Parlar per no callar: indumentària

i indumentaristes.

Pilar Gregori

Si d’un cosa parlem molt els fallers i falleres és d’indumentària. Ni sóc una experta ni molt menys el que conte és la veritat absoluta. Em queda molt que aprendre i seria un atreviment per part meua donar lliçons quan una ha vestit de fallera seguint la moda del moment però intentant sempre anar el més tradicional possible i no destrossar els nostres trages. No puc negar que m’apassiona la indumentària, i intente llegir, preguntar i observar tot allò que cau a les meues mans i em pot aportar algun coneixement, també m’ajude d’historiadors o col·leccionistes i ns ells mateixos, de vegades, no tenen explicació per a certes maneres de vestir.

El tema de la indumentària és farragós i molt delicat, no tots accepten les crítiques. Parlaré clar i sense despentinar-me i em van a ploure detractors, això és parlar per no callar. En els últims 20 o 25 anys s’ha parlat molt sobre el trage de fallera, encara que és lamentable que algunes ments no vullguen obrir-se a la realitat, esperem que algun dia ho facen i es donen compte que s’està convertint en un dels trages més bonics (per no dir el més bonic del món).

Si ens informem una miqueta veiem que els grups folklòrics eren els més compromesos amb l’estudi i l’ús de peces populars no menys valencianes ni festives, sinó més centrades en el poble pla que en les modes vingudes de fora. La música i el ball van la mà de la vestimenta perquè és de sentit comú que els nostres avantpassats, en la seua vida quotidiana, no anirien amb sedes i oripells per a marcar-se una jota o un bolero i molt menys per a anar a agafar cols. Sí podem dir que en la indumentària popular també vestien amb matèries primeres nobles encara que les qualitats foren inferiors a la de les classes altes. Estos estudis han permés recuperar peces oblidades en baguls, peces que en la capital estaven desaparegudes i que s’han pogut estudiar disseccionant cada part per a entendre la forma, la tècnica de costura i com han arribat a les nostres mans certes joies de la nostra indumentària després d’haver passat per diverses generacions.

Poques o cap són peces trobades al segle XVIII, la majoria són de nals del XIX o principis del XX, encara que algunes ja eren reproduccions de segles anteriors però amb les seues modi cacions, pel que podem pensar que realment no vestim del XVIII.

Són la majoria d’estos grups folklòrics en els seus inicis, i segons s’ha pogut vore en fotografíes, els que vestien amb el trage conegut com el de llauradora valenciana, que no de l’horta, a llaurar no anaven així però...per què es va dir d’esta manera?, té la seua explicació, encara que com he dit al començament d’este article, no em trobe en el poder de la veritat absoluta. El vestit tradicional de la dona valenciana o de fallera, com l’anomenen de forma més col·loquial, encara que ja es vestia abans d’aparéixer les falles com a festa, té una llarga tradició en la història. Va aparéixer molt abans del segle XVIII, documentat en arxius i com a motiu de decoració en objectes o articles d’ús quotidià. Va començar sent un vestit de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps es va anar transformant i va derivar en una indumentària més elegant que s’utilitzava en ocasions especials. El terme llauradora no va ser per un altre motiu que el de ser l’o ci més visible en les estadístiques de l’època. En de nitiva, el trage de fallera actual és el trage de festa que gastaven les valencianes segles arrere.

Durant dècades els valencians i valencianes, i sobretot el col·lectiu faller, han vestit amb aquell vestit instaurat com a nostre però que ha arribat a nosaltres com el més representatiu a l’hora de parlar de les festes de Sant Josep, EL DE FALLERA DE TOTA LA VIDA. De la mateixa manera que en segles anteriors ha patit els canvis normals de la moda, ara també ho fa i amb mes velocitat, be pels canvis socials, industrials o simplement per innovar, perquè els temps canvien i com alguns pensen, la indumentària valenciana, o millor, la indumentària fallera està viva i desenfrenada.

Dit això, la preocupació és per a qui de veritat se’ls podria dir indumentaristes, terme que ni la RAE recull però que agrada, i pel que sembla t’adjudiquen este títol quan obris un negoci vinculat a la indumentària valenciana. Però jo quan parle d’indumentaristes preocupats per l’estudi de la roba em referisc a historiadors, etnòlegs, antropòlegs o col·leccionistes i a cionats que han anat recopilant peces i estris durant dècades per al seu posterior estudi, donant així les nocions necessàries per a la comprensió de perquè certes peces es realitzaven d’una manera o altra.

