Falla Camí Nou - Llibret 2022

ALZIRA • FALLES 2022

PRESENTACIÓ LLIBRET 2020

PRESENTACIÓ INFANTIL 2020

PRESENTACIÓ I BOTIFARRÀ

BALL DE DISFRESSES 2020

LA CRIDA 2020

CABALCADA 2020

FESTA INFANTIL MARÇ 2020

FALLES A CASA 2020

OFRENA 2021

RECOMPENSES 2021

ENTREGA PREMIS CONSURS “FALLES A CASA”

EXALTACIÓ FALLERES MAJORS 2022

PLANTÀ FALLES OCTUBRE 2021

MACRODESPERTÀ OCTUBRE 2021

MONUMENT 2021

DESPERTÀ 2021

falles octubre 2021

ENTREGA PREMIS 2021

CREMÀ 2021

halloween 2021

PRESENTACIÓ FFMM ALZIRA 2022

PRESENTACIÓ FFMM INFANTILS ALZIRA 2022

ACTE CREU ROJA RECONEIXEMENT ALS COL·LABORADORS

RECOMPENSES 2022

PRESENTACIÓ ESBOSSOS FEFASE

s er ll a F

Falles a Casa

Pandèmia del coronavirus, ajornament de les falles 2020… i ara què? Davant l’adversitat, ingeni, il·lusió i ganes d’afrontar una crisi històrica.

Com sabeu, les falles sols s’havien suspés anteriorment 2 anys: l’exercici del 1983 a causa de la “pantanà” i el següent a la “riuà”, el 1988. Aquest 2020, va ser un virus el que va paralitzar la vida de tots nosaltres.

Però a l’època digital no ens podíem quedar de braços plegats, pel que un grup de la comissió va fer una proposta inèdita per tal de reinventar-se. Desprès de la notícia de l’ajornament, tots els veïns i veïnes del poble començaren a traure mocaors fallers als balcons, fer música a les terrasses… però nosaltres volíem anar un pas més enllà. No va ser fàcil trobar el mecanisme més adeqüat per donar forma a la idea que teníem en ment, encara que després de diverses “reunions telemàtiques” crec que vam aconseguir plasmar el que volíem: traure l’artiste faller que portem dins i que cadascú creara el seu propi monument. Així va nàixer el concurs “falles des de casa”. La idea era intentar ajudar a passar aquells fatídics dies de por i inseguretat de la millor forma que fora possible. L’acollida a la proposta no podria haver sigut millor. Menuts, jovens i majors van traure les ganes i la força d’on no hi havia per tal d’animar-se durant uns dies i fer vertaderes obres d’art Es van “plantar” en les respectives cases fins 40 monuments, tots fets pels propis fallers, de temàtica lliure encara que la majoria centrats en la lluita contra el coronavirus que vam compartir a les nostres xarxes socials.

La majoria dels monuments presentats van ser composicions artístiques “d’estar per casa” amb un sentit crític, irònic i optimista contra el coronavirus. Dins d’els principals missatges que es van llançar, destacaven el suport al sistema sanitari, “tot anirà bé”, o “ningú pot amb Camí Nou”.

Entre els membres del jurat mixt que va decidir els guanyadors, vam tindre artistes fallers de la talla de Toni Pérez i Bernat Estela, així com un dels creadors més reconeguts al món faller i, segurament, el millor de tots ells, el mestre Julio Monterrubio.

A través d’un vídeo en directe al Instagram de la comissió, el dia 17 de març, com mana la tradició, es van anunciar els guanyadors del concurs: 1er Premi Família Muñoz Pastor 2n Premi: Salva Gomar.

3er Premi: família Giménez Signes.

4t Premi: família Ferrandis Pelufo.

5é Premi: família Molina Sales.

1er Premi Ingeni i Gràcia: Santos i Maria Nacher i Salva Ausina.

2n Premi Ingeni i Gràcia: família Vargas Rosa.

3er Premi Ingeni i Gràcia: David Jorques.

Millor Crítica Social: família Moreno Enguix.

Aquesta iniciativa alternativa buscava manar un missatge d’alegria i resistència al poble amb la creativitat i crítica inherent de la festa. A més de donar suport a la famosa campanya #joemquedeacasa. Mitjans de comunicació locals i també d’altres com “À Punt” es van fer ressò d’aquest esdeveniment únic.

Però les nostres “falles virtuals” no van acabar el dia 17, sinó que continuarenels dies 18 i 19. Seguint el programa “normal” de les falles, el dia 18 gran quantitat de membres van fer una representació del que havera sigut l’ofrena als seus domicilis.

