EN LA FALLA INFANTIL Carles-Andreu Fernández Piñero

108 ¡APARTA!

ES FITCLA deNINOTS EN LA FALLAINFANTIL

Carles-Andreu Fernández Piñero

Director de Distrito Fallas

Hi ha ciutats al món, com ara Dhaka (Bangladesh), Mumbai (Índia) o Hong Kong, on quasi han de caminar uns damunt dels altres per l’alta densitat de població que tenen. Doncs si venen turistes d’estes ciutats a veure les Falles i veuen algunes infantils de la secció especial, segur que se’ls escapa alguna llagrimeta perquè els recorda la seua terra en veure tant de ninot junt. I és que la densitat de població de ninots en algunes és tan alta, que és una sort que no suen, perquè si no acabarien anestesiats tots. En efecte, en les màximes categories infantils, moltes vegades la falla és una muntanya de ninots xicotets que, vistos des de lluny, semblen una ensalada de colors. Així són totes les de Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal, Malva-rosa i Mestre

Gozalbo-Comte d’Altea, per posar uns pocs exemples, i se’n deslliuren d’eixa tendència algunes com les plantades per Duc de Gae-

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals. 2015

ta-Pobla de Farnals en 2014 i 2015, ambdues de l’artista Julio Monterrubio. David Moreno i Miguel H també han plantat falletes poc sobrecarregades. A banda, estan menys sobrecarregades les falles amb menor pressupost de la màxima categoria com Barri Beteró, ja que, lògicament, amb menys diners hi ha menys ninots.

I per què s’ha arribat a fer les falles infantils amb més pressupost així, com a muntanyes de ninots xicotets? Hi ha diverses raons. La primera és que, igual que les falles grans, van pel camí del gegantisme des dels anys 1940, a les infantils els passa el mateix però a menor escala. La preferència per l’estètica (davant la crítica en les grans) va arribar a les falles dels xiquets i les xiquetes, en les quals va establir-se la tendència dels ninots «estil Lladró», és a dir, de reduïda grandària però amb un modelatge i una pintura amb molts detalls. Lògicament, com més diners s’invertixen, més ninots d’este estil

Falla Malva-Rosa de Bernat Estela

es poden posar per a tenir més possibilitats d’aconseguir el primer premi.

Ara bé, a diferència de les falles adultes, les infantils tenen una limitació de volum. Per exemple, l’article 27.2 del Reglament Faller de Junta Central Fallera diu que l’alçària màxima són 3 metres i l’ample entre els punts més distants tampoc pot passar d’eixa mesura. Per això, si volen posar molts ninots, han d’ajuntar-los molt. Així, de vegades, s’aconseguix un cúmul de figuretes digne de la cabina dels germans Marx, fet molt habitual en la secció especial de València i d’altres localitats.

Hem de traslladar-nos als anys noranta del segle xx per a trobar falles infantils d’es-

Falla Arxiduc Carles-Xiva. 1996

pecial més clares, amb escenes millor definides i més espai entre ninots. Un exemple significatiu és la guanyadora de 1996, Arxiduc Carles-Xiva, que tenia una composició molt lleugera, amb espais buits fins i tot en la base, on hi havia un pont. Algunes escenes es trobaven directament sobre la gespa amb una distància que hui en dia és pràcticament impossible de veure en una falla infantil d’especial a València.

L’acumulació de ninots és un inconvenient perquè fa la falla més complicada de veure i entendre. Com es podria solucionar? Hi ha dues vies: o ampliar el volum màxim de les falles infantils o reduir la quantitat de ninots. La primera opció és complicada, ja que, si es fan més grans, es poden confondre amb algunes falles grans. Potser en horitzontal seria una solució, però tampoc es podria massa perquè si no pareixeria un carrer adornat com els que feien abans les comissions falleres. El millor seria posar menys figuretes, però hauria de canviar la tendència estètica, i això és encara més difícil que fer més grans les falles infantils.

No obstant això, hi ha una altra possibilitat que ha vingut sobtadament: l’augment de preus del suro. En un any s’ha encarit en un 40 % i continua a l’alça, circumstància que fa inviables els actuals volums de les falles sense un increment de pressupostos. Açò pot derivar en una reducció de la grandària dels cadafals, grans i infantils, i canviar -per temes econòmics- la tendència del gegantisme. El temps dirà si realment serà així o es trauran diners de les pedres per a intentar continuar com estem i, per tant, amb molts ninots juntets en les falles infantils de les màximes categories.

LA MÚSICA ÉS UNA COSA GRAN, SENSE LÍMITS, SENSE FRONTERES, SENSE BANDERES