, de secrets aventures en l’adolescència. Ma mare guarda en una caixa de sabates les fotografies familiars on eixe espai urbà és el protagonista del nostre temps d’oci.

Una de les coses que recorde més nítidament respecte a eixos moments, era l’arribada de la tardor, que suposava ocupar eixe espai amb una novetat, arribava la màniga llarga i el jersei que calfava més. Els mesos de juliol agost eren un parèntesi per a les nostres eixides al nou llit, però cap a la meitat de setembre tornàvem a principis d’octubre ja estàvem preparats per a la tardor, ja començava a refrescar. La foto és de 1972, de l’octubre, ja s’aprecia perfectament com l’estiu ja havia dit adeu.

una realitat que s’ha instal·lat en les nostres vides que s’anomena: canvi climàtic.

ens han superat, ens han passat per damunt, ens han donat una galtada de realitat.

Traslladar percepcions personals per escrit és una tasca complexa i que s’escapa de les meues capacitats, per això vaig recórrer a un recurs visual molt potent. Es tracta del gràfic de barres ideat per Ed Hawkins, professor de la Universitat de Reading membre de l’IPCC, i elaborat en aquest cas per AEMET Comunitat Valenciana, on apareix l’evolució de la temperatura mitjana de la Comunitat Valenciana des de 1950 fins a 2021. Si com jo, creus que això del calfament global fa temps que s’aprecia per què tens suficient recorregut vital per a ser testimoni, està encertat, la ciència ho avala i el gràfic ho mostra clarament, sense dubtes.

Tant de bo a aquestes altures em quedara sense arguments per tot el contrari, per haver sigut capaços, com a societat, d’haver frenat a temps la trajectòria que podria dur-nos a les pitjors conseqüències socioambientals! Tant de bo m’haguera quedat sense eixos arguments i a aquestes altures estiguérem en el camí de completar una transició ecològica que no deixa a ningú enrere que ens reconcilia amb el planeta i amb la vida! Tant de bo!, però no és així, tot i que hi ha esperança i encara som a temps.

Afrontar amb urgència i esperança el canvi climàtic exigeix entendre que el canvi l’acció individual són necessàries, però insuficients que sense un gran canvi col·lectiu no serem capaços d’evitar les pitjors conseqüències d’aquest, per això és bàsic exigir a les nostres autoritats públiques que siguen valentes audaces i aposten per una transició ecològica justa, basada en un canvi de model energètic, de mobilitat, de consum i, sobretot, de relació amb el medi, amb la biodiversitat. Forma part d’eixa massa crítica que ja espenta per aconseguir el canvi mentre ho fem vos propose tres idees:

1. Elegeix la dieta mediterrània com a base de la teua alimentació i millor si és producte ecològic i de proximitat.

Estic escrivint aquest text a finals d’octubre de 2022, han passat cinquanta anys, i portem una ratxa de diverses nits on la temperatura mínima no baixa de 20ºC, i continuem eixint al carrer en màniga curta, les cadires de les terrasses dels bars estan cada dia més cotitzades i les platges valencianes continuen plenes. Es preveu l’octubre més càlid de la sèrie històrica i en 2019 l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) confirmava el que ja intuíem, que l’estiu durava de mitjana, unes cinc setmanes més que respecte als anys huitanta que no són circumstàncies puntuals, si no més bé

Però res d’açò queda exclusivament en el terreny científic, meteorològic i té una enorme repercussió en les nostres vides en la del planeta. El passat estiu, declarat per AEMET com el més càlid de la seua sèrie de dades, va estar replet de rècords d’extrems tèrmics i onades de calor que tingueren un clar documentat efecte sobre la salut de les persones, sobre la biodiversitat, l’agricultura i la pesca, el turisme o l’oci per nomenar només alguns aspectes.

Com educar ambientalment, amb quasi tres dècades d’experiència, i després de quinze anys recorrent associacions, centres educatius o empreses en molts pobles valencians, parlant primer de canvi climàtic, després de crisi i ara d’emergència, se m’acaben els arguments per a justificar tot el que he contat fins ara i se m’acaben perquè la realitat d’aquests mateixos esdeveniments

2. Prioritza caminar, la bicicleta i el transport públic en els teus desplaçaments.

3. Interessa’t per conéixer què coses es fan en els centres educatius o associacions del teu barri o localitat per a fer front a l’emergència climàtica i intenta col·laborar amb ells.

Davant l'emergència climàtica, més educació ambiental.

Sera Huertas Alcalá

"No es pot passar un sol dia sense tindre un impacte en el món que ens envolta. El que fem marca la diferència, i hem de decidir quin tipus de diferència volem fer."

JANE GOODALL

Etòloga anglesa i Missatgera de la Pau de l'Organització de les Nacions Unides.