Fins i tot alguns es posaren el vestit de gala per ofrenar a la Verge! He de confesar que vaig sentir una gran emoció després de vore el video montat. Arribat el 19 de març, continuàrem amb el concurs de pasodoble, crec que va ser el dia on més em vaig divertir. Fallers i falleres que porten la música a la sang i d’altres més “arrítmics”, per dir-ho d’alguna forma, ens van fer arribar el seu ball amb la melodia “Part time lover”. Organitzàrem un concurs on el jurat era la nostra delegació de pasodoble. També es va fer entrega de premis al nostre Instagram amb un directe on ens vam conectar més de 100 fallers i falleres des de casa.

L’objectiu de tot açò era mantindre viva la il·lusió de les falles i fer costat principalment als nostres representatns Juanjo, Isabel, Mar i Fran.

Finalment i a títol personal, voldria aprofitar aquest espai per donar les gràcies infinites a tots els fallers que col·laboraren i ajudaren a donar llum als dies més oscurs de la meua vida fallera. També a aquells que han treballat de debó durant aquests dos anys per tal de donar-nos la oportunitat de tornar a viure unes falles com les coneixíem. Espere que mai més es torne a repetir, que quede com un preciós record dins de les circunstàncies del moment i que continuem escribint, ara sí tots junts i sentint-nos prop, nous capítols de la esplèndida història del Camí Nou de Gandia.

Clara Piera

Falles

Concursants

“Gra cies per la vostra labor”

Soc Raquel Pastor i Jordan, tècnic especialista en laboratori a l'hospital Dr. Peset de València, des de fa 23 anys.

Des del mes de febrer de 2020, vam començar a viure un malson que a dia d'avui encara no té fi. Al principi de tot, no sabíem ben bé a què féiem front, però a mesura que passà el temps, tot era Covid.

Cada dia mostres i mostres per processar, vestida amb els famosos EPIS, jornades de treball molt difícils i sensació de por i desconeixement del que podia passar.

Els dies eren llargs, els camins a la feina tristos, perquè com ja sabreu i heu vist, tot allò que apareixia a la televisió era molt millor del que es vivia cada dia.

Carrers bruts, soledat i tristesa i encara més, a la feina panorama desolador. Companys i companyes contagiats, altres amb por (jo una d'elles), per nosaltres i per la nostra família.

Doncs bé, una etapa dura on hem canviat les abraçades per salutacions amb el puny, els somriures per les mirades i els sentiments per la lluentor dels ulls, on les felicitacions eren els aplaudiments als balcons.

Aquesta guerra encara no està guanyada, però amb esforç i sacrifici ho aconseguirem.

Raquel Pastor

Vaig a intentar explicar quina va ser la meua experiència com a infermera treballant en aquesta pandèmia. Primer, m’agradaria expresar l’enorme tristesa que em va envair al vore la cara de la meua xiqueta quan es suspenien les falles i no anava a poder acabar de disfrutar del seu any com a Fallera Major Infantil. Mar, al principi no s’ho creia i quan es va donar conter que era veritat, va estar plorant desconsoladament fins que la vam poder convencer de que continuaria sent fallera major quan pogueren haver-hi falles.

Jo treballe com a infermera a un centre de salut, atenent les urgències i al principi de la pandèmia no ens podíem imaginar el greu que era. Mai vaig pensar que s’anava a convertir en una pandèmia a nivell mundial i menys que anaven a morir tantes persones. És un horror que un gran sistema sanitari com el nostre no poguera tractar una urgència sanitaria tan gran.

A mi sempre m’ha encantat la meua professió i fins eixe moment anava contenta a treballar com a infermera, però quan comences a vore que els casos pugen, els pacients es moren i els companys i companyes es contagien treballant, és inevitable tindre por.

Al principi teníem por pel desconeixement i la falta de recursos. On jo treballe, durant molt de temps ens van donar mascarilles quirúrgiques per a diversos dies, ens explicaren com ens havíem de posar i llevar els EPIs, però no disposàvem d’ells. Vam haver d’arribar a comprar-nos monos de pintor perquè eren impermeables i ens servien per protegir-nos. Gràcies a les donacions particulars vam poder disposar d’EPIs “caseros” i pantalles protectores. És una cosa que mai podrem agrair prou.

Tinc il·lusió de que tot açò haja sigut un malson i que en qualsevol moment em desperte i res haja passat.