Els canvis tecnològics han suposat un abans i un després, des del moment que internet arribà a les nostres vides, posa pates cap amunt tot o quasi tot, a oren els blogs personals sobre indumentària valenciana, fallera, follonera i altres termes impossibles de recordar. Els grups en xarxes socials, les acadèmies on et venen això d’aprén i fesho tu mateix; ha sigut un gran avanç però per desgràcia tanta informació a la llarga desinforma més que informa, hi ha professionals que han tardat anys a aprendre a confeccionar un cos amb el major rigor, i com és ja una moda tot es publica en xarxes i tots sabem molt, i tots llegim molt i tots ens veiem amb dret a opinar i a aportar la nostra saviesa (després hi ha qui diu que qui paga mana).

I ara és quan em cauran els set mals: han proliferat els comerços dedicats a la indumentària on alguns dissenyadors o creadors donen solta a la seua imaginació i intenten vendre’t tradició i t’ho documenten amb fotogra es o pintures fent creure que és el correcte perquè ho portava Pepita Pérez en el seu regnat, etc. Alguns estan encertats, uns altres no tant quan asseveren que certes peces, i ns i tot la forma i el patró del trage, són així perquè les pinta Pinazo, Sorolla, Segrelles, Benlliure i una in nitat de pintors costumistes que València ha donat al món de l’art i que es permetien unes certes llicències artístiques.

Hi ha qui per portar la innovació més enllà no ha tingut su cient amb la pintura i ha passat directament a les fotogra es d’estudi, on el que més apareixen són dones i xiquetes abillades amb el vestit instaurat que la gran majoria de vegades era aportat pel propi fotògraf, igual que el de gitana, asturiana o aragonesa, trages amb poc o cap rigor històric dels quals podíem dir que eren disfresses. Sí, sí... que ningú es tire les mans al cap!, va haver un temps en què ens disfressàvem amb els trages regionals, el d’ací el d’allà o el de més enllà.

Per a anar acabant contestaré un suposat test o examen sempre des del meu punt de vista:

Són els comerços honestos a l’hora de vendre?

No, són molt pocs els que marquen una línia per a no deslluir el trage i parar els peus a qui amb els seus diners pretén inventar. Per sort, amb el temps han anat adquirint coneixements i això els permet saber què poden vendre a l’hora de confeccionar un trage d’un estil o forma determinada, i per descomptat no caure en els capritxos de qualsevol, el trage és el que és, i encara que diuen que com més sucre més dolç cal anar espai, perquè el dolç embafa.

Com és possible que hi haja contradiccions entre indumentaristes sobre la base d’alguna cosa que és “tradicional”?

Primer, hauríem de saber estos... indumentaristes, quins arguments utilitzen per permetre certes innovacions i dir què és el correcte o incorrecte. Segon, quant de temps ha de passar perquè alguna cosa passe a ser tradicional? Tercer, quan algú posa l’accent en allò de...

“DE TOTA LA VIDA”, hauríem de preguntar-li: però la vida de qui?, la teua?, la meua? o la de la meua iaia?. Si la tradició en les seus orígens és errònia amb el temps cau en desús.

Podríem parlar de corrents o grups en la indumentària?

Si, clar que n’hi ha, i no una ni dos. Així per damunt trobem els que visten del XVIII afrancesat o els que intenten anar el més del possible a l’època, de la qual existeixen molts dubtes. Hi ha qui ho porta més enllà vestint com si es tractara d’un ritual, des de les sinagües de l emmidonades, ns al mocador amb encaixos artesans, enriquint encara més el vestit que si és tot cosit o mecànic. Després podem veure els que han recuperat el vestit de llauradora valenciana reproduint-lo el més del a les modes passades des de nals del XIX ns als anys 50 del segle passat. I com no, està el vestit de fallera, aquell que només ix en falles i on tot val, el que està viu i descontrolat i on valen les mescles d’èpoques, ahí el rigor històric s’esfuma, es trauen peces que ni tan sols són d’ús diari. Les modes van a la velocitat de la llum, el que es porta enguany, l’any que ve ja no val. Dones i homes vestits amb tot el que es puguen penjar damunt, vestits d’una manera que igual podrien eixir en “Juego de Tronos”, pels seus gipons bigarrats i plens de llaços i puntes. Però be, sembla que tot val, a esta manera de vestir molts li diem el trage de fallera o faller perquè de no cridar-lo així ens passaríem la vida discutint si és correcte o no. La frase que es repeteix cada vegada més és... “PER A GUSTOS ELS COLORS”, si de mal gust només fora el color...

