PARAULES QUE PROGRESSEN CAP ACÍ O CAP ALLÀ

Leo Giménez Tècnic lingüístic

Les paraules, a vegades, progressen, retrocedixen. o es queden com estan. Algunes passen de la marginació normativa a la normativitat. És a dir, han sigut apartades, ignorades per la normativa, i posteriorment, afortunadament, recuperades i considerades veus normatives. Durant molt de temps l’ortodòxia lingüística, elitista i excloent va aconseguir apartar centenars de paraules i expressions i que es consideraren incorrectes, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) n’ha estimat normatives gran quantitat d’eixes.

Moltes altres progressen, passant d’un idioma a un altre. En valencià tenim moltes paraules qualificades de castellanismes, moltes acceptades per la normativa del valencià, com ara ahí, amo, bodega, carro, desaigüe, disfrutar, exitós, matxo, nóvio, pata, patada, peluqueria, trage, tonto, xiste. Però també n’hi han al revés, que han passat del valencià-català al castellà, Són valencianismes o catalanismes en el castellà. N’hi han, aproximadament, 350 vocables d’eixos. Faena és una de les paraules-préstecs de la nostra llengua a la veïna, encara que amb un matís diferenciador. En la parla valenciana significa ‘treball, ocupació, lloc del treball’, en les corregudes de bous, ‘toreig amb la muleta’, mentre que en la castellana, a més d’estos sentits, també significa faenar, ‘fer els treballs de marineria, pescar en la mar’. Una altra veu, presa al valencià pel castellà és lonja, de la nostra llonja (sinònim, llotja). És ‘galeria oberta, columnata, compartiment destinat a vore algun espectacle’. També mercat ‘lloc a on es fan transaccions comercials’, “La llonja del peix”.

L’alioli de la parla castellana procedix del nostre allioli. I panoli, del valencià panoli ‘coca feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, cuita al forn’ i ‘bovo, simple, ignorant, fàcil d'enganyar’. I fideuá, usada en el castellà, ve de la nostrada fideuà. La paraula correo i el plural correos, de tant d’ús en castellà, procedixen dels valencianocatalans correu i correus. També són valencianismes o catalanismes en el castellà convite, papel, reloj , semblante, viaje, procedents de convit, paper, rellotge o rellonge, semblant, viatge. I així, més de 300 paraules.

Com deia, també podem considerar que han progressat paraules de molt d’ús en la parla valenciana que la normativa rebutjava i que des de fa un pocs anys l’AVL ha acceptat, encertadament, com a normatives. N’hi ha centenars d’eixes. Assentar-se com a ‘estar, algú, sobre un suport de manera que el seu cos descanse sobre l'extremitat inferior del tronc’, “Vullc assentar-me al teu costat”, “Assenta’t en terra”, no es considerava correcte, però ara ja el trobem registrat en el Diccionari normatiu valencià. Apretar és un altre verb que ha progressat a la normativitat definitivament en incloure’l l’AVL en el Diccionari normatiu valencià (DNV). Arrastrar també és una paraula no admesa durant molt de temps, que ara té caràcter normatiu.

Despedida i despedir són dos veus parentes que han progressat de la marginació a la normativitat per la seua inclusió en el DNV. Com ocorre amb alcançar, almorzar, amanéixer (‘aparéxer’), arrastrar i arrastre, berlanguià, col·lisionar, decepcionar, empoderament, extraditar, febra, flipar, làmpara, llunt, mentira, palmar (‘morir’), pillar, pillo, pleit, pleitejar, precís (necessari), rabo tamany, xillar, les formes verbals vore, vullc, vullga, agraïx, agraïxen, partix, partixen; baix de (baix del pont), la locució per a que (“He vingut ‘per a que’ em tornes el llibre”), els acabaments masculins en -iste (cicliste, feixiste, periodiste, taxiste) i centenars i centenars més, que ara són normatives. Ah, i podem anar al centre de salut i que ens visite un metge o una metja, perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat, recentment, la forma metja en el Diccionari normatiu valencià. Ja era hora.

I en tenim moltes més, de paraules que diem ara i adés, que progressaren de l’ocultació normativa al Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l’AVL, però posteriorment no s’han inclòs en el DNV. Algunes d’eixes són atmòsfera, despreci i despreciar, fiambre i fiambrera, garaig, lladrit, manguera, sapo, tapó, toldo, tonellada, traïcionar, tuberia, taburet, taladre, atropell.

I una paraula molt valenciana, en tots els sentits (morfològicament, semànticament, fonèticament) és ninot. Vocable, a més, molt faller. Els ninots donen per a molt. Un ninot pot ser ‘figura humana feta de drap, de pasta, de fusta o d'altres materials, sovint amb un aspecte grotesc’, “Un ninot de paper, de neu”; ‘escultura o dibuix grotescos o caricaturescos d'una persona o d'un animal’.

També és ‘persona que es deixa manejar o que es presta a servir d'objecte de burla’, “Té tan poca personalitat que s'ha convertit en el ninot de l'oficina”; en les Falles i en les Fogueres, figura de cartó o altres materials que forma part del monument’.

Ninot és un altre valencianisme en el castellà, encara que el Diccionari de la Real Academia de la Lengua descriu ninot només com a ‘cada una de les figures que formen part d’una falla’. Però els ninots a la valenciana donen per a molt més, com hem vist.