I com sospite que no estic somiant, espere que al final triomfe la ciència i que aquest virus desaparega per a sempre, i si fora abans de falles millor. Fins eixe moment, és important que tots ens vacunem, que fem cas a les recomanacions dels especialistes i que es destinen més diners a la investigació. No podem permetre que amb aquesta sisena ola es col·lapsen els hospitals. Cuideu-se molt.

Marga Blázquez

Hem sigut sempre criatures lliures des del principi dels temps. Persones amb somnis, amb esperances, amb passions i amb desitjos que volem veure fets realitat. Però va haver un moment en què el món es va parar i va fer desaparéixer aquella part innata del nostre cor. El ser lliure es va esfumar i va quedar sota una màscara que tapava els nostres somriures Tancats sota clau i plens de por véiem com només uns pocs podien eixir al carrer. Un món ple de valents que quedaven atrapats a les seues cases mentre que uns pocs podien eixir a complir amb les escasses labors que quedaven en peu.

CCFFSE, bombers, sanitaris, farmacèutics, treballadors del sector alimentari, del sector de neteja i residus… Fins i tot vam veure patrullar a la UME per la nostra benvolguda ciutat mentre estavem als nostres balcons.

En el meu cas vaig tornar a una vella llar, on vaig tindre el meu primer contracte. L'UCI era una gran familia unida en primera línia de guerra. Tots acatxats en les trinxeres sense saber contra què estàvem lluitant ni amb què podíem atacar. No hi havia vestits, ni a penes mascaretes. Escassejaven les ulleres i molts dels materials que necessitàvem. De la nit al dia ens vam haver de convertir en supervivents.

Bosses de fem a les cames, plàstics per a fer pantalles, ulleres de bussejar, guants de fregar… La infermeria convertida en ingeniería. Tot el que es poguera usar anava cap a dins.

Els metges pegats a l'ordinador buscant protocols nous, experiències d'altres pacients al voltant del món que ens donaren una pista de què fer. Lluitàvem amb el que hi havia i això significava no tindre cap garantía. Estàvem abandonats però units. Mai una paraula de derrota, mai un gest de rendició.

Preparats per a tot sense saber que ens podia ocórrer demà.

No oblidaré a aquella pobra anciana, agarrada de la meua mà demanant-me que no la soltara, mirant-me, aterrada perquè li havien avisat que anaven a sedar-la. Coneixia i entenia que no hi havia una altra opció i encara així resava i resava per a poder reunir-se amb els seus nets una altra vegada. Recorde estar sota aquella malformada presó de plàstic, a punt de plorar sense saber molt bé que dir, apenat perquè aquella pobra dona podria haver sigut la meua iaia i profundament destrossat per saber que no podia fer res per a remediar-ho. L'única cosa que li va tranquilitzar va ser explicar-mos què va ser l'últim que li va

regalar als seus nets per l'aniversari. I com ella tants altres pacients que mai imaginaven que anaven a acabar allí i molt menys que no tornarien a eixir.

Vaig estar també a la planta de Covid durant poc temps.

Moltíssima faena, molts malalts, i molts companys contagiats.

Tots ells sense saber com havien pogut ficar-se malalts havent seguit el protocol a la perfecció. Pareixia que allò no podia parar, però va arribar l'estiu i tot pareixia tornar a la normalitat.

Pandèmia superada! s'atrevien a dir alguns, però… Va arribar setembre i amb ell les residències d'ancians van començar a caure.

Jo havia sigut traslladat a l'Hospital General de València feia uns pocs mesos i després d'una quidrada telefònica em trobava que aquell dilluns m'internaven en una residència plena de pacients amb Covid. Sense metges, sense hospitals, sense ajuda. Cinc infermers en torns, sense descans, ensenyant als treballadors com vestir-se i desvestir-se, els protocols, les noves pautes a seguir i tractant a més de 60 pacients a la vegada… El caos tornava a aparéixer. Torns de 12 hores sense llevar-mos el tratge. Una altra vegada falta de materials i efectius. Una altra vegada sols, però sense una sola expressió d’abandonar. Acariciant a tots els que se sentien a soles i als que no es van rendir ni al final del camí.

Hem arribat a vore com a pacients s'esfumaven en dies, de pareixer que sí a convertir-se en un sord i buit no. I en canvi uns altres de parer que no a un grandiós i poderós sí després de mesos de recuperació. Moltes preguntes segueixen en l'aire, surcant la brisa on a poc a poc les traurà a relluir la ciència, encara que hui continuen estant sense resposta i pareixen completament ilògiques.

