SALVAR ELS MOBLES DE LES FALLES

Diego Gómez Alcalde d’Alzira

Darrerament, són moltes falleres i molts fallers els qui estan reflexionant sobre què signifiquen les Falles en el món de hui dia. Reflexionen i arriben a la conclusió que són un munt d’elements els que donen vida a les Falles. Treball, compromís, cultura, progrés, innovació, aprenentatge, festa, art, crítica, costums, amistats, família… I una infinitat d’elements més.

Continuant amb la reflexió, com a representant públic em pare a pensar en què són les Falles hui, què han sigut i què seran. I si pose la vista enrere, puc confirmar que les Falles són tradició, són història i costums, una festa amb molts anys a l’esquena que encisa tothom. Però també són canvi, evolució i adaptació. Els anys van passant, la població va canviant, progressant, i les Falles han tingut i han de tindre la capacitat d’adaptar-se i créixer al mateix temps que ho fa la resta de la societat. I és en este vessant on vull encabir el progrés de les nostres Falles.

(1) Al llarg de la seua història, les Falles han patit diverses crisis, però totes elles han sigut, essencialment, crisis de caràcter local o estatal. Per exemple, l'esclafit de la Guerra Civil espanyola, que deixà València sense Falles entre 1937 i 1939. El 1958, quan a causa de la devastadora riuada que l’octubre de 1957 assolà València, a punt s'estigué de no celebrar les Falles de 1958. Però com les Falles estaven en una irresistible dinàmica de creixement i expansió, estes crisis foren feliçment superades i la festa va continuar fent-se gran.

Ben paradoxalment, les grans crisis econòmiques mundials quasi no han afectat la festa de les Falles. Ni la Primera Guerra Mundial (1914-1918), ni la subsegüent pandèmia de l’anomenada grip espanyola (1918-1919) no tingueren un gran impacte en la festa. Igualment va passar amb els efectes de la Gran Depressió causada per la crisi de 1929. En realitat, els anys trenta foren els de major creixement de la festa, marcats per la creació de noves comissions, una eclosió de rituals i una gran explosió de creativitat artística. Els efectes de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) tampoc afectaren per a res les Falles.

Més recentment, el 2008, el trencament de la bombolla immobiliària, l'endeutament públic i privat, el saqueig de les arques públiques per part de no pocs governs estatals, autonòmics i municipals, el tancament de milers d'empreses i el brutal increment de l’atur donaren pas a una forta inestabilitat social i política en els anys posteriors a este any. Al remat, es confiava en el fet que la crisi passaria, de forma que uns anys de certa recuperació a partir de 2015 crearen el miratge que la festa encara era forta.

Però a començaments de 2020 aparegué al món la pandèmia de la covid-19, i per a sorpresa de tothom, el 10 de març de 2020 se suspengueren les Falles per primera vegada des de 1937. Les Falles s’aturaven, les comissions s’aturaven, els tallers artesans s’aturaven, el planeta sencer s’aturava. Una crisi nova, global i diferent, estava en marxa. I en esta ocasió sí que va afectar profundament la festa fallera.

La fragilitat de les Falles en els tres darrers anys s’ha fet evident. Fragilitat que ha impactat en una plantà quasi impossible pels efectes d’una DANA associada als nous episodis meteorològics extrems lligats al canvi climàtic. Falles on han aparegut algunes escenes d’odi típiques d’una societat polaritzada i crispada que han posat damunt la taula les polèmiques, els riscos i les tensions d’una convivència multicultural amenaçada per ideologies extremistes. I, per últim, unes Falles celebrades en un temps durant el qual s’han disparat els preus de la llum, el suro, el contraxapat o altres matèries primeres, essencials per a la construcció de falles i la viabilitat dels tallers on es fan.

Amb tot este panorama, tal vegada cal plantejar-se poder salvar els mobles de les falles per poder reforçar el present i el futur de tot el que envolta el món faller i més en una ciutat com la nostra que vol desmarcar-se de la influència una mica viciada del cap i casal, perquè plantejar unes Falles amb la magnitud que tenia la festa abans del 2019 serà possiblement molt difícil de sostenir, crisi que encara no ha acabat i que hauria de servir d’oportunitat per a obrir un debat en profunditat sobre la reinvenció integral de la festa.

Tal vegada seria necessària una reinvenció de les Falles sota el paradigma del decreixement per a la supervivència atenent quatre qüestions essencials: el que cal rebutjar, el que cal preservar, el que cal recuperar i el que cal introduir. Cal reimaginar una festa més modesta i reduïda, que no estiga massa lluny de la dels anys trenta del segle passat. Una festa més casolana, més arrelada, menys mercantilitzada, també menys patriarcal i ecològica. Una festa que no siga un objecte de consum, on s'han fomentat la competitivitat, els processos de mercantilització o la privatització de l’espai públic, amb la proliferació d’envelats, xurreries, paradetes i estructures que en principi no tenen molt a veure amb l’arrel de la festa i entrebanquen les relacions fructíferes amb el veïnat.

Si volem mantenir tot el valor i la protecció patrimonial de la festa, especialment la condició, sempre revisable per la UNESCO, de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, caldria mantenir els elements més entranyables i emocionals d’una festa total, però sobretot la continuïtat i fortalesa de les comissions, si és necessari amb menys comissions falleres, o amb la possibilitat que estes puguen coordinar-se formant unions temporals de comissions, obrint, fins i tot, la mà a col·laboracions amb entitats cíviques o veïnals. Amb una especial protecció i salvaguarda de la sàtira fallera, dels llibrets, del teatre faller, així com de la normalització de la nostra llengua.

Quant a la recuperació, es referix a reprendre i actualitzar l’antiga relació simbiòtica de les Falles amb els veïns; els antics materials de construcció de falla com cera, teles i cartó; la implicació dels xiquets en la concepció de les falles infantils; una festa més diürna i més amable, menys alcoholitzada, recuperar la màgia primigènia de la plantà i la cremà. I també s’haurà de reflexionar sobre quins són els actes i rituals de la festa imprescindibles, i quins són clarament secundaris. Seria peremptori poder incorporar nous actes, experiències i iniciatives que vinculen càlidament la festa al seu entorn social.

La responsabilitat és de totes i tots els que ens estimem les Falles i valorem el dret a la festa com un dret humà inexcusable. Serà peremptori poder incorporar nous actes, experiències i iniciatives que vinculen càlidament la festa al seu entorn social urbà, amb els seus nous veïns, i a les noves necessitats i expectatives ciutadanes. I sempre sota unes bases més ecològiques, igualitàries i comunitàries, amb capacitat de conciliar l’alerta social pròpia dels temps que corren amb la resiliència, la responsabilitat col·lectiva i l’esperança activa en un món millor i en una Alzira de futur.