Salvador Peiró

Epidemiòleg. Dr. en Medicina, especialista en Medicina preventiva i Salut Pública. Després d’ocupar diversos càrrecs en la sanitat pública des de 2009 és responsable d’Investigació en Serveis de Salut a FISABIO.

A més, és investigador associat del Centre d’Investigació en Economia Salut de la Universidad Pompeu Fabra University (CRES-UPF, Barcelona) i de l’Instituto de Aragón en Ciencias de la Salud (IACS, Zaragoza). També és membre de la Spanish Network for Health Services Research in Chronic Diseases (REDISSEC).

Ha liderat i participat en diversos projectes d’investigació internacionals, nacionals i privats, incloent-hi assajos clínics, ha dirigit vint tesis doctorals ha publicat més de dos-cents articles en revistes científiques.

Comunitat Valenciana

Les pandèmies del passat

La Covid-19 no és la primera pandèmia que ha viscut la humanitat.

I, més que probablement, no serà la darrera. Tampoc no ha estat la més mortífera. Des que la història té memòria, les pandèmies han estat ací. Entre les més famoses, l’anomenada Pesta de Justinià. Al segle VI va arrasar l’Imperi Bizantí i es va estendre al llarg dels anys per tota la Mediterrània. Varen morir més de 25 milions de persones amb conseqüències econòmiques catastròfiques.

Al segle XIV, la Pesta Negra va reduir la població europea de 80 a 30 milions i la península Ibèrica va perdre dos terços dels habitants. La tercera pandèmia de pesta, ja al segle XIX, va matar al voltant de 12 milions de persones. La verola (pigota) va tenir el seu gran període d’expansió a Europa al segle XVIII associada a les concentracions

i condicions de vida creades per la industrialització. Va infectar, desfigurar i matar milions de persones. Prèviament, s’havia expandit per Amèrica durant la Conquesta causant un col·lapse demogràfic entre les poblacions natives. Per ser justos amb la verola cal dir que també és la primera (i gairebé l’única) malaltia

erradicada mitjançant la vacunació. El darrer cas es va declarar el 1977.

A principis del XIX, diversos brots de còlera van posar fi la vida de milions de persones. Però va ser el final del segle XIX que va portar la primera gran epidèmia de grip: la Grip Russa de 1889 va causar al voltant d’un milió de morts. L’inici del segle XX no va ser menys espectacular. L’epidèmia de grip més devastadora de tots els temps, l’anomenada Grip Espanyola del 1918, va aprofitar trinxeres, campaments, moviments de tropes i, sobretot, la tornada dels soldats després de la fi de la Gran Guerra, per matar més de 50 milions de persones.

* Pacients de l’epidèmia de grip de 1918 a l’hospital estatunidenc de Fort Riley, on es van registrar els primers casos.

La censura militar dels països en guerra no va permetre que la població conegués la seua importància (excepte a Espanya, país neutral on la informació circulava lliurement i va acabar donant nom a una epidèmia de probable origen asiàtic i amb els primers casos als Estats Units).

Després hem tingut la Grip Asiàtica del 1957 (poc més d’un milió

* Xiquets fent cua per a rebre la vacuna de Jenner que en 1979 va aconseguir erradicar la pigota a tot el món.

La pandèmia a la Comunitat Valenciana: els anys que vàrem viure perillosament.

de morts), la Grip de Hong-Kong del 1968 (un altre milió) i, ja al segle XXI, la Grip A del 2009, amb uns 200.000 morts (però menor importància a Europa). La grip ha estat, i continua sent, una de les principals epidèmies contemporànies. A Espanya la mortalitat per grip estacional –sense necessitat de pandèmies–se situa al voltant de les 5.000 víctimes anuals. Les mutacions d’aquest virus i la gran capacitat per al salt entre espècies el converteixen en una de les principals amenaces de noves pandèmies. La grip no ha estat l’única pandèmia dels temps moderns. Dues malalties de transmissió per contacte, fonamentalment sexual, la SIDA i, en menor mesura, l’Ebola han tingut gran protagonisme.

Es creu que el virus de la immunodeficiència humana (VIH) va fer un salt interespècies des dels ximpanzés (en què no produeix malaltia) als humans al segon quart del segle XX per les pràctiques de caça i esquarterament d’aquests animals per al consum humà a l’Àfrica equatorial, encara que els primers casos documentats en humans es van detectar a principis dels 80. S’estima que la SIDA ha causat fins ara entre 25 35 milions de morts, no tant per l’agressivitat directa del virus com per la seua capacitat per desarmar el sistema immunitari fer-lo sensible a altres malalties.

morts anuals. Altres virus, com els de les hepatitis, la febre groga, el dengue o el mateix xarampió (pallola) també són responsables d’una important morbiditat mortalitat. algunes zoonosis emergents o en expansió (virus Hendra, Nipah, Zika, Lassa, Marburg, Crimea-Congo, etc.) són motiu de preocupació i vigilància. L’escalfament global, amb el desplaçament de vectors de malaltia (mosquits, aus ...,) cap al nord i les previsibles grans migracions fugint de la sequera la fam, portaran un creixement de les malalties transmissibles a Europa.

De Wuhan a València passant per Sant Siro. Primera onada. Primer estat d’alarma.

31 de desembre, 2019. Aquell dia la Xina notificava a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la presència d’un conglomerat de casos de pneumònia al voltant del mercat de Wuhan. Descartaven grip estacional, altres coronavirus i grip aviària. Pocs dies després, la Xina feia pública la seqüència genètica d’un nou coronavirus (el SARS-CoV-2) causant de la malaltia que l’OMS batejaria al febrer com coronavirus disease 2019 o, abreviadament, COVID-19.

moment no li varen fer proves diagnòstiques per SARS-CoV-2 (es farien el 3 de març). Era la primera víctima mortal causada per l’epidèmia a Europa.

Els comerços “xinesos” ja havien tancat. Madrid es configurava com l’epicentre de l’epidèmia a Espanya, però mantenia la seua activitat política, social, laboral, d’oci transport públic.

El 14 de març, el Govern decreta l’estat d’alarma per quinze dies. Duraria fins al 21 de juny. Confinament domiciliari de tota la població. El més estricte d’Europa. Els hospitals s’omplen de malalts les residències són arrasades per la Covid. El 16 es tanquen les fronteres. El 24, el Palacio del Hielo de Madrid comença a usar-se com a morgue. La Ciutat de la Justícia de Madrid i el Palacio de Hielo de Mahadahonda varen ser les següents. El 2 d’abril s’aconseguia un rècord infaust: 950 morts per Covid-19 en un sol dia.

* Mercat de Wuhan al gener de 2020.

El nord d’Itàlia bullia. Primers confinaments. Turistes i estudiants s’afanyaven a tornar als seus països. El 19 de febrer, dos mil cinc-cents valencianistes anaven a l’estadi Sant Siro de Milà a veure com el València perdia (4 a 1!) davant l’Atalanta de Bèrgam.

Pocs dies després, Milà era l’epicentre de la pandèmia a Itàlia i València encadenava contagis de seguidors valencianistes. Començava març. Amb una Crida massiva i la primera “mascletà”.

Recerca desesperada de mascaretes equipaments de protecció personal. Aplaudiments a les huit de la vesprada. S’alcen pavellons hospitals de campanya. Expedients de regulació temporal d’ocupació. Els “incompliments” i les multes com a notícia.

Aprovat general als alumnes d’infantil, primària, secundària primer de batxillerat. Mascaretes a 0,94 €.

* Entre 1980 i 1984, Montagnier i el seu equip de l’Institut Pasteur de París van aconseguir aïllar un virus al qual inicialment van cridar VAL (virus associat a linfoadenopatía), que després es va identificar com a virus causant de la sida.

En el mateix sentit, la tuberculosi és responsable de més de 50 milions de morts (1,5 milions el 2018). La malària (paludisme) afecta actualment uns 200 milions de persones causa uns 400.000

Tot va anar molt de pressa. Al mateix gener diferents països asiàtics Austràlia confirmaven casos “importats”. També França, Alemanya els Estats Units. A Espanya, el primer cas es va detectar el 31 de gener. A la Comunitat Valenciana el 25 de febrer. La Covid s’estenia pel món. El creuer Diamond Princess guardava quarantena al port de Yokohama i la Xina construïa hospitals en deu dies. A Barcelona suspenien el Mobile WorldCongress. A Madrid inauguraven ARCO, la fira d’art que es considera determinant en la difusió de la pandèmia.

A l’Hospital Arnau de Vilanova de València moria, el dia 13 de febrer, un home que havia tornat poc abans del Nepal. Havia ingressat per una pneumònia atípica el dia anterior i en aquell

Durarien fins al 10. A Madrid creixen els contagis, a La Rioja, en un brot relacionat amb un sepeli, es realitzava el primer confinament a Espanya. Col·legis i universitats tancaven.

De la tercera a la cinquena onada. Segon estat d’alarma. Vacunes. Alfa i delta.

Estiu amb restriccions. Brots en temporers i repunts. Segona onada. Segon estat d’alarma. Restriccions. Tocs de queda.