Aquell pes s'alleujarà i podrem tornar a ser lliures, però queden molts passos per donar i hui, el nostre camí és continuar fent proves, administrar milers de vacunes i continuar completant faenes per a ajudar a tots els que ens necessiteu. A vegades és difícil continuar, estem agotats i continuem arrastrant problemes que no s'han corregit durant aquesta situació, però hem de continuar surcant l'horitzó sense mirar arrere, amb tristesa pels quals ja no seguixen, però amb esperança pels quals encara esteu lluitant amb nosaltres. Nosaltres mai ens rendirem.

Ser infermer durant aquesta pandèmia no ha sigut gens fàcil.

La infermeria sempre és i serà una professió enfocada a ajudar als altres i a donar tot el que tens només perquè l’altre puga somriure un dia més. A vegades la frase “cada dia és un regal” no la prenem al peu de la lletra, però ningú imaginàvem que això anava a ser literalment el nostre dia a dia.

Hui vos demane que es cuideu i que no oblideu per on hem passat. Del que vam ser capaços de fer i del que està per vindre.

Sigau responsables hui per a que demà puguam tornar a ser lliures per fi. I recordeu que sempre, en les bones i en les males, allí ens trobareu.

Brinde per la fi d'una era i el començament d'una nova en la qual tornen a legalitzar-se els besos, les abraçades, les festes, la llibertat i, amb un immens amor en el meu cor, unes falles dignes d'indultar.

Atentament,

Pablo Fernández Bernia, Infermer i orgullós faller d'aquesta eterna comissió.

Vixca la falla Camí-Nou!

Cada any, quan s’està acabant l’hivern i s’acosta la primavera, ens envaeixen multitud de sensacions noves. Els valencians tenim la sort de rebre esta època de l’any amb l’intensa olor de azahar que, provenint dels camps de tarongers perfuma els nostres carrers. Els amants de la nostra festa intuïm junt amb la flor del taronger altres olors que activen els nostres sentits festers. És el cas de l’olor de fusta, cartó i pintura, o també l’olor de pólvora que, tímidamente, va aguaitant en les celebracions que cada comissió fallera realitza quan s’acosta Sant Josep. En nostra falla, Camí Nou, a més dels olors mencionats percebem un aroma que només els que estimem la nostra falla detectem en el nostre esperit. És un aroma que ens motiva i posa en funcionament tot el nostre cor faller. És l’olor d’una bona torrà. Es l’olor de la botifarrà.

L’acte de “La botifarrà” naix en la nostra comissió allà per l’any 1973 en l’antic taller d’Iñigo, on romandrà els tres primers anys. En el seu inici va ser el tradicional sopar de “la planta”.

Eixa nit, per casualitat, que és com naixen les millors coses, mentres un grup de fallers muntava el que seria el monument d’eixe exercici un altre grup s’encarregava de cuinar un senzill sopar, alhora que altres components de la comissió s’afanyaven preparant les taules i vetlant per que no faltaren els típics cacaus i tramusos, ensalades, alguna que altra creïlla torrada, i el millor vi, a granel, que s’haguera pogut aconseguir eixe any. Mentres tot açò passava, per la porta del casal entraven mes fallers amb el millor postre que es pot degustar en la nostra terra: un parell de calaixos de bones taronges. Tot estava preparat. Entre rialles, il·lusions i alegries s’escoltava una veu que deia amb molt brio: “Xiquets a sopar”. En eixe instant tot el món aparcava els seus quefers i, amb harmonia, s’assentaven a degustar el plat estrela, “la torrà de llonganisses i botifarres. Tot era molt senzill.

L’any 1976 el sopar de “La Plantà” es va realitzar en l’almacen-taller de l’artista Joaquín Gómez Perelló. Dit local estava situat en el carrer Francisco Arbona, ocupant l’espai on hui està ubicat el “Bar l’u i el dos”. Al tractar-se del local d’un artista faller, els alts estaven plens de motles de figures i de ninots de falla a mig acabar. Açò va convertir al local en el millor escenari per a celebrar un sopar de “Plantà”.

Al sopar de la plantà es convidava a tots els col·laboradors.

Al principi estos convidats passaven a visitar-nos de forma senzilla i protocol·lària. Una salutació, un agraïment per la seua col·laboració i, com a màxim, una copeta de mistela per allò de complir com ha de ser. Però eixa nit, un meravellós ambient faller, fins llavors desconegut, va ocasionar que tots els que passaren a visitar el nostre casal volgueren quedar-se a compartir amb Camí Nou un acte que, a partir d’eixe any, mai seria el mateix. Els col·laboradors disfrutaven del nostre ambient, de la nostra amistat i, atrets per l’aroma de la magnífica “Torrà” es van implicar, amb mes afany si cap, a fer mes gran la nostra comissió.

