Teoria gremial

És una teoria àmpliament reconeguda la de que les falles s’iniciaren pel gremi de fusters de València. És tanta la popularitat d’aquesta hipòtesi, que la pròpia web oficial de la Comunitat Valenciana, parlant de “història de les falles”, publica actualment a la seua pàgina web l’asseveració simple d’aquesta teoria1.

Aquesta categòrica afirmació, no obstant, no és sostinguda amb cap fonament històric. Segons aquesta teoria, els fusters durant l’hivern empraven als tallers un “estay”: un pal amb peu on ficaven la llum que necessitaven per a treballar. Amb l’arribada de la primavera, com tenien més hores de llum, celebraven una festa a la vespra de San Josep, cremant l’estay. Aprofitant la foguera, afegíen també altres utensilis i deixalles de fusta per tal de netetjar el taller.

El primer en exposar aquesta teoria va ser el Marqués de Cruilles en la seua “Guía urbana de Valencia antigua y moderna” en 1876, encara que el mateix autor declarava que estava basada en fonts orals, i no aporta testimonis concrets ni cap document històric o fet contrastable.

Tòt i això, des d’aquell moment aquesta teoria ha crescut en popularitat. Cal considerar, no obstant, que el context sociològic en el que Cruilles va publicar aquesta explicació no és el present. El sociòleg i antropòleg Gil-Manuel Hernàndez i Martí2, analitza un possible motiu de l’èxit d’aquesta teoría indicant que aquesta era “acorde amb la dignificació burgesa de la festa que s’estava operant en aquells moments”, així com que aquest “inocent” origen de les falles es consideraría després canònic i sacrosant; és a dir: acorde amb la predominant influència católica del moment.