Nadal. Començava la tercera onada. La variant alfa va ser la més mortífera a la Comunitat. El 27 de desembre, a una residència de Rafelbunyol, vacunaven a Batiste Martí. El primer valencià a rebre la vacuna. Amb gran habilitat, alguns alcaldes i bisbes se saltaven la cua de vacunació.

En els primers dos mesos de 2021 se’n va endur més de 3700

* València cancel·la les seues falles el monument de la plaça de l’Ajuntament es converteix en un símbol.

valencians. Vacunòdroms. Pfizer, Moderna, Astra-Zeneca i Johnson and Johnson. Primeres segones dosis. La vacunació va arrancar lentament, però a l’estiu Espanya era un dels països més vacunats. A la Comunitat, el 94% de la població major de 12 anys té la pauta completa.

Viatges d’estudis. Aparició de delta. L’estiu de 2021 es va complicar. Cinquena onada. Restriccions a criteri dels tribunals superiors de justícia de cada Comunitat. Toc de queda. Aforaments reduïts. La letalitat començava a baixar.

passat la Covid (almenys una vegada). Sobretot a la sisena onada.

acaben donant molts casos greus. I tenim incertesa davant la grip. Tenim molta població que fa temps que no té contacte amb el virus de la influença i un alineament de Covid, grip i bronquiolitis per virus sincitial tornaria a posar el sistema sanitari contra les cordes.

El món canvia i canvien les preocupacions de les persones, dels mitjans i dels governs. La inflació, la crisi energètica, la guerra d’Ucraïna, etc., també hi són ací i també són preocupants. I la pandèmia no és el que era. Però tampoc s’ha acabat. Li queda corda per a una bona estona.

L’arribada d’òmicron. De la sisena a les onades sense nom.

De nou Nadal. De nou, nova variant. El tsunami òmicron (BA.1) va arrasar el món. No donàvem l’abast per fer proves o baixes laborals. Aixina que varen deixar de fer-les. Canvi de criteris. Terceres dosis. La letalitat, en una població vacunada, ja no és la que era. Però hi ha tants contagis que es deixa notar als hospitals. A les UCI. A les funeràries.

Cap a l’estiu. Sense restriccions (tot i que la mascareta és obligatòria al transport públic i als centres sanitaris). Arribada de BA.5. I de les onades de calor. Els contagis es disparen però no tant els ingressos hospitalaris. La mortalitat, per totes les causes, no sols per Covid, puja molt. Potser la calor. Aquesta onada, la setena, ja no té nom oficial. A finals de setembre, la segona enquesta de seroprevalença diu que tres quartes parts dels valencians han patit la Covid.

L’hivern s’acosta (de nou).

Col·lectivament, la Comunitat Valenciana és un territori molt vacunat. Dels que més. I, onada darrere onada, també molt infectat. La darrera onada ha estat extraordinària. A l’octubre, el 72% dels valencians havien passat ja la Covid almenys una vegada. Però s’acosta l’hivern ho afrontem amb molta incertesa. El futur immediat depén de l’evolució del virus (de l’aparició de noves variants), de la durada de la immunitat conferida per les vacunes i les infeccions, dels propis comportaments de la nostra població.

Canviem a BA.2. Al març les coses havien millorat. Fem falles una altra vegada. Amb mascareta, però falles. L’enquesta de sero prevalença ProVaVac mostrava que la meitat dels valencians havien

La incertesa no se centra tant en si tindrem un repunt d’infeccions com en quants casos greus es traduirà el repunt. Les vacunes semblen aguantar molt bé reduint la gravetat, però moltes infeccions

Les pandèmies no són només cosa de virus o sistemes immunitaris. També importa, i molt, els comportaments de les poblacions que les pateixen. L’hivern s’acosta. no sabem exactament què ens portarà. Però si sabem algunes coses que podem fer per a reduir els riscos d’un altre mal Nadal, d’un altre mal Any Nou.

La solidaritat, recolzar-se els uns als altres, cuidar els nostres majors i tenir trellat, continuaran sent en 2023 les nostres millors cartes davant la Covid.

Salvador Peiró

* Cues per a rebre la tercera vacuna.

* Unes falles diferents amb mascaretes.

"Les malalties no ens arriben del no-res. Es desenvolupen a partir de xicotets pecats diaris contra la naturalesa. Quan s'hagen acumulat suficients pecats, les malalties apareixeran de sobte."

HIPÒCRATES

Antoni Fluixà

Vivas

Mestre escriptor. Ha publicat 4 llibres de poemes, però sobretot és més conegut per la seua obra de literatura infantil juvenil. A més, ha escrit assajos articles sobre crítica literària ha participat en l’elaboració de llibres de text.

Mestre de professió s’ha dedicat durant molts anys a la formació de professorat i tant durant el temps que ha exercit de mestre com actualment dedica el seu temps a l’animació lectora.