Tal va ser l’èxit d’eixe sopar que Bernat Magraner Torres va proposar que, a partir del següent exercici el esmentat sopar es realitzara el dissabte anterior a la plantà, instituint el que

coneixem hui com “Sopar dels Fallers d’honor”. Els que allí estaven diuen que va ser un goig veure com els fallers i falleres de la comissió s’afanyaven per atendre extraordinàriament els comensals. Eixa nit, mes que mai, es va produir el “muscle a muscle” dels fallers. No tan sols perquè les taules, servicis i tot el que comporta un acte d’esta envergadura va ser preparat pels membres de la comissió sinó perquè també va caldre traslladar, amb la rapidesa adequada, les llonganisses i botifarres que, cuinades en cassola de fang en el Forn de llinares, en el carrer Ballen, formarien part, des de llavors, de l’ADN de Camí Nou. Imagineu eixe sopar, a mitjan dècada dels 70. Ambient alegre i jovial, menjar excel·lent, i per si açò fóra poc es va contractar a l’Orquestra Acròpolis. Era el còctel perfecte. No és d’estrañar que cada any foren mes els col·laboradors que s’unien al sopar que, amb el pas del temps es convertiria en un dels actes mes importants de nostra Falla. Finalment es va crear la figura del “Faller d’Honor”en “agraïment al seu esforç per ajudar a la comissió.

En aquells temps nostra Botifarrà només era comparable a “La Casolà” de La Falla Plaça del Forn. Totes dues comissions van tindre un inesperat i sorprenent èxit de convocatòria, que dura fins hui.

Cada any es tenia que buscar un local d’enormes dimensions que calia adaptar per a quasi mil comensals. Al llarg dels anys vam passar per diversos magatzems. El de Soria, el de Castany, el de Morell Arbona, el de Matias Colom, L’antiga piscina, El Poliesportiu Fontana Mogort i el de Mobles Maria, on cada any, els fallers, buidaven tots els mobles, netejaven i condicionaven l’espai, i quan s’acabava el sopar, tornaven a muntar tot com si res haguera passat.

Posteriorment, condicionats per l’augment dels Fallers d’Honor i per l’evolució de la societat, es va passar a celebrar l’acte en diverses sales. Saló Alzira, Sala Atenea d’Alberic, i Sala Rex. Una vegada entrem en estes sales, especialistes en festejos culinaris, les llonganisses i botifarres van continuar formant part del menú, encara que de forma testimonial, en plats ben arreglats al centre de les taules.

Amb el pas dels anys, el que va començar com un sopar entre amics, acabaria convertint-se en l’actual “Sopar De Gala del Fallers d’Honor. Això sí, mantenint el nom que tot el món coneix a Alzira: “Sopar de La Botifarrà”.

El pas del temps difumina els orígens i l’esforç realitzat al llarg dels anys per tots els fallers i falleres que van fer possible cada un dels sopars esmentats.

Han passat quasi 50 anys i, curiosament, el mateix aroma d’aquells temps embolica i estimula als membres d’esta comissió.

Este article no té mes pretensió que posar en valor el millor dels actius de Camí Nou. És a dir la gent que va iniciar este meravellós acte, així com a cadascun dels fallers i falleres que, any rere any, han fet possible que cada “Botifarrà” consolide la unió entre Cami Nou i la ciutat d’Alzira.”

La Comissió, en la col.laboració del nostre amic Manolo Alberola

Antic taller de l’artiste Faller Joquin Gómez Perelló, al carrer Francesc Arbona.

16 de Març 1973 Antic taller d'Iñigo al carrer General Asensio, huí Benito Pérez Galdós.

Va començar sent un sopar de la plantà per als fallers on les dones preparaven llonganisses, botifarres, ensalades, etc

PRESIDENCIA EJECUTIVA PRESIDENTE Adrián Campos Bialcanet VICEPRESIDENTE 1º Bernardo Magraner Torres VICEPRESIDENTE 2º Juan Miravalles Bertomeu SECRETARIO Salvador Andrés Pascual VICESECRETARIO 1º Amadeo Pous Puentes VICESECRETARIO 2º Bernardo Magraner Andrés VICESECRETARIO 3º Enrique Bono Carbonell VICESECRETARIO 4º José Calatayud Masiá

TESORERO José Huguet García VICETESORERO Bernardo Mazo Martínez CONTADOR Salvador Fabra Botella

