Sexduïts 2014 by Falla Sagrada Familía Corea

Llibret de la Falla Sagrada FamĂlia - Corea Any 2014

A Ximo Ba単uls i Joan Lloret amics amats, senzillament.

editorial

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea Any 2014

Sol sola Antoni Miró

Editors / Associació Cultural Falla Sagrada Família “Corea” Delegat de llibret / Javier Alborch Canet Delegació de llibret / Elena Bañuls, Borja Abargues, Eduardo Montoro, Vicenta Llorca Editor monogràfic literari / Lluís Roda © de la portada: Antoni Miró © de la compilació: Lluís Roda © dels textos: els autors © de les fotografies del monogràfic / equip fotogràfic: Vicent i Elisa Vila, Eva Gordillo, Alberto de Sanfélix, Borja Abargues i Javier Alborch © d’aquesta edició: Falla Sagrada Família “Corea” Text explicació de la falla / Lluís Miret. Text explicació de la falla infantil / Enric Pellicer Fotografies reines / Javier Alborch © pintures Joan Climent / Rafael Asins Chilet Il·lustracions explicació falla major / Javier Alborch Canet Il·lustracions explicació falla infantil / Llorenç i Martí Pastor Bañuls, Daniel Peiró Bañuls, Carlota Gomar Ferri, Manel Boronat Moragues, Rafa Olaso Timoner, Marta Alfonso Paris Disseny gràfic i maquetació / Mister Lessmore para Laporta Studios Models del monogràfic / Eduardo Castrillón, Eva i Estefania Gordillo, Isabel Mateo, Josep Romaguera, Pablo Laporta, Teodora Nikolaeva, Juanvi Miñana, Paula i Borja Abargues, Sandra Pastor, Ana Belén Tarrazona, Carlota Ribes, Elisa Vila, Susana Sánchez, Oscar Climent, Jesús Chaveli, Natacha Josee Escrivá, José Francisco Jordán, Salva Mezquida Correcció lingüística / Vicenta Llorca, Eduardo Montoro Impressió / Impressa.es Imprés a Espanya_Printed in Spain Depòsit Legal / V-380-2010 ISBN / 978-84-616-8180-8

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col·laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Falla Sagrada Família “Corea” no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la Falla Corea.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

editorial

índex 11

Editorial

Salutacions

Explicació de la Falla Major

Explicació de la Falla Infantil

Sexduïts i sexduïdes Monogràfic literari a cura de Lluís Roda

139

Joan Climent Poesia inèdita

159

Vicente Ribes XVé Concurs de Narrativa

169

Premis i Recompenses 2013

173

Executiva i Cens Faller

181

Col·laboradors

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Editorial

editorial

er un llibre de falles és cosa que molts intenten fer i saben o no. Omplir fulls i més fulls de paper en blanc amb continguts escaients resulta ser tasca ingent i complicada. Fer un llibre de falles diferent, també d’altres el fan. Però què converteix el llibre de la falla Sagrada Família-Corea en una publicació especial que els lectors àvids, els entesos, esperen any rere any amb expectació i impaciència? No creiem en el mite del llibre perfecte. Cada any el projecte és un repte nou. En cas contrari faria temps que no dedicaríem tants esforços per a oferir un producte dissemblant, espars i de qualitat. No ens mou l’afany de guanyar premis, entenem que aquests són pèssims i dolents motius per aquells que estan ansiosos per rebre’ls. En aquests paràmetres és on es mou, remena i confecciona el llibre. Sense éssers intel·ligents no hi ha seducció. En Sexduïts la força està en l’interior, en allò que no es veu però s’intueix, en la gran eficiència de la delegació i dels col·laboradors i en el concepte avanguardista del disseny, ben allunyat dels tòpics fallers tradicionals en ús.

Equip de redacció llibret

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Es tracta d’un llibre fet per amics i dedicat als amics, pensant que l’originalitat no resideix en allò que no imita ningú, sinó en el que ningú pot imitar. D’un amic, la portada: Antoni Miró, escultor i pintor. Reveladora i suggerent porta d’entrada a un món multidisciplinar, estimulant, versàtil. En una paraula, encetem el llibre marcant la diferència que des de sempre ens caracteritza. D’un amic, l’explicació de la falla: Lluís Miret, escriptor de novel·les per a joves i poeta. Original i divertit sainet on es barregen la prosa i els versos “descontruïts” emprant els termes de la moderna cuina actual. D’un amic, poesia: Enric Pellicer, 19 anys té la jove promesa. A més de versos, ens ofereix l’explicació de la falla infantil. Una delícia per als nanos! D’un amic, el monogràfic “Sexduïts i sexduïdes”: Lluís Roda, escriptor. Ha reunit al seu voltant 52 persones que generosament s’han posat al nostre abast. Prestigiosos noms de la literatura d’enorme qualitat, amb obra publicada i premiada, que en prosa o vers han tractat el tema principal de la falla: el sexe. La falla ho mana!

D’una amiga, “Poesia inèdita de Joan Climent”: Vicenta Llorca. Ha facilitat la publicació d’onze poemes inèdits del benvolgut amic Joan, il·lustrats de forma peculiar i immillorable per Rafael Asins. Un llegat únic que com a valencians i gandians ens erigim en marmessors hereus. D’un amic, fotografies: Javier Alborch. Ha encapçalat l’equip fotogràfic que singularitza el llibre considerant-lo com una unitat inseparable, una trobada sorprenent entre literatura i arts gràfiques. Magnífica és la gamma cromàtica i unitària que embolcalla el llibre proporcionant un conjunt harmònic entre text i imatge. D’uns amiguets: xiquets d’entre 3 i 5 anys. Amb il·lusió incommensurable han fet, al seu entendre, dibuixos per a donar color, vida i alegria als textos infantils. D’un amic, “Vicent Ribes”: Eduardo Montoro. Ha fet el recull dels premis guanyadors del Concurs de Narrativa Infantil i Juvenil 2013 per retornar-lo a les pàgines del llibre dels xiquets d’on no mai hauria d’haver eixit. D’uns amics agosarats i arriscats: muntatge. Models fotogràfics que s’han prestat a tot tipus de

editorial

jocs. De molts més amics: Borja, Elena, Eva, Elisa, Vicent, Alberto, Paula... Feina callada, discreta, ben feta, suport indefugible, dispostos en qualsevol hora i moment. D’uns amics fidels: els col·laboradors. Pilar econòmic sense el qual res seria factible. La delegació de publicitat està al front de la comesa. I per últim, un amic: Josep Lluís Mascarell. Facilitador i engrescador de la tasca més difícil: la realització del llibre. La recompensa es troba en l’esforç. Un esforç total és una victoria completa. Amb amics i afany hem aconseguit fer un llibre: Sexduïts. I per a amigues i amics va adreçat aquest llibre, l’objectiu del qual és despertar intriga, emocions i sensacions. Excepte indiferència, es pot afegir qualsevol qualificatiu. Solament perquè cada llibre de cada any és un món diferent, devem i podem endinsar-nos en ell, mirar-lo, llegir-lo, gaudir-lo i guardar-lo perquè, passat el temps, puguem tornar a ell. Un llibre es considera millor quan es llegeix per segona vegada. Gràcies a totes i tots els que heu fet possible l’edició de Sexduïts!

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Salutacions

salutacions

José Luis Mascarell García President de la Falla

No vos parlaré ara del passat, de la història de la falla de Corea. Ni parlaré del present fent una enumeració elogiosa del que hem aconseguit. Vos parlaré del futur, que no és el lloc on ens dirigim, sinó que és el lloc que estem construint i que dependrà del què fem en el present. Quan mirem cap al futur hem de ser molt exigents i sempre hem de pensar que podríem millorar-lo. Diu la saviesa popular que al món el mouen dos motors o palanques, la del sexe i la dels diners, no diré jo que no es de veres, però al present, quan ja la festa de les falles aguaita per l’horitzó, la cultura festera ens diu que als fallers/res els mouen les palanques de la il·lusió i la de l’amistat. Que no ens falte la il·lusió per seguir treballant i defensant de la manera que siga les nostres idees, i per damunt de tot, del bon humor. Potser amb el pas del temps comprovem que molts dels nostres somnis no s’hagin realitzat. Però no pergam mai la il·lusió per continuar treballant per la falla. Quina gran diferència entre el que fem per obligació al que fem per il·lusió. Perquè l’optimisme, a l’igual que l’esperança, significa tenir una forta expectativa de que en general las coses aniran bé malgrat els contratemps, les frustracions i la crisi. Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Finalment, m’agradaria parlar de l’altre motor, del que per a mi és el sentiment al voltant del qual gira la falla, l’amistat. En la meua opinió el sentiment que es veu més potenciat i que al mateix temps amb la seua força recolza i alimenta la nostra festa és l’amistat, que representada en la comissió, ajunta un grup de persones, que moltes vegades no necessàriament coincideix amb les relacions que solem tenir de manera habitual, i que durant els quatre dies més intensos de l’any viuen un agermanament que la mateixa intensitat d’eixos dies multiplica. Moments, llocs i sentiments compartits amb un grup de persones que només per això són també un poc tu. Converses, xerrades, anècdotes, números, mirades, tocades, abraçades i fins i tot besades, secrets, problemes, solucions, mentides, veritats, en una paraula: vida. Aquella que l’any passat van deixar oblidada dos amics fallers, Ximo Bañuls Estruch i Joan Lloret Ferri que allí, a mà esquerre segons es va al cel, continuen fent falles. Que comenci a córrer el bon vi i la cervesa i demés components propis de les falles i que s’acabi d’una vegada aquest saluda i comence per a tots el temps de la il·lusió i de l’amistat.

ÂŠ Javier Alborch

salutacions

Elisa Vila García Reina de la falla

Suite d’art L’oratge quiet. Núvol i temps. Ona sinuosa d’alegria compartida. Identitat pròpia crescuda a la calor del viatge. Camines fins on sojorna el deler. Mirada neta, expressiva, indefugible. Fora cuirasses. Sentiments escàpols. No lligarem llaços cent, entretindrem el temps delicadament amb la presència teua. Mans hàbils penetren el buit. Epitel·li de vellut, de pell de melicotò. Càlida acollida, obra sensata, expressiva, transvestida de coratge. Llenç impol·lut destinat a la m e s t r i a L’art viu de límits i mor de llibertat. Qualsevol dia ocorrerà: les llàgrimes s’esgotaran abans que les paraules. Text / V. Llorca

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Javier Alborch

salutacions

Susana Sánchez Sánchez Reina de la festa

La llum del far La llum és una treva, una mirada, un cel lluent, solitari, que sura en un llac negre, on creix un març blavós, on salparà la lluentor dels deliris d’una nit d’estiu. He sembrat en casa el Sol. les hores del taronger són les mateixes de sempre, el xiquet remuga i fa de sostre els llençols. El mosquit hi és entre fanals com el món a dintre d’una corfa d’avellana després de les mirades banyades dels amants entre la lluentor del món que a poc a poc, esclata.

Text / Enric Pellicer

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Javier Alborch

salutacions

Amparo Brotons Olcina Padrina

La flor de casa Naix entre les boires d’herba com el Sol que despulla el mar i creix, i enlluerna, com el tall d’un ganivet. Escup records quan torna l’aurora, com si res, i la terra és roja, com una dona que la sort del dia agraeix. Escriu als marges de fusta, el silenci del món, a l’horitzó daurat d’una mar llunyana.

Text / Enric Pellicer

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Javier Alborch

salutacions infantils

Kico Jordá Tormo President de la falla infantil

Hola, sóc Kico Jordá Tormo. Si hi ha algú que encara no em coneix, els he de dir que sóc el president infantil, content i agraït, de la Falla Sagrada Família “Corea” de l’any 2014. Ara que llegiu aquestes línies, ja ha passat mig exercici faller, i recorde perfectament tot el que he gaudit fins ara. De tots els actes als què he assistit i participat, tant sol com amb les reines i acompanyants infantils d’enguany, recorde de manera especial i emocionat, el dia de la presentació, amb la presència a l’escenari de mon pare, com a sotpresident, de la meua germana Carmen, com a reina del foc infantil i de Jorge, com el seu acompanyant. Però és a partir d’ara que ens queda el més emocionant. Amb Abril, reina infantil de Corea, passaré

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

els dies de la festa més gran per a tots. Cavalcades, albades, cerca-viles, nit de la plantà....i sobretot, l’ofrena i la nit del foc. Buff!! quantes ganes tinc de que arriben eixos moments. Espere trobar-vos a tots, xiquets i xiquetes de la falla i del barri, allà on anem, amb ganes de passar-ho d’allò més bé per recórrer aquest camí que per Abril, Carmen, i Jorge serà, de ben segur, inoblidable. Vos espere a tots a prop nostre i vos convide des d’ací a participar i gaudir de tot el què nostra falla vos ofereix i que gaudiu de la festa. Ah! i que tireu molts coets però amb trellat. Rebeu una forta abraçada. Fins aviat!

ÂŠ Javier Alborch

salutacions infantils

Abril Alborch Gordillo Reina de la falla infantil

Abril Silent parla de tu la innocència: t’adornen mil formes H R O E E M S S Pensar-te és lletrejar els colors, la vida que torna, una escletxa de llum diluïda en l’ambient. Camins, divertits, anuncien el nom, t’obrin el sol a les portes de la primavera. Gemes adormides per l’hivern esclaten en floració: lliris, roses, margarides, verdes roselles, clavellines. Una mimosa bondosa t’ombreja l’alé. Filla joiosa de la voluntat i la tendresa. Traç amable i cordial a la cara. Si l’alegria esdevinguera cos, et prendria la forma, Abril!

Text / V. Llorca

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Javier Alborch

salutacions infantils

Carmen Jordá Tormo Reina del foc infantil

Capgirella Silenci finit. Escoltem l’alegria que menes. En rompre l’alba et desvetles, se t’obri la mar blava de les pupil·les Carme. Boires matineres, ventades esvalotades ens arrimen a la terra sota l’arc del cel lluent. Els estels es barregen en dança intermitent. No aturem el ball, aplega la ballarina etèria! Flors, teuladins, àlbers salses i albuferes: l’univers finit. Somrís irisdiscent: bellesa natural de la nineta. Vine Carme: viu la vida al teu aire.

Text / V. Llorca

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Javier Alborch

salutacions

Alba Gadea Boix Marta Morant Carbón Fallera Major i Infantil de Gandia

Els dies Cau s’asseu sobre el taronger per contar els dies minvats. Tragina la sort, Com un escarabat Que es refila entre els turons Dels anys. Es com el vaixell que desperta l’alba, I a les platges recau l’est, L’aurora, el despertar del bosc Sobre camins replets de ninfes. No conte els anys per si em perd entre el regust de nostàlgia lleuger. Cau i s’asseu sobre el taronger I no conta els anys, Per si es perd Entre els dies que em fuig.

Text / Enric Pellicer

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Salva Gregori

Explicaci贸 de la Falla Major

explicaci贸 major

Esb贸s

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

explicació major

00 01 02 03 04 05 This is the end, my friend.

Toni Pérez

Lluís Miret

Puta Vellea

Artista de la Falla

Autor de l’Explicació Major

Lema

Llibret de Llibret la Falla de la Sagrada Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014

explicació major

Te’n recordes? Sainet de ciència ficció, en cinc actes i amb rima consonant. Anotacions prèvies de gènere, temps i forma Gènere Tot i que els cànons del gènere establisquen que la crítica fallera ha de basar-se en l’actualitat, a ser possible local, és ben cert que les falles presenten certa tendència a recrear-se en el passat, ja siga amb estètiques retro o vintage —com diuen ara els moderns—, o amb temàtiques costumistes —com diguem els pedants de tota la vida—. És per aquesta raó que el gènere del sainet, en quant que gènere faller per excel·lència, pot servir-nos per al nostre propòsit. Ara bé, alguns diran que això es barrejar “churras con merinas” o com diríem en aquesta terra “salustianes amb orovals”. I potser tinguen raó. Ara bé, aconseguiríem amb una crítica fallera

en forma de sainet semblar originals i innovadors? Segur que no. Segur que ja hi ha gent que ho ha fet i, el que és pitjor, gent que ho recorda. Caldria donar una volta més de rosca. Per exemple, encetar el gènere dels sainets futuristes o, dit d’altra forma, els sainet de ciència ficció.

Temps L’escena principal de la falla la situem a Pequín, l’any 2063. Quan una parella de venerables emigrants d’origen pixaví, rememoren des de la llunyania, geogràfica i temporal, el que temps enrere va passar amb el seu poble. Els esdeveniments que els feren emigrar a l’orient llunyà a la recerca d’una vida

00 Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

millor. Cada dènou de març, dos iaios que bé podrien dir-se Vicenteta i Joanet, com també podrien anomenar-se de qualsevol altra manera, es lleven les escafandres i, a falta de vestimenta fallera, es vesteixen amb les robes típiques dels seus ancestres, cremen uns cartonets i s’omplin de records tòxics. Ara ja anem ben encaminats, tenim un desficaci de gènere barrejat amb un nivell temporal estrafolari. Ja només ens cal carregar-nos qualsevol vestigi formal. Si a les crítiques falleres cal utilitzar el vers, els nostres personatges utilitzaran la prosa. Això sí, prosa amb rima consonant i puntuació evident. Com a la crítica literària i gastronòmica contemporània: versos desconstruïts.

explicació major

Forma Per aquesta crítica fallera volem presentar-vos un sainet. Encara que puga semblar raret i ens vulgueu llançar a la foguera. A simple vista no voreu el vers, només en aquest únic sonet. La resta en prosa semblarà fet però els versos estaran sencers. Com el ritme és qüestió d’oït, no tenen perquè preocupar-se. Procurarem que sone ben florit. Comencem ja aquest disbarat. Per no saber quina forma agafar, al final, totes hem barrejat.