La renovació pedagògica: CANVI O EVOLUCIÓ?

Jo no vaig estudiar a l’EGB. Ni vaig cursar tampoc el BUP, el Batxillerat Unificat i Polivalent. En els meus temps d’estudiant, als anys seixanta setanta del segle XX, hi havia vigent una altra llei educativa. No obstant això, quan vaig estudiar Magisteri ja començava a aplicar-se la Llei General de l’Educació i, per això, els qui estudiàvem per a mestres havíem d’elegir, almenys, entre tres especialitats diferents: ciències naturals, filologia ciències socials. Més endavant començà a existir l’especialitat d’Infantil. El cas és que jo em vaig graduar amb l’especialitat de ciències socials que em permetia ser mestre tutor fins a cinqué i mestre especialista de les assignatures de socials en el tercer cicle. Fetes i aprovades les oposicions l’any 1983 vaig començar a exercir el meu ofici de mestre.

d’ensenyament, per exemple, deixaren de ser exclusivament conceptuals i s’hi van incloure continguts de caràcter procedimental actitudinal. Però aquesta llei, que estigué en vigor uns dotze anys, va ser derogada amb el canvi del govern. El Partit Popular l’any 2002 aprovà la LOCE, Llei Orgànica de Qualitat Educativa, una llei que va ser derogada i canviada al cap de poc pel govern de Zapatero que aprovà la LOE, Llei Orgànica de l’Educació, l’any 2006. Derogada en tornar a guanyar el Partit Popular i substituïda per la LOMCE, Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa. Llei, a hores d’ara també en procés d’anul·lació per l’entrada en vigència de la LOMLOE, la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació. És a dir, cinc lleis educatives en poc més de tres dècades.

I l’any 1990 arribà el primer canvi amb l’aprovació de la LOGSE, la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu que significà un gran canvi en molts aspectes: s’allargà l’edat de l’educació obligatòria, les escoles d’EGB es van convertir en escoles de Primària, amb l’assignació dels dos últims cursos de l’EGB a l’Educació Secundària Obligatòria i el pas de l’alumnat de primer segon d’ESO als instituts, com també la introducció de nombroses orientacions de caràcter pedagògic. Els continguts

Excepte l’última, que m’ha pillat ja jubilat, en la meua carrera docent he estat treballant amb cinc lleis diferents, perquè, naturalment, he de comptar amb l’anterior a la LOGSE. I he de dir que personalment sempre he intentat adaptar-me a les noves propostes. M’he llegit sempre totes les lleis, cosa que no han fet mai la gran majoria dels docents, i he procurat fer cas de totes les innovacions pedagògiques que considerava útils. No obstant això, puc afirmar que el canvi de les lleis no han causat mai un canvi efectiu en la manera de donar les classes els docents. De fet, els canvis, en la majoria dels casos s’han quedat en aspectes molt superficials. Per sort, sempre hi ha hagut un grup minoritari, però molt actiu i influent de docents en tots els centres educatius que, amb independència de les lleis, han treballat per la renovació innovació pedagògica i han arrossegat afortunadament a la resta dels seus companys amb l’objectiu de millorar l’educació el funcionament dels centres escolars.

Josep

Per això pense que la transformació que, a poc a poc, s’ha produït en l’educació al nostre país ha sigut deguda a l’esforç dels docents i a l’evolució de la societat amb el pas del temps.

a la cooperació, a l’educació en valors, al respecte als altres, a l’educació de la salut del benestar del cos amb una educació física més lúdica, entre altres molts aspectes. També s’ha avançat molt en la igualtat entre dones homes a l’hora de valorar l’educació en els dos gèneres i hi ha hagut un canvi radical amb la introducció dels mitjans tècnics relacionats amb la informàtica.

Ó

a b C d e f g h

Totes les lleis, probablement, han aportat aspectes positius també aspectes negatius, però és de sentit comú que del dia a la nit un mestre no canvia la seua metodologia perquè la llei siga diferent. Per sort, les diferències entre unes lleis i les altres sovint han sigut més superficials que de contingut. El currículum més o menys s’han mantingut igual. No podia ser d’una altra manera. S’ha d’ensenyar a sumar i restar, a llegir, a conéixer la natura i la història dels humans. Les diferències importants han sigut més polítiques i ideològiques que no didàctiques. Si la religió ha de ser o no obligatòria, si és convenient una educació en valors socials i ciutadans, etc.

I, per desgràcia també, els aspectes positius d’introducció de les noves metodologies o els temes relacionats amb l’ús de les tecnologies informàtiques, o la necessitat de fomentar la lectura, entre altres, no sempre han anat acompanyats d’una bona planificació de formació del professorat.