COMISIÓN RIFAS Y LOTERIAS PRESIDENTE José Gimeno Lacruz VICEPRESIDENTE Vicente Piera Tormo

COMISIÓN FIESTAS PRESIDENTE Amador Bolinches Fita VICEPRESIDENTE Salvador Fabra Botella AYUDANTES Alfredo Borrás Pascual Juan Vivas Sala

COMISIÓN “LIBRET” PRESIDENTE Manuel García Serna AYUDANTES Enrique Botella Ahulló Jesús Rodríguez Ferrer

DELEGADOS FALLA INFANTIL PRESIDENTE Francisco Olaya Arbona AYUDANTES Eduardo Pla Navarro Antnio Rubio Piquer Enrique Palau Gregori PRENSA José Cuenca Colomer ARTISTA Salvador Soria Soler

1974

16 de Març 1974

Antic taller d'Iñigo al carrer General Asensio, huí Benito Pérez Galdós.

S’amplia el sopar en el casal als Fallers d’Honor.

1975

16 de Març 1975

Antic taller d'Iñigo al carrer General Asensio, huí Benito Pérez Galdós.

1976

16 de Març 1976

Antic taller de l’artiste Faller Joquin Gómez Perelló, al carrer Francesc Arbona.

La Botifarrà passa a ser un acte bàsic en la setmana fallera, gran quantitat de gent començà a passar per la "Plantà" de Cami Nou per a disfrutar de l'ambient faller que es viu.

1977

16 de Març 1977

Antic taller de l’artiste Faller Joquin Gómez Perelló, al carrer Francesc Arbona.

Actua per primera vegada en nostra Falla l’orquestra Acropolis.

1978

16 de Març 1978

Antiga Piscina al carrer Hort dels Frares.

En 1978 es el unic any en que el sopar es va celebrar a l´antiga Piscina, casal historic de la Falla Cami Nou desde 1974 fins al 2006

1979

16 de Març 1979

Antic Magatzem de Matías Colom al carrer Hort dels Frares.

La cuina on es preparaven les safates per a servir en les taules estava en els locals de l'antiga Piscina just enfront del Magatzem, donant-se la circumstància que els fallers que servien havien de travessar el carrer Horts dels Frares per a servir les taules.

1980

1984

Antic Magatzem de Matías Colom al carrer Hort dels Frares.

Aquestos anys el sopar se servía completament pels fallers de la comissió.

Antic Magatzem d’Antonio Castany al carrer Francisco Bono 10 enfront del bar “El Ancla”.

Es va donar la circumstància que el magatzem estava encara amb fang sec de la pantanada i els fallers de la falla amb mànegues a pressió de l'equip de de polvoritzar del Sr. Octavio Daries, van netejar tot el local per a realitzar aquest sopar.

15 de Març 1980

1981

14 de Març 1981

Locals de l’antiga empresa de mobles “Elige y Paga”, al carrer Hort dels Frares.

El sopar passa a celebrar-se el dia de la plantà al dissabte anterior a falles.

10 de Març 1984

1985

9 de Març 1985

Locals de Mobles María en la Carretera d’Albalat.

1986

8 de Març 1986

Locals de Mobles María en la Carretera d’Albalat.

1987

28 de Febrer 1987

1982

13 de Març 1982

Locals de l’antiga empresa de mobles “Elige y Paga”, al carrer Hort dels Frares.

1983

No es va plantar falles a causa de la Pantanada de 1982.

Poliesportiu Fontana Mogort.

A causa de la gran quantitat de gent que cada vegada més volia assistir a la tradicional Botifarrá es va haver de sol·licitar a l'Ajuntament que cediren el poliesportiu per a poder asseure a tots els assistents.

1988

No es va plantar falles a causa de la Riuada de 1987.

1989

11 de Març 1989

Antic Salón Alzira, carrer Verge de la Murta 10.

Canvi radical del sopar de la Botifarrá, passa a celebrar-se en una Sala i ja no ho preparen els fallers, el plat principal continua sent les llonganisses i botifarres. Com a tradició s'acorda amb la sala que els que serviran les taules seran els fallers.

1990

1993

Antic Salón Alzira, carrer Verge de la Murta 10.

Actuació de l'humoriste valencià Don Pio. Els fallers sopaven a la cuina, ja que per la capacitat de la sala no podien fer-ho a les taules

Antic Salón Alzira, carrer Verge de la Murta 10.

Any del 50 Aniversari de la Fall.a

10 de Març 1990

1991

9 de Març 1991

Antic Salón Alzira, carrer Verge de la Murta 10.

