2 minute read

ESCLAFIT DE PARAULES

Next Article
FAMILIA

FAMILIA

68 ES DEPARAULES FITCLA PURA SANTACREU BERENGUER Professora de Llengua i Literatura

La paraula esclafit forma part del nostre lèxic patrimonial. És la forma verbal d’esclafir, etimològicament prové del llatí, i la seua traducció al castellà pot ser chasquido o estallido. És quasi una onomatopeia, perquè la paraula en si mateixa és molt sonora i té una pronunciació dura i seca que, efectivament, ens remet a la seua significació. També podem trobar esclafidor/a i esclafitó. Buscant pels diccionaris i altres materials propis de la filologia, he trobat moltes definicions i algunes coses curioses que tractaré de fer fàcils i amenes per a la lectura. I, atenció, no estan totes les que hi són.

Advertisement

1. SERÀ PER DEFINICIONS!!!

Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

ESCLAFIT

Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet. Pegar un esclafit loc. verb. Rebentar, esclatar. Colp violent, galtada. No faces això que et pegaré un esclafit. D’esclafit i fona loc. adj. Que no és de fiar. Eixos són gent d’esclafit i fona.

Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll

ESCLAFIT

Acte i efecte d’esclafir: soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. Fer esclafits la perdiu: un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam. Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l’altre. Esclafit d’escopeta (de pistola, etc.): el soroll que fa en disparar-se una arma de foc.

Gran Enciclopèdia Valenciana

ESCLAFIT

Soroll que fan les tralles o fuets quan es sacsegen violentament en l’aire. Soroll brusc que produïx una cosa que rebenta, unes rialles contingudes.

Glossari de Meteorologia

ESCLAFIT

Un esclafit o ràfega descendent és un fenomen produït per una columna d’aire en ràpid descens que després de fer impacte a la superfície s’estén en totes les direccions i genera vents molt forts. A diferència d’un tornado, els vents d’una ràfega descendent es dirigixen cap a fora des del punt on piquen a terra. La durada del fenomen és curta.

2. PARAULES SINÒNIMES TAMBÉ!!!

I obrirem la caixa dels sinònims o paraules amb un significat paregut al nostre benvolgut i ja conegut esclafit. Mireu quantes en tenim!

1. En el sentit de pegar-li a algú: bescollada, bocinada, bufetada, calbot, carxot, castanya, clatellada, clatellot, closcada, colp, galtada, galtó, hòstia (vulgar), manotada, plantofada, punyada, samarrada i trompada.

Més metafòricament: ceba, coca, galleta, llet, nespla, tro, xufa.

2. En el sentit d’un so fort: detonació, esclat, espetec, estrèpit, fragor, petard, retrò, retruny, soroll, terrabastall, tro, tronada, barrinada, descàrrega, canonada, detonació, esclat, esclatada, esclató, escopetada, espetec, explosió, fulminació, pet, rebentada, tret.

3. Onomatopeia o so: clac, clec , crac, cric espetec, pet, petada, soroll, trencament big bang (anglés).

This article is from: