Llibret Falla El Mercat Alzira 2007 by Falla El Mercat

Saluda president falla el Mercat Des de les pàgines d’este llibret que tradicionalment fa esta comissió cada any en arribar les nostres festes josefines, vull saludar a tots en general i donar les gràcies en especial als meus col·laboradors que ens han donat suport en este exercici així com en l’anterior. Este és el meu segon any com a president. President d’una comissió amb la solera i el prestigi de la Falla El Mercat. Bé, arriba la festa, molt promet. Alzira farà olor a pòlvora, a bunyols,... se sentiran els trons dels coets per tot arreu, el so de la música al pas de les comissions pels carrers i com no, els monuments quedaran plantats. Enguany estem disposats i preparats per a repetir la festa. Una festa que de nou farem al carrer. Per això, als que fan d’espectadors, només vull demanar-los la comprensió i la paciència de què ja hem gaudit en anys passats. Als fallers, dir-los que ho passen d’allò més bé i a les nostres Falleres Majors, que aprofiten cada instant. Senyores i senyors: açò és ALZIRA EN FALLES. A tots, moltes gràcies i Bones Falles!!!!! Kiko Cano Saurina 2

Llibret de la falla el Mercat

A Isabel Balaguer García Fallera Major El Mercat 2007

Una altra volta revisc amb les flors i s’omplirà de pètals la teua pell al teu cos, pont llevadís graviten blaus firmaments. En despuntar el sol te tornes aigua de tarongers en flor, perfums de magnòlies que mai ploraren en hivern, fil de pluja perfumada. Teix un riu nou, broda d’or la muntanya pinta’m un paisatge de verds tarongerars, el rumor de les acàcies en la teua sang crit de la teua bellesa que il·lumina el matí. Isabel, dona enlluernadora. Reina –que no esclava- de la Falla eres i guarnida amb belles sedes i brillants, els teus ulls cremen, com ho fa el sol. Sol de la Ribera, generosa fada que enriqueixes nostre ser, crepúscul del matí, brisa del capvespre. Eres dona alzirenya. Eres com has de ser.

P.C.

falla gran 2006 2n premi SecciĂł Especial Millor crĂtica local Artista: Sergio Edo

Llibret de la falla el Mercat

lema: ĂŠs de burros tindre vicis Artista: Luis Navarro

Falles 2007 Alzira

explicació falla gran Lema: És de burros tindre vicis Artista: Luis Herrero Gargallo Versos: Antoni Lluís Martinez i Furió Reclamacions: A la Comissió Els vicis són en conjunt l’argument, la coma, el punt i el que es critica amb trellat a la FALLA DEL MERCAT. Però a més d’anar contant sobre els vicis, de valent, tocarem com és normal, els que hi ha a un ajuntament, consitori imaginari, on governen entre quatre, i on també hi ha algun que altre que va a compte de l’erari. Presidint el monument al remat està el déu Baco, com abans estava Paco exhuberant de poder. Sembla que és l’ajuntament on la filla d’aquell Paco hui exercix l’autoritat i governa sense mida, apuntalant la “bastida” que a la façana han posat. El vici dels governants que governen sense mida, 8

Llibret de la falla el Mercat

és que mai, siga com siga, accepten ser criticats, per això criticarem, en sentit imaginari, a algun altre ajuntament, inventat o imaginari. No és al de nostra ciutat, ni a nostres autoritats, a qui Déu guarde mols anys, que hi ha molt de mal pensat. Mes a aquells que el vici els toca quan venen les eleccions, com el joc de la ruleta juguen a tots els muntons. I siga l’ú com el tres, van menejant tots la boca pel vot i la papereta, però després res de res. Perquè ací hui ja no ens colen recreacions virtuals, ni explicar que els burros volen alivia hui els nostres mals. No es pot creure ja la gent

que “Elena” no és detergent i “Peret” ja no és Sant Pere, perquè ací com els “carrancs” amb tant de botabarrancs, seguim anant cap arrere. De carències ciutadanes, hi ha més d’un tocacampanes arrimat a la cadira, que orquestra algunes campanyes, com eixa del “SÓC D’ALZIRA”, que s’ha fet tan coneguda com la del “Tio Castanyes” ¿I PLORES CABRA FOTUDA? Mes seguint amb el dilema dels vicis que tant abunden, i que en nosaltres redunden seguint el fil d’este tema. Un vici que ací tenim és que hi ha alguns que són borts, per deixar que el nostre riu siga pixum i tarquim, baixe ple de peixos morts, i ja no en quede cap viu. La brutícia és un gran vici després de fer “botellot”, i sempre hi ha algun ninot que fa del món un femer, i a la ciutat mal servici pixant-se en mig del carrer. Altres vicis coneguts, entre tants i tants sabuts, són els clubs de vida alegre on es menja molta anguila més sense fer allipebre. Antigament a La Vila hi havia més d’un negoci,

dedicat al vici i l’oci de la carn i del plaer, i sense ser carnisser, ni vendre xulles al pes, hi havia qui allí es deixava en cobrar a fi de mes els diners, quedant com fava, però quedant satisfet. I dic jo, ara que està en boga fer parcs temàtics de moda, recuperant tradicions ¿Per què no recuperar-los per a memòria de tots? ¿Per què el “Nilo” s’ha perdut? ¿I el “Gallo de Oro” també? ¿Quants prohoms rectes i honrats vivint com uns amargats, ens amarguen als demés? En lloc d’estar tant fotuts pels imposts i altres malícies, D’estes “cases” fem foment. Que tasten estes delícies i almenys que estiguen contents. Que sense ànim d’armar gresca és millor la vida fresca, que alguna cara de mort que fotent-nos viu molt bé, construïnt a dret com a tort, mangonejant com si res projectant i fent-se d’or a la xepa dels demés. I el que escriu ací ja es calla sobre vicis i viciats, qui vulga saber-ne més, que s’acoste per la FALLA que planten en EL MERCAT. L’explicació s’ha acabat. Falles 2007 Alzira

falla el mercat 2006 Falles 2007 Alzira

Andrea Agut Cebolla

Carla Alfonso Amoros

Cristina Andrés Sánchez

Paula Balaguer Jofre

Paula Cándido Olivas

Encarna Canet Mata

Mª Carmen Cano Saurina

Mercedes Cardona González

Mila Castelló Escrivà

Mapi Castro España

Marta Castro España

Amparo Cebolla Cebolla

Andrea Cots Roselló

Liliana Crespo Llopis

Marta Cucarella Pérrez

Carolina Escandell Clausi

Mª José España Climent

Diamar España Cucarella

Carolina Ferrandis Bellvís

Rosa Mª Ferrer Zurriaga

Gemma García Gimeno

Elena García Romeu

Estela Garrido Vitón

Silvia Giménez Hernandis

Cristina Gresa Calvo

María Herrero Parrilla

Maria López March

Marga Martínez Reynés

Miriam Martínez Torres

Rosa Martínez Torres

Lorena Mascarell Furió

Tamara Montalvà Llinares

Janina Pellicer Bialcanet

Loreto Petit Pérez

Mª Antonia Presencia Colom

Carmen Mª Ríos Pellicer

Alba Sides Bella

Olga Soler Camarena

Laura Vallés Bono

Lorena Tomás Piquer

Lydia Vázquez Montalvà

saluda president infantil És un somni per a mi, poder dirigir-vos com a president de la falla infantil d’El Mercat, unes paraules de salutació a tots els fallerets i falleretes de nostra benvolguda comissió. Sóc conscient de la gran responsabilitat que em correspon, per la qual cosa vull posar el màxim empeny per a ser digne del cárrec que m’haveu atorgat. Vos demane a tots que m’ajudeu en esta tasca i demostrem per allà on anem que som ELS MILLORS, que puguen dir en vore’ns desfilar, “ahí van els fallerets i falleretes de la falla El Mercat” A Kiko nostre president, a Isabel nostra Fallera Major, com no a Maria la meua Fallera Major infantil, com també a tota la comissió, els desitge il-lusió i salut per a disfrutar d’esta gran festa que són les falles.

Juan Bohigues Pardo

a Maria Crespo Llopis Fallera Major Infantil El Mercat 2007 Riuet de mel Maria eres la xiqueta valenciana que hui Reina a la teua comissió, puix eres eixa floreta perfumada i sobirana que alegre fas sentir una nova il·lusió. Riuet de mel dolça i perfumada, amb un perfum que al cel encanta. Candor dolç de careta sonrosada, somriure innocent que la vida li canta. Ulls innocents de subtil tradició, com el pètal de rosa que plora ballant. Per això eres Reineta de la comissió, dolça, bonica i plena d’alegre encant. La rosada perfuma l’innocent coret, el somriure captiva amb fort esplendor. Per això el teu president satisfet canta alegre: “¡Visca la Fallereta Major!”

Oroneta feliç que alegre trina, ocellet primorós al jardí de l’amor, fonteta d’aigua neta i cristalina que hui eres la Fallereta Major. Quina candència més harmoniosa li dóna ton somriure a eixe carrer. Eixa careta que a tots els encisa i que ompli de dolçor el món faller. Qui poguera lligar una cua d’estreleta per a una Ninfa plena d’alegre color. Vull cantar-te com a humil Poeta i dir amb il·lusió: “¡Visca la Fallereta Major!” Joan Marco

Llibret de la falla el Mercat

falla infantil 2006 4t premi Secciรณ Especial Artista: Dora Piles

Llibret de la falla el Mercat

lema: circ antic / circ modern Artista: Vicente Pastor

Falles 2007 Alzira

Claudia Añón i Alarcón

Diana Aparisi Castillo

Àurea Climent Montalvà

Natalia Comes López

Christian Creix Andrés

Esteban Demateiss Peters

Carlos Dolz Cardona

Jaime Dolz Cardona

Raquel Dolz Cardona

Carla Enguix Fogués

Carlos Enguix Gómez

Celia Enguix Gómez

Laura Escribà Gómez

Ana Escuder Ortega

Eliseo Escuder Ortega

Salvador Ferrandis Bellvís

Alejandro Ferrer Colomer

Laura Galán Pla

Héctor Garrido Vitón

Ximo Gómez Peris

Édgar Gonzálvez Maestro

Blanca Hernándiz Barber

Marta Hernándiz Barber

Óscar Hervás Petit

Tania Iñigo Piquer

Gemma Jordán López

Fco. Javier José Pellicer

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

José Alberto Leal Canet

Selena Leal Canet

Guillermo Llorca Ríos

Marta Martínez March

Andrea Morales Palop

Carla Moscoso José

Alejandra Núñez Collado

Joel Orón Caldés

Víctor Orón Caldés

Lidia Orón Gómez

Adrián Pardo Alonso

Lara Pardo Alonso

Adrián Porras Lorja

Alba Requena Montalvà

Andrés Ríos Pascual

Francisco Ríos Pascual

David Ríos Pellicer

Bernat Ríos Petit

Loreto Ríos Petit

Sergio Sala Pascual

Paula Serrano Peláez

Héctor Sifre Pellicer

María Torremocha Costa

Guillem Torres Gargallo

Maria Torres Gargallo

Marta Vallés Bono

Anna Yago Canet

Celia Zanón Castillo

Samuel Zanón Castillo

Explicació de la falla infantil Lema: Circ modern, circ antic Artista: Vicente Pastor Ferrer Versos: Antoni Lluís Martínez i Furió

Era un món meravellós el circ que arribava a un poble, i hui estem tots cara a un moble que és diu “la televisió”. Per això reivindiquem amb la falla que plantem aquell circ meravellós, pallassos, malabaristes, amb una, dues o tres pistes per a fer actuacions i riure’ns a redolons del món, de tot i de tots. Hi ha dues línies a seguir en el grandiós món del circ, una és el circ d’animals i l’altra sols amb humans que jo crec més encertada si se’m permet opinar, ja que és una animalada engaviar els animals quan alguns humans van solts i estan per civilitzar.

Llibret de la falla el Mercat

Per això en el momument de la falleta infantil es tracta seguidament el model CIRC DEL SOLEIL que és un circ molt nomenat que actua a moltes ciutats. Les mones sense treball com ja no van en patins, i ja no fan volantins piruetes, ni retalls, en la porta s’han posat d’este circ d’encarregades per a esgarrar les entrades i esperar els convidats. Tots els animals en carro se’n van buscant treballar, a qui els vulga contractar en l’oficina del “paro”. Si eres bon malabarista i t’agrada viatjar, al circ tindràs sempre pista per a poder actuar.

Xafa fort a l’escenari sigues viu i espavilat, pega tres bots i clavat et quedaràs si tu vens, seguint la línia i el fil, a vore el CIRC que hem plantat a la FALLETA INFANTIL DE LA FALLA DEL MERCAT.

programa d’actes

MEMÒRIA DE L’EXERCICI I PROGRAMA D’ACTES de 2007

DIMECRES 14 DE JUNY Firma amb la xaranga The Afro’s DIMECRES 26 D’ABRIL Lliurament del 1r premi del I Concurs de Parxís. DISSABTE 30 DE SETEMBRE MOROS DE LA VILA A les 22 hores, Olla Moruna. DIUMENGE 1 D’OCTUBRE A les 9 hores, Diana amb trabucs.  A les 19’30 hores, Parada Mora pels carrers de la Vila (Filades, Boatos amb xiquets, Cavalls) i representació de l’entrega d’Alzira al rei en Jaume a les Muralles de la Plaça del Mercat. DISSABTE 28 D’OCTUBRE Nomenament de nostres Falleres Majors, Isabel i Maria.

Llibret de la falla el Mercat

DISSABTE 9 DE DESEMBRE Concert Grup de Percussió a la Casa de la Cultura DIMECRES 13 DE DESEMBRE Presentació de les maquetes al restaurant La Mafia DISSABTE 22 DE DESEMBRE Concert: Retaule de Nadal DISSABTE 3 DE FEBRER A les 20 hores, Presentació de la Fallera Major 2007, Isabel Balaguer García al Gran Teatre. DIUMENGE 4 DE FEBRER A les 12 hores, al Gran Teatre, Presentació de la Fallera Major Infantil 2007, Maria Crespo Llopis. DIMECRES 21 DE FEBRER A la Casa de la Cultura, inauguració de l’exposició del ninot.

DIUMENGE 25 DE FEBRER Concurs de paelles a l’Institut rei en Jaume. DISSABTE 3 DE MARÇ A les 18 hores, missa pels fallers difunts a l’església dels Sants Patrons. En acabant, tradicional Crida des del balcó de l’Ajuntament. Acte seguit, des del mateix lloc, es donaran a conéixer públicament els premis dels llibrets i millors ninots de cada secció i es farà saber quins són els Ninots Indultats de 2007. A les 22 hores, Ball de Gala al Casal Fester. DIUMENGE 4 DE MARÇ A les 16 hores, Festa infantil.   DIJOUS 10 DE MARÇ A les 20 hores, Cloenda de l’exposició del Ninot per la Fallera Major Infantil d’Alzira. Lliurament de premis de postals nadalenques i concurs de dibuix infantil de falles i Recollida dels ninots. DISSABTE 10 DE MARÇ A les 18 hores, Cavalcada Multicolor. DIMARTS 13 DE MARÇ A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne. DIMECRES 14 DE MARÇ A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne.

DIJOUS 15 DE MARÇ A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne. DIVENDRES 16 DE MARÇ A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.  A les 22 hores, sopar de plantà al casal de la Falla.  A les 24 hores, Plantà oficial de les falles grans i castell de focs d’artifici. DISSABTE 17 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.  A les 18 hores, davant la Casa Consistorial, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular. DIUMENGE 18 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.

A les 18 hores, OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira. A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular. DILLUNS 19 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal.  A les 18 hores, DESFILADA DEL PASDOBLE. A les 22 hores, CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal. A l’hora indicada per Junta Local Fallera. CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters. NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

Falles 2007 Alzira

exercici 2006 / 2007 PRESIDENT Francisco José Cano Saurina VICE-PRESIDENT 1 (econòmic) José Costa Boquera VICE-PRESIDENT 2 (atípics) Alfredo Sifre Serra VICE-PRESIDENT 3 (festes) David Ríos Furió VICE-PRESIDENT 4 (monument) Francisco Javier José Esteve

junta directiva DELEGATS MONUMENTS Vicente Pérez Garrido Bernat Ríos Furió DELEGAT RECOMPENSES Rafael Dolz Sifre DELEGAT INFORMÀTIC Bernardo Cucarella Fernández DELEGAT RELACIONS PÚBLIQUES Herminio Crespo Noheda

SECRETÀRIA Mª Carmen Cano Saurina VICE-SECRETARI Rafael Dolz Sifre

DELEGAT LLIBRET I PLANA WEB David Chordà i Argente VICEDELEGADA LLIBRET Carolina Lillo Carrazón

TRESORER Luis Agut Vidal VICE-TRESORER Bernat Ríos Furió

DIRECTIUS JUNTA LOCAL FALLERA Rafael Dolz Sifre Juan Ortega Pelufo

COMPTADOR Bernardo Cucarella Fernández DELEGACIÓ DE FESTES Vicente Bohígues Estarlich Francisco Montalvà Ferrús Javier Orón Redal DELEGACIÓ FEMENINA Diamar España Cucarella Luisa Gómez Aranda DELEGAT ACTIVITATS DIVERSES Encarna Canet Mata DELEGAT D’INFANTILS Vicente Bohígues Estarlich DELEGAT LOTERIES Fernando Gresa Villanueva DELEGAT JURÍDIC Rafael Presencia Redal

DELEGAT INCIDÈNCIES Juan Antonio Enguix Negueroles DELEGAT SECTOR LA VILA Antonio Martínez Pascual PIROTÈCNIC Bernardo Llorca Martín BIBLIOTECÀRIA ARXIVERA Gemma García Gimeno ASSESSORS DE PRESIDÈNCIA Francisco José Cano García Ángel Resa Galán José Andrés Gil Bernardo Martínez Pérez José Manuel Creix Herreros CASALERS Antonio García García Bernardo Llorca Martín Antonio Martínez Pascual Bernardo Marzal Ortells Rafael Vallés Álvarez Falles 2007 Alzira · Falla el Mercat

cens majors Andrea Agut Cebolla Ignacio Agut Cebolla Patricia Alcaide Zahonero Jorge Alegre Tébar Carla Alfonso Amorós Eva María Andrés Gil Cristina Andrés Sánchez Víctor Balaguer Armiñada Paula Balaguer Jofre Víctor Balaguer Jofre Elena Balaguer Solà Ferran Barberà Pla Sergio Belda Carbonell Vicente Bohigues Pardo Sara Bono Martínez Manu Bosch Arcos J. Enrique Burches Segura Pablo Burguera Durà Cristina Calvo Caro Paula Cándido Olivas Ana Canet Pérez Frco. Carbonell Pascual Mercedes Cardona González José Castelló Alepuz Mila Castelló Escrivà Carlos Casterà Jiménez Mª Pilar Castro España Marta Castro España Mª Amparo Cebolla Cebolla Agustín Clari Llopis Arturo Comes Català Miguel Costa Pelufo Andrea Cots Roselló Herminio Crespo Llopis Liliana Crespo Llopis Marta Cucarella Pérez Héctor de Antón Alijas Rafa Dolz Cardona J. Vicente Enguix Balaguer Carolina Escandell Clausi Mila Escrivà Blasco Mª José España Climent Alberto Fernández Cortell 40

Llibret de la falla el Mercat

Carolina Ferrandis Bellvís Roberto Ferrer Colomer Rosa Ferrer Zurriaga Noelia Ferris Pineño Ariana Fiarni Requena José Mª Frutos Pérez J. Luis Gadea Carrascosa Gustavo García Cogollos Noelia García García Andrés García Pascual Mª Pilar García Peris Elena García Romeu Estela Garrido Vitón Ruth Garrigues Pellicer Vicente Giménez Hernandis Silvia Giménez Hernandis Enrique Gisbert Gregori Rubén Gómez Aranda Cristina Gresa Calvo Fernando José Gresa Calvo Ricardo Guix Melcior Bernardo Hernández Ortiz Bernardo Hernándiz Aranda María Herrero Parrilla Francisco José García Fany Lara Mocholí Javier Leal Gómez Mª Asunción Llopis Herrero David Llorca Ríos Jorge Llorca Ríos María López March Vicente López Plasencia Ximo Martínez Costa Alba Martínez García Salvador Martínez García Marga Martínez Reynés Antonio Martínez Sánchez Bernardo Martínez Torres Miriam Martínez Torres Rosa Martínez Torres Bernardo Marzal Iñigo Lorena Mascarell Furió Álvaro Masià López

Enrique Rubén Montalvà Díaz J. Manuel Montalvà Llinares Tamara Montalvà Llinares Arantxa Montañana García Jeremías Morales Mira David Navarro Asensio Alejandro Orón Gómez Daniel Orón Gómez Adrián Orón Redal Ángela Palomares Vivar Germán Palop Gil-Mascarell J. Antonio Pardo Sanandrés Jesús Peláez Riol Janina Pellicer Bialcanet Salvador Pellicer Sierra Jordi Perepérez Espí J. Fernándo Pérez Bataller Fernando Pérez Bono Tomás Pérez Carbonell Raquel Pérez Garrido Teresa Peris Santapau Guillem Peris Sayol Loreto Petit Pérez Oreto Piera Requena José Piris Perpén Mª Antonia Presencia Colom Rafael Presencia Colom Marián Ríos Aranda Carmen Mª Ríos Pellicer Rafael Sala Esteve Óscar Salvador Pérez Alba Sides Bella Alfredo Sifre Rubio Olga Soler Camarena Lorena Tomás Piquer Claudia Torremocha López Crispín Torres Palau Sergio Tudela Chordà Laura Vallés Bono Lydia Vázquez Montalvà Diego Vázquez Enguix Rafael Vila Candel Bernardo José Vila Roig

cens infantil FALLERA MAJOR INFANTIL: María Crespo Llopis PRESIDENT: Juan Bohigues Pardo DELEGAT JLF: Carlos Dolz Cardona Claudia Añón i Alarcón Diana Aparisi Castillo Carla María Arroyo Costa Áurea Climent Montalvà Natalia Comes López Christian Creix Andrés Bernat Cucarella Pérez Esteban Demateiss Peters Jaime Dolz Cardona Raquel Dolz Cardona Carla Enguix Fogués Carlos Enguix Gómez Celia Enguix Gómez Álex Enguix Piera Laura Escribà Gómez Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega Salvador Ferrandis Bellvís Alejandro Ferrer Colomer Laura Galán Pla Estela Garrido Vitón Héctor Garrido Vitón Rubén Gómez Peris

Ximo Gómez Peris Edgar González Maestro Blanca Hernándiz Barber Marta Hernándiz Barber Óscar Hervàs Petit Tania Iñigo Piquer Gemma Jordán López Vicent Jordán López Fco. Javier José Pellicer Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer José Alberto Leal Canet Selena Leal Canet Guillermo Llorca Ríos Marta Martínez March Andrea Morales Palop Carla Mª Moscoso José Alejandra Núñez Collado Joel Orón Caldés Víctor Orón Caldés Lydia Orón Gómez Adrián Pardo Alonso Lara Pardo Alonso

Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Adrián Porras Lorja Noemí Porras Lorja Alba Requena Montalvà Andrés Ríos Pascual Francisco Ríos Pascual David Ríos Pellicer Bernat Ríos Petit Loreto Ríos Petit Alba Rodilla Martínez Sergio Sala Pascual Paula Serrano Peláez María Torremocha Costa Guillem Torres Gargallo María Torres Gargallo Clara Tortosa Martínez Sergio Tudela Presencia Marta Vallés Bono Anna Yago Canet Celia Zanón Castillo Samuel Zanón Castillo

presentaciรณ de raquel 3 de febrer

Llibret de la falla el Mercat

presentaciรณ de liliana 12 de febrer de 2006

Falles 2007 Alzira

sopar amb les ff.mm. i presidents de la vila 16 de febrer

Llibret de la falla el Mercat

vetlada gastronòmica:

Cap del parc de bombers d’Alzira: Bernat Mascarell 1 de març

Falles 2007 Alzira

trucaeta de divendres 3 de marรง

Llibret de la falla el Mercat

cavalcada multicolor 11 de marรง

Falles 2007 Alzira

concurs de llibrets de la generalitat valenciana 14 de març

El llibret de la nostra comissió va ser premiat per primera volta al concurs de llibrets que organitza la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana: el 26é premi d’entre 150 presentats. La Delegació de Llibret va voler retre homenatge al Club d’Halterofília Alzira que commemorava el seu 45 aniversari fent un recull de la seua gloriosa història. Nostra Fallera Major, Raquel i el president, Kiko, feren entrega del llibret a l’alma màter del club, Julián Perea i el 17 voltes campió d’Espanya i primer olímpic alzireny, Lorenzo Carrió.

Llibret de la falla el Mercat

plantà d’una il·lusió 16 de març

Falles 2007 Alzira

Llibret de la falla el Mercat

Falles 2007 Alzira

la cremĂ

Llibret de la falla el Mercat

reelecció de kiko president 29 de març

Luis Agut fa la dació de comptes

Els números ixen

Kiko és aclamat majoritàriament

Brindis per recuperar la il-lusió d’un primer premi al monument

Falles 2007 Alzira

contractació xaranga the afro’s 14 de juny

Una xaranga d’ampla experiència i molt divertida amenitzarà les falles.

Llibret de la falla el Mercat

MOROS DE LA VILA 1 d’octubre

FILÀ MERCATERS

Falles 2007 Alzira

pintada del casal 14 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre

Llibret de la falla el Mercat

Nomenaments 28 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre tĂtulo texto color Autor Apellido

Falles 2007 Alzira

cicle de concerts musicals título texto color Autor Apellido

Enguany s’ha iniciat una sèrie de concerts musicals organitzats per la Societat Musical d’Alzira i la nostra Falla El Mercat. És una iniciativa interessant que fa que dos entitats culturals es relacionen i organitzen conjuntament activitats. És un model de gestió cultural participatiu i sobretot integrador per als membres d’ambdós entitats. Estos concerts són un nexe d’unió entre dos associacions amb objectius diferents, però que fa que públics no habituats a participar en algun tipus de manifestacions culturals puguen accedir a elles. La idea d’este cicle de concerts naix en la celebració de l’entrega de premis als guanyadors dels Premis Literaris que ha organitzat enguany la Falla el Mercat. El desenvolupament de l’acte va comptar

amb l’actuació de “Rumbau” Grup de metalls de la Societat Musical d’Alzira; esta combinació de música i literatura organitzada per la nostra falla va ser l’inici d’este cicle musical. Un element important d’esta activitat cultural és el patrocini de les diferents actuacions. La bona voluntat dels grups participants no és suficient, es necessita un suport econòmic. Cal agrair a BANKL I EUROURBI la col·laboració i atreviment que han tingut per a involucrar-se en esta iniciativa cultural. Un aspecte molt positiu ha sigut la resposta del públic assistent als Concerts. Sempre és d’agrair el suport actiu (assistència als concerts) dels espectadors, ja que en el fons és per a qui s’organitzen estos actes culturals.

título texto color Autor Apellido

El cicle, en una primera fase ha comptat amb tres concerts: 1- QUATRETUBES. 12 de Novembre de 2006 a l’Auditori de la Casa de la Cultura. 2- GRUP DE PERCUSSIÓ DE LA SOCIETAT MUSICAL D’ALZIRA. 9 de Desembre de 2006 a l’Auditori de la Casa de la Cultura. 3- RETAULE DE NADAL (Aula de Conjunt Instrumental, Aula de Cor i Orquestra de Cambra de la Societat Musical d’Alzira). 22 de Desembre de 2006 al Cercle Alzireny. Bernat Ríos Furió

presentació de les maquetes 13 de desembre

La il-lusió que a la comissió de la Falla El Mercat tenim amb els monuments d’enguany, ens va dur a presentar les maquetes d’estos, d’una manera especial. L’acte va ser organitzat al restaurant La Mafia i va vindre precedit d’una gran expectació. Ho varen presidir les Falleres Majors de la comissió, Isabel Balaguer i Maria Crespo així com els seus presidents, Kiko Cano i Juan Bohigues. També estigueren presents els autors, dos reputats artistes, Luis Herrero, de Borriana, i Vicente Pastor, de Carcaixent. Les seues obres tindran els lemes: “És de burros tindre vicis” i “Circ modern/circ antic”. També ens acompanyà la Junta Local Fallera, encapçalada pel seu president Rafa Fita i les Falleres Majors de la Ciutat, Sònia Plaza i Maria Sifre, així com presidents i directius d’altres comissions. Dos artistes de renom La falla gran la farà enguany Luis Herrero, de Borriana. En els anys 90 guanyà amb Camí Nou quatre primers premis dels sis anys

Llibret de la falla el Mercat

que va alçar monuments a la nostra ciutat. En els últims anys ha plantat a València, a la secció especial. En 2003 i 2004 va obtindre un 6é i un 5é premi amb la comissió Cuba-Sueca-Literato Azorín, la qual tenia pressupostos molt reduïts, i ahí va traure el seu saber i art. L’artista de la falla infantil, Vicente Pastor Ferrer, és fill de Vicent Pastor Armiñana, reconegut artista faller que va plantar en 1979 el monument més gran de la nostra història. Comença la seua carrera artística en 1993 fent monuments grans i Vicente Pastor va aconseguir 3 tercers premis amb la falla Jardí de l’Alegria de Carcaixent (que equivalen al mateix premi de secció Especial d’Alzira ja que a Carcaixent no existeixen les seccions). En 2001 va decidir fer falles infantils i planta tres anys a Tavernes de la Valldigna on obté dos primers premis (2001 i 2003) i el Ninot indultat en 2002. Els tres últims anys ha aconseguit un importantíssim èxit en guanyar el primer premi absolut de les falles infantils de Carcaixent en la comissió de La Muntanyeta.

Falles 2007 Alzira

la il·lusió pels monuments fallers Este exercici faller passat, és a dir les Falles del 2006, va fer que molts fallers de la nostra Comissió tornàrem a disfrutar de les Falles des d’una perspectiva que feia diversos anys que no l’havíem pogut fer. Per descomptat, m’estic referint a gaudir i disfrutar de poder plantar uns monuments de gran qualitat. Les Falles es viuen de molt diferents maneres. Depén de les circumstàncies i dels gustos de cada persona hi ha qui disfruta tot l’any assistint els dimecres a les reunions, hi ha qui disfruta d’elles en els dies de les Presentacions de nostres Falleres Majors o en els dies de falles. Totes són maneres de viure les Falles, però m’agradaria incidir en els que disfrutem les falles seguint el dia a dia de la vida dels monuments. Els monuments fallers fan possible que la il·lusió de molta gent vaja lligada a ells. Per això és molt gratificant poder disfrutar durant l’any passat i este de monuments, quasi estic segur, que són del millor que hem pogut plantar la Falla el Mercat. Crec que el llibret d’enguany és un bon lloc per a recordar alguns monuments que no fa molts anys que els vam plantar. Cal 62

Llibret de la falla el Mercat

tindre en compte que cada any faller és un món diferent a l’anterior, encara que els fallers que porten el pes diari de la falla són pràcticament els mateixos des de fa molts anys ( i GRÀCIES, perquè si no…) i cada any es planten els monuments que entre tots hem pogut, però “la pela és la pela” …. No vull fer molta història, però si em vull recordar dels monuments que en el seu dia van plantar artistes com Roberto Andrés (la del circ), Vicent Agulleiro, Eduardo Guillem (la que ens va omplir d’il·lusió fins que va caure….), els germans Colomina (els bombers i els pirates), Jordi Fresquet (en infantils) i per descomptat les de Rubén Gómez. En concret vaig a parar-me en els monuments dels anys 1998 i 1999 que són dels que millor puc parlar, en ser el president de la falla durant eixos dos anys. Van ser dos anys en què vam ser innovadors en la realització dels monuments grans; Rubén les va realitzar en suro blanc, material que a Alzira cap artista utilitzava. Les falles eren originals en la seua totalitat, tot estava modelat exclusivament per

a nosaltres. Es van presentar les maquetes de les dos falles en actes públics al taller de l’artista, apareixent ressenyes d’estos dos actes en premsa. Ambdues presentacions de les maquetes van estar realçades amb la realització d’un concert de “Rumbau” grup de metalls i per la presentació del llibre “Las Partidas de Alzira” de Josefina Fernández. El resultat va ser dos anys plens d’il·lusions per a tots els que disfrutem dels monuments; per descomptat que també em recorde de les importants crítiques per part de diferents comissions, de fallers de fora de la nostra comissió i com no… de fallers de la nostra pròpia Falla. I... d’alguns article d’opinió en premsa. El que realment em sorprén, és de la naturalitat amb què s’accepten ara estos materials que abans pocs artistes sabien utilitzar; cal recordar que les falles d’ara en la seua gran majoria es realitzen amb suro

blanc. Vam ser centre de crítica de molta gent, moltes vegades injustes, però això és el preu que vam haver de pagar per apostar per un artista innovador i faller de la nostra comissió. També vull recordar que en estos dos anys vam obtindre un 2n premi en la falla infantil (la dels romans) de l’artista Jordi Fresquet i el ninot indultat d’Alzira amb Michael Jordan de Rubén Gómez, ninot que es troba al museu faller d’Alzira i que ha marcat estil propi. Tots estos records se’m venen al cap quan pense en la falla gran de l’any passat de Sergio Edo i els dos monuments d’enguany. Cal agrair la dedicació de tots els fallers que fan possible que la il·lusió de molts altres siga de nou possible. A gaudir de les Falles del 2007 Bernat Ríos Furió

Falles 2007 Alzira

Llibret de la falla el Mercat

Falles 2007 Alzira

I premis literaris Infantils La nostra Falla ha volgut enguany donar un altre pas endavant per no quedarse anclada en la mera realització d’activitats entorn als monuments i la diversió. Com a associació cultural que també som hem organitzat uns Premis Literaris que tenen una característica que els fa especials. Són textos per a xiquets, escrits per xiquets. Teníem dubtes sobre l’acollida que tindria però ens vàrem alegrar quan els escolars de tota la Ribera presentaren més de 140 treballs. Lluís Vives, Ausiàs March y Carmen Picó foren els col· legis premiats per haver presentat major nombre de temes.

Llibret de la falla el Mercat

En la categoria A, per a alumnes de 3r i 4t de Primària, foren premiats els treballs La Bruixa de l’Aigua, de María Suñer (A. March); “La fada Lili” d’Alba Muñoz (A. March); “L’Aventura de Jorge”, de Juan Carrasco (Ll. Vives); “Els tres monstres”, de Carles Fernández (Alborxí) i “Excursionistes i la Natura” de Carla Bernia (A. March). En la categoria B, per a alumnes de 5é i 6é de Primària foren premiats “Mamá Esquirol”, de Sheila Collado (A. March); “El viatge al sol” d’Héctor Peris i “Els tres amics” de Vicente Fernández. Els tres d’Ausiàs March. L’acte fou amenitzat pel conjunt de metalls Rumbau de la Societat Musical d’Alzira.

la bruixa de l’aigua Maria Suñer Martínez. Ausiàs March. 1r premi, categoria A Això era un poble anomenat Vila-Aigua. S’anomenava així perquè feren el que feren els aldeans, mai es quedarien sense aigua. Tot això era gràcies a la bruixa de l’aigua. Una bruixa que vivia als afores de Vila-Aigua i com era el poble on vivia ella, donava tots els dies aigua suficient per a que el poble no es quedara sense aigua. Aleshores, als aldeans no els importava que es malgastara l’aigua i tots els dies la desperdiciaven sense problemes: un dia es deixaven l’aixeta oberta, un altre es quedaven a la dutxa molt de temps... i tot això sense preocupar-se. Però un dia, la bruixa, farta de donarlos tanta aigua, va dir: - Ja estic farta de que la gent de Vila-Aigua malgaste l’aigua que jo els done. D’ara endavant no els donaré aigua si

no aprenen a cuidar-la. I això va fer. Els aldeans molt preocupats van dir: - No podem viure sense aigua. Haurem d’anar a vore la bruixa de l’aigua per solucionar-ho. En arribar a casa de la bruixa, un dels aldeans va dir: - Bruixa de l’aigua, perdona’ns pel que hem fet, però per favor, torna a donarnos l’aigua. - Fins que no sapieu cuidar-la, no vos la donaré, va dir la bruixa. - I què vols que fem per a demostrar-teho?, preguntà l’aldeà. - Hau de viure amb la poca aigua que teniu fins que apreneu a cuidar-la. I així van estar els aldeans tot el temps, fins que va arribar el di en què la bruixa de l’aigua va confiar en els aldeans i els va donar tota la que necessitaven, mentre no la malgastaren.

Falles 2007 Alzira

la fada lilí Alba Muñoz García. CP Ausiàs March. 2n premi, Cat. A Fa molt de temps al país de les fades va nàixer una fada a la que li posaren de nom Lilí. Va créixer i tenia molts amics. Era molt simpàtica, agradable, bona i quan algú estava al seu costat sempre li tornava la felicitat. Però Lilí tenia un gran problema: Desconeixia el seu poder!!! Com era d’esperar, Lilí era amiga de tot el món, així que preguntà a les fades més sàvies, mags, homenets i, inclús, alguna bruixa. Però ningú va poder solucionar el problema de Lilí. I així, després d’una gran estona va decidir viatjar per trobar una solució al seu problema. Sa mare estava molt preocupada i li deia: - Lilí, encara ets massa xicoteta per a una aventura tan gran com eixa. - No sóc xicoteta i he de solucionar jo a soles els meus problemes, li deia Lilí.

Llibret de la falla el Mercat

Al final, sa mare li deixà que anara, però acompanyada. Encara que Lilí va dir que volia anar a soles. Sa mare estigué molt de temps pensant amb el que li havia dit a la seua filla i a la fi la va deixar. Lilí s’alegrà molt en sentir allò, ja que sempre anava acompanyada. Així que va decidir començar la seua aventura. Primer anà a demanar ajuda a les fades del riu, però li varen dir: - Nosaltres no ho sabem, però segurament les fades de la mar sí, digué una. - És veritat! Elles sempre tenen solució per a tots els problemes!!, digué una altra. - Esteu segures?, preguntà Lilí. - Clar que sí!!, digueren totes. Així que va visitar a les fades de la mar. Però estes li digueren: - Nosaltres no sabem solucionar el teu problema, però les fades de la terra, segur que sí, va dir una. Així que se n’anà a buscar les fades de la terra. Quan les va trobar, estes estaven discutint, però quan Lilí s’arrimà un poc, deixaren de fer-ho. - Què curiós!, digué una. - Què és tan curiós?, preguntà Lilí. - El teu poder, per supost, va dir. - Quin és el meu poder?, preguntà Lilí. - La pau, per supost!! Fas que tots els que estan al teu voltant deixen de barallar-se. I així, va portar la pau al món de les fades.

mamà esquirol Sheila Collado Monder. C.P. Ausiàs March. 1r premi. Categoria B. Conten que una vegada, fa molt de temps, en un poblet xicotet, apartat de la ciutat, anomenat Llac de l’esperança, va viure entre la soledat i la tristesa, una família que va arribar fins allí buscant els seus records. El senyor Rafael i la seua filla Paola formaven eixa xicoteta família. Paola era una xiqueta de cinc anys, molt tímida, callada, sense amics. Només parlava amb les aigües. Ella havia crescut amb la tragèdia. Quan tenia tres anys, sa mare ma morir ofegada junt a ella, després de salvarli de les aigües d’un riu. Paola ho recordava molt bé i es culpava de tot allò. Rafael va passar-ho molt mal. Va voler educar a Paola apartant-la dels records de sa mare, però Paola insistia una i altra vegada en tornar al mateix riu, on parlava amb l’aigua. Un dia, el riu es va secar i Paola arrastrà al seu pare en busca d’unes altres aigües. Així arribaren al Llac de l’Esperança. Cada dia, Rafael i Paola eixien de sa casa passejant, creuaven el poble i s’acostaven al llac per a jugar i parlar amb l’aigua. Paola s’assentava a la vora i pareixia parlar amb sa mare. Un dia, en un d’eixos passejos al llac, Paola s’apartà de son pare i caminà cap a un soroll. El soroll se sentia cada volta més a prop. Des d’un arbust va descobrir un animal xicotet damunt del llac. Era una xicoteta esquirol, amb els ulls xicotets, negres com els de sa mare i flotava moribunda a l’aigua. Paola, ràpidament, va arrancar una rama de l’arbust, arribà fins l’esquirol i la va arrastrar fins a

la vora, on l’agarrà en els seus braços i la tapà amb la seua camiseta. Rafael, mentrestant, buscava a Paola desesperat. Passaren unes hores fins que Rafael trobà a Paola. S’abraçaren molt fort. Paola, plorant, li ensenyà l’esquirol. Rafael la va acollir com una més de la família i se n’anaren cap a casa. Quan arribaren, ficaren l’esquirol damunt del llit, la taparen i li donaren calor i aliment fins que l’esquirol es recuperà. Paola i l’esquirol es feren molt bones amigues, menjaven, jugaven i dormien junts. Rafael no podia creure que Paola tornara a ser igual de feliç, com ho era abans. Per fi Paola havia trobat algú per a contar-li les coses que li passaven tots els dies, a qui contar tots els seus secrets, amb qui ser ella mateixa. L’esquirol pareixia comprendre-la. Des d’eixe dia, Paola havia canviat. Seguia caminant sempre junt a l’esquirol, però ara s’havia obert a nous amics. Anava a l’escola i ja no sentia la necessitat de tornar al llac. Un dia va comprendre el per què. Havia d’escriure un conte per a l’escola i va decidir ferho de l’esquirol. Escrivint se n’adonà de que la història, les paraules i els jocs amb l’esquirol eren la mateixa història, les mateixes paraules i els mateixos jocs que compartia amb sa mare. Per eixe motiu, va decidir ficar-li al conte com a títol Mamà esquirol. Falles 2007 Alzira

el viatge al sol Héctor Peris Cervera. C.P. Ausiàs March. 2n premi. Categoria B Això era una vegada un xiquet que es deia Joan que, des de menut, volia fer un viatge al sol per vore com era. I volia saber que hi havia al sol, però els pares li deien que això era impossible: - Fill, et socarraries viu!!, li deien Joan plorava perquè ell volia anar al sol. Passaren molts anys i seguia volent

Llibret de la falla el Mercat

visitar el sol. Quan es va fer major i tenia fills, va decidir fer el viatge. La seua relació en el matrimoni anava molt bé i Joan no volia deixar a la seua dona per si passava alguna cosa. Així que va deixar els seus dos fills a casa de la germana de Joan. Joan i la seua dona Isabel tenien amics que eren astronautes i que quasi mai estaven a la terra. Estos decidiren fer complir el somni de Joan d’anar al sol, deixant-los anar en companyia d’ells a fer una expedició espacial. Primer anaren a la lluna i van passejar pels enormes cràters que té. Quan es va fer de nit, anaren a explorar el sol. Joan estava nerviós. Anava a fer el que sempre havia esperat. Però quan va arribar, es va decepcionar ja que no hi havia res. Estava tot desert. Caminant pel sol, va vore un home socarrat. Van demanar ajuda per vore si hi havia esperança de viure. Ho feren tot el més ràpid que pogueren però van dir:

- Si este home ha mort socarrat, és millor que ens n’anem d’ací o nosaltres morirem socarrats. Van córrer tot el que pogueren però un es quedà arrere. Feren el que pogueren per a reanimar-lo però ell deia: - Deixeu-me, continueu vosaltres. Li van fer car però es feia de dia i al sol començava a fer calor. Tots preguntaven per què feia tanta calor. Miraren enrere i veieren que s’estava fent de dia. Corregueren més encara per arribar a la nau el més ràpid que podien però no la trobaven. Eren cinc. Un mirà al sol i, en estar tan propet es quedà ceg. Els quatre que quedaven arribaren a la nau i se n’anaren. Tots es quedaren molt tristos perquè dos d’ells havien mort. Joan se sentia culpable perquè ell va ser el que va dir que anaren a visitar el sol. Mentre tornaven a la terra, les seues famílies estaven preocupades perquè

no aplegaven. Però quan van aplegar al poble i contaren que dos havien mort, les seues famílies es posaren molt tristes per la fatal notícia. El dia 6 del 2006, els xiquets dels homes que havien mort al sol tingueren uns Reis molt tristos. Els xiquets del barri es preguntaven on s’havien clavat però les mares dels xiquets que s’havien mort els van dir que anaren a jugar amb els altres amics. Però quan els astronautes van anar a pels cadàvers, van vore que els dos homes no havien mort. Van tornar un poc ferits però van aplegar bé. El poble sencer van disfrutar de tot molt bé gràcies a eixe miracle. Tots estaven molt contents d’acabar els nadals junts. I Joan encara més. Va poder visitar el sol i estar acompanyat per les dos persones que se suposaven mortes. El conte ja s’ha acabat. Si no vos ha agradat, ho sent. Una altra vegada serà.

Falles 2007 Alzira

relació de recompenses eXercici 2006/2007 título texto color Autor Apellido

INSÍGNIA D’OR DE JUNTA LOCAL FALLERA Rafael Dolz Sifre FLAMA D’OR Kiko Cano Saurina Janina Pellicer Bialcanet FLAMA D’ARGENT I MURTA Vicente Bohígues Estarlich Paula Cándido Olivas Mª Pilar Castro España Amparo Cebolla Cebolla José Vicente Enguix Balaguer Antonio Martínez Sánchez Rosa Martínez Torres Francisco Montalvà Ferrús Adrián Orón Redal Raquel Pérez Garrido Teresa Peris Santapau Mª Antonia Presencia Colom Rafael Presencia Colom Marian Ríos Aranda Sergio Tudela Chordà 72

Llibret de la falla el Mercat

FLAMA D’ARGENT José Manuel Creix Herreros Jorge Llorca Ríos David Navarro Asensio Daniel Orón Gómez Consuelo Pascual Marzal INFANTILS COET D’OR Blanca Hernández Barber David Ríos Pellicer Anna Yago Canet COET D’ARGENT Juan Bohígues Pardo María Crespo Llopis Carlos Enguix Gómez Álex Enguix Piera Laura Escribà Gómez Rubén Gómez Peris Víctor Orón Caldés Lara Pardo Alonso

a l a s l o b t u f a 7 0 0 2 Alzir 5 8 9 1

1985-86

L’Alzira Futbol Sala es va fundar a finals de 1985 i va jugar en categoria provincial –aleshores la 2ª B del futbol sala–, finalitzant com a campió i ascendint, per tant, a categoria Nacional. Dirigia l’equip, al temps que jugava, Salva Rivera. Part del planter estava format pel “Llanda” i Savo, de porters, Morán, Víctor, Fita, Rober y Salva Rivera, Soler, ... Al final de temporada fitxà Chovi.

1986-87 La nova categoria no va ser un obstacle per als jugadors alzirenys que conclogueren la competició en la tercera plaça. Durant les primeres jornades la direcció de joc estava compartida per Tono España i Savoret “el Granerer” però foren substituïts pel xativí Lorenzo García, qui va dur a l’equip a les primeres posicions després de completar una magnífica segona volta. Com que sols es classificaven

els dos primers no pugueren disputar la fase d’ascens a Divisió d’Honor. Estos foren el Fórmula 1 i l’Alfafar. Fins a l’última jornada, els alzirenys tingueren possibilitats de disputar la promoció. Alfafar i Mácer Almassora jugaven l’últim partit de lliga. Els castellonencs havien de guanyar per afavorir els alzirenys però foren finalment els de l’Horta els que s’endugueren la victòria i la promoció. A finals de temporada, Distrito 10 va vindre a la capital de la Ribera Alta amb la intenció de salvar la categoria de Divisió d’Honor ajudats pel suport d’un públic que no tenien a la capital valenciana. Alzira era un referent en el panorama del futbol sala provincial amb una lliga local que reunia a més de 300 practicants i unes potentíssimes 24 hores estiuenques. L’experiment fou un èxit ja que trobaren a Alzira eixa afició que li faltava a un bon conjunt de jugadors i els capitalins es quedaren a la màxima categoria del futbol sala nacional.

Falles 2007 Alzira

Neco

Choco

Padú 73

1987-88 Els dirigents del Distrito 10, Ricardo Olcina i Manolo Martínez, optaren per traslladar la seu de l’equip a la capital riberenca començar una nova etapa del club a la Divisió d’Honor. L’equip va renovar-se completament. Manolo Peris fou l’entrenador i sols continuaren el brasiler Neco i el jove Barberà. Es fitxà a l’uruguaià Choco, provinent de l’equip campió de Copa, l’Aerolíneas Argentinas. La resta del planter era gent de la Ribera. Els porters Puig (Carcaixent) i Javi (Alginet) i els jugadors Javi Carratalà, Chovi, Julio, Navalón, Valencia, Soler i Machí. Per iniciativa de Gregorio Serrano es va crear un equip filial que jugà en categoria provincial i on es fogejaren els que posteriorment serien grans jugadors com Vicente Carlos o Juanín.

Llibret de la falla el Mercat

A falta de patrocinadors, l’Ajuntament encapçalat per Francisco Blasco va apostar per “l’esport de moda”, qualificatiu que se li atorgà al futbol sala. El consistori va adquirir passes per valor de 400.000 pessetes i va cedir de bades dels instal·lacions i la publicitat estàtica que el club poguera aconseguir. El debú no pogué ser més espectacular. Alzira organitzà la II Copa Asofusa (Associació de Futbol Sala)-ens paralel a la Federació Espanyola de futbol-. En semifinals se li guanyà 3-2 al Todagrés

de Vila-real, conjunt que comptava amb jugadors com Miguel Ángel Martínez (campió del món amb Paraguai), Miki (qui va ser jugador de la UD Alzira en els anys 70) o Cacho Sosa. Malauradament, la final es va perdre front el totpoderós Interviú Lloyd’s de José María García. Els madrilenys guanyaren la competició que els faltava sense despentinar-se. En semis es desferen de l’Aerolíneas Argentinas per 7-1 i a la final s’imposaren 5-1. El gol alzireny de la final el marcà Julio Vayà. En la primera fase de la lliga, l’Alzira F.S. va concloure en la tercera plaça, a dos punts del primer, per la qual cosa disputaren el play-off pel títol on finalitzaren en la cinquena posició. Començaren la lliga com a líders, guanyant els tres primers partits, 3-0 a Aerolíneas Argentinas, 2-3 al Buades Electricistas de Palma de Mallorca i 5-1 al Balnul de Borriana, A un pas de jugar el “Mundialito” Com que l’Interviú Lloyd’s s’havia negat a disputar el “Mundialito” de Clubes a Brasil, l’organització va enviar un télex a l’Alzira on el convidava com a subcampió de Copa. No obstant, la Federació es va negar a que els riberencs viatjaren encara que els brasilers esperaven representació espanyola. En no haver d’ajornar els seus encontres lliguers, continuà la trajectòria positiva, encaramat al lideratge. Empataren a 1 contra el

Salazones Diego i continuà imparable en véncer 6-1 el Gin Ribes Bowling. La riuada del 4 de novembre va obligar a ajornar els partits contra el Marsol Alugas i el Todagrés. Per recuperar la moral entre els aficionats després dels mals moments viscuts, es va permetre l’accés gratuït al partit que disputaven al Palau d’Esports contra l’Alcúdia mallorquí, tot i que el club ja tenia problemes econòmics. El 3-1 que els mantenia invictes va ser el millor premi. Continuà guanyant 0-6 al Cava Castell dels Sorells valenciano al K-7 de Paterna. Després de passar tota la primera volta invictes, la primera derrota arribà contra l’Aerolíneas Argentinas per 3-2. La següent jornada, el Buades acudia al Palau d’Esports com a líder, sent l’Alzira l’únic equip que l’havia guanyat en la primera volta. Els mallorquins tornaren a caure, 5-4. Les derrotes contra el Todagrés (3-2) en partit ajornat i a Borriana contra el Balnul (3-1) els impediren assetjar el lideratge. En Falles 2007 Alzira

l’any nou, les coses no milloraren. La lliga s’havia parat per l’Euro-futsal 88, que es disputava a Madrid. Portugal li guanyà la final, contrapronòstic, a Espanya per 3-6. Com que no tenien jugadors a la selecció, el Salazones Diego i l’Alzira disputaren la jornada i els murcians infringiren la tercera derrota consecutiva per idèntic resultat que la final europea. Així, els murcians igualaren en la classificació als riberencs en la 4ª posició, que donava accés a la A-1, el grup pel títol de lliga. Els irundarres del Gin Rives i el Marsol Alugas de Tarragona tragueren de la crisi als valencians en caure per 0-6 i 7-0, respectivament. L’AlziraTodagrés es va presentar com a partit de la màxima. Els riberencs eren 5ns mentre que els vila-realencs necessitaven la victòria per assegurar-se la classificació. El partit es va suspendre a dos minuts per al final quan els locals guanyaven 3-1 per una invasió de la pista per 76

Llibret de la falla el Mercat

part dels espectadors. Els castellonencs reclamaren presència policial i quan esta va arribar, es negaren a jugar, per la qual cosa l’àrbitre decretà la retirada de l’equip visitant. El comité de competició va donar el partit per guanyat a l’Alzira però va clausurar el Palau, fent que el següent partit com a local es jugara a més de 100 quilòmetres. El 31 rebut a Alcúdia (Mallorca) li complicava la classificació. Finalment la sanció no s’hagué de complir i el Comité va obligar a jugar els partits amb presència de força pública i una multa simbòlica de 8.000 pessetes. El 5-2 sobre el Cava Castell dels Sorells valencià li va permetre classificar-se a la lluita pel títol. El play-off pel títol tingué dos parts: la primera i la segona volta. Començà amb una victòria per 4-2 sobre el Prodiecu Cajasegovia. En la segona jornada es visità al totpoderós –set voltes campió de lliga- Interviu Lloyd’s. Allà viat-

javen al mític pavelló Magariños un grup de joves jugadors, la majoria debutants en la divisió d’honor contra uns experts en la màxima competició. A la fi, caigué un 2-0 que lluny quedava de l’1-5 rebut a la final de la Copa Asofusa disputada en principi de temporada. Després arribaren un empat a 3 davant el Marsanz Torrejón, altra victòria al Buades de Palma de Mallorca (2-5) i un empat a Vilareal contra el Todagrés. Tot i el bac que suposà la derrota per 3-4 contra el Balnul, l’empat a Torrejón (1-1) contra el Redislogar Cotransa, l’Alzira F.S. es mantingué en la tercera posició, empatat a punts amb el Todagrés, però a molta distància del que tornaria a ser el campió de lliga, l’Interviú Lloyd’s a falta de quatre jornades virtualment per a la fi de la competició. Diguem virtualment perquè duia 8 punts de diferència al Prodiecu i Redislógar però faltava acabar de superar-los en el golaverage particular, cosa que acabà succeint.

La segona volta del play-off pel títol començà amb un dur 5-0 contra Cajasegovia, Interviu també guanyà a Alzira (2-3) i es va caure a Torrejón, davant Marsanz (6-2). Ja eren sis jornades seguides sense guanyar el que va fer caure a la 7ª i penúltima posició. Però la fita de la temporada ja estava feta. L’any del debú i sense experiència a la màxima categoria, l’Alzira F.S. estava entre els huit millors d’Espanya. El Buades Electricistas de Palma eren l’aspirina dels alzirenys i el sotmeteren a la quarta derrota de la temporada, l’última per 9-1. L’avantpenúltima jornada se saldà amb un empat a 3 contra Todagrés i es guanyà 2-3 a Borriana contra el Balnul. En l’última jornada Prodiecu Cajasegovia, Alzira i Todagrés es jugaven una plaça a la Copa del Rei però la derrota contra el Redislogar Cotransa, subcampió de lliga, va fer despertar del somni coper als riberencs.

Primera possibilitat de fuga La temporada acabà amb l’angoixa de saber si es podria mantindre bona part de la plantilla. El Vidrios Levante de l’Olleria era l’equip emergent i amb possibilitats econòmiques del sud de la província de València. L’Alzira F.S. fou l’únic equip de la lliga que va caréixer de patrocinador. Els de la Costera estaven en Plata però els sous i el treball a l’empresa oferits als jugadors, eren un reclam molt sucós. El primer a acceptar-ho va ser Chovi.

1988-89 En la segona campanya en divisió d’honor continua com a tècnic Manolo Peris. Ricardo Olcina va continuar mantenint l’equip a la capital de la Ribera Alta tot i tindre un dèficit de 2 milions de pessetes. Chovi se n’anà finalment al Vidrios Levante i Neco al Balnul de Castelló i Barberà però s’incorporà el brasiler Padú, procedent del Bradesco, campió del món de clubs dos anys. Padú era considerat com un dels quatre millors jugadors del món. També són alta Miguel Ángel, Vicente Carlos, el veterà de 36 anys, Antonio Vivas, de l’Aerolíneas Argentinas i Navalón. A final de temporada arribaria Novoa. Així, la plantilla la formaren Puig i Miguel Ángel com a porters, Antonio Vivas, de cierre, Julio i Soler com alacierres, Navalón i Padú com ales, Carratalà com ala-pivot i Valencia i Choco de pivots. 78

Llibret de la falla el Mercat

Miguel Ángel, Carratalà i Julio a Segovia

Com a novetat al club, es va crear un segon equip que jugà en provincial i fou entrenat per Ricardo Bella. Malauradament, el poc compromís dels jugadors va obligar a desfer-lo en gener. La Divisió d’Honor estava formada per dos grups de 9 equips on tan sols l’Azseder d’Onda va poder quedar davant de l’Alzira FS a la fase regular. Este equip, on jugaven Marabú i Ferreira, va eliminar als alzirenys en quarts de final de Copa a la tanda de penals. De nou es repeteix la tercera posició en la primera fase i la classificació per al play-off pel títol, on es conclouria la lliga en sisena posició. Després de descansar la primera jornada, els alzirenys guanyaren al Distrito 10 (0-2) i 3-1 al Buades Electricista de Palma.

Semblava que els enfrontaments amb els mallorquins tornarien a comptar-se per victòries com la campanya anterior però estos acabaren aspirant al títol de lliga. En la 4a jornada arribà la primera derrota de lliga i de les tres que patirien contra l’Azseder Cerámicas d’Onda, equip al que s’enfrontaren fins a sis voltes (quatre en lliga i dos en copa). L’Alzira F.S. combinava fortalesa com a local però feblesa lluny del Palau d’Esports. A la primera fase va perdre també a Almeria, injustament per 4-2, contra el Deportes Blanes i a Castelló contra el Balnul per 5-2.

Dos mesos invictes... En la primera volta de la lliga també li guanyà 5-0 al Borriana i 2-1 al Mácer Almassora. Amb l’últim encontre d’eixa primera volta s’inicià una ratxa de dos mesos sense perdre. Millor dit dos mesos en que el pitjor resultat va ser un empat a dos contra el Buades mallorquí. Li guanyà al Covemán Albadalejo de Múrcia (4-1), al Distrito 10 (4-2), al Azséder Onda (42) –que era líder i acabà sent líder del grup—, al Borriana (2-4), al Deportes Blanes Almeria (1-0) i al Mácer Almassora (0-5). Amb esta dinàmica tan positiva, els riberencs arribaren a empatar als ondencs a 21 punts.

Pepe Puig, internacional El porter de Carcaixent, José Vicente Puig Boix, amb 24 anys, va ser un dels cancerbers elegits pel seleccionador Félix Aranda, per formar part del combinat nacional que viatjava a Austràlia a disputar el Mundial. Prèviament havia hagut una preselecció de sis porters, el que feia pensar que seria difícil, en haver metes de més experiència. Però la brillant actuació que Puig va tindre en el partit Distrito 10-Alzira, que va presenciar el seleccionador, el va convéncer definitivament. Els altres porters foren Varela, de l’Interviú i Toño, del Redislógar. La selecció acabà en la tercera posició, per darrere de Paraguai i Brasil i davant de Portugal.

Pepe Puig amb la “roja” Falles 2007 Alzira

...i tres sense guanyar Però la primera part de la lliga no pugué arredonir-se perquè l’Alzira va perdre al Palau, 5-8, contra el Balnul Castelló de Neco i empatà a 1 davant el Covemán Albadalejo i es quedà a quatre punts de l’Onda, però mantenint la 2ª posició. Al play-off pel títol, la primera volta va ser complicada perquè no arribaven les victòries, que es quedaven en empats . Després de caure contra el Redislógar (41) i davant el Balnul Castelló, per tercera volta, 1-2 arribà un dels partits més destacats de la temporada: l’1-1 front a Interviú al Palau on els alzirenys li van guanyar l’únic punt a l’equip madrileny en els tres anys que l’Alzira F.S. estigué a la Divisió d’Honor. El gol que obria el marcador el marcà Navalón. La següent setmana també li empatà a 3 al Buades Mallorca. Caure 2-4 contra l’Onda fou el preludi de tres empats seguits –3-3 contra Marsanz Torre80

Llibret de la falla el Mercat

jón, 0-0 davant Caja Segovia i 2-2 a Castelló contra Balnul. Interviú es posà les piles a Magariños per no deixar-se sorprendre ja que anava per darrere del Buades i guanyà 2-0. El mateix Buades, set dies després, anava com un cicló i matxacà per 0-5 als de Manolo Peris. Estos estaven molt afectats perquè el Comité de competició havia decidit donar per guanyat un partit contra el Redislógar Cotransa de Torrejón i llevar un punt als alzirenys. Al final eixa decisió quedà en no res. Abans, l’Alzira tornà a assaborir les mels de la victòria tres mesos després de l’anterior. Fou a Onda contra l’Azséder per 2-5. Més d’un mes després, arribà el desitjat partit contra el Redislógar, altre aspirant al títol, encara que s’havia quedat un poc ressagat. Els madrilenys eren considerats el conjunt que millor futbol sala practicava però la pressió de sentir-se favorits i el “fantasma” d’Interviú pesaren massa. Este partit va ser ajornat per primera volta a petició del Redislógar perquè estos jugaren un torneig amistós a Portugal. Després, no es presentaren al· legant problemes amb Iberia. Les dates que proposà després la Federació no foren acceptades per l’Alzira i li donaren el partit per perdut als riberencs. Però el recurs presentat sortí efecte i acabà jugant-se amb empat a un en un gran partit al que va acudir poc públic.

Els alzirenys es posaren com a propòsit millorar la 5a plaça de l’any anterior i s’imposaren al Marsanz Torrejón per 5-1. Però caure a Segovia per 2-0 els relegà a la 6a posició. La lliga l’acabà guanyat per 8a vegada l’Interviú perquè el Buades no mantingué la pressió. A la Copa d’Espanya superaren en huitens de final al Frusol el Ejido. Guanyaren a Alzira 4-0 i empataren a 2 a la localitat almerienca. Allà jugaren en un magatzem de fruites, en un terreny de joc de ciment i amb el públic damunt de la pista. En la següent ronda tornaren a enfrontar-se a l’Azséder Onda. A la canxa castellonenca perderen 87 on arribaren a guanyar 2-5, 3-6 i 6-7. A Alzira la victòria es quedà a casa (3-2) però els penals li donaren la classificació a l’Onda. La final copera li la va guanyar el Marsanz Torrejón a l’Interviú.

1989-90 Vist que el club està assentat esportivament i més menys que més en el plànol econòmic, Ricardo Olcina i Manolo Martínez decideixen cedir el club a una directiva amb gent d’Alzira, que presidirà Pascual Someño, per així descansar després de tants avatars al front del futbol sala, primer a València i després a Alzira. No obstant, en vore que la temporada no seria fàcil en l’aspecte econòmic Padú decideix anar-se’n al Vidrios Levante de l’Olleria, equip emergent en la província de València. Altres jugadors com Vivas, Fefe o Valencia també decideixen abandonar la nau. Una de les poques altes és la de Rafa Vayà. Després de barallar entre dos possibles tècnics, la directiva acull de bona gana l’oferiment personal que fa Ricardo Bella per conduir l’equip. “Sen-

Falles 2007 Alzira

se saber res del que havia passat durant l’estiu, Choco va arribar de l’Uruguai i es va incorporar a l’equip. Jo,conscient de la meua inexperiència en el càrrec i de la sabiduria futbolística de Choco li vaig fer saber els meus plantejaments, com estava la situació a tots els nivells i li vaig preguntar com ho afrontava. Com a gran professional que era, Choco em va confirmar que es posava a les meues ordres i que m’ajudaria en tot allò que puguera”, comentà Bella. Per completar l’equip tècnic Antonio Gimeno i Juan Gramaje es feren càrrec de la preparació tècnica de l’equip. El futbol sala arribà a Espanya a finals dels 70 i va ser popularitzat entre d’altres pels periodistes José María García (Onda Cero, aleshores a la SER) i Juan Manuel Gozalo (RNE). També famosos exjugadors de futbol formaren part d’equips per acostar la nova disciplina al gran públic. Tot este impuls es va fer realitat amb una lliga organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol. Per la seua senzillesa i el poc espai que feia falta per a la disputa de partits, el futbol sala anava guanyant-li terreny al futbol. En 1983, alguns clubs reclamaven major atenció per part de l’ens federatiu i, en no rebre el major cas, decidiren fundar la Federació de Futbol Sala i una lliga pròpia. Des del 83 fins a 1989 esta disciplina va estar dividida en dues federacions 82

Llibret de la falla el Mercat

i per tant en dues lligues. Juís, recursos,... feien que no s’avançara cap a l’anelada unificació dels grans estaments. Per esta raó, els clubs a nivell particular decidiren unir les seues lligues en una, el reglament, el baló i funden la Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS). Com a conseqüència d’esta unió, la primera lliga unificada va ser disputada per 40 equips cosa que obligava a ser dràsticament reduïda per a la temporada següent. Dels 10 conjunts que integraven cadascun dels quatre grups sols se salvaven els cinc primers. Amb l’escampada general de jugadors, un entrenador novençà i dèbil economia feien que pràcticament ningú confiara en les possibilitats de permanència de l’Alzira F.S. La temporada va estar plena d’altibaixos, però que xicotets alicients anaven creant il·lusió entre els

jugadors per fer un paper digne. De fet, la Copa va ser un d’ells. En primera ronda els alzirenys eliminaren al Pozo Murcia i al Cieza, mentre que en la segona va sucumbir el Vidrios Levante. Els jugadors volien arribar a la fase final perquè els huit millors classificats la disputaven íntegrament a les illes Canàries. El partit de tornada contra els vidrers va ser d’infart. Al partit d’anada disputat a Alzira havien perdut per 2-4. A Ontinyent (que era on jugava l’equip de l’Olleria) els alzirenys aconseguiren empatar l’eliminatòria. A falta d’un minut i quaranta segons el públic començà a agredir els riberencs i es formà una batalla campal. Quan el joc es va reprendre, els alzirenys obtingueren el gol de la victòria i del passe a la següent ronda. Contra el Niquelados Mape de Vila-real no va poder ser i l’equip va caure eliminat.

Falles 2007 Alzira

Els jugadors foren rebuts per un Palau d’Esports ple

Altre partit il·lusionant va ser el disputat contra el Balnul. Televisió Espanyola volia popularitzar d’una volta per totes el futbol sala a Espanya i organitzava grans espectacles musicals cada dilluns per la vesprada que acompanyaven el partit de torn. El presentador-showman era l’incombustible Quique Guasch. El grup que actuava eixa setmana va ser Loco Mia. El Palau es va omplir de gom a gom i es va viure un ambient que tots desitjaven que es puguera haver repetit. La mala sort li arribà a tal punt a l’equip alzireny que eixe mateix dia se celebrava el Debat sobre l’Estat de la Nació, va ser retransmés per TVE, per la qual cosa no connectaren amb Alzira fins ven avançada la segona part. L’encontre, per cert, es va perdre per 1-2. Com hem comentat, sols els cinc primers continuarien a la 84

Llibret de la falla el Mercat

màxima categoria. El Futbol Club Barcelona, el Balnul de Castelló i el Bazar Sport canari coparen les tres primeres posicions mentre que les altres dos se les havien de disputar l’Alzira F. S., l’Agramont d’Irun, l’Hospitalet i l’Industrias Garcia barceloní. Els alzirenys arribaren a l’última jornada de lliga amb la incertidumbre de no tindre assegurada la permanència. A més a més, l’últim contrincant era un rival directe, l’Hospitalet. El partit fou d’infart arribant als últims minuts amb empat a dos. A la fi, Salus marcà el tres a dos amb què s’aconseguí la permanència. Tot i la gesta esportiva, el panorama econòmic i social era desolador. Durant estos anys (finals dels 80), Alzira va viure el cenit esportiu. L’equip de futbol jugava en la Segona Divisió A i els de baló a mà i futbol sala a la Divisió d’Honor. Però com sempre ha passat,

l’afició i les empreses alzirenyes li van donar l’esquena als seus equips, especialment al de futbol i de futbol sala. El d’handbol desapareixeria anys més tard, també amb la indiferència dels alzirenys. Precisament, este esport va ser el gran competidor del futbol sala. Els partits d’handbol es disputaven els dissabtes de vesprada mentre que el futbol sala havia de jugar diumenges de matí. Un horari horrorós que va impedir un poc més que els aficionats acudiren al Palau d’Esports. Esta manca de suport humà de l’afició i econòmic per part de l’Ajuntament fa que el club acumule greus deutes que obligaren a vendre la plaça en la màxima categoria per uns 5 milions de pessetes a l’Industrias García de Santa Coloma de Gramenet, equip que encara la conserva.

1990-91 L’esquadra alzirenya passà a militar a la categoria Nacional “A”, actual divisió d’argent, després de la reestructuració de categories realitzada. A nivell esportiu l’equip pateix un a espantada de

jugadors que emigren al Vidrios Levante de l’Olleria, on el seu propietari oferia als futbolistes fitxa i feina. Sergio Marín va ser nomenat president del club. Després d’una conversa amb els jugadors veterans (Julio, Chovi i Miguel Ángel) on s’explica que no hi ha diners, es va decidir disputar la lliga amb la complementació dels joves Toni Oliver, David, Carlos Cuesta, Pascual i Valiente entre d’altres. El conjunt es convoia i comencen a jugar. Vist que guanyen al Sicoris de Lleida per 37 quan se’l considerara com un dels aspirants a l’ascens anima als jugadors per afrontar els postrers encontres que també guanyaren. Amb un fil d’esperança els pocs dirigents que quedaven parlaren amb l’Ajuntament per demanar una ajuda però es trobaren amb una negativa per resposta. Amb l’equip ocupant la primera plaça es va viatjar a Barcelona on caigueren front el Centelles. Mentrestant, els problemes econòmics segueixen perseguint el club. Gregorio Serrano es queda sol a la directiva després que el president signe en una servilleta del desaparegut Bar Escarcha Falles 2007 Alzira

la seua dimissió com a màxim mandatari. Comunicat açò als jugadors i després d’advertir-los que no es podria fer front al pagament de les fitxes es decideix retirar l’equip de la competició. “L’error que vaig cometre va ser no comunicar-ho en la deguda forma a Federació perquè podríem haver venut la plaça i així saldar alguns dels deutes que a la fi quedaren”, va comentar Serrano. En els anys següents els beneficis de l’escola i de les 24 hores serviren per pagar part dels deutes anteriors. Mentre el futbol sala masculí estava en decadència, hi havia un embrió que començava a agafar vida, el futbol sala femení. Existia una lliga femenina de Falles i en Nadal, una selecció de jugadores d’este torneig disputaren un partit d’exhibició front el Triangle Postals F.S., campiones de la lliga de València. Les capitalines, molt 86

Llibret de la falla el Mercat

més rodades, guanyaren per 1-6. La més destacada, paradoxalment va ser la portera, Almudena, que va impedir una golejada major.

1992-93 Sense futbol sala masculí d’elit, l’exjugador José Luis Navalón decideix constituir l’equip de futbol sala femení com a únic exponent del club durant estos anys. L’equip milita en lliga autonòmica i està format per grans jugadores com Alicia, Reme, Betí, Osmi o Ángeles. En la primera jornada caigueren per un contundent 5-0 davant el Restaurant Sant Josep. Passaven les jornades i les derrotes però les xiques de Nava no es desanimaven fins que per fi arribà la primera victòria en la jornada 7a per 3-4 a La Canyada de Paterna. La no presentació al partit del Amics del Marítim donà dos punts més a les alzirenyes.

Tot i els mals resultats, la Selecció Valenciana va convocar una jugadora alzirenya, Reme, per als periòdics entrenaments que organitzava. La primera gran golejada es va produir davant un altre equip de Paterna, el Gifer, per 2-5 amb hat-trick de Reme. I dos encontres més guanyarien les alzirenyes abans d’acabar la lliga, 2-0 a La Canyada (que no es presentà) i 4-2 al Sagunt. En la seua primera campanya en competició l’Alzira F.S. finalitzà en la 7a posició amb 12 punts. La primera pitxitxi de l’equip, com ho seria durant tota la seua trajectòria, va ser Reme Calatayud, amb 11 gols. Reme fou seguida per Rocío Risueño amb 7, Gemma García, María José Carrasco i Rosa Mª Mora amb 2 i Isabel Betí i Silvia Vicent amb 1.

En Copa, la marxa fou més discreta amb sols un empat a 1 a Xirivella.

1993-94 A nivell autonòmic el futbol sala femení creix i es fan dos grups, nord i sud, d’on l’Alzira F.S. és enquadrat en este últim. Les xiques de Jose Luis Navalón van quedar terceres per darrere del Crevillent i l’Elx, per la qual cosa estos dos juguen la lligueta pel títol mentre que les alzirenyes han de disputar el play-off per la permanència. Dels 10 partits d’esta lligueta, l’Alzira femení va guanyar 8, empatà 1 i perdé un altre (ambdós contra el Vall d’Uixó, que va ser el campió seguit de les riberenques). En Copa es va disputar una 1ª fase en què les alzirenyes guanyaren 3 partits i empataren un contra l’Elx, que va ser l’equip

Falles 2007 Alzira

classificat per a la final pel golaverage general. La màxima golejadora de la temporada –juntant lliga i copafou Alicia Asencio amb 47 gols (43+4), seguida de Reme Calatayud (34+10). Tambén formen part de l’equip Rocío, Empar, Lluïsa, Osmi, Betí, Gemma, Ángeles, Chelo, Silvia Puchades, Silvia Vicent, Silvia Garrigues, Carmen, Tere Saorí, Mª Jesús i Mar.

1994-95 La tercera temporada en competició és la de la consolidació de l’Alzira F.S. en l’elit del futbol sala autonòmic. L’equip el segueix entrenant José Luis Navalón i no varia gens respecte a l’any anterior. El delegat era Ramón. Òptica Alzira va ser el patrocinador. Este any els grups no es fan per proximitat geogràfica, fet que era una llosa per a les arques dels clubs. L’Alzira F.S.F. és enquadrat al grup primer on finalitza segon a dos punts del Neskas Manises (les vic88

Llibret de la falla el Mercat

tòries encara es premiaven amb dos punts). Lluïsa i Rocío foren cridades en diverses ocasions per la Selecció Valenciana absoluta. La qualitat de l’Alzira F.S. era ja reconeguda i fou l’equip elegit al que s’enfrontara la Selecció Autonòmica en un partit amistós de preparació per al III Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials. En la fase pel títol, les alzirenyes anaren de menys a més. Empataren a 2 contra el Ay Carmela castellonenc i perderen 1-3 contra el Vall d’Uixó després de quatre jornades, el que les mantenia quartes. Les victòries contra el Xirivella (4-3), Elx (1-2) i La Canyada (9-0) les auparen al primer lloc, que perderen momentàniament en ser golejades pel Manises (6-1, quan en la primera volta les alzirenyes s’imposaren per 5-0). En el tram final de la lliga, l’Alzira li empatà al Vall d’Uixó a domicili (3-3), guanyà a Xirivella (2-3). El títol de campiones de lliga s’aconseguí en un meravellós partit contra l’altre aspirant, el totpoderós Elx. Este equip era i és tan fort econòmica i esportivament que guanyà anys després la lliga absoluta espanyola, fet totalment impensable per a les alzirenyes tot i ser possible en haver aconseguit el campionat autonòmicament. Però econòmicament no es podia suportar eixe esforç. L’any es va arredonir amb el

doblet, el títol autonòmic de copa, obtingut a l’Eliana front el Vall d’Uixó, en guanyar 2-0. Abans havien eliminat al Xirivella en quarts de final (2-3) i al Neskas Manises en semis (2-1).

1995-96 En l’estiu de 1995 renaix el futbol sala masculí en categoria senior oficial. Agafa el nom d’Atlètic Alzira F.S. per no carregar amb els deutes que deixà l’anterior entitat. Començà sent dirigit pel tàndem format per Salva Rivera i Ricardo Bella, últim entrenador de l’anterior Alzira Futbol Sala. La primera plantilla la formaren l’únic jugador que quedava de l’anterior etapa, Toni Oliver, als que s’uniren els porters Vicent Boluda i Miguel i els jugadors Sanchís, Jorge, Alfonso, Adrián, Gumis, Salus, López, Frank, Pascual, Salva, Amadeo i Juan Carlos. El primer partit el disputaren contra el Porcelanatto L’Alcúdia, aleshores referent del futbol sala a la Ribera en militar en Nacional B. El pressupost amb que partia el club era de 550.000 pessetes (3.300 euros) i el primer patrocinador, l’empresa de Pedro Alegre, Deuxal, i el president, Jaume Pradas. El primer partit oficial, és a dir, de lliga, fou en categoria provincial i es va saldar amb una derrota per 2-1 davant el Terramelar de Paterna. El primer gol el marcà Alfonso Ruiz. Castelló de la Ribe-

ra tenia un equip anomenat Filósofo al que s’enfrontarien habitualment durant les primeres pretemporades. Després guanyarien al Eagle Star de València, 6-0, i al Carcaixent per 13. En este equip Reme, la màxima golejadora destacava la presència del millor porter que ha tingut la comarca i dels millors de la Comunitat en la seua història, Pepe Puig. Gol als tres segons de joc Dos dies abans de Nadal, el Deuxal golejà amb rotunditat al segon classificat, el Picassent per 1-6. Quan sols havien passat 3 segons des del xiulit inicial els alzirenys marcaren el 0-1. El Deuxal Alzira golejà sense problemes amb 9 gols al Picassent, que podien haver passat la desena de no pegar 12 tirs als pals. Salva Rivera deixà la direcció de l’equip a Juan Garrido Navalón, jugador que en la primera etapa, debutà en Divisió d’Honor amb sols 18 anys. En esta segona etapa adoptà la doble tasca d’entrenador i jugador. L’equip alzireny anava a més i en les acaballes de la lliga s’enfrontà al líder, el Terramelar de Paterna a què apallissà per 10-0, el que li va servir per situar-se segon classificat. Falles 2007 Alzira

Finalment el Deuxal Alzira acabà en el segon lloc, darrere del Picassent. Òptica Alzira es va convertir en un constant suport econòmic per a l’equip femení de fútbol sala. La bona marxa de les alzirenyes no passa desapercebuda per a la Federació Valenciana i algunes de les seues jugadores (Lluïsa, Rocío i Tere) foren citades regularment per formar part de la selecció valenciana. Algunes altres podien haver format part del combinat autonòmic, com ara Reme o Alicia. Com que la Federació volia formar una selecció de futur amb jugadores menors de 25 anys, ambdues no van poder ser convocades tot i la seua enorme qualitat. El tècnic alzireny, José Luis Navalón, també va ser nomenat ajudant del seleccionador. La lliga passà a tindre un únic grup on jugaven totes contra totes i l’Òptica Alzira va acabar en tercera posició, a dos punts de les subcampiones, el Xirivella. La lliga la guanyà l’Elx F.S.

Llibret de la falla el Mercat

Alzira es va convertir en un referent dins del futbol sala valencià i és per això que al final de la temporada, el Palau d’Esports alzireny va ser nominat per acollir la fase final de la Copa autonòmica. El Deuxal Alzira va ser campió de copa, en guanyar 5-3 al campió de lliga, Picassent, mentre que l’Òptica Alzira femení va ser subcampió, en perdre front el Leygus Calzados de Elx per 2-0. Esta final s’havia de jugar a Alzira junt a la resta de categories però el futbol femení seguia sent considerat punt i a banda per la Federació i la traslladaren a Torrent.