Actuació de l’humoriste valencià Don Pio.

1992

7 de Març 1989

Antic Salón Alzira, carrer Verge de la Murta 10.

Per tercer any consecutiu la comissió contracta un humoriste per a la Botifarrà, aquets any será Paco Calonge qui actuarà entre el sopar i el ball.

6 de Març 1990

1994

26 de Febrer 1994 Sala Atenea, carrer Goya 1, Alberic.

El tradicional sopar de Fallers d’Honor es trasllada a la població d’Alberic.

Es continua amb la tradició de servir els fallers la major part del sopar.

1995

25 de Febrer 1995

1996

24 de Febrer 1996

Sala Atenea, carrer Goya 1, Alberic.

1997

22 de Febrer 1997

Sala Atenea, carrer Goya 1, Alberic.

Any del 25 Aniversari dela Botifarrà, amb els canvis propis pel pas dels anys.

El sopar de la Botifarrà ja es uns dels actes mes emblemàtics i coneguts del món faller a la nostra ciutat.

Sala Atenea, carrer Goya 1, Alberic.

1998

31 de Gener 1998

Sala Rex, Alzira.

Torna la Botifarrà a Alzira la Sala Rex antiga Cotonera. Els fallers passen a servir únicament el plat principal de llonganisses i botifarres per a continuar conservant la tradició.

2002

16 de Febrer 2002

Sala Rex, Alzira.

1999

31 de Gener 1999

Sala Rex, Alzira.

2000

12 de Febrer 2000

Sala Rex, Alzira.

2001

12 de Febrer 2001

Sala Rex, Alzira.

2003

8 de Febrer 2003

Sala Rex, Alzira.

2004

21 de Febrer 2004

Sala Rex, Alzira.

2005

12 de Febrer 2005

Sala Rex, Alzira.

2006

2008

Sala Rex, Alzira.

Any trist per a la Falla Camí Nou, enguany es derroca el mític casal de la “Piscina” i uns dels primers locals on es va fer la Botifarrà

Sala Rex, Alzira.

11 de Febrer 2006

9 de Febrer 2008

2009

18 de Gener 2009

Sala Rex Natura, Alzira.

Un altre dels grans canvis del sopar de Gala es produeix en aquest any, el sopar de la Botifarrà es passa a celebar juntament amb la Presentació, en acabar la mateixa se celebrà el tradicional sopar de Gala, canvi que es queda establit i que continuà hui en dia.

2010

13 de Gener 2010

2007

10 de Febrer 2007

Sala Rex, Alzira.

Sala Rex Natura, Alzira.

Primers anys del que s’ha convertit en altra tradició, la foto en la cuina de tots els fallers que van a servir, junt amb els Presidents i Falleres Majors de la comissió.

2011

2013

Sala Rex Natura, Alzira.

Sala Rex Natura, Alzira.

29 de Gener 2011

26 de Gener 2013

2014

18 de Gener 2014

Sala Rex Natura, Alzira.

2015

14 de Febrer 2015

Sala Rex Natura, Alzira.

2012

28 de Gener 2012

Sala Rex Natura, Alzira.

2016

2017

Sala Rex Natura, Alzira.

Acte de reconeiximent als huit membres que continuen a la nostra comissió i que pertanyien a aquestes primeres comissions del 72-73-74, que van posar en marxa la Botifarrà.

Sala Rex Natura, Alzira.

23 de Gener 2016

2018

18 de Febrer 2018

Sala Rex Natura, Alzira.

11 de Febrer 2017

2020

8 de Febrer 2020

Sala Rex Natura, Alzira.

2019

16 de Febrer 2019

Sala Rex Natura, Alzira.

Any del 75 Aniversari de la Falla.

2021

No es va plantar Falles a causa del COVID.

2022

12 de Febrer 2022

Sala Rex Natura, Alzira.

25 anys celebrant el sopar de la Botifarrà a la Sala Rex.

