Anem progressant

El progrés significa un procés positiu i de millora, i és que, segons els ulls que miren el planeta, per a alguns progressa i per a altres degenera. Aquesta falla, en nom del progrés, satiritza la visió d’un món que s’enfonsa o evoluciona segons qui el contempla.

Mussol

Aquest ocell és símbol de saviesa i amb molta vigilància els mira amb raresa, custodia el progrés de la societat: construccions, polítics i personalitats.

Fixa la mirada a Alzira, on les construccions es fan de notar: redones, carrers mal fargats, construccions inacabades… El mussol té molt on mirar!

I què podem dir dels carrers empedrats? Es tracta d’un projecte faraònic, ja que són molt elegants, encara que una barbaritat d’anys van tardar i plens de clots i sots han quedat.

Els veïns i comerciants feu un esforç titànic, que les obres tornen a començar! Aquesta vegada com serà?

El barranc de la Casella toca ampliar i diuen que la solució és tirar el pont de Xàtiva, però tant veïns com empreses aïllaran. La resposta que ens volen donar: un pont de fusta al veïnat, i tot el tràfic per la carretera a Carcaixent desviar…

Sobrevola aquest mussol sota els descampats d’aquestes obres inacabades i que no tenen final, el nou palau de la justícia i el poliesportiu municipal, el carrer de Mossén Grau i la comissaria de la policia local… Tot construccions que qui sap quan en veurem el final.

Observa els terrenys a la zona de Tulell, ple de solars i cartells.

Fins i tot quan plou, surt un llac molt bell, que té el veïnat amb mosquits fins als replanells.

Una nova obra iniciaran, una torre-museu volen edificar. Garés diu que el 2023 es vol començar, Veient els terminis del palau de justícia, ja podem esperar!

No tot són obres, pífies i descampats, ja que a Alzira la gestió privada sol agradar. L’última notícia que tenim: el cementeri volen privatitzar! I és que el nostre amic Fernando Pascual li està agafant el gust a externalitzar.

No parem amb la gestió, els veïns de les Barraques denuncien una infestació, que de rates tenen per carrers i balcons, tan sols reclamen que es reforcen els treballs de desinfecció.

Aquest problema és greu, pot afectar la salut dels veïns.

Però no vos preocupeu, tindreu rosegadors a casa, però també anell verd per a passejar pel nostre riu Xúquer.

Xica

Progrés i igualtat van de la mà. El nostre vigia, en observar aquest ninot, fa una mirada al passat per a repassar el progrés de la societat.

Amb el moviment sufragista començà, demanant un dret fonamental: que tant home com dona són humans i que al cap i a la fi tots som iguals.

La dona i l’home,

Les dones són les que donen vida, i per això som nosaltres qui hem d’estar agraïts, perquè les nostres mares ens han criat i ens han parit.

La cançó de Rigoberta Bandini a la Crida ens van posar, per recordar la importància de les mares i de la dona en general.

Les mares valencianes, les més boniques de tot el món, ja que també són falleres i això als alzirenys ens ompli el cor.

Sense cap dubte, és la dona qui ha de ser el nostre ninot central, perquè és clar que tot ha progressat, però encara ens queda molt per treballar i som tots els que hem de col·laborar.

Acròbates

Tot canvi polític sol estar lligat al progrés, però veient el panorama actual la política s’ha convertit en un circ demencial.

En l’àmbit nacional… Què hi podem comentar. Com aquests acròbates, de dretes i esquerres, amb els radicals fan malabars, i és que pels vots de tots nosaltres com a contorsionistes els veuràs actuar.

La dreta per un costat, on PP i VOX s’han trobat. Diuen que són molt diferents, però d’això no ens hem adonat.

Amb PSOE i Podemos, una cosa pareguda està passant. Els tenim al govern, però no es poden ni mirar. Uns li donen favors als altres per a continuar calfant les cadires del Congrés dels Diputats.