El correcte o no en indumentària sempre serà motiu d’etern debat? Sempre, per a poder a rmar que és o no correcte hauríem de saber molt del tema i, encara sent un estudiós, són molts els dubtes sense resoldre, el que està clar és que amb la informació que hi ha, seguint quatre regles bàsiques es pot vestir de diferents formes sense destrossar el nostre trage. I és lamentable que en moltes ocasions no es faça.

Finalitzant sempre dic el mateix: no són necessàries les sedes més cares ni l’artesania més laboriosa, de la qual en tenim a manta i amb grans professionals, però podem fer-ho molt bé apro tant que vivim en el segle XXI i la tecnologia està al nostre servei, per descomptat l’artesania és un valor afegit però no un requisit indispensable.

EL DEBAT ESTÀ SERVIT, I SI NO VOLS DEBATRE ET VISTES DE FALLERA DE TOTA LA VIDA I ARREGLAT. SEMPRE PODREM PARLAR... PER NO CALLAR

Amparo Casado

Estic segura que a molts dels que esteu llegint aquest article, en algún moment de la vostra vida com a fallers i valencians, vos ha vingut al cap aquell trage de valenciana que duia aquella fallera major d’un segle que no tocava per a l’ocasió, o d’aquell saragüell mal cat que portava l’amic d’un amic... com hem vist XAFARDEJOS, comentaris, debats i crítiques sobre la indumentària hi ha moltes!, de vegades massa. I d’això mateix anem a parlar.

Yo también disfruto viendo trajes de fallera és un grup de Facebook creat fa 11 anys per Sari Ortí, vos sona este nom? És la Fallera Major de Paiporta per a les falles de 2023. Ella, junt a un grup d’amigues de la falla començaren a penjar fotos que tenien arxivades a la xarxa social amb l’únic objectiu de divertir-se i compartir l’a ció per la indumentària valenciana. El que elles no sabien era que en menys d’un mes serien 500 seguidors i que en poc de temps anirien augmentant de manera desorbitada. Abans de la pandèmia eren 30.000 i en estos moments conten amb 36.000 seguidors.

En un principi Sari gestionava el grup, el qual conforme anava augmentant la seua activitat també augmentaba en quantitat de comentaris, alguns d’ells de mal gust i criticant les fotos que la gent penjava, crítiques que inclús la mateixa Sari va patir personalment:

“Parece que vaya a los Carnavales de Venecia”, “Como te atreves a salir en la ofrenda vestida así”

“Ese moño cosido te queda horroroso”

Són alguns dels molts comentaris que hem pogut trobar. A més de criticar els trages de fallera, també s’ha criticat en alguna ocasió a la persona que el porta, ja fóra pel seu físic o per la confecció de trage que portava. Crítiques de les quals no es lliura ni la pròpia Fallera Major de Valéncia o la seua Cort d’ Honor.

“Esas fotos no son reales, son caricaturas, ese fotógrafo no es profesional”

“No es nada bonito el color y el dibujo horroroso...”

“Parecen los trajes de mi tatarabuela…”

Sari ens conta: “va aplegar un moment en què vaig haver de demanar ajuda per a gestionar el grup, la gent que bloquejàvem pel tipus de comentaris que posaven ens atacava per privat, insultant-nos. Fins i tot vaig plantejar-me tancar el grup pels atacs que es feia a la gent i m’era impossible mediar en eixes discusions”.

Ens confessa que els que més critiquen són els puristes, “quan veuen algo que no és correcte els ulls els fan xirivites i no es poden callar. No solen ser indumentaristes, els quals mai critiquen, però si gent que s’ha documentat sobre indumentària. En l’actualitat pareix que tot el món sap el que està bé i el que està mal”.