Llibret de la Falla Sagrada Família Corea 2014

explicació major

Introducció. A càrrec d’un narrador templat i mudat com per anar de boda, al que il·lumina el focus principal de l’escenari. El narrador està dempeus, però just al darrere hi ha un butacó encarat de cara al públic. Al fons, en un segon pla, s’endevinen una parella de iaios asseguts en dues cadires, o un banquet, il·luminats tènuement. Si es té pressupost es pot crear una atmosfera futurista, rotllo Blade Runner, però sense cotxes voladors, no cal passar-se. Se suposa que l’escenari representa una modesta habitació de servei al Pequín de 2063. Poden haver pantalles de plasma, tubs fluorescents i quadres amb lletres xineses. Ja posats, els dos protagonistes poden anar vestits d’astronautes o d’algun desficaci semblant, mica en mica, aniran llevant-se la roba del futur i quedant-se amb roba de iaio i iaia actuals, fins i tot una mica més antiga, de quan els vells vestien amb decència austera i rural i les velles semblaven guardar un dol etern. Els avis de hui en dia han perdut els papers i es vesteixen al Bershka.

Narrador amb veu càlida i potent? Tenim una parella de vells, arrugades les seues pells. Tenim al iaio Joanet, malalt, tufat i pansidet. Més anys que Matusalem fa que viu, però encara li funciona el piu. Al costat la iaia Vicenta, sempre amb cara de pudenta. Rugosa com una pansa, no us penseu que és una mansa. Mai no ha parat de fregar, ni del veïnat malparlar. Quan es posen a recordar, no hi ha qui

els puga aturar. A falta de fer exercici, donar-li a la llengua és un vici. La millor forma de gaudir, posar tothom a parir.

de l’escenari (al centre mateix de l’es-

Els anys primers del mil·lenni. són els que els trauen el geni. Que del segle els primers anys, és d’on venen els seus planys. Mare de Déu Santa. Recordar aquells anys espanta!!!

acabant-se d’arreglar. Amb veu potent

Ara ni poden somiar, que pensions pogueren pagar. I els sembla un conte de fades, anar al metge debades. I és que en recordar el passat, per força acabes cabrejat.

Tampoc ella fa cas del parloteig del seu

Potser sone exagerat, però són coses de l’edat. Que les persones majors, a ningú deuen favors. I així van passant escenes, recordant totes les penes.

cena, just enfront del butacó). La iaia Vicenta roman en un discret segon pla, i cascada, el vell recita el monòleg que configura la primera escena. Gaiato en mà, és evident que parla per a Vicenta, però ni tan sols es digna a mirar-la. marit, ocupada com està en acabar d’arreglar-se. —Recorde un ajuntament, que gastava com a cent. Que fàcil era governar, quan a la gent col·locava, i als proveïdors pagava. Fins que tot va rebentar. En aquest punt, una bona gaiata al terra, quedaria molt bé i potser retardara la

Fi de la introducció

perversa intenció d’algun espectador

El narrador desapareix discretament, pagat de si mateix. Si se’n va per l’esquerre, per la dreta ix un xiquet-xiqueta amb un cartell més gran que ell, on s’anuncia el primer acte. El xiquet-xiqueta déu ser el típic bandarra que tots els anys està a punt de cremar la falla, el dia de la plantà. Substituirà el lloc central que ocupava el narrador i, amb veu alta i desafinada, anunciarà solemne:

de pegar una becadeta reparadora.

Escena primera: Recordes quan teníem... ajuntament? El xiquet-xiqueta abandonarà l’escenari roig com una tomaca, mentre pares i iaios es deixen les mans aplaudint. Al mateix temps, movent-se amb dificultat, el iaio Joanet pren el lloc principal e

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

—L’associació que un local desitjava, l’ajuntament li’l finançava, no fóra que el pixaví s’avorrira. Per a creuers i cavalcades, diners hi havia a sacades, que a Gandia sempre era fira. Van vindre les eleccions, i els tiraren a puntellons. Orengo estava desconcertat, i ningú de tots sabia, que és el que passaria, amb un Torró entusiasmat. Si tenim sort i gaudim d’un actor competent, pot fer una mica de mímica que reforce les seues paraules. Un Orengo desconcertat pot donar molt de joc, i el mateix passa amb un Torró entusiasmat. En tot cas, si no tenim clares les virtuts interpretatives del protagonista, millor deixar-ho estar.

explicació major

Llibret de la Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014 Llibret de la Falla Sagrada

explicaci贸 major

01 Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia Corea - Corea2014 / Any 2014

—Si por feia el rosset, pànic fa el morenet. Va prometre ocupació crear, i els de Noves Generacions ocupen molts bons butacons. La resta haurà d’esperar. Ací pot deixar-se caure en el butacó enllestit just al darrere. En tot cas, s’alçarà de seguida per continuar el seu monòleg. Cada vegada més enutjat. —No hi havia per educació, però sí per a diversió. Sobrat anava de cultura, i si algun euro sobrava, una estàtua menejava. Que també sabia d’escultura! Quan t’arribava la contribució, t’havies de fer l’extrema unció, i senties la gent bramar. Si les taxes sempre han picat, ara el fem per duplicat, que el Prado cal reformar.

explicació major

L’actor pot lluir-se fent alguna pallassada mímica com senyar-se, indignar-se o tapar-se el nas en parlar del fem. —Per l’estiu hi havia un miracle, digne d’un gran espectacle, amb entrades regalades. Un home mig enfigat, deien que sí que ha pagat. La resta, tots debades. La NASA va a investigar, com tot això pot passar. A cost zero les corregudes! A cost zero cada concert! Serà tot això cert? O amagaran factures fotudes? Bastonada de nou. Segur que s’han tornat a dormir i cal evitar que ronquen. Altra tàctica és cridar ben fort amb cada signe d’exclamació. Si tenim un actor trempat, pot fer un passe de muleta en parlar de les corregudes.

—I mentre, l’alternativa sembla una mica pansida. Tirant-s’ho a cara o creu, busca el PSOE la renovació. Amb dos que freguen la jubilació, barallant-se per agafar el relleu. Una volteta sobre si mateix, en dir la paraula jubilació, i ajudant-se del gaiato a l’estil Chaplin, pot fer riure el públic més lliurat a la causa. —I el poble al·lucinat, i totalment arruïnat. Amb la banda de l’empastre, en la casa consistorial, jugant a vore qui és més pardal, i deixa major desastre.

Final de la primera escena

Llibret de Llibret la Falla de la Sagrada Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014

explicació major

De nou el xiquet-xiqueta amb el cartell i la veu aflautada. Si volem assegurar-nos d’omplir la sala i aconseguir un èxit de públic i crítica, hi ha un truc que mai no falla: utilitzar un xiquet-xiqueta diferent en cada escena.

Escena segona: Recordes quan érem... rics? El iaio Joanet s’espatarra al butacó i calla. Mentrestant, Vicenteta s’ha anat acostant a primera fila i inicia un diàleg amb el seu marit. La dona parla amb pesar però amb un puntet d’orgull barrejat amb melancolia. L’home contesta sense alçar-se, amb una mica més de ràbia, mirant cap a l’infinit. Cada paràgraf correspon a un personatge, comença Vicenta i Joanet respon. —Ai Joanet! sembla que va ser ahir, quan tots érem rics. Treball per tots hi havia, i no havíem de patir. Ens tocàvem els melics, rient amb molta alegria —Ai Vicenteta no em faces recordar, quan compràvem gambes a pes, i nadàvem en l’abundància. Recordar em farà plorar. Però en tot aquell excés, s’anà formant la desgràcia. Qui tenia un hort abandonat, a l’espera de requalificar, s’imaginava una mina d’or. Vivia com en un califat, qui gaudia la sort de llogar, un local al carrer Major.

—Calia demanar audiència, perquè es passara un moment, un fuster o algun llumer. Calia armar-se de paciència, preparar cartera i agraïment, si a casa volies un llanterner.

—Va haver qui va avisar, que sempre no havia de durar. Però, no suportàvem que ens amargaren i que la festa acabaren. I al qui parlava de bombolla, déiem que se li anava l’olla.

—Creixien com esclata-sangs, un munt de promocions. Xalets, pisos i apartaments, te’ls llevaven de les mans. Es canviaven els milions, ben ràpids i ben contents.

—Per l’any dos mil set, arribà per fi el gran pet. Anunciaren el primer ERO, agafaren fins al torero. I els pisos a mig construir se’ls tingueren d’engolir.

Aprofitant un canvi de mètrica, que al públic passarà desapercebut, el iaio Joanet pot alçar-se i continuar el seu diàleg dempeus. En els moments de més indignació, pot reforçar el seu discurs amb enèrgics moviments de gaiato. —Per cada finca que obraven, cinc comerços estrenaven. Per cada grua que plantaven, vint obrers contractaven. Eren pocs els pixavins que no es consideraren rics. —Es creà tanta riquesa que abundava la noblesa. Era qualsevol constructor el marqués de la Safor. Eren les terres de Bairén, el paradís de l’Edén. —I si algú no li arribava, en el banc s’hipotecava. Que teníem la banca delerosa de fer la gent joiosa. Que la CAM, amb alegria, de tot el món es fia. —De grues i fanfarrons, a Gandia n’hi ha a muntons. Rics per metre quadrat, més que en un emirat. I tots ho véiem normal, perquè era l’habitual.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Coincidint amb la paraula “pet”. El iaio Joanet caurà de tos al butacó. Amb les mans a la cara escoltarà el discurs de la seua dona. —Els bancs tan generosos s’havien tornat uns orsos. Als qui crèdit demanaven, amb males puces despatxaven. I per rematar les gents inventaren les preferents. En escoltar la paraula “preferents”, Joanet torna a alçar-se enèrgicament, fet una fera i roig d’ira i ràbia, acaba el seu discurs. —Qui no ha acabat aturat o en el negoci tancat, el sou té rebaixat i en tot cas arruïnat. Que tant de fer el borinot acabarem com Camot. Ix per tercera vegada el xiquet-xiqueta amb el cartelló. El nom de la tercera escena porta una paraula tabú: “sexe”. En pronunciar-la, el xiquet es tapa la cara de vergonya i ix corrent de l’escenari. El teatre a punt està d’ensorrar-se pels riures i aplaudiments de la família. Xe quin xiquet més salat!

explicació major

Llibret de la Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014 Llibret de la Falla Sagrada

explicaci贸 major

03 Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia Corea - Corea2014 / Any 2014

Escena tercera: Recordes quan teníem... sexe? —Quan em ve aquest record, he de traure el mocador. Quina pena, qui poguera tornar als anys de freguera? Érem joves i formosos i anàvem sempre fogosos. Al moment adient, el iaio trau un mocador d’una butxaca per afegir dramatisme. Aquest primer paràgraf deu ser recitat amb dolor i malenconia, però en passar al segon, el to canvia a un “allegro” vivaç i rebordonit. —Quan la cosa estava agra, inventaren la Viagra. I qui prenia la pastilleta, treia la metralleta. Visca el “dòping sexual”, que em deixa fer l’animal! És evident que en aquest darrer paràgraf, el gaiato pot donar molt de joc. Es deixa a parer de l’actor o director decidir el nivell d’explicitat dels moviments a realitzar. En tot cas, abans que el iaio s’embale, la iaia Vicenta l’interromp amb les seues reflexions. —Recorde Mohamet, fent-ho contra la paret. Recorde el negre Yuambó, ensenyant-me el seu trombó. I et recorde a tu Joanet, amb el piu de pardalet. Vicenteta es pot reforçar les dues primeres frases amb moviments de mans que indiquen quantitat, exuberància... En canvi la darrera frase pot anar acompanyada d’un gest amb els dits que indique insignificança i menyspreu, mentre la mirada queda fixada en l’entrecuixa del marit.

explicació major

—Ai, Vicenteta, Vicenteta, eres una mica pp...valenteta. Al principi m’enfadava. Que estava una mica fava. Però un dia en Favara, un amic va dir que aparcara. —No hi ha millor regal per a la pau conjugal. Una bona professional de manera ocasional. Que si ja ho feies per rutina ens causaves la ruïna. No hi ha millor universitat que la diversitat. De tots els colors, mides i formes, i a ser possible enormes. Que motius per a patir, ells sols han de venir. Ací tots dos ja ni es miren. Cadascú va a la seua, volant per les seues fantasies i records. No es miren entre ells, miraran l’espectador, buscant la seua complicitat.

da. I el perfil exagerant, per fer-me la interessant. Com va canviar el lligar, per al mateix lloc acabar. Vicenteta pot deixar caure, coqueta en el butacó. Joanet fa com si acabara de despertar dels seus somnis. Mira la dona amb lascívia i a la segona frase agafa amb fúria el gaiato. —Tant de recordar, ara vull practicar. Deixa que agafe el gaiato i encara passarem el rato. Vicenteta fa evidents signes de desaprovació i fuig del butacó. Joanet seu resignat mentre espera el començament de la nova escena, amb el gaiato penjant-li d’entre les cames.

—Per evitar fer-nos mal hem usat el Mitigal. Que si un bitxo em pega un mos, del piu em caurà un tros. El que molt vullga cardar, no s’oblide fulmigar.

—Joanet no t’embales que no vull que

Si de darrere el butacó poguera traure una màquina-motxilla fulmigadora, podria ser un interessant punt còmic. El següent paràgraf podria fer-lo Vicenteta cara a una tàblet o a un ordinador portàtil. A una mala, un mòbil que s’haja tret de la butxaca.

Nota: Evitar que l’actriu aprofite l’obra

—Abans si volies lligar, al Pub havies d’anar. Però quan el Facebook van inventar, els preliminars van acurtar. Que si algú et volies tirar, només l’havies d’agregar.

rant tota la tercera escena— amb el

Una foto retocada em deixava apanya-

l’escenari.

m’empales. Deixa’m imaginant Richard Geres i tu ves-te’n a les Palmeres.

per lluir acadèmia d’anglés. Pel bé de la rima, cal pronunciar Richard Geres com s’escriu, millor encara, Rishar Gueres. Ix de nou el xiquet-xiqueta —que hem mantingut amb uns taps als oïts ducartelló de la quarta. Quan encara no s’han apagat els aplaudiments dels familiars, torna a eixir amb una pissarra i la col·loca discretament a un costat de

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicació major

Escena quarta: Recordes quan teníem... falles i demés monuments? —Arribats a aquests moments, és hora de falles parlar, tant les que s’han de cremar, com d’altres estranys monuments. —A la plaça Prado van muntar, un parc de jocs ben preciós, que a mi em tenia ben curiós, fins el dia que es va estrenar. Primer vaig quedar espatarrat, en saber de la factura. Quasi l’hèrnia se’m fractura, en escoltar el disbarat. Per acabar-ho d’arrodonir, el xiquet que els va estrenar, contra un arbre es va estampar, i de poc no es va morir. Després vingué una xiqueta, que volia tastar un tobogan, que era digne de Sandokan, i acabà amb la costella desfeta Algú va trobar la solució: que abans que al tobogan pujar, per una capella poden passar, a agenollar-se i fer oració. Mentre recita aquesta frase, Vicenteta pot senyar-se, agenollada, amb cara de profunda devoció mariana. —Així en arribar al cel, als àngels podran explicar que a Gandia poden baixar i al Prado s’ho passaran mel. Unes xarxes havien col·locat i els xiquets volaven amb emoció, fins que en l’aire una col·lisió, te’l deixava ben apanyat. Altra escena digna dels anals, vore les mares histèriques cridar, tement que els fills foren a rebentar, baixant per unes rampes infernals. e

Ací Vicenteta interromp bruscament el seu marit. Sembla una mica enfadada.

venien prometent, que donarien grans

—Però Joanet, què tindrà a vore? Ja t’has posat a desbarrar, i de les falles havies de parlar. No d’aquest altre folklore.

—La hipoteca sense poder liquidar, i

—A les falles la crisi va afectar, que s’havien d’estrènyer la faixa perquè sense un euro a la caixa no sabien com pagar. Si Joanet porta uns pantalons de tela negra, pot treure’s dues butxaques exageradament immenses i blanques per fora. Fins i tot el nombrós públic que haja perdut el fil argumental, comprendrà de seguida que està parlant d’economia. —Per als fallers les quotes eren un sacrifici, l’IVA dels monuments havien pujat, i a les comissions havia rematat. Anaven totes directes al precipici! —En vista d’aquest panorama, els monuments van minvar. Per aconseguir poder-los plantar, sense sol·licitar una derrama.

subvencions. aquesta fanfarronada, quasi acaba embargada, per no poder-se pagar. —Però no tot eren problemes de caragols: de la Junta Central Fallera les reunions, es comenten curioses decisions, que fan que les coses isquen com a bunyols. Ací l’actriu pot fer el conegut moviment de dits que a tots ens recorda els diners, si està embalada pot fer també el signe de beure en parlar de les reunions. —Hi havia qui semblava estar content, si a Gandia li treia allò més original. Per imitar les baconades de la capital, i no botar-nos cap detall coent. —Les falleres de la cort, com a margallons lluiran, i pels carrers passejaran, sense l’ombra de cap xicot. —La Junta Central ha decidit, que València cal imitar, i treure aquest fet singular, que ho feia tot més divertit.

Caldria apostar algun faller quadrat i malcarat a la porta del recinte, és més que probable que algun espectador mig despistat o adormit, reviscole a l’escoltar paraules com “quotes” o “derrama” de llavis d’un membre de la comissió i intente fugir del casal o teatre.