No obstant això -i a pesar de tantes lleis educatives que han generat un excés burocràtic a les escoles-, l’educació a Espanya ha canviat molt al llarg dels últims trenta o quaranta anys. Les escoles els instituts d’ara no són com els d’abans. És cert que hi ha gent que té un sentiment enyoradís del passat i troba a faltar un major respecte per part de l’alumnat al professorat, però també és molt positiu que ara els xiquets les xiquetes van a escola, en general, contents. Quan jo era menut, encara que m’agradava estudiar, confesse que, de vegades, tenia por quan veia la vara del mestre assenyalant-me o els crits de la professora de química quan no sabíem determinada fórmula.

Gràcies al professorat - com he dit, sobretot, a eixa minoria innovadora - ara l’educació ha deixat de ser exclusivament memorística s’atén més a l’experimentació, al treball en equip,

L’ús d’Internet, dels ordinadors, les pissarres electròniques, els programes de presentació de treballs i, fins i tot, els processadors de textos que permeten la correcció automàtica han dotat a l’escola d’uns recursos inimaginables fa tan sols trenta o vint anys. Ara bé, tot aquest canvi progressiu i relativament ràpid en el temps ha sigut possible gràcies a una renovació permanent i a una necessitat d’adaptar-se als nous temps que els mestres han assumit amb professionalitat no a una ordre de canvi radical propiciada per l’administració educativa. Evidentment, continuen havent-hi molts aspectes millorables i nous reptes educatius que apareixen amb les transformacions socials. Esperem que els polítics es posen d’acord per una vegada i confiem que els professionals de l’ensenyament facen el seu treball, si és possible millor que fins ara.

L'educació és una inversió de futur que, sens dubte, fa millor les societats.

x y z U

Josep Antoni Fluixà Vivas

C d E f g h

I j k

I j k l m N A o p q r s t w V x y z a b

l m L O o p q

r s t w V

Ester Roig Belloch

Periodista. És gerent en el Centre Intercultural d’Alboraia presidenta de l’ONG Menuts del Món.

Ha treballat en Pels Drets Socials València i tècnica en Comunicació en RED Enclau.

Actualment, també exerceix de professora en pràctiques a la Universitat Internacional de València, a més de col·laborar de tertuliana en diversos mitjans de comunicació valencians.

L'evolució social passa per la interculturalitat.

Les migracions es remunten als mateixos orígens de l’Homo sapiens. El fenomen migratori està vinculat a l’evolució humana, hem crescut com a éssers humans perquè ens hem comunicat amb els altres, siguen comunitats pròximes o no a les nostres, amb països de diferents cultures, ètnies, amb llocs d’altres continents. sempre s’ha produït una evolució, una riquesa cultural humana quan ho hem fet des del respecte, la tolerància, l’acceptació. En cas contrari, la història ens confirma que la intolerància i el racisme només han fet que minvar el procés evolutiu de l’ésser humà.

En l’actualitat els mitjans de comunicació ens mostren la immigració com els resultats de la gran fossa que separa els països pobres dels països rics. ‘Venen -diuen el mass media- perquè no poden viure al seu país d’origen i a pesar d’això molts governs, moltes polítiques tanquen les portes en el pitjor dels casos no arriben enlloc. Moren a les fronteres de fam, de fred, d’incomprensió. Els governants no comprenen que migrar és una necessitat de supervivència, una decisió que afecta profundament l’individu que la pren, la seua família, l’entorn, i també a la societat emissora i a la receptora.

Migrar és un dret humà la humanitat s’enriqueix de les migracions sempre que es visquen amb respecte, tolerància comprensió.

Quan no existeix res d’això, l’acció de migrar es viu com un problema greu i no com una solució. Aleshores és quan comencen a generar-se situacions de tensió i de violència.

La intolerància cap als altres ens fa cecs i si no obrim ben bé els ulls, el cap i el cor perdem l’oportunitat de viure l’intercanvi de valors culturals i el coneixement d’altres costums i la riquesa de societats que poden conviure amb les nostres potenciar-se juntes.

El diàleg intercultural on una cultura no és més que l’altra, on un ésser humà no és més que l’altre per no haver nascut en el país

que l’acull, ens fa créixer com a individus. Les grans societats que evolucionen són les que sense por obrin els braços per acollir als altres, això és realment cooperar. Una vegada més la història remota ens dona lliçons, el sorgiment de la vida i l’evolució cel·lular de la Terra situen a la cooperació com un mecanisme fonamental per a la supervivència. La necessitat d’agrupar-nos, d’ajudar-nos per a sobreviure, no sols és part de la història dels éssers humans, si no de totes serviu. De fet, aquest mecanisme sorprenentment antecedeix als éssers que avui habitem la Terra i es remunta a fa bilions d’anys, quan la vida va sorgir en el nostre planeta.

