SENSE FILTRES!

Llicència per xafardejar

El que pensem tots i totes però que no diem, la TIA VISANTICA sí ho fa!

El que ens agrada a nosaltres xafardexar, estralejar, dotorejar…, i totes les paraules que acaben en “ar” i valen per posar a parir a qualsevol, sobretot en els “roglets” fallers, però això sí, sempre en “petit comitè” i per suposat, mai davant de la persona a la que realment voldries dir-li-ho. Per això hem parlat amb la Tia Visantica, que de segur que la conegueu per les xarxes socials i més en concret pels seus vídeos de TikTok, però com va arribar ns ahí? Ana Muñoz Arastell, albalenca de naixement ha decidit emprendre esta aventura en la que té llicència per a parlar d’un món faller que ella coneix molt bé i que dóna molt de joc.

Hem tingut l’honor d’entrevistar-la i disfrutar-la en la nostra falla, ja que ella va ser la convidada estrela per amenitzar amb el seu espectacle el nostre dinar de Fallers d’Honor.

Però, entrem en matèria: la gran pregunta, es pot dir tot el que vullgues o no? I és que l’única persona amb beneplàcit per a dir el que “li rote” sobre les falles i els seus fallers i falleres és ella, la Tia Visantica. Per això li va dir al nostre president, en l’acte de Fallers d’Honor, que es pareixia a “Alberto de Mònaco”, i ningú la va mirar malament! Ah! I per a completar-ho, va dir-li a Alicia (la dona del president) que s’assemblava a “la Kate Midelton”. No obstant, eixe dia la Tia Visantica estava pletòrica, ja que ns i tot es va trobar a Paiporta amb “la dona del rei Carlos d’Anglaterra, a Camila!, referint-se en este cas a la mare del nostre benvolgut president.

Si tinguérem que parlar d’Ana, diríem que és una “ARTISTA”, mai millor dit, perquè entre Tiktok i Tiktok, pinta palmitos i fa els acabats de ninots de falla en un fum de tallers com el de Paco Giner, Pere Baenas, Sergio Amar, Raul Pertusa, etc. A més ha estat guardonada en la “I Gala de contingut en valencià” com a tiktoker de l’any amb LA TIA VISANTICA.

Ana ens diu que: “el personatge de la Tia Visantica va nàixer quasi de rebot”. Va ser col·laborant en un programa a la ràdio junt amb el seu home, que és el presentador. Allí va començar una secció creant contingut en valencià, i entre frase i frase típica de mare o de iaia, la Tia Visantica va nàixer.

Durant la pandèmia el programa es feia en “streaming” per un canal de vídeo en línea, així que a més de la veu, Ana havia de posar també la imatge. Al principi no es sentia còmoda fent la secció i posant la veu de mare o de iaia. Digam que fer de iaia o mare sent, aparentment “Ana”, no li pareixia correcte, així que un dia es va caracteritzar amb una perruca, un mantelet roget de casa i unes ulleres. Les rialles del primer dia i el bon rollo que va crear el personatge va fer nàixer la tia Visantica com la coneguem hui en dia (encara que ja ha incorporat algun que altre complement més “luxós”). El que no recorda és com li posaren el nom, “no ho sabem i no ho recordem. Possiblement perquè s’acostava Sant Vicent o perquè és el patró de Valencia, ves a saber”. A partir d’eixe moment va anar provant això de les noves tecnologies i plataformes. Primer va provar sort amb el tiktok i sense adonar-se’n, pensant que ningú la voria, ja té la friolera de 22k de seguidors, “a redéu!, i jo sense esperar-ho”.

Els seus vídeos, que van d’un lloc a altre com la pólvora, són improvisats i sense pensar, ja que no té un guió establert i ho fa de forma natural. Apareix un tema actual, es caracteritza i es posa a gravar davant del mòbil. Això és el que ens té enganxats, la manera natural que té de parlar, moltes vegades identi cada amb la forma del parlar valencià de tota la vida. Com ella diu: ‘ens encisa’.

La Tia Visantica es caracteritza per ser d’allò més actual i viu al dia. A més d’ensenyar-nos i recordar-nos el que les nostres mares o iaies fan i diuen, també ens recorda les frases típiques de quan les veïnes del poble eixien a la porteta del carrer a dotorejar a la fresca, o quan ta mare s’enfadava i et tirava la barrila. A més a més, està al dia dels xafardejos dels famosos com Shakira i Piqué, Tamara Falcó, Isabel Preysler o la família reial britànica.

Però el que sí podem assegurar és que és, sense dubte, la dona més valencianota que podem trobar en les xarxes i en l’àmbit humorístic, un mèrit que porta per bandera ja que li encanta “ser valenciana, parlar valencià, fer les coses en valencià, i a més amb el valencià que parle i que escolte a casa, es a dir, ser valenciana de veritat”. I és en exie punt, on el món de les falles connecta amb la tia Visantica. Què hi ha més valencià que ser faller?