1996-97 El segon projecte del Deuxal Alzira començava amb expectatives renovades després de quedar-se a les portes de la lligueta d’ascens en el primer intent. L’ascens a 1ª B no era l’objectiu primordial ja que el pressupost es triplicava però sí estar dalt de la

classificació. Salva Rivera tornà en les acaballes de l’anterior campanya i continuava dirigint l’equip. El delegat era Bernardo Roca. El planter a penes pateix variacions. Causen baixa Amadeo i Adrián i s’incorpora el veterà José Luis Navalón i Paco Carrascosa. L’equip el formen Miguel i Vicent a la porteria, i Sanchís, López, Jorge, Alfonso, Juanín, que deixà la direcció per sols jugar, Paco, Toni, Salus i Gumis. La lliga va ser pràcticament impoluta. Els equips de Carcaixent foren els únics que posaren alguna taca en l’impressionant expedient del Deuxal. Les primeres 17 jornades se saldaren amb 14 victòries i un empat contra l’Associació Carcaixentina, molt motivats d’enfrontar-se als invictes alzirenys. Les altres dos jornades foren de descans. Les golejades eren habituals: 4-6 al Albatros de Sollana, amb 5 gols de Salus, 9-1 a l’Almussafes ó 1-11 al Filósofo de Castelló de la Ribera. Amb el 3-6 encaixat al Fontanars dels Alforins, el Deuxal s’encaramà al lideratge el 18 de desembre de 1996, i no el deixà fins el gran derbi. Sols un partit perdut i ascens a 1ª B El Viatges Agulló de Carcaixent va ser l’únic equip que van arrabassar els tres punts en litigi. Va ser l’ú de març de 1997. En la primera volta els alzirenys s’imposaren 5-3 en un partit que presen-

ciaren uns 200 espectadors. Ara arribaven amb els carcaixentins a un punt dels alzirenys gràcies a que la jornada anterior el Deuxal havia descansat. El partit prometia gols perquè els de la capital de la Ribera Alta havien marcat 97 i el Viatges n’havia fet 99 en sols 16 partits. Els carcaixentins guanyaren 3-2 i s’encaramaren a la primera posició. Però no seria per molt de temps ja que el Deuxal acabà la lliga regular amb quatre victòries consecutives amb què recuperà el primer lloc i per tant el títol de lliga. L’últim partit guanyat tingué un aspecte especial perquè s’enfrontà al cuer, el Centre Penitenciari de Picassent i es jugà a la presó, on els àrbitres consentiren el joc dur dels reclusos. De fet, cap equip va fer tants gols al Deuxal, cinc, com els “picassentins” (5-7). Amb el primer lloc no estava aconseguit l’ascens perquè després de la lliga regular arribaren els play-off. Estos començaren guanyant tot el que es jugava, fins i tot quan el Deuxal tornà a desplaçar-se a Carcaixent on esta volta sí, guanyà 1-4. La Copa començà molt bé, superant bé les primeres rondes. La primera complicació es va produir en quarts de final en què el Buñol va véncer 6-4 en l’anada però al Palau d’Esports el Deuxal va aconseguir un 5-2 que quedà empanyat per un aficionat bunyoler que va agredir a l’àrbitre. Falles 2007 Alzira

En semifinals, ja fou tan complicada l’anada que no se superà la penúltima ronda copera. Contra un equip davant el que mai havia problemes per guanyar, el Ribaroja, els riberencs van caure per 5-1. Cal dir, però, que l’equip del Camp de Túria estava reforçat per

efectius del conjunt que este club tenia a Nacional A. En la tornada Salva Rivera no podia comptar per sanció amb Alfonso i López, expulsats en l’anterior partit, ni Jorge i Salus. Tot i que el màxim baluard de l’equip de l’últim tram de temporada,

L’Òptica Alzira, campiones de lliga Per segona volta en la seua història, les fèmines de l’Alzira F.S. es proclamaren campiones de lliga. La Federació torna a dividir la

competició en grups i l’Alzira entra al Nord, junt al Centre de Dia Perifèria de València, el Vall d’Uixó, Riba-roja, Vinarós, Neskas Port de Sagunt i Yumas València. Era una temporada complicada en què es retiraren algunes jugadores veteranes i s’incorporaren joves juga92

Llibret de la falla el Mercat

dores alzirenyes: Lourdes, Sonia i Virginia, les quals, junt a Chelo foren cridades després per la Selecció Valenciana. Arribada la segona volta es va consumar l’ascens al lideratge de les xiques de Navalón. L’equip era cada volta més sòlid, tant que guanyà al segon, el Perifèria per 8-0 amb què es tancà la primera fase. Al play-off pel títol, les alzirenyes havien guanyat quatre partits i sols perdut un. Arribava l’última jornada al Palau d’Esports enfrontant-se a La Torreta d’El Campello, equip que en la primera volta del play-off guanyà 4-2. La victòria era imprescindible perquè ambdós conjunts estaven empatats a punts i el golaverage era favorable a les alacantines. Reme i Empar aconseguiren els dos gols que donaren el títol a l’Alzira F.S. En Copa, eliminaren sense problemes al Cala Montero de Vinaròs però els penals li donaren el títol al Riba-roja, després d’acabar el partit amb empat a 1.

Sanchís, marcà l’1-0, els nervis pogueren amb els alzirenys que veieren angustiats com el Riba-roja remuntava fins el 2-4. Els gols de Paco i Carrascosa suposaren acabar empatant a 4 i permeteren que el Deuxal acabara la temporada invicte al seu pavelló.

1997-98 Després de la campanya més exitosa de la curta vida del At. Alzira F.S. amb l’ascens a Nacional B, es produeix una altra ruptura en l’esport alzireny. Si ja existien dos clubs d’atletisme, bàsquet o natació, el futbol sala no va ser menys. En setembre, a l’hora d’inscriure el club en la nova categoria, els dirigents de l’At. Alzira, Jaume Pradas, Salus Madrid i Bernardo Roca decidiren que l’equip es quedara en categoria provincial “ja que véiem que no hi havia una aportació econòmica suficient de l’esponsor així com responsabilitat dels jugadors –els quals fallaven a excessius entrenaments o anteposaven festes com les Falles a partits de lliga”, explicà Pradas. D’altra banda, la major part dels seus jugadors volien jugar en la nova categoria i és per això que refundaren l’Alzira F.S. que va continuar tenint el patrocini de Deuxal. Els seus components foren Miguel, Vicent, Alfonso, López, Gumis, Jorge, Gonzalo, Toni, Sanchís, Carrascosa, Paco, Vicent Lara, Eduardo i Rafa Navarro, José Sanfrancisco i

Deuxal, Campions de Lliga i Copa

Porcelanatto, Subcampió de Copa

Òptica Alzira, campiones de Copa

Falles 2007 Alzira

Isidro Lázaro. Tots ells estigueren dirigits per l’exjugador de l’Alzira F.S. Jorge Soler i després per Juan Garrido. El seu primer president fou José Luis Navalón, al temps que continuava sent l’entrenador del Porcelanatto L’Alcúdia. Situació curiosa esta perquè els alcudians tenien el filial en el club rival del Deuxal. L’Òptica Alzira, conjunt femení que es va integrar al nou club, fou dirigit per Juanma Duque. Els vicepresidents eren Vicente Monte i Armando Fita; el secretari, Juan Garrido; el tresorer, Toni Oliver i els vocals, Vicent Bixquert i Juan Beteta. Actuava com a delegat Jorge Monte. L’Atlètic Alzira, per la seua banda, va haver de formar un nou conjunt, el qual va estar format per joves jugadors que, sota el patrocini de Porcelanatto varen convertirse en filial de l’equip de l’Alcúdia. Coque, Emilio, Jordi, Javi, Moya, Bixquert, Ríos, Raúl, Pardo, Lázaro, Maseres, Abraham, Quico i Ruescas conformaren este conjunt que dirigia Jorge Pla. El president era Bernardo Roca, Esteban Ortega el vicepresident i Javier García el tresorer. Antonio Flores va dirigir el juvenil. La lliga, més que provincial, es 94

Llibret de la falla el Mercat

podia considerar comarcal perquè sols el Centre Penitenciari de Picassent i l’Olleria eren els dos únics equips no riberencs. Els representants de la comarca eren el Deuxal i Porcelanatto Alzira, Atlètic i Sport Almussafes, Benifaió, Carcaixent i Viatges Agulló i s’afegiren l’Alberic, Alginet i Sueca.

La pretemporada del Deuxal va ser curta amb sols dos enfrontaments i victòries sobre l’Olleria (3-1 i 2-5). Es van traure uns passes de col·laboració que costaven 2.000 pessetes que no influïen en

l’entrada als partits, que era gratuïta, però donaven opció a participar en sortejos durant els partits al Palau. El principal objectiu del club era classificar-se entre els dos primers del grup per disputar les semifinals que, en cas de guanyar, els donaria accés directe a la categoria Nacional. I per supost, millorar la classificació de l’any anterior en Copa, on s’arribà a semifinals. Els derbis alzirenys foren d’allò més calents. El primer es va produir en la tercera jornada de lliga i la victòria anà a parar al Deuxal per 6-1, encara que el Porcelanatto es va avançar en el marcador. En la segona volta el Deuxal tornà a guanyar amb el resultat d’1 a 3. La culminació dels derbis va arribar en la final de la Copa autonòmica en què ambdós es tornaren a vore les cares. Sota un calor asfixiant els dos equips oferiren un gran partit a Cullera que tornà a guanyar el Deuxal per un ajustat 4-3. Tot i començar bé la lliga guanyant 1-6 a Carcaixent, l’empat a

1 contra el Sueca relega al Deuxal a la tercera posició durant diverses jornades. Guanyaria 6-1 al Porcelanatto Alzira i 0-4 a l’Sport Almussafes però empataren a 1 a Alberic. La victòria per 4-2 contra el Viatges Agulló de Carcaixent fou el punt d’arranc per aconseguir el lideratge poc després. Guanyarien també al Benifaió per 1-5 i, tot i perdre dos partits seguits, a Alginet (4-3) i contra l’Olleria (12), els següents partits guanyats, 2-1 al Carcaixent i 1-3 a Sueca, els encaramaren ja a la primera posició. En Nadal, el 27 de desembre, els antics jugadors de l’Alzira F.S., Puig, Navalón, Joao, Novoa i Rafa Valencia entre d’altres, es van reunir per disputar un partit amistós al Fontana Mogort. L’Sport Almussafes va ser exclòs de la competició per la Federació Valenciana per uns incidents produïts a Alginet. Això va fer que la classificació es refera, llevant els resultats obtinguts contra l’equip de la Ribera Baixa. El partit ajornat i guanyat contra l’Alginet per 5-4 li donà avantatge d’un punt i el lideratge als alzirenys. Però poc després, perdre 3-4 davant l’Alberic, li va fer perdre la posició de privilegi i fins i tot la segona plaça. El Deuxal li guanyà per segona volta en la temporada al Viatges Agulló i recuperà la segona posició que ocupaven els carcaixentins. Juan Garrido passà a dirigir l’equip, en substitució Falles 2007 Alzira

de Jorge Soler. La penúltima jornada de lliga va determinar quins dos equips jugarien els play-offs d’ascens: Deuxal Alzira i Alginet. El Deuxal li guanyà 3-1 a l’Alginet en la penúltima jornada de la lliga regular però els alzirenys seguien a un punt d’estos. Els feia falta que el Deuxal guanyara o empatara contra l’Olleria i que el Porcelanatto Alzira fera la matxada d’imposar-se a l’Alginet. I així va ser. El Deuxal empatà a 2 i el Porcelanatto s’imposà per 4-3. Guanyar la lliga regular de res servia perquè encara quedaven els play-off pel títol. Però això no va ser cap problema. Les victòries seguien arribant fins l’última al Palau d’Esports contra l’AD Buñol per 4-1 que es va regar amb cava i va ser passada per aigua, amb la participació inclosa de l’alcalde d’Alzira, Alfredo Garés i el regidor d’esports, Arturo Gallego. A per la Copa Els festejos per l’ascens li feren una mala passada al Deuxal que va caure 4-1 en l’últim partit del play-off. Això sí, la classificació per als quarts de final de Copa ja estava aconseguida per haver disputat el play-off. La ronda copera començà amb un clar 4-1 sobre l’Olleria, el que obligava a enfrontar-se per cinquena volta en la temporada al Deuxal i l’Alginet (dos en lliga, dos en play-off i ara en Copa). I cada volta les victòries sobre l’Alginet resultaven més 96

Llibret de la falla el Mercat

extenses. L’última per 1-6 jugada a terreny neutral, l’Alcúdia. Per tercer any consecutiu, una localitat de la Ribera va acollir les finals de la Copa. A l’Alcúdia i Alzira va seguir Cullera amb gran presència d’equips riberencs en la disputa dels títols. El Llaurí començà sent subcampió infantil, el Porcelanatto L’Alcúdia va véncer còmodament a la Unió de Vila-real per 8-2 però abans d’esta final de categoria Nacional arribà la de Provincial que estava protagonitzada pels dos equips de la capital de la Ribera Alta. El Porcelanatto Alzira havia evolucionat molt des de principi de temporada, passant de no puntuar en les primeres jornades a aconseguir la victòria sobre el subcampió de lliga regular, l’Alginet, donant-li el campionat de grup al seu màxim rival, el Deuxal. Després, a la Copa també va eliminar al subcampió absolut de la lliga provincial, en guanyar 2-3. A la final copera, Kiko avançà al Porcelanatto. El partit estava tan renyit que 15 minuts costà trencar el 0-0. Sols un minut després Gonzalo empatava per al Deuxal

però Salus marcà de penal el 2-1 al fil del descans. En la represa, Rafa Navarro marcà amb una magnífica volea el 2-2 però de nou Salus va desfer l’empat. Els últims minuts foren la bogeria. Jorge sorprengué a l’eixida d’una treta de banda i Paco, a 47 segons per a la fi va culminar una contra que donà el doblet i l’ascens a Nacional B al Deuxal Alzira F.S. El femení, campió de copa L’Òptica Alzira va afrontar la lliga amb un canvi d’entrenador. Juanma Duque prengué el relleu de José Luis Navalón. La lliga va començar amb dos empats a 3 contra el Neskas Sagunt i Yumas València A i una severa derrota (7-1) a Riba-roja. Tres roïns resultats que posaven a les alzirenyes en una impròpia setena posició. El relleu generacional seguia produint-se i les joves havien d’anar agafant el pols a la categoria. La victòria per 121 sobre el Pilar va ser el punt de partida per a una ratxa de 13 partits invictes, de què 12 foren triomfs. Eixe empat, contra el Riba-roja, li obligava a guanyar-ho tot per ser el millor segon dels tres grups i classifi-

car-se per a la fase pel títol. Optaren a ell però no el pogueren obtindre. Almenys, l’Òptica Alzira es va resarcir de les decepcions que suposaren les dues derrotes en les dues últimes finals de Copa i es va venjar del seu últim botxí, el Ribaroja, guanyant-li en la final copera per 3-2. Eixe seria l’últim triomf d’un grup irrepetible de jugadores. L’equip femení va continuar poques temporades més fins la seua desaparició.

1998-99 Per afrontar la primera temporada en Nacional “B” es confià la direcció de l’equip en un entrenador amb experiència en esta categoria. La plantilla és molt similar a la de l’ascens. Continuen defensant la porteria Miguel i Vicent, mentre que segueixen Jorge, Gumis, López, Alfonso, Sanchís, Vicent Lara, Toni, Paco i Carrascosa. S’incorporaren Carlos i Boti. El delegat era Jorge Pla. Deuxal continua patrocinant l’equip. El debú fou perfecte amb una victòria per 8-6 sobre el Vall d’Uixó, equip que arribà amb Falles 2007 Alzira

sols huit jugadors però que es va arribar a posar amb 6-6 a l’electrònic. Paco Hernández va obrir la lliga amb un hat-trick. La següent setmana el Deuxal va assaborir l’amargor de la derrota, a més per segon partit consecutiu després de caure entre setmana davant el Benicarló en Copa Generalitat. El Picassent, equip que dos anys abans li va llevar l’ascens als alzirenys s’imposà per 8-6, encara que el Deuxal portà avantatge al marcador fins a tres voltes (0-1, 1-2 i 4-5). Amb l’ascens del Porcelanatto l’Alcúdia a Nacional A, el derbi riberenc passava a ser el Deuxal Alzira-Sucro Cullera. I el primer va ser al Palau d’Esports. Els de la Ribera Baixa estaven capitanejats per l’alzireny Salus i, amb més experiència a la categoria, dominaren l’encontre i el marcador, fins que Gumis, en els últims minuts marcà dos gols que nivellaren el resultat (5-5). Per su98

Llibret de la falla el Mercat

plir la baixa a la porteria de Vicent es va fitxar a Villa, de l’Alfafar. La Copa Generalitat va ser un tràmit per al subcampió de Nacional A, el Benicarló, que guanyà també en la tornada i per un contundent 0-4. Tampoc en la segona eixida es va tornar amb victòria. El subcampió de copa, l’Associació de Veïns La Unió de Vila-real guanyà 8-5. L’Artísticos de Levante de Borriana va ser un dels rivals més febles i fou derrotat per 6-3. Set dies després per fi arribà la primera victòria com a visitant, per 1-2 a Alboraia, el que li va valdre per sumar el punt 10 i ser sisé, empatat amb el quart. El segon desplaçament consecutiu que feren els alzirenys fou a Nules amb un fum d’adversitats. No podien viatjar Carrascosa, Alfonso i Carlos. Toni sols disputà els primers minuts. A més, per cobrir el mínim de 8 jugadors s’hagueren de convocar els tres porters i damunt,

Jorge va patir una infecció durant el desplaçament que li va impedir jugar. Tot i això, els blaugrana –que així vestia el Deuxal Alziraferen el 0-2 gràcies a Gumis i Toni. Però les desgràcies no venien soles i Miguel es va fer un esquinç a la mà i s’encaixà l’1-2. Però de poder consolidar la victòria en la segona part, el Caixa Rural Nules va remuntar. Els alzirenys entraren en una crisi de resultats on la victòria per 3-4 a Moncada fou un oasi ja que després es va caure 23 contra el Riba-roja i 4-2 davant el líder, el Vila-real, al que se li va plantar cara. En la segona volta, continuà la irregularitat. El Vall d’Uixó va guanyar en el primer partit per 4-2. Al Picassent sí se li va poder guanyar a casa per 3-0 mentre que a Cullera es va viure un altre emocionant derbi que va resoldre l’alzireny Salus, marcant el 5-4 per als de la Ribera Baixa a 40 segons per al final. Les falles han fet males passades als alzirenys perquè alguns dels components de l’equip, tam-

bé fallers, elegien les festes de què havien pagat quota a jugar el partit de lliga. Això passà en el desplaçament a Borriana on alguns es quedaren per a la Crida i perderen 9-3. A més, López, Gumis i Toni es lesionaren i amb tres jugadors i el porter encaixaren els tres últims gols. Pasada la Pàsqua, el Deuxal visitava el Riba-roja al que guanyà per 1-5 i sumava la cinquena jornada sense perdre. El líder, l’Auto Real de Vila-real no tingué compassió i matxacà per 4-7. El Deuxal demostrava que havia alcançat la majoria d’edat al futbol sala en no posar-se nerviós quan l’Aldaia li guanyava 0-4 i va saber sobreposar-se per remuntar. El sisé lloc a la classificació en la primera temporada en 1ª B va ser qualificat com a notable.

