PROGRESSANT MALGRAT LES ADVERSITATS

Gemma Alós Sospedra Regidora de Salud, Participació, Consum i Régim Intern de l’Ajuntament d’Alzira

Encara recorde perfectament les paraules del president de la Generalitat la nit del 10 de desembre de 2020. Amb gest preocupat, envoltat dels consellers i les conselleres, pronunciava les següents paraules: «Hem acordat, seguint la instrucció del Ministeri de Sanitat, ajornar la celebració de les festes de les Falles i de la Magdalena en tota la Comunitat Valenciana». Sis dies abans que els nostres monuments lluïren als carrers de la ciutat, començava un malson que duraria dos anys.

Jo estava al casal de la meua comissió, llegint incrèdula les notícies que arribaven des de tots els mitjans de comunicació. Responent com podia les preguntes de falleres i fallers. Allí, al casal, aquella nit tot pareixia irreal. Totes i tots sabíem que la situació no era bona, però no esperàvem una decisió com aquella. Ho teníem tot preparat. Teníem el monument a punt per a eixir al carrer, la indumentària preparada per a ser lluïda durant tres dies frenètics, els coets esperant per a despertar cada dia a la nostra ciutat. En aquell moment, aquella nit, tot va quedar suspés.

Crec que quasi ningú podia imaginar el que estava per vindre. Quatre dies després, sense haver pogut encara assimilar la notícia de la suspensió de les Falles, es decreta l’estat d’alarma amb grans restriccions i comença un dur confinament. Després d’això, tots sabem com continua la història.

Fins a eixe moment, la Regidoria de Sanitat de l’Ajuntament d’Alzira havia sigut un departament tranquil, amb poques emergències i quasi sense problemes; però aquell dia de març va marcar un punt d’inflexió. De sobte, ens vam convertir en l’eix d’unió entre un personal sanitari completament desbordat i una ciutadania necessitada d’informació. Els primers dies, les primeres setmanes fins i tot, van ser caòtiques. Després, vam aprendre a treballar improvisant, sense planificar res amb antelació, adaptant-nos a canvis constants i sota la pressió de veure com les dades de contagi augmentaven.

Des d’aquell dia de març han canviat moltes coses. Nosaltres hem canviat, la societat ha canviat i la sanitat ha canviat. De vegades, el progrés de les societats naix de situacions adverses, i les millores que s’han dut a terme en molts àmbits després de la pandèmia són un clar exemple de progrés en èpoques complicades. Tots i totes poguérem comprendre que el comportament d’una persona pot tindre un gran efecte en la resta. Som un col·lectiu, una societat connectada on el problema d’una o d’un, és el problema de totes i tots.

Des de l’administració pública ens involucràrem en la tasca dels sanitaris com no ho havíem fet mai. Aconseguírem, entre totes i tots, crear una xarxa de col·laboració on sanitaris, polítics i tècnics hem treballat sense descans amb un únic objectiu: el benestar de la ciutadania. L’Ajuntament d’Alzira va fer un pas de gegant en la implantació del treball telemàtic; de fet, la Regidoria de Sanitat va poder continuar treballant amb absoluta normalitat. Ara, les reunions telemàtiques són unes grans aliades per a nosaltres, ja que ens permeten reduir els temps, evitar desplaçaments innecessaris i guanyar en immediatesa.

Als centres sanitaris de la nostra comunitat també han canviat moltes coses. Els sanitaris i les sanitàries demostraren què significa la paraula ‘resiliència’. S’adaptaren les plantilles i es reorganitzaren els recursos per a fer front a la situació epidemiològica. Ara, tres anys després, s’han agilitzat processos, s’ha millorat la forma de comunicar-se amb la ciutadania i s’ha fet un gran avanç en la millora dels centres sanitaris. Un dels grans canvis, que ja eren una realitat en països del nostre voltant des de fa anys, és la introducció de les visites no presencials. De vegades no és necessari anar al centre de salut, i tindre l’opció de rebre una telefonada del teu metge o la teua metgessa és un dels grans progressos que han derivat de la pandèmia. Introduir esta nova forma de comunicació fa que la rapidesa en la resposta dels sanitaris es multiplique exponencialment.

També s’han agilitzat els processos en tots els àmbits de la medicina. La vacunació massiva, gran part de la qual es va realitzar a la nostra ciutat, va ser un dur examen per a totes i tots nosaltres. Ens enfrontàvem al repte d’haver de vacunar milers de persones cada dia; no podíem fer assajos ni ens podíem permetre que res eixira mal. De nou, la col·laboració entre totes i tots va fer que fora un èxit, i aquells dies es va descobrir, per exemple, els avantatges de les notificacions a través de missatges de text. En certa manera, hem avançat, modernitzant el sistema de comunicació entre el Departament de Salut i els usuaris.

I, naturalment, els fallers i les falleres també hem canviat. El nostre comportament al llarg d’estos anys ha sigut exemplar, ja que hem entés que som una festa multitudinària i que la seguretat dels nostres veïns i les nostres veïnes és la prioritat absoluta. Des d’aquell dia de març hem viscut tres dies de Sant Josep molt distints: el primer, des de casa, confinats; el segon, amb una mínima relaxació de les restriccions, però sense Falles, i el tercer, amb unes Falles a les quals els faltaven actes. L’any 2023 ens esperen unes Falles com les de sempre, amb tot i amb totes i tots. Algunes comissions ja no són les mateixes, però tot i les dificultats, totes lluitem per a dignificar la festa que tant estimem.

En definitiva, en estos quasi tres anys que han passat des d’aquell dia de març de 2020 han canviat moltes coses. La part negativa de la pandèmia té un pes innegable, que mai oblidarem, però vull pensar que també hem avançat com a societat. Hem avançat cap a una sanitat més preparada i valorada i cap a una ciutadania més conscient de la importància de no malgastar els recursos disponibles. Ara som més eficients i eficaços, i tenim molt clar que ens necessitem els uns als altres. Els últims tres anys ens han posat a prova, però hem aconseguit progressar malgrat les adversitats.

Julio Monterrubio, madrileny de naixement, viu a Alzira. Es va iniciar al taller de Ramón Primo Ferri a Alzira. Durant la seua carrera ha aconseguit sis primers premis en la màxima categoria del Cap i Casal, on també ha plantat en la Secció Especial Infantil. Així com a Alzira, on també ha estat guardonat en diferents ocasions. El 2019 rep la insígnia de plata del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València que la institució atorga als artistes fallers jubilats. Hui ens dedica un poc del seu temps perquè el puguem conéixer un poc més.