El món que no es mou, no evoluciona. Totes les persones de qualsevol part del planeta sabem que les migracions humanes tenen un procés de transferència cultural molt creatiu. Entenc la interculturalitat en un sentit ampli, no sols com a relacions entre persones de diferents cultures, sinó com una perspectiva general de comprensió de l’educació, com a espai de circulació de diferents llenguatges, coneixements, formes de pensament i interacció. No hi ha evolució sense creativitat, ja siga en l’àmbit científic, sanitari, cultural o social. El procés creatiu s’alimenta de la interculturalitat, la diversitat, la tolerància, l’intercanvi, l’acceptació i la cooperació.

Si fa 2 milions i mig d’anys va haver-hi dos importants factors claus per al desenvolupament de l’ésser humà com van ser la cooperació la solidaritat; si el treball cooperatiu va permetre que els nostres avant passats sobrevisqueren, que ens fa ser involucionistes?

Potser la por al desconegut, a l’altre. Aqueixa por ens impedeix avançar, créixer. Per contra obrir la porta de la solidaritat, de la cooperació i la interculturalitat ens fa créixer, ens ajuda a entendre que estem vius, que no estem a soles. I que avancem.

Ester Roig Belloch

"Quasi totes les coses bones que succeeixen en el món, naixen d'una actitud d'estima als altres."

DALAI LAMA

Vanessa Campos

Doctora en Economia amb menció internacional i professora titular del Departament de Direcció d’Empreses de la UV, a més és directora del Màster en Estratègia d’Empresa a la UV. La seua recerca publicacions giren entorn de temes relacionats amb la sostenibilitat l’ètica en els negocis. Ha publicat nombrosos articles científics i capítols de llibres col·laborant en l’emissió d’informes tècnics per a la Comissió Europea.

Quin futur volen els joves en 2022?

La pregunta que constitueix el títol d’aquest article és la pregunta del milió. Canvien vostés el 2022 per altra xifra passada i la pregunta els sonarà. Canvien vostés el 2022 per una xifra futura i, de segur, que els acabarà sonant als nostres descendents.

Tinc la sort de treballar amb gent jove, és el que té ser professora d’universitat, veus passar les generacions davant teu al llarg de la teua carrera professional. La generació que hui en dia està al voltant dels vint anys està vivint una situació que en molts aspectes ja vam viure les xiquetes xiquets nascuts en la transició. Forme part de l’anomenada generació X, en algun moment ens van anomenar JASP (jóvenes aunque sobradamente preparados), que graciós i després ens les han fetes passar de tots colors, m’explique un poc.

La meua és una generació nascuda i criada després de la dictadura, vam ser els primers a parlar idiomes de manera fluida, eixir a l’estranger, obrir-nos al món i sentir-nos europeus de manera més o menys generalitzada. Tot semblava molt bonic fins que ens vam trobar amb la crua realitat en incorporar-nos al mercat laboral, majoritàriament poblat pels anomenats boomers. Els boomers, molt més nombrosos que nosaltres, havien sigut la primera generació que va arribar massivament a la Universitat.

Aquest fet més la modernització de l’economia valenciana i la construcció de l’estat del benestar va suposar un camp d’oportunitats laborals per a la generació del baby boom.

Tanmateix, per a les posteriors generacions va suposar un tap laboralde dimensions considerables que ha fet que tothom que s’ha incorporat al mercat laboral des del canvi de segle ho hàgem fet amb pitjors condicions en termes de remuneració i estabilitat laboral.

Per què faig aquesta introducció? Doncs perquè les condicions en què una generació s’incorpora al món del treball i les seues oportunitats de desenvolupament condicionen les seues metes aspiracions en l’àmbit personal. Per tant, el que estan vivint els jóvens del 2022 és similar al que vam viure els del 2002 2012. L’experiència vital et marca i amb això marca també les teues expectatives en la vida.

He arribat a aquesta conclusió després de xarrar una estona amb algunes persones que ara mateix estan al voltant dels 20 anys, a punt de finalitzar els seus estudis universitaris de grau. Bàsicament, em diuen que volen viure una vida decent, gaudir de família amistats, viatjar un poc, formar la seua llar i poder incorporar-se a una vida plenament adulta. Però que no els deixen ser adults. Lamenten que les condicions laborals no els ho permeten no pensen que es puguen independitzar abans de complir els 30 anys. Moltes d’aquestes persones que hui ronden els 20 anys són filles de la generació del baby boom i coneixen la trajectòria vital dels seus progenitors. El que desitgen els joves de hui és tenir les mateixes oportunitats que van tenir els seus pares fa entre 30 i 40 anys, quan els he sentit dir això m’han recordat a mi mateix fa 20 anys, a principis de segle. No som tan diferents quan ens pregunten per coses immaterials. No passa el mateix amb les materials.