1999-00 En la segona temporada en Nacional “B”, l’empresa Lauren’s & Danny S.A. es converteix en el nou patrocinador de l’Alzira F.S. La campanya fou espectacular. Es guanyà la lliga amb la condició d’invicte i sols es deixà escapar 8 punts, fruit de quatre empats. L’espónsor, Lauren’s & Danny, confirma el seu suport econòmic i el club decideix jugar en la 1ª Nacional “A”, divisió de bronze del futbol sala nacional. L’equip que va aconseguir esta fita estava compost por Vicent Boluda, Miguel, Falles 2007 Alzira

Carrascosa, Paco, Toni, Sanchís, Boti, Juan Antonio Vázquez, Juan Antonio Martínez, Jorge, Gonzalo y Carlos Martínez, seguint com a entrenador Manolo Díaz. Després d’uns anys al Porcelanatto l’Alcúdia Braulio juga a l’equip de la seua ciutat. Parlar d’un inici de lliga espectacular té poc de sentit quan en tota la temporada no es perd cap partit. Començà la lliga guanyant al Mislata 6-2, 2-9 al Vall d’Uixó i 5-1 el Dominicos. Amb quasi la mateixa plantilla de l’any anterior els rivals es quedaven a l’altura del betum i el Caixa Rural Nules sucumbia 1-6, el Buñol, recent ascendit, va caure per 8-3, encara que anà per davant en el marcador (0-1 i 2-3). L’empat a 3 contra l’Artísticos Levante de Borriana li va fer perdre el lideratge a mans del Picassent. Després d’este borró tornà a la senda de la victòria contra l’Alcora (5-3), La Canyada (2-7) i Xiob Peri Sport de Castelló (9-4). En este encontre Paco marcà quatre gols i Gonzalo, en la seua millor forma, aconseguí el tercer hat-trick consecutiu. Per acomiadar l’activitat esportiva per la festivitat nadalenca, el Nou Bàsquet, el club d’handbol Ribera Alta i el Lauren’s jugaren un triangular en els tres esports on els gols i les cistelles tenien una puntuació compensada. 100

Llibret de la falla el Mercat

Líders en solitari Amb el nou any s’estrenà el lideratge en solitari en guanyar el Viatges Cullera per 4-5 i el reafermà en desfer-se del Picassent, principal rival pel títol, per 6-3, al que li treia cinc punts i 8 als de la Ribera Baixa. Les golejades seguien comptant-se per partits. 2-7 al Mislata, 8-3 al Vall d’Uixó on el juvenil Carlos Martínez marcà el seu primer gol. 4-11 al Dominicos, 5-1 al Unió del Vila-real o 5-3 al Nules. Faltaven poques jornades per al final de lliga i al Lauren’s & Danny sols li faltaven nou punts per a obtindre l’ascens matemàticament.

30 gols en un partit El futbol sala és un esport atractiu per l’alta mitjana de gols que s’obtenen. Però el 27 de març de 2000 es va produir el marcador, possiblement més extens, al futbol sala espanyol federat senior. Manolo Díaz acabà tremendament enfadat després que el Lauren’s & Danny li fera 20 gols al Borriana. El motiu? El seu equip havia encaixat 10 gols i el partit s’havia paregut a qualsevol cosa menys un encontre de futbol sala. Dos setmanes després, el Lauren’s protagonitzà tot el contrari: un empat a 0 contra el Riba-roja. El Picassent es desunflava amb el pas de les jornades i la festa de l’ascens fou un fet abans que acabara la lliga.

2000-01 La Ribera tornava a tindre un equip a la categoria de bronze del futbol sala espanyol, la 1ª Nacional “A”. Per afrontar esta i nova complicada categoria, els riberencs comptaven amb un pressupost de 3’5 milions de pessetes. El brillant campió de Nacional B va comptar amb la majoria dels jugadors que obtingueren l’ascens. Vicent i Miguel com a porters així com Jorge, Braulio, Gonzalo, Juan, Sanchís, Toni i Paco. Este últim començà la lliga estant de baixa per als següents sis mesos per una lesió i però acabà retirant-se. Javi Lázaro, primer i Carlos Martínez en febrer, Jordi i Fede s’incorporaren des del filial i per afrontar la nova categoria se fitxaren quatre jugadors: l’alzireny Kiko i Javi Aliaga del Cullera; David del Dominicos i José María del Vijusa Mislata. L’entitat es plante-

java com a primer objectiu agafar experiència en la categoria, mantindre-la i consolidar-la. Causaren baixa respecte a la temporada anterior Paco Carrascosa, Jose Luís Botías “Boti” i l’entrenador Manolo Díaz,. José Luis Navalón va dirigir tècnicament a la esquadra, fins que va ser rellevat per Manolo Díaz a causa de resultats roïns que es produiren en les primeres jornades. També causaren baixaAliaga, Jose i David. En pretemporada el Lauren’s & Danny Alzira disputà la Copa Generalitat en la que va caure en la segona ronda. Primer s’enfrontà a equips de Nacional B, els quals estaven més rodats perquè la lliga començà més prompte. En el partit de presentació s’enfrontà a l’Olleria i guanyaren 5-3. Falles 2007 Alzira

101

El debú no pugué ser millor. Victòria contra el San Pedro del Pinatar per 6 a 2. El primer cinc inicial el formaren Miguel, Gonzalo, David, Braulio i Juan mentre que Jorge, José María, Sanchís, Kiko i Javi Lázaro tingueren l’oportunitat de debutar al llarg del partit. Prompte les alegries es tornarien tristeses. El D’Coky Cieza seria el primer botxí que guanyà per 6-1 en la 2ª jornada mentre que a la setmana següent, un altre dels cocos de la categoria, l’Helados Alacant, trencava la condició d’invicte que el Lauren’s mantenia durant quasi un any al Palau d’Esports alzireny. No millorà la situació en els següents partits. Encara que s’empatà a 3 a Albatera, les derrotes per 5-2 a Molina de Segura, 4-5 davant l’Auto Real Vila-real , encara que este últim va guanyar sols amb un gol a 36 segons per a la fi i per 3-1 contra el Palmar de Múrcia precipitaren la destitució de l’exjugador de l’Alzira F.S. en la primera etapa i ara entrenador, José Luis Navalón. Manolo Díaz tornà a l’equip que va fer campió de Nacional B i aconseguí l’ascens. Després del seu pas per Alzira, Díaz havia fitxat pel Benifaió de lliga provincial i, amb acord amb l’entitat roig-iblanca, començà una segona etapa a Alzira. En el seu redebú es va complir la dita de “A entrenador nou, victòria segura”. En un encontre amb 102

Llibret de la falla el Mercat

diverses alternatives al marcador, els alzirenys acabaren guanyant 5-4 al Construcciones Eurocope d’Águilas. Un empat a 6 davant el cuer, l’Universitat d’Alacant, això sí, sense quatre titulars, va precedir a una sèrie d’importants victòries. La primera per acabar l’any contra el Benejúzar per 3-1 amb la qual s’allunyaven de l’ascens. Especialment perquè els últims 7 punts dels 9 possibles s’obtingueren contra equips de baix. Als ànims de la Penya Sapo Gol s’unien també jugadors de la UD Alzira que presenciaven molts partits com Aliaga, Juanjo, Fortes, Víctor o Perea. 2001 comença amb la tradicional “Cuesta de Enero”, fet que també li va ocórrer al Lauren’s. En sols tres setmanes s’enfrontava als tres filials dels tres millors equips de Divisió d’Honor del Mediterrani: Vijusa Mislata, Platges de Castelló B i Mazarrón, que era el Pozo Múrcia B. El líder, el Vijusa Mislata va ser el primer en caure. Els valencians encara no havien cedit cap punt i tenien jugadors com Jose Hernández que solien jugar al quadre de Divisió d’Honor. Micky, tècnic del primer equip del Vijusa, va presenciar en viu com els riberencs anaven per davant en el marcador tot el partit fins el 4-5 definitiu. El Platges de Castelló va ser el segon i últim en caure per un rotund 8-3. Amb eixa victòria el Lauren’s pujava a

la 8ª posició a sols tres punts del següent contrincant, el Mazarrón, que ocupava la quarta plaça. Però no va poder ser. Després de cinc partits invictes, perdien per 8-5 a terres murcianes. un retard de l’autobús va fer que al següent encontre, a San Pedro del Pinatar, els alzirenys arribaren a punt del xiulit inicial i amb la ment fora del partit. D’ahi que perderen 6-4 i el que era pitjor, a un punt del descens.D’eixes dues derrotes els riberencs es van resarcir amb un impressionant 8-0 contra el quart, el Cieza. D’este partit cal destacar els quatre gols de Gonzalo i el debú de Carlos Martínez a la categoría. El següent desplaçament seria d’allò més complicat, l’Helados Alacant, l’equip amb major pressupost del grup, però es va poder empatar a 4. Victòria a Vila-real després de tres anys i mig En la jornada 19 es va obtindre una altra fita. Quan qualsevol equip viatjava a Vila-real es podia fer la idea que el màxim a obtindre seria un empat. Allà anaren els novels de la categoria i tragueren un 4-6 amb què trencaren una ratxa de ¡¡tres anys i mig invictes!!. Les coses estaven tan apretades que estava en la 9ª plaça a 4 punts del descens però també als mateixos del 4t classificat.

Passaven les jornades i els alzirenys continuaven millorant fins que necessitaven sols tres punts per obtindre la salvació matemàticament. Els equips murcians presentaren un recurs a la Federació perquè sols baixaren dos equips i no quatre. I a esta opció es va aferrar l’Universitat d’Alacant, que estava en zona de perill, per complicar-li el partit. El Lauren’s estigué més atinat i guanyà 4-3 amb la conseqüent fe s t a

per la permanència. Passaren les jornades i l’últim partit de lliga es tancà Falles 2007 Alzira

103

amb una nova victòria al Palau, 62 sobre el Mazarrón-Pozo B. Abans d’este últim encontre, el tècnic Manolo Díaz va ser renovat.

Segon millor equip de la segona volta A la postre, el Lauren’s & Danny acabà classificat en una més que meritòria 6ª posició. i tot, d’haver tingut una miqueta més de sort en certs partits, fins i tot s’hauria estat acaronant la part alta de la taula classificatòria. Al contrari que en anteriors temporades, el Lauren’s & Danny Alzira no pugué disputar la copa Federació Valenciana per jugar en categoria nacional ni tampoc la Copa d’Espanya que sols disputen el Campió i Subcampió de lliga. A l’equip riberenc li quedà la satisfacció d’haver sigut el segon millor conjunt de la segona volta. D’altra banda, el club alzireny va ser un dels primers en disposar de pàgina web gràcies a la inquietud del seu entrenador, Manolo Díaz. La seua adreça era http:// lapagina.de/laurensdanny. No la busqueu perquè ja no existeix amb eixe nom i sí com a www. alzirafs.com.

2001-02 Tal i com passava al futbol per aconseguir alguna fòrmula per la que els clubs disminuisquen les 104

Llibret de la falla el Mercat

despeses, la Federació Espanyola va reestructurar la categoria de bronze. En realitat, es va reduir el nombre de grups també perquè el menor nombre d’equips fera que els millors jugadors s’ajuntaren a estos equips. El Laurens’s & Danny Alzira quedà enquadrat en un grup compost per valencians, castellonencs, catalans i aragonesos. La plantilla va patir únicament la baixa del porter Miguel mentre que continuaren Vicent, Juan, Braulio, Gonzalo, Lázaro, Sanchís, Toni, Kiko, Carlos i Jorge. Pujaren del filial Jordi, Boluda i Emilio mentre que començà a prova, encara que no continuà després, Ricky, davanter format a la cantera de la UD Alzira i que després jugà a l’Alberic i el CD L’Alcúdia. La lliga va començar de forma positiva amb dos victòries, tres empats i una sola derrota. Algun d’eixos empats era una victòria que es va diluir en els últims segons d’encontre que, en cas de conservar-la hauria propiciat estar en la part alta de la classificació. Una de les primeres diferències que es va vore eixa temporada va ser l’arribada del Barça B amb un autobús despampanant, realment, més que així era el de l’empresa oficial del Barça i ens sorprengué a tots. Després ja seria un fet habitual però fins aleshores no estàvem acostumats a això, en un esport que, encara que era, i és, la tercera categoria nacional, dista molt dels

sous que es donen per exemple a la 2ª B. Este, contra el filial barcelonista, va ser un dels partits que tinguérem la victòria a un pas i s’escapà a trenta segons del final. Un moment roïn arribà en les jornades 7 i 8 quan es va perdre davant el Vijusa Mislata i s’empatà a 4 amb el penúltim classificat, el Rubí i Vicent Boluda salvà la derrota a 20 segons. La trajectòria es va redreçar amb sis victòries consecutives, moltes per la mínima (Terrassa –cuer que quasi se li va atragantar en guanyar-li per 5-4, Montserrat, Ripollet, Montsant Barcelona i les més destacades: Caspe i Pinseque Saragossa). Guanyar-li al Caspe va ser un dels tocs d’atenció que donà el club alzireny. Els dos equips arribaven molt igualats el Lauren’s & Danny era tercer classificat i el Casp segon, però la diferència de gols a favor era abismal: 45 dels riberencs per 73 en 11 partits dels saragossans. El partit va tindre de tot.

El Lauren’s s’avança amb un 4-1 que els aragonesos igualaren abans del descans. Després d’un inici de la segona part igualat, el Lauren’s acabà convertint l’encontre en una festa amb quatre gols més. Idèntic marcador (4-8) va aconseguir set dies després contra el Pinseque de Saragossa amb què superaven al Vijusa i s’alçaven a la segona posició. Tal ratxa va ser tallada de colp pel Riba-roja que va guanyar a Alzira per 35 i va fer posar els peus en terra quan ja es començava a somniar amb l’ascens a la Divisió d’Argent. El ex de Vijusa i la següent temporada jugador de l’Alzira Falles 2007 Alzira

105

F.S., Javi Cobo, va amargar la vesprada i la fi de la primera volta. La segona part de la lliga començà amb una victòria sobre un rival directe, el Vila-real amb que es confirmà a la 3ª plaça i allunyà als castellonencs a 6 punts. Un altre rival directe, l’Olímpic Florestà de Sant Cugat del Vallès caigué per 2-3. Seguien les victòries encadenades sobre el Manresa (5-2), equip creat a base de talonari però que ocupava la part baixa de la taula. Després s’imposaren al Barça B al Palau blaugrana 2 (0-1) i venjaren la derrota de la primera volta guanyant-li 6-1 a l’Andorra aragonés. Conforme passaven les jornades, la lluita pel primer lloc i única plaça d’ascens a Divisió de Plata. L’empat a 2 contra el Vijusa Mislata allunyava dos punts més respecte al Casp que comptava els seus partits per victòries i s’alunyava a sis. A més, quan hi hagué alguna possibilitat, es desaprofitava com en la jornada 23 que el Casp va caure a Manresa 73 però el Lauren’s també ho feia a la canxa del penúltim classificat, el Rubí, per 8-7. I com en la primera volta, patia de vertígen sobre els equips de la part baixa de la taula classificatòria. Si en la primera volta el Terrassa va complicar la victòria alzirenya, en la tornada, els catalans guanyaren per un clar 4-1. El paró lliguer per la festivitat de Pàsqua, li va anar bé a l’Alzira F.S. que es va centrar en conservar 106

Llibret de la falla el Mercat

la segona posició, encara que seguia pressionant el Vijusa Mislata a quatre punts. I vaja que li va anar bé perquè un altre equip de dalt, la Penya Barcelonista Montserrat Monistrol va ser vapulejada per 9-4. D’este partit destacà el gol que als 5 segons de joc marcà el Lauren’s. En la següent jornada no es confirmà allò de que el resultat de la primera volta pot ser reflexe del que puguera passar en la segona. La victòria per 0-5 contra el Ripollet així ho demostrà quan 15 partits abans, els alzirenys guanyaren però per 6-5. L’ambient que es trobaren els riberencs és d’eixos que els aficionats alzirenys desitgem per al nostre equip. Un pavelló abarrotat amb 700 espectadors, cheerleaders animant i una bandera de 20 m2 que deia “Benvinguts a la Bombonera”. Però de res va servir, ni tan sols la presència dels ultres del Frente Blanquiazul, penya del

RCD Espanyol. Seguiria corroborant l’equip de Manolo Díaz la recuperació de l’equip imposant-se amb comoditat al Montsant per 3-1, agraint així la notícia de que l’empresa alzirenya Lauren’s & Danny continuaria donant suport al principal equip de futbol sala de la Ribera. Partit de divisió d’honor Deu anys després, el Palau d’Esports va tornar a acollir un partit de divisió d’honor. En disputar el Pamesa València entre setmana la final de la Copa Saporta es va vore obligat a ajornar el partit de lliga contra el Jabones Pardo Fuenlabrada i que es disputara dissabte a la Font de Sant Lluís. Com que era final de la lliga ACB, s’havia de jugar a la mateixa hora que la resta dels equips i impedia al Vijusa València disputar el seu partit davant l’Ourense. El Vijusa va aconseguir que

una nombrosa quantitat de públic tornara al Palau. La llàstima és que després no continuaren anant a vore l’equip alzireny en igual nombre. A tres jornades per al final de lliga es disputava l’encontre més important per als dos primers equips del grup. I amb molt en joc. El Casp necessitava la victòria per assegurar-se el títol de lliga i obtindre l’ascens a Divisió d’Argent mentre que amb els tres punts el Lauren’s & Danny Alzira obtenien matemàticament la segona plaça. Tot i que es va perdre 7-2, el partit estigué igualat durant bona part de l’encontre, però unes decisions arbitrals trencaren el partit cap als saragossans. Manolo Díaz no va continuar El tècnic Manolo Díaz va anunciar, quan restaven dos jornades per al final de la competició, que no continuaria al front de l’equip alzireny. Una mínima esperança d’ascens es vislumbrava. Normalment alguns equips campions dels altres grups de Nacional A renuncien a la plaça en Plata però vistes les ajudes municipals que el club rebia no es feien il·lusions. L’any anterior, el club va rebre 2.400 euros en tindre els seniors masculí i femení i un filial, de manera que en la present temporada esperaven rebre menys perquè sols es conservava el Lauren’s & Danny. Davant esta falta d’ajuFalles 2007 Alzira

107

des i projecte, junt als continus desplaçaments des de València i els llargs desplaçaments, feren desistir a Díaz. La lliga va acabar de manera fenomenal. Un empat li era suficient per conservar la millor posició en la història recent del club i el partit contra el Pinseque de Saragossa es tancà amb una victòria per 5-4. A més, en el partit que tancava la lliga més dura que havia tingut tants desplaçaments a Catalunya i Aragó, també es va aconseguir la victòria per 3-4 a Riba-roja. A la fi, com a subcampió de lliga va traure 8 punts al tercer classificat, 11 al Vijusa Mislata i 14 al Platges de Castelló B. La primera temporada completa del segle XXI també va vore la llum del 1r torneig de 24 hores de futbol sala Ciutat d’Alzira, que s’organitzava com a alternativa al tradicional de Sant Bernat, però sobretot com a mitjà de finançament del club.

108

Llibret de la falla el Mercat

Primer àrbitre alzireny a Divisió d’Honor Per primera volta un alzireny dirigeix partits de la màxima categoria del futbol sala. Juan Beteta, després de sols dos anys a la Divisió d’Argent on també estava altre alzireny, José Vicente Pastor, acabà com a número 1. “Durant la temporada estàvem entre els primers classificats del rànquing i Palacios i jo comprovàrem com cada volta ens assignaven més i els més importants partits. Als play-offs per l’ascens a Divisió d’Honor fórem la parella que més partits va dirigir”, explicà Beteta.

