Mare i xiquet

El mussol observa amb tendresa aquesta mare i el seu xiquet, que ambdós estan passejant per l’anell verd de la nostra ciutat. Quina meravella!

El mirador del riu i el «malecó» una ruta molt bonica, a no ser que arribe la calor, on ens podem trobar mosquits i insectes similars.

Has de tindre cura perquè et poden picar, i pots tornar-te’n a casa sense parar-te de rascar.

Ens agrada molt passejar per les zones verdes de la ciutat. Ens agradaria estar tranquils i poder disfrutar del riu Xúquer i dels arbres fruiters, sense tindre por d’acabar escaldats.

La mare li ensenya al xiquet com la ciutat ha avançat, ple de bancs de colors que estan commemorant els diferents dies a celebrar.

El xiquet els mira bocabadat. Els colors li agraden moltíssim, però el que el xiquet encara no sap és que poc més hi ha que obres d’art que omplin els carrers de la ciutat.

Què més ha passat?, li pregunta el xiquet. La mare li diu: carinyet, poc més et puc contar.

I el xiquet li diu: mare, a mi m’agrada molt la ciutat.

I la mare li diu: fill meu, quan jo tenia la teua edat mil llocs tenia per a anar, i sempre plena estava Alzira. Podíem anar a comprar a l’avinguda dels Sants Patrons i al poble gastar, però ara a altres municipis ens n’hem d’anar.

Xiquet i arlequí

El xiquet ja se n’ha adonat, l’arlequí l’està mirant, i ens fa una careta molt bonica, ja que està il·lusionat.

Ja ha aplegat el moment de posar-se la disfressa i eixir al carrer per a gaudir amb la música i la festa sense gots i sense gresca.

«Estem en Falles!» diu el xiquet. Per fi ens podem posar la disfressa que tant de temps portem preparant, encara que no tinguem el casal…

Ens diuen que les Falles han començat, però les carpes no ens deixen muntar, i no podem reunir-nos amb la comissió per a fer els dinars i sopars.

Malgrat que des de l’Ajuntament ens diuen que massa molestem, ja que les carpes podrem posar un parell de dies abans de plantar.

A la ciutat molts esdeveniments s’estan celebrant, Com, per exemple, la Fira del Comerç, amb uns estands de fira que tota la plaça estan tallant i els cotxes no poden circular. Eixe no és el problema… Els veïns no poden aparcar

Però no passa res, perquè és decisió de l’Ajuntament. Ells poden fer i desfer com volen i amb els veïns no tenen cap mirament.

El dia 19, encara amb les cendres cremant, les carpes i les banderetes hem de llevar, perquè el dia 20 no quede res del que ha sigut la nostra setmana gran.

A la Fira del Comerç els estands sí que es poden quedar, perquè és una decisió d’ells, i en aquest moment el veïnat gens ni miqueta els està important.

Quina hipocresia estem veient amb aquestes coses que no estem entenent. Per què fa açò l’Ajuntament?

Si les falles són patrimoni de la ciutat i donen alegria al veïnat.

Els carrers plens de gent i als comerços gastant els diners, aleshores el poble es beneficia d’una festa que alguns estimem i a altres els encisa.

Cloenda

La societat està avançant, no al mateix ritme, però si en general. La gent jove no ens està defraudant, ja que les coses que abans es veien malament tots ells ho han normalitzat.

Tots som persones al cap i a la fi, té igual el color de pell, la forma de vestir o l’orientació sexual, tots som iguals, té igual el que la resta puga opinar.

Tan sols hem de veure la nostra gran festa. Les Falles ens agrupen a tots amb un objectiu: gaudir amb la gent de la teua falla on al final tots som germans.

Per això, com diu el nostre himne, «Valencians: en peu alcem-nos!» Que no hi ha millor acte que celebre el progrés com les nostres Falles, que any rere any estan creixent.