PROGRÉS DE LES XARXES SOCIALS I UTILITZACIÓ

Juan Antonio Sanjuan Soler Enginyer en telecomunicacions

Les Falles són un espai de socialització de primer ordre a la Comunitat Valenciana. En la majoria dels casos es tracta d’una tradició familiar que transcendeix generacions. És molt probable que moltes persones hagen tingut la condició de faller o fallera pràcticament des del naixement. Una gran part de la vida de les xiquetes i dels xiquets es produeix precisament a l’interessant ecosistema que genera el casal faller durant tot l’any. Per tant, des del punt de vista de l’impacte en el desenvolupament de la personalitat, una falla pot assolir un valor rellevant.

Usualment, qualsevol falla ha de comptar amb una pàgina web i espais d’interacció social, ja siga a Facebook, Twitter, Instagram i a la recentment arribada TikTok.

Cal pensar que una comissió encarna una part essencial de la nostra cultura tradicional, dels nostres valors com a societat, d’una manera de sentir el fet comunitari que hauria de ser exemple per al territori, per al barri o el poble on s’insereix. Si no entenem aquesta dimensió i la nostra comunicació pública se centra exclusivament en els elements festius, podríem traslladar al nostre entorn una imatge de sensibilitat escassa i de vegades de mal exemple. És per això que les comissions haurien de comptar entre els seus equips directius amb almenys una persona responsable de la comunicació que fora capaç de definir els criteris de conducta correcta, de filtrar el missatge que es vol llançar a la comunitat.

Sense aquest instrument, serà impossible traslladar la cultura d’Internet als membres restants de la comissió fallera, i aquest és l’aspecte estratègic que caldria destacar.

Així, tant grans com adolescents i menuts han de ser capaços d’entendre que la compartició de determinades fotografies o comentaris puga afectar significa- tivament, tant la seua identitat individual com la reputació de la institució fallera. Una errada molt comuna que es comet en la comunicació per xarxes socials és vincular els comptes, de manera que en tots ells apareix la mateixa informació, quan el públic potencial és completament diferent.

Twitter és consumit per un públic que vol estar informat immediatament, per això han de ser missatges curts i concisos. En el cas de Facebook, l’usuari agraeix que s’amplie la informació i que s’acompanye amb imatges i vídeos i, fins i tot, és una eina molt interessant per a fer retransmissions en directe en les quals el públic pot interactuar. En el cas d’Instagram, el que es busca són imatges cuidades que servisquen de reclam per al públic en general. Si posàrem un exemple del que faríem amb cadascuna d’elles seria: amb Twitter donaríem a conéixer el nom de representants o en premis obtinguts en temps real; amb Facebook podrem escriure un xicotet article sobre l’esdevingut o incloure un directe, i en el cas d’Instagram pujaríem fotos d’algun moment de l’acte, algun detall de la falla, etc.

Però si el que ens interessa en realitat és que la informació perdure en el temps, segurament cap d’aquestes xarxes socials seran les indicades per a guardar la informació, perquè a l’inconvenient de l’efímer que tenen les xarxes socials s’uneix que les publicacions solen estar esbiaixades, ja que majoritàriament hi apareix informació sobre representants, falles, activitats, però molt poca sobre la gestió d’aquestes i sobre la seua aportació cultural.

Per això hem de continuar publicant a les xarxes socials, ja que ens donen una visibilitat immediata, malgrat que és més important que cuidem les nostres publicacions tradicionals perquè, a foc lent, tot sap millor i es converteix en etern.