2002-03 La pretemporada estigué marcada per un partit de presentació que ja s’ha convertit en un clàssic als estius de l’Alzira F.S. El València Vijusa F.S., aleshores campió de la Copa del Rei, visitava el Palau d’Esports. Abans de l’encontre es presentà tota la plantilla que passava a estar encapçalada pel nou entrenador, David Alcoy i el nou president, Lauren Soler, que substituïa el seu germà Javier. El partit va ser molt emocionant, amb l’empat a 1 campejant al marcador després de que els capitalins s’avançaren i a la fi guanyaren 12. Destacà la cara de pocs amics que posava el tècnic del Vijusa, Micky, en vore la contundència amb què s’havien emprat els alziJosé Vicente Pastor

renys i sobretot Javi Cobo, ex del club valencià. El repte per a eixa temporada, certament era difícil: igualar o superar el segon lloc obtingut la temporada anterior, ja que en eixa temporada promocionaven per ascendir els dos primers. Difícil era i tampoc es començà amb massa cares noves. Es va fitxar Sergio Ruescas, de la lliga local, però qui destacà sobremanera va ser Javi Cobo, ex del Vijusa, Mislata, Aldaia i Riba-roja. Amb 26 anys, tenia un promedi de 40 gols per temporada en els últims tres anys i ja deixà el seu segell la temporada anterior al Palau quan va marcar quatre dels cinc gols dels del Camp de Túria per guanyar 35. El tècnic arribava amb 30 anys d’edat i havent entrenat a les categories inferiors del Vijusa i la temporada anterior al Dominicos B on va finalitzar 4t classificat de Nacional B. A més, també era seleccionador autonòmic. Passada la pesada experiència catalano-aragonesa, la Federació

decideix tornar al format anterior i els alzirenys tornen a jugar contra conjunts de la Comunitat i murcians. La lliga començà amb un empat a 6 davant el San Pedro del Pinatar, li tornà la derrota de l’anterior campanya al Riba-roja per 2-5 i s’imposà a última hora per 5-4 al Universitat d’Alacant gràcies a un hat-trick de Kiko. El penúltim classificat, el Sagunt, que no havia obtingut cap punt, va vapulejar els riberencs per 7-4. A la victòria per la mínima (2-1) sobre el Vijusa va ser un miratge amb una derrota per 5-4 contra altre dels cuers, l’Elx, dos empats a 3 davant Jumilla i a Alcantarilla i altra derrota contra el líder, Mazarrón, per 3-7. El final de novembre i desembre fou fantàstic amb quatre victòries consecutives que tornaren a pujar als alzirenys a la segona posició, amb què es reactivava el somni de l’ascens. Lucentum i Helados Alacant, Vilareal i Albatera foren els decapitats. Tanmateix, els torrons sembla que sentaren mal i 2003 començà faFalles 2007 Alzira

109

tal. Fins l’1 de març no arribaria la primera victòria de l’any. Abans es perdrien sis partits (Cieza, Plásticos Romero, Pinatar, Riba-roja, Ibérico Sagunt i Vijusa Mislata) i sols es colliria un empat a 2 davant la Universitat d’Alacant. La primera volta havia acabat amb uns números extranys per a la trajectòria habitual de l’Alzira F.S. L’habitual era que els riberencs perderen molts pocs punts a casa i molts com a visitants però eixa temporada es donà tot a l’inrevés, deixaren escapar 10 punts com a locals. Relleu de tècnic La quarta derrota consecutiva, produïda davant el Riba-roja tingué com a conseqüència la destitució de David Alcoy. L’equip havia passat d’acabar 2002 com a segon classificat a un punt del líder, va caure fins l’onzena, a dos punts i dos posicions del descens. El jugador més veterà de l’equip i únic que continuava vinculat al club des de la primera etapa, Toni Oliver, va deixar per primera volta la pràctica activa del futbol sala –hauria de tornar a vestir-se de curt més voltes, com li passà al seu amic, Vicent Adam en l’Alzira. Oliver passava a dirigir l’equip des de la banqueta. El Lauren’s millorà el joc però seguia sense guanyar. Per fi, amb el mes faller en curs, motiu d’alegria per a molts dels components de la plantilla, arribaria la primera victòria de 2003. Fou davant l’Elx per 4-2, especi110

Llibret de la falla el Mercat

alment per un hat-trick de Kiko. La següent setmana quasi donaren la sorpresa al pavelló del segon classificat, el Jumilla, però els murcians remuntaren a dos minuts per al final. La porteria, posició maleïda Durant tota la temporada, una posició va dur de cap als responsables de l’equip. Vicent Boluda, aleshores un dels millors porters del grup, estigué lesionat bona part de la lliga. Emilio també es va lesionar per la qual cosa s’hagué de convocar al tercer porter, que defensava la porteria del Benifaió en provincial, Vicent de Haro. Amb el pas de les jornades s’alternaven alegries amb penes. En portes de les Falles, un dels rics de la categoria visitava el Palau, l’Alcantarilla. El mal “fario” de la porteria continuava i en l’escalfament de Haro es va lesionar. Emilio, encara lesionat va forçar i jugà però en dos jugades va agreujar més la seua lesió. La casualitat va fer que el porter del filial, David Sanchis estiguera a la graderia i fóra reclamat. El partit fou un espectacle de gols en la primera part que acabà amb 9-4. El resultat definitiu seria de 10-4. David, cancerber de la selecció comarcal, no va encaixar cap gol davant un conjunt que tenia diversos exjugadors del Pozo i que solia visitar Alzira en les 24 hores amb l’equip d’Escayolas La Merced.

Els tres punts el tragueren de la zona de descens però el Lauren’s no consolidà la permanència fins unes quantes jornades més tard. Va perdre a Mazarrón 7-4, li guanyà sense complicacions al cuer, el Lucentum Alacant, amb el quart hat-trick de la temporada de Javi Cobo. Els alzirenys perderen la primera clara opció de permanència en caure 5-4 contra l’Helados Alacant de Sant Vicent del Raspeig -que ara està en la Divisió d’Argent- però tingueren la sort que la resta d’implicats en el descens també perderen. Quatre jornades restaven per al final de lliga i el líder, Vila-real, visitava la capital de la Ribera Alta. Després d’una primera part excel· lent amb un 4-1 a favor, els castellonencs minaren la moral dels locals i remuntaren fins posar l’electrònic amb 4-6 a falta d’un minut. Ei-

xe avantatge permetia els vilarrealencs assentar-se al lideratge, però mentre celebraven el gol després de tant d’esforç, Braulio, “el más listo de la clase”, tragué ràpid de centre i marcà a porta buida. A tres segons per al final, dos dels principals golejadors de la història del club alzireny protagonitzaren la jugada de l’empat. Gonzalo baixà un baló que cedí a Juan i, amb un potent xut d’esquerres, marcava l’empat. Passada la Pàsqua, un angustiat Albatera ho intentà tot per salvar la categoria però va sucumbir per 8-7. La penúltima jornada no va ser la de la tranquilitat per als alzirenys. Visitaven el Cieza, al que li faltava un punt per salvar-se i l’Helados Alacant visitava al Pinatar, segon classificat. I perderen els dos equips valencians (Lauren’s i Helados). Així, els alacantins quedaven a tres punts dels riberencs amb una jornada de per mig. Per sort, i per la seua qualitat, els alzirenys continuaren fent història en el futbol sala de la Ribera. Una victòria per 10-6 contra un Plásticos Romero que res es jugava va ser suficient per no estar pendent del resultat del conjunt gelater. El 10é gol el va aconseguir Javi Cobo amb què va igualar la “lluita amistosa” que havia mantingut durant tota la temporada amb Juan per ser el màxim golejador de l’equip. Cadascú marcà 32 gols, Gonzalo en féu 22; Kiko, 19; Braulio, 15 i Javi Lázaro 13. A la fi, fins i tot, la classificació fou positiva, un 8é lloc. Falles 2007 Alzira

111

Gran any del cadet El grup de jugadors que dirigia Salva Boquera va debutar en 2ª provincial cadet després de proclamar-se campió infantil l’anterior temporada. I ho va fer amb una magnífica segona posició gràcies al treball dels Borja, Paco, Alberto, Dani, Carlos, Yago, Edgar-màxim golejador-, Adrián, Gonzalo i Monerri.

Segon àrbitre alzireny a Divisió d’Honor Juan Beteta va tindre un gran debú com a àrbitre a la Divisió d’Honor i va finalitzar en la 12a posició del rànquing arbitral. Un altre alzireny, Vicente López també es va incorporar a la màxima categoria. Al final, la parella Beteta-López va dirigir molts partits junts.

2003-04 La temporada començava amb una mala notícia esportiva, la retirada d’un dels grans golejadors que ha donat esta comarca, Juan. A més, l’altra de les alternatives per perforar asíduament les porteries contràries, Gonzalo, va patir la primera lesió important que han acabat retirant-lo del futbol sala massa prompte. La plantilla estava composta per Emilio i Vicent Boluda com a porters i Jorge, Jose Sanfrancisco, Jordi, Gonzalo, Kiko, Javi Cobo, 112

Llibret de la falla el Mercat

Lázaro, Braulio, Boluda, Abel i Raúl Navarro, recuperat per al futbol sala, després d’un xicotet paró. Manolo Díaz tornà a ser l’entrenador de l’Alzira F.S. en la que fou 3ª i última etapa. Antonio Oliver es va convertir en el nou president del club. Una de les principals novetats de la campanya és el canvi de patrocinador. Fins que l’empresa de neteja industrial, Nítida, va acceptar la possibilitat d’esponsorisació, l’equip es va dir Alzimarbres Alzira F.S. Això va ser possible grà-

cies a la col·laboració de Juan Carlos Cuenca, amant d’este esport que s’ha convertit en coesponsor des d’aleshores. Els alzirenys seguien tenint un pressupost de 20.000 euros, xifra mínima per afrontar la temporada en la que ni jugadors ni entrenador cobraven (ni cobren), el que dóna més importància a la tasca que esta gent fa per amor a l’esport. Cal recordar que la Nacional A és la 2ª B del futbol sala, mentre que jugadors de futbol de Preferent o 1ª regional cobren des de 90 fins 1.200 euros al mes, sent que la qualitat de joc és molt inferior. El primer rival era una dura pedra de toc, el Jumilla que tenia 180.000 euros de pressupost, 10 voltes més que els riberencs. Els àrbitres es veieren amedrantats a la localitat murciana amb

un pavelló ple, amb cheerleaders i transmissió del partit per televisió. El Jumilla sols va guanyar per un gol (5-4), marcat a 30 segons per a la fi, després que Gonzalo estavellara al pal el que podia haver sigut el 4-5. Amb el nou cicle, el club no volia patir tant com l’any anterior per mantindre la categoria per la qual cosa, era imprescindible no perdre tants punts al Palau d’Esports. I a la primera ho demostraren guanyanyt 7-4 a l’Atunes Mazarrón. En eixos anys, la Copa Generalitat havia començat i tenia recolzament per part dels equips. Es jugava entre setmana i en primera ronda li tocà a l’Alzimarbres Alzira el tercer equip de la Comunitat Valenciana i equip de Plata, el Povet.com de Benicarló (per davant, a Divisió d’honor, estava el Platges de Castelló i el Valèn-

Falles 2007 Alzira

113

cia Vijusa). Els alzirenys entraren en la competició en imposar-se en la fase prèvia al grup format per Alboraia, Sagunt, Vila-real i Picassent. Res va poder fer contra un equip que havia disputat la fase d’ascens els últims tres anys i comptava amb jugadors com Vicentín o Sánchez Cava. El resultat, 1-6. Finalment fou eliminat en caure a la tornada 7-3. Dos bons resultats, 3-4 al Sagunt i 6-3 al Picassent, precediren a quatre partits consecutius sense véncer (Vila-real, Universitat d’Alacant, Benidorm i Pinatar) que li costaren el càrrec a l’entrenador, Manolo Díaz. Éste va demanar la ratificació en el càrrec per part de la directiva qui no li la va donar. El president, Toni Oliver, es va tornar a fer càrrec de l’equip fins l’actualitat. El nou entrenador va redebutar a la banqueta amb un empat a 2 a la complicada canxa del Cieza. Habitual és en els equips murcians i alacantins comptar amb veterans jugadors de Divisió d’honor i el següent rival, el Librilla, havia fitxat al brasiler Gera, que tenia vora 40 anys i no va estar massa brillant, especialment per l’apabullant victòria alzirenya per 6-0. Destacaren Javi Cobo amb 4 gols i el porter Emilio que mantingué la porteria a zero, fet poc vist en el futbol sala. La recuperació del joc era un fet i en la següent jornada, es guanyà al líder... i al seu camp, Alboraia (1-5). 114

Llibret de la falla el Mercat

Tot i les lesions, però de nou gràcies a un altre pòker de gols de Javi Cobo, el Vijusa va caure al Palau per 5-3, encara que els de Mislata s’avançaren al marcador. A falta de 24 segons per al final del partit, debutà Genaro Bixquert.

15 partits invicte El Nítida enganxà una dinàmica tan positiva que li dugué a estar 15 partits invicte. Eren temps feliços en que els alzirenys anaven remuntant posicions. Javi Cobo seguia en estat de gràcia i marcava gols de totes les maneres i en quantitats que anaven a més. Del 3-9 que se li endossà a l’Águilas, sis els va fer el valencià. Abel debutó tras dos mesos entrenant amb l’equip. L’últim partit abans de Nadal no va ser totalment ple d’alegries perquè, encara que no es va perdre, la sensació va ser la mateixa perquè s’empatà a 2 al Palau davant el penúltim classificat, l’Helados Alacant. La Nacional A és una categoria ben complicada en què qualsevol equip de baix et pot amargar el dia. No ho va aconseguir el Serelles Alcoi però si ho va complicar. La victòria vingué a la Ribera amb un 34. Què difícil ho va posar el filial del Pozo, que eixa temporada era el Plásticos Romero de Molina de Segura. A 12 minuts per a la fi del partit, guanyava 1-5 al Palau i els de Toni Oliver aconseguiren remuntar fins el 8-5.

La segona volta començà amb un partit estranyíssim. Ni el Jumilla que atresorava una mitjana de 7 gols per partit ni el Nítida foren capaços de canviar del marcador el 0-0 inicial. El següent rival, el Mazarrón havia anat a menys i fou vençut per 3-6, amb què els alzirenys pujaven a la 5a posició, la qual la consolidarien amb el 64 endosat al Sagunt. I continuava pujant. Després li guanyaria 2-3 al Picassent que, ajudats per la derrota del Benidorm, els encaramava a la 3a plaça. Vila-real i Nítida, 4t i 3r, s’enfrontaren en la jornada 21 i la victòria podia acostar a qualsevol dels dos cap al líder, el Jumilla, que els avantatjava en sis punts. Però ambdós conjunts es trobaren amb l’arbitratge de dos col·legiats murcians que enervaren els ànims, sobretot dels alzirenys i no contentaren a ningú, bé sí, al Jumilla amb l’empat a 3 dels

valencians. L’irregular Universitat d’Alacant també va ser guanyat per 4-5 i arribà el Benidorm, un bon equip al que no li feien falta ajudes i se les trobà sense demanar-les. Els dos porters titulars estaven lesionats i el filial, Benifaió, es va negar a cedir a David, al· legant que sols disposaven d’ell per afrontar el partit de lliga. Jose Sanfrancisco va ser l’elegit per defensar la porteria. Els alacantins sempre anaren però, per a sorpresa de tots, Jose va fer un partidaç i els benidormers acabaren sorpresos en saber que era un jugador de camp qui els estava amargant la vesprada. Tota una volta havia passat des que els deixebles de Toni Oliver perderen l’últim partit de lliga...i va ser el mateix equip que va infringir aquella derrota els que tornaren a véncer als alzirenys, el Pinatar. Els murcians guanyaren 5-1 Falles 2007 Alzira

115

en partit disputat en plens dies de falles, fet que, com es normal, acusaren els riberencs. Eixa derrota sols va ser una xicoteta i insignificant taca en un expedient magnífic en el curs 2003-04. De fet a la següent setmana, el Nítida guanyà al Cieza 6-2 i assolí la 3ª plaça al véncer el Librilla 4-9. Sols quedaven sis jornades per al final de lliga i l’Alboraia, segon classificat, visitava el Palau, amb els alzirenys a tres punts dels de l’Horta Nord. Però els xufers, perquè no els passara com en la primera volta que perderen 1-5, es tancaren a la seua àrea. El Nítida ho intentava i ho intentava però no perforava la porteria contraria, ben al contrari que l’Alboraia, que matava a la contra fins el 2-5 definitiu. Amb sis punts de diferència respecte al segon, en la resta de partits va condir el desànim entre els jugadors per no tindre un gran objectiu que aconseguir. A la fi, el Nítida Alzira F.S. acabà la lliga en la 4ª posició, a sols un punt del tercer. Tot i que dos temporades abans s’havia assolit la 2ª plaça, la 2003-04 es pot considerar la millor temporada de la segona etapa del club, perquè és molt més forta una lliga contra valencians i murcians que contra catalans i aragonesos. Les absències anotadores de Juan i Gonzalo foren suplides amb una altra gran temporada de Javi Cobo que va marcar més de 40 gols. 116

Llibret de la falla el Mercat

2004-05 La nova temporada s’afrontava amb dos baixes importants: Javi Cobo que se n’anà al Maristes València i Jordi que marxà a l’Alginet. En el capítol d’altes, s’incorporà Emilio, porter, i l’ala-pivot Paco Català, ambdós de Cullera. També començà la lliga un jove suecà de 20 anys, Álex. L’entrenador seguia sent Toni Oliver i Braulio Correal compatibilitzava les tasques de directiu, jugador i preparador físic. Paco Català començà demostrant la seua qualitat golejadora amb tres gols contra el Vijusa Mislata per derrotar als de l’Horta per 3-7. Este resultat propicià començar la lliga com a líders. L’altra bona notícia va ser el debú del juvenil de primer any, José Carlos Iñigo, qui després es va fer un lloc al primer equip. Tot no podia ser bo i Gonzalo va recaure de la seua lesió, perdent el golejador per a tota la temporada, pràcticament. En el debú a casa, el Nítida deixà escapar una renda de tres gols contra el recent ascendit Caravaca que acabà empatar a 4. El Nítida va guanyar el segon partit consecutiu a casa per 62 contra el Ibérico Sagunt que dirigia l’extècnic alzirista, Manolo Díaz. José Carlos debutà a Alzira entre aplaudiments i a punt estigué de marcar un gol. Seria en la quarta jornada quan perdria la imbatibilitat en caure clarament 6-3 davant l’Helados

Alacant. Gonzalo, per sorpresa va reaparéixer. Altre recent ascendit, el Torrevieja, visitava el Palau amb quatre victòries consecutives en els quatre partits disputats. El partit va ser d’aquells que es guarden a la memòria perquè els gols anaven caent fins un impressionant 12-1. Set gols en la primera part feien les delícies del públic. L’equip venia d’una pedania nomenada La Mata. Quan el local Álex marcà en pròpia porta l’únic gol alacantí i feia l’111, el públic esperava el 12é per fer l’equivalència amb la Malta de 1983, que encaixà el mateix resultat. Els alzirenys tornaven a la tercera posició viatjant a Molina de Segura per enfrontar-se al Plásticos Romero. Cinc minuts de desordre li costaren el partit als alzirenys que perderen 8-6, després d’avantatges per 0-2, 1-

3 i 2-4. En la segon part encaixà sis gols seguits. A partir de la 7ª jornada, el Nítida va caure a la zona en la que romandria tota la campanya. El Librilla, doblement golejat la lliga anterior, va aprofitar les moltes baixes alzirenyes. La més important, la de Gonzalo que es lesionà en el calfament. A més, Àlex es llastimà el quàdriceps i Oliver es va quedar sense a penes rotacions. Quasi un any feia que el Nítida no encadenava tres derrotes consecutives i ho va fer a Águilas per 7-4. Per a major desgràcia, el líder, el Maristes UPV València venia al Palau d’Esports, capitanejat per Javi Cobo. La qualitat del conjunt que al final de la lliga va aconseguir l’ascens a Divisió d’Argent la van demostrar amb accions que suposaren un 3-5 i que deixaren el Nítida a tres punts del descens. La crisi s’agreujà amb Falles 2007 Alzira

117

l’11-4 rebut a Vila-real. Però després de cinc derrotes seguides, l’Alzira F.S. va tornar a assaborir la victòria amb un 6-4 sobre l’Alboraia. Però eixa victòria es quedà com una illa en l’oceà perquè a la setmana següent va visitar el que fou l’altre gran aspirant a l’ascens, el Benidorm, que guanyà 6-3. El recent ascendit Orihuela va demostrar que seria en eixe i els altres partits que disputà en anys successius un rival incomodíssim. I de fet, tragué un empat a 2. En les següents jornades es recuperà el somriure en guanyar 4-6 al Cieza, 7-4 al Totana, empatar a 1 contra Vijusa Mislata i véncer 8-9 a Caravaca. Com li sol passar a l’esquadra alzirenya, dur molt d’avantatge durant el partit no és sinònim de tranquilitat en el tram final. De fet, el Nítida guanyava 3-9 i 118

Llibret de la falla el Mercat

en pocs minuts encaixaren cinc gols per la relaxació valenciana i també la permissivitat arbitral. En les següents setmanes engarçaren dos derrotes (Sagunt i Helados Alacant) amb dos victòries (de nou Torrevieja –que li llevà l’última possibilitat d’enganxar-se al carro de l’ascens- i Plásticos Romero –amb 4 gols de Català) i de nou, dos derrotes més(Librilla i Águilas). La vespra de Falles (per als alzirenys), un 16 de març acordaren jugar el partit entre Maristes València i Nítida, que en realitat s’havia de jugar tres dies més tard. Els de la Cap i casal i el Benidorm duien una lluita colze amb colze pel títol i l’única plaça que donava l’ascens a Plata. Els capitalins es posaren per davant amb un 3-1 però el gol de Lázaro a 50 segons per al descans clavà als riberencs en el

partit. Sabedors que res tenien a perdre, els alzirenys eixiren a pel partit i feren un parcial de 0-6 que acabà amb el 5-8 definitiu. Eixos tres punts a sis jornades per la fi de la lliga situaven al Nítida en la posició 11 però que eixa temporada quedava molt més allunyada en punts del perill del descens. Amb la permanència consolidada, encararen el tram final de la lliga i rebien el Vila-real que era filial del Platges de Castelló. L’eixida en tromba del locals – que es posaren amb un 3-0 a favor fou contrarrestada poc a poc pels castellonencs que acabaren imposant-se 4-5. Un altre canterà, Edgar, debutà amb l’equip. El que perdia a casa ho recuperava fora i l’Alboraia encaixà un 7-9. Altre dels partits que quedaren per a la història fou el NítidaBenidorm. Quedaven 4 jornades i el títol estava tan apretat que la plantilla del Maristes estigué present al Palau. Va ser “el partit dels Pacos”, el del Benidorm i Català. Les contínues alternances en el marcador tingueren el seu punt i a banda amb l’empat a 5. Els benidormers marcaren tres gols i pràcticament festejaven el títol, amb 5-8 a l’electrònic. Però Paco Català, inconmensurable, marcà tres gols més que elevaren el seu caseller d’eixe encontre a 6 tants. Per aquelles dates, es comentava de l’interés del Maristes per fitxar-lo en cas de

pujar de categoria, encara que no es va fer efectiu eixe estiu. Normal, l’interés perquè els seus números foren espectaculars: 63 gols en 28 partits. En les últimes tres jornades, els alzirenys continuaren invictes, en eixe tram de competició, amb dos empats més a Orihuela i Totana i una victòria en l’últim partit a casa davant el Cieza per 9-2. Finalment els riberencs acabaren en la 10a posició amb 42 punts, a 22 del descens. Fins a cinc jugadors a la vegada decidiren penjar les sabatilles i tots alzirenys: Javi Lázaro, qui sols estaria un any retirat de la competició oficial, Raúl Navarro, Jorge García i dos grans porters, Vicent Boluda i Emilio Dolz. Excepte Vicent, perquè no podia posar dos porters, foren homenatjats amb un aplaudiment en el partit contra el Cieza quan Toni Oliver va decidir posar-los a tots en pista.