—Però de les falles l’evocació, no em

—I a l’inici d’aquesta conjuntura, estrenàvem un gran museu! Que riu-te tu del coliseu, i que pagar seria una tortura.

carà uns primers aplaudiments que

—Quan arribaven les inauguracions, els polítics apareixien somrient, i a tothom

començament de la cinquena i darrera

04 Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

poden amargar, que aquest record vull estimar, quan em trobe melangiós. Aquesta reivindicació demagògica i fallera va calfant motors de cara al sorprenent final i sens dubte serà del gust del nostre públic. Alhora arranempalmaran amb els dels familiars del xiquet-xiqueta que apareix anunciant el escena.

explicaci贸 major

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

explicaci贸 major

05 Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Escena cinquena: Recordes quan teníem... trellat? —Ai Joanet, que ens va passar que tot es va enderrocar? Érem l’enveja d’Europa, desembarcà aquesta tropa, amb el monyo engominat i el cervell mig atrofiat. —Ai, Vicenteta, no et poses rabuda, que ens manà gent molt sabuda. Gaudien de cada ocurrència, que riu-te tu de la ciència. Tenien idees a borbollons, i es dedicaven a donar lliçons. Aprofitant el paràgraf del seu marit, Vicenteta agafa dissimuladament un regle amagat de darrere del butacó, quan arribe el seu torn, es dirigirà a la pissarra i recitarà amb energia i seguretat la lliçó. —Lliçó d’economia torroniana, la contrària a l’alemanya. Si vols la gent ajudar, els impostos cal pujar. I si et trobes molt endeutat, és que prou no has demanat. Només acabar una, comença l’altre, a

explicació major

bon ritme. Joanet pot donar les seues lliçons assenyalant la pissarra amb el gaiato. —Lliçó d’austeritat, això que ho faça el gat. Nosaltres som de gastar, sense pensar en pagar. Com els diners no són meus, no hi ha qui em pare els peus. —Lliçó de democràcia Gandiana, riu-te tu de la guineana. Si l’oposició es queixa, l’amagues darrere d’una reixa. Si l’oposició no calla, l’envies a fer-se una pp.... cassalla. Aquesta frase pot ben bé anar acompanyada d’alguna brofegada mímica. A criteri dels actors. —Érem unes referències, amb les nostres ocurrències. Els catedràtics de les universitats estaven tots admirats. Quines ments privilegiades, tenien aquestes pensades? —Si el turisme vols enfonsar, Gandia tens d’imitar. Si la gent vol descansar, la festa promocionar. Els turistes tots en vetla, escoltant una revetla..

—Si la imatge vols cuidar, un reality organitzar. Drogues, sexe i rocanrol, i tot banyat d’alcohol. Els turistes espantats, i els apartaments rebentats. —I açò a mitja legislatura. Que si ningú no l’atura, açò serà Marbella, però amb olor a paella. Que patim a Jesús Gil, però multiplicat per mil. —Això sí, de tot érem capital, i no teníem ni hospital. Comerç, esport i turisme, a qui l’importa el realisme? Que la banda continuava tocant, mentre Gandia s’anava enfonsant. De nou s’enfonsa al butacó, pren una mica d’aire i emet un sospir profund abans de continuar recitant. —Ai Vicenteta, quins records més dolorosos, i alhora tan vius i formosos. En recordar el passat, és molt el que he enyorat. Una bona vida hem gaudit, tot i els mals anys que hem patit. —Joanet, si prompte l’he de palmar, l’últim que et vull demanar és vestir-me de fallera.

e Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicació major

Que tot és una porquera, i motius hi ha per tirar pestes, però mai per amargar les festes. En aquest moment, apareixeran altres dos xiquets, a ser possible vestits de fallers, i depositaran un ninot o una mini falla al centre de l’escenari. Entre els motius del monument se suggereix la representació d’un mapa de la geografia Valenciana amb: -Els logos de Bancaixa, la CAM, el Banc de València o Canal Nou. -L’escut del València i del Gandia C.F. -Un diccionari de Valencià -Símbols referents a la sanitat o l’educació pública -Qualsevol nova cosa que els haja donat temps a carregar-se des de l’escriptura d’aquestes paraules i l’estrena mundial del sainet. Davant la mirada estupefacta del públic i la sobtada picor de molts dels presents, Joanet estendrà una traca de tres metres i Vicenteta anirà tota digna, amb una mistera, a fer les tasques pròpies d’una reina del foc. Naturalment som conscients que ni la llei ni l’economia ni el sentit comú permeten pegar foc al teatre o casal on es represente l’obra. Així que substituirem la traca per una gravació i les flames per una bomba de fum de color ataronjat. Els xiquets es retiraran a un segon pla a simular que llancen trocs de bac, i els iaios quedaran mirant la cremà amb serietat i amb una llagrimeta regalimant dolçament per les seues arrugades pells. Mentrestant, a imatge i semblança del mític començament d’Apocalipse Now, sonarà a tot volum la cançó “The End” dels Doors. El fum groc-taronja simularà el gas sarin i els coets que aniran llançant els xiquets s’escoltaran com les aspes dels helicòpters per sota la veu de Jim Morrison. Quedarà un final d’allò més tràgic que incomodarà a alguns dels presents i decebrà als pares de les criatures, els quals insistiran en què els xiquets saluden i trenquen el moment cool i pessimista que amb tant d’esforç i mala llet hem muntat. Mentrestant, el públic culte i malpensat (o siga els quatre gats de sempre) anirà establint paral·lelismes entre l’estat de devastació en què els americans van deixar Vietnam i l’estat en què quedarà esta terra d’ací uns anys si continuem al ritme que anem.

Llibret de la Falla Sagrada Família Corea - Corea2014 / Any 2014

explicació major

This is the end, my friend.

Llibret de la Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014 Llibret de la Falla Sagrada

Explicaci贸 de la Falla Infantil

explicaci贸 major

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

explicaci贸 infantil

explicaci贸 major

Esb贸s

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

explicació major

Salvador Dolz

Enric Pellicer

El cluedo

Artista de la Falla

Autor de l’Explicació Infantil

Lema

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicació infantil

Un dinar qualsevol Hi havia una vegada, pot ser un bon dia d’aquells que no oblides, quan la tardor ja feia ombra entre els pantans de la comarca, s’obrien les alberedes del camí per retornar el dia, com qualsevol despertar. Era aquell dia llunyà que havia retornat per quedar-se, i avui quedava fixat a la retina d’aquesta família, tan encantadora com sempre. Com cada any, es feia una quedada per celebrar l’aniversari de la menuda de casa i esdevenia un dia d’aquells, d’aquells somriures que dibuixen la cara dels convidats. Per entendre la situació del moment, calia esperar l’arribada de la família. Primerament, de sobte, arribaren els iaios. El dinar ja començava a despertar l’alegria. Els iaios arribaven, com de costum, els pioners a la taula, amb les històries antigues de lluitadors incansables, de lluitadors quotidians.

U Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicació infantil

La incansable lluita del temps, el que és temps i el que no ho és. El coratge de seguir, les tènues paraules d’un vell, els fars que il·luminen, com els senders de foc que desprèn el Sol sobre aquest mar, que amb el temps no s’esvaeix, queda fix als ulls i efímer en la nit.

Anaven acudint tots, els tios, amb serenitat, no la perdien amb els anys, com un llop que entreveu la presa als ulls i no té por, no sent la por. Són la meitat de la família, d’edat i de coneixement. Un matrimoni fet teranyines amb els anys.

Fa pocs instants, el mar dibuixava l’ombra dels canyars, en un estiu càlid de la família. El germà del pare feia de convidat especial i guiava els diàlegs i les converses al terreny de joc que ell volia.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicaci贸 infantil

Dos Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

explicació infantil

Sempre, els cosins decorant la taula de menjar tenien prou. Les olives, la lluna adormida, el cel de març, l’efímer crit del gall al despertar, les rialles de sempre…La veu era de sonoritat diferent cada any que passava, i costava seure’ls a la taula per dinar.

No passa el temps, i si corre que no siguen els anys. És com aquell cosí replet de records, d’anhels tímids entre tarongers del poble, entre tarongers de la terra, al meu país, al país de l’olivera. El temps és arribat. Tots seuen, i a la taula ja hi són el vestit roig de la tia, el bigot extravagant del pare, els senders rugosos en la pell dels majors, el vestit blau de la menuda, els refranys i les dites populars dels avis, les històries incansables de la guerra, dels viatges somiats per la iaia que mai farà realitat, les batalles quotidianes de cada casa i alguna cançó que alimenta el sopar entre les veles d’aquell vaixell que no sap on va a parar, però fa parada on pot.

Com veus, al davant tens tot el que desitges en la vida. La família és similar al temps perdut fora de casa, l’enyores quan cal, sempre que et trobes més lluny dels llunyans.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicació infantil

De sobte, tot passa, tot roman callat. La casa s’ha quedat en negre, oscura per dins i per fora, com el vestit de flors d’una vídua a l’hivern. La llum ha saltat, els nervis s’encenen entre els dents, i de sobte, l’avi matern ho arregla d’immediat. Pot ser, ell és el pare de tots, ell posa les bases de la felicitat a casa. A la taula falla alguna cosa, tots els membres de la família es miren les cares, i no s’expliquen perquè Marta, la menuda, plora sense pausa alguna. De sobte, saben on està el pou, on està el forat, on està el problema, la causa de les llàgrimes… falta un tros de pastís! Tots, captivats pel misteri, es miraven a la cara per descobrir qui s’havia menjat aquest tros de pastís si estava sencer abans de que s’apagarà la llum a casa.

Torn de preguntes, la imatge negra no deixa pas al record d’un delit sense pena alguna. La causa errant, les preguntes a crits i sense torn algun…

Qui haurà sigut?

Tres Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

explicaci贸 infantil

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

A Montse Anfruns, in memoriam

monogràfic literari a cura de Lluís Roda fotografies / equip fotogràfic

sexe m. 1. Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica. 2. Genitals externs del mascle i la femella. 3. Sexualitat, exercici de l’activitat sexual.

seduir v. tr. 1. Induir algú a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. 2. Atraure algú per la seua bellesa, per la seua gràcia. 3. Induir algú amb engany a mantenir relacions sexuals.

monogràfic literari

Sic luceant opera tua Presentació

Lluís Roda Si les falles són art, els llibrets de falla també poden ser literatura. Fins i tot, objectes d’art. Art integrat en la festa. Art il·lustrat. La Falla Corea de Gandia du anys demostrant que la cultura popular no necessàriament ha de ser inculta. El fotògraf Francesc Jarque deia al llibret de l’any 2006: “La falla de Corea és un exemple digne a seguir per la cura que té en el llibret. La seua labor sociocultural és excel·lent. És un cas exòtic i inhabitual”. I, a l’editorial, l’emprenedor Pasqual Molina reblava: “Potser, aquest llibre esdevindrà, amb el pas del temps, una fita en l’àmbit faller de la Comunitat Valenciana”. I, efectivament, els llibrets de la Falla Corea són llibres de bibliòfil. O ho seran. Fars culturals dins la festa de les falles. Models. O singularitats. Peces úniques. Monuments de paper. L’art i la literatura tenen en comú la llibertat i la creació, la transgressió, el joc, el sarcasme, la manca de tabús, les expressions sense censura, la crítica. Reconeguem-ho: la tradició fallera és art i és literatura. Llibertat, creació, transgressió, joc, sarcasme, manca de tabús, expressió sense censura, crítica. Fins i tot, sexe? També: llibertat, transgressió, joc, sarcasme, manca de tabús, expressió sense censura, crítica. Avantguarda popular. He de confessar que vaig moderar l’agosarament del macrotema “sexe” plantejat en abstracte amb un entusiasme inconscient per Javier Alborch i Borja Abargues. Els escriptors són una espècie perillosa a la qual no convé provocar. I en la nostra tradició, Francesc de la Via amb “No fonc donat tal joi en tot lo segle”, Pere de Torroella amb “Doleu-vos, enamorats”, Joan Roís de Corella amb “A Caldesa”, Llibret de la Falla Sagrada Família Corea - Corea2014 / Any 2014

l’anònim “Col·loqui de dames” i, més recentment, Bernat i Baldoví o Vicent Andrés Estellés ens avisen que tota prudència és poca en aquests afers estimats. Per això, vaig diluir la proposta temàtica del sexe entre la seducció, la sensualitat i l’erotisme. Els demanava una composició original lliure però estrictament ajustada a una extensió breu i limitada. Vull agrair-los el seu comportament disciplinat, quant a l’espai i el temps, i altruista. També que la resposta no haja estat en to menor. És a dir, teniu a les mans cinquanta-dos textos d’una qualitat literària i lingüística, a parer meu, extraordinària. I una diversitat d’estils i d’enfocaments que enriqueix el conjunt. Tot un mostrari que, indirectament, respon a aquesta pregunta: “Com escriurien els nostres escriptors i les nostres escriptores sobre sexe?” Bé, potser, aquesta és sols una de les maneres com ho poden fer. Però això també passa amb les performances sexuals, no? Per tant, desitge molt que ni llegint ni fent-ho, us avorriu! Crec que, entre tots, hem fet un llibret històric, sobretot, pel que fa al gènere. I potser també pel que fa als llibrets de falla. Qui crega que es pot escandalitzar, que no continue llegint. No és una lectura apta per a xiquets o xiquetes. Feu-vos ara responsables vosaltres. Que les falles censurades no són falles. Ni la literatura censurada és literatura. Heu aplegat cinquanta-dos escriptors al vostre llibret. Sentiu-vos orgullosos del que heu fet possible des d’aquesta falla de Gandia. Sic luceant opera tua. I que ningú no puga dir: “Sense llum per culpa vostra”.

monogràfic literari

Índex

Manel Alonso Lluís Alpera Montse Anfruns Mari Carme Arnau Josep Ballester Pere Bessó Francesc Bononad Manolo Boronat Núria Cadenes Esperança Camps Mercè Climent Christelle Enguix Josep Franco Maria Fullana Isabel Garcia i Canet Marisol González Marc Granell Joan Josep Gregori i Berenguer Ramon Guillem Josep Igual Manel Joan i Arinyó Estel Julià Josefina Llauradó Susanna Lliberós Vicenta Llorca Josep Lozano Joan-Carles Martí i Casanova Dolors Miquel Pasqual Molina Anna Moner Octavi Monsonís Eusebi Morales Joan Olivares Vinyet Panyella Teresa Pascual Emili Piera Josep Porcar Begonya Pozo Eduard Ramírez Ramon Ramon Isabel Robles Lluís Roda Josep Lluís Roig Rosa Roig Mari Carmen Sáez Pasqual Sanchis Encarna Sant-Celoni Pau Sif Sergi Torró Pepa Úbeda Francesc Viadel Júlia Zabala Bibliografia dels autors

El tercer en qüestió Sang i sexe desfent-se entre la vida i la mort Antiga dansa Ombra entrellaçada Entre galta i llavis té una piga, prop al melic Le trou du cul Dolent en el llit Ja era hora Humitat Ics Una nit robada a la vida Tròpic Sabor a mi El sacrifici Lava de mar Voluptat Memento Un dia al tren En algun lloc de València Fins al darrer llagostí No m’esguites! Confessió amb vestit transparent Olor de desig Veus de bandoneó Fado Epifania L’espill No, els mons no saben Mai més Pell de nacre Salvatge cor Instrument afinat L’avió Cerimonial de falles Monodia Aeronauta a Flandes Pura follia Finding my religion Als moniatos Cràpula Magnetisme Xbox Tornàvem vint, trenta anys després Seda, espart i lli Evocació de la fugacitat Gaseles intrèpides creuen la nit Alimària sinal·lagmàtica Caiguda i auge Porca passadora de lladelles; Roja poca-solta Epifania fallera Mort a Berlín Who wants that honey?

66 67 68 69 70 71 72 74 76 78 80 81 82 84 85 86 87 88 89 90 92 94 95 96 97 98 100 102 103 104 106 108 109 110 111 112 114 115 116 118 120 121 122 123 124 126 127 128 129 130 132 133 134

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

monogràfic literari

Bibliografia dels autors

Manel Alonso (Puçol, l’Horta, 1962) Narrativa: El carrer dels Bonsais (Aj. Catarroja, 2000), Els somriures de la pena (Onada, 2011). Novel·la: La maledicció del silenci (Camacuc, 1992), Escola d’estiu (Germania, 1994), En el mar de les Antilles (OikosTau, 1998). Poesia: Amb els plànols del record (Germania, 1994), Oblits, mentides i homenatges (7 i Mig, 1998), Un gest de la memòria (Ed. de la Vorera, 1999), Com una òliba (Aguaclara, 2002), Les hores rehabilitades: antologia 1986-2002 (Brosquil, 2002), Correspondència de guerra (Aguaclara, 2009), Si em parles del desig (Onada, 2010), Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes (Germania, 2012). Articles: Cròniques des de l’infern (Onada, 2013). Dietaris: Estiu 1987 (l’Aljamia, 2005), El temps no vol quedar penjat (l’Aljamia, 2008), A mala hora gos no lladra (l’Aljamia, 2010). Infantil: Bernat i els seus amics (Germania, 1996), Els cinc enigmes del rei (Abril-Prodidacta, 2000), Caram, quina aventura! (Aj. Meliana, 2001), L’arracada de l’oncle de Joan (Brosquil, 2003), La Calderona és nostra (Brosquil, 2004), Conte contat torna a començar (Brosquil, 2006), Conta’m un conte (Brosquil, 2008), Tonet agermanat (Germania, 2011), El somni de Vicent Andrés Estellés (Germania, 2013). Lluís Alpera (València, l’Horta, 1938) Poesia: El magre menjar (l’Óssa Menor, 1963), Dades de la història civil d’un valencià (Ed. dels Jocs, 1967), Temps sense llàgrimes (Dip. València, 1968), Trencats versos d’agost (Aj. Gandia, 1971), Dades de la història civil d’un valencià: poesia 1958-1978 (Tres i Quatre, 1980), Surant enmig del naufragi final... (El Mall, 1985; Bromera, 2004), Tempesta d’argent (Ed. 62, 1986), L’esplendor de l’àmfora (La Forest d’Arana, 1987), La ciutat irisada de les buguenvíl.lies (Institut Gil-Albert, 1987), Els dons del pleniluni (Proa, 1990), La taula dels poetes de l’illa coronada (Sa Nostra, 1990), L’emperadriu de l’Orient (Ed. 62, 1992), 50 Poemes: antologia (La Magrana, 1992), Llevant amb baula de xaloc (Sa Nostra, 1994), Surant enmig: lectures poètiques (Sa Nostra, 1994), Amb cendres i diamants (Ed. 62, 1995), Lluís Alpera: escriptor del mes (ILC, 1996), Amor de mar endins (Aguaclara, 1996), Cavalls a l’alba: obra poètica (Tres i Quatre, 1998), Taronja de cel de novembre/Laranxa de ceo de novembro (7 i Mig, 1999), Els bells papirs d’Alexandria (Moll, 2003), El nou rapte d’Europa (Brosquil, 2008), Los mapas de Odiseo: edició bilingüe (Huacanamo, 2010), 55 Poemes: antologia (El Tall, 2011). Estudis: Anthology of Valencian Realist Poetry/Antologia de la Poesia Realista Valenciana (Identity Magazine-Cambridge, 1966), Los nombres trecentistas de botánica valenciana en F. Eiximenis (Alfons el Magnànim, 1968), Poesia i societat a l’edat mitjana (en col·laboració, Moll, 1973), Sobre poetes valencians i altres escrits (PAM, 1990-2013, 6 v.), Lletres de batalla en l’any del Tirant (Tià de Sa Real, 1992), Lectures de sociolingüística i filologia (Tres i Quatre, 1994), Món de Sixto (Ed. de la Guerra/Institut Gil-Albert, 1994), Talaia de Migjorn: poesia catalana del s. xx (PAM, 1995), Des de l’Aitana al Canigó: papers crítics (PAM 1998), Enric Valor: llibret literari (Foguera Sant Nicolau de Bari-Benissaudet, 2001). Editor/curador: Fiesta al Noroeste. Ana Mª Matute (Prentice-Hall Inc., 1971), The Bull-Hide/La pell de brau. S. Espriu (A Writers Workshop Publication-Calcutta, 1977), La pell de brau. S. Espriu (The Marlboro Press, 1987), La rosa quotidiana. J. Valls (ed. Bromera, 1990), Vint poemes. J. Valls (Institut Gil-Albert, 1990), Antologia poètica comentada. V. A. Estellés (Aguaclara, 1994), Els cercles de l’infern. J. Jorge Padron (Aguaclara, 1996), Maria Beneyto: poesia (Alfons el Magnànim, 1997), Carmelina Sánchez Cutillas: obra poètica (Consell Valencià de Cultura, 1997), Kanèfora. J. Bru i Vidal (Aguaclara, 1998), Antologia poètica comentada. J. Valls (Aguaclara, 1998), Jaume Bru i Vidal: antologia poètica (Consell Valencià de Cultura, 1999), Trenta poemes: antologia bilingüe. C. Sánchez Cutillas (Institut Gil-Albert, 2000), Espill d’un temps. M. Llòria (Mateu impressors, 2001). Altres:

Llibret de la Falla Sagrada Família Corea - Corea2014 / Any 2014

134

Veus literàries. Lluís Alpera (DVD, AELC, 2008), Càntic (en col·laboració, CM Ediciones Musicales, 2009), Himne al filòleg (Actes XXVI Congrés Internacional de Ling. i Filol. Romàniques, E. Casanova-C. Calvo ed., València 2010). Montserrat Anfruns (Guardiola de Berguedà, el Berguedà, 1958) Poesia: Entre les dents, fils d’aram i nicotina (La Forest d’Arana, 1988), Amb aquesta perfecta claredat (Malva-rosa, 1988), Els plecs íntims (Germania, 2014). Maria Carme Arnau (Alfara del Patriarca, l’Horta, 1958) Poesia: Bri de vols (Germania, 1996) Clissar les hores (7 i Mig, 1998) Totes les mars són una sola mar (Tàndem, 2005), Fragments de cel (Aguaclara, 2007), Bastir la mar endins (Brosquil, 2009), En el desert dels meus ulls (Viena, 2009), Itinerari de tendresa (Bromera, 2010), Paraules sota la pell de l’univers (Tabarca, 2012). Josep Ballester (Alzira, la Ribera del Xúquer, 1961) Novel·la: El col·leccionista de fades (Bromera, 2009). Poesia: Passadís voraç del silenci (FECPV, 1985), Oasi (Tres i Quatre, 1989), Tatuatge (Ed. 62,1989), L’holandés errant (Ed. 62, 1994), La mar (Tres i Quatre, 1997), L’odi (Bromera, 2005), Les muses inquietants (Bromera, 2006), Penúltimes voluntats (Alfons el Magnànim, 2006). Estudis literaris: Joan Fuster: una aventura lírica (Tres i Quatre, 1990), Temps de quarantena: cultura i societat a la postguerra (1939-1959) (Tres i Quatre, 1992; PUV, 2006), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (Tres i Quatre, 1995), L’educació literària (PUV, 1999 i 2007). Infantil: Els ulls al cel i l’ànima a la mar (Bromera, 2003), Diversos i dispersos versos conversos dels universos (Perifèric, 2013). Textos autobiogràfics: La traïció d’Ariadna (7 i Mig, 2001), La mirada de Xahrazad (Tres i Quatre, 2006), L’encantador de serps (Moll, 2009), Les ulleres de Bartleby (Perifèric, 2011). Pere Bessó (València, l’Horta, 1951) Poesia: Cenáculo de sombras (1975), Imágenes (Lindes, 1976), Herbolari de silencis (Lindes, 1978), Mediterrània (Aj. Catarroja, 1979), L’alter ego (Fernando Torres, 1980), Faula de la serp i el corb (Prometeo, 1982), Una estança a Alexandria (El Mall, 1983), Prims homenatges (Tres i Quatre, 1984), Les llimes de la vosgiana (Ed. de la Guerra, 1987), Pagaràs els ous de cugul (Ed. 62, 1988), La terra promesa (Bromera, 1989), Planetari (La Forest d’Arana, 1992), Iteràncies, interferències i grafitis (Bromera, 1997), Minimals (Aj. Mislata, 1999), Narcís de la memòria (Tres i Quatre, 2001), El pou de la set que no assacia (Rialla, 2005), El Quadern de Malta (Libros de Alejandría, 2006), Només per a dones (Brosquil, 2009), Les roses de Lancelot (Alupa, 2012), Ephemera: 2008-2009 (Germania, 2013). Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna, la Safor, 1977) Narrativa: Empremtes en la neu (Laertes, 2007), Cotxes nous, cotxes d’ocasió, cotxes de quilòmetre zero (El Cep i la Nansa, 2008) i FB (El Cep i la Nansa, 2010). Manolo Boronat (Gandia, la Safor, 1977) Col·laboracions: Llibret de la Falla Corea (diverses edicions). Editor/ curador: Llibret de la Falla Corea (en col·laboració, Associació Cultural Falla Sagrada Família-Corea de Gandia, 2003, 2004, 2005, 2006). Núria Cadenes (Barcelona, el Barcelonés, 1970) Narrativa: AZ (Tres i Quatre, 2009). Novel·la: El banquer (Ed. de 1984, 2013). Biografies: L’Ovidi (Tres i Quatre, 2002). Descripció i viat-

135

ges: Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna, 2008). Textos autobiogràfics: Cartes de la presó (Tres i Quatre, 1990), Memòries de presó (Tres i Quatre, 1994), El cel de les oques (Columna, 1999). Esperança Camps (Ciutadella, Menorca, 1964) Narrativa: Ja t’ho diré dos o tres rams de locura (Ed. Menorca Segle XX, 2003), Zero graus (Fundació Bromera per al foment de la lectura, 2006), Vull casar-me amb tu i altres acusacions (Govern de les Illes Balears/Sa Nostra, 2010). Novel·la: Enllà de la mar (Bromera, 2004), Quan la lluna escampa els morts (Bromera, 2005), Eclipsi (Bromera, 2006), El cos deshabitat (Bromera, 2009), Col·lecció particular (Moll, 2012), Naufragi a la neu (Bromera, 2012). Mercè Climent (Alcoi, l’Alcoià, 1981) Narrativa: Temps d’oliva (Universitat de València, 2010). Novel·la: Somiant amb Aleixa (en col·laboració, Bromera, 2011). Infantil: Lina Panxolina i el quadern màgic (Bullent, 2010). Juvenil: Marc i el poder sobre el temps (Onada, 2013). Christelle Enguix (París, 1971) Poesia: L’arbre roig (Brosquil, 2007), El cor del minotaure (Tres i Quatre, 2009). Josep Franco (Sueca, la Ribera del Xúquer, 1955) Novel·la: Calidoscopi (Tres i Quatre, 1983), Antropologia parcial (Tres i Quatre, 1986), Som irrepetibles (Gregal, 1987), Aldebaran (Tres i Quatre, 1988; Bromera, 2011), Rapsòdia (Tres i Quatre, 1992), L’enviat (Bromera, 1997), Les potències de l’ànima (Bromera, 1998), Això és llarg de contar (Bromera, 2004), Un ull de la cara (Fundació Bromera, 2006). Assaig: Catecisme per a agnòstics (Tres i Quatre, 2006). Infantil: La ciutat sumergida (Generalitat Valenciana, 1991), Quatre històries d’animals (Bromera, 1992), Ulisses, el meu gat (Bromera, 2001). Juvenil: El misteri de l’aigua (Gregal, 1984), L’últim roder (Bromera, 1986), La sal (Empúries, 1988), Manuscrit de mossèn Gerra (Bromera, 1992), El mal (Bromera, 2002), Vent d’Almansa (Bromera, 2006), El jardí de la memòria (Tabarca, 2013). Altres: Les ciutats valencianes: guia visual de les nostres terres (Bromera, 1998), Rondalles valencianes (Bromera, 2008), Llegendes valencianes: El dragó del Patriarca, El miracle de Morella, La cova de l’encantada, El capellà de Favara, Les desgràcies de Camot, L’oroneta i el rei Jaume, La delicada de Gandia, La boca de l’infern, Les bruixes de Planes, Els assotalloques, Catarroja descoberta, El misteri d’Elx, L’illa de Benidorm (Fundació Bromera, 2011, 13 v.), Amb Joan Fuster pel país de l’aigua (PAM, 2013). Maria Fullana (València, l’Horta, 1958) Narrativa: Contes feiners (Tres i Quatre, 1989), Joc de dames (l’Eixample, 1992). Poesia: Cants mimètics (Col·lecció Premis M. Rodríguez Martínez, 1986), I escadussers (La Forest d’Arana, 1987), Blues (Gregal, 1989), Ícara (Amós Belinchón, 1990). Infantil: Bon viatge fa la cadernera (Derzet i Dagó, 1995). Isabel Garcia i Canet (Pego, la Marina, 1981) Poesia: La quietud de les pedres (en col·laboració, Viena, 2003), Claustre (Tres i Quatre, 2007), L’os de la música (Bromera, 2010). Marisol González (Nules, la Plana, 1962) Poesia: Les hores breus (Aj. Nules, 1988), L’ edat deserta (Aj. Vila-real, 1990), La tendresa dels freixes (Aj. Nules, 1991; Torremozas, 1994), Aprenc la separació (Aj. Vila-real, 1992), Afegiràs abril (Derzet i Dagó, 1993), Crònica de llunes (Germania, 1993), Sirimiri (La Forest d’Arana, 1994), Chubascos dispersos (Amós Belinchón, 1994), Mar d’heura (Aj. Vila-real, 1995), La edad desierta (Torremozas, 1995), Papallones de di-

monogràfic literari

lluns (Moll, 1996), Paral·lelament a la fosca (7 i Mig, 1999), Paraula del retorn: tria personal 1988-2000 (Brosquil, 2002), Epigrafia del buit (Ed. 96, 2005), Suite de València (Babilònia, 2012). Infantil: Contes d’aigua i rima amb un raget de llima (Derzet i Dagó, 1995), Madame de les Ratlles Blaves (Ed. 96, 2004). Marc Granell (València, l’Horta, 1953) Poesia: Llarg camí llarg (Tres i Quatre, 1977), Notícia de la tribu (Septimomiau, 1978), Refugi absent (El Mall, 1979), Materials per a una mort meditada (Aj. Gandia, 1980), Exercici per a una veu (El Cingle, 1983), Fira desolada (Columna, 1991), Versos per a Anna (Bromera, 1998), Corrent de fons (Ed. 62, 1999), Poesia reunida 1976-1999 (Denes, 2000), El planeta que era blau (Diputació de Màlaga, 2004), Tard o d’hora (Denes, 2006). Poesia infantil/juvenil: L’illa amb llunes (Tabarca, 1994), La lluna que riu i altres poemes (Anaya, 1999), El ball de la lluna (Tàndem, 2003), Oda als peus (Bromera, 2008), La dansa dels versos (Diálogo, 2009), El domador de línies (Perifèric, 2009). Joan J. Gregori i Berenguer (València, l’Horta, 1960) Col·laboracions: Temes d’Etnografia valenciana (Alfons el Magnànim, 1985), La Memòria d’Abans (Museu d’Etnologia de València, 1986, 1989), El cicle dels cereals una herba que va canviar la societat (Generalitat Valenciana, 1989), Les vistes valencianes d’Anthonie van den Wijngaerde (Generalitat Valenciana 1990), Un museu d’Etnologia (Generalitat Valenciana, 1995), Homenaje al Dr. Enrique A. Llobregat (Institut Gil-Albert, 1997), El Modernismo Valenciano (C. Cultural la Beneficència, 1998), Valencianos del 98 (Museu d’Etnologia de València, 1998), Canelobre (Institut Gil-Albert, 2000), Album-Letras-Artes (2001), El tall de la cultura (Museu de Prehistòria de València, 2001), Museum, Tradition, Ethnicity: XX-XXI century (Rossiyskoe Ethnografiskoe Museie Sant Petersburg, 2002), Museo (Asociación profesional de Museológos, 2006), El món i l’obra de Joan F. Mira (Denes, 2008), L’Horta i la Marjal (MVE, 2010). Ramon Guillem (Catarroja, l’Horta, 1959) Narrativa: Ahir van ploure granotes (Bromera, 1996). Novel·la: A foc lent (Bromera, 2004), Una nit entre les nits (Perifèric, 2006). Poesia: Primera Ausencia (Universitat de València, 1980), Dón gran desig séngendra (El Cingle, 1984), L´hivern remot (Gregal, 1987; Brosquil, 2001), Les ombres seduïdes (Bromera, 1990), Terra dáigua (Ed. 62, 1992), L´íntima realitat: antologia 1981-1996 (7 i Mig, 1998), Solatge de sols (Bromera, 1999), Maregassa (Proa, 2002), Celebració de la mirada (Tres i Quatre, 2005), Abisme i ocell (Bromera, 2010). Dietaris: La cambra insomne (Tres i Quatre, 1992), Com lángèlica (El Gall, 2007). Infantil: El país dels dos sols (Bromera, 1992), Aventures a la cort del rei Punt (Edelvives, 1999). Josep Igual (Benicarló, el Maestrat, 1966) Narrativa: La nau de l’atzar (Aj. Vinaròs, 1999), Prosas meridionales (Brosquil, 2004), Faules mamíferes (Aeditors, 2007), No és el que sembla (Cossetània, 2010), Amors gairebé eterns (Cossetània, 2013). Novella: El cor cansat (Columna, 1997), Cabotatge (El Mèdol, 1997), Les clarianes i els dols (Aj. Benicarló, 2000), Torn de nit (March, 2005), Fugida en cercles (Aeditors, 2010). Poesia: Treva d’hivern (Ed. del Sarment, 1987), 35 poemes (Belinchón-Stabile, 1988), Lector d’esperes (Columna, 1990), Closed for sale (La Forest d’Arana, 1994), Refugi contra la tempesta (Aj. Sant Carles de la Ràpita, 1994), Tríptic (Aj. Benicarló, 1997), Rebotiga del brocanter (7 i Mig, 2000), Llevats i ombres (autor, 2006), Poemes escollits: 1987-2007 (Onada, 2007), Ditades al vidre (Aeditors, 2008), Uomo qualque (Denes, 2010). Descripció i viatges: Benicarló: un passeig silent (Onada, 2006). Dietaris: Diari espiritual (Caixa Rural Benicarló, 1990), Quaderns deltaics (Cossetània, 2010). Estudis literaris: El món literari de Sebastià Juan Arbó (Columna, 1999). Textos autobiogràfics: L’any de la fi del món (Brosquil, 1999), El rastre dels dies (Onada, 2004), Retrats de butxaca (Onada, 2006), Plàncton (4 colors, 2012).

Llibret de la Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014 Llibret de la Falla Sagrada

136

monogràfic literari

Manel Joan i Arinyó (Cullera, la Ribera del Xúquer, 1956) Narrativa: El colp (autor, 1982), Gris (El Cingle, 1985), Coses de folls (Aj. Alzira, 1985), Tot en ordre (El Cingle, 1985). Novel·la: Han donat solta als assassins (Tres i Quatre, 1985), Soldada roja (en col·laboració, Empúries, 1986), Stress (El Llamp, 1985), Mateu, el fill d’en Marc (Empúries, 1986), Diari de campanya (El Llamp, 1987), En Tit-Hola (Pòrtic, 1988), Les nits perfumades (Ed. 62, 1989; Bromera, 1998), Com la flor blanca (Ed. 62, 1991; Bromera, 2003), Nobel (Camacuc, 1993), Contra sentit (Bromera, 1994), Na desconeguda (Aj. Catarroja, 1994), Castell absent (Germania, 1995), El cas Torreforta (Bromera, 1999), 10.193 Escuma de mar (Perifèric, 2004), Cubaneta meua (en col·laboració, Onada, 2010), Fem un trio (Onada, 2009), L’atzucac del perdedor (Onada, 2010). Poesia: Bateguen els desigs (Impremta Barcelonesa, 1981) Crims (Guaret, 1982), Terra (El Cingle, 1983), Octosíl.labs del més enllà (Aj. Canals, 1983), Retaule (L’Esquer, 1989), Plany de l’home llop: obra poètica completa (Tres i Quatre, 1999), Versos blancs (Onada, 2012). Infantil: Nadar i guardar la roba (Camacuc, 1991), El llop cento i companyia (Camacuc, 1992), Llopcentilàndia mix (Camacuc, 1997). Juvenil: Linda i Roger (Columna, 1997), Que dur que és ser guapo! (Alfaguara/Voramar, 1998), MP, una vida de llegenda (Alfaguara/Voramar, 2005), L’agenda del sicari (en col·laboració, Perifèric, 2007), Les màgiques nits de Prada (Edelvives/Baula, 2007), Cento i les mones (Edelvives/Baula, 2009), L’any que vam córrer perillosament (Bromera, 2012), A cor obert (Perifèric, 2013). Estel Julià (València, l’Horta, 1962) Poesia: Mar d’estels (Témenos, 2013). Altres: Un temps lliure / Aisialdi Bat / Un tempo lliure / Un temps lliure. Juan Marquès (UPV, 2011), Dietari visual d’Enric Alfons. Una proposta pictòrica per contextualitzar algunes poètiques de l’Àfrica i l’Orient (Laimprenta, 2012). Josefina Llauradó (Sabadell, el Vallès Occidental, 1960) Novel·la: Desig de Paraules (Bromera, 2009). Infantil: Un pinyol farcit de fada (Animallibres, 2010), En Bernat detectiu i els catorze biberons (Animallibres, 2012), En Bernat detectiu i l’amagatall de les mines d’Escaró (Animallibres, 2013). Altres: Vuitè Centenari de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de les Arenes, 1998). Susanna Lliberós (Vila-real, la Plana, 1973) Poesia: Cel·les (Viena, 2008), Compàs d’espera (Germania, 2013). Vicenta Llorca (Oliva, la Safor, 1950) Col·laboracions: Llibret de la Falla Corea (diverses edicions). Editor/ curador: Llibret de la Falla Corea (en col·laboració o com a delegada, Associació Cultural Falla Sagrada Família-Corea de Gandia, diverses edicions). Josep Lozano (Alginet, la Ribera del Xúquer, 1948) Narrativa: Histories marginals (Tres i Quatre, 1981), El dia de la Sang (Aj. Xàtiva, 1981), El cavallet de cartó (Diputació de València, 1984), Laodamia i altres contes (Tres i Quatre, 1986), Després de les tenebres (Bromera, 2006), Després de les tenebres i altres contes (Bromera, 2013). Novella: Crim de Germania (Tres i Quatre, 1980; Germanía, Anagrama, 1989), Ofidi (Ed. 62, 1991), Ribera (Bromera, 1991), El Mut de la Campana (Bromera, 2003). Poesia: Poemes home-terra (L’Eixam, 1971), L’Ull (en col·laboració, A la Ribera del Xúquer, 1995). Editor/curador: Coses evengudes en la ciutat y regne de València: dietari 1585-1629. Pere Joan Porcar (Universitat de València, 2012, 2 v.). Joan-Carles Martí (Marsella / d’Elx, el Vinalopó, 1958) Novel·la: Els països del tallamar (Documenta Balear, 2013). Articles: Des del rovellet de l’ou d’Elx (Voliana, 2011). Estudis: La transmissió de la llengua catalana al País Valencià (El Tempir, 2003), L’ús interpersonal del

Llibret de la Falla Sagrada Família Corea - Corea2014 / Any 2014

català entre el professorat de l’Alacantí-Vinalopó 2008-2009 (El Tempir, 2009). Dolors Miquel (Lleida, el Segrià, 1960) Narrativa: Maruja Reyes sóc jo (Columna, 1992). Poesia: El vent i la casa tancada (Columna, 1990), Llibre dels homes (Empúries, 1998) Haikús del camioner (Empúries, 1999), Gitana Roc (Llibres del Segle, 2000), Mos de gat (Empúries, 2002), Ver7s de la terra (Pagès, 2004), Aioç (Empúries, 2004), Amb Capell (Emboscall, 2003), Missa pagesa (Ed. 62, 2006), La dona que mirava la tele (Empúries, 2010), El Musot (Pagès, 2009), La flor invisible (Bromera, 2013). Editora/curadora: Cap home és visible: antologia de poesia catalana medieval (Ed. 62, 2010). Pasqual Molina (Gandia, la Safor, 1951) Editor/curador: Llibret de la Falla Corea (en col·laboració o com a delegat, Associació Cultural Falla Sagrada Família-Corea de Gandia, diverses edicions). Estudis: Llibre del Cinquantenari de les Falles de Gandia, 1946-1996 (Junta Local Fallera de Gandia / CEIC Alfons el Vell, 1996), Germandat Santísimo Cristo de las Angustias: Parròquia Sagrada Familia de Gandia, 50 anys 1954-2004 (Germandat del Crist de les Angoixes, 2004). Anna Moner (Vila-real, la Plana, 1967) Novel·la: Les mans de la deixebla (Bromera, 2011). Octavi Monsonís (Borriana, la Plana, 1949) Narrativa: Solcs en l’aigua (Brosquil, 2003), Els déus esparracats (Bromera, 2004). Novel·la: Carrer de pas (Ed. 1984, 2013). Eusebi Morales (Toledo, 1952) Poesia: El somni on visc (Bromera, 2002), Devoro chocolate (Jizo, 2006), Niu calent (La busca, 2008), Tros de terra (Viena, 2014). Joan Olivares (Otos, la Vall d’Albaida, 1956) Narrativa: Dies de verema (Bromera, 1998), Ultratge (Tria llibres, 2012). Novel·la: Vespres de sang (Bromera, 1999), L’estrep (Tres i Quatre, 2005), Pana Negra (Bromera, 2007), Pell de Pruna (Bromera, 2008). Estudis: Rellotges i calendaris solars a la Vall d’Albaida (Caixa Ontinyent, 1998). Infantil: El llenyater del Benicadell (Caixa Ontinyent, 2002). Juvenil: El regne d’Albaríssia (en col·laboració, Abril ed., 1999). Vinyet Panyella (Sitges, el Garraf, 1954) Poesia: Memorial de platges (Columna, 1993), Les ales del buit (Cafè Central, 1997), Jardí d’ambre (Columna, 1998), Miralls de marbre (Mediterrània, 2000), Quintet de l’Havana (Papers de Terramar, 2001), París-Viena (Empúries, 2002), Dins del cercle d’Orfeu (Pagès, 2004), Taller Cézanne (La Garúa, 2007), Sang presa (Columna, 2011). Biografies: Claudi Mas i Jornet, poeta i ciutadà (Aj. Vilafranca del Penedés, 1981), Joaquim Budesca (Àmbit, 1985), Joaquim Sunyer (Columna, 1997), Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979): entre les avantguardes i l’humanisme (Ed. 62, 2000), El sembrador: biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert (Aj. Sitges, 2002), Santiago Rusiñol: el caminant de la terra (Ed. 62, 2003). Estudis literaris: J.V. Foix: 1918 i la idea catalana (Ed. 62, 1989), Àlbum Foix: una successió d’instants (en col·laboració, Quaderns Crema, 1990), Cronologia del Noucentisme (PAM, 1996), Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol: París, Sitges, Granada (Curial, 2000). Infantil: Petita història de Santiago Rusiñol (Mediterrània, 1994), El Drac i la Menuda (Vilatana, 2003), L’Estrella i el Mar (Aj. Sitges, 2003). Altres: Epistolari del Cau Ferrat (Grup d’Estudis Sitgetans, 1981), Ángeles Santos (Sitges, 1992). Teresa Pascual (Grau de Gandia, la Safor, 1952) Poesia: Flexo (Gregal, 1988), Les hores (Tres i Quatre, 1988), Arena (Alfons el Magnànim, 1992), Curriculum vitae (Jardins de Samarcanda, 1996), El temps en ordre (Proa, 2002), Rebel·lió de la sal. (Pagès, 2008), Herències (Perifèric, 2011).

137

Emili Piera (Sueca, la Ribera del Xúquer, 1954) Novel·la: L’any de la invasió (Bullent, 1987), El punyal d’Abraham (Tres i Quatre, 1998), Un mort al Palau (en col·laboració, Cocó, 2009). Articles: El Moscardón: 1991-2000 (7 i Mig, 2000), L’aigua de tots (Bromera, 2005), Columnas de agua: 2002-2005 (Brosquil, 2006). Assaig: Dietari de Guerra (Bromera, 2004). Descripció i viatges: Passejades per Xàtiva (en col·laboració, Agència Valenciana de Turisme, 1994), El camí de les estrelles/Camino de Estrellas (Carena, 2010). Estudis: El cas de l’Albufera: zones humides valencianes (Generalitat Valenciana, 1988), La nostra cuina/La cocina valenciana (Bromera, 2002). Guions de ficció: Benifotrem (en col·laboració, RTVV, 1995). Altres: La cosa nostra (en col·laboració, Camacuc, 1991). Josep Porcar (Castelló de la Plana, la Plana, 1973) Poesia: Vint-i-dues mans de pintura (Ed. de la Guerra, 1994), Matèries encara (Aj. Manises, 1995), Crònica de l’ocupant (Tres i Quatre, 1995), La culpa (Tres i Quatre, 1998), Els estius (Brosquil, 2008), Llambreig (Tria llibres, 2013). Begonya Pozo (València, l’Horta, 1974) Poesia: El muro de la noche (Germinal, 2000), Tiempo de sal (Ed. 96, 2004), Poemes a la intempèrie (Tres i Quatre, 2011), A contracor (Ultramarina&Cartonera Digital, 2012). Eduard Ramírez (València, l’Horta, 1972) Poesia: Del renou i del descans (Res Publica, 2001), Trànsits Nord (Brosquil, 2005), L’usdefruit encara (Proa, 2009). Editor/curador: Temps de rebel·lió (en col·laboració, PUV, 2002), Els estudiants prenem part. Associacionisme i voluntariat a la UVEG (en col·laboració, PUV, 2002), Teixir revoltes. El Bloc d’Estudiants Agermanats 30 anys per la universitat pública, democràtica i valenciana (PUV, 2013). Ramon Ramon (Catarroja, l’Horta, 1970) Poesia: A tall d’incendi (Aj. Catarroja, 1991), Primavera inacabada (Tres i Quatre, 1995), Contra el desig (Amós Belinchón, 1999), Cor desmoblat (Denes/Ed. de la Guerra, 2004), Simfonia per a un estat de coma (Perifèric, 2011). Isabel Robles (Alhambra, Ciudad Real, 1948) Poesia: L’espiral (La Forest d’Arana, 1994), Llibre dels adéus (Perifèric, 2009), Les sabates i altres poemes (Bromera, 2014). Lluís Roda (València, l’Horta, 1961) Novel·la: El temps passarà (Columna, 1993). Poesia: El subratllat és meu (La Forest d’Arana, 1987), La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988), Sobre l’hamada (Tres i Quatre, 1989), Buirac d’amor (Bromera, 1998), Elogi de la llibertat (Bromera, 2001), De l’ànima (Bromera, 2006), Nadir (Proa, 2010). Assaig: Sobreviure a la contemporaneïtat (Cruïlla, 2002). Editor/ curador: Poemes. J. V. Clar (Tuacte, 1990), A Alacant: els dimarts poètics de La Naia 1987-1989 (Institut Gil-Albert, 1992), Amb tinta xinesa. J. V. Clar (La Forest d’Arana, 1992), Infinitud de paisatge. J. V. Clar (Amós Belinchón, 1993), Monogràfic Vicent Andrés Estellés. Reduccions (Eumo-Universitat de Vic, 2011). Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) Novel·la: El primer paradís (Moll, 2007). Poesia: Amb el gest de les hores. (Tres i Quatre, 1991), Per a dansar la llum (Columna, 1991), Sal lenta (Ed. 62, 1992), Ebri del vi perdut (Aguaclara, 2000), Oasi breu (Tàndem, 2001), El somrís de les carreteres secundàries (Pagès, 2004), La presó de l’aigua (Bromera, 2005), Càries (Bromera, 2007), Peixos d’un mar sec. (Tres i Quatre, 2009), Un boxejador entre la boira. (Pagès, 2013). Juvenil: Insuficient s’escriu amb sang (Cruïlla, 2011). Teatre: Presoners de l’aigua (Brosquil, 2003), A joc de daus (Diputació d’Alacant, 2005), Desàngel (Brosquil, 2007), El cop de la bala / A joc de daus (Tria llibres, 2009), Tantes històries la mateixa història (Diputació d’Alacant, 2012).

monogràfic literari

Rosa Roig (Sueca, la Ribera del Xúquer, 1962) Poesia: Joc de dos (Germania, 2012). Mari Carmen Sáez (Millares, la Canal de Navarrés, 1958) Poesia: Voces distantes (Aj. Almussafes, 1995), Les paraules del silenci (Aj. Almussafes, 1996), Extrañas palabras (Germinal, 1997), Las habitaciones secretas (Ed. 96, 2000), Había arena temblando en el paisaje (Els Llibres de l’Argila, 2008), Cercant ocells d’aigua (Tabarca, 2009), Illa retrobada (Onada, 2010). Biografies: Enric Tàrrega: l’amant de la ciutat somniada (en col·laboració, PUV, 2010). Infantil: Carla i el circ dels cacauets (Ed. 96, 1999), El malvat Pacuco (Edelvives, 2003), Las letras van de excursión (CCS, 2012). Juvenil: Unas zapatillas de Jaragua (Petjades ONGD, 2006), Galletas de Camari (Petjades ONGD, 2006), El árbol de la vida (Petjades ONGD, 2009), Unes espardenyes de jaragua (Els Llibres de l’Argila, 2012), Un somriure per a Tandapata (Edelvives, 2013), Misteri a la mansió Lumpini (Edelvives, 2014). Teatre: Háblame como lluvia (Els llibres de l’Argila, 2010). Pasqual Sanchis (Xixona, l’Alacantí, 1956) Col·laboracions: Tabala (núm. 2, Elx, 1978), Brossa nova: poetes valencians dels 80 (Associació Cultural Universitat Filologia, València, 1981, pp. 117-121), La Rella (núm. 6, Elx, 1988), Marina d’Art (núm. 2, l’Alfàs del Pi, 1989), L’aiguadolç (núm. 9-10, la Marina Alta, 1989), A Alacant: els dimarts poètics de La Naia 1987-1989 (Institut Gil-Albert, Alacant, 1992). Encarna Sant-Celoni (Tavernes de la Valldigna, la Safor, 1959) Narrativa: La primera misiva, mais ce n’est pas la dernière (Aj. Alaquàs, 1984), Dotze contes i una nota necrològica (El Cingle, 1985), Defugis (Fundació Cultural-Tavernes de la Valldigna, 1986), Numen entre els escacs (Aj. Benissa, 1987), Guarda’t dels jocs del destí (Brosquil, 2005). Novel·la: Siamangorina (Aj. Gandia, 1986), Al cor, la quimereta (Tabarca, 2003). Poesia: Sènia de petits vicis (La Forest d’Arana, 1989), Arran de pantomima (Amós Belinchón, 1991), Dèria i fal×lera (La Forest d’Arana, 1996), Sediments d’albaïna i maregassa (Brosquil, 2002). Editora/curadora: Eròtiques i despentinades: un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (Arola, 2008). Pau Sif (la Pobla de Farnals, l’Horta, 1978) Poesia: Ferralla (Quaderns de Rafalell, 1997), Tríptic d’un carrer (Tres i Quatre, 2005), Viatger que s’extravia (Documenta Balear, 2010), Breakfast at Saint Anthony’s Market (Ed. 96, 2011). Editor/curador: Ai, València!: poemes 1017-2002 (en col·laboració, Ed. 96, 2003). Sergi Torró (Ontinyent, la Vall d’Albaida, 1971) Poesia: Dubtes insostenibles: Carmina Iuvenalia (Aj. Benissa, 1991), Cançons de redempció (Denes/Ed. de la Guerra, 1996), Visions provisionals (Bromera, 2007). Pepa Úbeda (Carcaixent, la Ribera del Xúquer, 1953) Narrativa: Una mentida fabulosa (L’Eixam, 2013). Poesia: Viure encara (Denes, 2007), Varador de sorra (Pagès, 2009), La meua frontera (Columna, 2010), Hi havia l’espant (en premsa). Francesc Viadel (Algemesí, la Ribera del Xúquer, 1968) Novel·la: Dies de Venus (7 i Mig, 1999), Terra (Bromera, 2002), L’advocat i el diable (El Cep i la Nansa, 2004). Poesia: Si la lluna és plena (Tuacte, 1991), Èxode salnitrós (7 i Mig, 1998). Assaig: No mos fareu catalans: història inacabada del blaverisme (La Esfera de los Libros, 2006; PUV, 2009), Valencianisme, l’aportació positiva: cultura i política al País Valencià 1962-2012 (PUV, 2012). Júlia Zabala (València, l’Horta, 1975) Poesia: El mateix silenci (Ed. de la Guerra, 1994), Raïm de vent (Columna, 1996), Cendres volades (El Mèdol, 2000), El cercle de les ànimes (Pagès, 2005).

Llibret de la Falla Sagrada Família Família - Corea Corea / Any 2014 Llibret de la Falla Sagrada

Joan Climent

Poesia inĂ¨dita

140

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

“La poesia és la pintura que es mou i la música que pensa” Émile Deschamps

Paraula. Vers. Metàfora. Rima. Poema. Poemes. Cant a la joventut. El pas inexorable del temps. Solitud. Campanes a l’alba. Paisatge. La vida i l’amor. Intimitat de l’instant compartit. Inspiració poètica. Amiga, companya sempre. Desig. Felicitat plena. Nom. Evocació. Memòria. Record. Nostàlgia. Una infusió d’herbes. Comiat! Poemes titulats i altres intitulats, hem respectat l’autor tal com els ens va deixar com a legat i ens sentim hereus. En aquest recull de poesia inèdita, Joan Climent s’intal·la en el jo poètic amb versos de perfecta musicalitat fonent-los amb espais perceptibles, temps i experiències viscudes. Poemes exclusius a l’abast del lector àvid, magníficament il·lustrats per Rafael Asins Chilet. Us convidem a fer un tast!

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Índex Passa una moto amb ell

Campanes perdudes

Panorama

Si vols a l’instant

El poema és la carta

Companya

El nom

El temps obri l’abisme

El trajecte s’aïlla

Herbes

Comiat

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

01 Passa una moto amb ell passa una moto amb ella. El matí vol alçar-se i moldre la llum fresca de cap a cua. Mira el món per la finestra. És gelada la minsa lluna en fase creixent perdent-se sota el plàtan cap l’horitzó. És bell estendre dalt la pausa del dia sense fer. A la teua joventut li deixe tot el passeig de l’esperança. Potser un dia una hora una data ens contemplen des del temps i el cor mentre fem silencis habituals pel passeig. Hivern de gener dotze de la nit gelades. Febrer hivern de les vuit fred. Març de la llum l’arbre de la plaça aboca el brotam farcit amb la saba desperta. Pensem traçar siluetes amb muscles i pits malucs i cintures amors, desamors plaers destruïts i altres soledats.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

142

ÂŠ Rafael Asins Chilet

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

02 Campanes Perdudes La forma sembra notes en el temps per a la simfonia de les fulles. Les hores ens observen entre fulles imitant les entranyes dels sospirs. S’ha de fer un poema mirant l’alba o mirant el ponent de roig i blau mentre conta la vida el sortilegi de les hores que dicta el campanar que deixa sobre el prat una distància olorosa brodada de roselles. Aquest castell on tot és pura història alçada en pedra roca hui és paraula que confirma el trajecte que és demà volent tornar a ser un fet idèntic. Aquella veu escrita en blanc paper és so llunyà cridant el tornaveu.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

144

ÂŠ Rafael Asins Chilet

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

146

03 Panorama L’amor és un llac d’aigües tranquil·les i d’aigües revoltes. L’amor és la font perdurable on tots anem a beure. L’amor és l’arbre dels silencis i dels vendavals. L’amor és una frase tan simple com “espera’m a migdia”. L’amor és àvida recerca de les mans. L’amor és l’impuls obsés i urgent. L’amor es completa amb l’èxtasi. L’amor entén el dia de sol, el dia de pluja, el dia. L’amor incita a cantar, a gaudir, a sofrir, a exclamar, a plorar. © Rafael Asins Chilet

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

147

Joan Climent 2014. Poesia Inèdita

04 Si vols a l’instant obrim la finestra perquè està plovent el dia d’abril sobre la terrassa. És música vella pintada de gris amb pas de calfred i ritme de trist. El llit és l’espai on l’impuls palpita quan la llum s’adensa i el palpar s’excita i troten les venes en ritmes de vida. Per l’íntima senda el sospir transita.

