ENTREVISTA A JOSÉ BETETA, COMPOSITOR I VOCALISTA DE LA FÚMIGA 1

Crec que quedarà poca gent que no vos conega, però per si de cas tenim algun despistat. Podeu parlar-nos dels vostres orígens?

La Fúmiga és un grup de música d’Alzira que naix el 2012 com una agrupació de carrer. Els seus integrants som els mateixos xiquets que començàrem a tocar junts quan tenien 10 anys a la Societat Musical d’Alzira. Ara per ara, tenim la sort de continuar fent allò que començarem fa 25 anys, però a altres espais, envoltats de molta gent i esperem que continue així per molts anys més.

2. Des que començareu pel 2012, amb els primers Fumifests, com penseu que heu evolucionat com a grup?

La nostra evolució sempre ha sigut una fugida cap endavant. Ha sigut un progrés sense pretensions, de concert a concert. Començàrem organitzant festes autogestionades, que anomenàrem Fumifests, i en algun moment vam veure que això congregava molta gent i ens donava l’oportunitat de fer el nostre espectacle dins del circuit de música en valencià. Allí va entrar la nostra proposta i, a poc a poc, hem anat fent molts canvis, canvis molt naturals. Quan assolíem un objectiu ens plantejàvem un altre. I així hem anat incloent-hi guitarres, veus… Fins a arribar a l’espectacle que fem hui dia.

3. Feu concerts arran de tot el territori catalanoparlant i porteu orgullosos el nom d’Alzira allà on aneu. Creieu que és important que la gent conega d’on veniu? Per què?

No sabem si per a la gent serà important saber si som d’Alzira, però per a nosaltres sí que ho és, perquè som uns fills orgullosos del poble, som fills de la Societat Musical d’Alzira i tenim molta consciència que al nostre poble se’ns estima i se’ns respecta. No podem fer una altra cosa que fer saber d’on venim. Hem aconseguit que a tot arreu la gent sàpiga que la Fumiga ve d’Alzira i posar el nostre poble en el centre del mapa de la creació musical. Ja no únicament per nosaltres, sinó per una fornada de grups que venen xafant ben fort i que fan que l’eix central de la música en valencià, que abans era la Marina o Benimaclet, ara estiga propet de la Ribera i d’Alzira.

4. Si fem un repàs pels vostres temes, ja ens en podem fer una idea, però quins són els vostres referents en el món de la música? Com vos han ajudat a construir el present de la Fúmiga?

Nosaltres beguem de tres fonts principals d’inspiració. Una és, per descomptat, la música de banda. El fenomen bandístic valencià i totes eixes melodies que hem aprés i hem tocat al llarg de la nostra carrera musical com a integrants de la Societat Musical d’Alzira i de la xaranga.

D’altra banda, de la tradició de la música popular valenciana. Popular entesa com a grups alternatius: Obrint Pas, la Gossa Sorda, Aspencat i també altres de diferents territoris de parla valenciana com Txarango o Oques Grasses, per exemple. També tenim eixos referents.

I, per últim, una tercera font, que són els nous estils musicals. El nou pop, la nova electrònica. Eixes tres fonts les combinem i és el que dona com a resultat la sonoritat de la Fúmiga.

5. Sabem que esteu íntimament relacionats amb el món de les Falles. Vos va ajudar d’alguna manera aquest fet amb la vostra progressió artística?

Sempre hem dit que els nostres primers escenaris han sigut els carrers del nostre poble, i, en concret, nosaltres comencem a tocar al carrer perquè tocàvem en les xarangues de les falles del nostre poble. Cadascú a la seua i en un moment donat, per afinitats personals, músics d’ací i d’allà ens anàvem ajuntant i tocant fora dels nostres pobles, fins que el 2012 li posàrem un nom a eixe grup de gent: la Fumiga.

El carrer és una escola de vida i per a nosaltres ha sigut la manera en la qual hem aprés a connectar amb la gent, a saber quines eren les necessitats del públic en cada moment, quines eren les melodies que volien escoltar. En un primer moment, les melodies d’una altra gent fins ara, que són la resta de xarangues les que toquen la nostra música i això ens ompli d’orgull.

6. Heu sigut la porta d’entrada al món de la música en valencià per a molta gent. Com vos fa sentir això?

Som molt conscients que amb la Fúmiga hem aconseguit arribar a llocs on abans els nostres predecessors no havien arribat, la qual cosa no vol dir que tinguem més repercussió, sinó que hem arribat a altres espais i això no és una cosa positiva per a nosaltres com a persones únicament, sinó que creiem que també és positiva per al valencià i per al sector. I això està demostrant-ho per exemple Zoo omplint el WiZink Center i el Palau Sant Jordi. La música en valencià està ben viva i per sort, cada vegada més, arriba a espais on abans no podia arribar i sobretot demostrem que la llengua no és un impediment perquè la nostra música arribe on siga.

7. Recentment heu estat guardonats amb el premi Grup Revelació als Premis Arc 2022. Què suposa això per a vosaltres?

Sovint ens reconeixen més fora del País Valencià que dins. És la nostra primera gira, pròpiament dita, després de la pandèmia a Catalunya. És la primera vegada que hem participat de manera plena a molts festivals de Catalunya i a moltes festes majors. És la primera vegada on hem picat pedra allí. Els Premis Arc són un reconeixement a eixe directe que hem estrenat per primera vegada a Catalunya. Ha sigut una rebuda molt bonica. És fantàstic rebre el feedback del públic a 500 km de casa. No ens ho esperàvem, la veritat. Sí que volem destacar que moltes vegades fora se’ns reconeix més que a casa. Nosaltres tampoc busquem el reconeixement, sinó la nostra satisfacció personal, estar contents amb el que fem. Però, òbviament, que et donen un premi així sempre reconforta i t’anima a continuar.

8. Estem veient com grups que canten en valencià omplin espais com el WiZink a Madrid. Quin efecte penseu que pot tindre aquest fet en l’evolució de la música en valencià?

Com bé déiem, estem trencant barreres. Estem en un moment que, gràcies al fet que hi ha moltes plataformes i que la nostra música està a un clic de poder ser escoltada en qualsevol part del món, estem arribant a molts llocs on abans no es podia arribar. També hi ha un canvi generacional on, sobretot, la gent més jove no té prejudicis a l’hora d’escoltar música en altres llengües que no siguen el castellà.

També estem veient un canvi d’estil. Això implica que la música en valencià no es pot catalogar com un estil, sinó com una ferramenta de comunicació. Estem vivint un moment en què estan eixint molts grups de molts estils diferents i això li dona diversificació a l’escena que hauria de ser molt positiva. És cert que la pandèmia ha afectat molts grups i ha tallat la progressió, però així i tot crec que els fruits els veurem en molt poquet de temps.

9. Quin és el futur de La Fúmiga? Teniu algun projecte nou entre mans? Quan la gent llija estes línies ja haurem tret música nova amb un grup català i durant el 2023 eixe serà el nostre objectiu: traure música nova cada cert temps i a final d’any fer una paradeta per tal de preparar un nou àlbum de cara al 2024. Eixe és el nostre objectiu i esperem que la nova música, després d’un any sense traure’n, agrade a la gent.