Nou club a Alzira La iniciativa de Manolo Gomar va propiciar que l’Atlètic Alzira F.S. tornara a formar un equip sènior que començà la seua trajectòria en 2ª provincial. Fusteria Gomar era el seu nom i Fernando Perales “Pintinho”, el seu tècnic. El Fusteria Gomar va aconseguir el títol de lliga i l’ascens a 1ª provincial en la seua primera temporada d’existència. Falles 2007 Alzira

119

2005-06 Per pal·liar les moltes baixes de la temporada anterior, el Nítida va acordar la incorporació de Rober, Iván, Juanmi i Bruno, del Cullera i es fixaren també en un antic equip de Nacional A, com el Picassent d’on fitxaren a Vicent Carrasco i Maca. Va començar la lliga però es tornà al futbol l’alzireny Vicent Peris, provinent del CE Pobla Llarga i com a porters Sergio Garrigues, ex del CF L’Alquerieta i Agustín Pastrana, de la lliga local. De l’anterior temporada continuaven el porter Emilio, Braulio, Carlos Vives, Català, Kiko, Jose, el juvenil José Carlos i Gonzalo, recuperat després d’una lesió de quasi un any. La renovació era necessària per a un equip que havia decaigut en el joc i en la classificació. El sacrifici en esta categoria és molt gran amb desplaçaments similars als de la 2ª B del futbol però sense cap remuneració. El València FS (ja no es deia Vijusa) va tornar a ser el convidat 120

Llibret de la falla el Mercat

per a la presentació i guanyà per 6-11, encara que el partit tingué dos cares diferents. Una primera part que els capitalins dirigits per l’ex de Divisió d’Honor, Pasarinho, dominaren i matxacaren amb un 0-5 però que en la segona estigué més igualat, amb un 6-6 de parcial, amb quatre gols més de Paco Català. La lliga no començà bé en la primera jornada, on caigueren 95 a Orihuela, però va ser un miratge perquè els alzirenys no perdrien en les següents sis jornades, amb cinc victòries i un empat. El recent ascendit, Llagostí de Vinaròs, ho va posar difícil en el primer partit a casa però se li va guanyar per 5-3. El Sagunt, tot i haver-se quedat molt debilitat i que al final perdria la categoria, va caure però únicament 2-3. Els del Camp de Morvedre arribaren a tindre un 2-1 a favor però Català i Kiko remuntaren. Altre recent ascendit, l’Alcantarilla ho va posar molt difícil, però amb la diferència amb el Vinaròs que els

murcians començaven a construir l’equip que la següent temporada aspiraria a l’ascens. Per al seu debú s’havien reforçat amb jugadors del Papeles Beltrán de Divisió d’Honor i quatre del Jumilla, de Plata, així com el bon porter de l’Helados Alacant. Després de diverses alternances al marcador, Català marcà el definitiu empat a 5 a trenta segons per al final. La victòria més còmoda de les últimes temporades es va produir a Tobarra (Albacete) per 1-7, tres punts que permeteren arribar a la tercera posició de la taula. Inclús seria segon en véncer 5-1 el Plásticos Romero. Un gol a falta de 10 segons per a la fi a Benidorm permetia mantindre la segona plaça per última vegada. En novembre, Iván pels estudis i Peris per la falta d’oportunitats –no és el mateix jugar bé en lliga d’empreses que a la categoria de bronze del futbol sala espanyoldeixaren l’equip. Per jornades, el següent partit caldria comptarlo com a victòria encara que realment es va ajornar fins el 21 de gener a petició del Torrevieja, ja que es casava eixe cap de setmana el seu president. Els alzirenys aprofitaren per ajornar també per a Pàsqua el de tornada perquè queia el 18 de març. Així, el 23 de novembre tornava a la lliga visitant el Vila-real i desesperant-se fins l’extenuació, veient com dotze xuts alzirenys anaven al pal i els castellonencs guanyaven 5-4.

Un Albatera molt corretjós li va complicar molt el partit al Nítida anant-se’n amb 2-5 però en el tram final els alzirenys tornaren a salvar un punt. Després de tres setmanes de sequera, els riberencs es retrobaren amb la victòria a Alcoi (1-3) i repetiren idèntic resultat en un altre encontre històric. Visitava el Palau un Helados Alacant que havia guanyat 12 dels 14 partits jugats. L’únic gol alacantí arribà al final després que Rober, Gonzalo i Català posaren el 3-0 a favor. Guanyar al Torrevieja 5-2 el partit ajornat suposà acabar amb excel· lent la primera volta de la competició, com a tercers classificats, empatats amb el segon, el Caravaca. Encara començà millor la segona volta de la lliga amb un 9-6 sobre l’Orihuela –sis gols de Català- que deixaren als alzirenys segons en solitari. La següent part de la competició, se suposava assequible veient els partits de la primera volta en què es guanyaren cinc i s’empatà un. Però la història no es va repetir i es guanyà al Sagunt, Tobarra i Benidorm però es va perdre davant Vinaròs, Alcantarilla i Plásticos Romero. D’estos irregulars resultats van destacar el primer hat-trick del juvenil José Carlos que va fer en el 8-4 a Vinaròs i que tot i perdre més punts que en el mateix parcial de la primera volta, es va aconseguir estar en la segona posició. Falles 2007 Alzira

121

Paco Català se’n va Els números de Paco Català no podien passar desapercebuts (63 gols en 28 partits en la temporada anterior i 44 en l’actual). El Jumilla, exequip de Nacional A que es va enfrontar al cullerenc i en eixe moment en Divisió d’Argent, li va fer una oferta a la que el club no es va tancar, pensant en el jugador qui havia donat la seua plenitud com a jugador a l’equip riberenc. I Català es va acomiadar com millor sap fer, amb dos gols que culminaren el 52 davant el Tobarra amb que el Nítida seguia sent tercer.

També va causar baixa Rober, que tornava al Cullera. Per suplir la baixa de Català, el Nítida va incorporar a Juanan Rigo, golejador de la lliga alzirenya i davanter a la UD Alzira B. Passat menys d’un mes, Paco Català va tornar a l’equip ja que el Jumilla no va poder donar la baixa a Bareta, encara que estava lesionat, i per tant no quedava una fitxa federativa lliure amb que el cullerenc debutara en la categoria superior. Però su retorn resultà agredolç perquè Català va entrenar poc amb els murcians i en la seua reaparició amb el Nítida marcà un gol però es lesionà per vore des de la banqueta la derrota contra el Vila-real per 3-5. A eixa derrota seguiren tres més fruit de les baixes per lesió 122

Llibret de la falla el Mercat

que anava acumulant l’equip i que van fer perdre llocs a la classificació. Especialment dolents foren els partits que es varen perdre a Caravaca (11-4), contra l’Alcoi (5-7) i a Águilas (15-5), en arriscar a posar porter jugador i donar minuts als juvenils Ángel, Requena i Cristian. La lliga es va tancar amb un empat a dos a Torrevieja, una victòria per la mínima (32) contra el Librilla i participant sense voler-ho, encaixant una golejada, a la festa de l’ascens i títol de lliga de l’Helados Alacant a Sant Vicent del Raspeig. Els alzirenys acabaren signant una sisena posició, quedant-se a quatre punts del quart classificat.

Ascens del juvenil a Divisió d’Honor L’equip juvenil va continuar la seua trajectòria ascendent. La lliga va ser d’allò més renyida en dura pugna amb el Moixent, qui a la fi seria el campió. Va ser en la penúltima jornada quan els de Salva Boquera visitaven la canxa dels màxims rivals. Els alzirenys sols havien perdut dos partits i com a locals mentre que lluny del Fontana Mogort es contaven tots per victòries. Un ambient hostil –amb llançament de coets al camp- i un terreny de joc a l’aire lliure molt esbarós foren els condicionants de l’encontre que començà amb dos gols dels locals, que foren contrarrestats per altres tants dels alzirenys. Estos, que sols sabien jugar a l’atac –el que els havia suposat ser de llarg els màxims golejadors- anaren

a per la remuntada i encaixaren dos gols més abans del descans. La derrota es consolidà entre coets pel terreny de joc i un àrbitre que no es va atrevir a suspendre l’encontre. En Copa, la trajectòria també va ser quasi impoluta. Començà amb una lligueta que dominà per complet, davant Riba-roja B i Loreto de València. En huitens de final va superar l’Utiel, en quarts al primer Divisió d’Honor, el Dominicos de València. En semifinals els alzirenys es quedaren a les portes de la glòria. Tot i avançar-se en l’anada per 0-2 i 23 contra el campió de la màxima categoria juvenil, el Maristes València, estos acabaren guanyant 5-3. La tornada s’hagué de jugar a Carcaixent i a l’aire lliure per la reclamació que va posar el Do-

Falles 2007 Alzira

123

minicos, acusant l’equip alzireny de permetre incidents durant el partit de l’anterior ronda. El juvenil li va guanyar al campió de lliga i copa per 3-1, però en esta competició no imperava el valor doble dels gols en camp contrari i es llançaren penals on els valencians estigueren més encertats. El segon lloc en lliga millorava la tercera plaça de la campanya anterior en que debutava l’equip amb jugadors juvenils també de primer any i cadets. La gran quantitat de gols li va permetre ser el millor subcampió de manera que en juliol van rebre la notícia que l’equip passava a engreixar la Divisió d’Honor, màxima categoria autonòmica a nivell juvenil. Un any redó. 124

Llibret de la falla el Mercat

2006-07 El primer referent del futbol sala riberenc afrontà l’actual temporada amb set jugadors nous, xifra més alta del previst però necessària després que per motius laborals deixaren l’equip els cullerencs Juanmi i Emilio. Ambdós s’uneixen a Carlos Vives, que es va retirar, i a Paco Català, que finalment va complir el seu somni de jugar en Divisió de Plata amb el Maristes UPV València. Per reforçar la porteria, es va fitxar a Jonathan del Picassent –qui deixà l’equip poc després- i Abel, del Cullera que compartiren porteria amb Sergio. L’alzireny està vivint un any mogut perquè el seu treball a Orihuela li obliga a entrenar amb l’Albatera de Nacional B i jugar amb el Nítida

Alzira F.S. Continuen els alzirenys Braulio, Kiko, José Carlos, Jose, Juanan i Gonzalo així com els picassentins Maca i Vicent Carrasco. El primer reforç per a esta línia fou Dani, ex del Serelles Alcoi però no arribà ni a entrenar en renunciar abans de començar la pretemporada. Sí arribaren Pablo, ex del Maristes amb experiència en Plata, el carcaixentí Jordi Torres, altres dos ex del Picassent, Miguel i Óscar – que no arribaren a debutar- i Javi Lázaro que retornava a l’equip després d’haver-se retirat un any abans amb sols 24 anys. L’objectiu tornava a ser la permanència, com totes les temporades, però sempre amb l’esperança de que la qualitat dels jugadors fóra suficient per superar moltes plantilles remunerades econòmicament. A la lliga hi ha tres “cocos”, Caravaca, Alcantarilla i Torrevieja amb què seria difícil combatre però la sorpresa podria ser possible. Després de guanyar a l’Armiñana València B (4-1), va visitar amb motiu de les festes patronals al Tavernes de la Valldigna i s’imposà 3-8. Esta temporada, tornava a visitar el València F.S. en la presentació, amb nou patrocinador, Promocions Armiñana, i els capitalins tornaren a guanyar. Després d’una curta pretemporada, començà la lliga a casa contra el Vinaròs amb dos empats seguits contra Vinaròs i a Tobarra. L’equip albaceteny ja no era la pereta en dolç de la tempo-

rada anterior i pugnà amb els alzirenys per estar en la part mitja alta. La primera victòria va resultar d’allò més treballada. El Xaloc Alacant mostrà ser un bon equip que acabà sucumbint per 7-5. Els dos empats inicials foren els únics de la primera volta perquè després s’alternarien victòries i derrotes. Un dels “cocos”, el Caravaca va guanyar sols per la mínima, 32, tot i que el resultat pugué ser favorable als riberencs. Primer perquè el Nítida guanyava 1-2 i després perquè un clar penal no assenyalat sobre Vicent Carrasco i la conseqüent queixa, fou aprofitada pels murcians per muntar la contra i marcar el definitiu 3-2. La lesió d’Abel per a mes i mig i que Jonathan deixara l’equip a causa de les poques oportunitats, van fer que es fitxara David, del Picassent que uns pocs anys abans va ser porter de la selecció valenciana juvenil. Però també este porter abandonà l’equip. Fet normal perquè és una categoria ja molt complicada on es requereix molt de sacrifici en forma d’entrenaments sense contraprestacions econòmiques. Guanyar 0-2 al Benidorm i 7-5 al Plásticos Romero va permetre pujar a la quarta posició. La visita a Torrevieja no va tindre els resultats positius d’anteriors temporadas. Els de la Vega Baixa estaven cridats per aconseguir l’ascens i saberen sobreposar-se al 0-3 amb que començaren els alzirenys per mitjà Falles 2007 Alzira

125

de Kiko, Pablo i Juanan. Sens dubte, acusaren les baixes de tres peces importants: Vicent Carrasco, Lázaro i Jose. Passaven les jornades i el Nítida ballava al voltant de la 5ª posició. Guanyà 4-3 a l’Urcisol Águilas, va caure per idèntic resultat a Vila-real on gaudiren de nombrosíssimes ocasions. El partit contra el vicecuer Asp no va ser tan senzill com sembla pel resultat. El protagonista fou el cancerber Sergio qui va parar fins a set dobles penals quan el partit estava molt igualat. En la segona part, un Vicent Carrasco incommensurable va marcar cinc gols per fer el 9-2 definitiu. La primera volta resultà d’allò més complicada per haver de visitar els tres aspirants a l’ascens a Plata. L’últim va ser l’Alcantarilla i 126

Llibret de la falla el Mercat

a més, amb les baixes de Juanan, José Carlos, Fernando, Jordi i Jose, que no permetien fer rotacions. Els murcians no perdonaren i donaren un sever correctiu (7-1). L’Electrónica Manises arribà al Palau amb l’ex del Nítida Javi Cobo. Després d’una costosa primera part, els alzirenys pugueren trencar la teranyina de la defensa manisera, reafermada en marcar el 01, i guanyaren 4-2. Dos anys sense guanyar a Múrcia La Nacional A resulta especialment dura si s’ha de jugar contra una regió que viu i gaudeix del futbol sala com és Múrcia. Estos equips fitxen exjugadors de Divisió d’Honor i Argent i paguen autèntiques fortunes –per a ser un esport amateur- gràcies a que hi ha empreses que donen el seu su-

port. El 9 de desembre de 2006 el Nítida aconseguia la primera victòria en dos temporades a canxa murciana. Va ser a Librilla per 4-5. Els Nadals haurien pogut ser perfectes de no ser perquè el complicat Orihuela, ara reconvertit en el Wonders Elx, tingué la fortuna de trobar-se amb dos gols en el seu caseller fets en pròpia porta pel Nítida i a la fi guanyaren 35. En tornar de les festes, la falta d’encert provocà una altra derrota a San Pedro del Pinatar (4-2). Al tancament d’este llibret, el Nítida Alzira F.S. guanyà els tres primers encontres de la segona volta: al Llagostí de Vinaròs, per 3-8, al Tobarra (5-2) i al Xaloc Alacant (2-5), ocupant la quarta plaça.

El grup de xavals i el seu entrenador, Salva Boquera, aconseguiren fer realitat el seu somni, jugar a la màxima divisió de les categories inferiors: la Divisió d’Honor o com la nomenen a la Federació Valenciana: la Nacional juvenil. El club seguia creixent i va unir-se amb l’Escola Municipal de Futbol Sala que també tenia a càrrec. Els joves aprenents acabaven en edat infantil però no tenien on seguir formant-se. Jose Sanfrancisco fou nomenat entrenador d’este conjunt qui va patir els rigors de la primera lliga federada contra equips que disposaven de jugadors més treballats i amb més experiència a la competició.

Falles 2007 Alzira

127

AgraĂŻm la colÂˇlaboraciĂł de les cases anunciants que han fet possible este llibret 128

Llibret de la falla el Mercat

Falles 2007 Alzira

129

Falles 2007 Alzira

131

Falles 2007 Alzira

133

Falles 2007 Alzira

135

136

Llibret de la falla el Mercat

Falles 2007 Alzira

137

Falles 2007 Alzira

139

Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de Matéu Impressors el 10 de febrer de 2007, festivitat de Santa Escolàstica Portada: Salvador Gorba Edita: Associació Cultural Falla El Mercat Impressió: Matéu Impressors s.l. (Xàtiva) Coordinació: David Chordà i Argente Articles: Juan Marco, Antoni Lluís Martínez, David Chordà, Bernat Ríos, Xavier Garcia i Vicent Cucarella. Fotos: Víctor Balaguer, Vicent M. Pastor, Xavier Garcia, Enric Laudes, Niclas, Bialcanet, Agustín, Raül Calabuig i José Luis Navalón. Publicitat: Ana Canet, Bernardo Hernándiz, Bernardo Martínez, David Chordà, David Ríos, Fernando Gresa, Isabel Balaguer, José Andrés, Juan Enguix, Juan Ortega, Paco Cano, Pepe Costa i Víctor Balaguer Agraïments: Imprenta Reyes, Gráficas San Bernardo, Disseny i més, Raül Calabuig, Alberic informa, José Luis Navalón, Braulio Correal, Antonio Oliver, Julio Vayà, Ricardo Bella, Gregorio Serrano, Salus Madrid, Juanma Duque, Rafa Dolz i Mari Carmen Cano