“En agraïment als nostres col.laboradors en el 50 aniversari de la Botifarrà”

SUECA

CARCAIXENT

VALENCIA

Mare de Deu, 17 bajo

C. C. Ribera del Xùquer • Local B02-03

CULLERA

ALDAIA

Pintor Ferrer Cabrera, 6 bajo

C. C. Bonaire • Local 56

C.C.Campanar Avda. Manuel de Falla, 13 Local 6-7

ALZIRA

ALFAFAR

Avenida Santos Patronos, 16

C. C. Alfafar • Avda. de la Albufera,s/n.

GANDÍA

XÀTIVA

C. C. La Vital • Local B2

C. C. Plaza Mayor • Local 51-52

Calle Xátiva, 1 C. C. Nuevo Centro Avda Pío XII, 2 Local 106B

@velazquez.alzira Avda. Santos Patronos, 14 • ALZIRA • Reservas: Tel. 96 194 38 67 CAFETERÍA VELÁZQUEZ Y VELA COPAS Avda. Santos Patronos, 14 Reservas: 96 194 38 67 BAR-RTE. VILELLA Carretera Vilella, 9 Reservas: Tel. 96 091 37 31

ALZIRA

BAR LES BASSES Calle Manises, 20 BAR HNOS. PÉREZ Calle Naranjo, 101

VOS DESITGEM UNES

ELEVACIÓN

EXCAVACIÓN

CARGAS

COMPACTACIÓN

EVENTOS

VENTA NUEVA Y DE OCASIÓN

Y MUCHO MÁS ...

Nuestros servicios y proyectos Encuentranos en:

Alquiler de maquinaria

BASE VALENCIA: 96.244.01.85 P.I. Ptda. Marquesa, C/Dels Forners 23-27 46260 Alberic (VALENCIA)

Transporte propio Taller propio

BASE ALICANTE: 96 510 21 84 P.I. Pla de la Vallonga, C/ Agua 8, 03006 ALICANTE

Alquiler con operario Alquiler de vehiculos

TIENDA TORRENT: 610 79 65 35 P.I. Mas del Jutge, C/ Perelló 85, 46900,Torrent (VALENCIA)

Cursos de formación

www.choosemak.es

Síguenos en:

PLAÇA DEL CARBÓ, 7 • Tel. 670 50 10 44 • ALZIRA

Reservas 638 600 208

Pedidos 961 604 625

COMUNICACIÓN VISUAL

Líderes en Franquicias Supermercados Centros Comerciales ValenciaɈMadridɈSevilla

Fruta y verdura fresca a domicilio 24/48h

ENVÍOS a toda España ¡Haz ya tu pedido online!

AVD. SANTOS PATRONOS, 28 • 46600 ALZIRA • Tel. 96 201 46 06

FRANCISCO ARBONA 1º,1ª • TEL. 96 240 11 25 - FAX 96 245 51 11 • 46600 ALZIRA

www.mecanizadosgarrigues.es

Calle Dels Ferrers, 3Q • Apartat Correus 257 Tel. 96 170 38 75 - Fax 96 171 01 27 46410 SUECA (València)

www.grupoprades.com grues@grupoprades.com

PRODUCTOS LIMPIEZA EN GENERAL • HOSTELERÍA LAVANDERÍA • INDUSTRIA ALIMENTARIA SISTEMAS DE DOSIFICACIÓN Pol. Ind. Tisneres • Avd. de la Igualdad, 33 • 46600 ALZIRA(Valencia) Tel. 96 070 37 06 www.gleamessence.com MANOLO 673 894 244 • ÁNGEL 673 894 044

AGENCIA INMOBILIARIA ESPECIALLIZADA EN LA VENTA Y ALQUILER DE TODO TIPO DE INMUEBLES

CALLE BENITO PÉREZ GALDÓS, 7 BAJO • ALZIRA Tels.: 647 740 850 / 96 240 46 72 / 625 072 956

www.inmobiliariajosemarti.com

ASESORÍA DE EMPRESAS ADMINISTRACIÓN DE FINCAS Joanot Martorell, 1 entlo • 46600 ALZIRA (Valencia) Tels. 96 245 51 48 - 96 241 50 43 asesoria@fismark.es

Avenida de la Libertad, 8 (Antigua Carretera Albalat) • 46600 ALZIRA

Frente Cines KINEPOLIS Tel. 96 240 43 02

Pinturas Isaval, dando color a las Fallas

Calle Doctor Ferrán, 23

Tel. 96 241 03 44 fjandujar@mgs.es 46600 ALZIRA (Valencia)

Impresión sin límites www.grupograficoalzira.com Avda. Carcaixent, 42 • 46600 ALZIRA • Tels. 96 240 07 53 - 96 240 25 18

Calle Pérez Galdós, 31 • Tel. 96 185 90 39 - 682 633 481 ALZIRA

CARNES A LA BRASA • JAMÓN AL CORTE BOCADILLOS DE AUTOR MENU DIARIO EVENTOS• COMIDAS DE GRUPOS

INFO Y RESERVAS: 631826609 Carretera de Villella (Centro Deportivo Tenisquash) • ALZIRA

Family Banker

Antonio Gómez Torres M 620 292 500