LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL VALENCIANA PROGRESSA AMB NOVES GENERACIONS

Josep Antoni Fluixà Mestre i escriptor

En la dècada dels anys setanta del segle passat la preocupació per l’estudi de la llengua dels valencians i de les valencianes va fer que es plantejaren projectes d’edició de llibres destinats a xiquets i xiquetes. Algunes mestres com Carme Miquel i escriptores com Empar de Lanuza començaren publicant en editorials catalanes, però, sobretot, a partir de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià s’inicià una producció majoritàriament valenciana. La necessitat d’utilitzar textos en valencià per a l’aprenentatge de la llengua va generar una demanda que van saber aprofitar unes quantes editorials com, per exemple, Gregal Llibres, Camacuc, Edicions del Bullent i, posteriorment, Edicions Bromera i Tàndem Edicions, entre altres. Es creà d’aquesta forma una infraestructura empresarial necessitada d’originals i d’autors que, a poc a poc, van començar a donar a conéixer les seues primeres obres de literatura infantil i juvenil en valencià. Molts d’aquests autors, com s’ha dit ja en nombroses ocasions, eren mestres que s’havien sentit atrets a escriure donada l’escassetat de textos adequats per a la lectura de l’alumnat, sobretot, de Primària. És en aquest context, dels anys huitanta i noranta del segle xx, on es consoliden una sèrie d’escriptors i d’escriptores que s’especialitzen com a autors de literatura per a infants i joves. A més de les ja citades Carme Miquel i Empar de Lanuza, destacaren autors ben prolífics o significatius com Joan Pla, Mercé Viana, Vicent Pascual, Enric Lluch, Carles Cano, M. Jesús Bolta, Pasqual Alapont i Pepa Guardiola, als quals s’anaren afegint altres autors nascuts majoritàriament al llarg de les dècades dels anys cinquanta i seixanta com Teresa Broseta, Jesús Cortés, Josep Franco, Rosa Serrano, M. Dolors Pellicer, Josep Antoni Fluixà, Fina Masgrau, Vicent Pardo, Josep Gregori, Joaquim G. Caturla, Albert Dasí, Josep Millo, Pep Castellano, Gemma Pasqual i Lourdes Boïgues, entre molts altres.

Tots aquests escriptors, homes i dones, constituiran durant les dos últimes dècades del segle el nucli més important i representatiu de la literatura infantil i juvenil valenciana. Però, afortunadament, amb el pas del temps s’han afegit altres escriptors més joves de manera progressiva i, per això, s’ha constatat també una evolució literària significativa amb característiques comunes als escriptors i les escriptores nascuts a partir de la dècada dels setanta i, sobretot, els més joves vinguts al món en els anys huitanta i, fins i tot, noranta. En general, encara que per a afinar en el diagnòstic caldria un estudi acadèmic més profund, m’atreviria a dir que les noves generacions estan més preparades lingüísticament que les predecessores. No debades, ens trobem davant de gent que va començar a rebre classes de valencià mentre estudiava Batxillerat i successivament, els més joves, han estudiat la llengua dels valencians i de les valencianes des de la Primària, com a assignatura, però també en molts casos com a llengua vehicular en altres àrees curriculars.

A més, la novel·la juvenil té un indubtable creixement, amb autors que s’hi dediquen amb exclusivitat i que tracten de reflectir la realitat quotidiana del jovent, amb els conflictes que l’adolescència genera, la convivència familiar i escolar, l’atracció sexual naixent i els enamoraments propis de l’edat. Sense oblidar, per això, el conreu d’obres més lúdiques i fantàstiques en les quals l’aventura iniciàtica és l’eix de la trama. Aventures de tota mena: detectivesques, històriques, personals o col·lectives, etc. Històries, totes, en les quals es nota com han anat evolucionant els temes i les qüestions que afecten i preocupen la nostra societat. La igualtat de gènere entre homes i dones, la conscienciació ecològica, la defensa de la diversitat cultural i ètnica o la necessitat d’actuar contra les dramàtiques conseqüències dels conflictes bèl·lics, són alguns dels temes predominants. Amb aquests autors la literatura infantil i juvenil valenciana s’ha enriquit notablement i s’ha produït un intercanvi positiu entre els escriptors i les escriptores de les distintes generacions en actiu. Als noms ja citats hauríem d’afegir ara els d’Isabel Canet Ferrer, Juli Capilla, Juane Gumbau, Josep Chapa, Jaume Monzó, Lliris Picó, Vicent Dasí, Lluís Millet, Irene Verdú, Ximo Cerdà, Francesc Gisbert, Muriel Villanueva, Manel Àlamo, Anna Minyana, Ferran Bataller, Lucía Arenas, Joanjo

Garcia, Joan Carles Ventura, David Navalón, Ivan Carbonell, Laura Borao i Paula Ferrer entre molts altres. Alguns d’aquests autors tenen ja una obra publicada realment considerable i digna d’atenció. Són autors, homes i dones, consolidats i que, sens dubte, són ja un referent per a qualsevol estudiós acadèmic de la nostra literatura infantil i juvenil.

Una literatura que progressa notablement amb la incorporació de gent molt jove, nascuda ja a partir de la dècada dels anys huitanta i noranta, amb una presència cada vegada més nombrosa i molt positiva d’escriptores com Mercè Climent, Purificació Mascarell, Mariló Àlvarez Sanchis, Anaïs Siscar Carrió, Marta Meneu-Borja o Aina Garcia-Carbó. Escriptores que no tenen ja complexos a l’hora d’escriure poesia o teatre per a infants, o ficcions de caràcter fantàstic i distòpic.

Són autores que, com els seus companys homes, han llegit literatura per a infants i joves en la seua etapa educativa i coneixen obres de referència de la literatura infantil i juvenil universal. Per això, almenys en aquest aspecte literari, el futur està assegurat. Les noves generacions fan progressar adequadament la literatura infantil i juvenil valenciana amb una convivència enriquidora amb els escriptors i les escriptores de major edat. Ara només ens queda esperar que la societat valenciana, en general, sàpiga correspondre al bon treball que es fa i aprecie el valor d’una literatura que és nostra i que és necessària per a la bona educació dels nostres infants i joves.

«Des dels quatre punts cardinals del nostre bon planeta —jove, a pesar de les seues múltiples arrugues—, milers d‘intel·ligències poderoses i actives, per a eixamplar els camps de la ciència, tan vastos que la raó es perd en les seues frondes immenses, acudixen a la cita que el Progrés els dona des del seu temple de cent portes. Obrers incansables, jo vos salude! Plena de sorpresa i de respecte plena, veient com la fe que va guiar un dia cap al desert el sant anacoreta, hui amb la mateixa embena transparent fins al llindar de l‘impossible vos porta. Espereu i creieu! Crega el que creu, i estima amb doble ardor aquell que espera».

Poema «Des dels quatre punts cardinals», de Rosalía de Castro