En este moment és quan apareix Suni en la conversa, va començar com a seguidora i actualment ella i Sari administren el grup, ja que a Sari li era inviable fer-ho sola. A més, tanta controvèrsia es va generar al grup que crearen unes normes:

1. Sempre es mantindrà el respecte en els comentaris, qualsevol persona que insulte, es burle o falte al respecte a qualsevol membre del grup, serà automàticament expulsada.

2.Al grup estan prohibides les vendes. Unicament es permeten anuncis a les persones que col·laboren al grup fent donacions que sortegem entre els seguidors.

3. Tots els posts repetits o demanant vots seran eliminats.

4.Preferiblement, si es pujen fotos, que siguen pròpies, si no és així es demana que no siga amb la nalitat de crear polèmica. Si això passa el post serà elimiat i la persona expulsada.

5. Si veieu que algun post està siguent eliminat, reviseu-lo perquè alguna norma està incumplint. Si hem d’esborrar-lo repetides voltes, la persona serà expulsada.

6. Està permés gastar el grup per a organitzar events entre membres del grup o avisar de pròxims events que puguen interessar.

7. No es recomana fer publicitat a les publicacions, estes seran valorades i poden ser eliminades.

8. Qualsevol dubte que tingau podeu enviar un privat a les administradores.

9. La política es deixa fora del grup.

10. DRET D’ ADMISSIÓ: ens reservem el dret de no admetre al grup aquells per ls de recent creació i inclús d’expulsar a aquells que pareguen falsos i apro ten l’anonimat per crear polèmica al grup.

Les critiques i comentaris fora de lloc no tenien límit: “han criticat ns el nom del grup, deien que debia canviar-li el nom, i en lloc d’utilitzar el concepte trages de fallera, que fóra trages de valenciana”.

Fins i tot alguns seguidors crearen un grup paral·lel d’anti-fans per a criticar a Suni: “Yo también difruto viendo trajes y no son los de Suni”. Segons ens conta Sari, no soles criticaven el fet que tinguera gran quantitat d’indumentària i que fóra impecable, atribuint-li adjectius com fanfarrona, sinó també altres despropòsits sobre el seu físic. Per als que entenen d’indumentària Suni té un armari faller d’enveja, conta amb diversos espolins i com diu Sari “jo quan vaig a sa casa disfrute, ja no són solament els trages, és tot, adressos, pintes... tot!”.

Cansada de tanta crítica la pròpia Sari va fer i pujar un vídeo al grup titulat “Críticas”, en ell exposa el seu malestar sobre este tema i és que va haver un temps en què haguéren d’expulsar a molta gent del grup per les seues males formes. “Hi havia gent que després de ser criticada li feia por tornar a pujar fotos”. Durant estos anys ella ha pogut observar que hi ha gent que creu que enten, eixa és la que Sari considera la més perillosa perquè parla “sense ltre”, per suposat també hi ha molts comentaris positius i gent entesa sobre el tema. També troba persones que fan critiques constructives però que, curiosament, ho fan per privat, la qual cosa a ella li dóna a entendre que és per no ridiculitzar a la persona públicament. Recalca moltes vegades que l’objectiu del grup és disfrutar veient trages de fallera, encara que també es pot visitar per a orientar-se o solventar dubtes sobre indumentària a l’hora de fer-te’n un.

Afortunadament en estos 11 anys el grup ha evolucionat a millor, Sari ens diu que el moment més con ictiu, amb més comentaris inoportuns i més expulsions, fou quan arribà el boom de vestir a l’antiga, sobre el 2016 - 2017. “La gent va deixar de pujar fotos per por a les crítiques, o s’enfonsaven amb els comentaris i no es tornaven a posar la peça criticada en qüestió, però també començaren a fer publicacions demanant consells de com vestir-se, sobre com pentinar-se, sobre tipus de mantilles...”

Sari confessa que encara que, de tant en tant, seguixen els comentaris malsonants, ara la gent està molt calmada i conscienciada, “jo he aprés de les crítiques constructives i quan m’han dit les coses per a bé ho he agraït”, diu Sari.

“Hi ha algunes xiques que són molt participatives i és com si es coneguerem de tota la vida!, algunes inclús ja són amigues!”

Siga com siga sempre va a haver crítica, siga constructiva o no. Però el que no es por permetre és la falta de respecte cap a les persones.

Com més sabem, més ens adonem de que no sabem res.