Tendra i receptiva té calor la forma i sabor l’instant a gust de donar-se.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

05 El poema és la carta per a la lluminària amb noms entre la incògnita. El poema és la carta d’una paraula sola on acabes de ser la destinació. Diu el que vols sentir i gustes la sabor i la paraula té la forma del teu nom que omplis amb la figura. Ets tu qui ja completa la imatge evanescent, la idea de metàfora, el silenci entre línies a l’estança on et trobes llegint aquesta carta de resposta inefable que completa el poema que ressuscites. Tu. El poema és poema quan el trobes i et trobes.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

148

ÂŠ Rafael Asins Chilet

150

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

06 Companya Del dia i de les hores de viatges i estances de l’escurada neta del menjar sobre taula d’orgasmes compartits de repòs delectant del sol al sol ponent de la pluja al silenci de buscar-se i trobar-se d’estar avui i demà competint per saber on es troba l’instant carregat d’impossibles.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

151

Joan Climent 2014. Poesia Inèdita

07 El nom Dic el teu nom per dir un nom per a commemorar una mirada per a evocar immenses caminades sobre paratges verds o blancs o quiets olor a terra un dia i altre a pluja. Sobre l’arbre un moment passa la brisa que ve des d’una vall en primavera. Dic el teu nom i tu contestes pròxima. El paisatge s’entrega a la memòria. El nom que sona crea la presència. Torne a dir el teu nom per a sentir-lo.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

El temps obri l’abisme on entrega la vida un per un sempre instant els éssers. El temps xucla l’abisme i l’abisme la incògnita i desprès unes roses i després la quietud entre novelles vides i després violetes i després unes veus que sonen allunant-se. El panorama immens continua impassible la crònica del temps. Les llunes de les nits observen mentre passen els núvols o les flors deixades fa no més que un tros de temps de hui. Pose noms a unes cartes que no sé si he rebut però jo tinc els perfils entre el cor i la parla. L’adéu és un silenci després del instant. Ja és tot un temps infinit. No plores. Mai i sempre de cap i tot any sense data.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

152

ÂŠ Rafael Asins Chilet

155

Joan Climent 2014. Poesia Inèdita

El trajecte s’aïlla ara i adés i torna es perfila en un arbre. Aquell any acudix un segon, dos i tres es perd en el dolor. Aquella casa antiga surt llunyana i sublim no és ja la casa aquella. Ens besàvem les ànsies i rodaven les hores fent distància. Una font els peus nus la frescor del corrent s’allunya. Som segons de memòria apareix un instant. Se’n va per l’infinit. Saps que un dia va ser un espai i passava, el tornem al record. Cal al final una veu que transita i canta alegria com ungüent. Et mire i em somrius senzillament com sempre encara.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Joan Climent 2014. Poesia inèdita

Herbes Així que em faig una infusió d’herbes oloroses d’horta i de muntanya. És dia d’autumne en cassó de metall bull alegre l’aigua i la solte sobre l’olorosa herbada. Veig el lloc on creix l’herba i l’alba. Veig el camp on sóc per la matinada. Anem tocant herbes i el temps va i s’escampa per dates pretèrites. Bec un poc de calma, bec un tant de lluna i de riu que passa, un tant de quietud. Bec una vesprada de jove misteri i mirada clara. Ara bec aromes un glop d’un silenci que és encara. Encara.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

156

157

Joan Climent 2014. Poesia Inèdita

Comiat Sigues feliç. És una forma tendra de transitar pel món temptant el gest perfecte d’impossible. El pas camina sendes que travessen paisatges on eres sense ser. Que sigues feliç.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Vicent Ribes 2013

CATEGORIA A 1er Premi “LA HISTÒRIA DEL BOLI DE XIMO” Juan Manuel Martínez Morant Col·legi Escolàpies- Gandia CATEGORIA B 1er Premi “I LES NOTES?” Alba Martínez Albelda Col·legi ABC- Gandia CATEGORIA C

XVé

Concurs de Narrativa Infantil i Juvenil

1er Premi “UNA AMISTAT DE FALLA” Gerard Micó Muñoz IES María Enríquez- Gandia CATEGORIA D 1er Premi “EL TRESOR FALLER” Blanca Llorca Isnardo Col·legi El Rebollet- Oliva

Vicent Ribes - Relats

160

Primer Premi A

La història del Josep era un artista ben reconegut en el món de les falles ja que en la seua llarga trajectòria havia boli de Ximo Juanma Martínez Morant

guanyat moltíssims premis. Va nàixer a Gandia, sempre havia treballat per a les falles en la comarca de La Safor en especial per a la Falla Sagrada Família-Corea. Josep tenia un fill que li deien Ximo. Ximo s’havia criat en eixe món i la seua il·lusió era continuar el treball del pare. Totes les vesprades quan acabava el cole se n’anava al taller i estava allí capficat fins que anaven a casa. Quan va ser major estudià Belles Arts a la Universitat de València per a poder treballar en allò que realment li agradava. El dia que es va graduar, el seu pare, Josep, li va fer un regal molt especial, el boli d’or amb el que tres generacions de la família havien tingut tantes alegries i satisfaccions perquè amb eixe boli son pare, l‘avi i el seu besavi havien fet l’esbós de les falles que havien dissenyat. Josep va sentir una gran emoció i a la vegada gran responsabilitat ja que ell era la quarta generació. En l’any 2011 va morir Josep i Ximo va continuar el negoci del pare. La falla de Corea el va contractar perquè fera el monument de l’any 2012 i Ximo es va posar mans a l’obra i amb el boli que li va regalar son pare, va fer l’esbós i va treballar molt dur durant tot l’any per alçar la seua primera falla. Mentrimentres la comissió de Corea va fer vàries visites al taller i els fallers estaven més que satisfets del treball que estaven fent els artistes. I per fi va arribar el dia 15 de març, la nit de la plantà, el dia que veia la llum tot el treball de l’any. Eixa nit van treballar de valent els artistes i els fallers de la comissió però va meréixer la pena perquè va quedar preciosa.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

L’endemà era el dia decisiu. Per la vesprada era el bateix —bategen un xiquet o xiqueta nascut a Gandia— i la Fallera Major i l’Alcalde són els padrins. És molt especial eixe dia per als fallers ja que gaudeixen molt repartint caramels als ciutadans de la ciutat. I per fi va arrivar l’hora de la veritat! Des del casal van eixir els fallers il·lusionats i les esperançes posades en Ximo. La Plaça de l’Ajuntament estava plena, tot el món cantava, ballava i en mig d’eixa alegria va arribar el gran moment... I el primer premi de la Secció Primera és per a la falla... Sagrada Família-Corea! Els fallers ho imaginaven, Ximo va esclatar d’emoció i va mirar cap el cel dient-li a son pare: Aquest premi va per tu, papà! L’alegria li va durar poc perquè va voler sentir a son pare tocant el boli que li havia regalat i sempre duia a la butxaca de la camisa però no estava. El boli s’havia perdut. Va ser un colp molt dur. Ximo estava molt trist i ja no tenia ganes de continuar celebrant les falles però la festa havia de continuar. El dia més especial pels fallers és el de l’ofrena a la Mare de Déu, els valencians li demanen coses a la Verge dels Desemparats i també donen les gràcies. Per fi va arribar el 19 de març, el dia del pare, el dia del sant del seu pare i la nit de la cremà. Ximo encara estava trist però seria per poques hores. El president la va banyar amb gasolina i la reina de la falla va encendre l’últim coet que posava fi a la festa. La falla es va cremar i... sorpresa! en mig de la cendra va aparéixer un reflexe, era el boli que, al ser d’or va resistir el foc i no es va cremar. Ximo no s’ho podia creure, pareixia que alli estava son pare transmetent-li un missatge especial: Les cendres eren el final de les falles de 2012 però eren el principi de les de 2013 i tenia que posar-se a treballar en el nou esbós que afortunadament continuaria fent amb el seu preat boli.

161

Vicent Ribes - Relats

Primer Premi B

I les notes? Ja eren les deu de la nit i la banda juvenil es preparaAlba Martínez Albelda

va per assajar. Tots els músics i el director Andrés estaven molt nerviosos. I és que era ja 9 de març i era el primer any que la falla de Corea els havia convidat a tocar. Tot havia estat gràcies a Sara, la reina infantil, una xiqueta de 10 anys, alegre i entusiasta amb uns ulls que reflectien il·lusió i alegraven a tothom. Com que ella vivia al costat del lloc on es reunia la banda per assajar i sabia que tocaven molt bé i les ganes que tenien de fer-ho en falles, Sara s’havia esforçat per convèncer la junta directiva de la falla. I per fi aquells joves músics anaven a fer realitat el seu somni, desfilarien en falles. Andrés es va donar el senyal de tocar...però res no va sonar. —Vinga –va dir– que no heu vist el senyal? Com que els músics no van contestar, va repetir el gest però aquesta vegada tampoc res no va sonar. —Vinga toqueu! -va dir el jove director-. Si faltara més per a les falles em riuria amb vosaltres però ara no em fa gens de gràcia!

—Però –digué el Do– és el nostre treball i hem de complir-lo. —Doncs jo crec que el Fa té raó –digué- la nota La que era molt presumida. Quan passen les falleretes tothom diu -mira quins vestits, mira què guapes i què boniques- i quan passem nosaltres la majoria de la gent ja se n’ha anat per a tornar a veure les falleres. Què jo no sóc tan bonica com elles? —Jo pense igual que el Do –va recolzar– el Re que era el seu cosí germà. —Té raó –insistí– el Do Alt que era huit anys major que el seu germà el Do. —Doncs jo pense que el Fa té raó –va dir– el Mi que com estava enfadat s’havia posat sostingut. Van passar una bona estona discutint i després de posar-se sostinguts, becaires i bemolls van decidir fer una vaga a fi que la gent valorara la importància de la música de festes.

I va tornar a repetir el gest...però!

El dia següent a les deu de la nit durant l’assaig va tornar a passar el mateix. Andrés estava desesperat i els músics no sabien què fer. De sobte van veure una nota i després dues.

—Ara ja m’he enfadat -va dir- pegant un bramit que va espantar els músics. Toqueu o tornem a casa fins demà. Què és el que passa avui?

—No sonarem aquestes falles. No anem a sonar. Per a què tant d’esforç si no ens fan cas? Cantaven a cor les notes.

—Nosaltres intentem tocar però no sona cap notacontestà Judith que tocava la flauta travessera.

—Què voleu dir amb que no us fem cas?

Andrés, pensant que tot allò era broma, digué que l’assaig s’havia acabat i que feren el favor de tornar el dia següent amb ganes de tocar. Mentrestant totes les notes s’havien reunit en una vella llibreta de pentagrames. L’enrenou era tan gran amb les notes parlant i xiuxiuejant que ni tan sols sentiren com s’havia enfadat Andrés. —Silenci -va interrompre la veu del Fa-. Crec que tots ja sabeu el motiu d’aquesta reunió. Estem fartes de participar en totes les festes, d’esforçar-nos i sembla que la gent no ens considera importants. Jo ja sé que algunes us oposeu a tot açò però m’heu d’escoltar.

Però les notes no van poder contestar perquè en aquell moment Sara, com que ja era la segona nit que no sentia tocar, va entrar a la sala. El cor li batejava fort. Feia anys que no entrava a eixe lloc, des de que de menuda acompanyava al seu iaio als assajos de la banda. Ell que també va ser faller li havia transmés la passió per les falles i per la música. —Però que passa? Preguntà al veure les notes. —Estem de vaga, estem fartes de que la gent no ens valore, és que no som res més que un adorn? Aquestes falles no sonarem! Sara havia eixit cap a sa casa i al cap de cinc minuts va tornar. A les seues mans portava una vella parLlibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Vicent Ribes - Relats

titura, l’havia treta del calaix de l’aparador on feia molts anys que l’havia deixada els seu iaio. —Per favor, benvolgudes notes, canvieu d’idea –digué– Sara mentre s’asseia. Vosaltres sou molt importants per aquestes festes. La música dóna alegria a les cercaviles i solemnitat a les processons. Unes falles senses música serien, com us ho diria... com si els ninots no tingueren colors, les mascletades foren mudes o els ramellets de flors no féren olor. Les notes miraven aquella xiqueta de deu anys bocabadades. Semblava que la música sí era important. —I tot açò del que us he parlat, m’ho va ensenyar

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

162

el meu iaio que us estimava tant com a la festa de les falles. Ell ho va voler reflectir en aquesta obra musical –va dir mostrant la vella partitura– que va composar fa molts anys i que de menuda sempre em deia que algun dia la tocaria per a mi. Per favor, ja que ell no està, us demane que soneu aquest any al seu ritme, em faríeu tan feliç –va sospirar– Sara. Les paraules de la xiqueta van commoure a les notes que emocionades van accedir per fi a sonar. I així va ser com aquelles falles la banda juvenil va acompanyar a la falla de Corea i junts, músics i fallers, van omplir els carrers de Gandia amb la passió i la il·lusió que brollaven d’aquella partitura.

163

Vicent Ribes - Relats

Primer Premi C

Una amistat Aquell cap de setmana Sergi, a diferència d’altres dies, estava desitjant que arribara el dilluns per de falla Gerard Micó

a tornar al col·legi i contar-los als amics el que li havia passat. Era normal perquè estava molt il·lusionat amb la possibilitat d’acomplir el seu somni però aquella setmana no va ser com ell esperava. Tot va començar el divendres a la nit. Com de costum, just abans del cap de setmana, la colla de la falla de Sergi es reunia al seu casal per tal de treballar en la festa. Aquella setmana era especial, un d’eixos dies importants perquè es decidia quin anava a ser el pressupost de la falla i depenent d’això, podrien saber si tindrien opcions de guanyar el banderí. Aquell any Sergi era el president infantil de la comissió més antiga de Gandia. Des de ben menut era faller. De fet, ell sempre deia que els seus primers records eren eixint en cavalcada amb la seua falla. Però aquell any, per fi, li havia tocat ser president. EI el seu somni era que la seua falla, en l’any de la seua presidència, aconseguira guanyar el banderí, un fet que no es donava des de feia més de 20 anys. Casualment, en aquella ocasió, son pare, Jaume, era el tresorer de la comissió, l’encarregat de proposar el presupost per a la festa i per als monuments. La reunió es desenvolupava entre rises, crits, algunes discusions i jocs entre els més menuts, on es trobava Sergi. Mentre els majors decidien el futur de la falla, ells jugaven a les seues coses sense preocupar-se de les qüestions econòmiques. Al cap i a la fi per a ells les falles eren sinònim de festa, no de preocupacions. Però aquell any tot anava a ser diferent. —Jaume: Enguany hem de treballar molt dur i amb els diners de la loteria, el que hem recolllit porta per porta, les quotes i les festes, sumem un pressupost de 50.000 euros. —Faller 1: Xè, encara ho farem bo enguany! Tenim per a unes bones fallles, si senyor!

els somni podia estar més prop que mai. Després d’aquella reunió, Jaume va tornar satisfet a casa amb la família. Havia aconseguit l’aprovació de tots els pressupostos que havia preparat. Va esquivar les crítiques i va presentar uns comptes que, per primera vegada, podien fer que la falla guanyara el primer premi. Emocionat per les coses que havia escoltat al casal mentre jugava amb els seus amics, Sergi li va preguntar: —Sergi: Pare, de veres guanyarem el primer premi? —Jaume: No ho sé fill... però farem tot el que podrem —li va contestar amb un somriure i tocant-li el cap. Des d’aquell moment, Sergi va estar desitjant tornar al col·legi i contar als amics que enguany el seu somni podia fer-se realitat. Amb nervis comptava les hores que faltaven per a poder trobar-se amb Ignasi, el seu millor amic, qui segurament li contaria, com solia fer, que l‘equip de futbol havia tornat a guanyar i continuaven sent els líders de la comarca. I de ben segur que Ignasi hauria marcat algun gol...era el Pitxitxi de l’equip! Malgrat ser dilluns i haver de tornar a classe, Sergi sabia que anava a ser un bon dilluns perquè els dos amics anaven a contar-se els seus èxits. Però en aquell inici de setmana, Ignasi no va aparèixer per classe. A Sergi li va semblar estrany perquè el seu amic no fallava mai i menys quan hi havia un examen. Aquell dilluns, el mestre de matemàtiques els tenia preparat un dels importants... Sergi va estar tot el dia esperant que la porta de classe s’obrira i veure entrar l‘amic però el dilluns va passar i Ignasi no va aparèixer. Sergi es va quedar un poc despagat però ràpidament es va fer a la idea de que en unes hores seria dimarts, un bon dimarts segur que sí! Però passà el dimarts, el dimecres, el dijous... i l’Ignasi no tornava a classe.

—Faller 2: Sí, el banderí serà nostre en esta ocasió –i tots els fallers van riure mentre brindaven amb les copes de les que bevien.

Havia passat una setmana des que Sergi s’havia il·lusionat amb la idea de guanyar el banderí a la millor falla de Gandia però lluny d’estar feliç, alguna cosa no anava bé i la seua mare, Maria, se’n va adonar.

