Edgar Talens Lozano LA PAELLA, ELS COETS, LES FLORS, ELS BUNYOLS. L’ESCLAFIT, L’ESCLAT Aureliano J. Lairón Pla

ELS BUNYOLS.LA PAELLA, ELS COETS, LES FLORS,

ES FITCLA Aureliano J. Lairón Pla Doctor en Geografia i Història Arxiver Municipal i Cronista Oficial d’Alzira L’ L’ESCLAT

Un esclafit és, meteorològicament parlant, un fenomen produït per una columna d’aire en ràpid descens que després de fer impacte en la superfície s’estén en totes les direccions i genera vents molt forts. El Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua assenyala, a més, que és un soroll sec, agut, sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada o un coet i, encara més, que pot ser un colp violent. Una cosa comença a esclafir (en castellà a estallar o chasquear) quan, sobtadament, produïx soroll. Quan una cosa esclata, esclafix.

Els valencians i les valencianes solem utilitzar la paraula vinculant-la a la festa de les Falles. I ho fem, conscientment, per tal de destacar una cosa que es dispara amb força.

S’esclafix de riure i s’esclafix, també, de plorar. Quan ho fan les falleres i els fallers?

Són moltes les reunions que tenen lloc al llarg de l’any, sobretot quan passen les festes de Sant Josep i

fins a l’arribada de l’estiu i, després, quan comença la tardor i abans de la primavera que les falleres i els fallers van reunint-se als casals de les seues comissions per tal d’anar preparant i decidir sobre la festa. En eixes reunions se sopa, es parla, es comenta i, després, sol fer-se la partideta o la tertúlia. Qui en un moment de la conversa no ha pegat un esclafit, açò és, ha rebentat o esclatat en escoltar algú dels companys de taula contar alguna cosa? I quin faller, més adult, en un determinat moment no li ha dit a algun menut de la xicalla: «No faces això, que et pegaré un esclafit?»

Durant les setmanes prèvies a la gran setmana Fallera solen reunir-se per grups els amics de la comissió de la falla per tal d’elaborar i, després, degustar una bona paella, el plat valencià per excel·lència, el més característic. En la paella esclafen alguns dels ingredients en entrar en contacte amb l’oli.

I pel que fa a les nostres falleres, ja se sap com esclafixen a plorar o a riure, tant se val, en funció dels moments que viuen. Prorrompen a riure quan estan a gust amb les seues amigues de la comissió, sobretot en els moments més intensos i grats, i prorrompen a plorar, i això ja és un sentiment personal, individual, quan s’acosten, després d’haver desfilat amb les seues companyes, i duen el ram entre les mans, i s’aproximen davant de la imatge de la nostra Mare de Déu per tal de depositar als seus peus les flors que abans ja han esclatat, o estan a punt de fer-ho, i es mostren en tota la seua esplendor.

La nostra festa esclata a mitat març i és el soroll dels coets, de la música, dels castells i de les mascletades i dels focs artificials els qui pregonen que la festa ja està ací, que ja ha arribat, puntual a la cita, per a ferse present com un miracle més de la primavera que ens convida a gaudir, si acompanya el bon oratge, d’uns monuments, d’un ambient i també d’uns bunyols que esclaten en la boca… I estan molt bons.