Les fallles en general donen per parlar molt perquè segons Ana: “en quina falla no hi ha un faller o una fallera dotora, la que “raja” de tots, la bufona, el “pagafantes”, el/la festero/a, el que no pega ni brot, el que només apareix a falles o el que sempre ve a taula parada i s’alça abans d’arreplegar, el que arriba tard a tots els passacarrers, el que sap fer de tot però no fa res, el que més sap d’artistes fallers, el que ningú coneix, els nous, el que ha passat per dos o tres falles i ara està en la teua i així un fum de situacions de les quals es pot traure molta punta”.

La Tia Visantica no té péls en la llegua i parla ben alt i ben clar sobre estos personatges del món faller. Dir que eres un ninot o un “sanguango” amb totes les de la llei i amb gràcia, aixó només pot fer-ho ella, la Tia Visantica, que no Ana com a persona.

En este sentit, altre personatge que dóna molt de joc són les falleres majors. “Hi ha falleres majors i falleres majors!”, ens conta Ana i jo assentisc, “hi ha algunes que són un show en si mateixa, un espectacle de varietets, i amb la gura de la mare... ja siga més bona persona o una petard…. sempre donen molt de si. De vegades les mares donen més joc que les pròpies falleres majors, perquè algunes són com les mares dels futbolistes, que volen viure-ho més que elles. En poques paraules: no sigueren falleres majors en el seu moment i ara gràcies a la lla... volen tindre més protagonisme. Tam- bé les tenim dramàtiques, plorones, nervioses… les que criden o te munten un ‘pollo’ perquè ‘a la meua lla no se li ha fet açò o allò...’. Per a la Tia Visantica este tipus de personatge faller és carn de canó.” També agafen protagonisme algunes iaies amb: “l’altra iaia no li ha regalat res, açò que és el més car, li ho he regalat jo”.

Per altra banda, els events fallers no s’escapen al seu escodrinyament: les presentacions, amb les típiques mares i pares nerviosos perquè no tenen el trage acabat i falten dos o tres setmanes… o les dones del poble, perquè açò és més típic dels pobles que del Cap i Casal, que quan les FM’s o les FMI’s exposen el seu trage fan la visiteta per dotorejar i xafardexar de la indumentària. Això no falta.

Ah, i el parlar dels fallers, això és per a un capítol a banda. Del que es diu, al que és en realitat va un món. Ahí tens als que veus vindre perquè saps de lluny el que te van a dir: apaga la música que ja és hora; les paelles són a les 14:00 i saps que ns les 15:00 no es posa l’arròs, etc. Ah! i les hores dels passacarrers, això és altre objecte d’estudi perquè des de que es queda… ns que s’ix hi ha una eternitat. I és que les falles no tenen desperdici, i la Tia Visantica ho sap clarament i ho re ectix en els seus vídeos.

Qualsevol cosa que ocòrrega en la falla és digna de xafardexar, però no tot el món està disposat a escoltar el que realment podríem dir. Que si toca la loteria a la falla: “ ja som un poquet menys pobres…”,“vinc a cobrar dos paperetes”… Els dinars de falles, qui arreplega i posa la taula, els cacaus i els tramusos, les olives i les papes que no fallen, el que va a pels cafés… Els passacarrers, anar a la recerca de la persona que porta l’estendard, etc. “Hi ha material per a parar un carro”.

La Cavalcada del Ninot i les reunions de les disfresses també són clau, les frases més repetides serien:

- De què va la meua xiqueta? de granota? La meua xiqueta no va a eixir de granota, que no li queda bé el verd.

- I és que conforme eixíem abans, anàvem tan guapes, això sí que eren disfresses, però lo d’ara no. Abans les mares si que feien bé la disfressa.

- Però ara, està cagà val 50 euros? Què què porta la disfressa, pa d’or?

- Mira, jo no sé si hi haurà prou tela

- Estic de la silicona, ns la silicona...

I és que amb tot açò que envolta a les falles, com bé diu Ana: “les falles i el món faller donen molt de joc per parlar i xafardejar”. Si no fóra per estos moments no seríem fallers… i com no, hi ha que fer falla, i en el món faller a oren un fum de frases mítiques que any rere any es repeteixen, i només la Tia Visantica és capaç de traureles a la llum i fer un espectacle amb elles. A ella no se li dirà: “ja està ací la pesada de tots els anys”, perquè unes bones rialles són clau per poder gaudir d’allò nostre de forma divertida i natural, ja que tu ho penses però no ho dius, però tin per segur que la TIA VISANTICA si ho farà.

Per això podem concloure que la Tia Visantica i Ana Muñoz són l’essència d’allò valencià que mai hem de perdre. I done gràcies per tindre l’oportunitat de deixar en este llibret, que va a anar de boca en boca, una empremta del que hem de salvaguardar, costums valencians, fets i accions que persones com Ana Muñoz porten per senyera, per fer-nos riure amb allò que nosaltres som: valencians i FALLERS.