Sergi, tot i que seguia a la seua, s’adonava de que

—Maria: Sergi, què et passa aquesta setmana? Et Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

164

Vicent Ribes - Relats

veig estrany. Ha passat alguna cosa al col·le? —Sergi: No...és que Ignasi no ha vingut a classe en tota la setmana...I tenia tantes ganes d’explicar-li les novetats de la falla i dir-li que enguany podem guanyar el banderí... —Maria: Està malalt? —Sergi: No sabem res, és estrany perquè sempre ve als exàmens però esta setmana no ha aparegut per a res.

mal li feia: no anava a ser capaç de complir el somni del seu fill Sergi. Aquell dilluns Sergi no tenia ganes d’anar a classe. Estava trist i preocupat. —Maria: Vinga Sergi, hem d’anar a escola...Hui tornará el teu amic Ignasi, tindrás ganes de jugar amb ell, no? —Sergi: Si...però estic trist pel pare...ha estat molt estrany estos dies...

—Maria: Vols que anem esta vesprada a sa casa i així li dius els deures que heu de fer? Podem anar abans d’anar a la falla, que hui parlarem de la cavalcada.

—Maria: El pare està preocupat pel que ha passat a la falla però tot passará, segur que la policia resol el cas i troba a qui ha furtat els diners i tot tornará a anar bé.

Sergi va acceptar content per poder tornar a veure el seu amic. Estava preocupat per ell i, a més, tenia ganes de contar-li totes les notícies que havia acumulat aquella setmana. Així que, impacient, va esperar a casa tota la vesprada a que arribara el moment d’anar a casa Ignasi.

—Sergi: I què li passará a qui els ha furtat? Anirá a la pressó?

La mare de Sergi el va acompanyar fins alli i li va dir: —Maria: Sergi, porta’t bé. Vindré a per tu en una hora per anar a la falla, d’acord? —Sergi: Val mare. I va cridar al timbre de la casa d’Ignasi. ***** El dilluns següent la notícia apareixia als periòdics locals i era el comentari de tota la ciutat. Els diners de la falla més antiga de Gandia havien desaparegut. Tot el pressupost que havien aconseguit recollir, s’havia esfumat. Semblava ser que uns lladre s’havien emportat els 50.000 euros per a la festa d’aquella comissió i, el que era més important, per als seus monuments. Pràcticament no hi havia temps suficient per a una altra solució, així que el somni de Sergi es feia més difícil. Tots tractaven d’animar a Jaume, el pare de Sergi. Ell era el tresorer de la falla i qui guardava els diners. Però difícilment aconseguirien retornar-li els ànims. Pensava en quanta gent sospitaria d’ell com a responsable de la desaparició i, el que més Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

—Maria: Clar que si! No et preocupes que no ens tornará a fer mal. I la mare va acompanyar el seu fill fins la porta de l’escola. Aquell dilluns, Ignasi va tornar a classe com si res no haguera passat. Els va contar a tots que aquell dissabte li havien guanyat a l’Oliva 3-0 i ell havia fet els tres gols. Tots l’escoltaven amb entusiasme, fins i tot Sergi a qui la resta de amiguets li preguntaven com estava per allò de la falla. No tots perquè els temors del xiquet es van fer realitat i alguns companys de classe que pertanyien a altres comissions, van començar a fer burla d’ell perquè anava a ser el president infantil d’una falla sense falla. Aquella vesprada, la policia va tornar a casa de Sergi per interrogar son pare que seguia tan apagat com la resta d’aquells dies. Aquella imatge posava molt trist a Sergi, per a qui guanyar el banderí ja havia deixat de ser tan important. La policia va estar preguntant durant molt de temps a Jaume. Semblava que alguna cosa no els quadrava i Sergi començava a preocupar-se. —Sergi; Mare, perquè tarden tant? Ha passat alguna cosa? —Maria: No Sergi, tranquil. Estan fent preguntes perquè volen atrapar al lladre. Tot anirá bé. Després d’una bona estona de preguntes, la policia

165

Vicent Ribes - Relats

finalment se n’anà de sa casa i el xiquet va recuperar la tranquil·litat. Aleshores el telèfon va sonar. —Maria: Diga’m...Sí, sóc la mare. Ah, hola! Com està Ignasi? Ja m’ha dit que la setmana passada...Com? A sa casa? Si, clar... ***** TRES DIES ABANS Després d’una setmana sense veure’s a classe, Sergi va pujar a casa el seu amic amb unes ganes immenses de contar-li totes les històries que li havien passat, però quan va arribar alli, la situació no era la que imaginava. Els pares d’Ignasi recollien les coses de casa apressuradament, col·locant-les en caixes. El seu amic va anar a donar-li la benvinguda a la porta i es podia veure que acabava de plorar. —Sergi: Ignasi...què passa? —Ignasi: Hola Sergi...Res, ens se n‘anem de casa... Tornem al poble de la meua mare. —Sergi: Te’n vas? Però del cole també? —Ignasi: Sí...I va tornar a plorar. —Sergi: Però per què? Què ha passat? —Ignasi: Passa i t’ho explicaré. Una vegada van estar els dos sols a l’habitació d’Ignasi, li va explicar que la seua família tenia un gran problema, que el seu pare s’havia quedat sense feina i que la seua mare tampoc treballava i que uns senyors del banc volien quedar-se amb la seua casa perquè no la podien pagar i que per això se n’havien d’anar a casa dels iaios. —Sergi: I no es pot fer cap cosa? —Ignasi: He sentit als meus pares dir que la única cosa que poden fer és donar-los diners als senyors del banc, però ells sempre m’estan dient que no tenen diners. Sergi es va quedar parat. Ara entenia perquè el seu amic no havia anat a classe en tota la setmana i se n’adonava que ja mai tornaria a classe amb ell perquè se n’anava lluny, molt lluny. Però aleshores, va tenir una idea. —Sergi: Espera Ignasi, tinc una idea. Esta setmana

volia contar-te que enguany a la falla hem aconseguit recollir un bon grapat de diners i tots creuen que podrem guanyar el banderí a la millor falla. —Ignasi: Què bé! Vas a complir el teu somni! Enhorabona! —Sergi: Però ja no vull eixe somni. Ara el que vull és que continues a ta casa i venint al cole com sempre. Tu necessites més els diners que jo, així que els aconseguiré i podrás donar-los als teus pares i us quedareu a casa per a sempre. —Ignasi: Però Sergi, i el teu somni? —Sergi: No es parle més! Jo el que vull és que siguem amics per sempre. Les falles es cremen cada any però nosaltres no deixarem de ser amics. ***** TRES DIES DESPRÉS Resolt el misteri, quan la mare d’Ignasi li va tornar els diners als pares de Sergi, la colla de la comissió fallera més antiga de Gandia va decidir reunir-se amb urgència per trobar una solució. Sergi havia aconseguit posar en dubte als de la seua falla que es plantejaven si tornar els diners a la família d’Ignasi per ajudar-los en el seu problema o seguir amb el pressupost que uns dies abans havien planificat. I finalment, la falla va decidir que el més important era ajudar aquella família, de manera que els van donar els diners que necessitaven per a poder quedar-se a casa. I per les falles, van acordar que cadascú prepararia un ninot de falla casolà per a muntar un monument simbòlic que, com la resta de falles, cremarien el dia de Sant Josep. Aquell acte de solidaritat en plena crisi va ser notícia en tot el país i la falla de Sergi va ser la més famosa que mai s’havia plantat a Gandia. De fet i com a reconeixement, la resta de falles van decidir que com detall honorífic, el banderí a la millor falla de Gandia seria per al monument de la comissió de Sergi que finalment va acomplir tots els seus somnis: ser el president de la millor falla de Gandia i mantenir l’amistat amb el seu millor amic. Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

166

Vicent Ribes - Relats

Primer Premi D

El tresor faller Blanca Llorca Isnardo

Les flames s’apoderaven de mi, no m’en podia sortir, estava imobilitzat. Cada vegada podia respirar menys, em cremava, m’abrasava, veia als meus companys, observava com cadascun d’ells, anaven desfent-se, convertint-se en cendra. Jo estava prop de la porta, cada vegada podia veure menys, tot se m’ennuvolava. De sobte vaig veure una llum groga al fons i vaig notar que unes gotes d’aigua em remaligaven per la cara, l’aigua freda queia sobre les meues cremades i m’alleugeria. Als ninots de falla, cremar-nos el dia de Sant Josep no ens fa mal ja que és per tradició i l’embruix que ens embolcalla ho premet però que un foc demoníac ho faça per simple diversió de destrossar el treball del nostre creador, ens fa molt de mal! Crec que era Josep qui em va agafar per la cintura i em va traure d’allí perquè jo era el ninot que més s’estimava, a qui més temps havia dedicat. Fóra, de peu, al costat de Josep, veia com li rodolaven les llàgrimes per les galtes en comprovar com el seu taller, aquell que tants anys li havia costat de tirar avant, era consumit per les flames, pel foc... Un foc que mai en tenia prou, un foc avariciós que volia apoderar-se del seu treball, que volia arravatar-li en segons tants anys de feina. I així va ocórrer. No va parar fins que ho va convertir tot en cendres. El matí següent Josep em va portar al taller de Carles, també artista faller, mentre ell anava a parlar amb la Guàrdia Civil i el pèrit per resoldre l’assumpte de l’incendi, a més li va dir: – Carles, guarda Pepet com al teu fill ja que és l’únic que m’ha quedat, el meu tresor faller. ****** A casa de Roser estava ja tot preparat. Les taules amb els aperitus, la música, les flors... Els primers convidats anaven arribant i Roser estava cada vegada més nerviosa. Va començar a jugar amb les mans, a anar d’un lloc a altre. A les huit de la vesprada va sentir com la dolçaina i el tabalet creaven una preciosa música que hi girava pel cantó del carrer. Van començar a entrar per la porta de casa primer Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

els músics, després el president de la comissió, la Fallera Major Infantil i el President Infantil i, per finalitzar, la comitiva de la falla i els convidats. La música va parar i el president es va aclarir la veu per a pronunciar la frase més esperada per Roser en els últims mesos: – Roser, vols ser la Fallera Major de la falla Quatre Cantons per l’exercici 2012-2013? Roser va notar que les cames li tremolaven, que tota ella es feia flam. Va mirar d’un costat a l’altre, els seus pares i la seua germana i amb un somriure d’orella a orellla, va acceptar gustosament la proposta. A partir d’aquell moment li esperava un any molt intens, ple d’actes i que compartiria amb aquells que més l’estimaven. ***** Josep havia de començar de nou amb el treball que havia fet durant tot l’any i que aquell endemoniat incendi havia destruït. Abans de res es va col·locar al damunt d’aquella granota blava tacada de pintura fins l’últim racó que es posava per a treballar. Em va agafar i em va posar enmig de la nau. Va començar a girar-me, a mirar-me de dalt a baix. Se’n va anar i va tornar carregat de pots de pintura, espàtules, pinzells, cola, suro....i va començar amb la feina. Començà a tallar el suro i omplir-me els buits que havia causat el foc, a massilar-me els colps que em va causar l’eixida al seu muscle, a pintar-me les zones mascarades, és a dir, em va fer una restauració a fons. Els seus mesos li va costar! ***** L’exaltació de Roser va arribar. La falla feia mesos que anava de bòlit, preparant decorat, flors, bandes, guions. Roser no va saber res de tot allò fins el dia de la presentació. El seu vestit era preciós, d’un color morat albergínia amb unes flors blaves, fúcsia, marró i taronja que el feien únic.

167

Vicent Ribes - Relats

Les pintes d’or amb una cistella de flors gravada al darrere. Un adreç amb unes arracades de balconet, un collar, una polsera de sis voltes i una joia digna d’una fallera major. A més duia sota el faldar la saia, l’alçador, els pololos, uns calcetins brodats per la seua àvia i unes sabates amb un llaç i una sivella daurades. Quan la falla arribà a sa casa amb la banda de música i la van veure a l’entrada, es van quedar impressionats de la dona valenciana que tenien com a fallera major. En entrar al teatre i veure el decorat, notà com les llàgrimes li recorrien les galtes. Definitivament no va poder contindre l’emoció en veure aquell fantàstic escenari inspirat en l’estació de trens de València amb què l’havia obsequiat la seua falla. Arribà l’hora i una veu en off la presentà al poble: —Posem-nos en peu per a rebre la Fallera Major de la falla Quatre Cantons ROSER LLORET ALEMANY

Va ser la primera vegada que la vaig veure baixar per aquell carrer amb la seua brusa color blau i la banda de Fallera Major. Unes papallones em van recórrer el cos de cap a peus. En aquell moment em vaig adonar que m’havia enamorat d’aquella dona. ***** Roser va eixir de casa. A mesura que anava baixant pel carrer anava veient aquella meravellosa falla que s’alçava al final del carrer. Es va fixar que sota aquella dona gegant, hi havia un ninot...Li va enacantar. Tenia els cabells rossos, duia una gorreta blava i un peto verd. Les galtetes les tenia enrojolades i pigosetes. A més, aquells ulls li deien “vine i fes-me un petó” Roser es va acostar per a observa-lo més detingudament. Aleshores, va veure que tenia les mans darrere i que amb elles subjectava una rosa. Només va veure aquell detall, Roser va decidir que havia de salvar del foc aquell ninot que, per tot i per totes havia d’anar a casa amb ella i passar junts el que els quedava de vida. *****

No va poder reprimir les llàgrimes quan va veure que tot el teatre es posava en peu i s’encenien tots els llums perquè ella desfilara ben orgullosa i se sentira com la dona més volguda del món.

El dia l’ofrena passaven les falleres per davant de mi però no vaig trobar una altra més bonica que Roser. Es dirigien a l’església de la Mare de Déu per a fer-li l’entrega del ram de flors.

*****

En passar Roser pel meu davant, em van tremolar les cames i uns cuquets em van passejar per la panxa. Estava preciosa amb el vestit i la mantellina que li queia per l’esquena. Quan va passar per davant de mi, vam creuar les mirades i va assentir. El seu gest em va tranquilitzar, gràcies a ella em lliuraria una altra vegada de les flames, m’ho digueren els seus ulls!

Em va agafar i em va embolcallar amb un plàstic de bambolletes per protegir-me dels colps. Seguidament em va situar dalt del camió per portar-me a la plaça de Quatre Cantons on s’havia de muntar la falla. En arribar, la plaça estava plena de gent abillada amb bruses esperant que arribara la falla per començar el muntatge. Primer van escampar l’arena pel terra, després van posar la base de l’estructura on es recolzava el ninot central i, seguidament van començar a desembalar els ninots que anirien al voltant de la falla. Per últim, Josep em va baixar del camió i em va situar en un lloc enfront del carrer.

En acabar l’ofrena van tornar amb el banderí del segon premi per a la falla i Roser va vindre i em va regalar un petó a la galta. No sé si ho va notar però les galtes se’m van fer rogetes... La falla preparava les caixetes i els coets per a la cremà del monument, perquè el foc purificador s’emportara els mals pensaments i portara força per tirar endavant el nou exercici faller que arribava. Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

168

Vicent Ribes - Relats

Roser estava amb els amics sopant i preparant-se per a la cremà de la falla. A les dotze en punt de la nit arribaren els bombers per a controlar les flames i que no ocorreguera cap accident. La gent de la falla va començar a eixir del casal i a situar-se al voltant de la falla per dedicar-li l’últim ball. Roser va eixir l’última i va anar directament a agafar Pepet. El va abraçar com si fóra un tresor... el seu tresor faller. L’encarregat de la cremà de la falla li donà a Roser la bengala per a pegar-li foc a la falla i amb ella acabar el seu regnat. Se li va fer un nus a l’estomac i va començar a plorar, els ulls li brillaven il.luminats per les flames i no sap si ho imaginà però notà que algú li posava la mà al muscle i l’únic que estava al seu costat era Pepet.