A la nostra ciutat la situació no millora. Tots els partits estan perdent el cap de llista, Jose Andrés, Isabel i Diego, qui els reemplaçarà? Posa atenció que jo t’ho explicaré…

Des de València han imposat que Jose Luis Palacios siga el candidat. Es veu que a Elena Bastidas i Carlos Mazón la forma de treballar de Jose Andrés no els ha agradat.

Al PP d’Alzira estan molt indignats, els afiliats han dit: des de València no ens manaran! Jose Andrés és el nostre candidat!

Com pot acabar açò, el temps ho dirà, però el conflicte està obert. Els afiliats contra la direcció, o com diu Jose Andrés, els de «baix» contra els de «dalt».

Al PSOE d’Alzira sembla que està tot més tranquil, però fins fa quatre dies el conflicte estava viu. Adrián Sarrià i Gemma Alós estaven a la gresca, a veure qui podria anar-se’n de pesca er a ser candidats a l’Alcaldia.

Per a uns bé per a altres malament, Diego Gómez és molt popular. És tant el buit que deixa, que Compromís no sap per on tirar.

Com ha partit polític, tot són conflictes interns, dues bandes enfrontades per a triar aspirant. També dic, qui predomine com candidat, com l’actual alcalde ningú serà tan popular.

Ciudadanos al seu fi ha arribat, ja que sense representació estan, Vidal a soles s’ha quedat, i Aledon al grup de no adscrits s’ha passat, allí junt amb Montalva estarà, que del PP se n’ha anat.

Vox de moment no es pronuncia i a l’espera està Ricardo del que faça la direcció del partit.

Màscara i tele

Les noves tecnologies són sinònim de progrés. Ara bé, la tecnologia no és bona o mala, sols ho són les persones darrere d’ella, del bon o mal ús que fan d’aquesta.

Amb Twitter hem topetat, els usuaris amb la màscara de l’anonimat se senten intocables, fan mala sang i insulten sense pietat.

Focus de notícies falses i desinformació, estan polaritzant-nos cada vegada més. Pareix que és el que volen, estar apegats als mòbils les 24 hores.

Facebook i Instagram mostren realitats que no són molt reals. És tot una carassa, una falsedat, com aquest ninot de la màscara, on darrere de la careta és més trista la veritat.

Els nostres polítics per les xarxes es menegen, però poc actius estan. Fernando Pascual és un autèntic mestre del Facebook: igual es fa una selfie que un vídeo per poder dir que Alzira progressa, L’únic que es veu a Instagram és Jose Andrés, també fent-se fotos per tot el terme municipal.

No sé si això té molta utilitat, ja que pareix que tinga molta activitat, molta foto i molt d’aparentar, però pareix que amb cap resultat.

Dels altres partits no puc parlar, ja que les seues xarxes socials pareix que mudes s’han quedat. Només comparteixen alguna foto per a dir que, almenys, en algun acte han estat.

Diuen que la televisió és un mitjà a extingir, que amb plataformes digitals no pot competir.

També ho deien de la ràdio quan el televisor va sorgir, tot és cosa de reciclar-se, d’aprendre a coexistir.

Però molts programes televisius fan avorrir, Sálvame o La Isla de las Tentaciones programes a extingir, o presentadors amb llengua solta que de polèmica en polèmica van sortint.

Amb les plataformes digitals la televisió ha de competir, si tenim totes les sèries i pel·lícules a la mà, qui vol esperar sis minuts, tragant-se publicitat, si en un clic tens contingut on elegir.

A la televisió, l’Hospital de la Ribera no deixa d’eixir, ens posen com a exemple del col·lapse sanitari. Urgències, atenció primària i operacions, accedir als serveis és tot un calvari.

Els que feia un any eren superherois, als que aplaudíem totes les vesprades, ara la gent diu que són uns ganduls, però hauríem de mirar els vertaders responsables.

Polítics i administradors, que amb contractes precaris, manca de recursos i altres barbaritats, han omplit la sanitat.

Hauríem de començar a fer cas als nostres sanitaris, que saben la falta de recursos que hi ha. Defensem aquest dret fonamental, on els únics culpables de tot açò no estan dins dels hospitals.