Una cosa molt curiosa sobre quines coses materials els agradaria tenir quines prioritzarien, és un canvi que crida molt l’atenció és que fa 20, 30 o 40 anys la primera cosa que volies tenir quan arribaves a la majoria d’edat era un cotxe. Ara mateix, elles i ells no veuen açò com a una prioritat absoluta. Un poc per les emissions de CO2 que suposen els vehicles privats, altre poc perquè elles ells ja no depenen tant de la presencialitat física per a socialitzar amb els seus iguals. Per això, quan els preguntes per

quina cosa material tenen com a prioritat número u, eixa cosa és el seu smartphone que és la seua finestra al món. Viuen a través d’ell. Això és millor o pitjor? Jo encara no tinc una resposta, el que tinc clar és que:

"érase una vez una generación a un teléfono móvil pegada..." Vanessa Campos

El passat 2 de novembre, poc abans de començar la final de la Copa Federació que a l’estadi Luís Suñer Picó va enfrontar la UD Alzira amb el Club Deportivo Arenteiro, es va descobrir al nostre camp una placa donant compte d’una efemèride important: el centenari de la pràctica del’esport rei a la nostra ciutat.

En efecte, a mitjans d’agost de 1922 un grup de jóvens d’Alzira, aficionats a esport del futbol, va mamprendre la tasca de posar en marxa el club. Pocs dies després, el dia 20 d’eixe mateix mes, tal com vaig assenyalar en el primer volum d’Alzira. Crónica del siglo XX (1920-1925), s’inauguraria el camp als voltants del barri de Santa Caterina, més exactament entre els actuals carrers del Pintor Andreu Colmenar, es va fer amb un encontre entre l’equip local i el Manuel FC, reforçat per alguns jugadors de Xàtiva. Van guanyar els alzirenys per 4 gols a 0. Fins que començà a jugar-se a l’Alquenència (entre 1923 1926) es va jugar al camp de l’Arenal, terreny de joc que es localitzava en les immediacions del Xúquer, ben a prop de l’actual avinguda Lluis Suñer del popular Pont de Ferro.

A l’Alzira FC, li succeiria l’Agrupación Deportiva Alcira (1931 a 1943) i, ja, a partir de 1946, la Unión Deportiva Alzira.

Aquest mateix 2023, concretament l’1 de novembre, es compliran 50 anys de la inauguració de l’estadi Luís Suñer Picó que va construir l’empresari Luís Suñer Sanchis en la partida de Xixerà, sens dubte un dels millors camps de futbol de la província de València.

Des que es va construir l’actual estadi fins ara ha passat quasi mig segle i han sigut molts, per tant, els partits que ha disputat el nostre equip sobre la seua gespa i milers els aficionats, tant de la nostra localitat com de la comarca i de fora, que han gaudit de moments d’alegria al voltant de l’equip que du el nom de la nostra ciutat.

Abans de jugar al Suñer, la UD jugà els seus partits, entre 1946 i octubre de 1973, al Campo de Deportes del Frente de Juventudes, el conegut popularment com a camp de Venècia.

Per a seguir la història vicissituds de la UD res millor que llegir l’obra del nostre amic, el periodista d’Alzira Ràdio David Chordà Argente titulada “Els Tigres del Xúquer” editada l’any 2015 i patrocinada per la Diputació de València. Ara mateix es prepara una reedició, augmentada corregida d’aquell llibre, amb motiu del Centenari de la pràctica del futbol a la nostra ciutat. també cal destacar la publicació, adreçada al públic infantil del conte escrit pel professor David Salvador Sáez, amb unes magnífiques il·lustracions de Robert García, titulat Els Tigres del Xúquer. La passió d’un poble, en dues versions: valencià castellà, una història on podem descobrir com el futbol és capaç d’unir cultures.

El Centenari és un esdeveniment important que de cap manera podia passar desapercebut. Aquesta temporada, a més a més, hem tingut el goig de proclamar-nos subcampions de la Copa Federació i de participar en la Copa del Rei enfrontar-nos a un dels millors equips d’Espanya i que ens resulta molt simpàtic: l’Atlètic de Bilbao.

El resultat, a pesar de ser rellevant, no té importància.

Aureliano J. Lairón Pla

"Hi ha un club que és entre tots el millor i que alenta la il.lusió de nostra vida, quan juga posa tot el cor defenent el nostre honor que és el d'Alzira"

* Part de l’himne del club.

* Ninot que es va regalar a l’equip per part de la comissió.