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Quan les flames amainaren un poc, la comissió s’agafà de les mans i pegà voltes ballant al so de la música demanant a Sant Josep força i voluntat per encetar el nou exercici faller que estava a tocar. ***** Vam arribar a casa Roser i mentre sa mare li llevava el vestit, el seu pare em va dur al seu dormitori i em situà enfront del seu llit. Quan arribà Roser a l’habitació en feu un bes i es gità a dormir. Quan vaig estar segur que estava ben dormida, vaig seure al damunt de l’escriptori i vaig començar a contemplar aquella preciosa careta que m’acomapanyaria al llarg de la meua existència. Des d’el dia de Sant Josep, Rpser s’alçava tots els dies amb una rosa damunt del coixí. No sabia d’on apareixien les roses pero en el fons del seu cor sabia de qui eren i notava que algú l’estimava com al millor tresor faller.

premis

+ recompenses

170

editorial

PREMIS 2013

1er premi falla infantil secció primera Premi ingeni i gràcia infantil secció primera Millor Ninot Infantil Secció Primera 3er premi falla secció primera 2º premi crítica local 1º premi de llibret Premi CEIC Alfons el Vell a la millor qualitat literària Premi de Poesia Joan Climent 4º premi de la Generalitat Valenciana a l’ús i promoció de la llengua 4º premi informatiu faller Subcampió Truc Absolut 1er Premi Concurs de Paelles

RECOMPENSES 2013

Escuts d’Argent Falla Bda. Sda. Familia “COREA” Francisco Javier LLoret Blasco Pablo Eugenio Laporta Frasquet Escuts d’Or Falla Bda. Sda. Familia “COREA” Rosalía Broseta Pla Mª Angeles Cardona Cardona Cristina Chova Vila Amparo Franco Revuelta Francisco García Liern Teresa Moratal Climent Lidia Rovira Moncho Facundo Sancristobal Estruch Joaquin Seguí Romero Vicente Vila Sarch

Gesmils d’Argent Junta Local Fallera Berta Bañuls Pérez Reyes Carbó Miñana Enric Castelló Martínez Elvira Cuquerella Gomar Sandra García Moratal Pablo Eugenio Laporta Frasquet Pepa Martí Perales Empar Martínez Borrull Ana Ramis Miguel Empar Sanfelix Martínez Victor Timoner Aparisi Elena Tormo Olcina Andrés Verdú Martí Gesmils d’Or Junta Local Fallera Rosalía Broseta Pla Cristina Chova Vila Josep Escrivá Barón Teresa Moncho Ivars Mara Ribes Broseta Mariví Ribes Broseta Lidia Rovira Moncho Salvador Rovira Llorens

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

ÂŠ Salva Gregori

Executiva + Cens Faller

Executiva + cens faller

174

Executiva 2013 · 2014

EXECUTIVA Major Exercici 2013 - 2014

President: Josep Lluís Mascarell Garcia

Delegat d’Arxiu: Santiago Peiró Tarrazó

Sots-President 1er: Kiko Jordà Fornés Sots-President 2on: Alberto de Sanfélix Brotons

Delegats de Llar: Francesc Rovira Llorens, Facundo de Sanfelix Muñoz, Santiago Peiró Tarrazó

Sots-President 3er: Pablo Laporta Frasquet

Delegat de Publicitat: Facundo de Sanfelix Brotons

Sots-Presidenta 4rt: Susana Sanchez Sanchez

Delegat d’emissió: Diego Rufat Melo

Sots-President 5é: Vicent Serralta Fuster

Delegat de Curtmetratge: Joanvi Miñana Segura

Secretari: Joanvi Miñana Segura

Delegades de Protocol: Empar Brotons Olcina, Beatriz Garcia Sarrión

Sots-Secretari: David Alfaro Aparisi Delegat de Festes: Jesús Chaveli Chaveli Sots-Delegat de Festas: Ignacio Franco Navarro Delegacio de Festes: Verónica Sabater Martínez, Arantxa Orengo Morant, Lucia Peiró Pelayo, Ester Melo Morant, Susana Sánchez Sánchez Delegat Artístic i de Teatre: Vicent Vila Sarch Tresorer: Santiago Peiró Tarrazó Comptador: Kiko Lloret Blasco Delegats Junta Local Fallera: Josep Lluís Mascarell Garcia, Joanvi Miñana Segura, Jesús Chaveli Chaveli Delegat Junta de Govern: Santiago Peiró Tarrazó Loter: Rafael Gregori Cervera Sots-Loter: Andrés Verdú Martí

Delegació de Cavalcades: Óscar Climent Martínez, Paco Rovira Llorens, Facundo de Sánfelix Muñoz, Lolín Alfaro Femenia, Lola Martí Gadea, Pepa Ros Delegat de Jocs: Lluis Orengo Castelló Delegat Truc Absolut: Lluís Orengo Castelló Delegada Truc Femení: Paqui Cardona Cerezo Delegada de Bac: Marian Morant Sendra Delegat Truc Senior: Sergio Escrivà Chova Delegat Truc Senior Mixte: Kiko Lloret Blasco Coeters: Vicent Doménech Esparza, Fernando Abargues Blasco Delegats de Plantà: Alberto de Sanfelix Brotons, Pablo Laporta Frasquet

Delegada de Dones: Gema Cabanilles Sendra

Delegat de Cremà: Juan Luís Bañuls Alborch, Quique Miñana Peiró

Delegació Infantil: Mª Lola Martí Gadea, Lolín Alfaro Femenia

Delegat de Grua: Rosendo Estruch Camarena

Delegació Vicent Ribes: Mara Ribes Broseta, Mariví Ribes Broseta, Lolín Serralta Martí Delegada Premsa i Radio: Lucia Peiró Pelayo Delegat de Llibret: Javier Alborch Canet Delegació de Llibret: Eduardo Montoro, Elena Bañuls, Borja Abargues. Llibret de la Falla Sagrada Família Corea 2014

Delegats de Transport: Rosendo Estruch Camarena, Juan Martí Serra Delegat d’estandart: Paquito Pérez Almiñana Delegat d’iluminació: Kiko Lloret Blasco Delegat de Gespa: Juan Antonio Sanfelix Roselló Delegat de Cartell: Vicent Doménech Esparza

175

Executiva 2013 · 2014

EXECUTIVA Infantil Exercici 2013 - 2014

President: Kiko Jordà Tormo Sot-president 1er: Alvaro Sanfelix Escrivá Sot-president 2on: Jordi Peiró Alcázar Secretaria: Eva Estruch Bañuls Delegat de festes: Jorge Jordà Tormo Delegació de festes: Agueda Rodríguez Bosch, Rafael Olaso Timoner Tresorer: Nicolás de Sanfelix Romero Comptador: Joan Martínez Ribes Delegada Llibret: Abril Alborch Gordillo Delegats de cavalcades: Paula Millá Mateo, Jesús Martí García Delegats de jocs: Martina Gregori Moreno, Carla Carretero García Delegat Rifes: Hugo Martínez Ibáñez Delegada de llar: María de Sanfelix Colomina Coheters: Manel Boronat Moragues, Hector Miñana García Delegats plantà: Borja Ferrer Fitor, Jorge Sanfelix Escrivá Delegats cremà: Joan Bañuls Caselles, Marc Jiménez Rovira

Llibret de la Falla Sagrada Família Corea 2014

176

Cens Faller

CENS Major Exercici 2013 - 2014

Abargues Blasco, Ferrán Abargues Carbó, Borja Abargues Carbó, Paula Alborch Canet, Javier Alborch Chafer, Antoni Alborch Cortell, Miquel Alcázar Tebar, Cristina Alcázar Tébar, Mª José Alfaro Aparisi, David Alfaro Femenia, Mª Dolors Aparisi Belenguer, José Luís Arcos Aranda, Sonia Bañuls Alborch, David Bañuls Alborch, Empar Bañuls Alborch, Joan Lluis Bañuls Pérez, Elena Bañuls Tro, Joan Bergaz Zamora, Diego Boluda Valdés, Ana Bonet Canet, Francesc Bonet Cardona, Francesc Bonet Cardona, Victor Boronat Llorca. Manolo Boscá Sanfélix, Marisa Bosch Melo, Rosa Bravo Fuentes, Juan Angel Bravo Riera, Juanjo Broseta Pla, Rosalía Brotons Olcina, Empar Cabanilles Sendra, Gema Canet Camarena, Gloria Carbó Miñana, Reyes Cardona Cardona, Mª Angels Cardona Cerezo, Ada Cardona Cerezo, Mª Josep Cardona Cerezo, Paqui Carretero Sáez, Inma Carretero Sáez, Juanma Caselles Ballester, Siomara

Castellá Lloret, Lorena Castelló Martínez, Enric Chaveli Chaveli, Jesús Chova Vila, Cristina Chova Vila, Sergio Climent Martínez, Oscar Colomina Subiela, Lorena Cuenca Estruch, Carles Cuquerella Gomar, Elvira de Sanfélix Brotons, Albert de Sanfélix Brotons, Enric de Sanfélix Brotons, Facund de Sanfélix Muñoz, Facund Enguix Denia, Josep Germán Enguix Gomar, Germán Enguix Gomar, Sergi Escrivá Barón, Josep Escrivá Chova, Pau Escrivá Chova, Sergi Estruch Camarena, Rosendo Estruch Sarrió, Pilar Faus López, Joan Felis Bertó, Vicent Fernández Bermúdez, Juan Ferrer Millet, Miguel Ángel Ferri Mascarell, Maria Fitor Vilaplana, Marisa Franco Company, Sara Franco Navarro, Natxo Franco Revuelta, Empar Franco Revuelta, Fausti Franco Ros, Silvia Frasquet Vidal, Josefa Teresa Fuster Burguera, Eustaquio Fuster Moragues, Liliana Fuster Rovira, Maria Gadea Boix, Telmo García Bañó, Vicenta García Carrión, Beatriz

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

García Escrivá, Javier García Figueres, Vicente García Liern, Francesc García López, Mari Carmen García Mira, Enric García Moncho, Eva García Moragues, Carmina García Morant, Camilo García Moratal, Sandra García Moratal, Enric García Moratal, Teresa García Polop, Jordi García Ribes, Mª del Mar García Sarrión, Beatriz Garrigós Ferrairó, Carmela Gomar Martínez, Pepe Gomar Martínez, José Luis Gomar Peiró, Ana Mª Gordillo Cana, Eva Granados Mafé, Rosa Gregori , Mary Ann Gregori Cervera, Rafael Gregori Cervera, Salvador Gregori Pascual, Rafael Ibáñez Fayos, Iván Ibáñez Puig, Mª Pilar Ibáñez Puig, Sabina Insa García, Justo Insa García, Marina Isabel Jiménez Carranco, Emilio Jiménez Carretero, Aida Jordá Fornés, Kiko Laporta Benedito, José Luis Laporta Frasquet, Pablo Eugenio Llamas Luque, Fali Llorente Seguí, Antoni Lloret Blasco, Francisco Javier Lopez Gordillo, Paula Máñez Blasco, Inma

177

Marín Marzal, Lidia Martí Cabanilles, Gema Martí Gadea, Mª Lola Martí Gavilá, Jesús Martí Perales, Pepa Martí Serra, Joan Martínez Aparisi, Blanca Martínez Borrull, Empar Martínez Ibáñez, Héctor Martínez Martínez, Josep Ramón Martínez Peiró, Iolanda Martínez Ribes, Vicent Martí-Serra Part, Cristina Marti-Serra Part, Joan Mascarell García, Josep Lluis Mateo Bover, Isabel Matoses Boscá, Francisco Melo Morant, Esther Melo Morant, Reme Micó Granados, Maria Micó Granados, Miguel Micó Marzal, Miquel Millá Romero, Juan Milvaques Faus, Lorena Miñana García, Aida Miñana Peiró, Enric Miñana Segura, Joan Vicent Miñana Segura, Lara Molina Faus, Pascual Moncho Ivars, Teresa Montero Sancristóbal, Laura Montoro Alfaro, Arantxa Montoro Alfaro, Enric Montoro Algaba, Eduard Montoro Lloret, Enric Moragues Castelló, Esther Moragues Fort, Mª Lola Morant Blat, Miguel Angel Morant Esparza, Alicia

Cens Faller

Morant Morant, Remei Morant Rodríguez, Aida Morant Romaguera, Carles Morant Romaguera, Mireia Morant Sendra, Marián Moratal Climent, Teresa Moratal Valls, Paula Moreno Borrás, Nuria Muñoz Melo, Rosa Naranjo López, Roberto Olaso Castelló, Rafael Olcina Sendra, Mª Angels Orengo Castelló, J. Lluis Orengo Morant, Arantxa Orengo Morant, Edgar Part Vidal, Cristina Peiró Alcázar, Ivan Peiró Gregori, Cayetano Miguel Peiró Pelayo, Carlos Peiró Pelayo, Lucia Peiró Pelayo, Santiago Peiró Tarrazó, Santiago Pelayo Melo, Mª del Rosario Perales Peiró, Suni Pérez Almiñana, Francesc Pérez Carbó, Marién Pérez Costa, Antonio Quiles Molina, Pepa Ramis Miguel, Anna Mª Ribes Broseta, Mara Ribes Broseta, Mariví Riera LLopis, Encarna Rodrigo Ruiz, Miguel Angel Rodriguez Mesas, Mª Dolores Rodríguez Millet, Fernando Rodríguez Navarro, José Miguel Roig Soria, Carola Romaguera Bertó, Suni Romaguera Romaguera, Josep Ros Alfaro, Pepa

Ros Bolta, Ana Rovira Llorens, Francesc Rovira Llorens, Salvador Rovira Moncho, Berta Rovira Moncho, Lydia Rufat Melo, Diego Rufat Moragues, Alfons Rufat Muñoz, Alfons Ruiz de Gordejuela, Pura Sabater Aura, Andrés Sabater Martínez, Arantxa Sabater Martínez, Verónica Sánchez Sánchez, Susana Sanchis Gregori, Lorena Sancristobal Estruch, Facundo Sancristobal Llamas, Conxa Sanfélix Martínez, Empar Sanfélix Roselló, Joan Antoni Seguí Romero, Joaquín Segura Fort, Rosa Serralta Fuster, Antoni Vicent Serralta Martí, Mª Dolors Soler Alfaro, Ana Timoner Aparisi, Victor Timoner Cuquerella, Blanca Timoner Cuquerella, Lidia Tormo Gregori, Isidre Tormo Mullor, Carmina Tormo Olcina, Elena Uceda Carrió, Teresa Valls Álvarez, Inma Verdú Martí, Andreu Vila Castellá, Ausias Vila Castellá, Iris Vila García, Elisa Vila Montaner, Ignacio Vila Sarch, Vicente Vivó García, Susana Xaixo Pérez, Raquel Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

178

Cens Faller

CENS Infantil Exercici 2013 - 2014

Alborch Gordillo, Abril

Costa Juan, Claudia

Donat Tormo, Daniela

Aparisi Vivó, María

Chova Boluda, Marta

Estruch Bañuls, Eva

Bañuls Caselles, Joan

Chova Boluda, Rubén

Estruch Baluls, Paula

Bañuls Caselles, Naira

Climent Roig, Hugo

Faus Milvaques, Altea

Bañuls Martínez, Claudia

Climent Roig, Paola

Faus Milvaques, Didac

Bergaz Serralta, Marc

Cuenca Ibáñez, Eros

Fernández Morant, María

Boronat Moragues, Manel

Cuenca Ibañez, Mireia

Ferrer Fitor, Borja

Boronat Moragues, Miquel

de Sanfelix Colomina, Enric

Ferrer Fitor, Nicolás

Brito Cardona, Iván

de Sanfelix Colomina, Maria

Franco Sanchis, Candela

Carretero García, Carla

de Sanfelix Romero, Nicolás

Gadea Fuster, Adriana

Clar Montoro, Mauro

de Sanfelix Romero, Aitana

Gadea Fuster, Martina

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

179

Cens Faller

Gadea Fuster, Noel

Jordá Tormo, Kiko

Peiró Alcazar, Jordi

Gadea Fuster, Roser

Martí García, Jesús

Pérez Morant, Borja

García Ramis, Joana

Martí García, Mireia

Rodrigo Garrigós, Angel

Gea Escrivá, Meritxell Gomar Ferri, Carlota Gregori Moreno, Martina Insa Xaixo, Marta Jiménez Carretero, Lidia

Martínez Ibáñez, Hugo Martínez Ribes, Joan Matoses Ramis, Joan Millá Mateo, Paula Miñana García, Hector Moratal Valls, Lucia

Rodríguez Bosch, Águeda Rodríguez Bosch, Mireia Rufat Miñana, Gal.la Sanfelix Escrivá, Álvaro Sanfelix Escrivá, Jorge

Naranjo Alcazar, Eva

Soler Tormo, India

Jordá Tormo, Carmen

Naranjo Alcazar, Roberto

Tormo Donat, Daniela

Jordá Tormo, Jorge

Olaso Timoner, Rafael

Vilaplana Sendra, Pau

Jiménez Rovira, Marc

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Col路lanoradors

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

182

183

Col·laboradors

Sant Tomás de Villanueva, 1 · 46701 GANDIA (Valencia) Tel. 96 296 65 33 · e-mail: administracion@safortemporis.es Empresa de trabajo temporal con autorización nº 46/0030/2007

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

184

185

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

186

187

Col·laboradors

Travessera d’Albaida, 3 / Tel. 96 287 17 35 46727 REAL DE GANDIA (Valencia) www.cafescliment.com

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

188

189

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

190

Col·laboradors

Duc Alfons el Vell nº 11 46701 GANDIA (Valencia) TEl. 96 287 73 44 - Tel / Fax 96 287 37 84 www.elducdelasort.es

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

191

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

192

193

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

194

195

Col路laboradors

Goleta, 9 - Tel. 96 284 21 75 - 46730 GRAO DE GANDIA

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

196

197

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

198

Col·laboradors

Magistrado Caralà, 15 (Frente Renfe) 46702 GANDIA 96 214 81 53

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

199

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

200

Col·laboradors

Germanías, 43 · Esc - 3ª - Piso 3º - Puerta 6ª - 46702 Gandia (Valencia) Telf: 96 287 66 99 - FAx 96 287 57 69 - email: asesoria@agarrigos.com

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

201

Col路laboradors

CASA CARMEN Roba de Casa per a la Llar Matalafs i Somiers Roba de Treball Uniformes de Col路legi Articles de Neteja Cervantes, 5 - Gandia (Valencia) Tel. 96 287 29 70

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

202

203

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

204

205

Col·laboradors

RESTAURANTE

CALDERÓN DE LA BARCA, 6 TEL. 96 286 68 68 - GANDIA

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

206

Col·laboradors

Magistrado Català, 24 Teléfono 96 287 38 58 GANDIA (Valencia)

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

207

Col·laboradors

SENCOTEL

Maquinaria para la Hostelería Polígono Industrial de Rafelcofer Tel. 96 280 11 12

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

208

Col路laboradors

OLIVA Fonteta de Soria, 4 Tel. 96 285 07 88 PLAYA DE GANDIA Castilla la Vella, 11 Tel. 96 284 23 95 GANDIA Duque Carlos de Borja, 14 Tel. 96 287 13 69 SERVICIO A DOMICILIO Tel. 96 287 13 69

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

209

Col·laboradors

Parc de l’Alquería Nova, 1 Baix - Dreta. Tel./Fax 96 296 02 23 GANDIA (Valencia) www.jpublicitat.com e-mail: info@jpublicitat.com

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

210

Col·laboradors

Assesoria d’Empreses Administració de Finques Juan Salvador Chaveli Chaveli Vicente Valls Fuster

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

211

Col·laboradors

Móvil 692 574 230 / Teléfono 961 062 203 Magistrado Catalá, 9 Bajo / 46701 GANDIA / Valencia miclinicadentalgandia@gmail.com

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

212

Col路laboradors

Assesorament Laboral Fiscal Comptable C/ Bairen, 2 Bajo. Tel. 96 287 22 58 - Fax 96 287 81 17 GANDIA (Valencia)

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

213

Col·laboradors

SERVICIO A LA HOSTELERÍA

Canonge Manjón, 3 · GANDIA (Valencia) Tel. 96 204 28 95 / Mov. 678 763 712

www.saneama.com

Llibret de la Falla Sagrada Família - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

214

215

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

Col路laboradors

Llibret de la Falla Sagrada Fam铆lia - Corea / Any 2014

216

Aquest llibre editat per la Falla Sagrada Família - Corea, es va acabar de produir en els tallers litogràfics d’Impressa el 7 de febrer de l’any 2014.

Llibret de la Falla Sagrada FamĂlia - Corea Any 2014